DOCSLIB.ORG

DILLUNS 21 MAIG 2018 No Faces De La Teua Ignorància Un Argument Joan Fuster

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
DILLUNS 21 MAIG 2018 No Faces De La Teua Ignorància Un Argument Joan Fuster DILLUNS 21 MAIG 2018 No faces de la teua ignorància un argument Joan Fuster DE BERENGUER DE CRUÏLLES A QUIM TORRA. ELS 131 PRESIDENTS DE LA GENERALITAT ESPECIAL VILAWEB PAPER 2 REPORTATGE 1/9 vilaweb.cat Dilluns 21 maig 2018 SIGNATURES VEUS ACTUALITAT 24H espanyol es va fer abans, quan La llista dels REDACCIÓ es reconegué el president Ta- rradellas, que ho era des del cent trenta-un uim Torra i Pla és el 1954. 131è president de la Generalitat de Cata- Llista completa dels cent presidents de la lunya. Un diputat de trenta-un presidents: Ciutadans va arribar a 1.Berenguer de Cruïlles Qdir al congrés espanyol que (1359-1362): fou bisbe de Gi- Generalitat de no es creia que n’hi hagués rona (1349–1362) i el primer 131, intentant ridiculitzar la president de la Generalitat de Catalunya institució. Catalunya, nomenat per les Però la llista que el des- Corts de Cervera. menteix és molt contundent. Presidents Només sis han estat escollits El primer president fou Be- 2.Romeu Sescomes (1363- renguer de Cruïlles, investit el 1364 i 1375-1376): polític i després de l’aprovació de la darrera 1359. En la llista adjunta hi ha eclesiàstic, membre de la fa- constitució espanyola · Berenguer de els noms dels cent trenta-un mília Sescomes de Puig-reig, Cruïlles en va ser el primer presidents de la Generalitat, nebot de l’arquebisbe Arnau que han exercit el càrrec des Sescomes. També fou bisbe d’aleshores. Només els sis de Lleida des del 1361. darrers han ocupat la pre- sidència mentre era vigent 3.Ramon Gener (1364-1365): la constitució espanyola del canonge de la Seu d’Urgell i 1978. I, de fet, la restaura- rector de Sant Andreu de Pa- ció de la Generalitat com a lomar, a Barcelona. S’estima organisme oficial de l’estat que va morir el 1388. Placa en honor de Berenguer de Cruïlles, primer president de la Generalitat, al Palau. VW 3 REPORTATGE 2/9 vilaweb.cat Dilluns 21 maig 2018 SIGNATURES VEUS ACTUALITAT 24H nonge de la seu de Barcelona. el 1423, almoiner de la seu El juny del 1396 s’absenta de d’Elna el 1423 i ardiaca major Barcelona per preparar una de la seu de Barcelona del ambaixada del rei Martí al 1424 al 1431. papa Gregori IX. 18. Domènec Ram (1428- 12. Alfons de Tous (1396- 1431): va ser bisbe d’Osca, 1413): president en substi- bisbe de Lleida, arquebisbe de tució de Miquel de Santjoan, Tarragona i cardenal. que no va tornar a residir a Catalunya. 19. Pere de Palou (1434- 1437): canonge de la seu de 13.Marc de Vilalba (1413- Barcelona del 1412 ençà, par- 1416): va ser prior del Mo- ticipà com a procurador a les nestir de Montserrat, abat del Corts Catalanes del 1431, 1436 Monestir de Ripoll i el primer i 1440. El 1432 va ser rector de abat independent de Montse- Santa Maria del Mar. rrat, prerrogativa obtinguda del papa cismàtic Benet XIII. 20. Pere de Darnius (1437- Relleu de Berenguer de Cruïlles a la catedral de Girona. 