DOCSLIB.ORG

ATCA 20 33.Vp

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
ATCA 20 33.Vp NOTÍCIES BIBLIOGRÀFIQUES OBRES GENERALS I BIBLIOGRAFIES Xavier Luna-Batlle, Textos històrics catalans (segles XII al XVIII) (Materials, 69), Barcelona-Be- llaterra, Universitat Autònoma (Departament de Filologia Catalana) 1999, 196 pp. L’objectiu del present aplec és el d’oferir sobretot a l’estudiant d’història de la llengua catalana un conjunt de mostres en prosa de textos no inclosos dins la denominació de ,literaris’; aquests tipus textuals constitueixen l’eix vertebrador del conjunt, estructurat en seccions de textos jurídics i ad- ministratius (tretze mostres), judicials (quatre mostres), religiosos (tres), cròniques (tres), dietaris i memòries, tractats i assaigs (tres), oratòria (dos), cartes (cinc), tractats pràctics (tres) i llibres de cui- na (quatre). Els fragments reprodueixen, àdhuc per fotografia, les respectives edicions, i l’autor en prepara la lectura amb una breu introducció; al final ha ordenat els fragments en seqüència cronolò- gica: hi predominen els del segle XIV amb quinze mostres (193-194). [Em permeto de fer dos sug- geriments: primer, que en el futur, reculls com el que ens ocupa, no comencin el segle XII, ans en l’anterior, l’onzè, amb dues mostres: algun document sencer en què el català ja es veu ben format i puixant darrere una vestidura llatina totalment esquinçada; i un fragment d’un de tants juraments de fidelitat, en el qual el pinyol del compromís és formulat en català: «e no·l decebré...»: tals mos- tres permetrien d’assistir al naixement de la llengua catalana. Segon, és el d’oferir més mostres de ti- pus científic (en forma de traduccions medievals o de llibres d’alquímia), i de teoria política, tant medievals com sobretot del Barroc]. – J. P. E. [15.264 Medieval Iberia. Readings from Christian, Muslim and Jewish Sources. Edited by Olivia Remie Cons- table (The Middle Ages Series), Philadelphia, University of Pennsylvania Press 1997, XVIII i 428 pp. Amb l’objectiu de facilitar l’accés a les diferències i hostilitats entre els pobles de la Península Ibèrica durant l’Edat Mitjana a través dels respectius textos, i alhora manifestar llurs punts de contacte, l’editora ha elaborat un esquema dins el qual ha integrat els següents textos nostres: A Muslim-Christian Treaty. The Treaty of Tudmir (713). Translated from the Arabic by Olivia R. Constable (37-38). Exile of the Cid and his Capture of Valencia (1089-1094). Song of the Cid (ca. 1200). Translated from Castilian by Rita Hamilton (111-117). Two Christian Urban Charters. 2. Charter of Siurana (1153). Translated from Latin by Thomas N. Bisson (125-126). Justice in Cata- lonia. Usatges of Barcelona. Translated fron Latin by Donald Kagay (127-130). Planning for Chris- tian Expansion. The Treaty of Cazola (1178). Translated from Latin by James W. Brodman (162-163). Toward a New Order of Power. B. Statutes of Girona (1188). Translated from Latin by Thomas N. Bisson (167-172). The Christian Conquest of Valencia (1238). A. Jaime I of Aragon (r. 1213-1276). Chronicle. Translated from Catalan by John Forster (209-212); B. Three Charters from the Kingdom of Valencia (1238-1259). Translated from Latin by Robert I. Burns (212-216). A Christian Alliance against Granada (1309-1310). Ramon Muntaner (d. 1336), Chronicle (1325-1328). Translated from Catalan by Anna Goodenough (232-236). Everyday Life in the Crown of Aragon. A. Three Documents from Vic (1101-1269). Translated from Latin by Paul Freed- man (239-241). C. Will of Pere Calafat, Mallorca (1267). Translated from Latin by Larry J. Simon (246-249). The early Career of Ramon Llull (ca. 1311). Translated from Latin by Anthony Bonner (276-279). On Preaching and Conversion. Ramon Llull (ca. 1232-1311), Blanquerna (ca. 1285). Translated from Catalan by A. E. Peers (280-284). Foundation of a Convent of Friars. Foundation of Puigcerdà (1320). Translated