DOCSLIB.ORG

Xeremies I Dolçaines Un Món Sonor D’Orígen Medieval

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
Xeremies I Dolçaines Un Món Sonor D’Orígen Medieval IEC 14 XEREMIES I DOLÇAINES UN MÓN SONOR D’ORÍGEN MEDIEVAL Barcelona 2014, Capital de la Sardana Institut d’Estudis Catalans Romà Escalas i Llimona Sala Prat de la Riba. 3 d’abril de 2014, 19:00h IEC 14 Xeremia. s. 16 Llengüeta doble i senzilla Ceràmica valenciana, s. 19 0. Instruments aeròfons de llengüeta IEC 14 Mizmar, Egipte Xeremia, Eivissa Shanai, Índia Xeremies Europa: Segles XV i XVI Cornamusa mallorcquina (xeremies) 1. Tipologies: tub senzill i doble IEC 14 Estrats evolutius Idiòfons Membranòfons Cordòfons Aeròfons Primer estrat: ressonadors naturals: caramelles Paleolític. 600.000 a troncs i closques xiulets sense forats 10.000 A.C. sonalles brunzidors (llavors) collarets sonors gratadors Segon estrat: troncs buidat tambors de membrana arpa de sol flautes amb forats Neolític i actualment a tambor de fricció cítara de sol varis continents de forma arc musical corns naturals aillada.10.000 AC -> Tercer estrat: sonalles de flautes nasals Neolític més proper cistelleria flautes travesseres trompeta recta (c.5.000 A.C) i distribuits xilòfons en arees restringides. guimbarda 2. Els origens, instruments prehistòrics IEC 14 3. Origen mediterrani: tub doble IEC 14 Aeròfon (xeremies) i arpes Xeremia 4. Orígens: Relleu assiri, palau de Nínive. s. 7 AC IEC 14 Aulos. Egipte. 1000 AC Aulos. Egipte. 1000 AC Aulos. Egipte. c. 600 AC. Museu de Berlín 5. Aulos, Egipte. 1000 AC IEC 14 Reclam de xeremia , Eivissa s. XX Aulos fenici Puig des Molins, Eivissa s. 5 AC Ex. 1 6. L’instrument fenici. 500 AC IEC 14 Grècia. 450 AC 7. Grècia . 480 AC Cultura helènica: Aulos IEC 14 Copa àtica. s,V AC Emporitron, c. 500 AC 8. Aulos grec: Grècia i Empúries, 500AC. Doble llengüeta IEC 14 Pitàgoras (500 AC) Estableix les proporcions entre intèrvals. Exposa l'harmonia de les esferes Plató (427-347 AC) Estudia proporcions harmòniques entre els sons Música en l'educació: personalitat harmònica i control dels sentiments (passions). Aristoxenus 350 AC (deixeble d'Aristòtil, deixeble de Plató) Coneixement i relació entre harmonia, proporció dels sons i intervals. Cleònides. I AC. Defineix els intervals: Synfònics: diatessaron, diapente, diapasson Diafònics: els altres 9. Grècia. La mesura de les proporcions R. E. ORGIEC 1114 Kithara i Lira: S. III A.C. Aulos: S. II A.C. 10. Grècia: les proporcions dels instruments IEC 14 Fresc de Pompeia, s. I AC, Museu de Nàpols Pintura helenística, Vil.la romana s. III AC Launeddas sard 11. Roma, hereva musical de Grècia Ex. 2 IEC 14 Idiófons: s. VII XII XIII Aerófons :s. VII XII XIII Cymbalum E Tibia E, C Tympanum E Fistula E Acitabula E Pandura Fl Pan E Sistrum E Calamus E Tintinabulum E Sambuca (caramillo) E C Symphonia Tuba E C ( o lignum cavum) E Organum E Cordófons: Lyra o pectus E C F Cithara E C Psalterium E C F Phorminges E Barbiti E Pectides E Nablum E Rota britanici vel Galica C Arpa C,F Rota C,F Viola C F Lira F symphonia F 12. Terminologia llatina, segles VII al XIII IEC 14 Bunibulum, Psalterim decacordum, p. deltae,timpanum, chorus,, citara ut Hieroni, c. 7 corda, cimbalum, chorum 4 cordis 13. Instrumentari medieval: Boeci (475-524), De musica IEC 14 El Mofatih d'Al-Masudi i dels Germans de la Puresa (s. IX) Hydraulos Orgue Lur o lira, nom grec del sanch Shaliac cordòfon romà similar al Sanch (lira) Sanch. (Chanc en persa). Kitara Kithara grega. Tombur (Tambura ? ) segons Al-farabi tenia 2 cordes i molts trasts, alguns mòvibles. Barbat Llaüt persa. Tombur Al mizani És la bandola de Bagdad amb el mànec llarg. Segons Al-Farabi es toca com el llaüt i te 2 o 3 cordes Rabeb o Khorasan Procedent de Persia, de so continu amb arquet, Shahrud instrument inventat per Ibn Ahuas Al-Sogdi de Bagdad, al c. 900. ( Sarod?). Barbito Lira d’arc Bizantina . Mizafa Cordòfon iraquí = Arpa de 5,7, 12 i fins 24 cordes com les de Grècia. Nay Flauta vertical. Xabeba. flauta travessera Mostak Aeròfon d’orígen xinès, el nom persa era bisamosta (Tipus sheng o cornamusa?) Sornay o Zurna Aeròfons de llengüeta. Shaera bloc de fusta. 