1440): va ser canonge i sa- 14. Andreu Bertran (1416- gristà major de la catedral WIKIMEDIA COMMONS 1419): nat a València, bon co- de Girona. Va representar, neixedor de l’àrab i de l’he- com a procurador, al bisbe de breu, hi ha qui pensa que va Girona a les Corts Catalanes 4. Bernat Vallès (1365): va arribaria al càrrec d’abat i hi ser un jueu convers durant el entre 1414 i 1436. Més tard fou ser president de la Generalitat restaria fins que es va morir, pogrom de 1391. Seguidor del canonge de la catedral d’Elna. de Catalunya sota el mandat el 1383. papa Benet XIII, en rep una de Pere III el Cerimoniós. Era protecció que el portarà de la 21. Antoni d’Avinyó i de canonge de Barcelona i rector 8.Felip d’Anglesola (1380): rectoria de Torrent (València) Moles (1440-1443): va pros- de Santa Maria de Badalona i fill dels senyors d’Anglesola, a canonge de la ciutat i almoi- seguir la carrera eclesiàstica de Sant Pere Pescador. havia tingut una bona edu- ner papal. i va ser prior de Sant Quin- cació. Abans de ser nomenat tí de Mediona, procurador 5. Joan I d’Empúries (1376): diputat havia format part de 15. Joan Desgarrigues de l’abat de Santa Maria de anomenat ‘el vell’. Comte la comissió reorganitzadora (1419-1422): fou un perso- Ripoll, abat de Santa Maria d’Empúries. de la Generalitat l’any 1378. natge originari del Rosselló d’Arles i, des del 6 de març que havia professat a l’Orde de 1440, abat del Monestir 6.Guillem de Guimerà 9.Pere Santamans (1381- de l’Hospital de Sant Joan de de Montserrat, successor de (1376-1377): fou comana- 1383): doctor en teologia, Jerusalem, de la qual havia Marc de Villalba. dor de la batllia d’Amposta havia estat procurador del arribat a ocupar el càrrec de el 1333, de la de Villel el 1335, bisbe Pere Planella a Elna i comanador del Mas Déu, la 22.Jaume de Cardona i de de Montsó el 1337, d’Horta el el va representar al bisbat de casa mare del Rosselló. Gandia (1443-1446): par- 1349, procurador dels frares Barcelona, del qual va arribar ticipà en la canonització de de la castellania d’Amposta a ser vicari general. 16. Dalmau de Cartellà Sant Vicent Ferrer. Fou tam- davant el mestre de Rodes (1422-1425): fill de família bé referendari apostòlic del vers el 1351, comanador de 10. Arnau Descolomer (1384- noble originària del castell papa, administrador perpetu Tortosa i de Granyena el 1359 1389): va ser prevere del capí- de Cartellà (actual municipi de l’abadia de Santa Maria de al 1366 fins que la canvià per tol de Girona i, del 1385 ençà, de Sant Gregori), va iniciar la Solsona, canonge i ardiaca de la de Barberà. paborde de l’administració de carrera eclesiàstica a Santa Barcelona. Castelló d’Empúries. Maria d’Amer d’on va arribar 7.Galceran de Besora (1377- a ser abat en 1403. 