a n a L e e o u v r e u r

--�- GRAN TEATRE DEL LICEU

Temporada 89-90

CONSORCI DEL GRAN TEATRE DEL LICEU Generalitat de Catalunya Ajuntament de Barcelona Ministerio de Cultura Diputació de Barcelona Societat del Gran Teatre del Liceu ®

Adriana Lecouvreur

Òpera en 4 actes Text d'Arturo Colautti Música de Francesco Cilèa

Funció de Gala torn D Dimecres, 22 de novembre, a les 21 h., funció núm. 31,

núm. torn T Diumenge, 26 de novembre, a les 17 h., funció 32, núm. torn A Dimarts, 28 de novembre, a les 21 h., funció 33, torn e Divendres, 1 de desembre, a les 21 h., funció núm. 34, núm. torn B Diumenge, 3 de desembre, a les 21 h., funció 35, ®

Adriana Lecouvreur

Maurizio, Conte di Sassonia Plácido Domingo II Principe di Bouillon Franco Federici L'Abate di Chazeuil Piero de Palma Michonnet Angelo Romero Quinault Vicenç Esteve Poisson Alfredo Heilbron Adriana Lecouvreur Mirella Freni La Principessa di Bouillon Jadranka Jovanovié jóuvenot María Uriz Dangeville Rosa Maria Ysàs

Director d' orquestra Romano Gandolfi Director d'escena Giancarlo del Monaco

Director del cor Vittorio Sicuri Escenografia i vestuari Ferruccio Villagrossi Assistent a la direcció d'escena Thomas Walter Disseny de llums Hans-Joachim Haas Realització dels decorats Sormani, Milà Sabateria i vestuari Centro telecinematografico Cultural, Milà Perruqueria Audello, Torí Nova Producció Gran Teatre del Liceu Coreografía Guillermina Coll Ballet Dart Companyia de Dansa Violí concertino Jaume Francesch

ORQUESTRA SIMFÒNICA I COR DEL GRAN TEATRE DEL LICEU

Materials d'orquestra G. Ricordi & c. Editori - Milà ®

Contingut argumental

Lloc de l'acció: París Època: any 1730

ACT E I

"II foyer della Commedia Francese» Alguns actors, entre ells la Iouvenot i la Dangeville, Poisson i Qui­ nault, es preparen per a la sortida a escena i importunen constant­ ment el director d'escena, Michonnet, que aspira d'esdevenir soci­ propietari de la Comédie. Poc abans de començar la representa­ ció, arriba el príncep de Bouillon, protector de la Duclos, una de les actrius principals del teatre, i I'Abate de Chazeuil, fidel servi­ dor seu. Ambdós s'estenen en compliments a les actrius i pregun­ ten per la Duclos, però qui arriba és Adriana Lecouvreur (l'altra diva de la companyia), recitant el seu paper i mostrant-se com a veritable enamorada de l'art que ha après de Michonnet (vlo son I'umile ancella»), elogi que plau profundament al director d'escena. El príncep demana a I'Abate que descobreixi el contingut d'una nota que està escrivint la Duclos i, mentre tots surten, Michonnet canta el seu secret amor envers Adriana i decideix demanar-li que es casi amb ell; ella, d'antuvi, li segueix el joc, però, tot seguit, mani­ festa un gran entusiasme amorós per Maurizio, el qual arriba i fa palès el seu amor envers l'actriu (el.a dolcissima effigie»). Maurizio li deixa entreveure que té dificultats polítiques amb el comte de Saxònia i ella, tot lliurant-li un pomet de violetes, decideix de fer tots els possibles per parlar al comte a favor seu. L'Abate ha aconseguit de conèixer el contingut de la nota de la Duclos: una cita a una vil-la al costat del Sena, molt propera a la del príncep, adreçada a la llotja de Maurizio. El príncep, gelós, deci­ deix de fer una festa aquella mateixa nit a la seva vil-la per tal d'enxampar els dos amants. En rebre la nota, Maurizio abandona el teatre, i falta a la seva promesa amb Adriana, la qual, malgrat tot, aconsegueix un èxit esclatant. Aleshores, el príncep, fingint generositat i volent festejar Adriana" convida tothom a una festa a la seva vil-la. Adriana correspondrà a l'honor, però també hi anirà per tal de trobar-hi el comte de Saxòni�. ®

ACTE II

"II nido della Grange Batelière» En un saló de la petita vil-la de la Duclos, al costat del Sena, la prin­ cesa de Bouillon espera la visita de Maurizio (eAcerba voluttà») i, quan aquest arriba, li demana explicacions del seu retard. Per a tran­ quil-litzar-la, Maurizio li dóna el pom de violetes que li havia lliurat Adriana. Aleshores, la princesa li explica les gestions realitzades a favor seu, que han donat resultats positius: el rei està disposat a ajudar-lo però alguns personatges poderosos cerquen veure'l tan­ cat a la Bastilla. Maurizio decideix, doncs, escapar, però la princesa li demana que no ho faci i, gelosa, vol saber el nom del nou amor de Maurizio, a la qual cosa aquest, naturalment, s'hi nega, tot i que reconeix afecte i agraïment a la princesa (<

Escenografia de Ferruccio Villagrossi (Acte II)

�. COMPRE AHORA PARA NAVIDAD..� ® sortir sense ésser vista de ningú, la princesa descobreix en el to de veu de l'actriu que aquesta està enamorada de Maurizio i li des­ cobreix el seu amor (<

ACT E I I I

"II palazzo Bouillon» Els prínceps celebren una festa a la sala gran del seu palau. La prin­ cesa vol saber la identitat de la dona que l'ajudà a fugir. Quan arriba Adriana, convidada a la festa, la princesa no triga gaire a descobrir la veu de la desconeguda de la nit anterior. Arriba Maurizio -recentment alliberat per Adriana de la presó per deutes, cosa que ell no sap- i s'estableix una lluita subterrània entre les dues dones per aconseguir l'atenció del noble galant. Maurizio s'acosta a la prin­ cesa i li dóna les gràcies pel gest d'alliberament de la presó, detall que encén encara més la gelosia d'Adriana. Tot seguit, mentre es representa la pantomima Eljudici de Paris, les dues dones fan una cruel juguesca sobre quina de les dues és la preferida de Maurizio, fent referència al pomet de violetes i a un cert braçalet perdut. Adriana és pregada de recitar algun text; la princesa suggereix amb intenció Arianna abbandonata, però Adriana recita Phèdre (<

ACTE IV

"La casa d'Adriana»

Michonnet canta el seu amor callat per Adriana, que apareix entris­ tida tot recordant amb odi el dia de la festa a casa dels prínceps i decideix parlar amb la princesa, per tal de descobrir-la. Michon­ net li ho impedeix i, tot seguit, arriben els seus companys de la ®

Comédie, que li porten regals pel seu aniversari i volen demanar-li que torni a treballar al teatre. Més animada i decidida a tornar als escenaris, obre un petit cofre que han dut fa poc i hi troba el pom de violetes marcides que, imprudentment, flaira, tot planyent-se d'allò que considera un menyspreu innecessari (<