14. Instrumentari àrab i andalusí, segles VII al VIII IEC 14 Pitàgoras i Aristoxenus 500 AC + Savis Àrabs de l'Andalus. Gerbert d'Aurillac. Silvestre II. Any 1000 Guido d'Arezzo. Any 1000 Guido amb el monocordi c. 1050 Còdex Bibl. Cambridge , s. XI 15. El llegat grec a la teoria medieval: Boeci, Isidor i Gerbert IEC 14 Adoració de Crist, Psaltiri d’Utrecht, c. 860 16. Conjunts instrumentals, s. IX. IEC 14 Arpa, tamborí, viola, trompes (?), rota i cròtals 17. Instruments del Psaltiri d’Utrecht c. 860 IEC 14 Arpa, corneta, cítara, siringa i viola d’arc 18. Psaltiri català, c. 850 (París, B.N.) IEC 14 Biblia de Roda, Adoració de Nabucodonossor: Arpa (rota), cítara, campana, diaulos i corn 19. Conjunts instrumentals, c. 1000 IEC 14 Al-Secundi Identificació Sevilla . Segle XIII Axabeba Nura Flauta Travessera Xocra Flauta aguda Flauta greu Albogue Zolami Instr. De canya Reclam de xirimia? Quenira Quitara Quanun Canó, mig canó Rota Original ibèric ? Saltiri Ud Rebab Llaút Munis Rebec Jayal 21. Instruments del Califat de Còrdova. S. XII i XIII IEC 14 Cantigas d’Alfons X: Tub senzill, tub doble i tub amb pavelló 22, Aeròfons populars medievals de canya senzilla (s. XIII) IEC 14 Cantigas : xeremies de cos llis , amb pirueta i pavelló 23. Aeròfons de llengüeta cortesans. segle XIII IEC 14 Cantigas : Xeremia de cos tornejat amb pirueta i barrilet 24. Aeròfons de llengüeta doble, segle XIII IEC 14 Cantigas : odrecillo Cantigas : odrecillo 25. Aeròfons de canya amb reserva d’aire, s. XIII (dolçaines ?) IEC 14 Cantigas : Cornamuses amb un sol grall acolzat i sarró folrat 26. Aeròfons de llengüeta amb sac, segle XIII IEC 14 Cantigas : 2 gralls paral.lels Cantigas : 2 gralls i 4 trompes 27. Cornamusa, segle XIII IEC 14 ACA. TOTAL 44 INSTRUMENTS AERÒFONS tibia IDIÒFONS ciulet cercle flahuta [flauta] cimbal flauta[t] y tamborino campana xabeba baci strep xelamia [xalamia] tauletas xaramella bombarda MEMBRANÒFONS dolsayna pandero cornamusa tabal museta tambor tamborino bordo tempa (timpà) muples naffil [anefil ] CORDÒFONS trompa citara (cithara) trompeta meocanon tuba psalterium orguens arpa arpa doble rota [routa] lira lahut (lambutum) lahut guitarreny [l. guitarrench] guitarra rabeu[robeu,rabena, rabaguet] viola zamphonia [Lampsonia ?] tamborino de cordas exaquier [exaquer, scaquer] 28. Instrumentari de l’Arxiu de la Corona d’Aragó (1330-1390) IEC 14 AERÒFONS de LLENGÜETA xelamia [xalamia] xaramella bombarda dolsayna cornamusa museta xalamia i bombarda / ...vos trametem per los dits vostres ministrers dues xalamies , dues cornamuses, una museta gran e altra poca, una xalamia poca e una bombarda. / Carta del primogènit Joan 1378/ ACA Dolçaina / 1489. Isabel la Catòlica al Setge de Baza, músicas de bastardas, clarines, trompetas, chirimias, sacabuches, dulzaynas y atabales... P. Cerone. El Melopeo y Maestro, 1613- ...sin claves 9 voces , con claves 11, en Do y Re3. 29. Noms medievals: Arxiu de la Corona d’Aragó (1330-1390) IEC 14 30. Barcelona , Casa Boixadors. 