ADVERTIMENT. Lʼaccés als continguts dʼaquesta tesi queda condicionat a lʼacceptació de les condicions dʼús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://cat.creativecommons.org/?page_id=184
ADVERTENCIA. El acceso a los contenidos de esta tesis queda condicionado a la aceptación de las condiciones de uso establecidas por la siguiente licencia Creative Commons: http://es.creativecommons.org/blog/licencias/
WARNING. The access to the contents of this doctoral thesis it is limited to the acceptance of the use conditions set by the following Creative Commons license: https://creativecommons.org/licenses/?lang=en
Pau Vila Elvira
LA COBLA SEGONS EL GRAMÒFON
La interpretació de les sardanes entre 1920 i 1950
TESI DOCTORAL
Director: Dr. Jordi Ballester i Gibert
Programa de Doctorat en Història de l’Art i Musicologia
Departament d’Art i Musicologia
Facultat de Filosofia i Lletres
Universitat Autònoma de Barcelona
2020
2
“AQUELLS QUE MANTENEN VIVA UNA
TRADICIÓ NO SÓN ELS QUE ES CONFORMEN,
SINÓ ELS QUE LA TRANSFORMEN.”
ROBERT GERHARD
3
4 RESUM
La cobla segons el gramòfon; la interpretació de les sardanes entre 1920 i 1950, és una tesi doctoral que sorgeix de l’interès per la recuperació històrica dels models interpretatius de la música per a cobla de la primera meitat de segle XX. L’estudi està basat en l’anàlisi exhaustiva de documents sonors (enregistrats entre 1920 i 1950), que permet determinar les pràctiques interpretatives dels músics de cobla d’aquell període. La tesi desenvolupa, a més, un sistema d’anàlisi inèdit i fonamentat en l’observació auditiva que, en el futur, podrà ser aplicat i utilitzat per a recuperar qualsevol mena de pràctica interpretativa que hagi estat enregistrada en un document sonor –més enllà de la música per a cobla-.
La tesi planteja les següents hipòtesis:
• Totes les cobles del segon quart de segle XX tocaven els mateixos tipus de repertori però no totes utilitzaven els mateixos criteris a l’hora d’interpretar-lo. • Hi havia cobles que s’especialitzaven en un tipus de sardanes o un altre i es produí en aquell període la diferenciació entre el que avui en diem tocar gironí i tocar barceloní. • També en aquell període (1920-1950) es produí la diferenciació entre el que avui en diem sardanes balladores i sardanes de concert. • Les cobles tocaven de manera diferent en funció de si la sardana era més o menys balladora. • Al llarg del període estudiat hi hagué una progressiva homogeneïtzació d’estils compositius i interpretatius. • L’estat de conservació i la precisió en la documentació de les fonts sonores és rellevant per obtenir uns resultats d’observació i d’anàlisi fiables.
5 Els resultats d’aquesta tesi confirmen les hipòtesis plantejades, si bé demostren que la digitalització, entesa com la producció i conservació d’una reproducció singular d’un enregistrament, pot estar més o menys manipulada (amb uns criteris que poden estar descrits o no), de manera que els resultats de les anàlisis resten sempre subjectes a aquestes consideracions.
En síntesi, la tesi constata que des de l’any 1920 a l’any 1930 es produïren la major part dels enregistraments que tenim documentats. També es constata que els autors més enregistrats foren Vicenç Bou, Enric Morera, Pep Ventura, Josep Maria Tarridas, Joaquim Serra, Juli Garreta i Josep Vicens; essent considerats Bou, Tarridas i Vicens els principals autors de sardanes balladores, mentre que Morera, Serra i Garreta foren considerats els màxims exponents de les sardanes de concert.
La tesi demostra que cada cobla tenia uns criteris interpretatius propis, amb lleugeres variacions segons l’estil de la composició; i que aquests criteris interpretatius propis de cada cobla