DILLUNS 21 MAIG 2018 No faces de la teua ignorància un argument Joan Fuster

DE BERENGUER DE CRUÏLLES A . ELS 131 PRESIDENTS DE LA GENERALITAT ESPECIAL VILAWEB PAPER 2 REPORTATGE 1/9 vilaweb.cat Dilluns 21 maig 2018 SIGNATURES VEUS ACTUALITAT 24H

espanyol es va fer abans, quan La llista dels REDACCIÓ es reconegué el president Ta- rradellas, que ho era des del cent trenta-un uim Torra i Pla és el 1954. 131è president de la Generalitat de Cata- Llista completa dels cent presidents de la lunya. Un diputat de trenta-un presidents: Ciutadans va arribar a 1.Berenguer de Cruïlles Qdir al congrés espanyol que (1359-1362): fou bisbe de Gi- Generalitat de no es creia que n’hi hagués rona (1349–1362) i el primer 131, intentant ridiculitzar la president de la institució. Catalunya, nomenat per les Però la llista que el des- Corts de Cervera. menteix és molt contundent. Presidents Només sis han estat escollits El primer president fou Be- 2.Romeu Sescomes (1363- renguer de Cruïlles, investit el 1364 i 1375-1376): polític i després de l’aprovació de la darrera 1359. En la llista adjunta hi ha eclesiàstic, membre de la fa- constitució espanyola · Berenguer de els noms dels cent trenta-un mília Sescomes de Puig-reig, Cruïlles en va ser el primer presidents de la Generalitat, nebot de l’arquebisbe Arnau que han exercit el càrrec des Sescomes. També fou bisbe d’aleshores. Només els sis de Lleida des del 1361. darrers han ocupat la pre- sidència mentre era vigent 3.Ramon Gener (1364-1365): la constitució espanyola del canonge de la Seu d’Urgell i 1978. I, de fet, la restaura- rector de Sant Andreu de Pa- ció de la Generalitat com a lomar, a . S’estima organisme oficial de l’estat que va morir el 1388.

Placa en honor de Berenguer de Cruïlles, primer president de la Generalitat, al Palau. VW 3 REPORTATGE 2/9 vilaweb.cat Dilluns 21 maig 2018 SIGNATURES VEUS ACTUALITAT 24H

nonge de la seu de Barcelona. el 1423, almoiner de la seu El juny del 1396 s’absenta de d’Elna el 1423 i ardiaca major Barcelona per preparar una de la seu de Barcelona del ambaixada del rei Martí al 1424 al 1431. papa Gregori IX. 18. Domènec Ram (1428- 12. Alfons de Tous (1396- 1431): va ser bisbe d’Osca, 1413): president en substi- bisbe de Lleida, arquebisbe de tució de Miquel de Santjoan, i cardenal. que no va tornar a residir a Catalunya. 19. Pere de Palou (1434- 1437): canonge de la seu de 13.Marc de Vilalba (1413- Barcelona del 1412 ençà, par- 1416): va ser prior del Mo- ticipà com a procurador a les nestir de Montserrat, abat del Corts Catalanes del 1431, 1436 Monestir de Ripoll i el primer i 1440. El 1432 va ser rector de abat independent de Montse- Santa Maria del Mar. rrat, prerrogativa obtinguda del papa cismàtic Benet XIII. 20. Pere de Darnius (1437- Relleu de Berenguer de Cruïlles a la catedral de Girona. 1440): va ser canonge i sa- 14. Andreu Bertran (1416- gristà major de la catedral WIKIMEDIA COMMONS 1419): nat a València, bon co- de Girona. Va representar, neixedor de l’àrab i de l’he- com a procurador, al bisbe de breu, hi ha qui pensa que va Girona a les Corts Catalanes 4. Bernat Vallès (1365): va arribaria al càrrec d’abat i hi ser un jueu convers durant el entre 1414 i 1436. Més tard fou ser president de la Generalitat restaria fins que es va morir, pogrom de 1391. Seguidor del canonge de la catedral d’Elna. de Catalunya sota el mandat el 1383. papa Benet XIII, en rep una de Pere III el Cerimoniós. Era protecció que el portarà de la 21. Antoni d’Avinyó i de canonge de Barcelona i rector 8.Felip d’Anglesola (1380): rectoria de Torrent (València) Moles (1440-1443): va pros- de Santa Maria de Badalona i fill dels senyors d’Anglesola, a canonge de la ciutat i almoi- seguir la carrera eclesiàstica de Sant Pere Pescador. havia tingut una bona edu- ner papal. i va ser prior de Sant Quin- cació. Abans de ser nomenat tí de Mediona, procurador 5. Joan I d’Empúries (1376): diputat havia format