1420 IEC 14 La consagració de Sant Agustí. I. Ferran G. Peris i J. Mateu. Banquet d’ Herodes. s. XV el Catòlic, S aragossa, s. XVI Trompeta, xelamia i bombarda. RO xelamia, xaramella: gran i petita bombarda (barrilet): posició de les mans en discant i estreta 31. Conjunts de Xeremies i bombardes. Segles XV i XVI , IEC 14 1250. Torn de pedal 1359. Pere el Cerimoniós, Bartalla de Barcelona: ... la nostra nau desparà una bombarda e ferí la nau de Castella. 32. A partir del segle XIII, noves tecnologies: torn i metall IEC 14 P. García de Benavarri, Nativitat, c. 1475, MNAC Catedral de Mallorca, 1393 32. Cornamusa = Xeremia, segles XIV i XV IEC 14 Col.lecció Ametller. s. XV La Coronació de la Verge Lanaja , Osca. s. XV J. Tinctoris. Definitionem Musicae, 1488: Tibia suau de 7 forats, no octavant. P. Cerone. El Melopeo y Maestro, 1613: ... sin claves 9 voces, con claves 11 33. Dolçaina, Segle XV: tub prim, pavelló en copa. IEC 14 M. Agricola. Musica Instrumentalis Cromorns, Cat. Salamanca, s. XVI deudstch (1528) 34. Instruments baixos: cromorns, dulzaina doblada. s. XVI Ex. 3 IEC 14 M. Agricola. Xeremies, bombardes i cornamuses 35. Instruments de llengüeta alts: M. Agricola (1528) i M. Praetorius (1611) Ex. 4 i 5 IEC 14 36. Syntagma Musicum / Museu de Viena IEC 14 Maestro de Setubal. Copla de ministrers .s. XVI 38. La cobla de ministrers alts . Segle XVI IEC 14 Ceremònia religiosa s. XV Cobla de ministrers, Capella flamenca. s XVI. El poder civil. Musu del Prado 39. Les Capelles, cort i esglèsia Ex. 6 IEC 14 Ministrers baixos. Retaule d'Eivissa. s. XVI . 40. Els ministrers baixos IEC 14 P. Brueghel (c. 1580). El oido, Museu del Prado 41. El conjunt mixte Ex. 7 IEC 14 Diderot et Dalembert, L’Enciclopèdie, Paris (1751/80). Lutherie 42. Segle XVIII. Evolució cap a l’orquestra barroca: Oboè i Fagot IEC 14 Ceràmica Valencia s. 19 Capella de Montserrat, Xeremia, bombarda, sacabutx i baixó 43. Supervivents, segles XIX IEC 14 Catalunya i Balears Guatemala 44. s. XXI: Xeremies, gralles i dolçaines.
Load more

Recommended publications
  • De Las Melodías Del Reino Nazarí De Granada a Las Estructuras Musicales Cristianas
    De las melodías del reino nazarí de Granada a las estructuras musicales cristianas La transformación de las tradiciones musicales hispano-árabes en la península Ibérica Reynaldo Fernández Manzano Diputación Provincial de Granada Este trabajo obtuvo la concesión de "Ayuda a la Investigación y recuperación del Patrimonio Folklórico-artístico español, en sus aspectos musical y literario-musical" 1983. Ministerio de Cultura. BIBLIOTECA DE ENSAYO ® Diputación Provincial de Granada ISBN: 84-505-1189-5 Depósito legal: GR. 159-1985 Impreso en la Imprenta Provincial Printed in Spain Cubierta: Juan Vida A mis padres porque gracias a ellos han sido siempre posibles y agradables mis estudios. índice general Prólogo 7 Introducción 13 Primera Parte: Estudio 23 A. Antecedentes de ambas culturas musicales 23 B. Antecedentes y estructuras musicales del reino nazarí de Granada .. 25 B. 1. Música de al-Andalus. Breve panorama general 25 B.2. Instituciones y costumbres musicales 27 B.2.a) Mecenazgo de la música de al-Andalus 27 B.2.b) Escuelas de música en al-Andalus 28 B.2.c) Una institución musical en el reino nazarí de Granada: Alcaide de juglaras e juglares 29 B.2.d) Costumbres y tradiciones 30 B.3. Estructuras musicales en el reino nazarí de Granada 31 B.3.a) Relación letra-música 31 B.3.b) Estructuras musicales de corta y larga duración 32 B.3.c) Algunas notas sobre la estructura musical 33 1) Micro formas técnicas que constituyen la composición 33 2) Sobre el ritmo: "Darb" 33 C. Antecedentes de la música renacentista en España 34 C. 1. La tradición musical cristiana en la península Ibérica 34 C.2.