CATALUNYA MÚSICA 101.5 FM. Música Clàssica i contemporània. ®

Adriana L e e o u v r e u r

Un verisme de saló

El verisme és, per a certa mena de públic, una definició de la como­ ditat, de la trivialitat. En canvi, per als compositors Mascagni, Leon­ cavallo, Catalani, Puccini, Giordano, Franchetti, Smareglia, Alfano, Montemezzi i Cilèa, entre d'altres -la llista sempre ha estat i serà imprecisa-, era un punt de partida, un clima en el qual s'havien reconegut, una forma de situar-se davant de la realitat. A un musi­ Administración còleg que es preocupi dels progressos de la tècnica musical, les Compraventa partitures de Giordano, de Mascagni, del mateix Cilèa, li diran ben Asesoramiento inmobiliario poca cosa; el progrés apunta, més que cap a noves conquestes, a l'art de l'efecte teatral tot aprofitant els recursos coneguts. Amb aquells mitjans, cadascuna d'aquelles personalitats va trobar la seva autonomia pròpia, no pas per a una visió teatral diferent de les ANZIZU altres, sinó en la forma de sentir musicalment i de combinar les FINCAS veus amb el relacions melòdiques i harmòniques, les l'orquestra, caràcter dels diferents personatges. En oposició a l'esgarip de Caval­ Chénier o escènica de Cilèa ens mos­ Fundada en 1904 leria, Pagliacci, Tosca, l'obra tra més moderat del verisme. Més no amb Mas­ Gran Vía, 631, 1.° l'aspecte que pas amb Catalani i Puccini la Tel. 3188400* cagni o Giordano, Cilèa s'emparenta per 0801 O Barcelona finor de la invenció melòdica. Però va viure el seu temps i en patí els gustos i les influències. El calabrès Francesco Cilèa fou un músic culte, de formació sòlida, que poques vegades s'apropà a l'òpera i dedicà la seva millor ins­ piració a la música simfònica i de cambra. Això l'allunya del tot dels compositors d'aquesta escola. En efecte, tot i que va viure en ple furor verista, la seva música segueix un romanticisme cansat, sense exaltacions, però d'un atractiu indubtable. Continuador de l'escola napolitana, estudiós de la música de Bellini -Luigi Gia­ noli el considera el Bellini del verisme-, temperament sensible i delicat, Cilèa s'inclina cap a la morbidesa d'una música de trama subtil, nítida i transparent, que a vegades fa anar la memòria cap a Scarlatti o algun altre compositor italià del Set-cents. Artista silen­ ciós i solitari, resulta molt menys prolífic que els companys veris­ tes. El seu teatre es limita a cinc títols: Gina, Tilda, L 'Artesiana, Adriana Lecouvreur i Gloria. En aquestes obres la música és el ® producte natural d'una elaboració que defuig l'èmfasi retòric però no pas el lirisme més sentimental. Tenim notícies de l'entusiasme amb què Cilèa es dedicava a la música simfònica i de cambra. Amb tot, què en sabem d'aquella música? Absolutament no res. Ni aquí ni a Itàlia. El nom de Cilèa és recordat exclusivament per les seves òperes, i només una, Adriana Lecouureur, ha passat al repertori. L 'Artesiana es repre­ senta a Itàlia i amb no gaire freqüència. La resta s'ha oblidat, mal­ grat els mèrits que reuneix Gloria, preferida de l'autor, estrenada per Toscanini a la Scala el 1907.

Bi\RCEl!l i\:;A.: Adriana Lecouvreur, retrat de l'autèntic personatge

BARCEU.JN»': I i I t ® ®

A Adriana Lecouvreur, drama i comèdia apareixen feliçment fusio­ El drama musicat per Cilèa recull per a la mort d'Adriana la creença nats en una orgànica unitat escènica. Estrenada el 1902 al Teatro de l'emmetzinament amb flors enverinades com a obra de la seva Lirico de Milà -no pas a la Scala-, l'òpera. que el llibretista qua­ rival, la duquessa de Bouillon, que a l' òpera esdevé princesa. Però lificà de «commedia-dramma», es basa en un text del dàlmata Arturo aquesta versió no sembla gaire conforme a la veritat, perquè Colautti, llibretista també de Fedora de Giordano, extret d'un Adriene Lecouvreur -segons notícies més fiables- hauria mort drama d'Eugène Scribe i Ernest Legouvé que el1849 estrenà Elisa­ a causa d'una forta intoxicació intestinal. D'aquesta falsedat histò­ beth Félix, coneguda com Rachel, centrat en la cèlebre actriu del rica la trama argumental ha guanyat en poesia -l'agonia per unes segle XVIII Adrienne Lecouvreur, enamorada del mariscal francès flors emmetzinades té un encís negat a un prosaic mal de ventre­ Maurici de Saxònia, fill bastard de l'últim rei de Polònia. i el tràgic final confiat a la protagonista ha ofert al músic la possíbi­ Adrienne Lecouvreur nasqué el 5 d'abril de 1692 a Daméry. Ben litat de compondre un quart acte de gran valor. jove s'imposà com a actriu tràgica, i s'introduí en els medis cultu­ Si l'argument de Adriana Lecouvreur és prou cru i violent per a rals parisencs. Interpretà sobretot Voltaire, Racine i Corneille. Con­ considerar-lo verista, la música de Cilèa no respon sempre als pro­ trolada i poc emfàtica, hom la considera un precedent de les tèc­ cediments sonors emprats pels seus collegues. Tota la partitura pos­ niques d'actuació posteriors. Es distingí a l'escena per una seeix un acurat tractament orquestral a què no arribaren els altres meravellosa naturalitat, en contra de la pomposa declamació que compositors veristes -amb la notable excepció de Giacomo Puc­ privava a França. Saint-Beuve escriu que tenia el magisteri de cini, orquestrador genial-, i això ens fa creure en Cilèa com en l'escena muda, l'art de saber escoltar amb tota l'expressivitat mentre una personalitat pròpia que sabia crear atmosferes noves que, sem­ altri parlava. La seva professió i tarannà, gentil i refinat, li procura­ pre amb gust, aconsegueixen moments d'una morbidesa embada­ ren la simpatia i l'estimació dels homes més il-lustres de l'època. lidora. Entre els seus adoradors apareix Voltaire, que li dedicà versos plens El primer acte, en el qual ens presenten els motius que qualifiquen de tendresa que exaltaven la bellesa, la gràcia i les virtuts: «Cest els principals personatges, revela ja l'habilitat amb què el músic là que je vous vis, aimable Lecouvreur». fusiona la lleugeresa dels diàlegs de les primeres escenes amb Curiosament, però, ni al drama de Scribe i Legouvé ni al llibret moments de gran passionalitat, com l'ària de la protagonista, «lo de Colautti no es fa esment cap de l'escriptor francès, i ens que­ son I'umile ancella», d'ampla volada lírica. La melodia és certament dem amb la recança de saber com hauria estat un Voltaire operís­ inspirada, però se'n fa un ús abusiu, amb nombroses citacions als tic! L' «aírnable Lecouvreur. era una dona apassionada dins i fora dos primers actes; al tercer s'arriba a repetir el tema íntegre i en de l'escena. L'amor que la cremà va ser aquell per Maurici de Saxò­ la mateixa tonalitat de la bemoll, tan grata a Bellini i Chopin. El nia, al qual ho sacrificà tot; empenyorà totes les seves joies i vai­ tenor, Maurizio, es presenta amb «La dolcissima effígie», «andante" xelles i li lliurà tot el patrimoni per recuperar el tron perdut de també en l'elegíac to de la bemoll, ària que difícilment podem rela­ Curlàndia, territori d'un ducat inclòs avui a la república de Letò­ cionar amb les truculències del verisme, amb una frase repetitiva nia. Quan Maurici tornà, després d'una campanya desastrosa, aban­ de gran rnelodísme «Bella tu sei, tu sei gioconda», que serà un dels la donà l'actriu per duquessa de Bouillon. Poc després la Lecou­ motius conductors de tota l'òpera. Hi ha encara el monòleg de vreur va ser trobada morta el 20 de març de 1730 en circumstàncies Michonnet, el director d'escena, ja amb cites de temes coneguts. més o misteriorses menys i, segons la llegenda, emmetzinada per El segon acte té algunes de les millors pàgines de l'òpera, tot i que la seva rival. El capellà de Saint-Sulpice es negà a donar sepultura l'argument esdevé complicadíssim, amb personatges que entren religiosa al cadàver, i fou enterrada de nit i clandestinament en un i surten més d'un cop, amb situacions gairebé de «vaudeville". de la terreny Rue Bourgogne de París. Voltaire, que havia estat un L'antagonista d'Adriana és la princesa de Bouillon, personatge que, dels seus més vehements amants, protestà pel fet. bé que només aparegui als actes segon i tercer, està traçat admira- ®

