Diccionari De Neurociència Pot Ajudar a Resoldre

La neurociència integra un ampli conjunt de disciplines dedica- des a l’estudi del sistema nerviós. Termes com ara estimulació magnètica transcranial, hemisferi cerebral, lateralització, memò- ria a curt termini o transmissió sinàptica poden generar dubtes denominatius o conceptuals que el Diccionari de neurociència pot ajudar a resoldre.

Aquesta obra, que vol ser una eina pràctica de referència termi- nològica, conté més de mil nou-cents termes, classiﬁcats en les àrees següents: neuroanatomia, neurohistologia, neurobiologia cel·lular, neurobiologia del desenvolupament, neuroquími- ca, neurofarmacologia, neuroﬁsiologia cel·lular i de sistemes, neurobiologia del comportament, neurologia, neuropsicologia i psiquiatria, neurociència computacional i disciplines connexes amb la neurociència.

Cada article terminològic inclou la denominació catalana —amb la categoria lèxica i els sinònims, si en té—, els equivalents en castellà i anglès, la deﬁnició i, sovint, notes explicatives. Els índexs ﬁnals permeten accedir al contingut dels articles termi- nològics a partir de les denominacions castellanes o angleses.

Amb la col·laboració de:

Amb el suport de: Diccionari de neurociència

TermcaT, Centre de Terminologia Biblioteca de Catalunya. Dades CIP:

Valero Cabré, Antoni

Diccionari de neurociència Bibliografia. Índexs. – Text en català, equivalències en castellà i anglès ISBN 9788439388357 I. Reig i Vilallonga, Josep, dir. II. Navarro, X. (Xavier), dir. III. TERMCAT, Centre de Terminologia IV. Títol 1. Neurociències – Diccionaris – Català 2. Català – Diccionaris poliglots 616.8(038))

Aquest diccionari és una obra creada pel TermcaT a partir d’un corpus bàsic de terminologia de neurociència que va ser elaborat entre els anys 2000 i 2005 per Antoni Valero-Cabré amb la col·laboració dels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona. Barcelona, 2011

Direcció, coordinació i elaboració: TermcaT, Centre de Terminologia Coordinadors científics: Josep Reig Vilallonga i Xavier Navarro Acebes Autors: Antoni Valero-Cabré (autor principal) Laia Acarín Pérez, Albert Adell Calduch, Jordi Bruna Escuer, Joan X. Comella Carnicé, Arcadi Gual Sala, Carme Junqué Plaja, Xavier Navarro Acebes, Josep M. Pericay Hosta, Josep Reig Vilallonga, Antoni Rodríguez Fornells i Elena Valderrama Vallés (autors especialistes d’àrea) Il·lustració de la coberta: © Romain Quentin i Antoni Valero-Cabré. Grup de Dinàmiques Cerebrals, Plasticitat i Rehabilitació, CNRS UMR 7225 Institut del Cervell, París França (Imatge cromàticament modificada dels fascicles cerebrals d’un cervell humà intacte obtinguda amb una tractografia mitjançant tensor de difusió)

© TermcaT, Centre de Terminologia. Tots els drets reservats. Amb la col·laboració de: Xarxa Vives d‘Universitats Amb el suport de: Generalitat de Catalunya. Departament de Salut Obra Social de CatalunyaCaixa Primera edició: novembre de 2011 ISBN: 978-84-393-8835-7 Dipòsit legal: B-3666-2012 Coordinació de l’edició, disseny i composició: Entitat Autònoma del Diari Oficial i de Publicacions Impressió i enquadernació: Formes Design

Queda totalment prohibida la reproducció, distribució, comunicació pública, posada a disposició del públic, transformació i qualsevol altra forma d’explotació, total o parcial, d’aquesta obra, per qualsevol mitjà, sense la prèvia autorització escrita atorgada pel TermcaT, que es podrà sol·licitar a: Mallorca, 272-274, 1r 08037 Barcelona ([email protected]) DIRECCIÓ TermcaT Rosa Colomer i Artigas COORDINACIÓ TermcaT Executiva Jordi Bover i Salvadó Tècnica M. Antònia Julià i Berruezo

EQUIP TERMINOLÒGIC TermcaT Recerca terminològica Documentació Laura Moliné Grau Mariona Torra Ginestà Olga Andrés Viñas Ricard Ferrer Sarrió Edició Pilar Hernández Abellán Normalització Xavier Fargas Valero Dolors Montes Pérez Marta Sabater i Berenguer

COORDINADORS CIENTÍFICS Josep Reig Vilallonga Departament de Ciències Morfològiques Unitat d’Anatomia i Embriologia Humana Facultat de Medicina Universitat Autònoma de Barcelona Xavier Navarro Acebes Departament de Biologia Cel·lular, de Fisiologia i d’Immunologia Institut de Neurociències Universitat Autònoma de Barcelona

AUTORS Autor principal Antoni Valero-Cabré Lab. Plasticitat Dinàmica Cerebral i Rehabilitació Institut del Cervell i de la Medul·la Espinal (CRICM) Centre Nacional de la Recerca Científica (CNRS) Departament d’Anatomia i Neurobiologia Escola de Medicina Universitat de Boston Autors especialistes d’àrea Laia Acarín Pérez (Neurohistologia) Departament de Biologia Cel·lular, de Fisiologia i d’Immunologia Institut de Neurociències Universitat Autònoma de Barcelona

Albert Adell Calduch (Neurobiologia molecular) Departament de Neuroquímica i Neurofarmacologia Institut d’Investigacions Biomèdiques de Barcelona, CSIC (IDIBAPS) Centre d’Investigació Biomèdica en Xarxa de Salut Mental (CIBERSAM)

Jordi Bruna Escuer (Neurologia) Departament de Biologia Cel·lular, de Fisiologia i d’Immunologia Universitat Autònoma de Barcelona Hospital Universitari de Bellvitge

Joan X. Comella Carnicé (Neurobiologia cel·lular i del desenvolupament) Fundació Hospital Universitari Vall d’Hebron – Institut de Recerca (VHIR) Departament de Bioquímica i Biologia Molecular Institut de Neurociències Universitat Autònoma de Barcelona CIBERNED

Arcadi Gual Sala (Neurofisiologia cel·lular i de sistemes) Departament de Ciències Fisiològiques I Facultat de Medicina Universitat de Barcelona

Carme Junqué Plaja (Neuropsicologia) Departament de Psiquiatria i Psicobiologia Clínica Facultat de Medicina Universitat de Barcelona Institut d’Investigacions Biomèdiques de Barcelona, CSIC (IDIBAPS)

Xavier Navarro Acebes (Neurofisiologia cel·lular i de sistemes) Departament de Biologia Cel·lular, de Fisiologia i d’Immunologia Institut de Neurociències Universitat Autònoma de Barcelona

Josep M. Pericay Hosta (Psiquiatria) Servei de Psiquiatria Hospital de la Santa Creu i Sant Pau Josep Reig Vilallonga (Neuroanatomia) Departament de Ciències Morfològiques Unitat d’Anatomia i Embriologia Humana Facultat de Medicina Universitat Autònoma de Barcelona

Antoni Rodríguez Fornells (Neurobiologia del comportament) Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats (ICREA)

Elena Valderrama Vallés (Neurociència computacional) Departament de Microelectrònica i Sistemes Electrònics Escola d’Enginyeria Universitat Autònoma de Barcelona

Volem expressar el nostre agraïment a Ignasi Casadesús, de la Xarxa Vives d’Universitats, a Jordi Pere, del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, i a Marta Cos, de l’Obra Social de CatalunyaCaixa, que han contribuït amb les seves gestions a impulsar i tirar endavant aquest projecte.

També volem agrair a Conxa Planas i a Àngels Egea, dels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona, l’aportació de les dades digitals de l’obra Vocabulari de neurociència, d’Antoni Valero-Cabré.

Igualment, manifestem el nostre reconeixement als especialistes que ens han assessorat en alguna fase de l’elaboració de l’obra, particularment als assistents a la sessió de normalització que va tenir lloc a la seu del TermcaT el 14 de juliol de 2009: Albert Compte, Carles Enric Escera, Josep Esquerda, Xavier Fuentes, Francisco Lozano, Núria Sebastian, Carles Solsona, Adolf Tobeña i Ramon Trullàs. I, finalment, agraïm el suport en tasques terminològiques a Anna Truyols i Maria Cortés.

Sumari

IX Presentació XI Introducció XXIII Arbre de camp XXV Abreviacions 1 Diccionari 339 Índex castellà 369 Índex anglès 397 Bibliografia

VII

Presentació

En les darreres dècades el món de les neurociències s’ha anat engrandint de forma extraor- dinària, fins a límits insospitats —com ha succeït, d’altra banda, en tots els terrenys científics. A més, aquest camp de la ciència té moltes línies frontereres amb altres camps: anatomia, fisiologia, bioquímica, farmacologia, genètica, immunologia i medicina interna, entre d’altres, cosa que obliga a un esforç addicional de consens.

L’aparició de noves tecnologies, nous instruments i aparells, nous conceptes, i fins i tot substàncies noves, ha fet necessari donar un nom a tots aquests ens fins ara inexistents des del punt de vista lingüístic.

La nostra llengua, igual que les altres llengües cultes, ha anat denominant les diverses adquisicions i novetats científiques amb neologismes, molts cops barbarismes, d’arrels gairebé sempre llatines o anglosaxones.

Aquests nous termes, a més d’enriquir la nostra llengua, són imprescindibles en el nostre vocabulari actual. Però calia una tasca d’ordenació i uniformització per a intentar que tots els neurocientífics sabéssim com utilitzar el llenguatge, i per no maltractar, un cop més, la nostra llengua.

Un grup de neurocientífics, en col·laboració amb el TermcaT, sota els auspicis de la Gene- ralitat de Catalunya, ha abordat el problema de la normalització del nostre vocabulari. Jo crec que ha estat, alhora, una tasca molt feixuga i complexa, gens senzilla i del tot indispensable. Tots els hem d’estar agraïts pel seu esforç.

Per sort, la feina feta és un punt de referència, un inici, però segur que el constant pro- grés científic farà necessàries noves actualitzacions normalitzades, que aniran eixamplant el diccionari que avui apareix. Els criteris emprats per a confeccionar-lo ja s’han establert i faran més fàcils les futures edicions.

Finalment, vull agrair als companys que m’han proposat per redactar aquest pròleg la seva deferència.

Josep maria Grau i Veciana Catedràtic de Neurologia de la Universitat Autònoma de Barcelona Director de Docència de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau

Introducció

El Diccionari de neurociència és el fruit de l’esforç conjunt de moltes persones i institu- cions. La iniciativa va sorgir d’Antoni Valero-Cabré, que es va adreçar al TermcaT per demanar suport per a l’elaboració d’un diccionari de la neurociència amb definicions basat en un recull terminològic que ell mateix havia compilat amb l’ajut dels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona1 entre els anys 2000 i 2005.

El TermcaT va assumir l’elaboració del diccionari i la coordinació global del projecte. Per dur a terme la tasca de revisió, actualització i ampliació del contingut inicial es va constituir un equip d’experts dels diversos camps de coneixement que integren la neurociència. El grup, que va treballar en col·laboració amb els terminòlegs del TermcaT, va ser coordinat en una primera fase (2007-2008) per Xavier Navarro Acebes i, posteriorment i fins a la publicació de l’obra (2009-2011), per Josep Reig Vilallonga. El Diccionari ha pogut fer-se realitat gràcies a una subvenció de l’Obra Social de Catalu- nyaCaixa2 i a la gestió que d’aquest ajut ha fet la Xarxa Vives d’Universitats. A més, durant el procés d’elaboració de l’obra, s’hi ha sumat també el suport econòmic del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya. L’obra ha estat concebuda com una eina de consulta eminentment pràctica per a resoldre els dubtes terminològics dels professionals de la neurociència, dels estudiants de qualsevol de les disciplines que s’hi relacionen més o menys directament (medicina, biologia, psicologia, sociologia, enginyeries diverses o economia, per exemple). Igualment, també s’adreça als mediadors lingüístics (periodistes, traductors o correctors de textos especialitzats) que utilitzin aquesta terminologia. D’altra banda, pot ser d’interès per a tots els lectors que sentin curiositat i vulguin endinsar-se en aquest àmbit del coneixement, fronterer i multidisciplinari.

1 Abans Servei de Llengua Catalana de la Universitat de Barcelona 2 Abans Caixa Catalunya

XI 1. Estructura del diccionari 1.1. Macroestructura El diccionari s’estructura en sis apartats: – Aquesta mateixa introducció, que exposa el propòsit del diccionari, l’estructura, els criteris terminològics i metodològics seguits i la tasca de normalització duta a terme durant l’elaboració de l’obra. – L’arbre de camp, que organitza conceptualment l’obra, alhora que en delimita l’abast, classifica els termes i facilita el tractament sistemàtic del conjunt de la informació. – La taula d’abreviacions, que presenta tots els codis utilitzats en el cos del diccionari (categories lèxiques, tipus de sinonímia i llengua dels equivalents), amb la descodificació corresponent. – El cos del diccionari, que recull el conjunt de termes, numerats i ordenats alfabèticament a partir de les denominacions catalanes. – Dos índexs alfabètics, un per a cada llengua d’equivalència —castellà i anglès—, els quals faciliten l’accés a l’article terminològic corresponent des de les denominacions castellanes o angleses, mitjançant el número d’ordre que acompanya cada denominació. – La bibliografia, que ofereix les referències de les principals obres especialitzades i termino- lògiques, d’una banda, i lexicogràfiques, de l’altra, que s’han consultat per a l’elaboració d’aquest diccionari.

1.2. Microestructura Cadascun dels articles terminològics presenta la informació estructurada de la manera següent: un número d’ordre; una denominació catalana amb la categoria lèxica corresponent; una o més denominacions catalanes sinònimes que remeten a l’anterior, també amb la categoria lèxica i amb la indicació del tipus de remissió (sinònims, sinònims complementaris o sigles); un o més equivalents castellans; un o més equivalents anglesos; una àrea temàtica; una definició, i, en segons quins casos, una nota o més.

XII Per exemple, l’article sinapsi neuromuscular té aquesta estructura:

denominació catalana categoria lèxica

número d’ordre 2190 sinapsi neuromuscular n f jerarquia de la remissió denominació sin. compl. unió sinònima neuromuscular n m equivalents castellans es sinapsis neuromuscular; unión neuromuscular equivalents anglesos en neuromuscular junction; neuromuscular synapse àrea temàtica NEUROBIOLOGIA CEL·LULAR. Sinapsi química entre els terminals axonals definició de les motoneurones i les fibres musculars.

nota noTa: En les sinapsis neuromusculars el neurotransmissor alliberat per l’element presinàptic és l’acetilcolina, que actua sobre receptors colinèrgics nicotínics formadors de canals iònics regulats per lligands, els quals permeten l’entrada de Na+ i la sortida de K+ a través de la membrana de la cèl·lula muscular.

2. Selecció de la nomenclatura El Diccionari de neurociència conté un total de 2.534 denominacions catalanes, que designen 1.975 conceptes. Els termes, d’acord amb l’arbre de camp, pertanyen a les dotze àrees següents: neuroanatomia, neurohistologia, neurobiologia cel·lular, neurobiologia del desenvolupament, neuroquímica, neurofarmacologia, neurofisiologia cel·lular i de sistemes, neurobiologia del comportament, neurologia, neuropsicologia i psiquiatria, neurociència computacional, i disciplines connexes amb la neurociència. De manera general s’han tingut en consideració criteris de pertinència estrictes per a controlar l’entrada de termes i evitar que s’excedissin els objectius d’abast i contingut de l’obra. En particular, tenint en compte les característiques d’aquest àmbit multidisciplinari, s’ha restringit la selecció terminològica seguint criteris de representativitat, rellevància i especificitat dels termes, d’acord amb els especialistes de cadascuna de les àrees. La tria terminològica ha estat acuradament delimitada en el cas d’estructures anatòmiques, de processos bioquímics i de fenòmens fisiològics, quan s’ha considerat que quedaven més enllà de l’univers conceptual de la neurociència, tot i la seva relació òbvia amb el sistema nerviós i, particularment, amb el cervell. Així, no s’han inclòs els ossos del crani i s’han exclòs la majoria dels músculs, tot i que s’han recollit els termes relatius als músculs principals relacionats amb

XIII els òrgans dels sentits (principalment, la vista i l’oïda). O, en el cas dels nervis, tenen entrada pròpia els troncs nerviosos principals, però no les branques col·laterals. Com a criteri de base, tampoc no s’han inclòs articles terminològics que recullin tecnicismes propis d’àrees afins, com l’anatomia (ipsolateral, medial o rostral), la bioquímica (anell indol, cascada enzimàtica, colesterol o grup amino) o la citologia (lisosoma o nuclèol), o propis de disciplines diverses relacionades amb la medicina (broncodilatació, convulsant, ginecomàstia, micropipeta, oxitocina, paroxismal, urent o vasopressina), malgrat que, ocasionalment puguin aparèixer en definicions. S’han considerat termes d’especialitat, estrictament no pertinents, que un expert en neurociència o un mediador lingüístic especialitzat poden dominar proba- blement gràcies al seu bagatge de coneixements específics o, fins i tot, de llengua general. Tanmateix, alguns termes d’aquestes àrees esmentades sí que tenen entrada pròpia bé pel seu caràcter transversal, bé perquè mantenen una relació directa i objectivable amb altres termes de pertinència clara; com a mostra, catió, citosquelet, fosforilació o trifosfat d’adenosina. D’acord amb els objectius de l’obra, en la selecció de sèries lèxiques s’ha establert un criteri simplificador, de manera que s’ha donat entrada als substantius i, en canvi, s’ha prescindit de verbs i de la majoria d’adjectius derivats de substantius que tenen un article terminològic propi en el diccionari, ja que normalment no aporten una informació semàntica específica. Els adjectius que apareixen en el diccionari presenten alguna característica significativa, com ara la necessitat d’assegurar la precisió terminològica (per exemple, aferent, eferent, neural o neuronal) o el fet de ser poc predictibles a partir dels substantius relacionats (com ara au- tonòmic, cortical o gabaèrgic).

3. Criteris metodològics3 3.1. Ordenació4 Tant al cos del diccionari com als índexs del final, les denominacions es presenten segons l’ordre seqüencial dels components (cèl·lula de neuròglia i no neuròglia, cèl·lula de), i segueixen l’ordenació alfabètica discontínua, que evita interrupcions en els termes d’una sèrie i segons la qual els espais en blanc precedeixen els signes no alfabètics (principalment apòstrofs i guionets), i els signes no alfabètics precedeixen els signes alfabètics. Per exemple: con con axònic con de creixement con retinal concepte concordança condició experimental

3 Per aprofundir la informació sobre l’apartat 3, considerat globalment, es pot consultar TermcaT, cenTre de TerminoloGia. El diccionari terminològic. Vic: Eumo Editorial; Barcelona: TermcaT, Centre de Terminologia, 2010. (En Primer Terme; 9. Criteris i Mètodes) ISBN 978-84-9766-394-6; 978-84-393-8676-6

4 Per aprofundir la informació sobre els criteris d’ordenació es pot consultar TermcaT, cenTre de TerminoloGia. L’ordenació de termes. Vic: Eumo Editorial; Barcelona: TermcaT, Centre de Terminologia, 2008. (En Primer Terme; 4. Criteris i Mètodes) ISBN 978-84-9766-263-5; 978-84-393-7746-7

XIV Convé tenir en compte que, dintre dels signes alfabètics, els caràcters de l’alfabet llatí van per davant dels caràcters dels altres alfabets (com ara l’alfabet grec). Per exemple: ritme alfa ritme beta ritme circadiari ritme delta ritme gamma ritme infradiari ritme theta ritme ultradiari ritme a ritme b ritme g ritme d ritme u Les xifres romanes s’ordenen alfabèticament d’acord amb la lletra majúscula que les representa. Per exemple: vòxel vuitè parell cranial X parell cranial xarxa neuronal xarxa neuronal artificial Pel que fa als termes que inclouen superíndexs, aquests es consideren vinculats al component que acompanyen i, per tant, és aquest element el que marca l’ordenació. Les sèries de termes diferenciats només pels superíndexs s’ordenen a partir d’aquests, d’acord amb el criteri general. Per exemple: camp H1 de Forel camp H2 de Forel Els noms dels compostos químics i altres termes científics que contenen afixos (prefixos i infixos, concretament) de naturalesa diversa (lletres llatines o gregues i dígits, en cursiva o en rodona) s’ordenen, seguint la indicació informativa de la norma ISO 12199:2000, d’acord amb el sistema CAS, el qual, essencialment, ignora els infixos que s’apliquen al nom químic de base. Per exemple: AChE àcid g-aminobutíric àcid aminofosfovalèric àcid a-amino-3-hidroxi-5-metil-4-isoxazol propiònic àcid araquidònic o hormona adrenocorticotròpica 5-HT humor

XV 3.2. Denominacions catalanes

Les denominacions corresponents a categories lèxiques que presenten flexió es recullen convencionalment en la forma singular (noms masculins, noms femenins i adjectius d’una terminació; per exemple, encèfal, lateralització o neuronal), llevat dels casos de plurals lexi- calitzats (músculs sinergètics), o, si escau, en la forma masculina singular i amb la indicació de la terminació femenina (adjectius de dues terminacions; per exemple, dopaminèrgic -a o sensitiu -iva).

En el cas de denominacions que tenen com a categoria lèxica nom masculí o femení (com ara dolor o tremolor) i donen origen a denominacions sintagmàtiques derivades, només es recull aquesta categoria (n m/f) en la fitxa de la denominació de base. En les denominacions sintagmàtiques derivades s’ha triat el gènere que s’ha considerat més usual entre els especialistes, i s’ha utilitzat de manera sistemàtica en definicions i notes (per exemple, dolor neurogènic, amb categoria lèxica n m).

Les denominacions catalanes homògrafes (que tenen la mateixa grafia i diferent significat) es recullen en articles terminològics independents, un per a cada concepte. És el cas dels articles encapçalats per les denominacions catalanes aprenentatge, deshabituació o sensibilització.

Per a facilitar la lectura dels manlleus no adaptats, s’indica entre claudàtors l’origen del terme, en el cas que la grafia pugui comportar dubtes de pronúncia, com ara a qualia [la].

Sigles i símbols

En neurociència l’ús de sigles i símbols és molt habitual a l’hora de designar conceptes, com ara proteïnes (AMPA, EEG o 5-HT), tècniques (NIRC, SPECT o TENS) o fenòmens neurològics (senyal BOLD o son REM).

La gran majoria d’aquestes sigles ens arriben a través de l’anglès, en la seva forma original. Sempre que ha estat possible s’ha introduït la forma catalana de la sigla, de manera que les lletres que la constitueixen corresponen al sintagma desenvolupat en català; és el cas de esclerosi lateral amiotròfica (ELA), electroencefalograma (EEG) o xarxa neuronal artificial (XNA). Tanmateix, quan la sigla anglesa té un ús molt arrelat, s’ha mantingut. En aquests casos, com a criteri general, el sintagma desenvolupat en català s’ha recollit si s’ha documentat en textos especialitzats i els especialistes n’han confirmat l’ús habitual: per exemple, glicoproteïna associada a la mielina (MAG) o proteïna d’interacció amb el receptor de glutamat (GRIP).

Com a criteri d’economia formal, en algunes de les definicions en què concorren termes sintagmàtics molt llargs s’ha emprat la sigla o el símbol en lloc de la denominació descriptiva del terme; per exemple, GTP per trifosfat de guanosina o Ca2+ per ió calci.

Nomenclatures científiques

Atesa la fluctuació internacional en les denominacions de determinades tipologies de termes, s’han aplicat com a normes generals les recomanacions dels organismes nacionals

XVI i internacionals d’estandardització, quan n’hi ha. Així, les denominacions catalanes dels enzims s’han establert segons el criteri terminològic5 que adapta les recomanacions que la Unió Internacional de Bioquímica i Biologia Molecular6 fa per a les denominacions en llengua anglesa. Per a les denominacions de les proteïnes cal tenir present que no hi ha una única classifica- ció unànimement acceptada que regeixi la nomenclatura de la proteòmica, i sovint diferents autors i escoles fan servir les seves pròpies classificacions i denominacions. Queda fora de l’abast d’aquest diccionari donar cabuda de forma exhaustiva a tota aquesta terminologia; en els termes afectats, s’ha triat la que els experts han considerat més àmpliament utilitzada i s’ha aplicat congruentment en casos paral·lels. Per al nom científic dels agents patògens esmentats en el diccionari s’han seguit les normes proposades pels organismes internacionals competents: el Codi Internacional de Nomencla- tura Botànica,7 el Codi Internacional de Nomenclatura Zoològica8 i el Codi Internacional de Nomenclatura de Bacteris del Comitè Internacional de Sistemàtica de Procariotes.9 Quant a les denominacions anatòmiques, s’han tingut en compte les propostes de la Terminologia Anatòmica10 en l’adaptació al català de les denominacions en llatí i en la decisió de la prioritat de denominacions en cas de concurrència amb altres sinònims en llengua catalana.

3.3. Remissions En el diccionari hi ha força casos de denominacions catalanes que presenten una o més denominacions alternatives. Es tracta de denominacions sinònimes (per exemple, nervi vestibulococlear té els sinònims nervi estatoacústic, VIII parell cranial i vuitè parell cranial), amb

5 TermcaT, cenTre de Terminologia. Criteris per a la denominació comuna dels enzims [en lí- nia]. Barcelona: TermcaT, Centre de Terminologia, 2000. [Consulta: 09 novembre 2011]

6 International Union of Biochemistry and Molecular Biology [en línia]. Calgary: IUBMB, 2011. [Consulta: 09 novembre 2011]

7 GreuTer, W. [et al.] (ed.). International code of botanical nomenclature (St. Louis Code) [en lí- nia]. Königstein: International Association for Plant Taxonomy, 2003. ISBN 3-904144-22-7. [Consulta: 09 novembre 2011]

8 inTernaTional commission on Zoological nomenclaTure. International code of zoological nomenclature [en línia]. 4th ed. London: The International Trust for Zoological Nomenclature, cop. 1999. ISBN 0-85301-006-4. [Consulta: 09 novembre 2011]

9 International Committee on Systematics of Prokaryotes (ICSP) [en línia]. [S.l.]: ICSP, 2010. [Consulta: 09 novembre 2011]

10 Terminología anatómica: Terminología anatómica internacional. Madrid: Médica Panamericana, 2001. ISBN 84-7903-614-1

XVII entrada pròpia al diccionari, si bé sense cap més informació que una remissió a la deno- minació que conté tota la informació. Així, en l’exemple anterior, la informació és a nervi vestibulococlear, i nervi estatoacústic,VIII parell cranial i vuitè parell cranial informen només el lector que ha de mirar aquell altre terme.

Les denominacions recollides en segon lloc en una fitxa poden ser sinònimes absolutes de la primera (és a dir, estan considerades igualment vàlides i si apareixen en segon lloc és només perquè alfabèticament són posteriors) o bé poden ser-ne sinònimes complementàries. Una denominació catalana es considera sinònim complementari perquè té un ús més restringit, perquè és una variant o un escurçament o perquè pertany a un registre més col·loquial. Si són sinònimes absolutes, estan precedides de l’abreviatura sin., i, si són sinònimes complementàries, de l’abreviatura sin. compl. Per exemple:

interoceptor n m sin. interoreceptor n m

escorça prefrontal n f sin. compl. àrea prefrontal n f

Les entrades corresponents a les denominacions que apareixen en segon lloc remeten a l’article que conté la informació amb l’indicatiu sin. si són sinònims absoluts, o veg. si són sinònims complementaris:

interoreceptor n m sin. interoceptor n m

àrea prefrontal n f veg. escorça prefrontal n f

D’altra banda, un cop establerta quina és la denominació principal (o en els casos de sinònims absoluts, la denominació que conté la informació perquè és la primera alfabètica), aquesta s’ha utilitzat com a preferent en el conjunt del diccionari, en les denominacions sintagmàtiques i, sobretot, en les definicions que hi fan referència.

Quan una denominació amb sinònims remesos és la base de denominacions sintagmàtiques, en els articles corresponents a aquests derivats sintagmàtics s’ha optat per no incloure-hi les remissions de la base sintagmàtica (així reflex, sin compl. acte reflex, resposta reflexa; però reflex d’estirament, reflex de retirada, etc.). El criteri per a decidir quina denominació es recull en els termes sintagmàtics s’ha basat en les formes fixades per l’ús.

Un cas especial de sinonímia es dóna entre una denominació i una sigla. En aquest cas, la forma desenvolupada es considera el sinònim preferent i és, per tant, el que duu tota la informació a més de la indicació de sigla. Per exemple:

potencial d’acció nerviós compost n m sigla PANC n m

L’entrada corresponent a la sigla remet a l’article que conté la informació amb l’indicatiu veg.:

PANC n m veg. potencial d’acció nerviós compost n m

XVIII 3.4. Equivalents El Diccionari de neurociència inclou per a cada terme equivalents en castellà i en anglès. Es tracta d’equivalents d’ús, recollits d’acord amb la documentació consultada i amb les indicacions dels especialistes. En la representació d’aquests equivalents només es recull, per convenció, la forma masculina singular dels adjectius de dues terminacions. Sovint no hi ha una relació d’un a un entre denominacions catalanes i equivalents, bé perquè hi ha més d’una denominació catalana, bé perquè hi ha més d’un equivalent en una llengua. En el cas que en una llengua hi hagi més d’un equivalent, aquests es presenten en ordre alfabètic discontinu i separats per un punt i coma. Les sigles queden ordenades al final dels altres equivalents, per a cada llengua d’equivalència. Finalment, cal recordar que els símbols es presenten juntament amb els equivalents, precedits de l’indicatiu sbl.

3.5. Definició11 Quan el lector consulti aquest diccionari ha de tenir present que es tracta d’una obra terminològica i que, per tant, les definicions no són ni lexicogràfiques (pròpies d’un diccionari de llengua general, que recullen només els trets essencials del significat d’una paraula o sintagma en una determinada cultura) ni enciclopèdiques (que recullen de manera succinta tot el coneixement que es té d’aquella denominació). Una definició terminològica pretén caracteritzar un concepte de manera suficient i necessà- ria, d’acord amb la concepció que en tenen els especialistes corresponents, a partir de les relacions d’oposició i proximitat establertes amb els altres conceptes pertanyents al mateix àmbit. Com a observació de fons, cal posar l’accent en el fet que aquest és un diccionari de neurociència, essencialment però no exclusivament centrat en el sistema nerviós dels éssers humans. Per bé que alguns dels conceptes de les àrees de neurobiologia cel·lular, de fisiologia cel·lular i de sistemes o, fins i tot, de neurologia poden ser vàlids per a altres espècies d’éssers vius, particularment per als mamífers, les definicions s’han ajustat semànticament a l’àmbit d’especialitat i al corpus nomenclatural considerat globalment, i prenen com a referència els éssers humans, als quals s’ha procurat que siguin sempre aplicables.

3.6. Notes El Diccionari de neurociència presenta un nombre important de notes. Més d’una tercera part dels articles del diccionari inclouen una o més notes, les quals poden ser conceptuals, exemplificadores, relacionals o lingüístiques. Quan en un article terminològic hi ha més d’una nota i són de tipus diferent, apareixen numerades.

11 Per aprofundir la informació sobre la tècnica de definició en terminologia es pot consultarT ermcaT, cenTre de Terminologia. La definició terminològica. Vic: Eumo Editorial; Barcelona: TermcaT, Centre de Terminologia, 2009. (En Primer Terme; 7. Criteris i Mètodes) ISBN 978-84-9766-327-4; 978-84-393-8144-0.

XIX Les notes conceptuals amplien la informació de la definició, aportant matisos o aprofun- dint trets que no tenen un valor distintiu en la caracterització del terme, però que serveixen per a completar-la. insomni n m

noTa: L’insomni es pot manifestar com a dificultat per a iniciar o mantenir el son, com a desvetllament precoç o com a descans no reparador. Les notes exemplificadores permeten donar una llista d’un o més elements a què s’aplica la denominació. propietat dinàmica n f

noTa: Són propietats dinàmiques, per exemple, les forces o les modificacions de trajectòries en les quals es fonamenta el moviment. Les notes relacionals serveixen per a fer referència a termes pròxims, nocionalment par- lant. Els casos més nombrosos es donen en l’àrea de neuroanatomia, en termes referents a una estructura o una acció descomponibles en parts, en què es recull en la nota tots els seus components amb entrada pròpia al diccionari. nervi cranial n m

noTa: Hi ha dotze nervis cranials: el nervi òptic, el nervi olfactori, el nervi motor ocular comú, el nervi troclear, el nervi trigemin, el nervi motor ocular extern, el nervi facial, el nervi vestibulococlear, el nervi glossofaringi, el nervi vague, el nervi accessori i el nervi hipoglòs. Les notes lingüístiques contenen informació sobre les denominacions, sobre relacions entre denominacions i noció, sobre registres d’ús, etc. estimulació elèctrica funcional n f sigla FES n f

noTa: La sigla FES prové de la denominació anglesa functional electrical stimulation.

síndrome de Balint n f sin. compl. apràxia oculomotora n f

noTa: La sinonímia entre les denominacions síndrome de Balint i apràxia oculomotora no és acceptada per tots els autors.

3.7. Normalització12

El TermcaT ha revisat la terminologia catalana continguda en el diccionari, ha sistematitzat la informació de les definicions i les notes i, quan el cas ho ha requerit, ha dut a terme un estudi específic de les formes neològiques susceptibles de ser normalitzades. En la tasca de normalització de neologismes és essencial el paper del Consell Supervisor del TermcaT, un òrgan permanent format per representants de l’Institut d’Estudis Catalans,

12 Per aprofundir la informació sobre la normalització terminològica es pot consultar TermcaT, cenTre de Ter- minologia. La normalització terminològica en català: Criteris i termes 1986-2004. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat: TermcaT, Centre de Terminologia, 2006. ISBN 84-8415-778-4; 84-393-7025-3

XX representants del TermcaT i especialistes de l’àmbit tècnic i científic, que es pronuncia amb una periodicitat quinzenal sobre termes de tots els àmbits que, per una raó o altra, presenten alguna particularitat lingüística. Òbviament, abans de qualsevol decisió hi ha un estudi aprofundit dels termes i es fan també consultes a especialistes considerats representatius de la seva àrea. Durant l’elaboració del diccionari es va detectar un nombre significatiu de termes del camp de la neurociència que presentaven vacil·lacions formals o conceptuals. Per aquest motiu, es va convocar una sessió de normalització a la seu del TermcaT, amb la presència d’especialistes de diverses disciplines relacionades amb aquest camp del saber. En aquella reunió de treball es va dinamitzar la resolució dels casos en estudi, els quals, posteriorment, van ser ratificats pel Consell Supervisor. Molts dels termes tractats són manlleus, majoritàriament procedents de l’anglès, que s’han resolt d’acord amb uns criteris sistematitzats.13 Sempre que ha estat possible s’ha donat prioritat a la introducció de denominacions catalanes alternatives. Aquesta circumstància s’ha produït quan les formes proposades en català han tingut el suport dels especialistes i, paral- lelament, s’ha documentat l’existència de formes homòlogues en altres llengües; així tenim, per exemple, registre visuoespacial (per visuospatial sketchpad). En altres casos el que s’ha fet és adaptar els manlleus per adequar-los a la llengua catalana, a partir de la pronúncia del terme originari (per exemple, a bòbing o ròving, a partir, respectivament, de ocular bobbing i roving eye movement). En altres ocasions, s’ha creat un neologisme en català a partir de l’estructura o el significat del terme originari manllevat: tenim cabdell neurofibril·lar (per neurofibrillary tangle), fibra grimpadora i fibra molsosa (per climbing fiber i mossy fiber, respectivament), pinçament de membrana (per patch clamp) o poda axonal (per axon pruning). En aquesta sessió de normalització es va dedicar una atenció especial a dos conjunts de termes amb característiques particulars. Per un costat, hi ha un grup de neologismes en què es va fixar la denominació catalana i es va delimitar el concepte designat: ja sigui termes vinculats a escoles o doctrines (bucle fonològic, executiu central o problema de la conjunció), ja sigui termes relacionats amb nocions en què es va detectar una certa vacil·lació conceptual (neuroimatgeria, opioide o tren d’impulsos elèctrics). Per un altre costat, es va estudiar en bloc un grup de receptors moleculars rellevants en neurociència, per als quals es van proposar denominacions catalanes adaptant-les a partir de les formes internacionals estandarditzades (receptor colinèrgic, receptor d’AMPA, receptor de kainat o receptor muscarínic). Per acabar, en altres casos la normalització s’ha dut a terme per prioritzar una denominació catalana que generava dubtes per qüestions lingüístiques o d’adequació formal; per exemple, apràxia del vestir, axonal, cefalàlgia, elèctrode de maniguet, glia limitant, nociceptor o signe de Babinski.

13 Per aprofundir la informació sobre el tractament de manlleus en terminologia es pot consultar TermcaT, cenTre de Terminologia. Manlleus i calcs lingüístics en terminologia. Vic: Eumo Editorial; Barcelona: TermcaT, Centre de Terminologia, 2005. (En Primer Terme; 1. Criteris i Mètodes) ISBN 84-9766-134-6; 84-393- 6898-4

XXI 4. Propòsit Un diccionari com aquest, que recull la terminologia d’un àmbit multidisciplinari, en evolució permanent a causa del progrés científic, tecnològic i humanístic, no es pot considerar mai una obra tancada. D’una banda, perquè tota obra és susceptible de ser millorada i ampliada i, d’una altra, perquè l’avenç continu de la neurociència ens planteja, des del mateix moment de la publicació de l’obra, la necessitat i el repte de mantenir-la al dia. Volem expressar la nostra intenció que aquest diccionari resulti útil i profitós per a tots els usuaris que el consultin. Per això els convidem a utilitzar el conjunt de termes que s’hi presenten, i també a fer-nos arribar tots els suggeriments que puguin contribuir a millorar i fer créixer aquest Diccionari de neurociència. Ens els poden enviar mitjançant el formulari de la versió en línia del diccionari que es difon al web del TermcaT (www.termcat.cat) o, directament, a l’adreça electrònica [email protected].

TermcaT

XXII Arbre de camp

Neuroanatomia

Neurohistologia

Neurobiologia cel·lular

Neurobiologia del desenvolupament

Neuroquímica

Neurofarmacologia

Neurofisiologia cel·lular i de sistemes

Neurobiologia del comportament

Neurologia

Neuropsicologia i psiquiatria

Neurociència computacional

Disciplines connexes

XXIII

Abreviacions

Categories lèxiques n m nom masculí n m pl nom masculí plural n f nom femení n m/f nom masculí o femení adj adjectiu

Remissions sin. sinònim absolut sin. compl. sinònim complementari veg. vegeu

Indicadors de llengua14 es castellà en anglès la llatí

Altres sbl símbol

14 Vegeu, amb relació a aquesta llista, el punt 3.2 de la Introducció pel que fa a la indicació de pronúncia forana i el punt 3.4 pel que fa als equivalents.

XXV

Diccionari de neurociència

1 abàsia n f Nota: L’abrusament, centrat inicialment en la gènesi de l’epilèpsia, permet explicar es abasia també determinats trastorns mentals, com en abasia ara el trastorn per estrès posttraumàtic. NEUROLOGIA. Pèrdua de la capacitat de deambulació. 4 absència n f es ausencia 2 ablació cerebral n f en absence es ablación cerebral NEUROLOGIA. Pèrdua transitòria i de en cerebral ablation durada breu de la connexió d’un indi- NEUROLOGIA. Extracció de teixit cere- vidu amb el seu entorn, acompanyada bral per procediments neuroquirúr- d’activitat motora escassa. gics. Nota: L’individu que pateix absències ha-

Nota: 1. En l’experimentació amb animals bitualment no s’adona de la desconnexió l’ablació cerebral es fa servir per a estudiar que pateix. Aquest trastorn apareix habi- les funcions d’una determinada estructura tualment entre els quatre i els deu anys cerebral. d’edat o abans de la pubertat. 2. En l’ésser humà l’ablació cerebral té ús com a tractament neuroquirúrgic. L’anàli- 5 acalàsia n f si dels canvis conductuals i cognitius que es acalasia puguin derivar-se d’aquestes intervencions en achalasia permet estudiar la localització de funcions del cervell humà. NEUROLOGIA. Alteració gastrointestinal caracteritzada fonamentalment per la 3 abrusament n m relaxació incompleta de l’esfínter eso- es activación propagada fàgic inferior després de la deglució en kindling i l’absència de peristaltisme en el cos esofàgic. NEUROLOGIA. Model experimental segons el qual la repetida estimulació Nota: Els símptomes de l’acalàsia es manifesten secundàriament a la degeneració i elèctrica o química de baixa intensitat pèrdua de la innervació autonòmica de la de determinades zones del cervell pot musculatura llisa, ja que es produeix una provocar una sensibilització progres- disminució dels mecanismes inhibidors de siva de l’estructura cerebral i generar la contracció muscular. convulsions i crisis epilèptiques.

3 A

6 acalcúlia n f principalment en els nuclis basals i l’escorça cerebral, i en el sistema ner- es acalculia viós perifèric, sobretot a les plaques en acalculia motores entre axons motors i fibres NEUROLOGIA. Alteració cognitiva con- musculars estriades. sistent en la impossibilitat de dur a Nota: L’acetilcolina és important, entre terme càlculs aritmètics. altres funcions, per a la memòria i el fun- Nota: L’acalcúlia sol aparèixer després de cionament neuromuscular. En els malalts lesions parietals de l’hemisferi esquerre. d’Alzheimer la concentració d’acetilcolina en el sistema nerviós central encefàlic es 7 acatísia n f troba significativament reduïda. es acatisia 10 acetilcolinesterasa n f en akathisia sigla AChE n f NEUROLOGIA. Alteració del control motor que es manifesta en la inca- es acetilcolinesterasa; AChE pacitat de mantenir-se assegut durant en acetylcholinesterase; AChE un període de temps continuat i que NEUROQUÍMICA. Enzim que hidrolitza s’associa a la intranquil·litat i a la ten- l’acetilcolina i allibera àcid acètic i dència a moure’s constantment. colina a la fenedura sinàptica.

Nota: L’acatísia és un efecte secundari dels Nota: Els inhibidors de l’acetilcolinesterasa antipsicòtics. s’utilitzen com a fàrmacs per al diagnòstic i el tractament simptomàtic transitori de 8 accident vascular cerebral n m malalties autoimmunitàries o de malalties sin. compl. ictus cerebral n m neurològiques. es accidente cerebrovascular; ictus 11 ACh n f cerebral veg. acetilcolina n f en cerebrovascular accident; stroke NEUROLOGIA. Alteració de la irrigació 12 AChE n f de certes àrees del cervell, en què veg. acetilcolinesterasa n f es produeix la mort de les neurones afectades, per causa isquèmica o he- 13 àcid g-aminobutíric n m morràgica. sigla GABA n m Nota: Les manifestacions clíniques depenen de la regió en què es produeix la disminució es ácido g-aminobutírico; GABA del flux cerebral i de l’extensió i la intensitat en g-aminobutyric acid; gamma- de la isquèmia. aminobutyric acid; GABA NEUROQUÍMICA. Neurotransmissor inhi- 9 acetilcolina n f bidor distribuït per tot el sistema ner- sigla ACh n f viós central, sobretot cortical i espinal, es acetilcolina; ACh que produeix una hiperpolarització de en acetylcholine; ACh la membrana neuronal. NEUROQUÍMICA. Neurotransmissor amb Nota: La sigla GABA prové de la denomi- acció inhibidora o excitadora en fun- nació anglesa gamma-aminobutyric acid. ció del tipus de receptor colinèrgic utilitzat, que afavoreix la transmissió sinàptica en el sistema nerviós central,

4 A

14 àcid aminofosfovalèric n m l’escorça entorínica a l’hipocamp i a la circumvolució dentada. sigla APV n m es ácido aminofosfovalérico; APV 18 àcid domoic n m en aminophosphovaleric acid; APV es ácido domoico NEUROQUÍMICA. Antagonista glutama- en domoic acid tèrgic dels receptors d’NMDA. NEUROFARMACOLOGIA. Neurotoxina Nota: La sigla APV prové de la denominació que actua com a agonista dels recep- anglesa aminophosphovaleric acid. tors de kainat i produeix la mort cellular per despolarització continuada 15 àcid a-amino-3-hidroxi-5-metil- de la neurona. 4-isoxazol propiònic n m sigla AMPA n m 19 àcid retinoic n m es ácido a-amino-3-hidroxi-5- es ácido retinoico metil-4-isoxazol propiónico; en retinoic acid AMPA NEUROBIOLOGIA DEL DESENVOLUPAMENT. en a-amino-3-hydroxy-5-methyl-4- Substància morfogènica reguladora de isoxazole propionic acid; AMPA la diferenciació durant l’embriogènesi. NEUROFARMACOLOGIA. Agonista glu- tamatèrgic dels receptors d’AMPA. 20 acidosi n f Nota: La sigla AMPA prové de la denomina- es acidosis ció anglesa a-amino-3-hydroxy-5-methyl- en acidosis 4-isoxazole propionic acid. NEUROBIOLOGIA CEL·LULAR. Disminució 16 àcid araquidònic n m del pH de la sang per l’acumulació d’àcids o d’ions H+ o per la pèrdua es ácido araquidónico de residus bàsics o d’ions OH–. en arachidonic acid NEUROQUÍMICA. Àcid gras essencial 21 acinèsia n f precursor de les prostaglandines que es acinesia pot difondre’s a través de la membra- en akinesia na plasmàtica gràcies a la seva lipo- solubilitat i pot actuar com a segon NEUROLOGIA. Alteració de la coordina- missatger en processos de transducció ció motora consistent en la incapacitat de senyal. total o parcial d’iniciar i dur a terme moviments voluntaris.

17 àcid aspàrtic n m Nota: L’acinèsia és un dels símptomes de la malaltia de Parkinson o de les patologies es ácido aspártico que afecten els circuits dels nuclis basals. en aspartic acid sbl Asp 22 acoblament NEUROQUÍMICA. Aminoàcid que parti- excitació-contracció n m cipa com a neurotransmissor excitador es acoplamiento excitación- del sistema nerviós central en les vies contracción corticostriatals i corticofugals, les fi- en excitation-contraction coupling bres molsoses i les fibres grimpadores NEUROFISIOLOGIA CEL·LULAR I DE SIS- del cerebel, les vies aferents del bulb TEMES. Procés mitjançant el qual el olfactori a les àrees olfactòries i de senyal elèctric que arriba en forma

5 A

de potencial d’acció a la membrana 26 acte reflex n m de la fibra muscular es transforma en veg. reflex n m una resposta mecànica. Nota: En l’acoblament excitació-contracció 27 ACTH n f la despolarització es propaga pel sistema de túbuls T, produeix l’alliberament intracel- veg. corticotropina n f lular del Ca2+ del reticle sarcoplasmàtic i origina l’escurçament del sarcòmer i l’inici 28 actina n f de la contracció del múscul. es actina en actin 23 acomodació neuronal n f NEUROBIOLOGIA CEL·LULAR. Proteïna del sin. compl. adaptació neuronal n f teixit muscular i del citosquelet que es acomodación neuronal; intervé en la contracció muscular i en adaptación neuronal processos de motilitat intracel·lular.

en neural accommodation; neural Nota: L’actina, juntament amb l’espectrina, adaptation forma una xarxa hexagonal per sota de la NEUROFISIOLOGIA CEL·LULAR I DE SISTE- membrana plasmàtica. MES. Disminució de la freqüència de descàrrega de potencials d’acció d’un 29 activació cerebral n f receptor sensorial davant d’un estímul es activación cerebral suprallindar persistent. en brain activation NEUROFISIOLOGIA CEL·LULAR I DE SISTE- 24 acomodació ocular n f MES. Tècnica de registre de l’activitat es acomodación ocular latent de l’encèfal mitjançant l’evoca- en ocular accommodation ció per estímuls lluminosos, sonors, NEUROFISIOLOGIA CEL·LULAR I DE SIS- elèctrics o químics. TEMES. Capacitat de l’ull de variar el poder refractiu del cristal·lí i enfocar 30 activació conductual n f els objectes segons la distància a la es activación conductual qual es troben. en behavioral arousal

Nota: L’acomodació ocular es basa en la NEUROFISIOLOGIA CEL·LULAR I DE SIS- contracció dels músculs del cos ciliar, que TEMES. Reacció conductual d’alerta altera el grau de curvatura del cristal·lí i o d’atenció a l’aparició d’un estímul en modifica la potència diòptrica segons regulada per la formació reticular. la posició dels objectes per veure’ls amb la màxima nitidesa. 31 activació de canal n f 25 acromatòpsia n f sin. obertura de canal n f es acromatopsia es activación de canal; apertura de en achromatopsia canal en ion channel activation; ion NEUROLOGIA. Alteració visual caracte- channel gating ritzada per la impossibilitat de percebre certs colors d’una imatge, o fins NEUROBIOLOGIA CEL·LULAR. Transició i tot per la ceguesa total als colors, des de l’estat tancat a l’estat obert que es manifesta com a símptoma d’un canal iònic mitjançant un canvi congènit de trastorns genètics o com en l’estructura terciària de la proteïna a símptoma de lesions cerebrals ad- transmembrana produït per la interac- quirides en les vies parvocel·lulars. ció amb un estímul o un lligand.

6 A

32 activador 36 activitat muscular de la transcripció n m espontània n f es activador de la transcripción es actividad muscular espontánea en transcription activator en spontaneous muscle activity NEUROBIOLOGIA CEL·LULAR. Proteïna NEUROLOGIA. Activació muscular invo- que interacciona amb regions gèni- luntària deguda a la despolarització de ques reguladores que activen la trans- fibres musculars aïllades, del conjunt cripció de gens. de fibres musculars d’una unitat motora o de diverses unitats motores. 33 activitat hipnagògica n f sin. compl. al·lucinació 37 activitat relacionada amb el hipnagògica n f moviment n f es actividad hipnagógica; es actividad relacionada con el alucinación hipnagógica movimiento en hypnagogic activity; en movement-related activity hypnagogic hallucination NEUROBIOLOGIA DEL COMPORTAMENT. NEUROFISIOLOGIA CEL·LULAR I DE SISTE- Situació experimental que consisteix MES. Activitat cerebral consistent en a demanar a un voluntari que executi la visió de punts o llums que pampa- un moviment concret de forma lliure lluguegen i de patrons geomètrics i en el moment que vulgui, i durant diversos que té lloc durant el son. la qual s’enregistra un potencial de preparació motora. Nota: L’activitat hipnagògica es detecta amb una ressonància magnètica funcional 38 acufen n m o amb un electroencefalògraf. es acúfeno 34 activitat motora en tinnitus involuntària n f NEUROLOGIA. Al·lucinació auditiva es actividad motora involuntaria elemental de sons indefinits que es en involuntary motor activity manifesta com a símptoma secundari d’alteracions de l’òrgan de l’audició, NEUROFISIOLOGIA CEL·LULAR I DE SISTE- de la via auditiva o de les àrees audi- MES. Conjunt de moviments automà- tics i no conscients, basats en sistemes tives. de reflexos i en l’activitat d’elements 39 n f subcorticals, que permeten mantenir adaptació a la foscor l’equilibri i la postura durant la rea- sin. adaptació escotòpica n f lització de moviments complexos, a es adaptación a la oscuridad; més de regular-ne i coordinar-ne el adaptación escotópica desenvolupament. en dark adaptation; scotopic adaptation 35 activitat motora voluntària n f NEUROFISIOLOGIA CEL·LULAR I DE SISTE- es actividad motora voluntaria MES. Mecanisme bioquímic d’activació en voluntary motor activity dels mecanismes de reciclatge de la NEUROFISIOLOGIA CEL·LULAR I DE SISTE- rodopsina que incrementen la sen- MES. Conjunt de moviments consci- sibilitat dels receptors de la retina i ents del sistema nerviós motor seg- permeten la visió escotòpica. mentari que l’individu desenvolupa per voluntat pròpia. 7 A

40 adaptació escotòpica n f al sistema nerviós central i al sistema sin. adaptació a la foscor n f nerviós perifèric i pot tenir una funció cardioprotectora i neuroprotectora. 41 adaptació neuronal n f 46 adenosinatrifosfat n m veg. acomodació neuronal n f veg. trifosfat d’adenosina n m 42 addicció n f 47 adhesió cel·lular n f es adicción en addiction es adhesión celular en cellular adhesion NEUROPSICOLOGIA I PSIQUIATRIA. Estat de dependència física o psíquica d’una NEUROBIOLOGIA CEL·LULAR. Conjunt de substància o d’una pràctica, més enllà relacions moleculars que una cèl·lula del control voluntari. estableix amb cèl·lules veïnes o amb la matriu extracel·lular. Nota: En interrompre’s l’administració de la substància a la qual hi ha addicció apareix Nota: En el sistema nerviós, l’adhesió cel- la síndrome d’abstinència. lular permet que les neurones i les cèl·lules de neuròglia es mantinguin en una posició 43 adenilat-ciclasa n f o localització determinada, i possibilita la configuració de les connexions entre dife- es adenilato-ciclasa rents elements neuronals durant el desen- en adenylate cyclase volupament. NEUROQUÍMICA. Enzim localitzat a la 48 n f cara interna de la membrana plasmà- adiadococinèsia tica i modulat per proteïnes G que es adiadococinesia catalitza la conversió d’ATP a AMPc i en adiadochokinesia pirofosfat. NEUROLOGIA. Alteració de la coordina- ció motora consistent en la incapaci- 44 adenohipòfisi n f tat de realitzar moviments alternants sin. compl. hipòfisi anterior n f continuats a una certa velocitat amb es adenohipófisis; hipófisis les dues extremitats a la vegada. anterior Nota: 1. L’adiadococinèsia és un signe d’alen adenohypophysis; anterior teracions cerebel·loses. hypophysis 2. En un ús terminològic poc precís les denominacions adiadococinèsia i disdia- NEUROANATOMIA. Porció anterior de la dococinèsia s’empren com a sinònimes. hipòfisi, derivada embriològicament d’una invaginació del sostre de la 49 adípsia n f boca primitiva, que secreta diverses es adipsia hormones. en adipsia Nota: L’adenohipòfisi se subdivideix en la NEUROLOGIA. Manca de la sensació part distal, la part intermèdia i la part tuberal. de set i disminució consegüent de la ingestió d’aigua com a resultat de le- 45 adenosina n f sions localitzades a l’hipotàlem lateral i a la substància negra. es adenosina en adenosine NEUROQUÍMICA. Nucleòsid endogen que actua com a neurotransmissor

8 A

50 adquisició 57 afàsia n f n f de l’aprenentatge es afasia es adquisición del aprendizaje en aphasia en learning acquisition NEUROLOGIA. Trastorn del llenguatge NEUROBIOLOGIA DEL COMPORTAMENT. consistent en la pèrdua total o parcial Aprenentatge inicial d’una resposta de les capacitats de producció i de condicionada. comprensió semàntica del llenguatge parlat, escrit o mímic, produït per 51 adquisició de memòria n f lesions o malalties cerebrals relacio- es adquisición de memoria nades amb els centres del llenguatge en memory acquisition de l’escorça, les seves connexions o els nuclis basals. NEUROPSICOLOGIA I PSIQUIATRIA. Con- junt de processos moleculars o cel- Nota: 1. La localització de la lesió cerebral determina el tipus d’afàsia: per exemple, lulars que consoliden un aprenentat- afàsia motora, afàsia sensorial o afàsia de ge. conducció. 2. En un ús terminòlogic poc precís les de- 52 adrenalina n f nominacions afàsia i disfàsia s’empren com sin. compl. epinefrina n f a sinònimes.

es adrenalina; epinefrina 58 afàsia de Broca n f en adrenaline; epinephrine veg. afàsia motora n f NEUROQUÍMICA. Catecolamina que actua com a neurotransmissor a les 59 afàsia de conducció n f sinapsis del sistema nerviós central i com a hormona, secretada en la glàn- es afasia de conducción dula suprarenal, en l’activació d’alguns en conduction aphasia fenòmens vegetatius simpàtics. NEUROLOGIA. Afàsia caracteritzada per l’alteració del llenguatge parlat, 53 adrenèrgic -a adj produïda per una lesió a la via neural es adrenérgico del fascicle arquejat. en adrenergic Nota: L’afàsia de conducció es diferencia de l’afàsia de Wernicke perquè presenta NEUROQUÍMICA. Dit d’una estructura o alteració en la repetició de paraules però una via del sistema nerviós relacionada la comprensió està parcialment preservada. amb la neurotransmissió d’adrenalina, noradrenalina o substàncies anàlo- 60 afàsia de Wernicke n f gues. veg. afàsia sensorial n f 54 adrenoreceptor n m 61 afàsia encreuada n f veg. receptor adrenèrgic n m es afasia cruzada 55 adrenoreceptor a n m en crossed aphasia veg. receptor adrenèrgic a n m NEUROLOGIA. Afàsia caracteritzada per alteracions diverses del llenguatge 56 adrenoreceptor b n m parlat i escrit, deguda a una lesió en l’hemisferi dret en un individu dretà. veg. receptor adrenèrgic b n m Nota: L’afàsia encreuada és fonamentalment motora i apareix en individus amb domi-

9 A

nància manual dreta com a resultat d’una esquerre, per davant o per sobre de lesió en l’hemisferi cerebral dret. Pot tenir l’àrea de Broca. causes diverses: una lesió silent a l’hemisferi Nota: La causa més freqüent de l’afàsia esquerre durant la infància, la representació motora transcortical és l’infart de l’artèria bilateral de les àrees del llenguatge o una cerebral anterior esquerra. alteració durant el procés de lateralització del llenguatge 66 afàsia receptiva n f 62 afàsia expressiva n f veg. afàsia sensorial n f veg. afàsia motora n f 67 afàsia sensorial n f 63 afàsia global n f sin. compl. afàsia de Wernicke n f; sin. compl. afàsia total n f afàsia receptiva n f es afasia global; afasia total es afasia de Wernicke; afasia en global aphasia; total aphasia receptiva; afasia sensorial en receptive aphasia; sensory NEUROLOGIA. Afàsia caracteritzada aphasia; Wernicke’s aphasia per l’abolició de tots els aspectes del llenguatge parlat, amb alteració tant NEUROLOGIA. Afàsia caracteritzada de la comprensió com de l’expressió, per l’alteració de la comprensió oral i produïda per una lesió completa de les escrita del llenguatge, amb una parla estructures implicades en el llenguatge relativament fluida però amb presèn- de l’hemisferi cerebral dominant per cia abundant de parafràsies, produïda a aquesta funció. per una lesió en l’àrea de Wernicke.

64 afàsia motora n f 68 afàsia sensorial transcortical n f sin. compl. afàsia de Broca n f; afàsia expressiva n f es afasia sensorial transcortical en transcortical sensorial aphasia es afasia de Broca; afasia expresiva; afasia motora NEUROLOGIA. Afàsia sensorial en què en Broca’s aphasia; expressive es conserva la capacitat de repetició, aphasia; motor aphasia produïda per una lesió al voltant de l’àrea de Wernicke. NEUROLOGIA. Afàsia caracteritzada per l’alteració de la producció i de Nota: La causa més freqüent de l’afàsia sensorial transcortical són els accidents l’emissió del llenguatge parlat, amb la vasculars cerebrals a la regió límit entre comprensió relativament conservada, les artèries cerebrals posterior i mitjana de produïda per una lesió de l’àrea de l’hemisferi esquerre. Broca. 69 afàsia total n f 65 afàsia motora transcortical n f veg. afàsia global n f es afasia motora transcortical en transcortical motor aphasia 70 afecte n m NEUROLOGIA. Afàsia caracteritzada per es afecto la incapacitat d’iniciar espontàniament en affect el llenguatge parlat o de formular fra- NEUROPSICOLOGIA I PSIQUIATRIA. Com- ses com a resposta a preguntes, pro- portament observable que expressa els duïda per una lesió del lòbul frontal sentiments experimentats per l’individu.

10 A

71 afecte aplanat n m 76 agíria n f es afecto aplanado; afecto plano es agiria en flat affect en agyria NEUROPSICOLOGIA I PSIQUIATRIA. Afec- NEUROBIOLOGIA DEL DESENVOLUPAMENT. te caracteritzat per l’absència total Malformació congènita consistent en o gairebé total de qualsevol signe l’absència de circumvolucions cere- d’expressió emocional. brals corticals, la qual origina un cervell de superfície llisa, que es produeix 72 afecte retret n m generalment per una alteració en la es afecto embotado; afecto migració neuronal durant el desen- restringido volupament embrionari del sistema en blunted affect; constricted nerviós. affect 77 agitació n f NEUROPSICOLOGIA I PSIQUIATRIA. Afecte caracteritzat per una minva més o veg. agitació psicomotora n f menys important dels signes d’expres- sió emocional. 78 agitació psicomotora n f sin. compl. agitació n f 73 aferent adj es agitación; agitación es aferente psicomotora en afferent en agitation; psychomotor NEUROFISIOLOGIA CEL·LULAR I DE SIS- agitation TEMES. Dit d’una fibra, una via o un NEUROPSICOLOGIA I PSIQUIATRIA. Con- impuls nerviós que porten informació junt de moviments irreflexius, conti- des de la perifèria fins al sistema ner- nuats i desordenats, d’inici general- viós central o que arriben a una àrea ment brusc, en resposta a impulsos o un nucli del sistema nerviós. instintius o afectius variables, que va acompanyat d’una simptomatologia 74 afonia n f psíquica àmplia i exigeix una actuació es afonía terapèutica immediata. en aphonia 79 agnòsia n f NEUROLOGIA. Trastorn de la fonació consistent en la incapacitat de produir es agnosia sons vocàlics, causat per malalties, en agnosia lesions dels plecs vocals o trastorns NEUROLOGIA. Pèrdua de la capacitat psíquics. de transformar els estímuls sensorials en percepcions produïda per lesions 75 agèusia n f cerebrals globals o específiques i no es ageusia per alteracions dels sistemes de recep- en ageusia ció perifèrics o de les vies sensorials aferents. NEUROLOGIA. Trastorn consistent en la pèrdua de la capacitat de percepció Nota: L’agnòsia pot afectar la percepció auditiva, visual o tàctil. del gust dels aliments, produït per malalties de la llengua o del sòl de la boca o com a efecte secundari de diversos fàrmacs.

11 A

80 agnòsia auditiva n f 85 agnòsia visual n f es agnosia auditiva es agnosia visual en auditory agnosia en visual agnosia NEUROLOGIA. Agnòsia caracteritzada NEUROLOGIA. Agnòsia caracteritzada per l’alteració en el reconeixement del per la pèrdua o l’alteració del reconei- llenguatge per via auditiva produïda xement visual d’objectes sense que per una disfunció de les àrees audi- es manifestin disfuncions de l’ull o tives localitzades a la circumvolució les vies visuals, que s’associa a una temporal superior de l’hemisferi ce- lesió en l’àrea visual extraestriada o rebral dominant, i no per deficiències inferotemporal. en el sentit de l’oïda. 86 agonista n m 81 n f agnòsia corporal es agonista veg. asomatognòsia n f en agonist NEUROQUÍMICA. Molècula amb capa- 82 agnòsia cromàtica n f citat per a lligar-se a un determinat es agnosia cromática receptor i desencadenar un efecte de en chromatic agnosia resposta cel·lular semblant al provocat NEUROLOGIA. Agnòsia caracteritzada pel lligand fisiològic d’aquest receptor. per l’alteració del reconeixement dels Nota: Els agonistes tenen afinitats diferents colors, tot i que es conserva la capaci- respecte al seu receptor. Molts dels fàrmacs tat de distingir-los, produïda per una usats en el tractament de malalties del sis- lesió de les àrees visuals associatives tema nerviós són agonistes dels receptors del lòbul temporal esquerre. específics dels diversos neurotransmissors.

83 agnòsia digital n f 87 agonista invers n m es agnosia digital es agonista inverso en digital agnosia en inverse agonist NEUROQUÍMICA. Molècula amb capa- NEUROLOGIA. Agnòsia caracteritzada per l’alteració del reconeixement del citat per a lligar-se a un determinat nom i de la posició dels dits de la mà, receptor i produir un efecte de res- produïda per una lesió del lòbul pari- posta cel·lular contrari al del lligand etal esquerre. fisiològic d’aquest receptor.

84 agnòsia tàctil n f 88 agorafòbia n f es agorafobia veg. astereagnòsia n f en agoraphobia NEUROPSICOLOGIA I PSIQUIATRIA. Tras- torn d’ansietat caracteritzat per la fòbia als espais oberts o molt con- correguts.

12 A

89 agrafia n f 93 agudesa visual n f es agrafia veg. discriminació visual n f en agraphia 94 alàlia n f NEUROLOGIA. Pèrdua total o parcial de la capacitat d’expressió escrita del es alalia llenguatge produïda per una lesió ce- en alalia rebral. NEUROLOGIA. Pèrdua de la capacitat Nota: L’agrafia habitualment s’associa a de parlar a causa d’una afecció en algun tipus d’afàsia. l’aparell d’articulació fònica, produï- da sobretot per lesions en el sistema 90 agramatisme n m nerviós central o perifèric. es agramatismo en agrammatism 95 alcaloide n m NEUROLOGIA. Alteració de l’expres- es alcaloide sió del llenguatge relacionada amb en alkaloid l’afàsia motora, que es manifesta en NEUROFARMACOLOGIA. Substància na- la producció de frases amb una es- tural, generalment neurotòxica, per a tructura simplificada i en errors lèxics la qual existeixen receptors específics i sintàctics diversos. al cervell, que actua potenciant l’alliberament o la recaptació de determi- 91 agressivitat n f nats neurotransmissors.

es agresividad Nota: Són alcaloides, per exemple, l’atro- en aggressivity pina, la cocaïna, la morfina i la reserpina. NEUROBIOLOGIA DEL COMPORTAMENT. 96 alcalosi n f Tendència d’un individu que el porta a actuar o respondre violentament es alcalosis contra persones o coses en el pla físic, en alkalosis mental o verbal. NEUROBIOLOGIA CEL·LULAR. Augment Nota: L’expressió de l’agressivitat es pot de- del pH de la sang per la pèrdua d’àcids sencadenar o es pot abolir per estimulació o d’ions H+ o per l’acumulació de re- elèctrica o per tractament farmacològic so- sidus bàsics o d’ions OH–. bre parts del cervell com l’amígdala, l’hipo- tàlem o la substància grisa periaqüeductal. 97 alcohol etílic n m Una lesió en alguna d’aquestes parts també altera la manifestació de l’agressivitat. sin. etanol n m es alcohol etílico; etanol 92 agrina n f en ethyl alcohol es agrina NEUROQUÍMICA. Substància orgànica en agrin que actua com a droga depressora del NEUROBIOLOGIA CEL·LULAR. Glicoprote- sistema nerviós central i que, presa en ïna d’alt pes molecular localitzada a la gran quantitat, pot produir efectes matriu extracel·lular que contribueix tòxics sobre el sistema nerviós central a agrupar els receptors implicats en i el sistema nerviós perifèric.

la neurotransmissió, particularment Nota: L’alcohol etílic és present en el vi, el receptor d’acetilcolina de la sinapsi la cervesa o en begudes obtingudes per neuromuscular, i que participa activa- destil·lació. Produeix un efecte euforitzant ment en la sinaptogènesi. i desinhibidor inicial seguit d’un poderós

13 A

efecte depressor del sistema nerviós central, 102 alèxia posterior n f associat a hipoglucèmia i hipotèrmia. La seva ingestió pot donar lloc a una addicció i es alexia posterior en cas de manca pot provocar una síndrome en posterior alexia d’abstinència. NEUROLOGIA. Alèxia que es manifesta en l’alteració profunda de 98 alerta n f la capacitat de lectura que no va veg. estat d’alerta n m acompanyada d’agrafia, produïda sovint per una lesió en l’espleni del 99 alèxia n f cos callós. es alexia Nota: L’alèxia posterior és consegüent a en alexia accidents vasculars cerebrals en la regió de l’artèria cerebral posterior esquerra. NEUROLOGIA. Pèrdua completa de la capacitat de lectura i comprensió del 103 algèsia n f llenguatge escrit produïda per una lesió cerebral. es algesia en algesia Nota: L’alèxia pot formar part dels símpto- mes d’una afàsia causada per una lesió del NEUROLOGIA. Modalitat de sensibili- lòbul parietal dominant per a la funció del tat somatosensorial encarregada de llenguatge, especialment de la circumvo- respondre als estímuls dolorosos o lució angular. nocius per a la integritat corporal.

100 alèxia anterior n f 104 algesímetre n m es alexia anterior veg. algòmetre n m en anterior alexia NEUROLOGIA. Alèxia que es manifes- 105 algesimetria n f ta en la dificultat per a denominar veg. algometria n f les lletres de l’alfabet, tot i que es conserva la capacitat de reconèixer 106 àlgia n f mots escrits. es algia Nota: L’alèxia anterior està relacionada en algia amb l’afàsia motora. NEUROLOGIA. Dolor d’un òrgan o 101 alèxia central n f d’una regió del cos. es alexia central 107 algòmetre n m en central alexia sin. compl. algesímetre n m NEUROLOGIA. Alèxia que es mani- es algesímetro; algómetro festa en l’alteració de la lectura en algesimeter; algometer combinada amb agrafia, tot i que es conserva la capacitat de copiar NEUROLOGIA. Aparell utilitzat per a textos, produïda per una lesió de la dur a terme una algometria. circumvolució angular. 108 algometria n f

sin. compl. algesimetria n f es algesimetría; algometría en algesimetry; algometry

14 A

NEUROLOGIA. Tècnica basada en l’ús 112 al·locòrtex n m d’estímuls tèrmics que permet me- es alocorteza surar quantitativament la sensibilitat en allocortex a un estímul dolorós. NEUROANATOMIA. Porció de l’escorça Nota: Hi ha dos tipus d’algometria, l’ob- cerebral que forma part del sistema jectiva i la subjectiva, segons si es coneix o no, respectivament, la intensitat de límbic relacionada estretament amb l’estímul aplicat. les funcions de memòria, d’aprenentatge i de comportament emo- 109 algorisme n m cional. es algoritmo Nota: L’al·locòrtex se subdivideix en l’ar- en algorithm quicòrtex, el paleocòrtex i el mesocòrtex, que difereixen en el nombre de capes NEUROCIÈNCIA COMPUTACIONAL. Con- que els formen. junt finit de regles que, aplicades de manera ordenada, permeten la 113 al·lodínia n f resolució sistemàtica d’un problema. es alodinia Nota: Els algorismes s’utilitzen com a punt en allodynia de partida en programació informàtica. Tenen un paper rellevant en l’aprenen- NEUROLOGIA. Dolor produït per un tatge de les xarxes neuronals artificials. estímul que habitualment no estimula els nociceptors.

110 algorisme Nota: L’al·lodínia apareix com a símptoma d’aprenentatge n m en certes neuropaties perifèriques. es algoritmo de aprendizaje en learning algorithm 114 al·loestèsia n f sin. compl. al·loquestèsia n f NEUROCIÈNCIA COMPUTACIONAL. Algorisme utilitzat a les xarxes es alaquestesia; alestesia; neuronals artificials que n’ajusta el alostesia funcionament d’entrada-sortida a en allesthesia un conjunt de patrons d’aprenen- NEUROLOGIA. Trastorn de la sensibi- tatge mitjançant la modificació dels litat associat amb pèrdues sensitives pesos de les connexions entre les en el qual un estímul dolorós o una neurones. sensació tàctil, visual o auditiva que s’aplica en la meitat del cos on hi ha 111 algorisme la pèrdua sensitiva és experimentat de retropropagació n m en la zona corresponent del costat es algoritmo de oposat.

retropropagación Nota: Per exemple, l’al·loestèsia visual en backpropagation algorithm es manifesta en un desplaçament de la NEUROCIÈNCIA COMPUTACIONAL. Al- imatge cap a l’hemicamp visual sa en gorisme d’aprenentatge supervisat pacients amb hemianòpsia d’atenció. utilitzat pels perceptrons multicapa 115 al·loquestèsia n f que ajusta els pesos de les connexions de totes les capes de la xarxa veg. al·loestèsia n f neuronal artificial de manera proporcional a l’error en les neurones de sortida.

15 A

116 al·loquíria n f 121 amfetamina n f es aloquiria es anfetamina en allochiria en amphetamine NEUROLOGIA. Al·loestèsia que afecta NEUROFARMACOLOGIA. Psicofàrmac les mans. que actua com a estimulant sobre el sistema nerviós central provocant 117 al·lucinació n f un augment dels nivells sinàptics es alucinación de catecolamines, principalment en hallucination dopamina, cosa que eleva l’estat d’ànim, la resistència a la son i les NEUROPSICOLOGIA I PSIQUIATRIA. Per- funcions psicomotores. cepció d’un objecte o d’un estímul extern inexistents, que un individu Nota: L’amfetamina té un potencial d’ad- dicció elevat i el seu ús com a droga considera com a reals. estimulant és freqüent. El consum con- Nota: Les al·lucinacions s’han de distingir tinuat d’amfetamines pot produir una de les il·lusions, ja que en una il·lusió es síndrome psicòtica amb simptomatologia percep o s’interpreta erròniament un d’esquizofrènia. estímul extern real. 122 amfícit n m 118 al·lucinació hipnagògica n f veg. cèl·lula satèl·lit n f veg. activitat hipnagògica n f 123 amièlia n f 119 alteració cognitiva lleu n f es amielia es alteración cognitiva leve en amyelia en mild cognitive impairment NEUROBIOLOGIA DEL DESENVOLUPA- NEUROPSICOLOGIA I PSIQUIATRIA. Alte- MENT. Malformació congènita con- ració de les funcions cognitives as- sistent en l’absència de medul·la sociada a un estadi intermedi entre espinal, que s’associa generalment l’envelliment cerebral i la demència a l’anencefàlia. lleu.

Nota: S’han distingit diverses variants 124 amígdala n f clíniques d’alteració cognitiva lleu, una sin. compl. complex de les quals, amb afectació específica amigdaloide n m de la memòria, es considera que podria derivar en la malaltia d’Alzheimer. es amígdala; complejo amigdalino 120 alveus n m en amygdala; amygdaloid es álveo complex en alveus NEUROANATOMIA. Estructura cere- NEUROANATOMIA. Conjunt d’axons bral de forma el·lipsoidal situada a que procedeixen del subicle i de la profunditat de l’uncus del lòbul l’hipocamp o que hi arriben, que temporal, que està formada per un voregen la paret medial de la banya conjunt de nuclis de característiques inferior del ventricle lateral i que histològiques i funcionals diferents. s’uneixen a la fímbria de l’hipocamp Nota: L’amígdala té un paper fonamental i al fòrnix. en la motivació i en el comportament de l’ansietat, i coordina respostes endocri-

16 A

nes i del sistema nerviós autònom en 129 amiotròfia n f conjunció amb estats emocionals. es amiotrofia en amyotrophy 125 amígdala cerebel·losa n f NEUROLOGIA. Atròfia muscular ca- es amígdala cerebelosa racteritzada per una disminució del en tonsil of cerebellum volum dels músculs, amb pèrdua de NEUROANATOMIA. Porció de la cara força, produïda per lesions heredità- inferior del lòbul posterior de ca- ries, congènites o inflamatòries de la dascun dels dos hemisferis cerebel- fibra muscular, dels nervis perifèrics, losos. de la medul·la espinal o de l’encèfal. Nota: Les amígdales cerebel·loses es poden herniar a través del forat magne, 130 amiotròfia espinal n f amb perill de compressió del tronc ence- veg. atròfia muscular espinal n f fàlic, quan s’eleva la pressió intracranial, per exemple, a causa d’un tumor o d’una hemorràgia, 131 amnèsia n f es amnesia 126 amina n f en amnesia es amina NEUROLOGIA. Pèrdua total o parcial en amine de la memòria que impedeix recor- NEUROQUÍMICA. Compost orgànic dar experiències passades o adquirir que presenta algun grup amino en informació sobre experiències no- la seva estructura molecular. ves. Nota: L’amnèsia s’associa a lesions d’es- 127 amina biogènica n f tructures diencefàliques, com els tubercles mamil·lars de l’hipotàlem, el nucli es amina biógena dorsomedial del tàlem, o bé de regions en biogenic amine de l’hipocamp. Es pot manifestar com a NEUROQUÍMICA. Monoamina natural símptoma de diverses malalties neuro- que pot actuar com a neurotrans- lògiques o psiquiàtriques, especialment missor al sistema nerviós central i de les demències. al sistema nerviós perifèric. 132 amnèsia anterògrada n f Nota: Són amines biogèniques, per exemple, les catecolamines, la histamina o la sin. amnèsia de fixació n f serotonina. es amnesia anterógrada; amnesia de fijación 128 4-aminopiridina n f en anterograde amnesia; sigla 4-AP n f fixation amnesia es 4-aminopiridina; 4-AP NEUROLOGIA. Amnèsia caracteritza- en 4-aminopyridine; 4-AP da per la incapacitat d’aprendre o de recordar informacions noves, o NEUROFARMACOLOGIA. Molècula blo- cadora de canals de K+ que actua d’adquirir aprenentatges nous. prolongant els potencials d’acció i, 133 n f consegüentment, l’alliberació dels amnèsia de fixació neurotransmissors. sin. amnèsia anterògrada n f

17 A

134 amnèsia global n f 138 amorfosíntesi n f es amnesia global es amorfosíntesis en global amnesia en amorphosynthesis NEUROLOGIA. Amnèsia caracteritzada NEUROPSICOLOGIA I PSIQUIATRIA. per la pèrdua total i sovint perma- Dèficit de la percepció de l’espai nent de la capacitat de memòria que consisteix en la incapacitat d’in- que afecta tota mena de records tegrar les propietats dels estímuls establerts i també la capacitat sensorials aïllats. d’aprenentatge de nova informació Nota: L’amorfosíntesi es produeix per le- o d’habilitats. sions dels lòbuls parietals i s’ha proposat Nota: En l’amnèsia global l’individu pot com a procés subjacent a la síndrome de ser conscient del seu dèficit. negligència.

135 amnèsia global 139 AMP cíclic n m transitòria n f veg. monofosfat d’adenosina es amnesia global transitoria cíclic n m en transient global amnesia 140 AMPA n m NEUROLOGIA. Amnèsia global que es resol habitualment en unes hores veg. àcid a-amino-3-hidroxi- caracteritzada per l’aparició sobtada 5-metil-4-isoxazol d’amnèsia anterògrada profunda propiònic n m associada a amnèsia retrògrada en grau variable, sense símptomes 141 AMPc n m neurològics. veg. monofosfat d’adenosina cíclic n m 136 amnèsia lacunar n f es amnesia lagunar 142 amplificador n m en lacunar amnesia es amplificador NEUROLOGIA. Amnèsia que se cir- en amplifier cumscriu a un període de temps NEUROCIÈNCIA COMPUTACIONAL. Dis- concret i a un esdeveniment espe- positiu que incrementa el voltatge, cífic. el corrent o la magnitud d’un senyal elèctric, electromagnètic o electrò- 137 amnèsia retrògrada n f nic. es amnesia retrógrada en retrograde amnesia 143 amplitud n f NEUROLOGIA. Amnèsia caracteritzada es amplitud per la incapacitat d’evocar informa- en amplitude cions o aprenentatges adquirits en NEUROFISIOLOGIA CEL·LULAR I DE SIS- el passat. TEMES. Valor màxim que pren una ona oscil·lant d’un senyal o d’un potencial bioelèctric en un semi- període, mesurat en una unitat de voltatge.

Nota: L’amplitud d’un potencial és indica- tiva del nombre de càrregues elèctriques

18 A

que travessen la membrana plasmàtica quan actua sobre la família de re- després d’una estimulació. ceptors que hi tenen afinitat.

Nota: Un exemple d’anàleg extern dels 144 amplitud quàntica n f opiacis endògens és l’heroïna . es amplitud cuántica en quantal amplitude 149 analgèsia n f NEUROFISIOLOGIA CEL·LULAR I DE es analgesia SISTEMES. Amplitud de la resposta en analgesia elèctrica desencadenada en la regió NEUROLOGIA. Absència de dolor en postsinàptica per l’obertura d’una resposta a una estimulació que nor- única vesícula de neurotransmissor. malment és dolorosa, sense pèrdua de l’estat de consciència, ja sigui 145 ampul·la n f per una malaltia neurològica o bé es ampolla produïda per mitjans farmacològics.

en ampulla Nota: L’analgèsia pot ser induïda tant NEUROANATOMIA. Dilatació saccifor- per l’administració d’analgèsics, sovint me del conducte semicircular, en el derivats opiacis o opioides, com per l’es- seu punt d’unió amb l’utricle, que timulació d’àrees cerebrals que alliberen endorfines endògenes. conté la cresta ampul·lar. Nota: L’ampul·la forma part del laberint 150 analgèsic n m membranós. es analgésico 146 AMS n f en analgesic veg. àrea motora NEUROFARMACOLOGIA. Substància suplementària n f farmacològica que elimina o redueix la percepció del dolor sense alterar 147 amúsia n f la consciència.

es amusia 151 anàlisi del soroll n f en amusia es análisis del ruido NEUROLOGIA. Agnòsia auditiva en en noise analysis la qual es perd la capacitat de percebre, recordar o executar música, NEUROFISIOLOGIA CEL·LULAR I DE SIS- produïda per lesions en les àrees TEMES. Tècnica utilitzada per a ob- auditives secundàries de l’escorça tenir informació del funcionament del lòbul temporal de l’hemisferi dels canals iònics de la membrana dominant per a aquesta funció. plasmàtica a partir de fluctuacions a l’atzar del seu potencial. 148 anàleg n m 152 anàlisi harmònica es análogo de Fourier n f en analogue es análisis armónico de Fourier NEUROQUÍMICA. Substància interna en Fourier harmonic analysis o externa a l’organisme amb una estructura química semblant a la NEUROCIÈNCIA COMPUTACIONAL. Pro- d’un neurotransmissor o la d’una cediment matemàtic consistent a substància endògena del cervell, descompondre una funció en una que pot generar efectes similars sèrie de funcions trigonomètriques

19 A

bàsiques, la suma de les quals és secreció als llocs actius d’allibera- una aproximació a aquesta funció, ment de neurotransmissors en una amb l’objectiu d’estudiar-ne les pro- sinapsi. pietats.

Nota: L’anàlisi harmònica de Fourier 157 anell de Zinn n m permet, per exemple, descriure les fre- veg. anell tendinós comú n m qüències dels diferents rtimes oscil·latoris generats per grups neuronals en electro- 158 anell tendinós comú n m encefalogrames o electromiogrames. sin. compl. anell de Zinn n m 153 anàrtria n f es anillo de Zinn; anillo es anartria tendinoso común en anarthria en common tendinous ring; Zinn ring NEUROLOGIA. Trastorn de la parla caracteritzat per la incapacitat NEUROANATOMIA. Formació fibro- d’articular paraules o sons que es sa que delimita un orifici, situada produeix per lesions en el sistema a la porció posterior de l’òrbita i nerviós central o en el sistema ner- envoltant el conducte òptic, en la viós perifèric. qual s’originen els músculs rectes de l’ull i, parcialment, el múscul oblic 154 anastomosi n f superior. es anastomosis 159 anencefàlia n f en anastomosis es anencefalia NEUROANATOMIA. Reunió de dos en anencephaly elements, com ara vasos, nervis o làmines, directament o mitjançant NEUROBIOLOGIA DEL DESENVOLUPA- un tercer element. MENT. Malformació congènita caracteritzada per l’absència o la manca 155 anatomia neuroquímica n f de desenvolupament dels hemisferis cerebrals i els hemisferis cerebel- es anatomía neuroquímica losos que s’associa a malformacions en neurochemical anatomy de la medul·la espinal i que provoca DISCIPLINES CONNEXES. Branca de la inviabilitat del fetus. la neuroanatomia que s’ocupa de caracteritzar les diferents vies, nu- 160 anestèsia n f clis i altres estructures del sistema es anestesia nerviós en funció dels neurotrans- en anesthesia missors alliberats per les neurones corresponents que en formen part. NEUROLOGIA. Abolició total o parcial de la sensibilitat d’una o diverses 156 ancoratge de vesícules n m parts de l’organisme, ja sigui causada per una malaltia neurològica es anclaje de vesículas o bé produïda per mitjans farma- en vesicular docking cològics amb finalitat diagnòstica, NEUROBIOLOGIA CEL·LULAR. Procés terapèutica o quirúrgica. de reconeixement molecular vehiculat per proteïnes específiques que permet la fixació de les vesícules de

20 A

161 anestèsia dolorosa n f Nota: Els anestèsics locals normalment actuen blocant els canals iònics que es anestesia dolorosa permeten la propagació dels potencials en anesthesia dolorosa d’acció. NEUROLOGIA. Dolor en una regió de l’organisme en què no hi ha sensi- 165 aneurisma cerebral n m bilitat. es aneurisma cerebral en cerebral aneurysm 162 anestèsic n m NEUROLOGIA. Dilatació de les parets es anestésico d’una artèria, d’origen congènit o en anesthetic secundari a l’arteriosclerosi, que pot NEUROFARMACOLOGIA. Substància provocar complicacions cerebrals he- amb capacitat de reduir o eliminar morràgiques, degudes a la ruptura totes les modalitats sensorials, es- de la paret debilitada, o bé compli- pecialment el dolor, que s’utilitza cacions isquèmiques, degudes a les en intervencions quirúrgiques o in- turbulències del flux sanguini que vasives per a inhibir la resposta del afavoreixen la formació d’èmbols, i pacient als estímuls potencialment la compressió dels nervis cranials. dolorosos. 166 angioma cerebral n m Nota: Els anestèsics actuen impedint la conducció dels potencials d’acció a través es angioma cerebral dels axons, bé blocant els canals iònics en cerebral angioma o bé estimulant les vies neuronals que alliberen neurotransmissors inhibidors NEUROHISTOLOGIA. Malformació vas- com el GABA. cular formada per cúmuls de venes de parets fines sense vasos arterials 163 anestèsic general n m nutricis. es anestésico general Nota: Els angiomes localitzats a l’encèfal en general anesthetic estan constituïts per branques venoses anormals i, si sagnen, poden produir NEUROFARMACOLOGIA. Anestèsic hemorràgies cerebrals. que redueix o elimina la sensibilitat dolorosa en tot l’organisme mitjan- 167 angle pontocerebel·lós n m çant la depressió de l’activitat del es ángulo ponto-cerebeloso sistema nerviós central encefàlic. en pontocerebellar angle Nota: Els anestèsics generals normalment NEUROANATOMIA. actuen potenciant vies neuronals que Angle díedre obert alliberen neurotransmissors inhibidors cap endavant i cap enfora format com el GABA. per la unió de la cara anterolateral dels hemisferis cerebel·losos i la cara 164 anestèsic local n m lateral de la protuberància anular. es anestésico local 168 angoixa n f en local anesthetic es angustia NEUROFARMACOLOGIA. Anestèsic en anxiety que redueix o elimina la sensibilitat dolorosa de la regió del cos en la NEUROPSICOLOGIA I PSIQUIATRIA. qual és administrat sense alterar Sensació d’opressió precordial i l’estat de consciència de l’individu. epigàstrica amb desassossec, en

21 A

resposta a la impressió subjectiva 173 animal espinal n m d’una amenaça imminent. es animal espinal en spinal animal 169 anhedonia n f NEUROFISIOLOGIA CEL·LULAR I DE es anhedonia; anhedonía SISTEMES. Model animal preparat en anhedonia; anhedonism mitjançant una espinalització a ni- NEUROPSICOLOGIA I PSIQUIATRIA. Alte- vell de la primera vèrtebra espinal, ració de l’afectivitat caracteritzada amb la finalitat d’eliminar l’efecte per la disminució o la desaparició de de les projeccions corticospinals i la capacitat d’experimentar plaer. subcorticospinals sobre els diferents segments medul·lars i els reflexos 170 animal bulbar n m segmentaris. es animal bulbar en medullar animal 174 animal mesencefàlic n m NEUROFISIOLOGIA CEL·LULAR I DE es animal mesencefálico SISTEMES. Model animal preparat en mesencephalic animal mitjançant la secció del tronc de NEUROFISIOLOGIA CEL·LULAR I DE l’encèfal entre la protuberància i el SISTEMES. Model animal preparat bulb raquidi que s’utilitza per a es- mitjançant la secció del tronc de tudiar els efectes de la eliminació de l’encèfal a nivell de la porció sula influència d’estructures corticals perior del mesencèfal per damunt i subcorticals sobre els segments dels tubercles quadrigeminats que medul·lars tot mantenint l’acció dels s’utilitza per a estudiar el control centres bulbars. dels sistemes supramesencefàlics sobre els reflexos posturals, el to 171 animal de cervell muscular o la deambulació. escindit n m es animal de cerebro escindido 175 animal talàmic n m en split-brain animal es animal talámico NEUROFISIOLOGIA CEL·LULAR I DE en thalamic animal SISTEMES. Model animal preparat NEUROFISIOLOGIA CEL·LULAR I DE SIS- mitjançant una comissurotomia que TEMES. Model animal preparat mit- s’utilitza per a estudiar la transferèn- jançant la secció del tronc de l’en- cia d’informació entre els dos he- cèfal per damunt del mesencèfal, misferis cerebrals i el funcionament tot deixant intactes els hemisferis d’un hemisferi amb independència cerebrals i el diencèfal, amb la finali- de l’altre. tat d’estudiar-los sense la influència d’estructures submesencefàliques. 172 animal descerebrat n m es animal descerebrado 176 anió n m en decerebrate animal es anión NEUROFISIOLOGIA CEL·LULAR I DE en anion SISTEMES. Model animal preparat NEUROBIOLOGIA CEL·LULAR. Ió amb mitjançant una descerebració expe- una càrrega elèctrica negativa. rimental que s’utilitza per a estudiar Nota: El Cl– i els anions orgànics tenen un la funció de reflexos segmentaris de paper rellevant en els fenòmens elèctrics retirada de les extremitats. del sistema nerviós.

22 A

177 anió orgànic n m NEUROLOGIA. Pèrdua del sentit de es anión orgánico l’olfacte, que pot ser transitòria, en organic anion per l’obstrucció de les vies nasals, sbl A– o permanent, produïda per una lesió total o parcial del nervi olfactori o NEUROBIOLOGIA CEL·LULAR. Molècula del bulb olfactori.

orgànica, normalment una proteï- Nota: L’anòsmia és freqüent en trauma- na o un aminoàcid aïllat, amb una tismes cranioencefàlics que afecten la càrrega elèctrica negativa. làmina cribrosa de l’etmoide o en infeccions víriques. Nota: Els anions orgànics no poden travessar la membrana plasmàtica. 182 anosognòsia n f 178 anisocòria n f es anosognosia es anisocoria en anosognosia en anisocoria NEUROLOGIA. Agnòsia caracteritzada NEUROLOGIA. Desigualtat de dimen- per la incapacitat de reconèixer o sions entre la pupil·la d’un ull i la per negar un defecte neurològic de l’altre. propi, ja sigui una alteració sensorial, motora o cognitiva, causada Nota: L’anisocòria pot ser un signe associat a accidents vasculars cerebrals, habitualment per una lesió en el aneurismes o infeccions cerebrals. lòbul parietal dret.

179 anòmia n f 183 anòxia n f es anomia es anoxia en anomia en anoxia NEUROLOGIA. Afàsia produïda per NEUROBIOLOGIA CEL·LULAR. Hipòxia lesions en l’escorça temporal in- greu que causa la mort cel·lular en ferior de l’hemisferi dominant per cas de persistir. al llenguatge caracteritzada per la Nota: Una anòxia prenatal o perinatal, incapacitat d’anomenar objectes o durant la gestació o el treball de part, de reconèixer-los a partir dels seus pot produir alteracions isquèmiques o noms. generar seqüeles neurològiques greus en els nadons. 180 anorèxia nerviosa n f 184 anquirina n f es anorexia nerviosa es anquirina en anorexia nervosa en ankyrin NEUROPSICOLOGIA I PSIQUIATRIA. Tras- NEUROBIOLOGIA CEL·LULAR. Proteïna torn del comportament alimentari del citosquelet que contribueix a caracteritzat per la restricció vo- mantenir la integritat de la mem- luntària de la ingestió d’aliments a brana plasmàtica i ofereix ancoratge causa de l’obsessió per controlar la específic per als canals iònics. nutrició i evitar l’augment de pes. Nota: L’anquirina s’uneix per un extrem 181 anòsmia n f a la membrana plasmàtica i per l’altre a l’espectrina i vehicula la fixació de proteï- es anosmia nes integrals de membrana al citosquelet en anosmia d’actina-espectrina.

23 A

185 ansietat n f 189 antiàlgic n m es ansiedad es antiálgico en anxiety en antalgic; painkiller NEUROPSICOLOGIA I PSIQUIATRIA. Res- NEUROFARMACOLOGIA. Substància posta emocional complexa potenci- que disminueix la resposta davant alment adaptativa caracteritzada per d’estímuls dolorosos. un estat d’hipervigilància, tensió, in- seguretat extrema i inquietud com a 190 anticolinesteràsic n m conseqüència de la impressió d’una es anticolinesterásico amenaça imminent. en anticholinesterasic agent Nota: L’ansietat té components fisiològics, NEUROFARMACOLOGIA. Substàn- cognitius i conductuals i provoca símp- tomes molt variats, com ara trastorns cia que disminueix la degradació del son, cefalàlgia, irritabilitat, astènia, enzimàtica de l’acetilcolina en les minva del desig sexual o trastorns neu- sinapsis neuromusculars i, com a rovegetatius. conseqüència, en perllonga l’acció.

Nota: Els anticolinesteràsics s’utilitzen per 186 ansiolític n m al tractament de la malaltia d’Alzheimer sin. compl. anxiolític n m i de malalties neuromusculars, com la miastènia greu. es ansiolítico en anxiolytic 191 antidepressiu n m NEUROFARMACOLOGIA. Psicofàrmac es antidepresivo que actua contra l’ansietat i alleu- en antidepressant gereix la tensió emocional. NEUROFARMACOLOGIA. Psicofàrmac Nota: La majoria d’ansiolítics actuen com emprat en el tractament de les de- a hipnòtics a dosis elevades. pressions i altres trastorns mentals. 187 antagonista n m Nota: Els antidepressius més utilitzats actualment són els tricíclics i els inhibidors es antagonista selectius de la recaptació de serotonina i en antagonist de noradrenalina. NEUROQUÍMICA. Molècula amb capacitat per a lligar-se a un determinat 192 antidepressiu tricíclic n m receptor i blocar l’efecte del seu lli- es antidepresivo tricíclico gand fisiològic. en tricyclic antidepressant Nota: Molts dels fàrmacs usats en el trac- NEUROFARMACOLOGIA. Antidepressiu tament de malalties del sistema nerviós que inhibeix la recaptació presinàpti- són antagonistes dels receptors específics ca de les amines biogèniques i n’in- dels diversos neurotransmissors. crementa el temps de permanència en la fenedura sinàptica. 188 antemur n m Nota: Un dels antidepressius tricíclics més veg. claustre n m emprats és l’amitriptilina.

24 A

193 antídrom -a adj vibració produïda generalment per es antidrómico lesions en els nervis perifèrics o en en antidromic els cordons medul·lars posteriors. NEUROFISIOLOGIA CEL·LULAR I DE SISTE- 199 aplísia n f MES. Que realitza la transmissió dels impulsos nerviosos en sentit contrari es aplisia al que es considera fisiològic. en aplysia NEUROBIOLOGIA CEL·LULAR. Mol·lusc 194 antihistamínic n m amb un sistema nerviós relativament es antihistamínico simple, que s’ha fet servir per a estu- en antihistaminic dis experimentals dels mecanismes de la memòria en receptors senso- NEUROFARMACOLOGIA. Substància rials, neurones sensorials i moto- amb capacitat d’inhibir els efectes neurones que controlen els òrgans de la histamina, que normalment efectors. actua sobre el sistema nerviós cen- Nota: El sistema nerviós de l’aplísia permet tral amb efectes depressors mitjan- estudiar els mecanismes de plasticitat çant el blocatge dels seus receptors. sinàptica i de memòria per potenciació Nota: La histamina actua també contra a llarg termini. la resposta inflamatòria limitant la des- granulació dels mastòcits sanguinis o 200 apòfisi n f tissulars. es apófisis 195 antipsicòtic n m en apophysis; process sin. compl. neurolèptic n m NEUROANATOMIA. Eminència d’un òrgan, generalment d’un os. es antipsicótico; neuroléptico Nota: Una apòfisi òssia pot ser articular en antipsychotic; neuroleptic i estar destinada a una articulació, o no NEUROFARMACOLOGIA. Psicofàrmac articular i proporcionar la inserció a lli- o agent que té una acció calmant gaments o a músculs. global sobre el sistema nerviós, emprat especialment en el tractament 201 apòfisi articular vertebral n f dels trastorns psicòtics i dels estats es apófisis articular vertebral maníacs. en vertebral articular process NEUROANATOMIA. Cadascuna de les 196 anxiolític n m quatre apòfisis amb una cara llisa veg. ansiolític n m que surten de les làmines vertebrals i s’articulen amb les apòfisis articu- 197 4-AP n f lars de les vèrtebres correlatives.

veg. 4-aminopiridina n f Nota: Hi ha dos tipus d’apòfisis articulars vertebrals: les superiors i les inferiors. 198 apal·lestèsia n f sin. compl. pal·lanestèsia n f es apalestesia; palanestesia en apallesthesia; pallanesthesia NEUROLOGIA. Pèrdua total de la capacitat de percebre la sensació de

25 A

202 apòfisi espinosa n f 206 apoptosi n f sin. compl. espina neural n f sin. compl. mort cel·lular es apófisis espinosa; espina programada n f neural es apoptosis; muerte celular en spinous apophysis; spinous programada process en apoptosis; programmed cell NEUROANATOMIA. Apòfisi triangular death que surt del centre de l’arc neural NEUROBIOLOGIA CEL·LULAR. Mort de les vèrtebres i que és palpable cel·lular que té lloc com a resposta per damunt de la pell. específica d’una cèl·lula davant de determinats condicionants o d’es- 203 apòfisi odontoide n f deveniments interns o externs.

sin. compl. dent de l’axis n f Nota: L’apoptosi és el resultat de l’acció complexa i coordinada de molècules es- es apófisis odontoides; diente pecífiques, particularment les caspases, del axis que acaben produint la compactació, la en odontoid process fragmentació i l’eliminació cel·lular sense NEUROANATOMIA. Apòfisi vertical destruir la membrana plasmàtica. situada a la cara superior de l’axis que serveix d’eix a l’entorn del qual 207 apoptosi neuronal n f gira l’atles. sin. mort neuronal programada n f 204 apòfisi transversa n f es apoptosis neuronal; muerte es apófisis transversa neuronal programada en transverse process en neuronal apoptosis; NEUROANATOMIA. Cadascuna de les programmed neuronal death dues apòfisis situades a un costat NEUROBIOLOGIA CEL·LULAR. Mort neu- i altre de les vèrtebres que tenen ronal que té lloc, primàriament, com l’origen entre les apòfisis articulars a procés fisiològic de depuració du- superiors i les apòfisis articulars in- rant el desenvolupament del sistema feriors. nerviós o, secundàriament, com a mecanisme corrector consegüent 205 apolipoproteïna E n f a lesions axonals o a alteracions es apolipoproteína E funcionals. en apolipoprotein E 208 apràxia n f NEUROQUÍMICA. Glicoproteïna sintetitzada per les cèl·lules de neuròglia, es apraxia les cèl·lules de micròglia i els astrò- en apraxia cits que participa en els mecanismes NEUROLOGIA. Pèrdua total o parcial de transport del colesterol al sistema de la capacitat d’executar voluntà- nerviós central. riament i d’una manera apropiada Nota: L’apolipoproteïna E es pot trobar determinats gestos o moviments en els dipòsits amiloides del cervell en la apresos amb anterioritat, que no malaltia d’Alzheimer. pot ser explicada per la presència de parèsia, atàxia o alteracions sensorials.

26 A

209 apràxia bucofacial n f 212 apràxia ideacional n f es apraxia bucofacial es apraxia ideacional en buccofacial apraxia en ideational apraxia NEUROLOGIA. Apràxia caracteritzada NEUROLOGIA. Apràxia caracteritza- per l’alteració de la capacitat d’exe- da per la incapacitat de formular cutar per ordre verbal moviments mentalment i expressar verbalment apresos que impliquen la cara, els els processos relacionats amb una llavis, les galtes, la llengua, la farin- acció, ja sigui espontània o conse- ge o la laringe. cutiva a una ordre.

Nota: L’apràxia bucofacial es produeix per lesions del lòbul frontal o de l’ínsula 213 apràxia ideocinètica n f anterior. veg. apràxia ideomotora n f

210 apràxia constructiva n f 214 apràxia ideomotora n f es apraxia constructiva sin. compl. apràxia en constructional apraxia ideocinètica n f NEUROLOGIA. Apràxia caracteritzada es apraxia ideocinética; apraxia per l’alteració dels aspectes espaci- ideomotora als de la integració de moviments en ideokynetic apraxia; individuals que inhabilita per a ideomotor apraxia executar dibuixos o construccions simples tant seguint ordres com NEUROLOGIA. Apràxia caracteritzada copiant. per la incapacitat d’executar les accions demanades per un observador, Nota: L’apràxia constructiva es produeix tot i que es manté la capacitat de per lesions parietals dretes o esquerres, recordar o reconèixer l’acció plane- però segons quin sigui el costat afectat les alteracions que es manifesten mostren jada. diferències qualitatives. Nota: L’apràxia ideomotora és deguda a alteracions de les connexions entre 211 apràxia del vestir n f l’escorça motora i les àrees d’associació. es apraxia del vestido; apraxia 215 apràxia motora n f del vestir; apraxia del vestirse en dressing apraxia es apraxia motora en limb-kinetic apraxia; motor NEUROLOGIA. Apràxia caracteritza- apraxia da perquè la persona afectada és incapaç de vestir-se correctament, NEUROLOGIA. Apràxia caracteritzada com a conseqüència de la dificultat per una alteració dels moviments que experimenta per a seleccionar d’una extremitat quan s’ha d’efec- l’ordre de les peces de roba o per tuar un acte que requereix certa a orientar-les adequadament cap al habilitat. propi cos. 216 apràxia oculomotora n f Nota: L’apràxia del vestir habitualment s’associa a trastorns visuoespacials i cons- veg. síndrome de Balint n f tructius produïts per lesions a l’hemisferi dret. Sol ser un dels símptomes de la malaltia d’Alzheimer.

27 A

217 aprenentatge n m 220 aprenentatge d’evitació n m es aprendizaje es aprendizaje de evitación en learning en avoidance learning NEUROBIOLOGIA DEL COMPORTAMENT. NEUROBIOLOGIA DEL COMPORTAMENT. Procés cognitiu pel qual un indivi- Aprenentatge associatiu consistent du adquireix informació, habilitats a establir una relació entre un es- o patrons de comportament nous tímul condicionat i un estímul in- com a resultat de l’experiència i condicionat nociu o no plaent, de mostra canvis en el seu comporta- tal manera que el subjecte aprèn a ment. evitar l’exposició a aquest estímul.

Nota: L’aprenentatge requereix el funcionament correcte dels mecanismes de 221 aprenentatge memòria i es tradueix en canvis plàstics discriminatiu n m cerebrals relacionats amb canvis en els es aprendizaje discriminativo pesos de les sinapsis i en els nivells d’activitat neuronals. en discrimination learning NEUROBIOLOGIA DEL COMPORTAMENT. 218 aprenentatge n m Aprenentatge associatiu consistent es aprendizaje en la distinció entre estímuls després en learning d’un reforçament experimental es- pecífic. NEUROCIÈNCIA COMPUTACIONAL. Capacitat de les xarxes neuronals 222 aprenentatge espacial n m artificials de modificar els pesos de les connexions en funció dels pa- es aprendizaje espacial trons d’entrada-sortida, mitjançant en spatial learning un algorisme d’aprenentatge. NEUROBIOLOGIA DEL COMPORTAMENT.

Nota: Les xarxes neuronals artificials po- Aprenentatge associatiu consistent den presentar diferents tipus d’aprenen- en l’adquisició i el processament tatge. Comunament, es distingeix entre relatiu de la posició de diferents aprenentatge supervisat i aprenentatge objectes en un entorn determinat. no supervisat. Nota: L’aprenentatge espacial es mesura mitjançant la capacitat de l’individu de 219 aprenentatge associatiu n m desplaçar-se en un determinat espai uti- es aprendizaje asociativo litzant nous itineraris. Per exemple, s’ha en associative learning estudiat en rates de laboratori col·locades dintre un laberint. NEUROBIOLOGIA DEL COMPORTAMENT. Aprenentatge en què s’estableixen 223 aprenentatge explícit n m relacions entre diferents elements, sin. compl. aprenentatge ja sigui entre estímuls i respostes intencional n m o entre representacions mentals d’esdeveniments. es aprendizaje explícito; aprendizaje intencional Nota: Es distingeix entre diversos tipus d’aprenentatge associatiu: el condici- en explicit learning; intentional onament clàssic i el condicionament learning operant, d’una banda, i l’aprenentatge NEUROBIOLOGIA DEL COMPORTAMENT. d’evitació, l’aprenentatge discriminatiu Aprenentatge que requereix la par- i l’aprenentatge espacial, d’una altra. ticipació activa i conscient de l’indi-

28 A

vidu durant el procés d’adquisició i Nota: Un exemple d’aprenentatge inte- en la fase de desenvolupament del roceptiu es dóna en el cas de malestar comportament après. estomacal produït per la ingestió d’un aliment: a partir d’aquell moment es Nota: Hi ha autors que prefereixen la genera una resposta aversiva apresa en parella de termes aprenentatge explícit relació amb aquest aliment. i aprenentatge implícit, mentre que d’altres opten per la parella aprenentatge 228 aprenentatge intencional i aprenentatge incidental. no associatiu n m 224 aprenentatge implícit n m es aprendizaje no asociativo en nonassociative learning sin. compl. aprenentatge incidental n m NEUROBIOLOGIA DEL COMPORTAMENT. Aprenentatge simple que es produ- es aprendizaje implícito; eix per la presentació repetida d’un aprendizaje incidental únic estímul. en implicit learning; incidental learning Nota: Es distingeix entre dos tipus d’apre- nenentatge no associatiu: l’habituació i NEUROBIOLOGIA DEL COMPORTAMENT. la sensibilització. Aprenentatge que es produeix quan s’adquireix nova informació sense 229 aprenentatge intenció de fer-ho i de tal forma que no supervisat n m en molts casos no s’és conscient de es aprendizaje no supervisado la informació apresa. en unsupervised learning Nota: Hi ha autors que prefereixen la parella de termes aprenentatge implícit NEUROCIÈNCIA COMPUTACIONAL. i aprenentatge explícit, mentre que d’al- Aprenentatge d’una xarxa neuro- tres opten per la parella aprenentatge nal artificial basat en un algorisme incidental i aprenentatge intencional. d’aprenentatge que modifica les sinapsis sense necessitat que exis- 225 aprenentatge incidental n m teixi un patró de sortides desitjat veg. aprenentatge implícit n m que guiï el procés.

226 aprenentatge 230 aprenentatge perceptiu n m intencional n m es aprendizaje perceptivo veg. aprenentatge explícit n m en perceptual learning NEUROBIOLOGIA DEL COMPORTAMENT. 227 aprenentatge Aprenentatge consistent en l’ad- interoceptiu n m quisició d’habilitats discriminatives es aprendizaje interoceptivo referides a la percepció d’estímuls, en interoceptive learning mitjançant l’exposició repetida a aquests estímuls, que permeten NEUROBIOLOGIA DEL COMPORTAMENT. identificar la relació entre estímuls Condicionament clàssic en què l’ad- i objectes de l’entorn o les diferèn- quisició o la modificació del compor- cies entre estímuls que inicialment tament es basen en l’associació de semblaven similars. determinats fenòmens a sensacions desagradables de l’interior de l’organisme.

29 A

231 aprenentatge supervisat n m 236 aqüeducte del es aprendizaje supervisado mesencèfal n m en supervised learning veg. aqüeducte cerebral n m NEUROCIÈNCIA COMPUTACIONAL. Aprenentatge d’una xarxa neuro- 237 aracnoide n f nal artificial basat en un algorisme es aracnoides d’aprenentatge que modifica els en arachnoid pesos de les sinapsis en funció d’un NEUROANATOMIA. Meninge intermè- patró de sortides desitjat que guia dia de naturalesa serosa que se situa el procés. entre la duramàter i la piamàter. Nota: L’aprenentatge supervisat s’usa típi- Nota: L’aracnoide forma part de les lep- cament en la resolució de problemes que tomeninges. Se separa de la duramàter requereixin reconeixement de patrons. per l’espai subdural i de la piamàter per l’espai subaracnoïdal. 232 aprosòdia n f es aprosodia 238 arc branquial n m en aprosodia; aprosody es arco branquial NEUROLOGIA. Trastorn del llenguatge en branchial arch caracteritzat per la incapacitat de NEUROBIOLOGIA DEL DESENVOLUPA- comprendre o expressar els com- MENT. Estructura embrionària situ- ponents emocionals de la parla. ada a la regió cervical i colonitzada per cèl·lules de la cresta neural que 233 APV n m origina les estructures facials en veg. àcid aminofosfovalèric n m l’adult.

234 aqüeducte cerebral n m 239 arc neural n m sin. compl. aqüeducte veg. arc vertebral n m de Silvi n m; aqüeducte del mesencèfal n m 240 arc reflex n m es acueducto cerebral; es arco reflejo acueducto de Silvio; en reflex arc acueducto del mesencéfalo NEUROFISIOLOGIA CEL·LULAR I DE SISTE- en aqueduct of Silvius; cerebral MES. Via anatòmica que constitueix aqueduct la base estructural d’un reflex.

NEUROANATOMIA. Estretament cana- Nota: L’arc reflex està constituït pels licular que comunica el tercer ven- elements següents: el receptor, la via tricle amb el quart ventricle a través aferent o sensorial, la sinapsi al sistema del mesencèfal i pel qual circula el nerviós central, la via eferent motora o líquid cefaloraquidi. vegetativa i l’òrgan efector.

235 aqüeducte de Silvi n m 241 arc vertebral n m veg. aqüeducte cerebral n m sin. compl. arc neural n m es arco neural; arco vertebral en neural arch; vertebral arch NEUROANATOMIA. Porció posterior de la vèrtebra que tanca el canal

30 A

vertebral per on passa la medul·la 244 àrea cortical n f espinal. es área cortical Nota: L’arc vertebral està format per les en cortical area làmines vertebrals. NEUROANATOMIA. Regió de l’escorça 242 àrea auditiva primària n f cerebral diferenciable de les altres per les seves característiques histo- sin. compl. escorça auditiva lògiques i funcionals. primària n f Nota: Les àrees corticals es divideixen en es área auditiva primaria; àrees motores, àrees sensorials i àrees corteza auditiva primaria d’associació. en primary auditory area; primary auditory cortex 245 àrea d’associació n f sbl AI sin. compl. escorça d’associació n f NEUROANATOMIA. Àrea cortical del lòbul temporal de cadascun dels es área de asociación; dos hemisferis cerebrals que ocupa corteza de asociación una part de la porció mitjana de la en association area; circumvolució temporal superior, association cortex es prolonga cap a l’interior del solc NEUROANATOMIA. Àrea cortical con- lateral, on forma la circumvolució nectada a una àrea motora o a una temporal transversa, i rep la infor- àrea sensorial, que integra informa- mació que transmet la via auditiva. ció d’origen sensorial i té la funció d’elaborar respostes complexes. 243 àrea auditiva secundària n f Nota: Les àrees d’associació poden ser sin. compl. escorça auditiva unimodals o multimodals, segons si secundària n f; escorça processen un tipus de modalitat d’in- d’associació auditiva n f formació o més d’un. es área auditiva secundaria; 246 n f corteza auditiva secundaria àrea de Broca en secondary auditory area; sin. àrea motora secondary auditory cortex del llenguatge n f sbl AII es área de Broca; área motora del lenguaje NEUROANATOMIA. Àrea cortical de en Broca’s area; language motor cadascun dels dos hemisferis cere- area brals que ocupa l’interior del solc lateral i actua en el processament i NEUROANATOMIA. Àrea del llenguat- la interpretació dels sons. ge situada als dos terços posteriors de la circumvolució frontal inferior, Nota: 1. L’àrea auditiva secundària es relaciona amb la comprensió del llenguatge habitualment de l’hemisferi esquer- parlat. re, que té la funció de controlar l’ar- 2. L’àrea auditiva secundària coincideix ticulació del llenguatge. amb l’àrea de Wernicke en l’hemisferi Nota: 1. L’àrea de Broca correspon a l’àrea dominant per a la funció del llenguatge. 44 de Brodmann. 2. Les lesions en l’àrea de Broca produeixen afàsia motora.

31 A

247 àrea de Brodmann n f que té la funció de controlar la com- prensió del llenguatge. es área de Brodmann en Brodmann area Nota: 1. L’àrea de Wernicke correspon a les àrees 41 i 42 de Brodmann. NEUROANATOMIA. Àrea de l’escorça 2. Les lesions en l’àrea de Wernicke pro- cerebral diferenciable per la compo- dueixen afàsia sensorial. sició de les seves capes cel·lulars i connexions. 251 àrea del llenguatge n f Nota: 1. Les àrees de Brodmann van ser es área del lenguaje definides pel neuròleg alemany Korbinian en language area Brodmann a l’inici del segle xx. Actual- ment s’ha comprovat que la majoria NEUROANATOMIA. Àrea cortical coincideixen amb àrees corticals de ca- implicada en qualsevol procés del racterístiques funcionals específiques. llenguatge. 2. La classificació proposada per Brod- Nota: Les àrees del llenguatge més im- mann distingeix cinquanta-dues àrees portants són l’àrea de Wernicke i l’àrea i onze regions principals, identificades de Broca. amb un número, que l’autor els va anar adjudicant de manera arbitrària a mesura que les estudiava. 252 àrea motora del llenguatge n f 248 n f àrea de fusió sin. àrea de Broca n f veg. àrea de Panum n f 253 àrea motora primària n f 249 n f àrea de Panum sin. compl. escorça motora sin. compl. àrea de fusió n f primària n f es área de fusión; área es área motora primaria; corteza de Panum motora primaria en fusion area; Panum’s area en primary motor area; primary NEUROANATOMIA. Àrea de la màcula motor cortex lútia que, en rebre des de l’altre ull sbl MI l’estímul d’una imatge diferent i NEUROANATOMIA. Àrea cortical situa- complementària, proporciona una da a la circumvolució precentral, per visió estereoscòpica derivada de la davant del solc central, que inter- fusió de les imatges i crea la per- vé en l’estimulació de la contracció cepció d’un únic objecte. muscular. 250 àrea de Wernicke n f Nota: L’àrea motora primària correspon a l’àrea 4 de Brodmann. sin. àrea sensitiva del llenguatge n f 254 àrea motora es área de Wernicke; área suplementària n f sensitiva del lenguaje sigla AMS n f en language-sensitive area; es área motora suplementaria; Wernicke’s area AMS NEUROANATOMIA. Àrea del llenguat- en supplementary motor area; ge situada a la porció posterior de SMA la circumvolució temporal superior NEUROANATOMIA. Regió de l’àrea premotora situada fonamentalment

32 A

a la cara medial dels hemisferis ce- 258 àrea piriforme n f rebrals i rostralment al lòbul para- veg. escorça piriforme n f central, que té la funció d’organitzar i planificar la seqüència d’activació 259 àrea postrema n f muscular dels moviments. es área postrema 255 àrea olfactòria en area postrema d’associació n f NEUROANATOMIA. Àrea cortical situ- veg. àrea olfactòria ada a prop de l’òbex en les parets secundària n f laterals del quart ventricle cerebral, que és responsable del reflex del 256 àrea olfactòria primària n f vòmit i que té la funció de participar en el control cardiovascular i en les sin. compl. escorça olfactòria respostes a canvis de la composició primària n f plasmàtica, entre d’altres. es área olfatoria primaria; corteza olfatoria primaria 260 àrea prefrontal n f en primary olfactory area; veg. escorça prefrontal n f primary olfactory cortex NEUROANATOMIA. Àrea cortical situ- 261 àrea premotora n f ada al lòbul temporal i relacionada sin. compl. escorça amb les regions corticals adjacents premotora n f que formen part del sistema límbic, que té la funció de rebre informació es área premotora; corteza sensorial olfactòria mitjançant les premotora fibres de l’estria olfactòria lateral. en premotor area; premotor cortex Nota: L’àrea olfactòria primària està formada per l’escorça piriforme i l’escorça NEUROANATOMIA. Àrea cortical si- periamigdalina. tuada rostralment a la superfície lateral dels hemisferis cerebrals en 257 àrea olfactòria l’àrea motora primària, que té la secundària n f funció de participar en la planifi- sin. compl. àrea olfactòria d’as- cació d’estratègies motores i en la sociació n f; escorça olfactòria iniciació i el control del moviment. secundària n f 262 àrea preòptica n f es área olfatoria de asociación; área olfatoria secundaria; es área preóptica corteza olfatoria secundaria en preoptic area en secondary olfactory area; NEUROANATOMIA. Àrea cortical secondary olfactory cortex situada rostralment a la regió su- praòptica de l’hipotàlem medial que NEUROANATOMIA. Àrea cortical situada al lòbul temporal, que té la regula, mitjançant factors químics, funció de processar la informació l’alliberament de les hormones hi- olfactòria. pofisiàries sexuals. Nota: L’àrea preòptica és un derivat te- Nota: L’àrea olfactòria secundària se situa lencefàlic, a diferència de la resta dels a l’escorça entorínica. nuclis hipotalàmics, els quals són d’ori-

33 A

gen diencefàlic. Està formada pels nuclis mecanoreceptors, propioceptors, preòptics lateral i medial. nociceptors i termoreceptors.

