DOCSLIB.ORG

V E R B VMCARO-FATTVEST D EVI Rgfls&A

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
V E R B VMCARO-FATTVEST D EVI Rgfls&A BOLETÍN DÉ DIVULGACIÓN DEL BEATO FRAY JUNÍPERO SERRA EL APÓSTOL DE SIERRA GORDA Y DE LAS CALIFORNIAS" Publica: Fraternidad de Franciscano!, O.F.M. Petra (Mallorca) ESPAÑA, Tel. 66 12 67 Noviembre - Diciembre, 1.991 N° 186 V E R B VMCARO-FATTVEST D EVI RGfls&A La Dirección y la Fraternidad Franciscana de San PUBLICA: Bernardino de Sena, felicitan en estas Navidades a la Fraternidad de Franciscanos, O.F.M. primera Autoridad y a todo el pueblo de Petra y a los PETRA ( Mallorca), ESPAÑA. Lectores de "Apóstol y Civilizador". Tel. 971 - 56 12 67. Nuestra Felicitación, quiere ser portadora de Paz y Bien. Mensaje esperanzador, que podría presidir, co- DIRECTOR: mo adorno navideño, las entradas de los pueblos, el P. Juan José Sáez. frontispicio de nuestras Casas y el Corazón de cada SUBDIRECTOR: uno, ante la próxima venida de Dios. P. Samuel Caverò. MONTADOR: Fr. Antonio Soriano. COLABORADORES: Msgr. Francis J. Weber. Bartolomé Font Obrador. SUMARIO P. Llu fs Oviedo. Miguel Llinàs. 3 - Editorial. Mariano Vila Cervantes. 4 - Nueva Parroquia a Fr. Junípero Serra. Adlaberto Rodriguez Martín y Petrus. Mn. Antoni Alzamom. Rafael Nicolau Riutort. 6 - Homenaje al Inmortal Fr. Junípero Serra. Antonio Vives Coll. Catalina Gaya Riera. Jaime Ribot. 7 - Bendición de la Iglesia de Son Ferrer. Concepció Bauçá J. R. Llorens Riera. 8 - Hermosa como el sol. P. Juan José Sáez. FOTOGRAFIA: 9 - Ara ve Nadal. Reportajes J. Font. Bartomeu Ramis. 12 - Petra y el nombre de sus Calles y Plazas. Fr. Antonio Soriano. M. Llinàs. 13 - Recull de Noticies. ILUSTRACIONES: A. Riera. Dino y Tina. 14 - Educació d'Adults. Bel Salva. TRADUCE DEL INGLES: 15 - Festa Homenatge a la Tercera Edat. Núria Llansó Llorenç Vidal. 16 - Setmana Cultural. A. Riera. IMPRIME: 17 - II Mostra D'Art... Talleres Gráficos de A. Riera. 18 - Moviment Demogràfic. "Apóstol y Civilizador". Concepció Bauçá. Depósito Legal: P.M. 178 -1974. 20 - G receio el otro Belén. P. Juan José Sáez. 22 - Id al Mundo entero... P. Juan José Sáez. 24 - Tú, ven y sigúeme. P. Juan José Sáez. 26 - Eco de una Llamada. Sor Paloma. EDITORIAL - 3 - (487)j N.oviembre ,día 1, la fiesta de todos los San- ro en distinguir a María por este hermoso privile- tos. La Iglesia celebra en una sola fiesta a todos gio con que la venera y honra. La ciudad de On- sus mejores hijos, tanto a los canonizados, aque- teniente, Valencia, desde el año de 1.642, cele- llos cuyos nombres vienen registrados en el Santo- bra a María Inmaculada en su Concepción, como ral, como a los muchísimos e incontables Santos, Patrona de la Ciudad. de toda raza, lengua y nación. Una mañana, ocho de diciembre de 1.854,su La Iglesia, en este día, se viste de sus mejores Santidad el Papa Pío IX, colmaba de gozo des- galas, para festejar a sus hijos preferidos, los San- bordante a la cristiandad del mundo entero, tos, y recabar su ayuda e intercesión en favor de "...con la autoridad de Nuestro Señor Jesucris- quienes luchan, mientras peregrinan por este va- to,con la de los santos apóstoles Pedro y Pablo, lle de lágrimas. Esta familia de innumerables San- y con la nuestra, declaramos, afirmamos y defi- tos, está formada en gran parte, por quienes pasa- nimos que ha sido revelada por Dios,y,de consi- ron por este mundo haciendo el bien de forma ca- guiente, que debe ser creída... la doctrina que llada y tan discretamente, que pasaron desaper- sostiene que la Santísima Virgen María fue cibidos. prevenida inmune de toda mancha de culpa Hombres y mujeres, jóvenes y niños, todos original, en el primer instante de su Concepción, Santos de Dios, vestidos muchos con traje de ca- por singular gracia y privilegio de