23. Pero Ximénez de Urrea 1378): era almoiner del mo- 11. Miquel de Santjoan (1446-1449): va començar la nestir de Ripoll quan va ser (1389-1396): va ser ardiaca 17.Felip de Malla (1425- carrera eclesiàstica com a ca- nomenat diputat. Més tard de Girona i del 1392 ençà, ca- 1428): canonge degà d’Osca nonge i tresorer de la catedral 4 REPORTATGE 3/9 vilaweb.cat Dilluns 21 maig 2018 SIGNATURES VEUS ACTUALITAT 24H de Tarragona. Ho deixà per 27. Antoni Pere Ferrer sospitós de defecció i alhora ser canonge i prior a la de Sa- (1458-1461): políticament aliat. ragossa. El 24 de juny de 1445 va estar al costat del Príncep fou nomenat arquebisbe de de Viana en la pugna amb el 32. Joan Maurici de Ri- Tarragona (sense haver-ho seu pare, el rei Joan II. Quan bes (1473-1476): abat de la 2. Romeu Sescomes estat mai), càrrec al qual va aquest enfrontament esdevé canònica de Santa Maria de (1363-1364 i 1375- succeir al també president de la guerra civil catalana, es la Real (1467-1488), va passar 1376): polític i la Generalitat Domènec Ram i manté al costat de la Genera- una llarga temporada fora del eclesiàstic, membre Lanaja, gràcies al pes adquirit litat i en contra del rei. monestir a partir del 1477, per la seva família després del probablement a causa de les de la família Compromís de Casp. Ostentà 28. Manuel de Montsuar invasions franceses. Sescomes de Puig- la màxima autoritat eclesiàs- (1461-1464): es manifestà reig, nebot de tica fins a la seva mort. antijoanista i defensa la causa 33. Miquel Delgado (1476- l’arquebisbe Arnau de Carles de Viana, contra les 1478): l’actuació de Miquel Sescomes. 24. Bertran Samasó (1449- pressions de Pero Ximénez de Delgado a la guerra civil cata- 1452): durant el seu mandat Urrea, entre més. El príncep lana en la posició d’abat va ser es regulen aspectes salarials mor prematurament el 23 de canviant. Tot i la relació amb dels treballadors de la insti- setembre de 1461. El 25 d’abril el rei, havia estat del costat 16. Dalmau de tució, com la limitació de fer de 1462 se salvà d’un complot de la Generalitat quan el 2 Cartellà (1422- encàrrecs a tercers acordant de la Busca barcelonina per a de desembre de 1460 fou de- 1425): fill de família un salari diferent de l’esti- detenir als diputats. S’inicia tingut Carles de Viana. Havia pulat per les Corts. També es la guerra civil catalana. format part de la comissió que noble originària del dóna preferència a la realitza- en demanava l’alliberament castell de Cartellà ció de feines a ‘qui està a sou 29. Francesc Colom (1464- al rei el 1461. (actual municipi de del General’ abans d’encarre- 1467): participà el 1462 en el Sant Gregori) gar-los a un tercer i es limita procés contra els líders bus- 34. Pere Joan Llobera (1478- la mobilitat dels diputats i caires que acabà amb l’exe- 1479): monjo sagristà de Sant oïdors per no pagar dietes cució de Pere Destorrent, Joan de les Abadesses, fou excessives. Francesc Pallarès, Bernat escollit president de la Ge- Turró, Martí Solzina i Joan neralitat de Catalunya el 15 de 25. Bernat Guillem Samasó de Mitjavila el 19 de maig de desembre de 1478, càrrec que (1452-1455): probablement 1462, un dels detonants que ostentà entre els anys 1478 i era l’oncle del seu predeces- faran esclatar la guerra civil 1479 en substitució de Miquel sor, qui li va assegurar el lloc catalana.
Load more

Recommended publications
  • Treball De Recerca 2014/2015