from Latin by Jill R. Webster (285-287). Love Lyrics of a Catalan Queen. Queen Violant, E-z ieu am tal que és bo e bell. Translated from Catalan by James J. Wilhelm 770 NOTÍCIES BIBLIOGRÀFIQUES (292-293). Muslim and Christians in Valencia. A Socializing and Violence on Corpus Christi Day (1491). Translated from Catalan by Mark Meyerson (338-340). Confession of a Muslim Prostitute (1491). Translated from Catalan by Mark Meyerson (340-342). Hi ha bibliografia (403-408) i taula única d’antropònims i de topònims (411-426). – J. P. E. [15.265 Bibliographie annuelle du Moyen Age tardif. Auteurs et textes latins. Rassemblée et compilée à la sec- tion latine de l’Institut de recherche et d’histoire des textes (C.N.R.S.) par Jean-Pierre Rothschild avec la collaboration de Ariane Bergeron, Pascale Bermon, Christine Georgelin et Patrice Sicard, IX (1999), X i 670 pp. Aquest volum ofereix bibliografia recent sobre els següents autors nostres: Alexander VI papa (25/ 202); Antonius Andreae (36/278-280); Arnaldus de Villanova (46/366-378); Bonifatius Ferrerii (100-101/755-756); Franciscus Eximenius (181-184/1279-1284); Franciscus Martini (185/1296); Guido de Monteroquerio (223/1627); Guido Terreni (223/1628; cf. 334/2113); Hieronymus Torrella (357/1877); Jacob de David Bonjorn (268/1965); Iohannes Marbres (Canonicus) (289/2128); Iohannes Iacobus (! Iacobi) (345/2526); Iohannes-Ludovicus Vives (346/346/2530-2540); Iulianus Tallada (351/2584; cf. 506/3773); Nicolaus Eymerici (423/3180-4184); Petrus Pascalis (476/3559); Petrus Thomae (480-481/3579-3584); Raymundus Lullus (306/2233; 507-518/3777-3832; 598/4296); Raymundus Martini (507-508/3833-3836); Raymundus de Penyafort (508-509/3837-3842); Ray- mundus Sibiuda (520/3844-3845); i Vincentius Ferrarii (604-605/4343-4351); també hi pot haver informació bibliogràfica nostra en les seccions temàtiques, com les dedicades a filosofia, dret, me- dicina, mística, etc.. En general hi ha resum dels estudis i en algun cas indicació de manuscrits. – J. P. E. [15.266 Dizionario Biografico degli Italiani. LII. Gambacorta - Gelasio II. Roma, Istituto della Enciclopedia Italiana 1999, XX i 812 pp. Recauen en el nostre camp les biografies següents: Gambacorta, Buonaccorso (Coscio), de Fran- ca Ragona: aquell personatge formà part de l’ambaixada tramesa pel comú de Pisa a Barcelona per tractar amb Jaume II de Catalunya-Aragó de la incorporació de Pisa a la corona catalanoaragonesa (4-6); Gambacorta, Francesco, de la mateixa: consta que mantingué relacions comercials amb cata- lans i que importava llana de Mallorca cap a mitjan segle XIV (7-9); Gareth (o Garret), Benet (Ca- riteo, Chariteo), d’Angela Astor Rosa (285-288); Gattilusio, Jacopo, d’Enrico Basso: estigué implicat en les lluites i els contactes entre Gènova i el rei Alfons dit el Magnànim entorn la pos- sessió de Sardenya (616-617); Gattola (Gattalia, Gattoli, Gattula, de Gactulis), Bartolomeo, d’Alessandro Ottaviani: eclesiàstic, home de confiança del dit rei Alfons tant a Sicília com a Nàpols, des d’entorn el 1425 (656-657); Gaza, Teodoro, de Concetta Bianca: des del 1455 fins a la mort de l’esmentat rei Alfons formà part dels humanistes de la cort i traduí obres del grec (737-746). Com sempre, aquestes bibliografies són acompanyades de llarga llista tant de fonts com de bibliografia. – J. P. E. [15.267 Dizionario Biografico degli Italiani. LIII. Gelati - Ghisalberti, Roma, Istituto dell’Enciclopedia Ita- liana 1999, XX i 816 pp. Les biografies que d’alguna manera recauen en aquestes pàgines són: Gentile da Foligno,de Paolo Vian: un manuscrit de la BN de Florència li atribueix un comentari al Vae mundo in centum annis, acollida per Arnau de Vilanova dins el seu De mysterio cymbalorum (161); Geraldini, Agapito, de Dario Busolini: des de càrrecs de confiança col·laborà tant amb Alexandre VI com amb alguns dels seus fills i en particular amb Cèsar Borja (309-311); Geraldini, Alessandro, de