blement. Ella comença l'acte amb "Acerba voluttà», amb la gran frase "O vagabonda stella d'Oriente», de la qual se'n farà molt ús. A aquesta ària segueix un duo entre la princesa i Maurizio, i dins del duo trobem una patètica frase o «arioso. per al tenor, "L'anima ho stanca», que ens recorda un cop més el fluid melodisme de Cilèa. L'interès s'accentua en el vibrant duo de soprano i tenor, "Ma, dun­ que, è vero?», amb una frase preciosa, càlida i nostàlgica, "No! Che giova? Tu sei la mia vittoria», de la més gloriosa tradició italiana. Després d'un episodi instrumental molt subtil amb cites de l'ària de la mezzo i la primera del tenor (1' "intermezzo» tan propi de les òperes veristes), l'acte acaba amb un duo impetuós de gelosia entre SALA DE CONCIERTOS la i la basat també en dos temes i soprano mezzo, coneguts, ja En Vidosa somos, desde siempre, especialistas en música. sabem, que quan les sopranos i les mezzos es disputen el tenor Tenemos los mejores equipos Hi-Fi, las fabulosas cadenas SONY de Alta Gama en su se la tensió creix teatralment i musical, com s'havia demostrat a La para que, casa, siento tomo en la sala de conciertos. Algo fuera de serie. Gioconda o Aida, per citar dos exemples paradigmàtics. A la versió original, l'òpera era més llarga de la que avui coneixem. Venga y escúchelas en A la primera edició publicada per Sonzogno trobem una sèrie de compassos tallats en edicions successives: quatre petits talls de 4, 5 i 31 compassos al primer acte; 12 al final del segon i altres de VII)()\A menys importància al quart. La supressió més notable és al comen­ çament del tercer acte, dels números d'assaig del 7 al 16, en un tercet de la princesa de Bouillon, el príncep i l'abat. Tal com conei­ xem ara l'obra, Adriana mor per efecte d'unes flors emmetzina­ des. D'aquest verí, però> no en sabem res. Al principi del tercer acte, Cilèa va practicar un tall dràstic de 89 compassos. Era molta música, l'interès de la qual no és gran però des d'un punt de mira argumental aclareix força coses. El saló on s'ha de celebrar la festa en honor de Maurizio és en realitat ellaboratori del príncep que, com canta el personatge de Poisson al primer acte, és "di chimica dilettante e d'amere». Aquesta frase, ara del tot intranscendent, tenia la seva explicació a la secció tallada del tercer acte. Quan els criats passen amb flascons i ampolles (el saló encara no és a punt i per això l'abat va tan atrafegat a col-locar canelobres i gerros), la princesa s'interessa per un pot petit que ella creu que són cosmè­ tics. El príncep l'adverteix del perill: allò és una substància letal coneguda com a «polve di successione». Només la flaire ja és mor­ tal. Per encàrrec de la justícia, diu el príncep, ha d'analitzar-ho.

. La princesa es fixa molt en el flascó. Després discuteix amb l'abat Hi-Fi SONY OIR PARA CREER ® ®

havia reser­ Certament, per al final de Adriana Lecouvreur, Cilèa sobre qui pot ser la seva rival i tots dos passen llista a un enfilall vat alguns dels moments més feliços de la seva inspiració, i cal des­ de duquesses i marqueses. L'òpera continuava normalment amb tacar els temes són nous. Des de l' «andante con senti­ I' entrada d' Adriana. que aquí de merito», «No, la mia frente», amb la intensa resposta orquestral Aquest tercer acte, on domina el dibuix rítmic, és sens dubte el la corda i l'arpa, fins a les frases finals, amb el deliri de «Scostatevi, més feble de l'òpera, amb una ària insulsa del tenor, «II russo Mèn­ Melpòmene son io!» i la transfiguració de «Eco la Luce, cikoff», i amb un ballet de caràcter mitològic d'elegant arcaisme, profani! che mi seduce". ballet que a la primera edició Cilèa permetia de suprimir com a Adriana Lecouvreur és, sense cap mena de dubte, el cim de l'art «taglío facoltatívo». El número coreogràfic no és precisament ins­ de Cilèa i una de les obres més significatives del verisme aristocrà­ pirat, però el final d'acte representa un dels grans encerts del lli­ tic o «de saló", amb Fedora de Giordano. És una obra remarcable bretísta Colautti, situació que el músic va aprofitar amb aguda la de la invenció melòdica i l'acurada orquestració, trets intelligència. Una gran troballa escènica. Invitada a recitar algun per riquesa de Cilèa. En un llibre polèmic de Gianandrea Gavazzeni fragment poètic, Adriana accepta un suggeriment del príncep i principals el 1965, I nemici della musica, dedicat als compositors escull el monòleg de Pedra de Racine. Cilèa sabé extreure el més publicat veristes, el gran director surt en defensa de Francesco Cilèa, que gran partit de l'escena i aquí la soprano no canta, declama, mentre d'un arc és honrat per Gavazzeni com un clàssic dins gran operís­ l' orquestra segueix el recitat i finalment comenta les paraules que de San Pietro a Ma­ tic que ve de Bellini i passa pel Conservatori pronuncia l'actriu. Final de gran efecte teatral. de on Cilèa es formà i que més tard dirigí entre 1917 A Adriana Lecouvreur, la virtut de les heroïnes del segle XIX jella Nàpols, i 1935. Ara del tot aquesta Adriana operística va pas­ -Norma, Lucia, Leonora, Aida- ha deixat lloc a la naturalesa feme­ acceptada, la sar el seu purgatori en l'època de rebuig del verisme, «gíovane nina més complaent d'una gran actriu; el tema, d'històric i viscut en exclusiva amb els scuola- que l'editor Sonzogno tenia gairebé entre espais infinits i misteriosos, ha esdevingut burgès i limitat. compositors Mascagni, Leoncavallo, Giordano i Cilèa. Estrenada Però en els aspectes substancials es mantenen els grans temes el 1902 i al Liceu l'any següent, consignem amb sorpresa que a romàntics: l'amor posat a prova, la pèrfida acció de la mezzo­ la Scala no arribà fins al 1932, ja que aquest teatre era dominat per soprano contra la confiada i desarmada soprano, i la follia final. l'editor Ricordi, rival de Sonzogno; l'autoritarisme d'aquella casa L'horitzó sonor, que s'ha ampliat, reflecteix aquíuna elegància par­ editora havia anat a l'extrem que Pagliacci de Leoncavallo, estre­ ticular per part del compositor, que subjecta i circumscriu la melo­ a la nada el 1892 i representada anys i anys arreu, no arribés Scala dia allí on d'altres prefereixen lliurar-se a la plenitud del sentiment. fins al 1927. La ària d' Adriana -gran per situació dramàtica, no tant per gran reuní pensada per a les veus, amb una estrena gloriosa que volada lírica-, la trobem al quart acte, quan la protagonista acusa Òpera els noms mítics d'Angelica Pandolfini, Enrico Caruso i Giuseppe els efectes del pom de flors emmetzinades: «Poveri fiori», una melo­ De Luca, Adriana Lecouvreur ha romàs al repertori gràcies al talent dia que hem escoltat com a preludi d'aquest acte. El músic sabia relativament de grans sopranos que davant d'una part vocal pla­ com l'agonia d'Adriana havia de polaritzar l'interès dels intèrprets a cantants-actrius. La his­ nera i sempre agraïda, han destacat com i del públic. Però si això podia dur a una gran facilitat d'efectes tòria òpera recullies figures il·lustres de l'esmentada Ange­ trivials, en el cas de l'art disciplinat i raonat de Cilèa és ocasió per d'aquesta lica Pandolfini, Cesira Ferrani, Gemma Bellincioni, Eugenia Burzio, a un cant lògic, espontani i natural, en el qualla intèrpret es mou Lina Cavalieri, Emma Carelli, Rina Giacchetti, Claudia Muzio, Giu­ en un relativament central. registre Maria seppina Cobelli, Mafalda Favero i, en èpoques més recents, Tomasino d'Amico, biògraf de Cilèa, insisteix en la superioritat del Caniglia, Clara Petrella, Renata Tebaldi, Magda Olivero, Montser­ quart acte sobre la resta de la partitura, i el compara al quart acte rat Renata Scotto i Mirella Freni. Recordem, per últim, de La Favorita, al quart de La Gioconda i a l'últim de La Traviata. Caballé, ® l'accent amb el qual Cilèa escrivia el seu nom, un accent greu sobre la del e, tot superflu en italià. Per què? No ho sabem pas. Potser temia que es pronunciés Cílea. És un accent que tothom, tret de la casa editora Sonzogno que publicà les seves òperes, sembla que ha oblidat.