    LA GUERRA DE SUCCESSIÓ A LA CERDANYA TREBALL DE RECERCA 2014/2015 ÍNDEX: 1-INTRODUCCIÓ 4 1.1-OBJECTIU 4 1.2-METODOLOGIA 5 1.3-ESTRUCTURA 5 2-CONTEXTUALITZACIÓ 7 2.1-EL NAIXEMENT DE LA NACIÓ CATALANA 7 2.2-L’EXPANSIÓ CATALANA 9 2.3- ELS TRASTÀMARA I LA GUERRA CIVIL CATALANA 13 2.4- ELS REIS CATÒLICS: UNIÓ DE CASTELLA I ARAGÓ 14 2.5-ELS AUSTRIES I LA GUERRA DELS SEGADORS 15 2.6-LA GUERRA DELS NOU ANYS 21 3-LA GUERRA DE SUCCESSIÓ 24 3.1- CARLES II i LA SUCCESSIÓ ESPANYOLA 24 3.2- CAUSES DEL CONFLICTE 27 3.3- LA GUERRA DE SUCCESSIÓ 29 3.3.1- PRIMERA PART DE LA GUERRA (1702-1707) 29 3.3.2- SEGONA PART DE LA GUERRA (1707-1713) 31 3.3.3-LA CAMPANYA CATALANA (1713-1714) 34 3.4-PERSONATGES 36 3.4.1-CARLES II 36 3.4.2-FELIP V 37 3.4.3-ARXIDUC CARLES 38 3.4.4-LLUÍS XIV 38 3.4.5-JOHN CHURCHIL 39 3.4.6-JAMES FITZ-JAMES, DUC DE BERWICK 40 La Guerra de Successió a la Cerdanya -1- TREBALL DE RECERCA 2014/2015 3.4.7-GUIDO VON STARHEMBERG 41 3.4.8-JAMES STANHOPE 42 4- LA CERDANYA AL SEGLE XVIII 43 4.1-L’ABANS I EL DESPRÉS DEL TRACTAT DELS PIRINEUS 43 4.2-POBLACIÓ I ACTIVITAT ECONÒMICA A LA CERDANYA DEL SEGLE XVII 47 4.2.1-POBLACIÓ 47 4.2.2-ACTIVITAT ECONÒMICA 49 4.3-ORGANITZACIÓ POLÍTICA 50 5- LA GUERRA DE SUCCESSIÓ A LA CERDANYA 54 5.1- LES CAUSES DEL CONFLICTE A LA CERDANYA 54 5.2- LA GUERRA DE SUCCESSIÓ A LA CERDANYA 55 5.3-CONSEQÜÈNCIES DE LA GUERRA DE SUCCESSIÓ A LA CERDANYA 65 5.4-PERSONATGES 66 5.4.1-JOAN DE MIQUEL 66 5.4.2-FRANCISCO CARREU 66 5.4.3-FRANCISCO SICART Y ROVIRA 67 5.4.4-FRANCESC BACH I MACIÀ 67 5.4.5-ANTONIO GANDOLFO 68 5.4.6-ADRIEN
    [Show full text]
  • Faventia 001-006 4/3/98 10:45 Página 4
    Index Faventia 001-006 4/3/98 10:45 Página 4 Índex, volums 1-19, 1979-1997, ISSN 0210-7570 FAVENTIA Índex Volums 1 al 19 1979-1997 Universitat Autònoma de Barcelona Servei de Publicacions Bellaterra, 1998 Index Faventia 001-006 4/3/98 10:45 Página 2 DADES CATALOGRÀFIQUES RECOMANADES PEL SERVEI DE BIBLIOTEQUES DE LA UNIVERSITAT AUTÒNOMA DE BARCELONA Faventia Faventia / Universitat Autònoma de Barcelona. Facultat de Lletres. Departament de Clàssiques ; dir. M. Mayer. — Núm. 1/1 (1979)- . — Bellaterra [Barcelona] : Universitat Autònoma de Barcelona. Servei de Publicacions, 1979- . — 22 cm Semestral ISSN 0210-7570 I. Universitat Autònoma de Barcelona 1. Filologia Clàssica — Revistes 807 Directora Intercanvi Maria José Pena Universitat Autònoma de Barcelona Servei de Biblioteques Consell de redacció Secció d'Intercanvi de Publicacions M. Balasch, P.Ll. Cano, J. Carbonell, J. Cors, 08193 Bellaterra (Barcelona). Spain F.J. Cuartero, J. Fortes, J. Gómez Pallarès, Tel. (93) 581 11 93 J. Martínez, J. Medina, M.A. Mundó, G. Puigvert, R.A. Santiago, C. Varias, Coberta P. Villalba Loni Geest & Tone Høverstad Consell Assessor Edició i impressió G. Alföldy (Heidelberg), V. Bejarano Universitat Autònoma de Barcelona (Barcelona), W. Berschin (Heidelberg), Servei de Publicacions J. Chadwick (Cambridge), M.H. Crawford 08193 Bellaterra (Barcelona). Spain (Londres), T. Palaima (Austin), Tel. (93) 581 15 96. Fax (93) 581 20 00 A.U. Stylow (Munic) ISSN 0210-7570 Redacció Dipòsit legal: B. 18424-1979 Universitat Autònoma de Barcelona Imprès a Espanya. Printed in Spain Departament de Ciències de l’Antiguitat i de l’Edat Mitjana Facultat de Lletres Imprès en paper ecològic 08193 Bellaterra (Barcelona).