Francesco D’Esposito: col·laborà amb Ferran II, particularment en la presa del Regne de Nàpols el 1506 (312-316); Geraldini, Angelo, de Jürgen Petersohn (317-321), i Geraldini, Antonio, de Francesco NOTÍCIES BIBLIOGRÀFIQUES 771 Bausi (321-324): aquest hauria escrit un diari de la travessia de Nàpols a Tarragona, acompa- nyant Angelo en una ambaixada a Joan II de Catalunya-Aragó, del qual Antonio hauria esdevin- gut secretari, i al qual dedicaria almenys una oda i un ,eulogium’ funerari: Gerardo da Bologna,de Silvana Vecchio: en recorda la recent hipotètica atribució de l’Expositio super Apocalypsi, abans atribuïda a Arnau de Vilanova (351-354); Geremia, Pietro, de Silvano Giordano: molt implicat en l’actuació a Sicília dels virreis dels Trastàmara, imità sant Vicent Ferrer en la predicació, fins al punt que alguns sermons del sant passen com a seus (407-410); Gherardo (Gerardo) da Cremona (article només signat amb *): d’ell és la traducció llatina del Liber de causis d’al-Kindi, recentment publicat entre les Opera medica omnia d’Arnau de Vilanova (625); Ghini, Lucca, de Franco Aurelio Meschini: abans que ell es dediqués a l’herbologia, el camp era ocupat per l’Herbolario, publicat el 1503 a Venècia sota el nom d’Arnau de Vilanova (768); Ghini, Simone, de Stefano Coltellacci: ar- genter que produí, entre d’altres, la rosa d’or enviada pel papa a Joan II de Catalunya-Aragó (772-773). – J. P. E. [15.268 «Dominican History Newsletter», VII (1998), 204 pp. Després d’algunes seccions en les quals la presència de fitxes bibliogràfiques que ens afecten és esporàdica, arriba la dedicada ,fratribus OP.’, on trobem encapçalaments dedicats a Andreu d’Albalat (64), Antoni Canals (65), Gabriel Ferrandis (81), Juan de Gavastón (83), Guillelmus de Sequavilla (contra Ramon Llull?) (85), Joan de Casanova (94), Joan de Montsó (102); Joan Micó (116), Nicolau Eimeric (117), Nicolas Trevet (glosses en traducció catalana: 118), Pau Cristià (118), Philippus de Ferraria (en relació a Llull: 120), Ramon Martí, Ramon de Penyafort (121-122), Joan Tomàs de Rocabertí (124), sant Vicent Ferrer (139-141), Vidal Micó, Francesc; Vidal Micó, Josep; Vidal Micó, Vicent (141).
Load more

Recommended publications
  • Acta De La Sessió Ordinària Celebrada Pel Ple De L’Ajuntament Amb Data 16 De Setembre De 2010
    ACTA DE LA SESSIÓ ORDINÀRIA CELEBRADA PEL PLE DE L’AJUNTAMENT AMB DATA 16 DE SETEMBRE DE 2010. NÚM.: 8/2010 A S S I S T E N T S Alcaldessa – Presidenta: TUIXENT, 16 de setembre de 2010 Maria Carme Valls Piera Sent les 17:30 hores del dia assenyalat i sota la Presidència de la Sra. Alcaldessa, assistida per la infrascrita Secretària, van concórrer prèvia citació en forma, els Regidors que al marge s’expressen, i que constitueixen el quòrum suficient, amb l’objecte de celebrar la sessió ordinària, en primera convocatòria, a què fa referència els articles 77 b) i 78.2, del Reglament d’Organització, Funcionament i Règim Jurídic de les Entitats Locals. Regidors: Horaci Botella Soret Alfons Escribano Paz Joan Caserras Canals Jaume Ferrer Baraut Secretària: Mª Teresa Solsona Vila Regidors que han excusat la seva assistència: Cap ORDRE DEL DIA 1.- APROVACIÓ DE L’ ACTA DE LA SESSIÓ ANTERIOR. TRÀMIT I ESTAT D’EXPEDIENTS 2.-DESISTIR, SI S’ESCAU, DE LA TRAMITACIÓ DE DEU MODIFICACIONS PUNTUALS DE LES NORMES SUBSIDIÀRIES DE PLANEJAMENT EN EL NUCLI DE JOSA DE CADÍ DEL MUNICIPI DE JOSA I TUIXÉN (EXP. AJUNTAMENT NÚM. NNSS 1-2009, EXP. URBANISME NÚM. 2009/038660/L ). 3.- APROVAR L’INFORME DE SOSTENIBILITAT ECONÒMICA REFERENT A LA MODIFICACIÓ PUNTUAL DE LES NORMES SUBSIDIÀRIES DE PLANEJAMENT DEL MUNICIPI DE JOSA I TUIXÉN (EXP. AJUNTAMENT NÚM. NNSS 2-2009, EXP. URBANISME NÚM. 2010/039545/L). 4.- ADAPTACIÓ DEL PRESSUPOST DE LICITACIÓ AL NOU TIPUS D’IVA DE L’OBRA " ARBORÈTUM ALS PLANELLS DEL SASTRÓ”. 5.- ADJUDICACIÓ D’UN CONTRACTE MENOR PER A LA OBRA TITULADA " ARBORÈTUM ALS PLANELLS DEL SASTRÓ”.