Jaume Tribó ® ®

F r a fi e e s e o e i 1 è a està més a prop del postromanticisme d'una Manon Lescaut que del realisme ferotge d'una Cavalleria rusticana. (1866-1950) Després de Adriana Lecouvreur, Cilèa només estrenaria una òpera, Gloria, l'any 1907 a la Scala i amb la direcció d'Arturo Toscanini. Es Cilèa va a del com­ néixer Palmi, Calàbria, el vint-i-sis de juliol de l'any 1866, tracta d'una obra que no s'adaptava ben bé a les necessitats fill d'un advocat prestigiós. De molt jovenet ja palesà un talent musi­ positor, a causa d'un tema basat en les lluites entre els senyoratges cal especial, fins al punt que als nou anys d'edat ja encetà seriosa­ ment l'estudi del piano, el qual continuà quan va anar a viure en un internat de Nàpols, per consell de Francesca Florimo, que havia estat el millor amic de Vincenzo Bellini i era el bibliotecari del Con­ servatori de Nàpols. Sempre per consell de Florimo, Cilèa ingressà l'any 1879 al Conservatori napolità, on va rebre l'ensenyament, entre d'altres, de Beniamino Cesi (piano) i de Serrao (composició). Deu al anys romangué Conservatori com a bon deixeble i quan encara ho era, el darrer any, ja va compondre la seva primera òpera, Gina, que fou molt ben rebuda i a la qual ja havia precedit un Trio in qu_attro tempi. El al 1892 estrenà, Teatre Pagliano de Florència, una segona òpera, Tilda, que ha estat considerada com una «adhesió inicial i superfi­ cial al melodrama verista». Dos anys després creà una Sonata per a violoncel i piano i de 1896 a 1904 fou catedràtic de teoria musi­ cal i contrapunt al Conservatori de Florència. El 1897 estrenà, al Teatre Líric de Milà, seu de l'Editorial Sonzogno, la qual publica­ ria totes les obres de Cilèa, l'òpera L 'Arlesiana, basada en la novel-la d' Alphonse Daudet que també il-lustrà musicalment Georges Bizet i és un que dels dos únics títols de Cilèa que han arribat als nostres dies, aquest -més que per l'òpera completa- per dos fragments ben coneguts: ellament de Federico «È la solita storia del pastare» Federico (el primer fou Enrico Caruso, que aconseguí en aquesta avinentesa el seu primer gran èxit) i la pregària «Esser madre è un inferno». De L 'Arlesiana s'ha dit que és «la creació més personal i que millor resumeix i destaca l'autèntica natura del músic. Obra replegada i intensa, està impregnada totalment d'una resignada angoixa». L'any 1902 arribaria l'èxit més gran i més durable de Francesca Adriana Cilèa, Lecouvreur, que enguany es representa en aquest Gran Teatre del Liceu i que alguns, per l'època en la qual fou escrita, .han volgut veure com un exemple clar del verisme, quan en realitat Francesco Cilèa ®

medievals, tot i hi que hagués algun fragment prou atractiu, com el cantabile de Lionetto "Pur dolente son io». Així doncs, amb aquesta obra es va cloure el líric catàleg de Cilèa, integrat per cinc òperes, a les s'haurien quals pogut afegir, si s'haguessin estrenat, algunes com Il Ritorno d'inèdites, deli'amore, Matrimonio selvag­ gio o La Rosa di Pompei. El es 1909 Cilèa casà amb Rosa Lavarello i el nou estat sembla que en el el provocà compositor desig d'una vida estable en la feina i no de la llar. La allunyada realitat és que ja no va escriure més i, tot i va òperes que compondre algunes peces menors d'altres gèneres, la seva dedicació fou gairebé exclusiva a la pedagogia: el 1913 fou nomenat director del Conservatori de Palerm i el 1916 a exercir el passà mateix càrrec al famós Conservator¡ de San Pie­ tro a de Majella, Nàpols, on desenvolupà una tasca molt important estat (que ha lloada amb i on va unanimitat) romandre un llarg període de dinou fins a la seva anys, jubilació l'any 1935. Aleshores, amb el parèntesi dolorós de la II Guerra Mundial, s'encetaren quinze i de anys d'homenatges veneració a la refinada, afable i noble humanitat de l'autor de Adriana Lecouvreur, fins que va morir a Varazze, el 20 de novembre de 1950. Adriana Lecouvreur, que segueix tenint un racó en el cor de tots els amants de l'òpera italiana, tingué la seva estrena absoluta a Milà el6 de novembre de l'any 1902, amb Angelica Pandolfini (Adriana), Edvige Ghibaudo de (Princesa Bouillon), Enrico Caruso (Maurizio), Giuseppe De Luca i la (Michonnet) direcció de Cleofonte Campa­ nini. ben a Trigà poc ser estrenada al Gran Teatre del Liceu: ho el fou, concretament, 7 de maig de 1903, amb la direcció d'Arnaldo Conti i com a figurant intèrprets principals Angelica Pandolfini (la mateixa Adriana de l'estrena mundial), Erina Borlinetto, Giovanni Zeni i Dino Mentasti. Després, fins arribar a la xifra de vint-i-tres representacions (darrera l'u de de vegada, març 1987), el Liceu pro­ gramà obra les aquesta temporades 1941-42 (Mercè Capsir i Pau Civil), 1952-53 (Maria Caniglia i Giuseppe Campora), 1957-58 Tebaldi i Giacinto (Renata Prandelli, amb l'assistència de la vídua de Cilèa), 1972-73 (Montserrat Caballé i Josep Carreras), 1977-78 Cannarile (Antoníetta i Jaume Aragall/Pedro Lavirgen), 1981-82 (Montserrat Caballé i Josep Carreras) i 1986-87 (Mirella Freni i Ermanno Mauro). ® ®