part de 15. Joan Desgarrigues de l’abat de Santa Maria de anomenat ‘el vell’. Comte la comissió reorganitzadora (1419-1422): fou un perso- Ripoll, abat de Santa Maria d’Empúries. de la Generalitat l’any 1378. natge originari del Rosselló d’Arles i, des del 6 de març que havia professat a l’Orde de 1440, abat del Monestir 6.Guillem de Guimerà 9.Pere Santamans (1381- de l’Hospital de Sant Joan de de Montserrat, successor de (1376-1377): fou comana- 1383): doctor en teologia, Jerusalem, de la qual havia Marc de Villalba. dor de la batllia d’Amposta havia estat procurador del arribat a ocupar el càrrec de el 1333, de la de Villel el 1335, bisbe Pere Planella a Elna i comanador del Mas Déu, la 22.Jaume de Cardona i de de Montsó el 1337, d’Horta el el va representar al bisbat de casa mare del Rosselló. Gandia (1443-1446): par- 1349, procurador dels frares Barcelona, del qual va arribar ticipà en la canonització de de la castellania d’Amposta a ser vicari general. 16. Dalmau de Cartellà Sant Vicent Ferrer. Fou tam- davant el mestre de Rodes (1422-1425): fill de família bé referendari apostòlic del vers el 1351, comanador de 10. Arnau Descolomer (1384- noble originària del castell papa, administrador perpetu i de Granyena el 1359 1389): va ser prevere del capí- de Cartellà (actual municipi de l’abadia de Santa Maria de al 1366 fins que la canvià per tol de Girona i, del 1385 ençà, de Sant Gregori), va iniciar la Solsona, canonge i ardiaca de la de Barberà. paborde de l’administració de carrera eclesiàstica a Santa Barcelona. Castelló d’Empúries. Maria d’Amer d’on va arribar 7.Galceran de Besora (1377- a ser abat en 1403. 23. Pero Ximénez de Urrea 1378): era almoiner del mo- 11. Miquel de Santjoan (1446-1449): va començar la nestir de Ripoll quan va ser (1389-1396): va ser ardiaca 17. (1425- carrera eclesiàstica com a ca- nomenat diputat. Més tard de Girona i del 1392 ençà, ca- 1428): canonge degà d’Osca nonge i tresorer de la catedral 4 REPORTATGE 3/9 vilaweb.cat Dilluns 21 maig 2018 SIGNATURES VEUS ACTUALITAT 24H

de Tarragona. Ho deixà per 27. Antoni Pere Ferrer sospitós de defecció i alhora ser canonge i prior a la de Sa- (1458-1461): políticament aliat. ragossa. El 24 de juny de 1445 va estar al costat del Príncep fou nomenat arquebisbe de de Viana en la pugna amb el 32. Joan Maurici de Ri- Tarragona (sense haver-ho seu pare, el rei Joan II. Quan bes (1473-1476): abat de la 2. Romeu Sescomes estat mai), càrrec al qual va aquest enfrontament esdevé canònica de Santa Maria de (1363-1364 i 1375- succeir al també president de la guerra civil catalana, es la Real (1467-1488), va passar 1376): polític i la Generalitat Domènec Ram i manté al costat de la Genera- una llarga temporada fora del eclesiàstic, membre Lanaja, gràcies al pes adquirit litat i en contra del rei. monestir a partir del 1477, per la seva família després del probablement a causa de les de la família Compromís de Casp. Ostentà 28. Manuel de Montsuar invasions franceses. Sescomes de Puig- la màxima autoritat eclesiàs- (1461-1464): es manifestà reig, nebot de tica fins a la seva mort. antijoanista i defensa la causa 33. Miquel Delgado (1476- l’arquebisbe Arnau de Carles de Viana, contra les 1478): l’actuació de Miquel Sescomes. 24. Bertran Samasó (1449- pressions de Pero Ximénez de Delgado a la guerra civil cata- 1452): durant el seu mandat Urrea, entre més. El príncep lana en la posició d’abat va ser es regulen aspectes salarials mor prematurament el 23 de canviant. Tot i la relació amb dels treballadors de la insti- setembre de 1461. El 25 d’abril el rei, havia estat del costat 16. Dalmau de tució, com la limitació de fer de 1462 se salvà d’un complot de la Generalitat quan el 2 Cartellà (1422- encàrrecs a tercers acordant de la Busca barcelonina per a de desembre de 1460 fou de- 1425): fill de família un salari diferent de l’esti- detenir als diputats. S’inicia tingut Carles de Viana. Havia