Dios Omnipo- lle, son quienes nos recuerdan esperanzadamente tente, en atención a los méritos de Jesucristo..." el camino a recorrer y nos dicen, desde la otra ori- Y en la víspera de este acontecimiento, el mis- lla, que es posible vivir según el Evangelio. mo Pontífice, desde el balcón de la Embajada de España en la plaza del mismo nombre en Roma, decía ante una gran muchedumbre:" Tengo la mayor complacencia en venir a la Embajada de J^Joviembre, día 2, Conmemoración de tocios los Su Majestad Católica, por haber sido siempre fieles difuntos. Oraciones, limosnas y sacrificios España la nación más devota de la Virgen y la en favor de los difuntos, nos pide la Iglesia; y es que más fervoroso culto ha tributado siempre a que ellos son los más pobres entre los pobres de la Inmaculada Concepción." la gran familia de los hijos de Dios. Digo pobres, porque sufren, purgando, privados de la presencia de Dios, sin poder merecer para si nada en su fa- D iciembre,día 25, fiesta de Navidad .Si tú vor. hombre, te acercas a Dios, que en su Humani- El dogma de la Comunión de los Santos, hace dad se hace el encontradizo con todos los hom posible que nuestra obra de caridad en favor de br es, es que has acudido a la cita convocada, los fieles difuntos, sufrague las penas por los peca- en la plenitud de los tiempos, por tu Dios y dos cometidos. ¡ Cuánto bien podemos hacer ! Señor. Es la grandeza envuelta por la peque- Es impensable la gratitud con que corresponderán nez; el poder oculto tras la indigencia y el co- agradecidos por nuestra oración... nocimiento supeditado al crecimiento en edad Todos tenemos por quién rezar, padres y espo- y sabiduría. Viene pobre, humilde y pequeño so, hijos y hermanos, familiares y amigos, y por para no desdecir de nuestra limitación y tor- los desconocidos y olvidados que mendigan lo que pezas; para presentarse como compañero,ami- sobra en tu mesa. go y acompañante en el camino. Si tú hombre, tienes el valor de postrarte an te el Niño, que veladamente oculta sus atribu- tos y te ofrece solo y generosamente su Amor. Diciembre, día 8, la Inmaculada Concepción de Amor encarnado en ese Niño que te mira, que María. El pueblo cristiano, en fechas que se siente necesidad de ti; que te agradece con su pierden en los orígenes de la misma Iglesia, sonrisa tus mimos, tus obsequios, tu eterna ni- siempre creyó y profesó un singular amor y ñez, inocente y buena, aunque oculta y disfra- devoción a la Virgen María, en el misterio de su zada de tu pecado de hombre. Inmaculada Concepción. Los creyentes, siempre Si tú hombre, has sido capaz de pararte en tuvieron una finísima sensibilidad, esquistez de tu vida y admirar al Niño-Dios, no repares en gusto y gran poder de captación para percibir e preguntarte por qué qué has visto en mi... intuir la elegancia, finura y santidad del alma y merece la pena ?, y en silencio, escuchas.en- cuerpo de María. tre sonrisas y balbuceos, TE AMO. Gracias, El pueblo español, se adelantó al mundo ente Señor. Eso es Navidad. MISCELÁNEA JUNIPERIANA - 4 - (4 8.8). | NUEVA PARROQUIA A F R. JUNÍPERO SERRA Benvolgut Sr. Bisbe de Mallorca, Gracias a un buen equipo de trabajo, compuesto por el Benvolgut Sr. Bisbe emèrit de Huamachuco, arquitecto Guillermo Reynés, los aparejadcres Ángel Segu- Benvolgut Vicari General de la Diòcesi. ra y Alberto Arguinbau y el constructor Miguel Llabrés, Benvolgudes Autoritats, amics de Son Ferrer, de Petra, de propietario de la Compañi'a, hemos logrado una obra sóli- Calvià i d altres bandes de Mallorca com Sa Vileta. da, capaz y barata. 