LA COBLA SEGONS EL GRAMÒFON La Interpretació De Les Sardanes Entre 1920 I 1950 Pau Vila Elvira

ADVERTIMENT. Lʼaccés als continguts dʼaquesta tesi queda condicionat a lʼacceptació de les condicions dʼús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://cat.creativecommons.org/?page_id=184 ADVERTENCIA. El acceso a los contenidos de esta tesis queda condicionado a la aceptación de las condiciones de uso establecidas por la siguiente licencia Creative Commons: http://es.creativecommons.org/blog/licencias/ WARNING. The access to the contents of this doctoral thesis it is limited to the acceptance of the use conditions set by the following Creative Commons license: https://creativecommons.org/licenses/?lang=en Pau Vila Elvira LA COBLA SEGONS EL GRAMÒFON La interpretació de les sardanes entre 1920 i 1950 TESI DOCTORAL Director: Dr. Jordi Ballester i Gibert Programa de Doctorat en Història de l’Art i Musicologia Departament d’Art i Musicologia Facultat de Filosofia i Lletres Universitat Autònoma de Barcelona 2020 2 “AQUELLS QUE MANTENEN VIVA UNA TRADICIÓ NO SÓN ELS QUE ES CONFORMEN, SINÓ ELS QUE LA TRANSFORMEN.” ROBERT GERHARD 3 4 RESUM La cobla segons el gramòfon; la interpretació de les sardanes entre 1920 i 1950, és una tesi doctoral que sorgeix de l’interès per la recuperació històrica dels models interpretatius de la música per a cobla de la primera meitat de segle XX. L’estudi està basat en l’anàlisi exhaustiva de documents sonors (enregistrats entre 1920 i 1950), que permet determinar les pràctiques interpretatives dels músics de cobla d’aquell període. La tesi desenvolupa, a més, un sistema d’anàlisi inèdit i fonamentat en l’observació auditiva que, en el futur, podrà ser aplicat i utilitzat per a recuperar qualsevol mena de pràctica interpretativa que hagi estat enregistrada en un document sonor –més enllà de la música per a cobla-. La tesi planteja les següents hipòtesis: • Totes les cobles del segon quart de segle XX tocaven els mateixos tipus de repertori però no totes utilitzaven els mateixos criteris a l’hora d’interpretar-lo. • Hi havia cobles que s’especialitzaven en un tipus de sardanes o un altre i es produí en aquell període la diferenciació entre el que avui en diem tocar gironí i tocar barceloní. • També en aquell període (1920-1950) es produí la diferenciació entre el que avui en diem sardanes balladores i sardanes de concert. • Les cobles tocaven de manera diferent en funció de si la sardana era més o menys balladora. • Al llarg del període estudiat hi hagué una progressiva homogeneïtzació d’estils compositius i interpretatius. • L’estat de conservació i la precisió en la documentació de les fonts sonores és rellevant per obtenir uns resultats d’observació i d’anàlisi fiables. 5 Els resultats d’aquesta tesi confirmen les hipòtesis plantejades, si bé demostren que la digitalització, entesa com la producció i conservació d’una reproducció singular d’un enregistrament, pot estar més o menys manipulada (amb uns criteris que poden estar descrits o no), de manera que els resultats de les anàlisis resten sempre subjectes a aquestes consideracions. En síntesi, la tesi constata que des de l’any 1920 a l’any 1930 es produïren la major part dels enregistraments que tenim documentats. També es constata que els autors més enregistrats foren Vicenç Bou, Enric Morera, Pep Ventura, Josep Maria Tarridas, Joaquim Serra, Juli Garreta i Josep Vicens; essent considerats Bou, Tarridas i Vicens els principals autors de sardanes balladores, mentre que Morera, Serra i Garreta foren considerats els màxims exponents de les sardanes de concert. La tesi demostra que cada cobla tenia uns criteris interpretatius propis, amb lleugeres variacions segons l’estil de la composició; i que aquests criteris interpretatius propis de cada cobla solien anar més d’acord amb l’estil compositiu d’uns autors o uns altres, cosa que provocava que les cobles tinguessin, cadascuna, un cert grau d’especialització en tocar sardanes més balladores o de concert. Fou durant els anys vint que es consolidà la diferència entre sardanes balladores i de concert i, probablement, les diferències interpretatives entre cobles com els Montgrins i la Barcelona ajudaren a aquesta divisió. En certa manera, encara avui dia es reconeixen unes pràctiques interpretatives més populars conegudes com “tocar de Girona” i unes altres més elitistes actualment identificades amb l’academicisme conegudes com “tocar de Barcelona”. No obstant això, l’estudi analític dels enregistraments demostra, també, que al llarg dels anys estudiats es produí un progressiu procés d’homogeneïtzació en la manera d’interpretar les sardanes que, ha desembocat en la manera d’interpretar les sardanes en l’actualitat. En definitiva, aquesta tesi posa les bases indispensables per a recuperar, d’una manera històricament informada, la manera d’interpretar les sardanes que tenien les cobles a la primera meitat