    [Show full text]
  • Boston Symphony Orchestra Concert Programs, Summer, 2001, Tanglewood
    SEMI OIAWA MUSIC DIRECTOR BERNARD HAITINK PRINCIPAL GUEST CONDUCTOR • i DALE CHIHULY INSTALLATIONS AND SCULPTURE / "^ik \ *t HOLSTEN GALLERIES CONTEMPORARY GLASS SCULPTURE ELM STREET, STOCKBRIDGE, MA 01262 . ( 41 3.298.3044 www. holstenga I leries * Save up to 70% off retail everyday! Allen-Edmoi. Nick Hilton C Baccarat Brooks Brothers msSPiSNEff3svS^:-A Coach ' 1 'Jv Cole-Haan v2^o im&. Crabtree & Evelyn OB^ Dansk Dockers Outlet by Designs Escada Garnet Hill Giorgio Armani .*, . >; General Store Godiva Chocolatier Hickey-Freeman/ "' ft & */ Bobby Jones '.-[ J. Crew At Historic Manch Johnston & Murphy Jones New York Levi's Outlet by Designs Manchester Lion's Share Bakery Maidenform Designer Outlets Mikasa Movado Visit us online at stervermo OshKosh B'Gosh Overland iMrt Peruvian Connection Polo/Ralph Lauren Seiko The Company Store Timberland Tumi/Kipling Versace Company Store Yves Delorme JUh** ! for Palais Royal Phone (800) 955 SHOP WS »'" A *Wtev : s-:s. 54 <M 5 "J* "^^SShfcjiy ORIGINS GAUCftV formerly TRIBAL ARTS GALLERY, NYC Ceremonial and modern sculpture for new and advanced collectors Open 7 Days 36 Main St. POB 905 413-298-0002 Stockbridge, MA 01262 Seiji Ozawa, Music Director Ray and Maria Stata Music Directorship Bernard Haitink, Principal Guest Conductor One Hundred and Twentieth Season, 2000-2001 SYMPHONY HALL CENTENNIAL SEASON Trustees of the Boston Symphony Orchestra, Inc. Peter A. Brooke, Chairman Dr. Nicholas T. Zervas, President Julian Cohen, Vice-Chairman Harvey Chet Krentzman, Vice-Chairman Deborah B. Davis, Vice-Chairman Vincent M. O'Reilly, Treasurer Nina L. Doggett, Vice-Chairman Ray Stata, Vice-Chairman Harlan E. Anderson John F. Cogan, Jr. Edna S.
    [Show full text]
  • Els Lamote De Grignon I La Creació Per a Cobla
    Revista PRODIEMUS www.prodiemus.com ISSN: 1988-2173 2005 FOLKLORE Els Lamote de Grignon i la creació per a cobla Text 1 Concepció Ramió Imatges 2 Fotos de Joan i Ricard Lamote de Grignon Entre 1875 i 1836 és indiscutible la presència de la sardana en la música culta catalana com a manifestació musical d’origen popular que havia penetrat en els àmbits selectes per mitjà d’un procés d’orientació nacionalista. Coneguda des de mitjans del segle XIX com a dansa empordanesa, sota la influència de la literatura romàntica anà adquirint prestigi fins el punt de ser considerada, a principis del segle XX, la dansa per excel·lència de tots els catalans i un dels emblemes més representatius del catalanisme. Antigament, sota el terme genèric de sardana o ball rodó, terme que designava poc més que una figura coreogràfica en rodona, es coneixien arreu de Catalunya Vella diverses melodies tradicionals de dansa que presentaven vagues característiques musicals comunes. La major part d’aquestes danses servien per a finalitzar una sèrie de balls que se succeïen de manera ritual. Entre 1830 i 1860, en sorgeix a la zona de l’Empordà una variant que s’estengué ràpidament a les comarques veïnes sudpirenenques. Anomenada sardana llarga, aquesta variant presentava una configuració musical lliure i versàtil, d’extensió considerable, i era capaç dins el seu motlle formal de reproduir íntegrament llargues melodies i recrear-hi temes coneguts. Això feu que aquesta nova modalitat de dansa obtingués una àmplia popularitat i 1 L’article és una revisió de la comunicació presentada al Congrés Internacional La Música Catalana entre 1875 i 1936, publicat a la revista Recerca Musicològica núm.