pulat per les Corts. També es la guerra civil catalana. format part de la comissió que noble originària del dóna preferència a la realitza- en demanava l’alliberament castell de Cartellà ció de feines a ‘qui està a sou 29. Francesc Colom (1464- al rei el 1461. (actual municipi de del General’ abans d’encarre- 1467): participà el 1462 en el Sant Gregori) gar-los a un tercer i es limita procés contra els líders bus- 34. Pere Joan Llobera (1478- la mobilitat dels diputats i caires que acabà amb l’exe- 1479): monjo sagristà de Sant oïdors per no pagar dietes cució de Pere Destorrent, Joan de les Abadesses, fou excessives. Francesc Pallarès, Bernat escollit president de la Ge- Turró, Martí Solzina i Joan neralitat de Catalunya el 15 de 25. Bernat Guillem Samasó de Mitjavila el 19 de maig de desembre de 1478, càrrec que (1452-1455): probablement 1462, un dels detonants que ostentà entre els anys 1478 i era l’oncle del seu predeces- faran esclatar la guerra civil 1479 en substitució de Miquel sor, qui li va assegurar el lloc catalana. Delgado, que s’havia mort de diputat en la renovació de abans d’acabar el mandat. càrrecs. Aquesta manipula- 30. Ponç Andreu de Vilar ció va fer que es comencés a (1467-1470): al primer man- 35. Berenguer de Sos (1479- considerar el canvi de siste- dat com a president li va to- 1482): va assistir unes quan- ma d’elecció, que arribaria al car viure el regnat de Renat tes Corts Generals, a Barcelona trienni de 1452-1455. I d’Anjou dins de la guerra (1454, 1480), Lleida (1460) i civil catalana. Les tradicionals Perpinyà (1473). Va estar del 26. Nicolau Pujades (1455- tensions entre la Diputació i costat reial durant la guerra 1458): les Corts de Barcelo- la corona no són una excepció civil catalana. La seva bona na (1454-1458) en què va ser amb el rei Renat. relació amb els Trastàmara va nomenat Nicolau Pujades va- començar amb Joan II va con- ren ser molt tenses a causa de 31. Miquel Samsó (1470- tinuar amb Ferran II d’Aragó, l’enfrontament de l’oligarquia 1473): tant en el conflicte qui el nomenà membre del seu barcelonesa amb el rei pel su- entre Carles de Viana i el seu consell el 4 de juny de 1477. port a la causa remença i per pare Joan el Gran com durant la intervenció del lloctinent la Guerra civil catalana en 36. Pere de Cardona (1482- Galceran de Requesens en el què es posicionà al costat del 1485): persona culta i in- nomenament d’un govern mu- rei, mostrà una ambivalèn- fluent, hostatjà al seu palau nicipal del partit de la Busca. cia que li va permetre ser de Barcelona a personalitats 5 REPORTATGE 4/9 vilaweb.cat Dilluns 21 maig 2018 SIGNATURES VEUS ACTUALITAT 24H

polítiques com Carles I d’Es- de Tortosa per Sixte IV el 1475 44. Luís Desplà i d’Oms 1514): fou castellà d’Am- panya o Francesc I de França. quan tenia vint anys. Va ju- (1506-1509): conegut popu- posta (1506-1512), cavaller Va ser protector de la cultura rar el càrrec el 19 de juliol de larment per haver fet recons- de l’orde de Sant Joan de donant suport a artistes i a 1476 davant Pero Ximénez de truir la Casa de l’Ardiaca a Jerusalem, comte de Riba- l’edició de llibres, entre els Urrea, arquebisbe de Tarra- Barcelona entre el 1490 i el gorça (1485 - 1512) i primer quals una versió dels Usatges gona. Absent quasi contínua- 1510. Es va estar a Roma entre duc de Luna. Fou lloctinent de 1505. ment del seu bisbat, del 1485 el 1470 i el 1474. El nomena- general (1496), capità ge- ençà residirà habitualment ment com a ardiaca major de neral i lloctinent de Cata- 37. Juan Payo Coello (1488- a València, on construeix la la seu de Barcelona el 1470 fou lunya (1503-1506), virrei 1491): nat a Zamora, va ser seva residència, a la qual con- a càrrec del papa Pau II. Va de Nàpols (1507-1509) i militar abans d’entrar al cedirà fur territorial per po- ser un personatge amb molta lloctinent general del regne Monestir de Poblet. El 1469, der-hi administrar el bisbat influència dins el clergat. Va d’Aragó (1513). l’abat Miquel Delgado li enca- oposar-se a la implantació del rregà tasques de defensa del 42. Ferrer Nicolau de Gual- Sant Ofici a Barcelona, si bé 47. Jaume Fiella (1514- monestir. També hi va col·la- bes i Desvalls (1503-1504): no la va poder evitar. 