    [Show full text]
  • La Inventariació Dels Arxius Municipals De Les Comarques De La Noguera, La
    Revista Catalana d'Arxivística LLIGALiyS (1992) LA INVENTARIACIÓ DELS ARXIUS MUNICIPALS DE LES COMARQUES DE LA NOGUERA, LA SEGARRA I L'URGELL Joan Farré i Viladrich (Arxiu Històric Comarcal de Balaguer) Gener Gonzalvo i Bou (Arxiu Històric Comarcal de Tàrrega) Dolors Montagut i Balcells (Arxiu Històric Comarcal de Cervera) Introducció boració dels inventaris dels arxius munici- pals s'inicià simultàniament a les comarques Amb la creació de la Xarxa d'Arxius de l'Urgell, la Noguera, l'Alt UrgeU, el Històrics Comarcals (Llei d'Arxius de Cata- Segrià i la Segarra. Una part dels arxius lunya 6/1985, de 26 d'abril), i el Decret municipals del Pla d'Urgell foren visitats i que en regula la seva organització (Decret inventariats des de Balaguer, Lleida i Tàr- d'Organització de la Xarxa d'Arxius Histò- rega, ja que aleshores no estava creada ofi- rics Comarcals, 110/1988, de 5 de cialment la nova comarca. maig) ^ s'atribueix a aquests arxius la El projecte va rebre un important recol- tutela, protecció, conservació i difusió del zament per part de la Diputació de Lleida, patrimoni documental de la comarca. Es en institució que es va fer càrrec de la contrac- aquest context on hem d'emmarcar el pro- tació de dos llicenciats en història per a cada grama de treball establert i coordinat pel arxiu comarcal (AHC de Balaguer, AHC de Servei d'Arxius de la Generalitat de Cata- la Seu d'UrgeU, AHC de Tàrrega, AHC de lunya, d'inventariació dels fons documen- Cervera, i Arxiu Històric de Lleida). La tals municipals de les comarques de Lleida, mateixa institució va dotar els arxius comar- dins un projecte més ampli d'inventari dels cals d'equips informàtics que han permès arxius municipals de Catalunya^.
    [Show full text]
  • Wine Tourism in Catalonia Catalonia: Table of Contents Tourism Brands
    Wine Tourism in Catalonia Catalonia: Table of Contents tourism brands 03 05 06 08 12 Welcome Catalonia is 12 Appellations DO Alella DO Catalunya France to Catalonia wine tourism (DO) Roses 16 20 24 28 32 Girona Costa Brava DO Cava DO Conca de DO Costers DO Empordà DO Montsant Girona Barberà del Segre Paisatges Barcelona Palamós Lleida Alguaire Lleida Barcelona 36 40 44 48 52 DO Penedès DO Pla de Bages DOQ Priorat DO Tarragona DO Terra Alta Barcelona El Prat Camp de Tarragona Reus Tarragona Mediterranean Sea 56 58 60 Distance between capitals A Glossary of Gastronomy Directory and BarcelonaGirona Lleida Tarragona wine and flavors information Km Catalonia Barcelona 107 162 99 Airport Girona 107 255 197 Port Lleida 162 255 101 High-speed train Tarragona 99 197 101 www.catalunya.com Catalonia Catalonia is a Mediterranean destination with an age-old history, a deep-rooted linguistic heritage and a great cultural and natural heritage. In its four regional capitals – Barcelona, Girona, Lleida and Tarragona – you will find a combination of historic areas, medieval buildings, modernist architecture and a great variety of museums. Inland cities, such as Tortosa, Vic or Vilafranca del Penedès, have succeeded in preserving the heritage of their monuments extremely well. With its 580 kms of coastline, the Catalan Pyrenees, many natural parks and protected areas, Catalonia offers a touristic destination full of variety, for all tastes and ages, all year round: family tourism, culture, adventure, nature, business trips, and over 300 wineries open to visitors to delight in the pleasures of wine tourism. Welcome! www.catalunya.com 3 We are about to embark on a Our journey begins in the vineyard, a world filled wonderful journey with different varieties of through the world grapes, home to seasonal Catalonia: of wine, a cultural activities and marked by all aspects of rural and the essence of wine tourism adventure, filled agricultural life, which all with aromas contribute to making and emotions, the magic of a journey called wine possible.