del segle XX. 6 ABSTRACT The cobla according to the gramophone; The interpretation of sardanes between 1920 and 1950 is a PHD that emerged from the interest in the historical recovery of cobla music of the first half of twentieth century. The study is based on auditory observation that, in the future, can be applied and used to recover any kind of interpretative practice that has been recorded in a sound document –beyond of music for cobla-. The PHD raises the following hypotheses: • All the cobles of the second quarter of the twentieth century played the same types of repertoire but not all used the same criteria when performing it. • There were cobles who specialized in a type of sardana or another and there was a difference between what is called to play in Girona’s or Barcelona’s stlye. • Also, in that period (1920-1950), the distinction between what nowadays is called sardanes to dance or sardanes for concert was produced. • The cobles played differently depending on whether the sardana was more or less danceable. • Throught the period studied there was a progresive homogenization of compositional and interpretative styles. • The state of conservation and precision in the documentation of the sources is relevant to obtain reliable observation and analysis results. The results of this thesis confirm the hypotheses raised and they show that digitization, understood as the production and conservation of a singular recording reproduction, that can be more or less manipulated (with criteria that can be described or not) so that the results of the analyzes are always subjected to these considerations. 7 In summary, the thesis states that from the year 1920 to the year 1930 most of the recordings we have documented were produced. It is also noted that the most recorded authors were Vicenç Bou, Enric Morera, Pep Ventura, Josep Maria Tarridas, Joaquim Serra, Juli Garreta and Josep Vicens. Bou, Tarridas and Vicens were considered the main authors of sardanes to dance while Morera, Serra and Garreta were considered the greatest exponents of sardanes of concert. The thesis shows that each cobla had its own interpretative criteria, but with slight variations depending on the style of the composition; and this unique interpretative criteria of each cobla used to go together with the compositional style of some authors or others and this caused that the cobles had, each one, a certain degree of specialization when playing more danceable or concert sardanes. It was during the twenties that the difference between dance and concert sardanes was consolidated, and probably the interpretative differences between cobles such as Montgrins and Barcelona helped this division. In a way, even today, some of the most popular interpretative practices known as "tocar de Girona" and other more elitist are currently identified with academicism known as "tocar de Barcelona". However, the analytical study of the recordings also shows that over the years studied there was a progresive process of homogeneization in the way of performing sardanes, which has led to the way of performing sardanes nowadays. To conclude, this PHD lays the essential foundations for recovering, in a historically informed way, the form of interpreting the sardanes that the cobles had in the first half of the twentieth century. 8 Sumari AGRAÏMENTS ....................................................................................................................... 11 1. INTRODUCCIÓ ................................................................................................................. 13 1.1. Estat de la qüestió ................................................................................................................ 13 1.2. Estudis anteriors .................................................................................................................. 15 1.3. Objectiu i hipòtesis .............................................................................................................. 18 1.4. Metodologia ........................................................................................................................... 20 2. ENREGISTRAMENTS ...................................................................................................... 21 2.1. Descripció i crítica de les fonts ....................................................................................... 21 2.1.1. Objectes ............................................................................................................................................... 21 2.1.2. Metadades .......................................................................................................................................... 26 2.1.3. Dades ..................................................................................................................................................

Load more