263 àrea sensitiva 268 àrea somatosensorial del llenguatge n f secundària n f sin. àrea de Wernicke n f sin. compl. àrea somestèsica secundària n f; escorça 264 àrea sensorial primària n f somatosensorial secundària n f veg. escorça sensorial es área somatosensitiva primària n f secundaria; área somestésica secundaria; corteza 265 àrea sensorial secundària n f somato-sensorial secundaria veg. escorça sensorial en secondary somesthetic area; secundària n f secondary somesthetic cortex sbl SII 266 àrea septal n f NEUROANATOMIA. Àrea cortical sies área septal tuada a la porció més inferior de en septal area la circumvolució postcentral i de NEUROANATOMIA. Àrea del sistema l’opercle parietal, que contribueix límbic situada rostralment a la co- a processar informació procedent missura anterior, que s’estén fins de mecanoreceptors, propioceptors, a la base del septe lúcid i intervé nociceptors i termoreceptors.

en els mecanismes de recompensa Nota: La informació arriba a l’àrea so- cerebrals. matosensorial secundària des de l’àrea

Nota: L’àrea septal està formada per somatosensorial primària o, en menor diversos nuclis septals connectats amb proporció, directament des dels nuclis l’hipocamp, l’amígdala i diversos nuclis talàmics. del tronc de l’encèfal. 269 àrea somestèsica 267 àrea somatosensorial primària n f primària n f veg. àrea somatosensorial sin. compl. àrea somestèsica primària n f primària n f; escorça somatosensorial primària n f 270 àrea somestèsica secundària n f es área somatosensitiva primaria; área somestésica veg. àrea somatosensorial primaria; corteza somestésica secundària n f primaria en primary somesthetic area; 271 àrea tegmental ventral n f primary somesthetic cortex es área tegmental ventral sbl SI en ventral tegmental area

NEUROANATOMIA. Àrea cortical NEUROANATOMIA. Àrea de neurones sensorial situada a la circumvolu- dopaminèrgiques del tegment del ció postcentral del lòbul parietal, mesencèfal que es projecten sobre que està especialitzada a rebre i zones del sistema límbic i de l’es- processar informació procedent de corça cerebral.

34 A

Nota: L’àrea tegmental ventral, juntament 275 arquicerebel n m amb la substància negra, és la principal sin. compl. vestibulocerebel n m font de dopamina del cervell, a través de les vies mesolímbica i mesocortical. es arquicerebelo; vestibulocerebelo 272 àrea visual n f en archicerebellum; sin. compl. escorça visual n f vestibulocerebellum es área visual; corteza visual NEUROANATOMIA. Porció del cerebel en visual area; visual cortex constituïda pel lòbul floculonodular i les seves connexions principals, NEUROANATOMIA. Àrea cortical si- les quals l’uneixen amb els nuclis tuada a la regió occipital que té vestibulars i amb els nuclis de la la funció de processar els estímuls formació reticular. visuals procedents de la retina. Nota: L’arquicerebel és la porció del ce- Nota: Les àrees visuals es divideixen en rebel d’origen filogenètic més antic. àrees visuals primàries (V1, V2), àrees visuals secundàries (V3, V4) i àrees visuals 276 arquicòrtex n m d’associació (V5 i escorça inferotemporal). sin. compl. arquipal·li n m es arqueocorteza; arquipalio 273 areflèxia n f en archicortex; archipallium es arreflexia NEUROANATOMIA. Porció de l’alen areflexia locòrtex constituïda per l’escorça NEUROLOGIA. Abolició de les res- de l’hipocamp i l’escorça de la cir- postes reflexes miotàtiques a l’es- cumvolució dentada, que presenta tirament tendinós que es manifesta una estructura histològica de tres com un signe neurològic de pato- capes.

logies que afecten algun punt de Nota: L’arquicòrtex és la porció de l’es- l’arc reflex. corça cerebral d’origen filogenètic més Nota: Quan es produeix areflèxia l’afec- antic. tació de l’arc reflex pot situar-se a nivell de la via aferent, de la integració central 277 arquipal·li n m o de la via eferent. veg. arquicòrtex n m 274 arinencefàlia n f 278 arquitectura neural n f es arrinencefalia es arquitectura neural en arhinencephalia en neural architecture NEUROBIOLOGIA DEL DESENVOLUPA- NEUROBIOLOGIA DEL DESENVOLUPA- MENT. Malformació congènita ca- MENT. Xarxa de circuits que s’esta- racteritzada per la fusió dels dos bleix entre les projeccions dendríti- hemisferis cerebrals en la porció ques i axonals que connecten entre anterior, amb afectació dels lòbuls si les neurones del sistema nerviós. frontals i els globus oculars, que s’associa a un dèficit en el desenvolupament dels lòbuls olfactoris de la base del lòbul frontal.

35 A

279 arrel n f 283 arrel ventral del nervi es raíz espinal n f en root sin. compl. arrel anterior del nervi NEUROANATOMIA. Fascicle de fibres espinal n f nervioses que, juntament amb d’al- es raíz anterior del nervio tres, forma part d’un tronc nerviós espinal; raíz ventral del nervio en el qual totes les fibres que el espinal constitueixen tenen una mateixa en anterior root of spinal nerve; activitat fisiodinàmica sensitiva o ventral root of spinal nerve motora. NEUROANATOMIA. Arrel formada per la projecció d’axons motors que pro- 280 arrel anterior del nervi cedeixen de la banya ventral de la espinal n f medul·la i que connecten els nervis veg. arrel ventral del nervi espinals amb el solc anterolateral de espinal n f la medul·la espinal.

Nota: Les arrels ventrals del nervi espinal 281 arrel dorsal del nervi projecten axons eferents motors de la espinal n f medul·la espinal que innerven músculs sin. compl. arrel posterior estriats o voluntaris, així com axons del sistema nerviós autònom que es projec- del nervi espinal n f ten sobre estructures vasculars, glandu- es raíz dorsal del nervio espinal; lars o viscerals. raíz posterior del nervio espinal 284 arrestina n f en dorsal root of spinal nerve; es arrestina posterior root of spinal nerve en arrestin NEUROANATOMIA. Arrel formada NEUROBIOLOGIA CEL·LULAR. Proteïna per la projecció d’axons sensitius citosòlica que regula la transducció que arriben a la banya dorsal i que de senyal mitjançant la modulació connecten els nervis espinals amb de l’activitat dels receptors acoblats la medul·la espinal. a proteïnes G. Nota: A l’arrel dorsal del nervi espinal, Nota: Les arrestines són especialment abans de la unió amb la medul·la espi- rellevants a la retina, on s’uneixen a la nal, es troba el gangli de l’arrel dorsal, rodopsina fosforilada. en el qual se situa el cos de la neurona sensorial. 285 asimetria cerebral n f 282 arrel posterior del es asimetría cerebral nervi espinal n f en cerebral asymmetry veg. arrel dorsal del nervi NEUROBIOLOGIA DEL COMPORTAMENT. espinal n f Conjunt de diferències de caràc- ter anatòmic, fisiològic i cognitiu existents entre els dos hemisferis cerebrals.

Nota: L’asimetria cerebral fa possible que, en general, l’hemisferi esquerre participi més en els processos cognitius implicats en la comprensió i la producció de la par-

36 A

la i que l’hemisferi dret participi més en objectes amb el tacte sense que hi funcions d’orientació espacial, d’atenció hagi alteracions de les vies somato- i de reconeixement facial. sensorials perifèriques, medul·lars o subcorticals. 286 asinergia n f Nota: L’astereognòsia és causada habi- es asinergia tualment per lesions en el lobel parietal en asynergia; asynergy inferior dret. NEUROLOGIA. Alteració motora caracteritzada per la incapacitat d’in- 290 astròcit n m tegrar i executar simultàniament els es astrocito diversos moviments que constituei- en astrocyte xen un acte complex originat en el NEUROHISTOLOGIA. Cèl·lula de neu- sistema nerviós central. ròglia del sistema nerviós central de forma estrellada, amb un gran 287 asomatognòsia n f nombre de prolongacions ramifi- sin. autotopoagnòsia n f cades, que dóna suport mecànic sin. compl. agnòsia corporal n f al teixit nerviós i suport metabòlic a les neurones, sintetitza alguns es agnosia corporal; components neuronals i regula la asomatognosia; composició iònica del medi fluid autotopoagnosia que l’envolta. en asomatognosia; Nota: Els astròcits intervenen en la regu- autotopagnosia lació homeostàtica del sistema nerviós NEUROLOGIA. Agnòsia caracteritzada central mantenint la composició ade- per la incapacitat de reconèixer com quada del medi extracel·lular i la barrera a pròpia la totalitat o alguna part hematoencefàlica. Tenen capacitat per a del propi cos. alliberar factors neurotròfics i precursors per a la síntesi de neurotransmissors. Nota: L’asomatognòsia és causada habitualment per lesions del lòbul parietal 291 astròcit fibrós n m dret. es astrocito fibroso 288 astàsia n f en fibrous astrocyte es astasia NEUROHISTOLOGIA. Astròcit que pre- en astasia senta prolongacions fibroses llargues, majoritàriament paral·leles NEUROLOGIA. Incapacitat de posar-se a les fibres nervioses, i abundància o mantenir-se dret, deguda a la de feixos de filaments glials al ci- manca de coordinació motora. toplasma, localitzat a la substància Nota: L’astàsia apareix sovint associada blanca. a abàsia en trastorns d’histèria. 292 astròcit protoplasmàtic n m 289 astereognòsia n f es astrocito protoplasmático sin. compl. agnòsia tàctil n f en protoplasmic astrocyte es agnosia táctil; astereognosia NEUROHISTOLOGIA. Astròcit que pre- en tactile agnosia; astereognosis senta abundància de ramificacions, NEUROLOGIA. Agnòsia caracteritzada escassetat de feixos de filaments per la incapacitat de reconèixer els glials al citoplasma i orgànuls ci-

37 A

toplasmàtics dispersos, localitzat de les extremitats inferiors, durant principalment a la substància grisa. el desenvolupament de moviments complexos.

293 astròcit reactiu n m Nota: Les atàxies es classifiquen en es astrocito reactivo cerebel·loses, sensorials, espinals, vesti- en reactive astrocyte bulars i oculars. Segons la causa poden ser hereditàries o adquirides. NEUROHISTOLOGIA. Astròcit que s’ha transformat com a resposta a un 298 atàxia de Friedreich n f procés neurodegeneratiu crònic o es ataxia de Friedreich agut del sistema nerviós central i en Friedreich’s ataxia allibera molècules inhibidores de la regeneració neuronal. NEUROLOGIA. Atàxia hereditària recessiva que es manifesta com a 294 astrocitoma n m trastorn neurodegeneratiu amb una sin. compl. tumor astrocitari n m disfunció progressiva del cerebel, la medul·la espinal i els nervis perifèrics es astrocitoma; tumor i que pot aparèixer a l’entrada de astrocitario l’adolescència o durant la primera en astrocytic tumor; astrocytoma joventut. NEUROHISTOLOGIA. Tumor del sistema nerviós central format principalment 299 atàxia espinal n f per cèl·lules histològicament similars es ataxia espinal als astròcits. en spinal ataxia Nota: Els astrocitomes es classifiquen, NEUROLOGIA. Atàxia que es mani- per ordre de malignitat creixent, en festa en una fallida de la sensibi- grau I, grau II, grau III i grau IV. El grup d’astrocitomes de grau IV està format litat profunda conscient, produïda exclusivament pels glioblastomes. per una lesió o una disfunció de la medul·la espinal. 295 astrocitosi n f 300 atàxia espinocerebel·losa n f es astrocitosis en astrocytosis es ataxia espinocerebelosa en spinocerebellar ataxia NEUROHISTOLOGIA. Increment del nombre d’astròcits i hipertròfia de NEUROLOGIA. Atàxia hereditària re- les projeccions astrocitàries com a cessiva, dominant o lligada al cro- reacció a una lesió degenerativa, mosoma X, caracteritzada per la de- inflamatòria, traumàtica o neoplàs- generació de les neurones cerebel- tica. loses o de la via espinocerebel·losa, que pot comportar alteracions en 296 atac de pànic n m la deambulació, descoordinació de moviments i alteracions cognitives i veg. crisi d’angoixa n f oculomotores. 297 atàxia n f Nota: Actualment s’han descrit gairebé una trentena de tipus diferents d’atàxies es ataxia espinocerebel·loses dominants, que po- en ataxia den anar acompanyades de símptomes i NEUROLOGIA. Pèrdua de la coordi- signes que impliquen la disfunció d’altres parts del sistema nerviós. nació motora, predominantment

38 A

301 atàxia vestibular n f 305 atonia n f es ataxia vestibular es atonía en vestibular ataxia en atony NEUROLOGIA. Atàxia que es mani- NEUROLOGIA. Absència total o parcial festa en trastorns de la coordinació de to muscular que pot ser secundà- motora caracteritzats per la pèrdua ria a lesions cerebel·loses, a lesions de l’equilibri, produïda per alteraci- musculars primàries o a lesions que ons dels nuclis vestibulars o de les impliquin enervació muscular.

vies relacionades. Nota: L’atonia se sol referir als òrgans concrets on hi ha l’alteració de la mus- 302 atenció n f culatura llisa que els constitueix: per es atención exemple, es distingeix l’atonia gàstrica, la uterina o la ureteral. en attention NEUROBIOLOGIA DEL COMPORTAMENT. 306 ATP n m Funció cognitiva que permet centrar veg. trifosfat d’adenosina n m l’experiència perceptiva en una por- ció seleccionada del conjunt d’infor- 307 atròfia n f mació sensorial disponible. es atrofia Nota: S’han descrit diferents subtipus d’atenció: focalitzada, dividida, selectiva, en atrophy sostinguda o alternant. Igualment, se sol NEUROLOGIA. Involució d’un òrgan o distingir entre atenció espacial i atenció d’un teixit a causa de la pèrdua de temporal. components cel·lulars, tant per ra- ons fisiològiques com patològiques, 303 atetosi n f que comporta una disminució de la es atetosis funcionalitat de l’òrgan o del teixit en athetosis afectat. NEUROLOGIA. Discinèsia caracteritzada per la successió incessant i no 308 atròfia cerebral n f coordinada de moviments involun- es atrofia cerebral taris conjugats de flexió-extensió i en cerebral atrophy pronació-supinació o rotació, es- NEUROLOGIA. Encongiment físic del pecialment intensos als dits, mans cervell produït per la pèrdua de cèl- i avantbraços. lules nervioses i de les seves conne- Nota: L’atetosi forma part d’una síndrome xions. produïda per lesions dels nuclis basals, Nota: L’atròfia cerebral s’associa a diversos especialment del putamen, el nucli cau- processos degeneratius, neurotòxics o dat i la part externa del pàl·lid. infecciosos. 304 atles n m es atlas en atlas NEUROANATOMIA. Primera vèrtebra cervical que, en articular-se amb l’os occipital, sosté el crani.

39 A

309 atròfia muscular Nota: Per mesurar l’audició es pren com a bulbospinal n f referència la intensitat corresponent al so mínim que l’oïda humana pot detectar. sin. compl. malaltia de Kennedy n f 312 audició binaural n f es atrofia muscular espinal y es audición biaural bulbar; enfermedad de en binaural audition Kennedy en Kennedy’s disease; spinal and NEUROFISIOLOGIA CEL·LULAR I DE SISTE- bulbar muscular atrophy MES. Audició en la qual els estímuls sonors es reben a través de les dues NEUROLOGIA. Malaltia degenerativa orelles. d’herència lligada al cromosoma X, de progrés lent, que afecta les Nota: L’audició binaural permet una lo- calització molt precisa del focus del so. motoneurones espinals i els nuclis bulbars i provoca debilitat dels mús- 313 audició dicòtica n f culs innervats per aquestes motoneurones. es audición dicótica en dichotic audition Nota: L’atrofia muscular bulbospinal normalment va acompanyada de gine- NEUROFISIOLOGIA CEL·LULAR I DE SIS- comàstia i, a vegades, d’atròfia testicular TEMES. Audició en la qual els estí- amb infertilitat. muls sonors són diferents a cada orella, de tal manera que els senyals 310 atròfia muscular espinal n f percebuts per l’orella esquerra es sin. compl. amiotròfia espinal n f projecten principalment sobre les regions corticals auditives del lòbul es amiotrofia espinal; atrofia temporal dret i els percebuts per muscular espinal l’orella dreta majoritàriament sobre en spinal amyotrophy; spinal les àrees anàlogues de l’hemisferi muscular atrophy esquerre. NEUROLOGIA. Malaltia hereditària progressiva de les motoneurones de 314 audició monoaural n f la medul·la espinal que es manifesta es audición monoaural com a debilitat i atròfia muscular. en monaural audition Nota: S’han descrit molts tipus diferents d’atròfia muscular espinal, la qual, en NEUROFISIOLOGIA CEL·LULAR I DE SISTE- ocasions, també pot formar part d’altres MES. Audició en la qual els estímuls síndromes, com és el cas de l’atàxia de sonors es reben a través d’una sola Friedreich. orella.

Nota: En l’audició monoaural la localit- 311 audició n f zació espacial del focus del so és menys es audición precisa que en l’audició binaural. en audition; hearing 315 audiòmetre n m NEUROFISIOLOGIA CEL·LULAR I DE SISTEMES. Percepció i interpretació es audímetro; audiómetro d’estímuls sonors en forma d’oscil- en audiometer lacions de pressió d’una intensitat NEUROFISIOLOGIA CEL·LULAR I DE SIS- i d’una freqüència determinades TEMES. Aparell utilitzat per a dur a mitjançant el sentit de l’oïda. terme una audiometria.

40 A

316 audiometria n f xer-se a si mateix i conèixer la seva es audiometría orientació en l’espai i en el temps en audiometry mitjançant la consciència i la per- cepció de les reaccions alienes. NEUROFISIOLOGIA CEL·LULAR I DE SISTE- Nota: El funcionament de l’autocons- MES. Tècnica per a mesurar l’agude- ciència no es coneix totalment, però sa auditiva consistent a detectar el es creu que hi ha estructures cerebrals llindar mínim d’intensitat en el qual específiques que la desenvolupen, com es percep en les dues orelles un so ara l’escorça parietal posterior. d’una freqüència determinada. 321 autoestimulació elèctrica 317 aura n f intracranial n f es aura es autoestimulación eléctrica en aura intracraneal NEUROLOGIA. Conjunt de trastorns, en intracranial electrical de durada molt curta, que precedei- self-stimulation xen i marquen l’inici d’una alteració NEUROBIOLOGIA DEL COMPORTAMENT. neurològica, especialment una mi- Estimulació d’una zona cerebral re- granya o una crisi epilèptica, i que lacionada amb àrees del plaer duta poden presentar símptomes molt a terme per un animal d’experimen- diversos i complexos. tació sobre el seu propi cervell quan Nota: 1. La simptomatologia pot incloure aprèn a activar un dispositiu experi- des de la percepció subjectiva d’estímuls mental estimulador, la qual s’utilitza sensorials o la presència de fenòmens en condicionament instrumental. motors fins a dolors ovàrics o accessos de fred i calor. 322 automatisme espinal n m 2. Les característiques d’una aura epilèp- tica poden ajudar a localitzar l’origen de es automatismo espinal la crisi epilèptica que precedeix. en spinal automatism NEUROFISIOLOGIA CEL·LULAR I DE SISTE- 318 autisme n m MES. Conjunt de fenòmens reflexos es autismo no sotmesos al control de nivells en autism superiors. NEUROPSICOLOGIA I PSIQUIATRIA. Nota: L’automatisme espinal és caracte- Polarització de tot el psiquisme de rístic de la fase posterior al xoc espinal l’individu cap al seu interior, amb en lesions de secció medul·lar. pèrdua de contacte amb el món circumdant. 323 autonòmic -a adj es autónomo 319 autisme n m en autonomic veg. trastorn autista n m NEUROANATOMIA. Relatiu o pertanyent al sistema nerviós autònom. 320 autoconsciència n f es autoconsciencia 324 autotopoagnòsia n f en self-consciousness sin. asomatognòsia n f NEUROBIOLOGIA DEL COMPORTAMENT. Capacitat d’un individu de reconèi-

41 A

325 aversió condicionada 329 axó amielínic n m al gust n f es axón amielínico es aversión condicionada al en amyelinic axon; sabor unmyelinated axon en conditioned taste aversion NEUROHISTOLOGIA. Axó de diàmetre NEUROBIOLOGIA DEL COMPORTAMENT. petit que no està envoltat d’una Condicionament clàssic consistent beina de mielina. en l’associació d’una sensació gustativa amb una experiència negativa, 330 axó col·lateral que condueix a rebutjar automàti- de Schaffer n m cament aquesta sensació gustativa. sin. compl. col·lateral de Schaffer n m 326 axilemma n m es axón colateral de Schaffer; veg. axolemma n m colateral de Schaffer en Schaffer collateral; Schaffer 327 axis n m collateral axon es axis NEUROHISTOLOGIA. Axó de les cèl- en axis lules piramidals que formen part NEUROANATOMIA. Segona vèrtebra dels circuits intrahipocàmpics. cervical que, en articular-se amb l’atles, permet el moviment de ro- 331 axó col·lateral recurrent n m tació del crani al voltant d’un eix sin. compl. col·lateral longitudinal que travessa l’apòfisi recurrent n m odontoide. es axón colateral recurrente; 328 axó n m colateral recurrente en recurrent collateral; recurrent sin. compl. àxon n m collateral axon es axón NEUROHISTOLOGIA. Axó que esta- en axon bleix sinapsis amb la neurona que NEUROHISTOLOGIA. Prolongació l’origina. citoplasmàtica de la neurona, generalment única, que condueix el 332 axó mielínic n m potencial d’acció o l’impuls elèctric es axón mielínico des del cos de la neurona fins al en myelinated axon terminal sinàptic per transmetre’l a la cèl·lula diana. NEUROHISTOLOGIA. Axó de diàmetre gran envoltat d’una beina de mieli- Nota: L’axó, que es pot ramificar i canviar na. d’orientació, o bé envoltar-se de mielina, sol acabar en el botó terminal. Nota: Els axons mielínics permeten la conducció saltatòria gràcies al seu gruix i a la presència de la mielina.

42 A

333 axolemma n m sin. compl. axilemma n m es axilema; axolema en axilemma; axolemma NEUROHISTOLOGIA. Membrana plas- màtica que envolta un axó.

334 àxon n m veg. axó n m

335 axonal adj sin. axònic -a adj es axonal; axónico en axonal; axonic NEUROANATOMIA. Relatiu o pertanyent a l’axó.

336 axònic -a adj sin. axonal adj

337 axonotmesi n f es axonotmesis en axonotmesis NEUROLOGIA. Lesió dels nervis perifè- rics en la qual es produeix el trencament de l’axó seguit de degeneració distal, tot i que amb conservació de l’estructura connectiva que l’envolta.

338 bal·lisme n m 342 banya dorsal n f es balismo sin. compl. banya posterior n f en ballism; ballismus es asta dorsal; asta posterior NEUROLOGIA. Execució de movi- en dorsal horn; posterior horn ments coordinats involuntaris i vi- NEUROANATOMIA. Porció posterior olents causats per contraccions de de la substància grisa de la medulla musculatura axial i apendicular la espinal en forma de banya que proximal, que s’associa a lesions conté les interneurones dels circuits del nucli subtalàmic. reflexos espinals polisinàptics. Nota: Les extremitats afectades pel bal- Nota: La banya dorsal correspon a la zona lisme presenten l’aspecte de realitzar un de projecció de les vies aferents sensorials ball erràtic i grotesc. ipsolaterals de les neurones dels ganglis de les arrels dorsals. 339 banda diagonal de Broca n f sin. compl. cinta diagonal 343 banya intermediolateral n f de Broca n f veg. banya lateral n f es banda diagonal de Broca; estría diagonal de Broca 344 banya lateral n f en Broca diagonal band sin. compl. banya NEUROANATOMIA. Feix de fibres, fo- intermediolateral n f namentalment colinèrgiques, situat es asta intermedio-lateral; asta per darrere de la substància perfo- lateral rada anterior, que connecta l’àrea en intermediolateral horn; lateral septal amb l’hipocamp i l’escorça horn piriforme. NEUROANATOMIA. Porció intermèdia de la substància grisa de la medul·la 340 banya anterior n f espinal en forma de banya, situada veg. banya ventral n f entre la banya ventral i la banya dorsal i limitada als segments toràcics 341 banya d’Ammon n f i els lumbars superiors, que conté veg. hipocamp n m les neurones preganglionars de la divisió simpàtica del sistema nerviós autònom. 45 B

345 banya posterior n f 349 barrera hematoencefàlica n f veg. banya dorsal n f es barrera hematoencefálica en blood-brain barrier 346 banya ventral n f NEUROFISIOLOGIA CEL·LULAR I DE SIS- sin. compl. banya anterior n f TEMES. Estructura anatòmica amb es asta anterior; asta ventral la funció de barrera selectiva entre en anterior horn; ventral horn el medi vascular i el medi extracellular del sistema nerviós central, que NEUROANATOMIA. Porció anterior de impedeix el pas de les molècules de la substància grisa de la medul·la es- mida gran de la sang. pinal en forma de banya que conté les motoneurones que originen les Nota: 1. La permeabilitat de la barrera hematoencefàlica pot veure’s alterada per prolongacions de l’arrel ventral del diverses alteracions patològiques, com les nervi espinal. malalties infeccioses i les inflamacions secundàries, que afavoreixen el pas de 347 barbitúric n m molècules de mida gran. es barbitúrico 2. La barrera hematoencefàlica ha de ser en barbiturate travessada pels medicaments destinats al sistema nerviós central perquè siguin NEUROFARMACOLOGIA. Fàrmac d’ac- actius quan són administrats per via en- tivitat hipnòtica, ansiolítica i anes- dovenosa. tèsica que redueix l’activitat del sistema nerviós central mitjançant 350 bastó n m la potenciació de vies gabaèrgiques es bastoncillo cerebrals, ja que s’uneix als recep- en rod tors de GABA i obre directament els canals de Cl–, de manera que NEUROHISTOLOGIA. Cèl·lula fotore- incrementa l’entrada de l’ió Cl– dins ceptora de la retina especialitzada de la cèl·lula, la hiperpolaritza i en en la recepció de la llum, que per- potencia l’activitat inhibidora. met la visió escotòpica.

Nota: Són exemples de barbitúrics el 351 beina de mielina n f pentobarbital i el secobarbital. es vaina de mielina 348 baroreceptor n m en myelin sheath sin. compl. receptor NEUROHISTOLOGIA. Embolcall aïllant de pressió n m constituït per mielina que forma capes en espiral al voltant de l’axó, es barorreceptor; presorreceptor amb punts de discontinuïtat en els en baroreceptor; pressoceptor nòduls de Ranvier, i que permet NEUROFISIOLOGIA CEL·LULAR I DE SIS- accelerar la propagació axonal del TEMES. Receptor situat a la paret de potencial d’acció. les artèries caròtides, les artèries pròximes i les aurícules del cor que 352 beina de Schwann n f és sensible a la deformació dels ele- veg. neurilemma n m ments elàstics i envia senyals a l’hi- potàlem per a modificar el diàmetre arteriolar o la freqüència cardíaca amb la finalitat de mantenir estable la pressió arterial.

46 B

353 benzodiazepina n f 356 blefaroptosi n f es benzodiacepina sin. ptosi palpebral n f en benzodiazepine es blefaroptosis; ptosis palpebral NEUROFARMACOLOGIA. Fàrmac d’ac- en blepharoptosis; palpebral tivitat hipnòtica, ansiolítica, anestè- ptosis sica i relaxant muscular que redueix NEUROLOGIA. Caiguda de la parpella l’activitat del sistema nerviós central superior, causada generalment per mitjançant la potenciació de vies una paràlisi del nervi motor ocular gabaèrgiques cerebrals. comú i ocasionalment per lesions Nota: La benzodiazepina s’uneix als re- del gangli estrellat o per infarts ceptors de GABA i afavoreix la unió del posterolaterals de la protuberància GABA a aquests receptors, cosa que aug- anular. menta la freqüència d’obertura del canal de Cl– integrat en aquests receptors. Això 357 blefarospasme n m incrementa l’entrada de Cl– dins la cèl- lula, que s’hiperpolaritza, de manera que es blefaroespasmo se’n potencia l’activitat inhibidora. en blepharospasm NEUROLOGIA. Contracció tònica i es- 354 bioimpedància n f pasmòdica bilateral del múscul or- sin. compl. impedància bicular de les parpelles que provoca bioelèctrica n f la impossibilitat de mantenir els ulls es bioimpedancia; impedancia oberts i que pot anar acompanyada bioeléctrica d’altres moviments distònics cranials. en bioelectrical impedance; bioimpedance 358 blob n m NEUROCIÈNCIA COMPUTACIONAL. es blob Oposició que ofereix el medi biolò- en blob; cytochrome oxidase gic al pas del corrent elèctric altern, blob expressada com la relació entre la NEUROHISTOLOGIA. Cadascuna de diferència de potencial aplicada i les estructures neuronals de forma el corrent elèctric que travessa el cilíndrica presents a l’àrea visual medi. primària del cervell, principalment

Nota: La unitat de mesura de la bioim- a les capes superficials, que tenen pedància és l’ohm (Ω). una elevada concentració de mito- condris i són sensibles al color. 355 blastòcit n m es blastocito 359 bloc n m en blastocyte es bloque en block NEUROBIOLOGIA DEL DESENVOLUPA- MENT. Cèl·lula embrionària indiferen- NEUROBIOLOGIA DEL COMPORTAMENT. ciada a partir de la qual es generen Divisió d’una sessió experimental diverses línies cel·lulars durant el que pot contenir diferents condi- desenvolupament. cions experimentals o variacions d’una tasca, les quals es presenten de forma continuada, ordenades seqüencialment, aleatoritzades o pseudoaleatoritzades.

47 B

360 blocador 364 blocador b n m d’adrenoreceptors n m veg. blocador es adrenolítico; antiadrenérgico; d’adrenoreceptors b n m bloqueador adrenérgico en adrenergic blocking agent; 365 blocatge d’un canal n m adrenolytic agent; sin. bloqueig d’un canal n m antiadrenergic agent es bloqueo de un canal NEUROFARMACOLOGIA. Antagonista en channel blocking dels receptors adrenèrgics. NEUROBIOLOGIA CEL·LULAR. Obturació 361 blocador del porus d’un canal per mitjà d’una d’adrenoreceptors a n m molècula que actua reduint el pas d’ions a través del canal sense que sin. compl. blocador a n m això n’afecti la probabilitat d’ober- es bloqueador a; bloqueante tura. a-adrenérgico en alpha adrenergic blocking 366 bloqueig d’un canal n m agent; alpha blocker; sin. blocatge d’un canal n m a-blocker NEUROFARMACOLOGIA. Antagonista 367 bòbing n m dels receptors adrenèrgics a. es bobbing ocular; rebote ocular Nota: Els blocadors d’adrenoreceptors a en bobbing; ocular bobbing s’utilitzen, per exemple, en el tractament NEUROLOGIA. Moviment ocular es- dels trastorns d’ansietat o del trastorn per estrès posttraumàtic. pontani vertical que consisteix en una desviació conjugada brusca cap 362 blocador avall dels ulls i un retorn lent a la d’adrenoreceptors b n m posició d’origen, el qual s’associa habitualment amb una lesió a la sin. compl. blocador b n m protuberància. es bloqueador b; bloqueante b-adrenérgico 368 bomba de Ca2+ n m en beta adrenergic blocking veg. bomba de calci n f agent; beta blocker; b-blocker 369 bomba de calci n f NEUROFARMACOLOGIA. Antagonista sin. compl. bomba de Ca2+ n m dels receptors adrenèrgics b. es bomba de Ca2+; bomba de ota b N : Els blocadors d’adrenoreceptors calcio s’utilitzen, per exemple, per al tractament en Ca2+ pump; calcium pump de la hipertensió arterial i de la pressió intraocular elevada, gràcies al seu efecte NEUROBIOLOGIA CEL·LULAR. Bomba vasodilatador de les artèries. iònica que, mitjançant un canvi de conformació induït per l’energia 363 blocador a n m obtinguda en hidrolitzar un enllaç veg. blocador monofosfat de l’ATP, permet la sor- d’adrenoreceptors a n m

48 B

tida directa de Ca2+ de l’interior a 374 botó sinàptic n m l’exterior de la cèl·lula. sin. compl. terminal Nota: La sortida de Ca2+ està acoblada a presinàptic n m l’entrada de Na+ des del medi extracellular. es botón sináptico; terminal presináptico 370 bomba de Na+/K+ n f en presynaptic terminal; synaptic bouton veg. bomba de sodi i potassi n f NEUROHISTOLOGIA. Terminal axonal 371 bomba de sodi i potassi n f distal en forma de dilatació ampul- làcia des del qual s’alliberen les ve- + + sin. compl. bomba de Na /K n f sícules amb neurotransmissor. es bomba de Na+/K+; bomba de sodio-potasio 375 botulisme n m + + en Na /K pump; es botulismo sodium-potassium pump en botulism NEUROBIOLOGIA CEL·LULAR. Bomba NEUROLOGIA. Intoxicació, general- iònica que, mitjançant un canvi de ment alimentària, causada per la conformació induït per l’energia toxina botulínica, que actua a nivell obtinguda en hidrolitzar un enllaç presinàptic en la sinapsi neuromus- monofosfat de l’ATP, bombeja si- cular i interfereix en l’alliberament + multàniament tres ions Na de l’in- d’acetilcolina. terior a l’exterior de la cèl·lula i dos ions K+ de l’exterior a l’interior. Nota: Els malalts afectats de botulisme presenten visió borrosa i diplopia, se- guides de debilitat en la musculatura 372 bomba iònica n f bulbar i posteriorment de la cara, coll, es bomba iónica tronc i extremitats fins a arribar a una en ionic pump insuficiència respiratòria.

NEUROBIOLOGIA CEL·LULAR. Proteïna 376 bradicinèsia n f de membrana que permet l’intercanvi iònic entre l’interior i l’exteri- es bradicinesia or de la membrana plasmàtica per en bradykinesia transport actiu. NEUROLOGIA. Lentitud anormal dels

Nota: Les bombes iòniques tenen un moviments que es manifesta com a paper fonamental en el funcionament símptoma característic de la malaltia del sistema nerviós. Les més rellevants de Parkinson i d’altres afeccions dels són la bomba de Ca2+ i la bomba de nuclis basals. Na+/K+. 377 bradipsíquia n f 373 botó gustatiu n m es bradipsiquia es botón gustativo en bradypsychia en taste bud NEUROPSICOLOGIA I PSIQUIATRIA. Alen- NEUROFISIOLOGIA CEL·LULAR I DE SISTE- timent de les funcions cognitives MES. Agrupació cel·lular situada a les papil·les gustatives de la llengua on es localitzen les cèl·lules receptores del gust.

49 B

que sovint va acompanyat d’alen- ball coordinat per l’executiu central, timent motor. que emmagatzema temporalment

Nota: La bradipsíquia s’observa sovint en informació verbal i evita que s’oblidi el deteriorament frontosubcortical que mitjançant el repàs articulatori con- s’associa a la malaltia de Parkinson, a tinu d’aquesta informació. l’esclerosi múltiple, i a altres processos Nota: El bucle fonològic forma part del degeneratius que afecten la substància model de la memòria de treball d’Alan blanca o els nuclis basals. Baddeley.

378 branca V1 del nervi 384 bulb olfactori n m trigemin n f es bulbo olfatorio veg. nervi oftàlmic n m en olfactory bulb

379 branca V2 del nervi NEUROANATOMIA. Regió prosence- trigemin n f fàlica situada al solc olfactori de la cara basal de l’encèfal, que s’uneix veg. nervi maxil·lar n m a la resta de l’encèfal pel tracte olfactori i s’encarrega de processar 380 branca V3 del nervi les sensacions olfactives. trigemin n f Nota: El bulb olfactori està connectat veg. nervi mandibular n m als seus receptors perifèrics, situats a la mucosa de les fosses nasals, per mitjà 381 bregma n m dels axons dels nervis olfactoris, els quals penetren a la cavitat cranial a través de es bregma la làmina cribrosa de l’etmoide. en bregma NEUROANATOMIA. Punt d’unió situat 385 bulb raquidi n m entre l’os frontal i els ossos parietals sin. medul·la oblonga n f en la porció anterior de la calota cranial, que resulta de la confluència es bulbo raquídeo; médula entre la sutura coronal i la sutura oblonga sagital. en medulla oblongata NEUROANATOMIA. Part inferior del 382 brot axonal n m tronc de l’encèfal que s’estén des es brote axonal de la protuberància anular fins a en axonal sprout l’emergència del primer nervi cervical i continua caudalment amb la NEUROHISTOLOGIA. Terminal axo- medul·la espinal de la regió cervical. nal que, després d’una lesió en una via neural central o perifèrica, 386 bulímia nerviosa n f creix a través de la zona de lesió i per permetre una nova innervació es bulimia nerviosa d’estructures diana perifèriques. en bulimia nervosa NEUROPSICOLOGIA I PSIQUIATRIA. Tras- 383 bucle fonològic n m torn del comportament alimentari es bucle fonológico caracteritzat per la presència d’epi- en phonological loop sodis recurrents d’ingestió excessiva, descontrolada i ràpida d’aliments, NEUROBIOLOGIA DEL COMPORTAMENT. seguits d’accions compensatòries Subsistema de la memòria de tre- destinades a prevenir l’augment de

50 B

pes i acompanyats de sentiment de culpa o inestabilitat emocional.

387 a-bungarotoxina n f sin. bungarotoxina a n f

388 bungarotoxina a n f sin. a-bungarotoxina n f es alfa-bungarotoxina; a-bungarotoxina en alpha-bungarotoxin; a-bungarotoxin NEUROFARMACOLOGIA. Neurotoxina present en el verí de la serp Bunga- rus multicinctus que actua unint-se de forma irreversible als receptors nicotínics i impedint-ne l’obertura.

389 cabdell neurofibril·lar n m 391 cadherina n f es ovillo neurofibrilar es cadherina en neurofibrillary tangle en cadherin NEUROHISTOLOGIA. Estructura NEUROBIOLOGIA CEL·LULAR. Proteïna intracel·lular fibrosa formada per transmembrana que depèn del Ca2+ l’acumulació d’elements del citos- per a esdevenir funcional i que in- quelet organitzats en trajectòries tervé en l’adhesió cel·lular.

helicoïdals, que es troba sobretot Nota: Les cadherines s’uneixen entre en neurones grans de l’escorça si amb una alta especificitat, la qual temporal i a l’hipocamp, present cosa fa que les cèl·lules que expressen en el procés d’envelliment cerebral les mateixes cadherines es mantinguin i de manera notable en la malaltia unides, especialment durant el desenvo- d’Alzheimer. lupament. La N-cadherina és específica de les neurones. 390 cadena simpàtica n f 392 calàsia n f es tronco simpático en sympathetic chain; es calasia sympathetic trunk en chalasia NEUROFISIOLOGIA CEL·LULAR I DE SIS- NEUROANATOMIA. Conjunt de ganglis situats a cada costat de la columna TEMES. Relaxació d’un esfínter d’in- vertebral, que contenen els cossos nervació vegetativa, especialment de les neurones a partir de les quals del sistema gastrointestinal. s’originen les fibres postganglionars simpàtiques. 393 calbindina n f

Nota: La cadena simpàtica està formada es calbindina habitualment per tres parells de ganglis en calbindin cervicals, onze ganglis toràcics, quatre NEUROBIOLOGIA CEL·LULAR. Proteïna o cinc ganglis lumbars, quatre o cinc citosòlica quelant de calci present ganglis sacres i un gangli imparell situat en diferents poblacions neuronals a nivell del còccix. que està implicada en la regulació de la concentració intracel·lular de Ca2+.

53 C

394 calmodulina n f té la funció de controlar la desviació es calmodulina voluntària conjugada dels ulls. en calmodulin Nota: El camp ocular frontal correspon a l’àrea 8 de Brodmann. NEUROBIOLOGIA CEL·LULAR. Proteïna ubiqua molt sensible a la presència 400 camp receptiu n m de Ca2+, amb el qual forma un complex que actua com a modulador es campo receptivo d’una gran varietat de proteïnes. en receptive field

Nota: La calmodulina s’activa quan, en NEUROFISIOLOGIA CEL·LULAR I DE unir-se al Ca2+, experimenta un canvi de SISTEMES. Regió perifèrica i defi- conformació que li permet unir-se a una nida d’una neurona, sensible a la gran varietat de substrats proteics. percepció d’una determinada modalitat d’estímuls, que es projecta 395 calota cranial n f centralment sobre zones concretes es calota craneal de les vies i estructures sensorials en calotte; skullcap específiques del sistema nerviós central. NEUROANATOMIA. Part superior del crani que cobreix l’encèfal. 401 camp receptiu auditiu n m 396 camp de Forel n m es campo receptivo auditivo en auditory receptive field es campo de Forel en field of Forel NEUROFISIOLOGIA CEL·LULAR I DE SISTEMES. Camp receptiu de la via NEUROANATOMIA. Confluència, auditiva format pel conjunt de fre- en la regió subtalàmica, de fibres qüències i intensitats de so a les nervioses eferents del pàl·lid intern quals una neurona és sensible. cap al tàlem i cap a altres nuclis del subtàlem i del mesencèfal. 402 camp receptiu Nota: El camp de Forel recull fibres nervi- somestèsic n m oses eferents del segment intern del pàl- lid constituïdes fonamentalment en tres es campo receptivo somestésico fascicles: el fascicle lenticular, el fascicle en somatosensory receptive field talàmic i la nansa lenticular. NEUROFISIOLOGIA CEL·LULAR I DE SIS- TEMES. Camp receptiu de la pell la 1 397 camp H de Forel n m innervació del qual convergeix en veg. fascicle talàmic de Forel n m una mateixa neurona sensorial espinal, talàmica o cortical en resposta 398 camp H2 de Forel n m a estímuls somestèsics. veg. fascicle lenticular de Forel n m 403 camp receptiu visual n m es campo receptivo visual 399 camp ocular frontal n m en visual receptive field es campo ocular frontal NEUROFISIOLOGIA CEL·LULAR I DE SIS- en frontal eye field TEMES. Camp receptiu de la retina NEUROANATOMIA. Àrea cortical fron- que envia senyals bioelèctrics a una tal situada per davant de les àrees premotores i immediatament per darrere de l’escorça prefrontal, que 54 C

neurona talàmica o cortical especí- 408 canal de clor n m fica en resposta a un estímul visual. sin. compl. canal de Cl– n m Nota: Els camps receptius visuals de es canal de Cl–; canal de cloro les cèl·lules de la retina s’organitzen al – voltant d’un centre, de manera que la en chloride channel; Cl pump cèl·lula respon als estímuls del centre NEUROBIOLOGIA CEL·LULAR. Canal del camp receptiu, en forma de punts, iònic que regula selectivament la mentre que s’inhibeix amb els estímuls permeabilitat del Cl–. de la perifèria. Nota: Els canals de Cl– tenen relació amb els processos que configuren el potencial 404 camp visual n m de repòs de membrana i intervenen en es campo visual el manteniment del volum cel·lular. en visual field + NEUROFISIOLOGIA CEL·LULAR I DE SIS- 409 canal de K n m TEMES. Regió espacial en forma de veg. canal de potassi n m con que pot abastar la visió d’un ull o dels dos ulls sense efectuar cap 410 canal de Na+ n m tipus de moviment. veg. canal de sodi n m Nota: El camp visual s’expressa en graus angulars (°). 411 canal de potassi n m sin. compl. canal de K+ n m 405 canal de Ca2+ n m es canal de K+; canal de potasio veg. canal de calci n m en K+ channel; potassium channel 406 canal de calci n m NEUROBIOLOGIA CEL·LULAR. Canal sin. compl. canal de Ca2+ n m iònic que regula selectivament la es canal de Ca2+; canal de permeabilitat cel·lular al pas de K+. calcio Nota: S’han descrit quatre tipus de canals 2+ en Ca channel; calcium de K+ segons el mecanisme d’activació: channel per voltatge, per Ca2+, per canals acoblats NEUROBIOLOGIA CEL·LULAR. Canal a un receptor o per altres modalitats. iònic que regula selectivament la Cadascun presenta característiques es- permeabilitat cel·lular al pas de Ca2+. pecífiques de corrent, conductància i molècules blocadores. Nota: Hi ha quatre tipus diferents de 2+ canals de Ca , amb blocadors específics. 412 canal de sodi n m Es regulen pel voltatge, ja que en estat + de repòs estan tancats i s’obren quan la sin. compl. canal de Na n m cèl·lula es despolaritza. es canal de Na+; canal de sodio en Na+ channel; sodium channel 407 canal de Cl– n m NEUROBIOLOGIA CEL·LULAR. Canal veg. canal de clor n m iònic que regula selectivament la permeabilitat cel·lular al pas de Na+.

Nota: S’han descrit nou tipus diferents de canals de Na+ segons el mecanisme d’activació: per voltatge, per concentra- ció d’ions, per unió a un lligand o per

55 C

altres modalitats. En els axons, regulen no depèn de cap lligand ni de cap la despolarització de la membrana. canvi de voltatge.

Nota: Els canals passius es mantenen 413 canal en repòs n m oberts indefinidament i són responsables veg. canal passiu n m del potencial de repòs de membrana.

414 canal iònic n m 418 capa d’entrada n f es canal iónico es capa de entrada en ionic channel en input layer NEUROBIOLOGIA CEL·LULAR. Proteï- NEUROCIÈNCIA COMPUTACIONAL. na de membrana generadora d’un Capa d’una xarxa neuronal artificial porus que permet el pas selectiu formada pel conjunt de neurones de determinats ions per mitjà de que reben els senyals d’entrada a transport passiu. la xarxa.

Nota: Els canals iònics poden presentar tres estats, corresponents a configuraci- 419 capa de sortida n f ons diferents de la proteïna de membra- es capa de salida na: obert, tancat o inactivat. en output layer

415 canal iònic d’activació NEUROCIÈNCIA COMPUTACIONAL. mecànica n m Capa d’una xarxa neuronal artificial formada pel conjunt de neurones sin. compl. canal iònic que generen els senyals de sortida mecanosensor n m de la xarxa. es canal de activación mecánica; canal mecanosensor 420 capa granular n f en mechanical gated channel es capa granular NEUROBIOLOGIA CEL·LULAR. Canal en granular layer iònic especialitzat en la transduc- NEUROHISTOLOGIA. Capa de l’escorça ció d’estímuls mecànics a estímuls cerebral i de l’escorça cerebel·losa elèctrics o a fluxos iònics. en la qual predominen les neurones granulars. 416 canal iònic Nota: Actualment es considera que la mecanosensor n m capa granular correspon en el neocòrtex veg. canal iònic d’activació a la capa IV, en l’hipocamp a la circumvo- mecànica n m lució dentada i en l’escorça cerebel·losa a la capa granular del cerebel. 417 canal passiu n m 421 capa infragranular n f sin. compl. canal en repòs n m es capa infragranular es canal en reposo; canal pasivo en infragranular layer en leakage channel; nongated channel; passive ion channel; NEUROHISTOLOGIA. Capa del neo- resting channel còrtex, localitzada internament a la capa granular, que envia les projec- NEUROBIOLOGIA CEL·LULAR. Canal cions axonals de les seves neurones iònic permeable al pas d’ions, bà- a altres regions de l’escorça cerebral, sicament de K+, l’activació del qual al tàlem i a altres nuclis subcorticals.

56 C

Nota: La capa infragranular correspon que reben entrades des d’altres neu- a les capes V i VI del neocòrtex. Té una rones i produeixen sortides cap a funció fonamentalment efectora. altres neurones.

422 capa molecular n f 426 capa piramidal n f es capa molecular es capa piramidal en molecular layer en pyramidal layer NEUROHISTOLOGIA. Capa més su- NEUROHISTOLOGIA. Capa de l’escorça perficial de l’escorça cerebral i de cerebral en la qual predominen les l’escorça cerebel·losa, amb poca neurones piramidals. densitat neuronal i alta densitat de Nota: Actualment es considera que la projeccions dendrítiques provinents capa piramidal correspon a la capa V en de neurones localitzades en capes el neocòrtex i al peu de l’hipocamp. més profundes. 427 capa plexiforme externa 423 capa nuclear externa de la retina n f de la retina n f es capa plexiforme externa de la es capa nuclear externa de la retina retina en external plexiform layer of en external nuclear layer of retina retina NEUROHISTOLOGIA. Capa de la re- NEUROHISTOLOGIA. Capa de la retina tina formada bàsicament per les situada en posició distal respecte connexions sinàptiques entre els del centre de l’ull i formada per la fotoreceptors, les neurones bipolars juxtaposició dels cossos de les cèl- i les cèl·lules horitzontals. lules fotoreceptores. 428 capa plexiforme interna 424 capa nuclear interna de la retina n f de la retina n f es capa plexiforme interna de la es capa nuclear interna de la retina retina en inner plexiform layer of retina en inner nuclear layer of retina NEUROHISTOLOGIA. Capa de la retina NEUROHISTOLOGIA. Capa de la reti- formada per les connexions sinàpti- na situada en posició proximal res- ques entre les cèl·lules ganglionars, pecte del centre de l’ull i formada les neurones bipolars, les cèl·lules bàsicament per cossos de neuro- amacrines i les cèl·lules interplexi- nes bipolars, cèl·lules horitzontals, formes. cèl·lules interplexiformes i cèl·lules amacrines. 429 capa supragranular n f

425 capa oculta n f es capa supragranular en supragranular layer es capa oculta en hidden layer NEUROHISTOLOGIA. Capa del neo- còrtex localitzada superficialment NEUROCIÈNCIA COMPUTACIONAL. a la capa granular. Capa d’una xarxa neuronal artificial Nota: Actualment es considera que la formada pel conjunt de neurones capa supragranular correspon a les capes I, II i III del neocòrtex.

57 C

430 capa zonal de Waldeyer n f cindeix proteïnes en les posicions es capa zonal de Waldeyer ocupades per residus d’àcid aspàrtic en Waldeyer zonal layer i forma part de les cascades enzi- màtiques que provoquen la mort NEUROHISTOLOGIA. Capa de subs- cel·lular per apoptosi. tància grisa que constitueix el cap de la banya dorsal de la medul·la 436 càstig n m espinal. es castigo 431 càpsula externa n f en punishment es cápsula externa NEUROBIOLOGIA DEL COMPORTAMENT. en external capsule Mètode del condicionament operant en què es provoca la disminu- NEUROANATOMIA. Substància blanca ció de la freqüència d’una resposta situada entre el claustre i el puta- mitjançant l’associació d’un estímul men. aversiu o l’omissió d’un estímul apetitiu referits a aquesta resposta. 432 càpsula extrema n f Nota: El càstig pot ser positiu o negatiu, es cápsula extrema segons si es produeix per associació d’un en extreme capsule estímul aversiu o per omissió d’un estímul apetitiu, respectivament. NEUROANATOMIA. Conjunt de fibres que conformen la substància blanca 437 n f subcortical de l’ínsula. catalèpsia es catalepsia Nota: La càpsula extrema es troba situada entre l’ínsula i el claustre i és una en catalepsy via de comunicació bidireccional entre NEUROPSICOLOGIA I PSIQUIATRIA. Es- aquestes dues àrees i les àrees de Broca tat d’immobilitat i incomunicació i de Wernicke. combinat amb rigidesa plàstica de les extremitats, les quals romanen 433 càpsula interna n f en la posició en què se les deixa. es cápsula interna Nota: La catalèpsia es pot observar en dien internal capsule versos trastorns, com ara l’esquizofrènia. NEUROANATOMIA. Substància blanca situada entre el diencèfal i els nuclis 438 cataplexia n f basals per la qual passen les fibres es cataplejía de projecció que uneixen els hemis- en cataplexy feris cerebrals amb altres àrees del NEUROPSICOLOGIA I PSIQUIATRIA. Pèr- sistema nerviós. dua sobtada però transitòria del to muscular amb debilitat generalitza- 434 caragol n m da o local, produïda per un estat veg. còclea n f emocional particular.

435 caspasa n f 439 catatonia n f es caspasa es catatonia; catatonía en caspase en catatonia NEUROBIOLOGIA CEL·LULAR. Enzim NEUROPSICOLOGIA I PSIQUIATRIA. Al- proteolític intracel·lular que es- teració psicomotora caracteritzada

58 C

per un comportament motor anor- 444 cefalàlgia n f mal i per períodes d’hiperactivitat o sin. cefalea n f d’hipoactivitat extremes. sin. compl. mal de cap n m 440 catecolamina n f es cefalalgia; cefalea; dolor es catecolamina de cabeza en catecholamine en cephalalgia; cephalea; headache NEUROQUÍMICA. Mononamina derivada de la tirosina, formada per un NEUROLOGIA. Dolor difús en diver- grup amino i un grup catecol, que ses parts del cap que no es limita a actua al sistema nerviós central i al l’àrea de distribució de cap nervi. sistema nerviós perifèric. 445 cefalàlgia per hipotensió Nota: La família de les catecolamines endocranial n f comprèn la dopamina, la noradrenalina i l’adrenalina. es cefalalgia por hipotensión endocraneal 441 catió n m en low cerebrospinal fluid es catión pressure headache en cation NEUROLOGIA. Cefalàlgia produïda NEUROBIOLOGIA CEL·LULAR. Ió amb per una disminució de la pressió una càrrega elèctrica positiva. del líquid cefaloraquidi a l’interior de les cavitats ventriculars cere- Nota: El Na+ i el K+ són els cations que brals, secundària a traumatismes o tenen un paper més rellevant en els fe- nòmens elèctrics cel·lulars. a puncions lumbars o bé d’origen espontani, que es desencadena amb 442 causàlgia n f la bipedestació i cedeix amb el de- cúbit. es causalgia en causalgia 446 cefalea n f NEUROLOGIA. Síndrome amb do- sin. cefalàlgia n f lor urent sostingut, al·lodínia i hiperpatia produïda per una lesió 447 cefàlic -a adj traumàtica d’un nervi i associada es cefálico sovint a una disfunció vasomotora en cephalic i sudomotora. NEUROANATOMIA. Relatiu o perta- 443 cavitat epidural n f nyent al cap. veg. espai epidural n m 448 ceguesa cortical n f es ceguera cortical en cortical blindness NEUROPSICOLOGIA I PSIQUIATRIA. Pèrdua de la visió deguda a lesions bilaterals extenses de l’escorça estriada del lòbul occipital.

59 C

449 ceguesa crepuscular n f mària amb un camp receptiu visual veg. nictalopia n f extens, que respon a estímuls visuals en forma de barres o de contorns 450 ceguesa diürna n f amb orientacions específiques. veg. hemeralopia n f Nota: Les cèl·lules complexes de l’àrea visual primària són molt abundants i, a diferència de les cèl·lules simples, no 451 ceguesa nocturna n f estan organitzades en camps receptius veg. nictalopia n f d’antagonisme mutu i responen invaria- blement a estímuls adequats amb canvis 452 cèl·lula amacrina n f fixos de la seva potència de descàrrega.

es célula amacrina 457 cèl·lula cromafí n f en amacrine cell es célula cromafín NEUROHISTOLOGIA. Neurona de la en chromaffin cell capa nuclear interna de la retina que connecta horitzontalment les NEUROHISTOLOGIA. Cèl·lula de la cèl·lules ganglionars i les neurones glàndula suprarenal que emma- bipolars. gatzema i allibera catecolamines.

453 cèl·lula bipolar n f 458 cèl·lula de Bergmann n f veg. neurona bipolar n f sin. glia de Bergmann n f es célula de Bergmann; glía de 454 cèl·lula bipolar Bergmann de la retina n f en Bergmann cell; Bergmann glia veg. neurona bipolar NEUROHISTOLOGIA. Astròcit predo- de la retina n f minant a l’escorça cerebel·losa que té el cos al voltant de les cèl·lules 455 cèl·lula ciliada n f de Purkinje, del qual surten unes es célula ciliada prolongacions radials que arriben en hair cell a la superfície del cerebel i formen la glia limitant. NEUROFISIOLOGIA CEL·LULAR I DE SIS- TEMES. Cèl·lula sensorial amb cilis 459 cèl·lula de cistella n f present a l’òrgan espiral que registra canvis del potencial de membrana es célula en cesta en resposta a moviments dels cilis en basket cell provocats pels estímuls sensorials NEUROHISTOLOGIA. Interneurona que actuen sobre el sistema auditiu l’axó de la qual envolta el cos de la i el sistema vestibular. neurona postsinàptica per a establir sinapsis amb les seves dendrites. 456 cèl·lula complexa de l’àrea visual primària n f 460 cèl·lula de micròglia n f es célula compleja del área sin. compl. micròglia n f visual primaria es célula microglial; microglia en complex cell of primary en microglia; microglial cell visual cortex NEUROHISTOLOGIA. Cèl·lula de neu- NEUROFISIOLOGIA CEL·LULAR I DE SIS- ròglia del sistema nerviós central, TEMES. Neurona de l’àrea visual pri-

60 C

amb prolongacions molt fines i ra- 465 cèl·lula diana n f mificades, que actua com a fagòcit es célula diana del teixit nerviós. en target cell Nota: Les cèl·lules de micròglia tenen NEUROFISIOLOGIA CEL·LULAR I DE relació amb els vasos sanguinis i constitueixen el component cel·lular del sistema SISTEMES. Cèl·lula amb un receptor immunitari en el sistema nerviós central. específic que respon a un agent determinat, com ara una hormona o 461 cèl·lula de Müller n f un fàrmac, o que rep innervació procedent d’una o diverses neurones i sin. glia de Müller n f desenvolupa una funció executora es célula de Müller; glía de motora o autonòmica. Müller Nota: Les cèl·lules diana de les fibres en Müller cell; Müller glia musculars estriades o llises fan una fun- NEUROHISTOLOGIA. Astròcit de forma ció executora motora, mentre que les allargada que travessa les capes de de les glàndules sudorípares o del teixit la retina des de l’estrat de fotore- muscular llis dels vasos arterials fan una funció executora autonòmica. ceptors fins a l’estrat de cèl·lules ganglionars de la retina. 466 cèl·lula ependimàtica n f 462 cèl·lula de neuròglia n f veg. ependimòcit n m sin. compl. cèl·lula glial n f 467 cèl·lula ganglionar es célula de neuroglia; célula de la retina n f glial; célula neuroglial sin. neurona ganglionar n f en glial cell; neuroglia cell; neuroglial cell es célula ganglionar de la retina; neurona ganglionar NEUROHISTOLOGIA. Cadascuna de en ganglion cell of retina; les cèl·lules que constitueixen la ganglion neuron neuròglia. NEUROHISTOLOGIA. Neurona de la Nota: Són cèl·lules de neuròglia els astrò- cits, els oligodendròcits, els ependimòcits, retina que té connexió amb les neu- les cèl·lules de micròglia, la glia radial, rones bipolars i, a través seu, amb les cèl·lules de Schwann i les cèl·lules els fotoreceptors. satèl·lit. Nota: L’axó de cada cèl·lula ganglionar es transforma en una fibra del nervi òptic. 463 cèl·lula de Purkinje n f veg. neurona de Purkinje n f 468 cèl·lula glial n f veg. cèl·lula de neuròglia n f 464 cèl·lula de Schwann n f es célula de Schwann 469 cèl·lula horitzontal n f en Schwann cell es célula horizontal NEUROHISTOLOGIA. Cèl·lula de neu- en horizontal cell ròglia del sistema nerviós perifèric, NEUROHISTOLOGIA. Interneurona de nucli gros i ovalat, que origina de la retina localitzada en la capa la beina de mielina al voltant dels nuclear interna que emet axons col- axons mielínics. laterals que connecten horitzontal-

61 C

ment entre si els fotoreceptors i les 475 cèl·lula principal neurones bipolars. de l’hipocamp n f es célula principal del 470 cèl·lula interplexiforme n f hipocampo es célula interplexiforme en hippocampal principal cell en interplexiform cell NEUROANATOMIA. Neurona de l’hi- NEUROHISTOLOGIA. Neurona de la pocamp l’axó de la qual contribu- retina que connecta la capa plexifor- eix a formar el tracte de sortida de me interna amb la capa plexiforme l’hipocamp i l’alveus. externa. 476 cèl·lula satèl·lit n f 471 cèl·lula neuroendocrina n f sin. compl. amfícit n m veg. cèl·lula neurosecretora n f es anfícito; célula satélite en amphicyte; satellite cell 472 cèl·lula neurosecretora n f NEUROHISTOLOGIA. Cèl·lula de neu- sin. compl. cèl·lula ròglia del sistema nerviós perifèric neuroendocrina n f amb forma aplanada que envolta es célula neuroendocrina; célula les neurones ganglionars del gangli neurosecretora espinal i els dóna suport metabòlic. en neuroendocrine cell; neurosecretory cell 477 cèl·lula simple de l’àrea NEUROHISTOLOGIA. Neurona hipota- visual primària n f làmica especialitzada que allibera es célula simple del área visual hormones al sistema circulatori i primaria permet la connexió i la transducció en simple cell of primary visual de senyal entre el sistema nerviós cortex central i el sistema endocrí. NEUROFISIOLOGIA CEL·LULAR I DE SIS- TEMES. Neurona de l’àrea visual pri- 473 cèl·lula postsinàptica n f mària amb un camp receptiu visual es célula postsináptica petit, que respon a estímuls visuals en postsynaptic cell en forma de barra o de contorn NEUROBIOLOGIA CEL·LULAR. Neurona amb orientacions específiques. que té l’excitabilitat afectada per se- Nota: Les cèl·lules simples de l’àrea visual nyals elèctrics o químics procedents primària tenen una activitat espontània d’una cèl·lula presinàptica amb la escassa i, a diferència de les cèl·lules qual forma un contacte sinàptic. complexes, presenten camps receptius d’antagonisme mutu. 474 cèl·lula presinàptica n f 478 centre de la gana n m es célula presináptica en presynaptic cell es centro del hambre en feeding center; hunger center NEUROBIOLOGIA CEL·LULAR. Neurona que allibera molècules de neuro- NEUROFISIOLOGIA CEL·LULAR I DE transmissor sobre una cèl·lula post- SISTEMES. Centre nerviós situat a sinàptica amb la finalitat de trans- l’hipotàlem lateral que regula les metre l‘activitat elèctrica associada sensacions de necessitat d’ingestió a un senyal nerviós. d’aliments.

62 C

479 centre de la sacietat n m 484 centre pneumotàctic n m es centro de la saciedad sin. compl. centre en satiety center de Lumsden n m NEUROFISIOLOGIA CEL·LULAR I DE es centro de Lumsden; centro SISTEMES. Centre nerviós situat al pneumotáxico nucli hipotalàmic ventromedial que en pneumotaxic center regula les sensacions de satisfacció NEUROFISIOLOGIA CEL·LULAR I DE SISTE- del desig d’ingestió d’aliments sòlids MES. Centre nerviós situat a la part o de líquids. superior de la protuberància que inhibeix rítmicament la inspiració 480 centre de la set n m amb independència del nervi vague. es centro de la sed en thirst center 485 centre respiratori n m NEUROFISIOLOGIA CEL·LULAR I DE es centro respiratorio SISTEMES. Centre nerviós situat a en respiratory center l’hipotàlem lateral que regula les NEUROFISIOLOGIA CEL·LULAR I DE sensacions de necessitat d’ingestió SISTEMES. Centre nerviós situat al de líquids. bulb raquidi, format per neurones expiratòries i neurones inspiratòries 481 centre de Lumsden n m d’activitat alterna i regulades pel veg. centre pneumotàctic n m centre pneumotàctic, que controla l’activitat de les motoneurones res- 482 centre de relleu n m piratòries de la medul·la espinal. es centro de relevo en relay center 486 cercle arterial cerebral n m sin. compl. polígon de Wilis n m NEUROFISIOLOGIA CEL·LULAR I DE SIS- TEMES. Estructura del sistema ner- es círculo arterial cerebral; viós, normalment nuclis o regions polígono de Willis neuronals, que rep fibres aferents en arterial circle of Willis; sensorials i s’encarrega de projec- cerebral arterial circle tar-les a altres regions d’una mateixa NEUROANATOMIA. Conducte arteri- via. al anastomòtic situat a la base de Nota: El centre de relleu principal és el l’encèfal i format per la connexió tàlem. entre el sistema de l’artèria caròtida interna i el sistema vertebrobasilar, 483 centre nerviós n m que permet que la sang que entra es centro nervioso per qualsevol dels dos sistemes es en nerve center distribueixi a qualsevol part de l’en- cèfal. NEUROFISIOLOGIA CEL·LULAR I DE SIS- TEMES. Grup de cèl·lules nervioses 487 cerebel n m que dirigeix i coordina una funció determinada. es cerebelo en cerebellum NEUROANATOMIA. Porció de l’encèfal situada a la fossa posterior del crani

63 C

que cobreix la cara dorsal de la proper l’acumulació d’astròcits reactius, tuberància i del bulb raquidi, i que fibroblasts, macròfags i dipòsits de participa en el control, la planificació col·lagen, els quals constitueixen i la correcció de l’activitat motora una barrera fibrosa que aïlla la zona voluntària. danyada i dificulta la regeneració

Nota: 1. El cerebel està constituït pel del teixit nerviós. vermis, al voltant del qual se situen simè- tricament els dos hemisferis cerebel·losos. 492 ciclocefàlia n f En aquests dos hemisferis es diferencia es ciclocefalia una regió superficial cortical, que conté en cyclocephaly els cossos neuronals, i una regió profunda, que conté les vies axonals i els nuclis NEUROBIOLOGIA DEL DESENVOLUPA- cerebel·losos. MENT. Malformació congènita ca- 2. Hi ha estudis recents que mostren racteritzada per la fusió i manca de la implicació del cerebel en funcions desenvolupament dels hemisferis complexes relacionades amb activitats cerebrals. cognitives. Nota: La ciclocefàlia sol anar associada 488 cervell n m a la ciclopia. es cerebro en cerebrum 493 ciclopia n f NEUROANATOMIA. Porció més gran i es ciclopía rostral de l’encèfal formada pels dos en cyclopia hemisferis cerebrals i el diencèfal. NEUROBIOLOGIA DEL DESENVOLUPA-

Nota: El cervell assoleix la complexitat MENT. Malformació congènita ca- i el volum màxims en els mamífers, i el racteritzada per la presència d’una volum màxim relatiu en els primats, molt sola cavitat orbitària, disposada especialment en l’espècie humana. generalment a la línia mediana de la cara. 489 n m cervell dividit Nota: La ciclopia normalment es produeix veg. cervell escindit n m com a resultat d’una holoprosencefàlia.

490 cervell escindit n m 494 cicloplegia n f sin. compl. cervell dividit n m es cicloplejía en cycloplegia es cerebro dividido; cerebro escindido NEUROLOGIA. Paràlisi del múscul ciliar en split brain de l’iris que impedeix l’acomodació ocular. NEUROLOGIA. Cervell en què no és possible el pas d’estímuls elèctrics Nota: La cicloplegia s’observa general- d’un hemisferi a l’altre, com a con- ment després de l’administració de col- seqüència d’una comissurotomia. liris per a l’exploració del fons d’ull o en patologies que afecten el nervi motor ocular comú. 491 cicatriu glial n f es cicatriz glial 495 ciència cognitiva n f en glial scar es ciencia cognitiva NEUROHISTOLOGIA. Estructura forma- en cognitive science da després d’una lesió anisomòrfica DISCIPLINES CONNEXES. Ciència mul- tidisciplinària que busca determinar

64 C

la naturalesa de la ment i el com- moviment de les extremitats i del portament humà com a prototips, cos sense ús de la visió.

mitjançant l’estudi de sistemes, na- Nota: La cinestèsia és percebuda bàsi- turals o artificials, que presenten cament per receptors cutanis, capsulars comportaments intel·ligents. articulars i sensorials musculars, com els òrgans del Golgi i els fusos neuromuscu- Nota: 1. La ciència cognitiva se centra especialment en l’estudi dels processos lars. i les operacions implicats en la percep- ció, l’atenció, el pensament, la memòria, 499 cíngol n m l’aprenentatge, el llenguatge, el càlcul, es cíngulo l’emotivitat, la creativitat o la consciència. en cingulum 2. La ciència cognitiva inclou disciplines com la intel·ligència artificial, la lingüís- NEUROANATOMIA. Conjunt de fibres tica i la filosofia de la ment. d’associació llargues situades a l’interior de la circumvolució cingular 496 cinasa n f que uneixen la substància perforada sin. quinasa n f anterior amb la circumvolució para- hipocàmpica. es cinasa; quinasa en kinase Nota: El cíngol té un paper important en les connexions entre la circumvolució NEUROBIOLOGIA CEL·LULAR. Enzim cingular i l’escorça entorínica i, conse- que utilitza molècules d’ATP per güentment, en la formació de l’hipo- a catalitzar la fosforilació d’altres camp. Tanca el circuit de Papez. proteïnes i regular-ne l’activitat en- zimàtica o la funció. 500 cinquè parell cranial n m veg. nervi trigemin n m 497 cinesina n f es cinesina; quinesina 501 cinta de Reil n f en kinesin veg. lemnisc medial n m NEUROBIOLOGIA CEL·LULAR. Proteïna motora que pot unir-se a la superfí- 502 cinta diagonal de Broca n f cie d’un microtúbul i desplaçar-s’hi veg. banda diagonal longitudinalment arrossegant una de Broca n f càrrega, mitjançant ATP com a font d’energia, responsable del transport 503 cinta olfactòria n f anterògrad dels components cel- veg. tracte olfactori n m lulars. 504 cinta òptica n f 498 cinestèsia n f veg. tracte òptic n m es cinestesia en kinesthesia NEUROFISIOLOGIA CEL·LULAR I DE SIS- TEMES. Modalitat sensorial encarregada de transmetre als centres nerviosos superiors informació sobre la posició de les articulacions i el

65 C

505 cinta vascular n f 508 circuit integrat n m sin. estria vascular n f es circuito integrado sin. compl. estria de Corti n f en integrated circuit es cinta vascular; estría vascular NEUROCIÈNCIA COMPUTACIONAL. en stria vascularis; vascular Conjunt de transistors, resistènci- ribbon es i condensadors convenientment interconnectats que es construeix NEUROANATOMIA. Capa de teixit vas- sobre un xip mitjançant tècniques cular que recobreix la paret externa microelectròniques. del conducte coclear i conté l’epiteli i els vasos sanguinis secretors de Nota: En un ús terminològic poc precís la denominació circuit integrat es fa servir l’endolimfa. com a sinònima de xip. 506 circuit de Papez n m 509 circuit neuronal n m es circuito de Papez sin. compl. xarxa neuronal n f en Papez circuit es circuito neuronal; red NEUROANATOMIA. Circuit tancat de neuronal connexions, amb inici i final a l’hi- en neural network; neuronal pocamp, que participa en el proces- circuit sament emocional, en la memòria declarativa a curt termini i en les NEUROFISIOLOGIA CEL·LULAR I DE SIS- funcions autonòmiques. TEMES. Conjunt funcional de neurones interconnectades físicament Nota: El circuit de Papez va ser descrit inicialment per l’anatomista James Pa- o relacionades funcionalment que pez l’any 1937. Actualment es considera s’influencien les unes a les altres. que està format per una projecció de fibres des del subicle i l’hipocamp fins 510 circumvolució angular n f als tubercles mamil·lars de l’hipotàlem sin. compl. plec corb n m mitjançant el fòrnix, una connexió des de l’hipotàlem fins als nuclis talàmics es circunvolución angular; anteriors, les fibres talamocorticals fins a pliegue curvo la circumvolució del cíngol i la connexió en angular gyrus de retorn a l’hipocamp mitjançant les NEUROANATOMIA. Circumvolució fibres del cíngol. situada a la cara lateral de cadas- 507 circuit equivalent n m cun dels hemisferis cerebrals que envolta la porció posterior del solc es circuito equivalente temporal superior i se situa darrere en equivalent circuit de la circumvolució supramarginal.

NEUROCIÈNCIA COMPUTACIONAL. Nota: La circumvolució angular forma Representació elèctrica de les neu- part del lobel parietal inferior. rones i els circuits neuronals basada en conductors, condensadors, re- 511 circumvolució cerebral n f sistències, fonts d’energia i altres sin. compl. plec cerebral n m dispositius, que permet modelitzar l’activitat elèctrica neuronal. es circunvolución cerebral; giro cerebral en cerebral gyrus; gyrus NEUROANATOMIA. Cadascun dels replegaments de la superfície del 66 C

cervell, limitats pels solcs cerebrals, 516 circumvolució dentada n f que permeten augmentar-ne la su- sin. compl. cos bollat n m; cos perfície i la complexitat fisiològica. dentat n m Nota: El patró de plegament que formen es circunvolución dentada; giro les circumvolucions i els solcs cerebrals es manté de manera més o menys constant dentado en els individus que pertanyen a una en dentate fascia; dentate gyrus mateixa espècie. NEUROANATOMIA. Regió de la forma- ció hipocàmpica situada al llarg de 512 circumvolució cingular n f la cara medial de l’hipocamp que veg. circumvolució presenta entre dotze i vint escota- del cíngol n f dures en forma de serra.

513 circumvolució de Heschl n f 517 circumvolució frontal ascendent n f veg. circumvolució temporal transversa n f veg. circumvolució precentral n f 514 circumvolució del cíngol n f 518 circumvolució frontal sin. compl. circumvolució inferior n f cingular n f; circumvolució del cos callós n f sin. compl. tercera circumvolució frontal n f es circunvolución cingulada; giro cingular es circunvolución frontal en cingulate cortex; cingulate inferior; tercera gyrus circunvolución frontal en inferior frontal gyrus; third NEUROANATOMIA. Circumvolució frontal gyrus situada a la cara interna dels dos hemisferis cerebrals que passa per NEUROANATOMIA. Circumvolució sobre del cos callós i en ressegueix situada a la part inferior i externa el contorn. del lòbul frontal i que limita superi- orment amb el solc frontal inferior. Nota: Es diferencien dues porcions de la circumvolució del cíngol: la porció ante- Nota: La circumvolució frontal inferior rior, que se situa al voltant del genoll del es divideix en tres porcions: l’orbicular, cos callós i està implicada en la detecció la triangular i l’opercular. L’àrea de Bro- d’errors, l’especificació dels components ca se situa en les porcions triangular i afectius dels estímuls, la motivació i la opercular. iniciació de conductes, i la porció posterior, que se situa sobre l’espleni del cos 519 circumvolució callós i està implicada en els processos parahipocàmpica n f de la memòria i l’orientació espacial. es circunvolución 515 circumvolució del parahipocámpica cos callós n f en parahippocampalis gyrus veg. circumvolució NEUROANATOMIA. Circumvolució situ- del cíngol n f ada al lòbul temporal que continua la circumvolució del cíngol i limita lateralment amb el solc col·lateral,

67 C

que la separa de la circumvolució 523 circumvolució occipitotemporal medial. supramarginal n f Nota: La circumvolució parahipocàmpica es circunvolución angular forma part del sistema límbic. en supramarginal gyrus

520 circumvolució parietal NEUROANATOMIA. Circumvolució ascendent n f de la cara lateral de cadascun dels hemisferis cerebrals que se situa veg. circumvolució davant de la circumvolució angular postcentral n f i envolta la porció posterior del solc lateral del cervell. 521 circumvolució postcentral n f Nota: La circumvolució supramarginal sin. compl. circumvolució forma part del lobel parietal inferior. parietal ascendent n f es circunvolución parietal 524 circumvolució temporal ascendente; circunvolución superior n f poscentral sin. compl. primera en ascending parietal gyrus; circumvolució temporal n f postcentral gyrus es circunvolución temporal NEUROANATOMIA. Circumvolució superior; primera del lòbul parietal del cervell situa- circunvolución temporal da darrere del solc central i davant en first temporal gyrus; superior del solc postcentral, que s’uneix a la temporal gyrus circumvolució precentral mitjançant NEUROANATOMIA. Circumvolució del un plec de pas. lòbul temporal que se situa sobre Nota: En la circumvolució postcentral es el solc temporal superior i segueix troba l’àrea somatosensorial primària. el solc lateral, del qual constitueix el llavi inferior. 522 circumvolució precentral n f Nota: En la circumvolució temporal supe- sin. compl. circumvolució rior es troben l’àrea de Wernicke i part de frontal ascendent n f les àrees auditives primària i secundària es circunvolución frontal ascendente; circunvolución 525 circumvolució temporal precentral transversa n f en anterior central gyrus; sin. compl. circumvolució de precentral gyrus Heschl n f NEUROANATOMIA. Circumvolució del es circunvolución de Heschl; lòbul frontal del cervell, situada da- circunvolución temporal vant del solc central i darrere del transversa solc precentral, el peu de la qual en Heschl’s gyrus; transverse s’uneix a l’extremitat inferior de la temporal gyrus circumvolució postcentral mitjan- NEUROANATOMIA. Circumvolució si- çant un plec de pas. tuada al llavi inferior del solc lateral, Nota: En la circumvolució precentral es immediatament darrere del lòbul de troba l’àrea motora primària. l’ínsula

Nota: En la circumvolució temporal transversa es troba part de l’àrea auditiva pri- mària. 68 C

526 cirurgia de l’epilèpsia n f temporal i occipital en la superfície es cirugía de la epilepsia de l’escorça cerebral. en epilepsy surgery 530 cissura de Rolando n f NEUROLOGIA. Conjunt de procediments neuroquirúrgics que, mitjan- veg. solc central del cervell n m çant l’extirpació, la desconnexió o 531 n f l’estimulació de l’estructura neural o cissura de Silvi lesional causant de l’epilèpsia, tenen veg. solc lateral del cervell n m com a objectiu eliminar o reduir les crisis epilèptiques en pacients que 532 cisterna no responen a la teràpia farmaco- bulbocerebel·losa n f lògica. sin. cisterna magna n f Nota: La cirurgia de l’epilèpsia adopta sin. compl. cisterna tècniques diferents en funció de la lo- cerebel·lobulbar posterior n f calització i el tipus d’afecció epilèptica. es cisterna bulbocerebelosa; 527 cirurgia del Parkinson n f cisterna cerebelobulbar posterior; cisterna magna es cirugía del Parkinson en cisterna magna; posterior en Parkinson surgery cerebellomedullary cistern NEUROLOGIA. Conjunt de procedi- NEUROANATOMIA. Eixamplament ments neuroquirúrgics que, mit- de l’espai subaracnoïdal que hi ha jançant la inducció controlada de entre la cara inferior del cerebel i la lesions sobre parts del pàl·lid o del cara posterior del bulb raquidi, que tàlem, tenen com a objectiu con- comunica amb el quart ventricle, trolar els símptomes de la malaltia fonamentalment a través del forat de Parkinson en pacients que no de Magendie. responen a la teràpia farmacològica. Nota: La cisterna bulbocerebel·losa és Nota: 1. En la cirurgia del Parkinson l’eixamplament de l’espai subaracnoïdal l’elecció de l’estructura diana que es més gran dels que envolten l’encèfal. vol lesionar en els nuclis afectats depèn de la simptomatologia que es vol tractar. 2. Una de les tècniques més utilitzades 533 cisterna cerebel·lobulbar actualment en la cirurgia del Parkinson posterior n f és l’estimulació cerebral profunda. veg. cisterna bulbocerebel·losa n f 528 cissura calcarina n f veg. solc calcari n m 534 cisterna magna n f sin. cisterna 529 cissura cerebral n f bulbocerebel·losa n f sin. compl. solc interlobar n m 535 n f es cisura cerebral; surco cisterna subaracnoïdal interlobular es cisterna subaracnoidea en cerebral sulcus en subarachnoid cistern NEUROANATOMIA. Solc estret de certa NEUROANATOMIA. Eixamplament de longitud i de gran profunditat que l’espai subaracnoïdal en aquells llocs separa els lòbuls parietal, frontal, on la duramàter i l’aracnoide no

69 C

segueixen exactament el perímetre 540 claustre n m de l’encèfal. sin. compl. antemur n m 536 citoarquitectura n f es antemuro; claustro en claustrum es citoarquitectura en cytoarchitecture NEUROANATOMIA. Làmina prima de substància grisa situada en un nivell NEUROHISTOLOGIA. Disposició dels profund de l’escorça del lòbul de cossos neuronals en nuclis o en es- l’ínsula, entre la càpsula externa i trats a l’escorça cerebral, a les es- la càpsula extrema. tructures subcorticals de l’encèfal, al cerebel i a la medul·la espinal. 541 claustrofòbia n f 537 citocina n f es claustrofobia en claustrophobia es citocina; citoquina en cytokine NEUROPSICOLOGIA I PSIQUIATRIA. Fòbia que es manifesta quan l’individu NEUROBIOLOGIA CEL·LULAR. Molècula afectat es troba en llocs tancats. transductora de senyal secretada per una gran diversitat de cèl·lules 542 clon n m que participa en la regulació de la resposta immunitària, la plasticitat veg. clonus n m cel·lular i l’apoptosi i pot funcionar com a factor neurotròfic. 543 clonus n m sin. compl. clon n m 538 citosquelet n m es clono es citoesqueleto en clonus en cytoskeleton NEUROLOGIA. Sèrie de contraccions i NEUROHISTOLOGIA. Xarxa intracel- relaxacions musculars involuntàries lular de filaments intermedis, micro- i rítmiques en successió ràpida des- túbuls i microfilaments que confor- prés d’un únic estímul característica ma el suport bàsic del citoplasma d’alteracions de l’excitabilitat dels i la membrana cel·lular, permet el reflexos espinals per interrupció del manteniment de la forma cel·lular tracte piramidal. i participa en el transport de pro- Nota: En les crisis epilèptiques amb clonus teïnes i d’orgànuls. les contraccions i relaxacions musculars repetides es produeixen per activació es- 539 clatrina n f pontània de les motoneurones primeres es clatrina que conformen el focus epilèptic originari de la crisi. en clathrin NEUROBIOLOGIA CEL·LULAR. Proteïna 544 coactivació n f que forma part de la coberta de les es coactivación vesícules recobertes d’endocitosi. en coactivation NEUROFISIOLOGIA CEL·LULAR I DE SISTE- MES. Activació conjunta de neurones o conjunts de neurones.

Nota: La coactivació de dues regions cerebrals es pot detectar amb tècniques de

70 C

neuroimatgeria o electrofisiològiques, de potencials d’acció que duen a com ara la ressonància magnètica fun- terme els receptors especialitzats cional. del sistema nerviós.

545 coactivació a-g n f 550 codificació per freqüència n f es coactivación alfa-gamma es codificación por frecuencia en alpha-gamma coactivation en frequency encoding NEUROFISIOLOGIA CEL·LULAR I DE NEUROFISIOLOGIA CEL·LULAR I DE SIS- SISTEMES. Coactivació de les mo- TEMES. Codificació neural en què toneurones a i les motoneurones la força o la intensitat de l’estímul g a la banya ventral de la medul·la és codificada per la freqüència de espinal que funciona com a meca- descàrrega de la neurona. nisme d’autoregulació en el control del moviment muscular voluntari. 551 codificació per població n f

546 còclea n f es codificación por población en population encoding sin. compl. caragol n m NEUROFISIOLOGIA CEL·LULAR I DE SIS- es caracol; cóclea TEMES. Codificació neural en què la en cochlea força, la intensitat o la qualitat de NEUROANATOMIA. Conducte del labe- l’estímul és determinada pel nombre rint ossi de l’orella interna en forma de neurones que presenten activitat d’espiral que se situa a la porció de descàrrega elèctrica. petrosa de l’os temporal i que conté el conducte coclear. 552 codificació per via específica n f 547 còclea membranosa n f es codificación por vía específica veg. conducte coclear n m en labeled line coding NEUROFISIOLOGIA CEL·LULAR I DE SISTE- 548 codificació n f MES. Codificació en què les qualitats es codificación d’un estímul són determinades per en encoding l’ús de vies específiques i diferenciades de transmissió. NEUROBIOLOGIA DEL COMPORTAMENT. Procés de conversió de les entrades 553 n f sensorials en informació capaç de cognició ser processada i emmagatzemada es cognición a la memòria per a evocar-la quan en cognition calgui. NEUROBIOLOGIA DEL COMPORTAMENT. Conjunt de processos intel·lectuals 549 codificació neural n f pels quals un individu adquireix in- es codificación neural formació sobre l’entorn i l’elabora en neural encoding per mitjà de la percepció, el record, la imaginació, la comprensió, el ju- NEUROFISIOLOGIA CEL·LULAR I DE SIS- dici o el raonament. TEMES. Procés de conversió de les característiques qualitatives i quanti- tatives dels estímuls sensorials a un codi de freqüències de descàrrega

71 C

554 cognició social n f 558 col·lateral recurrent n m es cognición social veg. axó col·lateral en social cognition recurrent n m NEUROBIOLOGIA DEL COMPORTAMENT. Corrent d’estudi dins la psicologia 559 col·licle n m social que estudia els aspectes de la veg. tubercle vida mental afectats per l’experièn- quadrigeminat n m cia social i que utilitza la psicologia cognitiva com a marc conceptual i 560 col·licle facial n m de treball. sin. compl. eminència teres n f Nota: La cognició social inclou processos es colículo facial; eminencia de canvi d’actitud, atribucions causals, inferència social, percepció interpersonal, teres categorització i estereotips. en facial colliculus; teres eminence 555 colecistocinina n f NEUROANATOMIA. Cadascuna de sin. compl. pancreozimina n f les dues eminències del triangle superior del sòl del quart ventricle, es colecistoquinina; situades a cada costat de l’eix medià pancreozimina i produïdes per les fibres del nervi en cholecystokinin; facial, que s’originen en el seu nu- pancreozymin cli motor, envolten per darrere el NEUROQUÍMICA. Pèptid que pot ac- nucli del nervi motor ocular extern tuar com a modulador de la trans- i formen un centre de relleu al sòl missió nerviosa al sistema nerviós del quart ventricle. central i també com a hormona de secreció interna estimuladora de la 561 colquicina n f digestió de proteïnes i de greixos. es colchicina Nota: Existeixen dos receptors per a la en colchicine colecistocinina: el receptor de tipus A, de localització gastrointestinal, i el receptor NEUROFARMACOLOGIA. Alcaloide de tipus B, al cervell. neurotòxic que impedeix l’acoblament de la tubulina i la formació 556 colinèrgic -a adj dels microtúbuls, utilitzat per a aturar la mitosi durant la metafase es colinérgico i per a inhibir el transport axonal de en cholinergic substàncies. NEUROQUÍMICA. Dit d’una estructura o una via del sistema nerviós 562 columna d’orientació n f relacionada amb la neurotransmis- es columna de orientación sió d’acetilcolina o de substàncies en orientation column anàlogues. NEUROANATOMIA. Unitat d’organitza- 557 col·lateral de Schaffer n m ció estructural i funcional de l’àrea visual en la qual totes les neurones veg. axó col·lateral que formen una columna perpendi- de Schaffer n m cular a la superfície de l’àrea visual i a les columnes de dominància ocu-

72 C

lar són sensibles a estímuls amb la 566 coma n m mateixa orientació. es coma Nota: 1. Les columnes d’orientació te- en coma nen un gruix d’entre 50 i 100 µm i una NEUROLOGIA. superfície aproximada d’1 mm2. Quadre clínic caracte- 2. Cada columna d’orientació és sensi- ritzat per la pèrdua de la conscièn- ble preferentment a un tipus particular cia, de la motilitat voluntària i de la d’orientació (de 0 a 360º), de manera sensibilitat, amb conservació de les que l’angle òptim canvia progressivament funcions vegetatives vitals, que pot d’una columna a l’altra. ser degut a una fallida funcional o a una fallida orgànica de la formació 563 columna de Clarke n f reticular activadora ascendent. veg. nucli de Clarke n m 567 comissura n f 564 columna de dominància es comisura ocular n f en commissure es columna de dominancia NEUROANATOMIA. Estructura neural ocular que conté axons que creuen la línia en ocular dominance column de simetria entre les dues meitats NEUROANATOMIA. Conjunt de neu- de l’encèfal o la medul·la espinal i rones que formen una columna que connecta regions equivalents. paral·lela a la superfície de l’àrea Nota: A l’encèfal hi ha diverses comissu- visual i perpendicular a les columnes res: entre d’altres, la comissura anterior, d’orientació, i que responen prio- la comissura del fòrnix, la comissura ha- ritàriament a estímuls procedents benular, la comissura posterior i el cos d’un mateix ull. callós.

Nota: Les columnes de dominància ocular 568 comissura anterior n f tenen una mida aproximada d’uns 800 µm de gruix i se situen gradualment des de es comisura anterior la màxima dominància d’un ull fins a la en anterior commissure màxima dominància de l’altre ull. NEUROANATOMIA. Comissura situada a la vora anterior del tercer ventricle, 565 columna intermediolateral en el punt on se separen els pilars medul·lar n f anteriors del fòrnix, que connecta es columna intermediolateral les circumvolucions temporals mit- medular janes i inferiors, les àrees olfactòries en spinal intermediolateral i les amígdales cerebrals. column NEUROANATOMIA. Nucli en forma de columna que conté els cossos de les neurones preganglionars del sistema nerviós autònom.

73 C

569 comissura blanca 575 comissura grisa n f n f anterior es comisura gris sin. compl. comissura blanca en grey comissure medul·lar n f; comissura blanca NEUROANATOMIA. Porció central de la ventral n f substància grisa medu·lar, que uneix es comisura blanca anterior; les banyes ventrals i dorsals medul- comisura blanca ventral lars dels dos costats, i enmig de la en anterior white comissure; qual es troba el conducte central ventral white comissure de la medul·la espinal.

NEUROANATOMIA. Comissura que Nota: La comissura grisa es pot dividir en uneix els cordons anteriors de la dues porcions: la comissura grisa anterior, medul·la espinal, per davant de la situada per davant del conducte central comissura grisa. de la medul·la espinal, i la comissura grisa posterior, situada per darrere d’aquest conducte. 570 comissura blanca medul·lar n f 576 comissura habenular n f veg. comissura blanca sin. compl. comissura anterior n f interhabenular n f 571 comissura blanca es comisura habenular; comisura ventral n f interhabenular en habenular commissure veg. comissura blanca anterior n f NEUROANATOMIA. Comissura que connecta els dos nuclis habenulars.

572 comissura de l’hipocamp n f Nota: La comissura habenular també es veg. comissura del fòrnix n f compon de fibres procedents de l’estria medul·lar talàmica i del fascicle retroflecte. 573 comissura del fòrnix n f sin. compl. comissura de 577 comissura interhabenular n f l’hipocamp n f veg. comissura habenular n f es comisura del fórnix; comisura del hipocampo 578 comissura posterior n f en commissure of fornix; sin. compl. comissura hippocampal commissure epitalàmica n f NEUROANATOMIA. Comissura que, a es comisura epitalámica; través del cos del fòrnix, connecta comisura posterior les dues parts de l’hipocamp. en epithalamic commissure; posterior commissure 574 comissura epitalàmica n f NEUROANATOMIA. Comissura situada veg. comissura posterior n f entre la base de l’epífisi i el tubercle quadrigeminat posterior, immediatament per damunt de l’abocament de l’aqüeducte cerebral, que con-

74 C

necta els nuclis mesencefàlics que cefalograma en forma d’ondes bi- controlen els moviments oculars. fàsiques de gran amplitud, propi de

Nota: La comissura posterior forma part les regions centrals, que s’enregistra de la vora posterior del tercer ventricle. durant la fase II del son no-REM.

Nota: L’aparició de complexos K en el 579 comissurotomia n f transcurs del son pot donar-se de forma es comisurotomía espontània o provocada per estímuls externs com el soroll. en commissurotomy NEUROLOGIA. Intervenció quirúrgica 584 complex olivari inferior n m que consisteix en la secció del cos veg. nucli olivari inferior n m callós per la línia mitjana. 585 comportament n m 580 competència neuronal n f sin. compl. conducta n f es competencia neuronal en neuronal competition es comportamiento; conducta en behavior NEUROBIOLOGIA DEL DESENVOLUPA- MENT. Procés de refinament de la NEUROBIOLOGIA DEL COMPORTAMENT. funció neural mitjançant la millora Conjunt de reaccions mentals i mode la connectivitat, consistent en tores d’un individu en un medi de- l’eliminació de les sinapsis super- terminat. numeràries i la potenciació de les sinapsis més actives, que té lloc du- 586 compulsió n f rant el desenvolupament del sistema es compulsión nerviós. en compulsion NEUROBIOLOGIA DEL COMPORTAMENT. 581 complex amigdaloide n m Acte motor o mental que un indi- veg. amígdala n f vidu se sent obligat a realitzar, tot i el seu caràcter absurd, ridícul o 582 complex de Bötzinger n m molest, i que no pot deixar de fer es complejo de Bötzinger de manera repetitiva per a alleujar en Bötzinger complex l’ansietat o el malestar. NEUROANATOMIA. Conjunt de neuro- 587 computació neuronal n f nes del centre respiratori situades en la proximitat del nucli retrofacial que veg. neurocomputació n f tenen la funció de generar activitat de descàrrega continuada i actuar 588 comunicació de marcapassos del ritme respiratori. interneuronal n f es comunicación interneuronal 583 complex K n m en interneuronal communication es complejo K NEUROBIOLOGIA CEL·LULAR. Procés de en K complex transmissió d’informació de neurona NEUROFISIOLOGIA CEL·LULAR I DE a neurona a través de la sinapsi. SISTEMES. Element de l’electroen-

75 C

589 con n m d’objectes, esdeveniments o símbols sin. con retinal n m amb característiques comunes, associada a una representació lingüística es cono; cono retiniano o simbòlica, que permet organit- en cone; retinal cone zar les percepcions i els coneixe- NEUROHISTOLOGIA. Cèl·lula de la re- ments i proporciona un mitjà per tina especialitzada en la percepció a comprendre el món, interpretar visual en condicions de llum i de l’experiència i relacionar-la amb el color. coneixement previ.

Nota: 1. Els cons es disposen fonamentalment en la regió de la fòvea i són molt 594 concordança n f escassos en zones perifèriques de la reti- es concordancia na, en les quals predominen els bastons. en concordance 2. S’han descobert fins a tres tipus diferents de cons segons el tipus de pigment NEUROBIOLOGIA DEL COMPORTAMENT. fotosensible que contenen i la sensibilitat Paral·lelisme de trets o d’elements a llums de diferents longituds d’ona: 400 fenotípics observats en un parell nm (blau), 500 nm (verd) i 600 nm (ver- d’individus, generalment en bes- mell). sons.

590 con axònic n m 595 condició experimental n f sin. compl. turó axònic n m es condición experimental es colina axónica; cono axónico en experimental condition en axon hillock NEUROBIOLOGIA DEL COMPORTAMENT. NEUROFISIOLOGIA CEL·LULAR I DE SIS- Cadascuna de les variacions que TEMES. Regió prominent del cos de s’avaluen per a comparar-ne els la neurona on comença l’axó i on resultats i extreure’n conclusions es produeix sovint el llindar d’exci- en el marc d’un experiment o d’una tabilitat menor. sessió experimental.

591 con de creixement n m 596 condicionament clàssic n m es cono de crecimiento sin. compl. condicionament en growth cone pavlovià n m NEUROHISTOLOGIA. Estructura neuro- es condicionamiento clásico; nal situada a l’extrem d’un axó que condicionamiento pavloviano té forma d’extensió citoplasmàtica en classical conditioning; adherent i intervé en el guiatge Pavlovian conditioning axonal. NEUROBIOLOGIA DEL COMPORTAMENT. Aprenentatge associatiu en què es 592 con retinal n m desencadena una resposta reflexa sin. con n m mitjançant l’aplicació d’un estímul inicialment neutre que ha deixat de 593 concepte n m ser-ho a causa de l’associació repeti- es concepto da a un altre estímul amb capacitat en concept desencadenadora. Nota: El condicionament clàssic va ser NEUROBIOLOGIA DEL COMPORTAMENT. v desenvolupat per Ivan Petrovic Pavlov. Representació mental d’un conjunt

76 C

597 condicionament d’acció només són transportats a les re- instrumental n m gions amb canals iònics dependents de voltatge. veg. condicionament operant n m 601 conducció saltatòria n f

598 condicionament operant n m es conducción saltatoria en saltatory conduction sin. compl. condicionament instrumental n m NEUROFISIOLOGIA CEL·LULAR I DE SISTEMES. Propagació del potencial es condicionamiento d’acció pròpia de les fibres nervioses instrumental; mielíniques, en què la membrana es condicionamiento operante despolaritza només en els nòduls en instrumental conditioning; de Ranvier i el potencial d’acció es operant conditioning propaga de nòdul a nòdul de forma NEUROBIOLOGIA DEL COMPORTAMENT. ràpida i amb menys despesa ener- Aprenentatge associatiu en què es gètica. modifica la freqüència d’una resposta voluntària mitjançant l’aplicació 602 conducta n f d’estímuls concrets consegüent- veg. comportament n m ment a la producció d’aquesta resposta. 603 conductància de fuita n f Nota: 1. El condicionament operant va es conductancia por fuga ser inicialment descobert per Edward L. en leakage conductance Thorndike i posteriorment desenvolupat per Burrhus F. Skinner. NEUROBIOLOGIA CEL·LULAR. Conduc- 2. Segons la forma d’aplicació i el tipus tància de membrana determinada d’estímul, es distingeix entre reforça- pel pas d’ions a través dels canals ment, càstig i extinció. passius. 599 condicionament pavlovià n m 604 conductància de membrana n f veg. condicionament clàssic n m es conductancia de membrana en membrane conductance 600 conducció electrotònica n f NEUROBIOLOGIA CEL·LULAR. Grau es conducción electrotónica de permeabilitat de la membrana en electrotonic conduction plasmàtica al pas d’ions a través de canals iònics. NEUROFISIOLOGIA CEL·LULAR I DE SIS- Nota: La conductància de membrana TEMES. Propagació del potencial de depèn de la probabilitat d’obertura de membrana basada en la dissemina- canals induïda per un estímul elèctric o ció passiva de corrent mitjançant químic en una regió específica i en una circuits elèctric locals i regida per proporció significativa i està relacionada les propietats físiques de la cèl·lula. inversament amb la resistència.

Nota: La conducció electrotònica és un mecanisme de propagació de la infor- mació que té lloc a totes les regions de les neurones, mentre que els potencials

77 C

605 conductància 609 conducte de l’epèndima n m n f no sinàptica veg. conducte central de la es conductancia no sináptica medul·la espinal n m en nonsynaptic conductance NEUROBIOLOGIA CEL·LULAR. Conduc- 610 conducte endolimfàtic n m tància de membrana determinada es conducto endolinfático pel pas d’ions en una membrana en endolymphatic duct postsinàptica a través dels canals NEUROANATOMIA. Conducte del la- activats per neurotransmissor. berint membranós de l’orella interna format per la unió de dues branques 606 n f conductància sinàptica d’origen procedents de l’utricle i del es conductancia sináptica sàcul, respectivament, que acaba en synaptic conductance en un cul-de-sac dilatat i se situa a NEUROBIOLOGIA CEL·LULAR. Conduc- la cara posterior del penyal, sota la tància de membrana determinada duramàter. pel pas d’ions en una membrana presinàptica a través dels canals 611 conducte òptic n m activats per neurotransmissors. sin. compl. forat òptic n m es agujero óptico; conducto 607 conducte central de la óptico n m medul·la espinal en optic canal; optic foramen sin. compl. conducte de NEUROANATOMIA. Conducte que l’epèndima n m travessa la base de l’ala menor de es conducto central de la l’esfenoide, per on passen el nervi médula espinal; conducto del òptic i l’artèria oftàlmica. epéndimo en central canal of spinal cord 612 conducte semicircular n m NEUROANATOMIA. Conducte de es conducto semicircular mida petita situat a l’interior de la en semicircular canal medul·la espinal que es perllonga NEUROANATOMIA. Conducte del rostralment en el sistema ventricu- laberint membranós, de forma ar- lar de l’encèfal i es troba recobert quejada, que conté els receptors d’ependimòcits. de la percepció de l’equilibri i de les acceleracions i l’endolimfa que 608 n m conducte coclear entra en moviment amb els canvis sin. compl. còclea de posició o acceleració angular membranosa n f i estimula les cèl·lules ciliades de es cóclea membranosa; l’ampul·la per codificar el moviment conducto coclear en els tres plans de l’espai. en cochlear duct; membranous Nota: Hi ha tres conductes semicirculars: cochlea el superior, el posterior i el lateral. NEUROANATOMIA. Conducte del laberint membranós que s’enrotlla en espiral a la còclea.

Nota: L’epiteli de revestiment del conducte coclear conté l’òrgan espiral.

78 C

613 conductisme n m 617 conflicte es conductismo negatiu-negatiu n m en behaviorism veg. conflicte d’evitació- NEUROPSICOLOGIA I PSIQUIATRIA. evitació n m Doctrina empirista que explica els mecanismes d’aprenentatge com a 618 connexina n f fenòmens basats en la modificació es conexina de reflexos, entesos com a asso- en connexin ciacions entre senyals i respostes NEUROBIOLOGIA CEL·LULAR. Proteïna condicionades. transmembrana que travessa quatre cops la membrana plasmàtica i s’as- 614 conductor n m sembla en grups de sis subunitats.

es conductor Nota: L’assemblatge de sis subunitats de en conductor connexina crea un connexó. NEUROBIOLOGIA CEL·LULAR. Element que, a partir del moviment de càr- 619 connexió lateral regues elèctriques, és capaç de simètrica n f transportar corrent. es conexión lateral simétrica

Nota: En relació amb el sistema nerviós, en symmetric lateral connection els conductors més rellevants són el cito- NEUROBIOLOGIA CEL·LULAR. Inter- plasma neuronal i el medi extracel·lular. canvi de contactes paral·lels entre neurones que ocupen una mateixa 615 coneixement n m capa en una estructura del sistema es conocimiento nerviós. en knowledge NEUROBIOLOGIA DEL COMPORTAMENT. 620 connexionisme cel·lular n m Conjunt de nocions i principis que es conexionismo celular una persona adquireix a partir de en cellular connectionism l’estudi, l’observació o l’experiència. NEUROBIOLOGIA CEL·LULAR. Teoria segons la qual les neurones són 616 conflicte unitats del sistema nerviós central d’evitació-evitació n m que s’agrupen funcionalment o per sin. compl. conflicte nuclis extensament connectats en- negatiu-negatiu n m tre si de manera específica amb la es conflicto de finalitat de desenvolupar funcions evitación-evitación; conflicto precises. negativo-negativo en avoidance-avoidance conflict 621 connexó n m NEUROPSICOLOGIA I PSIQUIATRIA. Pro- sin. compl. semicanal n m cessament mental que té lloc en el es conexón; semicanal condicionament clàssic quan dues en connexon; hemichannel opcions són igualment no plaents. NEUROBIOLOGIA CEL·LULAR. Proteïna transmembrana constituïda per sis subunitats de connexina disposades hexagonalment que es projecta cap

79 C

a l’espai intercel·lular i constitueix que ens permet percebre el color la meitat d’un canal d’unió gap. d’un objecte de manera constant

Nota: Normalment, l’element presinàptic i invariable malgrat els canvis en i l’element postsinàptic tenen connexons, la composició espectral de la llum que s’obren i es tanquen per la rotació ambiental. de les subunitats. 626 constant d’espai n f 622 consciència n f veg. constant de longitud n f es conciencia en awareness; consciousness 627 constant de difusió n f NEUROBIOLOGIA DEL COMPORTAMENT. es constante de difusión Coneixença immediata i directa que en diffusion constant una persona té de la pròpia existèn- sbl D cia, condició, sensacions, operacions mentals o actes. NEUROFISIOLOGIA CEL·LULAR I DE SIS- TEMES. Mesura de la facilitat amb la 623 consolidació n f qual una càrrega iònica es mou en una determinada solució. es consolidación en consolidation 628 constant de longitud n f NEUROBIOLOGIA DEL COMPORTAMENT. sin. compl. constant d’espai n f Procés mitjançant el qual es forma una memòria permanent després es constante de espacio; d’una experiència d’aprenentatge. constante de longitud en length constant; space Nota: S’ha proposat que la consolidació constant s’assoleix després que l’aprenentatge indueixi en els circuits neuronals una ac- sbl l tivitat reverberant que produeix canvis NEUROFISIOLOGIA CEL·LULAR I DE SIS- sinàptics, els quals són la base per a la TEMES. memòria a curt termini i per a la memòria Distància física a la qual un a llarg termini. potencial local presenta una caiguda de l’amplitud del 63% del seu valor 624 constància de la mida n f inicial, que depèn de la resistència intracel·lular i de la resistència de es constancia del tamaño membrana. en size constancy Nota: La constant de longitud és la me- NEUROFISIOLOGIA CEL·LULAR I DE SIS- sura de l’eficiència de propagació en la TEMES. Propietat del sistema visual conducció electrotònica. que permet la visió d’un objecte com si tingués sempre la mateixa 629 constant de temps n f mida, malgrat que canviem l’angle es constante de tiempo visual o la distància. en time constant sbl t 625 constància del color n f es constancia del color NEUROFISIOLOGIA CEL·LULAR I DE SISTE- en color constancy MES. Temps en el qual un potencial de membrana assoleix un 63% del NEUROFISIOLOGIA CEL·LULAR I DE SIS- seu voltatge màxim com a resposta TEMES. Propietat del sistema visual a un canvi de corrent d’entrada, que

80 C

depèn de la resistència i la capaci- 633 convergència polimodal n f tància de la membrana plasmàtica. es convergencia polimodal Nota: La constant de temps de les neu- en polymodal convergence rones determina la rapidesa amb què la NEUROFISIOLOGIA CEL·LULAR I DE SIS- membrana respon als estímuls de manera passiva. TEMES. Convergència en què diferents fibres aferents provinents de 630 contrast simultani de diferents modalitats convergeixen color n m sobre les mateixes neurones. es contraste simultáneo de color 634 coprolàlia n f en simultaneous color contrast es coprolalia NEUROFISIOLOGIA CEL·LULAR I DE SISTE- en coprolalia MES. Efecte de percepció visual que es produeix sempre que dos colors NEUROPSICOLOGIA I PSIQUIATRIA. es localitzen en espais adjacents, a Impuls morbós d’utilitzar paraules causa que la interacció entre tots obscenes, freqüentment relaciona- dos altera la percepció de cadascun des amb els excrements, que es ma- d’ells. nifesta com a símptoma psiquiàtric en alguns casos d’esquizofrènia i de Nota: El contrast simultani de color és la síndrome de La Tourette. especialment rellevant quan afecta pa- relles de colors complementaris. 635 corba d’ajust n f 631 contrast successiu es curva de ajuste de color n m en tuning curve es contraste sucesivo de color NEUROFISIOLOGIA CEL·LULAR I DE en successive color contrast SISTEMES. Representació gràfica NEUROFISIOLOGIA CEL·LULAR I DE SIS- que descriu les característiques TEMES. Efecte de percepció visual de la resposta bioelèctrica mitjana que es produeix quan la percepció d’una neurona en funció de les ca- d’un color es troba afectada per la racterístiques de l’estímul que evoca percepció prèvia d’un altre color, a aquesta resposta. causa de la proximitat en el temps dels dos estímuls. 636 corba de llindar-freqüència n f 632 convergència n f es curva de umbral-frecuencia es convergencia en threshold-frequency curve en convergence NEUROFISIOLOGIA CEL·LULAR I DE SIS- NEUROFISIOLOGIA CEL·LULAR I DE SISTE- TEMES. Representació gràfica dels MES. Patró de connexió entre neuro- llindars mínims d’intensitat de sons nes en el qual diferents projeccions de diferent freqüència que són au- presinàptiques fan sinapsi amb una dibles per un individu. única neurona postsinàptica. Nota: En otorinolaringologia i neurologia la corba de freqüència permet diagnosticar sordeses globals i alteracions selectives d’una determinada banda de freqüències. L’orella humana és sensible a sons d’entre 20 Hz i 20 KHz de freqüèn- cia.

81 C

637 corba de sensibilitat n f 642 còrnia n f es curva de sensibilidad es córnea en sensitivity curve en cornea NEUROFISIOLOGIA CEL·LULAR I DE SIS- NEUROANATOMIA. Part anterior i TEMES. Representació gràfica dels transparent de la túnica externa del llindars mínims d’intensitat d’un globus ocular que proporciona una determinat estímul que genera una capa protectora a les estructures resposta propagada. òptiques.

638 cordó medul·lar n m 643 coroide n f es cordón medular es coroides en medullary cord en choroid NEUROANATOMIA. Regió de substàn- NEUROANATOMIA. Membrana del cia blanca de la medul·la espinal, globus ocular, molt vascularitzada semblant a una corda prima, cons- i pigmentada, que se situa entre tituïda per diversos tractes ascen- l’epiteli pigmentari de la retina i l’es- dents i descendents i limitada per cleròtica, i que continua rostralment l’emergència de les arrels ventrals i amb el cos ciliar i l’iris. dorsals dels nervis raquidis. Nota: La coroide contribueix a fer que Nota: Hi ha tres cordons medul·lars: el l’ull funcioni com una cambra fosca. ventral, el lateral i el dorsal. 644 corpuscle carotidi n m 639 n f corea veg. cos carotidi n m es corea en chorea 645 correlació encreuada NEUROLOGIA. Discinèsia caracteritza- d’activació neuronal n f da per moviments involuntaris, irre- es correlación cruzada de gulars, normalment ràpids, bruscos activación neuronal i breus que afecten la musculatura en cross-correlation of neuronal distal de les extremitats superiors i activity la cara. NEUROFISIOLOGIA CEL·LULAR I DE SIS- TEMES. Probabilitat que una neurona 640 n f corea de Huntington es despolaritzi en funció de la latèn- veg. malaltia de Huntington n f cia de la darrera descàrrega d’una altra neurona. 641 coreoatetosi n f es coreoatetosis 646 corrent n m en choreoathetosis es corriente NEUROLOGIA. Discinèsia caracterit- en current zada per un quadre clínic en què NEUROFISIOLOGIA CEL·LULAR I DE SISTE- es combinen la simptomatologia MES. Flux net de càrregues positives de la corea i la de l’atetosi. o negatives per unitat de temps en una solució.

Nota: La fórmula del corrent és AQ/At, i la unitat de mesura són els amperes (A).

82 C

647 corrent capacitatiu n m 651 corrent iònic n m es corriente capacitiva sin. compl. corrent resistiu n m en capacitive current es corriente iónica; corriente NEUROFISIOLOGIA CEL·LULAR I DE SIS- resistiva TEMES. Corrent iònic que provoca en ionic current; resistive current un canvi en la càrrega elèctrica neta NEUROFISIOLOGIA CEL·LULAR I DE SIS- emmagatzemada a la membrana TEMES. Corrent elèctric generat pel plasmàtica i ocasiona el canvi del moviment d’ions carregats positiva- potencial de membrana. ment o negativament d’un costat a l’altre de la membrana plasmàtica. 648 corrent de fuita n m Nota: En el sistema nerviós el corrent es corriente de escape; iònic ve determinat principalment pel corriente de pérdida moviment d’ions Na+, K+, Cl– i Ca2+ en- en leakage current tre l’interior i l’exterior de la membrana plasmàtica per a equilibrar la diferència NEUROFISIOLOGIA CEL·LULAR I DE de potencial de membrana. SISTEMES. Corrent iònic constant, + principalment d’ions K , que circula 652 corrent iònic a través dels canals passius de la macroscòpic n m membrana plasmàtica. es corriente iónica macroscópica Nota: El corrent de fuita és un dels ele- en macroscopic ionic current ments que determina la conductància de fuita. NEUROFISIOLOGIA CEL·LULAR I DE SIS- TEMES. Suma dels valors de corrent 649 corrent de placa motora n m iònic obtinguts en una mesura es corriente de placa motora simultània d’un gran nombre de en end-plate current canals.

NEUROFISIOLOGIA CEL·LULAR I DE SIS- 653 corrent M n m TEMES. Corrent iònic total que es produeix en una placa motora per es corriente M l’obertura d’un canal iònic activat en M current per acetilcolina. NEUROFISIOLOGIA CEL·LULAR I DE SISTEMES. Corrent iònic de cations 650 corrent elèctric n m modulat per l’activació de recep- es corriente eléctrica tors muscarínics amb canals de + en electric current K acoblats, la funció del qual és participar en la regulació de l’exci- NEUROFISIOLOGIA CEL·LULAR I DE SIS- tabilitat neuronal per sota del llindar TEMES. Moviment de càrregues elèc- de despolarització. triques resultant d’una diferència de potencial entre dos punts. 654 corrent resistiu n m Nota: En el sistema nerviós el corrent veg. corrent iònic n m elèctric ve determinat principalment pel moviment d’ions Na+, K+, Cl– i Ca2+ entre l’interior i l’exterior de la membrana per a equilibrar la diferència de potencial de membrana.

83 C

655 corrent total 661 cos callós n m n m de membrana es cuerpo calloso es corriente total de membrana en corpus callosum en total membrane current NEUROANATOMIA. Comissura que NEUROFISIOLOGIA CEL·LULAR I DE connecta regions equivalents dels SISTEMES. Corrent que prové de la lòbuls frontal, parietal, occipital, suma del corrent iònic generat entre insular i part del temporal dels dos l’interior i l’exterior de la membrana hemisferis cerebrals. plasmàtica i el corrent capacitatiu Nota: El cos callós és la comissura més que s’hi acumula. extensa de tot el sistema nerviós.

656 còrtex cerebel·lós n m 662 cos carotidi n m veg. escorça cerebel·losa n f sin. compl. corpuscle carotidi n m; glom carotidi n m 657 còrtex cerebral n m es corpúsculo carotídeo; cuerpo veg. escorça cerebral n f carotídeo; glomo carotídeo en carotid body; carotid 658 cortical adj corpuscle; glomus caroticum es cortical NEUROANATOMIA. Estructura neuro- en cortical vascular de forma ovalada situada NEUROANATOMIA. Relatiu o perta- sobre la bifurcació de l’artèria carò- nyent a l’escorça cerebral. tide primitiva consistent en un quimioceptor que respon als canvis de 659 corticotropina n f composició química de la sang, fo- sin. compl. hormona namentalment l’augment de diòxid adrenocorticotròpica n f de carboni i la disminució d’oxigen, els quals posen en funcionament sigla ACTH n f diversos reflexos respiratoris. es corticotropina; hormona adrenocorticotrópica; ACTH 663 cos ciliar n m en adrenocorticotropic sin. compl. zona ciliar n f hormone; corticotropin; ACTH es cuerpo ciliar; zona ciliar en ciliary body; ciliary zone NEUROQUÍMICA. Hormona polipeptí- dica sintetitzada per l’adenohipòfisi NEUROANATOMIA. Part anterior de a partir de la proopiomelanocor- la coroide en forma d’anell situada tina, que actua a l’eix format per immediatament darrere de l’iris que l’hipotàlem, la hipòfisi i la glàndula està constituïda pel múscul ciliar i suprarenal i promou la síntesi de els processos ciliars. corticoides endògens i noradrena- 664 cos de Luys n m lina a la glàndula suprarenal. veg. nucli subtalàmic n m 660 cos bollat n m veg. circumvolució dentada n f

84 C

665 cos de Nissl n m 672 cotransmissió n f sin. compl. substància es cotransmisión basòfila n f; substància de en cotransmission Nissl n f NEUROQUÍMICA. Procés fisiològic pel es cuerpo de Nissl; sustancia qual una neurona allibera dos o més basófila; sustancia de Nissl neurotransmissors diferents a nivell en basophilic substance; Nissl del terminal presinàptic. body; Nissl substance 673 n f NEUROHISTOLOGIA. Estructura granu- craniosinostosi lar basòfila present en el cos cel·lular es craneosinostosis d’una neurona. en craniosynostosis

Nota: El cos de Nissl correspon al reticle NEUROBIOLOGIA DEL DESENVOLUPA- endoplasmàtic rugós. MENT. Ossificació prematura d’una o més sutures de la calota cranial, 666 cos dentat n m que produeix deformitat del crani i veg. circumvolució dentada n f trastorns associats a la compressió del cervell. 667 cos fimbriat n m 674 creativitat n f veg. fímbria de l’hipocamp n f es creatividad 668 cos franjat n m en creativity veg. fímbria de l’hipocamp n f NEUROBIOLOGIA DEL COMPORTAMENT. Capacitat de produir nous productes 669 cos geniculat n m i noves associacions entre idees i conceptes existents per resoldre es cuerpo geniculado problemes d’una manera nova. en geniculate body Nota: La creativitat està relacionada amb NEUROANATOMIA. Cadascuna de les el pensament divergent. dues eminències semiovals situades a la part inferior de l’extremitat pos- 675 cresta acústica n f terior del tàlem. veg. cresta ampul·lar n f Nota: Es distingeixen dos cossos geniculats: el cos geniculat medial i el cos 676 n f geniculat lateral. El conjunt de tots dos cresta ampul·lar forma el metatàlem. sin. compl. cresta acústica n f es cresta acústica; cresta 670 cos mamil·lar n m ampular veg. tubercle mamil·lar de en acoustic crest; ampullary crest l’hipotàlem n m NEUROANATOMIA. Plec neuroepitelial de l’ampul·la on se situen els meca- 671 cos pineal n m noreceptors encarregats de detectar veg. glàndula pineal n f l’acceleració de l’endolimfa en la percepció de l’equilibri.