1515): entre el 1504 i 1507 ha- borar quan va fer d’almoiner canonge de la Seu de Barcelo- via participat en la Inquisició. del rei Ferran II. na i també ardiaca del Vallès. 45. Jordi Sanç (1509-1512): Actuà en multitud de sentèn- Va ser nomenat president de reconegut pels seus co- cies arbitrals en temes ecle- 38. Joan de Peralta (1491- la Generalitat el 22 de juliol de neixements de cosmografia siàstics. Encarregà a Gabriel 1494): fou un religiós, fill 1503. Va tenir un mandat curt, i astronomia que el varen fer Pellisser i a René Ducloux la d’una família de la noblesa car morí el 1r de març de 1504. participar en el grup d’ex- decoració goticorenaixentista catalana, senyors de Castellet perts dirigit per Jaume Ferrer de l’església de Sant Miquel del Penedès. Va ocupar uns 43. Gonzalo Fernández de de Blanes que havia de fixar la de Barcelona el 1516. quants càrrecs religiosos fins Heredia (1504-1506): havia ubicació de la línia marítima que no va ser nomenat abat estat bisbe electe de Sogorb i divisòria entre les demarca- 48. Esteve de Garret (1515- del monestir de Montserrat nomenat bisbe de Barcelona cions oceàniques d’Espanya i 1518): sembla que va ser ofi- el 1483, càrrec que exercí fins el 8 de juny de 1479. Va estar a Portugal fixades al Tractat de cial de la Inquisició coincidint el 1493, quan fou nomenat Roma en qualitat d’ambaixador Tordesillas. També se sap que amb el seu mandat a la Ge- bisbe de del rei Ferran el Catòlic i va ser havia finançat la impressió neralitat, tal com es desprèn llavors quan Innocenci VIII el de llibres. d’un encàrrec als advocats de 39. Francí Vicens (1494- va nomenar arquebisbe de Ta- tots tres estaments durant les 1497): durant el seu mandat rragona el 13 de juny de 1490. 46. Joan d’Aragó (1512- Corts de Lleida (1515). i a causa de la pesta, la seu de la Generalitat va ser traslla- dada a Mataró en el període d’eleccions i posteriorment a Vic fins el 9 de febrer de 1495.

40. Pedro Mendoza (1497- 1500): fou abat de Santes Creus entre el 14 de setem- bre de 1479 i el 20 d’abril de 1519, gairebé quaranta anys. Durant el seu dilatat abadiat impulsà el redreçament del monestir que al llarg del se- gle XV quasi s’havia arruïnat arran la guerra civil catalana i les crisis conseqüència de les plagues i de les pestes. L’escut de Pere de Cardona a la Capitania de 41. Alfons d’Aragó (1500- Barcelona. WIKIMEDIA COMMONS 1503): va ser nomenat bisbe 6 REPORTATGE 5/9 vilaweb.cat Dilluns 21 maig 2018 SIGNATURES VEUS ACTUALITAT 24H

taquen els assetjaments dels 60. Onofre de Copons i de turcs i dels francesos. Vilafranca (1551-1552): fou canonge de Tarragona i pro- 55. Joan Pasqual (1536- curador de Pere de Cardona, 1539): va assistir a les Corts arquebisbe de Tarragona. Va de Barcelona del 1519. Durant ser elegit el 22 de juliol de el seu mandat s’iniciaren les 1551. No va acabar el trienni Corts de Montsó el 1537 i el a causa de la seva mort. 1538 va començar un quin- quenni ple de penúries amb 61. Miquel de Ferrer i de sequeres, plagues de llagosta Marimon (1552): fou Cavaller i males collites que afectaren de l’Orde de Sant Joan i Gran l’economia i la seguretat a Prior de Catalunya (1537- causa de la proliferació d’ac- 1551). Va ser elegit el 23 de tes vandàlics. febrer de 1552, però només va estar-s’hi uns mesos al càrrec 56. Jeroni de Requesens i a causa de la seva mort. Roís de Liori (1539-1542): el braç eclesiàstic havia triat 62. Joan de Tormo (1552- l’arquebisbe de Tarragona 1553): fou bisbe de Vic (1510- Girolamo Doria, però no es 1553) nomenat per papa Ju- Estàtua a l’entrada del sepulcre de Joan d’Aragó, a la va presentar