54 millones han sido suficientes para Benvolguts companys preveres concélébrants. llegar a la penúltima fase de la construcción. Esta cantidad Avui no feim cap homenatge a ningú més que a Déu que ha sido un adelanto en préstamo por la Caja Diocesa- La nostra intenció és aquesta. Hem volgut, una altra vega- na, tiene que volver pronto a ella puesto que es dinero de da, donar expressió a un fet concret: L Església té una mi- la comunidad diocesana que tiene que cumplir su misión ssió de presència dins els pobles. Per això som aqui', a Son de atender a otras urgentes necesidades. Ferrer. Normalmente la nave central, utilizable para el público, Fa quatre anys, davant sa tomba del Beat Jumper a de todas las iglesias grandes de Mallorca miden los quince Carmel de Califòrnia em vaig posar a plorar. Hi havia metros de ancho, ésta mide veinte metros; las jácenas que molts de motius. Però en la pau franciscana d aquells tres aguantan la cobertura del edificio son de tres toneladas de dies passats allà, davora el meu paisà, va néixer una il·lusió hierro cada una. Esta forma de construcción permite apro- " i si jo feia a Calvià el que vos, pare Serra, vàreu fer aquí, ximar mucho al altar a las 500 personas que caben senta- a Califòrnia ? das en esta iglesia. Como veis se ha hecho mirando a toda Faré de Calvià una petita Califòrnia, posaré parròquies la zona costera de Calvià. Está en su centro geográfico. o missions allà on sigui necessari... Los dos ventanales del presbiterio son el símbolo pas- Déu me guard, germans amics, d'anar a la recerca de cual de muerte y resurrección que iluminará constan- protagonisme, prestigi, poder, coses falses i sense pes. Se- tementete nuestras celebraciones. El Sagrario que preside ria una traïció a Juniper, a mi mateix i a Déu. en medio es una donación de la parroquia de San Nicolás No som cap constructor. Vull ser un pastor i un pre- de Palma. dicador. Naturalment he de fer llocs per a predicar. La escultora Remigia Caubet, magistralmente ha escul- Ara permeteume que continuï la meva exposició amb pido en esta imagen del Beato Junípero que veis a mi de- castellà per a aquells que encara no entenen la nostra recha, una síntesis franciscana y benedictina al mismo llengua.
Load more

Recommended publications
  • Els Lamote De Grignon I La Creació Per a Cobla
    Revista PRODIEMUS www.prodiemus.com ISSN: 1988-2173 2005 FOLKLORE Els Lamote de Grignon i la creació per a cobla Text 1 Concepció Ramió Imatges 2 Fotos de Joan i Ricard Lamote de Grignon Entre 1875 i 1836 és indiscutible la presència de la sardana en la música culta catalana com a manifestació musical d’origen popular que havia penetrat en els àmbits selectes per mitjà d’un procés d’orientació nacionalista. Coneguda des de mitjans del segle XIX com a dansa empordanesa, sota la influència de la literatura romàntica anà adquirint prestigi fins el punt de ser considerada, a principis del segle XX, la dansa per excel·lència de tots els catalans i un dels emblemes més representatius del catalanisme. Antigament, sota el terme genèric de sardana o ball rodó, terme que designava poc més que una figura coreogràfica en rodona, es coneixien arreu de Catalunya Vella diverses melodies tradicionals de dansa que presentaven vagues característiques musicals comunes. La major part d’aquestes danses servien per a finalitzar una sèrie de balls que se succeïen de manera ritual. Entre 1830 i 1860, en sorgeix a la zona de l’Empordà una variant que s’estengué ràpidament a les comarques veïnes sudpirenenques. Anomenada sardana llarga, aquesta variant presentava una configuració musical lliure i versàtil, d’extensió considerable, i era capaç dins el seu motlle formal de reproduir íntegrament llargues melodies i recrear-hi temes coneguts. Això feu que aquesta nova modalitat de dansa obtingués una àmplia popularitat i 1 L’article és una revisió de la comunicació presentada al Congrés Internacional La Música Catalana entre 1875 i 1936, publicat a la revista Recerca Musicològica núm.
