La Cobla De Tres Quartans I El Fructífer Invent De La Tradició
Total Page：16
File Type：pdf, Size：1020Kb
LA COBLA DE TRES QUARTANS I EL FRUCTÍFER INVENT DE LA TRADICIÓ Jaume Aiats Una consulta a Google sota l’ex- JAUME AIATS pressió «tres quartans» ens permet accedir a més de sis-centes pàgines web. En la gran majoria dels casos, la referència consultada ens con- duirà a la descripció d’una forma- ció instrumental catalana delimi- tada en tres músics: un de flabiol i Caramella tamborí, un de cornamusa i un d’inxa que pot aparèixer amb di- 84 ferents denominacions (tarota, xeremia, gralla o prima). Una peti- ta part de les pàgines web –escas- sament una desena part– es re- ferirà a una antiga mesura de grans o a una superfície de camps. I al- JAUME AIATS Les mesures oficials de tres quartans guna més es referirà a un sac, a una i d’una quartera de 1752 als porxos barretina de «tres quartans» o al de Pallol de la plaça Major mal de cap i a la confusió. En mol- de Montblanc (Conca de Barberà). tes viquipèdies de llengües diverses (francès, anglès, alemany, neer- landès, èuscar i polonès, entre d’al- tres), hi figurarà la «cobla de tres quartans» com el nom d’una for- SICA I CULTURA POPULAR SICA I CULTURA mació instrumental catalana, pràc- Ú ticament l’única formació instru- M mental catalana esmentada, al costat de la moderna «cobla de sardanes». La descripció majoritària a Google contrasta amb les dades documen- tals que tinc a l’abast. Ja fa alguns anys que estic convençut que la denominació «cobla de tres quar- denominacions, els documents i el quartans»?, quan apareix docu- tans» prové d’un malentès ciutadà fructífer moviment de recuperació mentada per primera vegada la de- envers una expressió metafòrica d’uns instruments i d’un passat nominació «cobla de tres quartans»? usada en el món rural, i considero que, a força de voluntat i d’imagi- que la proliferació del nom, jun- nació,ha donat uns resultats tan sor- Dels diccionaris contemporanis de tament amb la proliferació dels prenents en les darreres dècades. 1 la llengua catalana, només dos re- grups de cobles de tres quartans, cullen l’expressió «tres quartans», revela molt bé el procés de forjar tots dos fruit de la recerca i del tre- una nova tradició popular que s’ha EL NOM ball de camp directe: el Diccionari produït a Catalunya des dels pri- I ELS SIGNIFICATS Català-Valencià-alear d’Antoni Alco- mers anys posteriors a la Dictadura ver i Francesc de Borja Moll (Ma- fins a l’actualitat. Per això us pro- El primer episodi ha de tractar de llorca: Editorial Moll, 1983) i el poso un petit recorregut entre les la denominació: què vol dir «tres Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana de Joan Co- físics en les mateixes eines uti- olvidar-se’n: —Tres quartans, romines (Barcelona: Editorial Cu- litzades per a la mesura. A la plaça tres quartans… I tan i tan ho rial, 1980-1991). En tots dos casos Major de la vila de Montblanc, so- va dir mirant-los sempre, que apareix primerament quartà com ta els Porxos de Pallol, es conser- els que segaven van presu- una mesura de quantitat pròpia ven les mesures públiques de gra mir-se que anava per ells, i dels cereals i tres quartans com tres de l’any 1752 esculpides en pedra, que se’n burlava desitjant vegades aquesta mesura. Coromi- una de les quals és un «tres quar- que no collissin més que tres nes explicita: « tres quartans era una tans» i l’altra una «quartera», tal quartans de blat, de lo qual antiga unitat de pes: “sachs pochs com podeu veure en les fotos ad- se’n cremaren tant que no ço és tres cortans “ (doc. ant. de juntes. Al Museu Arqueològic de podent-se aguantar més, van Barcelona)». Mentre que Alcover l’Esquerda, de Roda de Ter, també aplaçonar-lo que ni bo lo van aporta « Dos quartans de forment , s’hi conserva una mesura de gra deixar per a las bèsties. ( Cuen- doc. a. 1315». Coromines també feta de fusta provinent de la casa El tos populars catalans , Barcelona, ho sent a dir amb aquest significat Camparràs (les Masies de Voltre- Álvar Verdaguer, 1885) de mesura a diversos pobles l’any gà), a la Plana de Vic, que ha estat 1963, com a la Coma i la Pedra cedit sota la denominació «un tres I també en la narració «La ma- (Cardener): «uns tres kuartáns». quartans» (vegeu-ne la foto). Se- sovera se’n va al mercat» (que for- gurament que una recerca més ma part d’ Els Herois , Barcelona, La vigència i l’ús d’aquesta unitat minuciosa trobaria molts altres tes- Editorial Catalana, 1920) de Pru- de pes o de mesura de grans –i timonis d’aquesta unitat de mesura denci Bertrana, nascut a Tordera també de càlcul d’una superfície que, segons tots els indicis, forma- (el Maresme): de camp