85 C

677 cresta neural n f persincrònica d’una població més es cresta neural o menys extensa de neurones de en neural crest l’escorça cerebral. Nota: 1. Les crisis epilèptiques poden NEUROBIOLOGIA DEL DESENVOLUPA- ser convulsants o no, generalitzades o MENT. Conjunt de cèl·lules embri- localitzades i comportar la disminució onàries que se separen de la placa de la consciència o no. medul·lar durant la neurulació i 2. Quan una crisi epilèptica és única o bé emigren per donar diferents tipus es repeteix dins el context d’una afecció de cèl·lules. cerebral aguda no es considera epilèpsia.

Nota: La cresta neural se situa al llarg del tub neural en procés de tancament. Dóna 680 crisi oculogira n f lloc a una gran varietat de tipus cel·lulars, es crisis oculógira tant del sistema nerviós (per exemple, en oculogyric crisis neurones del sistema nerviós perifèric i cèl·lules de neuròglia) com d’estructures NEUROLOGIA. Crisi dels moviments no neurals (per exemple, teixit connectiu rotatoris dels ulls en què els globus i ossos de la cara). oculars es mantenen fixats en una posició, generalment desviats cap 678 crisi d’angoixa n f a una direcció superior i externa, sin. compl. atac de pànic n m durant minuts o hores. es ataque de pánico; crisis de Nota: Les crisis oculogires es poden observar, per exemple, en el parkinsonisme angustia postencefalític i en l’encefalitis letàrgica en anxiety crisis; panic attack o bé secundàries a l’ús d’antipsicòtics. NEUROPSICOLOGIA I PSIQUIATRIA. Tras- torn d’ansietat caracteritzat per un 681 cristal·lí n m episodi breu, d’inici sobtat, en què es cristalino es manifesta un estat d’intensa en lens aprensió, por o pànic, associat a un sentiment de catàstrofe imminent. NEUROANATOMIA. Cos lenticular de l’ull, biconvex i transparent, situat Nota: La crisi d’angoixa pot anar acom- entre la pupil·la, l’iris i el cos vitri, panyada de símptomes variats i manifes- que fa convergir els raigs de llum tacions psicosomàtiques, com ara opres- sió precordial, taquicàrdia, palpitacions, formant imatges sobre la retina. sudoració freda, diarrea o deposicions abundoses, visió borrosa, acúfens, pa- 682 cromatòlisi n f restèsies, cefalàlgia o vertigen. La crisi es cromatólisis d’angoixa pot durar entre cinc i quinze en chromatolysis minuts o més, durant els quals el pacient necessita moure’s o caminar. NEUROHISTOLOGIA. Conjunt de canvis que experimenta el cos d’una neu- 679 crisi epilèptica n f rona després de la lesió de l’axó, es crisis epiléptica consistents en la dispersió del cos en seizure de Nissl, l’increment dels diàmetres nuclear i nucleolar, l’augment del NEUROLOGIA. Fenomen clínic d’apa- nombre de lisosomes, el desplaça- rició sobtada i expressió molt vari- ment del nucli cap a una posició able que està relacionat amb una excèntrica i modificacions en el descàrrega anormal, excessiva i hi- citosquelet.

86 C

683 cronestèsia n f es cronestesia en chronesthesy NEUROFISIOLOGIA CEL·LULAR I DE SISTE- MES. Anàlisi dels canvis de sensibilitat d’un sistema cel·lular als efectes d’una variable, la qual normalment és un element capaç d’alterar el funcionament del sistema.

Nota: En la cronestèsia neuronal l’ús d’un determinat fàrmac com a variable permet optimitzar-ne l’ús per a produir els efectes que es desitgen.

684 DAG n m 689 defecte pupil·lar veg. diacilglicerol n m aferent relatiu n m es defecto pupilar aferente 685 daltonisme n m relativo es daltonismo en relative afferent pupillary en daltonism defect NEUROBIOLOGIA DEL DESENVOLU- NEUROLOGIA. Alteració del reflex PAMENT. Discromatòpsia lligada al pupil·lar caracteritzada per una con- cromosoma X que es manifesta com tracció menor de les dues pupil·les a ceguesa parcial per a les longituds quan l’ull afectat rep un estímul d’ona del vermell i el verd. lluminós, que es produeix per una neuropatia òptica retrobulbar. 686 dany axonal difús n m 690 degeneració anterògrada n f veg. lesió axonal difusa n f veg. degeneració 687 DAP n f wal·leriana n f

veg. despolarització de vies 691 degeneració wal·leriana n f aferents primàries n f sin. compl. degeneració 688 decussació n f anterògrada n f es decusación es degeneración anterógrada; en decussation degeneración walleriana en anterograde degeneration; NEUROANATOMIA. Encreuament en Wallerian degeneration forma de X de fibres o de tractes nerviosos. NEUROHISTOLOGIA. Degeneració del segment distal d’un axó després d’una lesió d’aquest axó o del cos neuronal, en la qual els macròfags i les cèl·lules de Schwann reactives eliminen les restes axonals.

89 D

692 deliri n m 695 demència n f sin. compl. ideació delirant n f es demencia es delirio; ideación delirante en dementia en delusion; delusional ideation NEUROPSICOLOGIA I PSIQUIATRIA. Tras- NEUROPSICOLOGIA I PSIQUIATRIA. torn mental orgànic, amb tendència Creença falsa, basada en una in- a una evolució progressiva i irrever- terpretació errònia i personal de la sible, caracteritzat pel deteriorament realitat externa, incompatible amb de les capacitats cognitives, de la la intel·ligència i el nivell cultural de memòria i de l’adaptació social de l’individu, persistent, que no es pot l’individu, sense alteració del nivell corregir amb el raonament lògic i de consciència. que no és compartida per cap tra- dició cultural o religiosa. 696 demència de tipus Alzheimer n f 693 delírium n m veg. malaltia d’Alzheimer n f sin. síndrome confusional n f 697 dendrita n f es delirium; síndrome confusional es dendrita en acute confusion syndrome; en dendrite delirium NEUROHISTOLOGIA. Prolongació ar- NEUROPSICOLOGIA I PSIQUIATRIA. Tras- boriforme de la superfície del cos torn mental orgànic caracteritzat neuronal que constitueix l’element per un deteriorament de la consci- receptor principal de les sinapsis. ència que acostuma a aparèixer de Nota: Moltes dendrites presenten espines manera sobtada, amb un curs breu amb la finalitat d’incrementar la superfí- i fluctuant. cie receptora.

Nota: En el delírium es presenten canvis 698 denervació n f en el cicle son/vigília, anomalies en l’activitat psicomotora i afectació de la me- veg. enervació n f mòria, l’orientació, la percepció i la parla. Les causes més freqüents són l’encefalo- 699 dent de l’axis n f patia toxicometabòlica, els traumatismes cranioencefàlics, els atacs epilèptics i les veg. apòfisi odontoide n f lesions cerebrals focals. 700 dependència 694 delírium trèmens n m de substàncies n f es delirium tremens es dependencia de sustancias en delirium tremens en substance dependence NEUROPSICOLOGIA I PSIQUIATRIA. De- NEUROPSICOLOGIA I PSIQUIATRIA. Ne- lírium propi de l’alcoholisme crònic, cessitat de consumir una substància causat per un augment de la dosi psicoactiva de manera periòdica per alcohòlica ingerida o per una priva- a experimentar-ne els efectes o per ció brusca de l’alcohol etílic. a evitar la síndrome d’abstinència.

90 D

701 dependència física n f 705 depressió major n f es dependencia física sin. trastorn depressiu en physical dependence major n m NEUROPSICOLOGIA I PSIQUIATRIA. De- es depresión mayor; trastorno pendència de substàncies caracte- depresivo mayor ritzada per l’aparició de tolerància en major depression; major i de síndrome d’abstinència. depressive disorder NEUROPSICOLOGIA I PSIQUIATRIA. 702 dependència psíquica n f Trastorn depressiu caracteritzat es dependencia psíquica per la pèrdua d’interès o plaer en en psychological dependence la majoria d’activitats durant un NEUROPSICOLOGIA I PSIQUIATRIA. De- període mínim de dues setmanes, pendència de substàncies o d’una acompanyada d’altres símptomes pràctica caracteritzada per la neces- indicatius. sitat d’experimentar-ne les efectes, Nota: La simptomatologia de la depres- sense que s’arribi a la dependència sió major inclou canvis en la gana, el física. pes, el son i l’activitat psicomotora; falta d’energia; infravaloració o culpa; dificultat per a pensar, concentrar-se o prendre 703 depressió n f decisions, i pensaments de mort, idees veg. trastorn depressiu n m suïcides o intents de suïcidi.

704 depressió a llarg termini n f 706 dermàtom n m sigla DLT n f es dermatoma es depresión a largo plazo; DLP en dermatome en long-term depression; LTD NEUROANATOMIA. Àrea cutània NEUROFISIOLOGIA CEL·LULAR I DE SISTE- que és innervada per les fibres MES. Reducció de l’eficàcia sinàptica aferents sensorials d’una mateixa a partir d’una disminució dels po- arrel medul·lar, canalitzades a través tencials postsinàptics durant hores d’un o de diversos nervis perifèrics. o dies, generalment produïda per Nota: El coneixement dels dermàtoms una estimulació repetida de baixa és fonamental per a associar alteracions freqüència. de la sensibilitat de regions específiques del cos amb lesions de nivells medul·lars Nota: La depressió a llarg termini s’ha determinats. descobert a les cèl·lules de Purkinje del cerebel, que responen menys a l’activació 707 descerebració n f per despolarització quan s’activen simul- tàniament les projeccions de les fibres es descerebración paral·leles i les de les fibres grimpadores. en decerebration També s’ha descrit al neocòrtex. NEUROFISIOLOGIA CEL·LULAR I DE SIS- TEMES. Eliminació anatòmica o inac- tivació del cervell que en comporta la pèrdua de funcionalitat i que es manifesta de manera característi- ca en una hipertonia generalitzada amb hiperextensió de les quatre extremitats.

91 D

708 descerebració clínica n f 713 deshabituació n f es descerebración clínica es deshabituación en clinical decerebration en dishabituation NEUROLOGIA. Descerebració produïda NEUROPSICOLOGIA I PSIQUIATRIA. Eli- com a conseqüència d’afeccions minació per mitjans terapèutics d’un nervioses diverses, com ara una hàbit o un costum que es considera compressió del mesencèfal pels lò- perjudicial. buls temporals o lesions en la part alta de la protuberància, o per hi- 714 desintoxicació n f poglucèmia o hipòxia intenses. es desintoxicación en detoxification; disintoxication 709 descerebració experimental n f NEUROPSICOLOGIA I PSIQUIATRIA. Eli- minació de les substàncies tòxiques es descerebración experimental de l’organisme mitjançant processos en experimental decerebration naturals o terapèutics. NEUROFISIOLOGIA CEL·LULAR I DE SIS TEMES. Descerebració induï- 715 desmielinització n f da experimentalment en animals es desmielinización mitjançant un tall de l’encèfal per en demyelinization sota dels tubercles quadrigeminats o mitjançant lligadures arterials, amb NEUROHISTOLOGIA. Pèrdua o destruc- què es provoca la desconnexió de ció de la mielina del neurilemma o les influències de l’escorça cerebral de la mielina associada a l’oligoden- sobre estructures subcorticals o es- dròcit, generalment a causa d’un pinals. procés degeneratiu.

710 desè parell cranial n m 716 desorganització de la parla n f veg. nervi vague n m veg. incoherència 711 desemmascarament n m de la parla n f

es desenmascaramiento 717 desorientació n f en unmasking es desorientación NEUROBIOLOGIA CEL·LULAR. Procés en disorientation fisiològic mitjançant el qual s’activen funcionalment connexions entre NEUROPSICOLOGIA I PSIQUIATRIA. Es- neurones que existien però que eren tat de confusió mental caracteritzat inactives. per una percepció inadequada o incorrecta de l’espai, el temps o la 712 deshabituació n f identitat.

es deshabituación 718 despolarització n f en dishabituation es despolarización NEUROBIOLOGIA DEL COMPORTAMENT. en depolarization Recuperació d’una resposta desapa- reguda o disminuïda a causa d’un NEUROFISIOLOGIA CEL·LULAR I DE SIS- procés d’habituació. TEMES. Procés mitjançant el qual el potencial de repòs de membrana

92 D

d’una cèl·lula excitable es fa menys cionar-les de manera gradual a una negatiu. nova resposta incompatible amb la que es pretén eliminar. 719 despolarització de vies aferents primàries n f 722 dessincronització interna n f sigla DAP n f es desincronización interna es despolarización de vías en internal disynchronization aferentes primarias; DAP NEUROLOGIA. Dessincronització dels en primary afferent ritmes circadiaris de la temperatura i depolarization; PAD del cicle son/vigília que té lloc quan NEUROFISIOLOGIA CEL·LULAR I DE SIS- s’aïlla completament un ésser viu TEMES. Despolarització de les vies del món exterior. aferents espinals de les neurones sensorials del gangli de l’arrel espi- 723 detecció de coincidències n f nal dorsal per part de circuits o pro- es detección de coincidencias jeccions descendents gabaèrgiques en coincidence detection que originen una inhibició presinàp- NEUROBIOLOGIA CEL·LULAR. Procés tica o impossibiliten la transmissió neuroquímic mitjançant el qual d’estímuls sensorials perifèrics a les una neurona és capaç de detectar interneurones o les motoneurones activitat sinàptica simultània però espinals. localitzada en punts diferents de Nota: La despolarització de vies aferents la seva estructura. primàries contribueix a la regulació de Nota: La detecció de coincidències permet l’excitabilitat dels reflexos espinals seg- explicar els processos neurals i facilita la mentaris per sistemes locals i descen- creació de mapes computacionals del dents. cervell. 720 n f dessensibilització 724 determinisme n m es desensibilización es determinismo en desensitization en determinism NEUROFARMACOLOGIA. Fenomen NEUROBIOLOGIA DEL COMPORTAMENT. farmacocinètic mitjançant el qual Teoria que considera que qualsevol la unió d’un lligand al seu receptor comportament té un origen o una produeix la disminució de l’eficàcia base biològica que el condiciona. en la transducció de senyal a causa d’una estimulació constant prolon- 725 diacilglicerol n m gada. sigla DAG n m 721 dessensibilització es diacilglicerol; DAG sistemàtica n f en diacylglycerol; DAG es desensibilización sistemática NEUROQUÍMICA. Molècula intracel- en systematic desensitization lular que, juntament amb el fosfat NEUROBIOLOGIA DEL COMPORTAMENT. d’inositol, prové de l’acció de la fos- Procediment terapèutic utilitzat folipasa C sobre els fosfolípids de la per a tractar respostes emocionals membrana plasmàtica i que actua condicionades com les fòbies o les com a segon missatger a través de crisis d’angoixa consistent a condi- la proteïna G.

93 D

726 diagnòstic per la imatge n m 730 diferència de temps es diagnóstico por la imagen interaural n f en image diagnosis es diferencia de tiempo NEUROCIÈNCIA COMPUTACIONAL. Di- interaural agnòstic mèdic basat en l’ús d’imat- en interaural time difference geria. NEUROFISIOLOGIA CEL·LULAR I DE SIS- TEMES. Diferència entre el temps 727 diàsquisi n f que triga a arribar un so a l’orella es diasquisis de posició més propera a la font en diaschisis d’emissió i el temps que triga a arribar a l’altra en una audició binaural, NEUROLOGIA. Modulació de la funció la qual és utilitzada pel cervell per i l’activitat en una part del cervell a inferir informació sobre la posició causada per una lesió en una àrea de la font emissora de so en relació situada a certa distància, però que amb l’orella. hi està connectada neuronalment. 731 diferència mínima 728 diencèfal n m detectable n f es diencéfalo es diferencia mínima detectable en diencephalon; interbrain en just noticeable difference NEUROANATOMIA. Porció del cervell NEUROFISIOLOGIA CEL·LULAR I DE SIS- derivada del prosencèfal embrionari, TEMES. Canvi més petit que es pot que està envoltada dels hemisferis percebre com a diferent en alguna cerebrals. de les propietats d’un estímul de- Nota: El diencèfal és constituït pel tàlem, terminat. l’epitàlem, el subtàlem i l’hipotàlem. 732 difusió facilitada n f 729 diferència d’intensitat interaural n f veg. transport passiu n m es diferencia de intensidad 733 dimorfisme sexual interaural cerebral n m en interaural intensity difference es dimorfismo sexual cerebral NEUROFISIOLOGIA CEL·LULAR I DE SIS- en brain sexual dimorphism TEMES. Diferència entre la intensitat NEUROPSICOLOGIA I PSIQUIATRIA. Con- de so que rep una orella i la que rep junt de diferències morfològiques, l’altra en una audició binaural, la químiques i funcionals entre el cer- qual és utilitzada pel sistema nerviós vell de l’home i el de la dona. central per a inferir la posició de la font emissora de so en relació amb 734 dinamina n f l’orella. es dinamina Nota: La diferència d’intensitat interaural es basa en el fet que l’orella més en dynamin allunyada de la font productora de so NEUROBIOLOGIA CEL·LULAR. Enzim rep un senyal més atenuat per l’efecte proteolític de tipus GTP-asa que in- d’obstaculització del cap. tervé en l’endocitosi per a separar les vesícules de la membrana que les ha originades.

94 D

Nota: La dinamina forma part d’una su- ni de comunicació per llenguatge perfamília de proteïnes implicada en els escrit o mímic. processos d’endocitosi. La dinamina I es Nota: La disfunció que causa la disàr- troba en les cèl·lules del sistema nerviós. tria pot produir-se a nivell de la primera motoneurona cortical, de les seves vies 735 dineïna n f descendents o de la segona motoneu- es dineína rona (en els nuclis de la protuberància en dynein o del bulb). NEUROBIOLOGIA CEL·LULAR. Proteïna 739 disautonomia n f motora que pot unir-se a la superfí- cie d’un microtúbul i desplaçar-s’hi es disautonomía longitudinalment arrossegant una en dysautonomia càrrega, mitjançant ATP com a font NEUROLOGIA. Disfunció del sistema d’energia, responsable del trans- nerviós autònom. port retrògrad dels components cel·lulars. 740 disc òptic n m es disco óptico 736 dinorfina n f en optic disc es dinorfina NEUROFISIOLOGIA CEL·LULAR I DE SIS- en dynorphin TEMES. Zona de la retina en la qual NEUROQUÍMICA. Neuropèptid opioi- es forma el nervi òptic a partir de de que resulta de la prodinorfina i les cèl·lules ganglionars. interacciona principalment amb els receptors d’opioides k. 741 discinèsia n f es discinesia 737 diplopia n f en dyskinesia sin. compl. visió doble n f NEUROLOGIA. Alteració de la coor- es diplopía; visión doble dinació motora caracteritzada per en diplopia; double vision dificultats per a executar moviments NEUROLOGIA. Defecte visual que voluntaris que es manifesta en mo- consisteix en la percepció de dues viments involuntaris no controlats. imatges d’un únic objecte, caracte- Nota: La discinèsia pot observar-se en rístic de les paràlisis del nervis que patologies dels nuclis basals o en malalts innerven la musculatura ocular ex- amb excés de medicació dopaminèrgica. trínseca d’un ull. 742 discinèsia tardana n f 738 disàrtria n f es discinesia tardía es disartria en tardive dyskinesia en dysarthria NEUROLOGIA. Discinèsia iatrogènica NEUROLOGIA. Alteració del llenguat- caracteritzada per moviments bu- ge caracteritzada per dificultat en cofacials continuats, conjuntament l’articulació de la parla deguda a le- amb altres tics i gesticulacions, que sions que afecten la innervació de la apareix com a reacció adversa, espe- musculatura articulatòria, sense que cialment en tractaments continuats hi hagi cap problema de comprensió amb antipsicòtics. Nota: Els símptomes de la discinèsia tardana poden desaparèixer pocs mesos

95 D

després de la retirada del fàrmac o bé 746 discriminació visual n f persistir indefinidament. sin. compl. agudesa visual n f 743 discordança n f es agudeza visual; es discordancia discriminación visual en discordance en visual acuity; visual discrimination NEUROBIOLOGIA DEL COMPORTAMENT. Manca de paral·lelisme de trets o NEUROFISIOLOGIA CEL·LULAR I DE SIS- elements fenotípics observats en TEMES. Capacitat de detectar com un parell d’individus, generalment a diferents dos punts de llum del en bessons. camp visual. Nota: La discriminació visual depèn de 744 discriminació espacial n f la concentració de receptors sensibles de la retina que permeti que els feixos es discriminación espacial emesos pels dos punts incideixin sobre en spatial discrimination receptors diferents. NEUROFISIOLOGIA CEL·LULAR I DE SIS- TEMES. Capacitat de percebre com 747 discromatòpsia n f a diferents dos estímuls que són es discromatopsia aplicats en dos punts diferents de en dischromatopsia l’espai. NEUROBIOLOGIA DEL DESENVOLU- Nota: La discriminació espacial depèn de PAMENT. Trastorn de la percepció la concentració de cèl·lules receptores cromàtica que consisteix en una que permeti que les dues fonts origi- ceguesa parcial per als colors. nals d’energia incideixin sobre cèl·lules diferents i siguin conduïdes per vies es- pecífiques no convergents a les diferents 748 disdiadococinèsia n f cèl·lules del sistema nerviós central. es disdiadococinesia en dysdiadochokinesia 745 discriminació temporal n f NEUROLOGIA. Alteració de la coor- es discriminación temporal dinació motora caracteritzada per en temporal discrimination dificultats per a realitzar moviments NEUROFISIOLOGIA CEL·LULAR I DE SIS- alternants continuats a una certa TEMES. Capacitat de percebre com velocitat amb les dues extremitats a diferents dos estímuls que són a la vegada, que es manifesta com aplicats en dos moments diferents. a signe d’alteracions cerebel·loses.

Nota: La discriminació temporal depèn Nota: En un ús terminològic poc precís de la capacitat electrofisiològica d’una les denominacions disdiadococinèsia i cèl·lula, o de diferents grups cel·lulars, adiadococinèsia s’empren com a sinò- de codificar l’arribada d’un nou estímul nimes. immediatament després d’haver-ne co- dificat un. 749 disestèsia n f es disestesia en dysesthesia NEUROLOGIA. Alteració de la sensibilitat, especialment de la tàctil, que condueix a percebre un estímul no

96 D

nociu com a sensació desagradable o per una alteració estructural de la o dolorosa. laringe.

750 disfàgia n f 754 disfunció sexual n f es disfagia veg. trastorn sexual n m en dysphagia 755 n f NEUROLOGIA. Dificultat de deglutir disgèusia causada per lesions en algun punt es disgeusia situat entre la boca i l’estómac, per en dysgeusia alteracions neuromusculars o per NEUROLOGIA. Trastorn caracteritzat obstrucció mecànica de l’esòfag. per una percepció anormal dels estímuls gustatius, habitualment 751 disfàsia n f desagradable.

es disfasia Nota: La disgèusia pot donar-se com a en dysphasia conseqüència de patologies cerebrals, NEUROLOGIA. Trastorn de la parla ca- com a efecte secundari de tractaments racteritzat per la dificultat d’evocar o com a simptomatologia relacionada amb altres afeccions. i comprendre el llenguatge causat per lesions corticals en regions del 756 dislàlia n f cervell implicades en l’elaboració del llenguatge. es dislalia en dyslalia Nota: En un ús terminològic poc precís els termes disfàsia i afàsia s’empren com NEUROLOGIA. Alteració de la parla a sinònims. caracteritzada per la dificultat a pro- nunciar algun fonema o a produir 752 disfèmia n f un so vocàlic diferent al que es vol es disfemia expressar a causa d’alteracions dels en disphemia òrgans perifèrics de la fonació. NEUROLOGIA. Síndrome caracterit- 757 dislèxia n f zada per alteracions linguïstiques, alteracions psicològiques i altera- es dislexia cions motores, en relació amb la en dyslexia parla. NEUROLOGIA. Trastorn del llenguat-

Nota: Una de les alteracions més fre- ge caracteritzat per la dificultat a qüents associades amb la disfèmia és la identificar, comprendre i reproduir quequesa. els símbols del llenguatge escrit a una edat suficient per a poder-ho 753 disfonia n f fer i sense que hi hagi cap alteració es disfonía orgànica ni cap dèficit intel·lectual en dysphonia que ho justifiqui. NEUROLOGIA. Trastorn de la fonació Nota: La dislèxia és un trastorn d’herència autosòmica dominant que afecta princi- caracteritzat per la dificultat de pro- palment les persones de sexe masculí. duir sons vocàlics, causat per una afecció en el nervi vague o en els nervis laringis, per trastorns psíquics

97 D

758 dismetria n f dominant per al llenguatge o en els es dismetría nuclis basals. en dysmetria Nota: La disprosòdia es pot manifestar en alteracions de la intensitat, el to o el NEUROLOGIA. Alteració motora carac- ritme del llenguatge parlat. teritzada per la manca de control de l’amplitud del moviment muscular a 762 disseny per blocs n m causa d’una incapacitat de mesurar adequadament les distàncies. es diseño por bloques en block design Nota: La dismetria és característica de les lesions cerebel·loses. NEUROBIOLOGIA DEL COMPORTAMENT. Tècnica de disseny experimental en 759 disnòmia n f psicologia cognitiva o en neuroimatgeria en què els assajos de cadascu- es disnomia na de les condicions experimentals en dysnomia són presentats conjuntament, en NEUROLOGIA. Alteració caracteritzada lloc d’aleatoritzar-se o barrejar-se per la dificultat d’anomenar objec- amb assajos d’altres condicions. tes o reconèixer-los a partir dels seus Nota: El disseny per blocs s’oposa al noms, tant en el llenguatge escrit disseny per esdeveniments i s’utilitza com en el parlat. molt freqüentment en experiments de tomografia per emissió de positrons i 760 disparitat binocular n f ressonància magnètica funcional. es disparidad binocular en binocular disparity 763 disseny per esdeveniments n m NEUROFISIOLOGIA CEL·LULAR I DE SISTE- MES. Diferència entre les localitzaci- es diseño por eventos ons de les imatges enviades pels dos en event-related design ulls al cervell produïda pel fet que NEUROBIOLOGIA DEL COMPORTAMENT. es troben separats horitzontalment i Tècnica de disseny experimental cada retina ofereix un punt de vista en psicologia cognitiva o en neu- diferent. roimatgeria en què els assajos de

Nota: 1. La disparitat binocular és la res- cadascuna de les condicions experi- ponsable de la percepció en profunditat. mentals són presentats segons una 2. Es distingeix entre dues classes de dis- seqüència aleatoritzada o pseudo- paritat binocular: l’encreuada o positiva, aleatoritzada. i la no encreuada o negativa, segons la Nota: El disseny per esdeveniments s’opo- distància a la qual es troben l’objecte i sa al disseny per blocs i s’utilitza molt el punt de fixació en la retina. freqüentment en psicologia experimental i en experiments de ressonància magnè- 761 disprosòdia n f tica funcional. es disprosodia en dysprosody 764 dissonància cognitiva n f NEUROLOGIA. Trastorn del llenguat- es disonancia cognitiva ge caracteritzat per la dificultat a en cognitive dissonance comprendre o expressar els compo- NEUROBIOLOGIA DEL COMPORTAMENT. nents emocionals de la parla, que Estat de tensió psicològica que pa- s’associa a lesions en l’hemisferi no teix un individu quan es produeix

98 D

una manca de congruència entre 768 distròfia miotònica n f els pensaments, sentiments, cre- es distrofia miotónica ences, actituds i comportaments en myotonic dystrophy que té establerts i una informació o una experiència que ha adquirit NEUROLOGIA. Miopatia difusa au- més recentment. tosòmica dominant caracteritzada per miotonia, debilitat muscular i Nota: La dissonància cognitiva és un con- canvis degeneratius en altres teixits cepte molt estudiat en psicologia social. no musculars, que s’associa amb cataractes, hipogonadisme i dèficit 765 distímia n f intel·lectual. veg. trastorn distímic n m 769 distròfia muscular n f 766 distonia n f es distrofia muscular es distonía en muscular dystrophy en dystonia NEUROLOGIA. Miopatia degenerativa NEUROLOGIA. Alteració del to mus- dels músculs esquelètics caracterit- cular caracteritzat per l’execució de zada per una pèrdua progressiva de contraccions musculars sostingudes, força i atròfia dels músculs, tot i que tòniques i lentes entre músculs opo- es conserva la innervació. nents que provoquen moviments repetitius i estereotipats o postures 770 distrofina n f anòmales de les extremitats o del es distrofina tronc. en dystrophin Nota: La distonia pot ser d’origen es- poràdic o hereditari o bé secundària a NEUROBIOLOGIA CEL·LULAR. Proteïna malalties degeneratives o a trastorns citosòlica que connecta el citosque- mentals. let de les cèl·lules amb la matriu extracel·lular a través de la mem- 767 distorsió cognitiva n f brana plasmàtica. es distorsión cognitiva Nota: Les mutacions en la distrofina són en cognitive distortion la causa d’algunes de les distròfies musculars. NEUROBIOLOGIA DEL COMPORTA- MENT. Error en el processament de 771 divergència n f la informació generador d’un biaix sistemàtic en la interpretació de es divergencia la realitat, en una mesura tal que en divergence causa pensaments, percepcions o NEUROFISIOLOGIA CEL·LULAR I DE SIS- creences defectuosos o poc adap- TEMES. Procés mitjançant el qual tatius, amb afectació de l’estabilitat es desenvolupa un patró de con- emocional. nexió neuronal entre una neurona

Nota: La distorsió cognitiva i les con- i el conjunt de neurones amb les seqüències emocionals negatives que quals estableix sinapsis a través de implica es tracten mitjançant la reestruc- diferents projeccions axonals. turació cognitiva.

99 D

772 DLT n f l’estímul nociu desencadenador i té veg. depressió un valor protector per a l’organisme. a llarg termini n f Nota: El dolor fisiològic sol respondre als analgèsics comuns. 773 doctrina neuronal n f 777 dolor neurogènic n m es doctrina neuronal en neuronal doctrine es dolor neurogénico en neurogenic pain NEUROFISIOLOGIA CEL·LULAR I DE SIS- TEMES. Teoria sobre el funcionament NEUROLOGIA. Dolor iniciat o causat del sistema nerviós segons la qual per una lesió primària, una disfun- les neurones són les unitats de fun- ció o una alteració transitòria del cionament i transducció de senyal. sistema nerviós central o del sistema nerviós perifèric. 774 dolor n m/f 778 dolor neurogènic es dolor perifèric n m en pain es dolor neurogénico periférico NEUROLOGIA. Experiència sensorial i en peripheral neurogenic pain emocional desagradable associada a la presència d’una lesió hística real o NEUROLOGIA. Dolor iniciat o causat potencial, o descrita com si aquesta per una lesió primària, una disfun- lesió hi fos present, que és captada ció o una alteració transitòria del per nociceptors i canalitzada per vies sistema nerviós perifèric. específiques fins al sistema nerviós central encefàlic. 779 dolor patològic n m

Nota: Actualment el mot dolor se sol es dolor patológico utilitzar en masculí, si bé en la llengua en pathologic pain antiga i en algunes zones del domini NEUROLOGIA. Dolor produït per al- lingüístic català és més habitual usar-lo teracions del sistema nociceptiu a en femení. nivell dels nociceptors perifèrics, la 775 dolor central n m via aferent o els centres espinals o centrals de processament, que es dolor central es caracteritza perquè la sensació en central pain dolorosa no s’atura després de NEUROLOGIA. Dolor iniciat o causat la desaparició de l’estímul nociu per una lesió primària o una disfun- desencadenador i no té un valor ció del sistema nerviós central. protector per a l’organisme.

Nota: 1. El dolor patològic pot associar-se 776 dolor fisiològic n m a al·lodínia, hiperalgèsia o hiperpatia. es dolor fisiológico 2. El dolor patològic és refractari al tracta- en physiologic pain ment amb analgèsics comuns i requereix teràpies específiques. NEUROLOGIA. Dolor produït per l’es- timulació del sistema nociceptiu en condicions normals, que es caracteritza perquè la sensació dolorosa s’atura després de la desaparició de

100 D

780 dolor referit n m rents zones de l’ull es disposen en les columnes de dominància ocular. es dolor referido en referred pain 784 dopamina n f NEUROLOGIA. Dolor d’origen vis- es dopamina ceral experimentat en una regió en dopamine determinada de la superfície de la pell allunyada de la localització de NEUROQUÍMICA. Catecolamina que l’òrgan intern afectat. actua com a precursor immediat de la norepinefrina i com a neurotrans- 781 dominància cerebral n f missor al sistema nerviós central. sin. compl. dominància Nota: La dopamina és el neurotransmissor de diverses vies del sistema nerviós, hemisfèrica n f principalment de les vies mesolímbica, es dominancia cerebral; mesocortical i nigroestriatal. La degenera- dominancia hemisférica ció de les neurones de la via nigroestriatal en cerebral dominance; produeix un dèficit de dopamina que es hemispheric dominance relaciona amb la malaltia de Parkinson.

NEUROFISIOLOGIA CEL·LULAR I DE 785 dopaminèrgic -a adj SISTEMES. Especialització de cada hemisferi cerebral en la integració es dopaminérgico i el control de diferents funcions. en dopaminergic

Nota: 1. L’exemple més clar de domi- NEUROQUÍMICA. Dit d’una estructura nància cerebral és la lateralització de o una via del sistema nerviós relaci- les funcions del llenguatge, situades en onada amb la neurotransmissió de l’hemisferi dominant per al llenguatge, dopamina o substàncies anàlogues. que generalment és l’esquerre. 2. Per a estudiar la dominància cerebral 786 dotzè parell cranial n m s’utilitzen tècniques com el test de Wada o l’estimulació magnètica transcranial, veg. nervi hipoglòs n m que permeten inactivar un hemisferi o regió cerebral i determinar si és dominant 787 drogoaddicció n f o no per a diferents funcions. sin. drogodependència n f; toxicomania n f 782 dominància hemisfèrica n f es drogadicción; veg. dominància cerebral n f drogodependencia; toxicomanía 783 dominància ocular n f en drug addiction; drug es dominancia ocular dependence en ocular dominance NEUROPSICOLOGIA I PSIQUIATRIA. NEUROFISIOLOGIA CEL·LULAR I DE SIS- Addicció a una o més substàncies TEMES. Procés pel qual es tendeix psicoactives que es manifesta en a utilitzar amb preferència un ull un conjunt de signes i símptomes o l’altre per a realitzar funcions cognitius, conductuals i fisiològics determinades, especialment mani- indicatius de la pèrdua de control fest quan la visió presenta alguna de l’individu sobre l’ús aquestes deficiència. substàncies com a conseqüència

Nota: Les cèl·lules amb patrons equiva- de la dependència desenvolupada. lents de dominància ocular per a dife-

101 D

788 drogodependència n f sin. drogoaddicció n f

789 duramàter n f sin. compl. paquimeninge n f es duramadre; duramáter; paquimeninge en dura mater; pachymeninx NEUROANATOMIA. Meninge més externa i més fibrosa, constituïda per l’encreuament de molts fascicles de fibres col·làgenes i per moltes xarxes de fibres elàstiques.

102 E

790 EAE n f 794 ecolocalització n f veg. encefalomielitis al·lèrgica es ecolocalización experimental n f en echolocation NEUROFISIOLOGIA CEL·LULAR I DE SISTE- 791 ecoacúsia n f MES. Sistema d’orientació altament es ecoacusia especialitzat de certs animals que en echoacousia emeten trens de sons de curta durada i mesuren el temps que triguen a NEUROLOGIA. Percepció auditiva il- lusòria de repetició de sons i parau- detectar l’ona de ressonància quan les una vegada ja s’han pronunciat. topa amb els objectes propers. Nota: L’ecoacúsia és característica de 795 ecopràxia n f malalties del lòbul temporal. sin. compl. ecocinèsia n f 792 ecocinèsia n f es ecocinesia; ecopraxia veg. ecopràxia n f en echokinesis; echopraxia NEUROLOGIA. Apràxia caracteritzada 793 ecolàlia n f per la repetició imitativa automàtica es ecolalia dels moviments d’una altra persona, en echolalia no voluntària i de caràcter incontro- lable. NEUROLOGIA. Alteració motora caracteritzada per la repetició automà- 796 ectonucleotidasa n f tica de les paraules o de les frases pronunciades per l’interlocutor. es ectonucleotidasa en ectonucleotidase Nota: L’ecolàlia es pot observar en pacients amb alteracions orgàniques cere- NEUROBIOLOGIA CEL·LULAR. Proteïna brals com l’afàsia sensorial transcortical, de membrana d’acció enzimàtica, en afectats per un trastorn psicòtic o en amb el centre actiu orientat exter- la síndrome de La Tourette. nament, que degrada els nucleòtids extracel·lulars i controla el senyal modulat per purines.

Nota: En el sistema nerviós, l’ectonucleotidasa neuronal degrada l’ATP que s’allibera en les sinapsis.

103 E

797 edema vasogènic n m sistema de projeccions nervioses i es edema vasógeno projeccions neurovasculars. en vasogenic edema Nota: El sistema de projeccions nervioses de l’eix hipotalamohipofisiari està format NEUROBIOLOGIA CEL·LULAR. Edema pel tracte hipotalamohipofisiari entre cerebral que es produeix en l’espai els nuclis hipotalàmics i la neurohipòfisi, extracel·lular del cervell a causa de mentre que el sistema de projeccions la ruptura de la barrera hematoen- neurovasculars està format pel tracte cefàlica. tuberoinfundibular i el sistema portal hipofisiari entre l’hipotàlem i l’adenohi- Nota: L’edema cerebral vasogènic pot pòfisi. originar-se per causes diverses, com ara traumatismes, hipertensió maligna, càn- cer o mal de muntanya. 802 ELA n f veg. esclerosi lateral 798 EEG n m amiotròfica n f veg. electroencefalograma n m 803 elèctrode n m 799 eferent adj es electrodo es eferente en electrode en efferent NEUROCIÈNCIA COMPUTACIONAL. Con- NEUROFISIOLOGIA CEL·LULAR I DE SIS- ductor elèctric a través del qual pot TEMES. Dit d’una fibra, una via o un entrar o pot sortir un corrent elèctric impuls nerviós que porten informa- d’un medi. ció des del sistema nerviós central Nota: L’ús d’elèctrodes permet enregistrar fins a la perifèria o que surten d’una potencials d’acció neuronals o excitar àrea o un nucli del sistema nerviós. parts del sistema nerviós.

800 efrina n f 804 elèctrode d’agulla n m es efrina es electrodo de aguja en ephrin en needle electrode NEUROBIOLOGIA DEL DESENVOLUPA- NEUROCIÈNCIA COMPUTACIONAL. Elèc- MENT. Proteïna de membrana im- trode en forma de punxa fina que plicada en fenòmens de plasticitat s’insereix a través de la pell, fins a sinàptica en l’adult i en el desenvo- atènyer zones properes a aquelles lupament del patró organitzatiu de en les quals es desitja enregistrar les connexions i sinapsis neuronals. l’activitat neuronal o excitar nervis, músculs o àrees del sistema nerviós 801 eix central. hipotalamohipofisiari n m 805 elèctrode de maniguet n m es eje hipotálamo-hipofisario en hypothalamo-hypophysial axis es electrodo en manguito en cuff electrode NEUROANATOMIA. Eix nerviós i vascular del sistema nerviós central que NEUROCIÈNCIA COMPUTACIONAL. connecta diferents nuclis de l’hipo- Elèctrode que s’enrotlla al voltant tàlem i de la hipòfisi a través d’un d’un nervi i permet estimular-lo o enregistrar els impulsos nerviosos que hi passen.

104 E

806 elèctrode superficial n m 810 electroencefalograma es electrodo superficial sincronitzat n m en superficial electrode es electroencefalograma NEUROCIÈNCIA COMPUTACIONAL. sincronizado Elèctrode que es col·loca sobre la en synchronized pell a fi d’enregistrar, d’una manera electroencephalogram no invasiva, activitat neuromuscular NEUROFISIOLOGIA CEL·LULAR I DE SISTE- o característiques elèctriques dels MES. Electroencefalograma d’ondes teixits o bé d’estimular parts del lentes i d’amplitud elevada, que es sistema nerviós o muscular. registra durant la fase de son lent.

807 electroencefalògraf n m 811 electromiògraf n m es electroencefalógrafo es electromiógrafo en electroencephalograph en electromyograph NEUROFISIOLOGIA CEL·LULAR I DE SIS- NEUROFISIOLOGIA CEL·LULAR I DE SIS- TEMES. Aparell utilitzat per a dur a TEMES. Aparell utilitzat per a dur a terme un electroencefalograma. terme un electromiograma.

Nota: L’electroencefalògraf efectua la Nota: L’electromiògraf es fa servir per al mesura mitjançant la implantació d’uns diagnòstic de malalties neuromusculars. elèctrodes superficials en el crani, en un nombre de punts elevat i seguint un 812 electromiograma n m patró determinat. sigla EMG n m 808 electroencefalograma n m es electromiograma; EMG sigla EEG n m en electromyogram; EMG es electroencefalograma; EEG NEUROFISIOLOGIA CEL·LULAR I DE SIS- en electroencephalogram; EEG TEMES. Enregistrament gràfic dels canvis de potencial i l’activitat elèc- NEUROFISIOLOGIA CEL·LULAR I DE SIS- trica que es produeixen durant la TEMES. Enregistrament gràfic de l’ac- contracció muscular. tivitat elèctrica de l’escorça cerebral al llarg d’un període determinat. 813 electrooculògraf n m

809 electroencefalograma es electrooculógrafo dessincronitzat n m en electrooculograph es electroencefalograma NEUROFISIOLOGIA CEL·LULAR I DE SIS- desincronizado TEMES. Aparell utilitzat per a dur a en desynchronized terme un electrooculograma. electroencephalogram 814 electrooculograma n m NEUROFISIOLOGIA CEL·LULAR I DE SISTE- sigla EOG n m MES. Electroencefalograma d’ondes ràpides i d’amplitud baixa que es es electrooculograma; EOG registra durant la fase de son REM en electrooculogram; EOG o de vigília activa. NEUROFISIOLOGIA CEL·LULAR I DE SISTE- MES. Enregistrament gràfic dels canvis de potencial que es produeixen

105 E

en la retina durant els moviments crement del ritme del batec cardíac, que oculars o l’adaptació dels ulls a la són respostes pròpies de la via adrenèr- claror. gica.

Nota: L’electrooculograma s’acostuma a 821 emoció bàsica n f fer servir en estudis del son per a detectar la fase del son REM. es emoción básica en basic emotion 815 n m electroxoc NEUROBIOLOGIA DEL COMPORTAMENT. veg. teràpia Emoció primària reconeguda univer- electroconvulsiva n f salment a totes les cultures com a base per a la resta d’emocions. 816 n f EM Nota: Tot i que hi ha diferències entre veg. esclerosi múltiple n f autors, hi ha consens a considerar emocions bàsiques la por, la tristesa, la ira i 817 EMG n m l’alegria.

veg. electromiograma n m 822 EMT n f 818 eminència teres n f veg. estimulació magnètica transcranial n f veg. col·licle facial n m 823 EMTr n f 819 emmagatzematge n m veg. estimulació magnètica es almacenamiento transcranial repetitiva n f en storage NEUROBIOLOGIA DEL COMPORTAMENT. 824 EMTs n f Procés de retenció i manteniment veg. estimulació magnètica de la informació codificada al llarg transcranial d’impulsos del temps. simples n f Nota: En el procés d’emmagatzematge poden intervenir diferents tipus d’es- 825 encèfal n m tructures mnemòniques en funció del temps de permanència de la informació es encéfalo que es codifica: magatzems sensorials, en encephalon magatzems a curt termini i magatzems NEUROANATOMIA. Porció del sistema a llarg termini. nerviós central situat dins del crani i constituït pel cervell, el cerebel i 820 emoció n f el tronc de l’encèfal.

es emoción Nota: En el sistema nerviós central l’encè- en emotion fal funciona jeràrquicament com a centre NEUROBIOLOGIA DEL COMPORTA- superior quant a la presa de decisions, a funcions cognitives com la memòria i la MENT. Reacció afectiva, en general parla, a l’execució motora i al processa- intensa, provocada per una situa- ment d’estímuls sensorials. ció, un pensament o una imatge, que s’acompanya de determinades manifestacions conductuals, fisiolò- giques i subjectives.

Nota: L’emoció pot tenir manifestacions fisiològiques com ara la sudoració o l’in-

106 E

826 encefalina n f cèfal i la desmielinització d’àrees es encefalina del sistema nerviós central. en enkephaline Nota: L’encefalitis al·lèrgica experimental es considera un model d’estudi de l’es- NEUROQUÍMICA. Neuropèptid opioide clerosi múltiple. endogen que prové de la proencefalina i és alliberat per l’adenohipòfisi 830 encefalopatia n f en situacions d’estrès. es encefalopatía Nota: Les dues formes d’encefalina que en encephalopathy existeixen es diferencien en l’últim amino- àcid: una conté leucina (Leu-encefalina) NEUROLOGIA. Afecció de l’estructu- i l’altra, metionina (Met-encefalina). ra o la funció dels teixits cerebrals, generalment crònica, destructiva o 827 encefalitis n f degenerativa.

es encefalitis Nota: 1. L’encefalopatia pot tenir qual- en encephalitis sevol origen, però habitualment és causada per complicacions de malalties no NEUROLOGIA. Inflamació d’una part neurològiques o per anòxia cerebral. de l’encèfal. 2. L’encefalopatia pot provocar des d’al- Nota: L’encefalitis pot ser d’origen víric, teracions difuses de les funcions cerebrals bacterià, parasitari, micòtic o al·lèrgic i fins a trastorns del comportament i del pot presentar-se sola o associada a una nivell de consciència amb un curs a ve- afecció meníngia. gades fluctuant.

828 encefalomielitis n f 831 encefalopatia n f es encefalomielitis espongiforme en encephalomyelitis sin. malaltia per prions n f NEUROLOGIA. Inflamació de l’encèfal es encefalopatía espongiforme; i de la medul·la espinal simultània- enfermedad por priones ment. en prion disease; spongiform encephalopathy Nota: L’encefalimielitis pot tenir un origen infecciós o autoimmunitari. NEUROLOGIA. Encefalopatia causada per prions i caracteritzada 829 encefalomielitis al·lèrgica per una pèrdua neuronal cortical experimental n f acompanyada de vacuolització de sigla EAE n f les regions afectades, que es manifesta com a demència profunda es encefalomielitis alérgica ràpidament progressiva, atàxia experimental; EAE cerebel·losa, mioclònies difuses i en experimental allergic altres alteracions neurològiques i encephalomyelitis; EAE visuals. NEUROLOGIA. Malaltia autoimmu- nitària experimental que s’indueix 832 enclusa n f en animals de laboratori mitjançant es yunque la inoculació d’antígens, els quals en incus produeixen la inflamació de l’en- NEUROANATOMIA. Osset situat a la cavitat timpànica de l’orella mitjana, entre el martell i l’estrep, que

107 E

condueix les vibracions des de la 837 enervació n f membrana timpànica fins a l’orella sin. compl. denervació n f interna. es denervación 833 endevinació en denervation; enervation del pensament n f NEUROANATOMIA. Ablació d’un nervi veg. lectura del pensament n f o un grup de nervis que innerven una regió del cos. 834 endocitosi n f 838 enginyeria cognitiva n f es endocitosis en endocytosis es ingeniería cognitiva en cognitive engineering NEUROBIOLOGIA CEL·LULAR. Procés pel qual una cèl·lula capta material NEUROCIÈNCIA COMPUTACIONAL. Dis- extracel·lular i produeix un endoso- ciplina que aplica els models desen- ma que el conté. volupats en les ciències cognitives i els mètodes propis de l’enginyeria 835 endolimfa n f per al disseny de sistemes artificials amb capacitat de raonament, apre- es endolinfa nentatge o interpretació d’estímuls en endolymph sensorials. NEUROFISIOLOGIA CEL·LULAR I DE SISTE- MES. Substància líquida que omple 839 enregistrament la rampa vestibular de la còclea i el de senyal n m laberint membranós vestibular i que es registro de señal posseeix una alta concentració de en signal recording K+. NEUROCIÈNCIA COMPUTACIONAL. Nota: Els moviments de l’endolimfa participen en la transducció dels senyals so- Procés de recollida de senyals neu- nors o de l’equilibri mitjançant l’activació ronals, habitualment mitjançant dels mecanoreceptors. dispositius electrònics.

836 endorfina n f 840 entrenament n m es endorfina es entrenamiento en endorphin en training NEUROQUÍMICA. Neuropèptid opi- NEUROCIÈNCIA COMPUTACIONAL. oide d’activitat neurotransmissora Procés que consisteix a mostrar els i d’efectes analgèsics molt potents patrons d’aprenentatge a una xarxa que prové de la lisi de la proopiome- neuronal perquè adeqüi els pesos lanocortina i es localitza preferent- de les seves sinapsis. ment a la hipòfisi anterior, al lòbul mitjà de la hipòfisi i al voltant del 841 envelliment n m nucli arquejat de l’hipotàlem. es envejecimiento Nota: L’endorfina que té l’acció més po- en aging tent és la b-endorfina. NEUROBIOLOGIA CEL·LULAR. Procés biològic que comporta canvis gra- duals i irreversibles en una cèl·lula,

108 E

un òrgan, una estructura o un or- anormal espontània i sincronitzada ganisme a causa del pas del temps. d’un grup de neurones, que presenta una expressió clínica variada 842 envelliment cerebral n m caracteritzada per la pèrdua de la es envejecimiento cerebral consciència, fenòmens motors anor- en brain aging mals, convulsions i trastorns psíquics o sensorials, segons la localització NEUROLOGIA. Envelliment que expe- del focus d’origen. rimenta el cervell, el qual es tradueix en un deteriorament progressiu Nota: L’epilèpsia també pot estar causada per lesions cerebrals secundàries determinat per factors genètics, a cirurgia, cicatrius posttraumàtiques, ambientals, hormonals i biològics tumors, malformacions cerebrals o tras- normals, als quals es poden afegir torns metabòlics. factors de caràcter patològic. 848 epinefrina n f 843 EOG n m veg. adrenalina n f veg. electrooculograma n m 849 episodi maníac n m 844 epèndima n f veg. mania n f es epéndimo en ependyma 850 epitàlem n m NEUROHISTOLOGIA. Capa de cèl·lules es epitálamo que recobreix la cavitat dels ventri- en epithalamus cles cerebrals i del conducte central NEUROANATOMIA. Zona del diencèfal de la medul·la espinal. situada davant dels tubercles quadrigeminats superiors i composta 845 ependimòcit n m per la glàndula pineal i els nuclis sin. compl. cèl·lula habenulars amb les seves fibres de ependimàtica n f connexió. es célula ependimaria; ependimócito 851 epiteli neural n m en ependymal cell; es epitelio neural ependymocyte en neural epithelium NEUROHISTOLOGIA. Cèl·lula de neu- NEUROBIOLOGIA DEL DESENVOLUPA- ròglia del sistema nerviós central MENT. Estrat cel·lular que recobreix que forma l’epèndima. les parets internes del tub neural i que genera la neuròglia i les neu- 846 epífisi n f rones del sistema nerviós central. veg. glàndula pineal n f 852 epiteli pigmentari 847 epilèpsia n f de la retina n m es epilepsia es epitelio pigmentado de la en epilepsy retina en retinal pigment epithelium NEUROLOGIA. Trastorn consistent en la repetició de crisis epilèpti- NEUROANATOMIA. Estrat cel·lular a la ques causades per una descàrrega zona més interna de la retina, entre

109 E

la coroide i l’estrat de fotorecep- l’escorça cerebral, del bulb raquidi tors, que té com a funció absorbir la i de la banya ventral de la medul·la llum que incideix sobre la superfície espinal que es manifesta habitual- retinal i evitar que s’hi reflecteixi i ment en una pèrdua progressiva de produeixi la distorsió de la imatge. força, atròfia muscular i fascicula- cions. 853 equació de Goldman n f sin. compl. equació de 857 esclerosi múltiple n f Goldman-Hodgkin-Katz n f sigla EM n f es ecuación de Goldman; es esclerosis múltiple; EM ecuación en multiple sclerosis; MS de Goldman-Hodgkin-Katz NEUROLOGIA. Malaltia neurodege- en Goldman equation; nerativa d’origen desconegut carac- Goldman-Hodgkin-Katz teritzada per l’aparició de zones de equation desmielinització al sistema nerviós NEUROFISIOLOGIA CEL·LULAR I DE SIS- central, de curs erràtic i imprevisible, TEMES. Equació que permet deter- amb alteracions de la visió, de la minar els potencials de membrana força o de la sensibilitat episòdi- en funció de la permeabilitat de la ques o permanents, en funció de membrana al pas dels ions i de la la localització de les plaques des- concentració iònica a l’interior i a mielinitzades.

l’exterior de la cèl·lula. Nota: Hi ha quatre tipus d’esclerosi múlti- ple, segons el curs de la malaltia: remitent 854 equació de Goldman- recurrent, progressiva secundària, pro- Hodgkin-Katz n f gressiva primària o recurrent progressiva. veg. equació de Goldman n f 858 escleròtica n f 855 error retinal n m es esclerótica es error retiniano en sclera en retinal error NEUROANATOMIA. Membrana fibrosa de color blanc que forma la túnica NEUROFISIOLOGIA CEL·LULAR I DE externa que ocupa les cinc sisenes SISTEMES. Diferència en la posició angular de l’ull entre l’objecte diana parts posteriors del globus ocular. i la fòvea. 859 escorça associativa 856 esclerosi lateral parietal n f amiotròfica n f veg. escorça parietal sigla ELA n f posterior n f es esclerosis lateral amiotrófica; 860 escorça auditiva primària n f ELA en amyotrophic lateral sclerosis; veg. àrea auditiva primària n f ALS 861 escorça auditiva NEUROLOGIA. Malaltia neurodege- secundària n f nerativa d’origen desconegut ca- veg. àrea auditiva racteritzada per un deteriorament secundària n f progressiu de les motoneurones de

110 E

862 escorça cerebel·losa n f 867 escorça entorínica n f sin. compl. còrtex es corteza entorrinal cerebel·lós n m en entorhinal cortex es corteza cerebelosa NEUROANATOMIA. Àrea cortical si- en cerebellar cortex tuada a la circumvolució parahipo- NEUROHISTOLOGIA. Làmina molt pri- càmpica de la qual procedeixen les ma de substància grisa perifèrica principals aferències a la formació del cerebel, composta d’una capa hipocàmpica, que arriben des de molecular externa, una capa mitjana diferents àrees del neocòrtex. integrada per cèl·lules de Purkinje i Nota: L’escorça entorínica conté l’àrea una capa granular interna. olfactòria secundària.

863 escorça cerebral n f 868 escorça límbica n f sin. compl. còrtex cerebral n m es corteza límbica en limbic cortex es corteza cerebral en cerebral cortex NEUROANATOMIA. Porció de l’escorça cerebral en forma d’anell situada NEUROANATOMIA. Estrat superficial entorn del tronc de l’encèfal i del que recobreix cadascun dels dos diencèfal. hemisferis cerebrals, format pels cossos de les neurones i plegat en Nota: 1. L’escorça límbica correspon a circumvolucions separades per solcs. una porció filogenèticament primitiva de l’escorça cerebral. Nota: 1. Des del punt de vista filogenètic, 2. L’escorça límbica i les estructures que l’escorça cerebral se subdivideix en l’al- s’hi connecten constitueixen el sistema locòrtex i el neocòrtex. límbic. 2. Per a distingir diferents zones en l’es- corça cerebral, una de les classificacions 869 escorça motora primària n f més utilitzades actualment és la divisió en 52 àrees de Brodmann, que es basa en les veg. àrea motora primària n f diferències en anatomia, citoarquitectura i mieloarquitectura que mostren aquestes 870 escorça olfactòria àrees. primària n f veg. àrea olfactòria primària n f 864 escorça d’associació n f veg. àrea d’associació n f 871 escorça olfactòria secundària n f 865 escorça d’associació veg. àrea olfactòria auditiva n f secundària n f veg. àrea auditiva secundària n f 872 escorça parietal posterior n f sin. compl. escorça associativa 866 escorça d’associació parietal n f unimodal n f es corteza asociativa parietal; veg. escorça sensorial corteza parietal posterior secundària n f en posterior parietal cortex NEUROANATOMIA. Àrea d’associació multimodal de l’escorça cerebral,

111 E

situada darrere de la circumvolu- planificació, control executiu del ció postcentral, que connecta l’àrea comportament i adaptació social.

somatosensorial primària amb les Nota: 1. Es considera que l’escorça pre- àrees d’associació auditiva i visual. frontal és la part més evolucionada del

Nota: 1. L’escorça parietal posterior inclou sistema nerviós de l’ésser humà. Es divi- el lobel parietal superior i el lobel parietal deix en tres porcions: l’àrea dorsolateral, inferior. l’àrea orbitofrontal i l’àrea ventromedial. 2. Processa l’espai personal i extraper- 2. L’escorça prefrontal correspon a les sonal (hemisferi dret), i contribueix a àrees 9, 10, 11 i 12 de Brodmann. les funcions del llenguatge (hemisferi 876 n f esquerre). escorça premotora 3. Les lesions de l’escorça parietal pos- veg. àrea premotora n f terior de l’hemisferi dret donen lloc a la síndrome de negligència. 877 escorça sensorial primària n f 873 escorça periamigdalina n f sin. compl. àrea sensorial es corteza periamigdalina primària n f en periamygdaloid cortex es corteza sensorial primaria NEUROANATOMIA. Porció de l’escorça en primary sensory cortex piriforme que recobreix l’amígdala i en la qual se situa part de l’àrea NEUROANATOMIA. Àrea cortical es- olfactòria primària. pecialitzada a rebre i processar la in- formació sensorial de tipus olfactori, 874 escorça piriforme n f gustatiu, auditiu, somatosensorial i visual. sin. compl. àrea piriforme n f es área piriforme; corteza 878 escorça sensorial piriforme secundària n f en piriform area; piriform cortex sin. compl. àrea sensorial NEUROANATOMIA. Àrea cortical situ- secundària n f; escorça ada a la part rostral de la circumvo- d’associació unimodal n f lució parahipocàmpica, en la qual es corteza de asociación es troba l’àrea olfactòria primària. unimodal; corteza sensorial secundaria 875 escorça prefrontal n f en unimodal association cortex sin. compl. àrea prefrontal n f NEUROANATOMIA. Àrea cortical que es área prefrontal; corteza integra informació d’un sol tipus de prefrontal modalitat sensorial a partir de les en prefrontal area; prefrontal connexions amb les àrees sensorials cortex primàries corresponents. NEUROANATOMIA. Àrea d’associació 879 multimodal de l’escorça cerebral escorça somatosensorial n f situada, en la porció més rostral, primària per davant de l’àrea premotora i de veg. àrea somatosensorial les àrees dels moviments oculars, primària n f en la qual tenen lloc els processos d’intencionalitat, judici, previsió,

112 E

880 escorça somatosensorial 888 espai subaracnoïdal n m secundària n f sin. compl. espai aracnoïdal n m veg. àrea somatosensorial es espacio aracnoideo; espacio secundària n f subaracnoideo en arachnoid space; 881 escorça visual n f subarachnoid space veg. àrea visual n f NEUROANATOMIA. Espai comprès entre l’aracnoide i la piamàter que 882 escotopia n f conté el líquid cefaloraquidi.

veg. visió escotòpica n f Nota: Totes les estructures que circulen entre el sistema nerviós central i la cober- 883 esfingolipidosi n f ta òssia que el protegeix han de travessar es esfingolipidosis l’espai subaracnoïdal. en sphingolipidosis 889 espai subdural n m NEUROLOGIA. Malaltia d’emmagat- es espacio subdural zematge lisosòmic en el sistema en subdural space nerviós caracteritzada per l’aparició d’un dipòsit intracel·lular de lípids NEUROANATOMIA. Espai gairebé vir- que danya la neurona o la beina tual comprès entre la duramàter i de mielina, a causa d’un defecte l’aracnoide. genètic dels enzims que participen en el metabolisme lipídic. 890 espasticitat n f es espasticidad 884 espai aracnoïdal n m en spasticity veg. espai subaracnoïdal n m NEUROLOGIA. Hipertonia produïda per la contracció simultània de 885 espai epidural n m grups musculars agonistes i anta- sin. compl. cavitat epidural n f gonistes, particularment de la mus- es cavidad epidural; espacio culatura flexora de les extremitats epidural superiors i de l’extensora de les in- en epidural cavity; epidural space feriors, causada habitualment per lesions de la primera motoneurona, NEUROANATOMIA. Espai virtual com- que sol anar acompanyada d’hiper- près entre la duramàter i la paret reflèxia dels reflexos miotàtics i de òssia del crani o del conducte ver- signe de Babinski. tebral. 891 especificitat axonal n f 886 espai perforat anterior n m es especificidad axonal veg. substància perforada en axonal specificity anterior n f NEUROBIOLOGIA DEL DESENVOLUPA- 887 espai perforat posterior n m MENT. Hipòtesi segons la qual les neurones formen interconnexions veg. substància perforada funcionals específiques, de manera posterior n f que cada neurona es comunica amb neurones postsinàptiques concretes.

113 E

892 espectrina n f 895 espectroscòpia es espectrina de ressonància magnètica en spectrin nuclear n f NEUROBIOLOGIA CEL·LULAR. Proteïna es espectroscopia de resonancia del citosquelet que té la funció de magnética nuclear preservar l’estructura i la integritat en nuclear magnetic resonance de la membrana plasmàtica. spectroscopy

Nota: L’espectrina, juntament amb l’acti- NEUROCIÈNCIA COMPUTACIONAL. na, forma una xarxa hexagonal per sota Espectroscòpia en què s’analitza de la membrana plasmàtica. En lesions l’espectre d’energia obtingut per cerebrals axonals difuses l’espectrina és variacions del senyal de ressonància degradada per enzims proteolítics i el magnètica nuclear a causa de dife- citosquelet es destrueix. rències en la composició química en una determinada part del cos humà. 893 espectroscòpia n f Nota: L’espectroscòpia de ressonància es espectroscopia magnètica nuclear permet estudiar canvis en spectroscopy en la quantitat de substàncies químiques implicades en el procés de transmissió NEUROCIÈNCIA COMPUTACIONAL. Tèc- sinàptica, com ara neurotransmissors o nica d’anàlisi fisicoquímica quanti- ions. tativa que permet determinar les propietats físiques i químiques de 896 espina bífida n f la matèria mitjançant l’espectre de les radiacions. sin. compl. raquísquisi n f es espina bífida; raquisquisis 894 espectroscòpia d’infraroig en rachischisis; spina bifida proper n f NEUROBIOLOGIA DEL DESENVOLUPA- sigla NIRS n f MENT. Malformació congènita del es espectroscopia de infrarrojo tub neural caracteritzada per la cercano; NIRS manca de fusió dels arcs vertebrals, en near infrared spectroscopy; que pot afectar o no el teixit nerviós NIRS subjacent. NEUROCIÈNCIA COMPUTACIONAL. Es- Nota: L’espina bífida es localitza preferentment a la regió lumbosacra de la pectroscòpia emprada en imatgeria columna vertebral. òptica del cervell en què es detecta la dispersió i el canvi de trajectòria 897 espina dendrítica n f d’un feix de llum de la regió de l’infraroig proper, que passa a través es espina dendrítica del cervell i el crani. en dendritic spine

Nota: La sigla NIRS prové de la denomi- NEUROHISTOLOGIA. Prolongació mem- nació anglesa near infrared spectroscopy. branosa de forma peduncular que es forma a la superfície de les dendrites i té la funció d’establir sinapsis amb axons presinàptics.

898 espina neural n f veg. apòfisi espinosa n f

114 E

899 espinalització n f 904 estat es espinalización de subconductància n m en spinalization es estado de subconductancia NEUROFISIOLOGIA CEL·LULAR I DE SIS- en subconductance state TEMES. Separació de l’encèfal de la NEUROFISIOLOGIA CEL·LULAR I DE SIS- medul·la espinal per mitjà d’una TEMES. Grau de permeabilitat que secció medul·lar completa. pot presentar un canal determinat

Nota: L’espinalització pot produir-se per en un moment precís. un traumatisme, que causa la mort, o per una intervenció quirúrgica en animals 905 estat epilèptic n m d’experimentació per a estudiar la funci- sin. compl. estat de mal onalitat de la medul·la espinal alliberada del control d’estructures cerebrals. epilèptic n m es estado de mal epiléptico; 900 esquizofrènia n f estado epiléptico es esquizofrenia en status epilepticus en schizophrenia NEUROLOGIA. Estat caracteritzat per NEUROPSICOLOGIA I PSIQUIATRIA. una crisi epilèptica prolongada o per Trastorn psicòtic caracteritzat per crisis que es repeteixen a intervals un conjunt de signes i símptomes breus i no permeten la recuperació associats a una pèrdua de contacte de la consciència normal entre crisi amb la realitat i a un deteriorament i crisi. de l’activitat laboral i social. 906 estat lacunar n m 901 estat d’alerta n m es estado lagunar sin. compl. alerta n f en status lacunaris es alerta; estado de alerta NEUROLOGIA. Afecció de l’encèfal en arousal; arousal state caracteritzada per múltiples lesions isquèmiques de naturalesa infàrti- NEUROBIOLOGIA DEL COMPORTAMENT. ca, similars a petites llacunes que Estat d’activació de l’organisme da- s’originen per obliteració d’arteri- vant de possibles demandes o ame- oles cerebrals, la qual es manifesta naces, a fi de donar-hi una resposta sobretot en deteriorament cognitiu conductual adequada. subcortical o en símptomes pseudo- bulbars, secundàriament a diabetis 902 estat d’ànim n m i hipertensió arterial. sin. humor n m es estado de ánimo; humor 907 estat vegetatiu en humor; mood persistent n m NEUROPSICOLOGIA I PSIQUIATRIA. es estado vegetativo persistente Emoció sostinguda i persistent ex- en persistent vegetative state perimentada i expressada de forma NEUROPSICOLOGIA I PSIQUIATRIA. Pèr- subjectiva per l’individu i observada dua de les capacitats de processa- pels altres. ment cognitiu i de la consciència dels estímuls ambientals amb pre- 903 estat de mal epilèptic n m servació de les funcions encefàliques veg. estat epilèptic n m vitals i del cicle son/vigília.

115 E

908 estatocònia n f 913 estímul apetitiu n m sin. compl. otocònia n f es estímulo apetitivo es estatoconia; otoconia en appetitive stimulus en otoconium; statoconium NEUROBIOLOGIA DEL COMPORTAMENT. NEUROHISTOLOGIA. Estructura gelati- Estímul agradable i desitjable per a nosa constituïda principalment per l’organisme que provoca respostes cristalls càlcics que forma una capa motores d’apropament i respostes en la superfície ciliada de les cèl- emocionals de plaer. lules de l’òrgan otolític vestibular. 914 estímul aversiu n m Nota: Els moviments d’acceleració lineal produeixen el desplaçament de l’estato- es estímulo aversivo cònia i, consegüentment, la flexió dels en aversive stimulus cilis de les cèl·lules otolítiques que codi- NEUROBIOLOGIA DEL COMPORTAMENT. fiquen elèctricament el desplaçament. Estímul desagradable i indesitjable per a l’organisme que provoca res- 909 estereognòsia n f postes motores de rebuig o d’allu- es estereognosis nyament i respostes emocionals de en stereognosis disgust. NEUROFISIOLOGIA CEL·LULAR I DE SISTEMES. Capacitat de percebre i 915 estímul condicionat n m entendre la forma i consistència dels es estímulo condicionado objectes mitjançant el tacte. en conditioned stimulus NEUROBIOLOGIA DEL COMPORTAMENT. 910 estereotípia n f Estímul que, després de l’associació es estereotipia repetida amb un estímul incondi- en stereotypy cionat, és capaç de provocar una NEUROPSICOLOGIA I PSIQUIATRIA. resposta similar a la provocada per Repetició persistent de paraules o aquest darrer i que inicialment no actes sense sentit aparent. era capaç de produir. Nota: En el condicionament clàssic 911 estímul n m s’associen estímuls condicionats a estí- muls incondicionats perquè els estímuls es estímulo condicionats provoquin la resposta dels en stimulus estímuls incondicionats. NEUROFISIOLOGIA CEL·LULAR I DE SIS- TEMES. Factor, intern o extern, capaç 916 estímul efectiu n m de produir una resposta funcional o es estímulo efectivo conductual en un receptor, un teixit, en effective stimulus un òrgan o un organisme sencer. NEUROFISIOLOGIA CEL·LULAR I DE SIS- 912 estímul adequat n m TEMES. Estímul d’una intensitat o modalitat determinades que, apli- es estímulo adecuado cat sobre un receptor, és capaç de en adequate stimulus produir un increment o disminució NEUROFISIOLOGIA CEL·LULAR I DE SISTE- de la resposta de descàrrega de po- MES. Estímul al qual un determinat tencials d’acció d’aquest receptor.

tipus de receptor és sensible i respon Nota: L’estímul efectiu més potent és de manera eficaç. aquell que produeix la màxima freqüèn-

116 E

cia o la inhibició de les descàrregues de 921 estimulació cerebral potencials d’acció sobre el receptor ade- profunda n f quat. es estimulación cerebral 917 estímul incondicionat n m profunda en deep brain stimulation es estímulo incondicionado en unconditioned stimulus NEUROLOGIA. Procediment neuroqui- rúrgic consistent en la col·locació NEUROBIOLOGIA DEL COMPORTAMENT. de microelèctrodes en el pàl·lid, el Estímul capaç de provocar una res- tàlem o el nucli subtalàmic que es- posta específica i independent de timulen les neurones del seu entorn qualsevol condicionament de mane- a freqüències elevades i produeixen ra natural, consistent i reproduïble. un efecte beneficiós en el control Nota: Els estímuls incondicionats pro- de la simptomatologia produïda voquen generalment una resposta del per alteracions dels nuclis basals sistema nerviós autònom, com ara sa- en pacients que no responen a la livació, increment del batec cardíac o teràpia farmacològica. canvi de la pressió arterial. Nota: Actualment l’estimulació cerebral 918 estímul nociu n m profunda és una de les tècniques més utilitzades en la cirurgia del Parkinson. es estímulo nocivo en noxious stimulus 922 estimulació del nervi NEUROFISIOLOGIA CEL·LULAR I DE SIS- vague n f TEMES. Estímul que lesiona els teixits sin. estimulació vagal n f normals. es estimulación del nervio vago; estimulación vagal 919 estímul sensorial n m en vagal stimulation; es estímulo sensorial vagus nerve stimulation en sensory stimulus NEUROLOGIA. Procediment neuroqui- NEUROFISIOLOGIA CEL·LULAR I DE SISTE- rúrgic consistent en la col·locació MES. Estímul consistent en un canvi d’un elèctrode d’estimulació sobre energètic capaç d’activar un recep- el nervi vague. tor sensorial i generar una resposta Nota: L’estimulació del nervi vague s’uti- cel·lular. litza com a tractament de l’epilèpsia re- Nota: El canvi energètic que genera sistent als fàrmacs. El mecanisme d’acció un estímul sensorial pot tenir diferent més probable es basa en la dessincronit- naturalesa. Es distingeix entre estímuls zació de l’activitat elèctrica cerebral quan mecànics, tèrmics, somestèsics, visuals, s’estimula el nervi vague a determinades químics o sonors. freqüències, gràcies a les connexions del seu nucli amb els nuclis del tronc de l’en- 920 estímul supramàxim n m cèfal i l’escorça cerebral. es estímulo supramáximo en supramaximal stimulus NEUROFISIOLOGIA CEL·LULAR I DE SIS- TEMES. Estímul d’intensitat determinada que aplicat sobre un receptor adequat és capaç de produir la fre- qüència màxima de descàrrega.

117 E

923 estimulació elèctrica corrent elèctric de direcció perpen- funcional n f dicular que estimula les interneuro- sigla FES n f nes de la superfície cortical i indueix indirectament la despolarització de es estimulación eléctrica neurones. funcional; FES Nota: L’estimulació magnètica transcra- en functional electrical nial s’utilitza per al diagnòstic de tras- stimulation; FES torns de la primera motoneurona en NEUROCIÈNCIA COMPUTACIONAL. electrofisiologia clínica. S’ha demostrat Tècnica terapèutica que utilitza el experimentalment la seva capacitat per corrent elèctric per a estimular i res- a modificar l’excitabilitat cortical segons taurar la funció parcial d’un múscul el patró d’estimulació aplicat. afectat per lesions neurològiques. 926 estimulació magnètica Nota: La sigla FES prové de la denomina- transcranial d’impulsos ció anglesa functional electrical stimula- simples n f tion. sigla EMTs n f 924 estimulació elèctrica es estimulación magnética transcutània n f transcraneal simple; EMTs sigla TENS n f en single pulse transcranial magnetic stimulation; sTMS es estimulación eléctrica transcutánea; TENS NEUROCIÈNCIA COMPUTACIONAL. Es- en transcutaneous electrical timulació magnètica transcranial en nerve stimulation; TENS què s’apliquen impulsos magnètics simples d’una freqüència prou bai- NEUROCIÈNCIA COMPUTACIONAL. xa perquè no es produeixin efectes Tècnica terapèutica d’alleujament acumulatius. del dolor basada en l’aplicació de corrents elèctrics mitjançant elèc- Nota: L’estimulació magnètica transcra- trodes col·locats sobre la pell que nial d’impulsos simples permet l’estudi bloquegen la transmissió dels se- de l’excitabilitat de l’escorça motora i del funcionament del tracte piramidal nyals dolorosos per estimulació in- intraencefàlic corresponent a la primera termitent de nervis de la superfície. motoneurona. Nota: La sigla TENS prové de la denomi- nació anglesa transcutaneous electrical 927 estimulació magnètica nerve stimulation. transcranial repetitiva n f

925 estimulació magnètica sigla EMTr n f transcranial n f es estimulación magnética sigla EMT n f transcraneal repetitiva; EMTr en repetitive transcranial es estimulación magnética magnetic stimulation; rTMS transcraneal; EMT en transcranial magnetic NEUROCIÈNCIA COMPUTACIONAL. stimulation; TMS Estimulació magnètica transcranial en què s’apliquen de manera NEUROCIÈNCIA COMPUTACIONAL. no invasiva sobre regions corticals Sistema generador d’impulsos impulsos magnètics que alteren magnètics que, aplicats sobre la transitòriament l’evocació d’una superfície del crani, indueixen un

118 E

resposta motora, el processament 932 estressor n m d’un estímul sensorial o l’execució sin. compl. factor d’estrès n m d’una tasca cognitiva. es estresor; factor de estrés Nota: L’estimulació magnètica transcranial en stressor repetitiva, a freqüències d’1 Hz, s’utilitza en el tractament d’alguns trastorns NEUROBIOLOGIA DEL COMPORTAMENT. mentals ja que té efectes inhibidors de Factor físic o emocional capaç de l’excitabilitat cortical i pot generar efec- provocar un estat d’estrès. tes de supressió reversibles de l’activitat Nota: Els estressors poden actuar de cortical. A freqüències d’entre 3-5 Hz manera aguda o crònica. actua incrementant l’excitabilitat cortical.

928 estimulació vagal n f 933 estria de Corti n f sin. estimulació del nervi veg. cinta vascular n f vague n f 934 estria medul·lar talàmica n f 929 estimulador n m es estría medular del tálamo es estimulador en medullary stria of thalamus en stimulator NEUROANATOMIA. Banda de fibres nervioses de forma arquejada que se NEUROCIÈNCIA COMPUTACIONAL. Ins- trument que aplica impulsos elèc- situa sobre la cara medial del tàlem trics per excitar un nervi, un mús- i uneix l’àrea septal amb els nuclis cul o una àrea del sistema nerviós habenulars. central amb finalitat diagnòstica o 935 n f terapèutica. estria terminal es estría terminal 930 estrep n m en stria terminalis es estribo NEUROANATOMIA. Banda de fibres en stapes eferents de l’amígdala, originades principalment en el nucli cortico- NEUROANATOMIA. Osset situat a la part interna de l’orella mitjana medial, que circulen entre el nucli que, activat per l’enclusa, fa vibrar caudat i el tàlem i es distribueixen la membrana de la finestra oval que per diversos nuclis hipotalàmics, pel posa en moviment el fluid endolim- nucli accumbens, pels nuclis septals i fàtic de la còclea. per les àrees més rostrals de l’estriat.

931 estrès n m 936 estria vascular n f es estrés sin. cinta vascular n f en stress NEUROBIOLOGIA DEL COMPORTAMENT. Estat de tensió mental o corporal provocat per un factor físic o emocional que pot arribar a generar una malaltia.

119 E

937 estriat n m comportaments o trets de la perso- sin. compl. estriat dorsal n m; nalitat. neoestriat n m Nota: En els estudis de bessons se solen comparar les característiques de bessons es estriado; estriado dorsal; univitel·lins amb les de bessons bivitel- neoestriado lins, o bé les de bessons que han viscut en dorsal striatum; neostriatum; junts amb les de bessons que han viscut striatum separats. NEUROANATOMIA. Conjunt format pel nucli caudat i el putamen, els 942 estupor n m/f quals se separen parcialment per es estupor la càpsula interna. en stupor NEUROLOGIA. Estat d’inconsciència 938 estriat dorsal n m total o parcial en què l’individu no- veg. estriat n m més respon a estímuls vigorosos i repetits. 939 estriat ventral n m Nota: L’estupor es considera l’antecedent es estriado ventral immediat del coma i correspon al grau en ventral striatum màxim d’alentiment psicomotor. Se sol acompanyar d’inquietud o d’activitat NEUROANATOMIA. Conjunt format motora estereotipada. per les porcions ventrals del nucli caudat i del putamen, el nucli 943 etanol n m accumbens i la porció estriatal del sin. alcohol etílic n m bulb olfactori. 944 evitació n f 940 estriola n f es evitación es estriola en avoidance en striola NEUROBIOLOGIA DEL COMPORTA- NEUROFISIOLOGIA CEL·LULAR I DE SIS- MENT. Mecanisme de defensa físic TEMES. Línia virtual morfològica i o psicològic, que pot ser conscient funcional situada als òrgans otolítics o inconscient, mitjançant el qual de l’orella interna que determina el un individu pretén defugir estímuls sentit de l’acceleració i cap a la qual aversius, situacions desagradables s’orienten les cèl·lules ciliades per a o activitats desplaents. permetre l’audició. Nota: L’evitació pot ser motivada, per 941 estudi de bessons n m exemple, per l’ansietat, la por, el dolor o el perill. es estudio de gemelos en twin study 945 evitació activa n f NEUROBIOLOGIA DEL COMPORTAMENT. es evitación activa Línia de recerca basada en la comen active avoidance paració de bessons que estudia la NEUROBIOLOGIA DEL COMPORTAMENT. contribució relativa dels factors genètics i dels factors ambientals Condicionament operant en el qual a patir una determinada malaltia l’individu realitza una acció explícita o a la predisposició a determinats que impedeix o endarrereix l’arribada d’un estímul aversiu.

120 E

946 evitació passiva n f 950 excitotoxicitat n f es evitación pasiva es excitotoxicidad en passive avoidance en excitotoxicity NEUROBIOLOGIA DEL COMPORTAMENT. NEUROQUÍMICA. Procés patològic pel Condicionament operant en el qual qual l’efecte sostingut dels neuro- l’individu s’absté de realitzar una transmissors excitadors sobre els acció explícita que provocaria l’ar- seus receptors produeix una entrada ribada d’un estímul aversiu. massiva de Ca2+ a la cèl·lula i provoca la mort neuronal.

947 evocació n f Nota: Es dóna excitotoxicitat, per exem- es evocación ple, quan es produeix un increment en recall de l’alliberament de glutamat a l’espai extracel·lular després de lesions nervioses. NEUROBIOLOGIA DEL COMPORTAMENT. Procés consistent a transmetre a la 951 executiu central n m consciència experiències passades sin. supervisor central n m o coneixements previs codificats i emmagatzemats a la memòria. es ejecutivo central; sistema supervisor 948 excitabilitat n f en central executive; supervisory es excitabilidad attentional system en excitability NEUROBIOLOGIA DEL COMPORTAMENT. Sistema cognitiu responsable dels NEUROFISIOLOGIA CEL·LULAR I DE SISTE- processos de control de l’atenció i MES. Propietat d’una cèl·lula o d’un receptor sensorial que li permet re- de la informació. accionar a determinats estímuls i Nota: 1. L’executiu central assegura el canviar el seu estat d’activació. comportament flexible de l’organisme davant de les situacions en què és més Nota: 1. Per exemple, en les cèl·lules nervi- probable cometre un error, com ara en oses i les cèl·lules musculars l’excitabilitat situacions conflictives, situacions que re- ve donada pel nivell de sensibilitat davant quereixen planificació i presa de decisions d’estímuls elèctrics i es calcula a partir o situacions noves en què cal aprendre del llindar mínim de corrent elèctric ne- nous comportaments. cessari per a portar un sistema del repòs 2. La denominació executiu central remet a l’activació. a un dels components de la memòria 2. L’excitabilitat pot aplicar-se a una part de treball del model d’Alan Baddeley, de la cèl·lula, a una única cèl·lula, a un mentre que la denominació supervisor circuit o a un conjunt de circuits. central remet al model de Tim Shallice.

949 excitació n f 952 exocitosi n f es excitación es exocitosis en excitation en exocytosis NEUROFISIOLOGIA CEL·LULAR I DE NEUROBIOLOGIA CEL·LULAR. Procés SISTEMES. Activació d’una cèl·lula consistent en l’alliberament del con- excitable o d’un receptor sensorial tingut d’una vesícula citoplasmàtica induïda per un estímul adequat. al medi extracel·lular mitjançant la Nota: La neurona que assoleix una exci- fusió de la seva membrana amb la tació per damunt d’un llindar determinat membrana plasmàtica. genera un potencial d’acció autopropagable. 121 E

953 exteroceptor n m sin. exteroreceptor n m es exteroceptor; exteroreceptor en exteroceptor; exteroreceptor NEUROFISIOLOGIA CEL·LULAR I DE SIS- TEMES. Receptor sensorial localitzat a la pell i a les mucoses.

954 exteroreceptor n m sin. exteroceptor n m

955 extinció n f es extinción en extinction NEUROBIOLOGIA DEL COMPORTAMENT. Mètode del condicionament operant en què es provoca la dismi- nució de la freqüència d’una resposta mitjançant l’eliminació dels reforçaments que prèviament han estimulat aquesta resposta.

122 F

956 facilitació n f 959 facilitació social n f es facilitación es facilitación social en facilitation en social facilitation NEUROFISIOLOGIA CEL·LULAR I DE SIS- NEUROBIOLOGIA DEL COMPORTAMENT. TEMES. Mecanisme induït per una Augment de l’eficàcia i dels resul- neurona o un circuit sobre una tats obtinguts a l’hora de realitzar altra neurona pel qual un estímul una determinada tasca pel fet de determinat és capaç de produir una formar part d’un grup o d’estar en resposta de major intensitat que un presència d’altres individus.

estímul idèntic aplicat prèviament. Nota: La facilitació social és més notable Nota: La facilitació pot ser presinàptica, en persones per a les quals es molt im- postsinàptica o lligada específicament al portant l’opinió dels altres. receptor. 960 factor d’estrès n m 957 facilitació postsinàptica n f veg. estressor n m es facilitación postsináptica en postsynaptic facilitation 961 factor de creixement neuronal n m NEUROFISIOLOGIA CEL·LULAR I DE SIS- TEMES. Facilitació vinculada a l’ele- sigla NGF n m ment postsinàptic que n’afavoreix la es factor de crecimiento despolarització acostant-lo al llindar neuronal; NGF d’excitabilitat. en neural growth factor; NGF

958 facilitació presinàptica n f NEUROQUÍMICA. Proteïna que promou la supervivència i la diferenci- es facilitación presináptica ació neuronal i l’elongació axonal en presynaptic facilitation tant durant el desenvolupament NEUROFISIOLOGIA CEL·LULAR I DE SISTE- com després de lesions del sistema MES. Facilitació vinculada a l’element nerviós perifèric i del sistema nerviós presinàptic que afavoreix l’allibe- central.

ració de neurotransmissor en una Nota: La sigla NGF prové de la denomi- sinapsi determinada. nació anglesa neural growth factor.

123 F

962 factor de magnificació n m ció, orienta la direcció de creixement es factor de magnificación d’axons i de dendrites. en magnification factor Nota: Durant el desenvolupament, els factors neuroquimiotàctics s’encarreguen de NEUROFISIOLOGIA CEL·LULAR I DE guiar els axons fins a les cèl·lules diana. SISTEMES. Paràmetre que indica la proporció espacial entre la repre- 966 factor neurotròfic n m sentació d’un punt del camp visual a la retina i la representació a l’àrea es factor neurotrófico corresponent del nucli geniculat la- en neurotrophic factor teral del tàlem. NEUROBIOLOGIA CEL·LULAR. Proteïna que estimula el desenvolupament, 963 factor de seguretat n m incrementa la supervivència i pro- es factor de seguridad mou la regeneració neuronal durant en safety factor el desenvolupament embrionari i després de lesions del sistema ner- NEUROFISIOLOGIA CEL·LULAR I DE SIS- viós. TEMES. Paràmetre que indica la re- lació entre el corrent de l’impuls i el Nota: Dins els factors neurotròfics hi ha, entre altres, el factor de creixement neu- corrent del llindar en una conducció ronal, la neurotrofina 3 i la neurotro fina saltatòria. 4. Nota: El factor de seguretat ha de ser superior a 1 perquè la conducció a través 967 factor neurotròpic n m del nòdul de Ranvier funcioni. Les fibres mielíniques normals tenen un factor de es factor neurotrópico seguretat de 5 o més, que garanteix la en neurotropic factor despolarització fins a nivells suprallindars NEUROBIOLOGIA CEL·LULAR. Molècula dels canals del nòdul de Ranvier següent transductora de senyal que regula i i la propagació del potencial d’acció. dirigeix l’especificitat de l’elongació i de la innervació de dianes en el 964 factor de seguretat sistema nerviós durant el desenvo- de la transmissió lupament i després de lesions. neuromuscular n m Nota: Dins els factors neurotròpics hi ha, es factor de seguridad de la entre altres, els factors neurotròfics, les transmisión neuromuscular molècules d’adhesió cel·lular i els factors en neuromuscular transmission atractors i repel·lents axonals. safety factor NEUROFISIOLOGIA CEL·LULAR I DE SIS- 968 fascicle n m TEMES. Factor de seguretat referit a es fascículo la diferència entre el potencial de la en fascicle placa motora i el potencial requerit NEUROANATOMIA. Feix d’axons dispo- per a generar un potencial d’acció. sats en sentit longitudinal i habitualment amb la mateixa funcionalitat 965 factor neuroquimiotàctic n m que connecta diferents centres o es factor neuroquimiotáctico estructures del sistema nerviós cen- en neurochemotactic factor tral, o el sistema nerviós central amb NEUROBIOLOGIA CEL·LULAR. Proteïna els òrgans perifèrics com la pell, els que, mitjançant la repulsió o l’atrac- músculs o les estructures del sistema nerviós autònom.

124 F

969 fascicle arquejat n m 974 fascicle gràcil n m es fascículo arcuato sin. compl. fascicle de Goll n m en arcuate fasciculus es fascículo de Goll; fascículo NEUROANATOMIA. Fascicle que con- grácil necta el lòbul frontal amb el lòbul en gracilis fasciculus; tract of temporal i especialment l’àrea de Goll Broca amb l’àrea de Wernicke. NEUROANATOMIA. Fascicle format Nota: Les lesions dels fascicles arquejats per fibres aferents procedents de produeixen afàsia de conducció. les arrels medul·lars toràciques inferiors, lumbars i sacres, que se situa 970 fascicle cuneïforme n m a la part més interna dels cordons sin. compl. fascicle posteriors de la medul·la espinal, per de Burdach n m dins del fascicle cuneïforme, i que porta informació tàctil discriminativa es fascículo cuneiforme; i propioceptiva ipsolateral. fascículo de Burdach en Burdach’s fasciculus; cuneate Nota: El conjunt del fascicle gràcil i el fasciculus fascicle cuneïforme forma el sistema dels cordons dorsals. NEUROANATOMIA. Fascicle format per fibres aferents procedents de 975 fascicle lenticular les arrels medul·lars toràciques su- de Forel n m periors i cervicals, que se situa a la sin. compl. camp H2 part externa del cordó posterior de de Forel n m la medul·la espinal, lateralment al fascicle gràcil, i que porta informa- es campo H2 de Forel; fascículo ció tàctil de pressió, vibració, discri- lenticular de Forel minació i propiocepció conscient. en field 2H ; lenticular fasciculus

Nota: El conjunt del fascicle cuneïforme NEUROANATOMIA. Fascicle que con- i el fascicle gràcil forma el sistema dels necta el pàl·lid intern amb el tàlem, cordons dorsals. envolta el marge anterior de la càp- sula interna i, quan coincideix amb 971 fascicle de Burdach n m la nansa lenticular, constitueix el veg. fascicle cuneïforme n m fascicle talàmic.

972 fascicle de Goll n m 976 fascicle longitudinal medial n m veg. fascicle gràcil n m sin. compl. tracte 973 fascicle de Meynert n m vestibuloespinal medial n m veg. fascicle retroflecte n m es fascículo longitudinal medial; tracto vestíbuloespinal medial en medial longitudinal fasciculus; medial vestibulospinal tract NEUROANATOMIA. Fascicle situat al llarg de la línia mitjana del tronc de l’encèfal, per davant de les cavitats del sistema ventricular, i format per fibres ascendents i descendents que

125 F

comuniquen els nuclis vestibulars 981 fascicle telencefàlic amb els nuclis dels nervis oculomo- medial n m tors, el qual afavoreix la coordinació sin. compl. fascicle dels moviments del cap i dels ulls. prosencefàlic medial n m 977 fascicle prosencefàlic es fascículo prosencefálico medial n m medial; fascículo telencefálico medial veg. fascicle telencefàlic en medial forebrain bundle medial n m NEUROANATOMIA. Fascicle parasagital 978 fascicle retroflecte n m situat a la porció basal de cada hemisferi cerebral, que s’estén des del sin. compl. fascicle tronc de l’encèfal fins a la comissura de Meynert n m anterior, travessa la porció lateral de es fascículo de Meynert; l’hipotàlem i uneix nuclis del tronc fascículo retrorreflejo de l’encèfal amb estructures límbi- en fasciculus retroflexus; ques i parts de l’escorça cerebral. Meynert’s fasciculus Nota: El fascicle telencefàlic medial conté NEUROANATOMIA. Fascicle que s’ori- fibres dels sistemes moduladors vehicu- gina en el nucli habenular i s’estén lats per monoamines. fins als nuclis interpedunculars. 982 fasciculació n f 979 fascicle subtalàmic n m es fasciculación es fascículo subtalàmico en fasciculation en subthalamic fasciculus NEUROFISIOLOGIA CEL·LULAR I DE SIS- NEUROANATOMIA. Fascicle que uneix TEMES. Contracció local involuntària el nucli subtalàmic amb les dues dels músculs, visible a través de la porcions del pàl·lid. pell, que representa una despolarit- zació espontània de diverses fibres 980 fascicle talàmic innervades per un únic filament de Forel n m nerviós motor. sin. compl. camp H1 Nota: La fasciculació pot ser un signe de Forel n m patològic neuromuscular.

1 es campo H de Forel; fascículo 983 fatiga muscular n f talámico de Forel en field 1H ; thalamic fasciculus es fatiga muscular en muscle fatigue NEUROANATOMIA. Fascicle format per la unió del fascicle lenticular de NEUROFISIOLOGIA CEL·LULAR I DE SIS- Forel amb la nansa lenticular, que TEMES. Esgotament metabòlic de arriba al tàlem per la cara ventral i les fibres musculars, que impedeix constitueix la fibra eferent principal que el múscul es contregui en rebre de la porción interna del pàl·lid. un estímul nerviós, produït per una activitat continuada i forta o per una contracció tetànica.

126 F

984 fatiga sinàptica n f de consistència fibrosa i resistents a es fatiga sináptica la proteòlisi. en synaptic fatigue 989 fibra comissural n f NEUROFISIOLOGIA CEL·LULAR I DE SIS- TEMES. Disminució de l’amplitud del es fibra comisural potencial postsinàptic produïda per en commissural fiber l’estimulació repetida i a freqüència NEUROANATOMIA. Fibra nerviosa que elevada de l’element presinàptic. connecta regions corresponents dels

Nota: La fatiga sinàptica s’utilitza per a dos costats de l’encèfal. diagnosticar alteracions de les sinapsis neuromusculars mitjançant l’aplicació 990 fibra corticobulbar n f d’estímuls repetits de fins a 10 Hz sobre veg. fibra corticonuclear n f els nervis perifèrics. 991 fibra corticonuclear n f 985 fenedura sinàptica n f sin. compl. fibra es hendidura sináptica corticobulbar n f en synaptic cleft es fibra corticobulbar; fibra NEUROHISTOLOGIA. Espai extracel- corticonuclear lular d’entre 20 nm i 40 nm d’am- en corticobulbar fiber; plada que separa l’element presi- corticonuclear fiber nàptic de l’element postsinàptic, a través del qual es produeix el trans- NEUROANATOMIA. Fibra procedent port passiu de neurotransmissors. fonamentalment de les neurones de l’àrea motora que es dirigeix als 986 FES n f nuclis dels nervis cranials, concretament als parells VII, IX, X , XI i XII. veg. estimulació elèctrica funcional n f Nota: Les fibres corticonuclears formen part del tracte piramidal i actuen en el control del moviment voluntari. 987 festinació n f es festinación 992 fibra corticopontina n f en festination veg. fibra NEUROLOGIA. Tendència involuntària corticoprotuberancial n f a accelerar la marxa, amb passos curts, associada a trastorns dels 993 fibra nuclis basals. corticoprotuberancial n f Nota: La festinació s’observa, per exem- sin. compl. fibra ple, en el parkinsonisme. corticopontina n f 988 fibra amiloide n f es fibra corticopontina; fibra corticoprotuberancial es fibra amiloide en corticopontine fiber en amyloid fiber NEUROANATOMIA. Fibra procedent NEUROHISTOLOGIA. Fibra proteica de les neurones de gairebé totes b constituïda per cadenes insolubles les regions de l’escorça cerebral que adopta un trajecte descendent fins que estableix sinapsis amb els nuclis

127 F

ipsolaterals de la protuberància, des 997 fibra extrafusal n f d’on es dirigeix al cerebel contrala- es fibra extrafusal teral. en extrafusal fiber Nota: Les fibres corticoprotuberancials NEUROHISTOLOGIA. Fibra muscular actuen en el control motor dut a terme pel cerebel. innervada per motoneurones a que constitueix majoritàriament el volum 994 fibra corticospinal n f del múscul i que en contraure’s genera moviment. es fibra corticoespinal en corticospinal fiber 998 fibra grimpadora n f NEUROANATOMIA. Fibra procedent es fibra trepadora fonamentalment de les neurones en climbing fiber de l’àrea motora i destinada a les banyes medul·lars anteriors, que NEUROHISTOLOGIA. Fibra aferent del descendeix cap al tronc de l’encèfal. cerebel procedent del nucli olivari inferior que forma múltiples sinap- Nota: 1. Les fibres corticospinals formen sis amb una mateixa neurona de part del tracte piramidal i actuen en el control del moviment voluntari. Purkinje. 2. Hi ha un petit conjunt de fibres que no creuen la línia mediana i constitueixen 999 fibra intrafusal n f el tracte corticospinal anterior. es fibra intrafusal en intrafusal fiber 995 fibra d’associació n f NEUROHISTOLOGIA. Fibra muscular es fibra de asociación innervada per motoneurones g i en association fiber terminals sensorials aferents Ia que NEUROANATOMIA. Fibra telencefàlica forma part del fus neuromuscular. que connecta diferents regions dins d’un mateix hemisferi cerebral. 1000 fibra molsosa n f

Nota: Les fibres d’associació poden con- es fibra musgosa nectar circumvolucions adjacents (fibres en mossy fiber curtes) o regions més distanciades (fibres llargues). NEUROHISTOLOGIA. Fibra nerviosa que acaba en forma de petites 996 fibra de projecció n f branques molt nombroses i ramificades. es fibra de proyección en projection fiber Nota: Hi ha dos tipus de fibres molsoses: les del cerebel, que són aferents, i les NEUROANATOMIA. Fibra aferent o de l’hipocamp, que no ho són. eferent que connecta l’escorça cerebral amb els nivells inferiors del 1001 fibra nerviosa n f sistema nerviós central. sin. neurofibra n f Nota: Les fibres de projecció formen la es fibra nerviosa; neurofibra càpsula interna per sobre del tronc de l’encèfal, mentre que per la part superior en nerve fiber; neurofibra constitueixen la corona radiada. NEUROHISTOLOGIA. Fibra que formen l’axó i el seu revestiment glial, mielínic o connectiu.

128 F

1002 fibra paral·lela n f Nota: Les fibril·lacions musculars es poden detectar amb proves d’electromio- es fibra paralela grafia i poden ser un signe d’enervació en parallel fiber de fibres musculars. NEUROHISTOLOGIA. Fibra de les cèl·lules granulars del cerebel que 1006 fibroblast n m arriba fins a la capa molecular del es fibroblasto cerebel, on es bifurca i estableix en fibroblast contactes sinàptics excitadors amb NEUROHISTOLOGIA. Cèl·lula del tei- les espines dendrítiques de les cèl- xit connectiu de forma allargada lules de Purkinje. i amb prolongacions citoplasmà- tiques que té la funció de secretar 1003 fibra postganglionar n f molècules de matriu extracel·lular. es fibra posganglionar Nota: En el sistema nerviós el fibro- en postganglionic fiber blast es troba envoltant els feixos i els NEUROANATOMIA. Segona de les fascicles axonals dels nervis i les arrels dues neurones de les vies eferents perifèriques. del sistema nerviós autònom que té el cos cel·lular en un gangli au- 1007 filament n m tònom, rep sinapsis de les fibres es filamento preganglionars i envia l’axó cap a en filament l’òrgan diana corresponent. NEUROBIOLOGIA CEL·LULAR. Cade- na de polímers llargs formada per 1004 fibra preganglionar n f l’addició de diferents monòmers es fibra preganglionar que formen el citosquelet de la en preganglionic fiber cèl·lula.

NEUROANATOMIA. Primera de les Nota: Els filaments més comuns en les dues neurones de les vies eferents neurones són els microfilaments, els del sistema nerviós autònom que neurofilaments i els microtúbuls. té el cos cel·lular en el tronc de l’encèfal o en la medul·la espinal 1008 filopodi n m i que envia l’axó cap a un gangli es filopodio autònom, on fa sinapsi amb fibres en filopodium postganglionars. NEUROHISTOLOGIA. Prolongació citoplasmàtica en forma de mi- 1005 fibril·lació n f crofilament present en cèl·lules es fibrilación migradores que té la funció d’ex- en fibrillation plorar l’entorn local.

NEUROLOGIA. Contracció muscu- Nota: Els filopodis són emesos pels axons lar involuntària, asincrònica i rà- en creixement durant el desenvolupa- pida, invisible a través de la pell, ment neuronal o en la regeneració produïda per una despolarització neuronal després d’una lesió. espontània de cèl·lules musculars individuals o de fibres musculars, especialment les cardíaques, que no produeix desplaçament articular ni moviment.

129 F

1009 filosofia de la ment n f 1013 fímbria de l’hipocamp n f es filosofía de la mente sin. compl. cos fimbriat n m; en philosophy of mind cos franjat n m DISCIPLINES CONNEXES. Branca de es cuerpo franjeado; fimbria la ciència cognitiva que estudia la del hipocampo natura i el funcionament de la ment en corpus fimbriatum i de la consciència i la relació de hippocampi; fimbria l’activitat mental tant amb el cervell hippocampi; fringed body i el cos com amb el món exterior. NEUROANATOMIA. Cinta de subs- tància blanca originada a partir 1010 filtració n f de les fibres de l’alveus que es veg. filtratge n m projecta cap a la porció posteri- or del sòl de la banya inferior del 1011 filtratge n m ventricle lateral i forma un arc per sin. compl. filtració n f sota de l’espleni del cos callós que constitueix la continuació del pilar es filtrado posterior del fòrnix. en filtering NEUROCIÈNCIA COMPUTACIONAL. 1014 finestra coclear n f Procés d’aïllament de la part del veg. finestra rodona n f senyal que conté informació rellevant, fet habitualment a partir de 1015 finestra oval n f la identificació i l’amplificació de les freqüències dels components sin. compl. finestra del senyal que contenen la infor- vestibular n f mació d’interès mentre que la resta es ventana oval; ventana es mantenen igual o s’atenuen. vestibular en oval window; vestibular 1012 filtre de selectivitat n m window es filtro de selectividad NEUROANATOMIA. Orifici de la paret en selectivity filter interna de l’orella mitjana que, pel NEUROBIOLOGIA CEL·LULAR. Regió cantó de la caixa de la membrana d’un canal iònic, comunicada amb timpànica, està tapat per la base el vestíbul extern, que estreny el de l’estrep i comunica amb el ves- diàmetre del canal i actua com tíbul de l’orella interna. un sedàs per a controlar el pas de determinats ions, segons la mida 1016 finestra rodona n f o la càrrega. sin. compl. finestra coclear n f es ventana coclear; ventana redonda en cochlear window; round window NEUROANATOMIA. Orifici de la paret interna de l’orella mitjana, situat inferiorment a la finestra oval i tapat per una membrana prima, que

130 F

es correspon amb l’extrem inferior 1022 flòcul n m de la rampa timpànica de la còclea. es flóculo en flocculus 1017 finestra vestibular n f NEUROANATOMIA. Cadascuna de les veg. finestra oval n f masses de forma irregular situades a cada costat del nòdul que for- 1018 n f fixació de voltatge men les porcions laterals del lòbul es clampeo de voltaje; fijación floculonodular del cerebel. de voltaje Nota: Els dos flòculs formen part de en voltage-clamp l’arquicerebel, conjuntament amb el NEUROFISIOLOGIA CEL·LULAR I DE nòdul. SISTEMES. Tècnica de registre elec- trofisiològic que permet mesurar 1023 flux sanguini cerebral n m corrents de membrana d’una única sigla FSC n m cèl·lula nerviosa, mitjançant el es flujo sanguíneo cerebral; FSC manteniment del voltatge de la en cerebral blood flow; CBF membrana a un nivell determinat. NEUROFISIOLOGIA CEL·LULAR I DE SIS- 1019 flaccidesa n f TEMES. Volum de sang capil·lar per unitat de massa d’escorça cerebral veg. flacciditat n f en un temps determinat. 1020 flacciditat n f Nota: 1. El flux sanguini cerebral s’expressa en ml/minut/100 g. sin. compl. flaccidesa n f 2. El flux sanguini cerebral s’utilitza en es flaccidez; flacidez ressonància magnètica funcional i en en flaccidity tomografia d’emissió de positrons per a avaluar canvis de l’activitat cerebral. NEUROLOGIA. Atonia de la musculatura d’un membre o d’una part 1024 fòbia n f del cos que pot ser produïda per sin. neurosi fòbica n f causes molt diverses. es fobia; neurosis fóbica 1021 flexura n f en phobia; phobic neurosis es flexura NEUROPSICOLOGIA I PSIQUIATRIA. en flexure Trastorn d’ansietat caracteritzat per una por patològica, persistent, NEUROBIOLOGIA DEL DESENVOLUPA- irracional i excessiva a un estímul MENT. Curvatura situada al llarg provinent d’un objecte o situació de l’eix longitudinal del sistema que, com a resultat, provoca la nerviós dels vertebrats superiors necessitat imperiosa d’evitar l’ex- que es forma durant el desenvo- posició a aquest estímul. lupament embrionari i que dóna lloc a una zona anatòmicament o 1025 fòbia social n f funcionalment diferenciada. es fobia social en social phobia NEUROPSICOLOGIA I PSIQUIATRIA. Trastorn d’ansietat caracteritzat pel temor acusat i persistent a una

131 F

o més situacions socials o actua- 1029 forat de Monro n m cions en públic a causa de la por sin. compl. forat de passar-ho malament o de no interventricular n m actuar correctament. es agujero de Monro; agujero 1026 forat de conjunció n m interventricular en interventricular foramen; sin. compl. forat Monro foramen intervertebral n m NEUROANATOMIA. Orifici que con- es agujero de conjunción; necta els ventricles laterals amb agujero intervertebral el tercer ventricle i que permet la en intervertebral foramen circulació de líquid cefaloraquidi NEUROANATOMIA. Cadascun dels dins del sistema ventricular. orificis formats per la juxtaposició de les escotadures superior i infe- 1030 forat interventricular n m rior dels pedicles vertebrals, per veg. forat de Monro n m on passen els nervis raquidis. 1031 forat intervertebral n m 1027 forat de Luschka n m veg. forat de conjunció n m sin. compl. obertura lateral del quart ventricle n f 1032 forat magne n m es agujero de Luschka; orificio sin. compl. forat occipital n m lateral del cuarto ventrículo en foramen of Luschka; lateral es agujero magno; agujero aperture of fourth ventricle occipital en great foramen; occipital NEUROANATOMIA. Cadascun dels foramen dos orificis situats a la part lateral del quart ventricle i que el NEUROANATOMIA. Orifici volumi- posen en comunicació amb els nós situat a l’extremitat anterior de espais subaracnoïdals de l’angle l’occipital, que comunica la cavitat pontocerebel·lós. cranial amb el conducte raquidi per donar pas al bulb raquidi, als 1028 forat de Magendie n m dos nervis espinals, a les arrels ascendents de l’hipoglòs i a les dues sin. compl. obertura mediana artèries vertebrals. del quart ventricle n f es abertura media del cuarto 1033 forat occipital n m ventrículo; agujero de veg. forat magne n m Magendie en foramen of Magendie; 1034 forat òptic n m median aperture of fourth ventricle veg. conducte òptic n m

NEUROANATOMIA. Orifici situat a la 1035 forat vertebral n m part mediana del quart ventricle que el connecta amb la cisterna es agujero vertebral bulbocerebel·losa. en vertebral foramen NEUROANATOMIA. Forat comprès entre la cara posterior del cos

132 F

d’una vèrtebra, la cara anterior 1039 fòrnix n m de l’arc neural i els dos pedicles sin. compl. trígon cerebral n m; vertebrals. volta dels quatre pilars n f Nota: La superposició dels forats ver- es bóveda de los cuatro pilares; tebrals forma el conducte raquidi, on s’allotja la medul·la espinal. fórnix; trígono cerebral en cerebral trigone; fornix 1036 força electromotriu n f NEUROANATOMIA. Via de fibres es fuerza electromotriz del sistema límbic, en forma de en electromotive force volta, que connecta de manera recíproca la formació hipocàmpica NEUROFISIOLOGIA CEL·LULAR I DE SIS- amb diverses àrees subcorticals, TEMES. Força que, mitjançant una com el tàlem, l’hipotàlem, l’àrea diferència de potencial, dóna lloc septal i els tubercles mamil·lars de a un corrent elèctric. l’hipotàlem. Nota: Una força electromotriu es pot Nota: El fòrnix constitueix la principal generar a partir d’una diferència de via eferent de la formació hipocàmpica. concentracions o de càrregues iòniques. 1040 fosfodiesterasa n f 1037 formació hipocàmpica n f es fosfodiesterasa es formación del hipocampo en phosphodiesterase en hippocampal formation NEUROQUÍMICA. Enzim que hidro- NEUROANATOMIA. Invaginació de litza enllaços fosfodièster. la circumvolució parahipocàmpica cap a la banya inferior del ventricle Nota: Algunes fosfodiesterases hidrolit- lateral formada pel subicle, l’hipo- zen l’enllaç fosfodièster dels nucleòtids cíclics AMPc i GMPc, de manera que són camp i la circumvolució dentada. reguladors importants de la transmissió del senyal basada en aquests nucleòtids 1038 formació reticular n f com a segons missatgers. es formación reticular en reticular formation 1041 fosfolipasa n f NEUROANATOMIA. Estructura neu- es fosfolipasa ronal unida per grups de fibres i en phospholipase disposada en forma de xarxa difu- NEUROQUÍMICA. Enzim que hidro- sa, que se situa a la porció central, litza els enllaços fosfat dels fosfo- al llarg del tronc de l’encèfal, i està lípids. relacionada amb mecanismes de Nota: Les dues fosfolipases més relle- regulació, atenció, selecció i filtrat- vants en el sistema nerviós són la fos- ge de fonts d’informació. folipasa A2, que hidrolitza els glicero- Nota: La formació reticular regula fosfolípids i allibera àcid araquidònic, i funcions importats com ara la son, la fosfolipasa C, situada a la membrana la respiració, la pressió de la sang, la plasmàtica, on hidrolitza els lípids de temperatura corporal, funcions endo- membrana i produeix diacilglicerol i crines, el to postural i l’activitat reflexa inositol quan és activada per una pro- osteomuscular. teïna G.

133 F

1042 fosforilació n f d’aproximació o d’allunyament a es fosforilación una font lluminosa intensa. en phosphorylation 1047 fòvea n f NEUROQUÍMICA. Addició d’un grup fosfat a una proteïna, o a qual- es fóvea sevol altra molècula, mitjançant en fovea una proteïna-cinasa, el qual pot NEUROANATOMIA. Depressió d’entre provocar que experimenti un canvi 2 i 3 mm de diàmetre que se situa en l’activitat enzimàtica. a la màcula lútia i presenta el grau més alt d’agudesa visual.

1043 fotoreceptor n m Nota: A la fòvea es troba la màxima es fotorreceptor concentració de fotoreceptors, cons en photoreceptor exclusivament, que projecten sobre neurones bipolars i cè·lules ganglionars NEUROFISIOLOGIA CEL·LULAR I DE SIS- individuals. TEMES. Receptor sensorial localitzat a la retina que reacciona davant 1048 fovèola n f d’un estímul electromagnètic, pares foveola ticularment davant la llum. en foveola Nota: Hi ha dos tipus de fotoreceptors: els cons i els bastons. NEUROANATOMIA. Regió circular del centre de la fòvea que presenta el 1044 fototeràpia n f grau més alt d’agudesa i de discri- minació visuals. es fototerapia en phototherapy 1049 frenologia n f NEUROFISIOLOGIA CEL·LULAR I DE SIS- es frenología TEMES. Teràpia biològica consistent en phrenology en l’ús de l’acció de la llum natural o artificial, particularment de raigs NEUROBIOLOGIA DEL COMPORTA- lluminosos d’unes longituds d’ona MENT. Escola de pensament que determinades, per incidir sobre postula que qualsevol de les fa- l’activitat i les funcions cerebrals. cultats mentals i el caràcter d’un individu poden deduir-se de la 1045 fototransducció n f conformació del crani. es fototransducción Nota: La frenologia és actualment una teoria amb valor històric, però obsoleta. en phototransduction Va ser desenvolupada pel neuroanato- NEUROFISIOLOGIA CEL·LULAR I DE mista alemany F. Joseph Gall i va tenir SISTEMES. Transducció que duen a molts seguidors durant el segle xix. terme els fotoreceptors, que trans- formen els estímuls lluminosos en 1050 freqüència característica n f senyals elèctrics. es frecuencia característica en characteristic frequency 1046 fototropisme n m NEUROFISIOLOGIA CEL·LULAR I DE SIS- es fototropismo TEMES. Freqüència d’un so específic en phototropism per a la qual el llindar d’intensitat NEUROFISIOLOGIA CEL·LULAR I DE per a ser detectat per una neurona SISTEMES. Resposta automàtica

134 F

del sistema nerviós central, o per 1056 fus del son n m un individu, és mínima. es huso del sueño en sleep spindle 1051 fRMN n f NEUROFISIOLOGIA CEL·LULAR I DE veg. imatgeria per SISTEMES. Element de l’electroen- ressonància magnètica cefalograma en forma d’ondes si- nuclear funcional n f nusoïdals rítmiques d’entre 8 Hz i 14 Hz d’una durada aproximada 1052 n m FSC d’un segon i d’amplitud creixent i veg. flux sanguini decreixent, que s’enregistra durant cerebral n m la fase II del son no-REM.

1053 funció de transferència n f 1057 fus muscular n m es función de transferencia veg. fus neuromuscular n m en transfer function NEUROCIÈNCIA COMPUTACIONAL. 1058 fus neuromuscular n m Model matemàtic d’un sistema que sin. compl. fus muscular n m permet calcular la seva resposta a es huso muscular; huso qualsevol senyal d’entrada. neuromuscular en muscle spindle; 1054 n f funció executiva neuromuscular spindle es función ejecutiva NEUROHISTOLOGIA. Receptor senso- en executive function rial de la longitud muscular que es NEUROPSICOLOGIA I PSIQUIATRIA. Fun- localitza a la musculatura estriada ció cognitiva atribuïda a l’escorça i està format per fibres intrafusals prefrontal que inclou la capacitat i fibres sensorials Ia. de dirigir i sostenir l’atenció, la Nota: Els fusos neuromusculars envien inhibició d’emocions o compor- cap a la medul·la espinal potencials taments inapropiats, la capacitat d’acció que estimulen i regulen l’acti- de planificar estratègies dirigides a vitat de les motoneurones del múscul un comportament futur, l’execució activat i dels seus agonistes, alhora que d’aquestes estratègies i l’habilitat inhibeixen la dels seus antagonistes. de canviar-les de forma flexible d’acord amb els resultats que es 1059 fusió binocular n f van obtenint. es fusión binocular en binocular fusion 1055 funció visuoespacial n f NEUROFISIOLOGIA CEL·LULAR I DE SIS- es función visuoespacial TEMES. Procés cortical consistent en en visuospatial function la fusió en una sola imatge de les NEUROFISIOLOGIA CEL·LULAR I DE imatges d’un mateix objecte en- SISTEMES. Capacitat d’orientació viades a l’àrea visual per cadascun i manipulació en l’espai, guiada dels ulls. per la vista, que es localitza habitualment en el lòbul parietal de l’hemisferi esquerre.

135 F

1060 fusió de membranes n f es fusión de membranas en docking NEUROBIOLOGIA CEL·LULAR. Procés molecular que té lloc en l’element presinàptic un cop s’ha produït l’ancoratge vesicular, mitjançant el qual les vesícules s’integren a la membrana plasmàtica i alliberen a la fenedura sinàptica els neurotransmissors que transporten.

136 G

1061 GABA n m viós simpàtic i del sistema nerviós parasimpàtic. veg. àcid g-aminobutíric n m 1065 gangli basal n m 1062 gabaèrgic -a adj veg. nucli basal n m es gabaérgico en GABAergic 1066 gangli de Gasser n m NEUROQUÍMICA. Dit d’una estruc- veg. gangli del trigemin n m tura o una via del sistema nerviós relacionada amb la neurotrans- 1067 gangli del trigemin n m missió de GABA o de substàncies anàlogues. sin. compl. gangli de Gasser n m; 1063 gangli n m gangli semilunar n m es ganglio es ganglio de Gasser; ganglio en ganglion del trigémino; ganglio semilunar NEUROANATOMIA. Estructura ana- en gasserian ganglion; tòmica situada fora del sistema semilunar ganglion; nerviós central que agrupa un trigeminal ganglion conjunt de cossos neuronals. NEUROANATOMIA. Gangli voluminós Nota: Els ganglis se solen trobar a les arrels dorsals de la medul·la espinal, on de forma semilunar que es loca- es localitzen els cossos de les neurones litza en una depressió òssia de la sensorials bipolars. També es troben al paret anterior del penyal de l’os sistema nerviós autònom, on constitu- temporal i que conté els cossos eixen els ganglis autònoms. cel·lulars de les fibres aferents del nervi trigemin. 1064 gangli autònom n m Nota: El gangli del trigemin origina el es ganglio autónomo nervi oftàlmic, el nervi maxil·lar i el nervi en autonomic ganglion mandibular. NEUROANATOMIA. Gangli en el qual s’estableixen les sinapsis entre les fibres preganglionars i les fibres postganglionars del sistema ner- 137 G

1068 gangli espinal n m 1074 generador central sin. compl. gangli de patrons n m raquidi n m; gangli sensitiu es generador central de dels nervis espinals n m patrones es ganglio espinal; ganglio en central pattern generator raquídeo; ganglio sensitivo NEUROFISIOLOGIA CEL·LULAR I DE de los nervios espinales SISTEMES. Circuit neuronal situat en dorsal root ganglion; preferentment al tronc de l’encè- spinal ganglion; spinal fal que actua com un oscil·lador sensory ganglion neuronal que produeix respostes NEUROANATOMIA. Gangli de l’arrel estereotipades a determinades en- posterior de cadascun dels ner- trades sensorials per al desenvolu- vis espinals, que conté el cos de pament de moviments automàtics les neurones que transmeten els seqüencials. senyals sensorials aferents proce- Nota: Els centres generadors de patrons dents de les estructures perifèri- produeixen, per exemple, els moviments ques. automàtics de la respiració o la marxa.