    [Show full text]
  • Professora: Miquela Balaguer I Paca Amengual Descripció: Taller Per Aprendre a Confeccionar La Indumentària Mallorquina
    TALLERS DE CULTURA POPULAR I TRADICIONAL TALLERS DE GENER A MARÇ MATRÍCULA: dia 7 de gener de 2014 de 18 h a 21,30 Mar i Terra, c. de Sant Magí, 89; Tel. 971452358 Més informació: mpgarcias@palma .es NOMÉS S’ADMETRAN CANVIS LA PRIMERA SETMANA DEL CURS TALLERS Dates Horari Durada Preu Taller de glosa de dia 8 de gener a 5 de dimecres de 19,30 a 10 h 20€ febrer 21,30h Taller de ball de bot, iniciació de dia 9 de gener a 13 de dijous de 20’15 a 21,15 10 h 20€ març Taller de ball de bot, iniciació 2 de dia 9 de gener a 13 de dijous de 20’15 a 21,15 10 h 20€ març Taller de ball: els boleros antics(Prerequisit de dia 9 de gener a 13 de dijous de 20’15 a 21,15 10 h 20€ conèixer els Boleros Antics) març Taller d’iniciació a la xeremia, flabiol i tamboret de dia 14 gener a 18 de dimarts de 20,15 a 21,15 10 h 20€ març Taller de Ball Folk de dia 14 gener a 18 de dimarts de 20,15 a 21,15 10 h 20€ març Taller: Lectures de poesia Oral Tradicional de dia 18 de febrer a 1 dimarts de19,30 a 21 10 h 20€ d’abril La descripció dels tallers és al final d’aquest document Pròxims cursos. Per la matrícula s’avisarà a través de correu electrònic i a la web www.cultura.palma.es Més informació: mpgarcias@palma .es TALLERS Dates Horari Durada Preu Taller d’iniciació a la confecció de la indumentària de dia 5 de març a 2 d’abril dimecres de 19 a 21h 10 h 20€ mallorquina.
    [Show full text]
  • Fes Teva La Cultura Popular
    Fes teva la cultura popular Programa d’activitats educatives a les Cases de la Festa Arian Botey, La Botzina Arian Botey, 12x11 audició per a cobla Educació primària bcn.cat/ casesdelafesta Índex Presentació 3 Fitxa artística 4 Objectius didàctics 5 Suggeriments didàctics 5 Breus apunts sobre la història de la cobla 6 Instrumentació 7 Discografia 12 Bibliografia 13 Enllaços a internet 13 2 12x11 audició Educació per a cobla primària Presentació La cobla és una de les formacions instrumentals més representatives de la música tradicional i popular catalana. Entre els instruments que la configuren trobem instruments tan antics com el flabiol i tan peculiars com el tible o la tenora. El concert que us oferim vol ser una aproximació a aquesta agrupació instrumental. Alguns dels propòsits de l’espectacle són: presentar els diferents instruments, la seva constitució i possibilitats sonores i parlar de la història de la música popular catalana. Durant la sessió es fa un repertori de concert amb sardanes, danses, peces de concert per a cobla i adaptacions. A més a més, comptem amb una de les cobles de més prestigi del nostre país: la Cobla Sant Jordi- Ciutat de Barcelona. Ells seran els encarregats de fer-nos passar una Arian Botey, La Botzina Arian Botey, bona estona. Així doncs, esperem que el present dossier sigui del vostre interès. Us recomanem que el fullegeu amb temps i cura. 3 12x11 audició Educació per a cobla primària Fitxa artística Cobla Sant Jordi Ciutat de Barcelona Xavier Torrent: flabiol Marc Timón: tible Oriol Gibert: tible Enric Ortí:
    [Show full text]
  • Música Clave B 2º Eso
