BENJAMIN APPL 25-26-28/07 25, 26 I 28 De Juliol Claustre De Sant Pere De Galligants
Total Page：16
File Type：pdf, Size：1020Kb
FESTIVAL NITS DE CLÀSSICA BENJAMIN APPL 25-26-28/07 25, 26 i 28 de juliol Claustre de Sant Pere de Galligants PROGRAMA Dijous 25 de juliol – 20.30h Franz Schubert (1797-1828): Die schöne Müllerin, D. 795 Divendres 26 de juliol – 20.30h Franz Schubert: Schwanengesang, D. 957 Diumenge 28 de juliol – 20.30h Franz Schubert: Winterreise, D. 911 Concerts sense pausa BENJAMIN APPL BARÍTON SIMON LEPPER PIANO 20 h Ens preparem el concert amb Xavier Paset recerca personal que ha quedat íntimes i representatives, «Viatjar és molt útil, com arquetípica ja no només del quan la imaginació juga un romanticisme sinó, fins i tot, en paper destacat, quan podem fa treballar la imaginació» creadors molt posteriors. aprofundir i assaborir la intensitat Oriol Pérez i Treviño, musicòleg i assagista d’una proposta artística i Només cal que pensem en musical que, potser com cap Malgrat no haver-se compost més jove de liederistes, una figura tan poc sospitosa altra de la música occidental, ni concebut com una unitat Benjamin Appl ens immergirà de «romàntica» com el va necessitar molts anys per íntegra, en les programacions en aquest univers dels cicles controvertit escriptor francès ser reconeguda i interpretada. musicals dels darrers anys és schubertians i l’iniciarà amb el Louis-Férdinand Céline (1894- Sense anar més lluny, el cicle força freqüent localitzar, dins un més primerenc de tots tres: La 1961) que, a l’inici de la seva d’avui no va ser interpretat, mateix certamen o temporada, bella molinera. Compost, igual coneguda obra Voyage au bout íntegrament, fins al 4 de maig els tres cicles d’un dels més grans que el Winterreise, amb poemes de la nuit (1934), exposava: de 1856 al Musikverein de Viena creadors de lieder del primer de Wilhelm Müller (1794-1827), «Viatjar és molt útil, fa treballar pel baríton Julius Stockhausen romanticisme: Franz Schubert un poeta que, en bona part, la imaginació». És, sense cap (1826-1906), considerat amb (1797-1828). No entrarem, ara deu al mateix Schubert la seva mena de dubte, amb l’activació tota justícia com el primer gran i aquí, en la sempre espinosa coneixença en els nostres de les nostres facultats més intèrpret de lied de la història. qüestió de si aquest compositor dies, més enllà que cadascun ha de ser vist com la culminació dels vint lieder del cicle manté i intensificació del classicisme — la seva pròpia autonomia, no oblidem que una referència cadascun d’ells, també, ha de Un dels cants del cigne més bells del classicisme com Antonio ser llegit com una aportació a Oriol Pérez i Treviño, musicòleg i assagista Salieri (1750-1825) havia estat el una idea general que, tanmateix, seu mestre— o si bé ja és l’anunci no hem de comprendre des de Poques expressions culturals cigne) de Franz Schubert d’una formulació expressiva i la narrativitat i la literalitat, sinó com la de «cant del cigne» han que, en absolut, és un títol intencionalitat estètica que, amb des de la mateixa plenitud de fet córrer tants rius de tinta i escollit pel compositor, sinó els anys, hem acabat coneixent l’instant que possibilita cada literatura al llarg de la història. per l’editor Tobias Haslinger amb el nom de romanticisme. lied. Sense negar que en el cicle Més enllà de la seva naturalesa (1787-1842), el mateix editor Com sigui, el cert és que tant Die hi ha condensada una història, metafòrica, no és menys cert del Winterreise que, conscient schöne Müllerin, D.795 (1823), en aquest univers schubertià, que aquesta expressió ha de la transcendència de la el Winterreise, D.911 (1827) i però, és més important el «com» servit, en les manifestacions mort de Schubert a trenta-un el pòstum Schwanengesang, que el «què» i això ens porta a musicals, per definir les darreres anys, va escollir aquest títol D.957 (1829) s’erigeixen en tres experimentar i a viure, des de obres dels grans compositors. per definir amb un darrer cicle cims dels cicles liederístics del l’audició musical, les temàtiques Cants del cigne ho són, així, el de lieder la seva prematura segle XIX com, de fet, també habituals de l’anomenat Rèquiem de W.A. Mozart, els desaparició. Construït el 1829, ho poden ser el Dichterliebe romanticisme: l’acte de caminar darrers quartets de corda de L.v. el definim com a cicle quan (1840) de R. Schumann o els com una forma de descoberta Beethoven, la Novena Simfonia més aviat l’hauríem de definir Wesendonck-Lieder (1857-1858) de la natura i el paisatge, el rierol, d’A. Bruckner o l’Adagio de la com a «compilació» de cançons de R. Wagner. la troballa de l’amor en la figura