ROMANO GANDOLFI (Director d'orquestra) fundà amb el seu pare el Festi­ blica Italiana, pels seus mèrits Es en diplomà en composició i pia- Valentini-Terrani, Pavarotti, val de Montepulciano, de 1980 artístics. Es presentà aquest no al Conservatori de Parma i Raimondi, i Cor de Cambra de a 1982 fou director general a Gran Teatre la temporada 1988- des del és a amb Samson et Dalila. 1983 director del la Scala i per a la Fonit Cetra els Kassel i de 1986 1988 direc­ 1989 Cor i consultor artís­ Cors romàntics i 12 tor del Festival de Macerata. Ha Darrerament ha interpretat tic al Gran Teatre del Lieder de Schubert rebut la creu de serveis de pri­ Tosca amb Jaume Aragall i Leo­ Liceu. a d'Ham­ amb Popp, Palacio, mera classe a la RFA i el grau de na Mitchel l'Òpera De 1971 a 1983 havia Cor de Cambra i ins­ Cavaliere Ufficiale della Repu- burg. estat director del Cor trumentistes de la del Teatre de la Scala Scala. El 1988 obtin­ VITTORIO SICURI (Director del cor) de Milà on mun­ parallela­ gué sorollosos èxits i Inicià els seus estudis musicals cor. Ha preparat estrenes ment desenvolupà crítiques extremada­ a Parma i a Milà. L'any 1975 en­ dials d'òperes modernes (entre una activi­ aus Licht important ment favorables al trà a formar part de la Scala de les quals Donnerstag tat com a director i ha Brasil on dirigí diver­ Milà, on durant tres de Stockhausen) Ha i en diverses d'orquestra. dirigit òperes ses òperes a Rio de Janeiro i al­ anys exercí la seva dirigit concerts a el simfònics la Scala de tres ciutats. En aquest Gran Tea­ activitat com a mes­ ocasions Corale Milà, Madrid, Buenos Aires, als tre ha dirigit Faust, Tosca, tre collaborador, tre­ Scaligero. Des de la EUA i als principals teatres ita­ Nabucco, La fanciuüa del ballant també amb temporada 1982-83 lians: Roma, Nàpols, Bolonya i West, La Gioconda, Andréa els mestres registes comparteix, junta­ Trieste. Ha enregistrat per al se­ Chenier, Rigoietto, Il matrimo­ Strehler, Zeffirelli, De ment amb Romano gell Decca la Petite Messe Solen­ nio segreto i el Requiem de Filippo, Ponnelle, Gandolfi, la responsa­ nelle de Rossini amb Freni, Verdi. Ronconi, etc. L'any bilitat del Cor del 1977 començà a col­ Gran Teatre del Li­ GIANCARLO DEL MONACO (Director d'escena) laborar amb Romano Gandolfi, ceu, que l'any 1986 aconseguí Fill del tenor Mario Del Mona- de en tas­ un èxit en la seva 1965 a 1968 treballà com a primer com a ajudant la gran primera nascut als afores de a Corsaro co, Venècia, ajudant amb Rennert, Wieland ca de mestre del Cor de la Sca­ sortida l'estranger (Il va estudiar idiomes a a l'any 1943, Wagner i Felsenstein, a Stutt­ la, i després com mestre de Nirnes). i música a Lausana i el gart. De 1968 a 1970 1964 féu el debut fou ajudant personal com a ajudant de di­ del director de l'Òpe­ rector d'escena a Sira­ ra de Viena. El 1970 cusa en una represen­ va debutar com a di­ tació de Samson et rector d'escena amb Dalila en la in­ qual La infedeltà delusa, tervenia el seu pare. a Gelsenkirchen. D'a­ De 1963 a 1965 fou quest any ençà ha de direcció ajudant estat el principal di­ d'escena a de Berlín . l'Òpera i rector d'escena a Ulm, el1975 ® ®

PLÁCIDO DOMINGO (Tenor: Maurizio Conte di Sassonia) PIERO DE PALMA (Tenor: L' Abate di Chazeuil) Fill de va cantants, néixer quan York City Opera amb Don Ro- Començà la carrera molt jove i mophon, etc.). Recentment ha els seus vivien a i pares Madrid, drigo, dos anys després debu- ha cantat a tots els teatres d'Ità- cantat Adriana Lecouvreur el 1941. Posteriorment la famí- tà al Metropolitan de Nova York lia i del món (debut al Gran Tea- Turandot a Gènova, Manon lia es traslladà a Mè- a i el 1971 ho feia al tre del Liceu: tempo­ Lescaut Roma, xic, on va fer els estu­ Covent Garden de rada 1952-53 amb Turandot a l' Arena dis musicals i on va Londres. Posterior­ Don Carla, Madama de Verona, Tosca a debutar com a barf­ ment, la seva presèn­ Butterfly, Mefistofele Salzburg amb Karajan ton. Després va pas­ cia en els teatres més i Adriana Lecou­ i Prêtre i ha enregis­ com a a Lu­ sar, ja tenor, importants del món ureuri, amb un reper­ trat Rigoletto amb de Tel ciano Pavarotti. La l'Òpera Aviv, ha estat habitual, en tori que inclou més on va completar Ia una carrera autèntica­ de 150 òperes, moltes cinquena i darrera de formació musical i ment triomfal, fins a enregistrades també les actuals representa­ vocal. El 1965 co­ cions de Adriana Le­ esdevenir un cantant en disc per als segells mençà a adquirir prestigi inter­ d'extraordinària popularitat. En més importants (Decca, EMI, couureur serà la funció núme­ nacional, en substituir Franco aquest Gran Teatre ha intervin­ Philips, RCA, Deutsche Gram- ro cent al Líceu. Corelli a Nova Orléans. El 1966 gut, abans de les d'enguany, en inaugurà el nou local de la New seixanta-dues representacions. ANGErO ROMERO (Baríton: Michonnet) diferents. Estudià cant, 'flauta i recitació, més de deu òperes ita- FRANCO FEDERICI (Baix: II Principe di Bouillon) i d'antuvi fou membre de com- També ha actuat als teatres a i al Me- Nasqué Parma, on cursà els es­ repertori que va des de Ros­ panyies. de prosa ben impor- lians més importants tudis musicals. de Nova Després de sini i Mozart fins a Bellini, Do­ tants. Guanyà alguns tropolitan una sèrie Cin- guanyar de prestigio­ nizetti Verdi. També té un concursos lírics, de- York, Chicago, sos premis a Spoleto, repertori modern butà a Spoleto amb cinnati, Washington, Milà, Venècia i Flo­ amb obres de Hin­ Manon i l'any se­ San Francisco, Ham­ féu el rència, debut al demith, Britten, Txai­ güent cantà a la matei­ burg, Bonn, Stuttgart, Fiorentino Monte-Car­ Maggio kovski i òperes rus­ xa ciutat Jl barbiere Salzburg, amb La Forza del ses. És també liederis­ di Siviglia, òpera que lo, París, Bordeus, Bue­ Destino. D'aleshores ta i ha fet molts ha interpretat més de Santiago de Xile, ha ençà actuat als més recitals, principal­ quatre-centes vega­ nos Aires, Budapest, Ais de Proven­ importants teatres ment a Alemanya. En des, de les quals més Berlin, d'Itàlia i ha etc. En freqüentat aquest Gran Teatre de trenta a la Scala de Milà, amb ça, Schwetzingen, Teatre del Liceu es també altres teatres debutà l'any 1983 mestres com Abbado i Schip­ aquest Gran arreu del món 1986 amb el Ma­ (França, Ale­ amb II Trovatore i Tosca, i la pers. A la Scala i en les «tour­ presentà l'any manya, països de l'Est, Amèri­ temporada 1986-87 intervin­ nées» d'aquest teatre ha cantat latesta de Don Pasquale. ca del Sud, i a Washington amb gué en les representacions de l'òpera Macbeth). Té un ampli Carmen. ® ®

MIRELLA FRENI (Soprano: Adriana Lecouvreur) VICENÇ ESTEVE ALFREDO HEILBRON Nascuda a Mòdena, és una de Maazel, Prêtre, Abbado, Muti, (Quinault) (Poisson) les sopranos de més anomena­ Davis a Mehta. En els escenaris da en el món del bel canto. Té i en el disc ha fet creacions ino­ un molt ex­ repertori blidables de personat­ tens tant en òpera ges con Micaela, Liu, com en recital i les se­ Marguerite, Mimi, Su­ ves actuacions són sanna, Elisabetta i, re­ considerades arreu centment, Adriana, del món com a verita­ Manon Lescaut i Ta­ bles esdeveniments tiana. En aquest Gran musicals. Actua als Teatre ha intervingut teatres més impor­ en dinou representa­ tants (Scala de Milà, cions i tres concerts: Metropolitan de Nova York, 1970-71 Faust, 1981-82 recital, MARÍA URIZ ROSA M.a YSÀS Òpera de San Francisco, Co­ 1983-84 Faust i Requiem de (Jouvenot) (Dangeville) vent Garden de Londres, Staat­ Verdi, 1985-86 Simon Boccane­ de soper Viena, Munic, Tokyo, gra i concert pro Mèxic, Salzburg, etc.), dirigida per figu­ 1986-87 Adriana Lecouvreur i res de la direcció com Karajan, 1989-90 Ievgueni Onieguin.