    www.mheducation.es MÚSICA CLAVE B 2º ESO José Palazón Herrera Miguel Ángel López Ballester Autores adaptadores Ignacio Climent Mateu Roberto García Gontán Susanna Pallàs Garrigues MADRID · BUENOS AIRES · CARACAS · GUATEMALA · LISBOA MÉXICO · NUEVA YORK · PANAMÁ · SAN JUAN · BOGOTÁ · SÃO PAULO AUCKLAND · HAMBURGO · LONDRES · MILÁN · MONTREAL · NUEVA DELHI · PARÍS SAN FRANCISCO · SYDNEY · SINGAPUR · SAINT LOUIS · TOKIO · TORONTO www.mheducation.es TABLA DE CONTENIDOS UNIDAD 1 6 Aires pentatónicos 1. Músicas renacentistas 8 1.1. Música vocal religiosa: el motete y la misa 9 1.2. Música vocal profana 9 1.3. Música instrumental 10 2. Auditorio histórico: música vocal profana 11 3. Interpretamos música renacentista 12 4. El mundo de los instrumentos: los instrumentos renacentistas 14 5. Teoría musical: compases compuestos 15 6. Escuela de músicos 16 6.1. Con mucho ritmo 16 6.2. Práctica de láminas 17 6.3. Afinando 17 7. Músicas del mundo: la música china 18 8. A dúo 19 9. Auditorio moderno: la música disco 20 Cuadro resumen 21 Actividades finales 22 UNIDAD 2 24 Colores y contrastes 1. Música barroca 26 1.1. Música vocal profana 27 1.2. Música vocal religiosa 27 1.3. Música instrumental 28 2. Auditorio histórico: la música barroca 29 3. Interpretamos música barroca 30 4. El mundo de los instrumentos: instrumentos en el Barroco 32 4.1. El órgano 32 4.2. La orquesta en el Barroco 32 5. El mundo de los instrumentos: guitarras 33 5.1. La guitarra clásica 33 5.2. La guitarra acústica 33 5.3. La guitarra eléctrica 33 6. Teoría musical: las escalas 34 6.1.
    [Show full text]
  • El Lèxic Musical, Un Banc D'experimentació Sobre Els Manlleus1
    El lèxic musical, un banc d’experimentació sobre els manlleus1 Albert Romaní i Turullols Escola Superior de Música de Catalunya [email protected] Llicenciat en Filologia Romànica, Resum actualment és més conegut com a músic en actiu, sobretot per la Aquest article ofereix una panoràmica general de la qüestió seva dedicació als instruments dels manlleus en la terminologia musical, amb un enfocament històrics de teclat. Paral·lelament, ha descriptiu, partint de l’observació de l’ús pràctic en el català desenvolupat una tasca pedagògica d’avui, tant en el llenguatge escrit com en l’oral. Presentant i de divulgació a la intersecció entre el tema des d’una perspectiva històrica, permet observar totes aquestes dues disciplines, a l’Escola les tipologies de manlleus i els diferents graus i procediments Superior de Música de Catalunya, on d’adaptació, des de la catalanització total fins a l’adopció o la ensenya Fonètica Aplicada al Cant i transliteració. Fonts Històriques per a la Interpreta- ció de la Música Antiga. Paraules clau: música; manlleus; xenismes; terminologia musical Abstract Musical Lexicon, Experimentation Bank on Loanwoards This article offers a general view on the topic of loanwords in Catalan musical terminology with a descriptive approach based on the practical use in today’s Catalan, both in written as in oral language. Starting from an historical overview, it allows to observe the manifold typologies of loanwords and their diff- erent degrees and procedures of adaptation, from a total cata- lanisation to adoption or transliteration. Keywords: music; loanwords; xenisms; musical terminology Terminàlia 7 (2013): 7-16 · DOI: 10.2436/20.2503.01.47 Data de recepció: 03/07/2012.