    [Show full text]
  • Secció De Senders Ae Talaia
    A.E. Talaia SSD20170205 _314 SECCIÓ DE SENDERS AE TALAIA PER LES TERRES DE PONENT Etapa 1 : VALLBONA DE LES MONGES ELS OMELLS DE NA GAIA – SENAN – FULLEDA 5 de febrer de 201 7 HORARI PREVIST Sortida de la Plaça de l’ Estació de Vil a nova i la Geltrú. 7 h Vallbona de les Monges . Esmorzar. 8 h 3 0 min Inici de l’etapa . 9 h Els Omells de na Gaia . Reagrupament. 10 h 1 0 min 10 h 30 min Senan . Reagrupament. 11 h 2 5 min 11 h 3 5 min Parc eòlic de Vilobí . Reagrupament . 12 h 20 min 12 h 30 min Fulleda . Final de l’etapa . 13 h 50 min Sortida cap a Montblanc. 14 h Montblanc . Din ar. 14 h 40 min Sortida cap a Vilanova. 17 h Vilanova i la Geltrú . 18 h 15 min Notes . - ** Esmorzarem a l Cafè Local Social de Vallbona de les Monges . Dinarem a M ontblanc ; hi ha re s taurants . ** Tingueu en compte que l’organització sempre pot modificar aquesta previsió d’horari en funció de com es vagi desenvolupant l’etapa (Condicions meteorològiques, retards o avançaments impr e vistos, etc). ** Si us plau, sigueu p untuals, respecteu els reagrupaments i mantingueu sempre contacte visual amb els que us segueixen; si cal espereu - vos. Intenteu seguir els horaris previstos, és a dir, no correu ni aneu massa lents ! (Pe n seu que aneu en grup). ** Atenció : Per a qualsevol co municació amb la Secció el dissabte abans de l’excursió o el mateix diumenge (mi t- ja hora abans de la sortida) utili t zeu només el telèfon 609862417 ( Manel Vidal ) .
    [Show full text]
  • L'urgell 1.- Recursos Turístics 2.- Productes Turístics 1.- Recursos Turístics
    Inventari Turístic. L'URGELL 1.- RECURSOS TURÍSTICS 2.- PRODUCTES TURÍSTICS 1.- RECURSOS TURÍSTICS TIPOLOGIA DE TURISME RECURSOS TURÍSTICS LOCALITZACIÓ NATURA/ESPAIS NATURALS Anglesola - Vilagrassa NATURA/ESPAIS NATURALS Granyena NATURA/ESPAIS NATURALS Plans de Sió NATURA/ESPAIS NATURALS Secans de Belianes - Preixana NATURA/ESPAIS NATURALS Serra de Bellmunt- Almenara NATURA/ESPAIS NATURALS Valls del Sió-Llobregós NATURA / AIGUA Barranc de la Figuerosa Tàrrega NATURA / AIGUA Coladors de Boldú La Fuliola NATURA / AIGUA Llacuna de Claravalls Tàrrega NATURA / AIGUA Salades de Conill Ossó de Sió, Tàrrega NATURA/FAMILIAR Parc de la Font Vella Maldà NATURA/FAMILIAR Parc de Montalbà Preixana NATURA/GEOLOGIA Pedreres del Talladell El Talladell CULTURA/ARQUEOLOGIA/BRONZE FINAL Necròpolis d'Almenara Almenara Alta CULTURA/ARQUEOLOGIA/IBERS Poblat ibèric dels Estinclells Verdú CULTURA/ARQUEOLOGIA/IBERS Poblat ibèric del Molí d'Espígol Tornabous CULTURA/ARQUEOLOGIA/ROMÀ Vil·la romana dels Reguers Puigverd d'Agramunt CULTURA/ARQUEOLOGIA/ROMÀ necròpolis romana Nalec CULTURAL / RELIGIÓS/ROMÀNIC Església de Santa Maria Agramunt CULTURA/RELIGIÓS/ROMÀNIC Església de Sant Pere Castellnou d'Ossó CULTURA/RELIGIÓS/ROMÀNIC Església de Sant Pere Maldà CULTURA/RELIGIÓS/ROMÀNIC Església de la Mare de Déu del Remei Ossó de Sió CULTURA/RELIGIÓS/ROMÀNIC Ermita de Sant Miquel Puigverd d'Agramunt CULTURA/RELIGIÓS/ROMÀNIC Església de Sant Gil Riudovelles CULTURA/RELIGIÓS/ROMÀNIC-GÒTIC-SXIX/CISTER Ermita de la Mare de Déu del Pedregal El Talladell CULTURA/RELIGIÓS/ROMÀNIC-XVIII
    [Show full text]
  • Faventia 001-006 4/3/98 10:45 Página 4