)ADRANKA )OVANOVIé (Mezzo-soprano: La Principessa di Bouillon) Nascuda a Belgrad, començà es- Ha cantat a la Scala de Milà, Flo- tudis musicals als sis anys, d'an­ rèncía, Bèrgam, Parma, Trieste, tuvi el piano i més tard el cant, Dublín, Sòfia, Lisboa, Rauen, i aconseguí premis a Bordeus i Ria de Ja­ diversos concursos. neiro. Ha cantat tam­ és solista es­ Enguany bé alguns papers de table del Teatre Na­ soprano, com l'Abi­ cional de Belgrad, i gaille de Nabucco, i canta regularment als ha fet moltes actua­ teatres lírics de Iugos­ cions a la televisió. làvia. El seu repertori Aquesta mateixa tem­ és molt ampli i inclou porada debutarà als les òperes de Verdi, Estats Units amb La Doni- Puccini, Rossini, Bellini, Cenerentola i enguany ho fa al

. zetti i els compositors russos. Gran Teatre del Liceu .

® Contenido argumental

Lugar de la acción: París Época: año 1730

ACT O I

«11 foyer della Commedia Francese» Poisson Algunos actores, entre ellos la jouvenot y la Dangeville, la a escena e cons­ y Quinault, se preparan para salida importunan tantemente al director de escena, Michonnet, que aspira llegar a ser socio-propietario de la Comédie. Poco antes de empezar la repre­ sentación, llega el príncipe de Bouillon, protector de la Duclos, el Abate de una de las actrices principales del teatro, y Chazeuil, a las actrices su fiel servidor. Ambos se extienden en cumplidos

es Adriana Lecouvreur y preguntan por la Duclos, pero quien llega (la otra diva de la compañía), recitando su papel y mostrándose de Michon­ como auténtica enamorada del arte que ha aprendido net (elo son l'umile ancella»), elogio que complace profundamente al director de escena. El príncipe pide al Abate que descubra el contenido de una nota que está escribiendo la Duclos y, mientras todos salen, Michonnet canta su secreto amor hacia Adriana y le el decide pedirle que se case con él; ella, primero, sigue juego, entusiasmo amoroso pero, seguidamente, manifiesta un gran por la actriz dolcissi­ Maurizio, quien llega y manifiesta su amor por (vl.a dificultades ma effígie»). Maurizio le deja entrever que tiene políticas ramillete de viole­ con el conde de Sajonia y ella, entregándole un hablar al conde en su favor. tas, decide hacer todo lo posible para El Abate ha conseguido conocer el contenido de la nota de la 1 Duclos: una cita en una villa cerca del Sena, muy cercana a la del

decide ����----- príncipe, dirigida al palco de Maurizio. El príncipe, celoso, L dar una fiesta aquella misma noche en su villa para poder sorpren­ abandona el tea­ der a los dos amantes. Al recibir la nota, Maurizio la a de tro, faltando a su promesa con Adriana, cual, pesar todo, consigue un brillante éxito. Entonces, el príncipe, fingiendo gene­ invita a todo el mundo rosidad y queriendo homenajear a Adriana, al a una fiesta en su villa. Adriana corresponderá honor, pero JOYEROS

F. Pérez Cabrera, 4 Tel. 201 3300 Barcelona-OB021 ljunto Turó Pork) ® ® también acudirá para encontrarse con el conde de Sajonia. mucho en descubrir la voz de la desconocida de la noche anterior. Llega Maurizio -recientemente liberado por Adriana de la prisión por deudas, cosa que él no sabe- y se establece una lucha subte­ ACTO II rránea entre las dos mujeres para conseguir la atención del noble galán. Maurizio se acerca a la princesa y le da las gracias por el gesto della Batelière» "II nido Grange de la liberación de la prisión, detalle que enciende todavía más los En un salón de la pequeña villa de la Duclos, cerca del Sena, la celos de Adriana. Seguidamente, mientras se representa la panto­ princesa de Bouillon espera la visita de Maurizio ((Acerba voluttà») mima El juicio de Paris, las dos mujeres hacen una cruel apuesta Para tran­ y cuando éste llega, le pide explicaciones por su retraso. sobre cuál de las dos es la preferida de Maurizio, haciendo refe­ Maurizio le da el ramillete de le había entre­ quilizarla, violetas que rencia al ramillete de violetas y a un cierto brazalete perdido. Se Adriana. la le las reali­ gado Entonces, princesa explica gestiones ruega a Adriana que recite algún texto; la princesa sugiere con inten­ el está zadas en su favor, que han dado resultados positivos: rey ción Arianna abbandonata, pero Adriana recita Pbèdre (e Giusto dispuesto a ayudarle, pero algunos personajes poderosos intentan Cielo! che feci in tal giorno?») mientras la princesa aprovecha para verlo preso en la Bastilla. Maurizio decide, pues, escapar, pero la acercarse al conde y entretenerlo. La actriz dirige los últimos ver­ le no lo saber elnombre princesa pide que haga y, celosa, quiere sos, con tono acusador, a la princesa y, enfurecida, pide permiso del nuevo amor de a lo se Maurizio, que éste, naturalmente, niega, al príncipe para retirarse. Maurizio ha de permanecer allí forzado reconoce afecto a la aunque y agradecimiento princesa ((L'anima por la voluntad de la princesa. ho stanca»). Aparece el príncipe, y su esposa, para no ser vista, se esconde en una habitación cercana. El príncipe cree haber sorpren­ dido a Maurizio con la Duclos. Cuando llega Adriana, corren unos instantes de incertidumbre por la presencia de Maurizio en el salón. pero éste se confiesa conde de Sajonia, disfrazado por intereses políticos. Después de un diálogo arnoroso ((Tu sei la mia vittoria»), Maurizio pide a Adriana, también por motivos políticos, que haga huir a la mujer que se esconde en la sala de alIado, sin descubrirla. Cuando Adriana ayuda a la desconocida a salir sin ser vista por nadie, la princesa descubre en el tono de voz de la actriz que ésta está enamorada de Maurizio y le descubre su amor ((Si, con l'ansia, con l'impeto ardente»). En la súbita huida, la princesa pierde un brazalete, que abre un mar de sospechas en Adriana.

ACTO I I I

"II palazzo Bouillon» Escenografía de Ferruccio Villagrossi (Acto Ill) Los príncipes celebran una fiesta en la sala grande de su palacio. La princesa quiere saber la identidad de la mujer que le ayudó a huir. Cuando llega Adriana, invitada a la fiesta, la princesa no tarda ®

ACTO IV

«La casa d'Adriana»

Michonnet canta su amor callado por Adriana, que aparece entris­ tecida recordando con odio el día de la fiesta en casa de los prínci­ pes y decide hablar con la princesa para desenmascararla. Michon­ net se lo impide y, seguidamente, llegan sus compañeros de la le Comédie, que traen regalos por su cumpleaños y quieren pedirle que vuelva a trabajar en el teatro. Más animada y decidida a volver a los escenarios, abre un cofreci­ llo que han traído hace poco y encuentra el marchitado ramillete de violetas que, irnprudenternente, huele, lamentándose por lo que considera un desprecio innecesario (<