    [Show full text]
  • Bestard Perello Rafel.Pdf
    Facultat de nom Memòria del Treball de Fi de Grau La riquesa de les cançons i dels instruments de la música tradicional en el procés d’aprenentatge del segon cicle d’Educació Primària Rafel Bestard Perelló Grau d’Educació Primària Any acadèmic 2018-19 DNI de l’alumne: 41616234B Treball tutelat per Noemy Berbel Departament d’Educació Musical S'autoritza la Universitat a incloure aquest treball en el Repositori Autor Tutor Institucional per a la seva consulta en accés obert i difusió en línia, Sí No Sí No amb finalitats exclusivament acadèmiques i d'investigació x x x Paraules clau del treball: Música tradicional, cultura, patrimoni, cançons, instruments, Educació Primàriax Treball de Fi de Grau Rafel Bestard Perelló 2 Treball de Fi de Grau Rafel Bestard Perelló RESUM Donada la importància del tractament de la música tradicional en els centres escolars per tal de contribuir, tant a la formació integral dels alumnes com en el coneixement de la cultura, es parteix de l’objectiu de fomentar el coneixement d’instruments i cançons de la nostra música, així com la seva conservació per transmetre-la a futures generacions. Per aquest motiu el treball es basa en una fonamentació teòrica que té en compte les arrels musicals de la cultura mallorquina i les línies psicològiques i metodològiques per aplicar als infants. A partir d’aquí, es proposa un recull de recursos per enriquir la cultura musical tradicional dels alumnes de 5è d’Educació Primària des de l’àrea d’Educació Musical. Es presenten unes activitats amb alguns instruments i cançons representatius de la música tradicional per treballar durant el curs escolar coincidint amb les festes i celebracions populars.
    [Show full text]
  • Ministrers I Joglars a La Catalunya Nova (Segles Xiv-Xvii)
    Revista Catalana de Musicologia, núm. VI (2013), p. 11-29 ISSN (ed. impresa): 1578-5297 / ISSN (ed. electrònica): 2013-3960 DOI: 10.2436/20.1003.01.19 / http://revistes.iec.cat/index.php/RCMus MINISTRERS I JOGLARS A LA CATALUNYA NOVA (SEGLES XIV-XVII) JOAN CUSCÓ I CLARASÓ RESUM Un dels períodes més interessants per a conèixer la música en la societat catalana és el que comprèn els segles XIV i XVII. El nostre article se centra en aquest període per parlar de la presència social de la música, dels músics i de les institucions musicals que en aquesta època van actuar en l’àmbit de la Catalunya Nova centrant-nos, sobretot, en les àrees d’in- fluència de Vilafranca del Penedès i de Tortosa, amb aportacions de Lleida i de les Illes Balears per obtenir-ne una visió de conjunt. PARAULES CLAU: ministrer, joglar, cobla, capella de música, xeremia, dansa, Vilafranca del Penedès. MINSTRELS AND JONGLEURS IN THE “CATALUNYA NOVA” (14th-17th CENTURY) ABSTRACT One of the most interesting periods to get to know the role played by music in Cata- lan culture is the 16th and 17th century. Our article focuses on this period to talk about the social presence of music, musicians and musical institutions that, in this period, acted within a specific area called “Catalunya Nova” (to the south of Barcelona). We particu- larly focus our research on the spheres of influence of Vilafranca del Penedès and Tortosa, with some contributions from Lleida and the Balearic Islands in order to achieve an over- all view. KEYWORDS: minstrel, jongleur, band, music chapel, flageolet, dance, Vilafranca del Pe- nedès.
    [Show full text]
  • La Cobla De Tres Quartans I El Fructífer Invent De La Tradició
    LA COBLA DE TRES QUARTANS I EL FRUCTÍFER INVENT DE LA TRADICIÓ Jaume Aiats Una consulta a Google sota l’ex- JAUME AIATS pressió «tres quartans» ens permet accedir a més de sis-centes pàgines web. En la gran majoria dels casos, la referència consultada ens con- duirà a la descripció d’una forma- ció instrumental catalana delimi- tada en tres músics: un de flabiol i Caramella tamborí, un de cornamusa i un d’inxa que pot aparèixer amb di- 84 ferents denominacions (tarota, xeremia, gralla o prima). Una peti- ta part de les pàgines web –escas- sament una desena part– es re- ferirà a una antiga mesura de grans o a una superfície de camps. I al- JAUME AIATS Les mesures oficials de tres quartans guna més es referirà a un sac, a una i d’una quartera de 1752 als porxos barretina de «tres quartans» o al de Pallol de la plaça Major mal de cap i a la confusió. En mol- de Montblanc (Conca de Barberà). tes viquipèdies de llengües diverses (francès, anglès, alemany, neer- landès, èuscar i polonès, entre d’al- tres), hi figurarà la «cobla de tres quartans» com el nom d’una for- SICA I CULTURA POPULAR SICA I CULTURA mació instrumental catalana, pràc- Ú ticament l’única formació instru- M mental catalana esmentada, al costat de la moderna «cobla de sardanes». La descripció majoritària a Google contrasta amb les dades documen- tals que tinc a l’abast. Ja fa alguns anys que estic convençut que la denominació «cobla de tres quar- denominacions, els documents i el quartans»?, quan apareix docu- tans» prové d’un malentès ciutadà fructífer moviment de recuperació mentada per primera vegada la de- envers una expressió metafòrica d’uns instruments i d’un passat nominació «cobla de tres quartans»? usada en el món rural, i considero que, a força de voluntat i d’imagi- que la proliferació del nom, jun- nació,ha donat uns resultats tan sor- Dels diccionaris contemporanis de tament amb la proliferació dels prenents en les darreres dècades.