1069 gangli raquidi n m 1075 generalització n f veg. gangli espinal n m es generalización en generalization 1070 gangli semilunar n m NEUROCIÈNCIA COMPUTACIONAL. veg. gangli del trigemin n m Capacitat de les xarxes neuronals artificials d’emmagatzemar en els 1071 gangli sensitiu dels nervis pesos sinàptics les característiques espinals n m comunes als patrons d’entrenament de manera que, quan la veg. gangli espinal n m xarxa neuronal rep patrons d’entrada semblants als usats en l’en- 1072 ganglioneuroma n m trenament, respon amb patrons sin. compl. neurocitoma n m de sortida similars als entrenats. es ganglioneuroma; neurocitoma 1076 gestaltisme n m en ganglioneuroma; sin. compl. psicologia neurocytoma de la forma n f; psicologia de NEUROHISTOLOGIA. Tumor benigne la Gestalt n f de les cèl·lules ganglionars, espe- es gestaltismo; psicología de la cialment freqüent en el mediastí i forma; psicología de la en la regió retroperitoneal. Gestalt en Gestalt psychology; Gestalt 1073 ganxo n m theory; Gestaltism veg. uncus n m NEUROPSICOLOGIA I PSIQUIATRIA. Línia de pensament de la psicologia que considera els processos psíquics com un conjunt relacionat, dinàmic i regulat, i no com a fenòmens aïllats.

138 G

1077 glàndula pineal n f 1083 glia radial n f sin. compl. cos pineal n m; es glía radial epífisi n f en radial glia es cuerpo pineal; epífisis; NEUROHISTOLOGIA. Cèl·lula de neu- glándula pineal ròglia de forma allargada localitza- en epiphysis; pineal body; pineal da a l’escorça en desenvolupament gland que ofereix el substrat bàsic per a NEUROANATOMIA. Glàndula endo- la migració de neuroblasts proge- crina de l’epitàlem, de localització nitors de neurones des dels espais mediana, que rep innervació sim- ventriculars. pàtica, és sensible a les variacions de llum i al ritme circadiari i secreta 1084 glial adj diverses molècules. es glial

Nota: La glàndula pineal segrega, entre en glial altres substàncies, la melatonina. NEUROHISTOLOGIA. Relatiu o pertanyent a la neuròglia. 1078 glàndula pituïtària n f veg. hipòfisi n f 1085 glicina n f es glicina 1079 glia n f en glycine veg. neuròglia n f sbl Gly

NEUROQUÍMICA. Aminoàcid no 1080 glia de Bergmann n f essencial que actua com a neuro- sin. cèl·lula de Bergmann n f transmissor inhibidor en el sistema nerviós central. 1081 glia de Müller n f sin. cèl·lula de Müller n f 1086 glicoproteïna associada a la mielina n f 1082 glia limitant n f sigla MAG n f es glía limitante es glicoproteína asociada a la en glia limitans mielina; MAG NEUROHISTOLOGIA. Estructura for- en MAG; myelin-associated mada per prolongacions d’astrò- glycoprotein cits, que està en contacte amb la NEUROBIOLOGIA CEL·LULAR. Proteïna membrana basal de la piamàter i de membrana que forma part de constitueix el límit entre l’interior la beina de mielina i estabilitza la i l’exterior del sistema nerviós cen- citoarquitectura dels axons mielí- tral. nics. Nota: La glia limitant del cerebel està Nota: 1. En cas de lesió axonal, tant formada per cèl·lules de Bergmann. en el sistema nerviós central com en el perifèric, la glicoproteïna associada a la mielina actua com a factor repel·lent dels axons en la regeneració neuronal. 2. La sigla MAG prové de la denomi- nació anglesa myelin-associated glycoprotein.

139 G

1087 glioblastoma n m 1092 glom carotidi n m sin. compl. glioblastoma veg. cos carotidi n m multiforme n m es glioblastoma; glioblastoma 1093 glomèrul cerebel·lós n m multiforme es glomérulo cerebeloso en glioblastoma; glioblastoma en cerebellar glomerulus multiforme NEUROHISTOLOGIA. Àrea situada a la NEUROHISTOLOGIA. Tumor malig- capa granular de l’escorça cerebel- ne del sistema nerviós central, de losa on es produeixen contactes creixement ràpid i molt invasor, sinàptics complexos entre les fi- format principalment per cèl·lules bres molsoses, els axons de les indiferenciades precursores de la neurones granulars de mida més neuròglia i localitzat generalment gran i les dendrites de les neurones en els hemisferis cerebrals. granulars de mida més petita.

Nota: El glioblastoma és el tumor glial Nota: El glomèrul cerebel·lós està definit més freqüent en persones d’edat avan- per extensions aplanades d’astròcits i çada. està mancat de cossos cel·lulars.

1088 glioblastoma 1094 glucosa n f multiforme n m es glucosa veg. glioblastoma n m en glucose NEUROQUÍMICA. Glúcid monosacà- 1089 glioma n m rid que s’usa com a combustible es glioma cel·lular principal en el sistema ner- en glioma viós central per generar energia i NEUROHISTOLOGIA. Neoplàsia de- promoure activitat cerebral. rivada d’algun dels diversos tipus Nota: Diverses tècniques d’imatgeria de cèl·lules que formen el teixit cerebral, com ara la tomografia per intersticial del cervell, la medul·la emissió de positrons en humans, es ba- espinal, la hipòfisi i la retina. sen en la detecció de glucosa marcada radioactivament en diferents regions del cervell. 1090 gliosi n f es gliosis 1095 glutamat n m en gliosis es glutamato NEUROHISTOLOGIA. Proliferació o en glutamate hipertròfia de les cèl·lules de neu- NEUROQUÍMICA. Aminoàcid que ròglia, principalment d’astròcits actua com a neurotransmissor reactius, en la regió on s’ha pro- d’activitat excitadora a les sinapsis duït una lesió degenerativa al teixit de transmissió ràpida i pot produir nerviós. tant fenòmens de plasticitat neuro- Nota: En una lesió anisomòrfica, una nal com, quan s’allibera en excés i gliosi condueix a la formació d’una s’acumula a l’espai extracel·lular, cicatriu glial. efectes neurotòxics i mort neuronal per apoptosi. 1091 globus pàl·lid n m veg. pàl·lid n m

140 G

1096 glutamatèrgic -a adj 1101 GRIP n f es glutamatérgico veg. proteïna d’interacció en glutamatergic amb el receptor NEUROQUÍMICA. Dit d’una estruc- de glutamat n f tura o una via del sistema nerviós relacionada amb la neurotransmis- 1102 GTP n m sió de glutamat o de substàncies veg. trifosfat anàlogues. de guanosina n m

1097 GMP cíclic n m 1103 guanilat-ciclasa n f veg. monofosfat de es guanilato-ciclasa guanosina cíclic n m en guanylate cyclase NEUROQUÍMICA. Enzim que sinte- 1098 n m GMPc titza GMPc a partir de GTP. veg. monofosfat de guanosina cíclic n m 1104 guany n m es ganancia 1099 n m gradient electroquímic en gain es gradiente electroquímico NEUROCIÈNCIA COMPUTACIONAL. en electrochemical gradient Paràmetre que relaciona les am- NEUROFISIOLOGIA CEL·LULAR I DE plituds dels senyals de sortida i SISTEMES. Mesura de la tendència d’entrada d’un amplificador i que d’un ió a moure’s d’un punt a un depèn típicament de la freqüència altre de manera passiva, tenint en del senyal d’entrada. compte les diferències de concen- Nota: El guany es mesura en decibels tració i els potencials elèctrics entre (dB). els dos punts.

Nota: La generació de gradients elec- 1105 guiatge axonal n m troquímics entre el medi extracel·lular es orientación axonal i el medi intracel·lular per a cadascun en axon guidance; axon dels diferents ions que hi són presents determina el potencial de repòs de les pathfinding neurones. NEUROBIOLOGIA DEL DESENVOLUPA- MENT. Procés mitjançant el qual les 1100 grafoanestèsia n f neurones projecten els axons sobre es grafanestesia òrgans diana específics a través del en graphanesthesia con de creixement, durant el desenvolupament del sistema nerviós. NEUROLOGIA. Incapacitat per a detectar i reconèixer lletres o xi- Nota: El guiatge axonal és un procés fres escrites sobre la pell que es controlat pels mecanismes d’interacció entre cèl·lula i cèl·lula, entre cèl·lula i manifesta com a símptoma d’al- molècules d’adhesió cel·lular, i entre teracions de l’escorça parietal. cèl·lula i factors neurotròfics i neurotrò- pics difusibles que generen moviments d’atracció o de repulsió.

141 G

1106 gust n m es gusto en taste NEUROFISIOLOGIA CEL·LULAR I DE SIS- TEMES. Sistema sensorial mitjançant el qual es perceben els sabors.

142 H

1107 habènula n f la rampa vestibular al vèrtex de la còclea. veg. nucli habenular n m 1111 hemeralopia n f 1108 hàbit n m sin. compl. ceguesa diürna n f es hábito en habit es ceguera diurna; hemeralopía en day blindness; hemeralopia NEUROBIOLOGIA DEL COMPORTA- MENT. Comportament adquirit lli- NEUROLOGIA. Alteració visual ca- gat a un determinat estímul o situ- racteritzada per la disminució de ació que ha esdevingut automàtic l’agudesa visual durant el dia o en i es realitza de manera inconscient condicions de molta claror. o gairebé inconscient. 1112 hemianalgèsia n f 1109 habituació n f es hemianalgesia es habituación en hemianalgesia en habituation NEUROLOGIA. Analgèsia que afecta NEUROBIOLOGIA DEL COMPORTA- una meitat del cos. MENT. Aprenentatge no associatiu consistent en la desaparició o la 1113 hemianestèsia n f reducció de la resposta davant es hemianestesia d’un estímul innocu després de en hemianesthesia l’exposició repetida a aquest estí- NEUROLOGIA. Anestèsia que afecta mul. una meitat del cos. Nota: L’habituació es considera la forma més simple d’aprenentatge en els 1114 hemianòpsia n f animals. es hemianopsia 1110 helicotrema n m en hemianopsia es helicotrema NEUROLOGIA. Visió deficient o en helicotrema ceguesa en una meitat del camp visual d’un o ambdós ulls com a NEUROANATOMIA. Obertura que conseqüència d’una lesió de la via connecta la rampa timpànica amb òptica.

143 H

1115 hemianòpsia la substància grisa de l’hemisferi heterònima n f danyat, tot preservant el màxim es hemianopsia heterónima de substància blanca i evitant la en heteronymous hemianopsia comunicació amb els ventricles cerebrals. NEUROLOGIA. Hemianòpsia que afecta camps visuals diferents en 1120 hemiparèsia n f cada ull produïda per una lesió de la via òptica contralateral als camps es hemiparesia visuals cecs. en hemiparesis NEUROLOGIA. Parèsia que afecta 1116 hemianòpsia homònima n f una meitat del cos. es hemianopsia homónima en homonymous hemianopsia 1121 hemiplegia n f es hemiplejía NEUROLOGIA. Hemianòpsia que afecta les dues meitats simètri- en hemiplegia ques del camp visual d’ambdós NEUROLOGIA. Paràlisi de la meitat ulls produïda per una lesió de la del cos contralateral a les àrees via òptica contralateral als camps primàries de l’escorça motora que visuals cecs. es troben alterades per una lesió, habitualment hemorràgica o is- 1117 hemibal·lisme n m quèmica vascular. es hemibalismo en hemiballismus 1122 hemisferectomia n f es hemisferectomía NEUROLOGIA. Execució de contraccions sobtades involuntàries de en hemispherectomy la musculatura proximal en les ex- NEUROLOGIA. Procediment quirúrgic tremitats d’un costat del cos, de que consisteix en la resecció d’un tal manera que sembla que siguin hemisferi cerebral.

llançades a l’espai. Nota: L’hemisferectomia s’usa princi- Nota: L’hemibal·lisme es produeix per palment en la cirurgia de l’epilèpsia. alteracions dels nuclis basals o el nucli subtalàmic. 1123 hemisferi cerebel·lós n m es hemisferio cerebeloso 1118 n m hemicamp en cerebellar hemisphere es hemicampo NEUROANATOMIA. Cadascuna de les en hemifield dues parts laterals del cerebel, situ- NEUROANATOMIA. Cadascuna de les ades a banda i banda del vermis, dues meitats d’un camp sensorial, la superfície de les quals presenta especialment el visual. multitud de solcs de profunditat diversa. 1119 hemidecorticació n f es hemidecorticación 1124 hemisferi cerebral n m en hemidecortication es hemisferio cerebral NEUROLOGIA. Hemisferectomia en en cerebral hemisphere què es duu a terme l’excisió de NEUROANATOMIA. Cadascuna de les dues parts laterals del cervell,

144 H

recobertes per l’escorça cerebral per un traumatisme cranioencefà- i unides per formacions interhe- lic.

misfèriques, que es divideixen en Nota: Els símptomes més habituals d’una lòbuls cerebrals. hemorràgia subaracnoïdal són cefalàlgia brusca, crisis epilèptiques i trastorns 1125 hemisferi dominant n m focals neurològics, acompanyats d’alteracions del nivell de consciència. es hemisferio dominante en dominant hemisphere 1129 hemorràgia subdural n f NEUROFISIOLOGIA CEL·LULAR I DE SIS- es hemorragia subdural TEMES. Hemisferi cerebral on es en subdural hemorrhage troben preferentment els centres d’integració de sensacions i de NEUROLOGIA. Hemorràgia produïda control de funcions molt especi- en l’espai subdural, habitualment alitzades, com ara el llenguatge a causa d’un traumatisme cranio- o els moviments voluntaris. encefàlic intens.

Nota: 1. L’hemisferi dominant per al llenguatge serveix per a categoritzar si 1130 heurística la resta de funcions se situen en l’he- de la disponibilitat n f misferi dominant o no dominant. es heurística de la disponibilidad 2. L’hemisferi dominant en els dretans en availability heuristic és l’esquerre i en els esquerrans, el dret. NEUROBIOLOGIA DEL COMPORTA- 1126 hemorràgia epidural n f MENT. Mètode de generalització que consisteix a realitzar judicis sin. compl. hemorràgia sobre la probabilitat d’esdevenir-se extradural n f una determinada situació basats es hemorragia epidural; en la quantitat d’informació em- hemorragia extradural magatzemada a la memòria sobre en epidural hemorrhage aquest tipus de situacions. NEUROLOGIA. Hemorràgia pro- duïda en l’espai epidural com a 1131 heurística conseqüència, en general, d’un de la representativitat n f traumatisme cranioencefàlic o de es heurística de la la columna vertebral. representatividad en representativeness heuristics 1127 hemorràgia extradural n f NEUROBIOLOGIA DEL COMPORTA- veg. hemorràgia epidural n f MENT. Mètode de generalització que consisteix a realitzar judicis ba- 1128 hemorràgia sats en la mesura que els estímuls, subaracnoïdal n f persones o situacions s’assemblen es hemorragia subaracnoidea a les categories prototípiques. en subarachnoid hemorrhage 1132 hidrocefàlia n f NEUROLOGIA. Hemorràgia intracranial a l’espai subaracnoïdal, gene- es hidrocefalia ralment com a conseqüència de la en hydrocephalus ruptura d’un aneurisma arterial o NEUROLOGIA. Increment del volum del líquid cefaloraquidi que pro-

145 H

dueix un augment de la pressió 1136 hiperestèsia n f intracranial i dilatació del sistema es hiperestesia ventricular de l’encèfal. en hyperesthesia Nota: Els símptomes de la hidrocefàlia NEUROLOGIA. Augment de la sen- depenen de la velocitat d’aparició de la hipertensió endocranial. Les obstruc- sibilitat enfront d’un estímul, ex- cions agudes de la dinàmica del líquid cloent-ne els sentits especials. cefaloraquidi van acompanyades de Nota: 1. La hiperestèsia pot referir-se al cefalàlgia, nàusees, vòmits, alteracions dolor o també a diferents modalitats de visuals i poden ocasionar la mort. Les sensibilitat cutània, com ara la sensació obstruccions cròniques es caracteritzen tàctil o la sensació tèrmica sense dolor. per alteracions de la marxa, incontinèn- 2. El terme hiperestèsia inclou a la ve- cia d’esfínters i deteriorament cognitiu. gada els conceptes de hiperalgèsia i de al·lodínia, però es recomana emprar 1133 5-hidroxitriptamina n f els termes específics sempre que sigui possible. veg. serotonina n f 1137 hiperexplexia n f 1134 hiperalgèsia n f es hiperexplexia es hiperalgesia en hyperekplexia; hyperexplexia en hyperalgesia NEUROLOGIA. Resposta motora NEUROLOGIA. Resposta augmentada exagerada i mioclònica a estímuls a un estímul que normalment és inesperats causada per una lesió dolorós. neurològica. Nota: La hiperalgèsia pot ser conse- qüència d’una alteració del sistema 1138 hipermetamorfosi n f nociceptiu amb sensibilització central o perifèrica. es hipermetamorfosis en hypermetamorphosis 1135 hipercolumna n f NEUROLOGIA. Estat mental en què es hipercolumna predomina l’exaltació de l’aten- en hypercolumn ció involuntària en detriment de l’atenció voluntària i es manifesta NEUROANATOMIA. Estructura columnar que inclou neurones de dife- com a signe de lesions neurològi- rents estrats de l’escorça cerebral ques. que comparteixen un mateix camp Nota: En la hipermetamorfosi qualsevol receptiu i les diferents qualitats o estímul ambiental atreu successivament dimensions amb què un estímul l’atenció de l’individu, que es descon- necta de la situació que li capta l’atenció d’aquest camp receptiu es pot en aquell moment. És característica de descriure. trastorns neurològics com la síndrome Nota: Les hipercolumnes es van definir de Klüver-Bucy. per primera vegada a les àrees visuals, on totes les neurones processen infor- 1139 hipermnèsia n f mació sobre les diferents orientacions de línies en la mateixa porció del camp es hipermnesia visual. en hypermnesia NEUROBIOLOGIA DEL COMPORTA- MENT. Capacitat exagerada de recuperar o de retenir informació,

146 H

que pot estar relacionada amb mecanismes inhibidors del control alguns trastorns mentals. del moviment.

1140 hiperpatia n f 1144 hipnòtic n m es hiperpatía es hipnótico en hyperpathia en hypnotic NEUROLOGIA. Síndrome caracterit- NEUROFARMACOLOGIA. Substància zada per una reacció anormalment que actua com a depressor del sis- dolorosa a un estímul, especial- tema nerviós central i que provoca ment si és repetitiu, així com per el son mitjançant la disminució de un llindar de dolor augmentat. l’activitat de l’escorça cerebral.

Nota: La hiperpatia pot presentar-se amb al·lodínia, hiperestèsia, hiperalgèsia o 1145 hipoalgèsia n f disestèsia. es hipoalgesia en hypoalgesia 1141 hiperpolarització n f NEUROLOGIA. Resposta disminuïda es hiperpolarización a un estímul que normalment és en hyperpolarization dolorós. NEUROFISIOLOGIA CEL·LULAR I DE SIS- TEMES. Procés mitjançant el qual el 1146 hipocamp n m valor del potencial de repòs trans- sin. compl. banya membrana d’una cèl·lula excitable d’Ammon n f; es fa més negatiu, de manera que hipocamp propi n m l’interior cel·lular adquireix una càr- rega més negativa que l’exterior. es asta de Ammon; hipocampo; hipocampo propio Nota: La hiperpolarització és inhibido- en Ammon horn; hippocampus; ra perquè el potencial de membrana hippocampus proper s’allunya del valor llindar en què pot produir-se un potencial d’acció. NEUROANATOMIA. Regió de la for- mació hipocàmpica situada al lòbul 1142 hiperreflèxia n f temporal de cadascun dels hemis- es hiperreflexia feris cerebrals, que fa protrusió en hyperreflexia cap a la banya inferior del ventricle lateral i que està implicada en NEUROLOGIA. Intensitat més elevada l’emmagatzematge d’informació de l’habitual dels reflexos d’estira- i en la memòria. ment. Nota: Una lesió bilateral a l’hipocamp Nota: La hiperreflèxia s’associa a lesions indueix una amnèsia anterògrada. de la via segmentària i dels circuits de control motor corticospinals. 1147 hipocamp propi n m 1143 hipertonia n f veg. hipocamp n m es hipertonía 1148 hipocondria n f en hypertonia es hipocondría NEUROLOGIA. Augment del to mus- en hypochondriasis cular basal en repòs produït per la facilitació o l’excitabilitat dels NEUROPSICOLOGIA I PSIQUIATRIA. Trastorn caracteritzat per l’ansietat

147 H

respecte a la salut pròpia i per la 1155 hipofrontalitat n f tendència a exagerar els sofriments es hipofrontalidad reals o imaginaris, que no respon en hypofrontality a una patologia orgànica real sinó a interpretacions poc realistes i NEUROPSICOLOGIA I PSIQUIATRIA. Dis- exagerades de les sensacions o minució del flux sanguini detectat els signes físics. a l’escorça prefrontal en malalts amb esquizofrènia mitjançant tèc- 1149 hipoestèsia n f niques de ressonància magnètica funcional o de tomografia d’emis- es hipoestesia sió de positrons. en hypoesthesia NEUROLOGIA. Sensibilitat disminuï- 1156 hipomania n f da a l’estimulació, excloent-ne els es hipomanía sentits especials. en hypomania 1150 hipòfisi n f NEUROPSICOLOGIA I PSIQUIATRIA. Mania lleu que no arriba a afectar sin. compl. glàndula significativament la vida familiar, pituïtària n f social o laboral del pacient. es glándula pituitaria; hipófisis en hypophysis; pituitary gland 1157 hipomnèsia n f NEUROANATOMIA. Glàndula endocri- es hipomnesia na situada a la sella turca i formada en hypomnesia per l’adenohipòfisi i la neurohipò- NEUROBIOLOGIA DEL COMPORTA- fisi, que regula la major part de les MENT. Capacitat disminuïda de funcions de l’organisme. recuperar o de retenir informa- ció, que pot estar relacionada amb 1151 hipòfisi anterior n f alguns trastorns mentals. veg. adenohipòfisi n f 1158 hipopal·lestèsia n f 1152 hipòfisi posterior n f es hipopalestesia veg. neurohipòfisi n f en hypopallesthesia NEUROLOGIA. Pèrdua parcial de la 1153 hipofisiari -ària adj capacitat de percebre la sensació sin. hipofític -a adj de vibració produïda habitualment es hipofisario per lesions en els nervis perifèrics en hypophyseal; hypophysial o en els cordons medul·lars posteriors. NEUROANATOMIA. Relatiu o pertanyent a la hipòfisi. 1159 hiporeflèxia n f 1154 hipofític -a adj es hiporreflexia en hyporeflexia sin. hipofisiari -ària adj NEUROLOGIA. Disminució de la intensitat dels reflexos d’estirament normalment associada a una alte-

148 H

ració en les motoneurones infe- 1163 hipotàlem riors. periventricular n m es hipotálamo periventricular 1160 hipotàlem n m en periventricular hypothalamus es hipotálamo NEUROANATOMIA. Regió prima de en hypothalamus l’hipotàlem que se situa interna- NEUROANATOMIA. Part del dien- ment a l’hipotàlem medial, a la cèfal de forma cònica que forma paret del tercer ventricle. el sòl i la part inferior de la paret lateral del tercer ventricle, i que 1164 hipòtesi d’activació s’encarrega de mantenir l’homeòs- i síntesi n f tasi corporal i de regular funcions es hipótesis endocrines, autònomes i viscerals. de activación-síntesis Nota: L’hipotàlem es divideix en l’hipo- en activation-synthesis tàlem lateral, l’hipotàlem medial i l’hi- hypothesis potàlem periventricular, i està constituït per diversos nuclis. NEUROFISIOLOGIA CEL·LULAR I DE SISTEMES. Hipòtesi que considera 1161 hipotàlem lateral n m que els somnis són el resultat de l’activació aleatòria de grups de es hipotálamo lateral neurones que es descarreguen sin- en lateral hypothalamus crònicament de manera periòdica NEUROANATOMIA. Regió més ex- durant el son REM. terna de l’hipotàlem, travessada pel fascicle telencefàlic medial i 1165 hipòtesi constituïda per agrupacions difu- de la quimioafinitat n f ses de neurones que actuen en es hipótesis de la la integració de la informació del quimioafinidad sistema límbic i que participen en en chemoaffinity hypothesis el control de la ingestió d’aliments i d’aigua. NEUROBIOLOGIA CEL·LULAR. Hipò- tesi segons la qual les neurones 1162 hipotàlem medial n m estableixen connexions específi- ques basades en la identificació es hipotálamo medial d’afinitats químiques. en medial hypothalamus NEUROANATOMIA. Regió de l’hipotà- 1166 hipòtesi lem que se situa internament a l’hi- de la retroalimentació potàlem lateral i està constituïda facial n f per les regions supraòptica, tuberal es hipótesis de la i mamil·lar, d’origen diencefàlic, i retroalimentación facial per l’àrea preòptica, d’origen te- en facial feedback hypothesis lencefàlic. NEUROBIOLOGIA DEL COMPORTA- MENT. Hipòtesi que planteja que l’experiència subjectiva de les emocions prové parcialment de l’expressió facial, a través dels

149 H

senyals que envia la musculatura com a neurotransmissor en diver- facial al cervell. ses vies que s’inicien a l’hipotàlem posterior i es projecten cap a totes 1167 hipòtesi de sistema les parts del cervell. distribuït n f es hipótesis de sistema 1171 histèria de conversió n f distribuido veg. trastorn de conversió n m en distributed system theory 1172 n f NEUROBIOLOGIA DEL COMPORTA- histèria dissociativa MENT. Model de funcionament del veg. trastorn dissociatiu n m cervell segons el qual cada funció del sistema nerviós no es desenvo- 1173 histidina n f lupa en una regió específica sinó es histidina que prové de l’activitat dinàmica en histidine del sistema. sbl His Nota: La hipòtesi de sistema distribuït és el model oposat al localitzacionisme. NEUROQUÍMICA. Aminoàcid precursor de la histamina. 1168 hipòtesi del generador d’unitats d’activitat n f 1174 hodologia n f es hipótesis del generador de es hodología unidades de actividad en hodology en unit burst generator DISCIPLINES CONNEXES. Branca de hypothesis la neurociència que s’ocupa de NEUROFISIOLOGIA CEL·LULAR I DE SIS- l’estudi de les vies nervioses. TEMES. Hipòtesi sobre la produc- ció d’activitat motora espinal que 1175 holoprosencefàlia n f postula que cada unitat espinal es holoprosencefalia controla l’activitat d’un conjunt de en holoprosencephaly músculs sinergètics a l’entorn d’ar- NEUROBIOLOGIA DEL DESENVOLU- ticulacions específiques, les quals PAMENT. Malformació congènita poden coordinar-se per a generar caracteritzada per l’absència de di- moviments alternants i rítmics. visió del prosencèfal en hemisferis i lòbuls, que pot anar acompanyada 1169 hipotonia n f d’alteracions en el desenvolupa- es hipotonía ment de la cara. en hypotonia Nota: La forma més greu d’holoprosen- NEUROFISIOLOGIA CEL·LULAR I DE SIS- cefàlia és la ciclopia. TEMES. Disminució del to muscular basal habitual. 1176 holoraquísquisi n f es holorraquisquisis 1170 histamina n f en araphia; holorachischisis es histamina NEUROBIOLOGIA DEL DESENVOLUPA- en histamine MENT. Malformació congènita no NEUROQUÍMICA. Monoamina deri- compatible amb la vida caracterit- vada de la histidina que s’utilitza zada per la fusió dels dos hemis-

150 H

feris cerebrals per la línia mitjana, els quals comparteixen un únic ventricle.

1177 homeòstasi n f es homeostasis; homeóstasis en homeostasis NEUROANATOMIA. Tendència al manteniment de l’equilibri i de l’estabilitat interns en els diferents sistemes biològics.

1178 homuncle n m es homúnculo en homunculus NEUROANATOMIA. Representació en forma de figura humana que mostra esquemàticament sobre l’escorça cerebral l’extensió de les representacions de diferents regions musculars o cutànies controlades per grups de neurones, de manera que l’extensió de cada regió és proporcional a la seva im- portància funcional i no a la seva mida real.

Nota: Si l’homuncle representa les regions musculars és un homuncle motor, mentre que si representa les regions cutànies és un homuncle sensorial.

1179 hormona adrenocorticotròpica n f veg. corticotropina n f

1180 5-HT n f veg. serotonina n f

1181 humor n m sin. estat d’ànim n m

151

1182 I parell cranial n m 1188 imatge corporal n f veg. nervi olfactori n m es imagen corporal en body image 1183 n m ictus cerebral NEUROFISIOLOGIA CEL·LULAR I DE SIS- veg. accident vascular TEMES. Representació cerebral del cerebral n m propi cos, basada en la percepció de l’aparença del cos i en les expe- 1184 ideació delirant n f riències emocionals generades per veg. deliri n m aquesta percepció, com a resultat de l’activació de l’escorça parietal 1185 II parell cranial n m posterior, habitualment de l’hemisferi dret. veg. nervi òptic n m 1189 imatge potenciada 1186 III parell cranial n m en difusió n f veg. nervi motor es imagen potenciada en ocular comú n m difusión en diffusion weighted image 1187 il·lusió n f NEUROCIÈNCIA COMPUTACIONAL. es ilusión Imatge obtinguda mitjançant una en illusion ressonància magnètica que detecta NEUROPSICOLOGIA I PSIQUIATRIA. el moviment fisiològic de les mo- Interpretació falsa d’un estímul lècules d’aigua en els teixits. extern real.

Nota: Les il·lusions s’han de distingir 1190 imatge potenciada de les al·lucinacions, ja que en una alen perfusió n f lucinació es percep o s’interpreta com es imagen potenciada en a real un objecte o un estímul extern perfusión inexistent. en perfusion weighted image NEUROCIÈNCIA COMPUTACIONAL. Imatge obtinguda mitjançant una ressonància magnètica que detecta el moviment de fluids per artèries, venes i capil·lars. 153 I

1191 imatgeria n f nuclear que permet visualitzar la es imaginería resposta hemodinàmica del siste- en imagery; imaging ma nerviós central associada als canvis d’activitat neural. NEUROCIÈNCIA COMPUTACIONAL. Conjunt de tècniques utilitzades 1195 imitació n f per a fer visibles processos biolò- gics o estructures internes del cos es imitación mitjançant l’obtenció i el proces- en imitation sament d’imatges, amb finalitats NEUROBIOLOGIA DEL COMPORTA- diagnòstiques o per a la recerca MENT. Reproducció conscient o biomèdica. inconscient d’un comportament observat en altres individus que 1192 imatgeria molecular n f es prenen com a model. es imaginería molecular en molecular imaging 1196 impedància bioelèctrica n f veg. bioimpedància n f NEUROCIÈNCIA COMPUTACIONAL. Imatgeria que permet la carac- 1197 n f terització i l’anàlisi de processos implosió biològics cel·lulars i moleculars. es implosión en flooding; implosion Nota: 1. Són tècniques d’imatgeria molecular la imatgeria òptica, la ressonància NEUROPSICOLOGIA I PSIQUIATRIA. magnètica, la tomografia computada Psicoteràpia cognitivoconductual per emissió de fotó simple i la tomo- basada en la inhibició recíproca grafia per emissió de positrons. consistent a instruir el pacient 2. La imatgeria molecular té utilitat en l’estudi del sistema nerviós central. perquè, en un estat de relaxació, imagini massivament els estímuls 1193 imatgeria òptica n f que li causen ansietat, que es fa servir en el tractament de les fò- es imaginería óptica bies. en optical imaging NEUROCIÈNCIA COMPUTACIONAL. 1198 IMPM n m Imatgeria que detecta la refracció veg. inventari multifàsic de de la llum a la superfície cortical personalitat produïda per una modificació dels de Minnesota n m patrons d’irrigació capil·lar. 1199 impuls elèctric n m 1194 imatgeria per ressonància magnètica es impulso eléctrico nuclear funcional n f en pulse sigla fRMN n f NEUROFISIOLOGIA CEL·LULAR I DE SISTEMES. Estímul elèctric breu i es imaginología por resonancia sobtat generat a partir d’un aparell magnética nuclear funcional electrònic, que s’aplica al teixit ner- en functional nuclear magnetic viós a través d’un elèctrode amb resonance imaging; fNMRI l’objectiu d’estimular una neurona NEUROCIÈNCIA COMPUTACIONAL. o una fibra, o un conjunt de neu- Tècnica de ressonància magnètica rones o de fibres.

154 I

1200 impuls nerviós n m 1204 indefensió apresa n f es espiga; impulso nervioso es indefensión aprendida en spike en learned helplessness NEUROFISIOLOGIA CEL·LULAR I DE NEUROBIOLOGIA DEL COMPORTA- SISTEMES. Senyal elèctric que es MENT. Estat mental de manca de propaga per un axó com a res- motivació i d’impossibilitat d’actu- posta de la neurona a un estímul ar produït com a conseqüència de despolaritzador. l’exposició a una sèrie d’estímuls

Nota: En alguns contextos s’utilitza la aversius que no poden ser evitats denominació potencial d’acció com a o controlats i que es manté fins i sinònim de impuls nerviós, si bé estric- tot quan és possible defugir-los. tament designa un altre concepte. Nota: La indefensió apresa, com a concepte, s’ha utilitzat per a explicar 1201 impulsivitat n f el mecanisme dels trastorns depressius. es impulsividad en impulsiveness 1205 indicador del son n m NEUROPSICOLOGIA I PSIQUIATRIA. es indicador del sueño Patró conductual en què s’obeei- en sleep indicator xen els impulsos, amb el resultat NEUROFISIOLOGIA CEL·LULAR I DE SIS- d’actes sobtats no planificats, in- TEMES. Cadascun dels paràmetres esperats, realitzats sense reflexió i bioelèctrics el registre simultani sense tenir en compte les possibles dels quals permet determinar les conseqüències. diferents fases del son.

Nota: Els principals indicadors del son 1202 inactivació de canal n f són l’electroencefalograma, l’electro- es inactivación de canal miograma i l’electrooculograma. en channel inactivation 1206 indolamina n f NEUROBIOLOGIA CEL·LULAR. Transició funcional des de l’estat obert a es indolamina l’estat tancat d’un canal iònic. en indoleamine NEUROQUÍMICA. Monoamina deri- 1203 incoherència de la parla n f vada del triptòfan, formada per un sin. compl. desorganització grup amino i un anell indol, que de la parla n f actua com a neurotransmissor al sistema nerviós central i al sistema es desorganización del habla; nerviós perifèric. incoherencia del habla en speech disorganization; Nota: La família de les indolamines speech incoherence comprèn, entre d’altres, la serotonina i la melatonina. NEUROPSICOLOGIA I PSIQUIATRIA. Agrupació de pensaments i pa- 1207 informàtica n f raules que no comparteixen cap es informática lligam lògic i que produeixen una en computer science parla inconnexa i inintel·ligible. DISCIPLINES CONNEXES. Disciplina que s’ocupa de la concepció i la

155 I

utilització de sistemes de transmis- babilitat d’obertura dels seus canals sió i de processament automàtics de Ca2+ dependents de voltatge i de la informació. redueix l’alliberament de neurotransmissor a la fenedura sinàptica. 1208 inhibició n f es inhibición 1212 inhibició recíproca n f en inhibition es inhibición recíproca NEUROFISIOLOGIA CEL·LULAR I DE en reciprocal inhibition SISTEMES. Disminució de l’efecte NEUROFISIOLOGIA CEL·LULAR I DE SIS- produït per un estímul determinat TEMES. Inhibició en què una neuro- sobre un sistema excitable. na excitadora estimula la primera neurona d’un circuit inhibidor i, a 1209 inhibició lateral n f través d’interneurones, es produeix es inhibición lateral simultàniament la inhibició de neu- en lateral inhibition rones amb efectes finals oposats i s’estableix així un sistema d’au- NEUROFISIOLOGIA CEL·LULAR I DE toregulació per retroalimentació SISTEMES. Inhibició produïda per que manté l’activitat dins d’uns una neurona excitada sobre les marges mínims i màxims. neurones veïnes, que genera un circuit inhibidor per retroalimenta- 1213 inhibidor selectiu ció utilitzat a les vies sensorials per de la recaptació a incrementar la força d’un senyal de serotonina n m procedent del centre d’un camp receptiu, mitjançant la disminució es inhibidor selectivo de la de l’activitat de vies veïnes a aquest recaptación de serotonina camp. en selective serotonin reuptake inhibitor 1210 inhibició postsinàptica n f NEUROFARMACOLOGIA. Antidepres- es inhibición postsináptica siu que actua blocant els transpor- en postsynaptic inhibition tadors de serotonina de manera que incrementa la quantitat i la NEUROFISIOLOGIA CEL·LULAR I DE durada d’aquest neurotransmissor SISTEMES. Inhibició consistent en a la fenedura sinàptica. la hiperpolarització d’un element postsinàptic mitjançant l’activació Nota: Un exemple d’inhibidor selectiu de la recaptació de serotonina és la de diversos canals per a reduir la fluoxetina. probabilitat de propagació del potencial d’acció procedent de 1214 innatisme n m l’element presinàptic. sin. compl. nativisme n m 1211 inhibició presinàptica n f es innatismo; nativismo es inhibición presináptica en innatism; nativism en presynaptic inhibition NEUROBIOLOGIA DEL COMPORTA- NEUROFISIOLOGIA CEL·LULAR I DE MENT. Doctrina que considera que SISTEMES. Inhibició consistent en determinades capacitats o habili- la hiperpolarització de l’element tats s’hereten en lloc d’aprendre’s. presinàptic, que disminueix la pro-

156 I

1215 innervació n f 1220 integració sinàptica n f es inervación sin. compl. integració en innervation neuronal n f NEUROANATOMIA. Distribució dels es integración neuronal; nervis en un òrgan o en una regió integración sináptica anatòmica. en neural integration; synaptic integration 1216 insomni n m NEUROFISIOLOGIA CEL·LULAR I DE es insomnio SISTEMES. Suma temporal i espa- en insomnia cial de tots els senyals excitadors i inhibidors que rep una neurona NEUROPSICOLOGIA I PSIQUIATRIA. Ex- periència d’inadequació o de baixa postsinàptica a través de les dife- qualitat del son que pot tenir causa rents sinapsis que té establertes, la idiopàtica o bé ser secundària a qual generarà un potencial d’acció malalties psiquiàtriques o neuro- autopropagable si s’assoleix una lògiques o a la presa de fàrmacs. despolarització per sobre del llindar d’excitabilitat. Nota: L’insomni es pot manifestar com a dificultat per a iniciar o mantenir el 1221 integrina n f son, com a desvetllament precoç o com a descans no reparador. es integrina en integrin 1217 instint n m NEUROBIOLOGIA CEL·LULAR. Recep- es instinto tor implicat en la unió a la matriu en instinct extracel·lular i en la transducció de NEUROBIOLOGIA DEL COMPORTA- senyal cap a l’interior de la cèl·lula. MENT. Capacitat innata de desen- Nota: Les integrines són heterodímers volupar un determinat comporta- formats per una subunitat a i una sub- ment davant de situacions o estí- unitats b. En els mamífers, s’han caracteritzat divuit subunitats a i vuit b. muls específics sense intervenció de l’experiència ni de l’aprenen- 1222 n f tatge. intel·ligència es inteligencia 1218 ínsula de Reil n f en intelligence veg. lòbul de l’ínsula n m NEUROBIOLOGIA DEL COMPORTA- MENT. Capacitat de comprendre, 1219 integració neuronal n f recordar, mobilitzar i integrar de veg. integració sinàptica n f manera constructiva l’aprenentatge previ, a l’hora d’enfrontar-se a situacions noves, d’adaptar-se al medi, de resoldre satisfactòriament problemes i d’analitzar material complex.

Nota: El concepte d’intel·ligència es pot aplicar tant a sistemes naturals com artificials.

157 I

1223 intel·ligència artificial n f les emocions i el comportament es inteligencia artificial observat. en artificial intelligence Nota: L’interaccionisme sorgí com a reacció davant del situacionisme i del NEUROCIÈNCIA COMPUTACIONAL. fet que els trets de la personalitat no Disciplina de la ciència cognitiva es mostren sempre consistents en el que té com a objectiu el desen- temps i en la determinació dels com- volupament de sistemes artificials portaments. amb capacitat de simular comportaments humans, com ara el 1227 interblob n m raonament, l’aprenentatge o el es interblob processament i la interpretació en interblob; interblob region d’estímuls sensorials. NEUROHISTOLOGIA. Regió de l’àrea 1224 intel·ligència emocional n f visual primària del cervell, principalment de les capes superficials, es inteligencia emocional que envolta els blobs, integrada en emotional intelligence per grups de neurones sensibles NEUROBIOLOGIA DEL COMPORTA- a l’orientació i a la forma. MENT. Capacitat d’un individu de reconèixer, entendre i regular els 1228 interferència proactiva n f estats anímics propis i aliens, que es interferencia proactiva n’afavoreix l’automotivació, el tre- en proactive interference ball en equip i l’adaptació al medi. NEUROBIOLOGIA DEL COMPORTA- 1225 intent de suïcidi n m MENT. Blocatge del procés d’ad- quisició d’un nou aprenentatge sin. compl. temptativa de a causa de l’existència d’informa- suïcidi n f cions semblants o relacionades es intento de suicidio; tentativa adquirides prèviament. de suicidio en attempted suicide 1229 interferència retroactiva n f NEUROPSICOLOGIA I PSIQUIATRIA. es interferencia retroactiva Comportament potencialment au- en retroactive interference tolesiu sense resultat letal en què NEUROBIOLOGIA DEL COMPORTA- hi ha alguna evidència, explícita o MENT. Blocatge del procés d’evo- implícita, que l’individu ha tingut cació d’informació adquirida prèvi- la intenció de matar-se. ament a causa de l’adquisició d’un nou aprenentatge, especialment 1226 interaccionisme n m si els dos grups d’informació són es interaccionismo semblants. en interactionism NEUROBIOLOGIA DEL COMPORTA- 1230 interneurona n f MENT. Línia de pensament de la es interneurona psicologia de la personalitat se- en interneuron gons la qual les situacions i els trets NEUROHISTOLOGIA. Neurona inter- amb els quals entra en contacte un calada entre dues o més neurones individu afecten els sentiments, d’un circuit neuronal que actua

158 I

com a moduladora de la transmis- els axons de la qual es projecten sió sinàptica. sobre els arbres dendrítics de les cèl·lules de Purkinje. 1231 interneurona de Golgi n f es interneurona de Golgi 1235 interneurona local n f en Golgi interneuron es interneurona local NEUROHISTOLOGIA. Interneurona en local interneuron de la capa granular del cerebel, NEUROHISTOLOGIA. Interneurona l’axó de la qual forma part dels amb l’axó relativament curt que glomèruls cerebel·losos. transporta informació dins d’una mateixa regió o entre regions pro- 1232 interneurona peres del sistema nerviós central. de projecció n f es interneurona de proyección 1236 interoceptor n m en projection interneuron sin. interoreceptor n m NEUROHISTOLOGIA. Interneurona es interoceptor; interoreceptor amb l’axó llarg que transporta in- en interoceptor formació entre regions allunyades NEUROFISIOLOGIA CEL·LULAR I DE SIS- del sistema nerviós central. TEMES. Receptor sensorial localitzat a l’interior del cos. 1233 interneurona de Renshaw n f Nota: Hi ha dos tipus diferents d’inte- roceptors: els propioceptors i els visce- sin. compl. neurona de roceptors. Renshaw n f es interneurona de Renshaw; 1237 interoreceptor n m neurona de Renshaw sin. interoceptor n m en Renshaw interneuron; Renshaw neuron 1238 inventari multifàsic NEUROHISTOLOGIA. Interneurona de personalitat de la làmina medul·lar IX que s’in- de Minnesota n m terposa entre la fibra col·lateral sin. compl. IMPM n m de la motoneurona inferior i les es IMPM; inventario multifásico dendrites o el cos d’aquesta mode personalidad de toneurona. Minnesota Nota: Les interneurones de Renshaw en Minessota multiphasic funcionen com un sistema de regulació personality inventory; MMPI del moviment que evita la despolaritza- ció recurrent de la motoneurona una NEUROPSICOLOGIA I PSIQUIATRIA. vegada activada i en disminueix l’exci- Instrument d’avaluació psiquiàtrica tabilitat. consistent en un qüestionari amb respostes alternatives que s’utilitza 1234 interneurona estrellada n f per a avaluar la psicopatologia del es interneurona estrellada pacient. en stellate interneuron NEUROHISTOLOGIA. Interneurona de la capa molecular del cerebel,

159 I

1239 ió n m me habitual d’inhibició de l’excitabilitat neuronal. es ión en ion 1242 ió magnesi n m NEUROBIOLOGIA CEL·LULAR. Àtom es ión magnesio o molècula amb càrrega elèctrica en magnesium ion que, en desplaçar-se, genera un sbl Mg2+ camp elèctric.

Nota: En el sistema nerviós els ions més NEUROBIOLOGIA CEL·LULAR. Catió rellevants des del punt de vista funcio- divalent que es troba més concen- nal són el Na+, el Cl–, el Ca2+ i el Mg2+, trat a l’exterior que a l’interior de la predominants en el medi extracel·lular, cèl·lula i regula l’activitat d’alguns + i el K i els anions orgànics, més abun- tipus de canals de Ca2+ mitjançant dants a l’interior de les cèl·lules. l’obturació física del canal.

2+ 1240 ió calci n m Nota: Els ions Mg es comporten de forma diferent als ions Ca2+. Tot i que es ión calcio també són cations divalents, tenen una en calcium ion electronegativitat més gran i s’uneixen sbl Ca2+ més fortament a les molècules d’aigua, de manera que obstrueixen el canal. NEUROBIOLOGIA CEL·LULAR. Catió divalent que es troba més concen- 1243 ió potassi n m trat a l’exterior de la cèl·lula que a es ión potasio l’interior i intervé en la regulació en potassium ion molecular d’un gran nombre de sbl K+ respostes fisiològiques, mitjançant la variació de la seva concentració NEUROBIOLOGIA CEL·LULAR. Catió intracel·lular. monovalent que es troba més con-

Nota: Les variacions en la concentració centrat a l’interior que a l’exterior intracel·lular de Ca2+ lliure desencade- de la cèl·lula. nen respostes fisiològiques diverses, Nota: Els canals de K+ es troben cons- com ara la sortida de neurotransmis- tantment oberts i possibiliten la sortida sors, la contracció muscular o l’activació del K+ intracel·lular. Aquesta sortida, d’enzims implicats en la senyalització associada al tancament dels canals de cel·lular. Na+, marca el final de la despolarització i l’inici de la repolarització de la mem- 1241 ió clorur n m brana plasmàtica. es ión cloruro en chloride 1244 ió sodi n m sbl Cl– es ión sodio en sodium ion NEUROBIOLOGIA CEL·LULAR. Anió sbl Na+ monovalent que es troba més con- centrat a l’exterior de les neurones NEUROBIOLOGIA CEL·LULAR. Catió en repòs que a l’interior. monovalent que es troba més con-

Nota: L’entrada de Cl– dins la cèl·lula a centrat a l’exterior de la cèl·lula través de canals iònics activats per neu- que a l’interior. rotransmissors constitueix un mecanis- Nota: Els canals de Na+, en obrir-se per efecte de la propagació del potencial

160 I

d’acció, permeten l’entrada de Na+ des de l’exterior de la cèl·lula, que incrementa el seu potencial de repòs fins arribar a la despolarització.

1245 iris n m es iris en iris NEUROANATOMIA. Estructura muscular pigmentada de l’ull que regula la quantitat de llum que penetra dins del globus ocular mitjançant moviments d’obertura i de tancament de la pupil·la, i que està implicat en mecanismes de discri- minació visual i d’adaptació a la foscor.

Nota: L’iris està format pel múscul es- fínter de la pupil·la i el múscul dilatador de la pupil·la.

1246 isocòrtex n m veg. neocòrtex n m

1247 IV parell cranial n m veg. nervi troclear n m

1248 IX parell cranial n m veg. nervi glossofaringi n m

161

1249 jargonafàsia n m es jargonafasia en jargonaphasia NEUROPSICOLOGIA I PSIQUIATRIA. Parla inintel·ligible, que conserva l’articulació i la prosòdia, caracteritzada per un ús inadequat de les paraules o fins i tot per la invenció de paraules noves.

Nota: La jargonafàsia es pot considerar com un cas extrem de llenguatge amb parafàsies. Es detecta en alguns pacients amb afàsia de Wernicke.

163

1250 kainat n m es kainato en kainate NEUROQUÍMICA. Agonista gluta- matèrgic que pot actuar com a neurotoxina excitadora i produir símptomes semblants als d’algunes malalties neurològiques.

Nota: Per exemple, el kainat pot produir la simptomatologia de la malaltia de Huntington.

165

1251 laberint aquàtic de sutura entre els ossos occipital de Morris n m i els dos parietals, on conflueixen la sutura sagital i la sutura lamb- es laberinto acuático de Morris doide. en Morris water maze NEUROBIOLOGIA DEL COMPORTA- 1254 lamel·lipodi n m MENT. Recipient circular ple d’aigua es lamelipodio tintada, amb una plataforma sub- en lamellipodium mergida just per sota la superfície de l’aigua, utilitzat per a estudiar NEUROHISTOLOGIA. Prolongació ci- l’aprenentatge i la memòria espa- toplasmàtica de formes variades cial en animals d’experimentació. constituïda per microfilaments d’actina present en diversos tipus Nota: En el laberint aquàtic de Morris es deixa anar un animal, generalment cel·lulars, especialment en cèl·lules una rata o un ratolí, que ha de trobar mòbils. la plataforma i pujar-hi per evitar ofe- gar-se. S’ha observat que en intents 1255 làmina n f successius l’animal triga cada vegada veg. làmina vertebral n f menys a trobar la plataforma. 1256 làmina basal n f 1252 laberint membranós n m es lámina basal es laberinto membranoso en basal lamina en membranous labyrinth NEUROHISTOLOGIA. Matriu extracel- NEUROANATOMIA. Conjunt d’ele- lular especialitzada constituïda per ments membranosos de l’orella col·lagen, proteoglicans i glicopro- interna, que comprèn el conduc- teïnes, que se situa sota els epitelis te coclear, l’utricle, el sàcul, els i envolta tipus cel·lulars específics. conductes semicirculars i el sac endolimfàtic. Nota: La làmina basal, juntament amb la làmina reticular, forma part de la membrana basal. 1253 lambda n f es lambda 1257 làmina basilar n f en lambda veg. membrana basilar n f NEUROANATOMIA. Punt d’unió o

167 L

1258 làmina cribrosa 1262 làmina quadrigeminada n f de l’etmoide n f sin. compl. sostre del es lámina cribosa del etmoides mesencèfal n m; tecte en cribriform lamina mesencefàlic n m of ethmoid bone es lámina cuadrigémina; techo NEUROANATOMIA. Làmina horit- del mesencéfalo; téctum del zontal, de forma quadrilàtera, que mesencéfalo s’estén per les masses laterals de en midbrain tectum; tegmentum l’os etmoide i que té nombroses of mesencephalon perforacions per on passen els fila- NEUROANATOMIA. Zona dorsal del ments del nervi olfactori, les rami- mesencèfal formada per dos tuber- ficacions de les artèries etmoïdals i cles quadrigeminats superiors que les prolongacions de la duramàter. estan relacionats amb la via òptica i dos tubercles quadrigeminats in- 1259 làmina de Rexed n f feriors que estan relacionats amb veg. làmina medul·lar n f la via auditiva.

1260 làmina medul·lar n f 1263 làmina reticular n f sin. compl. làmina es lámina reticular de Rexed n f en reticular lamina es lámina de Rexed; lámina NEUROHISTOLOGIA. Matriu extracel- espinal lular especialitzada constituïda per en Rexed lamina; spinal lamina fibril·les reticulars i fibres de col- NEUROANATOMIA. Àrea de la subs- lagen sintetitzades per cèl·lules tància grisa medul·lar diferenciable connectives, de gruix variable, que segons les seves propietats citoar- se situa per sota de la làmina basal quitectòniques. i fixa les cèl·lules al teixit connectiu. Nota: La làmina reticular, juntament Nota: 1. Les làmines medul·lars formen capes successives entre la banya dorsal amb la làmina basal, forma part de la i la banya ventral. membrana basal. 2. La divisió de la medul·la espinal en deu làmines medul·lars va ser proposada pel 1264 làmina vertebral n f neuroanatomista suec Bror Rexed. sin. compl. làmina n f

1261 làmina medul·lar interna es lámina; lámina vertebral del tàlem n f en lamina; vertebral lamina es lámina medular interna del NEUROANATOMIA. Porció de l’arc tálamo neural format per dues plaques en internal medullary lamina amples i planes que tanquen per darrere el conducte vertebral, NEUROANATOMIA. Làmina fina de s’uneixen en el pla mitjà i originen disposició vertical que se situa a l’apòfisi espinosa. l’interior del tàlem i està formada per les fibres aferents i eferents dels nuclis talàmics.

Nota: A l’interior de la làmina medul·lar interna del tàlem es troben els nuclis intralaminars.

168 L

1265 latència n f pensa que els altres poden llegir es latencia els seus pensaments. en latency 1269 lemnisc n m NEUROFISIOLOGIA CEL·LULAR I DE es lemnisco SISTEMES. Període de temps trans- corregut entre una estimulació i en lemniscus l’obtenció d’una resposta. NEUROANATOMIA. Feix d’axons as-

Nota: La latència del potencial d’acció cendents de les segones neurones depèn de la distància recorreguda i de sensitives, de disposició longitu- la velocitat de propagació de la fibra, dinal i amb una àrea de secció que està condicionada per la presència transversal aplanada o en forma o no de mielina, el diàmetre de l’axó i de cinta. la temperatura, entre altres factors. 1270 lemnisc espinal n m 1266 lateralització n f es lemnisco espinal es lateralización en spinal lemniscus en lateralization NEUROANATOMIA. Lemnisc que se NEUROPSICOLOGIA I PSIQUIATRIA. situa en el tronc encefàlic, les fibres Procés pel qual una funció neu- del qual corresponen a les segones ropsicològica queda essencialment neurones amb trajecte decussat de vinculada a un dels dos hemisferis les fibres del sistema anterolateral, cerebrals. especialment a les neurones del Nota: Inicialment, la lateralització es tracte espinotalàmic i espinotectal. referia sobretot al llenguatge, però posteriorment s’ha estès a diverses 1271 lemnisc lateral n m funcions cognitives. El coneixement sobre aquest procés provenia de l’es- es lemnisco lateral tudi de les conseqüències de les lesions en lateral lemniscus cerebrals unilaterals en infants, en les NEUROANATOMIA. Lemnisc que s’es- hemisferectomies i en les comissuro- tén, en trajecte ascendent, per la tomies. Actualment es pot estudiar en protuberància i el mesencèfal, i persones sanes mitjançant tècniques psicofísiques, estimulació cerebral no que acaba en el nucli del tubercle invasiva o tècniques de neuroimatgeria. quadrigeminat inferior o fa de centre de relleu en el nucli geniculat 1267 LCR n m medial del tàlem, camí de les àrees auditives de l’escorça cerebral. veg. líquid cefaloraquidi n m 1272 lemnisc medial n m 1268 lectura del pensament n f sin. compl. cinta de Reil n f sin. compl. endevinació del pensament n f es cinta de Reil; lemnisco medial en medial lemniscus; Reil’s band es adivinación del pensamiento; lectura del pensamiento NEUROANATOMIA. Lemnisc que en thought divination; thought s’origina en el nucli gràcil i en el reading nucli cuneïforme, que forma una decussació i segueix un trajecte NEUROPSICOLOGIA I PSIQUIATRIA. ascendent pel tronc de l’encèfal Creença delirant en què el pacient

169 L

fins a la porció posterolateral del tuals derivades permeten establir nucli ventral posterior del tàlem. que les regions estan connectades funcionalment.

1273 lemnisc trigemin n m Nota: La lesió encreuada se sol usar com sin. compl. tracte a tècnica d’experimentació animal. trigeminotalàmic n m 1277 leucodistròfia n f es lemnisco trigeminal; tracto trigeminotalámico es leucodistrofia en trigeminal lemniscus; en leukodystrophy trigeminothalamic tract NEUROLOGIA. Destrucció progressi- NEUROANATOMIA. Lemnisc que va, simètrica i generalment massiva porta informació somatosensiti- de la substància blanca encefàli- va procedent de les estructures ca, amb afectació eventual de la craniofacials, innervades pel nervi substància blanca medul·lar, que trigemin, cap a la porció postero- es caracteritza per desmielinitza- medial del nucli ventral posterior ció i reactivitat de les cèl·lules de del tàlem. neuròglia i s’associa a defectes del metabolisme lipídic.

1274 leptomeninge n f Nota: Les variants de leucodistròfia es es leptomeninge distingeixen perquè el producte resultant de la degeneració de les fibres en leptomeninx mielíniques és diferent en cadascuna. NEUROANATOMIA. Conjunt que formen l’aracnoide i la piamàter. 1278 limen de l’ínsula n m sin. llindar de l’ínsula n m 1275 lesió axonal difusa n f es limen de la ínsula; umbral sin. compl. dany axonal insular difús n m en insular threshold; limen es daño axonal difuso; lesión insulae axonal difusa NEUROANATOMIA. Porció d’entra- en diffuse axonal injury da al lòbul de l’ínsula que separa NEUROLOGIA. Lesió de la substàn- l’escorça de l’ínsula de la del lòbul cia blanca que afecta els fascicles frontal en la cara inferior de cada encefàlics. hemisferi cerebral.

Nota: La lesió axonal difusa s’observa en els traumatismes cranioencefàlics i 1279 lingüística n f ocasiona pèrdua de consciència i estat es lingüística vegetatiu crònic. en linguistics 1276 lesió encreuada n f DISCIPLINES CONNEXES. Disciplina de la ciència cognitiva que estudia les es lesión cruzada característiques físiques, estruc- en crossed lesion turals, funcionals, psicològiques i NEUROBIOLOGIA DEL COMPORTA- socials del llenguatge humà. MENT. Lesió unilateral en regions diferents dels dos hemisferis, de tal manera que les alteracions conduc-

170 L

1280 lingüística substàncies, i fer de via de comu- computacional n f nicació hormonal. es lingüística computacional Nota: L’anàlisi del líquid cefaloraquidi, en computational linguistics pel que fa a glucosa, ions i diferents tipus d’elements cel·lulars com les DISCIPLINES CONNEXES. Disciplina hematies i els limfòcits, obtingut per de la lingüística que se centra en punció lumbar, es fa servir per al diag- l’elaboració de models i sistemes nòstic de certes malalties inflamatòries que facilitin el processament de i infeccioses del sistema nerviós central. dades lingüístiques, generalment orientades a l’anàlisi i la compren- 1283 líquid cerebrospinal n m sió del llenguatge natural, mitjan- veg. líquid cefaloraquidi n m çant tècniques informàtiques. 1284 llei de Weber n f 1281 lipofuscina n f es ley de Weber es lipofuscina en Weber’s law en lipofuscin NEUROFISIOLOGIA CEL·LULAR I DE NEUROBIOLOGIA CEL·LULAR. Pig- SISTEMES. Llei que estableix que el ment lipídic, granular i de color menor canvi discernible en la mag- marronós, que s’acumula en nitud d’un estímul és proporcional el citoplasma com a producte a la magnitud d’aquest estímul. d’una degradació incompleta de Nota: Segons la llei de Weber la inten- macromolècules procedents dels sitat d’una percepció canvia aritmètica- lisosomes i es considera un senyal ment en relació amb el canvi geomètric d’envelliment cel·lular. de l’estímul.

Nota: La concentració elevada de lipofuscina és característica de les neuro- 1285 lligand n m nes envellides i s’observa igualment en es ligando nombroses malalties neurodegenerati- en ligand ves. NEUROQUÍMICA. Molècula que 1282 líquid cefaloraquidi n m presenta un cert grau d’afinitat sin. compl. líquid respecte a un receptor específic cerebrospinal n m sobre el qual actua com a agonista o antagonista i per al qual presenta sigla LCR n m un lloc d’unió també específic. es líquido cefalorraquídeo; líquido cerebroespinal; LCR 1286 llindar absolut n m en cerebrospinal fluid; CSF es umbral absoluto NEUROANATOMIA. Líquid incolor en absolute threshold contingut en el sistema ventricu- NEUROFISIOLOGIA CEL·LULAR I DE SIS- lar que deriva de la secreció activa TEMES. Nivell mínim d’intensitat a dels plexes coroides i que té com a partir del qual un estímul pot ser funcions protegir, sostenir i nodrir percebut. el sistema nerviós central, eliminar Nota: El llindar absolut es pot detectar mitjançant mètodes electrofisiològics, amb el registre d’un senyal bioelèctric,

171 L

o mitjançant la percepció de l’estímul 1291 llindar de l’ínsula n m pròpiament. sin. limen de l’ínsula n m 1287 llindar auditiu n m 1292 llindar diferencial n m es umbral auditivo es umbral diferencial en auditory threshold en differential threshold NEUROFISIOLOGIA CEL·LULAR I DE SIS- NEUROFISIOLOGIA CEL·LULAR I DE TEMES. Nivell mínim d’intensitat a SISTEMES. Intensitat mínima en partir del qual un so pot ser de- què ha de variar un estímul inicial tectat per un individu o pot activar perquè hi hagi una diferència en les neurones de la via auditiva. la sensació. 1288 llindar d’activació n m 1293 llindar dolorós n m es umbral de activación sin. llindar de dolor n m en activation threshold NEUROFISIOLOGIA CEL·LULAR I DE SIS- 1294 llindar electrofisiològic n m TEMES. Nivell mínim d’intensitat veg. llindar d’excitabilitat n m d’un estímul a partir del qual es pot detectar el pas d’ions a través 1295 lloc d’unió n m d’un canal iònic. es sitio de unión 1289 llindar d’excitabilitat n m en binding site sin. compl. llindar NEUROQUÍMICA. Regió d’un receptor electrofisiològic n m a la qual s’uneix un lligand espe- cífic. es umbral de excitabilidad; umbral electrofisiológico 1296 lobel parietal inferior n m en electrophysiologic threshold; excitability threshold es lobulillo parietal inferior en inferior parietal lobule NEUROFISIOLOGIA CEL·LULAR I DE SISTEMES. Nivell crític de despo- NEUROANATOMIA. Porció de l’escor- larització de la membrana d’una ça parietal posterior, situada sota el neurona a partir del qual la cèl·lula solc intraparietal, que fa funcions pot generar un potencial d’acció. d’integració sensorial polimodal. Nota: El lobel parietal inferior comprèn 1290 llindar de dolor n m la circumvolució supramarginal i la cir- sin. llindar dolorós n m cumvolució angular. es umbral de dolor 1297 lobel parietal superior n m en pain threshold es lobulillo parietal superior NEUROLOGIA. Experiència mínima en superior parietal lobule de dolor que un individu pot re- NEUROANATOMIA. Porció de l’es- conèixer. corça parietal posterior, situada Nota: El terme llindar de dolor no fa sobre el solc intraparietal, que fa referència a la intensitat del dolor me- funcions d’integració sensorial, surada, que és un esdeveniment extern, especialment amb relació a la via sinó a l’experiència del pacient. dorsal de la visió, i contribueix al

172 L

manteniment de l’atenció sobre costat, que participa en el mante- els estímuls. niment de l’equilibri.

Nota: El lòbul floculonodular forma part 1298 lobotomia n f de l’arquicerebel. es lobotomía en lobotomy 1302 lòbul frontal n m NEUROLOGIA. Tècnica neuroquirúr- es lóbulo frontal gica consistent en la secció total o en frontal lobe parcial d’un lòbul cerebral. NEUROANATOMIA. Lòbul cerebral situat a la part anterior del cervell, 1299 lòbul cerebral n m per davant del solc central i imme- es lóbulo cerebral diatament per sota de l’os frontal en lobe of cerebrum del crani, que presenta una gran complexitat i heterogeneïtat de NEUROANATOMIA. Cadascuna de les funcions, principalment en l’execu- cinc divisions primàries de l’escorça ció i el control de l’activitat motora, cerebral constituïdes per circumvo- en la planificació d’estratègies i lucions, separades entre si per solcs comportaments i en la memòria i amb una relativa especialització a curt termini. funcional. Nota: La part més rostral del lòbul frontal Nota: Els cinc lòbuls cerebrals en què es forma l’àrea prefrontal. divideix el cervell són el lòbul frontal, el lòbul parietal, el lòbul temporal, el lòbul occipital i el lòbul de l´ínsula. 1303 lòbul insular n m veg. lòbul de l’ínsula n m 1300 lòbul de l’ínsula n m sin. compl. ínsula de Reil n f; 1304 lòbul occipital n m lòbul insular n m es lóbulo occipital es ínsula de Reil; lóbulo de la en occipital lobe ínsula; lóbulo insular NEUROANATOMIA. Lòbul cerebral en insular lobe; island of Reil situat a la part posterior del cervell, NEUROANATOMIA. Lòbul cerebral per darrere del solc parietooccipital situat en la part profunda del solc i immediatament per sota de l’os lateral que participa en el control occipital del crani, que participa del sistema nerviós autònom, en la principalment en el control de la rebuda i el processament de la in- visió. formació procedent dels receptors del gust i en funcions emocionals. 1305 lòbul paracentral n m es lóbulo paracentral 1301 lòbul floculonodular n m en paracentral lobe es lóbulo floculonodular NEUROANATOMIA. Porció de l’es- en flocculonodular lobe corça de la cara medial dels he- NEUROANATOMIA. Lòbul situat a la misferis situada per damunt i per cara inferior del cerebel i consti- darrere del solc central del cervell tuït pel nòdul, localitzat en posició i formada per les extensions de mitjana, i els dos flòculs, un a cada les circumvolucions precentral i postcentral en aquesta cara.

173 L

Nota: El lòbul paracentral conté la re- 1309 localitzacionisme n m presentació sensitiva i motora de les es localizacionismo regions corresponents a l’extremitat inferior. en localizationism NEUROBIOLOGIA DEL COMPORTA- 1306 lòbul parietal n m MENT. Model de funcionament del es lóbulo parietal cervell segons el qual les funcions en parietal lobe cognitives i conductuals s’assignen a àrees específiques del sistema NEUROANATOMIA. Lòbul cerebral nerviós. situat a la part lateral del cervell, per darrere del solc central, per Nota: El localitzacionisme és el model oposat a la hipòtesi de sistema distri- sobre del solc lateral i per davant buït. del solc parietooccipital, i immediatament per sota de l’os parietal del 1310 locus ceruli n m crani, que participa principalment en l’anàlisi d’estímuls somatosen- veg. nucli ceruli n m sorials. 1311 locus cineri n m 1307 lòbul temporal n m veg. nucli ceruli n m es lóbulo temporal en temporal lobe 1312 locus negre n m NEUROANATOMIA. Lòbul cerebral veg. substància negra n f situat per sota del solc lateral i immediatament per sobre de la porció petrosa de l’os temporal del crani.

Nota: Els circuits que configuren el lòbul temporal han estat implicats principalment en el control de l’audi- ció i en aspectes del llenguatge i del reconeixement d’imatges.

1308 localització cerebral n f es localización cerebral en cerebral localization NEUROPSICOLOGIA I PSIQUIATRIA. Atribució d’una funció a una determinada estructura cerebral.

Nota: En l’actualitat es considera que les funcions cognitives es troben dis- tribuïdes al cervell en àmplies xarxes neuronals formades per la unió de regions cerebrals que mantenen una certa especialització funcional.

174 M

1313 macròpsia n f 1316 màcula retinal n f es macropsia veg. màcula lútia n f en macropsia 1317 n f NEUROLOGIA. Alteració neurològica MAG que afecta la percepció visual en veg. glicoproteïna associada a la qual els objectes i les persones la mielina n f es veuen més grans del que són en realitat. 1318 magnetoencefalografia n f

Nota: La macròpsia es manifesta com sigla MEG n f a símptoma en epilèpsies que afecten es magnetoencefalografía; MEG el lòbul temporal. en magnetoencephalography; 1314 màcula lútia n f MEG sin. compl. màcula retinal n f; NEUROCIÈNCIA COMPUTACIONAL. taca groga n f Tècnica no invasiva d’imatgeria que permet detectar l’activi- es mácula de la retina; mácula tat elèctrica cerebral a partir de lútea; mancha amarilla l’anàlisi de la inducció de camps en macula lutea; macula retinae; magnètics. yellow spot NEUROANATOMIA. Regió de la retina 1319 mal de cap n m temporal situada a uns 2,5 mm del veg. cefalàlgia n f punt cec que presenta una colora- ció grogosa i en la qual es troba la 1320 malaltia d’Alzheimer n f fòvea central. sin. compl. demència de tipus Alzheimer n f 1315 màcula otolítica n f es demencia de tipo Alzheimer; es mácula otolítica enfermedad de Alzheimer en otolithic macula en Alzheimer type dementia; NEUROANATOMIA. Estructura ves- Alzheimer’s disease tibular que dóna suport a l’epiteli NEUROLOGIA. Demència progres- de les cèl·lules ciliades receptores siva caracteritzada per un dèficit dels òrgans otolítics. de memòria que evoluciona cap a 175 M

un deteriorament cognitiu global 1325 malaltia per prions n f de les funcions superiors, en què sin. encefalopatia les alteracions neuropatològiques espongiforme n f es localitzen fonamentalment a l’escorça cerebral, sobretot en les 1326 malformació àrees temporoparietals, on s’obser- arteriovenosa cerebral n f ven dipòsits cerebrals d’amiloide beta, amb degeneració neurofibril- es malformación arteriovenosa lar, pèrdua neuronal i atròfia cere- cerebral bral. en cerebral arteriovenous malformation 1321 malaltia de Huntington n f NEUROLOGIA. Anomalia congènita sin. compl. corea de dels vasos cerebrals caracteritzada Huntington n f per un embull de conductes arterials i venosos dilatats amb moltes es corea de Huntington; intercomunicacions, que es mani- enfermedad de Huntington festa clínicament amb l’aparició en Huntington’s chorea; d’hemorràgies, cefalees i crisis Huntington’s disease epilèptiques. NEUROLOGIA. Malaltia neurodege- Nota: Les malformacions arteriovenoses nerativa d’herència autosòmica do- cerebrals representen la persistència minant que afecta el nucli caudat d’un patró embrionari de vasos san- i el putamen i es caracteritza per guinis i no una neoplàsia. trastorns neuropsicològics seguits de demència i coreoatetosi. 1327 malformació d’Arnold-Chiari n f 1322 malaltia de Kennedy n f sin. compl. síndrome veg. atròfia muscular d’Arnold-Chiari n f bulbospinal n f es malformación de Arnold-Chiari; síndrome 1323 malaltia de Parkinson n f de Arnold-Chiari es enfermedad de Parkinson en Arnold-Chiari malformation; en Parkinson’s disease Arnold-Chiari syndrome NEUROLOGIA. Síndrome d’afecta- NEUROBIOLOGIA DEL DESENVOLUPA- ció dels nuclis basals idiopàtica MENT. Anomalia congènita de la de curs progressiu produïda per base del crani amb desplaçament la degeneració i la disminució de del cerebel i del tronc de l’encèfal neurones dopaminèrgiques, que cap al canal vertebral a través del apareix habitualment entre els 40 forat magne.

i els 70 anys i es caracteritza per Nota: Les manifestacions clíniques que bradicinèsia o acinèsia, tremolor en provoca la malformació d’Arnold-Chiari repòs, rigidesa muscular i trastorn es produeixen per la compressió de les postural. regions encefàliques o medul·lars des- plaçades. 1324 malaltia mental n f veg. trastorn mental n m

176 M

1328 mania n f tímuls procedents de regions corporals diferenciades. sin. compl. episodi maníac n m es episodio maníaco; manía 1332 mapa retinotòpic n m en mania; manic episode es mapa retinotópico NEUROPSICOLOGIA I PSIQUIATRIA. en retinotopic map Trastorn de l’estat d’ànim carac- NEUROFISIOLOGIA CEL·LULAR I DE teritzat per un període d’estat SISTEMES. Mapa sensorial de les d’ànim elevat, expansiu o irritable, projeccions de la via visual que acompanyat d’altres símptomes van de les cèl·lules ganglionars d’exaltació. de la retina cap al nucli geniculat Nota: La simptomatologia és diversa: lateral del tàlem i finalment cap a augment de l’autoestima o grandiosi- l’àrea visual primària i l’àrea visual tat, menor necessitat de son, logorrea, d’associació. fuga d’idees, distractibilitat, agitació psicomotora, hiperactivitat o implica- 1333 mapa sensorial n m ció en activitats plaents potencialment perjudicials per a l’individu. es mapa sensorial en sensory map 1329 MAP n f NEUROFISIOLOGIA CEL·LULAR I DE veg. proteïna associada als SISTEMES. Mapa topogràfic dels microtúbuls n f diferents territoris de percepció d’estímuls dels sentits sobre àrees 1330 mapa motor n m específiques de l’escorça cerebral.

es mapa motor Nota: El mapa sensorial associa cada en motor map àrea cortical amb un sentit determinat. NEUROFISIOLOGIA CEL·LULAR I DE 1334 mapa somatotòpic n m SISTEMES. Mapa topogràfic de les activitats motores visibles o detec- es mapa somatotópico tables sobre regions específiques en somatotopic map de l’escorça cerebral. NEUROFISIOLOGIA CEL·LULAR I DE Nota: El mapa motor associa cada regió SISTEMES. Mapa sensorial de les cortical amb una determinada activitat projeccions aferents somatosen- motora. sorials que van des de regions perifèriques corporals definides 1331 mapa neuronal n m fins a àrees específiques de les es- es mapa neuronal tructures subcorticals talàmiques i en neural map corticals. NEUROFISIOLOGIA CEL·LULAR I DE 1335 mapa tonotòpic n m SISTEMES. Representació jeràr- quica ordenada de les neurones es mapa tonotópico que a diferents nivells del sistema en tonotopic map nerviós al llarg d’una via neural NEUROFISIOLOGIA CEL·LULAR I DE SIS- s’encarreguen del processament TEMES. Mapa sensorial que repre- d’informació sensorial o motora. senta les projeccions aferents de la Nota: En el mapa neuronal es conserva via auditiva que van des de l’òrgan una distribució espacial separada d’es-

177 M

espiral fins al nucli geniculat medial diferències o contrastos entre una del tàlem i l’àrea auditiva primària. regió receptora central petita i una regió perifèrica concèntrica més 1336 mapa topogràfic n m extensa. es mapa topográfico en topographic map 1341 mecanoreceptor n m NEUROFISIOLOGIA CEL·LULAR I DE SIS- es mecanorreceptor TEMES. Representació de la relació en mechanoreceptor espacial entre neurones específi- NEUROFISIOLOGIA CEL·LULAR I DE ques del sistema nerviós central i SISTEMES. Receptor sensorial que les seves dianes perifèriques. respon davant d’estímuls mecànics que produeixen una deformació de 1337 marcapassos n m l’òrgan en què es troben.

es marcapasos Nota: Els receptors del tacte o de l’oïda en pacemaker són mecanoreceptors. NEUROFISIOLOGIA CEL·LULAR I DE 1342 medicina nuclear n f SISTEMES. Estructura interna neural capaç d’excitar-se o de des- es medicina nuclear polaritzar-se periòdicament de en nuclear medicine manera continuada i generar un DISCIPLINES CONNEXES. Branca de la ritme bàsic que permet la sincro- medicina que utilitza petites quan- nització d’altres ritmes de secreció titats d’isòtops radioactius per a hormonal, d’activitat metabòlica o la prevenció, diagnòstic, teràpia i d’activitat neuronal. investigació mèdica.

1338 martell n m 1343 medul·la espinal n f es martillo es médula espinal en malleus en spinal cord NEUROANATOMIA. Osset de l’orella NEUROANATOMIA. Porció del siste- situat a la part més lateral de la cama nerviós central continguda en dena ossicular que, conjuntament el conducte vertebral que s’estén amb l’enclusa i l’estrep, condueix des del forat occipital fins a la part les vibracions des de la membrana superior de la regió lumbar i que té timpànica fins a l’orella interna. per objecte controlar un gran nombre de reflexos, conduir impulsos 1339 MBP n f en sentit descendent de l’encèfal veg. proteïna bàsica de la als efectors perifèrics per les vies mielina n f motores i vegetatives, i transmetre informació dels receptors perifèrics 1340 mecanisme a l’escorça cerebral o cerebel·losa centre-perifèria n m per les vies sensorials ascendents. es mecanismo centro-periferia Nota: 1. La medul·la espinal està for- en center-surround mechanism mada per un nucli intern de substància grisa i una capa externa de substància NEUROFISIOLOGIA CEL·LULAR I DE blanca, envoltat per les tres meninges. SISTEMES. Sistema de neurones 2. La medul·la espinal no ocupa tot especialitzades en la resposta a l’interior de la columna vertebral. En

178 M

l’adult arriba fins al disc intervertebral 1349 membrana basilar n f situat entre la primera i la segona vèr- sin. compl. làmina basilar n f tebra lumbar. es lámina basilar; membrana 1344 medul·la oblonga n f basilar sin. bulb raquidi n m en basilar lamina; basilar membrane 1345 medul·loblastoma n m NEUROHISTOLOGIA. Làmina de tei- es meduloblastoma xit conjuntiu que forma el sòl del en medulloblastoma conducte coclear, el qual la separa de la rampa timpànica. NEUROHISTOLOGIA. Tumor maligne del sistema nerviós d’origen embri- 1350 membrana tectòria n f onari que es localitza generalment en el cerebel, apareix en edats pe- es membrana tectoria diàtriques i tendeix a fer metàstasis en tectorial membrane a través del líquid cefaloraquidi. NEUROHISTOLOGIA. Làmina fibrosa que cobreix la superfície apical de 1346 MEG n f les cèl·lules ciliades coclears. veg. magnetoencefalografia n f 1351 membrana timpànica n f 1347 melatonina n f sin. compl. timpà n m es melatonina es membrana timpánica; en melatonin tímpano NEUROQUÍMICA. Indolamina sinte- en tympanic membrane; titzada a la glàndula pineal a partir tympanum de la serotonina que té funcions NEUROANATOMIA. Membrana circu- neuroendocrines. lar que se situa a l’extrem intern del conducte auditiu extern i que, 1348 membrana basal n f per l’acció de les ones sonores, es membrana basal vibra i activa la cadena d’ossets en basement membrane que fan la transducció d’estímuls sonors fins a la còclea. NEUROHISTOLOGIA. Estructura formada per la làmina basal i la Nota: El timpà separa l’orella externa de l’orella mitjana. làmina reticular, i constituïda per fibres de col·lagen, que es troba 1352 memòria n f sota la superfície basal epitelial i envolta tipus cel·lulars específics. es memoria en memory Nota: En el sistema nerviós perifèric, les membranes basals envolten les cèl·lules NEUROBIOLOGIA DEL COMPORTA- de Schwann, les sinapsis neuromuscu- MENT. Capacitat de recordar una lars i les cèl·lules musculars. informació concreta sobre quelcom après o experimentat prèviament, basada en els processos de codifi- cació, emmagatzematge, evocació i reconeixement d’aquesta infor- mació.

179 M

Nota: En funció del temps de permanèn- termini que proposa l’existència de cia de la informació que es codifica se manipulació activa de la informa- sol diferenciar entre memòria sensorial, ció mitjançant l’emmagatzematge memòria a curt termini i memòria a llarg d’informació procedent de diverses termini. fonts sensorials durant un període de temps curt, mentre s’elabora 1353 memòria a curt termini n f una estratègia de resposta. es memoria a corto plazo Nota: 1. Es considera que la xarxa neu- en short-term memory ronal que actua en la memòria de tre- NEUROBIOLOGIA DEL COMPORTA- ball es troba distribuïda entre l’escorça MENT. Memòria caracteritzada per prefrontal, l’escorça parietal i la part un emmagatzematge d’informa- anterior de la circumvolució del cíngol. 2. El model de memòria de treball de ció limitat i fràgil i una capacitat Baddeley i Hitch proposa l’existència de d’evocació durant un període de dos magatzems d’informació, el bucle temps curt. fonològic i el registre visuoespacial, i Nota: Per a analitzar la capacitat de d’un executiu central que els coordina. la memòria a curt termini s’utilitza freqüentment un test que mesura el 1357 memòria declarativa n f nombre d’ítems que es recorden des- prés d’haver estat presentats breument. sin. compl. memòria explícita n f 1354 memòria a llarg termini n f es memoria declarativa; es memoria a largo plazo memoria explícita en long-term memory en declarative memory; explicit memory NEUROBIOLOGIA DEL COMPORTA- MENT. Memòria caracteritzada per NEUROBIOLOGIA DEL COMPORTA- un emmagatzematge d’informació MENT. Memòria a llarg termini il·limitat i una capacitat d’evocació caracteritzada perquè l’evocació permanent o durant un període de de la informació emmagatzemada temps llarg. sobre esdeveniments personals o coneixements generals es fa de Nota: Segons el mètode d’adquisició, manera voluntària i conscient. la memòria a llarg termini es pot dividir en memòria declarativa i memòria Nota: 1. Les estructures cerebrals impli- procedimental. cades més directament en la formació de la memòria declarativa són l’hipo- 1355 memòria associativa n f camp i el neocòrtex cerebral. 2. Segons alguns autors, es pot dividir es memoria asociativa en dos subtipus: la memòria episòdica en associative memory i la memòria semàntica. 3. La sinonímia entre les denominacions NEUROBIOLOGIA DEL COMPORTA- memòria declarativa i memòria explícita MENT. Evocació de la memòria no és acceptada per tots els autors. d’una informació emmagatzemada en resposta a un estímul associat. 1358 memòria emocional n f 1356 memòria de treball n f es memoria emocional en emotional memory es memoria de trabajo en working memory NEUROBIOLOGIA DEL COMPORTA- MENT. Memòria consolidada pels NEUROBIOLOGIA DEL COMPORTA- MENT. Model de memòria a curt 180 M

efectes emocionals positius o inconscient i involuntària, difícil negatius associats a determinats de verbalitzar.

estímuls. Nota: 1. Les regions implicades en la Nota: La memòria emocional està re- memòria procedimental són els nuclis lacionada amb el paper modulador de basals, el cerebel i el neocòrtex. l’amígdala sobre l’adquisició i la con- 2. La sinonímia entre les denomina- solidació de la memòria. cions memòria procedimental i memòria implícita no és acceptada per tots els 1359 memòria episòdica n f autors.

es memoria episódica 1363 memòria semàntica n f en episodic memory es memoria semántica NEUROBIOLOGIA DEL COMPORTA- en semantic memory MENT. Memòria declarativa caracteritzada per l’emmagatzematge NEUROBIOLOGIA DEL COMPORTA- d’informació associada amb un MENT. Memòria declarativa carac- context temporal, geogràfic o cir- teritzada per l’emmagatzematge cumstancial particular, que com- d’informacions o coneixements prèn la percepció conscient de les generals, del significat de les pa- pròpies vivències del passat. raules i els conceptes i dels fets que s’esdevenen al món en general. Nota: La memòria episòdica va acompanyada d’un tipus especial de consciència Nota: 1. Les regions implicades en i d’una connotació afectiva, i depèn de aquest tipus de memòria són el lòbul l’hipocamp i del neocòrtex. temporal i l’hipocamp. 2. Alguns autors no estan d’acord a 1360 memòria explícita n f considerar la memòria semàntica com un subtipus de memòria declarativa. veg. memòria declarativa n f 1364 memòria sensorial n f 1361 memòria implícita n f es memoria sensorial veg. memòria en sensory memory procedimental n f NEUROBIOLOGIA DEL COMPORTA- MENT. Memòria caracteritzada per 1362 memòria procedimental n f un emmagatzematge d’informació sin. compl. memòria sensorial durant un temps molt implícita n f breu, necessari perquè el sistema es memoria de procedimientos; perceptiu pugui processar l’estímul memoria implícita; memoria d’entrada.

procedimental Nota: Els sistemes implicats en la me- en implicit memory; procedural mòria sensorial són les àrees sensorials memory primàries de cada modalitat sensorial. NEUROBIOLOGIA DEL COMPORTA- 1365 meninge n f MENT. Memòria a llarg termini caracteritzada perquè l’evocació es meninge de la informació emmagatzema- en meninx da referent a les habilitats i tècni- NEUROANATOMIA. Cadascuna de ques implicades en determinades les tres membranes conjuntives tasques es produeix de manera

181 M

que envolten l’encèfal i la medul·la conté els tubercles quadrigemi- espinal. nats, el nucli roig i la substància

Nota: Les meninges són la duramàter, negra. l’aracnoide i la piamàter. 1370 mesènquima n m 1366 meningioma n m es mesénquima es meningioma en mesenchyme en meningioma NEUROBIOLOGIA DEL DESENVOLUPA- NEUROHISTOLOGIA. Tumor, gene- MENT. Teixit connectiu lax i indife- ralment benigne i de creixement renciat dels organismes embrio- lent, que s’origina a les cèl·lules naris que deriva del mesoderma. de l’aracnoide. 1371 mesocòrtex n m Nota: A més dels meningiomes benignes, també existeixen meningiomes de sin. mesopal·li n m grau II, o atípics, i de grau III, o ana- es mesocórtex; mesopalio plàstics, que presenten un creixement més ràpid i tenen un grau major de en mesocortex; mesopallium malignitat. NEUROANATOMIA. Porció més evolucionada de l’al·locòrtex en la qual 1367 meningitis n f es formen les sis capes cel·lulars es meningitis del neocòrtex, tot i que encara no en meningitis mostren una disposició totalment separada. NEUROLOGIA. Inflamació de les meninges, d’origen infecciós o 1372 mesoderma n m autoimmunitari, caracteritzada per rigidesa del clatell, cefalàlgia es mesodermo intensa, vòmits, febre alta i tras- en mesoderm torns de la consciència. NEUROBIOLOGIA DEL DESENVOLUPA- MENT. Full embrionari situat entre 1368 ment n f l’ectoderma i l’endoderma, que es mente es forma típicament al final de en mind la gastrulació, i a partir del qual s’origina la pell, el teixit connectiu, NEUROBIOLOGIA DEL COMPORTA- els ossos, els músculs, els òrgans MENT. Conjunt d’activitats i funci- urinaris i els genitals i l’epiteli del ons cognitives d’un individu, tant celoma. conscients com inconscients. Nota: La ment inclou processos cogni- 1373 mesoderma paraaxial n m tius com el pensament, la percepció, la memòria, l’aprenentatge i el llenguatge. es mesodermo paraxial en paraxial mesoderm 1369 mesencèfal n m NEUROBIOLOGIA DEL DESENVOLUPA- es mesencéfalo MENT. Regió del mesoderma adja- en mesencephalon; midbrain cent al notocordi que se segmenta durant el desenvolupament i dóna NEUROANATOMIA. Porció més rostral lloc als somites. del tronc de l’encèfal per la qual travessa l’aqüeducte cerebral, que

182 M

1374 mesopal·li n m 1380 miastènia gravis n f sin. mesocòrtex n m veg. miastènia greu n f

1375 metàmer n m 1381 miastènia greu n f es metámera sin. compl. miastènia gravis n f en metamere es miastenia grave; miastenia NEUROFISIOLOGIA CEL·LULAR I DE gravis SISTEMES. Segment de la medul- en myasthenia gravis la espinal adulta que deriva de la NEUROLOGIA. Malaltia autoim- formació i subdivisió de la medul·la munitària de la placa motora espinal de l’embrió. caracteritzada per debilitat dels músculs esquelètics causada per la 1376 metarodopsina II n f presència d’autoanticossos contra es metarrodopsina II els receptors d’acetilcolina de la en metarhodopsin II sinapsi neuromuscular. NEUROQUÍMICA. Compost inesta- Nota: En la miastènia greu, quan es ble format durant el procés de realitza una activitat muscular repetida transducció d’estímuls visuals a la o persistent, s’observa un esgotament de la força contràctil de la musculatura retina que prové de l’activació de activa fins a arribar a la parèsia, però el la rodopsina per la llum. repòs restaura parcialment o completament la força del múscul. 1377 metatàlem n m es metatálamo 1382 microelèctrode n m en metathalamus es microelectrodo NEUROANATOMIA. Conjunt format en microelectrode pels dos cossos geniculats del tà- NEUROFISIOLOGIA CEL·LULAR I DE lem. SISTEMES. Elèctrode metàl·lic o de vidre de diàmetre capil·lar que s’in- 1378 metencèfal n m sereix en diferents parts del sistema es metencéfalo nerviós per a enregistrar senyals. en metencephalon 1383 microelectrònica n f NEUROANATOMIA. Porció rostral del romboencèfal de l’embrió, de la es microelectrónica qual deriven la protuberància i el en microelectronics cerebel. DISCIPLINES CONNEXES. Branca de l’electrònica que tracta del disseny, 1379 N-metil-d-aspartat n m la producció i l’aplicació dels dis- sigla NMDA n m positius electrònics de dimensions properes al micròmetre. es N-metil-d-aspartato; NMDA en N-methyl-d-aspartate; 1384 n f NMDA micròglia veg. cèl·lula de micròglia n f NEUROQUÍMICA. Agonista específic del receptor ionotròpic de glutamat.

183 M

1385 microneurografia n f 1390 microtúbul n m es microneurografía es microtúbulo en microneurography en microtubule NEUROFISIOLOGIA CEL·LULAR I DE SIS- NEUROBIOLOGIA CEL·LULAR. Filament TEMES. Tècnica d’enregistrament tubular constituït per cadenes d’a- de l’activitat elèctrica de les fibres tubulina i de b-tubulina, que forma nervioses mitjançant un microe- el citosquelet de l’axó mitjançant lèctrode inserit en un fascicle del estructures paral·leles al llarg del nervi. seu eix longitudinal.

1386 micropia n f 1391 mida quàntica n f veg. micròpsia n f es tamaño cuántico en quantal size 1387 micròpsia n f NEUROFISIOLOGIA CEL·LULAR I DE SIS- sin. compl. micropia n f TEMES. Nombre mitjà de molècules es micropía; micropsia de neurotransmissor alliberades en micropsia per una única vesícula d’una cèl- lula presinàptica a la fenedura NEUROLOGIA. Alteració neurològica si nàptica que es determina per que afecta la percepció visual en mesures postsinàptiques. la qual els objectes i les persones es veuen més petits del que són 1392 midriasi n f en realitat. es midriasis Nota: La micròpsia s’observa en epi- en mydriasis lèpsies o en delíriums associats a into- xicacions per alcohol etílic o per altres NEUROFISIOLOGIA CEL·LULAR I DE substàncies que actuen com a drogues. SISTEMES. Increment del diàmetre pupil·lar produït per la contracció 1388 microsistema n m del múscul dilatador de la pupil- es microsistema la, amb la innervació del sistema en microsystem nerviós autònom simpàtic. NEUROCIÈNCIA COMPUTACIONAL. Sis- Nota: La midriasi pot ser fisiològica, tema construït mitjançant tecno- patològica o farmacodinàmica. Quan és no reactiva a la llum es considera logia microelectrònica, integrat en un signe neurològic associat a lesions un únic xip o un mòdul multixip, mesencefàliques. que presenta funcions sensores, de processament de dades i d’ac- 1393 mielencèfal n m tuació. es mielencéfalo 1389 microtecnologia n f en myelencephalon es microtecnología NEUROBIOLOGIA DEL DESENVOLUPA- en microtechnology MENT. Porció caudal del romboen- cèfal de l’embrió de la qual deriven NEUROCIÈNCIA COMPUTACIONAL. el bulb raquidi i la part inferior del Conjunt de tècniques que perme- quart ventricle. ten fabricar dispositius de dimensions properes a la micra.

184 M

1394 mielina n f 1399 migranya n f es mielina es jaqueca; migraña en myelin en migraine NEUROHISTOLOGIA. Substància lipí- NEUROLOGIA. Cefalàlgia recurrent dica i proteica composta de coles- i intensa, que pot durar entre 4 i terol, fosfolípids i cerebròsids pro- 72 hores, caracteritzada per una duïda per les cèl·lules de Schwann localització generalment unilateral, al sistema nerviós perifèric i pels mareigs, nàusees, empitjorament oligodendròcits al sistema nerviós amb l’activitat física, fotofòbia i central, que constitueix la beina del fonofòbia.

voltant dels axons mielínics. Nota: Existeixen dos tipus principals de migranya: migranya sense aura i 1395 mielinoclàsia n f migranya amb aura. veg. mielinòlisi n f 1400 miocímia n f 1396 mielinòlisi n f es mioquimia sin. compl. mielinoclàsia n f en myokymia es mielinoclasis; mielinólisis NEUROLOGIA. Activitat muscular en myelinoclasis; myelinolysis espontània que consisteix en contraccions successives i rítmiques de NEUROHISTOLOGIA. Desintegració múltiples unitats motores obser- de la mielina. vades com a ondulacions gairebé Nota: La mielinòlisi pot ser conseqüència contínues de la musculatura sota de síndromes desmielinitzants d’etiolo- la pell. gia diversa o de l’acció de substàncies Nota: La miocímia pot donar-se associ- tòxiques. ada a lesions cròniques d’un nervi, durant la regeneració dels nervis perifèrics 1397 mielitis n f lesionats, o bé presentar-se de manera es mielitis espontània en individus sans en casos en myelitis de fatiga muscular o estats de debilitat. NEUROLOGIA. Inflamació de la 1401 mioclònia n f medul·la espinal, d’origen infec- ciós, immunitari o tòxic, que pre- es mioclonia; mioclono senta una simptomatologia variada en myoclonus segons quins siguin els segments NEUROLOGIA. Fenomen consistent afectats i les estructures sensitives en contraccions musculars clòni- i motores implicades. ques i asincròniques, que es repeteixen a intervals variables, causat 1398 mieloarquitectura n f per un augment de l’excitabilitat es mieloarquitectura de les motoneurones. en myeloarchitecture Nota: La mioclònia pot tenir diverses causes, des de fenòmens epilèptics fins NEUROHISTOLOGIA. Organització a trastorns metabòlics. Es pot presentar dels tractes i els fascicles de subs- associada a malalties com ara l’esclerosi tància blanca que connecten els múltiple, l’encefalopatia espongiforme diferents nuclis i estructures del o el parkinsonisme. sistema nerviós central.

185 M

1402 miopatia n f 1405 miòtom n m es miopatía es miotoma en myopathy en myotome NEUROLOGIA. Malaltia del sistema NEUROFISIOLOGIA CEL·LULAR I DE SIS- muscular esquelètic caracteritzada TEMES. Grup de músculs innervats per l’afectació dels músculs en l’ini- per les neurones eferents motores ci, sense lesions concomitants del d’un sol segment medul·lar, cana- sistema nerviós central o perifèric, litzades a través d’un o de diversos que es manifesta en la pèrdua de nervis perifèrics. força muscular i amiotròfia. Nota: L’estudi dels miòtoms és fonamen- Nota: 1. En funció del tipus de mio- tal per a associar alteracions de la força patia, predomina l’afectació muscular de regions específiques del cos amb en regions del tronc, a les extremitats lesions de determinats nivells medul- proximals o a les extremitats distals. lars. 2. La miopatia sol ser d’origen congènit i de base genètica, tot i que també pot 1406 miotonia n f ser secundària a l’ús de fàrmacs o a trastorns metabòlics o inflamatoris. es miotonía en myotonia 1403 miosi n f NEUROLOGIA. Augment exagerat del es miosis to muscular caracteritzat per un en miosis espasme tònic del múscul que es contreu o que és estimulat mecà- NEUROFISIOLOGIA CEL·LULAR I DE nicament, seguit d’una desaparició SISTEMES. Reducció del diàmetre lenta de la contracció. pupil·lar produïda per la contracció del múscul circular de l’iris, amb Nota: La miotonia pot aparèixer com a conseqüència de l’estrès, de la por, de la innervació del sistema nerviós malalties neuromusculars o d’exercici autònom parasimpàtic. físic continuat. Nota: La miosi pot ser fisiològica, pato- lògica o farmacodinàmica. Quan és no 1407 missatger transcel·lular n m reactiva a la llum es considera un signe neurològic associat a la intoxicació per es mensajero transcelular opiacis. en transcellular messenger NEUROBIOLOGIA CEL·LULAR. Molècula 1404 miosina n f alliberada per la interacció d’un es miosina lligand amb un receptor que pot en myosin afectar l’activitat de neurones veïnes postsinàptiques, presinàp- NEUROBIOLOGIA CEL·LULAR. Proteïna tiques o adjacents per mitjà de contràctil de les fibres musculars la difusió directa a través de la que configura l’estructura dels membrana. sarcòmers i intervé en la contra- cció muscular i en processos de Nota: Hi ha diferents molècules que motilitat intracel·lular. poden actuar com a missatgers transcel- lulars: l’òxid nítric, el monòxid de carboni i l’àcid araquidònic i els seus derivats metabòlics.

186 M

1408 modalitat sensorial n f 1411 model de cable n m es modalidad sensorial es modelo de cable en sensory modality en cable model NEUROFISIOLOGIA CEL·LULAR I DE NEUROCIÈNCIA COMPUTACIONAL. SISTEMES. Tipus de sensibilitat ac- Model elèctric que simula la pro- tivada específicament per estímuls pagació del potencial d’acció en d’un tipus determinat. un axó.

Nota: El tacte, la termoalgèsia, el dolor o la propiocepció són modalitats sen- 1412 model sorials. de Hodgkin-Huxley n m es modelo de Hodgkin-Huxley 1409 model animal n m en Hodgkin-Huxley model es modelo animal NEUROCIÈNCIA COMPUTACIONAL. en animal model Model matemàtic que descriu NEUROFISIOLOGIA CEL·LULAR I DE com s’inicien i es propaguen els SISTEMES. Animal amb caracterís- potencials d’acció a les cèl·lules tiques anatòmiques, fisiològiques excitables, especialment a les neu- o immunitàries semblants a les de rones, basat en una sèrie d’equa- l’ésser humà que s’utilitza en ex- cions diferencials que calculen el periments de recerca o en l’estudi potencial de membrana en funció d’una malaltia determinada. de les característiques elèctriques de la membrana plasmàtica i el Nota: 1. En el cas del sistema nerviós, + + els models animals es fan servir per a moviment de Na i K , entre altres estudiar l’anatomia o la funció de deter- ions. minades estructures del sistema nerviós i els canvis que experimenten davant de 1413 model de la cursa n m variables fisiològiques o patològiques. es modelo de la carrera 2. Hi ha tres mecanismes bàsics d’ob- tenció de models animals: la lesió o en race model l’ablació d’estructures per tècniques NEUROBIOLOGIA DEL COMPORTA- quirúrgiques, la inactivació reversible MENT. Model utilitzat en psicologia d’estructures o funcions i la manipulació cognitiva que considera els com- genètica en què es modula l’expressió portaments com el resultat d’una de determinats caràcters anatòmics o competició entre dos processos si- funcionals. multanis de durada desconeguda. 1410 model connexionista n m 1414 model mental n m es modelo conexionista es modelo mental en connectionist model en mental model NEUROFISIOLOGIA CEL·LULAR I DE SIS- NEUROBIOLOGIA DEL COMPORTA- TEMES. Model d’estructura i funció MENT. Representació interna de del sistema nerviós, amb compo- caràcter analògic i abstracte cons- nents de processament paral·lel i truïda pels individus per a explicar distribuït, basat en l’establiment de el funcionament del món real, la connexions entre unitats neuronals relació entre diferents elements i que formen xarxes d’arquitectura diferent segons la funció que rea- litzen.

187 M

la percepció intuïtiva de les pròpies seu comportament, els signes i els accions i les seves conseqüències. símptomes que presenta, mitjan- çant una gravació videogràfica, i 1415 molècula de la seva activitat electroencefa- d’adhesió cel·lular n f logràfica, mitjançant un electro- es molécula de adhesión celular encefalògraf. en cell adhesion molecule Nota: El monitoratge per videoelectro- encefalografia s’utilitza en el tractament NEUROBIOLOGIA CEL·LULAR. Proteïna de l’epilèpsia per a determinar la loca- que vehicula l’adhesió cel·lular. lització del focus de l’epilèpsia o aclarir Nota: Les molècules d’adhesió cel·lular el tipus i la freqüència de les crisis que solen ser proteïnes transmembrana que, pateix el pacient. pel seu costat intracel·lular, es fixen a proteïnes del citosquelet. En el sistema 1418 monitoratge quirúrgic n m nerviós algunes de les més rellevants són les cadherines i les integrines. veg. monitoratge intraoperatori n m 1416 monitoratge intraoperatori n m 1419 monoamina n f sin. compl. monitoratge es monoamina quirúrgic n m en monoamine es monitorización NEUROQUÍMICA. Amina que conté intraoperatoria; un únic grup amino. monitorización quirúrgica Nota: Un exemple de monoamina són en surgical monitoring les amines biogèniques. NEUROLOGIA. Vigilància i supervi- 1420 monoamina-oxidasa n f sió de l’evolució d’una intervenció quirúrgica per mitjà de tècniques es monoaminooxidasa de registre neurofisiològic que per- en monoamine oxidase meten un seguiment continuat de NEUROQUÍMICA. Enzim localitzat a la funció d’un nervi, d’una via o la membrana mitocondrial externa d’una àrea de l’escorça cerebral. que hidrolitza amines biogèniques.

Nota: L’objectiu del monitoratge intraoperatori és prevenir lesions sobre 1421 monofosfat estructures nervioses crítiques durant d’adenosina cíclic n m una intervenció quirúrgica i optimitzar sin. compl. AMP cíclic n m l’eficàcia de l’operació. sigla AMPc n m 1417 monitoratge per es AMP cíclico; monofosfato de videoelectroencefalogra- adenosina cíclico; AMPc fia n m en cyclic adenosine es monitorización vídeo-EEG monophosphate; cyclic AMP; en video- cAMP electroencephalography- NEUROQUÍMICA. Nucleòtid cíclic monitoring derivat de l’ATP que actua a nivell NEUROLOGIA. Monitoratge d’un cel·lular com a segon missatger en pacient consistent en l’enregis- la transducció de senyal que arriba trament perllongat i simultani del

188 M

dels receptors de membrana a di- 1426 monoparèsia n f ferents sistemes cel·lulars interns es monoparesia d’activació o inhibició enzimàtica. en monoparesis 1422 monofosfat NEUROLOGIA. Parèsia de tots els de guanosina cíclic n m músculs d’una sola extremitat.

sin. compl. GMP cíclic n m 1427 monoplegia n f sigla GMPc n m es monoplejía es GMP cíclico; monofosfato de en monoplegia guanosina cíclico; GMPc NEUROLOGIA. Paràlisi que afecta en cyclic GMP; cyclic guanosine una sola extremitat. monophosphate; cGMP NEUROQUÍMICA. Nucleòtid cíclic 1428 monòxid de carboni n m derivat del GTP que actua com a es monóxido de carbono segon missatger intracelul·lar sobre en carbon monoxide proteïna-cinases en la transducció de senyal que arriba dels receptors NEUROQUÍMICA. Molècula gasosa de membrana. derivada de la combustió d’hidro- carburs diversos que pot actuar 1423 mononeuritis múltiple n f com a missatger transcel·lular en el sistema nerviós, ja que es difon veg. mononeuropatia directament a través de la mem- múltiple n f brana cap a neurones veïnes de la que l’allibera. 1424 mononeuropatia n f es mononeuropatía 1429 mort cel·lular en mononeuropathy programada n f NEUROLOGIA. Neuropatia caracterit- veg. apoptosi n f zada per l’afectació d’un sol nervi raquidi o d’un sol nervi cranial. 1430 mort neuronal per necrosi n f 1425 mononeuropatia veg. necrosi neuronal n f múltiple n f sin. compl. mononeuritis 1431 mort neuronal múltiple n f programada n f es mononeuritis múltiple; sin. apoptosi neuronal n f mononeuropatía múltiple en mononeuritis multiplex; 1432 mort neuronal mononeuropathy multiplex retardada n f NEUROLOGIA. Neuropatia caracte- es muerte neuronal retardada ritzada per l’afectació de diversos en delayed neuronal death nervis raquidis o de diversos ner- NEUROBIOLOGIA CEL·LULAR. Mort vis cranials, de forma asimètrica i neuronal que es produeix subse- asincrònica. güentment a la necrosi neuronal provocada per una lesió al sistema nerviós central i a causa de

189 M

l’alliberament de radicals lliures i 1437 motoneurona g n f aminoàcids excitadors. es motoneurona g en gamma motoneuron 1433 mosaic n m NEUROHISTOLOGIA. Motoneurona es mosaico de la medul·la espinal anterior que en mosaic projecta els axons sobre el sistema NEUROBIOLOGIA DEL DESENVOLUPA- de fibres intrafusals i regula la sen- MENT. Individu que conté poblaci- sibilitat dels terminals Ia durant la ons cel·lulars amb diferent genotip. contracció muscular.

1434 motivació n f 1438 moviment sacàdic n m es motivación es movimiento sacádico; sacada en motivation en saccade; saccadic movement NEUROBIOLOGIA DEL COMPORTA- NEUROLOGIA. Moviment ràpid i co- MENT. Impuls, conscient o incons- ordinat dels ulls entre dos punts de cient, que determina l’activitat i el fixació. comportament d’un individu per a satisfer una necessitat o per a 1439 muscarina n f escapar d’un estímul aversiu. es muscarina en muscarine 1435 motoneurona n f NEUROQUÍMICA. Agonista acetil- sin. compl. neurona colinèrgic d’origen alcaloide que motora n f; neurona s’uneix exclusivament als recep- motriu n f tors muscarínics i produeix efec- es motoneurona; neurona tes molts tòxics sobre el sistema motora; neurona motriz nerviós. en motoneuron; motor neuron Nota: La muscarina es troba de manera NEUROHISTOLOGIA. Neurona multi- natural en determinats fongs. polar de mida grossa situada a la banya ventral de la medul·la es- 1440 múscul n m pinal, els axons de la qual acaben es músculo en les fibres musculars estriades en muscle esquelètiques. NEUROANATOMIA. Òrgan carnós 1436 motoneurona a n f contràctil que serveix per a produir o contrarestar el moviment de les es motoneurona a diferents parts del cos. en alpha motoneuron Nota: L’element anatòmic constitutiu NEUROHISTOLOGIA. Motoneurona del múscul és la fibra muscular, que de la medul·la espinal anterior, de pot ser llisa o estriada. gran diàmetre somàtic, que estableix sinapsis majoritàriament en 1441 múscul agonista n m les fibres extrafusals i s’encarrega es músculo agonista de contreure el múscul i generar en agonist muscle moviment. NEUROFISIOLOGIA CEL·LULAR I DE SIS- TEMES. Múscul que, quan es con-

190 M

treu, desencadena un moviment 1446 múscul dilatador en un sentit determinat. de la pupil·la n m es músculo dilatador de la 1442 múscul antagonista n m pupila es músculo antagonista en dilator muscle of pupil en antagonist muscle NEUROANATOMIA. Múscul intrínsec NEUROFISIOLOGIA CEL·LULAR I DE SIS- de l’ull, llis i prim, amb disposició TEMES. Múscul que, quan es con- principalment radial que, en contreu, desencadena un moviment treure’s, dóna lloc a la midriasi.

en sentit contrari al del múscul Nota: El múscul dilatador de la pupil·la agonista. rep innervació simpàtica.

1443 múscul ciliar n m 1447 múscul elevador es músculo ciliar de la parpella superior n m en ciliary muscle es músculo elevador del NEUROANATOMIA. Múscul format párpado superior per fibres musculars llises situades en levator palpebrae superioris a l’interior del cos ciliar que rep muscle innervació parasimpàtica i actua NEUROANATOMIA. Múscul extrao- en la modificació de l’elasticitat del cular que s’origina a l’esfenoide, cristal·lí i en l’acomodació ocular. a la beina fibrosa del nervi òptic i a l’anell fibrós comú, s’insereix a 1444 múscul de l’estrep n m l’interior de la parpella superior, sin. compl. múscul rep la innervació del nervi motor estapedial n m ocular comú i actua en l’elevació de la parpella superior. es músculo del estribo; músculo estapedio 1448 múscul esfínter en stapedius muscle de la pupil·la n m NEUROANATOMIA. Múscul de l’orella es músculo esfínter de la pupila mitjana que s’origina a la paret en sphincter muscle of pupil posterior de la cavitat timpànica, s’insereix al coll de l’estrep, rep la NEUROANATOMIA. Múscul intrínsec innervació d’una branca del nervi de l’ull amb disposició en espiral facial i actua limitant la mobilitat que s’estén paral·lelament a la vora de l’estrep i amortint les vibracions pupil·lar i que, en contreure’s, dóna de la membrana timpànica que lloc a la miosi. produeixen els sorolls intensos. Nota: El múscul esfínter de la pupil·la rep innervació parasimpàtica. 1445 múscul del martell n m veg. múscul tensor 1449 múscul estapedial n m del timpà n m veg. múscul de l’estrep n m

191 M

1450 múscul extensor n m 1454 múscul oblic inferior es músculo extensor de l’ull n m en extensor muscle sin. compl. múscul oblic menor NEUROFISIOLOGIA CEL·LULAR I DE de l’ull n m SISTEMES. Múscul que, quan es es músculo oblicuo inferior del contreu, desencadena l’eixampla- ojo; músculo oblicuo menor ment de l’angle d’obertura d’una del ojo articulació. en inferior oblique muscle Nota: Els músculs extensors permeten NEUROANATOMIA. Múscul extrínsec mantenir l’organisme erecte en contra de l’ull que s’insereix a la porció de l’acció de la gravetat. posteroinferior de la cara lateral del globus ocular, rep la innervació 1451 n m múscul extraocular del nervi motor ocular comú i ac- veg. múscul extrínsec del tua en la rotació externa, l’abduc- globus ocular n m ció i l’elevació del globus ocular.

1452 múscul extrínsec del globus 1455 múscul oblic major ocular n m de l’ull n m sin. compl. múscul veg. múscul oblic superior de extraocular n m l’ull n m es músculo extraocular; músculo extrínseco del globo 1456 múscul oblic menor ocular de l’ull n m en extraocular muscle; extrinsic veg. múscul oblic inferior de muscle of eyeball l’ull n m NEUROANATOMIA. Cadascun dels músculs situats a l’interior de l’òr- 1457 múscul oblic superior bita que s’insereixen a l’escleròti- de l’ull n m ca, reben la innervació dels nervis sin. compl. múscul oblic major cranials III, IV i VI i actuen en els de l’ull n m moviments del globus ocular. es músculo oblicuo mayor del Nota: Els músculs extrínsecs del globus ojo; músculo oblicuo superior ocular estan formats per quatre músculs del ojo rectes (superior, inferior, medial i lateral) en superior oblique muscle i dos músculs oblics (superior i inferior). NEUROANATOMIA. Múscul extrínsec 1453 múscul flexor n m de l’ull que s’insereix a la porció posterosuperior de la cara lateral es músculo flexor del globus ocular, rep la innerva- en flexor muscle ció del nervi troclear i actua en la NEUROFISIOLOGIA CEL·LULAR I DE rotació interna, en l’abducció i en SISTEMES. Múscul que, quan es el descens del globus ocular. contreu, desencadena el plegament d’una articulació fins l’angle mínim possible.

Nota: Els músculs flexors tendeixen a afavorir l’acció de la gravetat sobre l’organisme.

192 M

1458 múscul recte extern 1462 múscul recte medial de l’ull n m de l’ull n m veg. múscul recte lateral de sin. compl. múscul recte intern l’ull n m de l’ull n m es músculo recto interno del 1459 múscul recte inferior ojo; músculo recto medial del de l’ull n m ojo es músculo recto inferior del ojo en medial rectus muscle; en inferior rectus muscle musculus rectus medialis NEUROANATOMIA. Múscul extrínsec NEUROANATOMIA. Múscul extrínsec de l’ull que s’origina a l’anell ten- de l’ull que s’origina a l’anell ten- dinós comú, s’insereix a la porció dinós comú, s’insereix a la porció inferior del globus ocular, rep la medial nasal del globus ocular, rep innervació del nervi motor ocular la innervació del nervi motor ocular comú i actua en la rotació externa comú i actua en l’adducció de l’ull. i en el descens de l’ull. 1463 múscul recte superior 1460 múscul recte intern de l’ull n m de l’ull n m es músculo recto superior del veg. múscul recte medial de ojo l’ull n m en superior rectus muscle NEUROANATOMIA. Múscul extrínsec 1461 múscul recte lateral de l’ull que s’origina a l’anell ten- de l’ull n m dinós comú, s’insereix a la porció sin. compl. múscul recte superior del globus ocular, rep la extern de l’ull n m innervació del nervi motor ocular es músculo recto externo del comú i actua en la rotació interna ojo; músculo recto lateral del i en l’elevació de l’ull. ojo en lateral rectus muscle of 1464 múscul tensor del timpà n m eyeball; musculus rectus sin. compl. múscul lateralis oculi del martell n m NEUROANATOMIA. Múscul extrínsec es músculo del martillo; de l’ull que s’origina a l’anell tendi- músculo tensor del tímpano nós comú que envolta el conducte en musculus tensor tympani; òptic, s’insereix a la porció lateral tensor tympani muscle temporal del globus ocular, rep la NEUROANATOMIA. Múscul de l’orella innervació del nervi motor ocular mitjana que s’origina a la porció extern i actua en l’abducció de cartilaginosa de la trompa d’Eus- l’ull. taqui, s’insereix al manubri del martell, rep la innervació de les branques del nervi trigemin i actua en la tensió de la membrana timpànica.

193 M

1465 músculs sinergètics n m pl es músculos sinérgicos en synergist muscles NEUROFISIOLOGIA CEL·LULAR I DE SISTEMES. Conjunt de músculs que, quan es contreuen, actuen cooperativament per a realitzar un moviment determinat.

194 N

1466 nanotecnologia n f amb possibilitat de produir-se en intervals més o menys seguits. es nanotecnología en nanotechnology Nota: La narcolèpsia es pot presentar com a conseqüència de lesions del DISCIPLINES CONNEXES. Branca mul- sistema nerviós central o de manera tidisciplinària de la ciència que idiopàtica. s’ocupa de l’estudi, la fabrica ció i l’explotació d’estructures de di- 1469 nativisme n m mensions compreses entre 1 i 100 veg. innatisme n m nm. Nota: La nanotecnologia permet tre- 1470 necrosi n f ballar en el rang de grandària de les molècules i els àtoms. es necrosis en necrosis 1467 nansa lenticular n f NEUROBIOLOGIA CEL·LULAR. Mort es asa lenticular cel·lular no regulada que afecta en lenticular loop un teixit com a resultat d’una ferida, una infecció o una minva del NEUROANATOMIA. Feix d’axons que subministrament sanguini i que connecta el pàl·lid intern amb els comporta la pèrdua de la integritat nuclis ventral anterior i ventral late- de la membrana plasmàtica i la ral del tàlem, travessant la càpsula sortida del citoplasma cap a l’espai interna. extracel·lular. Nota: La unió de la nansa lenticular amb el fascicle lenticular forma el fascicle 1471 necrosi neuronal n f talàmic. sin. compl. mort neuronal per 1468 narcolèpsia n f necrosi n f es narcolepsia es muerte neuronal por en narcolepsy necrosis; necrosis neuronal en necrotic cell death; neuronal NEUROLOGIA. Trastorn primari del necrosis son caracteritzat per accessos de somnolència diürna sobtats i NEUROBIOLOGIA CEL·LULAR. Necrosi incontrolables, de durada breu i induïda en les neurones per l’efecte lesiu directe d’un traumatisme o

195 N

per la privació d’oxigen i glucosa 1476 neopal·li n m deguda a una alteració vascular veg. neocòrtex n m isquèmica o hemorràgica. 1477 neosinaptogènesi n f 1472 neocerebel n m es neosinaptogénesis es neocerebelo en neosynaptogenesis en neocerebellum NEUROBIOLOGIA CEL·LULAR. Esta- NEUROANATOMIA. Porció del ce- bliment de connexions funcionals rebel formada per la major part entre dendrites o axons i neurones dels hemisferis cerebel·losos i els o cèl·lules diana, ja sigui per a res- nuclis dentats, que rep aferències taurar connexions interrompudes dels nuclis de la protuberància, per causes patològiques, ja sigui envia fibres eferents cap al tàlem per a generar-ne de nova formació. i té funcions relacionades amb la coordinació muscular. 1478 nervi n m Nota: El neocerebel és la porció del es nervio cerebel més recent filogenèticament. en nerve 1473 neocòrtex n m NEUROANATOMIA. Estructura en sin. neoescorça n m forma de cordó a partir de la qual es constitueix el sistema nerviós sin. compl. isocòrtex n m; perifèric, formada pels axons de neopal·li n m diferents neurones que s’adrecen es isocórtex; neocórtex; cap a una estructura perifèrica neopalio motora, sensorial o autonòmica. en isocortex; neocortex; neopallium 1479 nervi abdominogenital major n m NEUROANATOMIA. Porció de l’es- corça cerebral constituïda per veg. nervi iliohipogàstric n m sis capes cel·lulars, present a tot l’estrat cortical amb l’excepció de 1480 nervi abdominogenital l’hipocamp, les àrees olfactòries i menor n m les estructures relacionades amb veg. nervi ilioinguinal n m les àrees olfactòries.