Teatro del Liceu y que algunos, por la época en que fue escrita, F r a fi e e s e o e i I è a han querido ver como un claro ejemplo del verismo, cuando en realidad está más cerca del de una Manon Les­ - postromanticismo ( 1-8 6 6 1 9 5 O ) caut que del realismo feroz de una Caualleria rusticana e incluso se han de admitir influencias de algunos autores franceses en la Cilèa nació en Palmi, Calabria, el 26 de julio de 1866, hijo de un languidez y refinamiento de las melodías. prestígíoso abogado. De muy jovencito ya manifestó un especial Después de Adriana Lecouureur, Cilèa sólo estrenaría una ópera. talento musical, hasta el punto de que a los nueve años de edad Gloria, el año 1907 en la Scala y con la dirección de Arturo Tosca­ ya empezó seriamente el estudio del piano, que continuó cuando nini. Se trata de una obra que no se adaptaba muy bien a las nece­ fue a vivir en un internado de Nápoles, por consejo de Francesco sidades del compositor, a causa de un tema basado en las luchas Florimo, que había sido el mejor amigo de Vincenzo Bellini y era entre las Señorías medievales, aunque hubiese algún fragmento bas­ el bibliotecario del Conservatorio de Nápoles. Siempre por con­ tante atractivo, como el cantabile de Líonetto «Pur dolente son io». sejo de Florimo, Cilèa ingresó el año 1879 en el Conservatorio Así pues, con esta obra se cerró el catálogo lírico de Cilèa, inte­ napolitano, donde recibió la enseñanza, entre otros, de Beniamino grado por cinco óperas, a las que hubiesen podido añadirse, si se Cesi (piano) y de Serrao (composición). hubiesen estrenado, algunas inéditas, como II Ritorno dell "amorco Diez años permaneció en el Conservatorio como buen discípulo Matrimonio seluaggio o La Rosa di Pompei. y cuando todavía lo era, el último año, ya compuso su primera En 1909 Cilèa se casó con Rosa Lavarello y el nuevo estado parece ópera, Gina, que fue muy bien recibida y a la que ya había prece­ una en el que provocó en el compositor el deseo de vida estable dido un Trio in quattro tempi. no escribió trabajo y no alejada del hogar. La realidad es que ya En 1892 estrenó, en el Teatro de Florencia, una Pagliano segunda de más óperas y aunque compuso algunas piezas menores otros ópera, Tilda, que ha sido considerada como una «adhesión inicial géneros, su dedicación fue casi exclusiva a la pedagogía: en 1913 y superficial al melodrama verista». Dos años después creó una fue nombrado director del Conservatorio de Palermo y en 1916 Sonata para uiotonceto JI piano y de 1896 a 1904 fue catedrático pasó a ejercer el mismo cargo en el famoso Conservatorio de San de teoría musical y contrapunto en el Conservatorio de Florencia. Pietro a Majella, de Nápoles, donde desarrolló una labor muy En 1897 estrenó, en el Teatro Lírico de Milán, sede de la Editorial importante (que ha sido alabada con unanimidad) y donde perma­ Sonzogno, que publicaría todas las obras de Cilèa, la ópera L 'Arle­ neció un largo período de diecinueve años, hasta su jubilación en siana, basada en la novela de Alphonse Daudet que también ilus­ 1935. Entonces, con el paréntesis doloroso de la II Guerra Mun­ tró musicalmente Georges Bizet y que es uno de los dos únicos dial, comenzaron quince años de homenajes y de veneración a la títulos de Cilèa que han llegado a nuestros días, éste -más que refinada, afable y noble humanidad del autor de Adriana Lecou­ la dos bien conocidos: el por ópera completa- por fragmentos de ureur, hasta que murió en Varazze, el 20 de noviembre 1950 lamento de Federico «È la solita storia del pastore» (el primer Fede­ Adriana Lecouureur, que sigue teniendo un rincón en el corazón rico fue Enrico Caruso, que consiguió en esta oportunidad su de todos los amantes de la ópera italiana, tuvo su estreno absoluto primer gran éxito) y la plegaria «Esser madre è un inferno». De en Milán el 6 de noviembre de 1902, con Angelica Pandolfini L 'Artesiana se ha dicho que es «la creación más personal y que (Adriana), Edvige Ghibaudo (Princesa de Bouillon), Enrico Caruso mejor resume y destaca la auténtica naturaleza del músico. Obra (Maurizio), Giuseppe De Luca (Michonnet) y la dirección de Cleo­ recogida e intensa, está impregnada totalmente por una resignada fonte Campanini. Tardó muy poco en ser estrenada en el Gran angustia». Teatre del Liceu: lo fue, concretamente, el 7 de mayo de 1903, El año 1902 llegaría el mayor y más duradero éxito de Francesco con la dirección de Arnalda Conti y figurando como principales Cilèa, la Adriana Lecouvreur que ahora se representa en este Gran Per ® fer un tast intérpretes Angelica Pandolfini (la misma Adriana del estreno mun­ dial), Erina Borlinetto, Giovanni Zeni y Dino Mentasti. Después, hasta llegar a la cifra de veintitrés representaciones (última vez el no 1 de marzo de 1987), el Liceu programó esta obra las temporadas cal Giu­ perdre 1941-42 (Mercè Capsir y Pau Civil), 1952-53 (Maria Caniglia y seppe Campora), 1957-58 (Renata Tebaldi y Giacinto Prandelli, con la asistencia de la viuda de Cilèa), 1972-73 (Montserrat Caballé y l'estil Josep Carreras), 1977-78 (Antonietta Cannarile y Jaume Ara­ gall/Pedro Lavirgen), 1981-82 (Montserrat Caballé y Josep Carre­ ras) y 1986-87 (Mirella Freni y Ermanno Mauro).

Rambla dels Estudis,115 Per menjar bé, bo i ràpid. ® ®

Adrienne L e e o u v r e u r Après un dialogue amoureux, Maurice supplie Adienne d'aíder une femme, qui se trouve dans la pièce d'à còté, à quitter la villa sans ter ACTE être vue. Adrienne aide la princesse à s'enfuír et celle-cí s'aperçoit, Dans le foyer de la Comédie Française, quelques acteurs se prépa­ au ton de sa voix, que l'actrice est amoureuse de Maurice. rent pour la représentation et réclament les services du metteur en scène, Michonnet. Le prince de Bouillon fait son entrée, couvre 3ème ACTE les actrices de compliments puis s'informe de la Duclos, sa proté­ Le prince et la princesse dorment une fête dans leur palais. La prin­ gée, tandis qu'Adrienne Lecouvreur (l'autre première actrice) entre cesse aimerait connaïtre l'identité de la femme qui l'a aidée à fuir en déclamant son ròle. Le prince prie l'Abbé, son fidèle serviteur, et, à l'arrivée d'Adrienne, elle ne tarde guère à reconnaïtre la voix de découvrir Ie contenu d'une lettre que la Duclos est en train de l'inconnue de la veille. Maurice fait son entrée et une sourde d'écrire. Resté seul, Michonnet chante son amour secret pour rivalité s'établit bientót entre les deux femmes afin d'attirer son Adrienne qui, de retour, accepte d'abord ses hommages d'une oreí­ attention. Maurice fait des compliments à la princesse en présence lIe complaisante avant de lui avouer son arnour pour Maurice. Celui­ d'Adrienne, folIe de jalousie. Après une pantomime, Adrienne ci ne tarde pas à arriver, lui déclare à son tour ses sentiments puis déclame un fragment de Phèdre, dédie d'un ton accusateur les der­ laisse entrevoir les conflits politiques qui l'oppose au comte de niers vers à la princesse puis, furieuse, demande au prince la per­ Saxe. Adrienne lui remet son bouquet de violettes et décide de met­ mission de se retirer. tre tout en oeuvre pour intercéder auprès du comte en sa faveur. L'Abbé découvre que Ie billet de la Duclos étaít adressé à Maurice, 4ème ACTE dans sa loge, avec l'intention de lui fixer rendez-vous dans une villa Chez elle, Adrienne évoque amèrement devant Michonnet la soí­ proche de celIe du prince. ]aloux, Ie prince essayera de surpren­ rée dans le palais du prince. Ses camarades de la comédie font leur dre les deux amants tandis que Maurice, après avoir parcouru le entrée, les bras chargés de cadeaux pour son anniversaire et la sup­ billet, quitte le théàtre sous les regards dépités d'Adrienne qui n'en plie de réapparaitre sur les planch�s. Rassérénée par leur affection, obtient pas mains un succès éclatant. Le prince invite toute la Adrienne ouvre un coffret au elle a gardé le petit bouquet de vio­ troupe à célébrer une fête dans sa villa. lettes fané dant elle aspire le parfum. Maurice arrive sur ces entre­ faits et Adrienne l'accable de reproches alars qu'il vient implorer 2ème ACTE son pardon et la prier de l'épouser. Adrienne, qui n'en croit pas Dans un salan de la villa de la Duclos, la princesse de Bouillon ses oreilles, tombe, évanouie, sous l'effet du poison contenu dans attend impatiemment Maurice qui, pour la calmer et excuser sant le bouquet que lui a fait parvenir la princesse. Adrienne s'aparçoit retard, lui offre Ie bouquet de violettes d'Adrienne. La princesse enfin de la sincérité des sentiments de Maurice mais il est trap tard. ses bras et la lui annonce que le rai consent à l'aider bien que ses nombreux Celui-ci ne peut plus que la prendre dans contempler ennemis souhaiteraient fort Ie savoir en prison. tandis qu'elle expire lentement. Maurice décide donc de fuir. Auparavant, la princesse ne peut con­ tenir sa jalousie et le harcèle pour connaitre le nom du nouvel amour de Maurice. On annonce l'arrivée du prince et sa femme se réfugie en toute hate dans une pièce voisine. En entrant, Ie prince s'imagine avoir surpris Maurice et la Duclos. Lorsqu'Adrienne appa­ raït, Maurice lui avoue qu'il n'est autre que Ie comte de Saxe que des intérêts politiques empêchent de dévoiler sa véritable identité. ® ®

Adriana L e e o u v r e u r ACT III The Prince and Princess are having a party in their palace. The Prin­ her ACT I cess wants to know the identity of the woman who helped the voice In the foyer of the Comédie Française, some actors and actresses escape and when Adriana arrives, she soon recognizes When Maurizio arri­ are preparing to go on stage and they ask Michonnet, the stage of the unknown woman of the previous night. a battle of wits to attract his atten­ director for his help. The Prince de Bouillon arrives, greets the ves, the two women engage in actresses and asks about Duclos, his protégée, but Adriana Lecouv­ tion. Maurizio complements the Princess and this fires Adriana's Adriana a from «Phédre» direc­ reur (the other diva of the company) comes in going over her part. jealousy. After a pantomime, passage an tone of voice The Prince asks Abate, his faithful retainer, to discover the con­ ting the last verses at the Princess in accusing and, to leave. tent of a note that Duclos is writing. Left alone, Michonnet sings in a fury, she asks the Prince's permission of his secret love for Adriana, who, when she returns at first plays along with him but soon declares her love for Maurizio. When the ACT IV of latter arrives, he at first responds to her feelings but hints that he In Adriana's house, the latter bitterly recalls in the presence and Prin­ has political problems with the Count of Saxony. She gives him Michonnet the day of the party in the palace of the Prince actresses from the Comédie arrive and a bunch of violets and decides to do all that she can to speak to cess. Her fellow actors and her ask her to return the Count on his behalf. they bring her presents for birthday. They Adriana a small case which contains Abate has managed to find out that Duclos' note is to arrange a meet­ to the stage. Happier, opens of violets whose she inhales. Maurizio ing in a villa very near the Prince's and it is addressed to Maurizio's the wilting bunch fragance he has box. The Prince, who is jealous, will try and surprise the two lovers arrives and has to listen to a series of reproaches, although him. She can and Maurizio, when he receives the note, leaves the theatre. This come to ask her forgiveness and to beg her to marry a faint under the upsets Adriana who despiste everything gives a brilliant perfor­ not believe the words of the Count and falls in the form of was contai­ mance. The Prince invites everybody to a party at his villa. effect of the poison which, in perfume, ned in the violets that the Princess had put there. Adriana finally now late because ACT II recognizes Maurizio's love for her but it is too her in his arms and watch as Adriana In a room ar Duclos' villa, the Princess de Bouillon is waiting for all that he can do is to take Maurizio, who in order to calm her down about his lateness gives slowly dies. her Adriana's violets. The Princess tells him that she has obtained royal support for him, although he has many enemies who wish to see him in prison and for this reason he decides to escape. But first, the Princess, who is jealous, wants to know the name of Maurizio's new love. The Prince appears and his wife hides in an adjoining room. The Prince thinks that he has surprised Maurizio with Duclos. When Adriana arrives, Maurizio confesses that he is the Count of Saxony, disguised for political reasons. After an amorous dialogue, Maurizio asks Adriana to help the woman who is hiding in the adjoining room to escape, without her being dis­ covered. When Adriana helps her to flee, the Princess discovers from her tone of voice that the actress is in love with Maurizio. ® ®

Discografia N o t e s importants

En atenció als artistes i al públic en general, s'exigeix l'adequada La present discografia només ofereix les versions comercials ínte­ correcció en el vestir (senyors: americana i corbata), i es prega la gres, a partir de l'any 1951. Els personatges són esmentats en l' ordre màxima puntualitat: no es permetrà l'entrada a la sala un cop següent: Adriana, Princesa de Bouillon, Maurizio i Michonnet. A començada la representació, ni verificar enregistraments, fotogra­ el continuació cor, l'orquestra i el director. fies o filmar escenes de cap mena. El Consorci del Gran Teatre del Liceu, si les circumstàncies ho recla­ 1951 CETRA, 1218 men, podrà alterar les dates, els programes o els intèrprets anun­ Carla Gavazzi, Miti Truccato Pace, Giacinto Prandelli, Saturno ciats en aquest programa. Meletti. En compliment d'allò que disposa l'Article 92 del Reglament Cor i Orquestra de la RAI de Torí. Dir.: Alfredo Simonetto. d'Espectacles, és prohibit de fumar als passadissos; hom ha d'uti­ litzar el Saló del Ir pis i el vestíbul de l'entrada. 1959 MELODRAM, 043(3); DOCUMENTS, 19(3); IGI, 294 Giulietta Franco Ettore Bas­ d'ús exclusiu a Magda Olivero, Simionato, Corelli, t Accés pel carrer Sant Pau, núm. 1, bis, per tianini. C\.minusvàlids. Tel. 3189122. Cor i Orquestra del San Carlo de Nàpols. Dir.: Mario Rossi. (d'una representació al San Carlo de Nàpols del 28 de novembre de 1959). Argument, biografies i discografia: Pau Nadal

1961 DECCA, MET/SET 221/3 Portada: Fèlix Cagé. Renata Tebaldi, Giulietta Simionato, Mario Del Monaco, Giulio Fio­ Teló de boca del Gran Teatre del Liceu: Dibuix a l'aquarella (1861) ravanti. Cor i Orquestra de l'Acadèmia Santa Cecília de Roma. Dir.: Franco Programes: Publi-Tempo Capuana.

1977 CBS, Q 79310 Disseny: EHSA, Carmelo Hernando Renata Scotto, Elena Obraztsova, Plácido Domingo, Sherrill Milnes. Ambrosian Opera Chorus, Philharmonia Orchestra. Dir.: James Levine.

1987 BALKANTON, RD 71206(2), compact Raina Kabaivanska, Alexandrina Miltxeva, Alberto Cupido, Attilio D'Orazi. Cor Nacional Búlgar Svetoslav Obretenov, Orquestra Simfònica de la Ràdio i la Televisió de Bulgària. Dir.: Maurizio Ar,ena. ®

Pròximes funcions

La Fiamma O. Respighi

Montserrat Caballé, Elena Obraztsova, Antonio Ordóñez, Joan Pons, Martha Szirmay, María Gallego

Directo� d'orquestra: José Collado Director d'escena: András Mikó Producció: Òpera Estatal d'Hongria, Budapest

Funció de Gala Dijous, 14 de desembre, a les 21 h., funció núm. 36, torn A

Diumenge, 17 de desembre, a les 17 h., funció núm. 37, torn T Dimecres, 20 de desembre, a les 21 h., funció núm. 38, torn B Dissabte, 23 de desembre, a les 21 h., funció núm. 39, torn e Dimarts, 26 de desembre, a les 21 h., funció núm. 40, torn D

Manon Lescaut G. Puccini

Mirella Freni, Peter Dvorsky, Enric Serra, Alfredo Mariotti, Josep Ruiz

Director d'orquestra: Silvio 'Varviso Director d'escena: Lorenzo Mariani Escenografía: Maurizio Baló Nova producció: Gran Teatre del Liceu

Funció de Gala

Divendres, 5 de gener, a les 21 h., funció núm. 41, torn e

Dilluns, 8 de gener, a les 21 h., funció núm. 42, torn A Dijous, 11 de gener, a les 21 h., funció núm. 43, torn B Diumenge, 14 de gener, a les 17 h., funció núm. 44, torn T Dimarts, 16 de gener, a les 21 h., funció núm. 45, torn D