    [Show full text]
  • Catalunya... Un País Mil·Lenari
    CATALUNYA... UN PAÍS MIL·LENARI CATALUNYA... UN PAÍS CULTE CATALUNYA... UN PAÍS TREBALLADOR CATALUNYA... UN PAÍS AMB DEFECTES I VIRTUTS CATALUNYA... UN PAÍS QUE VOL SER 1/ CATALUNYA: MEMORIAL DE GREUGES CONTRA EL PAÍS «Castilla miserable, ayer dominadora, envuelta en sus andrajos desprecia cuanto ignora.» A.MACHADO, A orillas del Duero INTRODUCCIÓ 1 ► Fins l‟any 1714, el Principat de Catalunya és un país com tants d‟altres. Té la seva llengua, el seu dret, la seva moneda, el seu exèrcit i els seus tribunals de Justícia. Es governa sense imposicions forasteres i manté les institucions pròpies. En primer lloc, les Corts, la més alta institució de país. En els darrers anys han estat convocades pels dos darrers monarques que han regnat a Catalunya: per Felip V de Borbó, l„any 1702, i per Carles III d‟Àustria, el 1706. Les Corts són l„autèntica representació del poble català. Des de 1714 no seran convocades mai més. ► Catalunya, com a conseqüència de la Guerra de Successió a la Corona d‟Espanya, és sotmesa a un règim d‟ocupació militar. Les seves institucions són abolides; les seves banderes, cremades públicament; el seu dret públic, suprimit. La llengua catalana, fins llavors l„única oficial, és postergada al simple àmbit familiar La més alta autoritat a Catalunya serà el Capità General. Una autoritat militar perquè el poble no oblidi que ha estat vençut i ocupat militarment pels vencedors. ► Aquest és el veritable origen de la incorporació de Catalunya a la Corona d‟Espanya. No fou per via de pacte, ni per via de matrimoni, o per qualsevol altra via pacífica.
    [Show full text]
  • Presidències I Presidents De La Generalitat De Catalunya
    Presidències i presidents de la Generalitat de Catalunya La relació cronològica adjunta recull, per a les èpoques me- Braç Eclesiàstic escollits a la Cort del 1359. A partir de la dieval i moderna, els noms dels diputats que, per raó del seu Cort iniciada a Montsó el 1362, a més, el diputat del Braç rang, tingueren preeminència protocol·lària per damunt Eclesiàstic considerat preeminent passa a residir a Barce- dels altres diputats, fet que amb freqüència els dugué a pre- lona. sidir els actes i a encapçalar els documents de la Diputació El període de regència de 1367-75, fruit de la resolució de del General. Per aquesta causa es tracta sempre de diputats la Cort de Vilafranca de suspendre els diputats residents a del Braç Eclesiàstic, a excepció del cas de Joan I d'Empúries Barcelona, no ha estat tingut en compte en la present relació. —diputat del Braç Militar—, sobre el qual recaigué la pree- Tampoc no ha estat considerada la diputació que Joan II minència pel fet de pertànyer a la família reial. féu nomenar l'any 1470, a Lleida, en la fase final de la guer- Els diputats que foren escollits més d'una vegada aparei- ra civil catalana, i que actua de manera paral·lela a la Dipu- xen distingits tipogràficament en cursiva el segon cap i no- tació escollida pel procediment establert pels braços. més han estat comptats una vegada entre els 126 presidents Pel que fa a l’època contemporània, no han estat recollits de la Generalitat. els personatges imposats al capdavant de la Generalitat pel Com que, inicialment, el nombre de diputats no fou es- Govern espanyol durant la suspensió de l'Estatut i l'empre- table i n'hi hagué diversos per braç, ha estat destacat aquell sonament del president Lluís Companys (1934-36).