    Index Faventia 001-006 4/3/98 10:45 Página 4 Índex, volums 1-19, 1979-1997, ISSN 0210-7570 FAVENTIA Índex Volums 1 al 19 1979-1997 Universitat Autònoma de Barcelona Servei de Publicacions Bellaterra, 1998 Index Faventia 001-006 4/3/98 10:45 Página 2 DADES CATALOGRÀFIQUES RECOMANADES PEL SERVEI DE BIBLIOTEQUES DE LA UNIVERSITAT AUTÒNOMA DE BARCELONA Faventia Faventia / Universitat Autònoma de Barcelona. Facultat de Lletres. Departament de Clàssiques ; dir. M. Mayer. — Núm. 1/1 (1979)- . — Bellaterra [Barcelona] : Universitat Autònoma de Barcelona. Servei de Publicacions, 1979- . — 22 cm Semestral ISSN 0210-7570 I. Universitat Autònoma de Barcelona 1. Filologia Clàssica — Revistes 807 Directora Intercanvi Maria José Pena Universitat Autònoma de Barcelona Servei de Biblioteques Consell de redacció Secció d'Intercanvi de Publicacions M. Balasch, P.Ll. Cano, J. Carbonell, J. Cors, 08193 Bellaterra (Barcelona). Spain F.J. Cuartero, J. Fortes, J. Gómez Pallarès, Tel. (93) 581 11 93 J. Martínez, J. Medina, M.A. Mundó, G. Puigvert, R.A. Santiago, C. Varias, Coberta P. Villalba Loni Geest & Tone Høverstad Consell Assessor Edició i impressió G. Alföldy (Heidelberg), V. Bejarano Universitat Autònoma de Barcelona (Barcelona), W. Berschin (Heidelberg), Servei de Publicacions J. Chadwick (Cambridge), M.H. Crawford 08193 Bellaterra (Barcelona). Spain (Londres), T. Palaima (Austin), Tel. (93) 581 15 96. Fax (93) 581 20 00 A.U. Stylow (Munic) ISSN 0210-7570 Redacció Dipòsit legal: B. 18424-1979 Universitat Autònoma de Barcelona Imprès a Espanya. Printed in Spain Departament de Ciències de l’Antiguitat i de l’Edat Mitjana Facultat de Lletres Imprès en paper ecològic 08193 Bellaterra (Barcelona).
    [Show full text]
  • DILLUNS 21 MAIG 2018 No Faces De La Teua Ignorància Un Argument Joan Fuster
    DILLUNS 21 MAIG 2018 No faces de la teua ignorància un argument Joan Fuster DE BERENGUER DE CRUÏLLES A QUIM TORRA. ELS 131 PRESIDENTS DE LA GENERALITAT ESPECIAL VILAWEB PAPER 2 REPORTATGE 1/9 vilaweb.cat Dilluns 21 maig 2018 SIGNATURES VEUS ACTUALITAT 24H espanyol es va fer abans, quan La llista dels REDACCIÓ es reconegué el president Ta- rradellas, que ho era des del cent trenta-un uim Torra i Pla és el 1954. 131è president de la Generalitat de Cata- Llista completa dels cent presidents de la lunya. Un diputat de trenta-un presidents: Ciutadans va arribar a 1.Berenguer de Cruïlles Qdir al congrés espanyol que (1359-1362): fou bisbe de Gi- Generalitat de no es creia que n’hi hagués rona (1349–1362) i el primer 131, intentant ridiculitzar la president de la Generalitat de Catalunya institució. Catalunya, nomenat per les Però la llista que el des- Corts de Cervera. menteix és molt contundent. Presidents Només sis han estat escollits El primer president fou Be- 2.Romeu Sescomes (1363- renguer de Cruïlles, investit el 1364 i 1375-1376): polític i després de l’aprovació de la darrera 1359. En la llista adjunta hi ha eclesiàstic, membre de la fa- constitució espanyola · Berenguer de els noms dels cent trenta-un mília Sescomes de Puig-reig, Cruïlles en va ser el primer presidents de la Generalitat, nebot de l’arquebisbe Arnau que han exercit el càrrec des Sescomes. També fou bisbe d’aleshores. Només els sis de Lleida des del 1361. darrers han ocupat la pre- sidència mentre era vigent 3.Ramon Gener (1364-1365): la constitució espanyola del canonge de la Seu d’Urgell i 1978.