dins del termini. li II. Va ser elegit a mitjan El nomenament de Girolamo trienni; només va estar uns Basílica de Montserrat. WIKIMEDIA COMMONS com a arquebisbe de Tarra- mesos al càrrec per raó de la gona havia aixecat protestes seva mort. a causa de la seva condició de 49. Bernat de Corbera llem Ramon de Vic, però la genovès. Probablement per 63. Miquel de Tormo (1553- (1518-1521) Durant el seu plaça fou ocupada per Silvio aquest motiu no va accedir al 1554): fou Prior de Sant Pe- mandat Carles I és coronat Passarino per desig del papa càrrec de president. re de Besalú. Elegit a mitjan i visita Barcelona per primer Climent VII, el nomenament trienni per a substituir al seu cop el 14 de febrer de 1519. del qual ratificà el 1529. 57. Miquel Puig (1542- oncle, Joan de Tormo, mort L’endemà jurà com a ‘coneg- 1545): canonge de Barcelona prematurament. nant ab la seremíssima reyna 52. Francesc de Solsona i inquisidor de Catalunya. Va dona Juana’, fórmula amb (1527-1530): va ser un perío- ser un dels onze teòlegs que 64. Francesc Jeroni Benet què discreparen els consellers de caracteritzat pels casos de varen assistir al concili de Franc (1554-1557): durant de Barcelona. corrupció detectats entre els Trento. Va promulgar unes el seu mandat es produeixen oficials de la Generalitat de- constitucions de reforma de tensions internes entre la 50. Joan Margarit i de Re- dicats a la recaptació. També la vida eclesiàstica. Generalitat de Catalunya i el quesens (1521-1524): va ser varen sovintejar els enfronta- Consell de Cent, enfrontats nomenat president de la Ge- ments amb la Inquisició. 58. Jaume Caçador (1545- amb el virrei de Catalunya, neralitat el 23 de setembre de 1548): bisbe de Barcelona del Pere Afan de Ribera, duc d’Al- 1521 en segona insaculació, 53. Francesc Oliver i de 1546 fins al 1561. Va ser con- calà de los Gazules. perquè a la primera, el 22 de Boteller (1530-1533): havia sagrat al monestir de Sant juliol, havia estat extret Lluís format part de l’ambaixada Tomàs de Riudeperes. 65. Pere Àngel Ferrer i Des- de Cardona i Enríquez, però que va visitar el papa Adrià puig (1557-1559): durant el era a Flandes i no va arribar d’Utrecht el 1522. Després 59. Miquel d’Oms i Sent- seu mandat hi ha la victòria a temps de la presa de pos- va participar en les Corts de menat (1548-1551): durant contra França a la batalla de sessió. Montsó el 1542 i el 1547. el seu mandat continuaren Sant Quintí, una bona notícia les tensions a Perpinyà per perquè presagia la pau amb 51. Lluís de Cardona i Enrí- 54. Dionís de Carcassona les actuacions del lloctinent, França. quez (1524-1527): Carles V el (1533-1536): durant el seu en aquest cas Joan Fernández nomenà el 1525 per a succeir mandat al capdavant de la Manrique de Lara, contràries 66. Ferran de Lloaces i Peres el bisbe de Barcelona, Gui- Generalitat de Catalunya des- a les institucions catalanes. (1559-1560): màxim respon- 7 REPORTATGE 6/9 vilaweb.cat Dilluns 21 maig 2018 SIGNATURES VEUS ACTUALITAT 24H

sable de la creació del bisbat (1587): fou prior de Sant Botella (1608-1611): fou ca- d’Oriola la seva ciutat nadiua, Marçal de Montseny. Va ésser nonge de Lleida i ardiaca de que s’independitzà del bis- nomenat l’abril del 1587 quan Benasc. bat de Cartagena per motius morí Pere Oliver de Boteller i 83. Francesc de Sentjust i de polítics i lingüístics. El català de Riquer i només tres mesos Castre (1611-1614): fou abat 58. Jaume Caçador es mantingué a Oriola com a fins a final de trienni. d’Arles (1598-1616) i ardiaca (1545-1548): bisbe llengua popular fins, almen- de Benasc. de Barcelona del ys, el segle XVIII. 