Nota: 1. El neocòrtex és la porció de 1481 nervi abducent n m l’escorça cerebral més evolucionada i veg. nervi motor ocular de formació filogènica més recent. extern n m 2. Les sis capes del neocòrtex es nu- meren amb xifres romanes, de la més externa (I) a la més profunda (VI). 1482 nervi accessori n m veg. nervi espinal n m 1474 neoescorça n m sin. neocòrtex n m

1475 neoestriat n m veg. estriat n m

196 N

1483 nervi axil·lar n m el nervi glossofaringi, el nervi vague, el nervi accessori i el nervi hipoglòs. sin. compl. nervi circumflex n m 1488 nervi crural n m es nervio axilar; nervio veg. nervi femoral n m circunflejo en axillary nerve; circumflex 1489 nervi cubital n m nerve es nervio cubital NEUROANATOMIA. Nervi que cons- en cubital nerve; ulnar nerve titueix la branca col·lateral del plexe braquial, innerva el múscul NEUROANATOMIA. Nervi que cons- deltoide i el múscul rodó menor, i titueix la branca terminal del proporciona una branca sensitiva plexe braquial situada a la cara a la pell de l’espatlla. interna i posterior del colze, travessa l’avantbraç per la seva cara 1484 nervi ciàtic n m interna fins al canell, proporciona innervació motora al múscul flexor es nervio ciático cubital del carp, a part del flexor en sciatic nerve profund dels dits, als músculs de NEUROANATOMIA. Nervi que cons- l’eminència hipotènar, als interossis titueix la branca terminal del plexe i lumbricals interns i a l’adductor sacre, formada per la unió del nervi del polze, i recull informació sen- tibial i del nervi peroneal comú. sorial del quart i cinquè dits de la

Nota: El nervi ciàtic és el tronc nerviós mà. més voluminós del cos. 1490 nervi cutani antebraquial 1485 nervi ciàtic menor n m medial n m veg. nervi cutani posterior de veg. nervi cutani medial de la cuixa n m l’avantbraç n m

1486 nervi circumflex n m 1491 nervi cutani lateral de la cuixa n m veg. nervi axil·lar n m sin. compl. nervi 1487 nervi cranial n m femorocutani n m sin. compl. parell cranial n m es nervio cutáneo lateral del muslo; nervio femorocutáneo es nervio craneal; par craneal en lateral cutaneous nerve of en cranial nerve thigh NEUROANATOMIA. Nervi que cons- NEUROANATOMIA. Nervi que consti- titueix el cordó nerviós format pel tueix la branca col·lateral del plexe conjunt d’axons originats en els lumbar i proporciona innervació nuclis sensorials o motors del tronc sensitiva a la pell de la part externa de l’encèfal. de la cuixa. Nota: Hi ha dotze nervis cranials: el nervi òptic, el nervi olfactori, el nervi motor ocular comú, el nervi troclear, el nervi trigemin, el nervi motor ocular extern, el nervi facial, el nervi vestibulococlear,

197 N

1492 nervi cutani medial 1495 nervi cutani posterior de braquial n m la cuixa n m veg. nervi cutani medial del sin. compl. nervi ciàtic braç n m menor n m es nervio ciático menor; nervio 1493 nervi cutani medial de cutáneo posterior del muslo l’avantbraç n m en posterior cutaneous nerve of sin. compl. nervi cutani thigh; small sciatic nerve antebraquial medial n m NEUROANATOMIA. Nervi que consti- es nervio cutáneo antebraquial tueix la branca col·lateral del plexe medial; nervio cutáneo sacre i recull la sensibilitat de la medial del antebrazo cara posterior de la cuixa i del terç en medial antebrachial superior de la cama. cutaneous nerve; medial cutaneous nerve of forearm 1496 nervi de Wrisberg n m NEUROANATOMIA. Nervi que cons- veg. nervi intermediari n m titueix la branca terminal ventral del plexe braquial i proporciona 1497 nervi digital n m innervació sensitiva a la cara in- es nervio digital terna i a part de la cara posterior en digital nerve de l’avantbraç. NEUROANATOMIA. Cadascun dels 1494 nervi cutani medial nervis petits situats a banda i ban- del braç n m da dels dits de la mà o del peu, dels quals recullen la sensibilitat. sin. compl. nervi cutani medial braquial n m Nota: Els nervis digitals de la mà provenen dels nervis cubital, medià i radial, es nervio cutáneo medial mentre que els nervis digitals del peu braquial; nervio cutáneo provenen dels nervis peroneal comú i medial del brazo tibial. en medial brachial cutaneous nerve; medial cutaneous 1498 nervi espinal n m nerve of arm sin. compl. nervi NEUROANATOMIA. Nervi que consti- accessori n m; onzè parell tueix la branca terminal ventral del cranial n m; XI parell plexe braquial i que proporciona cranial n m innervació sensitiva a la cara inter- es nervio accesorio; nervio na i a la cara posterior del braç. espinal; onceavo par craneal; XI par craneal en accessory nerve; cranial nerve XI; spinal nerve NEUROANATOMIA. Nervi cranial, de funcionalitat motora, que s’origina a partir d’una arrel cranial, les fibres de la qual s’uneixen a les del nervi vague, i d’una arrel espinal, les fibres de la qual proporcionen

198 N

la innervació motora dels músculs de la regió inguinal i sobre la cara trapezi i esternoclidomastoïdal. anterior de la cuixa, innerva les

Nota: L’arrel cranial del nervi espinal té diverses porcions del múscul quà- l’origen al nucli ambigu i l’arrel espinal, driceps femoral, iliopsoes i sartori, al nucli accessori. i recull la innervació sensorial de la pell de la part anterior i interna 1499 nervi espinal n m de la cuixa i de la part interna de veg. nervi raquidi n m la cama, fins al turmell.

1500 nervi estatoacústic n m 1503 nervi femorocutani n m veg. nervi veg. nervi cutani lateral de la vestibulococlear n m cuixa n m

1501 nervi facial n m 1504 nervi fibular comú n m sin. compl. setè parell veg. nervi peroneal comú n m cranial n m; VII parell cranial n m 1505 nervi frènic n m es nervio facial; séptimo par es nervio frénico craneal; VII par craneal en phrenic nerve en cranial nerve VII; facial nerve; NEUROANATOMIA. Nervi que s’ori- seventh cranial nerve gina al plexe cervical i adopta un trajecte descendent pel mediastí NEUROANATOMIA. Nervi cranial mixt que emergeix del solc bulbopro- anterior fins a arribar a innervar tuberancial i està format per dues el múscul diafragma. arrels, una amb fibres sensitives i 1506 n m parasimpàtiques i l’altra amb fibres nervi glossofaringi motores, el qual innerva tota la sin. compl. IX parell musculatura facial i és responsable cranial n m; novè parell de la sensibilitat gustativa dels dos cranial n m terços anteriors de la llengua. es IX par craneal; nervio Nota: Per mitjà d’una branca, el nervi glosofaríngeo; noveno par facial innerva el múscul de l’estrep, i craneal per branques sensorials, la regió cu- en cranial nerve IX; tània situada a l’entorn del conducte glossopharyngeal nerve; auditiu extern. A més, aporta innervació ninth cranial nerve parasimpàtica a les glàndules salivals submandibular i sublingual i a la glàn- NEUROANATOMIA. Nervi cranial mixt dula lacrimal. que s’origina al bulb raquidi, proporciona innervació motora a la 1502 nervi femoral n m musculatura de la faringe i inner- sin. compl. nervi crural n m vació sensitiva al cos carotidi, al si carotidi, a la mucosa de les parets es nervio crural; nervio femoral de la faringe i a la mucosa de les en crural nerve; femoral nerve parets del paladar tou, recull la in- NEUROANATOMIA. Nervi que cons- formació dels receptors del gust titueix la branca terminal del plexe del terç posterior de la llengua i lumbar situada a la cara anterior aporta innervació parasimpàtica a la glàndula paròtide.

199 N

1507 nervi gluti inferior n m 1511 nervi ilioinguinal n m es nervio glúteo inferior sin. compl. nervi en inferior gluteal nerve abdominogenital menor n m NEUROANATOMIA. Nervi col·lateral es nervio abdominogenital del plexe sacre que innerva el mús- menor; nervio ilioinguinal cul gluti major. en ilioinguinal nerve NEUROANATOMIA. Nervi que consti- 1508 nervi gluti superior n m tueix la branca col·lateral del plexe es nervio glúteo superior lumbar i es distribueix pels músculs en superior gluteal nerve de la paret abdominal, per la pell NEUROANATOMIA. Nervi col·lateral de la zona proximal i mitjana de del plexe sacre que innerva el mús- la cuixa, per l’arrel del penis en cul gluti mitjà, el múscul gluti me- l’home i pel pubis i llavi major en nor i el múscul tensor de la fàscia la dona. lata. 1512 nervi iliopúbic n m 1509 nervi hipoglòs n m veg. nervi iliohipogàstric n m sin. compl. dotzè parell cranial n m; XII parell cranial 1513 nervi intercostal n m n m es nervio intercostal es doceavo par craneal; nervio en intercostal nerve hipogloso; XII par craneal NEUROANATOMIA. Cadascun dels en cranial nerve XII; hypoglossal dotze nervis situats a la cara in- nerve; twelfth cranial nerve ferior de cada costella i formats NEUROANATOMIA. Nervi cranial que a partir de les branques anteriors s’origina al bulb raquidi i que in- dels nervis raquidis toràcics i de nerva els músculs de la llengua. distribució segmentària, que recullen la sensibilitat del territori 1510 nervi iliohipogàstric n m cutani del tòrax corresponent a la seva arrel medul·lar i innerven la sin. compl. nervi musculatura intercostal, els mús- abdominogenital major n m; culs serrats dorsals i els músculs nervi iliopúbic n m de la paret abdominal. es nervio abdominogenital Nota: Els nervis intercostals acompanyen mayor; nervio l’artèria i la vena intercostal, amb les iliohipogástrico; nervio quals constitueixen el paquet vasculo- iliopúbico nerviós intercostal. en iliohypogastric nerve; iliopubic nerve 1514 nervi intermediari n m NEUROANATOMIA. Nervi que cons- sin. compl. nervi titueix la branca col·lateral del ple- de Wrisberg n m xe lumbar, proporciona innervació es nervio de Wrisberg; nervio motora als músculs amples de l’ab- intermedio domen i innerva sensitivament la en intermediate nerve; porció superoexterna de la natja i Wrisberg’s nerve de la cuixa i part dels òrgans genitals externs. NEUROANATOMIA. Conjunt de fibres sensitives i parasimpàtiques 200 N

que formen l’arrel lateral del nervi pel canal bicipital intern, recorre facial. el braç en posició medial, proporciona innervació motora a la ma- 1515 nervi mandibular n m jor part dels músculs ventrals de sin. compl. branca V3 del nervi l’avantbraç i de l’eminència tènar, trigemin n f i recull la innervació sensorial del polze, de l’índex i del dit del mig. es nervio mandibular; rama V3 del nervio trigémino 1518 nervi motor ocular en mandibular division of comú n m trigeminal nerve; mandibular nerve sin. compl. III parell cranial n m; nervi NEUROANATOMIA. Nervi que cons- oculomotor n m; tercer parell titueix la tercera branca del nervi cranial n m trigemin i proporciona innervació sensitiva a la regió mandibular, al es III par craneal; nervio llavi inferior i a l’arcada gingivo- motor ocular común; nervio dentària inferior, i innervació mo- oculomotor; tercer par tora als músculs masticatoris. craneal en common motor ocular nerve; Nota: El nervi mandibular s’origina al cranial nerve III; oculomotor gangli del trigemin. nerve; third cranial nerve 1516 nervi maxil·lar n m NEUROANATOMIA. Nervi cranial que s’origina al mesencèfal, innerva els sin. compl. branca V2 del nervi músculs elevador de la parpella, trigemin n f recte superior, recte intern, oblic es nervio maxilar; rama V2 del inferior i recte inferior, i aporta nervio trigémino fibres parasimpàtiques al múscul en maxillary division of constrictor de la pupil·la i al múscul trigeminal nerve; maxillary ciliar. nerve NEUROANATOMIA. Nervi que cons- 1519 nervi motor ocular titueix la segona branca del nervi extern n m trigemin i proporciona innervació sin. compl. nervi sensitiva a la regió maxil·lar, a la abducent n m; sisè parell piràmide nasal, al llavi superior, al cranial n m; VI parell si maxil·lar i a l’arcada gingivoden- cranial n m tària superior. es nervio abducens; nervio Nota: El nervi maxil·lar s’origina al gangli motor ocular externo; sexto del trigemin. par craneal; VI par craneal en abducens nerve; cranial 1517 n m nervi medià nerve VI; external motor es nervio mediano ocular nerve; sixth cranial en median nerve nerve NEUROANATOMIA. Nervi que cons- NEUROANATOMIA. Nervi cranial que titueix la branca terminal del ple- emergeix del solc bulboprotube- xe braquial, que se situa a la cara rancial i innerva el múscul recte ventral de braç, travessa el colze extern de l’ull.

201 N

1520 nervi musculocutani n m 1524 nervi olfactori n m es nervio musculocutáneo sin. compl. I parell cranial n m; en musculocutaneous nerve primer parell cranial n m NEUROANATOMIA. Nervi que cons- es I par craneal; nervio olfatorio; titueix la branca terminal ventral primer par craneal del plexe braquial i proporciona en cranial nerve I; first cranial innervació sensitiva a la pell de la nerve; olfactory nerve cara externa de l’avantbraç i in- NEUROANATOMIA. Conjunt de nervació motora als músculs que fibril·les terminals procedents flexionen el colze. de les neurones receptores de la mucosa olfactòria, que travessen 1521 nervi obturador n m la làmina cribrosa de l’etmoide i es nervio obturador acaben establint sinapsis amb les en obturator nerve neurones del bulb olfactori. NEUROANATOMIA. Nervi que constitueix la branca terminal del plexe 1525 nervi òptic n m lumbar i proporciona innervació sin. compl. II parell cranial n m; motora al grup dels músculs ad- segon parell cranial n m ductors, al múscul obturador ex- es II par craneal; nervio óptico; tern i al múscul gràcil, i innervació segundo par craneal sensitiva a la pell de la cara interna en cranial nerve II; optic nerve; del terç inferior de la cuixa i del second cranial nerve genoll. NEUROANATOMIA. Nervi cranial 1522 nervi oculomotor n m format pels axons de les cèl·lules ganglionars de la retina envoltats veg. nervi motor ocular per la duramàter i l’aracnoide, comú n m que s’estén des de la retina fins al quiasma òptic, recull les fibres 1523 nervi oftàlmic n m aferents de la retina i les projecta sin. compl. branca V1 del nervi a través de les vies visuals fins a trigemin n f les àrees visuals. es nervio oftálmico; rama V1 del nervio trigémino 1526 nervi patètic n m en ophtalmic nerve; V1 division veg. nervi troclear n m of trigeminal nerve NEUROANATOMIA. Nervi que cons- 1527 nervi peroneal comú n m titueix la primera branca del nervi sin. compl. nervi fibular trigemin i proporciona la innerva- comú n m ció sensitiva de la pell del front, es nervio fibular común; nervio parpella superior i dors del nas, peroneo común de la còrnia, de la mucosa nasal en common fibular nerve; i de la mucosa dels sins frontal, common peroneal nerve etmoïdal i esfenoïdal. NEUROANATOMIA. Nervi que cons- Nota: El nervi oftàlmic s’origina al gangli titueix la branca terminal del plexe del trigemin. sacre, que surt de la pelvis, se situa

202 N

a les cares anterior i externa de 1532 nervi raquidi n m la cama, innerva la musculatura sin. compl. nervi espinal n m extensora del peu i dels dits, i recull la sensibilitat de la regió anteroex- es nervio espinal; nervio terna de la cama i de la cara dorsal raquídeo del peu. en spinal nerve

Nota: El nervi peroneal comú i el nervi NEUROANATOMIA. Nervi constituït tibial constitueixen el nervi ciàtic. per la unió dels axons aferents de l’arrel dorsal i els axons eferents 1528 nervi peroneal profund n m motors de l’arrel ventral. es nervio peroneo profundo Nota: Hi ha trenta-un parells de nervis en deep peroneal nerve raquidis: vuit de cervicals, dotze de dorsals, cinc de lumbars, cinc de sacres i NEUROANATOMIA. Nervi que cons- un de coccigeal. titueix la branca terminal del nervi peroneal comú i proporciona in- 1533 nervi safè n m nervació motora als músculs del es nervio safeno compartiment anterior de la cama. en saphenous nerve 1529 nervi peroneal NEUROANATOMIA. Nervi que consti- superficial n m tueix una de les branques del nervi femoral, de funcionalitat sensitiva, es nervio peroneo superficial baixa per la cara interna de la cuixa en superficial peroneal nerve i la cama fins al marge intern del NEUROANATOMIA. Nervi que cons- peu, acompanya en primer lloc titueix la branca terminal del nervi l’artèria femoral i posteriorment peroneal comú situada a la cara la vena safena major, i recull infor- lateral de la cama, innerva els mús- mació sensorial d’aquestes regions. culs peroneals laterals i recull la informació sensorial del dors del 1534 nervi sural n m peu i dels dits. es nervio sural en sural nerve 1530 nervi pneumogàstric n m NEUROANATOMIA. Nervi que consti- veg. nervi vague n m tueix la branca col·lateral del nervi tibial, de funcionalitat sensitiva, 1531 nervi radial n m rep de manera constant una anas- es nervio radial tomosi del nervi peroneal comú, en radial nerve baixa per la cara posterior de la NEUROANATOMIA. Nervi que cons- cama, acompanya la vena safe- titueix la branca terminal dorsal na menor fins al mal·lèol extern del plexe braquial i proporciona i el marge extern del peu, i recull innervació motora al múscul tríceps la innervació sensorial de la cara braquial, al múscul anconal i a tots posterior de la cama i de la cara els músculs dorsals de l’avantbraç, externa del peu.

i innervació sensitiva a la cara dor- Nota: El nervi sural s’utilitza sovint com sal del braç i l’avantbraç, a la cara a material neural per a fer empelts ner- dorsal del polze, a l’índex i a la viosos d’altres troncs nerviosos. meitat radial del dit del mig.

203 N

1535 nervi tibial n m 1537 nervi troclear n m es nervio tibial sin. compl. IV parell en tibial nerve cranial n m; nervi patètic n m; NEUROANATOMIA. Nervi que cons- quart parell cranial n m titueix la branca terminal del plexe es cuarto par craneal; IV par sacre, que surt de la pelvis, propor- craneal; nervio patético; ciona innervació motora a tots els nervio troclear músculs posteriors de la cuixa, de en cranial nerve IV; fourth la cama i de la planta del peu, a cranial nerve; pathetic nerve; excepció del cap curt del bíceps trochlear nerve femoral, i recull innervació senso- NEUROANATOMIA. Nervi cranial que rial de la cara posterior de la cama, s’origina a la cara dorsal del me- del taló i del marge extern i de la sencèfal, es decussa i innerva el planta del peu. múscul oblic superior de l’ull. Nota: El nervi tibial i el nervi peroneal comú constitueixen el nervi ciàtic. 1538 nervi vague n m

1536 nervi trigemin n m sin. compl. desè parell cranial n m; nervi sin. compl. cinquè parell pneumogàstric n m; X parell cranial n m; V parell cranial n m cranial n m es décimo par craneal; nervio es nervio trigémino; quinto par neumogástrico; nervio vago; craneal; V par craneal X par craneal en cranial nerve V; fifth cranial en cranial nerve X; nerve; trigeminal nerve pneumogastric nerve; tenth NEUROANATOMIA. Nervi cranial que cranial nerve; vagus nerve emergeix a la porció lateral de la NEUROANATOMIA. Nervi cranial que protuberància i està format per s’origina al bulb raquidi i propor- una arrel sensitiva, que conté el ciona innervació motora als mús- gangli del trigemin, i una arrel mo- culs de la laringe i de la faringe, tora, que proporciona innervació innervació parasimpàtica al cor i a sensitiva a tota la cara i la meitat la musculatura llisa visceral i inner- anterior del cap, la conjuntiva vació sensitiva visceral general als ocular, les mucoses nasal, sinusal baroreceptors aòrtics, als receptors i bucal, les peces dentàries i una de distensibilitat pulmonar i a part gran part de la duramàter cranial. de l’orella externa, de la faringe i Nota: El nervi trigemin es divideix en de la laringe. el nervi oftàlmic, el nervi maxil·lar i el nervi mandibular.

204 N

1539 nervi vestibulococlear n m zones de projecció sensorial i que, en general, és reversible si no es sin. compl. nervi produeix degeneració estructural. estatoacústic n m; VIII parell cranial n m; vuitè parell 1543 neuregulina n f cranial n m veg. neuroregulina n f es nervio estatoacústico; nervio vestibulococlear; octavo par 1544 neurexina n f craneal; VIII par craneal en cranial nerve VIII; eighth es neurexina cranial nerve; en neurexin vestibulocochlear nerve NEUROBIOLOGIA CEL·LULAR. Proteï- NEUROANATOMIA. Nervi cranial, na de membrana implicada en la de significat sensitiu, que emer- sinaptogènesi, en el guiatge axo- geix del tronc de l’encèfal pel solc nal i en la transducció de senyal bulboprotuberancial, recull infor- intracel·lular. mació sensorial de la còclea i dels receptors vestibulars i la projecta 1545 neurilemma n m sobre nuclis específics del tronc de sin. compl. beina l’encèfal. de Schwann n f; neurolemma n m 1540 neural adj es neurilema; neurolema; vaina es neural de Schwann en neural en neurilemma; neurolemma; NEUROHISTOLOGIA. Relatiu o per- Schwann’s sheath tanyent a un nervi o al sistema NEUROHISTOLOGIA. Membrana nerviós. formada per beines de mielina i cèl·lules de Schwann que envolta 1541 neuràlgia n f els axons mielínics en el sistema es neuralgia nerviós perifèric. en neuralgia 1546 neurilemmoma n m NEUROLOGIA. Dolor, generalment paroxismal, que s’irradia pel ter- sin. compl. neurinoma n m; ritori de distribució d’un o més schwannoma n m nervis sensitius perifèrics o d’un es neurilemoma; neurinoma; o més nervis cranials. schwannoma en neurilemoma; neurinoma; 1542 neurapràxia n f schwannoma es neurapraxia NEUROHISTOLOGIA. Neuroma que en neurapraxia deriva de les cèl·lules de Schwann. NEUROLOGIA. Blocatge transitori de la conducció de potencials 1547 neurinoma n m d’acció a través dels axons d’un veg. neurilemmoma n m nervi causat per la compressió dels axons i la deformació de la mielina, que es caracteritza per una sensació de parestèsies a les

205 N

1548 neuritis n f 1553 neurobiologia es neuritis del comportament n f en neuritis es neurobiología del NEUROLOGIA. Inflamació d’un nervi, comportamiento generalment acompanyada de do- en behavioral neurobiology lor, anestèsia i parestèsia, paràlisi, NEUROBIOLOGIA DEL COMPORTA- atròfia muscular i desaparició dels MENT. Branca de la neurociència reflexos. que estudia les bases genètiques, estructurals, moleculars i fisiològi- 1549 neuritis òptica n f ques del comportament. es neuritis óptica en optic neuritis 1554 neurobiologia del desenvolupament n f NEUROLOGIA. Neuritis que afecta el nervi òptic i es manifesta normal- es neurobiología del desarrollo ment en una disminució brusca de en developmental neurobiology la visió d’un ull que pot evolucionar NEUROBIOLOGIA DEL DESENVOLUPA- fins a ceguesa i que habitualment MENT. Branca de la neurociència s’acompanya d’escotoma i de do- que estudia els mecanismes genè- lor en els moviments oculars. tics, moleculars i cel·lulars implicats en el desenvolupament del sistema 1550 neuritogènic -a adj nerviós. es neuritogénico en neuritogenic 1555 neurobiotaxi n f NEUROBIOLOGIA CEL·LULAR. Dit d’un es neurobiotaxis factor o un agent que promou el en neurobiotaxis creixement de projeccions neuro- NEUROBIOLOGIA DEL DESENVOLUPA- nals en cèl·lules de cultius. MENT. Teoria sobre el desenvolupament i refinament del sistema 1551 neuroanatomia n f nerviós segons la qual les cèl·lules es neuroanatomía nervioses tendeixen a projectar-se en neuroanatomy cap a les zones de les quals reben habitualment més estimulació. NEUROANATOMIA. Disciplina de la neurociència que estudia l’estruc- 1556 neuroblast n m tura i la morfologia macroscòpica del sistema nerviós dels éssers vius. es neuroblasto en neuroblast 1552 neurobiologia cel·lular n f NEUROBIOLOGIA DEL DESENVOLUPA- es neurobiología celular MENT. Cèl·lula embrionària d’origen en cellular neurobiology ectodèrmic de la qual deriva una neurona. NEUROBIOLOGIA CEL·LULAR. Bran- ca de la biologia que estudia, des 1557 neuroceli n m d’una perspectiva multidisciplinà- ria, les cèl·lules del sistema nerviós es neurocele i els processos cel·lulars en un estat en neurocoele de salut. NEUROANATOMIA. Conjunt de cavitats i conductes del sistema nerviós

206 N

central, que inclou els ventricles 1561 neurocitoma n m cerebrals i l’epèndima. veg. ganglioneuroma n m

1558 neurociència n f 1562 neurocladisme n m es neurociencia es neurocladismo en neuroscience en neurocladism DISCIPLINES CONNEXES. Ciència mul- NEUROHISTOLOGIA. Creixement tidisciplinària que té com a objectiu d’axons des del monyó proximal l’estudi del sistema nerviós, des d’un nervi seccionat fins al monyó dels aspectes més bàsics, mole- distal. culars i cel·lulars, fins als de major complexitat, com els processos 1563 neurocomputació n f mentals o el comportament. sin. compl. computació Nota: La neurociència integra, entre d’al- neuronal n f tres, les bran ques de neuroanatomia, neurohistologia, neurobiologia cel·lular, es computación neuronal; neurobiologia del desenvolupament, neurocomputación neuroquímica, neurofarmacologia, en neural computing; neurobiologia cel·lular i de sistemes, neurocomputing neurobiologia del comportament, neurologia, neuropsicologia, psiquiatria i NEUROCIÈNCIA COMPUTACIONAL. Dis- neurociència computacional. ciplina que, mitjançant la definició de models tant de l’estructura com 1559 neurociència cognitiva n f de les funcions del cervell, pretén desenvolupar sistemes artificials es neurociencia cognitiva capaços d’emular algunes funcions en cognitive neuroscience de la ment humana o dissenyar DISCIPLINES CONNEXES. Branca de nous sistemes de processament la neurociència que té per objecte de la informació determinar els mecanismes neurals Nota: En l’àmbit informàtic se sol identi- que generen els processos mentals. ficar la neurocomputació amb les xarxes Nota: 1. La neurociència cognitiva se neuronals artificials. centra en l’estudi del processament, l’anàlisi, la interpretació i l’emmagat- 1564 neuroectoderma n m zematge de la informació, així com de les representacions neurals del món es neuroectodermo cognoscitiu. en neuroectoderm 2. La neurociència cognitiva aplica me- NEUROBIOLOGIA DEL DESENVOLUPA- todologia de diverses disciplines, com MENT. Regió central de l’ectoderma la neurofisiologia, la imatgeria cerebral, de l’embrió a partir de la qual s’ori- la neurologia conductual, la psicologia cognitiva i les ciències computacionals. gina la medul·la espinal, el cervell i els nervis perifèrics. 1560 neurocirurgia n f 1565 neuroeix n m es neurocirugía en neurosurgery es neuroeje en neuraxis DISCIPLINES CONNEXES. Disciplina que tracta les malalties del siste- NEUROANATOMIA. Eix longitudinal ma nerviós per mitjà de tècniques del sistema nerviós central al llarg quirúrgiques. del qual es troben el telencèfal,

207 N

el diencèfal, el mesencèfal, la 1571 neurofibril·la n f protuberància, el bulb raquidi i la es neurofibrilla medul·la espinal. en neurofibril; neurofibrilla 1566 neuroenginyeria n f NEUROBIOLOGIA CEL·LULAR. Estruc- tura filamentosa del cos d’una es neuroingeniería neurona, constituïda per neuro- en neuroengineering filaments i neurotúbuls, que es NEUROCIÈNCIA COMPUTACIONAL. projecta cap a l’interior dels axons Disciplina que utilitza les tècniques i de les dendrites. d’enginyeria per a desenvolupar Nota: Les neurofibril·les només són sistemes que permeten l’estudi del observables amb un microscopi òptic. sistema nerviós i el diagnòstic i el tractament de patologies neuro- 1572 neurofibromatosi n f musculars. es neurofibromatosis en neurofibromatosis 1567 neuroestimulador n m NEUROLOGIA. Malaltia hereditària es neuroestimulador autosòmica dominant caracterit- en neurostimulator zada per alteracions del desenvo- NEUROFISIOLOGIA CEL·LULAR I DE SISTE- lupament del sistema nerviós, pell, MES. Dispositiu utilitzat per a excitar ossos i glàndules endocrines que elèctricament el sistema nerviós. es manifesta en un augment de la pigmentació cutània i l’aparició de 1568 neuroetologia n f tumors benignes, predominant- es neuroetología ment tumors cutanis i neurinomes.

en neuroethology Nota: Segons la distribució de les alte- DISCIPLINES CONNEXES. Branca de racions, podem distingir entre la neuro- la neurociència que estudia el fibromatosi de tipus 1 (malaltia de von Recklinghausen) i la neurofibromatosi comportament animal en l’hà- de tipus 2 (neurofibromatosi central). bitat natural en relació amb els processos i les estructures neurals 1573 neurofilament n m que el determinen. es neurofilamento 1569 neurofarmacologia n f en neurofilament es neurofarmacología NEUROBIOLOGIA CEL·LULAR. Filament en neuropharmacology intermedi específic de les neurones, localitzat en els axons, que NEUROFARMACOLOGIA. Branca de la intervé en el transport axonal de neurociència que estudia la inte- substàncies. racció entre els sistemes moleculars de transmissió de senyals bioelèc- 1574 neurofisina n f trics i de transducció de senyal i les molècules externes que puguin es neurofisina ser administrades amb finalitats en neurophysin terapèutiques o experimentals. NEUROBIOLOGIA CEL·LULAR. Trans- portador soluble secretat a l’hi- 1570 neurofibra n f potàlem que s’uneix a l’oxitocina sin. fibra nerviosa n f i a la vasopressina per dur-les del

208 N

lloc de síntesi al lloc d’emmagat- 1579 neuròglia n f zematge a la neurohipòfisi. sin. compl. glia n f 1575 neurofisiologia n f es glía; neuroglia en glia; neuroglia es neurofisiología en neurophysiology NEUROHISTOLOGIA. Conjunt de cèl· lules de suport físic, tròfic i NEUROFISIOLOGIA CEL·LULAR I DE SIS- metabòlic presents en el sistema TEMES. Disciplina que estudia les nerviós central i en el sistema ner- funcions fisiològiques del sistema viós perifèric que participen en la nerviós i els mecanismes que les formació de la barrera hematoen- regulen. cefàlica, regulen les concentracions extracel·lulars de diferents meta- 1576 n f neurofisiologia clínica bòlits, modulen l’activitat sinàptica es neurofisiología clínica i tenen un paper rellevant en els en clinical neurophysiology processos neurodegeneratius i DISCIPLINES CONNEXES. Subdisciplina desmielinitzants. instrumental clínica que es dedica al registre de senyals bioelèctrics 1580 neurohipòfisi n f del sistema nerviós humà per a sin. compl. hipòfisi diagnosticar, tractar i estudiar la posterior n f fisiopatologia de les seves malal- es hipófisis posterior; ties. neurohipófisis en neurohypophysis; posterior 1577 n f neurogènesi hypophysis es neurogénesis NEUROANATOMIA. Porció posterior en neurogenesis de la hipòfisi, d’origen diencefàlic, NEUROBIOLOGIA DEL DESENVOLUPA- que rep projeccions axonals del MENT. Procés de generació de neu- nucli paraventricular i del nucli rones a partir de la diferenciació supraòptic de l’hipotàlem. dels neuroblasts durant el desen- Nota: El nucli paraventricular i el nu- volupament del sistema nerviós. cli supraòptic de l’hipotàlem alliberen hormona antidiürètica i oxitocina a la 1578 neurogenètica n f neurohipòfisi. es neurogenética en neurogenetics 1581 neurohistologia n f DISCIPLINES CONNEXES. Branca es neurohistología de la neurociència que estudia en neurohistology els mecanismes genètics que NEUROHISTOLOGIA. Branca de la regulen el desenvolupament, el neurociència que estudia les rela- funcionament fisiològic normal i cions estructurals i funcionals de l’adaptació del sistema nerviós a les cèl·lules que constitueixen el malalties, lesions o canvis produïts sistema nerviós, bàsicament neu- per l’experiència i l’aprenentatge. rones i cèl·lules de neuròglia.

209 N

1582 neurohormona n f 1588 neuroma d’amputació n m es neurohormona es neuroma de amputación en neurohormone en amputation neuroma NEUROQUÍMICA. Hormona produïda NEUROHISTOLOGIA. Neuroma que i alliberada al torrent sanguini per es localitza en el monyó d’un nervi cèl·lules nervioses especialitzades, perifèric seccionat i està format de manera que pot actuar a dis- per brots axonals entortolligats, tància. fibres de col·lagen i fibroblasts en

Nota: Un exemple de neurohormones proliferació. són la vasopressina i l’oxitocina, secre- Nota: El neuroma d’amputació sol ser tades per l’hipotàlem. un obstacle per a la regeneració dels axons i la reinnervació distal. 1583 neuroimatgeria n f es neuroimagen; 1589 neurona n f neuroimaginería es neurona en neuroimaging en neuron NEUROCIÈNCIA COMPUTACIONAL. NEUROHISTOLOGIA. Cèl·lula del Imatgeria que permet obtenir in- teixit nerviós formada per un cos formació de l’estructura i el funcio- cel·lular del qual es ramifiquen nament del sistema nerviós central. diverses dendrites i un axó, i que constitueix la unitat funcional del 1584 neurolemma n m sistema nerviós. veg. neurilemma n m 1590 neurona artificial n f 1585 neurolèptic n m sin. compl. node n m veg. antipsicòtic n m es neurona artificial; nodo en artificial neuron; node 1586 neurologia n f NEUROCIÈNCIA COMPUTACIONAL. es neurología Unitat elemental de càlcul de les en neurology xarxes neuronals artificials que NEUROLOGIA. Branca de la neuroci- consta d’una sèrie de sinapsis ència que s’ocupa de la patologia amb un pes associat, d’una uni- del sistema nerviós i muscular. tat de procés que suma els senyals d’entrada ponderats pel pes de la 1587 neuroma n m sinapsi corresponent i d’una funció d’activació que genera una sortida es neuroma dependent del sumatori anterior. en neuroma NEUROHISTOLOGIA. Tumor benigne, 1591 neurona bipolar n f generalment compost de fibres sin. compl. cèl·lula bipolar n f nervioses, que apareix en els nervis perifèrics. es célula bipolar; neurona bipolar Nota: Segons les característiques histolò- giques i la localització dels neuromes, es en bipolar cell; bipolar neuron distingeix entre neuroma d’amputació, NEUROHISTOLOGIA. Neurona que neurilemmoma i ganglioneuroma, entre presenta dos processos cel·lulars, d’altres.

210 N

un de dendrític i d’axonal, de gran 1595 neurona de Purkinje n f longitud que tenen l’origen en pols sin. compl. cèl·lula oposats del cos cel·lular. de Purkinje n f 1592 neurona bipolar es célula de Purkinje; neurona de la retina n f de Purkinje en Purkinje cell; Purkinje neuron sin. compl. cèl·lula bipolar de la retina n f NEUROHISTOLOGIA. Neurona inhibidora situada a l’escorça cerebel- es célula bipolar de la retina; losa que presenta un cos de mida neurona bipolar de la retina gran, dendrites ascendents, espi- en bipolar cell of the retina; nes dendrítiques distribuïdes en un bipolar neuron of the retina sol pla i un axó descendent que NEUROHISTOLOGIA. Neurona bipolar envia projeccions gabaèrgiques de la capa nuclear interna de la re- cap als nuclis cerebel·losos pro- tina que connecta els fotoreceptors funds.

amb la capa de cèl·lules ganglio- Nota: Els arbres dendrítics de les neu- nars i forma la capa plexiforme rones de Purkinje es distribueixen a la externa. capa molecular paral·lelament entre ells. 1593 neurona coniocel·lular n f es neurona coniocelular 1596 neurona de Renshaw n f en koniocellular cell veg. interneurona de Renshaw n f NEUROHISTOLOGIA. Cèl·lula ganglionar de la retina i del nucli geniculat dels primats que presenta el cos 1597 neurona espacial n f petit i àmplies ramificacions den- es neurona espacial drítiques. en spatial neuron NEUROHISTOLOGIA. Neurona de 1594 neurona l’hipocamp que s’activa seqüen- de McCulloch-Pitts n f cialment amb les seves veïnes quan es neurona de McCulloch-Pitts l’individu se situa en determinades en McCulloch-Pitts neuron posicions d’un camp obert. NEUROCIÈNCIA COMPUTACIONAL. Nota: L’activitat de les neurones espa- Model matemàtic de neurona cials pot estudiar-se situant un animal artificial en el qual la funció d’ac- d’experimentació dins d’un laberint tivació és binària, de manera que d’aprenentatge. la sortida només pot prendre els 1598 neurona expiratòria n f valors d’1 o de 0 segons si la suma de les entrades ponderades pels es neurona espiratoria; neurona pesos supera o no un determinat respiratoria E llindar. en E-neuron; expiratory neuron

Nota: La neurona de McCulloch-Pitts NEUROFISIOLOGIA CEL·LULAR I DE és un dels primers models de neurona SISTEMES. Neurona dels centres artificial que es van descriure i es con- respiratoris que incrementa la seva sidera que és el perceptró més senzill. freqüència de descàrrega durant la fase expiratòria de la respiració.

211 N

1599 neurona ganglionar n f 1604 neurona magnocel·lular sin. cèl·lula ganglionar de la de la retina n f retina n f es neurona magnocelular de la retina 1600 neurona ganglionar en magnocellular neuron of the del nervi espinal n f retina es neurona ganglionar del NEUROHISTOLOGIA. Cèl·lula gangli- nervio espinal onar present a la retina i al nucli en spinal nerve ganglion neuron geniculat lateral del tàlem amb un NEUROHISTOLOGIA. Neurona pseu- cos de diàmetre gran, un arbre dounipolar localitzada al nervi espi- dendrític extens, un camp recep- nal que està envoltada de cèl·lules tiu de mida gran i poca resolució satèl·lit. espacial, que mostra una resolució temporal elevada i té receptors fà- 1601 neurona granular n f sics per als estímuls lluminosos. es neurona granular 1605 neurona mirall n f en granular neuron es neurona espejo NEUROHISTOLOGIA. Neurona multi- en mirror neuron polar de mida petita que presenta diverses dendrites curtes i un axó NEUROFISIOLOGIA CEL·LULAR I DE SIS- curt amb terminació proximal. TEMES. Neurona de l’àrea motora primària que respon a determinats 1602 neurona inspiratòria n f estímuls visuals despolaritzant-se i induint la realització d’un movi- es neurona inspiratoria; ment. neurona respiratoria I en I-neuron; inspiratory neuron Nota: El sistema de neurones mirall està relacionat amb els processos d’aprenen- NEUROFISIOLOGIA CEL·LULAR I DE tatge per imitació. SISTEMES. Neurona dels centres respiratoris que incrementa la seva 1606 neurona monoaural n f freqüència de descàrrega durant la es neurona monoaural fase inspiratòria de la respiració. en monoaural neuron 1603 neurona magnocel·lular NEUROFISIOLOGIA CEL·LULAR I DE SIS- de l’hipotàlem n f TEMES. Neurona del sistema auditiu que respon amb una descàrrega de es neurona magnocelular del potencials d’acció quan s’estimula hipotálamo únicament una orella. en hypothalamic magnocellular neuron 1607 neurona motora n f NEUROHISTOLOGIA. Neurona se- veg. motoneurona n f cretora que allibera hormones a l’artèria hipofisiària inferior de la 1608 neurona motriu n f neurohipòfisi. veg. motoneurona n f

212 N

1609 neurona multipolar n f i abundants projeccions dendríti- ques laterals i apicals que formen es neurona multipolar arbres dendrítics complexos. en multipolar neuron NEUROHISTOLOGIA. Neurona de 1613 neurona propiospinal n f morfologia complexa que té un es neurona propioespinal únic axó i diverses dendrites que en propriospinal neuron s’originen al llarg del perímetre del cos neuronal. NEUROHISTOLOGIA. Neurona els axons de la qual comuniquen els Nota: La neurona multipolar és la predominant en el sistema nerviós dels nuclis motors de diferents seg- vertebrats. ments medul·lars.

1610 neurona parvocel·lular 1614 neurona pseudounipolar n f de l’hipotàlem n f es neurona pseudounipolar es neurona parvocelular del en pseudounipolar neuron hipotálamo NEUROHISTOLOGIA. Neurona que en hypothalamus parvocellular presenta una sola prolongació de neuron longitud variable dividida en for- NEUROHISTOLOGIA. Neurona neu- ma de T amb una branca eferent rosecretora que allibera hormones axònica i una branca aferent den- als capil·lars del sistema portal hi- drítica, i que es troba envoltada de pofisiari. cèl·lules satèl·lit. Nota: Les neurones pseudounipolars 1611 neurona parvocel·lular es localitzen preferentment al gangli de la retina n f espinal. es neurona parvocelular de la 1615 neurona sensorial n f retina en parvocellular neuron of the es neurona sensorial retina en sensory neuron NEUROHISTOLOGIA. Cèl·lula gangli- NEUROHISTOLOGIA. Neurona que onar present a la retina i al nucli té la funció de detectar estímuls geniculat lateral del tàlem amb un sensorials procedents del medi cos de diàmetre petit, un arbre extern o del medi intern visceral i dendrític reduït, un camp receptiu transmetre’ls cap al sistema nerviós de mida petita i molta resolució central.

espacial, que mostra una resolució Nota: En el sistema nerviós perifèric, les temporal baixa i té receptors tònics neurones sensorials es connecten amb per als estímuls lluminosos. receptors especialitzats.

1612 neurona piramidal n f 1616 neurona sensorial Ia n f es neurona piramidal es neurona sensorial Ia en pyramidal neuron en Ia sensory neuron NEUROHISTOLOGIA. Neurona mul- NEUROHISTOLOGIA. Neurona sen- tipolar de mida gran amb un axó sorial del gangli de l’arrel dorsal llarg que es projecta cap a àrees de la medul·la espinal que innerva distals, un cos de forma piramidal els fusos musculars, estableix si-

213 N

napsis a la banya ventral amb una 1621 neurooncologia n f subpoblació de motoneurones a i es neuroncología; s’encarrega de vehicular el reflex neurooncología miotàtic. en neuro-oncology 1617 neurona sensorial Ib n f DISCIPLINES CONNEXES. Branca de la medicina especialitzada en l’estudi, es neurona sensorial Ib el diagnòstic i el tractament de les en Ib sensory neuron neoplàsies del sistema nerviós i de NEUROHISTOLOGIA. Neurona sen- les seves complicacions neurolò- sorial del gangli de l’arrel dorsal giques directes o derivades de la de la medul·la espinal que inner- teràpia aplicada al pacient. va els òrgans de Golgi, estableix sinapsis a la banya anterior amb 1622 neuropatia n f una subpoblació d’interneurones es neuropatía inhibidores i s’encarrega de vehi- en neuropathy cular el reflex miotàtic invers. NEUROLOGIA. Alteració dels axons 1618 neurona unipolar n f o de la mielina que constitueixen els nervis perifèrics o els nervis cra- es neurona unipolar nials, generalment acompanyada en unipolar neuron d’afectació de la sensibilitat i la NEUROHISTOLOGIA. Neurona de força muscular, d’atròfia del ter- morfologia simple que presenta ritori corresponent al nervi afectat una única ramificació, de caràcter o de trastorns del sistema nerviós axònic, de la qual poden derivar autònom. diverses branques. Nota: Es distingeixen diversos tipus de Nota: 1. La neurona unipolar predomina neuropatia segons l’abast de l’afectació. en el sistema nerviós dels invertebrats. Així, es parla de mononeuropatia, mo- 2. La part receptora de la neurona uni- noneuropatia múltiple o polineuropatia, polar pot ser una modificació del cos segons si l’alteració afecta un únic nervi, neuronal, com els cons o els bastons. més d’un nervi o és difusa i bilateral, respectivament. 1619 neuronal adj 1623 neuropèptid n m es neuronal en neuronal es neuropéptido en neuropeptide NEUROHISTOLOGIA. Relatiu o pertanyent a la neurona. NEUROQUÍMICA. Pèptid alliberat per una neurona que té efectes sinàp- 1620 neurooftalmologia n f tics directes o efectes moduladors es neuroftalmología; indirectes en el sistema nerviós. neurooftalmología Nota: Un exemple de neuropèptid són en neuro-ophthalmology els opioides endògens.

DISCIPLINES CONNEXES. Branca de 1624 neuròpil n m l’oftalmologia que es dedica a l’estudi, el diagnòstic i el tractament es neuropilo de les malalties que relacionen el en neuropil sistema nerviós i el sistema visual. NEUROHISTOLOGIA. Xarxa densa formada per les prolongacions de

214 N

les neurones i de les cèl·lules de transducció de senyal que regulen neuròglia i situada entre els cossos la transmissió de senyals bioelèc- de les neurones de la substància trics entre cèl·lules del sistema ner- grisa del sistema nerviós central. viós i els mecanismes moleculars que permeten la codificació i el 1625 neuroplasma n m processament de la informació a es neuroplasma nivell cel·lular. en neuroplasm Nota: Fonamentalment, la neuroquími- ca analitza els neurotransmissors, els NEUROHISTOLOGIA. Citoplasma receptors i els sistemes de transducció d’una neurona. de senyal.

1626 neuropròtesi n f 1629 neuroregulina n f es neuroprótesis sin. compl. neuregulina n f en neural prostheses; neuroprostheses es neuregulina; neurorregulina en neuroregulin NEUROCIÈNCIA COMPUTACIONAL. Dispositiu electrònic que substitu- NEUROBIOLOGIA CEL·LULAR. Proteïna eix o millora la funció de segments implicada en el desenvolupament danyats del sistema nerviós. neural i muscular mitjançant la pro- liferació de cèl·lules de Schwann Nota: Un exemple de neuropròtesi d’ús als nervis perifèrics i la síntesi de molt generalitzat són els implants co- receptors d’acetilcolina al múscul. clears. 1630 n f 1627 neuropsicologia n f neurosi fòbica sin. fòbia n f es neuropsicología en neuropsychology 1631 neurotmesi n f NEUROPSICOLOGIA I PSIQUIATRIA. es neurotmesis Branca de la neurociència que es- en neurotmesis tudia les relacions entre la funció cerebral i el comportament. NEUROHISTOLOGIA. Lesió dels nervis perifèrics caracteritzada per una Nota: 1. Històricament, la neuropsicologia s’inicia amb l’estudi de les conse- secció total del tronc del cordó qüències de les lesions cerebrals en les nerviós que afecta l’axó i els seus funcions cognitives (atenció, percepció, embolcalls connectius. llenguatge, memòria i funcions execu- Nota: Per a la recuperació d’una neurot- tives). mesi cal aplicar mesures quirúrgiques 2. En el vessant clínic, la neuropsicologia que canalitzin els axons regeneratius s’aplica en el diagnòstic i la rehabilitació cap a l’extrem distal. de les alteracions cognitives i conductuals degudes a lesions o disfuncions 1632 neurotoxicitat n f cerebrals. es neurotoxicidad 1628 neuroquímica n f en neurotoxicity es neuroquímica NEUROFARMACOLOGIA. Propietat en neurochemistry d’algunes substàncies o molècules d’actuar com a neurotoxines. NEUROQUÍMICA. Branca de la neuro- ciència que estudia els sistemes de

215 N

1633 neurotoxina n f 1636 neurotròfic -a adj es neurotoxina es neurotrófico en neurotoxin en neurotrophic NEUROFARMACOLOGIA. Substància NEUROBIOLOGIA CEL·LULAR. Dit o molècula capaç d’alterar de ma- d’una molècula o una substància nera permanent i nociva el funcio- que estimula la supervivència, la nament o la integritat estructural diferenciació o el creixement d’una del sistema nerviós. estructura neuronal.

Nota: 1. Les neurotoxines interaccionen habitualment amb les proteïnes 1637 neurotropisme n m de membrana de les neurones. es neurotropismo 2. Segons la procedència es classifi- en neurotropism quen en exògenes o endògenes i segons l’origen poden ser inorgàniques NEUROBIOLOGIA CEL·LULAR. Ten- o orgàniques. La majoria de metzines dència de les fibres nervioses en i verins produïts per éssers vius són creixement a dirigir els axons o les neurotoxines. dendrites cap a cèl·lules i teixits específics. 1634 neurotransmissió n f es neurotransmisión 1638 neurulació n f en neurotrasmission es neurulación NEUROQUÍMICA. Procés de conversió en neurulation d’un senyal bioelèctric en un senyal NEUROBIOLOGIA DEL DESENVOLUPA- químic dut a terme pels neuro- MENT. Procés del desenvolupament transmissors. embrionari en què es forma el tub neural a partir de la invaginació de 1635 neurotransmissor n m la placa neural. es neurotransmisor en neurotransmitter 1639 NGF n m NEUROQUÍMICA. Molècula endò- veg. factor de creixement gena encarregada de convertir neuronal n m el senyal bioelèctric en un senyal quí mic difusible que és alliberada 1640 nicotina n f per una neurona presinàptica a la es nicotina fenedura sinàptica, on interacci- en nicotine ona amb receptors específics de NEUROQUÍMICA. Agonista acetil- la neurona postsinàptica, la qual colinèrgic d’origen alcaloide que estimula o inhibeix. s’uneix als receptors nicotínics i Nota: Els neurotransmissors se sintetit- actua com a tòxic sobre el sistema zen al soma neuronal o al botó sinàptic nerviós central, principalment so- i, una vegada alliberats, interaccionen amb el seu receptor. Aquesta interacció bre el centre respiratori, amb una en comporta la degradació mitjançant acció inicial estimulant i una acció enzims específics o la recaptació mit- posterior depressora. jançant l’element presinàptic.

216 N

1641 nictalopia n f Nota: El terme nivell de tolerància al dolor no fa referència a la intensitat sin. compl. ceguesa mesurada, que és un esdeveniment crepuscular n f; ceguesa extern, sinó a l’experiència del pacient. nocturna n f es ceguera crepuscular; 1645 NMDA n m ceguera nocturna; nictalopía veg. N-metil-d-aspartat n m en night blindness; nyctalopia NEUROLOGIA. Alteració visual ca- 1646 nociceptor n m racteritzada per la disminució o sin. nocireceptor n m l’anul·lació gairebé total de la visió es nociceptor nocturna o amb poca claror, men- en nociceptor; nocireceptor tre que la visió està preservada en condicions de lluminositat. NEUROFISIOLOGIA CEL·LULAR I DE SISTEMES. Receptor sensorial que Nota: La nictalopia habitualment està produïda per dèficits de vitamina A, respon preferentment a estímuls alteracions del sistema nerviós autònom nocius o que es poden tornar no- o malalties congènites com la retinosi cius si esdevenen prolongats. pigmentària. 1647 nocireceptor n m 1642 NIRS n f sin. nociceptor n m veg. espectroscòpia d’infraroig proper n f 1648 node n m veg. neurona artificial n f 1643 nistagme n m es nistagmo 1649 nòdul n m en nystagmus es nódulo NEUROLOGIA. Espasme clònic dels en nodule músculs motors del globus ocular NEUROANATOMIA. Porció final del que produeix moviments involun- vermis inferior, que ocupa la po- taris alternats, oscil·lants i repeti- sició mitjana del lòbul floculono- tius en diferents sentits. dular del cerebel. Nota: Existeixen diferents classificacions Nota: El nòdul forma part de l’arquicere- dels nistagmes: unilateral o bilateral, bel, conjuntament amb els dos flòculs. segons si afecta un ull o els dos ulls; central o perifèric, segons si té origen 1650 nòdul de Ranvier n m al sistema nerviós central o al sistema nerviós perifèric; i horitzontal, vertical, es nódulo de Ranvier rotatori o mixt, segons la direcció del en node of Ranvier moviment. NEUROHISTOLOGIA. Nòdul d’inter- rupció de la beina de mielina que 1644 nivell de tolerància es repeteix a intervals regulars al al dolor n m llarg d’una fibra mielínica. es nivel de tolerancia al dolor Nota: La propagació d’un estímul ner- en pain tolerance level viós a través de les fibres mielíniques NEUROLOGIA. Nivell màxim de dolor mitjançant la reproducció del potencial que un individu pot suportar. d’acció en cada nòdul de Ranvier és la base de la conducció saltatòria.

217 N

1651 noradrenalina n f 1656 nucli accessori del nervi sin. compl. norepinefrina n f motor ocular comú n m es noradrenalina; norepinefrina es núcleo accesorio del nervio en noradrenaline; motor ocular común norepinephrine en accessory nucleus of oculomotor nerve NEUROQUÍMICA. Catecolamina sintetitzada a partir de la dopamina NEUROANATOMIA. Cadascun dels que és alliberada per neurones del nuclis bilaterals múltiples, consti- sistema nerviós central, principal- tuïts per cúmuls neuronals, situats ment del nucli ceruli i la medul·la a prop del nucli del nervi motor espinal, i del sistema nerviós au- ocular comú, amb el qual estan tònom simpàtic. connectats, que actuen en els moviments oculars i els reflexos Nota: La noradrenalina també pot ser visuals. alliberada per la medul·la adrenal al torrent sanguini i actuar com a hormona. Nota: Són nuclis accessoris del nervi motor ocular comú el nucli d’Edinger- 1652 norepinefrina n f Westphal, el nucli de la comissura posterior, el nucli de Darkxévitx, el nucli veg. noradrenalina n f intersticial de Cajal i el nucli rostral intersticial. 1653 novè parell cranial n m veg. nervi glossofaringi n m 1657 nucli accumbens n m es núcleo accumbens 1654 nucleòtid cíclic n m en nucleus accumbens es nucleótido cíclico NEUROANATOMIA. Nucli bilateral en cyclic nucleotide situat a la zona d’unió entre el cap NEUROQUÍMICA. Molècula cícli- del nucli caudat i el putamen, que ca que actua com a missatger té connexions amb estructures del intracel·lular i regula l’activació sistema límbic, intervé en la media- de proteïnes. ció de la recompensa i la motivació i té relació amb les addiccions. Nota: Un exemple de nucleòtids cíclics són l’AMPc i el GMPc. Nota: El nucli accumbens forma part dels nuclis basals. 1655 nucli n m 1658 nucli ambigu n m es núcleo en nucleus es núcleo ambiguo en ambiguus nucleus NEUROANATOMIA. Estructura anatò- mica situada dins el sistema nerviós NEUROANATOMIA. Nucli bilateral de central que agrupa un conjunt de forma allargada situat longitudinal- cossos neuronals central que cons- ment al llarg del bulb raquidi, que titueixen estructures funcionals, origina les fibres eferents motores centres de relleu del processament del nervi glossofaringi, el nervi va- de la informació o llocs de connec- gue i el nervi accessori. tivitat sinàptica.

218 N

1659 nucli anterior del tàlem n m 1663 nucli basal n m es núcleo anterior del tálamo sin. compl. gangli basal n m en anterior nucleus of thalamus es ganglio basal; núcleo basal NEUROANATOMIA. Cadascun dels en basal ganglion; basal nucleus nuclis bilaterals múltiples associa- NEUROANATOMIA. Cadascun dels tius del tàlem de localització an- nuclis bilaterals múltiples situats a terior que es relacionen amb les l’interior dels hemisferis cerebrals, estructures límbiques i reben fibres intercalats en un bucle de conne- aferents del tracte mamil·lotalàmic. xions entre l’escorça cerebral i el Nota: Les fibres aferents dels nuclis tàlem, que intervenen en el control anteriors del tàlem formen la radia- dels comportaments motors i afec- ció talàmica anterior i es dirigeixen a tius, en les funcions cognitives i en la circumvolució del cíngol i a l’àrea la integració sensorial i motora. prefrontal. Nota: Des d’un punt de vista anatòmic, 1660 nucli arciforme n m els nuclis basals es divideixen en nuclis dorsals, com el nucli caudat, el putamen sin. compl. nucli arquejat n m i el pàl·lid; i en nuclis ventrals, com el es núcleo arqueado nucli accumbens i el pàl·lid ventral. Des d’un punt de vista funcional, també en arcuate nucleus s’hi poden afegir el nucli subtalàmic i NEUROANATOMIA. Cadascun dels la substància negra del mesencèfal. nuclis bilaterals múltiples situats a la cara ventromedial de la piràmide 1664 nucli basal de Meynert n m del bulb raquidi que es consideren es núcleo basal de Meynert una extensió dels nuclis del pont. en basal nucleus of Meynert

1661 nucli arquejat n m NEUROANATOMIA. Nucli bilateral situat a la part ventral de la subs- veg. nucli arciforme n m tància innominada del diencèfal que està format per neurones 1662 nucli arquejat de colinèrgiques. l’hipotàlem n m Nota: 1. El nucli basal de Meynert és una sin. compl. nucli de les fonts principals de projeccions infundibular n m neuronals colinèrgiques cap a l’escorça es núcleo arcuato del cerebral. 2. En la malaltia d’Alzheimer es produeix hipotálamo; núcleo una pèrdua de neurones notable en infundibular aquest nucli basal. en arcuate nucleus of the hypothalamus; infundibular 1665 nucli caudat n m nucleus es núcleo caudado NEUROANATOMIA. Nucli bilateral en caudate nucleus situat a la regió tuberal de la zona NEUROANATOMIA. Nucli bilateral medial de l’hipotàlem que produ- subcortical en forma de mitja lluna eix factors d’alliberació i inhibició que té la porció anterior situada hormonal que es transmeten a en una posició adjacent a la ba- l’adenohipòfisi mitjançant el trac- nya ventral del ventricle lateral, te tuberoinfundibular i el sistema el cos al llarg del sòl del ventricle portal hipofisiari

219 N

lateral i la cua al lòbul temporal, i partir dels quals es forma la via auditiva que segueix la banya inferior del ascendent. ventricle lateral. 1669 nucli comissural Nota: El nucli caudat forma part dels nuclis basals i, juntament amb el pu- posterior n m tamen, configura l’estriat. veg. nucli de la comissura posterior n m 1666 nucli central medial del tàlem n m 1670 nucli cuneat n m es núcleo central medial del veg. nucli cuneïforme n m tálamo en central medial nucleus of 1671 nucli cuneïforme n m thalamus sin. compl. nucli cuneat n m; NEUROANATOMIA. Nucli talàmic bi- nucli de Burdach n m lateral intralaminar que forma part es núcleo cuneiforme; núcleo del sistema d’activació de l’escorça de Burdach cerebral. en Burdach nucleus; cuneate nucleus 1667 nucli ceruli n m NEUROANATOMIA. Nucli bilateral sin. compl. locus ceruli n m; que actua com a centre de relleu locus cineri n m del fascicle cuneïforme. es locus ceruleus; locus cinereus; núcleo cerúleo 1672 nucli en caerulean nucleus; locus d’Edinger-Westphal n m ceruleus; locus cinereus es núcleo de Edinger-Westphal NEUROANATOMIA. Nucli bilateral en Edinger-Westphal nucleus situat a la porció mitjana de la NEUROANATOMIA. Nucli bilateral protuberància, a la regió lateral de cèl·lules petites situat medi- del sòl del quart ventricle. alment al nucli del nervi motor Nota: Les neurones del nucli ceruli es- ocular comú, a la porció superior tan molt ramificades i proporcionen del mesencèfal, que actua en el innervació adrenèrgica, mitjançant circuit reflex de resposta pupil·lar noradrenalina, a la major part de les a la llum. regions del sistema nerviós central. Nota: El nucli d’Edinger-Westphal és un 1668 nucli coclear n m dels nuclis accessoris del nervi motor ocular comú i forma part dels nuclis es núcleo coclear de la columna cel·lular parasimpàtica. en cochlear nuclei NEUROANATOMIA. Cadascun dels 1673 nucli de Burdach n m nuclis bilaterals múltiples que ocu- veg. nucli cuneïforme n m pen una posició lateroposterior del tronc de l’encèfal en el sòl del quart ventricle, al costat del peduncle cerebel·lós inferior, i reben les fibres del nervi coclear.

Nota: Hi ha dos nuclis coclears: el nucli coclear dorsal i el nucli coclear ventral, a

220 N

1674 nucli de Clarke n m 1678 nucli de la banda diagonal n m sin. nucli toràcic posterior n m de Broca es núcleo de la banda diagonal sin. compl. columna de Broca de Clarke n f en nucleus of diagonal band es columna de Clarke; núcleo NEUROANATOMIA. Nucli bilateral de Clarke; núcleo torácico de cèl·lules nervioses associades posterior a la banda diagonal de Broca que en Clarke column; Clarke constitueix un dels nuclis de l’àrea nucleus; posterior thoracic septal. nucleus NEUROANATOMIA. Regió de subs- 1679 nucli de la columna tància grisa bilateral de la banya cel·lular eferent dorsal que se situa a la vuitena là- somàtica n m mina medul·lar, des del segon nervi es núcleo de la columna celular lumbar fins al vuitè nervi cervical. eferente somática Nota: Les neurones del nucli de Clarke en somatic efferent nucleus originen les fibres ascendents del tracte espinocerebel·lós dorsal. NEUROANATOMIA. Cadascun dels nuclis bilaterals múltiples situats 1675 nucli de Darkxévitx n m a prop de la línia mitjana del tegment del tronc de l’encèfal que es núcleo de Darkshevich innerven els músculs esquelètics en Darkshevich’s nucleus; derivats dels miòtoms occipitals i nucleus of Darkschewitsch del mesènquima de l’òrbita. NEUROANATOMIA. Nucli bilateral Nota: Són nuclis de la columna cel·lular oculomotor accessori relacionat eferent somàtica, de posició rostral a amb el control dels moviments caudal, el nucli del nervi motor ocular oculars que se situa al marge comú, el nucli del nervi troclear, el nucli ventrolateral de la substància gri- del nervi motor ocular extern i el nucli sa periaqüeductal del mesencèfal, del nervi hipoglòs. rep fibres del fascicle longitudinal medial i del tubercle quadrigemi- 1680 nucli de la columna nat superior i envia fibres nervioses cel·lular motora eferents cap a la comissura poste- braquial n m rior. es núcleo de la columna celular motora braquial 1676 nucli de Deiters n m en brachiomotor nucleus veg. nucli vestibular NEUROANATOMIA. Cadascun dels lateral n m nuclis bilaterals múltiples situats per davant de la columna cel·lular 1677 nucli de Goll n m eferent somàtica, al llarg del teg- veg. nucli gràcil n m ment del tronc de l’encèfal, que innerven els músculs esquelètics derivats dels arcs faringis.

Nota: Són nuclis de la columna cel·lular motora braquial, de posició rostral a caudal, el nucli motor del nervi trigemin,

221 N

el nucli motor del nervi facial i el nucli 1684 nucli de la rafe n m ambigu. es núcleo del rafe 1681 nucli de la columna en raphe nucleus cel·lular parasimpàtica n m NEUROANATOMIA. Cadascun dels es núcleo de la columna celular nuclis bilaterals múltiples situats parasimpática a la línia mediana del tronc de en preganglionic l’encèfal que contenen neurones parasympathetic nucleus serotoninèrgiques, els axons de les quals es distribueixen àmpliament NEUROANATOMIA. Cadascun dels per tots els nivells del sistema ner- nuclis bilaterals múltiples de neu- viós central, presenten una acció rones preganglionars parasimpà- moduladora i intervenen en les tiques situats en posició lateral fases del son. respecte del solc limitant, que Nota: Els nuclis de la rafe principals projecten els axons cap al nervi són el nucli dorsal de la rafe, el nucli motor ocular comú, el nervi glos- protuberancial de la rafe, el nucli magne sofaringi, el nervi facial i el nervi de la rafe, el nucli pàl·lid de la rafe i el vague. nucli fosc de la rafe.

Nota: Són nuclis de la columna cel·lular parasimpàtica els nuclis accessoris del 1685 nucli de Roller n m nervi motor ocular, els nuclis salivals veg. nucli subhipoglòs n m superior i inferior, i el nucli dorsal del nervi vague. 1686 nucli de Staderini n m 1682 nucli de la comissura veg. nucli intercalar n m posterior n m 1687 nucli del cerebel n m sin. compl. nucli comissural posterior n m es núcleo del cerebelo en cerebellar nucleus es núcleo comisural posterior; núcleo de la comisura NEUROANATOMIA. Cadascun dels posterior nuclis bilaterals múltiples que ocu- en nucleus of posterior pen la substància blanca central commissure cerebel·losa. NEUROANATOMIA. Nucli bilateral de Nota: Són nuclis del cerebel el nucli mida petita que se situa per sobre fastigi, el nucli globós, el nucli emboli- i per fora de la part anterior del forme i el nucli dentat. nucli del nervi motor ocular comú. 1688 nucli del fascicle solitari n m Nota: El nucli de la comissura posterior és un dels nuclis accessoris del nervi veg. nucli solitari n m motor ocular comú. 1689 nucli del nervi abducent n m 1683 nucli veg. nucli del nervi motor de la protuberància n m ocular extern n m veg. nucli del pont n m

222 N

1690 nucli del nervi accessori n m recte intern, el múscul oblic inferior i el múscul recte inferior. es núcleo del nervio accesorio en accessory nerve nucleus 1693 nucli del nervi motor ocular NEUROANATOMIA. Nucli bilateral extern n m allargat situat entre el bulb raquidi sin. compl. nucli del nervi i la porció cervical de la medul·la abducent n m espinal, els axons del qual formen l’arrel espinal del nervi accessori. es núcleo del nervio abducens; núcleo del nervio ocular Nota: Les fibres que s’originen en el nucli del nervi accessori són fibres motores externo somàtiques que innerven els músculs en nucleus of abducens nerve esternoclidomastoïdal i part del múscul NEUROANATOMIA. Nucli bilateral trapezi. compost per un conjunt de neurones situades a la porció caudal 1691 n m nucli del nervi hipoglòs de la protuberància, per sota del es núcleo del nervio hipogloso sòl del quart ventricle, en situació en nucleus of hypoglossal nerve paramedial, les fibres del qual in- NEUROANATOMIA. Nucli bilateral nerven el múscul recte lateral de allargat situat al bulb raquidi, im- l’ull. mediatament per sota del sòl del quart ventricle, a prop de la línia 1694 nucli del nervi mediana, que es divideix en grups oculomotor n m cel·lulars. veg. nucli del nervi motor

Nota: Els grups cel·lulars en què es ocular comú n m divideix el nucli del nervi hipoglòs corresponen als músculs intrínsecs de la 1695 nucli del nervi patètic n m llengua i a la majoria dels extrínsecs. veg. nucli del nervi troclear n m 1692 nucli del nervi motor ocular comú n m 1696 nucli del nervi troclear n m sin. compl. nucli del nervi sin. compl. nucli del nervi oculomotor n m patètic n m es núcleo del nervio motor es núcleo del nervio patético; ocular común; núcleo del núcleo del nervio troclear nervio oculomotor en nucleus of trochlear nerve en nucleus of oculomotor nerve NEUROANATOMIA. Nucli bilateral NEUROANATOMIA. Nucli bilateral situat a la part ventral de la subs- columnar situat a la base de la tància grisa central del mesencèfal, substància grisa central del me- a nivell dels tubercles quadrigemi- sencèfal, a nivell del tubercle qua- nats inferiors, els axons del qual es drigeminat superior, els axons del projecten dorsalment, creuen la qual formen el nervi motor ocular línia mediana i arriben al múscul comú, que emergeix per la fossa oblic superior de l’ull. interpeduncular i innerva el múscul elevador de la parpella superior, el múscul recte superior, el múscul

223 N

1697 nucli del nervi 1701 nucli dorsal del nervi vestibular n m vague n m veg. nucli vestibular n m sin. compl. nucli posterior del nervi vague n m 1698 nucli del pont n m es núcleo dorsal del nervio sin. compl. nucli de la vago; núcleo posterior del protuberància n m; nucli nervio vago pòntic n m en dorsal nucleus of vagus es núcleo de la protuberancia; nerve; posterior nucleus of núcleo del puente; núcleo vagus nerve pontino NEUROANATOMIA. Nucli bilateral en pontine nucleus compost per un conjunt de neuro- NEUROANATOMIA. Cadascun dels nes situades al bulb raquidi, al sòl nuclis bilaterals mútiples situats del quart ventricle i lateralment al a la base de la protuberància i nucli del nervi hipoglòs, les quals compostos per cèl·lules de mides originen les fibres parasimpàtiques diferents, els axons de les quals es preganglionars que condueixen decussen i es projecten transversal- impulsos viscerals eferents a les ment cap al peduncle cerebel·lós vísceres del tòrax i de l’abdomen. mitjà i des d’aquí als hemisferis cerebel·losos contralaterals. 1702 nucli dorsomedial de l’hipotàlem n m Nota: Els nuclis del pont reben fibres corticoprotuberancials ipsolaterals. es núcleo dorsomedial del hipotálamo 1699 nucli del sostre n m en dorsomedial nucleus of veg. nucli fastigi n m hypothalamus NEUROANATOMIA. Nucli bilateral 1700 nucli dentat n m situat a la regió tuberal de la zona sin. compl. nucli lateral del mitjana de l’hipotàlem, superior- cerebel n m ment al nucli ventromedial, que està relacionat amb el control del es núcleo dentado; núcleo comportament afectiu. lateral del cerebelo en dentate nucleus; nucleus 1703 nucli dorsomedial lateralis cerebelli del tàlem n m NEUROANATOMIA. Nucli bilateral sin. compl. nucli medial dorsal del cerebel constituït per una là- del tàlem n m mina plegada regularment que forma part del mòdul funcional es núcleo dorsomedial del pontocerebel·lós, relacionat amb tálamo; núcleo medial dorsal la coordinació dels moviments. del tálamo en dorsomedial nucleus of Nota: El nucli dentat és el nucli cerebel- thalamus; medial dorsal lós de dimensions més grans. Les fibres nucleus of thalamus eferents abandonen el cerebel pel peduncle cerebel·lós superior i la major NEUROANATOMIA. Nucli bilateral part es projecten al tàlem i a l’escorça talàmic situat a la cara medial que cerebral contralaterals, tot i que també actua en la integració de diverses es poden projectar al nucli roig.

224 N

modalitats sensitives i també en el gran importància per a la via vi- control del to emocional. sual, que actua com a centre de

Nota: El nucli dorsomedial del talem pre- relleu entre la retina i l’àrea visual senta un gran nombre de connexions primària.

recíproques amb l’escorça prefrontal. Nota: 1. El nucli geniculat lateral del tàlem és fonamental per a la via visual. 1704 nucli emboliforme n m Rep per separat fibres aferents de les sin. compl. nucli interposat vies magnocel·lular (moviment i forma) i parvocel·lular (visió del color). anterior n m 2. El nucli geniculat lateral del tàlem es núcleo emboliforme; núcleo processa de manera diferenciada les interpósito anterior imatges de les hemiretines temporal en anterior interpositus nucleus; ipsolateral i nasal contralateral que emboliform nucleus arriben dels dos ulls. NEUROANATOMIA. Nucli bilateral del 1707 nucli geniculat medial cerebel que rep axons de l’escorça del tàlem n m cerebel·losa i projecta fibres eferents cap al nucli roig i el tàlem. es núcleo geniculado medial del tálamo Nota: El nucli emboliforme forma part en medial geniculate nucleus dels nuclis interposats. of the thalamus 1705 nucli fastigi n m NEUROANATOMIA. Nucli bilateral situat al cos geniculat medial que sin. compl. nucli del actua com a centre de relleu de la sostre n m; nucli medial del via auditiva. cerebel n m Nota: 1. El nucli geniculat medial del es núcleo del fastigio; núcleo tàlem està organitzat tonotòpicament del techo; núcleo medial del i presenta tres divisions: ventral, dorsal cerebelo i medial. en fastigial nucleus; medial 2. Les neurones del nucli geniculat cerebellar nucleus; roof medial del tàlem es projecten cap a nucleus les àrees corticals de l’audició. NEUROANATOMIA. Nucli bilateral 1708 nucli globós n m del cerebel situat en una posició central profunda, les neurones del sin. compl. nucli interposat qual constitueixen part de la via posterior n m eferent cerebel·lovestibular i que es núcleo globoso; núcleo actua en el control de l’equilibri i interpósito posterior de la postura. en globose nucleus; posterior interpositus nucleus 1706 nucli geniculat lateral NEUROANATOMIA. Nucli bilateral del del tàlem n m cerebel que rep axons de l’escorça es núcleo geniculado lateral cerebel·losa, envia fibres eferents del tálamo cap al nucli roig i el tàlem, forma en lateral geniculate nucleus part dels nuclis interposats i del of the thalamus mòdul funcional espinocerebel·lós, NEUROANATOMIA. Nucli bilateral i actua en la coordinació de les situat al cos geniculat lateral, de

225 N

respostes motores en relació amb que està relacionat amb la motilitat el manteniment de la postura. ocular.

Nota: El nucli intercalar és un dels ele- 1709 nucli gràcil n m ments de la formació reticular. sin. compl. nucli de Goll n m 1713 nucli interpeduncular n m es núcleo de Goll; núcleo grácil en Goll’s nucleus; gracilis es núcleo interpeduncular nucleus en interpeduncular nucleus NEUROANATOMIA. Nucli bilateral NEUROANATOMIA. Nucli mesence- que actua com a centre de relleu fàlic bilateral situat a la base del del fascicle gràcil. tegment, entre els peduncles cerebrals, que es relaciona amb les 1710 nucli habenular n m estructures del sistema límbic i rep fibres aferents del nucli habenular. sin. compl. habènula n f es habénula; núcleo habenular 1714 nucli interposat n m en habenular nucleus es núcleo interpósito NEUROANATOMIA. Cadascun dels en interpositus nucleus nuclis bilaterals múltiples situats NEUROANATOMIA. Cadascun dels a l’epitàlem, en posició dorsome- nuclis bilaterals múltiples del ce- dial amb relació al tàlem i imme- rebel situats entre el nucli fastigi i diatament per davant de l’epífisi el nucli dentat que comprenen el cerebral. nucli globós i el nucli emboliforme. Nota: 1. Els nuclis habenulars reben connexions dels nuclis septals mitjan- 1715 nucli interposat çant l’estria medul·lar talàmica i envien anterior n m connexions als nuclis del tronc de l’en- cèfal. veg. nucli emboliforme n m 2. Els nuclis habenulars estan relacionats amb el sistema límbic. 1716 nucli interposat posterior n m 1711 nucli infundibular n m veg. nucli globós n m veg. nucli arquejat de l’hipotàlem n m 1717 nucli intersticial de Cajal n m 1712 nucli intercalar n m es núcleo intersticial de Cajal sin. compl. nucli en interstitial nucleus of Cajal de Staderini n m NEUROANATOMIA. Nucli bilateral es núcleo de Staderini; núcleo compost per un conjunt de neu- intercalado rones situades al mesencèfal, en en nucleus intercalatus; posició rostral respecte del nucli Staderini’s nucleus d’Edinger-Westphal i properes al NEUROANATOMIA. Nucli bilateral fascicle longitudinal medial, que situat entre el nucli dorsal del nervi té relació amb la integració de la vague i el nucli del nervi hipoglòs mirada vertical i la coordinació entre moviments oculars i cefàlics.

226 N

1718 nucli intralaminar 1722 nucli medial del cerebel n m del tàlem n m veg. nucli fastigi n m es núcleo intralaminar del tálamo 1723 nucli medial dorsal en intralaminar nucleus of del tàlem n m thalamus veg. nucli dorsomedial del NEUROANATOMIA. Cadascun dels tàlem n m nuclis bilaterals múltiples situats a l’interior de la làmina medul·lar 1724 nucli motor del nervi interna del tàlem que reben fibres facial n m aferents de la formació reticular es núcleo motor del nervio del tronc de l’encèfal, projecten facial les neurones cap a l’escorça ce- en motor nucleus of facial nerve rebral i l’estriat, i intervenen en la NEUROANATOMIA. Nucli bilateral de regulació del nivell de consciència. la porció anterolateral del tegment Nota: 1. Els nuclis intralaminars es con- de la protuberància. sideren una continuació de la formació reticular del tronc de l’encèfal. Nota: El nucli motor del nervi facial 2. Els principals nuclis intralaminars són es divideix en les parts dorsal, lateral, el nucli centromedià i el nucli parafas- intermèdia i medial. Les neurones que cicular. controlen la musculatura de la meitat superior de la cara estan situades a la porció dorsal, mentre que les neurones 1719 nucli lateral del cerebel n m que controlen la musculatura de la mei- veg. nucli dentat n m tat inferior de la cara estan situades a la porció lateral. 1720 nucli mamil·lar de l’hipotàlem n m 1725 nucli motor del nervi n m es núcleo mamilar del trigemin hipotálamo sin. compl. nucli en mammillary nucleus of masticatori n m hypothalamus es núcleo masticatorio; núcleo NEUROANATOMIA. Nucli bilateral motor del nervio trigémino situat a l’interior dels tubercles en masticatory nucleus; motor mamil·lars de l’hipotàlem que in- nucleus of trigeminal nerve tervé en els mecanismes de con- NEUROANATOMIA. Nucli bilateral de solidació de la memòria. la porció rostral de la protuberàn- Nota: 1. Les connexions del nucli mamil- cia que origina l’arrel motora del lar de l’hipotàlem formen part del circuit nervi trigemin. de Papez. 2. La lesió del nucli mamil·lar de l’hi- potàlem produeix una amnèsia anterò- grada, com és el cas, per exemple, de la síndrome de Korsakov.

1721 nucli masticatori n m veg. nucli motor del nervi trigemin n m

227 N

1726 nucli olivari inferior n m 1729 nucli pòntic n m sin. compl. complex olivari veg. nucli del pont n m inferior n m es complejo olivar inferior; 1730 nucli posterior núcleo olivar inferior de l’hipotàlem n m en inferior olivary complex; es núcleo posterior del inferior olivary nucleus hipotálamo NEUROANATOMIA. Cadascun dels en posterior nucleus of nuclis bilaterals múltiples de subs- hypothalamus tància grisa que es localitzen en NEUROANATOMIA. Nucli bilateral l’oliva bulbar, a la zona anterola- situat a la regió mamil·lar o pos- teral del bulb, que actua com a terior de la zona mitjana de l’hi- centre de relleu entre l’escorça ce- potàlem que actua en el control rebral, les estructures subcorticals, de les funcions cardiovasculars, la medul·la espinal i el cerebel. en els mecanismes de modulació

Nota: Els nuclis olivaris inferios se sub- dels nociceptors i de la resposta divideixen en el nucli olivari principal i afectiva. els nuclis olivaris accessoris. 1731 nucli posterior del nervi 1727 nucli paraventricular vague n m de l’hipotàlem n m veg. nucli dorsal del nervi es núcleo paraventricular del vague n m hipotálamo en paraventricular nucleus of 1732 nucli preòptic n m hypothalamus es núcleo preóptico NEUROANATOMIA. Nucli bilateral en preoptic nucleus situat a la regió quiasmàtica de NEUROANATOMIA. Cadascun dels l’hipotàlem, en posició dorsal, que nuclis bilaterals múltiples hipota- allibera oxitocina i hormona anti- làmics que se situen a l’àrea pre- diürètica a través de projeccions òptica. hipotalàmiques neurohipofisiàries. Nota: Els nuclis preòptics són el nucli preòptic medial i el nucli preòptic late- 1728 n m nucli perihipoglós ral. es núcleo perihipogloso en perihypoglossal nucleus 1733 nucli preposat n m NEUROANATOMIA. Cadascun dels es núcleo prepósito nuclis bilaterals múltiples situats en prepositus nucleus a la substància grisa que envolten NEUROANATOMIA. Nucli bilateral el nucli del nervi hipoglòs i inter- perihipoglòs situat al sòl del quart venen en el control dels músculs ventricle, immediatament per so- extrínsecs del globus ocular. bre del nucli hipoglòs. Nota: 1. Són nuclis perihipoglossos el nucli intercalat, el nucli preposat i el nucli subhipoglòs. 2. Els nuclis perihipoglossos constitueixen una part de la formació reticular.

228 N

1734 nucli pulvinar del tàlem n m 1737 nucli rostral intersticial n m es núcleo pulvinar del tálamo sin. compl. nucli rostral en pulvinar nucleus of the intersticial del fascicle thalamus longitudinal medial n m NEUROANATOMIA. Nucli bilateral es núcleo rostral intersticial; situat a la porció més posterior núcleo rostral intersticial del del tàlem que presenta extenses fascículo longitudinal medial connexions amb les àrees associa- en rostral interstitial nucleus; tives dels lòbuls parietal, temporal rostral interstitial nucleus i occipital. of the medial longitudinal fasciculus 1735 nucli reticular del tàlem n m NEUROANATOMIA. Cadascun dels es núcleo reticular del tálamo nuclis bilaterals múltiples situats en reticular nucleus of thalamus al mesencèfal, en posició dorsomedial respecte del nucli roig, NEUROANATOMIA. Nucli bilateral situat a les parts lateral, ventral i que actuen en la integració de la dorsal del tàlem, que actua en la mirada vertical. modulació i en la filtració d’impul- Nota: El nucli rostral intersticial forma sos des del tàlem fins a l’escorça. part del conjunt de nuclis accessoris del nervi motor ocular comú. Nota: El nucli reticular del tàlem és travessat per fibres talamocorticals, 1738 nucli rostral intersticial corticotalàmiques, talamoestriades i pal·lidotalàmiques. del fascicle longitudinal medial n m 1736 nucli roig n m veg. nucli rostral sin. compl. nucli vermell n m intersticial n m

es núcleo rojo 1739 nucli salival inferior n m en red nucleus es núcleo salival inferior NEUROANATOMIA. Nucli bilateral de en inferior salivary nucleus color rosat i de forma arrodonida situat als dos terços superiors del NEUROANATOMIA. Nucli bilateral mesencèfal, en contacte amb el situat a la superfície dorsal del bulb subtàlem, que rep connexions del raquidi que proporciona fibres pa- cerebel contralateral a través dels rasimpàtiques al nervi glossofaringi peduncles cerebel·losos superiors perquè innervi la glàndula paròti- i que envia fibres aferents a l’oliva de. bulbar, a la formació reticular i a Nota: El nucli salival inferior és un dels la medul·la espinal mitjançant el nuclis de la columna cel·lular parasim- tracte rubrospinal. pàtica.

Nota: El nucli roig està organitzat en 1740 nucli salival superior n m una porció magnocel·lular i una porció parvocel·lular. es núcleo salival superior en superior salivary nucleus NEUROANATOMIA. Nucli bilateral situat a la superfície dorsal de la zona d’unió entre el bulb raquidi i

229 N

la protuberància que proporciona 1743 nucli septal n m fibres al nervi intermediari de Wris- es núcleo septal berg perquè innervi les glàndules en septal nucleus salivals sublingual i submandibular, i la glàndula lacrimal. NEUROANATOMIA. Cadascun dels nuclis bilaterals múltiples situats Nota: El nucli salival superior és un dels per sota de la porció anterior del nuclis de la columna cel·lular parasim- pàtica. cos callós i medialment al nucli accumbens que rep principalment 1741 nucli sensitiu del nervi fibre aferents colinèrgiques i està trigemin n m relacionat amb el comportament de la recompensa. es núcleo sensitivo del nervio trigémino Nota: El conjunt de nuclis septals constitueix l’àrea septal. en sensory nucleus of trigeminal nerve 1744 nucli solitari n m NEUROANATOMIA. Cadascun dels sin. compl. nucli del fascicle nuclis bilaterals múltiples que s’es- solitari n m tenen al llarg del tronc de l’encèfal i la porció superior de la medul·la es núcleo del fascículo solitario; espinal cervical i recullen les fibre núcleo solitario aferents sensorials del cap i la cara en nucleus of solitary tract; a través del nervi oftàlmic, del nervi solitary nucleus maxil·lar i del nervi mandibular. NEUROANATOMIA. Nucli bilateral Nota: Els nuclis sensitius del nervi trige- columnar situat a la porció dor- min estan formats per tres parts: el nucli somedial del bulb raquidi que rep principal, situat a la protuberància; el aferents sensitius viscerals generals nucli mesencefàlic, situat lateralment i especials procedents dels nervis a la substància grisa central, i el nucli cranials facial, glossofaringi i va- espinal, situat a la porció lateral del bulb gue. raquidi. Nota: El nucli solitari forma part del nucli 1742 nucli sensorial sensorial troncoencefàlic. Se subdivi- troncoencefàlic n m deix en una zona anterior, relacionada amb la sensibilitat gustativa, i una zona es núcleo sensorial posterior, relacionada amb la sensació troncoencefálico visceral general i la funció cardiorespi- en brainstem sensory nucleus ratòria. NEUROANATOMIA. Cadascun dels 1745 nucli subceruli n m nuclis bilaterals múltiples inter- calars que deriven de la matriu es núcleo subcerúleo ependimària situada per fora del en subcoeruleus nucleus solc i hi limiten en posició lateral NEUROANATOMIA. Nucli bilateral posterior. bulbar de forma arrodonida i de Nota: Són nuclis sensorials troncoen- mida petita constituït per neurones cefàlics, de posició cefàlica a caudal, noradrenèrgiques. el nucli sensitiu del nervi trigemin, el Nota: El nucli subceruli forma part del nucli vestibular, el nucli coclear i el nucli complex del nucli ceruli, del qual ocupa solitari. la part més ventral.

230 N

1746 nucli subhipoglòs n m 1749 nucli supraòptic n m sin. compl. nucli de Roller n m de l’hipotàlem es núcleo supraóptico del es núcleo de Roller; núcleo hipotálamo subhipogloso en supraoptic nucleus of en Roller’s nucleus; hypothalamus subhypoglossal nucleus NEUROANATOMIA. Nucli bilateral for- NEUROANATOMIA. Nucli bilateral mat per una estructura magnocel- perihipoglòs situat immediatament lular de la regió quiasmàtica de per davant del nucli del nervi hi- l’hipotàlem i situat per sobre del poglòs. marge lateral de la cinta òptica, 1747 nucli subtalàmic n m que produeix i allibera oxitocina i hormona antidiürètica a la neu- sin. compl. cos de Luys n m rohipòfisi a través del tracte hipo- es cuerpo de Luys; núcleo talamohipofisiari. subtalámico en Luys’ body; subthalamic 1750 nucli supraquiasmàtic n m nucleus es núcleo supraquiasmático NEUROANATOMIA. Nucli bilateral de en suprachiasmatic nucleus forma lenticular biconvexa situat NEUROANATOMIA. Nucli bilateral de al subtàlem que forma part dels la regió quiasmàtica de la zona me- circuits moduladors de l’activitat dial de l’hipotàlem que recobreix motora relacionats amb els nuclis el quiasma òptic, que participa en basals i té un paper regulador dels la regulació del cicle son/vigília, en nuclis basals dorsals, especialment la temperatura corporal i en el rit- del pàl·lid. me circadiari, i que rep aferències Nota: Les lesions del nucli subtalàmic de les cèl·lules ganglionars de la produeixen alteracions del control del retina. moviment, com els hemibal·lismes contralaterals. 1751 nucli talàmic n m

1748 nucli supramamil·lar n m es núcleo del tálamo en thalamic nucleus es núcleo supramamilar en supramamillary nucleus NEUROANATOMIA. Cadascun dels nuclis bilaterals múltiples amb fun- NEUROANATOMIA. Nucli bilateral si- cions i connexions diferenciades en tuat a la regió hipotalàmica poste- què es pot dividir el tàlem. rior que té connexions importants amb l’hipocamp i l’àrea septal i 1752 nucli toràcic posterior n m actua en el suport i la consolidació dels processos de la memòria. sin. nucli de Clarke n m

231 N

1753 nucli ventral anterior del Nota: Els nuclis ventrals posteriors del tàlem n m tàlem es divideixen en dues porcions ben diferenciades: el nucli ventral poste- es núcleo ventral anterior del rolateral, que rep informació procedent tálamo del lemnisc medià i del tracte espinota- en ventral anterior nucleus of làmic, i el nucli ventral posteromedial, thalamus que rep informació del lemnisc trigemin i de les vies gustatives. NEUROANATOMIA. Nucli bilateral talàmic que rep fibres aferents dels 1756 nucli ventromedial nuclis basals i del cerebel, i que de l’hipotàlem n m projecta fibres eferents a les àrees premotora i motora suplementària es núcleo ventromedial del i al camp ocular frontal de l’escorça hipotálamo cerebral. en ventromedial nucleus of hypothalamus Nota: El nucli ventral anterior del tàlem, conjuntament amb el nucli ventral la- NEUROANATOMIA. Nucli bilateral de teral, constitueix el tàlem motor. forma ovoide constituït per neurones de diàmetre petit situat a la 1754 nucli ventral lateral regió tuberal de la zona mitjana del tàlem n m de l’hipotàlem, que està relacionat es núcleo ventral lateral del amb la sacietat, el sistema nerviós tálamo autònom i el comportament emo- en ventral lateral nucleus of cional. thalamus Nota: La lesió bilateral del nucli ventromedial de l’hipotàlem desencadena un NEUROANATOMIA. Nucli bilateral increment de la ingesta, l’obesitat i el talàmic que rep fibres aferents dels desenvolupament de comportaments nuclis basals i del cerebel, i que agressius. projecta fibres eferents a l’àrea motora primària de l’escorça ce- 1757 nucli vermell n m rebral. veg. nucli roig n m Nota: El nucli ventral lateral del tàlem, conjuntament amb el nucli ventral an- 1758 nucli vestibular n m terior, constitueix el tàlem motor. sin. compl. nucli del nervi 1755 nucli ventral posterior vestibular n m del tàlem n m es núcleo del nervio vestibular; es núcleo ventral posterior del núcleo vestibular tálamo en vestibular nucleus en ventral posterior nucleus of NEUROANATOMIA. Cadascun dels thalamus nuclis bilaterals múltiples situats NEUROANATOMIA. Nucli bilateral al sòl del quart ventricle que re- talàmic que rep fibres aferents ben fibres aferents dels conductes dels tractes ascendents que porten semicirculars i de les màcules del informació somatosensitiva de la sàcul i de l’utricle, projecten axons meitat contralateral del cos i del al cerebel, a la medul·la espinal, al cap, i que projecta fibres eferents tàlem, a l’escorça cerebral i, per a les àrees somatosensitives de mitjà del fascicle longitudinal medi- l’escorça. al, als nuclis dels nervis cranials III,

232 N

IV i VI, i intervenen en la regulació de la postura i de l’equilibri.

Nota: Els nuclis vestibulars són el nucli medial, el nucli superior, el nucli vestibular inferior i el nucli vestibular lateral.

1759 nucli vestibular lateral n m sin. compl. nucli de Deiters n m es núcleo de Deiters; núcleo vestibular lateral en Deiter’s nucleus; lateral vestibular nucleus NEUROANATOMIA. Nucli vestibular bilateral situat per sota del sòl del quart ventricle, que rep fibres aferents procedents dels òrgans vestibulars, envia fibres eferents cap a la medul·la espinal i actua en el control de l’equilibri i de la postura.

Nota: Les fibres eferents que es projecten del nucli vestibular lateral cap al cerebel i la medul·la espinal constitueixen el tracte vestibulospinal.

233

1760 obertura de canal n f 1765 oïda n f sin. activació de canal n f es oído en hearing 1761 obertura lateral del quart NEUROFISIOLOGIA CEL·LULAR I DE n f ventricle SISTEMES. Sistema sensorial amb veg. forat de Luschka n m què es perceben els sons.

1762 obertura mediana del 1766 oïda absoluta n f quart ventricle n f es oído absoluto veg. forat de Magendie n m en absolute pitch NEUROFISIOLOGIA CEL·LULAR I DE 1763 òbex n m SISTEMES. Capacitat per a identifi- es óbex car o reproduir una nota musical en obex quan no es té cap altra nota de NEUROANATOMIA. Làmina trans- referència. versal senar i mitjana, de forma triangular, situada a l’angle inferior 1767 oïda relativa n f del quart ventricle. es oído relativo en relative pitch 1764 obsessió n f NEUROFISIOLOGIA CEL·LULAR I DE SIS- es obsesión TEMES. Capacitat per a identificar o en obsession reproduir una nota musical quan NEUROBIOLOGIA DEL COMPORTA- es té una altra nota de referència. MENT. Idea, imatge o impuls persistents que penetren en la consci- 1768 olfacte n m ència, sovint de forma irresistible i es olfato no desitjada, i provoquen ansietat. en smell NEUROFISIOLOGIA CEL·LULAR I DE SISTEMES. Sistema sensorial amb què es perceben les olors.

235 O

1769 oligodendròcit n m corresponent al registre del po- sin. compl. oligodendròglia n f tencial d’acció muscular compost evocat en alguns músculs per una es oligodendrocito; conducció antídroma en els axons oligodendroglía motors del seu nervi. en oligodendrocyte; oligodendroglia 1774 onda H n f NEUROHISTOLOGIA. Cèl·lula de neu- es onda H ròglia del sistema nerviós central, en H wave amb cos petit i dendrites escasses i poc ramificades. NEUROFISIOLOGIA CEL·LULAR I DE SIS- TEMES. Onda de l’electromiograma Nota: Els oligodendròcits de la subs- corresponent al registre del po- tància blanca formen la mielina en el tencial d’acció muscular compost sistema nerviós central, mentre que els oligodendròcits de la substància grisa evocat en alguns músculs com a tenen sovint localitzacions perineuro- resposta monosinàptica a una es- nals. timulació de fibres sensorials del circuit del reflex miotàtic proce- 1770 oligodendròglia n f dents dels fusos musculars. veg. oligodendròcit n m 1775 onda M n f 1771 oligodendroglioma n m es onda M en M wave es oligodendroglioma en oligodendroglioma NEUROFISIOLOGIA CEL·LULAR I DE SISTEMES. Onda de l’electromio- NEUROHISTOLOGIA. Tumor del sis- grama corresponent al registre del tema nerviós central que deriva potencial d’acció muscular com- dels oligodendròcits, o de les seves post evocat per una estimulació cèl·lules precursores, i que se sol ortòdroma dels axons motors. localitzar en els hemisferis cerebrals, especialment en els lòbuls 1776 onzè parell cranial n m frontals i temporals. veg. nervi espinal n m Nota: Els oligodendrogliomes es classifiquen en diferents graus de malignitat, que indiquen diferents velocitats de 1777 opercle d’Arnold n m creixement. Els oligodendrogliomes de veg. opercle de l’ínsula n m grau II són de creixement lent, mentre que els de grau III presenten un crei- 1778 opercle de l’ínsula n m xement més ràpid i maligne. sin. compl. opercle 1772 oligofrènia n f d’Arnold n m veg. retard mental n m es opérculo de Arnold; opérculo de la ínsula 1773 onda F n f en insular operculum es onda F NEUROANATOMIA. Porció dels lòbuls en F wave frontal, parietal i temporal que limita el solc lateral i cobreix una NEUROFISIOLOGIA CEL·LULAR I DE SIS- part de l’ínsula. TEMES. Onda de l’electromiograma

236 O

1779 opi n m 1783 opistòton n m es opio es opistótono en opium en opisthotonus NEUROFARMACOLOGIA. Exsudat, NEUROLOGIA. Contracció mantingu- dessecat a l’aire, obtingut de les da de la musculatura axial que pro- càpsules verdes de Papaver somni- voca una hiperextensió espàstica ferum, que conté una vintena d’al- o distònica dels músculs cervicals caloides i té una acció espasmolíti- i del tronc.

ca, antitussígena i antiperistàltica, Nota: L’opistòton pot aparèixer en casos a més de propietats d’analgèsic de tètanus, meningitis i hemorràgies i d’hipnòtic, i que pot provocar intracranials. addicció. 1784 opsina n f 1780 opiaci n m es opsina es opiáceo en opsin en opiate type drug NEUROQUÍMICA. Proteïna complexa NEUROFARMACOLOGIA. Alcaloide dels fotoreceptors, encarregada de derivat de l’opi que redueix l’acti- la transducció de senyal a un siste- vitat del sistema nerviós central. ma de segons missatgers vehiculat

Nota: Són exemples d’opiacis la morfina per adenilat-ciclasa, que contribu- i la codeïna. eix a l’especialització funcional dels cons i els bastons. 1781 opioide n m 1785 opsoclònia n f es opioide en opioid es opsoclonía; opsoclonus en opsoclonia; opsoclonus NEUROFARMACOLOGIA. Substància derivada de l’opi o amb una acti- NEUROLOGIA. Trastorn consistent en vitat semblant a la de l’opi. moviments oculars clònics d’amplitud variable que es manifesta com Nota: Hi ha tres grups principals d’opioides: els opioides endògens (dinorfines, a símptoma de lesions cerebel- encefalines i endorfines), els opioides loses o del tronc de l’encèfal. sintètics (heroïna, metadona, etc.) i els opiacis (codeïna, morfina, etc.). 1786 òrgan de Corti n m veg. òrgan espiral n m 1782 opioide endogen n m es opioide endógeno 1787 òrgan de Golgi n m en endogenous opioid sin. compl. òrgan tendinós de NEUROQUÍMICA. Opioide produït pel Golgi n m cos, amb una estructura molecular es órgano de Golgi; órgano anàloga a la dels opiacis. tendinoso de Golgi Nota: Els opioides endògens es poden en Golgi organ; Golgi tendon classificar en tres grans grups: les dinor- organ fines, les encefalines i les endorfines. NEUROHISTOLOGIA. Receptor sensorial localitzat al tendó que respon a canvis en el grau de tensió a causa

237 O

d’una contracció muscular i està 1792 oscil·loscopi n m innervat per fibres sensorials de es osciloscopio neurones sensorials b. I en oscilloscope 1788 òrgan espiral n m NEUROCIÈNCIA COMPUTACIONAL. Instrument de mesura electrònic sin. compl. òrgan de Corti n m que permet visualitzar sobre una es órgano de Corti; órgano pantalla variacions de voltatge i espiral intensitat elèctrica i mesurar-ne en organ of Corti; spiral organ l’amplitud i la freqüència.

NEUROANATOMIA. Òrgan situat Nota: 1. L’oscil·loscopi s’utilitza en l’àm- dins de la còclea on es troben les bit de la neurociència per a visualitzar cèl·lules ciliades receptores dels senyals neuronals i elèctrics. moviments de l’endolimfa, el qual 2. Els oscil·loscopis digitals incorporen detecta els sons de diferents fre- funcions addicionals que permeten, per exemple, comparar diverses fonts qüències i fa la transducció d’es- i sincronitzar esdeveniments. tímuls sonors. 1793 otocònia n f 1789 òrgan tendinós de Golgi n m veg. estatocònia n f

veg. òrgan de Golgi n m 1794 ouabaïna n f 1790 ortòdrom -a adj es ouabaina en ouabain es ortodrómico en orthodromic NEUROFARMACOLOGIA. Alcaloide d’origen vegetal que bloca la bom- NEUROFISIOLOGIA CEL·LULAR I DE SIS- ba Na+/K+ situada a la membrana TEMES. Que realitza la transmissió plasmàtica. dels impulsos nerviosos en el sentit que es considera fisiològic. 1795 òxid nítric n m Nota: Un estímul es transmet en sentit es óxido nítrico ortòdrom en la via motora quan viatja del sistema nerviós central cap als efec- en nitric oxide tors motors i en la via sensorial quan NEUROQUÍMICA. Gas que travessa viatja dels receptors sensorials cap al les membranes cel·lulars i actua sistema nerviós central. com a neurotransmissor al sistema nerviós central i entèric ja que és 1791 oscil·lòpsia n f capaç d’activar la síntesi de GMPc i es oscilopsia modular l’obertura de canals iònics en oscillopsia directament o a través de la fos- NEUROLOGIA. Trastorn visual en què forilació mitjançant una proteïna- es perceben els objectes com si es cinasa dependent de GMPc. moguessin en vaivé.

Nota: L’oscil·lòpsia provoca mareigs i nàusees. Pot ser causada per nistagme, opsoclònies o per l’efecte de neurotoxines.

238 O

1796 òxid nítric-sintasa n f es óxido nítrico sintasa en nitric-oxide synthase NEUROQUÍMICA. Enzim que catalitza la síntesi d’òxid nítric a partir de l’aminoàcid L-arginina al sistema nerviós.

239

1797 paleocerebel n m 1801 palilàlia n f es paleocerebelo es palilalia en paleocerebellum en palilalia NEUROANATOMIA. Porció del cerebel NEUROLOGIA. Disfàsia caracteritzada formada pel vermis, les regions per la perseveració, amb rapidesa paravermianes i part del lòbul ce- creixent, del mot o la frase finals rebel·lós anterior. d’un discurs.

Nota: Des del punt de vista funcional, el paleocerebel controla el to muscular 1802 palinòpsia n f i la postura. es palinopsia en palinopsia 1798 paleocòrtex n m NEUROLOGIA. Perseveració d’una sin. compl. paleopal·li n m imatge visual amb cessació de es paleocórtex; paleopalio l’estímul causatiu.

en paleocortex; paleopallium Nota: La palinòpsia pot aparèixer com NEUROANATOMIA. Porció de l’al- a símptoma associat a la migranya, locòrtex que presenta entre tres i l’epilèpsia o una intoxicació. cinc capes cel·lulars i es localitza fonamentalment en les àrees ce- 1803 palipràxia n f rebrals relacionades amb l’olfacte. es palipraxia

Nota: Des del punt de vista filogenètic, en palipraxia el paleocòrtex és intermedi entre l’ar- NEUROLOGIA. Apràxia caracteritzada quicòrtex i el neocòrtex. per la perseveració d’accions fetes pel pacient mateix. 1799 paleoestriat n m veg. pàl·lid n m 1804 pal·lanestèsia n f veg. apal·lestèsia n f 1800 paleopal·li n m veg. paleocòrtex n m 1805 pal·lestèsia n f veg. sensibilitat vibratòria n f

241 P

1806 pàl·lid n m 1811 pancreozimina n f sin. compl. globus veg. colecistocinina n f pàl·lid n m; paleoestriat n m; pàl·lid dorsal n m 1812 papil·la gustativa n f es globo pálido; paleoestriado; es papila gustativa pálido; pálido dorsal en taste papilla en dorsal pallidum; globus NEUROFISIOLOGIA CEL·LULAR I DE pallidus; paleostriatum; SISTEMES. Elevació petita de la su- pallidus perfície de la llengua que conté NEUROANATOMIA. Massa nuclear els botons gustatius. en forma de falca situada entre el putamen i la càpsula interna, que 1813 paquimeninge n f està formada per un segment in- veg. duramàter n f tern i un segment extern, els quals estan separats per la làmina medul- 1814 paracúsia n f lar interna. es paracusia Nota: El pàl·lid forma part dels nuclis en paracusia; paracusis basals. NEUROLOGIA. Percepció auditiva il- 1807 pàl·lid dorsal n m lusòria produïda per un increment de l’audició en un entorn sorollós veg. pàl·lid n m en persones que pateixen hipoa- cúsia. 1808 pàl·lid ventral n m es pálido ventral 1815 paradigma de en ventral pallidum recordar/conèixer n m NEUROANATOMIA. Cúmul de subs- es paradigma tància grisa, poc gruixuda i dis- de recordar/conocer contínua, que inclou porcions de en remember/know paradigm substància innominada. NEUROBIOLOGIA DEL COMPORTA- Nota: 1. El pàl·lid ventral, que forma part MENT. Tècnica d’estudi de la ma- dels nuclis basals, està constituït per nera de recuperar informació del diversos nuclis, entre els quals destaca passat en la qual es mesura si un el nucli basal de Meynert. 2. El pàl·lid ventral està connectat amb estímul reconegut està lligat amb l’estriat ventral, les estructures límbi- l’evocació d’un episodi après o si ques, l’escorça cerebral i el tronc de simplement resulta familiar. l’encèfal. 1816 paradigma 1809 PAMC n m de tasques duals n m veg. potencial d’acció es paradigma de tareas duales muscular compost n m en dual task paradigm NEUROPSICOLOGIA I PSIQUIATRIA. 1810 PANC n m Tècnica d’estudi de la dominància veg. potencial d’acció nerviós hemisfèrica en la qual un individu compost n m executa una tasca primària simul-

242 P

tàniament amb una tasca secun- 1820 paralèxia n f dària. es paralexia Nota: El paradigma de tasques duals en paralexia clàssic consisteix a fer parlar l’individu NEUROLOGIA. (tasca primària) mentre executa se- Trastorn del llenguat- qüències motores amb cadascuna de ge caracteritzat per alteracions les mans (tasca secundària). de la lectura en veu alta, amb la substitució de paraules, síl·labes o 1817 parafàsia n f lletres que, combinades, generen paraules i frases inintel·ligibles. es parafasia en paraphasia Nota: La paralèxia s’associa a lesions del lòbul temporoparietal esquerre i s’ob- NEUROLOGIA. Disfàsia caracterit- serva en pacients amb afàsia o alèxia. zada per la incapacitat d’utilitzar correctament les paraules, les síl- 1821 paràlisi n f labes o les lletres de manera que es parálisis se’n substitueix una per una altra en paralysis o es fan combinacions incorrectes o absurdes de paraules. NEUROLOGIA. Pèrdua completa, temporal o permanent, de la fun- 1818 paragrafia n f ció motora, a causa d’una lesió que afecta el sistema nerviós central, es paragrafía el sistema nerviós perifèric o el en paragraphia sistema nerviós motor. NEUROLOGIA. Trastorn del llenguat- Nota: La paràlisi pot afectar un múscul ge caracteritzat per alteracions de o grup de músculs d’un sol membre l’escriptura, amb omissions, dis- (monoplegia), les extremitats inferiors torsions, addicions i substitucions (paraplegia), la meitat del cos (hemi- d’elements de les síl·labes i les pa- plegia) o totes quatre extremitats (te- raules en la producció de textos traplegia). escrits. 1822 n f Nota: Les paragrafies s’observen en les paràlisi central lesions temporooccipitals esquerres, es parálisis central habitualment associades a les afàsies en central paralysis de Wernicke i de conducció. NEUROLOGIA. Paràlisi produïda 1819 paragramatisme n m per una lesió de les neurones del córtex cerebral motor i les seves es paragramatismo vies piramidals, caracteritzada per en paragrammatism l’acompanyament de signes d’hi- NEUROLOGIA. Trastorn del llenguat- pertónia muscular i hiperreflèxia, ge caracteritzat per un ús inexacte en absència de trastorns tròfics de les construccions gramaticals en degeneratius en els músculs afec- el llenguatge parlat. tats.

Nota: El paragramatisme s’observa en les afàsies de tipus sensorial. El llenguatge 1823 paràlisi cerebral n f és fluid, però els segments estan mal veg. paràlisi cerebral encadenats. infantil n f

243 P

1824 paràlisi cerebral infantil n f 1827 paranoia n f sin. compl. paràlisi cerebral n f veg. trastorn delirant n m es parálisis cerebral; parálisis cerebral infantil 1828 paraparèsia n f en cerebral palsy es paraparesia NEUROLOGIA. Síndrome neurològica en paraparesis motora complexa, caracteritzada NEUROLOGIA. Parèsia de les dues per paràlisi amb espasticitat de les extremitats inferiors. extremitats superiors o inferiors, rigidesa, coreoatetosi o atàxia, que 1829 paraplegia n f pot anar associada a retard mental, es paraplejía epilèpsia i trastorns del llenguatge en paraplegia i de la conducta i pot aparèixer en el moment del naixement o durant NEUROLOGIA. Paràlisi de la meitat els primers mesos de vida extrau- inferior del cos caracteritzada per terina. l’exaltació dels reflexos tendinosos i la presència del signe de Babinski, 1825 paràlisi pseudobulbar n f causada per una lesió traumàtica o no traumàtica a la part inferior es parálisis pseudobulbar de la medul·la espinal que altera en pseudobulbar palsy les projeccions corticospinals cap NEUROLOGIA. Paràlisi caracterit- a les motoneurones. zada per la disfunció dels nervis cranials que controlen els músculs 1830 paraplegia espàstica n f de la masticació, la deglució i la es paraplejía espástica parla que es manifesta en disàrtria, en spastic paraplegia veu monòtona, problemes en la deglució, pèrdua de força de les NEUROLOGIA. Paraplegia caracte- extremitats i crisis espasmòdiques ritzada per hipertonia muscular. de plors o de rialles irreprimibles. 1831 parasòmnia n f Nota: La paràlisi pseudobulbar és causada per lesions supranuclears bilaterals es parasomnia de les vies corticonuclears. en parasomnia NEUROLOGIA. Trastorn del son ca- 1826 paràlisi supranuclear racteritzat per alteracions del mo- progressiva n f viment i de l’electroencefalograma, es parálisis supranuclear de les quals l’individu gairebé mai progresiva no és conscient perquè no es pro- en progressive supranuclear dueix una interrupció del son. palsy 1832 paravermis n m NEUROLOGIA. Trastorn neurodegeneratiu d’evolució progressiva veg. regió paravermiana n f que es manifesta en paràlisi de la mirada d’origen no nuclear, dis- 1833 parell cranial n m tonia cervical, símptomes parkin- veg. nervi cranial n m sonians, alteracions de l’equilibri i del comportament i deteriorament cognitiu.

244 P

1834 parèsia n f 1837 patró d’acció fix n m es paresia es pauta de acción fija en paresis en fixed action pattern NEUROLOGIA. Pèrdua incompleta, NEUROFISIOLOGIA CEL·LULAR I DE SIS- temporal o permanent, de la fun- TEMES. Seqüència d’actes motors ció motora a causa d’una lesió que repetitiva i estereotipada que es afecta el sistema nerviós central o desencadena per un estímul es- el sistema nerviós perifèric. pecífic i que no és modificable mitjançant l’aprenentatge. Nota: Es distingeix entre dos tipus de parèsia, segons si la pèrdua de la mobilitat afecta les extremitats inferiors 1838 patró d’entrenament n m (paraparèsia) o les quatre extremitats es patrón de entrenamiento (tetraparèsia). en training pattern 1835 parestèsia n f NEUROCIÈNCIA COMPUTACIONAL. Conjunt de valors d’entrada i de es parestesia valors de sortida desitjats que en paresthesia s’utilitza en l’entrenament d’una NEUROLOGIA. Anomalia de la per- xarxa neuronal artificial mitjançant cepció sensorial caracteritzada per algorismes d’aprenentatge. una sensació de pessigolleig o de formigueig en alguna part del cos 1839 PAUM n m sense que hi hagi un estímul previ, veg. potencial d’acció d’unitat causada per una lesió en el sistema motora n m nerviós. 1840 pedicle vertebral n m 1836 parkinsonisme n m es pedículo vertebral sin. síndrome en vertebral pedicle parkinsoniana n f NEUROANATOMIA. Cadascuna de les es parkinsonismo; síndrome dues porcions planes i estretes que parkinsoniano uneixen el cos a l’arc neural i limi- en Parkinson’s syndrome; ten lateralment el forat vertebral. parkinsonism Nota: Cada pedicle vertebral té una NEUROLOGIA. Conjunt d’alteracions escotadura superior i una d’inferior que neurològiques caracteritzades per es corresponen amb les similars de les bradicinèsia o acinèsia, tremolor vèrtebres immediates i formen els forats ràpid, expressió facial de màscara, de conjunció on es troben allotjats les baveig, rigidesa muscular i inesta- arrels espinals i el gangli de l’arrel dorsal bilitat postural, que correspon a per on surten els nervis raquidis. les manifestacions clíniques de la malaltia de Parkinson i a la simpto- 1841 peduncle n m matologia neurològica de trastorns es pedúnculo semblants. en peduncle NEUROANATOMIA. Estructura ana- tòmica, allargada i d’un cert gruix, que interconnecta estructures del sistema nerviós central.

245 P

1842 peduncle cerebel·lós n m 1846 pentraxina n f es pedúnculo cerebeloso es pentraxina en cerebellar peduncle en pentraxin NEUROANATOMIA. Cadascun dels NEUROBIOLOGIA CEL·LULAR. Proteïna tres parells de peduncles formats de forma discoide del grup de les per substància blanca que unei- proteïnes sèriques de fase aguda xen el cerebel amb les porcions inflamatòria que està formada per del tronc de l’encèfal. cinc subunitats amb enllaços no

Nota: Els peduncles cerebel·losos su- covalents. periors uneixen el cerebel amb el me- Nota: En el sistema nerviós hi ha pen- sencèfal, els mitjans l’uneixen amb la traxines específiques, que han estan protuberància i els inferiors l’uneixen implicades en processos de neurode- amb el bulb raquidi. generació, com ara la malaltia d’Alzhe- imer. 1843 peduncle cerebral n m es pedúnculo cerebral 1847 percepció n f en cerebral peduncle es percepción NEUROANATOMIA. Cadascun dels en perception dos peduncles anteriors del me- NEUROFISIOLOGIA CEL·LULAR I DE SIS- sencèfal situats ventralment a TEMES. Procés mental de recepció l’aqüeducte cerebral. i d’interpretació conscients dels

Nota: En els peduncles cerebrals es dis- estímuls sensorials a partir de l’ex- tingeix una porció dorsal, el tegment o periència i del pensament. calota, i una porció ventral, el peu del peduncle, que estan separades per la 1848 percepció categòrica n f substància negra. es percepción categórica en categorical perception 1844 pensament convergent n m NEUROFISIOLOGIA CEL·LULAR I DE SIS- es pensamiento convergente TEMES. Identificació i codificació en convergent thinking d’un missatge específic a partir NEUROBIOLOGIA DEL COMPORTA- d’una sèrie aparentment caòtica MENT. Manera de raonar consistent d’estímuls diferents. a sintetitzar diferents informacions Nota: En el cas del llenguatge, la per- davant un problema per al qual cepció categòrica es basa en els sons existeix una única solució òptima. com a unitats bàsiques del discurs.

1845 pensament divergent n m 1849 perceptró n m es pensamiento divergente es perceptrón en divergent thinking en perceptron NEUROBIOLOGIA DEL COMPORTA- NEUROCIÈNCIA COMPUTACIONAL. MENT. Manera de raonar consistent Xarxa neuronal artificial formada a prendre diferents perspectives per una o diverses capes de neu- davant un problema i explorar i rones amb connexions sinàptiques avaluar diferents aproximacions a unidireccionals, des de l’entrada la solució final.

246 P

fins a la sortida, que habitualment 1853 període crític n m presenta aprenentatge supervisat. es periodo crítico Nota: Es pot considerar que el perceptró en critical period més senzill és el format per una sola NEUROBIOLOGIA DEL DESENVOLUPA- neurona de McCulloch-Pitts. Els perceptrons formats per diverses neurones MENT. Període del desenvolupa- poden ser monocapa o multicapa. ment del sistema nerviós durant el qual és extremament sensible als 1850 perceptró monocapa n m efectes de l’estimulació externa o de l’experiència. es perceptrón monocapa en single-layer perceptron 1854 període refractari n m NEUROCIÈNCIA COMPUTACIONAL. es periodo refractario Perceptró format per una sola capa en refractory period de neurones capaç de classificar correctament patrons linealment NEUROFISIOLOGIA CEL·LULAR I DE separables. SISTEMES. Període de temps que té lloc després de la producció Nota: Un perceptró monocapa es pot entrenar amb la regla delta. d’un potencial d’acció durant el qual la neurona no és capaç de 1851 perceptró multicapa n m generar un altre potencial d’acció o necessita un estímul d’intensitat es perceptrón multicapa molt elevada per fer-ho. en multilayer perceptron NEUROCIÈNCIA COMPUTACIONAL. 1855 període refractari Perceptró format per diverses absolut n m neurones disposades en una capa es periodo refractario absoluto d’entrada, una de sortida i una o en absolute refractory period diverses d’ocultes, que és capaç de classificar correctament patrons NEUROFISIOLOGIA CEL·LULAR I DE SIS- que no són linealment indepen- TEMES. Període refractari durant el dents. qual una neurona no és capaç de generar un altre potencial d’acció. Nota: Un perceptró multicapa es pot entrenar amb l’algorisme de retropro- Nota: El període refractari absolut es + pagació. produeix perquè els canals de Na dependents de voltatge es troben inacti- 1852 perilimfa n f vables. es perilinfa 1856 període refractari en perilymph relatiu n m NEUROHISTOLOGIA. Fluid de compo- es periodo refractario relativo sició similar al líquid cefaloraquidi en relative refractory period que circula dins del laberint mem- NEUROFISIOLOGIA CEL·LULAR I DE SIS- branós. TEMES. Període refractari durant el qual la neurona només és capaç de generar un potencial d’acció si rep un estímul d’intensitat molt elevada.

247 P

1857 perseveració n f 1860 pes n m es perseveración es peso en perseveration en weight NEUROPSICOLOGIA I PSIQUIATRIA. NEUROCIÈNCIA COMPUTACIONAL. Repetició incontrolada i persistent Valor numèric que s’associa a cade la mateixa resposta verbal o dascuna de les sinapsis d’una xarxa motora tant a estímuls diferents neuronal artificial per a simular la com a un estímul concret, mal- plasticitat de les xarxes neuronals grat la finalització o l’absència de del cervell. l’estímul causatiu.