    [Show full text]
  • PORRAS ROBLES, Faustino, "Los Instrumentos Musicales En La Poesía Castellana Medieval. Enumeración Y Descripción Organológica"
    Lemir 12 (2008): 113-136 ISSN: 1579-735X ISSN: Los instrumentos musicales en la poesía castellana medieval. Enumeración y descripción organológica Faustino Porras Robles IES ‘Eusebio da Guarda’ (La Coruña) RESUMEN: En este artículo se lleva a cabo el estudio organológico de los instrumentos musicales citados en las princi- pales obras de poesía medieval castellana confirmando, así, la importancia de las fuentes literarias para esta disciplina musicológica. RÉSUMÉ: Cet article porte sur l’étude organologique des instruments de musique cités dans les grandes œuvres de poésie médiévale espagnole en confirmant l’importance des sources littéraires pour cette discipline musi- cologique. _____________________________________ A finales del s. xviii nace la musicología como disciplina científica dedicada a tratar 1 «...la música en todos sus aspectos históricos, comparativos y teóricos»; entre sus ramas más importantes se encuentra la organología (lat. organa: instrumentos) que se centra básica- mente en tres campos de estudio: origen y clasificación de los instrumentos a partir de as- pectos etnológicos y antropológicos, descripción material de los mismos y referencias a las técnicas interpretativas específicas.2 La organología empieza a presentar una cierta siste- matización con la aparición en el Renacimiento de toda una serie de tratados; sin embar- go, éstos son prácticamente inexistentes en Edad Media, época en la que la especulación organizativa y formal de la música centra el interés de los principales teóricos y en la que, 1.– Pérez, M. Diccionario de la Música y los músicos, vol. 2. Madrid: Istmo, 1985, p. 369. 2.– Tranchefort, F. R. Los instrumentos musicales en el mundo. Madrid: Alianza Música, 1985, p.
    [Show full text]
  • WOODWIND INSTRUMENT 2,151,337 a 3/1939 Selmer 2,501,388 a * 3/1950 Holland
    United States Patent This PDF file contains a digital copy of a United States patent that relates to the Native American Flute. It is part of a collection of Native American Flute resources available at the web site http://www.Flutopedia.com/. As part of the Flutopedia effort, extensive metadata information has been encoded into this file (see File/Properties for title, author, citation, right management, etc.). You can use text search on this document, based on the OCR facility in Adobe Acrobat 9 Pro. Also, all fonts have been embedded, so this file should display identically on various systems. Based on our best efforts, we believe that providing this material from Flutopedia.com to users in the United States does not violate any legal rights. However, please do not assume that it is legal to use this material outside the United States or for any use other than for your own personal use for research and self-enrichment. Also, we cannot offer guidance as to whether any specific use of any particular material is allowed. If you have any questions about this document or issues with its distribution, please visit http://www.Flutopedia.com/, which has information on how to contact us. Contributing Source: United States Patent and Trademark Office - http://www.uspto.gov/ Digitizing Sponsor: Patent Fetcher - http://www.PatentFetcher.com/ Digitized by: Stroke of Color, Inc. Document downloaded: December 5, 2009 Updated: May 31, 2010 by Clint Goss [[email protected]] 111111 1111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111 US007563970B2 (12) United States Patent (10) Patent No.: US 7,563,970 B2 Laukat et al.