    [Show full text]
  • Historic Organs of Spain
    Historic Organs of Spain Historic organs OF May 13-25, 2013 13 DAYS Spain with J. Michael Barone www.americanpublicmedia.org www.pipedreams.org National broadcasts of Pipedreams are made possible with funding from the National Endowment for the Arts, by a gift from Mr. and Mrs. Wesley C. Dudley, by a grant from the MAHADH Fund of HRK Foundation, by the contributions of listeners to American Public Media stations, and through the support of the Associated Pipe Organ Builders of America, APOBA, representing designers and creators of fine instruments heard throughout the country, on the Web at www.apoba.com, and toll-free at 800-473-5270. See and hear Pipedreams on the Internet 24-7 at www.pipedreams.org. A complete booklet pdf with the tour itinerary can be accessed online at www.pipedreams.org/tour Table of Contents Welcome Letter Page 2 Historical Background Page 3-14 Alphabetical List of Organ Builders Page 15-18 Organ Observations: Some Useful Terms Page 19-20 Discography Page 21-25 Bios of Hosts and Organists Page 26-30 Tour Itinerary Page 31-35 Organ Sites Page 36-103 Rooming List Page 104 Traveler Bios Page 105-108 Hotel List Page 109 Map Inside Back Cover Thanks to the following people for their valuable assistance in creating this tour: Natalie Grenzing, Laia Espuña and Isabel Lavandeira in Barcelona; Sam Kjellberg of American Public Media; Valerie Bartl, Janelle Ekstrom, Cynthia Jorgenson, Janet Tollund, and Tom Witt of Accolades International Tours for the Arts. We also gratefully acknowledge the following sources for this booklet: Asociación Antonio de Cabezón, Asociación Fray Joseph de Echevarria de Amigos del Organo de Gipuzkoa.
    [Show full text]
  • La Tarota, Una Xeremia D'ús Popular a Catalunya
    La tarota, una xeremia d'ús popular a Catalunya GABRIEL FERRE I PUIG La instrumentació medieval era d'nna plenitud i d'una riquesa de timbres incre'ibles. Nombrosos instruments arribaren als paisos europeus des de I'Orient Mitji -llaüt, psalteri, rebab, flabiol de pastor, timbals, tamborins ... Molts d'aquests instruments han conti- nuat invariables fins als nostres dies en alguns paysos del Proper Orient, així com també dins el quadre de la música popular de molts pa'isos -la música etnica conserva voluntiriament el passat. Rent Clemencic Aquí ens movem en un món musical diferent, ja que fins al se- gle XVI la xeremia fou exclusivament un instrument de banda. Per6 no I'hem d'oblidar pas en el nostre panorama musical d'aquells temps només perque no era admesa en Part de les capelles de música. De fet, de tots els sons musicals que dia a dia van sentir els residents d'una ciutat d'aquell segle, el so eixordador de la banda de xeremies en un pati d'un palau o en una plaga de mercat havia de ser el més familiar, llevat només, potser, de la suau pulsació d'un llaüt a través d'alguna finestra oberta. Una ciutat europea en el segle XVI s'ha d'haver sentit com se senten avui dia Barcelona o Girona un diumenge al mati. Anthony Buines Introducció La pervidncia a la música tradicional i popular d'instruments de música culta caiguts en desús és un fet prou sabut. Als Paisos Catalans, la xeremia a Catalunya -tarota, tible i tenora-, la cornamusa a Catalunya -sac de gemecs ...- i a les Illes Balears -xeremies- i la 82 GABRIEL FERRER i PUIG flauta i tambor a Catalunya -flabiol i tamborí- i a les Illes Balears -fobiol i tamborí a Mallorca ..