    [Show full text]
  • Edicte Programació Definitiva PAS 2015
    PROGRAMA D’ARRENDAMENTS I SUBMINISTRAMENTS PROGRAMACIÓ DEFINTIVA ANUALITAT 2015: COMARCA MUNICIPI ENTITAT ATRIBUCIÓ 2015 Alt Urgell Alàs i Cerc Ajuntament d'Alàs i Cerc 7.421,88 € Alt Urgell Arsèguel Ajuntament d'Arsèguel 4.906,95 € Alt Urgell Bassella Ajuntament de Bassella 8.172,81 € Alt Urgell Cabó Ajuntament de Cabó 5.760,63 € Alt Urgell Cava Ajuntament de Cava 5.469,74 € Alt Urgell Coll de Nargó Ajuntament de Coll de Nargó 7.945,09 € Alt Urgell Estamariu Ajuntament d'Estamariu 4.614,61 € Alt Urgell Fígols i Alinyà Ajuntament de Fígols i Alinyà 6.876,45 € Alt Urgell Josa i Tuixén Ajuntament de Josa i Tuixén 5.340,43 € Alt Urgell Josa i Tuixén E.M.D. de Josa de Cadí 1.500,00 € Alt Urgell Montferrer i Castellbò Ajuntament de Montferrer i Castellbò 15.502,85 € Alt Urgell Montferrer i Castellbò E.M.D. de Vila i Vall de Castellbò 1.650,00 € Alt Urgell Oliana Ajuntament d'Oliana 7.256,32 € Alt Urgell Organyà Ajuntament d'Organyà 5.347,23 € Alt Urgell Peramola Ajuntament de Peramola 6.655,97 € Alt Urgell Pont de Bar Ajuntament del Pont de Bar 7.528,32 € Alt Urgell Ribera d'Urgellet Ajuntament de Ribera d'Urgellet 10.275,32 € Alt Urgell Seu d'Urgell Ajuntament de la Seu d'Urgell 19.599,26 € Alt Urgell Valls d'Aguilar Ajuntament de les Valls d'Aguilar 9.746,74 € Alt Urgell Valls d'Aguilar E.M.D. de la Guàrdia d'Ares 1.500,00 € Alt Urgell Valls d'Aguilar E.M.D.
    [Show full text]
  • DEFINITIU INTERIOR O.K.Indd
    Com podem observar els quatre monestirs mai no arribaren ELS CAMINS DELS MONESTIRS a ser coetanis alhora: Guiu Sanfeliu Rochet - De 1176 a 1195, Vallbona i el Pedregal. Historiador del Grup de Recerques de les Terres de Ponent - De 1195 a 1237, Vallbona, el Pedregal i la Bovera. Article publicat a: Els monestirs cistercencs de la vall del Corb. - De 1237 a 1589, Vallbona, el Pedregal i Vallsanta. Pàgs. 11-16. Edició del Grup de Recerques de les Terres de - De 1589 a 1604, Vallbona i el Pedregal. Ponent, 1989. - De 1604 fins avui, Vallbona. El motiu del present treball no és altre que situar aquesta zona de la baixa Segarra en el marc geogràfic on es desenvolupen els Els camins i els monestirs treballs sobres els monestirs cistercencs femenins de la vall del riu Corb: amb Vallbona de les Monges, el Pedregal, la Bovera i Si observem atentament el mapa adjunt veurem com els Vallsanta. A partir d’un breu estudi sobre els antics camins que nostres avantpassats a l’hora de traçar un camí varen optar podien utilitzar-se per relacionar-se entre si els diversos monestirs de fer-lo senzill, pel fet que el camí més curt entre dos cistercencs de la comarca. pobles és la línia recta. Així podem observar com tots els camins antics són radials Breu inici sobre els monestirs de poble a poble i que gairebé tots els pobles es comuni- quen amb els seus veïns, per petits que siguin. VALLBONA: comença amb unes agrupacions mixtes d’ermitans, que practicaven la regla benedictina al sud de No obstant, hi ha pobles en els quals hi convergeixen més la Baixa Segarra, de la qual en tenim notícies des de 1153 a camins que no pas en uns altres, és cert, però això sempre 1175.