    [Show full text]
  • Professora: Miquela Balaguer I Paca Amengual Descripció: Taller Per Aprendre a Confeccionar La Indumentària Mallorquina
    TALLERS DE CULTURA POPULAR I TRADICIONAL TALLERS DE GENER A MARÇ MATRÍCULA: dia 7 de gener de 2014 de 18 h a 21,30 Mar i Terra, c. de Sant Magí, 89; Tel. 971452358 Més informació: mpgarcias@palma .es NOMÉS S’ADMETRAN CANVIS LA PRIMERA SETMANA DEL CURS TALLERS Dates Horari Durada Preu Taller de glosa de dia 8 de gener a 5 de dimecres de 19,30 a 10 h 20€ febrer 21,30h Taller de ball de bot, iniciació de dia 9 de gener a 13 de dijous de 20’15 a 21,15 10 h 20€ març Taller de ball de bot, iniciació 2 de dia 9 de gener a 13 de dijous de 20’15 a 21,15 10 h 20€ març Taller de ball: els boleros antics(Prerequisit de dia 9 de gener a 13 de dijous de 20’15 a 21,15 10 h 20€ conèixer els Boleros Antics) març Taller d’iniciació a la xeremia, flabiol i tamboret de dia 14 gener a 18 de dimarts de 20,15 a 21,15 10 h 20€ març Taller de Ball Folk de dia 14 gener a 18 de dimarts de 20,15 a 21,15 10 h 20€ març Taller: Lectures de poesia Oral Tradicional de dia 18 de febrer a 1 dimarts de19,30 a 21 10 h 20€ d’abril La descripció dels tallers és al final d’aquest document Pròxims cursos. Per la matrícula s’avisarà a través de correu electrònic i a la web www.cultura.palma.es Més informació: mpgarcias@palma .es TALLERS Dates Horari Durada Preu Taller d’iniciació a la confecció de la indumentària de dia 5 de març a 2 d’abril dimecres de 19 a 21h 10 h 20€ mallorquina.
    [Show full text]
  • Fes Teva La Cultura Popular
    Fes teva la cultura popular Programa d’activitats educatives a les Cases de la Festa Arian Botey, La Botzina Arian Botey, 12x11 audició per a cobla Educació primària bcn.cat/ casesdelafesta Índex Presentació 3 Fitxa artística 4 Objectius didàctics 5 Suggeriments didàctics 5 Breus apunts sobre la història de la cobla 6 Instrumentació 7 Discografia 12 Bibliografia 13 Enllaços a internet 13 2 12x11 audició Educació per a cobla primària Presentació La cobla és una de les formacions instrumentals més representatives de la música tradicional i popular catalana. Entre els instruments que la configuren trobem instruments tan antics com el flabiol i tan peculiars com el tible o la tenora. El concert que us oferim vol ser una aproximació a aquesta agrupació instrumental. Alguns dels propòsits de l’espectacle són: presentar els diferents instruments, la seva constitució i possibilitats sonores i parlar de la història de la música popular catalana. Durant la sessió es fa un repertori de concert amb sardanes, danses, peces de concert per a cobla i adaptacions. A més a més, comptem amb una de les cobles de més prestigi del nostre país: la Cobla Sant Jordi- Ciutat de Barcelona. Ells seran els encarregats de fer-nos passar una Arian Botey, La Botzina Arian Botey, bona estona. Així doncs, esperem que el present dossier sigui del vostre interès. Us recomanem que el fullegeu amb temps i cura. 3 12x11 audició Educació per a cobla primària Fitxa artística Cobla Sant Jordi Ciutat de Barcelona Xavier Torrent: flabiol Marc Timón: tible Oriol Gibert: tible Enric Ortí:
    [Show full text]
  • Música Española
    ••i • HISTORIA MÚSICA ESPAÑOLA DESDE LA VENIDA DE LOS FENÍCIOS HASTA Eli AÑO »E ft$50, por Ütartano Soriano Jktvtts, f-A. BALLE ti O JhK L\ íiHhL Y DISTINGUIDA ÓllDEN ESPAÑOLA DE CARLOS III, DE LA NACIONAL V MILITAR DE SAN FERNANDO DE PRIMERA CLASE, CONDECORADO CON LA MEDALLA DE ORO DEL INSTITUTO ESPAÑOL, V MIEMBRO DE VARIAS SOCIEDADES ARTÍSTICAS Y LITERARIAS ETC., ETC. Música y poesia En una misma lira tocaremos. {Marte—Poema de ta mAsica). TOMOPBIMEKO. oAíiMO ()e 4 855. Establcciiuienlo de música de D. Bernabé Carrara, imprenta de D. Narciso Uamirez ( calle de IÍ6- almacenista de Cámara de SS. MM. y AA., cudcllcrs, mim. 40. callo del Príncipe núm. 15, Los magnates me despojan; los literatos me instruyen, y los hombres industriosos me enriquecen. (Carlos Vprimero de España.) Si se ([iiicre sabor si iin reino está bien gobernado y si las costumbres de los que le habitan son buenas ó malas, cesaminese su música. [Konri , obra del P. Amiol.) Después de catorce años de trabajo y continuado estu• dio, presento ante el fallo del público la Historia de la música española, sino todo lo completa y bien escrita que yo bubiera deseado, al menos con todos los datos y docu• mentos que he podido encontrar, y de el modo mejor que mi escaso talento ha sabido combinarlos é interpretarlos. La lectura de las obras de D. Tojnas Iriarte, Lichten- tal, Víardot, Fctis, Roschlitz, Rousseau y otros, me hicie• ron concebir la idea de escribir esta historia, animándo• me los cinco primeros á ello, y decidiéndome el sexto por sus palabras tan vacias de sentido con respecto á nuestra música.