Nota: Les perseveracions poden consistir 1861 PET n f en la repetició d’una paraula, una frase veg. tomografia per emissió o un gest. Es produeixen fonamental- de positrons n f ment per lesions del lòbul frontal. 1862 piamàter n f 1858 personalitat n f es piamadre; piamáter es personalidad en pia mater en personality NEUROANATOMIA. Meninge més NEUROBIOLOGIA DEL COMPORTA- interna, fina i rica en vasos, que MENT. Patró persistent de formes està en contacte amb la superfície de percebre, relacionar-se i pensar externa de l’encèfal i de la medul- sobre l’entorn i sobre un mateix, la espinal. propi d’un individu i que es manifesta en multitud de contextos 1863 pinçament de socials i personals. membrana n m Nota: Els trets de personalitat només es pinzamiento zonal de constitueixen un trastorn de personalitat quan són inflexibles i desadaptatius membrana; técnica de patch i provoquen a l’individu un malestar clamp subjectiu o un dèficit funcional signifi- en patch clamp; patch clamping catiu. NEUROFISIOLOGIA CEL·LULAR I DE SIS- TEMES. Tècnica electrofisiològica 1859 pertorbació motora n f consistent a aplicar una micropi- es perturbación motora peta a la membrana plasmàtica en motor perturbation per mesurar els corrents elèctrics, NEUROFISIOLOGIA CEL·LULAR I DE induïts per estímuls farmacològics SISTEMES. Obstaculització externa o elèctrics, que es produeixen a del desenvolupament previsible través dels canals iònics. d’un moviment voluntari un cop s’ha iniciat. 1864 pla temporal n m

Nota: Fer front a les pertorbacions es plano temporal motores i contrarestar-les requereix un en planum temporale aprenentatge i un procés d’adaptació. NEUROANATOMIA. Àrea cortical situada a la part posterior de la circumvolució temporal transver-

248 P

sa, dins del solc lateral, que allotja viar l’eficàcia o l’arquitectura de l’àrea auditiva secundària. la connectivitat existent entre les

Nota: El pla temporal té un interès unitats neuronals o les assignaci- filogenètic important en relació amb ons funcionals de grups neuronals l’aparició del llenguatge. que ocupen posicions específiques en l’escorça cerebral. 1865 placa medul·lar n f veg. placa neural n f 1870 plasticitat modal encreuada n f 1866 placa motora n f es plasticidad modal cruzada es placa motora en crossmodal plasticity en motor end-plate NEUROBIOLOGIA CEL·LULAR. Plasti- NEUROHISTOLOGIA. Regió de les citat que fa possible que un tipus fibres musculars o de les cèl·lules determinat d’entrades sensorials musculars en la qual s’estableix passin a ser controlades per una una sinapsi neuromuscular. modalitat específica de neurones que prèviament ha processat una 1867 placa neural n f tipologia d’estímuls diferent o d’una regió corporal diferent. sin. compl. placa medul·lar n f Nota: El cas més freqüent de plastici- es placa medular; placa neural tat modal encreuada és l’ús de l’àrea en medullary plate; neural plate visual per al control d’estímuls tàctils en persones que pateixen ceguesa física o NEUROBIOLOGIA DEL DESENVOLU- funcional congènita. PAMENT. Epiteli columnar de les cèl·lules neurals indiferenciades 1871 plasticitat sinàptica n f situades a l’ectoderma embrionari a partir del qual s’origina el sistema es plasticidad sináptica nerviós central. en synaptic plasticity NEUROBIOLOGIA CEL·LULAR. Plastici- 1868 placa senil n f tat que fa possible l’increment o es placa senil la disminució de l’eficàcia d’una en senile plaque sinapsi de manera transitòria o permanent en l’adquisició d’un NEUROHISTOLOGIA. Acumulació nou aprenentatge o en l’adaptació extracel·lular constituïda per ami- a canvis de l’entorn. loide beta, sinaptofisina i croma- togranina, i per elements cel·lulars Nota: La plasticitat sinàptica és una de com dendrites i axons degenerats, les bases neuroquímiques de l’aprenentatge i la memòria. cèl·lules de micròglia i astròcits reactius, característica de la malaltia 1872 plec cerebral n m d’Alzheimer. veg. circumvolució cerebral n f 1869 plasticitat n f 1873 plec corb n m es plasticidad en plasticity veg. circumvolució angular n f NEUROBIOLOGIA CEL·LULAR. Propi- etat del sistema nerviós de can-

249 P

1874 plexe braquial n m 1879 plexe lumbar n m es plexo braquial es plexo lumbar en brachial plexus en lumbar plexus NEUROANATOMIA. Estructura consti- NEUROANATOMIA. Estructura cons- tuïda per l’entrecreuament nerviós tituïda per un conjunt d’anasto- que formen, abans de la distribució mosis que formen les branques perifèrica, les branques anteriors anteriors dels tres primers nervis dels quatre nervis raquidis de la raquidis de la regió lumbar i una regió cervical i del primer nervi ra- part de la branca anterior del quart quidi de la regió dorsal, destinades nervi raquidi lumbar, destinades a a innervar la cintura escapular i innervar la paret abdominal, els òr- l’extremitat superior. gans genitals externs i l’extremitat inferior. 1875 plexe cervical n m Nota: El plexe lumbar connecta amb el es plexo cervical plexe sacre mitjançant el tronc lumbo- en cervical plexus sacre. NEUROANATOMIA. Estructura cons- 1880 plexe mientèric n m tituïda per un conjunt de cordons nerviosos que formen, abans de la sin. compl. plexe distribució perifèrica, les branques d’Auerbach n m anteriors dels quatre primers nervis es plexo de Auerbach; plexo cervicals, destinades a innervar el mientérico coll i, mitjançant el nervi frènic, el en Auerbach’s plexus; myenteric múscul diafragma. plexus NEUROANATOMIA. Estructura cons- 1876 plexe coroide n m tituïda per un conjunt de fibres es plexo coroideo nervioses i ganglis situats a la pa- en choroid plexus ret intestinal, entre els estrats de NEUROANATOMIA. Cadascun dels musculatura circular i longitudinal, dos cordons vermellosos i granu- que forma part del sistema nerviós losos, en forma de J, que ocupen entèric. successivament les porcions es- fenoïdal i frontal dels ventricles 1881 plexe pudend n m laterals i que secreten el líquid es plexo pudendo cefaloraquidi. en pudendal plexus NEUROANATOMIA. Part del plexe 1877 plexe d’Auerbach n m sacre constituïda per una petita veg. plexe mientèric n m part del segon nervi sacre, la major part del tercer i la totalitat del 1878 plexe de Meissner n m quart, i destinada al perineu, als veg. plexe submucós n m òrgans genitals externs i a les vís- ceres pelvianes.

250 P

1882 plexe sacre n m 1886 poda axonal n f es plexo sacro es poda axonal en sacral plexus en axon pruning; pruning NEUROANATOMIA. Estructura que NEUROBIOLOGIA DEL DESENVOLU- deriva de l’anastomosi de les bran- PAMENT. Procés mitjançant el qual ques ventrals dels nervis raquidis s’eliminen projeccions axonals corresponents als segments medul- aberrants o redundants durant lars L4, L5, S1, S2, S3 i S4. el desenvolupament del sistema nerviós, que permet el refinament Nota: El plexe sacre es pot dividir en el plexe sacre pròpiament dit, que aporta de la funció mitjançant la millora branques destinades a innervar la cin- de la selectivitat. tura pelviana i l’extremitat inferior, i el plexe pudend, que innerva els òrgans 1887 poliamina n f genitals externs i les vísceres pelvianes. es poliamina en polyamine 1883 plexe submucós n m NEUROQUÍMICA. Compost orgànic sin. compl. plexe que conté dos o més grups amino. de Meissner n m Nota: Són exemples de poliamina la es plexo de Meissner; plexo putrescina, l’espermina i l’espermidina. submucoso en Meissner’s plexus; 1888 polidípsia n f submucosal plexus es polidipsia NEUROANATOMIA. Estructura cons- en polydipsia tituïda per un conjunt de fibres nervioses i ganglis situats a la paret NEUROLOGIA. Necessitat exagerada intestinal, entre les capes submu- d’ingestió d’aigua deguda a una cosa i muscular, que forma part lesió orgànica o bé d’origen psi- del sistema nerviós entèric. cològic. Nota: La polidípsia és un símptoma clau 1884 plexopatia n f d’alguns trastorns neuroendocrins, com la falta de producció d’hormona anti- es plexopatía diürètica en l’hipotàlem anterior. en plexopathy NEUROLOGIA. Neuropatia d’un plexe 1889 polígon de Wilis n m nerviós que es manifesta en altera- veg. cercle arterial cions sensitivomotores atribuïbles cerebral n m a la lesió d’un o més dels troncs nerviosos que el constitueixen. 1890 polineuropatia n f es polineuropatía 1885 PLT n f en polyneuropathy veg. potenciació a llarg NEUROLOGIA. Neuropatia caracte- termini n f ritzada per l’afectació difusa, generalment sincrònica i simètrica, de diversos nervis perifèrics que es manifesta clínicament en una combinació variable d’alteracions distals simètriques sensitives, mo-

251 P

tores i autonòmiques, i una dis- 1896 pont n m minució o absència dels reflexos veg. protuberància n f musculars. 1897 pont creuat n m 1891 poliopia n f es puente cruzado sin. poliòpsia n f en cross bridge es poliopía; poliopsia NEUROHISTOLOGIA. Estructura visi- en polyopia; polyopsia ble per microscòpia electrònica i NEUROLOGIA. Trastorn visual ca- formada per la unió de la miosina racteritzat per la formació d’una i l’actina, que connecta els miofila- imatge múltiple d’un mateix ob- ments gruixuts i els miofilaments jecte. prims adjacents d’una miofibril·la.

1892 poliòpsia n f 1898 porus de fusió n m sin. poliopia n f es poro de fusión en fusion pore 1893 poliradiculoneuropatia n f NEUROBIOLOGIA CEL·LULAR. Pont es polirradiculoneuropatía citoplasmàtic que s’estableix entre en polyradiculoneuropathy l’interior de la vesícula d’un neu- NEUROLOGIA. Afecció conjunta rotransmissor i la zona activa de de les arrels nervioses i els nervis la membrana plasmàtica, a través perifèrics, generalment desmieli- del qual es produeix l’alliberament nitzant, que es manifesta en una del neurotransmissor. alteració de la força i de les modalitats sensitives, d’instauració 1899 postpotencial n m progressiva i simètrica en les quatre es postpotencial extremitats. en afterpotential NEUROFISIOLOGIA CEL·LULAR I DE 1894 poliradiculoneuropatia SISTEMES. Fase transitòria d’hiper- desmielinitzant polarització o de despolarització inflamatòria aguda n f immediatament posterior a la veg. síndrome producció d’un potencial d’acció. de Guillain-Barré n f 1900 postsinàptic -a adj 1895 polisomnografia n f es postsináptico es polisomnografía en postsynaptic en polysomnography NEUROFISIOLOGIA CEL·LULAR I DE SIS- NEUROLOGIA. Tècnica neurofisiolò- TEMES. Dit d’un element estructural gica consistent en l’enregistrament o funcional que pertany o que es simultani d’electroencefalogrames, desenvolupa a la zona distal d’una electromiogrames i electrooculo- sinapsi. grames durant diverses activitats fisiològiques que s’esdevenen durant el son.

Nota: La polisomnografia s’utilitza sobretot per a diagnosticar les parasòmnies.

252 P

1901 postura de decorticació n f 1904 potenciació posttetànica n f es postura de decorticación es potenciación postetánica en decorticate posturing en posttetanic potentiation NEUROLOGIA. Postura anormal NEUROFISIOLOGIA CEL·LULAR I DE consistent en una flexió i adducció SISTEMES. Potenciació sinàptica rígida dels braços amb els punys de durada curta que persisteix tancats i una extensió rígida de les durant segons o minuts després cames, que pot afectar una meitat d’una estimulació sostinguda de o les dues meitats del cos. freqüència elevada.

Nota: La postura de decorticació indica lesions altes, per sobre del mesencèfal, 1905 potenciació sinàptica n f que afecten la substància blanca cere- es potenciación sináptica bral, la càpsula interna o el tàlem. en synaptic potentiation

1902 postura de NEUROFISIOLOGIA CEL·LULAR I DE SIS- descerebració n f TEMES. Increment i facilitació de la transmissió sinàptica produïda es postura de descerebración per una estimulació repetitiva o de en decerebrate posturing freqüència elevada de l’element NEUROLOGIA. Postura anormal presinàptic. consistent en una extensió rígida dels braços i les cames, amb incli- 1906 potencial d’acció n m nació dels dits dels peus cap avall es potencial de acción i arqueig del cap enrere, que pot en action potential afectar un o els dos hemicossos. NEUROFISIOLOGIA CEL·LULAR I DE Nota: La postura de descerebració pot SISTEMES. Canvi breu i sobtat del produir-se per descerebració clínica o potencial de membrana d’una cèl- experimental. lula excitable, que ocorre quan una 1903 potenciació estimulació despolaritza la cèl·lula a llarg termini n f per sobre d’un nivell llindar. sigla PLT n f 1907 potencial d’acció d’unitat es potenciación a largo plazo; motora n m PLP sigla PAUM n m en long-term potentiation; LTP es potencial de acción de NEUROFISIOLOGIA CEL·LULAR I DE unidad motora; PAUM SISTEMES. Potenciació sinàptica a en motor unit action potential; partir de l’augment dels potencials MUAP postsinàptics evocats per estímuls NEUROFISIOLOGIA CEL·LULAR I DE SIS- d’intensitat constant durant hores TEMES. Activitat elèctrica del con- o dies després d’una descàrrega junt de fibres musculars innervades d’estímuls de freqüència elevada. per una mateixa motoneurona i que formen part de la mateixa unitat motora.

253 P

1908 potencial d’acció muscular resultant del gradient de concentració compost n m d’un determinat ió. sigla PAMC n m 1911 potencial de membrana n m es potencial de acción muscular es potencial de membrana compuesto; PAMC en membrane potential; en compound muscle action transmembrane potential potential; CMAP NEUROFISIOLOGIA CEL·LULAR I DE SIS- NEUROFISIOLOGIA CEL·LULAR I DE SIS- TEMES. Diferència de potencial exis- TEMES. Activitat elèctrica integrada tent entre el medi extracel·lular i el dels potencials d’acció generats medi intracel·lular a conseqüència per totes les fibres d’un múscul en de la diferència dels gradients de despolaritzar-se de manera sincro- concentració d’ions, principalment nitzada per l’estimulació elèctrica Na+, K+ i Cl–, dins i fora de la cèl- del nervi corresponent. lula. 1909 potencial d’acció nerviós Nota: En situació de repòs, el potencial compost n m de membrana és negatiu a favor del medi extracel·lular, és a dir, l’interior sigla PANC n m de la cèl·lula es troba carregat negati- es potencial de acción nervioso vament respecte al medi extracel·lular. compuesto; PANC en compound nerve action 1912 potencial de Nernst n m potential; CNAP veg. potencial d’equilibri n m NEUROFISIOLOGIA CEL·LULAR I DE SIS- 1913 potencial de placa TEMES. Activitat elèctrica integrada motora n m dels potencials d’acció generats pel conjunt d’axons constituents sigla PPM n m d’un nervi quan rep una estimu- es potencial de placa motora; lació electrònica. PPM en end-plate potential; EPP 1910 potencial d’equilibri n m NEUROFISIOLOGIA CEL·LULAR I DE sin. compl. potencial d SISTEMES. Potencial postsinàptic e Nernst n m excitador detectat en cèl·lules es potencial de equilibrio; musculars com a conseqüència de potencial de Nernst l’alliberament d’acetilcolina de la en equilibrium potential; Nernst motoneurona i l’entrada de Na+ a potential través de canals lligats al receptor nicotínic. NEUROFISIOLOGIA CEL·LULAR I DE SISTEMES. Diferència de potenci- 1914 potencial de preparació al entre l’exterior i l’interior de la motora n m membrana plasmàtica per a la qual el corrent iònic net que travessa la es potencial de preparación membrana és zero. motora en readiness potential Nota: En el potencial d’equilibri la força elèctrica és igual en magnitud, però NEUROBIOLOGIA DEL COMPORTA- oposada en signe a la força química MENT. Potencial elèctric generat

254 P

quan es realitza una activitat re- potencial d’equilibri per a aquest tipus lacionada amb el moviment, que d’ió. serveix d’indicador temporal de l’inici de l’ordre d’executar el mo- 1918 potencial electrotònic n m viment. sin. potencial local n m Nota: 1. L’origen del potencial de prepa- es potencial electrotónico; ració motora és possiblement l’escorça potencial local premotora. en electrotonic potential; local 2. Aquest potencial s’utilitza per a avaluar en quin moment un individu és potential conscient de l’acció que es disposa a NEUROFISIOLOGIA CEL·LULAR I DE SIS- realitzar. TEMES. Canvi local del potencial de membrana d’una cèl·lula excitable, 1915 potencial de receptor n m per despolarització o hiperpolarit- es potencial de receptor zació, que es condueix de manera en receptor potential passiva i amb pèrdua d’intensitat. NEUROFISIOLOGIA CEL·LULAR I DE SIS- 1919 potencial evocat n m TEMES. Canvi local del potencial de membrana produït en les cèl·lules sin. compl. potencial i neurones receptores sensorials en provocat n m resposta a un estímul sensorial. es potencial evocado; potencial Nota: El potencial de receptor es propa- provocado ga per conducció electrotònica i només en evoked potential constitueix un potencial d’acció per su- NEUROFISIOLOGIA CEL·LULAR I DE SIS- mació espacial i temporal. TEMES. Senyal elèctric generat per 1916 potencial de repòs l’activitat de grups de neurones en de membrana n m resposta a estímuls. Nota: El potencial evocat sol ser el rees potencial de reposo de sultat de la mitjana de centenars d’en- membrana registraments repetits en resposta a en resting membrane potential estímuls. NEUROFISIOLOGIA CEL·LULAR I DE SISTEMES. Potencial de membrana 1920 potencial evocat d’una cèl·lula excitable en situació auditiu n m de repòs o d’absència d’estimula- es potencial evocado auditivo ció. en auditory evoked potential NEUROFISIOLOGIA CEL·LULAR I DE SIS- 1917 potencial de reversió n m TEMES. Potencial evocat que s’enre- es potencial de reversión gistra sobre l’escorça auditiva del en reversal potential lòbul temporal quan s’estimula la NEUROFISIOLOGIA CEL·LULAR I DE via auditiva amb estímuls sonors SISTEMES. Potencial de membrana controlats. en el qual el flux net de corrents Nota: Els diferents potencials evocats iònics d’entrada i de sortida de la auditius corresponen a diferents cen- cèl·lula és zero. tres generadors localitzats en estacions sinàptiques de la via auditiva i perme- Nota: En canals selectius al pas d’un únic ten diagnosticar alteracions en diversos ió, el potencial de reversió és proper al punts d’aquesta via.

255 P

1921 potencial evocat 1924 potencial evocat visual n m cognitiu n m es potencial evocado visual es potencial evocado cognitivo en visual evoked potential en cognitive evoked potential NEUROFISIOLOGIA CEL·LULAR I DE SIS- NEUROFISIOLOGIA CEL·LULAR I DE SIS- TEMES. Potencial evocat enregistrat TEMES. Potencial evocat subcortical sobre l’àrea visual després d’excitar i cortical relacionat amb diferents la retina amb estímuls lluminosos activitats cognitives. controlats.

Nota: Els diferents potencials evocats 1922 potencial evocat motor n m visuals corresponen a diferents centres es potencial evocado motor generadors localitzats en estacions si- en motor evoked potential nàptiques de la via visual i permeten diagnosticar alteracions en punts di- NEUROFISIOLOGIA CEL·LULAR I DE versos d’aquesta via. SISTEMES. Potencial evocat que s’enregistra sobre un múscul quan 1925 potencial local n m s’estimula algun punt de la via mo- sin. potencial electrotònic n m tora, generalment l’àrea motora primària, mitjançant estimulació 1926 potencial postsinàptic elèctrica o estimulació magnètica excitador n m transcranial. sigla PPSE n m Nota: El potencial provocat motor permet diagnosticar alteracions de la via es potencial postsináptico motora. excitador; PPSE en excitatory postsynaptic 1923 potencial evocat potential; EPSP n m somatosensorial NEUROFISIOLOGIA CEL·LULAR I DE es potencial evocado SISTEMES. Potencial sinàptic local somatosensorial de signe despolaritzant generat en en somatosensory evoked una sinapsi que incrementa la pro- potential babilitat que l’element postsinàptic NEUROFISIOLOGIA CEL·LULAR I DE produeixi un potencial d’acció. SISTEMES. Potencial evocat enre- Nota: El potencial postsinàptic excitador gistrat sobre la medul·la espinal, el es produeix per l’obertura de canals de tronc de l’encèfal o l’àrea somato- Na+ o Ca2+, que possibiliten l’entrada sensorial després de l’estimulació de càrregues positives de l’exterior a l’interior de la cèl·lula. d’una zona cutània o dels axons sensorials d’un nervi perifèric. 1927 potencial postsinàptic Nota: Els diferents potencials evocats inhibidor n m somatosensorials corresponen a diferents centres generadors localitzats sigla PPSI n m en estacions sinàptiques de la via so- es potencial postsináptico matosensorial i permeten diagnosticar inhibidor; PPSI alteracions en punts diversos d’aquesta en inhibitory postsynaptic via. potential; IPSP NEUROFISIOLOGIA CEL·LULAR I DE SIS- TEMES. Potencial sinàptic local de

256 P

signe hiperpolaritzant generat en 1934 presinàptic -a adj una sinapsi que redueix la proba- es presináptico bilitat que l’element postsinàptic en presynaptic produeixi un potencial d’acció. NEUROFISIOLOGIA CEL·LULAR I DE SIS- Nota: El potencial postsinàptic inhibidor TEMES. Dit d’un element estructural es produeix normalment per l’obertura de canals de Cl–, que possibiliten l’entra- o funcional que pertany o que es da de càrregues negatives de l’exterior desenvolupa a la zona proximal a l’interior de la cèl·lula. d’una sinapsi.

1928 potencial provocat n m 1935 primer parell cranial n m veg. potencial evocat n m veg. nervi olfactori n m

1929 potencial sinàptic n m 1936 primera circumvolució temporal n f es potencial sináptico en synaptic potential veg. circumvolució temporal superior n f NEUROFISIOLOGIA CEL·LULAR I DE SISTEMES. Potencial postsinàptic 1937 principi de la mida n m enregistrat com a resultat de l’alliberament de neurotransmissors es principio del tamaño des d’una neurona presinàptica. en size principle NEUROFISIOLOGIA CEL·LULAR I DE 1930 PPM n m SISTEMES. Principi que explica la veg. potencial de placa seqüència de reclutament de les motora n m diferents unitats motores en una contracció muscular de força pro- 1931 PPSE n m gressiva, de manera que s’activen primer les unitats motores petites, veg. potencial postsinàptic a continuació les mitjanes, i final- excitador n m ment les més grans. 1932 PPSI n m 1938 principi de polarització veg. potencial postsinàptic dinàmica n m inhibidor n m es principio de polarización dinámica 1933 pràctica n f en principle of dynamic es práctica polarization en rehearsal NEUROFISIOLOGIA CEL·LULAR I DE NEUROBIOLOGIA DEL COMPORTA- SISTEMES. Principi segons el qual MENT. Repetició de l’execució el flux d’informació entre neuro- d’una activitat o de la percepció nes es produeix en una direcció i processament d’un estímul per previsible i consistent. a afavorir-ne la consolidació i el Nota: El principi de la polarització dinà- manteniment a la memòria. mica preveu que l’impuls nerviós passa de l’axó de la neurona presinàptica a les dendrites de la neurona postsinàptica.

257 P

1939 priorització n f o memòria mitjançant el qual s’ob- es primerización; priorización tenen coneixements o s’arriba a la en priming comprensió de conceptes. NEUROFISIOLOGIA CEL·LULAR I DE 1943 processament n m SISTEMES. Increment de la faci- litació en el reconeixement o la veg. processament de la reproducció d’estímuls que ja s’han informació n m percebut anteriorment. 1944 processament ascendent n f 1940 problema es procesamiento ascendente de la conjunció n m en bottom-up processing es problema de la conjunción NEUROBIOLOGIA DEL COMPORTA- en binding problem MENT. Processament de la informa- ció que s’inicia per l’entrada d’un NEUROBIOLOGIA DEL COMPORTA- estímul i que esdevé influenciat MENT. Problema teòric que es planteja pel desconeixement de com per les característiques d’aquest es combinen i se sincronitzen les estímul i no tant per processos representacions dels diversos trets superiors corticals. d’un objecte o d’un esdeveniment 1945 procedents de diferents àrees de processament n m l’escorça cerebral per a obtenir una de la informació percepció integrada d’aquest ob- sin. compl. processament n m jecte o esdeveniment. es procesamiento; Nota: Per a resoldre el problema de la procesamiento de la conjunció s’ha proposat que la integra- información ció podria basar-se en la sincronització en information processing; de respostes neuronals en diferents processing àrees de l’escorça davant d’un objecte particular que permetria unir les dife- NEUROBIOLOGIA DEL COMPORTA- rents representacions neuronals dels MENT. Execució sistemàtica d’una diferents trets de l’objecte. seqüència definida d’operacions amb el contingut d’una o més 1941 procés ciliar n m dades, duta a terme pel sistema es proceso ciliar nerviós o per un sistema artificial en ciliary proces que en simuli les funcions.

NEUROANATOMIA. Cadascuna de 1946 processament les prolongacions de la coroide de transferència disposades radialment al voltant apropiada n m del cristal·lí i al voltant del múscul ciliar. es procesamiento de transferencia apropiada 1942 procés cognitiu n m en transfer appropriate processing es proceso cognitivo en cognitive process NEUROBIOLOGIA DEL COMPORTA- MENT. Fenomen consistent en la NEUROBIOLOGIA DEL COMPORTA- major eficiència del procés de MENT. Procés mental basat en la record quan es reprodueixen les percepció, introspecció, raonament

258 P

mateixes circumstàncies en què 1950 processament en sèrie n m s’ha efectuat la codificació de la sin. compl. processament informació. serial n m 1947 processament es procesamiento en serie descendent n m en serial processing es procesamiento descendente NEUROBIOLOGIA DEL COMPORTA- en top-down processing MENT. Processament de la informa- ció en què els processos tenen lloc NEUROBIOLOGIA DEL COMPORTA- de manera seqüencial i ordenada, MENT. Processament de la informa- sense encavalcar-se els uns amb els ció consistent a aplicar les experi- altres. ències i els coneixements previs a la percepció del món, de manera que 1951 processament serial n m els processos cognitius superiors influeixen en la comprensió de la veg. processament informació sensorial que es rep en en sèrie n m un context determinat. 1952 prodinorfina n f 1948 processament distribuït n m es prodinorfina es procesamiento distribuido en prodynorphin en distributed processing NEUROQUÍMICA. Polipèptid opioide NEUROBIOLOGIA DEL COMPORTA- precursor de les dinorfines. MENT. Processament de la infor- mació en què els elements que 1953 proencefalina n f configuren el coneixement estan es proencefalina representats per patrons de con- en proenkephalin nexions entre el conjunt de lo- NEUROQUÍMICA. Polipèptid opioide calitzacions de la xarxa neuronal precursor de diverses encefalines. activades amb diferent pes. 1954 profunditat 1949 processament en de processament n f paral·lel n m es profundidad de es procesamiento en paralelo procesamiento en parallel processing en depth of processing NEUROBIOLOGIA DEL COMPORTA- NEUROBIOLOGIA DEL COMPORTA- MENT. Processament de la informa- MENT. Grau amb què es processa ció en què dues o més seqüències la informació generada per un es- d’operacions tenen lloc de manera tímul i que determina el rendiment simultània. posterior de la memòria.

Nota: La profunditat de processament pot ser superficial o aprofundida, segons si es processa informació me- rament sensorial o si es processa el significat i les relacions entre estímuls.

259 P

1955 proopiomelanocortina n f sobre la posició i el moviment del es proopiomelanocortina cos. en pro-opiomelanocortin 1959 propioreceptor n m NEUROQUÍMICA. Polipèptid opioide sintetitzat a les cèl·lules corticotro- sin. propioceptor n m pes de l’adenohipòfisi que és pre- 1960 n m cursor de diversos neuropèptids. prosencèfal es prosencéfalo Nota: La proopiomelanocortina és pre- cursora de les endorfines i la cortico- en forebrain; prosencephalon tropina, entre altres neuropèptids. NEUROANATOMIA. Regió de l’encèfal formada per la part més anterior 1956 propietat cinemàtica n f de les tres vesícules cerebrals pri- es propiedad cinemática mitives del tub neural embrionari en kinematic property i que dóna origen al telencèfal i al diencèfal. NEUROFISIOLOGIA CEL·LULAR I DE SISTEMES. Dada referent a una va- 1961 prosopagnòsia n f riable mesurable i visible durant el desenvolupament d’un moviment. es prosopagnosia en prosopagnosia Nota: Són propietats cinemàtiques, per exemple, la longitud de les extremitats, NEUROLOGIA. Agnòsia visual ca- l’angle de les articulacions o la velocitat racteritzada per la incapacitat de del desplaçament. reconèixer cares familiars produïda per lesions de l’àrea visual extra- 1957 propietat dinàmica n f estriada. es propiedad dinámica en dynamic property 1962 prostaglandina n f NEUROFISIOLOGIA CEL·LULAR I DE SIS- es prostaglandina TEMES. Dada referent a una varia- en prostaglandin ble mesurable i no visible durant el NEUROQUÍMICA. Molècula derivada desenvolupament d’un moviment. de l’àcid araquidònic o d’altres lí- Nota: Són propietats dinàmiques, per pids, que intervé en funcions de exemple, les forces o les modificacions regulació molt diverses. de trajectòries en les quals es fonamen- Nota: Les prostagladines intervenen ta el moviment. en el control de la vasodilatació i la broncodilatació, en la contracció de la 1958 propioceptor n m musculatura uterina durant el part, en sin. propioreceptor n m l’activitat de la resposta inflamatòria o en la proliferació cel·lular. es propioceptor en proprioceptor NEUROFISIOLOGIA CEL·LULAR I DE SISTEMES. Receptor sensorial que detecta els canvis de contracció muscular, la posició dels ossos a les articulacions i el grau de tensió de les zones cutànies, i que informa

260 P

1963 proteïna associada 1966 proteïna associada a la matriu als microtúbuls n f extracel·lular n f sigla MAP n f es proteína asociada a la matriz es proteína asociada a los extracelular microtúbulos; MAP en extracellular en microtubule-associated matrix-associated protein protein; MAP NEUROBIOLOGIA CEL·LULAR. Proteïna NEUROBIOLOGIA CEL·LULAR. Proteïna glicosilada que es localitza dins la que interacciona amb el citosque- matriu extracel·lular i té la funció let neuronal i regula la dinàmica de regular l’adhesió cel·lular. dels canvis dels microfilaments.

Nota: La sigla MAP prové de la denomi- 1964 proteïna associada nació anglesa microtubule-associated a vesícules n f protein. es proteína asociada a vesículas en vesicle associated protein 1967 proteïna bàsica n f NEUROBIOLOGIA CEL·LULAR. Prote- de la mielina ïna que regula la interacció en- sigla MBP n f tre la membrana presinàptica i es proteína básica la membrana de les vesícules de de la mielina; PBM neurotransmissor per a permetre’n en myelin basic protein; MBP l’alliberament. NEUROBIOLOGIA CEL·LULAR. Proteïna 1965 proteïna associada d’adhesió cel·lular que participa al citosquelet n f en la compactació de les beines de mielina en els axons i que ac- es proteína asociada al tua com a factor repel·lent de la citoesqueleto regeneració neuronal després de en cytoskeleton associated lesions del sistema nerviós central protein o del perifèric.

NEUROBIOLOGIA CEL·LULAR. Proteïna Nota: La sigla MBP prové de la deno- que controla l’activitat dels micro- minació anglesa myelin basic protein. túbuls, neurofilaments i microfilaments en relació amb la forma de 1968 proteïna c-fos n f la cèl·lula i regula els mecanismes es proteína c-fos de desplaçament o transport de en c-fos protein substàncies i orgànuls entre el cos i les estructures axonals o dendrí- NEUROBIOLOGIA CEL·LULAR. Proteïna tiques. codificada per un gen d’expressió primerenca que activa l’expressió quan les neurones incrementen l’activitat, de manera que es pot utilitzar per a identificar neurones que responen a l’estimulació.

261 P

1969 proteïna d’interacció amb 1972 proteïna integral el receptor de glutamat n f de membrana n f sigla GRIP n f es proteína integral de es proteína de interacción con membrana el receptor de glutamato; en integral membrane protein; GRIP membrane-spanning protein en glutamate receptor NEUROBIOLOGIA CEL·LULAR. Proteïna interacting protein; GRIP de membrana que s’associa mitjan- NEUROQUÍMICA. Proteïna que inte- çant una interacció extensa amb racciona amb el receptor d’AMPA, les cadenes hidrocarbonades dels amb capacitat de participar en la lípids constituents de la membrana distribució espacial del seu lligand plasmàtica. i de regular-ne l’activitat. Nota: Les proteïnes integrals de membrana poden actuar com a receptors Nota: La sigla GRIP prové de la deno- de lligands específics, com a canals iò- minació anglesa glutamate receptor nics i com a bombes transportadores. interacting protein. Poden ser proteïnes transmembrana o proteïnes perifèriques de la cara cito- 1970 proteïna de membrana n f plasmàtica o de la cara extracel·lular de es proteína de membrana la membrana. en membrane protein 1973 proteïna motora n f NEUROBIOLOGIA CEL·LULAR. Proteï- na que es troba associada a una es proteína motora membrana plasmàtica. en motor protein NEUROBIOLOGIA CEL·LULAR. Proteïna 1971 proteïna G n f que té la propietat de desplaçar-se es proteína G sobre la superfície d’un substrat en G protein adequat i convertir energia química en treball mecànic mitjançant la NEUROQUÍMICA. Proteïna reguladora hidròlisi d’ATP. de l’activitat cel·lular que, d’una banda, s’acobla a un receptor lli- Nota: Són exemples de proteïnes moto- gat a un neurotransmissor, mentre res la cinesina, la dineïna i la miosina. que, de l’altra, és capaç d’activar o desactivar sistemes enzimàtics, 1974 proteïna P0 n f generalment a través de proteïna- es proteína P0 cinases. en P0 protein Nota: Les proteïnes G poden ser prote- NEUROBIOLOGIA CEL·LULAR. Proteïna ïnes de membrana o citoplasmàtiques. de la suprafamília de les immuno- La forma activa necessita unir-se a GTP. globulines que participa en processos de compactació de la mielina i d’estabilització dels contactes i l’adhesió cel·lular entre axons i cèl·lules de Schwann.

262 P

1975 proteïna tau n f 1978 psicofàrmac n m es proteína tau sin. compl. psicòtrop n m en tau protein es psicofármaco; psicotrópico; NEUROBIOLOGIA CEL·LULAR. Proteïna psicótropo que forma part del citosquelet de en psychotropic les neurones i que, regulada per NEUROFARMACOLOGIA. Substància cinases que la fosforilen, controla psicoactiva que s’empra en el trac- l’assemblatge i l’estabilització dels tament dels trastorns en què estan microtúbuls. alterades les funcions mentals o les Nota: La hiperfosforilació de les proteï- facultats afectives. nes tau causa el seu autoassemblatge, cosa que provoca la formació de fila- 1979 psicofísica n f ments, els quals estan relacionats pro- bablement amb la malaltia d’Alzheimer. es psicofísica en psychophysics 1976 protuberància n f DISCIPLINES CONNEXES. Disciplina sin. compl. pont n m que estudia la relació entre els esdeveniments o els estímuls capaços es protuberancia; puente d’activar els sentits i l’experiència en pons sensorial que produeixen. NEUROANATOMIA. Porció del tronc de l’encèfal situada entre el bulb 1980 psicologia de la forma n f raquidi, en posició caudal, i el veg. gestaltisme n m mesencèfal, en posició rostral, que està formada per la base de 1981 psicologia de la Gestalt n f protuberància, en posició ventral, i el tegment, en situació dorsal. veg. gestaltisme n m

1977 prova de resposta 1982 psicologia evolucionista n f retardada n f es psicología evolucionista es prueba de respuesta en evolutionary psychology retardada DISCIPLINES CONNEXES. Línia de en delayed response test pensament de la psicologia que NEUROBIOLOGIA DEL COMPORTA- considera que certes estratègies MENT. Prova d’avaluació de la cognitives i certs objectius fona- funció del lòbul prefrontal que mentals per a la supervivència són consisteix a mesurar la capacitat producte de la selecció natural que de resposta a un estímul determi- opera per a altres caràcters més nat passat un cert temps des de morfològics o funcionals. la seva presentació.

Nota: La prova de resposta retardada s’utilitza per a estudiar la memòria a curt termini.

263 P

1983 psicologia social n f causa orgànica identificada, com sin. compl. psicosociologia n f; ara una malaltia sistèmica o cere- sociopsicologia n f bral. es psicología social; 1989 psicosi primària n f psicosociología; sociopsicología es psicosis primaria en psychosociology; social en primary psychosis psychology; sociopsychology NEUROPSICOLOGIA I PSIQUIATRIA. Trastorn psicòtic que es produeix DISCIPLINES CONNEXES. Branca de la psicologia que analitza com sense que hi hagi cap desencade- les persones pensen sobre altres nant orgànic ni tòxic. persones o grups i com hi inte- 1990 n f raccionen. psicosi secundària es psicosis secundaria 1984 psicopatia n f en secondary psychosis veg. trastorn antisocial de la NEUROPSICOLOGIA I PSIQUIATRIA. personalitat n m Trastorn psicòtic de causa orgànica o tòxica. 1985 psicosi n f veg. trastorn psicòtic n m 1991 psicosi simptomàtica n f veg. psicosi orgànica n f 1986 psicosi cicloide n f es psicosis cicloide 1992 psicosi tòxica n f en cycloid psychosis es psicosis tóxica en toxic psychosis NEUROPSICOLOGIA I PSIQUIATRIA. Trastorn psicòtic entre l’esquizo- NEUROPSICOLOGIA I PSIQUIATRIA. frènia i el trastorn bipolar, carac- Psicosi secundària causada per la teritzat per un inici sobtat i un curs ingestió d’agents tòxics. evolutiu episòdic, amb símptomes psicòtics i afectius que desaparei- 1993 psicosociologia n f xen totalment entre crisis. veg. psicologia social n f

1987 psicosi maniaco 1994 psicoteràpia n f depressiva n f es psicoterapia veg. trastorn bipolar n m en psychotherapy

1988 psicosi orgànica n f NEUROPSICOLOGIA I PSIQUIATRIA. Tractament dels trastorns mentals, sin. compl. psicosi emocionals i adaptatius mitjançant simptomàtica n f mètodes psicològics diversos ba- es psicosis orgánica; psicosis sats en la relació interpersonal. sintomática en organic psychosis; 1995 psicòtrop n m symptomatic psychosis veg. psicofàrmac n m NEUROPSICOLOGIA I PSIQUIATRIA. Psicosi secundària deguda a una

264 P

1996 psiquiatria n f ocular a causa d’una alteració de les fibres parasimpàtiques postgan- es psiquiatría glionars dels ganglis ciliars. en psychiatrics; psychiatry Nota: La pupil·la d’Adie generalment NEUROPSICOLOGIA I PSIQUIATRIA. és d’afectació unilateral. Branca de la medicina que s’ocupa de l’etiologia, el diagnòstic, 2001 pupil·la la prevenció i el tractament dels d’Argyll Robertson n f trastorns mentals. es pupila de Argyll Robertson 1997 ptosi palpebral n f en Argyll Robertson pupil sin. blefaroptosi n f NEUROLOGIA. Pupil·la petita i irregular afectada de miosi que reacciona 1998 punt cec n m als estímuls d’acomodació, però no als estímuls lluminosos. es punto ciego en blind spot Nota: La pupil·la d’Argyll Robertson és característica de les manifestacions NEUROFISIOLOGIA CEL·LULAR I DE SIS- tardanes de la sífilis. TEMES. Zona de la retina localitzada a la part central de l’hemicamp na- 2002 pupil·la tònica d’Adie n f sal, que no presenta fotoreceptors veg. pupil·la d’Adie n f i és cega per a la visió. Nota: El punt cec correspon a la regió 2003 putamen n m del disc òptic en la qual s’origina el nervi òptic. es putamen en putamen 1999 pupil·la n f NEUROANATOMIA. Massa nuclear es pupila que forma part dels nuclis basals en pupil i que està situada externament al pàl·lid. NEUROANATOMIA. Orifici del globus ocular delimitat entre les fibres del Nota: El putamen, juntament amb el nucli caudat, configuren l’estriat. múscul constrictor i dilatador de l’iris, a través del qual els feixos de llum penetren a l’interior de manera regulada segons el diàme- tre, la qual cosa permet limitar-los o incrementar-los.

2000 pupil·la d’Adie n f sin. compl. pupil·la tònica d’Adie n f es pupila de Adie; pupila tónica de Adie en Adie pupil; Adie’s tonic pupil NEUROLOGIA. Pupil·la midriàtica que no respon adequadament als estí- muls lluminosos ni d’acomodació

265

2004 QI n m 2010 quart parell cranial n m veg. quocient intel·lectual n m veg. nervi troclear n m

2005 quadrantanopia n f 2011 quequesa n f veg. quadrantanòpsia n f es tartamudez en stuttering 2006 n f quadrantanòpsia NEUROPSICOLOGIA I PSIQUIATRIA. sin. compl. quadrantanopia n f Alteració de la parla caracteritzada es cuadrantanopía; per la repetició espasmòdica de cuadrantanopsia sons, especialment de consonants en quadrantanopia; inicials, i per l’allargament de sons quadrantanopsia i pauses. Nota: La quequesa forma part de les NEUROLOGIA. Visió deficient o ce- alteracions vinculades amb la disfèmia. guesa en un quadrant del camp S’ha relacionat amb trastorns de l’acti- visual d’un o ambdós ulls com a vació cerebral de les àrees lingüístiques conseqüència d’una lesió a la via i amb la representació bilateral del llen- òptica. guatge.

2007 quadriparèsia n f 2012 quiasma òptic n m veg. tetraparèsia n f es quiasma óptico en optic chiasm 2008 quadriplegia n f NEUROANATOMIA. Regió de la via veg. tetraplegia n f òptica en la qual es decussen con- tralateralment la part dels axons 2009 qualia [la] n m pl de les cèl·lules ganglionars de la es qualia retina que recullen la informació en qualia dels hemicamps retinals interns. NEUROBIOLOGIA DEL COMPORTA- Nota: La lesió del quiasma òptic implica la pèrdua de visió dels hemicamps visu- MENT. Conjunt d’estats mentals als externs o temporals que es perceben que tenen un contingut fenomènic sobre els hemicamps retinals interns o elemental procedent de l’experièn- nasals. cia subjectiva conscient.

267 Q

2013 quimioceptor n m 2017 quocient intel·lectual n m sin. quimioreceptor n m sigla QI n m es quimiorreceptor es cociente intelectual; en chemoreceptor coeficiente intelectual; CI NEUROFISIOLOGIA CEL·LULAR I DE en intelligence quotient; IQ SISTEMES. Receptor sensorial que NEUROPSICOLOGIA I PSIQUIATRIA. detecta la presència d’estímuls de Quocient entre la intel·ligència naturalesa química i transmet als d’un individu, mesurada amb una centres nerviosos la informació sèrie de proves, i el nivell mitjà cor- sobre la composició i les caracte- responent a la seva edat i grup rístiques d’aquestes substàncies. social.

Nota: El quocient intel·lectual acostu- 2014 quimioreceptor n m ma a mantenir-se relativament estable sin. quimioceptor n m al llarg dels anys. Abasta una escala quantitativa de valors, en la qual la intel·ligència mitjana se situa en el 100, 2015 quimiotropisme n m mentre que els valors per sota de 70 es quimiotropismo es consideren propis de retard mental en chemotropism i els valors per sobre de 130, propis d’intel·ligència superior. NEUROBIOLOGIA DEL DESENVOLU- PAMENT. Tropisme en el qual les cèl·lules i els teixits diana específics atreuen els axons en desenvolupament mitjançant factors difusibles o molècules d’adhesió cel·lular.

2016 quinasa n f sin. cinasa n f

268 R

2018 radiació acústica n f sidus moleculars que ataquen les proteïnes, els àcids nucleics i els es radiación acústica lípids de les membranes. en acoustic radiation NEUROANATOMIA. Conjunt de fibres 2022 radiculopatia n f originades en les neurones del nues radiculopatía cli geniculat medial del tàlem que en radiculopathy arriben a les àrees auditives. NEUROLOGIA. Alteració de les ar- 2019 radiació de Gratiolet n f rels espinals dorsals o ventrals que provoca una disfunció en els veg. radiació òptica n f músculs o en els territoris sensitius 2020 radiació òptica n f dependents dels troncs nerviosos formats per aquestes arrels. sin. compl. radiació de Gratiolet n f 2023 ramificació col·lateral es radiación de Gratiolet; axonal n f radiación óptica es colateralización en optic radiation; radiation of en collateral sprouting; Gratiolet collateralization NEUROANATOMIA. Conjunt de fibres NEUROHISTOLOGIA. Procés mitjan- nervioses originades en les neuro- çant el qual un axó emet diferents nes del nucli geniculat lateral del cons de creixement de forma col- tàlem que arriben a l’àrea visual. lateral que, en allargar-se, consti- Nota: La radiació òptica forma part de tueixen noves projeccions. la via òptica. Nota: La ramificació col·lateral axonal cap a regions o òrgans denervats és un 2021 radical lliure n m dels mecanismes de recuperació fun- es radical libre cional després de lesions del sistema en free radical nerviós perifèric. NEUROQUÍMICA. Molècula porta- dora d’àtoms amb electrons no aparellats que té molta tendència a desestructurar-se i alliberar re-

269 R

2024 rampa timpànica n f el qual es formulen principis ge- es rampa timpánica nerals a partir de l’observació de en scala tympani; tympanic casos específics. canal of cochlea 2029 raquísquisi n f NEUROANATOMIA. Compartiment perilimfàtic que resulta de la divisió veg. espina bífida n f del conducte espiral de la còclea 2030 n m per la làmina espiral òssia i que ratolí genoanul·lat s’obre per la finestra rodona a la es ratón knock out cavitat timpànica. en knock-out mouse NEUROFARMACOLOGIA. Ratolí sot- 2025 rampa vestibular n f mès a l’anul·lació de l’expressió es rampa vestibular d’un gen específic per a fer-lo en scala vestibuli; vestibular servir com a model animal. canal of cochlea 2031 ratolí genominvat n m NEUROANATOMIA. Compartiment perilimfàtic que resulta de la divisió es ratón knock down del conducte espiral de la còclea en knock-down mouse per la làmina espiral, que es co- NEUROFARMACOLOGIA. Ratolí sot- munica amb la finestra oval i que mès al decrement específic i dirigit condueix al vestíbul. de l’expressió d’un gen per a fer-lo servir com a model animal. 2026 raó de permeabilitat d’un canal n f 2032 ratolí genomodificat n m es tasa de permeabilidad de un es ratón knock in canal en knock-in mouse en channel-permeability ratio NEUROFARMACOLOGIA. Ratolí sot- NEUROBIOLOGIA CEL·LULAR. Quocient mès a la modificació específica i que compara la facilitat amb què dirigida d’un gen per a fer-lo servir dos ions diferents poden travessar com a model animal. un mateix canal iònic. 2033 reacció astrocitària n f 2027 raonament deductiu n m es reacción astrocitaria es razonamiento deductivo en astrocyte reaction en deductive reasoning NEUROHISTOLOGIA. Increment del NEUROBIOLOGIA DEL COMPORTA- nombre, la longitud i la complexi- MENT. Raonament lògic mitjançant tat dels astròcits que té lloc després el qual es formulen conclusions d’una lesió en el sistema nerviós específiques a partir d’unes premis- central. ses o uns principis més generals. Nota: La reacció astrocitària forma part del procés de la gliosi. 2028 raonament inductiu n m es razonamiento inductivo en inductive reasoning NEUROBIOLOGIA DEL COMPORTA- MENT. Raonament lògic mitjançant

270 R

2034 recaptació n f 2037 receptor adrenèrgic a n m es recaptación sin. compl. adrenoreceptor a n m en reuptake es receptor a-adrenérgico; NEUROQUÍMICA. Mecanisme de la receptor adrenérgico a sinapsi neuronal que fa possible en a-adrenergic receptor; que un neurotransmissor retorni a a-adrenoceptor; la neurona des de la qual ha estat alpha-adrenergic receptor alliberat. NEUROQUÍMICA. Receptor adrenèr- gic que respon en particular a la 2035 receptor n m noradrenalina.

es receptor Nota: 1. Els receptors adrenèrgics a són en receptor blocats per substàncies com la fenoxi- NEUROQUÍMICA. Proteïna de mem- benzamina i la fentolamina. brana que presenta afinitat per 2. Hi ha dos subtipus de receptor adre- nèrgic a. El receptor adrenèrgic a1 és una o diverses substàncies que postsinàptic i està localitzat al siste- actuen com a neurotransmissors. ma nerviós central, vasos sanguinis, Nota: Segons si els receptors se situen a cor, melsa i altres òrgans. El receptor la membrana presinàptica o postsinàpti- adrenèrgic a2 és presinàptic, es troba ca distingim entre receptors presinàptics present en òrgans viscerals i al sistema i receptors postsinàptics. nerviós central i perifèric, però també pot actuar com a autoreceptor i inhibir 2036 receptor adrenèrgic n m l’alliberació de noradrenalina. sin. compl. adrenoreceptor n m 2038 receptor adrenèrgic ß n m es adrenoceptor; receptor sin. compl. adrenoreceptor ß n m adrenérgico en adrenergic receptor; es receptor ß-adrenérgico; adrenoceptor receptor adrenérgico ß en ß-adrenergic receptor; NEUROQUÍMICA. Receptor de mem- ß-adrenoceptor; brana acoblat a una proteïna G beta-adrenergic receptor amb afinitat específica per l’adrenalina i la noradrenalina. NEUROQUÍMICA. Receptor adre- nèrgic que respon en particular a Nota: Els receptors adrenèrgics es divideixen en receptors adrenèrgics a i l’adrenalina. receptors adrenèrgics b segons la seva Nota: 1. Els receptors adrenèrgics b són resposta a diferents agents activadors blocats per substàncies com el propra- o blocadors. nolol. 2. Hi ha dos subtipus fonamentals de receptor adrenèrgic b. El receptor adrenèrgic b1 es troba present al cor i a l’escorça cerebral i actua modificant l’activitat de l’adenilat-ciclasa. El receptor adrenèrgic b2 es localitza al pulmó i al cerebel i coexisteix amb el b1 en moltes àrees de l’escorça cerebral.

271 R

2039 receptor colinèrgic n m 2045 receptor d’NMDA n m sin. receptor d’acetilcolina n m es receptor de NMDA es receptor colinérgico; en NMDA receptor receptor de acetilcolina NEUROQUÍMICA. Receptor de gluta- en acetylcholine receptor; mat ionotròpic permeable als ions cholinergic receptor calci, que té una especial afinitat NEUROQUÍMICA. Receptor de per l’AMPA i que intervé en el des- membrana que respon a la unió envolupament del sistema nerviós de l’acetilcolina i es troba princi- i en la potenciació a llarg termini. palment a les terminacions neuromusculars, tant del sistema nerviós 2046 receptor d’opioides n m central com del sistema nerviós es receptor de opioides perifèric. en opioid receptor Nota: Hi ha dos subtipus principals de NEUROQUÍMICA. Receptor metabo- receptors colinèrgics: el receptor mus- tròpic que té una especial afinitat carínic i el receptor nicotínic. pels opioides. 2040 receptor d’acetilcolina n m Nota: Hi ha tres tipus principals de receptors d’opioides: els delta (d), els kappa sin. receptor colinèrgic n m (k) i els mu (μ).

2041 receptor d’adaptació 2047 receptor de dopamina n m n m lenta es receptor de dopamina veg. receptor tònic n m en dopamine receptor NEUROQUÍMICA. Receptor metabo- 2042 receptor d’adaptació tròpic lligat a proteïna G que té la ràpida n m dopamina com a lligand endogen veg. receptor fàsic n m principal i que actua en els processos de control de la motivació, 2043 receptor d’adenosina n m l’aprenentatge i el moviment mo- es receptor de adenosina tor fi i en la modulació de la trans- en adenosine receptor ducció de senyal neuroendocrina. NEUROQUÍMICA. Receptor de mem- Nota: Es coneixen cinc tipus de recep- brana metabotròpic sensible a l’ac- tor de dopamina, classificats en dues famílies: la família D1, d’activitat exci- ció de l’adenosina. tadora i formada pels subtipus D1 i D5, Nota: Es coneixen tres tipus de receptors i la família D2, d’activitat inhibidora i d’adenosina: A1, A2 i A3. formada pels subtipus D2, D3 i D4.

2044 receptor d’AMPA n m 2048 receptor de GABA n m es receptor de AMPA es receptor de GABA en AMPA receptor en GABA receptor NEUROQUÍMICA. Receptor de gluta- NEUROQUÍMICA. Receptor present a mat ionotròpic que té una especial les sinapsis inhibidores que té una afinitat per l’AMPA. especial afinitat pel GABA.

Nota: La sigla AMPA prové de la deno- Nota: Es coneixen tres tipus de receptors minació anglesa a-amino-3-hydroxy- de GABA: dos d’ionotròpics, el receptor 5-methyl-4-isoxazole propionic acid.

272 R

de GABAA i el receptor de GABAC, i un 2053 receptor de serotonina n m de metabotròpic, el receptor de GABAB. sin. receptor serotoninèrgic n m 2049 receptor de glicina n m es receptor 5-HT; receptor de es receptor de glicina serotonina en glycine receptor en 5-HT receptor; serotonin NEUROQUÍMICA. Receptor ionotròpic receptor que té una especial afinitat per la NEUROQUÍMICA. Receptor que té glicina, la qual desencadena una una especial afinitat per la sero- resposta inhibitòria al sistema ner- tonina. viós central quan s’hi uneix. Nota: Es coneixen set famílies de re- 2050 receptor de glutamat n m ceptors de la serotonina (5-HT1-7), la majoria dels quals són metabotròpics, sin. receptor excepte el receptor 5-HT3, que és io- glutamatèrgic n m notròpic. es receptor de glutamato; receptor glutamatérgico 2054 receptor fàsic n m en glutamate receptor sin. compl. receptor NEUROQUÍMICA. Receptor de mem- d’adaptació ràpida n m brana que té una especial afinitat es receptor de adaptación pel glutamat. rápida; receptor fásico

Nota: 1. Els receptors de glutamat poden en fast adapting receptor; ser metabotròpics o ionotròpics. phasic receptor 2. Els receptors de glutamat estan NEUROFISIOLOGIA CEL·LULAR I DE implicats en moltes funcions cerebrals SISTEMES. Receptor sensorial que essencials. redueix la seva resposta de descàr- rega durant l’aplicació d’un estímul 2051 receptor de kainat n m d’intensitat constant, a causa de es receptor de kainato l’adaptació a aquest estímul. en kainate receptor Nota: La transducció d’estímul en un NEUROQUÍMICA. Receptor de gluta- receptor fàsic ve determinada per l’apa- mat ionotròpic que té una especial rició o la desaparició de l’estímul i no afinitat pel kainat. per la seva durada.

2052 receptor de pressió n m 2055 receptor glutamatèrgic n m veg. baroreceptor n m sin. receptor de glutamat n m

2056 receptor ionotròpic n m es receptor ionotrópico en ionotropic receptor NEUROQUÍMICA. Receptor postsi- nàptic amb un domini extracel·lular d’unió a neurotransmissors i un domini d’expansió de la membrana que forma un canal iònic, de manera que quan el lligand o el

273 R

neurotransmissor interaccionen 2061 receptor presinàptic n m amb el locus específic activen un es receptor presináptico canvi de conformació d’aquest en presynaptic receptor canal iònic, que passa a un estat obert, i s’altera directament l’ex- NEUROFISIOLOGIA CEL·LULAR I DE SIS- citabilitat de la membrana. TEMES. Receptor de la membrana presinàptica que interacciona amb Nota: Un exemple de receptor ionotròpic el neurotransmissor alliberat per la és el receptor nicotínic per a l’acetilcolina. neurona, de manera que el resultat de la interacció és la inhibició 2057 receptor metabotròpic n m de la síntesi o de l’alliberació del neurotransmissor. es receptor metabotrópico en metabotropic receptor 2062 receptor purinèrgic n m NEUROQUÍMICA. Receptor postsi- es receptor purinérgico nàptic format per una única sub- en purinergic receptor unitat transmembrana acoblada a una o diverses proteïnes G que ac- NEUROQUÍMICA. Receptor de mem- tuen com a transductors i activen brana que té una afinitat específica segons missatgers intracel·lulars pels nucleòtids púrics o les bases que condueixen a l’obertura de nitrogenades púriques. canals iònics o produeixen altres Nota: Els receptors purinèrgics més im- efectes intracel·lulars. portants són els receptors d’adenosina (A1, A2, A3), de tipus metabotròpic, 2058 receptor muscarínic n m i els receptors d’ATP, que poden ser ionotròpics (P2X) o metabotròpics (P2Y). es receptor muscarínico en muscarinic receptor 2063 receptor sensorial n m NEUROQUÍMICA. Receptor colinèrgic es receptor sensitivo metabotròpic, que té una especial en sensory receptor afinitat per la muscarina. NEUROFISIOLOGIA CEL·LULAR I DE Nota: Es coneixen cinc subtipus de re- SISTEMES. Cèl·lula o estructura es- ceptors muscarínics (M1-5). pecialitzada a respondre a un tipus d’estímul determinat procedent del 2059 receptor nicotínic n m medi intern o extern. es receptor nicotínico Nota: Segons la seva funció, els recep- en nicotinic receptor tors sensorials manifesten diferents ca- NEUROQUÍMICA. Receptor colinèr- pacitats i velocitats d’adaptació. Segons gic ionotròpic que té una especial si l’adaptació és ràpida o lenta distingim afinitat per la nicotina. entre receptors fàsics i receptors tònics.

2060 receptor postsinàptic n m 2064 receptor serotoninèrgic n m es receptor postsináptico sin. receptor en postsynaptic receptor de serotonina n m NEUROFISIOLOGIA CEL·LULAR I DE SIS- TEMES. Receptor de la membrana postsinàptica que té afinitat per neurotransmissors alliberats a la fenedura sinàptica.

274 R

2065 receptor tendinós n m zats als conductes semicirculars, pel que fa als moviments del cap. es receptor tendinoso en tendinous receptor 2069 reclutament n m NEUROFISIOLOGIA CEL·LULAR I DE es reclutamiento SISTEMES. Receptor propioceptiu en recruitment situat en els tendons musculars que és estimulat directament per NEUROFISIOLOGIA CEL·LULAR I DE accions com ara un estirament SISTEMES. Augment gradual de la muscular, una contracció o una intensitat d’una resposta motora percussió. mitjançant l’activació d’un nombre progressivament major d’unitats 2066 receptor tirosina-cinasa n m motores. es receptor de tirosina cinasa 2070 reconeixement n m en tyrosine kinase receptor es reconocimiento NEUROQUÍMICA. Receptor que en recognition davant la interacció d’un lligand extracel·lular específic fosforila uni- NEUROBIOLOGIA DEL COMPORTA- tats de tirosina i experimenta un MENT. Sensació conscient i de fa- canvi de configuració que desen- miliaritat experimentada davant cadena mecanismes de transducció d’una situació o d’una informació de senyal cap al cos i el nucli de la que ha estat objecte de percepció cèl·lula. o d’aprenentatge previs.

Nota: El reconeixement s’utilitza en psi- 2067 receptor tònic n m cologia i investigació de la memòria per sin. compl. receptor a avaluar l’evocació d’una informació adquirida. d’adaptació lenta n m es receptor de adaptación 2071 reconeixement lenta; receptor tónico de patrons n m en slow adapting receptor; es reconocimiento de patrones tonic receptor en pattern recognition NEUROFISIOLOGIA CEL·LULAR I DE SIS- NEUROCIÈNCIA COMPUTACIONAL. TEMES. Receptor sensorial que no Habilitat de les xarxes neuronals redueix la seva resposta de descàr- artificials d’identificar patrons es- rega durant l’aplicació persistent pecífics dintre d’un conjunt massiu d’un estímul d’intensitat constant. de dades gràcies a un coneixement Nota: Els receptors tònics no permeten a priori o a informació estadística codificar la durada de l’estímul. extreta dels patrons. 2068 receptor vestibular n m Nota: El reconeixement de patrons permet, per exemple, aïllar senyals bies receptor vestibular oelèctrics immersos en un conjunt de en vestibular receptor senyals emmascaradors o acompanyats de soroll. NEUROANATOMIA. Cadascun dels receptors localitzats a l’utricle i al sàcul, pel que fa a la recepció del canvi de posició del cap, o localit-

275 R

2072 record n m 2076 reflex de retirada n m es recuerdo es reflejo de retirada en memory en withdrawal reflex NEUROBIOLOGIA DEL COMPORTA- NEUROFISIOLOGIA CEL·LULAR I DE SIS- MENT. Representació mental d’un TEMES. Reflex desencadenat per esdeveniment del passat emma- l’estimulació de mecanoreceptors gatzemat a la memòria, de manera o nociceptors cutanis consistent en conscient i intensa, amb recupera- la retracció enèrgica d’una part del ció dels detalls. cos com a resposta a un estímul nociu. 2073 reestructuració Nota: Un dels reflexos de retirada més cognitiva n f fàcilment observables és el reflex flexor, es reestructuración cognitiva en què es produeix la flexió de l’extre- en cognitive restructuring mitat estimulada.

NEUROBIOLOGIA DEL COMPORTA- 2077 reflex espinal n m MENT. Teràpia cognitivoconductual consistent a identificar d’una sin. reflex medul·lar n m manera sistemàtica i realista pen- es reflejo espinal; reflejo saments, creences, prediccions o medular interpretacions negatives, irracio- en medullary reflex; spinal reflex nals i depressives, i a substituir-les NEUROFISIOLOGIA CEL·LULAR I DE SIS- per supòsits racionals alternatius. TEMES. Reflex desencadenat per un estímul aferent a la medul·la 2074 reflex n m espinal que, per mitjà d’una o de sin. compl. acte reflex n m; diverses sinapsis, estimula un grup resposta reflexa n f de neurones eferents que produ- es acto reflejo; reflejo; eixen la resposta. respuesta refleja en reflex; reflex action; reflex 2078 reflex medul·lar n m response sin. reflex espinal n m NEUROFISIOLOGIA CEL·LULAR I DE SISTEMES. Activitat involuntària, 2079 reflex miotàtic n m automàtica i estereotipada del sin. compl. reflex sistema nerviós que determina d’estirament n m una resposta a través d’un òrgan es reflejo de estiramiento; com a reacció davant un estímul reflejo miotático extern o intern. en myotatic reflex; stretch reflex Nota: Els elements anatòmics que in- NEUROFISIOLOGIA CEL·LULAR I DE tervenen en el reflex constitueixen l’arc SISTEMES. Reflex consistent en la reflex. contracció d’un múscul produït per 2075 reflex d’estirament n m l’estimulació de receptors d’estirament situats als fusos musculars. veg. reflex miotàtic n m Nota: El reflex miotàtic pot ser provocat durant una exploració neurològica mit- jançant una percussió amb un martell de reflexos en un tendó.

276 R

2080 reflex miotàtic invers n m rotació del cap i ajuda a mantenir l’estabilitat durant el moviment. sin. reflex tendinós n m es reflejo miotático inverso; 2085 reflex vestibuloocular n m reflejo tendinoso es reflejo vestibuloocular en inverse myotatic reflex; en vestibulo-ocular reflex tendon reflex NEUROFISIOLOGIA CEL·LULAR I DE NEUROFISIOLOGIA CEL·LULAR I DE SISTEMES. Reflex que respon a la SISTEMES. Reflex consistent en la rotació del cap i ajuda a estabilitzar relaxació d’un múscul en resposta les imatges a la retina, consistent a un nivell excessiu de contracció en una desviació dels ulls en el sen- muscular i tensió tendinosa, de- tit oposat al del cap i a la mateixa tectats pels receptors tendinosos. velocitat tot preservant la imatge en el centre del camp visual. 2081 reflex monosinàptic n m es reflejo monosináptico 2086 reflex vestibulospinal n m en monosynaptic reflex es reflejo vestibuloespinal NEUROFISIOLOGIA CEL·LULAR I DE SIS- en vestibulospinal reflex TEMES. Reflex que es desenvolupa NEUROFISIOLOGIA CEL·LULAR I DE per mitjà d’una única sinapsi cen- SISTEMES. Reflex que respon a la tral establerta entre una neurona rotació del cap i ajuda a mantenir sensorial aferent i una motoneu- una postura estable del tronc i de rona. les extremitats. Nota: El model de reflex monosinàptic és el reflex miotàtic. 2087 reflex visceral n m 2082 reflex polisinàptic n m es reflejo visceral en visceral reflex es reflejo polisináptico en polysynaptic reflex NEUROFISIOLOGIA CEL·LULAR I DE SIS- TEMES. Reflex produït per estímuls NEUROFISIOLOGIA CEL·LULAR I DE SIS- provinents de les vísceres que es TEMES. Reflex que es desenvolupa transmet als òrgans efectors visce- per mitjà de diverses sinapsis esta- rals per vies eferents del sistema blertes entre la neurona sensorial nerviós autònom. aferent, una sèrie d’interneurones i una motoneurona efectora. Nota: Són exemples de reflexos viscerals els reflexos de la micció, la defecació i Nota: El reflex de retirada és un exemple l’ejaculació. de reflex polisinàptic. 2088 reforç n m 2083 reflex tendinós n m veg. reforçament n m sin. reflex miotàtic invers n m 2089 reforçament n m 2084 reflex vestibulocervical n m sin. compl. reforç n m es reflejo vestibulocervical en vestibulocervical reflex es refuerzo en reinforcement NEUROFISIOLOGIA CEL·LULAR I DE NEUROBIOLOGIA DEL COMPORTA- SISTEMES. Reflex que respon a la MENT. Mètode del condicionament

277 R

operant en què s’augmenta la fre- l’axó en sentit distal fins a reinner- qüència d’una resposta mitjançant var les estructures diana.

la modulació d’un estímul associat Nota: La regeneració neuronal és, jun- a aquesta resposta. tament amb la generació de terminals

Nota: El reforçament pot ser positiu col·laterals intactes, un mecanisme de o negatiu, segons si es produeix per recuperació funcional posterior a lesi- presentació d’un estímul apetitiu o per ons en el sistema nerviós perifèric o, en desaparició d’un estímul aversiu. molt menor grau, en el sistema nerviós central. 2090 reforçament negatiu n m 2094 regió d’isofreqüència n f es refuerzo negativo en negative reinforcement es región de isofrecuencia en isofrequency region NEUROBIOLOGIA DEL COMPORTA- MENT. Reforçament en què s’aug- NEUROFISIOLOGIA CEL·LULAR I DE menta la freqüència d’una respos- SISTEMES. Regió d’un nucli en la ta mitjançant la desaparició d’un qual s’agrupen les neurones amb estímul aversiu associat a aquesta la mateixa freqüència caracterís- resposta. tica.

2091 reforçament positiu n m 2095 regió intermèdia del cerebel n f es refuerzo positivo en positive reinforcement veg. regió paravermiana n f

NEUROBIOLOGIA DEL COMPORTA- 2096 regió organitzadora n f MENT. Reforçament en què s’augmenta la freqüència d’una respos- es región organizadora ta mitjançant la presentació d’un en organizer region estímul apetitiu associat a aquesta NEUROBIOLOGIA DEL DESENVOLUPA- resposta. MENT. Zona específica de la gàstru- la que regula i dirigeix la inducció 2092 refractari -ària adj del neuroectoderma i la formació es refractario de la placa neural. en refractory 2097 regió paravermiana n f NEUROFISIOLOGIA CEL·LULAR I DE SIS- TEMES. Resistent a l’estimulació, sin. compl. paravermis n m; a l’excitació o al tractament que regió intermèdia s’aplica de forma adequada. del cerebel n f es paravermis; región 2093 regeneració neuronal n f intermedia del cerebelo; es regeneración neuronal región paravermiana en neural regeneration en paravermis NEUROBIOLOGIA CEL·LULAR. Procés NEUROANATOMIA. Porció del cerebel neurobiològic espontani mitjan- situada a cada costat del vermis, çant el qual una neurona que ha que forma una franja paral·lela es- perdut l’axó a conseqüència d’una treta que es distribueix pels tres lesió és capaç de generar un con lòbuls cerebel·losos. de creixement i elongar novament Nota: La regió paravermiana forma part del paleocerebel.

278 R

2098 registre visuoespacial n m 2101 relació corrent-voltatge n f es agenda visoespacial es relación corriente-voltaje en visuospatial sketchpad en current-voltage relationship NEUROBIOLOGIA DEL COMPORTA- NEUROFISIOLOGIA CEL·LULAR I DE SIS- MENT. Subsistema de la memòria TEMES. Representació gràfica dels de treball coordinat per l’execu- canvis del corrent iònic en funció tiu central, que emmagatzema de la diferència de voltatge de la temporalment informació visual membrana. i espacial i permet evocar-la i manipular-la. 2102 relació g n f

Nota: El registre visuoespacial forma es relación g part del model de la memòria de treball en g ratio d’Alan Baddeley. NEUROHISTOLOGIA. Relació entre el diàmetre intern d’un axó sense 2099 regla de Hebb n f mielina i el diàmetre total d’aquest es regla de Hebb axó incloent-hi el gruix de la beina en Hebb rule de mielina.

NEUROBIOLOGIA CEL·LULAR. Regla Nota: La relació g és un bon indicador segons la qual la despolarització del grau de mielinització de les fibres repetida i sincronitzada d’una neu- axonals i dels canvis de la mielina que es rona induïda per una altra neurona produeixen amb l’envelliment i després incrementa l’eficàcia de la conne- d’una lesió. xió sinàptica que mantenen. 2103 reparació neural n f Nota: La regla de Hebb s’aplica en alguns algorismes d’aprenentatge de es reparación neural xarxes neuronals artificials. Consisteix en neural repair en un increment del pes de la sinapsi NEUROLOGIA. Conjunt de processos entre dues neurones quan l’activitat de les dues està correlacionada i en mitjançant els quals s’aconsegueix una disminució del pes si l’activitat no recuperar el conjunt de cèl·lules està correlacionada o si la correlació és i projeccions del sistema nerviós negativa. lesionat i restituir les connexions perquè tornin a ser eficaces en el 2100 regla delta n f desenvolupament de la seva funció es regla delta original. en delta rule 2104 representació interna n f NEUROCIÈNCIA COMPUTACIONAL. es representación interna Regla d’aprenentatge dels per- en internal representation ceptrons monocapa que estableix com s’han d’ajustar els pesos de NEUROPSICOLOGIA I PSIQUIATRIA. Mo- les connexions entre neurones en del d’activació neuronal simultània funció de la diferència entre el pa- o sincronitzada en una o diverses tró de sortida desitjat i les sortides regions del sistema nerviós central reals. que codifica un estímul extern, una acció, un sentiment o un pensament.

279 R

2105 representació mental n f membrana produïda per canvis de es representación mental la permeabilitat de la membrana en mental representation plasmàtica a diferents ions a través dels canals iònics. NEUROPSICOLOGIA I PSIQUIATRIA. Mo- del que el sistema nerviós elabora 2110 resposta apetitiva n f sobre la realitat perceptiva externa que capten els sentits. es respuesta apetitiva en appetitive response 2106 reserpina n f NEUROBIOLOGIA DEL COMPORTA- es resperina MENT. Resposta conductual d’un en reserpine individu a la presència d’un estí- mul incondicionat apetitiu o d’un NEUROFARMACOLOGIA. Alcaloide estímul neutre prèviament condi- que es fixa de manera irreversible cionat. a les vesícules sinàptiques, les degrada i en provoca la pèrdua de 2111 resposta d’evitació n f contingut. es respuesta de evitación Nota: L’acció de la reserpina provoca en avoidance response una forta disminució de la quantitat de neurotransmissors. NEUROBIOLOGIA DEL COMPORTA- MENT. Resposta conductual d’un 2107 resistència n f individu a la presència d’un estí- es resistor mul incondicionat aversiu o d’un en resistor estímul neutre prèviament condicionat. NEUROFISIOLOGIA CEL·LULAR I DE SISTEMES. Objecte que s’oposa al 2112 resposta de tot o res n f pas del corrent elèctric. es respuesta de todo o nada 2108 resistència en all-or-none response de membrana n f NEUROFISIOLOGIA CEL·LULAR I DE es resistencia de membrana SISTEMES. Mode de funcionament en membrane resistance d’una cèl·lula excitable que genera un canvi de potencial invariable NEUROFISIOLOGIA CEL·LULAR I DE SIS- en amplitud, durada i forma sigui TEMES. Paràmetre que quantifica quina sigui la intensitat de l’es- l’oposició al moviment de càrre- tímul si aquest supera un llindar gues elèctriques a través d’una determinat. membrana plasmàtica. Nota: En la resposta de tot o res l’am- Nota: 1. La resistència de membrana es plitud i la durada del canvi elèctric és mesura en ohms (Ω). independent de la intensitat de l’estímul 2. La resistència és la inversa de la con- que genera la resposta, sempre que ductància. superi el nivell llindar d’excitabilitat.

2109 resposta activa n f 2113 resposta hemodinàmica n f es respuesta activa es respuesta hemodinámica en active response en hemodynamic response NEUROFISIOLOGIA CEL·LULAR I DE SIS- NEUROFISIOLOGIA CEL·LULAR I DE SIS- TEMES. Modificació del potencial de TEMES. Modificació del flux, del

280 R

volum sanguini i de l’oxigenació són sotmesos a un camp magnètic cerebral induïda per canvis en els intens, que permet obtenir imatges nivells d’activitat cerebral. tomogràfiques d’un organisme i reconstruir-les a través d’un ordi- 2114 resposta multimodal n f nador. es respuesta multimodal en multimodal response 2119 ressonància magnètica funcional n f NEUROFISIOLOGIA CEL·LULAR I DE SISTEMES. Activitat neural induïda sigla RMf n f per estímuls que corresponen a es resonancia magnética més d’una modalitat sensorial. funcional; RMf en functional magnetic 2115 resposta passiva n f resonance imaging; fMRI es respuesta pasiva NEUROCIÈNCIA COMPUTACIONAL. en passive response Ressonància magnètica que per- NEUROFISIOLOGIA CEL·LULAR I DE SIS- met visualitzar la resposta hemo- TEMES. Modificació del potencial dinàmica del sistema nerviós cen- de membrana produïda pel pas de tral associada als canvis d’activitat corrent a través de la membrana neural. plasmàtica. 2120 retard mental n m Nota: La resposta passiva es basa en la resistència de membrana i la conductàn- sin. compl. oligofrènia n f cia de membrana, que són propietats es oligofrenia; retraso mental passives, i no en la modificació de la en mental retardation; permeabilitat. oligophrenia 2116 resposta reflexa n f NEUROPSICOLOGIA I PSIQUIATRIA. Trastorn d’inici en la infància o veg. reflex n m l’adolescència caracteritzat per un funcionament intel·lectual 2117 resposta unimodal n f significativament per sota del es respuesta unimodal normal a una edat determinada i en unimodal response que comporta un deteriorament en NEUROFISIOLOGIA CEL·LULAR I DE l’aprenentatge, l’adaptació social SISTEMES. Activitat neural induïda i la maduresa. per estímuls que corresponen a una única modalitat sensorial. 2121 retina n f es retina 2118 ressonància magnètica n f en retina sigla RM n f NEUROANATOMIA. Capa interna del es resonancia magnética; RM globus ocular formada per diversos en magnetic resonance estrats cel·lulars on hi ha els foto- imaging; MRI receptors encarregats de captar els estímuls lluminosos i fer-ne la NEUROCIÈNCIA COMPUTACIONAL. transducció a impulsos nerviosos. Tècnica d’imatgeria basada en la propietat d’alguns nuclis atòmics d’absorbir i alliberar energia quan

281 R

2122 retinal n m 2126 ritme circadiari n m es retinal es ritmo circadiano en retinal en circadian rhythm NEUROQUÍMICA. Aldehid de la vi- NEUROFISIOLOGIA CEL·LULAR I DE SIS- tamina A localitzat als fotorecep- TEMES. Ritme biològic intern dels tors de la retina que, mitjançant paràmetres fisiològics, bioquímics un canvi conformacional entre i emocionals que presenta una pe- dues formes isòmeriques induït riodicitat d’aproximadament 24 per l’absorció de llum, interacciona hores. amb l’opsina i transforma l’energia lluminosa en impulsos nerviosos. 2127 ritme delta n m sin. compl. ritme d n m 2123 rigidesa muscular n f es ritmo d; ritmo delta es rigidez muscular en delta rhythm en muscle rigidity NEUROFISIOLOGIA CEL·LULAR I DE SIS- NEUROLOGIA. Dificultat de movi- TEMES. Element de l’encefalograma ment produïda per l’increment del en forma d’ondes d’una freqüència to muscular basal. d’entre 0,5 Hz i 3 Hz que s’enre- Nota: La rigidesa muscular és caracte- gistra durant els períodes de son rística de trastorns com la malaltia de lent. Parkinson. 2128 ritme gamma n m 2124 ritme alfa n m sin. compl. ritme g n m sin. compl. ritme a n m es ritmo g; ritmo gamma es ritmo a; ritmo alfa en gamma rhythm en alpha rhythm NEUROFISIOLOGIA CEL·LULAR I DE NEUROFISIOLOGIA CEL·LULAR I DE SIS- SISTEMES. Element de l’encefalo- TEMES. Element de l’electroencefa- grama en forma d’ondes d’una lograma en forma d’ondes regu- freqüència d’entre 26 Hz i 100 Hz lars i sinosoïdals d’una freqüència que s’enregistra durant un estat d’entre 8 Hz i 12 Hz, propi de les d’activitat cognitiva o motora. regions occipitals, que s’enregistra durant un estat de vigília relaxada 2129 ritme infradiari n m en què hi ha repòs psicosensorial. es ritmo infradiano 2125 ritme beta n m en infradian rhythm sin. compl. ritme b n m NEUROFISIOLOGIA CEL·LULAR I DE SIS- TEMES. Ritme biològic intern amb b es ritmo ; ritmo beta una periodicitat superior al ritme en beta rhythm d’oscil·lació dia-nit o llum-foscor. NEUROFISIOLOGIA CEL·LULAR I DE SIS- Nota: El ritme infradiari és, per con- TEMES. Element de l’electroencefa- venció, major de 28 hores i menor de lograma en forma d’ondes ràpides 6 dies. d’una freqüència d’entre 12 Hz i 30 Hz que s’enregistra durant un estat de vigília i d’activitat cerebral.

282 R

2130 ritme theta n m d’alguna rutina de la vida diària, emprada per a alleugerir l’ansietat. sin. compl. ritme u n m es ritmo u; ritmo theta 2138 rivalitat binocular n f en theta rhythm es rivalidad binocular NEUROFISIOLOGIA CEL·LULAR I DE SIS- en binocular rivalry TEMES. Element de l’encefalograma NEUROFISIOLOGIA CEL·LULAR I DE SIS- en forma d’ondes d’una freqüència TEMES. Alternança perceptiva en- d’entre 4 Hz i 7 Hz que se sol enre- tre dos patrons visuals que té lloc gistrar durant els estats de tensió quan cada ull rep simultàniament emocional o de somnolència. i ràpidament estímuls diferents. 2131 ritme ultradiari n m Nota: La rivalitat binocular es pot desencadenar mitjançant imatges de barres es ritmo ultradiano horitzontals i verticals presentades en en ultradian rhythm hemicamps visuals diferents i s’ha uti- NEUROFISIOLOGIA CEL·LULAR I DE SIS- litzat en estudis sobre la consciència visual. TEMES. Ritme biològic intern amb una periodicitat inferior al ritme d’oscil·lació dia-nit o llum-foscor. 2139 rizotomia dorsal n f

Nota: El ritme ultradiari és, per conven- es rizotomía dorsal ció, major de 30 minuts i menor de 20 en dorsal rhizotomy hores. NEUROFISIOLOGIA CEL·LULAR I DE SISTEMES. Procediment quirúrgic 2132 ritme a n m consistent en la secció selectiva veg. ritme alfa n m de les arrels dorsals de la medul·la espinal que porten els axons cen- 2133 ritme b n m trals de les neurones sensorials des veg. ritme beta n m dels receptors perifèrics fins a la medul·la espinal, que implica la 2134 ritme g n m pèrdua de la sensibilitat dels territoris afectats. veg. ritme gamma n m Nota: La rizotomia dorsal s’utilitza per a reduir l’espasticitat muscular en pa- 2135 ritme n m d cients afectats per patologies neurolò- veg. ritme delta n m giques.

2136 ritme u n m 2140 RM n f veg. ritme theta n m veg. ressonància magnètica n f 2137 ritual n m es ritual 2141 RMf n f en ritual veg. ressonància magnètica funcional n f NEUROPSICOLOGIA I PSIQUIATRIA. Compulsió mental o conductual formalment complexa que generalment correspon a una elabora- ció distorsionada o estereotipada

283 R

2142 rodopsina n f es rodopsina en rhodopsin NEUROQUÍMICA. Pigment lipopro- teic fotosensible dels fotoreceptors dels bastons constituït per retinal i opsina que és responsable de la fototransducció.

2143 romboencèfal n m es rombencéfalo en hindbrain; rhombencephalon NEUROANATOMIA. Vesícula em- brionària derivada del tub neural que dóna lloc al metencèfal i al mielencèfal.

2144 ròving n m es movimiento ocular errante; roving ocular en roving eye movement NEUROLOGIA. Moviment ocular espontani horitzontal que consisteix en desviacions conjugades, lentes i repetitives dels ulls, el qual s’associa amb una lesió cerebral difusa.

284 S

2145 sac endolimfàtic n m 2148 saturació n f es saco endolinfático es saturación en endolymphatic sac en saturation NEUROANATOMIA. Part terminal di- NEUROFISIOLOGIA CEL·LULAR I DE latada de la reunió dels conductes SISTEMES. Qualitat de la percep- originats a l’utricle i al sàcul, que ció visual que permet d’estimar la forma part del laberint membra- proporció de color cromàticament nós. pur contingut en la sensació total.

Nota: La saturació és major com menys 2146 sàcul n m quantitat de blanc conté la projecció de es sáculo llum de color. en saccule 2149 schwannoma n m NEUROANATOMIA. Òrgan otolític del laberint membranós, unit al veg. neurilemmoma n m conducte coclear d’una banda i al conducte endolimfàtic de l’altra, 2150 secreció n f que respon als moviments d’ac- es secreción celeració lineal del cap i que recull en secretion informació per controlar la posició NEUROBIOLOGIA CEL·LULAR. Procés del cap i del cos. mitjançant el qual s’allibera el contingut de vesícules cel·lulars a 2147 sarcolemma n m l’espai extracel·lular per exocitosi.

es sarcolema Nota: Generalment la secreció es pro- en sarcolemma dueix per la fusió de la membrana de la NEUROHISTOLOGIA. Membrana vesícula amb la membrana plasmàtica. d’una cèl·lula muscular estriada o llisa constituïda per una membrana 2151 segon missatger n m plasmàtica, una membrana basal i es segundo mensajero una capa fibril·lar. en second messenger NEUROBIOLOGIA CEL·LULAR. Molè- cula intracel·lular que canvia la seva concentració en resposta a

285 S

la interacció prèvia d’un missatger 2157 sensació de membre amb el receptor corresponent. fantasma n f Nota: En les neurones, els segons mis- es sensación de miembro satgers s’alliberen per la interacció de fantasma neurotransmissors amb receptors me- en phantom limb sensation tabotròpics. NEUROLOGIA. Sensació de persistèn- 2152 segon parell cranial n m cia d’un membre després d’haver estat amputat, sovint acompanya- veg. nervi òptic n m da de dolor. 2153 selectivitat visual n f 2158 sensibilitat tàctil n f es selectividad visual es sensibilidad táctil en visual selectivity en tactile sensation NEUROFISIOLOGIA CEL·LULAR I DE SIS- NEUROFISIOLOGIA CEL·LULAR I DE TEMES. Propietat de les cèl·lules de SISTEMES. Modalitat sensorial que les àrees visuals primàries que els informa dels estímuls tàctils que permet respondre selectivament actuen sobre receptors específics a la direcció, a l’orientació o a ve- de la pell i les mucoses externes. locitats de moviment específiques dels estímuls que perceben. 2159 sensibilitat tèrmica n f 2154 sella turca n f es sensibilidad térmica en thermal sensation es silla turca en sella turcica NEUROFISIOLOGIA CEL·LULAR I DE SISTEMES. Modalitat sensorial que NEUROANATOMIA. Depressió situada informa dels estímuls tèrmics que a la part superior de l’os esfenoide actuen sobre receptors específics en la qual s’allotgen la hipòfisi i el de la pell i dels òrgans interns. si cavernós. 2160 sensibilitat vibratòria n f 2155 semicanal n m sin. compl. pal·lestèsia n f veg. connexó n m es palestesia; sensibilidad 2156 sensació n f vibratoria en pallesthesia; vibratory es sensación sensation en sensation NEUROFISIOLOGIA CEL·LULAR I DE NEUROFISIOLOGIA CEL·LULAR I DE SIS- SISTEMES. Modalitat sensorial que TEMES. Experiència sensorial subjec- informa dels estímuls de vibració. tiva produïda pel processament al sistema nerviós central de senyals 2161 sensibilització n f procedents d’un o de diversos sistemes sensorials en resposta a un es sensibilización estímul. en sensitization NEUROFISIOLOGIA CEL·LULAR I DE SISTEMES. Mecanisme fisiològic d’una neurona mitjançant el qual l’estimulació repetida o continu-

286 S

ada produeix un augment de la la sensibilitat, a les sensacions o resposta sensorial o reflexa quan als òrgans dels sentits s’aplica l’estímul. 2167 senyal n m 2162 sensibilització n f es señal es sensibilización en signal en sensitization NEUROCIÈNCIA COMPUTACIONAL. NEUROBIOLOGIA DEL COMPORTA- Magnitud física variable amb el MENT. Aprenentatge no associa- temps, de natura molt diversa, que tiu consistent en l’increment de pot ser transmesa, propagada i la resposta davant d’un estímul detectada, i que constitueix un determinat després d’una estimu- element portador d’informació. lació forta o dolorosa. 2168 senyal BOLD n m 2163 sensitiu -iva adj veg. senyal dependent del veg. sensorial adj nivell d’oxigen a la sang n m

2164 sensor n m 2169 senyal dependent del es sensor nivell d’oxigen en sensor a la sang n m NEUROFISIOLOGIA CEL·LULAR I DE sin. compl. senyal BOLD n m SISTEMES. Zona especialitzada es señal BOLD; señal d’una estructura que té la funció dependiente del nivel de de transformar l’energia original oxígeno en la sangre d’un tipus d’estímul en un senyal en blood oxygen level elèctric. dependent signal; BOLD

Nota: Són exemples de sensors els de signal pressió, acceleració, pH, temperatura NEUROFARMACOLOGIA. Canvi en el o glucosa. senyal de la ressonància magnètica funcional produït per una variació 2165 sensor molecular n m de la proporció d’hemoglobina oxi- es sensor molecular genada enfront d’hemoglobina no en molecular sensor oxigenada en la sang de la regió NEUROFISIOLOGIA CEL·LULAR I DE SIS- cerebral estudiada. TEMES. Sensor constituït per una Nota: 1. El senyal dependent del nivell proteïna de membrana que detec- d’oxigen a la sang està correlacionat ta un tipus determinat d’estímul amb el grau d’activitat de les regions mitjançant el reconeixement d’una cerebrals i es fa servir per a estudiar-ne les funcions. estructura molecular concreta. 2. La sigla BOLD prové de la denomi- nació anglesa blood oxygen level de- 2166 sensorial adj pendent signal. sin. compl. sensitiu -iva adj 2170 senyalització n f es sensitivo; sensorial en sensory veg. transducció de senyal n f NEUROFISIOLOGIA CEL·LULAR I DE SISTEMES. Relatiu o pertanyent a

287 S

2171 septe lúcid n m relacionada amb la neurotrans- sin. compl. septe pel·lúcid n m missió de serotonina o substàncies anàlogues. es septo pelúcido en septum lucidum; septum 2175 sessió n f pellucidum es sesión NEUROANATOMIA. Làmina de teixit en session nerviós prima, vertical i mediana, les cares de la qual contribueixen NEUROBIOLOGIA DEL COMPORTA- a formar la paret interna de la ba- MENT. Període de temps durant el nya frontal i del cos dels ventricles qual un subjecte experimental duu laterals. a terme les diferents condicions experimentals d’un experiment. Nota: El septe lúcid ocupa l’espai entre el tronc i el bec del cos callós, i està 2176 setè parell cranial n m format per dos fulls, entre els quals hi ha una cavitat virtual. veg. nervi facial n m

2172 septe pel·lúcid n m 2177 si carotidi n m veg. septe lúcid n m es seno carotídeo en carotid sinus 2173 n f serotonina NEUROANATOMIA. Dilatació de la sin. compl. regió proximal de l’artèria caròtide 5-hidroxitriptamina n f interna i de la bifurcació de l’artèria sigla 5-HT n f caròtide primitiva que regula la pressió arterial mitjançant diversos es 5-hidroxitriptamina; 5-HT; reflexos vehiculats per les fibres del serotonina nervi glossofaringi, del nervi vague en 5-HT; 5-hydroxytryptamine; i de la cadena simpàtica. serotonin NEUROQUÍMICA. Indolamina present 2178 si cavernós n m al sistema nerviós central, especial- es seno cavernoso ment en neurones dels nuclis de la en cavernous sinus rafe, que exerceix un paper important en alguns trastorns mentals. NEUROANATOMIA. Cadascun dels sins venosos durals situats a un Nota: Algunes línies actuals de recerca costat i altre de la sella turca que farmacològica estan directament relaci- estan units al voltant de la hipòfisi onades amb la serotonina. Per exemple, s’ha estudiat l’ús de la setonina en la mitjançant sins intercavernosos. modulació del dolor a nivell espinal o l’efecte dels inhibidors de la recaptació 2179 si venós dural n m de la serotonina en el tractament de es seno venoso dural trastorns depressius. en dural venous sinus 2174 serotoninèrgic -a adj NEUROANATOMIA. Conducte format entre la capa periòstica i la capa es serotoninérgico meníngia de la duramàter, amb en serotoninergic un revestiment d’endoteli i sense NEUROQUÍMICA. Dit d’una estruc- vàlvules, que actua com un sistema tura o una via del sistema nerviós de pressió baixa per al retorn del

288 S

flux sanguini venós a la circulació 2183 sinapsi asimètrica n f sistèmica, mitjançant el drenatge es sinapsis asimétrica a la vena jugular interna. en asymmetric synapse 2180 signe de Babinski n m NEUROBIOLOGIA CEL·LULAR. Sinapsi en la qual l’element postsinàptic es signo de Babinski té més amplitud o llargada que en Babinski sign l’element presinàptic. NEUROLOGIA. Reflex cutani plantar Nota: Es considera que les sinapsis que consisteix en l’extensió del dit asimètriques corresponen a a sinapsis gros del peu, sovint acompanyada excitadores. de la separació de la resta de dits, en estimular aferències sensorials 2184 sinapsi axoaxònica n f de la part externa de la planta del es sinapsis axoaxónica peu. en axoaxonic synapse Nota: En adults, el signe de Babinski pot indicar lesions del tracte corticospinal. NEUROBIOLOGIA CEL·LULAR. Sinapsi En nadons, en canvi, la presència del que s’estableix entre neurones per signe de Babinski es considera normal mitjà dels axons.

a causa de la manca de maduració dels Nota: Les sinapsis axoaxòniques són sistemes descendents de control espi- normalment sinapsis elèctriques que nal. s’estableixen per mitjà d’unions en fenedura o unions comunicants, a través 2181 simultagnòsia n f de les quals es produeix un flux directe es simultagnosia d’ions d’entrada o sortida que dóna lloc a la despolarització o la hiperpolaritza- en simultanagnosia ció cel·lular. NEUROLOGIA. Agnòsia visual caracteritzada per la incapacitat de 2185 sinapsi axodendrítica n f comprendre simultàniament més es sinapsis axodendrítica d’un element d’una escena o d’in- en axodendritic synapse tegrar-ne les parts com a porcions d’un objecte o d’un quadre més NEUROBIOLOGIA CEL·LULAR. Sinapsi globals. que s’estableix entre l’axó de la neurona presinàptica i la dendrita 2182 sinapsi n f de la neurona postsinàptica. es sinapsis Nota: La sinapsi axodendrítica és el tipus de sinapsi més habitual en el sistema en synapse nerviós. NEUROBIOLOGIA CEL·LULAR. Zona d’intercanvi de senyals nerviosos 2186 sinapsi axosomàtica n f entre dues neurones o entre una es sinapsis axosomática neurona i un múscul o una glàn- en axosomatic synapse dula de secreció endocrina o exo- crina. NEUROBIOLOGIA CEL·LULAR. Sinapsi que s’estableix entre l’axó de la neurona presinàptica i el cos de la neurona postsinàptica.

289 S

2187 sinapsi elèctrica n f 2190 sinapsi neuromuscular n f es sinapsis eléctrica sin. compl. unió en electrical synapse neuromuscular n f NEUROBIOLOGIA CEL·LULAR. Sinapsi es sinapsis neuromuscular; entre neurones en la qual l’impuls unión neuromuscular elèctric passa de l’element presi- en neuromuscular junction; nàptic a l’element postsinàptic a neuromuscular synapse través d’un corrent directe d’ions NEUROBIOLOGIA CEL·LULAR. Sinapsi establert mitjançant unions gap. química entre els terminals axonals Nota: Les neurones connectades per de les motoneurones i les fibres mitjà de sinapsis elèctriques poden musculars. ser unidireccionals o bidireccionals, i poden descarregar potencials d’acció Nota: En les sinapsis neuromusculars el de manera gairebé sincrònica en perí- neurotransmissor alliberat per l’element odes d’activació molt curts. Les sinapsis presinàptic és l’acetilcolina, que actua elèctriques són molt nombroses durant sobre receptors colinèrgics nicotínics el desenvolupament del sistema nerviós formadors de canals iònics regulats per i fonamentals per a la transmissió de lligands, els quals permeten l’entrada + + senyals. de Na i la sortida de K a través de la membrana de la cèl·lula muscular. 2188 sinapsi excitadora n f 2191 sinapsi química n f es sinapsis excitadora en excitatory synapse es sinapsis química en chemical synapse NEUROBIOLOGIA CEL·LULAR. Sinap- si en la qual l’impuls nerviós en NEUROBIOLOGIA CEL·LULAR. Sinapsi la cèl·lula presinàptica tendeix a en la qual la comunicació entre incrementar la probabilitat que l’element presinàptic i l’element la cèl·lula postsinàptica generi un postsinàptic es produeix per l’alli- potencial d’acció. berament de neurotransmissor en la fenedura sinàptica. 2189 sinapsi inhibidora n f Nota: La sinapsi química és la més habitual en els éssers vius. es sinapsis inhibidora en inhibitory synapse 2192 sinapsi simètrica n f NEUROBIOLOGIA CEL·LULAR. Sinapsi es sinapsis simétrica en la qual l’impuls nerviós en la en symmetric synapse cèl·lula presinàptica tendeix a reduir la probabilitat que la cèl·lula NEUROBIOLOGIA CEL·LULAR. Sinapsi postsinàptica generi un potencial en la qual l’element postsinàptic d’acció. té la mateixa superfície, llargada o gruix que l’element presinàptic.

Nota: Les sinapsis simètriques són considerades sinapsis inhibidores, que utilitzen principalment el GABA com a neurotransmissor.

290 S

2193 sinaptogènesi n f 2197 sincronitzador biològic n m es sinaptogénesis es sincronizador biológico en synaptogenesis en entraining agent; synchronizer; zeitgeber NEUROBIOLOGIA CEL·LULAR. Pro- cés d’establiment de connexions NEUROFISIOLOGIA CEL·LULAR I DE SIS- funcionals de les dendrites i els TEMES. Factor ambiental que ajusta axons amb altres neurones o amb o reajusta el ritme biològic d’un cèl·lules diana. ésser viu al ritme geofísic extern.

Nota: El principal sincronitzador biològic 2194 sinaptopatia n f és la llum. es sinaptopatía en synaptopathy 2198 síndrome confusional n f NEUROBIOLOGIA CEL·LULAR. Tras- sin. delírium n m torn funcional o estructural en què s’altera la conducció de senyals 2199 síndrome d’abstinència n f elèctrics a través de les sinapsis, es síndrome de abstinencia generalment neuromusculars, a en substance withdrawal causa de disfuncions en l’allibe- syndrome rament de les vesícules de neu- NEUROPSICOLOGIA I PSIQUIATRIA. Sín- rotransmissor o del bloqueig dels drome que apareix en interrompre receptors postsinàptics. l’administració d’una determinada substància, respecte a la qual, per 2195 n m sinaptosoma un ús repetitiu, un individu ha de- es sinaptosoma senvolupat dependència física. en synaptosome Nota: La síndrome d’abstinència sol NEUROBIOLOGIA CEL·LULAR. Sinapsi caracteritzar-se perquè presenta efectes aïllada d’una neurona que s’obté i símptomes neurològics i psiquiàtrics experimentalment a partir de l’ho- contraris als produïts per l’efecte del psicòtrop per al qual s’ha desenvolupat mogeneïtzació i el fraccionament dependència física. de teixit nerviós. 2200 síndrome d’Anton n f 2196 sincinèsia n f es síndrome de Anton es sincinesia en Anton’s syndrome en synkinesis NEUROPSICOLOGIA I PSIQUIATRIA. Sín- NEUROLOGIA. Execució de movi- drome caracteritzada per ceguesa ments simultanis no voluntaris de cortical en què el pacient nega el diversos músculs quan es contrau- dèficit visual malgrat que és osten- en voluntàriament altres músculs. siblement incapaç de veure-hi. Nota: La sincinèsia pot donar-se, per Nota: La síndrome d’Anton es produeix exemple, després de lesions del nervi per lesions extenses de l’escorça estri- facial per la innervació aberrant de di- ada (àrea visual primària) que arriben versos músculs a la vegada o després fins a les àrees visuals associatives. de lesions medul·lars que produeixen hemiplegies.

291 S

2201 síndrome 2205 síndrome de d’Arnold-Chiari n f Claude Bernard-Horner n f veg. malformació d’Arnold- veg. síndrome de Horner n f Chiari n f 2206 síndrome 2202 síndrome de Balint n f de desconnexió n f sin. compl. apràxia es síndrome de desconexión oculomotora n f en disconnection syndrome es apraxia oculomotora; NEUROPSICOLOGIA I PSIQUIATRIA. Sín- síndrome de Balint drome que es manifesta en dèficits en Balint’s syndrome; cognitius diversos produïda per la oculomotor apraxia interrupció de les fibres llargues NEUROLOGIA. Síndrome caracte- intracerebrals. ritzada per la presència d’atàxia òptica, apràxia de la mirada i si- 2207 síndrome de Gerstmann n f multagnòsia, amb conservació de es síndrome de Gerstmann la integritat dels moviments ocu- en Gerstmann syndrome lars, produïda per lesions parietals NEUROLOGIA. Síndrome caracterit- bilaterals. zada per agnòsia tàctil, acalcúlia, Nota: 1. Les causes més freqüents de agrafia i desorientació del costat la síndrome de Balint són les ferides de esquerre, causada per lesions del bala i els infarts cerebrals bilaterals en el lòbul parietal dret. territori limítrof de les artèries cerebrals. 2. La sinonímia entre les denominacions 2208 síndrome síndrome de Balint i apràxia oculomotora no és acceptada per tots els autors. de Guillain-Barré n f sin. compl. 2203 síndrome poliradiculoneuropatia de Bernard-Horner n f desmielinitzant inflamatòria veg. síndrome de Horner n f aguda n f es polirradiculoneuropatía 2204 síndrome de Capgras n f desmielinizante inflamatoria es síndrome de Capgras aguda; síndrome en Capgras syndrome de Guillain-Barré NEUROPSICOLOGIA I PSIQUIATRIA. en acute inflammatory Síndrome caracteritzada per un demyelinating deliri en què el pacient creu que un polyradiculoneuropathy; membre de la família, un amic ín- Guillain-Barré syndrome tim o els veïns han estat substituïts NEUROLOGIA. Poliradiculoneuropatia per impostors físicament idèntics, autoimmunitària aguda, general- amb intencions sinistres. ment desmielinitzant, caracterit-

Nota: La síndrome de Capgras està zada per una paràlisi muscular associada a malalties neurodegenera- ascendent que afecta primer les tives, a lesions de l’hemisferi dret o a extremitats inferiors i després les esquizofrènia. superiors, i a vegades també la musculatura respiratòria, i que pot

292 S

anar acompanyada d’alteracions alteració inflamatòria de múltiples sensitives i trastorns vegetatius. nervis, causada per atròfia cerebral i lesions en el tàlem medial i els tu- 2209 síndrome de Horner n f bercles mamil·lars de l’hipotàlem.

sin. compl. síndrome de Nota: La síndrome de Korsakov s’ha Bernard-Horner n f; síndrome associat tradicionalment a l’alcoholisme de Claude Bernard-Horner n f crònic, però actualment es vincula de manera directa al dèficit de tiamina, es síndrome de Bernard-Horner; ja sigui per alcoholisme o per algun síndrome de Claude problema de malnutrició que afecti els Bernard-Horner; síndrome teixits cerebrals. de Horner en Bernard-Horner syndrome; 2213 síndrome Claude Bernard-Horner de la mà aliena n f syndrome; Horner syndrome es síndrome de la mano ajena NEUROLOGIA. Síndrome caracterit- en alien hand syndrome zada per caiguda de la parpella i NEUROLOGIA. Síndrome de descon- mioconstricció de la pupil·la, cau- nexió interhemisfèrica caracterit- sada per lesions de la innervació zada per la incapacitat de sentir simpàtica. com a pròpia o sota control una extremitat del cos, que pot anar 2210 síndrome de Kanner n f acompanyada de moviments es- veg. trastorn autista n m pontanis i involuntaris de l’extremitat, causada fonamentament 2211 síndrome per una lesió en el cos callós.

de Klüver-Bucy n f Nota: La síndrome de la mà aliena s’ob- es síndrome de Klüver-Bucy serva generalment en la mà contralate- en Klüver-Bucy syndrome ral a la localització de la lesió que l’ha causada. NEUROLOGIA. Síndrome caracteritzada per hipersexualitat, hiperoralitat 2214 síndrome de La Tourette n f i negligència visual, causada per veg. trastorn lesions massives del lòbul temporal de La Tourette n m que inclouen regions del sistema límbic. 2215 síndrome de Martin-Bell n f 2212 síndrome de Korsakov n f veg. síndrome del cromosoma X fràgil n f sin. compl. trastorn amnèsic alcohòlic n m 2216 síndrome de negligència n f es síndrome de Korsakov; es heminegligencia; trastorno amnésico negligencia unilateral alcohólico en neglect syndrome en alcohol amnesic disorder; Korsakoff syndrome NEUROLOGIA. Síndrome caracteritzada per una alteració de l’atenció NEUROPSICOLOGIA I PSIQUIATRIA. sensorial que es manifesta en la Síndrome caracteritzada per am- dificultat de detectar estímuls, ge- nèsia anterògrada, fabulació, neralment visuals o tàctils, en una al·lucinacions, apatia, passivitat i

293 S

meitat del cos, causada principal- extrapiramidal n f ment per lesions del lòbul parietal de l’hemisferi dret. 2220 síndrome extrapiramidal n f

Nota: 1. La síndrome de negligència més sin. compl. síndrome dels comuna és la que afecta la percepció nuclis basals n f visual. 2. La síndrome de negligència acostuma es síndrome de los ganglios a afectar la meitat del cos contrària a basales; síndrome l’hemisferi cerebral lesionat. extrapiramidal en basal ganglia syndrome; 2217 síndrome de Williams n f extrapyramidal syndrome es síndrome de Williams NEUROLOGIA. Síndrome associada a en Williams syndrome la disfunció del sistema nigroestriat dopaminèrgic i caracteritzada per NEUROLOGIA. Síndrome congènita molt poc freqüent caracteritzada una sèrie de signes i símptomes per la presència d’alteracions fa- que inclouen rigidesa muscular, cials i deficiències en algunes tas- tremolors, parkinsonisme, acatísia ques cognitives, associada amb i altres trastorns neurològics. alteracions en el cerebel, l’escorça Nota: 1. La denominació síndrome ex- parietal dreta i l’escorça frontal trapiramidal té un interès històric re- esquerra. ferida a síndromes caracteritzades per la presència de moviments involuntaris anormals. 2218 síndrome del cromosoma X 2. La síndrome extrapiramidal es pot fràgil n f manifestar com a reacció adversa sin. compl. síndrome de associada al tractament amb alguns Martin-Bell n f psicofàrmacs, com ara els antipsicòtics i els antidepressius. es síndrome de Martin-Bell; 3. Alguns exemples de síndrome extra- síndrome del cromosoma X piramidal són el parkinsonisme, l’atetosi frágil o la corea. en fragile X syndrome; Martin-Bell syndrome 2221 síndrome parkinsoniana n f sin. parkinsonisme n m NEUROLOGIA. Síndrome d’herència lligada al cromosoma X que es ca- 2222 n f racteritza per retard mental, trets sinergia motora facials de morfologia característica, es sinergia motora alteracions del teixit connectiu i, en en motor synergy els homes, macroorquídia. NEUROFISIOLOGIA CEL·LULAR I DE Nota: La síndrome del cromosoma X SISTEMES. Contracció i relaxació fràgil té una ocurrència gairebé doble coordinada de dos músculs o més en els homes que en les dones. Es implicats en una mateixa activitat presenta associada a alteracions en la motora o en un mateix moviment, mida del nucli caudat, de l’hipocamp, que actua sobre diferents articula- els ventricles laterals i el cerebel. cions. 2219 síndrome 2223 sinestèsia n f dels nuclis basals n f es sinestesia veg. síndrome en synesthesia

294 S

NEUROPSICOLOGIA I PSIQUIATRIA. glia que es manifesta clínicament Experiència sensorial consistent en trastorns tròfics i sensitius en en l’associació de diversos sentits, els nervis bulbars i les vies relacio- mitjançant la qual l’estímul d’una nades.

modalitat sensorial es percep com Nota: La siringobúlbia s’associa sovint una sensació d’una altra modalitat amb siringomièlia. sensorial.

Nota: Hi ha sinestèsia, per exemple, 2227 siringomièlia n f quan una sensació de color és induïda es siringomielia per un so o per un caràcter numèric o en syringomyelia alfabètic. NEUROLOGIA. Afecció crònica de la 2224 sintonia de fase n f medul·la espinal caracteritzada per una cavitació envoltada de proli- es sintonía de fase feració de cèl·lules de neuròglia, en phase-locking habitualment a la zona cervical, NEUROFISIOLOGIA CEL·LULAR I DE que es manifesta clínicament en SISTEMES. Característica funcional termoanalgèsia a les extremitats de les neurones del gangli espiral superiors i al tronc, debilitat amb i dels nuclis auditius centrals se- atròfia segmentària dels músculs gons la qual el ritme de descàrrega i pèrdua dels reflexos miotàtics. de potencials d’acció segueix el Nota: La siringomièlia s’associa sovint mateix patró que l’evolució d’un amb siringobúlbia. Pot ser congènita o estímul sonor canviant. secundària a un tumor, un traumatisme, un infart o una hemorràgia o bé 2225 sintrofina n f d’origen idiopàtic. es sintrofina en syntrophin 2228 sisè parell cranial n m NEUROBIOLOGIA CEL·LULAR. Proteïna veg. nervi motor ocular adaptadora amb múltiples dominis extern n m d’interacció que permet adreçar diverses proteïnes de transduc- 2229 sistema anterolateral n m ció de senyal cap a localitzacions sin. compl. tracte intracel·lulars específiques. anterolateral n m Nota: Les sintrofines són una família es sistema anterolateral; tracto de proteïnes associades a la distrofina, anterolateral que es troben preferentment al teixit en anterolateral system; muscular i al cervell. anterolateral tract 2226 siringobúlbia n f NEUROANATOMIA. Conjunt de tractes ascendents que ocupen es siringobulbia els cordons anterior i lateral de la en syringobulbia medul·la espinal i que recullen la NEUROLOGIA. Afecció crònica del sensibilitat de nociceptors i ter- bulb raquidi caracteritzada per la moreceptors perifèrics del costat presència de cavitats envoltades de contralateral i la transporten des proliferació de cèl·lules de neurò- de la medu·la espinal fins al tàlem o altres centres de relleu.

295 S

Nota: El sistema anterolateral inclou els NEUROANATOMIA. Sistema de pro- tractes espinotalàmic, espinoreticular, jeccions ascendents espinobulbars espinotectal, espinoolivari i espinohi- que recull la sensibilitat de meca- potalàmic. noreceptors cutanis i propioceptors musculars del mateix costat fins als 2230 n m sistema auditiu nuclis gràcil i cuneïforme, a pares sistema auditivo tir dels quals es forma el lemnisc en auditory system medial. NEUROFISIOLOGIA CEL·LULAR I DE SISTEMES. Subdivisió del sistema 2234 sistema de les nerviós sensorial que permet la columnes dorsals - lemnisc percepció dels sons. medial n m veg. sistema de cordons 2231 sistema d’interneurones dorsals n m espinals n m es sistema de interneuronas 2235 sistema gustatiu n m espinales es sistema gustativo en spinal interneuronal system en gustatory system NEUROFISIOLOGIA CEL·LULAR I DE SIS- NEUROFISIOLOGIA CEL·LULAR I DE TEMES. Sistema de neurones de la SISTEMES. Subdivisió del sistema medul·la espinal encarregades de nerviós sensorial que permet la processar informació procedent percepció del gust. de neurones sensorials primàries o de neurones centrals de sistemes 2236 sistema límbic n m supraspinals. es sistema límbico en limbic system 2232 sistema de coordenades de Talairach n m NEUROANATOMIA. Sistema format pel conjunt d’estructures nervioses es sistema de coordenadas de situades a la zona profunda dels Talairach hemisferis cerebrals que formen un en Talairach coordinate system cercle al voltant dels ganglis de la NEUROANATOMIA. Sistema estan- base del cervell i del tronc de l’en- darditzat que permet localitzar cèfal, corresponent a la part més estructures cerebrals a partir de primitiva del cervell, i que regulen les coordenades x, y i z, que en l’estat emocional, l’aprenentatge, defineixen la localització en tres la memòria i la motivació.

eixos ortogonals. Nota: El sistema límbic està format per les estructures corticals que formen 2233 sistema de cordons l’escorça límbica, els nuclis subcorti- dorsals n m cals i diverses estructures relacionades amb les funcions límbiques, com el nucli sin. compl. sistema de les acumbens, el nucli habenular, l’àrea columnes dorsals - lemnisc septal i alguns nuclis talàmics i hipota- medial n m es sistema de las columnas dorsales - lemnisco mediano en dorsal column system

296 S

làmics. nerviós simpàtic, el sistema nerviós pa- rasimpàtic i el sistema nerviós entèric. 2237 sistema motivacional n m 2240 sistema nerviós central n m es sistema motivacional en motivational system es sistema nervioso central en central nervous system NEUROBIOLOGIA DEL COMPORTA- MENT. Circuit del cervell implicat en NEUROFISIOLOGIA CEL·LULAR I DE l’establiment dels objectius consci- SISTEMES. Subdivisió anatòmica ents i inconscients que influeixen del sistema nerviós constituïda en el comportament. per l’encèfal, el tronc de l’encèfal i la medul·la espinal, que controla Nota: Els sistemes motivacionals estan implicats, per exemple, en les respostes l’activitat de la resta d’estructures coordinades de necessitats corporals neurals, s’encarrega de regular el com la gana, la set i l’instint sexual. funcionament dels diversos òrgans i aparells del cos, i és el lloc on es 2238 sistema nerviós n m localitzen les funcions psíquiques es sistema nervioso superiors pròpies de l’ésser humà. en nervous system 2241 sistema nerviós entèric n m NEUROFISIOLOGIA CEL·LULAR I DE es sistema nervioso entérico SISTEMES. Sistema format per una xarxa complexa d’estructures neu- en enteric nervous system rals que regula les respostes d’un NEUROFISIOLOGIA CEL·LULAR I DE organisme a estímuls interns i ex- SISTEMES. Subdivisió funcional terns. del sistema nerviós autònom que

Nota: El sistema nerviós es divideix controla directament les funcions anatòmicament en el sistema nerviós motora i secretora del sistema gas- central i el sistema nerviós perifèric, i trointestinal.

es divideix funcionalment en el sistema Nota: Les neurones del sistema nerviós nerviós sensorial, el sistema nerviós mo- entèric s’agrupen en el plexe mientèric tor i el sistema nerviós autònom. i el plexe submucós.

2239 sistema nerviós 2242 sistema nerviós motor n m autònom n m es sistema nervioso motor sin. compl. sistema nerviós en motor nervous system vegetatiu n m NEUROFISIOLOGIA CEL·LULAR I DE es sistema nervioso autónomo; SISTEMES. Subdivisió funcional sistema nervioso vegetativo del sistema nerviós constituït per en autonomic nervous system; estructures neurals encarregades vegetative nervous system de controlar la posició del cos i la NEUROFISIOLOGIA CEL·LULAR I DE realització de moviments. SISTEMES. Subdivisió funcional del sistema nerviós que regula, 2243 sistema nerviós independentment de la voluntat parasimpàtic n m i la consciència, les funcions dels es sistema nervioso òrgans interns viscerals. parasimpático Nota: El sistema nerviós autònom consta en parasympathetic nervous de tres subdivisions eferents: el sistema system

297 S

NEUROFISIOLOGIA CEL·LULAR I DE 2247 sistema nerviós SISTEMES. Subdivisió del sistema vegetatiu n m nerviós autònom que s’encarrega veg. sistema nerviós de la recuperació i la conservació autònom n m de l’estat de repòs i de l’equilibri de l’organisme. 2248 sistema nociceptiu n m 2244 sistema nerviós es sistema nociceptivo perifèric n m en nociceptive system es sistema nervioso periférico NEUROFISIOLOGIA CEL·LULAR I DE en peripheral nervous system SISTEMES. Subdivisió del sistema somatosensorial que vehicula i NEUROFISIOLOGIA CEL·LULAR I DE permet la percepció de dolor. SISTEMES. Subdivisió anatòmica del sistema nerviós que conté els 2249 sistema olfactiu n m ganglis de les arrels dorsals del nervi espinal i els nervis perifèrics veg. sistema olfactori n m localitzats fora de les cavitats cranial i espinal. 2250 sistema olfactori n m sin. compl. sistema 2245 sistema nerviós olfactiu n m sensorial n m es sistema olfativo; sistema es sistema nervioso sensorial olfatorio en sensory nervous system en olfactory system NEUROFISIOLOGIA CEL·LULAR I DE NEUROFISIOLOGIA CEL·LULAR I DE SISTEMES. Subdivisió funcional del SISTEMES. Subdivisió del sistema sistema nerviós constituïda per nerviós sensorial que permet la receptors sensorials, vies neurals percepció de les olors. i zones del cervell relacionades amb la percepció sensorial que 2251 sistema portal és la responsable de processar la hipofisiari n m informació sensorial. es sistema portal hipofisario Nota: El sistema nerviós sensorial se sub- en hypophyseal portal system divideix en el sistema auditiu, el sistema gustatiu, el sistema olfactori, el sistema NEUROANATOMIA. Sistema de cir- somatosensorial i el sistema visual. culació venosa en el qual la sang és recollida per una xarxa capil·lar 2246 sistema nerviós situada a la tija hipofisiària i passa simpàtic n m per un tronc venós a l’adenohipò- fisi, on es distribueix per una nova es sistema nervioso simpático xarxa capil·lar. en sympathetic nervous system Nota: Mitjançant el sistema portal hipo- NEUROFISIOLOGIA CEL·LULAR I DE fisiari, els factors alliberadors i inhibidors SISTEMES. Subdivisió del sistema de l’hipotàlem arriben a l’adenohipòfisi i nerviós autònom que participa en passen a la circulació venosa, on estimula regulació de les funcions dels len o inhibeixen la secreció d’hormones diferents òrgans corporals en si- hipofisiàries. tuacions d’estrès.

298 S

2252 sistema 2256 situacionisme n m somatosensorial n m es situacionismo es sistema sensorial somático en situationism en somatosensory system NEUROBIOLOGIA DEL COMPORTA- NEUROFISIOLOGIA CEL·LULAR I DE MENT. Línia de pensament de la psi- SISTEMES. Subdivisió del sistema cologia de la personalitat segons la nerviós sensorial que permet la qual les situacions i els fets externs percepció d’estímuls de les estruc- amb els quals entra en contacte un tures somàtiques de tipus tàctil, individu en determinen el compor- tèrmic, dolorós i de posició. tament.