    [Show full text]
  • Dante En La Cultura Catalana a L'entorn Del Casal De Barcelona
    Dante en la cultura catalana a l’entorn del Casal de Barcelona (1381-1410/12) Francesc J. Gómez Universitat Autònoma de Barcelona [email protected] http://orcid.org/0000-0003-0250-2277 Received 20/06/2016; accepted 08/09/2016 DOI 10.7203/MCLM.3.8433 Dante in Catalan culture around the House of Barcelona (1381-1410/12) Abstract This article analyzes in a historical context the earliest evidences of Dante’s influence on Catalan culture during the reigns of Kings Peter IV, John I and Martin of Aragon, until the interregnum (1410-12) and the change of dynasty resulting from the Compromise of Caspe (1412). French courts, Avignon papal curia and the close personal, political and dynastic ties between the kingdoms of Sicily and Aragon constitute the background on which this paper studies the many echoes of Dante —from the Commedia, from the commentaries on Dante and from the so-called silloge boccaccesca— to be found around the chancellery and the court of Aragon: specifically, in Bernat Metge’s Llibre de Fortuna e Prudència (1381) and Lo somni (c. 1398); in Andreu Febrer’s, Gilabert de Pròixida’s and Melcior de Gualbes’ poetry; in one letter from Martin of Aragon (1408), and in Felip de Malla’s early predication (1411, 1413). Keywords Dante Alighieri; Dante in Catalan culture; Anselm Turmeda; Bernat Metge; Felip de Malla; Antipope Benedict XIII; King Martin of Aragon; Andreu Febrer; Gilabert de Pròixida; Melcior de Gualbes; Christine de Pizan and Dante; Dante in Sicily. Magnificat Cultura i Literatura Medievals 3, 2016, 161-198. http://ojs.uv.es/index.php/MCLM ISSN 2386-8295 162 Gómez, “Dante en la cultura catalana a l’entorn del Casal de Barcelona” resum L’article analitza en un context històric les primeres mostres d’influència de Dante en la cultura catalana durant els regnats de Pere el Cerimoniós, Joan I i Martí l’Humà, fins a l’interregne (1410-12) i el canvi de dinastia resultant del Compromís de Casp (1412).
    [Show full text]
  • Els Noms Més Comuns Dels Presidents De La Generalitat De Pasqual, José, Artur I Carles Només N'hi Ha Un Entre 130 Des De 1359, I Cap Dona
    Política | J.M.O. | Actualitzat el 13/01/2016 a les 12:22 Els noms més comuns dels presidents de la Generalitat De Pasqual, José, Artur i Carles només n'hi ha un entre 130 des de 1359, i cap dona Francesc Macià proclama la república Foto: Arxiu ND La Generalitat és el nom popular d'un organisme polític existent des de l'època baix medieval, la Diputació del General de Catalunya. Des del segle XIV fins avui ha tingut 130 presidents. En essència, era una estructura de govern dependent de les Corts catalanes, assemblea parlamentària que representava el general del país. Rànking dels noms més habituals Francesc (13) Joan (11) -més un Juan- Miquel (10) Pere (9) Jaume (8) Josep (7) -més un Jose- Bernat (5) Els 130 presidents 1.Berenguer de Cruïlles. 1359-1362 2.Romeu Sescomes. 1363-1364 i 1375-1376 3.Ramon Gener. 1364-1365 i 1379-1380 4.Bernat Vallès. 1365-1367 5.Joan I d'Empúries. 1376 6.Guillem de Guimerà. 1376-1377 7.Galceran de Besora. 1377-1378 8.Felip d'Anglesola. 1380 9.Pere Santamans. 1381-1383 10.Arnau Descolomer. 1384-1389 https://www.naciodigital.cat/lleida/noticia/16147/noms-mes-comuns-dels-presidents-generalitat Pagina 1 de 4 11.Miquel de Santjoan. 1389-1396 12.Alfons de Tous. 1396-1413 13.Marc de Vilalba. 1413-1416 i 1431-1434 14.Andreu Bertran. 1416-1419 15.Joan Desgarrigues. 1419-1422 16.Dalmau de Cartellà. 1422-1425 17.Felip de Malla. 1425-1428 18.Domènec Ram. 1428-1431 19. Pere de Palou. 1434-1437 20.Pere de Darnius.