    [Show full text]
  • Saint-Gall, Christchurch and Vallbona De Les Monges
    Water and Society III 377 The importance of graphic representation in monastic hydraulics: Saint-Gall, Christchurch and Vallbona de les Monges 1 2 2 J. M. López López , M. I. Pérez Millán & A. B. González Avilés 1Department of Civil Engineering, University of Alicante, Spain 2Department of Building Constructions, University of Alicante, Spain Abstract In the fourth century Christian monasticism left the anchoritic lifestyle to begin a new monastic organization. These religious communities not only show us an architecture ruled by a monastic life, but also reveals some impressive hydraulic systems occasionally reflected in valuable drawings. From the first graphic document of Saint-Gall abbey, until the parchment of the Corb River (exclusively photographed at the scriptorium of Vallbona monastery), this work demonstrates that graphic representation of water supply systems has played a very important role throughout time. Thanks to these graphic documents we can currently know about other important aspects such as irrigation rights, water supply channels, hydraulic systems to pump water, etc. All these elements have become the only witnesses of an invisible architecture located under the ground, which has almost disappeared nowadays. Keywords: history, construction, hydraulic, cartography, Cistercian, monastery, abbey. 1 Introduction: the hydraulic need At the end of the 11th century, rural society was under the power of a feudal class whose instability would be increased by the structural violence of its own economic, political and social organization. Meanwhile, the great ecclesiastic excesses would trigger the appearance of new monastic orders and groups of WIT Transactions on Ecology and The Environment, Vol 200, © 2015 WIT Press www.witpress.com, ISSN 1743-3541 (on-line) doi:10.2495/WS150321 378 Water and Society III hermits calling back to the origins of Christianity in order to set up a climate of spiritual renovation.
    [Show full text]
  • BOE 230 De 25/09/2007 Sec 5 Pag 11198 a 11199
    11198 Martes 25 septiembre 2007 BOE núm. 230 Término Municipal de Orihuela: Finca número 305-306: Don Miguel Ángel Villar COMUNIDAD AUTÓNOMA Finca número 211-212: Don Pedro Nicolás García, Paya, Citación: Día 7 de noviembre de 2007 a las trece Citación: Día 30 de octubre de 2007 a las nueve horas y horas y veinte minutos. DE CATALUÑA veinte minutos. Finca número 307-308-310: Don Manuel Nicolás Finca número 214-215: D. José Verdú Mazón Y D. García, Citación: Día 7 de noviembre de 2007 a las diez 57.774/07. Resolución de la Generalitat de Cata- José Verdú Rocamora, Citación: Día 30 de octubre de horas y cuarenta minutos. lunya, Departamento de Economía y Finanzas, 2007 a las nueve horas y veinte minutos. Finca número 311: Don Antonio Francisco Cabrera Dirección General de Energía y Minas, de 8 de Finca número 217: Doña Carmen Pacheco Verdú, Álvarez, Citación: Día 7 de noviembre de 2007 a las agosto de 2007, por la que se otorga a la empresa Citación: Día 30 de octubre de 2007 a las diez horas. dieciséis horas y treinta minutos. Acciona Energía, S.A., la autorización adminis- Finca número 218: Doña Carmen Mateo Rocamora, Finca número 312-315-319-320-327-330: Don Anto- trativa, la declaración en concreto de utilidad Citación: Día 30 de octubre de 2007 a las diez horas. nio Cabrera Juárez, Citación: Día 7 de noviembre de pública y la aprobación del proyecto de ejecución Finca número 219: Doña Remedios Mateo Rocamora, 2007 a las dieciséis horas y treinta minutos.
    [Show full text]
  • Actes Dont La Publication Est Une Condition De Leur Applicabilité)
    30 . 9 . 88 Journal officiel des Communautés européennes N0 L 270/ 1 I (Actes dont la publication est une condition de leur applicabilité) RÈGLEMENT (CEE) N° 2984/88 DE LA COMMISSION du 21 septembre 1988 fixant les rendements en olives et en huile pour la campagne 1987/1988 en Italie, en Espagne et au Portugal LA COMMISSION DES COMMUNAUTÉS EUROPÉENNES, considérant que, compte tenu des donnees reçues, il y a lieu de fixer les rendements en Italie, en Espagne et au vu le traité instituant la Communauté économique euro­ Portugal comme indiqué en annexe I ; péenne, considérant que les mesures prévues au présent règlement sont conformes à l'avis du comité de gestion des matières vu le règlement n0 136/66/CEE du Conseil, du 22 grasses, septembre 1966, portant établissement d'une organisation commune des marchés dans le secteur des matières grasses ('), modifié en dernier lieu par le règlement (CEE) A ARRÊTÉ LE PRESENT REGLEMENT : n0 2210/88 (2), vu le règlement (CEE) n0 2261 /84 du Conseil , du 17 Article premier juillet 1984, arrêtant les règles générales relatives à l'octroi de l'aide à la production d'huile d'olive , et aux organisa­ 1 . En Italie, en Espagne et au Portugal, pour la tions de producteurs (3), modifié en dernier lieu par le campagne 1987/ 1988 , les rendements en olives et en règlement (CEE) n° 892/88 (4), et notamment son article huile ainsi que les zones de production y afférentes sont 19 , fixés à l'annexe I. 2 . La délimitation des zones de production fait l'objet considérant que, aux fins de l'octroi de l'aide à la produc­ de l'annexe II .
    [Show full text]