de gra– és general des de va part de la terminologia comuna 85 temps antics a gran part del do- i habitual de les comarques cerea- Passen també vaques tristes, mini lingüístic, tot i que en varia listes. En els contes de Francesc gambant de mala gana, mu- l’equivalència, en alguns llocs des- Maspons i Labrós, nascut a Grano- gint l’enyor de llurs vedells; crita com a 14 quilos actuals. En- llers, hi trobem descrit aquest ús: homes atuïts sota un sac de cara avui en trobem traces en la tres quartans; dones carrega- consulta de Google (Avià, Olot, I el xicot marxa i tot lo camí des de cistells buits; mulats Santa Eulàlia de Ronçana, Tàr- anava dient, fins que trobà que tiren guitzes; sagals amb rega, Manresa) i documents re- uns pagesos que segaven i el unes morralles escadusseres a partits per diverses comarques. I xicot s’aturà a mirar-s’ho, tot les mans. encara més: en trobem testimonis encantat, sempre dient per no En segona posició, tant Co- romines com Alcover-Moll hi POPULAR CULTURA situen la frase «tenir un cap com uns tres quartans», amb la precisió de Coromines que es tracta de «la ben coneguda expressió». Alco- MARIA OCAÑA - ver-Moll la descriu com «tenir el cap torbat per mareig o per excés ESQUERDA ’ de soroll» i Coromines gairebé ho repeteix: «tenir el cap torbat, marejat». Frederic Soler Pitarra –com Coromines ja cita–, la fa servir a l’obra de teatre L’esquella de la Torratxa (1861, escena ter- cera; p. 15 de l’edició d’Edicions MUSEU ARQUEOLÒGIC DE L 62, 1983): Comelles: —Déu meu! Déu meu! Tinc un cap lo mateix que uns tres quartans. Lo que Un tres quartans els malsdecap són grans de procedent del ser arcalde, ningú ho sap! Camparràs (les Masies de Voltregà, Osona). Però altres autors també uti- (Cessió del Sr. Ferran litzen aquesta expressió, com Emili Burgaya al Museu Arqueològic de l’Esquerda, Vilanova a Cuadros populars (Bar- de Roda de Ter) celona: La Renaixensa, 1881): I tals foren los crits que no en una funció substitutòria del mines, molt més obert: «aquelles pogueren tirar avant lo sor- tabal o del tambor quan no hi ha primitives cobles, compostes, a tot teig de la Rifa dels Empe- el veritable instrument. estirar, de cinc musics: flabiol i drats, que el feien al primer tamborí, gratlles o tiples i corna- pis, i que a l’últim lo tinent Coromines, però, descriu una ter- musa» (P OUS I PAGÈS , Josep. «En d’alcalde amoïnat, ab un cap cera accepció: « els tres quartans es “Pep”Ventura».A: Empordà Federal, com uns tres quartans, va fer- deien vulgarment els tres instru- Figueres, 15-10-1921, p. 3). Per ne tancar al calabosso uns ments de la cobla de sardanes pri- tant, no exactament els tres ins- quants i que fora de sí el se- mitiva: el flabiol, el tible i la corna- truments esmentats per Coromi- nyor Salvador va trencar la musa (Cf. Segons una nota entre nes com a formació estabilitzada. vara que es conta que li faran els materials de la Vida d’En Pep de pagar per nova. la Tenora de Coromines, així es fa O sigui, que Joan Coromines constar en Vida d’en Pep Ventura de descriu –en el volum del Diccio- O més modernament Josep M. de Pous i Pagès)». Per tant, seria Joan nari… publicat l’any 1988– la for- Sagarra a La ruta blava (Barcelona: Coromines qui dóna notícia de la mació «els tres quartans» com si fos Destino - Ed. 62, 1986, p. 163): «se relació del nom amb una agru- l’etiqueta precisa d’un conjunt us posarà un cap com tres quartans». pació musical (que no denomina empordanès fixat i determinat en I encara avui en dia és una fórmula «cobla de tres quartans» si no és de tres músics. Al meu entendre es usada per gent de tot el litoral, com forma indirecta), segons l’estudi de produeixen com a mínim dos ma- a mínim des de l’Alt Empordà fins Pep Ventura que va escriure el seu lentesos. D’una part, el fet d’inter- Caramella al Penedès.A Figueres, per exemple, venerat pare, Pere Coromines, i pretar una expressió popular (ell parlen de «cal tres quartans» quan es que Joan va editar l’any 1953 (Bar- en diu vulgar) per fer-ne una de- 86 volen referir a un lloc de desordre, celona: Barcino). Una consulta als nominació que entrarà en el grau equivalent a «can seixanta». Si us hi escrits de Pous i Pagès sobre Pep de categoria. M’explico: si hagués fixeu, d’una banda trobem el nor- Ventura («En “Pep” Ventura», en- trobat en els papers del seu pare matiu «un cap com uns tres quar- capçalament de l’edició per a l’explicació d’un músic que havia tans», que utilitza l’article indefinit piano de Per tu ploro , Figueres: anat amb «els atabalats», «els taba- en plural, amb plena correspondèn- Dalí-Presas, 1906; i la reedició lots» o «els arreplegats», probable- cia amb el plural que segueix.