Simfonia núm.10 de G. Mahler. constituïda per set lieder de de la molinera, la incertesa, la També ho és, de manera Ludwig Rellstab (1799-1860), sis Considerat com un dels noms decepció, la mort... En definitiva, especial, el cicle de lieder de Heinrich Heine (1797-1856) més reeixits dins la generació una forma d’autoconeixement i Schwanengesang (Cant del i un de Johann Gabriel Seidl (1804-1875). Una mostra que «Tot depèn del poema; si és es tracta d’aquesta compilació bo, la inspiració ve de seguida. «Aquests lieder m’agraden més el constitueix el darrer lied (Die Les melodies flueixen que dona Taubenpost), amb text del citat gust. Si és dolent, no hi ha res que tots els altres» Seidl que, segons sembla, va a fer. L’esperit es tortura i no Oriol Pérez i Treviño, musicòleg i assagista ser afegit per Haslinger per no surt res de bo. He hagut de haver d’editar una col·lecció rebutjar poemes que se’m volien de tretze cançons, un nombre imposar». En finalitzar Die schöne Müllerin i la corroboració de com el poeta carregat de supersticions. La de Franz Schubert, als oients ens romàntic ha d’acabar allunyant- conseqüència ha estat que el Les paraules ens fan adonar assalta un seriós dubte: ¿s›ha se, per força, de l’ens social i, a darrer lied del cicle ens parla que, per a Schubert, sempre va produït la mort del protagonista, sobre, adonar-se que no és més d’un colom missatger lliure i ser fonamental l’elecció textual. ofegat en les aigües del rierol o, que un petit ésser insignificant despreocupat que sembla no Així doncs, en el que acabaria en realitat, es tracta d›una fusió enmig d’una naturalesa infinita. formar part d’una col·lecció que, sent el seu darrer cicle, no va «espiritual» entre aquest rierol seguint les petjades de La bella poder evitar musicar alguns i el poeta, decebut per l›amor Si a La bella molinera hi molinera i d’El viatge d’hivern, poemes de Heinrich Heine, no correspost de la molinera? trobem només cinc lieder en insisteix en les arquetípiques per a molts, el més gran poeta No assenyalarem la resposta mode menor, al Winterreise temàtiques del romanticisme: el romàntic. Precisament, una de perquè, de ben segur, aquesta són disset. Basat en l’obra del desengany, l’amor no correspost les narracions de Les memòries només es troba en el nostre poeta Wilhelm Müller (1794- i el corresponent patiment. del senyor von Schnabelewopski interior i en l›experiència musical 1827, aquesta col·lecció de vint- (1834) de Heine que conté que ahir vam poder viure en el i-quatre poemes va aparèixer No sabem com Schubert hagués una versió de la llegenda de primer recital de Benjamin Appl. publicada inicialment en decidit publicar aquests lieder. l’holandès errant, va servir com dues parts i els lieder van ser El més versemblant és que a base inspirativa per a una de Avui, quan som convidats compostos per Franz Schubert haguessin estat publicats en les òperes del romanticisme a escoltar el corprenedor en dos períodes de temps. Els dues col·leccions diferents amb germànic per excel·lència: Der Winterreise que s’inicia primers dotze lieder van ser els títols de Sieben Rellstab- fliegende Holländer (Dresdem amb el punyent Gute Nacht, publicats per Tobias Haslinger el Lieder i Sechs Heine-Lieder i, 1843) de Richard Wagner (1813- possiblement, i més si vam 24 de gener de 1828 i els dotze evidentment, sense afegir-hi el 1883). Potser és aquesta tria el tenir la sort d’escoltar el cicle restants, el darrer dia del 1828, jovial Die Taubenpost. No obstant senyal inequívoc que Schubert d’ahir, no ens podrem estar quan en feia quaranta-dos de la això, l’operació cultural de havia decidit realitzar el salt de pensar que el protagonista mort del compositor. reivindicar el geni de Schubert, al buit i per sempre més vers és el mateix. Malgrat que s’ha en bona part iniciada el març una aventura romàntica que, escrit molt sobre l’encaix i Tot i la gran quantitat de lieder de 1828 amb la celebració d’un malauradament, no va poder la correspondència entre els compostos al llarg de la seva concert monogràfic Franzdesenvolupar i desplegar cicles de La bella molinera i el vida, pocs, però, assoleixen una Schubert al Musikverein de Viena, més intensament. Alguns dels Viatge d’hivern, no és menys afinitat i una correspondència va quallar amb aquest darrer lieder del concert d’avui ens cert que cadascun d’ells, igual amb la vida de Schubert. «cicle» de lieder que, de nou, poden ajudar a imaginar com que cadascun dels lieder que Sabem, a través del testimoni de sembla corroborar les paraules hagués pogut ser l’esmentada els conformen, manté la seva Joseph Ritter von Spaum (1788- de Schubert arribades a nosaltres aventura...