75. Francesc Oliver de Bote- 1546 fins al 1561. ller (1587-1588): fou abat de 84. Ramon d’Olmera i d’Ale- 67. Onofre Gomis (1563- Santa Maria de Poblet. many (1614-1616): fou co- Va ser consagrat 1566): va ésser elegit a final manador de Vilafranca del al monestir de del 1563; en l’elecció del 22 de 76. Jaume Caçador i Claret Penedès, de l’orde de l’Hospi- Sant Tomàs de juliol havia estat nomenat el (1590-1593): la seva estada tal de Sant Joan de Jerusalem. Riudeperes. bisbe de Barcelona, Guillem al capdavant de la Diputació Fou nomenat president el 22 Caçador, i no pogués incor- del General es caracteritzà per de juliol de 1614. porar-se perquè era al concili les fortes tensions polítiques 68. Francesc de Trento. amb la corona. Es mantenia 85. Miquel d’Aimeric (1616- Giginta (1566- actiu el nou sistema de presa 1617): fou abat de Santa Maria 68. Francesc Giginta (1566- de decisions a través de les de Lavaix i del monestir de 1569): fou abat 1569): fou abat de Santa Ma- juntes de braços i les divui- Sant Cugat del Vallès. Va és- de Santa Maria ria d’Amer. tenes. ser nomenat president de la d’Amer. Generalitat de Catalunya el 29 69. Benet de Tocco (1569- 77. Miquel d’Agullana d’agost de 1616, a la mort dins 1572): va ser monjo benedictí, (1593-1596): fou un ardiaca del trienni del seu antecessor. abat de Montserrat, bisbe de de l’Empordà i canonge de la Vic, de Girona i de Lleida. seu de Girona. 86. Lluís de Tena (1617- 1620): va ser un personatge 70. Jaume Cerveró (1572- 78. Francesc Oliveres (1598- controvertit dins la Diputació, 1575): fou ardiaca de Corbera 1599): fou canonge de Girona. car en algunes discussions i canonge de Tortosa. Va ser nomenat per a subs- internes va tenir una posició tituir, fins a final de trienni, massa reialista. 71. Pere Oliver de Boteller i Francesc Oliver de Boteller, de Riquer (1575-1578): fou que havia mort. 87. Benet Fontanella (1620- cabiscol i canonge de Tortosa. 1623): fou abat del monestir El desembre de 1584 tornà a 79. Jaume Cordelles i Oms de Sant Pere de Besalú. Fou ser elegit a causa de la mort (1599-1602): fou prior co- nomenat president el 22 de prematura de Jaume Beuló, mendatari de Sant Pere del juliol de 1620. elegit mesos abans. Mont i canonge de Barcelo- na. Era doctor en dret civil i 88. Pele de Magarola i Fon- 72. Rafael d’Oms (1581- canònic. tanet (1623-1626): fou ca- 15849: desenvolupà una nonge i tresorer de Vilabertran campanya de reducció del 80. Bernat de Cardona i de i de la catedral de Barcelo- deute que, només en exe- Queralt (1602-1605): fou na. Fou prior de la col·legiata cucions de deutors, pujava a abat de Sant Miquel de Cuixà de Santa Anna de Barcelona 300.000 lliures. i de Camprodon. (1618-1622) i bisbe d’Elna (1622-1627). Més tard, bisbe 73. Jaume Beuló (1584): fou 81. Pere Pau Caçador i de Vic (1627-1634) i de Lleida canonge de Vic. El seu nom d’Aquilar-Dusai (1605- (1634). era insaculat d’ençà del 1561 1608): doctor en ambdós en representació de l’església drets, fou canonge i degà de 89. Francesc Morillo (1626- de Vic. Barcelona. 1629): va ésser canonge ar- diaca de la Seu d’Urgell. Fou 74. Martí Joan de Calders 82. Onofre d’Alentorn i de nomenat president de la Ge- 8 REPORTATGE 7/9 vilaweb.cat Dilluns 21 maig 2018 SIGNATURES VEUS ACTUALITAT 24H

neralitat de Catalunya el 22 dent de la Generalitat al co- de juliol de 1626. Sembla que mençament de la guerra dels també va ser canonge de la Segadors. El 16 de gener de catedral de Solsona. 1641 proclamà la República 90. Pele Antoni Sella (1629- Catalana sota la protecció de 1632): durant el seu trienni al França. capdavant de la Generalitat, la Monarquia Hispànica es 95. Josep Soler (1641): ca- trobava embolicada en moltes nonge de la Seu d’Urgell. Va guerres i tenia les finances ésser nomenat president de malmeses, de manera que va la Generalitat de Catalun- demanar a la Generalitat que ya el 9 de març de 1641, en es fes càrrec de fortificar els substitució de Pau Claris, que castells de Perpinyà i Salses i havia mort abans d’acabar el erigís un fort al Grau per pro- trienni. tegir la frontera amb França. 