2253 sistema supraspinal n m 2257 sociopsicologia n f es sistema supraespinal veg. psicologia social n f en supraspinal system 2258 solc n m NEUROFISIOLOGIA CEL·LULAR I DE SISTEMES. Conjunt d’estructures veg. solc cerebral n m encefàliques que interaccionen amb la medul·la espinal mitjan- 2259 solc calcari n m çant la conducció d’activitat mo- sin. compl. cissura calcarina n f tora descendent o la conducció es cisura calcarina; surco i el processament d’informació calcarino sensorial. en calcarine sulcus; fissura calcarina 2254 sistema ventricular n m NEUROANATOMIA. Solc situat a la es sistema ventricular part més posterior de la superfície en ventricular system interna dels hemisferis cerebrals, NEUROFISIOLOGIA CEL·LULAR I DE SIS- que s’inicia per sota de l’extrem TEMES. Sistema de cavitats situades posterior del cos callós, on adopta a l’interior de l’encèfal i comunica- una forma d’arc, s’encreua amb el des entre si que està format pels solc parietooccipital i arriba fins a dos ventricles laterals situats en l’extrem posterior del lòbul occi- els hemisferis cerebrals, el tercer pital. ventricle i el quart ventricle, per les Nota: L’àrea visual primària se situa en quals circula el líquid cefaloraquidi. la porció de l’escorça cerebral corres- Nota: Pel sistema ventricular circula el ponent als llavis del solc calcari. líquid cefaloraquidi. 2260 solc central del cervell n m 2255 sistema visual n m sin. compl. cissura es sistema visual de Rolando n f en visual system es cisura de Rolando; surco NEUROFISIOLOGIA CEL·LULAR I DE central del cerebro SISTEMES. Subdivisió del sistema en central cerebral sulcus; nerviós sensorial que permet la fissure of Rolando percepció de la visió. NEUROANATOMIA. Solc que separa els lòbuls frontal i parietal a la cara

299 S

externa i a la part superior de la separa el lòbul temporal dels lòbuls cara interna dels hemisferis cere- frontal i parietal.

brals. Nota: El lòbul de l’ínsula es troba a l’interior del solc col·lateral. 2261 solc cerebral n m sin. compl. solc n m 2266 solc parietooccipital n m es surco; surco cerebral es surco parietooccipital en cerebral sulcus; sulcus en parietooccipital sulcus NEUROANATOMIA. Depressió de la NEUROANATOMIA. Solc situat a la superfície cerebral que separa les part posterior de la superfície dels circumvolucions que constitueixen hemisferis cerebrals que baixa per un lòbul cerebral. la cara interna, adopta una direc- ció obliqua, s’encreua amb el solc 2262 solc col·lateral n m calcari i separa el lòbul parietal del lòbul occipital. es surco colateral en collateral sulcus 2267 somatoestèsia n f NEUROANATOMIA. Solc situat a la veg. somestèsia n f superfície basal dels hemisferis cerebrals que limita externament 2268 somatotopia n f la circumvolució parahipocàmpica. es somatotopía 2263 solc interlobar n m en somatotopy veg. cissura cerebral n f NEUROFISIOLOGIA CEL·LULAR I DE SIS- TEMES. Relació topogràfica existent 2264 solc intraparietal n m entre les regions de la superfície corporal i la seva representació en es surco intraparietal les àrees somestèsiques corticals i en intraparietal sulcus en els centres de relleu. NEUROANATOMIA. Solc transversal situat a la superfície externa del 2269 somestèsia n f lòbul parietal que separa el lobel sin. compl. somatoestèsia n f parietal superior del lobel parietal inferior. es somatoestesia; somestesia en somatesthesia; somesthesia 2265 solc lateral del cervell n m NEUROFISIOLOGIA CEL·LULAR I DE SIS- sin. compl. cissura de Silvi n f TEMES. Sensibilitat del cos a partir de l’estimulació de mecanorecep- es cisura de Silvio; surco lateral tors cutanis, propioceptors, termo- del cerebro ceptors i nociceptors. en fissure of Sylvius; lateral cerebral sulcus 2270 somita n f NEUROANATOMIA. Solc gairebé ho- es somito ritzontal originat a la superfície in- en somite ferior dels hemisferis cerebrals que, en arribar a la superfície externa, NEUROBIOLOGIA DEL DESENVOLU- PAMENT. Cos de forma cúbica o prismàtica situat en parells a un

300 S

costat i l’altre del tub neural que 2275 son lent n m es genera per la condensació del sin. compl. son d’ondes mesoderma paraaxial. lentes n m; son profund n m 2271 somnolència n f es sueño de ondas lentas; sueño lento; sueño profundo es somnolencia en slow sleep; slow-wave sleep en somnolence NEUROFISIOLOGIA CEL·LULAR I DE SIS- NEUROLOGIA. Estat de reducció de TEMES. Període del son no-REM, l’activitat mental i física, intermedi corresponent a les fases III i IV, entre el son i la vigília i sense pèr- associat a un electroencefalogra- dua total de la consciència, que ma sincronitzat, amb un ritme d indica incapacitat per a mantenir d’ondes lentes i de gran amplitud. l’estat de vigília en absència d’es- tímuls externs. 2276 son lleuger n m 2272 son n m sin. compl. son superficial n m es sueño es sueño ligero; sueño en sleep superficial en light sleep NEUROFISIOLOGIA CEL·LULAR I DE SISTEMES. Estat de repòs corporal NEUROFISIOLOGIA CEL·LULAR I DE SIS- i d’activitat cerebral particular, re- TEMES. Període del son no-REM, current i reversible, caracteritzat corresponent a les fases I i II, as- per la reducció de la consciència sociat a la producció de complexos i la voluntat i la disminució de les K i de fusos del son. funcions orgàniques, amb un cicle sotmès a un ritme circadiari. 2277 son MOR n m

Nota: El son no transcorre d’una manera veg. son REM n m uniforme mentre es desenvolupa. Es distingeix entre dos tipus de son, el son 2278 son no-REM n m REM i el son no-REM, que se succeeixen es sueño no REM seqüencialment al llarg del seu trans- en non-REM sleep; NREM sleep curs, amb una pauta determinada. NEUROFISIOLOGIA CEL·LULAR I DE 2273 son d’ondes lentes n m SISTEMES. Període del son format veg. son lent n m per quatre fases i associat a diversos ritmes electroencefalogràfics, 2274 son de moviments oculars caracteritzat perquè les funcions ràpids n m fisiològiques vitals es mantenen estables, amb conservació del to veg. son REM n m muscular i sense moviments oculars ràpids.

Nota: La sigla REM prové de la deno- minació anglesa rapid eye movement.

301 S

2279 son paradoxal n m per lesions bilaterals de les àrees veg. son REM n m auditives primàries. Nota: En la sordesa cortical queda afec- 2280 son profund n m tada la percepció dels sorolls ambientals, el llenguatge i la música. veg. son lent n m 2284 sordesa de conducció n f 2281 son REM n m sin. compl. sordesa de sin. compl. son de moviments transmissió n f oculars ràpids n m; son MOR n m; son paradoxal n m es sordera de conducción; sordera de transmisión es sueño de movimientos en conduction deafness; oculares rápidos; sueño transmission deafness MOR; sueño paradójico; sueño REM NEUROFISIOLOGIA CEL·LULAR I DE SIS- en rapid-eye-movement sleep; TEMES. Pèrdua d’audició causada REM sleep per una alteració en la transmissió de les ones sonores a través de NEUROFISIOLOGIA CEL·LULAR I DE l’orella externa o de l’orella mit- SISTEMES. Període del son associat jana. a un electroencefalograma dessincronitzat, semblant al que es 2285 sordesa de percepció n f troba durant la vigília activa, caracteritzat per moviments oculars sin. compl. sordesa ràpids, atonia muscular, respiració neurosensorial n f irregular amb apnees, irregularitats es sordera de percepción; en el ritme cardíac, poiquilotèrmia, sordera neurosensorial ereccions genitals i producció de en perceptive deafness; somnis. sensorineural deafness Nota: 1. En el transcurs del son hi ha NEUROFISIOLOGIA CEL·LULAR I DE SIS- quatre o cinc períodes de son REM, amb TEMES. Pèrdua d’audició causada una durada d’entre pocs minuts a més per una alteració de l’òrgan espiral de mitja hora. o de la via auditiva. 2. La sigla REM prové de la denominació anglesa rapid eye movement. 2286 sordesa de transmissió n f 2282 son superficial n m veg. sordesa de conducció n f veg. son lleuger n m 2287 sordesa neurosensorial n f 2283 sordesa cortical n f veg. sordesa de percepció n f es sordera cortical en cortical deafness 2288 sordesa verbal pura n f es sordera verbal pura NEUROPSICOLOGIA I PSIQUIATRIA. Pèrdua de la resposta a estímuls en pure verbal deafness sonors, malgrat l’obtenció d’una NEUROPSICOLOGIA I PSIQUIATRIA. audiometria de tons purs relati- Incapacitat per a discriminar i com- vament normal, que es produeix prendre els sons del llenguatge

302 S

parlat en absència d’altres símp- 2294 SPECT n f tomes d’afàsia. veg. tomografia computada Nota: La sordesa verbal pura es produeix per emissió de fotó simple n f per lesions del lòbul temporal esquerre. 2295 subcortical adj 2289 soroll n m es subcortical es ruido en subcortical en noise NEUROANATOMIA. Dit d’un element NEUROCIÈNCIA COMPUTACIONAL. que està situat o d’un procés que Pertorbació que afecta un senyal es produeix per sota de l’escorça que circula o és captat per un cir- cerebral. cuit, i que pot alterar la informació que conté. 2296 subicle n m es subículo 2290 soroll biològic n m en subiculum es ruido biológico NEUROANATOMIA. Regió de la for- en biological noise mació hipocàmpica els axons de NEUROFISIOLOGIA CEL·LULAR I DE SIS- la qual, juntament amb els axons TEMES. Soroll elèctric produït pel de l’hipocamp, contribueixen a la medi biològic. formació del fòrnix.

Nota: El subicle constitueix l’àrea de 2291 n m soroll blanc transició entre la circumvolució para- es ruido blanco hipocàmpica i l’hipocamp. en white noise 2297 substància basòfila n f NEUROCIÈNCIA COMPUTACIONAL. Soroll aleatori amb un espectre veg. cos de Nissl n m continu i uniforme en funció de la freqüència, normalment produït 2298 substància blanca n f pels circuits utilitzats en l’enregis- es sustancia blanca trament i l’amplificació del senyal. en white substance NEUROANATOMIA. Substància ner- 2292 soroll neuronal n m viosa de l’encèfal i de la medul·la es ruido neuronal espinal formada principalment per en neuronal noise axons mielínics.

NEUROFISIOLOGIA CEL·LULAR I DE SIS- Nota: En l’encèfal, la substància blanca TEMES. Soroll biològic que prové se situa a la profunditat subcortical i de la part de la resposta neuronal forma el centre oval, mentre que a la bioelèctrica a un estímul que no medul·la espinal ocupa la porció exte- està directament relacionada amb rior de les banyes anterior i posterior, i cap de les seves característiques forma els cordons medul·lars. codificables. 2299 substància de Nissl n f 2293 sostre del mesencèfal n m veg. cos de Nissl n m veg. làmina quadrigeminada n f

303 S

2300 substància gelatinosa l’escorça cerebral i del tronc de de Rolando n f l’encèfal. es sustancia gelatinosa de Nota: La substància innominada forma Rolando part del pàl·lid ventral. en Rolando’s gelatinous substance 2303 substància innominada de Reichert n f NEUROANATOMIA. Substància transparent, semisòlida i elàstica veg. substància situada a la part més dorsal de la innominada n f banya dorsal de la substància grisa medul·lar, corresponent a la làmi- 2304 substància negra n f na medul·lar II, a la qual arriben sin. compl. locus les fibres aferents sensorials i es negre n m; substància negra produeixen les interaccions mode Soemmering n f duladores de les percepcions dels es locus niger; sustancia negra nociceptors a nivell medul·lar. de Soemmering en locus niger; Soemmering’s 2301 substància grisa n f substance es sustancia gris NEUROANATOMIA. Nucli localitzat en grey substance bilateralment a les cares laterals NEUROANATOMIA. Substància ner- de la part ventral del mesencèfal, viosa de l’encèfal i de la medul·la a l’extrem anterior del tegment, espinal formada principalment pels constituït per una part compacta cossos de les neurones. que conté neurones dopaminèrgi-

Nota: En l’encèfal, la substància grisa se ques i es projecta cap a l’estriat, situa a la superfície cortical o formant i una part reticulada que conté nuclis profunds, mentre que a la medul- essencialment neurones gaba- la espinal ocupa la porció central i les èrgiques que es projecten cap a banyes anterior i posterior. àrees del tàlem i del mesencèfal.

Nota: En la malaltia de Parkinson hi 2302 substància innominada n f ha una degeneració de les neurones sin. compl. substància dopaminèrgiques de la part compacta innominada de Reichert n f de la substància negra que implica una disminució de l’aportació de dopamina es sustancia innominada; a l’estriat i la consegüent alteració del sustancia innominada seu funcionalisme. de Reichert en innominate substance; 2305 substància negra innominate substance de Soemmering n f of Reichert veg. substància negra n f NEUROANATOMIA. Zona mitjana del subtàlem formada per substància grisa, poc gruixuda i discontínua, constituïda per diversos grups nu- clears i que està connectada amb estructures del sistema límbic, de

304 S

2306 substància perforada per sobre del mesencèfal i poste- anterior n f riorment a l’hipotàlem. sin. compl. espai perforat Nota: El subtàlem està format princi- anterior n m palment pel nucli subtalàmic, la zona incerta i els camps de Forel. es espacio perforado anterior; sustancia perforada anterior 2310 suïcidi n m en anterior perforated space; es suicidio anterior perforated en suicide substance NEUROPSICOLOGIA I PSIQUIATRIA. NEUROANATOMIA. Regió clivellada Acció de llevar-se la pròpia vida situada immediatament darrere del intencionadament. tracte olfactori, a cada costat del quiasma òptic, i travessada per la 2311 sumació espacial n f banda diagonal de Broca. es sumación espacial Nota: Els forats de la substància perforada anterior són travessats per vasos en spatial summation destinats als nuclis basals i al diencèfal. NEUROFISIOLOGIA CEL·LULAR I DE SISTEMES. Sumació de potencials 2307 substància perforada locals electrotònics o postsinàptics posterior n f en una neurona produïts per dos sin. compl. espai perforat o més estímuls o senyals sinàptics posterior n m actius al mateix temps en zones properes de la membrana. es espacio perforado posterior; sustancia perforada posterior 2312 sumació espacial visual n f en posterior perforated substance es sumación espacial visual en visual spatial summation NEUROANATOMIA. Sostre de l’espai format per la separació dels dos NEUROFISIOLOGIA CEL·LULAR I DE peduncles cerebrals, que mostra SISTEMES. Sumació espacial pro- la presència de nombrosos orificis duïda al camp receptiu visual de les pel pas de vasos sanguinis. cèl·lules ganglionars de la retina, segons la qual com més gran és 2308 substància psicoactiva n f l’àrea del centre del camp que cobreix l’estímul lluminós més eleva- es sustancia psicoactiva da és la freqüència de descàrrega en psychoactive substance de potencials d’acció de la cèl·lula NEUROPSICOLOGIA I PSIQUIATRIA. ganglionar. Substància l’activitat farmacolò- gica de la qual incideix sobre les 2313 sumació temporal n f funcions mentals i afectives. es sumación temporal en temporal summation 2309 subtàlem n m NEUROFISIOLOGIA CEL·LULAR I DE es subtálamo SISTEMES. Sumació de potenci- en subthalamus als electrotònics o de potencials NEUROANATOMIA. Porció del dien- sinàptics locals en una neurona cèfal situada per sota del tàlem, produïts per dos o més estímuls o

305 S

senyals que s’apliquen durant un 2319 sutura interparietal n f interval breu en la mateixa zona veg. sutura sagital n f de la membrana. 2320 sutura lambdoide n f 2314 supersensibilitat n f es sutura lambdoidea es supersensibilidad en sutura lambdoidea en supersensitivity NEUROANATOMIA. Línia d’unió entre NEUROFISIOLOGIA CEL·LULAR I DE l’os occipital i els dos ossos parie- SISTEMES. Increment de la respos- tals. ta a un neurotransmissor que es manifesta després de la denervació 2321 sutura sagital n f de l’òrgan o del teixit que el conté. sin. compl. sutura 2315 supervisor central n m interparietal n f sin. executiu central n m es sutura interparietal; sutura sagital 2316 supressió condicionada n f en interparietal suture; sagittal suture es supresión condicionada en conditioned suppression NEUROANATOMIA. Línia d’unió entre els dos ossos parietals. NEUROBIOLOGIA DEL COMPORTA- MENT. Tècnica d’estudi del condicionament operant en què s’avalua la disminució de la freqüència d’una resposta condicionada estable amb reforçament positiu quan s’introdueix un nou estímul condicionat associat a un estímul incondicionat aversiu.

Nota: La supressió condicionada s’utilitza per a estudiar la por en animals d’experimentació.

2317 sutura coronal n f sin. compl. sutura frontoparietal n f es sutura coronal; sutura frontoparietal en coronal suture; frontoparietal suture NEUROANATOMIA. Línia d’unió entre l’os frontal i els dos ossos parietals.

2318 sutura frontoparietal n f veg. sutura coronal n f

306 T

2322 taca groga n f 2325 tasca d’aparellament veg. màcula lútia n f retardat n f es tarea de apareamiento 2323 tàlem n m retardado es tálamo en delayed matching task; en thalamus delayed matching to sample task NEUROANATOMIA. Massa de subs- tància grisa de forma ovoide situ- NEUROBIOLOGIA DEL COMPORTA- ada al diencèfal, a cada costat del MENT. Tasca cognitiva consistent a tercer ventricle, que està formada triar d’entre una sèrie d’estímuls per diversos nuclis de funcions di- aquells que han estat presentats ferenciades i que s’encarrega de en una fase prèvia recent, utilitza- filtrar i processar la informació da per avaluar la memòria a curt destinada a l’escorça cerebral. termini.

Nota: El tàlem és un centre de relleu i 2326 tasca de fer/no-fer n f de processament per a la major part dels sistemes sensitius. es tarea go/no-go en go/no-go task 2324 taquistoscopi n m NEUROBIOLOGIA DEL COMPORTA- es taquistoscopio MENT. Tasca cognitiva consistent en tachistoscope a donar una resposta davant de NEUROPSICOLOGIA I PSIQUIATRIA. l’aparició d’un estímul i alhora Aparell que permet la presentació ignorar la presència d’un altre d’estímuls visuals a velocitat molt estímul, utilitzada per a mesurar ràpida i graduable i que s’utilitza la capacitat de discriminar dos en psicologia experimental i cog- estímuls diferents. nitiva per a estudiar els processos de percepció visual, memòria i aprenentatge.

307 T

2327 tasca de memòria és presentada, però esdevé complicada de reconeixement n f quan no n’hi ha: per exemple, quan la paraula verd està escrita en tinta ver- es tarea de memoria de mella. reconocimiento en recognition memory task 2330 tasca visuoespacial n f NEUROBIOLOGIA DEL COMPORTA- es tarea visuoespacial MENT. Tasca cognitiva consistent a en visuospatial task determinar si una sèrie d’estímuls NEUROBIOLOGIA DEL COMPORTA- han estat presentats o no en una MENT. Tasca cognitiva consistent a fase prèvia, utilitzada per a ava- observar el moviment d’un objec- luar els processos de codificació, te en un espai que s’utilitza per a emmagatzematge i evocació de la avaluar la capacitat per percebre memòria a llarg termini. i manipular mentalment informa- 2328 tasca de no-aparellament ció visual i les relacions espacials retardat n f que s’estableixen entre diferents elements o objectes. es tarea de no apareamiento retardado 2331 TC n f en delayed nonmatching task; veg. tomografia delayed nonmatching to computada n f sample task NEUROBIOLOGIA DEL COMPORTA- 2332 TDAH n m MENT. Tasca cognitiva consistent a veg. trastorn per triar d’entre una sèrie d’estímuls dèficit d’atenció amb aquells que no han estat presen- hiperactivitat n m tats en una fase prèvia recent, utilitzada per a avaluar la memòria a 2333 TEC n f curt termini. veg. teràpia 2329 tasca de Stroop n f electroconvulsiva n f es tarea de Stroop 2334 tecte mesencefàlic n m en Stroop task veg. làmina NEUROBIOLOGIA DEL COMPORTA- quadrigeminada n f MENT. Tasca cognitiva consistent a identificar i verbalitzar el color dels 2335 teixit gliòtic n m caràcters en la qual es presenten una sèrie de paraules, utilitzada es tejido gliótico per a estudiar la flexibilitat cogni- en gliotic tissue tiva i l’atenció selectiva mitjançant NEUROHISTOLOGIA. Teixit cicatricial l’avaluació de la capacitat per a constituït per cèl·lules glials que es evitar la interferència entre estí- forma en una regió del sistema muls i respostes habituals. nerviós central després d’una lesió Nota: La tasca de Stroop avalua el paper o d’un procés degeneratiu.

dels sistemes executius desenvolupats Nota: Hi ha dos tipus de teixit gliòtic: el per l’escorça prefrontal. Resulta senzilla teixit gliòtic anisomòrfic, que es forma quan hi ha congruència entre el signi- després d’una lesió neural anisomòrfica, ficat de la paraula i el color amb què

308 T

i el teixit gliòtic isomòrfic, que es forma 2340 telereceptor n m després d’una lesió neural isomòrfica. sin. teleceptor n m 2336 teleceptor n m 2341 temps de reacció n m sin. telereceptor n m sin. compl. temps es teleceptor; telerreceptor de resposta n m en teleceptor; telereceptor es tiempo de reacción; tiempo NEUROFISIOLOGIA CEL·LULAR I DE SIS- de respuesta TEMES. Receptor sensorial sensible en reaction time; response time a estímuls que no estan en contac- NEUROFISIOLOGIA CEL·LULAR I DE SIS- te directe amb la seva estructura. TEMES. Temps que transcorre entre Nota: Són exemples de teleceptors els la presentació d’un estímul i l’inici receptors de sons de la còclea i els fo- de la resposta que provoca. toreceptors de la retina. 2342 temps de resposta n m 2337 telemetria n f veg. temps de reacció n m es telemetría en telemetry 2343 temps sinàptic n m NEUROCIÈNCIA COMPUTACIONAL. Sis- es tiempo sináptico tema que permet el mesurament en synaptic time remot d’una magnitud i la trans- missió a distància de la informació NEUROFISIOLOGIA CEL·LULAR I DE SIS- que se n’obté. TEMES. Temps que transcorre entre l’estimulació d’una neurona presi- Nota: En la telemetria la transmissió de la informació normalment es realitza nàptica i l’aparició d’un potencial mitjançant tecnologia sense fils. postsinàptic.

2338 telencèfal n m 2344 temptativa de suïcidi n f es telencéfalo veg. intent de suïcidi n m en telencephalon 2345 TENS n f NEUROANATOMIA. Part més frontal del prosencèfal en desenvolupa- veg. estimulació elèctrica ment embrionari que dóna lloc a la transcutània n f formació dels hemisferis cerebrals i de part dels nuclis basals i d’altres 2346 teoria estructures subcorticals. de l’autopercepció n f es teoría de la autopercepción 2339 teleòpsia n f en self-perception theory es teleopsia NEUROBIOLOGIA DEL COMPORTA- en teleopsia MENT. Teoria que sosté que els in- NEUROFISIOLOGIA CEL·LULAR I DE dividus infereixen les seves actituds SISTEMES. Anomalia visual carac- a partir de l’anàlisi del seu propi teritzada per errors en la percepció de la distància dels objectes, els quals semblen estar situats més lluny d’on són en realitat.

309 T

comportament i de les circums- 2350 teràpia cognitiva n f tàncies en què ha tingut lloc. es terapia cognitiva Nota: La teoria de l’autopercepció es en cognitive therapy va proposar com a alternativa a la dis- sonància cognitiva. NEUROPSICOLOGIA I PSIQUIATRIA. Psicoteràpia centrada en el pen- 2347 teoria de l’intercanvi sament del pacient amb l’objectiu social n f de modificar-li el comportament. es teoría del intercambio social Nota: La teràpia cognitiva no se centra en actituds. en social exchange theory NEUROBIOLOGIA DEL COMPORTA- 2351 teràpia conductual n f MENT. Teoria del comportament es terapia conductual humà en comunitat que sosté que, en behavior therapy en les relacions amb els altres, els individus tendeixen a minimitzar NEUROPSICOLOGIA I PSIQUIATRIA. les pèrdues i a fer màxims els be- Psicoteràpia consistent en l’anàlisi neficis. de les expressions conductuals dels individus i l’aplicació de sistemes 2348 teoria de la ment n f per a modificar-les. es teoría de la mente 2352 teràpia en theory of mind electroconvulsiva n f NEUROBIOLOGIA DEL COMPORTA- sin. compl. electroxoc n m MENT. Capacitat que té un individu de percebre, comprendre i inferir sigla TEC n f els seus estats mentals i els aliens, es electroshock; TEC; terapia la qual li permet interaccionar soci- electroconvulsiva alment i preveure el comportament en ECT; electroconvulsive dels altres individus. therapy; electroshock Nota: Alguns autors proposen que la NEUROPSICOLOGIA I PSIQUIATRIA. teoria de la ment és deficitària en les Teràpia biològica consistent en persones que tenen autisme. descàrregues elèctriques a través del cervell que provoquen en el 2349 teoria del camp agregat n f pacient crisis convulsives semblants es teoría del campo agregado a les crisis epilèptiques utilitzada en aggregate field theory en el tractament d’alguns trastorns NEUROBIOLOGIA DEL COMPORTA- mentals. MENT. Model de funcionament del Nota: La teràpia electroconvulsiva s’ha cervell segons el qual les funcions fet servir per a tractar els trastorns de- cognitives i de comportament dels pressius, la mania i l’esquizofrènia. individus es desenvolupen amb la participació de la totalitat del 2353 tercer parell cranial n m cervell. veg. nervi motor ocular comú n m

310 T

2354 tercera circumvolució 2359 test de Wisconsin n m frontal n f es test de Wisconsin veg. circumvolució frontal en Wisconsin test inferior n f NEUROPSICOLOGIA I PSIQUIATRIA. Test d’avaluació funcional de l’escorça 2355 terminal presinàptic n m prefrontal que permet estudiar la veg. botó sinàptic n m capacitat d’un individu d’establir categories i de canviar d’estratègia 2356 termoreceptor n m com a resposta a un reforçament es termorreceptor prèviament rebut. en thermoreceptor Nota: El test de Wisconsin s’utilitza per a valorar les conseqüències de les lesions NEUROFISIOLOGIA CEL·LULAR I DE prefrontals i les disfuncions cognitives SISTEMES. Receptor sensorial que associades a les malalties psiquiàtriques. respon a estímuls de naturalesa tèrmica. 2360 test del cilindre giratori n m Nota: Hi ha dos tipus de termorecep- es test del rotarod tors: els que responen al fred i els que en rotarod test responen a la calor. NEUROFISIOLOGIA CEL·LULAR I DE SIS- 2357 test n m TEMES. Prova d’avaluació sensorial motora utilitzada en ratolins de es test laboratori consistent a mantenir en test l’equilibri sobre un cilindre que gira NEUROBIOLOGIA DEL COMPORTA- a una velocitat variable. MENT. Prova mitjançant la qual Nota: El test del cilindre giratori permet s’avalua el comportament i la ca- observar la capacitat d’adaptar la posi- pacitat psíquica d’un individu i se’n ció del cos a canvis de la superfície de poden preveure, amb un grau de sustentació. probabilitat concret, les accions i el comportament futurs. 2361 tètan n m veg. tètanus n m 2358 test de Wada n m es test de Wada 2362 tetanització n f en Wada test es tetanización NEUROLOGIA. Procediment que en tetanization consisteix a injectar un barbitúric NEUROFISIOLOGIA CEL·LULAR I DE a l’artèria caròtide interna per a SISTEMES. Sumació temporal de inactivar temporalment les funci- les contraccions successives d’un ons d’un hemisferi cerebral. múscul evocades per un tren d’es- Nota: En la neurocirurgia de l’epilèpsia, tímuls d’alta freqüència que no el test de Wada s’usa per a determinar deixa temps a la fibra muscular la lateralització del llenguatge i per a per relaxar-se. simular els efectes de l’extirpació de l’hipocamp.

311 T

2363 tetanolisina n f 2367 tetraplegia n f es tetanolisina sin. compl. quadriplegia n f en tetanolysin es cuadriplejía; tetraplejía NEUROFARMACOLOGIA. Hemolisina en quadriplegia; tetraplegia que forma part de la toxina tetà- NEUROLOGIA. Paràlisi de les extremi- nica. tats superiors i inferiors produïda per una lesió cerebral, del sistema 2364 tetanospasmina n f nerviós perifèric o medul·lar a nivell es tetanospasmina cervical alt. en tetanospasmin NEUROFARMACOLOGIA. Neurotoxina 2368 tetrodotoxina n f potent que forma part de la toxina sigla TTX n f tetànica i actua bloquejant pro- es tetrodotoxina; TTX teïnes específiques de la vesícula en tetrodotoxin; TTX sinàptica i obstruint l’alliberament de neurotransmissors inhibidors. NEUROFARMACOLOGIA. Neuroto- xina que bloca la transmissió dels 2365 tètanus n m potencials d’acció mitjançant el blocatge dels canals de Na+ de la sin. compl. tètan n m membrana plasmàtica neuronal. es tétanos en tetanus 2369 tic n m NEUROLOGIA. Malaltia infecciosa es tic aguda del sistema nerviós, sovint en tic mortal, produïda per la toxina NEUROLOGIA. Acte sobtat, ràpid, tetànica i caracteritzada per una recurrent, estereotipat i no rítmic, contracció intensa i perllongada degut a un conflicte emocional, a dels músculs esquelètics, que es un trastorn neurològic o a l’efecte manifesta clínicament amb opis- d’una substància, que pot afectar tòton, espasmes i mioclònies do- el moviment o la vocalització. loroses. 2370 tija encefàlica n f 2366 tetraparèsia n f veg. tronc de l’encèfal n m sin. compl. quadriparèsia n f es cuadriparesia; tetraparesia 2371 tija hipofítica n f en quadriparesis; tetraparesis sin. tija pituïtària n f NEUROLOGIA. Parèsia que afecta es tronco hipofisiario; tronco les quatre extremitats produïda pituitario per lesions de la motoneurona su- en hypophyseal stalk; pituitary perior, malalties neuromusculars o stalk trastorns psiquiàtrics. NEUROANATOMIA. Formació que Nota: La tetraparèsia presentar-se uneix la hipòfisi amb el diencèfal amb flaccidesa (com a la síndrome de Guillem Barré) o amb espasticitat (per i que forma un cordó cilíndric que exemple, secundària a una lesió medul- conté vasos i fibres nervioses que lar). comuniquen les dues formacions en ambdós sentits.

312 T

2372 tija pituïtària n f molecular basada en la informació obtinguda a partir d’una font de sin. tija hipofítica n f raigs X que efectua una rotació al 2373 timpà n m voltant del pacient i envia emissi- ons successives a un detector. veg. membrana timpànica n f 2379 tomografia computada 2374 tirosina n f per emissió de fotó es tirosina simple n f en tyrosine sigla SPECT n f sbl Tyr es tomografía computadorizada por NEUROQUÍMICA. Aminoàcid essencial precursor de les catecolamines. emisión de fotón único; SPECT 2375 TLP n m en single-photon emission computed tomography; veg. trastorn límit de la SPECT personalitat n m NEUROCIÈNCIA COMPUTACIONAL. 2376 to muscular n m Tècnica de medicina nuclear basada en la detecció de la radiació es tono muscular gamma emesa per un radioisòtop, en muscle tonus que permet obtenir imatges tomo- NEUROFISIOLOGIA CEL·LULAR I DE gràfiques funcionals del cervell.

SISTEMES. Resistència que exerceix Nota: La sigla SPECT prové de la deno- un múscul al seu allargament per minació anglesa single-photon emission mitjà d’una contracció isomètrica. computed tomography.

2377 tolerància n f 2380 tomografia per emissió de es tolerancia positrons n f en tolerance sigla PET n f NEUROPSICOLOGIA I PSIQUIATRIA. Dis- es tomografía por emisión de minució gradual de la resposta ha- positrones; PET bitual a una determinada quantitat en positron emission de substància, amb la consegüent tomography; PET necessitat d’incrementar-ne la dosi NEUROCIÈNCIA COMPUTACIONAL. per a obtenir els mateixos efectes. Tècnica de medicina nuclear basada en el mesurament local de 2378 n f tomografia computada les concentracions d’emissió de sigla TC n f positrons de l’òrgan estudiat, des- es tomografía prés de l’administració intravenosa computadorizada; TC d’un radioisòtop emissor. en computed tomography; Nota: 1. La tomografia per emissió de computerized tomography; positrons s’utilitza en diversos trastorns CT del sistema nerviós central i en estudis NEUROCIÈNCIA COMPUTACIONAL. Tècnica radiològica d’imatgeria

313 T

de les funcions cerebrals i de neurofar- en pacients que han sofert accidents macologia. vasculars cerebrals o lesions medul·lars 2. La sigla PET prové de la denominació o que pateixen esclerosi múltiple. anglesa positron emission tomography. 2384 toxina pertússica n f 2381 torre de Hanoi n f es toxina pertussis es torre de Hanoi en pertussis toxin en tower of Hanoi NEUROFARMACOLOGIA. Neurotoxina NEUROPSICOLOGIA I PSIQUIATRIA. potent produïda pel bacteri Borde- Joc de lògica consistent en una tella pertussis que actua impedint plataforma on hi ha tres varetes la interacció entre els receptors verticals amb un nombre determi- de membrana i les proteïnes G i nat de discos inserits en la primera interferint en els mecanismes de vareta i col·locats de major a me- senyalització intracel·lular. nor diàmetre en sentit ascendent, els quals cal transportar a la tercera 2385 toxina tetànica n f vareta en el mateix ordre, amb la es toxina tetánica condició que només es pot moure en tetanus toxin un disc en cada moviment i que el diàmetre dels discos inferiors ha NEUROFARMACOLOGIA. Toxina de ser més gran que els superiors, produïda pel bacteri Clostridium que es fa servir per avaluar la ca- tetani i composta essencialment pacitat de planificació i la funció de tetanospasmina i tetanolisina. prefrontal. 2386 traça de memòria n f Nota: En la torre de Hanoi es valora el nombre de moviments i el temps es traza de memoria emprat a solucionar el joc. Si es fan en memory record repeticions successives del problema, NEUROFISIOLOGIA CEL·LULAR I DE es pot valorar l’aprenentatge procedi- SISTEMES. mental. Canvi a nivell molecular, cel·lular o de circuit neuronal 2382 toxicomania n f que té lloc com a conseqüència de l’adquisició d’un aprenentatge sin. drogoaddicció n f o d’un record.

2383 toxina botulínica n f 2387 tracte n m es toxina botulínica es tracto en botulinum toxin en tract NEUROFARMACOLOGIA. Neuroto- NEUROANATOMIA. Conjunt de fibres xina potent produïda pel bacteri nervioses que tenen una funció, un Clostridium botulinum que actua origen i una terminació idèntics bloquejant la fixació de les vesí- dins del sistema nerviós central. cules sinàptiques a la membrana presinàptica i inhibint l’alliberació 2388 tracte anterolateral n m excessiva d’acetilcolina en la sinapsi neuromuscular. veg. sistema anterolateral n m

Nota: La toxina botulínica s’utilitza en medicina per al tractament de la distonia cervical i de l’espasticitat muscular

314 T

2389 tracte de Deiters n m posturals que dirigeixen els ulls, el cap i el tronc cap l’origen d’un veg. tracte estímul visual. vestibulospinal n m Nota: El tracte espinotectal forma part 2390 tracte espinocerebel·lós n m del sistema anterolateral.

es tracto espinocerebeloso 2393 tracte en spinocerebellar tract hipotalamohipofisiari n m NEUROANATOMIA. Conjunt de fibres es tracto hipotálamo-hipofisario situades majoritàriament en el cor- en hypothalamohypophyseal dó lateral de la medul·la espinal tract que aporten informació propioceptiva procedent del tronc i de NEUROANATOMIA. Conjunt de fibres les extremitats cap al cerebel. procedents del nucli supraòptic i del nucli paraventricular de l’hipo- Nota: Es distingeix entre el tracte tàlem que aporten les hormones espinocerebel·lós dorsal, que recull informació propioceptiva de la meitat sintetitzades en aquests nuclis a la inferior del cos; el tracte cuneocerebel- neurohipòfisi. lós, que recull informació propioceptiva de l’extremitat superior i de la 2394 tracte olfactori n m meitat inferior del tronc, i el tracte sin. compl. cinta olfactòria n f espinocerebel·lós ventral, que recull informació propioceptiva del tronc i es cintilla olfatoria; tracto de les dues extremitats. olfatorio en olfactory tract 2391 tracte espinotalàmic n m NEUROANATOMIA. Cinta longitudinal es tracto espinotalámico situada a la porció anterior de la en spinothalamic tract cara inferior del cervell, a cada cos- NEUROANATOMIA. Conjunt de fi- tat de la cissura interhemisfèrica, bres medul·lars ascendents que que forma la via del flux de sortida transmeten informació sobre el de cadascun dels bulbs olfactoris, tacte protopàtic no discriminador, constituïda pels axons de les neu- la sensibilitat tèrmica i la sensibi- rones principals del bulb olfactori i litat dolorosa des dels receptors per axons procedents de l’escorça perifèrics del tronc i les extremitats cerebral. fins als nuclis talàmics i l’escorça Nota: El tracte olfactori es divideix, en somatosensitiva contralaterals. el seu extrem posterior, immediatament per davant de la substància perforada Nota: El tracte espinotalàmic forma part anterior, en les estries olfactòries lateral, del sistema anterolateral. intermèdia i medial. 2392 tracte espinotectal n m 2395 tracte òptic n m es tracto espinotectal sin. compl. cinta òptica n f en spinotectal tract es cintilla óptica; tracto óptico NEUROANATOMIA. Conjunt de fibres en optic tract medul·lars ascendents que aporta informació sensitiva als tubercles NEUROANATOMIA. Conjunt de fi- quadrigeminats superiors per a bres procedents del quiasma òptic l’execució dels moviments reflexos que envolten el peduncle cerebral

315 T

corresponent i arriben a fer sinapsi neurones de la banya anterior dels amb les neurones del nucli geni- segments cervicals.

culat lateral del tàlem. Nota: El tracte tectospinal actua en el control dels reflexos posturals en res- 2396 tracte piramidal n m posta als estímuls visuals. sin. compl. via piramidal n f 2399 tracte trigeminotalàmic n m es tracto piramidal; vía piramidal veg. lemnisc trigemin n m en pyramidal tract 2400 tracte NEUROANATOMIA. Feix d’axons tuberoinfundibular n m procedents fonamentalment de les neurones de l’escorça motora es tracto tuberoinfundibular que està format per fibres corticos- en tuberoinfundibular tract pinals i per fibres corticonuclears i NEUROANATOMIA. Conjunt de fibres descendeix cap al tronc de l’encè- procedents de nuclis de les zones fal i el bulb raquidi. medials i periventriculars de l’hi-

Nota: La lesió del tracte piramidal pro- potàlem que aporten els factors dueix una paràlisi o una parèsia per d’alliberament i d’inhibició de les sota del nivell de disrupció i allibera hormones de l’adenohipòfisi al els reflexos espinals segmentaris, de sistema portal hipofisiari, a partir manera que causa també hiperreflèxia. del qual arriben a l’adenohipòfisi.

2397 tracte rubrospinal n m 2401 tracte uveal n m es tracto rubroespinal veg. túnica vascular de l’ull n f en rubrospinal tract NEUROANATOMIA. Feix de fibres 2402 tracte vestibuloespinal motores que neixen del nucli roig, medial n m s’encreuen a l’àrea tegmental ven- veg. fascicle longitudinal tral del mesencèfal i se situen al medial n m cordó lateral de la medul·la espinal fins a fer sinapsi amb les neurones 2403 tracte vestibulospinal n m de la banya anterior. sin. compl. tracte Nota: El tracte rubrospinal constitueix de Deiters n m; tracte una via indirecta des de l’escorça ce- vestibulospinal lateral n m rebral fins a la medul·la espinal que és complementària de les fibres corticos- es tracto vestibuloespinal; pinals. tracto vestibuloespinal lateral en lateral vestibulospinal tract; 2398 tracte tectospinal n m vestibulospinal tract es tracto tectoespinal NEUROANATOMIA. Conjunt de fi- en tectospinal tract bres que s’originen al nucli vestibular lateral del bulb raquidi, que NEUROANATOMIA. Conjunt de fibres que s’originen en els tubercles descendeixen, sense encreuar-se, quadrigeminats superiors, es de- pel cordó anterior de la medul·la cussen en el mesencèfal i discorren espinal fins a fer sinapsi amb les pel cordó anterior de la medul·la neurones de la banya anterior, i espinal fins a fer sinapsi amb les

316 T

actuen en el control del manteni- canvis moleculars que té lloc a ment de la postura. nivell cel·lular.

Nota: La transducció de senyal comença 2404 tracte vestibulospinal amb l’activació extracel·lular d’un re- lateral n m ceptor, que pot generar la síntesi d’un veg. tracte segon missatger, i acaba amb el desen- cadenament d’una resposta fisiològica. estibulospinal n m 2408 transducina n f 2405 tractografia n f es transducina es tractografía en transducin en tractography NEUROBIOLOGIA CEL·LULAR. Proteïna NEUROLOGIA. Tècnica d’imatgeria G localitzada al citoplasma dels que permet visualitzar els tractes fotoreceptors que inicia la foto- encefàlics mitjançant l’ús combi- transducció a la retina. nat de ressonància magnètica i de processament d’imatges digitals. 2409 transductor n m Nota: La tractografia permet visualitzar in vivo diversos fascicles nerviosos i es- es transductor tudiar el trencament o la desconnexió en transducer de fibres en patologies com els trauma- NEUROCIÈNCIA COMPUTACIONAL. tismes cranioencefàlics o els accidents Dispositiu que transforma senyals vasculars cerebrals. La tècnica utilitza d’un tipus d’energia a un altre ti- seqüències de ressonància sensibles al moviment de les molècules d’aigua pus tot preservant-ne la informa- (imatges de tensor de difusió). ció.

2406 transducció d’estímul n f 2410 transmissió quàntica n f es transducción de estímulo es transmisión cuántica en stimulus transduction en quantal transmission NEUROFISIOLOGIA CEL·LULAR I DE NEUROFISIOLOGIA CEL·LULAR I DE SIS- SISTEMES. Conversió de l’energia TEMES. Transmissió sinàptica de- original d’un estímul sensorial en guda a l’alliberament unitari d’un un codi bioelèctric que el sistema nombre discret de molècules de nerviós pot interpretar, que té lloc neurotransmissor per cada vesícula en una neurona sensorial primària. presinàptica.

2407 transducció de senyal n f 2411 transmissió sinàptica n f sin. compl. senyalització n f es transmisión sináptica en synaptic transmission es señalización; transducción de señal NEUROFISIOLOGIA CEL·LULAR I DE en signal transduction; signaling SISTEMES. Procés de transmissió de senyals des d’una neurona NEUROBIOLOGIA CEL·LULAR. Trans- presinàptica cap a una neurona formació d’un estímul mecànic o postsinàptica. químic en una resposta fisiològica mitjançant una concatenació de

317 T

2412 transport actiu n m Nota: Els transportadors poden intervenir en els processos de transport actiu o de es transporte activo transport passiu de molècules com ara en active transport la glucosa, els aminoàcids o els neuro- NEUROBIOLOGIA CEL·LULAR. Movi- transmissors. ment de molècules i ions a través d’una membrana, generalment en 2416 trastorn adaptatiu n m contra del seu gradient electroqu- es trastorno adaptativo ímic, per un procés que requereix en adjustment disorder energia metabòlica. NEUROPSICOLOGIA I PSIQUIATRIA. Trastorn caracteritzat per una 2413 transport axonal n m reacció desadaptativa davant un es transporte axonal estrès psicosocial identificable, en axonal transport que pot manifestar-se en forma NEUROBIOLOGIA CEL·LULAR. Trans- de símptomes depressius ansiosos, port de molècules i d’orgànuls a conductuals o combinats. través d’un sistema intern de des- plaçament que fa servir el citos- 2417 trastorn afectiu n m quelet dels axons de les neurones veg. trastorn de l’estat com a substrat. d’ànim n m Nota: El transport axonal pot ser ante- rògrad o retrògrad, segons el sentit en 2418 trastorn amnèsic què es desplacen els elements transpor- alcohòlic n m tats. veg. síndrome de Korsakov n f 2414 transport passiu n m 2419 trastorn antisocial de la sin. compl. difusió personalitat n m facilitada n f sin. compl. psicopatia n f es difusión facilitada; es psicopatía; trastorno transporte pasivo antisocial de la personalidad en facilitated diffusion; en antisocial personality passive transport disorder; psycopathy NEUROBIOLOGIA CEL·LULAR. Difu- NEUROPSICOLOGIA I PSIQUIATRIA. sió de molècules o d’ions a través Trastorn de la personalitat carac- d’una membrana, a favor del seu teritzat per una pauta de compor- gradient electroquímic i sense tament irresponsable, impulsiu, despesa d’energia, per mitjà d’un agressiu i antisocial, que priva d’es- canal iònic o d’un transportador. tablir vincles afectius, sense que es generi angoixa ni sentiments de 2415 transportador n m culpabilitat davant les situacions es transportador que es provoquen. en transporter NEUROBIOLOGIA CEL·LULAR. Proteïna transmembrana que permet el pas de molècules de mida mitjana i petita cap a l’interior de la cèl·lula a través de la membrana plasmàtica.

318 T

2420 trastorn autista n m inadequades a la percepció d’ame- sin. compl. autisme n m; naces internes o externes que es síndrome de Kanner n f tradueixen en episodis persistents i recurrents d’ansietat. es autismo; síndrome de Kanner; trastorno autista 2424 trastorn d’Asperger n m en autism; autistic disorder; Kanner syndrome es trastorno de Asperger en Asperger’s disorder NEUROPSICOLOGIA I PSIQUIATRIA. Trastorn generalitzat del desenvo- NEUROPSICOLOGIA I PSIQUIATRIA. lupament que apareix abans dels Trastorn generalitzat del desenvo- tres anys d’edat i es manifesta en lupament caracteritzat per una al- forma d’alteració de la comunica- teració greu de la interacció social i ció i la interacció social en graus per unes pautes de comportament, diversos, amb comportaments uns interessos i unes activitats res- estereotipats i llenguatge idiosin- trictius i repetitius, sense alteració cràtic. significativa del llenguatge.

2421 trastorn bipolar n m 2425 trastorn d’horari n m sin. compl. psicosi es jet lag maniacodepressiva n f en jet lag es psicosis maniacodepresiva; NEUROFISIOLOGIA CEL·LULAR I DE trastorno bipolar SISTEMES. Trastorn psíquic i físic en bipolar disorder; causat per la dessincronització manic-depressive psychosis dels ritmes circadiaris associada a les variacions de la llum que es NEUROPSICOLOGIA I PSIQUIATRIA. produeixen després d’un despla- Trastorn de l’estat d’ànim carac- çament de llarga durada a través teritzat per l’alternança de fases de diversos fusos horaris. maníaques i fases depressives. Nota: El trastorn d’horari es pateix, per exemple, després d’un viatge aeri llarg 2422 n m trastorn ciclotímic a causa de les diferències horàries entre es trastorno ciclotímico el lloc d’origen i el d’arribada. en cyclothymic disorder 2426 trastorn de conversió n m NEUROPSICOLOGIA I PSIQUIATRIA. Trastorn bipolar que comporta sin. compl. histèria de fluctuacions de l’estat d’ànim conversió n f amb períodes de símptomes hi- es histeria de conversión; pomaníacs i períodes de símpto- trastorno de conversión mes depressius que no arriben a la en conversion disorder; intensitat d’un episodi de depressió conversion hysteria major. NEUROPSICOLOGIA I PSIQUIATRIA. 2423 trastorn d’ansietat n m Trastorn somatomorf caracteritzat per símptomes o dèficits que es trastorno de ansiedad afecten les funcions motores o en anxiety disorder sensorials, suggestius d’un tras- NEUROPSICOLOGIA I PSIQUIATRIA. Trastorn caracteritzat per respostes

319 T

torn neurològic o d’alguna altra 2430 trastorn de la personalitat malaltia. per evitació n m Nota: Els símptomes poden incloure es trastorno de la personalidad paràlisi, tremolor, ceguesa i episodis por evitación de compulsió. en avoidant personality disorder 2427 trastorn NEUROPSICOLOGIA I PSIQUIATRIA. de l’aprenentatge n m Trastorn de la personalitat caracteritzat per una pauta generalit- es trastorno del aprendizaje zada de malestar i desinterès en en learning disorder el context social, acompanyada NEUROPSICOLOGIA I PSIQUIATRIA. d’una por persistent d’una avalu- Trastorn que s’inicia en la infància ació negativa. o l’adolescència caracteritzat per un mal rendiment de l’infant en 2431 trastorn de La Tourette n m lectura, càlcul o expressió escrita sin. compl. síndrome de La substancialment inferior a l’esperat Tourette n f d’acord amb la seva edat, escola- rització i nivell d’intel·ligència. es síndrome de la Tourette; trastorno de la Tourette 2428 trastorn en Tourette disorder; Tourette de l’estat d’ànim n m syndrome sin. compl. trastorn NEUROLOGIA. Trastorn de tics, de afectiu n m base genètica, d’aparició en la in- fància caracteritzat per l’ocurrència es trastorno afectivo; trastorno de tics motors i vocals múltiples del estado de ánimo juntament amb un o més tics ver- en affective disorder; mood bals. disorder NEUROPSICOLOGIA I PSIQUIATRIA. 2432 trastorn delirant n m Trastorn caracteritzat per una al- sin. compl. paranoia n f teració de l’estat d’ànim, que pot tendir cap a un estat deprimit o es paranoia; trastorno delirante un estat eufòric. en delusional disorder; paranoia

Nota: Els trastorns de l’estat d’ànim NEUROPSICOLOGIA I PSIQUIATRIA. inclouen els trastorns depressius i els Trastorn psicòtic caracteritzat per trastorns bipolars. la presència d’un deliri crònic, sistematitzat, irrebatible a l’argumen- 2429 trastorn tació lògica, que té una durada de la personalitat n m mínima d’un mes. es trastorno de personalidad en personality disorder NEUROPSICOLOGIA I PSIQUIATRIA. Trastorn caracteritzat per un patró de personalitat estable, persistent i rígid capaç de causar un dèficit significatiu en la capacitat d’adap- tació o un sentiment subjectiu de malestar.

320 T

2433 trastorn depressiu n m crònic caracteritzat per autoestima baixa, pèrdua o augment de sin. compl. depressió n f la gana, insomni o hipersòmnia, es depresión; trastorno manca d’energia o fatiga i senti- depresivo ments de desesperança. en depression; depressive disorder 2437 trastorn esquizoafectiu n m NEUROPSICOLOGIA I PSIQUIATRIA. es trastorno esquizoafectivo Trastorn de l’estat d’ànim carac- en schizoaffective disorder teritzat per una simptomatologia NEUROPSICOLOGIA I PSIQUIATRIA. molt diversa, amb un afebliment Trastorn psicòtic caracteritzat per o una disminució de les forces la coexistència de símptomes psi- anímiques, intel·lectuals i fins i còtics amb un episodi de depres- tot físiques de l’individu, que es sió major, un episodi maníac o un manifesta en tristesa, davallada episodi mixt. de l’autoestima, sentiments de desesperança i solitud. 2438 trastorn Nota: Dins del trastorn depressiu s’inclo- esquizofreniforme n m uen, entre d’altres, la depressió major i el trastorn distímic. es trastorno esquizofreniforme en schizophreniform disorder 2434 trastorn depressiu NEUROPSICOLOGIA I PSIQUIATRIA. major n m Trastorn psicòtic caracteritzat per sin. depressió major n f una simptomatologia idèntica a la de l’esquizofrènia amb una durada 2435 trastorn dissociatiu n m inferior a sis mesos. sin. compl. histèria 2439 trastorn esquizoide de la dissociativa n f personalitat n m es histeria disociativa; trastorno es trastorno esquizoide de la disociativo personalidad en dissociative disorder; en schizoid personality disorder dissociative hysteria NEUROPSICOLOGIA I PSIQUIATRIA. NEUROPSICOLOGIA I PSIQUIATRIA. Trastorn de la personalitat caracte- Trastorn caracteritzat per una al- ritzat per una pauta generalitzada teració temporal i sobtada de les d’indiferència a les relacions socials funcions integradores de la iden- i un marc restringit d’experiència i titat, la memòria o la consciència, expressió emocional. sense causa orgànica. 2440 trastorn esquizotípic de la 2436 trastorn distímic n m personalitat n m sin. compl. distímia n f es trastorno esquizotípico de la es distimia; trastorno distímico personalidad en dysthymia; dysthymic en schizotypal personality disorder disorder NEUROPSICOLOGIA I PSIQUIATRIA. NEUROPSICOLOGIA I PSIQUIATRIA. Trastorn depressiu de caràcter Trastorn de la personalitat carac-

321 T

teritzat per un patró general de com en la vivència de la pròpia dèficit significatiu en les relacions imatge, per la impulsivitat, pel socials i interpersonals, causat comportament suïcida i per una per una capacitat reduïda per a sensació de buidor crònica. la interrelació personal, que va associat a alteracions cognitives 2444 trastorn mental n m o perceptives i a excentricitats del sin. compl. malaltia mental n f comportament. es enfermedad mental; 2441 trastorn generalitzat del trastorno mental desenvolupament n m en mental disorder; mental illness es trastorno generalizado del desarrollo NEUROPSICOLOGIA I PSIQUIATRIA. en pervasive developmental Alteració conductual o psicològi- disorder ca que suposa canvis funcionals significatius en la vida de l’indivi- NEUROPSICOLOGIA I PSIQUIATRIA. du, i que pot ser deguda a causes Trastorn que s’inicia en la infància biològiques, socials, psicològiques caracteritzat per un deteriorament o genètiques. qualitatiu en el desenvolupament de la interacció social i de les ha- 2445 trastorn narcisista de la bilitats comunicatives. personalitat n m

2442 trastorn histriònic de la es trastorno narcisista de la personalitat n m personalidad en narcissistic personality es trastorno histriónico de la disorder personalidad en histrionic personality disorder NEUROPSICOLOGIA I PSIQUIATRIA. Trastorn de la personalitat carac- NEUROPSICOLOGIA I PSIQUIATRIA. teritzat per una pauta generalitza- Trastorn de la personalitat caracte- da d’autoimportància, necessitat ritzat per una pauta generalitzada d’admiració i falta d’empatia. d’hiperreactivitat emocional, una cerca exagerada d’atenció i l’apa- 2446 trastorn rició de canvis bruscos en l’estat obsessivocompulsiu n m d’ànim. es trastorno 2443 trastorn límit de la obsesivo-compulsivo personalitat n m en obsessive-compulsive disorder sigla TLP n m NEUROPSICOLOGIA I PSIQUIATRIA. es trastorno límite de la Trastorn d’ansietat caracteritzat personalidad; TLP per la presència d’obsessions i de en borderline personality compulsions. disorder; BPD NEUROPSICOLOGIA I PSIQUIATRIA. Trastorn de la personalitat caracteritzat per la inestabilitat afectiva, tant en les relacions interpersonals

322 T

2447 trastorn paranoide de la 2450 trastorn psicòtic n m personalitat n m sin. compl. psicosi n f es trastorno paranoide de la es psicosis; trastorno psicótico personalidad en psychosis; psychotic disorder en paranoid personality disorder NEUROPSICOLOGIA I PSIQUIATRIA. NEUROPSICOLOGIA I PSIQUIATRIA. Trastorn greu caracteritzat per la Trastorn de la personalitat carac- pèrdua del contacte amb la reali- teritzat per rigidesa de pensa- tat, un comportament inadaptat, ment, incapacitat d’autocrítica i la desorganització de la persona- una tendència generalitzada a la litat, alteracions del pensament, el desconfiança i a interpretar injus- desequilibri de l’estat d’ànim i la tificadament les accions dels altres presència de deliris i al·lucinacions. com a deliberadament agressives o amenaçants. 2451 trastorn sexual n m

2448 trastorn per dèficit sin. compl. disfunció sexual n f d’atenció amb es disfunción sexual; trastorno hiperactivitat n m sexual sigla TDAH n m en sexual disorder; sexual dysfunction es trastorno por déficit de atención con hiperactividad; NEUROPSICOLOGIA I PSIQUIATRIA. TDAH Trastorn d’índole i causalitat molt en ADHD; attention deficit diverses, caracteritzat per una al- hyperactivity disorder teració repetida del desenvolupament normal d’una o més fases del NEUROPSICOLOGIA I PSIQUIATRIA. cicle de resposta sexual humana. Trastorn que s’inicia en la infàn- cia i es manifesta abans del set 2452 trastorn somatomorf n m anys, caracteritzat per inatenció, es trastorno somatomorfo hiperactivitat i impulsivitat, que en somatoform disorder es presenten amb una intensitat desadaptativa i incoherent amb NEUROPSICOLOGIA I PSIQUIATRIA. el nivell de desenvolupament de Trastorn caracteritzat per símpto- l’individu. mes físics per als quals no es troba cap explicació d’origen orgànic. 2449 trastorn per estrès posttraumàtic n m 2453 tremolor n m/f es trastorno por estrés es temblor postraumático en tremor en post-traumatic stress disorder NEUROLOGIA. Sèrie de petites oscil- NEUROPSICOLOGIA I PSIQUIATRIA. lacions mecàniques, rítmiques i de Trastorn d’ansietat caracteritzat freqüència variable del cos o d’una per la reexperimentació angoixosa part del cos, que pot ser conse- d’un fet d’alta intensitat emocional qüència d’una resposta fisiològi- viscut per l’individu. ca o un símptoma de patolologia neurològica.

323 T

2454 tremolor parkinsonià n m es forma per l’acció de la fosfoli- es temblor parkinsoniano pasa C sobre els fosfolípids de la en parkinsonian tremor membrana plasmàtica i actua com a segon missatger en la transmissió NEUROLOGIA. Tremolor caracteritzat del senyal cel·lular. per un ritme anormal d’activació muscular en repòs que s’observa 2459 trifosfat de guanosina n m a les extremitats superiors, mans o musculatura cefàlica dels pacients sigla GTP n m afectats de la malaltia de Parkin- es trifosfato de guanosina; GTP son. en guanosine triphosphate; GTP NEUROQUÍMICA. Nucleòtid format 2455 tren d’impulsos elèctrics n m per guanosina i tres àtoms de fos- es tren de impulsos eléctricos fat que s’utilitza com a unitat de en pulse train transferència d’energia en reacci- NEUROFISIOLOGIA CEL·LULAR I DE SIS- ons metabòliques per hidròlisi dels TEMES. Sèrie continuada d’impulsos seus enllaços fosfòrics. elèctrics. 2460 trígon cerebral n m 2456 tren d’impulsos veg. fòrnix n m nerviosos n m es tren de impulsos nerviosos 2461 triptòfan n m en spike train es triptófano en tryptophan NEUROFISIOLOGIA CEL·LULAR I DE SIS- TEMES. Sèrie continuada d’impulsos NEUROQUÍMICA. Aminoàcid essen- nerviosos. cial precursor de la serotonina.

2457 trifosfat d’adenosina n m 2462 tronc de l’encèfal n m sin. compl. sin. compl. tija encefàlica n f adenosinatrifosfat n m es tronco del encéfalo sigla ATP n m en brain stem; brainstem es adenosintrifosfato; trifosfato NEUROANATOMIA. Porció de l’en- de adenosina; ATP cèfal constituïda pel mesencèfal, en adenosine triphosphate; ATP la protuberància i el bulb raquidi. NEUROQUÍMICA. Nucleòtid format Nota: 1. El tronc de l’encèfal està cobert per adenosina i tres grups fosfat en la part posterior pel cerebel, amb el que constitueix una de les unitats qual connecta a través dels peduncles cerebel·losos. de transferència d’energia dels 2. És una via de pas de tractes ascen- organismes vius mitjançant la hi- dents i descendents que uneixen l’en- dròlisi dels enllaços fosfat. cèfal amb la medul·la espinal, i conté els nuclis d’origen de la major part dels 2458 trifosfat d’inositol n m nervis cranials i de la formació reticular. es trifosfato de inositol en inositol triphosphate NEUROQUÍMICA. Molècula que, juntament amb el diacilglicerol,

324 T

2463 troponina n f 2468 tubercle quadrigeminat n m es troponina sin. compl. col·licle n m en troponin es colículo; tubérculo NEUROBIOLOGIA CEL·LULAR. Proteï- cuadrigémino na present en el sarcòmer de les en colliculus fibres musculars que, en unir-se al NEUROANATOMIA. Cadascuna de 2+ Ca mitjançant la tropomiosina, les quatre prominències mamil- es desprèn de les fibres d’actina i liformes situades al sostre del permet la interacció i la formació mesencèfal que formen la làmina de ponts encreuats entre els fila- quadrigeminada. ments d’actina i miosina. Nota: 1. Els tubercles quadrigeminats es divideixen en superiors, relacionats 2464 TTX n f amb la via òptica, i inferiors, relacionats veg. tetrodotoxina n f amb la via auditiva. 2. El braç de cadascun dels tubercles 2465 tub nerviós n m quadrigeminats l’uneix amb el nucli geniculat lateral del tàlem (superior) i veg. tub neural n m amb el nucli geniculat medial del tàlem (inferior). 2466 tub neural n m sin. compl. tub nerviós n m 2469 tumor astrocitari n m es tubo nervioso; tubo neural veg. astrocitoma n m en neural tube 2470 túnica vascular de l’ull n f NEUROBIOLOGIA DEL DESENVOLUPA- MENT. Estructura tubular forma- sin. compl. tracte uveal n m; da per la invaginació de la placa úvea n f neural durant el desenvolupament es túnica vascular del ojo; úvea embrionari i a partir de la qual en uvea; uveal tract; vascular s’origina el sistema nerviós central. tunic of eyeball NEUROANATOMIA. Túnica pigmentà- 2467 tubercle mamil·lar ria i vascular de l’ull situada entre de l’hipotàlem n m l’escleròtica i la retina i integrada sin. compl. cos mamil·lar n m per l’iris, el cos ciliar i la coroide. es cuerpo mamilar; tubérculo mamilar del hipotálamo 2471 turó axònic n m en mammillary body; veg. con axònic n m mammillary tubercle of hypothalamus NEUROANATOMIA. Cadascuna de les formacions de l’hipotàlem situades a cada costat de la línia mediana, darrere de l’infundíbul i davant de la substància perforada posteri- or, que contenen diversos nuclis mamil·lars.

325

2472 uncus n m 2474 unió intercel·lular sin. compl. ganxo n m comunicant n f es gancho; uncus veg. unió gap n f en uncus 2475 unió neuromuscular n f NEUROANATOMIA. Prolongació de forma cònica i amb un vèrtex trun- veg. sinapsi neuromuscular n f cat i arrodonit que surt de l’extrem anterior de la circumvolució para- 2476 unitat funcional hipocàmpica, en direcció medial. neurona-glia n f

Nota: A la part profunda de l’uncus es es unidad funcional troba l’amígdala. neurona-glía en neuron-glia unit 2473 unió gap n f NEUROFISIOLOGIA CEL·LULAR I DE SIS- sin. compl. unió intercel·lular TEMES. Unitat funcional formada comunicant n f per una neurona i per les cèl·lules de neuròglia que s’hi associen i es unión de tipo gap; unión permeten potenciar la plasticitat intercelular comunicante i la funció del conjunt. en gap junction NEUROBIOLOGIA CEL·LULAR. Unió 2477 unitat motora n f de comunicació en què l’alineació es unidad motora dels connexons de les cèl·lules en en motor unit contacte conforma un canal iònic que connecta directament els cito- NEUROFISIOLOGIA CEL·LULAR I DE SIS- plasmes i permet un flux directe de TEMES. Unitat funcional d’activitat càrregues elèctriques i molècules motora formada per una moto- de mida petita. neurona i pel conjunt de fibres musculars que innerva. Nota: En les sinapsis, el canal proteic de la unió gap permet connectar directa- Nota: Les unitats motores poden ser ment el botó sinàptic amb l’element petites, les quals generen poca força postsinàptic. però són molt precises, o mitjanes o grans, les quals generen molta força però tenen una precisió baixa.

327 U

2478 utricle n m es utrículo en utricle NEUROANATOMIA. Òrgan otolític del laberint membranós a partir del qual s’originen els conductes semicirculars que contenen els receptors de l’equilibri.

Nota: L’utricle respon als moviments d’acceleració lineal.

2479 úvea n f veg. túnica vascular de l’ull n f

328 V

2480 V parell cranial n m la distància entre un elèctrode d’es- timulació i un elèctrode de registre i veg. nervi trigemin n m s’expressa en metres per segon (m/s).

2481 varicositat n f 2484 veratridina n f es varicosidad es veratridina en varicosity en veratridine NEUROHISTOLOGIA. Dilatació de la NEUROFARMACOLOGIA. Alcaloide membrana i del neuroplasma de neurotòxic que fixa els canals de la porció més distal de l’axó que Na+ en posició oberta i provoca conté les vesícules d’alliberament una despolarització de les neuro- del neurotransmissor. nes.

2482 vasomotor -a adj 2485 vermis n m es vasomotor es vermis en vasomotor en vermis NEUROFISIOLOGIA CEL·LULAR I DE SIS- NEUROANATOMIA. Part mediana TEMES. Dit del nervi o de la subs- del cerebel, situada entre els dos tància amb capacitat per a produir hemisferis. modificacions del diàmetre dels Nota: Des del punt de vista filogenètic, vasos sanguinis. el vermis forma part del paleocerebel. 2483 velocitat de conducció 2486 vesícula n f nerviosa n f es vesícula es velocidad de conducción en vesicle; vesicula nerviosa en nerve conduction velocity NEUROHISTOLOGIA. Orgànul cel·lular petit en forma de cavitat, aïllat de NEUROFISIOLOGIA CEL·LULAR I DE SIS- l’exterior per una membrana lipí- TEMES. Velocitat a la qual els axons dica, que té la funció d’emmagat- d’un nervi propaguen un potencial zemar i de transportar molècules d’acció nerviós compost. de mida petita i mitjana, i d’allibe- Nota: La velocitat de conducció nerviosa rar-les a la fenedura sinàptica per s’obté dividint el temps de latència del potencial d’acció nerviós compost per 329 V

fusió amb la membrana presinàp- qual arriben als nuclis septals, a tica. l’hipotàlem, a l’escorça cerebral i

Nota: Les vesícules petites i clares conte- als nuclis del tronc de l’encèfal. nen neurotransmissors de pes molecular baix, mentre que les vesícules grosses 2493 via de la tirosina-cinasa n f i electrodenses contenen pèptids neu- es vía de la tirosina cinasa rotransmissors. en tyrosine kinase pathway 2487 vesícula acústica n f NEUROBIOLOGIA CEL·LULAR. Via molecular en la qual la interacció d’un veg. vesícula òtica n f lligand, generalment un factor tròfic, activa un receptor tirosina- 2488 vesícula òtica n f cinasa que al seu torn activa una sin. compl. vesícula acústica n f sèrie de molècules de transducció es vesícula acústica; vesícula de senyal, normalment cascades ótica enzimàtiques, les quals transmeten en acoustic vesicle; otic vesicle el senyal de l’exterior de la cèl·lula cap a l’interior i en canvien l’estat NEUROBIOLOGIA DEL DESENVOLU- metabòlic. PAMENT. Sac ovoide format per l’oclusió de la fossa acústica que 2494 via dorsal de la visió n f constitueix el primordi de l’orella interna embrionari. es vía dorsal de la visión en dorsal stream of vision 2489 vestíbul extern n m NEUROANATOMIA. Via neural de es vestíbulo externo processament de la informació que en outer vestibule arriba a l’escorça parietal posterior procedent de les àrees visuals, que NEUROBIOLOGIA CEL·LULAR. Regió està implicada en la localització d’un canal iònic situada al voltant dels objectes observats. del porus i comunicada amb el filtre de selectivitat que regula la Nota: La via dorsal de la visió es consi- permeabilitat del canal al pas de dera la continuació de la via magnocellular. determinats ions. 2495 via M n f 2490 vestibulocerebel n m veg. via magnocel·lular n f veg. arquicerebel n m 2496 via magnocel·lular n f 2491 VI parell cranial n m sin. compl. via M n f veg. nervi motor ocular extern n m es vía M; vía magnocelular en M-pathway; magnocellular 2492 via amigdalòfuga pathway ventral n f NEUROANATOMIA. Via neural ori- es vía amigdalófuga ventral ginada a les neurones magnocel- en ventral amygdalofugal lulars de la retina que es projecta pathway a les capes magnocel·lulars del nucli geniculat lateral del tàlem, NEUROANATOMIA. Via neural efe- i d’aquí a les àrees visuals, i que rent de l’amígdala les fibres de la

330 V

està implicada en la relació espacial 2500 via neural n f i en el moviment dels objectes. es vía neural Nota: La via magnocel·lular té una capa- en neural pathway; neural tract citat baixa de discriminació espacial dels NEUROANATOMIA. objectes i una discriminació temporal Sistema de con- elevada. nexions establert entre diferents neurones que constitueixen un 2497 via mesocortical n f circuit funcional, integrat per les projeccions neuronals i les cèl·lules es vía mesocortical de neuròglia que les acompanyen. en mesocortical pathway NEUROANATOMIA. Via neural modu- 2501 via nigrostriatal n f ladora del sistema nerviós central, es vía nigroestriada originada l’àrea tegmental ventral i en nigrostriatal pathway formada per neurones dopaminèr- giques, amb una distribució difusa NEUROANATOMIA. Conjunt de fibres per l’escorça cerebral. de les vies moduladores del sistema nerviós central, formades per 2498 via mesolímbica n f neurones dopaminèrgiques que connecten la porció compacta de es vía mesolímbica la substància negra del mesencèfal en mesolimbic pathway fins l’estriat. NEUROANATOMIA. Via neural modu- Nota: Aquesta via aporta el 75% de ladora del sistema nerviós central, la dopamina que arriba a l’encèfal. La originada l’àrea tegmental ventral disminució de la quantitat de dopamina i formada per neurones dopami- que arriba a l’estriat és la causant de nèrgiques, amb una distribució per la simptomatologia que s’observa en diverses estructures del sistema la malaltia de Parkinson. límbic. 2502 via òptica n f 2499 via moduladora del es vía óptica sistema nerviós central n f en visual pathway es vía moduladora del sistema NEUROANATOMIA. Conjunt de fibres nervioso central nervioses que transmeten l’impuls en modulatory pathway of the elèctric des dels receptors visuals central nervous system de la retina fins a l’àrea visual.

NEUROANATOMIA. Conjunt de fibres Nota: La via òptica està formada per les nervioses que utilitzen un neuro- neurones de la retina, el nervi òptic, el transmissor determinat i que regu- quiasma òptic, el tracte òptic, el nucli len les funcions del sistema nerviós geniculat lateral del tàlem, la radiació central mitjançant la modulació de òptica i les àrees visuals de l’escorça l’activitat de diversos neurotrans- cerebral. missors. 2503 via P n f Nota: Les principals vies moduladores del sistema nerviós central estan formades veg. via parvocel·lular n f per fibres de neurones que utilitzen com a neurotransmissor l’acetilcolina, la dopamina, la noradrenalina i la serotonina.

331 V

2504 via parvocel·lular n f 2509 visceroceptor n m sin. compl. via P n f sin. visceroreceptor n m es vía P; vía parvocelular es visceroceptor en P-pathway; parvocellular en visceroceptor; visceroreceptor pathway NEUROFISIOLOGIA CEL·LULAR I DE SIS- NEUROANATOMIA. Via neural origi- TEMES. Receptor sensorial localitzat nada a les neurones parvocel·lulars als òrgans interns o viscerals de de la retina que es projecta a les l’organisme o als seus embolcalls capes parvocel·lulars del nucli geni- connectius, que recull la informa- culat lateral del tàlem, i d’aquí a les ció sensorial reguladora d’aquestes àrees visuals, i que està implicada estructures. en la identificació del color i de la forma dels objectes. 2510 visceroreceptor n m Nota: La via parvocel·lular té una capa- sin. visceroceptor n m citat alta de discriminació espacial dels objectes i una discriminació temporal 2511 visió n f baixa. es visión 2505 via piramidal n f en vision veg. tracte piramidal n m NEUROFISIOLOGIA CEL·LULAR I DE SISTEMES. Percepció dels estímuls 2506 via ventral de la visió n f lluminosos que es vehicula a tra- vés del sistema visual, mitjançant es vía ventral de la visión la qual es discrimina i s’interpreta en ventral stream of vision informació de l’entorn que permet NEUROANATOMIA. Via de processa- distingir els objectes, les formes i ment de la informació que arriba els colors. a l’escorça temporal inferior procedent de les àrees visuals, que 2512 visió doble n f intervé en la identificació d’allò veg. diplopia n f que s’observa. Nota: La via ventral de la visió es conside- 2513 visió escotòpica n f ra la continuació de la via parvocel·lular. sin. compl. escotopia n f 2507 VII parell cranial n m es escotopía; visión escotópica veg. nervi facial n m en scotopia; scotopic vision NEUROFISIOLOGIA CEL·LULAR I DE SIS- 2508 VIII parell cranial n m TEMES. Visió que té lloc a nivells veg. nervi d’il·luminació baixos una vegada vestibulococlear n m s’ha produït l’adaptació a la foscor i en la qual intervenen essencialment els bastons.

332 V

2514 visió estereoscòpica n f 2518 vòxel n m es visión estereoscópica es vóxel en stereoscopic vision en voxel NEUROFISIOLOGIA CEL·LULAR I DE SIS- NEUROCIÈNCIA COMPUTACIONAL. TEMES. Capacitat del sistema visual Cadascuna de les fraccions míni- d’inferir la distància a la qual se mes en què resulta dividit un espai situen els objectes respecte dels tridimensional en sotmetre’l a un ulls mitjançant la comparació i uni- escombratge electrònic. ficació de les imatges percebudes per cada ull, que permet la visió en 2519 vuitè parell cranial n m profunditat i en tres dimensions. veg. nervi vestibulococlear n m 2515 visió tricromàtica n f es visión tricromática en trichromatic vision NEUROFISIOLOGIA CEL·LULAR I DE SIS- TEMES. Capacitat del sistema visual de percebre diferents colors de l’espectre mitjançant la combina- ció de proporcions específiques de llum dels tres colors bàsics a partir de l’estimulació dels tres tipus de cons diferents.

2516 volta dels quatre pilars n f veg. fòrnix n m

2517 volum sanguini cerebral n m es volumen sanguíneo cerebral en cerebral blood volume NEUROFISIOLOGIA CEL·LULAR I DE SIS- TEMES. Volum de sang present en una regió cerebral determinada.

Nota: 1. El volum sanguini cerebral s’expressa en mil·lilitres (ml). 2. El volum sanguini cerebral s’utilitza en la ressonància magnètica funcional i en la tomografia d’emissió de positrons per a avaluar els canvis de l’activitat cerebral relacionats amb canvis del volum d’irrigació cerebral a la regió d’estudi.

333

2520 X parell cranial n m 2523 xarxa neuronal veg. nervi vague n m autoorganitzativa n f sin. compl. xarxa neuronal 2521 xarxa neuronal n f de Kohonen n f veg. circuit neuronal n m es red neuronal autoorganizativa; red 2522 xarxa neuronal artificial n f neuronal de Kohonen sigla XNA n f en Kohonen neural network; self-organizing neural es red neuronal artificial; RNA network en artificial neural network; ANN NEUROCIÈNCIA COMPUTACIONAL. Xarxa neuronal artificial bicapa for- NEUROCIÈNCIA COMPUTACIONAL. mada per un conjunt de neurones Model matemàtic inspirat en disposades en línia o en una matriu l’estructura i el funcionament del bidimensional que és entrenada sistema nerviós, format per un amb un algorisme d’aprenentatge conjunt de neurones artificials in- no supervisat el qual modifica els terconnectades cadascuna de les pesos de les sinapsis seguint criteris quals integra els senyals que rep i topològics i produeix respostes en genera un únic senyal de sortida, què patrons d’entrada similars acti- i que generalment presenta ca- ven neurones de sortida físicament pacitat d’aprenentatge gràcies a properes. l’aplicació d’algorismes. Nota: La xarxa neural autoorganitzativa s’inspira en la manera com l’escorça cerebral processa la informació sensorial.

2524 xarxa neuronal de Kohonen n f veg. xarxa neuronal autoorganitzativa n f

2525 XI parell cranial n m veg. nervi espinal n m

335 X

2526 XII parell cranial n m veg. nervi hipoglòs n m

2527 xip n m es chip en chip NEUROCIÈNCIA COMPUTACIONAL. Peça petita de material semicon- ductor, generalment silici, sobre la qual es construeix un circuit integrat.

Nota: En un ús terminològic poc precís la denominació xip es fa servir com a sinònima de circuit integrat.

2528 XNA n f veg. xarxa neuronal artificial n f

2529 xoc espinal n m sin. xoc medul·lar n m es choque medular en spinal shock NEUROLOGIA. Estat de paràlisi flàcci- da i d’areflèxia consecutiu a una le- sió de la medul·la, localitzat en els músculs innervats pels segments espinals situats per sota de la lesió.

2530 xoc medul·lar n m sin. xoc espinal n m

336 Z

2531 zona activa n f 2534 zona incerta n f es zona activa es zona incerta en active zone en zona incerta NEUROBIOLOGIA CEL·LULAR. Regió NEUROANATOMIA. Cúmul de subs- citoplasmàtica del terminal presi- tància grisa de la regió subtalàmica nàptic en la qual es produeix l’exo- que se situa per darrere del nucli citosi vesicular i l’alliberament del subtalàmic i se separa del tàlem neurotransmissor a la fenedura pel fascicle talàmic.

sinàptica. Nota: La zona incerta es considera una extensió de la formació reticular del 2532 zona ciliar n f tronc de l’encèfal i les seves funcions veg. cos ciliar n m són encara força desconegudes.

2533 zona de descàrrega n f es zona de disparo en axon hillock; trigger zone NEUROBIOLOGIA CEL·LULAR. Regió de la porció inicial d’un axó en la qual es genera el potencial d’ac- ció a partir de la suma temporal i espacial dels diferents potencials locals de conducció electrotònica procedents del cos neuronal.

337 Índex castella Índex castellà Índex castella abasia, 1 actividad hipnagógica, 33 abertura media del cuarto actividad motora involuntaria, 34 ventrículo, 1028 actividad motora voluntaria, 35 ablación cerebral, 2 actividad muscular espontánea, 36 acalasia, 5 actividad relacionada con el acalculia, 6 movimiento, 37 acatisia, 7 acto reflejo, 2074 accidente cerebrovascular, 8 acueducto cerebral, 234 acetilcolina, 9 acueducto de Silvio, 234 acetilcolinesterasa, 10 acueducto del mesencéfalo, 234 ACh, 9 acúfeno, 38 AChE, 10 adaptación a la oscuridad, 39 ácido g-aminobutírico, 13 adaptación escotópica, 39 ácido aminofosfovalérico, 14 adaptación neuronal, 23 ácido g-amino-3-hidroxi-5-metil-4- adenilato-ciclasa, 43 isoxazol propiónico, 15 adenohipófisis, 44 ácido araquidónico, 16 adenosina, 45 ácido aspártico, 17 adenosintrifosfato, 2457 ácido domoico, 18 adhesión celular, 47 ácido retinoico, 19 adiadococinesia, 48 acidosis, 20 adicción, 42 acinesia, 21 adipsia, 49 acomodación neuronal, 23 adivinación del pensamiento, 1268 acomodación ocular, 24 adquisición de memoria, 51 acoplamiento adquisición del aprendizaje, 50 excitación-contracción, 22 adrenalina, 52 acromatopsia, 25 adrenérgico, 53 ACTH, 659 adrenoceptor, 2036 actina, 28 adrenolítico, 360 activación cerebral, 29 afasia, 57 activación conductual, 30 afasia cruzada, 61 activación de canal, 31 afasia de Broca, 64 activación propagada, 3 afasia de conducción, 59 activador de la transcripción, 32 afasia de Wernicke, 67

339 Índex castellà afasia expresiva, 64 alcohol etílico, 97 afasia global, 63 alerta, 901 afasia motora, 64 alestesia, 114 afasia motora transcortical, 65 alexia, 99 afasia receptiva, 67 alexia anterior, 100 afasia sensorial, 67 alexia central, 101 afasia sensorial transcortical, 68 alexia posterior, 102 afasia total, 63 alfa-bungarotoxina, 388 afecto, 70 algesia, 103 afecto aplanado, 71 algesimetría, 108 afecto embotado, 72 algesímetro, 107 afecto plano, 71 algia, 106 afecto restringido, 72 algometría, 108 aferente, 73 algómetro, 107 afonía, 74 algoritmo, 109 agenda visoespacial, 2098 algoritmo de aprendizaje, 110 ageusia, 75 algoritmo de retropropagación, 111 agiria, 76 almacenamiento, 819 agitación, 78 alocorteza, 112 agitación psicomotora, 78 alodinia, 113 agnosia, 79 aloquiria, 116 agnosia auditiva, 80 alostesia, 114 agnosia corporal, 287 alteración cognitiva leve, 119 agnosia cromática, 82 alucinación, 117 agnosia digital, 83 alucinación hipnagógica, 33 agnosia táctil, 289 álveo, 120 agnosia visual, 85 amielia, 123 agonista, 86 amígdala, 124 agonista inverso, 87 amígdala cerebelosa, 125 agorafobia, 88 amina, 126 agrafia, 89 amina biógena, 127 agramatismo, 90 4-aminopiridina, 128 agresividad, 91 amiotrofia, 129 agrina, 92 amiotrofia espinal, 310 agudeza visual, 746 amnesia, 131 agujero de conjunción, 1026 amnesia anterógrada, 132 agujero de Luschka, 1027 amnesia de fijación, 132 agujero de Magendie, 1028 amnesia global, 134 agujero de Monro, 1029 amnesia global transitoria, 135 agujero interventricular, 1029 amnesia lagunar, 136 agujero intervertebral, 1026 amnesia retrógrada, 137 agujero magno, 1032 amorfosíntesis, 138 agujero occipital, 1032 AMP cíclico, 1421 agujero óptico, 611 AMPA, 15 agujero vertebral, 1035 AMPc, 1421 alalia, 94 amplificador, 142 alaquestesia, 114 amplitud, 143 alcaloide, 95 amplitud cuántica, 144 alcalosis, 96 ampolla, 145

340340 Índex castellà

AMS, 254 antidepresivo, 191 amusia, 147 antidepresivo tricíclico, 192 analgesia, 149 antidrómico, 193 analgésico, 150 antihistamínico, 194 análisis armónico de Fourier, 152 antipsicótico, 195 análisis del ruido, 151 4-AP, 128 análogo, 148 apalestesia, 198 anartria, 153 apertura de canal, 31 anastomosis, 154 aplisia, 199 anatomía neuroquímica, 155 apófisis, 200 anclaje de vesículas, 156 apófisis articular vertebral, 201 anencefalia, 159 apófisis espinosa, 202 anestesia, 160 apófisis odontoides, 203 anestesia dolorosa, 161 apófisis transversa, 204 anestésico, 162 apolipoproteína E, 205 anestésico general, 163 apoptosis, 206 anestésico local, 164 apoptosis neuronal, 207 aneurisma cerebral, 165 apraxia, 208 anfetamina, 121 apraxia bucofacial, 209 anfícito, 476 apraxia constructiva, 210 angioma cerebral, 166 apraxia del vestido, 211 ángulo ponto-cerebeloso, 167 apraxia del vestir, 211 angustia, 168 apraxia del vestirse, 211 anhedonia, 169 apraxia ideacional, 212 anhedonía, 169 apraxia ideocinética, 214 anillo de Zinn, 158 apraxia ideomotora, 214 anillo tendinoso común, 158 apraxia motora, 215 animal bulbar, 170 apraxia oculomotora, 2202 animal de cerebro escindido, 171 aprendizaje, 217, 218 animal descerebrado, 172 aprendizaje asociativo, 219 animal espinal, 173 aprendizaje de evitación, 220 animal mesencefálico, 174 aprendizaje discriminativo, 221 animal talámico, 175 aprendizaje espacial, 222 anión, 176 aprendizaje explícito, 223 anión orgánico, 177 aprendizaje implícito, 224 anisocoria, 178 aprendizaje incidental, 224 anomia, 179 aprendizaje intencional, 223 anorexia nerviosa, 180 aprendizaje interoceptivo, 227 anosmia, 181 aprendizaje no asociativo, 228 anosognosia, 182 aprendizaje no supervisado, 229 anoxia, 183 aprendizaje perceptivo, 230 anquirina, 184 aprendizaje supervisado, 231 ansiedad, 185 aprosodia, 232 ansiolítico, 186 APV, 14 antagonista, 187 aracnoides, 237 antemuro, 540 arco branquial, 238 antiadrenérgico, 360 arco neural, 241 antiálgico, 189 arco reflejo, 240 anticolinesterásico, 190 arco vertebral, 241

341 Índex castellà

área auditiva primaria, 242 astereognosia, 289 área auditiva secundaria, 243 astrocito, 290 área cortical, 244 astrocito fibroso, 291 área de asociación, 245 astrocito protoplasmático, 292 área de Broca, 246 astrocito reactivo, 293 área de Brodmann, 247 astrocitoma, 294 área de fusión, 249 astrocitosis, 295 área de Panum, 249 ataque de pánico, 678 área de Wernicke, 250 ataxia, 297 área del lenguaje, 251 ataxia de Friedreich, 298 área motora del lenguaje, 246 ataxia espinal, 299 área motora primaria, 253 ataxia espinocerebelosa, 300 área motora suplementaria, 254 ataxia vestibular, 301 área olfatoria de asociación, 257 atención, 302 área olfatoria primaria, 256 atetosis, 303 área olfatoria secundaria, 257 atlas, 304 área piriforme, 874 atonía, 305 área postrema, 259 ATP , 2457 área prefrontal, 875 atrofia, 307 área premotora, 261 atrofia cerebral, 308 área preóptica, 262 atrofia muscular espinal, 310 área sensitiva del lenguaje, 250 atrofia muscular espinal área septal, 266 y bulbar, 309 área somatosensitiva primaria, 267 audición, 311 área somatosensitiva audición biaural, 312 secundaria, 268 audición dicótica, 313 área somestésica primaria, 267 audición monoaural, 314 área somestésica secundaria, 268 audímetro, 315 área tegmental ventral, 271 audiometría, 316 área visual, 272 audiómetro, 315 arqueocorteza, 276 aura, 317 arquicerebelo, 275 ausencia, 4 arquipalio, 276 autismo, 318, 2420 arquitectura neural, 278 autoconsciencia, 320 arreflexia, 273 autoestimulación eléctrica arrestina, 284 intracraneal, 321 arrinencefalia, 274 automatismo espinal, 322 asa lenticular, 1467 autónomo, 323 asimetría cerebral, 285 autotopoagnosia, 287 asinergia, 286 aversión condicionada al sabor, 325 asomatognosia, 287 axilema, 333 asta anterior, 346 axis, 327 asta de Ammon, 1146 axolema, 333 asta dorsal, 342 axón, 328 asta intermedio-lateral, 344 axón amielínico, 329 asta lateral, 344 axón colateral de Schaffer, 330 asta posterior, 342 axón colateral recurrente, 331 asta ventral, 346 axón mielínico, 332 astasia, 288 axonal, 335

342342 Índex castellà axónico, 335 calmodulina, 394 axonotmesis, 337 calota craneal, 395 campo de Forel, 396 campo H1 de Forel, 980 campo H2 de Forel, 975 balismo, 338 campo ocular frontal, 399 banda diagonal de Broca, 339 campo receptivo, 400 barbitúrico, 347 campo receptivo auditivo, 401 barorreceptor, 348 campo receptivo somestésico, 402 barrera hematoencefálica, 349 campo receptivo visual, 403 bastoncillo, 350 campo visual, 404 benzodiacepina, 353 canal de activación mecánica, 415 bioimpedancia, 354 canal de Ca2+, 406 blastocito, 355 canal de calcio, 406 blefaroespasmo, 357 canal de Cl–, 408 blefaroptosis, 356 canal de cloro, 408 blob, 358 canal de K+, 411 bloque, 359 canal de Na+, 412 bloqueador adrenérgico, 360 canal de potasio, 411 bloqueador a, 361 canal de sodio, 412 bloqueador b, 362 canal en reposo, 417 bloqueante a-adrenérgico, 361 canal iónico, 414 bloqueante b-adrenérgico, 362 canal mecanosensor, 415 bloqueo de un canal, 365 canal pasivo, 417 bobbing ocular, 367 capa de entrada, 418 bomba de Ca2+, 369 capa de salida, 419 bomba de calcio, 369 capa granular, 420 bomba de Na+/K+, 371 capa infragranular, 421 bomba de sodio-potasio, 371 capa molecular, 422 bomba iónica, 372 capa nuclear externa botón gustativo, 373 de la retina, 423 botón sináptico, 374 capa nuclear interna botulismo, 375 de la retina, 424 bóveda de los cuatro pilares, 1039 capa oculta, 425 bradicinesia, 376 capa piramidal, 426 bradipsiquia, 377 capa plexiforme externa bregma, 381 de la retina, 427 brote axonal, 382 capa plexiforme interna bucle fonológico, 383 de la retina, 428 bulbo olfatorio, 384 capa supragranular, 429 bulbo raquídeo, 385 capa zonal de Waldeyer, 430 bulimia nerviosa, 386 cápsula externa, 431 a-bungarotoxina, 388 cápsula extrema, 432 cápsula interna, 433 caracol, 546 caspasa, 435 cadherina, 391 castigo, 436 calasia, 392 catalepsia, 437 calbindina, 393 cataplejía, 438

343 Índex castellà catatonia, 439 centro nervioso, 483 catatonía, 439 centro pneumotáxico, 484 catecolamina, 440 centro respiratorio, 485 catión, 441 cerebelo, 487 causalgia, 442 cerebro, 488 cavidad epidural, 885 cerebro dividido, 490 cefalalgia, 444 cerebro escindido, 490 cefalalgia por hipotensión chip, 2527 endocraneal, 445 choque medular, 2529 cefalea, 444 CI, 2017 cefálico, 447 cicatriz glial, 491 ceguera cortical, 448 ciclocefalia, 492 ceguera crepuscular, 1641 ciclopía, 493 ceguera diurna, 1111 cicloplejía, 494 ceguera nocturna, 1641 ciencia cognitiva, 495 célula amacrina, 452 cinasa, 496 célula bipolar, 1591 cinesina, 497 célula bipolar de la retina, 1592 cinestesia, 498 célula ciliada, 455 cíngulo, 499 célula compleja del área visual cinta de Reil, 1272 primaria, 456 cinta vascular, 505 célula cromafín, 457 cintilla olfatoria, 2394 célula de Bergmann, 458 cintilla óptica, 2395 célula de Müller, 461 circuito de Papez, 506 célula de neuroglia, 462 circuito equivalente, 507 célula de Purkinje, 1595 circuito integrado, 508 célula de Schwann, 464 circuito neuronal, 509 célula diana, 465 círculo arterial cerebral, 486 célula en cesta, 459 circunvolución angular, 510, 523 célula ependimaria, 845 circunvolución cerebral, 511 célula ganglionar de la retina, 467 circunvolución cingulada, 514 célula glial, 462 circunvolución de Heschl, 525 célula horizontal, 469 circunvolución dentada, 516 célula interplexiforme, 470 circunvolución frontal célula microglial, 460 ascendente, 522 célula neuroendocrina, 472 circunvolución frontal inferior, 518 célula neuroglial, 462 circunvolución célula neurosecretora, 472 parahipocámpica, 519 célula postsináptica, 473 circunvolución parietal célula presináptica, 474 ascendente, 521 célula principal del hipocampo, 475 circunvolución poscentral, 521 célula satélite, 476 circunvolución precentral, 522 célula simple del área visual circunvolución temporal primaria, 477 superior, 524 centro de la saciedad, 479 circunvolución temporal centro de la sed, 480 transversa, 525 centro de Lumsden, 484 cirugía de la epilepsia, 526 centro de relevo, 482 cirugía del Parkinson, 527 centro del hambre, 478 cisterna bulbocerebelosa, 532

344344 Índex castellà cisterna cerebelobulbar comisura del fórnix, 573 posterior, 532 comisura del hipocampo, 573 cisterna magna, 532 comisura epitalámica, 578 cisterna subaracnoidea, 535 comisura gris, 575 cisura calcarina, 2259 comisura habenular, 576 cisura cerebral, 529 comisura interhabenular, 576 cisura de Rolando, 2260 comisura posterior, 578 cisura de Silvio, 2265 comisurotomía, 579 citoarquitectura, 536 competencia neuronal, 580 citocina, 537 complejo amigdalino, 124 citoesqueleto, 538 complejo de Bötzinger, 582 citoquina, 537 complejo K, 583 clampeo de voltaje, 1018 complejo olivar inferior, 1726 clatrina, 539 comportamiento, 585 claustro, 540 compulsión, 586 claustrofobia, 541 computación neuronal, 1563 clono, 543 comunicación interneuronal, 588 coactivación, 544 concepto, 593 coactivación alfa-gamma, 545 conciencia, 622 cociente intelectual, 2017 concordancia, 594 cóclea, 546 condición experimental, 595 cóclea membranosa, 608 condicionamiento clásico, 596 codificación, 548 condicionamiento instrumental, 598 codificación neural, 549 condicionamiento operante, 598 codificación por frecuencia, 550 condicionamiento pavloviano, 596 codificación por población, 551 conducción electrotónica, 600 codificación por vía específica, 552 conducción saltatoria, 601 coeficiente intelectual, 2017 conducta, 585 cognición, 553 conductancia de membrana, 604 cognición social, 554 conductancia no sináptica, 605 colateral de Schaffer, 330 conductancia por fuga, 603 colateral recurrente, 331 conductancia sináptica, 606 colateralización, 2023 conductismo, 613 colchicina, 561 conducto central de la médula colecistoquinina, 555 espinal, 607 colículo, 2468 conducto coclear, 608 colículo facial, 560 conducto del epéndimo, 607 colina axónica, 590 conducto endolinfático, 610 colinérgico, 556 conducto óptico, 611 columna de Clarke, 1674 conducto semicircular, 612 columna de dominancia ocular, 564 conductor, 614 columna de orientación, 562 conexina, 618 columna intermediolateral conexión lateral simétrica, 619 medular, 565 conexionismo celular, 620 coma, 566 conexón, 621 comisura, 567 conflicto de evitación-evitación, 616 comisura anterior, 568 conflicto negativo-negativo, 616 comisura blanca anterior, 569 cono, 589 comisura blanca ventral, 569 cono axónico, 590

345 Índex castellà cono de crecimiento, 591 corteza piriforme, 874 cono retiniano, 589 corteza prefrontal, 875 conocimiento, 615 corteza premotora, 261 consolidación, 623 corteza sensorial primaria, 877 constancia del color, 625 corteza sensorial secundaria, 878 constancia del tamaño, 624 corteza somato-sensorial constante de difusión, 627 secundaria, 268 constante de espacio, 628 corteza somestésica primaria, 267 constante de longitud, 628 corteza visual, 272 constante de tiempo, 629 cortical, 658 contraste simultáneo de color, 630 corticotropina, 659 contraste sucesivo de color, 631 cotransmisión, 672 convergencia, 632 craneosinostosis, 673 convergencia polimodal, 633 creatividad, 674 coprolalia, 634 cresta acústica, 676 cordón medular, 638 cresta ampular, 676 corea, 639 cresta neural, 677 corea de Huntington, 1321 crisis de angustia, 678 coreoatetosis, 641 crisis epiléptica, 679 córnea, 642 crisis oculógira, 680 coroides, 643 cristalino, 681 corpúsculo carotídeo, 662 cromatólisis, 682 correlación cruzada de activación cronestesia, 683 neuronal, 645 cuadrantanopía, 2006 corriente, 646 cuadrantanopsia, 2006 corriente capacitiva, 647 cuadriparesia, 2366 corriente de escape, 648 cuadriplejía, 2367 corriente de pérdida, 648 cuarto par craneal, 1537 corriente de placa motora, 649 cuerpo calloso, 661 corriente eléctrica, 650 cuerpo carotídeo, 662 corriente iónica, 651 cuerpo ciliar, 663 corriente iónica macroscópica, 652 cuerpo de Luys, 1747 corriente M, 653 cuerpo de Nissl, 665 corriente resistiva, 651 cuerpo franjeado, 1013 corriente total de membrana, 655 cuerpo geniculado, 669 corteza asociativa parietal, 872 cuerpo mamilar, 2467 corteza auditiva primaria, 242 cuerpo pineal, 1077 corteza auditiva secundaria, 243 curva de ajuste, 635 corteza cerebelosa, 862 curva de sensibilidad, 637 corteza cerebral, 863 curva de umbral-frecuencia, 636 corteza de asociación, 245 corteza de asociación unimodal, 878 corteza entorrinal, 867 corteza límbica, 868 DAG, 725 corteza motora primaria, 253 daltonismo, 685 corteza olfatoria primaria, 256 daño axonal difuso, 1275 corteza olfatoria secundaria, 257 DAP, 719 corteza parietal posterior, 872 décimo par craneal, 1538 corteza periamigdalina, 873 decusación, 688

346346 Índex castellà defecto pupilar aferente diplopía, 737 relativo, 689 disartria, 738 degeneración anterógrada, 691 disautonomía, 739 degeneración walleriana, 691 discinesia, 741 delirio, 692 discinesia tardía, 742 delirium, 693 disco óptico, 740 delirium tremens, 694 discordancia, 743 demencia, 695 discriminación espacial, 744 demencia de tipo Alzheimer, 1320 discriminación temporal, 745 dendrita, 697 discriminación visual, 746 denervación, 837 discromatopsia, 747 dependencia de sustancias, 700 disdiadococinesia, 748 dependencia física, 701 diseño por bloques, 762 dependencia psíquica, 702 diseño por eventos, 763 depresión, 2433 disestesia, 749 depresión a largo plazo, 704 disfagia, 750 depresión mayor, 705 disfasia, 751 dermatoma, 706 disfemia, 752 descerebración, 707 disfonía, 753 descerebración clínica, 708 disfunción sexual, 2451 descerebración experimental, 709 disgeusia, 755 desenmascaramiento, 711 dislalia, 756 desensibilización, 720 dislexia, 757 desensibilización sistemática, 721 dismetría, 758 deshabituación, 712, 713 disnomia, 759 desincronización interna, 722 disonancia cognitiva, 764 desintoxicación, 714 disparidad binocular, 760 desmielinización, 715 disprosodia, 761 desorganización del habla, 1203 distimia, 2436 desorientación, 717 distonía, 766 despolarización, 718 distorsión cognitiva, 767 despolarización de vías aferentes distrofia miotónica, 768 primarias, 719 distrofia muscular, 769 detección de coincidencias, 723 distrofina, 770 determinismo, 724 divergencia, 771 diacilglicerol, 725 DLP, 704 diagnóstico por la imagen, 726 doceavo par craneal, 1509 diasquisis, 727 doctrina neuronal, 773 diencéfalo, 728 dolor, 774 diente del axis, 203 dolor central, 775 diferencia de intensidad dolor de cabeza, 444 interaural, 729 dolor fisiológico, 776 diferencia de tiempo interaural, 730 dolor neurogénico, 777 diferencia mínima detectable, 731 dolor neurogénico periférico, 778 difusión facilitada, 2414 dolor patológico, 779 dimorfismo sexual cerebral, 733 dolor referido, 780 dinamina, 734 dominancia cerebral, 781 dineína, 735 dominancia hemisférica, 781 dinorfina, 736 dominancia ocular, 783

347 Índex castellà dopamina, 784 encefalina, 826 dopaminérgico, 785 encefalitis, 827 drogadicción, 787 encéfalo, 825 drogodependencia, 787 encefalomielitis, 828 duramadre, 789 encefalomielitis alérgica duramáter, 789 experimental, 829 encefalopatía, 830 encefalopatía espongiforme, 831 endocitosis, 834 EAE, 829 endolinfa, 835 ecoacusia, 791 endorfina, 836 ecocinesia, 795 enfermedad de Alzheimer, 1320 ecolalia, 793 enfermedad de Huntington, 1321 ecolocalización, 794 enfermedad de Kennedy, 309 ecopraxia, 795 enfermedad de Parkinson, 1323 ectonucleotidasa, 796 enfermedad mental, 2444 ecuación de Goldman, 853 enfermedad por priones, 831 ecuación entrenamiento, 840 de Goldman-Hodgkin-Katz, 853 envejecimiento, 841 edema vasógeno, 797 envejecimiento cerebral, 842 EEG, 808 EOG, 814 eferente, 799 epéndimo, 844 efrina, 800 ependimócito, 845 eje hipotálamo-hipofisario, 801 epífisis, 1077 ejecutivo central, 951 epilepsia, 847 ELA, 856 epinefrina, 52 electrodo, 803 episodio maníaco, 1328 electrodo de aguja, 804 epitálamo, 850 electrodo en manguito, 805 epitelio neural, 851 electrodo superficial, 806 epitelio pigmentado electroencefalógrafo, 807 de la retina, 852 electroencefalograma, 808 error retiniano, 855 electroencefalograma esclerosis lateral amiotrófica, 856 desincronizado, 809 esclerosis múltiple, 857 electroencefalograma esclerótica, 858 sincronizado, 810 escotopía, 2513 electromiógrafo, 811 esfingolipidosis, 883 electromiograma, 812 espacio aracnoideo, 888 electrooculógrafo, 813 espacio epidural, 885 electrooculograma, 814 espacio perforado anterior, 2306 electroshock, 2352 espacio perforado posterior, 2307 EM, 857 espacio subaracnoideo, 888 EMG, 812 espacio subdural, 889 eminencia teres, 560 espasticidad, 890 emoción, 820 especificidad axonal, 891 emoción básica, 821 espectrina, 892 EMT, 925 espectroscopia, 893 EMTr, 927 espectroscopia de infrarrojo EMTs, 926 cercano, 894

348348 Índex castellà espectroscopia de resonancia estriado ventral, 939 magnética nuclear, 895 estribo, 930 espiga, 1200 estriola, 940 espina bífida, 896 estudio de gemelos, 941 espina dendrítica, 897 estupor, 942 espina neural, 202 etanol, 97 espinalización, 899 evitación, 944 esquizofrenia, 900 evitación activa, 945 estado de alerta, 901 evitación pasiva, 946 estado de ánimo, 902 evocación, 947 estado de mal epiléptico, 905 excitabilidad, 948 estado de subconductancia, 904 excitación, 949 estado epiléptico, 905 excitotoxicidad, 950 estado lagunar, 906 exocitosis, 952 estado vegetativo persistente, 907 exteroceptor, 953 estatoconia, 908 exteroreceptor, 953 estereognosis, 909 extinción, 955 estereotipia, 910 estimulación cerebral profunda, 921 estimulación del nervio vago, 922 estimulación eléctrica funcional, 923 facilitación, 956 estimulación eléctrica facilitación postsináptica, 957 transcutánea, 924 facilitación presináptica, 958 estimulación magnética facilitación social, 959 transcraneal, 925 factor de crecimiento neuronal, 961 estimulación magnética factor de estrés, 932 transcraneal repetitiva, 927 factor de magnificación, 962 estimulación magnética transcraneal factor de seguridad, 963 simple, 926 factor de seguridad de la estimulación vagal, 922 transmisión neuromuscular, 964 estimulador, 929 factor neuroquimiotáctico, 965 estímulo, 911 factor neurotrófico, 966 estímulo adecuado, 912 factor neurotrópico, 967 estímulo apetitivo, 913 fasciculación, 982 estímulo aversivo, 914 fascículo, 968 estímulo condicionado, 915 fascículo arcuato, 969 estímulo efectivo, 916 fascículo cuneiforme, 970 estímulo incondicionado, 917 fascículo de Burdach, 970 estímulo nocivo, 918 fascículo de Goll, 974 estímulo sensorial, 919 fascículo de Meynert, 978 estímulo supramáximo, 920 fascículo grácil, 974 estrés, 931 fascículo lenticular de Forel, 975 estresor, 932 fascículo longitudinal medial, 976 estría diagonal de Broca, 339 fascículo prosencefálico medial, 981 estría medular del tálamo, 934 fascículo retrorreflejo, 978 estría terminal, 935 fascículo subtalàmico, 979 estría vascular, 505 fascículo talámico de Forel, 980 estriado, 937 fascículo telencefálico medial, 981 estriado dorsal, 937 fatiga muscular, 983

349 Índex castellà fatiga sináptica, 984 frenología, 1049 FES, 923 FSC, 1023 festinación, 987 fuerza electromotriz, 1036 fibra amiloide, 988 función de transferencia, 1053 fibra comisural, 989 función ejecutiva, 1054 fibra corticobulbar, 991 función visuoespacial, 1055 fibra corticoespinal, 994 fusión binocular, 1059 fibra corticonuclear, 991 fusión de membranas, 1060 fibra corticopontina, 993 fibra corticoprotuberancial, 993 fibra de asociación, 995 fibra de proyección, 996 GABA, 13 fibra extrafusal, 997 gabaérgico, 1062 fibra intrafusal, 999 ganancia, 1104 fibra musgosa, 1000 gancho, 2472 fibra nerviosa, 1001 ganglio, 1063 fibra paralela, 1002 ganglio autónomo, 1064 fibra posganglionar, 1003 ganglio basal, 1663 fibra preganglionar, 1004 ganglio de Gasser, 1067 fibra trepadora, 998 ganglio del trigémino, 1067 fibrilación, 1005 ganglio espinal, 1068 fibroblasto, 1006 ganglio raquídeo, 1068 fijación de voltaje, 1018 ganglio semilunar, 1067 filamento, 1007 ganglio sensitivo de los nervios filopodio, 1008 espinales, 1068 filosofía de la mente, 1009 ganglioneuroma, 1072 filtrado, 1011 generador central de patrones, 1074 filtro de selectividad, 1012 generalización, 1075 fimbria del hipocampo, 1013 gestaltismo, 1076 flaccidez, 1020 giro cerebral, 511 flacidez, 1020 giro cingular, 514 flexura, 1021 giro dentado, 516 flóculo, 1022 glándula pineal, 1077 flujo sanguíneo cerebral, 1023 glándula pituitaria, 1150 fobia, 1024 glía, 1579 fobia social, 1025 glía de Bergmann, 458 formación del hipocampo, 1037 glía de Müller, 461 formación reticular, 1038 glía limitante, 1082 fórnix, 1039 glía radial, 1083 fosfodiesterasa, 1040 glial, 1084 fosfolipasa, 1041 glicina, 1085 fosforilación, 1042 glicoproteína asociada fotorreceptor, 1043 a la mielina, 1086 fototerapia, 1044 glioblastoma, 1087 fototransducción, 1045 glioblastoma multiforme, 1087 fototropismo, 1046 glioma, 1089 fóvea, 1047 gliosis, 1090 foveola, 1048 globo pálido, 1806 frecuencia característica, 1050 glomérulo cerebeloso, 1093

350350 Índex castellà glomo carotídeo, 662 hipermetamorfosis, 1138 glucosa, 1094 hipermnesia, 1139 glutamatérgico, 1096 hiperpatía, 1140 glutamato, 1095 hiperpolarización, 1141 GMP cíclico, 1422 hiperreflexia, 1142 GMPc, 1422 hipertonía, 1143 gradiente electroquímico, 1099 hipnótico, 1144 grafanestesia, 1100 hipoalgesia, 1145 GRIP, 1969 hipocampo, 1146 GTP, 2459 hipocampo propio, 1146 guanilato-ciclasa, 1103 hipocondría, 1148 gusto, 1106 hipoestesia, 1149 hipofisario, 1153 hipófisis, 1150 hipófisis anterior, 44 habénula, 1710 hipófisis posterior, 1580 hábito, 1108 hipofrontalidad, 1155 habituación, 1109 hipomanía, 1156 helicotrema, 1110 hipomnesia, 1157 hemeralopía, 1111 hipopalestesia, 1158 hemianalgesia, 1112 hiporreflexia, 1159 hemianestesia, 1113 hipotálamo, 1160 hemianopsia, 1114 hipotálamo lateral, 1161 hemianopsia heterónima, 1115 hipotálamo medial, 1162 hemianopsia homónima, 1116 hipotálamo periventricular, 1163 hemibalismo, 1117 hipótesis hemicampo, 1118 de activación-síntesis, 1164 hemidecorticación, 1119 hipótesis de la quimioafinidad, 1165 heminegligencia, 2216 hipótesis de la retroalimentación hemiparesia, 1120 facial, 1166 hemiplejía, 1121 hipótesis de sistema hemisferectomía, 1122 distribuido, 1167 hemisferio cerebeloso, 1123 hipótesis del generador de unidades hemisferio cerebral, 1124 de actividad, 1168 hemisferio dominante, 1125 hipotonía, 1169 hemorragia epidural, 1126 histamina, 1170 hemorragia extradural, 1126 histeria de conversión, 2426 hemorragia subaracnoidea, 1128 histeria disociativa, 2435 hemorragia subdural, 1129 histidina, 1173 hendidura sináptica, 985 hodología, 1174 heurística de la disponibilidad, 1130 holoprosencefalia, 1175 heurística holorraquisquisis, 1176 de la representatividad, 1131 homeostasis, 1177 hidrocefalia, 1132 homeóstasis, 1177 5-hidroxitriptamina, 2173 homúnculo, 1178 hiperalgesia, 1134 hormona adrenocorticotrópica, 659 hipercolumna, 1135 5-HT, 2173 hiperestesia, 1136 humor, 902 hiperexplexia, 1137 huso del sueño, 1056

351 Índex castellà huso muscular, 1058 integración sináptica, 1220 huso neuromuscular, 1058 integrina, 1221 inteligencia, 1222 inteligencia artificial, 1223 inteligencia emocional, 1224 I par craneal, 1524 intento de suicidio, 1225 ictus cerebral, 8 interaccionismo, 1226 ideación delirante, 692 interblob, 1227 II par craneal, 1525 interferencia proactiva, 1228 III par craneal, 1518 interferencia retroactiva, 1229 ilusión, 1187 interneurona, 1230 imagen corporal, 1188 interneurona de Golgi, 1231 imagen potenciada interneurona de proyección, 1232 en difusión, 1189 interneurona de Renshaw, 1233 imagen potenciada interneurona estrellada, 1234 en perfusión, 1190 interneurona local, 1235 imaginería, 1191 interoceptor, 1236 imaginería molecular, 1192 interoreceptor, 1236 imaginería óptica, 1193 inventario multifásico de imaginología por resonancia personalidad magnética nuclear de Minnesota, 1238 funcional, 1194 ión, 1239 imitación, 1195 ión calcio, 1240 impedancia bioeléctrica, 354 ión cloruro, 1241 implosión, 1197 ión magnesio, 1242 IMPM, 1238 ión potasio, 1243 impulsividad, 1201 ión sodio, 1244 impulso eléctrico, 1199 iris, 1245 impulso nervioso, 1200 isocórtex, 1473 inactivación de canal, 1202 IV par craneal, 1537 incoherencia del habla, 1203 IX par craneal, 1506 indefensión aprendida, 1204 indicador del sueño, 1205 indolamina, 1206 inervación, 1215 jaqueca, 1399 informática, 1207 jargonafasia, 1249 ingeniería cognitiva, 838 jet lag, 2425 inhibición, 1208 inhibición lateral, 1209 inhibición postsináptica, 1210 inhibición presináptica, 1211 kainato, 1250 inhibición recíproca, 1212 inhibidor selectivo de la recaptación de serotonina, 1213 innatismo, 1214 laberinto acuático de Morris, 1251 insomnio, 1216 laberinto membranoso, 1252 instinto, 1217 lambda, 1253 ínsula de Reil, 1300 lamelipodio, 1254 integración neuronal, 1220 lámina, 1264

352352 Índex castellà lámina basal, 1256 macropsia, 1313 lámina basilar, 1349 mácula de la retina, 1314 lámina cribosa del etmoides, 1258 mácula lútea, 1314 lámina cuadrigémina, 1262 mácula otolítica, 1315 lámina de Rexed, 1260 MAG, 1086 lámina espinal, 1260 magnetoencefalografía, 1318 lámina medular interna malformación arteriovenosa del tálamo, 1261 cerebral, 1326 lámina reticular, 1263 malformación lámina vertebral, 1264 de Arnold-Chiari, 1327 latencia, 1265 mancha amarilla, 1314 lateralización, 1266 manía, 1328 LCR, 1282 MAP, 1966 lectura del pensamiento, 1268 mapa motor, 1330 lemnisco, 1269 mapa neuronal, 1331 lemnisco espinal, 1270 mapa retinotópico, 1332 lemnisco lateral, 1271 mapa sensorial, 1333 lemnisco medial, 1272 mapa somatotópico, 1334 lemnisco trigeminal, 1273 mapa tonotópico, 1335 leptomeninge, 1274 mapa topográfico, 1336 lesión axonal difusa, 1275 marcapasos, 1337 lesión cruzada, 1276 martillo, 1338 leucodistrofia, 1277 mecanismo centro-periferia, 1340 ley de Weber, 1284 mecanorreceptor, 1341 ligando, 1285 medicina nuclear, 1342 limen de la ínsula, 1278 médula espinal, 1343 lingüística, 1279 médula oblonga, 385 lingüística computacional, 1280 meduloblastoma, 1345 lipofuscina, 1281 MEG, 1318 líquido cefalorraquídeo, 1282 melatonina, 1347 líquido cerebroespinal, 1282 membrana basal, 1348 lobotomía, 1298 membrana basilar, 1349 lobulillo parietal inferior, 1296 membrana tectoria, 1350 lobulillo parietal superior, 1297 membrana timpánica, 1351 lóbulo cerebral, 1299 memoria, 1352 lóbulo de la ínsula, 1300 memoria a corto plazo, 1353 lóbulo floculonodular, 1301 memoria a largo plazo, 1354 lóbulo frontal, 1302 memoria asociativa, 1355 lóbulo insular, 1300 memoria de procedimientos, 1362 lóbulo occipital, 1304 memoria de trabajo, 1356 lóbulo paracentral, 1305 memoria declarativa, 1357 lóbulo parietal, 1306 memoria emocional, 1358 lóbulo temporal, 1307 memoria episódica, 1359 localización cerebral, 1308 memoria explícita, 1357 localizacionismo, 1309 memoria implícita, 1362 locus ceruleus, 1667 memoria procedimental, 1362 locus cinereus, 1667 memoria semántica, 1363 locus niger, 2304 memoria sensorial, 1364 meninge, 1365

353 Índex castellà meningioma, 1366 molécula de adhesión celular, 1415 meningitis, 1367 monitorización mensajero transcelular, 1407 intraoperatoria, 1416 mente, 1368 monitorización quirúrgica, 1416 mesencéfalo, 1369 monitorización vídeo-EEG, 1417 mesénquima, 1370 monoamina, 1419 mesocórtex, 1371 monoaminooxidasa, 1420 mesodermo, 1372 monofosfato de adenosina mesodermo paraxial, 1373 cíclico, 1421 mesopalio, 1371 monofosfato de guanosina metámera, 1375 cíclico, 1422 metarrodopsina II, 1376 mononeuritis múltiple, 1425 metatálamo, 1377 mononeuropatía, 1424 metencéfalo, 1378 mononeuropatía múltiple, 1425 N-metil-d-aspartato, 1379 monoparesia, 1426 miastenia grave, 1381 monoplejía, 1427 miastenia gravis, 1381 monóxido de carbono, 1428 microelectrodo, 1382 mosaico, 1433 microelectrónica, 1383 motivación, 1434 microglia, 460 motoneurona, 1435 microneurografía, 1385 motoneurona a, 1436 micropía, 1387 motoneurona g, 1437 micropsia, 1387 movimiento ocular errante, 2144 microsistema, 1388 movimiento sacádico, 1438 microtecnología, 1389 muerte celular programada, 206 microtúbulo, 1390 muerte neuronal por necrosis, 1471 midriasis, 1392 muerte neuronal programada, 207 mielencéfalo, 1393 muerte neuronal retardada, 1432 mielina, 1394 muscarina, 1439 mielinoclasis, 1396 músculo, 1440 mielinólisis, 1396 músculo agonista, 1441 mielitis, 1397 músculo antagonista, 1442 mieloarquitectura, 1398 músculo ciliar, 1443 migraña, 1399 músculo del estribo, 1444 mioclonia, 1401 músculo del martillo, 1464 mioclono, 1401 músculo dilatador miopatía, 1402 de la pupila, 1446 mioquimia, 1400 músculo elevador del párpado miosina, 1404 superior, 1447 miosis, 1403 músculo esfínter de la pupila, 1448 miotoma, 1405 músculo estapedio, 1444 miotonía, 1406 músculo extensor, 1450 modalidad sensorial, 1408 músculo extraocular, 1452 modelo animal, 1409 músculo extrínseco del globo modelo conexionista, 1410 ocular, 1452 modelo de cable, 1411 músculo flexor, 1453 modelo de Hodgkin-Huxley, 1412 músculo oblicuo inferior modelo de la carrera, 1413 del ojo, 1454 modelo mental, 1414 músculo oblicuo mayor del ojo, 1457