    [Show full text]
  • Heckelphone / Bass Oboe Repertoire
    Heckelphone / Bass Oboe Repertoire by Peter Hurd; reorganized and amended by Holger Hoos, editor-in-chief since 2020 version 1.2 (21 March 2021) This collection is based on the catalogue of musical works requiring heckelphone or bass oboe instrumen- tation assembled by Peter Hurd beginning in 1998. For this new edition, the original version of the repertoire list has been edited for accuracy, completeness and consistency, and it has been extended with a number of newly discovered pieces. Some entries could not (yet) be rigorously verified for accuracy; these were included nonetheless, to provide leads for future investigation, but are marked clearly. Pieces were selected for inclusion based solely on the use of heckelphone, bass oboe or lupophone, without any attempt at assessing their artistic merit. Arrangements of pieces not originally intended for these instruments were included when there was clear evidence that they had found a significant audience. The authors gratefully acknowledge contributions by Michael Finkelman, Alain Girard, Thomas Hiniker, Robert Howe, Gunther Joppig, Georg Otto Klapproth, Mark Perchanok, Andrew Shreeves and Michael Sluman. A · B · C · D · E · F · G · H · I · J · K · L · M · N · O · P · Q · R · S · T · U · V · W · X · Y · Z To suggest additions or corrections to the repertoire list, please contact the authors at [email protected]. All rights reserved by Peter Hurd and Holger H. Hoos, 2021. A Adès, Thomas (born 1971, UK): Asyla, op. 17, 1997 Duration: 22-25min Publisher: Faber Music (057151863X) Remarks: for large orchestra; commissioned by the John Feeney Charitable Trust for the CBSO; first performed on 1997/10/01 in the Symphony Hall, Birmingham, UK by the City of Birmingham Symphony Orchestra under Simon Rattle Tags: bass oboe; orchestra For a link to additional information about the piece, the composer and to a recording, please see the on-line version of this document at http://repertoire.heckelphone.org.
    [Show full text]
  • SOUNDSCAPES: the Arab World Vocabulary
    SOUNDSCAPES: The Arab World Vocabulary ADHAN The Islamic call to prayer. MAFRAJ A window‐lined room at the AL‐ANDALUS Around 1000 CE, the area now top of a house. called Spain and part of North MAGHREB The North African dessert. Africa. MAQAM Scales and notes that define AL‐QAHIRAH The Arabic name for Cairo, Arabic music tonality. Egypt. MINARET Part of a MOSQUE, a tower ARDHA A traditional Arabic dance, used for communication. common in Saudi Arabia. MIZHWIZ A double‐pipe double‐reed AS‐SANTOOR A multi‐stringed instrument wind instrument. played with wooden sticks. MIZMAR A single‐pipe double‐reed wind BEDOUIN Nomadic people of the Arabian instrument. and North African desert. MOSQUE An Islamic place of worship. BENDIR A round, flat, wooden‐framed NAY An end‐blown wind instrument. drum. OSTINATO Italian musical term for a BERBER Indigenous people of the North repeating pattern. African desert OUD/AL‐‘UD A pear‐shaped string CHA’ABI/SHA’ABI A style of dance and music instrument, similar to a lute. popular in some poorer Arab QANUN A large, flat multi‐stringed communities. instrument. DABKE A traditional line dance, RABABEH A single‐stringed bowed fiddle. popular in Lebanon. REBEC The European version of the DALOONAH Improvised music often used REBABEH, precursor to the with DABKE. violin. DERVISH Devout SUFI Muslims, similar to RIQ/TAR A round, flat, wooden‐framed Christian monks. drum with jingling plates DJELLABA A tunic, often worn by BERBER around the rim, similar to a men. tambourine. DJEMBE A West African drum, similar to SAWT A bluesy style of Arabic music, a DUMBEK.