96. Bernat de Cardona i Raset 91. Esteve Salacruz (1632): (1641-1644): prior de Sant abat del monestir de Sant Miquel del Fai i ardiaca major Pere de Galligants. Va ésser i canonge de Girona, d’on fou nomenat President de la Ge- bisbe més tard (1656-1658). neralitat de Catalunya el 3 de Va ésser nomenat president març de 1632 en substitució de la Generalitat de Catalunya de Pere Antoni Serra que ha- el 22 de juliol de 1641. via mort prematurament el 22 de febrer. El seu pas per 97. Gispert d’Amat i Des- la Generalitat va ser fugaç, bosc de Sant Vicenç (1644- perquè quatre mesos després 1647): abat de Sant Pere de del seu nomenament va ser Galligants (1639-1654). Va triat el seu successor. ésser nomenat president Retrat de Pau Claris. WIKIMEDIA COMMONS de la Generalitat el 22 de 92. Garcia Gil de Manrique y juliol de 1644. Va ser abat Maldonado (1632-1635): fou de Santa Maria de Ripoll nomenat rector de l’Estudi (1662-1665). General de Barcelona, ori- gen de l’actual Universitat de 98. Andreu Pont (1647- sident de la Generalitat de rusalem i nomenat president Barcelona (1626-1628), bisbe 1650): abat de Santa Maria Catalunya el 26 de març de de la Generalitat de Catalunya de Girona (1627-1633) i de d’Amer i de Roses (1643- 1654. L’elecció s’havia d’ha- el 22 de juliol de 1659. Barcelona (1633-1651). Al co- 1654), fou nomenat president ver fet el juliol de 1653, però mençament de la guerra dels de la Generalitat de Catalunya la decisió reial de seleccionar 103. Jaume de Copons i de Segadors (1640) fou nomenat el 22 de juliol de 1647. els insaculats va retardar el Tamarit (1662-1665): ar- lloctinent de Catalunya. cicle triennal. diaca d’, canonge 99. Pau del Rosso (1650- de la Seu d’Urgell, bisbe de 93. Miquel d’Alentorm i 1654): va ser canonge degà 101. Joan Jeroni Besora Vic (1664-1674) i de Lleida de Salbà (1635-1638): abat de la seu de Barcelona, prior (1656-1659): canonge de la (1674-1680), fou nomenat d’Amer i de Roses. Va ésser de Santa Maria de la Llacuna seu de Lleida. Va ser nomenat president el 22 de juliol de nomenat president de la Ge- i abat electe de Santa Maria president de la Generalitat de 1662. neralitat de Catalunya el 22 de la Real de Perpinyà. Catalunya el 22 de juliol de de juliol de 1635. 1656. 104. Josep de Magarola i 100. Francesc Pijoan (1654- de Grau (1665-1668): fou 94. 1656): va ser ardiaca de l’Em- 102. Pau d’Àger (1659-1662) abat del monestir benedictí (1638-1641): fou un polític pordà i canonge de la seu de fou un religiós, comanador de Sant Pere de Camprodon i eclesiàstic català i presi- Girona. Fou nomenat pre- de l’orde de Sant Joan de Je- (1645–1676) i president de 9 REPORTATGE 8/9 vilaweb.cat Dilluns 21 maig 2018 SIGNATURES VEUS ACTUALITAT 24H

la Generalitat de Catalunya 109. Josep Sastre i Prats 113. Antoni de Planella i de 117. Francesc de Valls i Freixa (1665-1668). (1680-1683): era membre Cruïlles (1692-1695): abat (1704-1706): era cambrer de l’orde de Sant Benet i va ser de Sant Esteve de Banyoles del monestir de Sant Pere de 105. Joan Pagès i Vallgor- abat de Santa Maria d’Amer (1675-1688) i abat de Sant Camprodon i fou president nera (1668-1671): prior (1660-1668), de Sant Pau del Pere de Besalú (1688-1713). de la Generalitat de Catalun- claustral, paborde i canon- Camp (1668-1683) i de Sant Va ser dues vegades president ya del 22 de juliol de 1704 al ge de la seu de Tortosa, va Pere de la Portella. Fou no- de la Generalitat de Catalun- dia de la seva mort, el 26 de ésser nomenat president de menat president el 22 de juliol ya: la primera vegada va ser setembre de 1705. la Generalitat el 22 de juliol de 1680. nomenat el 22 de juliol de de 1668. 