354354 Índex castellà músculo oblicuo menor nervio cutáneo medial del ojo, 1454 del brazo, 1494 músculo oblicuo superior nervio cutáneo posterior del ojo, 1457 del muslo, 1495 músculo recto externo del ojo, 1461 nervio de Wrisberg, 1514 músculo recto inferior del ojo, 1459 nervio digital, 1497 músculo recto interno del ojo, 1462 nervio espinal, 1498, 1532 músculo recto lateral del ojo, 1461 nervio estatoacústico, 1539 músculo recto medial del ojo, 1462 nervio facial, 1501 músculo recto superior nervio femoral, 1502 del ojo, 1463 nervio femorocutáneo, 1491 músculo tensor del tímpano, 1464 nervio fibular común, 1527 músculos sinérgicos, 1465 nervio frénico, 1505 nervio glosofaríngeo, 1506 nervio glúteo inferior, 1507 nervio glúteo superior, 1508 nanotecnología, 1466 nervio hipogloso, 1509 narcolepsia, 1468 nervio iliohipogástrico, 1510 nativismo, 1214 nervio ilioinguinal, 1511 necrosis, 1470 nervio iliopúbico, 1510 necrosis neuronal, 1471 nervio intercostal, 1513 negligencia unilateral, 2216 nervio intermedio, 1514 neocerebelo, 1472 nervio mandibular, 1515 neocórtex, 1473 nervio maxilar, 1516 neoestriado, 937 nervio mediano, 1517 neopalio, 1473 nervio motor ocular común, 1518 neosinaptogénesis, 1477 nervio motor ocular externo, 1519 nervio, 1478 nervio musculocutáneo, 1520 nervio abdominogenital nervio neumogástrico, 1538 mayor, 1510 nervio obturador, 1521 nervio abdominogenital nervio oculomotor, 1518 menor, 1511 nervio oftálmico, 1523 nervio abducens, 1519 nervio olfatorio, 1524 nervio accesorio, 1498 nervio óptico, 1525 nervio axilar, 1483 nervio patético, 1537 nervio ciático, 1484 nervio peroneo común, 1527 nervio ciático menor, 1495 nervio peroneo profundo, 1528 nervio circunflejo, 1483 nervio peroneo superficial, 1529 nervio craneal, 1487 nervio radial, 1531 nervio crural, 1502 nervio raquídeo, 1532 nervio cubital, 1489 nervio safeno, 1533 nervio cutáneo antebraquial nervio sural, 1534 medial, 1493 nervio tibial, 1535 nervio cutáneo lateral nervio trigémino, 1536 del muslo, 1491 nervio troclear, 1537 nervio cutáneo medial nervio vago, 1538 braquial, 1494 nervio vestibulococlear, 1539 nervio cutáneo medial del neural, 1540 antebrazo, 1493 neuralgia, 1541

355 Índex castellà neurapraxia, 1542 neuroma de amputación, 1588 neuregulina, 1629 neurona, 1589 neurexina, 1544 neurona artificial, 1590 neurilema, 1545 neurona bipolar, 1591 neurilemoma, 1546 neurona bipolar de la retina, 1592 neurinoma, 1546 neurona coniocelular, 1593 neuritis, 1548 neurona de McCulloch-Pitts, 1594 neuritis óptica, 1549 neurona de Purkinje, 1595 neuritogénico, 1550 neurona de Renshaw, 1233 neuroanatomía, 1551 neurona espacial, 1597 neurobiología celular, 1552 neurona espejo, 1605 neurobiología neurona espiratoria, 1598 del comportamiento, 1553 neurona ganglionar, 467 neurobiología del desarrollo, 1554 neurona ganglionar del nervio neurobiotaxis, 1555 espinal, 1600 neuroblasto, 1556 neurona granular, 1601 neurocele, 1557 neurona inspiratoria, 1602 neurociencia, 1558 neurona magnocelular neurociencia cognitiva, 1559 de la retina, 1604 neurocirugía, 1560 neurona magnocelular del neurocitoma, 1072 hipotálamo, 1603 neurocladismo, 1562 neurona monoaural, 1606 neurocomputación, 1563 neurona motora, 1435 neuroectodermo, 1564 neurona motriz, 1435 neuroeje, 1565 neurona multipolar, 1609 neuroestimulador, 1567 neurona parvocelular neuroetología, 1568 de la retina, 1611 neurofarmacología, 1569 neurona parvocelular del neurofibra, 1001 hipotálamo, 1610 neurofibrilla, 1571 neurona piramidal, 1612 neurofibromatosis, 1572 neurona propioespinal, 1613 neurofilamento, 1573 neurona pseudounipolar, 1614 neurofisina, 1574 neurona respiratoria E, 1598 neurofisiología, 1575 neurona respiratoria I, 1602 neurofisiología clínica, 1576 neurona sensorial, 1615 neuroftalmología, 1620 neurona sensorial Ia, 1616 neurogénesis, 1577 neurona sensorial Ib, 1617 neurogenética, 1578 neurona unipolar, 1618 neuroglia, 1579 neuronal, 1619 neurohipófisis, 1580 neuroncología, 1621 neurohistología, 1581 neurooftalmología, 1620 neurohormona, 1582 neurooncología, 1621 neuroimagen, 1583 neuropatía, 1622 neuroimaginería, 1583 neuropéptido, 1623 neuroingeniería, 1566 neuropilo, 1624 neurolema, 1545 neuroplasma, 1625 neuroléptico, 195 neuroprótesis, 1626 neurología, 1586 neuropsicología, 1627 neuroma, 1587 neuroquímica, 1628

356356 Índex castellà neurorregulina, 1629 núcleo de la columna celular neurosis fóbica, 1024 eferente somática, 1679 neurotmesis, 1631 núcleo de la columna celular motora neurotoxicidad, 1632 braquial, 1680 neurotoxina, 1633 núcleo de la columna celular neurotransmisión, 1634 parasimpática, 1681 neurotransmisor, 1635 núcleo de la comisura neurotrófico, 1636 posterior, 1682 neurotropismo, 1637 núcleo de la protuberancia, 1698 neurulación, 1638 núcleo de Roller, 1746 NGF, 961 núcleo de Staderini, 1712 nicotina, 1640 núcleo del cerebelo, 1687 nictalopía, 1641 núcleo del fascículo solitario, 1744 NIRS, 894 núcleo del fastigio, 1705 nistagmo, 1643 núcleo del nervio abducens, 1693 nivel de tolerancia al dolor, 1644 núcleo del nervio accesorio, 1690 NMDA, 1379 núcleo del nervio hipogloso, 1691 nociceptor, 1646 núcleo del nervio motor ocular nodo, 1590 común, 1692 nódulo, 1649 núcleo del nervio ocular nódulo de Ranvier, 1650 externo, 1693 noradrenalina, 1651 núcleo del nervio oculomotor, 1692 norepinefrina, 1651 núcleo del nervio patético, 1696 noveno par craneal, 1506 núcleo del nervio troclear, 1696 núcleo, 1655 núcleo del nervio vestibular, 1758 núcleo accesorio del nervio motor núcleo del puente, 1698 ocular común, 1656 núcleo del rafe, 1684 núcleo accumbens, 1657 núcleo del tálamo, 1751 núcleo ambiguo, 1658 núcleo del techo, 1705 núcleo anterior del tálamo, 1659 núcleo dentado, 1700 núcleo arcuato del hipotálamo, 1662 núcleo dorsal del nervio vago, 1701 núcleo arqueado, 1660 núcleo dorsomedial núcleo basal, 1663 del hipotálamo, 1702 núcleo basal de Meynert, 1664 núcleo dorsomedial núcleo caudado, 1665 del tálamo, 1703 núcleo central medial núcleo emboliforme, 1704 del tálamo, 1666 núcleo geniculado lateral del núcleo cerúleo, 1667 tálamo, 1706 núcleo coclear, 1668 núcleo geniculado medial del núcleo comisural posterior, 1682 tálamo, 1707 núcleo cuneiforme, 1671 núcleo globoso, 1708 núcleo de Burdach, 1671 núcleo grácil, 1709 núcleo de Clarke, 1674 núcleo habenular, 1710 núcleo de Darkshevich, 1675 núcleo infundibular, 1662 núcleo de Deiters, 1759 núcleo intercalado, 1712 núcleo de Edinger-Westphal, 1672 núcleo interpeduncular, 1713 núcleo de Goll, 1709 núcleo interpósito, 1714 núcleo de la banda diagonal núcleo interpósito anterior, 1704 de Broca, 1678 núcleo interpósito posterior, 1708

357 Índex castellà núcleo intersticial de Cajal, 1717 núcleo ventral lateral núcleo intralaminar del tálamo, 1754 del tálamo, 1718 núcleo ventral posterior núcleo lateral del cerebelo, 1700 del tálamo, 1755 núcleo mamilar núcleo ventromedial del del hipotálamo, 1720 hipotálamo, 1756 núcleo masticatorio, 1725 núcleo vestibular, 1758 núcleo medial del cerebelo, 1705 núcleo vestibular lateral, 1759 núcleo medial dorsal nucleótido cíclico, 1654 del tálamo, 1703 núcleo motor del nervio facial, 1724 núcleo motor del nervio trigémino, 1725 óbex, 1763 núcleo olivar inferior, 1726 obsesión, 1764 núcleo paraventricular del octavo par craneal, 1539 hipotálamo, 1727 oído, 1765 núcleo perihipogloso, 1728 oído absoluto, 1766 núcleo pontino, 1698 oído relativo, 1767 núcleo posterior olfato, 1768 del hipotálamo, 1730 oligodendrocito, 1769 núcleo posterior del nervio oligodendroglía, 1769 vago, 1701 oligodendroglioma, 1771 núcleo preóptico, 1732 oligofrenia, 2120 núcleo prepósito, 1733 onceavo par craneal, 1498 núcleo pulvinar del tálamo, 1734 onda F, 1773 núcleo reticular del tálamo, 1735 onda H, 1774 núcleo rojo, 1736 onda M, 1775 núcleo rostral intersticial, 1737 opérculo de Arnold, 1778 núcleo rostral intersticial del opérculo de la ínsula, 1778 fascículo longitudinal opiáceo, 1780 medial, 1737 opio, 1779 núcleo salival inferior, 1739 opioide, 1781 núcleo salival superior, 1740 opioide endógeno, 1782 núcleo sensitivo del nervio opistótono, 1783 trigémino, 1741 opsina, 1784 núcleo sensorial opsoclonía, 1785 troncoencefálico, 1742 opsoclonus, 1785 núcleo septal, 1743 órgano de Corti, 1788 núcleo solitario, 1744 órgano de Golgi, 1787 núcleo subcerúleo, 1745 órgano espiral, 1788 núcleo subhipogloso, 1746 órgano tendinoso de Golgi, 1787 núcleo subtalámico, 1747 orientación axonal, 1105 núcleo supramamilar, 1748 orificio lateral del cuarto núcleo supraóptico ventrículo, 1027 del hipotálamo, 1749 ortodrómico, 1790 núcleo supraquiasmático, 1750 oscilopsia, 1791 núcleo torácico posterior, 1674 osciloscopio, 1792 núcleo ventral anterior otoconia, 908 del tálamo, 1753 ouabaina, 1794

358358 Índex castellà ovillo neurofibrilar, 389 pauta de acción fija, 1837 óxido nítrico, 1795 PBM, 1967 óxido nítrico sintasa, 1796 pedículo vertebral, 1840 pedúnculo, 1841 pedúnculo cerebeloso, 1842 pedúnculo cerebral, 1843 palanestesia, 198 pensamiento convergente, 1844 paleocerebelo, 1797 pensamiento divergente, 1845 paleocórtex, 1798 pentraxina, 1846 paleoestriado, 1806 percepción, 1847 paleopalio, 1798 percepción categórica, 1848 palestesia, 2160 perceptrón, 1849 pálido, 1806 perceptrón monocapa, 1850 pálido dorsal, 1806 perceptrón multicapa, 1851 pálido ventral, 1808 perilinfa, 1852 palilalia, 1801 periodo crítico, 1853 palinopsia, 1802 periodo refractario, 1854 palipraxia, 1803 periodo refractario absoluto, 1855 PAMC, 1908 periodo refractario relativo, 1856 PANC, 1909 perseveración, 1857 pancreozimina, 555 personalidad, 1858 papila gustativa, 1812 perturbación motora, 1859 paquimeninge, 789 peso, 1860 par craneal, 1487 PET, 2380 paracusia, 1814 piamadre, 1862 paradigma de recordar/conocer, 1815 piamáter, 1862 paradigma de tareas duales, 1816 pinzamiento zonal parafasia, 1817 de membrana, 1863 paragrafía, 1818 placa medular, 1867 paragramatismo, 1819 placa motora, 1866 paralexia, 1820 placa neural, 1867 parálisis, 1821 placa senil, 1868 parálisis central, 1822 plano temporal, 1864 parálisis cerebral, 1824 plasticidad, 1869 parálisis cerebral infantil, 1824 plasticidad modal cruzada, 1870 parálisis pseudobulbar, 1825 plasticidad sináptica, 1871 parálisis supranuclear plexo braquial, 1874 progresiva, 1826 plexo cervical, 1875 paranoia, 2432 plexo coroideo, 1876 paraparesia, 1828 plexo de Auerbach, 1880 paraplejía, 1829 plexo de Meissner, 1883 paraplejía espástica, 1830 plexo lumbar, 1879 parasomnia, 1831 plexo mientérico, 1880 paravermis, 2097 plexo pudendo, 1881 paresia, 1834 plexo sacro, 1882 parestesia, 1835 plexo submucoso, 1883 parkinsonismo, 1836 plexopatía, 1884 patrón de entrenamiento, 1838 pliegue curvo, 510 PAUM, 1907 PLP, 1903

359 Índex castellà poda axonal, 1886 potencial postsináptico poliamina, 1887 inhibidor, 1927 polidipsia, 1888 potencial provocado, 1919 polígono de Willis, 486 potencial sináptico, 1929 polineuropatía, 1890 PPM, 1913 poliopía, 1891 PPSE, 1926 poliopsia, 1891 PPSI, 1927 polirradiculoneuropatía, 1893 práctica, 1933 polirradiculoneuropatía presináptico, 1934 desmielinizante inflamatoria presorreceptor, 348 aguda, 2208 primer par craneal, 1524 polisomnografía, 1895 primera circunvolución poro de fusión, 1898 temporal, 524 postpotencial, 1899 primerización, 1939 postsináptico, 1900 principio de polarización postura de decorticación, 1901 dinámica, 1938 postura de descerebración, 1902 principio del tamaño, 1937 potenciación a largo plazo, 1903 priorización, 1939 potenciación postetánica, 1904 problema de la conjunción, 1940 potenciación sináptica, 1905 procesamiento, 1945 potencial de acción, 1906 procesamiento ascendente, 1944 potencial de acción de unidad procesamiento motora, 1907 de la información, 1945 potencial de acción muscular procesamiento de transferencia compuesto, 1908 apropiada, 1946 potencial de acción nervioso procesamiento descendente, 1947 compuesto, 1909 procesamiento distribuido, 1948 potencial de equilibrio, 1910 procesamiento en paralelo, 1949 potencial de membrana, 1911 procesamiento en serie, 1950 potencial de Nernst, 1910 proceso ciliar, 1941 potencial de placa motora, 1913 proceso cognitivo, 1942 potencial de preparación prodinorfina, 1952 motora, 1914 proencefalina, 1953 potencial de receptor, 1915 profundidad potencial de reposo de procesamiento, 1954 de membrana, 1916 proopiomelanocortina, 1955 potencial de reversión, 1917 propiedad cinemática, 1956 potencial electrotónico, 1918 propiedad dinámica, 1957 potencial evocado, 1919 propioceptor, 1958 potencial evocado auditivo, 1920 prosencéfalo, 1960 potencial evocado prosopagnosia, 1961 cognitivo, 1921 prostaglandina, 1962 potencial evocado motor, 1922 proteína asociada a la matriz potencial evocado extracelular, 1963 somatosensorial, 1923 proteína asociada a los potencial evocado visual, 1924 microtúbulos, 1966 potencial local, 1918 proteína asociada a vesículas, 1964 potencial postsináptico proteína asociada excitador, 1926 al citoesqueleto, 1965

360360 Índex castellà proteína básica de la mielina, 1967 quimiotropismo, 2015 proteína c-fos, 1968 quinasa, 496 proteína de interacción con el quinesina, 497 receptor de glutamato, 1969 quinto par craneal, 1536 proteína de membrana, 1970 proteína G, 1971 proteína integral de membrana, 1972 radiación acústica, 2018 proteína motora, 1973 radiación de Gratiolet, 2020 proteína P0, 1974 radiación óptica, 2020 proteína tau, 1975 radical libre, 2021 protuberancia, 1976 radiculopatía, 2022 prueba de respuesta raíz, 279 retardada, 1977 raíz anterior del nervio espinal, 283 psicofármaco, 1978 raíz dorsal del nervio espinal, 281 psicofísica, 1979 raíz posterior del nervio espinal, 281 psicología de la forma, 1076 raíz ventral del nervio espinal, 283 psicología de la Gestalt, 1076 rama V1 del nervio trigémino, 1523 psicología evolucionista, 1982 rama V2 del nervio trigémino, 1516 psicología social, 1983 rama V3 del nervio trigémino, 1515 psicopatía, 2419 rampa timpánica, 2024 psicosis, 2450 rampa vestibular, 2025 psicosis cicloide, 1986 raquisquisis, 896 psicosis maniacodepresiva, 2421 ratón knock down, 2031 psicosis orgánica, 1988 ratón knock in, 2032 psicosis primaria, 1989 ratón knock out, 2030 psicosis secundaria, 1990 razonamiento deductivo, 2027 psicosis sintomática, 1988 razonamiento inductivo, 2028 psicosis tóxica, 1992 reacción astrocitaria, 2033 psicosociología, 1983 rebote ocular, 367 psicoterapia, 1994 recaptación, 2034 psicotrópico, 1978 receptor, 2035 psicótropo, 1978 receptor adrenérgico, 2036 psiquiatría, 1996 receptor adrenérgico a, 2037 ptosis palpebral, 356 receptor adrenérgico ß, 2038 puente, 1976 receptor a-adrenérgico, 2037 puente cruzado, 1897 receptor ß-adrenérgico, 2038 punto ciego, 1998 receptor colinérgico, 2039 pupila, 1999 receptor de acetilcolina, 2039 pupila de Adie, 2000 receptor de adaptación lenta, 2067 pupila de Argyll Robertson, 2001 receptor de adaptación rápida, 2054 pupila tónica de Adie, 2000 receptor de adenosina, 2043 putamen, 2003 receptor de AMPA, 2044 receptor de dopamina, 2047 receptor de GABA, 2048 receptor de glicina, 2049 qualia, 2009 receptor de glutamato, 2050 quiasma óptico, 2012 receptor de kainato, 2051 quimiorreceptor, 2013 receptor de NMDA, 2045

361 Índex castellà receptor de opioides, 2046 registro de señal, 839 receptor de serotonina, 2053 regla de Hebb, 2099 receptor de tirosina cinasa, 2066 regla delta, 2100 receptor fásico, 2054 relación corriente-voltaje, 2101 receptor glutamatérgico, 2050 relación g, 2102 receptor 5-HT, 2053 reparación neural, 2103 receptor ionotrópico, 2056 representación interna, 2104 receptor metabotrópico, 2057 representación mental, 2105 receptor muscarínico, 2058 resistencia de membrana, 2108 receptor nicotínico, 2059 resistor, 2107 receptor postsináptico, 2060 resonancia magnética, 2118 receptor presináptico, 2061 resonancia magnética receptor purinérgico, 2062 funcional, 2119 receptor sensitivo, 2063 resperina, 2106 receptor tendinoso, 2065 respuesta activa, 2109 receptor tónico, 2067 respuesta apetitiva, 2110 receptor vestibular, 2068 respuesta de evitación, 2111 reclutamiento, 2069 respuesta de todo o nada, 2112 reconocimiento, 2070 respuesta hemodinámica, 2113 reconocimiento de patrones, 2071 respuesta multimodal, 2114 recuerdo, 2072 respuesta pasiva, 2115 red neuronal, 509 respuesta refleja, 2074 red neuronal artificial, 2522 respuesta unimodal, 2117 red neuronal autoorganizativa, 2523 retina, 2121 red neuronal de Kohonen, 2523 retinal, 2122 reestructuración cognitiva, 2073 retraso mental, 2120 reflejo, 2074 rigidez muscular, 2123 reflejo de estiramiento, 2079 ritmo alfa, 2124 reflejo de retirada, 2076 ritmo beta, 2125 reflejo espinal, 2077 ritmo circadiano, 2126 reflejo medular, 2077 ritmo delta, 2127 reflejo miotático, 2079 ritmo gamma, 2128 reflejo miotático inverso, 2080 ritmo infradiano, 2129 reflejo monosináptico, 2081 ritmo theta, 2130 reflejo polisináptico, 2082 ritmo ultradiano, 2131 reflejo tendinoso, 2080 ritmo a, 2124 reflejo vestibulocervical, 2084 ritmo b, 2125 reflejo vestibuloespinal, 2086 ritmo g, 2128 reflejo vestibuloocular, 2085 ritmo d, 2127 reflejo visceral, 2087 ritmo u, 2130 refractario, 2092 ritual, 2137 refuerzo, 2089 rivalidad binocular, 2138 refuerzo negativo, 2090 rizotomía dorsal, 2139 refuerzo positivo, 2091 RM, 2118 regeneración neuronal, 2093 RMf, 2119 región de isofrecuencia, 2094 RNA, 2522 región intermedia del cerebelo, 2097 rodopsina, 2142 región organizadora, 2096 rombencéfalo, 2143 región paravermiana, 2097 roving ocular, 2144

362362 Índex castellà ruido, 2289 sinapsis axodendrítica, 2185 ruido biológico, 2290 sinapsis axosomática, 2186 ruido blanco, 2291 sinapsis eléctrica, 2187 ruido neuronal, 2292 sinapsis excitadora, 2188 sinapsis inhibidora, 2189 sinapsis neuromuscular, 2190 sinapsis química, 2191 sacada, 1438 sinapsis simétrica, 2192 saco endolinfático, 2145 sinaptogénesis, 2193 sáculo, 2146 sinaptopatía, 2194 sarcolema, 2147 sinaptosoma, 2195 saturación, 2148 sincinesia, 2196 schwannoma, 1546 sincronizador biológico, 2197 secreción, 2150 síndrome confusional, 693 segundo mensajero, 2151 síndrome de abstinencia, 2199 segundo par craneal, 1525 síndrome de Anton, 2200 selectividad visual, 2153 síndrome de Arnold-Chiari, 1327 semicanal, 621 síndrome de Balint, 2202 seno carotídeo, 2177 síndrome de Bernard-Horner, 2209 seno cavernoso, 2178 síndrome de Capgras, 2204 seno venoso dural, 2179 síndrome sensación, 2156 de Claude Bernard-Horner, 2209 sensación de miembro síndrome de desconexión, 2206 fantasma, 2157 síndrome de Gerstmann, 2207 sensibilidad táctil, 2158 síndrome de Guillain-Barré, 2208 sensibilidad térmica, 2159 síndrome de Horner, 2209 sensibilidad vibratoria, 2160 síndrome de Kanner, 2420 sensibilización, 2161, 2162 síndrome de Klüver-Bucy, 2211 sensitivo, 2166 síndrome de Korsakov, 2212 sensor, 2164 síndrome de la mano ajena, 2213 sensor molecular, 2165 síndrome de la Tourette, 2431 sensorial, 2166 síndrome señal, 2167 de los ganglios basales, 2220 señal BOLD, 2169 síndrome de Martin-Bell, 2218 señal dependiente del nivel de síndrome de Williams, 2217 oxígeno en la sangre, 2169 síndrome señalización, 2407 del cromosoma X frágil, 2218 séptimo par craneal, 1501 síndrome extrapiramidal, 2220 septo pelúcido, 2171 síndrome parkinsoniano, 1836 serotonina, 2173 sinergia motora, 2222 serotoninérgico, 2174 sinestesia, 2223 sesión, 2175 sintonía de fase, 2224 sexto par craneal, 1519 sintrofina, 2225 signo de Babinski, 2180 siringobulbia, 2226 silla turca, 2154 siringomielia, 2227 simultagnosia, 2181 sistema anterolateral, 2229 sinapsis, 2182 sistema auditivo, 2230 sinapsis asimétrica, 2183 sistema de coordenadas de sinapsis axoaxónica, 2184 Talairach, 2232

363 Índex castellà sistema de interneuronas sueño lento, 2275 espinales, 2231 sueño ligero, 2276 sistema de las columnas dorsales - sueño MOR, 2281 lemnisco mediano, 2233 sueño no REM, 2278 sistema gustativo, 2235 sueño paradójico, 2281 sistema límbico, 2236 sueño profundo, 2275 sistema motivacional, 2237 sueño REM, 2281 sistema nervioso, 2238 sueño superficial, 2276 sistema nervioso autónomo, 2239 suicidio, 2310 sistema nervioso central, 2240 sumación espacial, 2311 sistema nervioso entérico, 2241 sumación espacial visual, 2312 sistema nervioso motor, 2242 sumación temporal, 2313 sistema nervioso supersensibilidad, 2314 parasimpático, 2243 supresión condicionada, 2316 sistema nervioso periférico, 2244 surco, 2261 sistema nervioso sensorial, 2245 surco calcarino, 2259 sistema nervioso simpático, 2246 surco central del cerebro, 2260 sistema nervioso vegetativo, 2239 surco cerebral, 2261 sistema nociceptivo, 2248 surco colateral, 2262 sistema olfativo, 2250 surco interlobular, 529 sistema olfatorio, 2250 surco intraparietal, 2264 sistema portal hipofisario, 2251 surco lateral del cerebro, 2265 sistema sensorial somático, 2252 surco parietooccipital, 2266 sistema supervisor, 951 sustancia basófila, 665 sistema supraespinal, 2253 sustancia blanca, 2298 sistema ventricular, 2254 sustancia de Nissl, 665 sistema visual, 2255 sustancia gelatinosa sitio de unión, 1295 de Rolando, 2300 situacionismo, 2256 sustancia gris, 2301 sociopsicología, 1983 sustancia innominada, 2302 somatoestesia, 2269 sustancia innominada somatotopía, 2268 de Reichert, 2302 somestesia, 2269 sustancia negra somito, 2270 de Soemmering, 2304 somnolencia, 2271 sustancia perforada anterior, 2306 sordera cortical, 2283 sustancia perforada sordera de conducción, 2284 posterior, 2307 sordera de percepción, 2285 sustancia psicoactiva, 2308 sordera de transmisión, 2284 sutura coronal, 2317 sordera neurosensorial, 2285 sutura frontoparietal, 2317 sordera verbal pura, 2288 sutura interparietal, 2321 SPECT, 2379 sutura lambdoidea, 2320 subcortical, 2295 sutura sagital, 2321 subículo, 2296 subtálamo, 2309 sueño, 2272 sueño de movimientos oculares tálamo, 2323 rápidos, 2281 tamaño cuántico, 1391 sueño de ondas lentas, 2275 taquistoscopio, 2324

364364 Índex castellà tarea de apareamiento tetrodotoxina, 2368 retardado, 2325 tic, 2369 tarea de memoria de tiempo de reacción, 2341 reconocimiento, 2327 tiempo de respuesta, 2341 tarea de no apareamiento tiempo sináptico, 2343 retardado, 2328 tímpano, 1351 tarea de Stroop, 2329 tirosina, 2374 tarea go/no-go, 2326 TLP, 2443 tarea visuoespacial, 2330 tolerancia, 2377 tartamudez, 2011 tomografía computadorizada, 2378 tasa de permeabilidad tomografía computadorizada por de un canal, 2026 emisión de fotón único, 2379 TC, 2378 tomografía por emisión de TDAH, 2448 positrones, 2380 TEC, 2352 tono muscular, 2376 techo del mesencéfalo, 1262 torre de Hanoi, 2381 técnica de patch clamp, 1863 toxicomanía, 787 téctum del mesencéfalo, 1262 toxina botulínica, 2383 tejido gliótico, 2335 toxina pertussis, 2384 teleceptor, 2336 toxina tetánica, 2385 telemetría, 2337 tracto, 2387 telencéfalo, 2338 tracto anterolateral, 2229 teleopsia, 2339 tracto espinocerebeloso, 2390 telerreceptor, 2336 tracto espinotalámico, 2391 temblor, 2453 tracto espinotectal, 2392 temblor parkinsoniano, 2454 tracto hipotálamo-hipofisario, 2393 TENS, 924 tracto olfatorio, 2394 tentativa de suicidio, 1225 tracto óptico, 2395 teoría de la autopercepción, 2346 tracto piramidal, 2396 teoría de la mente, 2348 tracto rubroespinal, 2397 teoría del campo agregado, 2349 tracto tectoespinal, 2398 teoría del intercambio social, 2347 tracto trigeminotalámico, 1273 terapia cognitiva, 2350 tracto tuberoinfundibular, 2400 terapia conductual, 2351 tracto vestibuloespinal, 2403 terapia electroconvulsiva, 2352 tracto vestibuloespinal lateral, 2403 tercer par craneal, 1518 tracto vestíbuloespinal medial, 976 tercera circunvolución frontal, 518 tractografía, 2405 terminal presináptico, 374 transducción de estímulo, 2406 termorreceptor, 2356 transducción de señal, 2407 test, 2357 transducina, 2408 test de Wada, 2358 transductor, 2409 test de Wisconsin, 2359 transmisión cuántica, 2410 test del rotarod, 2360 transmisión sináptica, 2411 tetanización, 2362 transportador, 2415 tetanolisina, 2363 transporte activo, 2412 tétanos, 2365 transporte axonal, 2413 tetanospasmina, 2364 transporte pasivo, 2414 tetraparesia, 2366 trastorno adaptativo, 2416 tetraplejía, 2367 trastorno afectivo, 2428

365 Índex castellà trastorno amnésico alcohólico, 2212 trifosfato de adenosina, 2457 trastorno antisocial de la trifosfato de guanosina, 2459 personalidad, 2419 trifosfato de inositol, 2458 trastorno autista, 2420 trígono cerebral, 1039 trastorno bipolar, 2421 triptófano, 2461 trastorno ciclotímico, 2422 tronco del encéfalo, 2462 trastorno de ansiedad, 2423 tronco hipofisiario, 2371 trastorno de Asperger, 2424 tronco pituitario, 2371 trastorno de conversión, 2426 tronco simpático, 390 trastorno de la personalidad por troponina, 2463 evitación, 2430 TTX, 2368 trastorno de la Tourette, 2431 tubérculo cuadrigémino, 2468 trastorno de personalidad, 2429 tubérculo mamilar trastorno del aprendizaje, 2427 del hipotálamo, 2467 trastorno del estado de ánimo, 2428 tubo nervioso, 2466 trastorno delirante, 2432 tubo neural, 2466 trastorno depresivo, 2433 tumor astrocitario, 294 trastorno depresivo mayor, 705 túnica vascular del ojo, 2470 trastorno disociativo, 2435 trastorno distímico, 2436 trastorno esquizoafectivo, 2437 trastorno esquizofreniforme, 2438 umbral absoluto, 1286 trastorno esquizoide de la umbral auditivo, 1287 personalidad, 2439 umbral de activación, 1288 trastorno esquizotípico de la umbral de dolor, 1290 personalidad, 2440 umbral de excitabilidad, 1289 trastorno generalizado del umbral diferencial, 1292 desarrollo, 2441 umbral electrofisiológico, 1289 trastorno histriónico de la umbral insular, 1278 personalidad, 2442 uncus, 2472 trastorno límite unidad funcional neurona-glía, 2476 de la personalidad, 2443 unidad motora, 2477 trastorno mental, 2444 unión de tipo gap, 2473 trastorno narcisista de la unión intercelular personalidad, 2445 comunicante, 2473 trastorno unión neuromuscular, 2190 obsesivo-compulsivo, 2446 utrículo, 2478 trastorno paranoide de la úvea, 2470 personalidad, 2447 trastorno por déficit de atención con hiperactividad, 2448 trastorno por estrés V par craneal, 1536 postraumático, 2449 vaina de mielina, 351 trastorno psicótico, 2450 vaina de Schwann, 1545 trastorno sexual, 2451 varicosidad, 2481 trastorno somatomorfo, 2452 vasomotor, 2482 traza de memoria, 2386 velocidad de conducción tren de impulsos eléctricos, 2455 nerviosa, 2483 tren de impulsos nerviosos, 2456 ventana coclear, 1016

366366 Índex castellà ventana oval, 1015 X par craneal, 1538 ventana redonda, 1016 XI par craneal, 1498 ventana vestibular, 1015 XII par craneal, 1509 veratridina, 2484 vermis, 2485 vesícula, 2486 vesícula acústica, 2488 yunque, 832 vesícula ótica, 2488 vestíbulo externo, 2489 vestibulocerebelo, 275 VI par craneal, 1519 zona activa, 2531 vía amigdalófuga ventral, 2492 zona ciliar, 663 vía de la tirosina cinasa, 2493 zona de disparo, 2533 vía dorsal de la visión, 2494 zona incerta, 2534 vía M, 2496 vía magnocelular, 2496 vía mesocortical, 2497 vía mesolímbica, 2498 vía moduladora del sistema nervioso central, 2499 vía neural, 2500 vía nigroestriada, 2501 vía óptica, 2502 vía P, 2504 vía parvocelular, 2504 vía piramidal, 2396 vía ventral de la visión, 2506 VII par craneal, 1501 VIII par craneal, 1539 visceroceptor, 2509 visión, 2511 visión doble, 737 visión escotópica, 2513 visión estereoscópica, 2514 visión tricromática, 2515 volumen sanguíneo cerebral, 2517 vóxel, 2518

367 Índex anglès Índex anglès Índex anglès abasia, 1 acute inflammatory demyelinating abducens nerve, 1519 polyradiculoneuropathy, 2208 absence, 4 addiction, 42 absolute pitch, 1766 adenohypophysis, 44 absolute refractory period, 1855 adenosine, 45 absolute threshold, 1286 adenosine receptor, 2043 acalculia, 6 adenosine triphosphate, 2457 accessory nerve, 1498 adenylate cyclase, 43 accessory nerve nucleus, 1690 adequate stimulus, 912 accessory nucleus of oculomotor ADHD, 2448 nerve, 1656 adiadochokinesia, 48 acetylcholine, 9 Adie pupil, 2000 acetylcholine receptor, 2039 Adie’s tonic pupil, 2000 acetylcholinesterase, 10 adipsia, 49 ACh, 9 adjustment disorder, 2416 achalasia, 5 adrenaline, 52 AChE, 10 adrenergic, 53 achromatopsia, 25 adrenergic blocking agent, 360 acidosis, 20 adrenergic receptor, 2036 acoustic crest, 676 a-adrenergic receptor, 2037 acoustic radiation, 2018 ß-adrenergic receptor, 2038 acoustic vesicle, 2488 adrenoceptor, 2036 ACTH, 659 a-adrenoceptor, 2037 actin, 28 ß-adrenoceptor, 2038 action potential, 1906 adrenocorticotropic hormone, 659 activation threshold, 1288 adrenolytic agent, 360 activation-synthesis affect, 70 hypothesis, 1164 affective disorder, 2428 active avoidance, 945 afferent, 73 active response, 2109 afterpotential, 1899 active transport, 2412 ageusia, 75 active zone, 2531 aggregate field theory, 2349 acute confusion syndrome, 693 aggressivity, 91

369 Índex anglès aging, 841 4-aminopyridine, 128 agitation, 78 Ammon horn, 1146 agnosia, 79 amnesia, 131 agonist, 86 amorphosynthesis, 138 agonist muscle, 1441 AMPA, 15 agoraphobia, 88 AMPA receptor, 2044 agrammatism, 90 amphetamine, 121 agraphia, 89 amphicyte, 476 agrin, 92 amplifier, 142 agyria, 76 amplitude, 143 akathisia, 7 ampulla, 145 akinesia, 21 ampullary crest, 676 alalia, 94 amputation neuroma, 1588 alcohol amnesic disorder, 2212 amusia, 147 alexia, 99 amyelia, 123 algesia, 103 amyelinic axon, 329 algesimeter, 107 amygdala, 124 algesimetry, 108 amygdaloid complex, 124 algia, 106 amyloid fiber, 988 algometer, 107 amyotrophic lateral sclerosis, 856 algometry, 108 amyotrophy, 129 algorithm, 109 analgesia, 149 alien hand syndrome, 2213 analgesic, 150 alkaloid, 95 analogue, 148 alkalosis, 96 anarthria, 153 all-or-none response, 2112 anastomosis, 154 allesthesia, 114 anencephaly, 159 allochiria, 116 anesthesia, 160 allocortex, 112 anesthesia dolorosa, 161 allodynia, 113 anesthetic, 162 alpha adrenergic angular gyrus, 510 blocking agent, 361 anhedonia, 169 alpha blocker, 361 anhedonism, 169 alpha motoneuron, 1436 animal model, 1409 alpha rhythm, 2124 anion, 176 alpha-adrenergic receptor, 2037 anisocoria, 178 alpha-bungarotoxin, 388 ankyrin, 184 alpha-gamma coactivation, 545 ANN, 2522 ALS, 856 anomia, 179 alveus, 120 anorexia nervosa, 180 Alzheimer type dementia, 1320 anosmia, 181 Alzheimer’s disease, 1320 anosognosia, 182 amacrine cell, 452 anoxia, 183 ambiguus nucleus, 1658 antagonist, 187 amine, 126 antagonist muscle, 1442 g-aminobutyric acid, 13 antalgic, 189 a-amino-3-hydroxy-5-methyl-4- anterior alexia, 100 isoxazole propionic acid, 15 anterior central gyrus, 522 aminophosphovaleric acid, 14 anterior commissure, 568

370370 Índex anglès anterior horn, 346 arcuate nucleus of the anterior hypophysis, 44 hypothalamus, 1662 anterior interpositus nucleus, 1704 area postrema, 259 anterior nucleus of thalamus, 1659 areflexia, 273 anterior perforated space, 2306 Argyll Robertson pupil, 2001 anterior perforated arhinencephalia, 274 substance, 2306 Arnold-Chiari malformation, 1327 anterior root of spinal nerve, 283 Arnold-Chiari syndrome, 1327 anterior white comissure, 569 arousal, 901 anterograde amnesia, 132 arousal state, 901 anterograde degeneration, 691 arrestin, 284 anterolateral system, 2229 arterial circle of Willis, 486 anterolateral tract, 2229 artificial intelligence, 1223 antiadrenergic agent, 360 artificial neural network, 2522 anticholinesterasic agent, 190 artificial neuron, 1590 antidepressant, 191 ascending parietal gyrus, 521 antidromic, 193 asomatognosia, 287 antihistaminic, 194 aspartic acid, 17 antipsychotic, 195 Asperger’s disorder, 2424 antisocial personality disorder, 2419 association area, 245 Anton’s syndrome, 2200 association cortex, 245 anxiety, 168, 185 association fiber, 995 anxiety crisis, 678 associative learning, 219 anxiety disorder, 2423 associative memory, 1355 anxiolytic, 186 astasia, 288 4-AP, 128 astereognosis, 289 apallesthesia, 198 astrocyte, 290 aphasia, 57 astrocyte reaction, 2033 aphonia, 74 astrocytic tumor, 294 aplysia, 199 astrocytoma, 294 apolipoprotein E, 205 astrocytosis, 295 apophysis, 200 asymmetric synapse, 2183 apoptosis, 206 asynergia, 286 appetitive response, 2110 asynergy, 286 appetitive stimulus, 913 ataxia, 297 apraxia, 208 athetosis, 303 aprosodia, 232 atlas, 304 aprosody, 232 atony, 305 APV, 14 ATP , 2457 aqueduct of Silvius, 234 atrophy, 307 arachidonic acid, 16 attempted suicide, 1225 arachnoid, 237 attention, 302 arachnoid space, 888 attention deficit hyperactivity araphia, 1176 disorder, 2448 archicerebellum, 275 audiometer, 315 archicortex, 276 audiometry, 316 archipallium, 276 audition, 311 arcuate fasciculus, 969 auditory agnosia, 80 arcuate nucleus, 1660 auditory evoked potential, 1920

371 Índex anglès auditory receptive field, 401 basal lamina, 1256 auditory system, 2230 basal nucleus, 1663 auditory threshold, 1287 basal nucleus of Meynert, 1664 Auerbach’s plexus, 1880 basement membrane, 1348 aura, 317 basic emotion, 821 autism, 318, 2420 basilar lamina, 1349 autistic disorder, 2420 basilar membrane, 1349 autonomic, 323 basket cell, 459 autonomic ganglion, 1064 basophilic substance, 665 autonomic nervous system, 2239 behavior, 585 autotopagnosia, 287 behavior therapy, 2351 availability heuristic, 1130 behavioral arousal, 30 aversive stimulus, 914 behavioral neurobiology, 1553 avoidance, 944 behaviorism, 613 avoidance learning, 220 benzodiazepine, 353 avoidance response, 2111 Bergmann cell, 458 avoidance-avoidance conflict, 616 Bergmann glia, 458 avoidant personality disorder, 2430 Bernard-Horner syndrome, 2209 awareness, 622 beta adrenergic blocking agent, 362 axilemma, 333 beta blocker, 362 axillary nerve, 1483 beta rhythm, 2125 axis, 327 beta-adrenergic receptor, 2038 axoaxonic synapse, 2184 binaural audition, 312 axodendritic synapse, 2185 binding problem, 1940 axolemma, 333 binding site, 1295 axon, 328 binocular disparity, 760 axon guidance, 1105 binocular fusion, 1059 axon hillock, 590, 2533 binocular rivalry, 2138 axon pathfinding, 1105 bioelectrical impedance, 354 axon pruning, 1886 biogenic amine, 127 axonal, 335 bioimpedance, 354 axonal specificity, 891 biological noise, 2290 axonal sprout, 382 bipolar cell, 1591 axonal transport, 2413 bipolar cell of the retina, 1592 axonic, 335 bipolar disorder, 2421 axonotmesis, 337 bipolar neuron, 1591 axosomatic synapse, 2186 bipolar neuron of the retina, 1592 blastocyte, 355 blepharoptosis, 356 blepharospasm, 357 Babinski sign, 2180 blind spot, 1998 backpropagation algorithm, 111 blob, 358 Balint’s syndrome, 2202 block, 359 ballism, 338 block design, 762 ballismus, 338 a-blocker, 361 barbiturate, 347 b-blocker, 362 baroreceptor, 348 blood oxygen level dependent basal ganglia syndrome, 2220 signal, 2169 basal ganglion, 1663 blood-brain barrier, 349

372372 Índex anglès blunted affect, 72 capacitive current, 647 bobbing, 367 Capgras syndrome, 2204 body image, 1188 carbon monoxide, 1428 BOLD signal, 2169 carotid body, 662 borderline personality carotid corpuscle, 662 disorder, 2443 carotid sinus, 2177 bottom-up processing, 1944 caspase, 435 botulinum toxin, 2383 catalepsy, 437 botulism, 375 cataplexy, 438 Bötzinger complex, 582 catatonia, 439 BPD, 2443 catecholamine, 440 brachial plexus, 1874 categorical perception, 1848 brachiomotor nucleus, 1680 cation, 441 bradykinesia, 376 caudate nucleus, 1665 bradypsychia, 377 causalgia, 442 brain activation, 29 cavernous sinus, 2178 brain aging, 842 CBF, 1023 brain sexual dimorphism, 733 cell adhesion molecule, 1415 brain stem, 2462 cellular adhesion, 47 brainstem, 2462 cellular connectionism, 620 brainstem sensory nucleus, 1742 cellular neurobiology, 1552 branchial arch, 238 center-surround mechanism, 1340 bregma, 381 central alexia, 101 Broca diagonal band, 339 central canal of spinal cord, 607 Broca’s aphasia, 64 central cerebral sulcus, 2260 Broca’s area, 246 central executive, 951 Brodmann area, 247 central medial nucleus buccofacial apraxia, 209 of thalamus, 1666 bulimia nervosa, 386 central nervous system, 2240 a-bungarotoxin, 388 central pain, 775 Burdach nucleus, 1671 central paralysis, 1822 Burdach’s fasciculus, 970 central pattern generator, 1074 cephalalgia, 444 cephalea, 444 cephalic, 447 c-fos protein, 1968 cerebellar cortex, 862 Ca2+ channel, 406 cerebellar glomerulus, 1093 Ca2+ pump, 369 cerebellar hemisphere, 1123 cable model, 1411 cerebellar nucleus, 1687 cadherin, 391 cerebellar peduncle, 1842 caerulean nucleus, 1667 cerebellum, 487 calbindin, 393 cerebral ablation, 2 calcarine sulcus, 2259 cerebral aneurysm, 165 calcium channel, 406 cerebral angioma, 166 calcium ion, 1240 cerebral aqueduct, 234 calcium pump, 369 cerebral arterial circle, 486 calmodulin, 394 cerebral arteriovenous calotte, 395 malformation, 1326 cAMP, 1421 cerebral asymmetry, 285

373 Índex anglès cerebral atrophy, 308 cisterna magna, 532 cerebral blood flow, 1023 Cl– pump, 408 cerebral blood volume, 2517 Clarke column, 1674 cerebral cortex, 863 Clarke nucleus, 1674 cerebral dominance, 781 classical conditioning, 596 cerebral gyrus, 511 clathrin, 539 cerebral hemisphere, 1124 Claude Bernard-Horner cerebral localization, 1308 syndrome, 2209 cerebral palsy, 1824 claustrophobia, 541 cerebral peduncle, 1843 claustrum, 540 cerebral sulcus, 529, 2261 climbing fiber, 998 cerebral trigone, 1039 clinical decerebration, 708 cerebrospinal fluid, 1282 clinical neurophysiology, 1576 cerebrovascular accident, 8 clonus, 543 cerebrum, 488 CMAP, 1908 cervical plexus, 1875 CNAP, 1909 cGMP, 1422 coactivation, 544 chalasia, 392 cochlea, 546 channel blocking, 365 cochlear duct, 608 channel inactivation, 1202 cochlear nuclei, 1668 channel-permeability ratio, 2026 cochlear window, 1016 characteristic frequency, 1050 cognition, 553 chemical synapse, 2191 cognitive dissonance, 764 chemoaffinity hypothesis, 1165 cognitive distortion, 767 chemoreceptor, 2013 cognitive engineering, 838 chemotropism, 2015 cognitive evoked potential, 1921 chip, 2527 cognitive neuroscience, 1559 chloride, 1241 cognitive process, 1942 chloride channel, 408 cognitive restructuring, 2073 cholecystokinin, 555 cognitive science, 495 cholinergic, 556 cognitive therapy, 2350 cholinergic receptor, 2039 coincidence detection, 723 chorea, 639 colchicine, 561 choreoathetosis, 641 collateral sprouting, 2023 choroid, 643 collateral sulcus, 2262 choroid plexus, 1876 collateralization, 2023 chromaffin cell, 457 colliculus, 2468 chromatic agnosia, 82 color constancy, 625 chromatolysis, 682 coma, 566 chronesthesy, 683 commissural fiber, 989 ciliary body, 663 commissure, 567 ciliary muscle, 1443 commissure of fornix, 573 ciliary proces, 1941 commissurotomy, 579 ciliary zone, 663 common fibular nerve, 1527 cingulate cortex, 514 common motor ocular nerve, 1518 cingulate gyrus, 514 common peroneal nerve, 1527 cingulum, 499 common tendinous ring, 158 circadian rhythm, 2126 complex cell of primary visual circumflex nerve, 1483 cortex, 456

374374 Índex anglès compound muscle action cranial nerve IV, 1537 potential, 1908 cranial nerve IX, 1506 compound nerve action cranial nerve V, 1536 potential, 1909 cranial nerve VI, 1519 compulsion, 586 cranial nerve VII, 1501 computational linguistics, 1280 cranial nerve VIII, 1539 computed tomography, 2378 cranial nerve X, 1538 computer science, 1207 cranial nerve XI, 1498 computerized tomography, 2378 cranial nerve XII, 1509 concept, 593 craniosynostosis, 673 concordance, 594 creativity, 674 conditioned stimulus, 915 cribriform lamina of ethmoid conditioned suppression, 2316 bone, 1258 conditioned taste aversion, 325 critical period, 1853 conduction aphasia, 59 cross bridge, 1897 conduction deafness, 2284 cross-correlation of neuronal conductor, 614 activity, 645 cone, 589 crossed aphasia, 61 connectionist model, 1410 crossed lesion, 1276 connexin, 618 crossmodal plasticity, 1870 connexon, 621 crural nerve, 1502 consciousness, 622 CSF, 1282 consolidation, 623 CT, 2378 constricted affect, 72 cubital nerve, 1489 constructional apraxia, 210 cuff electrode, 805 convergence, 632 cuneate fasciculus, 970 convergent thinking, 1844 cuneate nucleus, 1671 conversion disorder, 2426 current, 646 conversion hysteria, 2426 current-voltage relationship, 2101 coprolalia, 634 cyclic adenosine cornea, 642 monophosphate, 1421 coronal suture, 2317 cyclic AMP, 1421 corpus callosum, 661 cyclic GMP, 1422 corpus fimbriatum cyclic guanosine hippocampi, 1013 monophosphate, 1422 cortical, 658 cyclic nucleotide, 1654 cortical area, 244 cyclocephaly, 492 cortical blindness, 448 cycloid psychosis, 1986 cortical deafness, 2283 cyclopia, 493 corticobulbar fiber, 991 cycloplegia, 494 corticonuclear fiber, 991 cyclothymic disorder, 2422 corticopontine fiber, 993 cytoarchitecture, 536 corticospinal fiber, 994 cytochrome oxidase blob, 358 corticotropin, 659 cytokine, 537 cotransmission, 672 cytoskeleton, 538 cranial nerve, 1487 cytoskeleton associated cranial nerve I, 1524 protein, 1965 cranial nerve II, 1525 cranial nerve III, 1518

375 Índex anglès

DAG, 725 diacylglycerol, 725 daltonism, 685 diaschisis, 727 dark adaptation, 39 dichotic audition, 313 Darkshevich’s nucleus, 1675 diencephalon, 728 day blindness, 1111 differential threshold, 1292 decerebrate animal, 172 diffuse axonal injury, 1275 decerebrate posturing, 1902 diffusion constant, 627 decerebration, 707 diffusion weighted image, 1189 declarative memory, 1357 digital agnosia, 83 decorticate posturing, 1901 digital nerve, 1497 decussation, 688 dilator muscle of pupil, 1446 deductive reasoning, 2027 diplopia, 737 deep brain stimulation, 921 dischromatopsia, 747 deep peroneal nerve, 1528 disconnection syndrome, 2206 Deiter’s nucleus, 1759 discordance, 743 delayed matching task, 2325 discrimination learning, 221 delayed matching dishabituation, 712, 713 to sample task, 2325 disintoxication, 714 delayed neuronal death, 1432 disorientation, 717 delayed nonmatching task, 2328 disphemia, 752 delayed nonmatching to sample dissociative disorder, 2435 task, 2328 dissociative hysteria, 2435 delayed response test, 1977 distributed processing, 1948 delirium, 693 distributed system theory, 1167 delirium tremens, 694 divergence, 771 delta rhythm, 2127 divergent thinking, 1845 delta rule, 2100 docking, 1060 delusion, 692 dominant hemisphere, 1125 delusional disorder, 2432 domoic acid, 18 delusional ideation, 692 dopamine, 784 dementia, 695 dopamine receptor, 2047 demyelinization, 715 dopaminergic, 785 dendrite, 697 dorsal column system, 2233 dendritic spine, 897 dorsal horn, 342 denervation, 837 dorsal nucleus of vagus nerve, 1701 dentate fascia, 516 dorsal pallidum, 1806 dentate gyrus, 516 dorsal rhizotomy, 2139 dentate nucleus, 1700 dorsal root ganglion, 1068 depolarization, 718 dorsal root of spinal nerve, 281 depression, 2433 dorsal stream of vision, 2494 depressive disorder, 2433 dorsal striatum, 937 depth of processing, 1954 dorsomedial nucleus of dermatome, 706 hypothalamus, 1702 desensitization, 720 dorsomedial nucleus desynchronized of thalamus, 1703 electroencephalogram, 809 double vision, 737 determinism, 724 dressing apraxia, 211 detoxification, 714 drug addiction, 787 developmental neurobiology, 1554 drug dependence, 787

376376 Índex anglès dual task paradigm, 1816 electromotive force, 1036 dura mater, 789 electromyogram, 812 dural venous sinus, 2179 electromyograph, 811 dynamic property, 1957 electrooculogram, 814 dynamin, 734 electrooculograph, 813 dynein, 735 electrophysiologic threshold, 1289 dynorphin, 736 electroshock, 2352 dysarthria, 738 electrotonic conduction, 600 dysautonomia, 739 electrotonic potential, 1918 dysdiadochokinesia, 748 emboliform nucleus, 1704 dysesthesia, 749 EMG, 812 dysgeusia, 755 emotion, 820 dyskinesia, 741 emotional intelligence, 1224 dyslalia, 756 emotional memory, 1358 dyslexia, 757 encephalitis, 827 dysmetria, 758 encephalomyelitis, 828 dysnomia, 759 encephalon, 825 dysphagia, 750 encephalopathy, 830 dysphasia, 751 encoding, 548 dysphonia, 753 end-plate current, 649 dysprosody, 761 end-plate potential, 1913 dysthymia, 2436 endocytosis, 834 dysthymic disorder, 2436 endogenous opioid, 1782 dystonia, 766 endolymph, 835 dystrophin, 770 endolymphatic duct, 610 endolymphatic sac, 2145 endorphin, 836 enervation, 837 E-neuron, 1598 enkephaline, 826 EAE, 829 enteric nervous system, 2241 echoacousia, 791 entorhinal cortex, 867 echokinesis, 795 entraining agent, 2197 echolalia, 793 EOG, 814 echolocation, 794 ependyma, 844 echopraxia, 795 ependymal cell, 845 ECT, 2352 ependymocyte, 845 ectonucleotidase, 796 ephrin, 800 Edinger-Westphal nucleus, 1672 epidural cavity, 885 EEG, 808 epidural hemorrhage, 1126 effective stimulus, 916 epidural space, 885 efferent, 799 epilepsy, 847 eighth cranial nerve, 1539 epilepsy surgery, 526 electric current, 650 epinephrine, 52 electrical synapse, 2187 epiphysis, 1077 electrochemical gradient, 1099 episodic memory, 1359 electroconvulsive therapy, 2352 epithalamic commissure, 578 electrode, 803 epithalamus, 850 electroencephalogram, 808 EPP, 1913 electroencephalograph, 807 EPSP, 1926

377 Índex anglès equilibrium potential, 1910 fascicle, 968 equivalent circuit, 507 fasciculation, 982 ethyl alcohol, 97 fasciculus retroflexus, 978 event-related design, 763 fast adapting receptor, 2054 evoked potential, 1919 fastigial nucleus, 1705 evolutionary psychology, 1982 feeding center, 478 excitability, 948 femoral nerve, 1502 excitability threshold, 1289 FES, 923 excitation, 949 festination, 987 excitation-contraction coupling, 22 fibrillation, 1005 excitatory postsynaptic fibroblast, 1006 potential, 1926 fibrous astrocyte, 291 excitatory synapse, 2188 field H1, 980 excitotoxicity, 950 field 2,H 975 executive function, 1054 field of Forel, 396 exocytosis, 952 fifth cranial nerve, 1536 experimental allergic filament, 1007 encephalomyelitis, 829 filopodium, 1008 experimental condition, 595 filtering, 1011 experimental decerebration, 709 fimbria hippocampi, 1013 expiratory neuron, 1598 first cranial nerve, 1524 explicit learning, 223 first temporal gyrus, 524 explicit memory, 1357 fissura calcarina, 2259 expressive aphasia, 64 fissure of Rolando, 2260 extensor muscle, 1450 fissure of Sylvius, 2265 external capsule, 431 fixation amnesia, 132 external motor ocular nerve, 1519 fixed action pattern, 1837 external nuclear layer of retina, 423 flaccidity, 1020 external plexiform layer flat affect, 71 of retina, 427 flexor muscle, 1453 exteroceptor, 953 flexure, 1021 exteroreceptor, 953 flocculonodular lobe, 1301 extinction, 955 flocculus, 1022 extracellular matrix-associated flooding, 1197 protein, 1963 fMRI, 2119 extrafusal fiber, 997 fNMRI, 1194 extraocular muscle, 1452 foramen of Luschka, 1027 extrapyramidal syndrome, 2220 foramen of Magendie, 1028 extreme capsule, 432 forebrain, 1960 extrinsic muscle of eyeball, 1452 fornix, 1039 Fourier harmonic analysis, 152 fourth cranial nerve, 1537 fovea, 1047 F wave, 1773 foveola, 1048 facial colliculus, 560 fragile X syndrome, 2218 facial feedback hypothesis, 1166 free radical, 2021 facial nerve, 1501 frequency encoding, 550 facilitated diffusion, 2414 Friedreich’s ataxia, 298 facilitation, 956 fringed body, 1013

378378 Índex anglès frontal eye field, 399 glomus caroticum, 662 frontal lobe, 1302 glossopharyngeal nerve, 1506 frontoparietal suture, 2317 glucose, 1094 functional electrical stimulation, 923 glutamate, 1095 functional magnetic resonance glutamate receptor, 2050 imaging, 2119 glutamate receptor interacting functional nuclear magnetic protein, 1969 resonance imaging, 1194 glutamatergic, 1096 fusion area, 249 glycine, 1085 fusion pore, 1898 glycine receptor, 2049 go/no-go task, 2326 Goldman equation, 853 Goldman-Hodgkin-Katz G protein, 1971 equation, 853 g ratio, 2102 Golgi interneuron, 1231 GABA, 13 Golgi organ, 1787 GABA receptor, 2048 Golgi tendon organ, 1787 GABAergic, 1062 Goll’s nucleus, 1709 gain, 1104 gracilis fasciculus, 974 gamma motoneuron, 1437 gracilis nucleus, 1709 gamma rhythm, 2128 granular layer, 420 gamma-aminobutyric acid, 13 granular neuron, 1601 ganglion, 1063 graphanesthesia, 1100 ganglion cell of retina, 467 great foramen, 1032 ganglion neuron, 467 grey comissure, 575 ganglioneuroma, 1072 grey substance, 2301 gap junction, 2473 GRIP, 1969 gasserian ganglion, 1067 growth cone, 591 general anesthetic, 163 GTP, 2459 generalization, 1075 guanosine triphosphate, 2459 geniculate body, 669 guanylate cyclase, 1103 Gerstmann syndrome, 2207 Guillain-Barré syndrome, 2208 Gestalt psychology, 1076 gustatory system, 2235 Gestalt theory, 1076 gyrus, 511 Gestaltism, 1076 glia, 1579 glia limitans, 1082 glial, 1084 H wave, 1774 glial cell, 462 habenular commissure, 576 glial scar, 491 habenular nucleus, 1710 glioblastoma, 1087 habit, 1108 glioblastoma multiforme, 1087 habituation, 1109 glioma, 1089 hair cell, 455 gliosis, 1090 hallucination, 117 gliotic tissue, 2335 headache, 444 global amnesia, 134 hearing, 311, 1765 global aphasia, 63 Hebb rule, 2099 globose nucleus, 1708 helicotrema, 1110 globus pallidus, 1806 hemeralopia, 1111

379 Índex anglès hemianalgesia, 1112 hyperpolarization, 1141 hemianesthesia, 1113 hyperreflexia, 1142 hemianopsia, 1114 hypertonia, 1143 hemiballismus, 1117 hypnagogic activity, 33 hemichannel, 621 hypnagogic hallucination, 33 hemidecortication, 1119 hypnotic, 1144 hemifield, 1118 hypoalgesia, 1145 hemiparesis, 1120 hypochondriasis, 1148 hemiplegia, 1121 hypoesthesia, 1149 hemispherectomy, 1122 hypofrontality, 1155 hemispheric dominance, 781 hypoglossal nerve, 1509 hemodynamic response, 2113 hypomania, 1156 Heschl’s gyrus, 525 hypomnesia, 1157 heteronymous hemianopsia, 1115 hypopallesthesia, 1158 hidden layer, 425 hypophyseal, 1153 hindbrain, 2143 hypophyseal portal system, 2251 hippocampal commissure, 573 hypophyseal stalk, 2371 hippocampal formation, 1037 hypophysial, 1153 hippocampal principal cell, 475 hypophysis, 1150 hippocampus, 1146 hyporeflexia, 1159 hippocampus proper, 1146 hypothalamic magnocellular histamine, 1170 neuron, 1603 histidine, 1173 hypothalamo-hypophysial axis, 801 histrionic personality disorder, 2442 hypothalamohypophyseal Hodgkin-Huxley model, 1412 tract, 2393 hodology, 1174 hypothalamus, 1160 holoprosencephaly, 1175 hypothalamus parvocellular holorachischisis, 1176 neuron, 1610 homeostasis, 1177 hypotonia, 1169 homonymous hemianopsia, 1116 homunculus, 1178 horizontal cell, 469 Horner syndrome, 2209 I-neuron, 1602 5-HT, 2173 Ia sensory neuron, 1616 5-HT receptor, 2053 Ib sensory neuron, 1617 humor, 902 ideational apraxia, 212 hunger center, 478 ideokynetic apraxia, 214 Huntington’s chorea, 1321 ideomotor apraxia, 214 Huntington’s disease, 1321 iliohypogastric nerve, 1510 hydrocephalus, 1132 ilioinguinal nerve, 1511 5-hydroxytryptamine, 2173 iliopubic nerve, 1510 hyperalgesia, 1134 illusion, 1187 hypercolumn, 1135 image diagnosis, 726 hyperekplexia, 1137 imagery, 1191 hyperesthesia, 1136 imaging, 1191 hyperexplexia, 1137 imitation, 1195 hypermetamorphosis, 1138 implicit learning, 224 hypermnesia, 1139 implicit memory, 1362 hyperpathia, 1140 implosion, 1197

380380 Índex anglès impulsiveness, 1201 intercostal nerve, 1513 incidental learning, 224 intermediate nerve, 1514 incus, 832 intermediolateral horn, 344 indoleamine, 1206 internal capsule, 433 inductive reasoning, 2028 internal disynchronization, 722 inferior frontal gyrus, 518 internal medullary lamina, 1261 inferior gluteal nerve, 1507 internal representation, 2104 inferior oblique muscle, 1454 interneuron, 1230 inferior olivary complex, 1726 interneuronal communication, 588 inferior olivary nucleus, 1726 interoceptive learning, 227 inferior parietal lobule, 1296 interoceptor, 1236 inferior rectus muscle, 1459 interparietal suture, 2321 inferior salivary nucleus, 1739 interpeduncular nucleus, 1713 information processing, 1945 interplexiform cell, 470 infradian rhythm, 2129 interpositus nucleus, 1714 infragranular layer, 421 interstitial nucleus of Cajal, 1717 infundibular nucleus, 1662 interventricular foramen, 1029 inhibition, 1208 intervertebral foramen, 1026 inhibitory postsynaptic intracranial electrical self- potential, 1927 stimulation, 321 inhibitory synapse, 2189 intrafusal fiber, 999 innatism, 1214 intralaminar nucleus inner nuclear layer of retina, 424 of thalamus, 1718 inner plexiform layer of retina, 428 intraparietal sulcus, 2264 innervation, 1215 inverse agonist, 87 innominate substance, 2302 inverse myotatic reflex, 2080 innominate substance involuntary motor activity, 34 of Reichert, 2302 ion, 1239 inositol triphosphate, 2458 ion channel activation, 31 input layer, 418 ion channel gating, 31 insomnia, 1216 ionic channel, 414 inspiratory neuron, 1602 ionic current, 651 instinct, 1217 ionic pump, 372 instrumental conditioning, 598 ionotropic receptor, 2056 insular lobe, 1300 IPSP, 1927 insular operculum, 1778 IQ, 2017 insular threshold, 1278 iris, 1245 integral membrane protein, 1972 island of Reil, 1300 integrated circuit, 508 isocortex, 1473 integrin, 1221 isofrequency region, 2094 intelligence, 1222 intelligence quotient, 2017 intentional learning, 223 interactionism, 1226 jargonaphasia, 1249 interaural intensity difference, 729 jet lag, 2425 interaural time difference, 730 just noticeable difference, 731 interblob, 1227 interblob region, 1227 interbrain, 728

381 Índex anglès

K complex, 583 leakage current, 648 K+ channel, 411 learned helplessness, 1204 kainate, 1250 learning, 217, 218 kainate receptor, 2051 learning acquisition, 50 Kanner syndrome, 2420 learning algorithm, 110 Kennedy’s disease, 309 learning disorder, 2427 kinase, 496 lemniscus, 1269 kindling, 3 length constant, 628 kinematic property, 1956 lens, 681 kinesin, 497 lenticular fasciculus, 975 kinesthesia, 498 lenticular loop, 1467 Klüver-Bucy syndrome, 2211 leptomeninx, 1274 knock-down mouse, 2031 leukodystrophy, 1277 knock-in mouse, 2032 levator palpebrae superioris knock-out mouse, 2030 muscle, 1447 knowledge, 615 ligand, 1285 Kohonen neural network, 2523 light sleep, 2276 koniocellular cell, 1593 limb-kinetic apraxia, 215 Korsakoff syndrome, 2212 limbic cortex, 868 limbic system, 2236 limen insulae, 1278 linguistics, 1279 labeled line coding, 552 lipofuscin, 1281 lacunar amnesia, 136 lobe of cerebrum, 1299 lambda, 1253 lobotomy, 1298 lamellipodium, 1254 local anesthetic, 164 lamina, 1264 local interneuron, 1235 language area, 251 local potential, 1918 language motor area, 246 localizationism, 1309 language-sensitive area, 250 locus ceruleus, 1667 latency, 1265 locus cinereus, 1667 lateral aperture of fourth locus niger, 2304 ventricle, 1027 long-term depression, 704 lateral cerebral sulcus, 2265 long-term memory, 1354 lateral cutaneous nerve long-term potentiation, 1903 of thigh, 1491 low cerebrospinal fluid pressure lateral geniculate nucleus headache, 445 of the thalamus, 1706 LTD , 704 lateral horn, 344 LTP , 1903 lateral hypothalamus, 1161 lumbar plexus, 1879 lateral inhibition, 1209 Luys’ body, 1747 lateral lemniscus, 1271 lateral rectus muscle of eyeball, 1461 lateral vestibular nucleus, 1759 M current, 653 lateral vestibulospinal tract, 2403 M wave, 1775 lateralization, 1266 M-pathway, 2496 leakage channel, 417 macropsia, 1313 leakage conductance, 603 macroscopic ionic current, 652

382382 Índex anglès macula lutea, 1314 medial lemniscus, 1272 macula retinae, 1314 medial longitudinal fasciculus, 976 MAG, 1086 medial rectus muscle, 1462 magnesium ion, 1242 medial vestibulospinal tract, 976 magnetic resonance imaging, 2118 median aperture of fourth magnetoencephalography, 1318 ventricle, 1028 magnification factor, 962 median nerve, 1517 magnocellular neuron medulla oblongata, 385 of the retina, 1604 medullar animal, 170 magnocellular pathway, 2496 medullary cord, 638 major depression, 705 medullary plate, 1867 major depressive disorder, 705 medullary reflex, 2077 malleus, 1338 medullary stria of thalamus, 934 mammillary body, 2467 medulloblastoma, 1345 mammillary nucleus of MEG, 1318 hypothalamus, 1720 Meissner’s plexus, 1883 mammillary tubercle of melatonin, 1347 hypothalamus, 2467 membrane conductance, 604 mandibular division of trigeminal membrane potential, 1911 nerve, 1515 membrane protein, 1970 mandibular nerve, 1515 membrane resistance, 2108 mania, 1328 membrane-spanning protein, 1972 manic episode, 1328 membranous cochlea, 608 manic-depressive psychosis, 2421 membranous labyrinth, 1252 MAP, 1966 memory, 1352, 2072 Martin-Bell syndrome, 2218 memory acquisition, 51 masticatory nucleus, 1725 memory record, 2386 maxillary division of trigeminal meningioma, 1366 nerve, 1516 meningitis, 1367 maxillary nerve, 1516 meninx, 1365 MBP, 1967 mental disorder, 2444 McCulloch-Pitts neuron, 1594 mental illness, 2444 mechanical gated channel, 415 mental model, 1414 mechanoreceptor, 1341 mental representation, 2105 medial antebrachial cutaneous mental retardation, 2120 nerve, 1493 mesencephalic animal, 174 medial brachial cutaneous mesencephalon, 1369 nerve, 1494 mesenchyme, 1370 medial cerebellar nucleus, 1705 mesocortex, 1371 medial cutaneous nerve mesocortical pathway, 2497 of arm, 1494 mesoderm, 1372 medial cutaneous nerve mesolimbic pathway, 2498 of forearm, 1493 mesopallium, 1371 medial dorsal nucleus metabotropic receptor, 2057 of thalamus, 1703 metamere, 1375 medial forebrain bundle, 981 metarhodopsin II, 1376 medial geniculate nucleus of the metathalamus, 1377 thalamus, 1707 metencephalon, 1378 medial hypothalamus, 1162 N-methyl-d-aspartate, 1379

383 Índex anglès

Meynert’s fasciculus, 978 motor evoked potential, 1922 microelectrode, 1382 motor map, 1330 microelectronics, 1383 motor nervous system, 2242 microglia, 460 motor neuron, 1435 microglial cell, 460 motor nucleus of facial nerve, 1724 microneurography, 1385 motor nucleus of trigeminal micropsia, 1387 nerve, 1725 microsystem, 1388 motor perturbation, 1859 microtechnology, 1389 motor protein, 1973 microtubule, 1390 motor synergy, 2222 microtubule-associated motor unit, 2477 protein, 1966 motor unit action potential, 1907 midbrain, 1369 movement-related activity, 37 midbrain tectum, 1262 MRI, 2118 migraine, 1399 MS, 857 mild cognitive impairment, 119 MUAP, 1907 mind, 1368 Müller cell, 461 Minessota multiphasic personality Müller glia, 461 inventory, 1238 multilayer perceptron, 1851 miosis, 1403 multimodal response, 2114 mirror neuron, 1605 multiple sclerosis, 857 MMPI, 1238 multipolar neuron, 1609 modulatory pathway of the central muscarine, 1439 nervous system, 2499 muscarinic receptor, 2058 molecular imaging, 1192 muscle, 1440 molecular layer, 422 muscle fatigue, 983 molecular sensor, 2165 muscle rigidity, 2123 monaural audition, 314 muscle spindle, 1058 monoamine, 1419 muscle tonus, 2376 monoamine oxidase, 1420 muscular dystrophy, 769 monoaural neuron, 1606 musculocutaneous nerve, 1520 mononeuritis multiplex, 1425 musculus rectus lateralis oculi, 1461 mononeuropathy, 1424 musculus rectus medialis, 1462 mononeuropathy multiplex, 1425 musculus tensor tympani, 1464 monoparesis, 1426 myasthenia gravis, 1381 monoplegia, 1427 mydriasis, 1392 monosynaptic reflex, 2081 myelencephalon, 1393 Monro foramen, 1029 myelin, 1394 mood, 902 myelin basic protein, 1967 mood disorder, 2428 myelin sheath, 351 Morris water maze, 1251 myelin-associated mosaic, 1433 glycoprotein, 1086 mossy fiber, 1000 myelinated axon, 332 motivation, 1434 myelinoclasis, 1396 motivational system, 2237 myelinolysis, 1396 motoneuron, 1435 myelitis, 1397 motor aphasia, 64 myeloarchitecture, 1398 motor apraxia, 215 myenteric plexus, 1880 motor end-plate, 1866 myoclonus, 1401

384384 Índex anglès myokymia, 1400 neural prostheses, 1626 myopathy, 1402 neural regeneration, 2093 myosin, 1404 neural repair, 2103 myotatic reflex, 2079 neural tract, 2500 myotome, 1405 neural tube, 2466 myotonia, 1406 neuralgia, 1541 myotonic dystrophy, 768 neurapraxia, 1542 neuraxis, 1565 neurexin, 1544 neurilemma, 1545 Na+ channel, 412 neurilemoma, 1546 Na+/K+ pump, 371 neurinoma, 1546 nanotechnology, 1466 neuritis, 1548 narcissistic personality neuritogenic, 1550 disorder, 2445 neuro-oncology, 1621 narcolepsy, 1468 neuro-ophthalmology, 1620 nativism, 1214 neuroanatomy, 1551 near infrared spectroscopy, 894 neurobiotaxis, 1555 necrosis, 1470 neuroblast, 1556 necrotic cell death, 1471 neurochemical anatomy, 155 needle electrode, 804 neurochemistry, 1628 negative reinforcement, 2090 neurochemotactic factor, 965 neglect syndrome, 2216 neurocladism, 1562 neocerebellum, 1472 neurocoele, 1557 neocortex, 1473 neurocomputing, 1563 neopallium, 1473 neurocytoma, 1072 neostriatum, 937 neuroectoderm, 1564 neosynaptogenesis, 1477 neuroendocrine cell, 472 Nernst potential, 1910 neuroengineering, 1566 nerve, 1478 neuroethology, 1568 nerve center, 483 neurofibra, 1001 nerve conduction velocity, 2483 neurofibril, 1571 nerve fiber, 1001 neurofibrilla, 1571 nervous system, 2238 neurofibrillary tangle, 389 neural, 1540 neurofibromatosis, 1572 neural accommodation, 23 neurofilament, 1573 neural adaptation, 23 neurogenesis, 1577 neural arch, 241 neurogenetics, 1578 neural architecture, 278 neurogenic pain, 777 neural computing, 1563 neuroglia, 1579 neural crest, 677 neuroglia cell, 462 neural encoding, 549 neuroglial cell, 462 neural epithelium, 851 neurohistology, 1581 neural growth factor, 961 neurohormone, 1582 neural integration, 1220 neurohypophysis, 1580 neural map, 1331 neuroimaging, 1583 neural network, 509 neurolemma, 1545 neural pathway, 2500 neuroleptic, 195 neural plate, 1867 neurology, 1586

385 Índex anglès neuroma, 1587 nitric-oxide synthase, 1796 neuromuscular junction, 2190 NMDA, 1379 neuromuscular spindle, 1058 NMDA receptor, 2045 neuromuscular synapse, 2190 nociceptive system, 2248 neuromuscular transmission safety nociceptor, 1646 factor, 964 nocireceptor, 1646 neuron, 1589 node, 1590 neuron-glia unit, 2476 node of Ranvier, 1650 neuronal, 1619 nodule, 1649 neuronal apoptosis, 207 noise, 2289 neuronal circuit, 509 noise analysis, 151 neuronal competition, 580 non-REM sleep, 2278 neuronal doctrine, 773 nonassociative learning, 228 neuronal necrosis, 1471 nongated channel, 417 neuronal noise, 2292 nonsynaptic conductance, 605 neuropathy, 1622 noradrenaline, 1651 neuropeptide, 1623 norepinephrine, 1651 neuropharmacology, 1569 noxious stimulus, 918 neurophysin, 1574 NREM sleep, 2278 neurophysiology, 1575 nuclear magnetic resonance neuropil, 1624 spectroscopy, 895 neuroplasm, 1625 nuclear medicine, 1342 neuroprostheses, 1626 nucleus, 1655 neuropsychology, 1627 nucleus accumbens, 1657 neuroregulin, 1629 nucleus intercalatus, 1712 neuroscience, 1558 nucleus lateralis cerebelli, 1700 neurosecretory cell, 472 nucleus of abducens nerve, 1693 neurostimulator, 1567 nucleus of Darkschewitsch, 1675 neurosurgery, 1560 nucleus of diagonal band, 1678 neurotmesis, 1631 nucleus of hypoglossal nerve, 1691 neurotoxicity, 1632 nucleus of oculomotor nerve, 1692 neurotoxin, 1633 nucleus of posterior neurotransmitter, 1635 commissure, 1682 neurotrasmission, 1634 nucleus of solitary tract, 1744 neurotrophic, 1636 nucleus of trochlear nerve, 1696 neurotrophic factor, 966 nyctalopia, 1641 neurotropic factor, 967 nystagmus, 1643 neurotropism, 1637 neurulation, 1638 NGF, 961 nicotine, 1640 obex, 1763 nicotinic receptor, 2059 obsession, 1764 night blindness, 1641 obsessive-compulsive disorder, 2446 nigrostriatal pathway, 2501 obturator nerve, 1521 ninth cranial nerve, 1506 occipital foramen, 1032 NIRS, 894 occipital lobe, 1304 Nissl body, 665 ocular accommodation, 24 Nissl substance, 665 ocular bobbing, 367 nitric oxide, 1795 ocular dominance, 783

386386 Índex anglès ocular dominance column, 564 P-pathway, 2504 oculogyric crisis, 680 P0 protein, 1974 oculomotor apraxia, 2202 pacemaker, 1337 oculomotor nerve, 1518 pachymeninx, 789 odontoid process, 203 PAD, 719 olfactory bulb, 384 pain, 774 olfactory nerve, 1524 pain threshold, 1290 olfactory system, 2250 pain tolerance level, 1644 olfactory tract, 2394 painkiller, 189 oligodendrocyte, 1769 paleocerebellum, 1797 oligodendroglia, 1769 paleocortex, 1798 oligodendroglioma, 1771 paleopallium, 1798 oligophrenia, 2120 paleostriatum, 1806 operant conditioning, 598 palilalia, 1801 ophtalmic nerve, 1523 palinopsia, 1802 opiate type drug, 1780 palipraxia, 1803 opioid, 1781 pallanesthesia, 198 opioid receptor, 2046 pallesthesia, 2160 opisthotonus, 1783 pallidus, 1806 opium, 1779 palpebral ptosis, 356 opsin, 1784 pancreozymin, 555 opsoclonia, 1785 panic attack, 678 opsoclonus, 1785 Panum’s area, 249 optic canal, 611 Papez circuit, 506 optic chiasm, 2012 paracentral lobe, 1305 optic disc, 740 paracusia, 1814 optic foramen, 611 paracusis, 1814 optic nerve, 1525 paragrammatism, 1819 optic neuritis, 1549 paragraphia, 1818 optic radiation, 2020 parahippocampalis gyrus, 519 optic tract, 2395 paralexia, 1820 optical imaging, 1193 parallel fiber, 1002 organ of Corti, 1788 parallel processing, 1949 organic anion, 177 paralysis, 1821 organic psychosis, 1988 paranoia, 2432 organizer region, 2096 paranoid personality disorder, 2447 orientation column, 562 paraparesis, 1828 orthodromic, 1790 paraphasia, 1817 oscillopsia, 1791 paraplegia, 1829 oscilloscope, 1792 parasomnia, 1831 otic vesicle, 2488 parasympathetic nervous otoconium, 908 system, 2243 otolithic macula, 1315 paraventricular nucleus of ouabain, 1794 hypothalamus, 1727 outer vestibule, 2489 paravermis, 2097 output layer, 419 paraxial mesoderm, 1373 oval window, 1015 paresis, 1834 paresthesia, 1835 parietal lobe, 1306

387 Índex anglès parietooccipital sulcus, 2266 phosphorylation, 1042 Parkinson surgery, 527 photoreceptor, 1043 Parkinson’s disease, 1323 phototherapy, 1044 Parkinson’s syndrome, 1836 phototransduction, 1045 parkinsonian tremor, 2454 phototropism, 1046 parkinsonism, 1836 phrenic nerve, 1505 parvocellular neuron phrenology, 1049 of the retina, 1611 physical dependence, 701 parvocellular pathway, 2504 physiologic pain, 776 passive avoidance, 946 pia mater, 1862 passive ion channel, 417 pineal body, 1077 passive response, 2115 pineal gland, 1077 passive transport, 2414 piriform area, 874 patch clamp, 1863 piriform cortex, 874 patch clamping, 1863 pituitary gland, 1150 pathetic nerve, 1537 pituitary stalk, 2371 pathologic pain, 779 planum temporale, 1864 pattern recognition, 2071 plasticity, 1869 Pavlovian conditioning, 596 plexopathy, 1884 peduncle, 1841 pneumogastric nerve, 1538 pentraxin, 1846 pneumotaxic center, 484 perception, 1847 polyamine, 1887 perceptive deafness, 2285 polydipsia, 1888 perceptron, 1849 polymodal convergence, 633 perceptual learning, 230 polyneuropathy, 1890 perfusion weighted image, 1190 polyopia, 1891 periamygdaloid cortex, 873 polyopsia, 1891 perihypoglossal nucleus, 1728 polyradiculoneuropathy, 1893 perilymph, 1852 polysomnography, 1895 peripheral nervous system, 2244 polysynaptic reflex, 2082 peripheral neurogenic pain, 778 pons, 1976 periventricular hypothalamus, 1163 pontine nucleus, 1698 perseveration, 1857 pontocerebellar angle, 167 persistent vegetative state, 907 population encoding, 551 personality, 1858 positive reinforcement, 2091 personality disorder, 2429 positron emission tomography, 2380 pertussis toxin, 2384 post-traumatic stress disorder, 2449 pervasive developmental postcentral gyrus, 521 disorder, 2441 posterior alexia, 102 PET, 2380 posterior cerebellomedullary phantom limb sensation, 2157 cistern, 532 phase-locking, 2224 posterior commissure, 578 phasic receptor, 2054 posterior cutaneous nerve philosophy of mind, 1009 of thigh, 1495 phobia, 1024 posterior horn, 342 phobic neurosis, 1024 posterior hypophysis, 1580 phonological loop, 383 posterior interpositus nucleus, 1708 phosphodiesterase, 1040 posterior nucleus phospholipase, 1041 of hypothalamus, 1730

388388 Índex anglès posterior nucleus pro-opiomelanocortin, 1955 of vagus nerve, 1701 proactive interference, 1228 posterior parietal cortex, 872 procedural memory, 1362 posterior perforated process, 200 substance, 2307 processing, 1945 posterior root of spinal nerve, 281 prodynorphin, 1952 posterior thoracic nucleus, 1674 proenkephalin, 1953 postganglionic fiber, 1003 programmed cell death, 206 postsynaptic, 1900 programmed neuronal death, 207 postsynaptic cell, 473 progressive supranuclear palsy, postsynaptic facilitation, 957 1826 postsynaptic inhibition, 1210 projection fiber, 996 postsynaptic receptor, 2060 projection interneuron, 1232 posttetanic potentiation, 1904 proprioceptor, 1958 potassium channel, 411 propriospinal neuron, 1613 potassium ion, 1243 prosencephalon, 1960 precentral gyrus, 522 prosopagnosia, 1961 prefrontal area, 875 prostaglandin, 1962 prefrontal cortex, 875 protoplasmic astrocyte, 292 preganglionic fiber, 1004 pruning, 1886 preganglionic parasympathetic pseudobulbar palsy, 1825 nucleus, 1681 pseudounipolar neuron, 1614 premotor area, 261 psychiatrics, 1996 premotor cortex, 261 psychiatry, 1996 preoptic area, 262 psychoactive substance, 2308 preoptic nucleus, 1732 psychological dependence, 702 prepositus nucleus, 1733 psychomotor agitation, 78 pressoceptor, 348 psychophysics, 1979 presynaptic, 1934 psychosis, 2450 presynaptic cell, 474 psychosociology, 1983 presynaptic facilitation, 958 psychotherapy, 1994 presynaptic inhibition, 1211 psychotic disorder, 2450 presynaptic receptor, 2061 psychotropic, 1978 presynaptic terminal, 374 psycopathy, 2419 primary afferent depolarization, 719 pudendal plexus, 1881 primary auditory area, 242 pulse, 1199 primary auditory cortex, 242 pulse train, 2455 primary motor area, 253 pulvinar nucleus primary motor cortex, 253 of the thalamus, 1734 primary olfactory area, 256 punishment, 436 primary olfactory cortex, 256 pupil, 1999 primary psychosis, 1989 pure verbal deafness, 2288 primary sensory cortex, 877 purinergic receptor, 2062 primary somesthetic area, 267 Purkinje cell, 1595 primary somesthetic cortex, 267 Purkinje neuron, 1595 priming, 1939 putamen, 2003 principle of dynamic pyramidal layer, 426 polarization, 1938 pyramidal neuron, 1612 prion disease, 831 pyramidal tract, 2396

389 Índex anglès quadrantanopia, 2006 REM sleep, 2281 quadrantanopsia, 2006 remember/know paradigm, 1815 quadriparesis, 2366 Renshaw interneuron, 1233 quadriplegia, 2367 Renshaw neuron, 1233 qualia, 2009 repetitive transcranial magnetic quantal amplitude, 144 stimulation, 927 quantal size, 1391 representativeness heuristics, 1131 quantal transmission, 2410 reserpine, 2106 resistive current, 651 resistor, 2107 respiratory center, 485 race model, 1413 response time, 2341 rachischisis, 896 resting channel, 417 radial glia, 1083 resting membrane potential, 1916 radial nerve, 1531 reticular formation, 1038 radiation of Gratiolet, 2020 reticular lamina, 1263 radiculopathy, 2022 reticular nucleus of thalamus, 1735 raphe nucleus, 1684 retina, 2121 rapid-eye-movement sleep, 2281 retinal, 2122 reaction time, 2341 retinal cone, 589 reactive astrocyte, 293 retinal error, 855 readiness potential, 1914 retinal pigment epithelium, 852 recall, 947 retinoic acid, 19 receptive aphasia, 67 retinotopic map, 1332 receptive field, 400 retroactive interference, 1229 receptor, 2035 retrograde amnesia, 137 receptor potential, 1915 reuptake, 2034 reciprocal inhibition, 1212 reversal potential, 1917 recognition, 2070 Rexed lamina, 1260 recognition memory task, 2327 rhodopsin, 2142 recruitment, 2069 rhombencephalon, 2143 recurrent collateral, 331 ritual, 2137 recurrent collateral axon, 331 rod, 350 red nucleus, 1736 Rolando’s gelatinous referred pain, 780 substance, 2300 reflex, 2074 Roller’s nucleus, 1746 reflex action, 2074 roof nucleus, 1705 reflex arc, 240 root, 279 reflex response, 2074 rostral interstitial nucleus, 1737 refractory, 2092 rostral interstitial nucleus of the refractory period, 1854 medial longitudinal rehearsal, 1933 fasciculus, 1737 Reil’s band, 1272 rotarod test, 2360 reinforcement, 2089 round window, 1016 relative afferent pupillary roving eye movement, 2144 defect, 689 rTMS, 927 relative pitch, 1767 rubrospinal tract, 2397 relative refractory period, 1856 relay center, 482

390390 Índex anglès saccade, 1438 semantic memory, 1363 saccadic movement, 1438 semicircular canal, 612 saccule, 2146 semilunar ganglion, 1067 sacral plexus, 1882 senile plaque, 1868 safety factor, 963 sensation, 2156 sagittal suture, 2321 sensitivity curve, 637 saltatory conduction, 601 sensitization, 2161, 2162 saphenous nerve, 1533 sensor, 2164 sarcolemma, 2147 sensorineural deafness, 2285 satellite cell, 476 sensory, 2166 satiety center, 479 sensory aphasia, 67 saturation, 2148 sensory map, 1333 scala tympani, 2024 sensory memory, 1364 scala vestibuli, 2025 sensory modality, 1408 Schaffer collateral, 330 sensory nervous system, 2245 Schaffer collateral axon, 330 sensory neuron, 1615 schizoaffective disorder, 2437 sensory nucleus of trigeminal schizoid personality disorder, 2439 nerve, 1741 schizophrenia, 900 sensory receptor, 2063 schizophreniform disorder, 2438 sensory stimulus, 919 schizotypal personality septal area, 266 disorder, 2440 septal nucleus, 1743 Schwann cell, 464 septum lucidum, 2171 Schwann’s sheath, 1545 septum pellucidum, 2171 schwannoma, 1546 serial processing, 1950 sciatic nerve, 1484 serotonin, 2173 sclera, 858 serotonin receptor, 2053 scotopia, 2513 serotoninergic, 2174 scotopic adaptation, 39 session, 2175 scotopic vision, 2513 seventh cranial nerve, 1501 second cranial nerve, 1525 sexual disorder, 2451 second messenger, 2151 sexual dysfunction, 2451 secondary auditory area, 243 short-term memory, 1353 secondary auditory cortex, 243 signal, 2167 secondary olfactory area, 257 signal recording, 839 secondary olfactory cortex, 257 signal transduction, 2407 secondary psychosis, 1990 signaling, 2407 secondary somesthetic area, 268 simple cell of primary visual secondary somesthetic cortex, 268 cortex, 477 secretion, 2150 simultanagnosia, 2181 seizure, 679 simultaneous color contrast, 630 selective serotonin reuptake single pulse transcranial magnetic inhibitor, 1213 stimulation, 926 selectivity filter, 1012 single-layer perceptron, 1850 self-consciousness, 320 single-photon emission computed self-organizing neural tomography, 2379 network, 2523 situationism, 2256 self-perception theory, 2346 sixth cranial nerve, 1519 sella turcica, 2154 size constancy, 624

391 Índex anglès size principle, 1937 spike train, 2456 skullcap, 395 spina bifida, 896 sleep, 2272 spinal amyotrophy, 310 sleep indicator, 1205 spinal and bulbar muscular sleep spindle, 1056 atrophy, 309 slow adapting receptor, 2067 spinal animal, 173 slow sleep, 2275 spinal ataxia, 299 slow-wave sleep, 2275 spinal automatism, 322 SMA, 254 spinal cord, 1343 small sciatic nerve, 1495 spinal ganglion, 1068 smell, 1768 spinal intermediolateral column, 565 social cognition, 554 spinal interneuronal system, 2231 social exchange theory, 2347 spinal lamina, 1260 social facilitation, 959 spinal lemniscus, 1270 social phobia, 1025 spinal muscular atrophy, 310 social psychology, 1983 spinal nerve, 1498, 1532 sociopsychology, 1983 spinal nerve ganglion neuron, 1600 sodium channel, 412 spinal reflex, 2077 sodium ion, 1244 spinal sensory ganglion, 1068 sodium-potassium pump, 371 spinal shock, 2529 Soemmering’s substance, 2304 spinalization, 899 solitary nucleus, 1744 spinocerebellar ataxia, 300 somatesthesia, 2269 spinocerebellar tract, 2390 somatic efferent nucleus, 1679 spinotectal tract, 2392 somatoform disorder, 2452 spinothalamic tract, 2391 somatosensory evoked spinous apophysis, 202 potential, 1923 spinous process, 202 somatosensory receptive field, 402 spiral organ, 1788 somatosensory system, 2252 split brain, 490 somatotopic map, 1334 split-brain animal, 171 somatotopy, 2268 spongiform encephalopathy, 831 somesthesia, 2269 spontaneous muscle activity, 36 somite, 2270 Staderini’s nucleus, 1712 somnolence, 2271 stapedius muscle, 1444 space constant, 628 stapes, 930 spastic paraplegia, 1830 statoconium, 908 spasticity, 890 status epilepticus, 905 spatial discrimination, 744 status lacunaris, 906 spatial learning, 222 stellate interneuron, 1234 spatial neuron, 1597 stereognosis, 909 spatial summation, 2311 stereoscopic vision, 2514 SPECT, 2379 stereotypy, 910 spectrin, 892 stimulator, 929 spectroscopy, 893 stimulus, 911 speech disorganization, 1203 stimulus transduction, 2406 speech incoherence, 1203 sTMS, 926 sphincter muscle of pupil, 1448 storage, 819 sphingolipidosis, 883 stress, 931 spike, 1200 stressor, 932

392392 Índex anglès stretch reflex, 2079 sural nerve, 1534 stria terminalis, 935 surgical monitoring, 1416 stria vascularis, 505 sutura lambdoidea, 2320 striatum, 937 symmetric lateral connection, 619 striola, 940 symmetric synapse, 2192 stroke, 8 sympathetic chain, 390 Stroop task, 2329 sympathetic nervous system, 2246 stupor, 942 sympathetic trunk, 390 stuttering, 2011 symptomatic psychosis, 1988 subarachnoid cistern, 535 synapse, 2182 subarachnoid hemorrhage, 1128 synaptic bouton, 374 subarachnoid space, 888 synaptic cleft, 985 subcoeruleus nucleus, 1745 synaptic conductance, 606 subconductance state, 904 synaptic fatigue, 984 subcortical, 2295 synaptic integration, 1220 subdural hemorrhage, 1129 synaptic plasticity, 1871 subdural space, 889 synaptic potential, 1929 subhypoglossal nucleus, 1746 synaptic potentiation, 1905 subiculum, 2296 synaptic time, 2343 submucosal plexus, 1883 synaptic transmission, 2411 substance dependence, 700 synaptogenesis, 2193 substance withdrawal synaptopathy, 2194 syndrome, 2199 synaptosome, 2195 subthalamic fasciculus, 979 synchronized subthalamic nucleus, 1747 electroencephalogram, 810 subthalamus, 2309 synchronizer, 2197 successive color contrast, 631 synergist muscles, 1465 suicide, 2310 synesthesia, 2223 sulcus, 2261 synkinesis, 2196 superficial electrode, 806 syntrophin, 2225 superficial peroneal nerve, 1529 syringobulbia, 2226 superior gluteal nerve, 1508 syringomyelia, 2227 superior oblique muscle, 1457 systematic desensitization, 721 superior parietal lobule, 1297 superior rectus muscle, 1463 superior salivary nucleus, 1740 superior temporal gyrus, 524 tachistoscope, 2324 supersensitivity, 2314 tactile agnosia, 289 supervised learning, 231 tactile sensation, 2158 supervisory attentional system, 951 Talairach coordinate system, 2232 supplementary motor area, 254 tardive dyskinesia, 742 suprachiasmatic nucleus, 1750 target cell, 465 supragranular layer, 429 taste, 1106 supramamillary nucleus, 1748 taste bud, 373 supramarginal gyrus, 523 taste papilla, 1812 supramaximal stimulus, 920 tau protein, 1975 supraoptic nucleus of tectorial membrane, 1350 hypothalamus, 1749 tectospinal tract, 2398 supraspinal system, 2253 tegmentum of mesencephalon, 1262

393 Índex anglès teleceptor, 2336 total membrane current, 655 telemetry, 2337 Tourette disorder, 2431 telencephalon, 2338 Tourette syndrome, 2431 teleopsia, 2339 tower of Hanoi, 2381 telereceptor, 2336 toxic psychosis, 1992 temporal discrimination, 745 tract, 2387 temporal lobe, 1307 tract of Goll, 974 temporal summation, 2313 tractography, 2405 tendinous receptor, 2065 training, 840 tendon reflex, 2080 training pattern, 1838 TENS, 924 transcellular messenger, 1407 tensor tympani muscle, 1464 transcortical motor aphasia, 65 tenth cranial nerve, 1538 transcortical sensorial aphasia, 68 teres eminence, 560 transcranial magnetic test, 2357 stimulation, 925 tetanization, 2362 transcription activator, 32 tetanolysin, 2363 transcutaneous electrical nerve tetanospasmin, 2364 stimulation, 924 tetanus, 2365 transducer, 2409 tetanus toxin, 2385 transducin, 2408 tetraparesis, 2366 transfer appropriate tetraplegia, 2367 processing, 1946 tetrodotoxin, 2368 transfer function, 1053 thalamic animal, 175 transient global amnesia, 135 thalamic fasciculus, 980 transmembrane potential, 1911 thalamic nucleus, 1751 transmission deafness, 2284 thalamus, 2323 transporter, 2415 theory of mind, 2348 transverse process, 204 thermal sensation, 2159 transverse temporal gyrus, 525 thermoreceptor, 2356 tremor, 2453 theta rhythm, 2130 trichromatic vision, 2515 third cranial nerve, 1518 tricyclic antidepressant, 192 third frontal gyrus, 518 trigeminal ganglion, 1067 thirst center, 480 trigeminal lemniscus, 1273 thought divination, 1268 trigeminal nerve, 1536 thought reading, 1268 trigeminothalamic tract, 1273 threshold-frequency curve, 636 trigger zone, 2533 tibial nerve, 1535 trochlear nerve, 1537 tic, 2369 troponin, 2463 time constant, 629 tryptophan, 2461 tinnitus, 38 TTX, 2368 TMS, 925 tuberoinfundibular tract, 2400 tolerance, 2377 tuning curve, 635 tonic receptor, 2067 twelfth cranial nerve, 1509 tonotopic map, 1335 twin study, 941 tonsil of cerebellum, 125 tympanic canal of cochlea, 2024 top-down processing, 1947 tympanic membrane, 1351 topographic map, 1336 tympanum, 1351 total aphasia, 63 tyrosine, 2374

394394 Índex anglès tyrosine kinase pathway, 2493 ventral white comissure, 569 tyrosine kinase receptor, 2066 ventricular system, 2254 ventromedial nucleus of hypothalamus, 1756 veratridine, 2484 ulnar nerve, 1489 vermis, 2485 ultradian rhythm, 2131 vertebral arch, 241 unconditioned stimulus, 917 vertebral articular process, 201 uncus, 2472 vertebral foramen, 1035 unimodal association cortex, 878 vertebral lamina, 1264 unimodal response, 2117 vertebral pedicle, 1840 unipolar neuron, 1618 vesicle, 2486 unit burst generator vesicle associated protein, 1964 hypothesis, 1168 vesicula, 2486 unmasking, 711 vesicular docking, 156 unmyelinated axon, 329 vestibular ataxia, 301 unsupervised learning, 229 vestibular canal of cochlea, 2025 utricle, 2478 vestibular nucleus, 1758 uvea, 2470 vestibular receptor, 2068 uveal tract, 2470 vestibular window, 1015 vestibulo-ocular reflex, 2085 vestibulocerebellum, 275 vestibulocervical reflex, 2084 V1 division of trigeminal vestibulocochlear nerve, 1539 nerve, 1523 vestibulospinal reflex, 2086 vagal stimulation, 922 vestibulospinal tract, 2403 vagus nerve, 1538 vibratory sensation, 2160 vagus nerve stimulation, 922 video-electroencephalography- varicosity, 2481 monitoring, 1417 vascular ribbon, 505 visceral reflex, 2087 vascular tunic of eyeball, 2470 visceroceptor, 2509 vasogenic edema, 797 visceroreceptor, 2509 vasomotor, 2482 vision, 2511 vegetative nervous visual acuity, 746 system, 2239 visual agnosia, 85 ventral amygdalofugal visual area, 272 pathway, 2492 visual cortex, 272 ventral anterior nucleus of visual discrimination, 746 thalamus, 1753 visual evoked potential, 1924 ventral horn, 346 visual field, 404 ventral lateral nucleus visual pathway, 2502 of thalamus, 1754 visual receptive field, 403 ventral pallidum, 1808 visual selectivity, 2153 ventral posterior nucleus of visual spatial summation, 2312 thalamus, 1755 visual system, 2255 ventral root of spinal nerve, 283 visuospatial function, 1055 ventral stream of vision, 2506 visuospatial sketchpad, 2098 ventral striatum, 939 visuospatial task, 2330 ventral tegmental area, 271 voltage-clamp, 1018

395 Índex anglès voluntary motor activity, 35 yellow spot, 1314 voxel, 2518

zeitgeber, 2197 Wada test, 2358 Zinn ring, 158 Waldeyer zonal layer, 430 zona incerta, 2534 Wallerian degeneration, 691 Weber’s law, 1284 weight, 1860 Wernicke’s aphasia, 67 Wernicke’s area, 250 white noise, 2291 white substance, 2298 Williams syndrome, 2217 Wisconsin test, 2359 withdrawal reflex, 2076 working memory, 1356 Wrisberg’s nerve, 1514

396396 Bibliografia

Obres especialitzades acariN, Nolasc. El cerebro del rey. Barcelona: RBA, 1997. ISBN 978-84-986-7757-7

Annual Review of Neuroscience [en línia]. Palo Alto: Annual Reviews, 1978- . [Consulta: 09 novembre 2011] artigas, Francesc (ed.). “Neurociència”. Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1996), núm. 47.

Bear, Mark F.; coNNors, Barry W.; Paradiso, Michael A. Neurociencia: Explorando el cerebro. 3a ed. Barcelona [etc.]: Masson: Lippincott Williams & Wilkins, 2008. ISBN 978-84-96921-09-2

Bear, Mark F.; coNNors, Barry W.; Paradiso, Michael A. Neuroscience: Exploring the brain. 3rd ed. Philadelphia: Lippincott Williams & Wilkins, cop. 2007. ISBN 978-0-781-76003-4 carlsoN, Neil R. Fisiología de la conducta. 8a ed. Madrid [etc.]: Pearson Educación, cop. 2006. ISBN 84-7829-072-9 carlsoN, Neil R. Physiology of behavior. 10th ed. Boston: Allyn & Bacon, cop. 2010. ISBN 978-0-205-66627-0 couNcil of scieNce editors. style MaNual coMMittee. Scientific style and format: The CSE manual for authors, editors, and publishers. 7th ed. Reston, Va: Council of Science Editors: The Rockefeller University Press, 2006. ISBN 0-9779665-0-X delgado, José M. [et al.] (ed.). Manual de neurociencia. Madrid: Síntesis, DL 1998. ISBN 84-7738-600-5

397 Bibliografia

European Journal of Neuroscience [en línia]. Jean-Marc Fritschy; Martin Sarter. Mal- den [etc.]: Federation of European Neuroscience Societies: Blackwell Publishing, cop. 1999-2011. ISSN 1460-9568 [Consulta: 09 novembre 2011]

Federation of European Neuroscience Societies [en línia]. Berlin: FENS, 2011. [Consulta: 09 novembre 2011] gazzaNiga, Michael S. The cognitive neurosciences. Cambridge (Mass.): MIT Press, 2009. ISBN 978-0-262-01341-3 greuter, W. [et al.] (ed.). International code of botanical nomenclature (St. Louis Code) [en línia]. Königstein: International Association for Plant Taxonomy, 2003. ISBN 3-904144-22-7 [Consulta: 09 novembre 2011]

HaiNes, Duane E. Fundamental neuroscience for basic and clinical applications. 3rd ed. Philadelphia: Churchill Livingstone, cop. 2006. ISBN 978-0-443-06751-8

HaiNes, Duane E. Neuroanatomy: An atlas of structures, sections, and systems. 7th ed. Philadelphia: Lippincott Williams & Wilkins, cop. 2008. ISBN 978-1-608-31491-1

HaiNes, Duane E. Principios de neurociencia. 2a ed. Barcelona [etc.]: Elsevier, 2008. ISBN 84-817-4656-8 iNterNatioNal coMMissioN oN zoological NoMeNclature. International code of zoological nomenclature [en línia]. 4th ed. London: The International Trust for Zoological Nomenclature, cop. 1999. ISBN 0-85301-006-4 [Consulta: 09 novembre 2011]

International Brain Research Organization [en línia]. Paris: IBRO, 2011. [Consulta: 09 novembre 2011]

International Committee on Systematics of Prokaryotes (ICSP) [en línia]. [S.l.]: ICSP, 2010. [Consulta: 09 novembre 2011]

International Union of Biochemistry and Molecular Biology [en línia]. Calgary: IUBMB, 2011. [Consulta: 09 novembre 2011]

398398 Bibliografia

KaNdel, Eric R.; scHwartz, James H.; Jessell, Thomas M. Neurociencia y conducta. Madrid: Prentice Hall, 2008. ISBN 84-89660-05-0

KaNdel, Eric R.; scHwartz, James H.; Jessell, Thomas M. Principios de neurociencia. 4a ed. Madrid [etc.]: McGraw-Hill Interamericana, 2001. ISBN 84-486-0311-7

KaNdel, Eric R.; Jessell, Thomas M; scHwartz, James H. Principles of neural science. 4th ed. New York [etc.]: McGraw-Hill, cop. 2000. ISBN 0-8385-7701-6

KosslyN, Stephen Michael; roseNBerg, Robin S. Psychology, the person, the brain, the world. Needham Heights: Allyn and Bacon, 2005. ISBN 978-0-205-27465-9

Nature Neuroscience [en línia]. New York: Nature Publishing, 1998- . ISSN 1097-6256 [Consulta: 09 novembre 2011]

Nature Reviews Neuroscience [en línia]. New York: Nature Publishing, 2000- . ISSN 1471-003X [Consulta: 09 novembre 2011]

Neuron [en línia]. Maryland Heights: Cell Press, 1988- . [Consulta: 09 novembre 2011]

Neuroscience [en línia]. Internacional Brain Research Organization. [S.l.]: Elsevier, 1976- . ISSN 0306-4522 [Consulta: 09 novembre 2011]

Neuroscience information framework [en línia]. [S.l.]: NIF, 2011. [Consulta: 09 novembre 2011]

Nolte, John. The human brain: An introduction to its functional anatomy. 6th ed. Philadelphia: Mosby, 2008. ISBN 978-0-323-04131-7

Peña-casaNova, Jordi. Neurología de la conducta y neuropsicología. Buenos Aires: Médica Panamericana, 2007. ISBN 978-84-983-5035-7

PiNKer, Steven. How the mind works. New York [etc.]: W.W. Norton, 1997. ISBN 0-393-04535-8

PubMed [en línia]. Bethesda: National Center for Biotechnology Information: National Library of Medicine: National Institutes of Health, cop. 2009. [Consulta: 09 novembre 2011]

399 Bibliografia

Purves, Dale [et al.]. Neurociencia. 3a ed. Buenos Aires [etc.]: Editorial Médica Pa- namericana, cop. 2007. ISBN 84-7903-989-2

Purves, Dale [et al.]. Neuroscience. 5th ed. Sunderland: Sinauer Associates, 2011. ISBN 978-0-878-93725-7

Purves, Dale [et al.]. Principles of cognitive neuroscience. Sunderland: Sinauer As- sociates, cop. 2008. ISBN 978-0-878-93694-6

Revista de Neurología [en línia]. Barcelona: Viguera Editores, 1998- . ISSN 1576-6578 [Consulta: 09 novembre 2011]

Revista Neuropsicología, Neuropsiquiatría y Neurociencias [en línia]. Medellín: Aso- ciación Latinoamericana de Neuropsicología [etc.], 1999- . ISSN 0124-1265 [Consulta: 09 novembre 2011]

Sociedad Española de Neurociencia [en línia]. Madrid: Sociedad Española de Neu- rociencia, 2011. [Consulta: 09 novembre 2011]

Sociedad Española de Neurología [en línia]. Barcelona: Sociedad Española de Neu- rología, cop. 2004-2010. [Consulta: 09 novembre 2011]

Societat Catalana de Neuropsicologia [en línia]. Barcelona: Societat Catalana de Neuropsicologia, 2011. [Consulta: 09 novembre 2011]

Society for Neuroscience [en línia]. Washington: Society for Neuroscience, cop. 2011. [Consulta: 09 novembre 2011] soriaNo Mas, Carles (ed.). Fundamentos de neurociencia. Barcelona: UOC, 2007. squire, Larry R. [et al.]. Fundamental neuroscience. 3rd ed. San Diego: Academic Press, 2008. ISBN 978-0-080-56102-8 terMcat, ceNtre de terMiNologia. Bibliografia: Criteris de presentació en els treballs terminològics. Vic: Eumo Editorial; Barcelona: terMcat, Centre de Terminologia, 2009. (En Primer Terme; 6. Criteris i Mètodes) ISBN 978-84-9766-304-5; 978-84-393-7938-6 terMcat, ceNtre de terMiNologia. Criteris per a la denominació comuna dels enzims [en línia]. Barcelona: terMcat, Centre de Terminologia, 2000. [Consulta: 09 novembre 2011]

400400 Bibliografia

terMcat, ceNtre de terMiNologia. El diccionari terminològic. Vic: Eumo Editorial; Bar- celona: terMcat, Centre de Terminologia, 2010. (En Primer Terme; 9. Criteris i Mètodes) ISBN 978-84-9766-394-6; 978-84-393-8676-6 terMcat, ceNtre de terMiNologia. L’ordenació de termes. Vic: Eumo Editorial; Barcelona: terMcat, Centre de Terminologia, 2008. (En Primer Terme; 4. Criteris i Mètodes) ISBN 978-84-9766-263-5; 978-84-393-7746-7 terMcat, ceNtre de terMiNologia. La definició terminològica. Vic: Eumo Editorial; Barcelona: terMcat, Centre de Terminologia, 2009. (En Primer Terme; 7. Criteris i Mètodes) ISBN 978-84-9766-327-4; 978-84-393-8144-0 terMcat, ceNtre de terMiNologia. La normalització terminològica en català: Criteris i termes 1986-2004. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat: terMcat, Centre de Terminologia, 2006. ISBN 84-8415-778-4; 84-393-7025-3 terMcat, ceNtre de terMiNologia. Manlleus i calcs lingüístics en terminologia. Vic: Eumo Editorial; Barcelona: terMcat, Centre de Terminologia, 2005. (En Primer Terme; 1. Criteris i Mètodes) ISBN 84-9766-134-6; 84-393-6898-4

TDX: Tesis doctorals en xarxa [en línia]. Barcelona: CBUC: CESCA, 2011. [Consulta: 09 novembre 2011]

The Journal of Neuroscience [en línia]. Washington: Society for Neuroscience, 1996- . ISSN 1529-2401 [Consulta: 09 novembre 2011]

Trends in Cognitive Sciences [en línia]. Maryland Heights: Cell Press, 1997- . [Consulta: 09 novembre 2011]

Trends in Neurosciences [en línia]. Maryland Heights: Cell Press, 1997- . [Consulta: 09 novembre 2011] uNió iNterNacioNal de quíMica Pura i aPlicada. Magnituds, unitats i símbols en química física. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans. Secció de Ciències i Tecnologia, 2004. ISBN 84-7283-733-5 valero caBré, Antoni (ed.). Neurociències clíniques: Una visió interdisciplinària de les malalties del sistema nerviós. Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelo- na. Servei de Publicacions, 2000. (Monografies de l’Associació d’Estudiants de Neurociències, AENC; 2)

401 Bibliografia

Obres terminològiques aleMaNy i laMaNa, Marià. Bioquímica de la nutrició. Barcelona: Servei de Llengua Catalana de la Universitat de Barcelona: Edicions Universitat de Barcelona; Vic: Eumo, 1999. (Diccionaris d’Especialitat; 1) ISBN 84-7602-345-6; 84-8338-115-X; 84-9228-857-4

Atlas de neurología [en línia]. [S.l.]: Insituto Químico Biológico, [2011]. [Consulta: 09 novembre 2011]

Brain injury glossary [en línia]. Irving [etc.]: Centre for Neuro Skills, cop. 2011. [Consulta: 09 novembre 2011] calviN, W.H. “Glossary and brief tutorials”. A: The cerebral code [en línia]. Cambridge (Mas.): MIT Press, cop. 1996. [Consulta: 09 novembre 2011] caNadà. Bureau de la traductioN. Termium [en línia]. Gatineau: Canada. Travaux publics et Services gouvernamentaux. Bureau de la traduction, 2011. [Consulta: 09 novembre 2011] davies, Melissa. Neuroscience glossary [en línia]. Edmonton: University of Alberta, 2002. [Consulta: 09 novembre 2011] dawsoN, Michael R.W.; Medler, David A. Dictionary of cognitive science [en línia]. Edmonton: University of Alberta, 2006. [Consulta: 09 novembre 2011]

Diccionari enciclopèdic de medicina [en línia]. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, cop. 1997-2011. [Consulta: 09 novembre 2011]

Disorder index [en línia]. Bethesda: National Institute of Neurological Disorders and Stroke, 2006. [Consulta: 09 novembre 2011] duBiN, M. Dictionaries-glossaries-encyclopedias [en línia]. [S.l.]: University of Colo- rado, 2005. [Consulta: 09 novembre 2011] eliasMitH, Chris (ed.). Dictionary of philosophy of mind [en línia]. Waterloo (Ontario): Univerity of Waterloo, [2006]. [Consulta: 09 novembre 2011]

402402 Bibliografia

fcat, federative coMMittee oN aNatoMical terMiNology. Terminologia anatomica = Inter- national anatomical terminology. Stuttgart; New York: Thieme, 1998. ISBN 3-131-14361-4 fueNtes i arderiu, Xavier. Bioquímica clínica. Barcelona: Servei de Llengua Catalana de la Universitat de Barcelona: Edicions Universitat de Barcelona; Vic: Eumo Editorial, 1999. (Diccionaris d’Especialitat; 2) ISBN 84-7602-346-4; 84-8338-152-4; 84-931001-1-0

Glosario NSM [en línia]. [S.l.]: Instituto de Neurociencias y Salud Mental, cop. 2006. [Consulta: 09 novembre 2011]

Glossary of neuroscience terms [en línia]. Chico (Calif.): California State University, [2007]. [Consulta: 09 novembre 2011]

Glossary of terms – index [en línia]. Phoenix: PC AI Magazine, cop. 2001-2002. [Consulta: 09 novembre 2011]

JoHNsoN, Attorney Gordon S. About brain injury: A glossary of terms [en línia]. [S.l.]: Brain Injury Law Group, cop. 2000-2009. [Consulta: 09 novembre 2011] lideN, Lars. Visionary: A dictionary for the study of vision [en línia]. [S.l.]: Lars Liden, [2011]. [Consulta: 09 novembre 2011] loNg, Phillip W. Internet mental health [en línia]. [S.l.]: Internet Mental Health, cop. 1995-2008. [Consulta: 09 novembre 2011]

Mora, Francisco; saNguiNetti, Ana María. Diccionario de neurociencia. Madrid: Alianza, cop. 2004. (Alianza Diccionarios) ISBN 84-206-2941-3

Neuroscience glossary [en línia]. 3rd ed. Oxford: Blackwell Publishing, 2008. [Consulta: 09 novembre 2011] quéBec. office quéBécois de la laNgue fraNçaise. Le grand dictionnaire terminologi- que [en línia]. [S.l.]: Gouvernement du Québec. Office québécois de la langue française, [2011]. [Consulta: 09 novembre 2011] squire, Larry R. The encyclopedia of neuroscience. London: Academic Press, 2009. 10 v. ISBN 978-0-080-44617-2

403 Bibliografia

terMcat, ceNtre de terMiNologia. Cercaterm [en línia]. Barcelona: terMcat, Centre de Terminologia, cop. 2011. [Consulta: 09 novembre 2011] terMcat, ceNtre de terMiNologia. Diccionari de psiquiatria [en línia]. Barcelona: terMcat, Centre de Terminologia, cop. 2008. (Diccionaris en Línia) [Consulta: 09 novembre 2011]

Terminología anatómica: Terminología anatómica internacional. Madrid: Médica Panamericana, 2001. ISBN 84-7903-614-1 tort, Lluís. Fisiologia animal: Català, castellà, anglès. Bellaterra: Gabinet de Llengua Catalana. Universitat Autònoma de Barcelona, 2000. (Vocabulari Bàsic) ISBN 84-930619-4-8 uNiversitat de BarceloNa. facultat de Biologia. coMissió de diNaMització liNgüística. Voca- bulari de biologia cel·lular: Català, castellà, anglès. 2a ed. rev. i ampl. Barcelona: Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona, 2005. (Vocabularis Bàsics per a l’Alumnat. Vocabularis de Biologia) ISBN 84-95817-08-X uNiversitat de BarceloNa. facultat de Biologia. coMissió de NorMalització liNgüística. Vo- cabulari de bioquímica: Català, castellà, anglès. Barcelona: Servei de Llengua Catalana de la Universitat de Barcelona, DL 2000. (Vocabularis Bàsics per a l’Alumnat. Vocabularis de Biologia) ISBN 84-931001-3-7 valero i caBré, Antoni. Vocabulari de neurociència. Barcelona: Universitat de Barce- lona. Servei de Llengua Catalana, 2004. (Miscel·lània Terminològica; 4) ISBN 84-95817-06-3

Obres lexicogràfiques

Cambridge dictionaries online [en línia]. Cambridge: Cambridge University Press, cop. 2011. [Consulta: 09 novembre 2011]

Clave: Diccionario de uso del español actual. 6a ed. Madrid: SM, 2003. ISBN 84-348-7606-X

Diccionari.cat [en línia]. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2011. [Consulta: 09 novembre 2011]

Enciclopèdia.cat [en línia]. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2011. [Consulta: 09 novembre 2011]

404404 Bibliografia

gove, Philip Babcock (ed.). Webster’s third new international dictionary of the English language unabridged. Springfield (Mass.): Merriam-Webster, 1986. ISBN 0-87779-201-1 iNstitut d’estudis catalaNs. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 2011. [Consulta: 09 novembre 2011]

Oxford advanced learner’s dictionary [en línia]. Oxford: Oxford University Press, cop. 2011. [Consulta: 09 novembre 2011] real acadeMia esPañola. Diccionario de la lengua española [en línia]. 22a ed. Madrid: Real Academia Española, 2011. [Consulta: 09 novembre 2011] seco, Manuel; aNdrés, Olimpia; raMos, Gabino. Diccionario del español actual. Madrid: Santillana, cop. 1999. 2 v. (Aguilar Lexicografía) ISBN 84-294-6472-7 soaNes, Catherine; steveNsoN, Angus (ed.). Oxford dictionary of English. 2nd ed. Oxford [etc.]: Oxford University Press, 2003. ISBN 0-19-861347-4

Viquipèdia: L’enciclopèdia lliure [en línia]. St. Petesburg (Fl.): Wikimedia Foundation, 2011. [Consulta: 09 novembre 2011]

Wikipedia: La enciclopedia libre [en línia]. St. Petesburg (Fl.): Wikimedia Founda- tion, 2011. [Consulta: 09 novembre 2011]

Wikipedia: The free encyclopedia [en línia]. St. Petesburg (Fl.): Wikimedia Foun- dation, 2011. [Consulta: 09 novembre 2011] wilKes, G.A.; KreBs, W.A. (ed.). Collins English dictionary. 5th ed. Glasgow: Har- perCollins, 2000. ISBN 0-00-472529-8

405 La neurociència integra un ampli conjunt de disciplines dedica- des a l’estudi del sistema nerviós. Termes com ara estimulació magnètica transcranial, hemisferi cerebral, lateralització, memò- ria a curt termini o transmissió sinàptica poden generar dubtes denominatius o conceptuals que el Diccionari de neurociència pot ajudar a resoldre.

Amb la col·laboració de:

Amb el suport de: