IEC 14 XEREMIES I DOLÇAINES UN MÓN SONOR D’ORÍGEN MEDIEVAL Barcelona 2014, Capital de la Sardana Institut d’Estudis Catalans Romà Escalas i Llimona Sala Prat de la Riba. 3 d’abril de 2014, 19:00h IEC 14 Xeremia. s. 16 Llengüeta doble i senzilla Ceràmica valenciana, s. 19 0. Instruments aeròfons de llengüeta IEC 14 Mizmar, Egipte Xeremia, Eivissa Shanai, Índia Xeremies Europa: Segles XV i XVI Cornamusa mallorcquina (xeremies) 1. Tipologies: tub senzill i doble IEC 14 Estrats evolutius Idiòfons Membranòfons Cordòfons Aeròfons Primer estrat: ressonadors naturals: caramelles Paleolític. 600.000 a troncs i closques xiulets sense forats 10.000 A.C. sonalles brunzidors (llavors) collarets sonors gratadors Segon estrat: troncs buidat tambors de membrana arpa de sol flautes amb forats Neolític i actualment a tambor de fricció cítara de sol varis continents de forma arc musical corns naturals aillada.10.000 AC -> Tercer estrat: sonalles de flautes nasals Neolític més proper cistelleria flautes travesseres trompeta recta (c.5.000 A.C) i distribuits xilòfons en arees restringides. guimbarda 2. Els origens, instruments prehistòrics IEC 14 3. Origen mediterrani: tub doble IEC 14 Aeròfon (xeremies) i arpes Xeremia 4. Orígens: Relleu assiri, palau de Nínive. s. 7 AC IEC 14 Aulos. Egipte. 1000 AC Aulos. Egipte. 1000 AC Aulos. Egipte. c. 600 AC. Museu de Berlín 5. Aulos, Egipte. 1000 AC IEC 14 Reclam de xeremia , Eivissa s. XX Aulos fenici Puig des Molins, Eivissa s. 5 AC Ex. 1 6. L’instrument fenici. 500 AC IEC 14 Grècia. 450 AC 7. Grècia . 480 AC Cultura helènica: Aulos IEC 14 Copa àtica. s,V AC Emporitron, c. 500 AC 8. Aulos grec: Grècia i Empúries, 500AC. Doble llengüeta IEC 14 Pitàgoras (500 AC) Estableix les proporcions entre intèrvals. Exposa l'harmonia de les esferes Plató (427-347 AC) Estudia proporcions harmòniques entre els sons Música en l'educació: personalitat harmònica i control dels sentiments (passions). Aristoxenus 350 AC (deixeble d'Aristòtil, deixeble de Plató) Coneixement i relació entre harmonia, proporció dels sons i intervals. Cleònides. I AC. Defineix els intervals: Synfònics: diatessaron, diapente, diapasson Diafònics: els altres 9. Grècia. La mesura de les proporcions R. E. ORGIEC 1114 Kithara i Lira: S. III A.C. Aulos: S. II A.C. 10. Grècia: les proporcions dels instruments IEC 14 Fresc de Pompeia, s. I AC, Museu de Nàpols Pintura helenística, Vil.la romana s. III AC Launeddas sard 11. Roma, hereva musical de Grècia Ex. 2 IEC 14 Idiófons: s. VII XII XIII Aerófons :s. VII XII XIII Cymbalum E Tibia E, C Tympanum E Fistula E Acitabula E Pandura Fl Pan E Sistrum E Calamus E Tintinabulum E Sambuca (caramillo) E C Symphonia Tuba E C ( o lignum cavum) E Organum E Cordófons: Lyra o pectus E C F Cithara E C Psalterium E C F Phorminges E Barbiti E Pectides E Nablum E Rota britanici vel Galica C Arpa C,F Rota C,F Viola C F Lira F symphonia F 12. Terminologia llatina, segles VII al XIII IEC 14 Bunibulum, Psalterim decacordum, p. deltae,timpanum, chorus,, citara ut Hieroni, c. 7 corda, cimbalum, chorum 4 cordis 13. Instrumentari medieval: Boeci (475-524), De musica IEC 14 El Mofatih d'Al-Masudi i dels Germans de la Puresa (s. IX) Hydraulos Orgue Lur o lira, nom grec del sanch Shaliac cordòfon romà similar al Sanch (lira) Sanch. (Chanc en persa). Kitara Kithara grega. Tombur (Tambura ? ) segons Al-farabi tenia 2 cordes i molts trasts, alguns mòvibles. Barbat Llaüt persa. Tombur Al mizani És la bandola de Bagdad amb el mànec llarg. Segons Al-Farabi es toca com el llaüt i te 2 o 3 cordes Rabeb o Khorasan Procedent de Persia, de so continu amb arquet, Shahrud instrument inventat per Ibn Ahuas Al-Sogdi de Bagdad, al c. 900. ( Sarod?). Barbito Lira d’arc Bizantina . Mizafa Cordòfon iraquí = Arpa de 5,7, 12 i fins 24 cordes com les de Grècia. Nay Flauta vertical. Xabeba. flauta travessera Mostak Aeròfon d’orígen xinès, el nom persa era bisamosta (Tipus sheng o cornamusa?) Sornay o Zurna Aeròfons de llengüeta. Shaera bloc de fusta. 14. Instrumentari àrab i andalusí, segles VII al VIII IEC 14 Pitàgoras i Aristoxenus 500 AC + Savis Àrabs de l'Andalus. Gerbert d'Aurillac. Silvestre II. Any 1000 Guido d'Arezzo. Any 1000 Guido amb el monocordi c. 1050 Còdex Bibl. Cambridge , s. XI 15. El llegat grec a la teoria medieval: Boeci, Isidor i Gerbert IEC 14 Adoració de Crist, Psaltiri d’Utrecht, c. 860 16. Conjunts instrumentals, s. IX. IEC 14 Arpa, tamborí, viola, trompes (?), rota i cròtals 17. Instruments del Psaltiri d’Utrecht c. 860 IEC 14 Arpa, corneta, cítara, siringa i viola d’arc 18. Psaltiri català, c. 850 (París, B.N.) IEC 14 Biblia de Roda, Adoració de Nabucodonossor: Arpa (rota), cítara, campana, diaulos i corn 19. Conjunts instrumentals, c. 1000 IEC 14 Al-Secundi Identificació Sevilla . Segle XIII Axabeba Nura Flauta Travessera Xocra Flauta aguda Flauta greu Albogue Zolami Instr. De canya Reclam de xirimia? Quenira Quitara Quanun Canó, mig canó Rota Original ibèric ? Saltiri Ud Rebab Llaút Munis Rebec Jayal 21. Instruments del Califat de Còrdova. S. XII i XIII IEC 14 Cantigas d’Alfons X: Tub senzill, tub doble i tub amb pavelló 22, Aeròfons populars medievals de canya senzilla (s. XIII) IEC 14 Cantigas : xeremies de cos llis , amb pirueta i pavelló 23. Aeròfons de llengüeta cortesans. segle XIII IEC 14 Cantigas : Xeremia de cos tornejat amb pirueta i barrilet 24. Aeròfons de llengüeta doble, segle XIII IEC 14 Cantigas : odrecillo Cantigas : odrecillo 25. Aeròfons de canya amb reserva d’aire, s. XIII (dolçaines ?) IEC 14 Cantigas : Cornamuses amb un sol grall acolzat i sarró folrat 26. Aeròfons de llengüeta amb sac, segle XIII IEC 14 Cantigas : 2 gralls paral.lels Cantigas : 2 gralls i 4 trompes 27. Cornamusa, segle XIII IEC 14 ACA. TOTAL 44 INSTRUMENTS AERÒFONS tibia IDIÒFONS ciulet cercle flahuta [flauta] cimbal flauta[t] y tamborino campana xabeba baci strep xelamia [xalamia] tauletas xaramella bombarda MEMBRANÒFONS dolsayna pandero cornamusa tabal museta tambor tamborino bordo tempa (timpà) muples naffil [anefil ] CORDÒFONS trompa citara (cithara) trompeta meocanon tuba psalterium orguens arpa arpa doble rota [routa] lira lahut (lambutum) lahut guitarreny [l. guitarrench] guitarra rabeu[robeu,rabena, rabaguet] viola zamphonia [Lampsonia ?] tamborino de cordas exaquier [exaquer, scaquer] 28. Instrumentari de l’Arxiu de la Corona d’Aragó (1330-1390) IEC 14 AERÒFONS de LLENGÜETA xelamia [xalamia] xaramella bombarda dolsayna cornamusa museta xalamia i bombarda / ...vos trametem per los dits vostres ministrers dues xalamies , dues cornamuses, una museta gran e altra poca, una xalamia poca e una bombarda. / Carta del primogènit Joan 1378/ ACA Dolçaina / 1489. Isabel la Catòlica al Setge de Baza, músicas de bastardas, clarines, trompetas, chirimias, sacabuches, dulzaynas y atabales... P. Cerone. El Melopeo y Maestro, 1613- ...sin claves 9 voces , con claves 11, en Do y Re3. 29. Noms medievals: Arxiu de la Corona d’Aragó (1330-1390) IEC 14 30. Barcelona , Casa Boixadors. 1420 IEC 14 La consagració de Sant Agustí. I. Ferran G. Peris i J. Mateu. Banquet d’ Herodes. s. XV el Catòlic, S aragossa, s. XVI Trompeta, xelamia i bombarda. RO xelamia, xaramella: gran i petita bombarda (barrilet): posició de les mans en discant i estreta 31. Conjunts de Xeremies i bombardes. Segles XV i XVI , IEC 14 1250. Torn de pedal 1359. Pere el Cerimoniós, Bartalla de Barcelona: ... la nostra nau desparà una bombarda e ferí la nau de Castella. 32. A partir del segle XIII, noves tecnologies: torn i metall IEC 14 P. García de Benavarri, Nativitat, c. 1475, MNAC Catedral de Mallorca, 1393 32. Cornamusa = Xeremia, segles XIV i XV IEC 14 Col.lecció Ametller. s. XV La Coronació de la Verge Lanaja , Osca. s. XV J. Tinctoris. Definitionem Musicae, 1488: Tibia suau de 7 forats, no octavant. P. Cerone. El Melopeo y Maestro, 1613: ... sin claves 9 voces, con claves 11 33. Dolçaina, Segle XV: tub prim, pavelló en copa. IEC 14 M. Agricola. Musica Instrumentalis Cromorns, Cat. Salamanca, s. XVI deudstch (1528) 34. Instruments baixos: cromorns, dulzaina doblada. s. XVI Ex. 3 IEC 14 M. Agricola. Xeremies, bombardes i cornamuses 35. Instruments de llengüeta alts: M. Agricola (1528) i M. Praetorius (1611) Ex. 4 i 5 IEC 14 36. Syntagma Musicum / Museu de Viena IEC 14 Maestro de Setubal. Copla de ministrers .s. XVI 38. La cobla de ministrers alts . Segle XVI IEC 14 Ceremònia religiosa s. XV Cobla de ministrers, Capella flamenca. s XVI. El poder civil. Musu del Prado 39. Les Capelles, cort i esglèsia Ex. 6 IEC 14 Ministrers baixos. Retaule d'Eivissa. s. XVI . 40. Els ministrers baixos IEC 14 P. Brueghel (c. 1580). El oido, Museu del Prado 41. El conjunt mixte Ex. 7 IEC 14 Diderot et Dalembert, L’Enciclopèdie, Paris (1751/80). Lutherie 42. Segle XVIII. Evolució cap a l’orquestra barroca: Oboè i Fagot IEC 14 Ceràmica Valencia s. 19 Capella de Montserrat, Xeremia, bombarda, sacabutx i baixó 43. Supervivents, segles XIX IEC 14 Catalunya i Balears Guatemala 44. s. XXI: Xeremies, gralles i dolçaines.