    [Show full text]
  • Constructors D'instruments De Vent
    CONSTRUCTORS DINSTRUMENTS DE VENT- USTA A BARCELONA ENTRE 1742 I 1826 JOSEP BORRÀS I ROCA JUSTIICACIÓ El motiu de la present comunicació és donar a conèixer una informació rela- tivament nova i concreta sobre lactivitat constructiva dinstruments de vent-fus- ta a Barcelona a partir de les ressenyes que es desprenen dels protocols notarials del Gremi de Torners, gremi al qual pertanyen la quasi totalitat dels constructors fins a principis del segle XIX. El contingut daquests protocols, tal i com veurem a continuació, és molt ric pel que fa a les dades i pot suposar, fins el moment, el nexe més evident a lhora de relacionar el patrimoni instrumental identificable que ens resta, amb un material de tipus documental que és susceptible désser ampliat i ca- nalitzat en diverses vessants. La construcció i venda dinstruments de vent fusta a Barcelona (en el con- text daquest article ens referim a flautes travesseres, oboès, xeremies, gralles, sacs de gemecs, clarinets, i fagots) va ser molt important a partir de la segona meitat del segle XVIII fins a la primera meitat del segle XIX. Aquesta especialitat constructiva, clarament influenciada pel desenvolupament de lòpera i loratori, així com la presència de músics militars estrangers i les acadèmies de música ins- trumental,1 es va situar a la cresta de làmbit general hispànic tal i com ho de- mostren el gran nombre dinstruments marcats conjuntament amb un cognom i el nom de Barcelona2 que ens han quedat en museus i col·leccions particulars, així com les diverses referències escrites (relacions nominals dels teatres, les es- glésies, i algunes cases particulars, cites puntuals en dietaris, premsa, etc.).
    [Show full text]
  • MANACOR (Mallorca) ** ******* * *****
    PERLAS CIIEVA SABADO, 26 ENERO 1985 • 1 - 2 DE FEBRER • FESTES DELS 123 ANYS MARGARITA PRONENS DEL NAIXEMENT CUENTA LO QUE PASA: MOSSEN ALCOVER LA CAPELLA TRASLLAT DELS RESTES A UN PANTE0 D'HONOR EN UNA SOLA NOCHE 45 COCHES CON DANOS ANDRES EN LOS NEUMATICOS MESQUIDA Porto Cristo, insólita ímagen de nieve 20 aniversario del templo de Sant Pau PERLAS Y CUEVAS — 26 DE ENERO 1985 — PAG. 2 ZUL IJE D4$ PA IMENTOTCER..MICOS, RUSTICOS Y DE GRES MATERIAL SANITARIO FABRICA, EXPOSICION Y OFICINAS: Carretera de Palma, s/n — Teléfonos 55 09 97 - 55 12 69 MANACOR (mallorca) ** ******* * ***** EXPOSICION Y VENTAS: Calle General Riera, 150 — Teléfono 29 30 85 — PALMA DE MALLORCA CADA DIA LUCHAMOS PARA QUE SE "VEA MAS CLARO" Y DURANTE MAS TIEMPO Calle Conquistadoi. 8 Fondo> zo OPTICO DIPLOMADO * Tel. 55 23 72 * MANACOR (Baleares) PERLAS Y CUEVAS — 26 DE ENERO 1985 — PAG. 3 1 - 2 DE FEBRER Festa pel 123 aniversari del naixement de Don Antoni Maria Alcover • TRASLLAT DELS RESTES. • OFRENA DE FLORS AL PEU DE L'OBELISC. • CONFERENCIA DE J.A. GRIMALT. • EDICIO D'UNA AULA ESCRITA PER G. BARCELO. • UNA PLAÇA DEDICADA A D. F. de B. MOLL Promogut i organitzat per rEscola Municipal de Grimalt en el Centre Social de la Conselleria de Mallorqui, la setmana que ve es celebrarà ranual Cultura (C. Major, 1) damunt les "Rondalles de aniversari del naixement de mossèn Antoni Maria Momèn Alcover' . Alcover any el 123— amb caràcter especial degut al trasllat dels seus restes mortals a un nou DISSABTE 2 emplaçament, al centre del cementeri i al peu de la DE FEBRER creu que riLlustre manacorí feu disenyar a don Antoni Gaudí.
    [Show full text]