1692 i la segona (entre el 116è 118. Josep Grau (1706-1707): 110. Baltasar de Muntaner i i el 117è), entre els anys 1701 i doctor en dret i procurador, va 106. Josep de Camporrells i de Sacosta (1683-1686): fou 1704, al començ de la guerra ser president durant la guerra de Sabater (1671-1674): va paborde de , posterior- de Successió. de Successió. Era el degà del ser ardiaca d’Andorra i ca- ment abat del monestir de capítol de la seu de Solsona. nonge de la Seu d’Urgell. Sant Cugat del Vallès (1696- 114. Rafael de Pinyana i Gal- 1711) i nomenat arquebisbe vany (1695-1698): va ser pa- 119. Manuel de Copons i 107. Esteve Mercadal i Dou de la ciutat de Mèxic el 1711, borde i canonge de Tortosa, d’Esquerrer (1707-1710): (1674-1677): canonge i ar- càrrec que renuncià. va ser nomenat el 22 de juliol monjo cambrer del monestir diaca de Vic, va ésser nome- de 1695. de Sant Esteve de Banyoles, nat president de la Generali- 111. Antoni de Saiol i de va ser nomenat president el tat de Catalunya el 22 de juliol Quarteroni (1686-1689): 115. Climent de Solanell i de 22 de juliol de 1707. de 1674. fou canonge de Barcelona. Foix (1698-1701): fou pa- Nomenat President de la Ge- borde de la col·legiata d’Àger. 120. Francesc Antoni de So- 108. Alfonso de Sotomayor neralitat de Catalunya el 22 lanell i de Montellà (1710- (1677-1680): fou arquebisbe de juliol de 1686. 116. Joan Antoni Valls i Pan- 1713): fou abat de Sant Pere d’Oristany, Regne de Sar- dutxo (1701): fou nomenat el de Galligants i del mones- denya (1657-1664) i bisbe 112. Benet Ignasi de Salazar 17 de febrer de 1701 en subs- tir de Sant Cugat del Vallès. de Barcelona (1664-1682). (1689-1692): fou bisbe de titució de Climent de Sola- Era doctor en dret canònic Fou nomenat President de la Barcelona (1683-1692) i no- nell i de Foix, qui havia mort i teologia per la universitat Generalitat de Catalunya el 22 menat president de la Gene- pocs mesos abans d’acabar de Lleida, on va exercir de de juliol de 1677. ralitat el 22 de juliol de 1689. el mandat. catedràtic.

Francesc Macià va ser el primer president de la Generalitat restaurada. ARXIU 10 REPORTATGE 9/9 vilaweb.cat Dilluns 21 maig 2018 SIGNATURES VEUS ACTUALITAT 24H

Quim Torra és el 131è president de la Generalitat. ACN

121. Josep de Vilamala (1713- 1954): empresari. President Havia estat batlle de Corne- 1714): fou el darrer president de la Generalitat de Catalunya llà de Llobregat, president de la Generalitat de Catalunya a l’exili. de la Diputació de Barcelona abans de la primera abolició i ministre d’Indústria, Tu- de la institució pel decret de 125. i Joan risme i Comerç del govern Nova Planta, després del setge (1954-1980): marquès de espanyol. de Barcelona i la derrota de Tarradellas, fou president de l’11 de setembre de 1714. la Generalitat de Catalunya 129. i Gavarró a l’exili durant la dictadura (2010-2016): economista i 122. Francesc Macià i Llussà franquista, des del 1954 fins polític, president de la fede- (1931-1933): va ser militar, a la restauració de la Genera- ració de Convergència i Unió polític independentista ca- litat, el 1980. (CiU), de Convergència De- talà, conegut popularment mocràtica de Catalunya (CDC) com l’Avi. Proclamà la Re- 126. i Soley (1980- i del Partit Demòcrata Euro- pública Catalana com a es- 2003): empresari, dirigent de peu Català. tat integrant de la Federació Convergència Democràtica Ibèrica. de Catalunya (CDC) del 1974 130. i Ca- al 2003. samajó. (2016-): periodista. 123. Lluís Companys i Jové Batlle de Girona. En el seu (1933-1940): primer presi- 127. i Mi- mandat es va fer el referèn- dent del Parlament de Cata- ra (2003-2006): president dum d’autodeterminació de lunya (1932-1933), ministre del Partit dels Socialistes de l’1 d’octubre de 2017. A final del govern espanyol (segon Catalunya, batlle de Barce- d’aquell mes es va exiliar a semestre del 1933) i president lona (1982-1997); durant la Brussel·les. d’ERC (1933-1934). És l’únic seva batllia es van fer els Jocs president de govern elegit de- Olímpics de Barcelona 1992. 131.Quim Torra i Pla (2018-): mocràticament que va morir advocat, editor i escriptor, executat a l’estat espanyol. 128. José Montilla i Aguilera president de la Generalitat (2006-2010): actualment és de Catalunya d’ençà del 17 de 124. i Bosch (1940- senador al senat espanyol. maig de 2018.