    [Show full text]
  • Download (12MB)
    10.18132/LFZE.2012.21 Liszt Ferenc Zeneművészeti Egyetem 28. számú művészet- és művelődéstörténeti tudományok besorolású doktori iskola KELET-ÁZSIAI DUPLANÁDAS HANGSZEREK ÉS A HICHIRIKI HASZNÁLATA A 20. SZÁZADI ÉS A KORTÁRS ZENÉBEN SALVI NÓRA TÉMAVEZETŐ: JENEY ZOLTÁN DLA DOKTORI ÉRTEKEZÉS 2011 10.18132/LFZE.2012.21 SALVI NÓRA KELET-ÁZSIAI DUPLANÁDAS HANGSZEREK ÉS A HICHIRIKI HASZNÁLATA A 20. SZÁZADI ÉS A KORTÁRS ZENÉBEN DLA DOKTORI ÉRTEKEZÉS 2011 Absztrakt A disszertáció megírásában a fő motiváció a hiánypótlás volt, hiszen a kelet-ázsiai régió duplanádas hangszereiről nincs átfogó, ismeretterjesztő tudományos munka sem magyarul, sem más nyelveken. A hozzáférhető irodalom a teljes témának csak egyes részeit öleli fel és többnyire valamelyik kelet-ázsiai nyelven íródott. A disszertáció második felében a hichiriki (japán duplanádas hangszer) és a kortárs zene viszonya kerül bemutatásra, mely szintén aktuális és eleddig fel nem dolgozott téma. A hichiriki olyan hangszer, mely nagyjából eredeti formájában maradt fenn a 7. századtól napjainkig. A hagyomány előírja, hogy a viszonylag szűk repertoárt pontosan milyen módon kell előadni, és ez az előadásmód több száz éve gyakorlatilag változatlannak tekinthető. Felmerül a kérdés, hogy egy ilyen hangszer képes-e a megújulásra, integrálható-e a 20. századi és a kortárs zenébe. A dolgozat első részében a hozzáférhető szakirodalom segítségével a szerző áttekintést nyújt a duplanádas hangszerekről, bemutatja a két alapvető duplanádas hangszertípust, a hengeres és kúpos furatú duplanádas hangszereket, majd részletesen ismerteti a kelet-ázsiai régió duplanádas hangszereit és kitér a hangszerek akusztikus tulajdonságaira is. A dolgozat második részéhez a szerző összegyűjtötte a fellelhető, hichiriki-re íródott 20. századi és kortárs darabok kottáit és hangfelvételeit, és ezek elemzésével mutat rá a hangszerjáték új vonásaira.
    [Show full text]
  • M Id Week N Ews Le Tter
    Tecumseh United Methodist Church r Christ’s compassionate community in Tecumseh; Loving and serving prayerfully and unconditionally e Wednesday 9 September 2020 t t Helping the Tecumseh Service Club Help Others This Sunday (9/13) we are collecting Groceries needed by the TSC anytime: goods and cash to help the Tecumseh - canned fruit e Service Club, who helps our neighbors - canned meat (chicken, tuna) across northeast Lenawee County. You l - canned soups can help by bringing, this Sunday, the - canned vegetables (no corn or beans) following: - oatmeal s - Hamburger/Tuna/Chicken Helper Laundry Products - jams & jellies . laundry detergent, dryer sheets, and - jello & pudding whatever else helps get the clothes - macaroni & cheese w clean. - pancake mix & syrup - pasta & spaghetti sauce e And the Votes Are (Finally) In! Several months ago, the Michigan Area of The United Methodist Church held its N first Virtual Annual Conference. Conference leadership, including our bishop, led sessions using Zoom. Pastor Mark and Ed Follas, our Lay Member to the Annual Conference, participated through the Zoom sessions and during the virtual plenary sessions voted on various resolutions using paper ballots that we mailed to the conference office and tabulated. The results have just been released. k To accommodate the disjoint nature of this year’s conference, all resolutions not relating to required business were tabled until next year’s annual conference, leaving the following items: e Authorization for the conference’s financial management office to
    [Show full text]