    [Show full text]
  • Bibliografia D'eva Serra I Puig
    Bibliografia d’Eva Serra i Puig Aquesta bibliografia d’Eva Serra va començar a gestar-se com a tribut i homenat- ge en el moment de la seva jubilació. Ella —com a investigadora i com a docent— tenia una presència habitual en el món de les biblioteques i dels arxius. Creiem parlar en nom de tots els professionals que la vam tractar quan diem que era una usuària respectada i estimada que, sense exigències ni prepotència, sinó des de la més gran modèstia i discreció, procurava sempre ajudar. No era d’estranyar, doncs, que de vegades ens alertés sobre possibles buits o equivocacions en els ca- tàlegs i inventaris, compartint així amb nosaltres els seus coneixements. Per a unes bibliotecàries, quina millor manera d’homenatjar la seva mestra i amiga que compilar-ne la bibliografia? El projecte, però, es va anar ajornant i la desgràcia va voler que la salut de l’Eva empitjorés ràpidament. Per això, quan se’ns va oferir l’oportunitat d’integrar el recull en aquesta publicació, coordinada per la Univer- sitat de Barcelona i l’Institut d’Estudis Catalans, vam pensar que era la millor for- ma de contribuir al reconeixement i a l’homenatge que li devíem. El recull de publicacions d’Eva Serra és un retrat de la seva obra, i, en el fons, d’ella mateixa: hi veiem els seus interessos temàtics, metodològics, la seva impli- cació en obres col·lectives i el seu paper actiu en la difusió de la història, així com la seva generositat en la col·laboració, assídua, en publicacions extraacadèmiques.
    [Show full text]
  • Els Certàmens Literaris a Barcelona, Segles XIV-XVIII Albert Rossich
    View metadata, citation and similar papers at core.ac.uk brought to you by CORE provided by Revistes Catalanes amb Accés Obert Els certàmens literaris a Barcelona, segles XIV-XVIII Albert Rossich No es pot parlar dels certàmens barcelonins de l’Edat Moderna sense fer re- ferència als inicis d’aquesta festa, a la darreria del segle XIV.1 I és que, a pesar dels canvis que el pas del temps comporta, un fil conductor uneix totes aquestes manifestacions literàries amb el record d’uns orígens que d’una o altra manera perviuen. Certament, a mitjan segle XV, amb el pas de l’occità trobadoresc al ca- talà, el model de llengua poètica canviarà; a la darreria del XV, el tema religiós i moral substituirà les poesies amoroses de ressons trobadorescos; el plurilingüis- me i, a l’últim, el predomini del castellà s’acabaran imposant en el segle XVI; a l’època del barroc, una gran varietat d’estils, formes i temàtiques hi tindran en- trada tumultuosa; alhora, una pluralitat de manifestacions artístiques hi conflui- ran, contribuint amb aquesta amalgama de celebracions diverses a l’espectacu- laritat d’unes festes desmesurades. Tot això és veritat; però, com no podia ser altrament, cada modificació es fa sobre la base del lligam amb un estadi anterior. Barcelona Quaderns d’Història, 9 (2003) Desenvolupar això, ara, ens portaria una mica lluny.2 El que em proposo fer a continuació és tan sols un repàs de la història dels certàmens literaris a Barcelo- na fins a l’entrada de l’època contemporània. Com és ben sabut, el rei Joan I, l’Amador de la Gentilesa, va fundar l’any 1393 un concurs de poesia en llengua vulgar (que «gaya vel gaudiosa, et alio nomine 1.
    [Show full text]
  • Agusti Trilla I Alcover I La Maçoneria a Cervera
    Ramon Maria Xuclà Comas Agusti Trilla i Alcover i la maçoneria Miscel·làniaa Cervera Cerverina 21 (2011) 37-7837 Agusti Trilla i Alcover i la maçoneria a Cervera Ramon Maria Xuclà Comas* Advocat Resum Abstract Dins dels moviments progressistes i Among the progressive and leftist d’esquerres cerverins, la maçoneria hi va movements in Cervera, freemasonry was voler tenir un paper clarament influent i clearly wanting to play an influential character protagonista, com ho demostra el fet que as evidenced by the fact that the creator l’impulsor i fundador de la lògia cerverina and founder of the lodge “Discreción”, Discreción, l’advocat Agustí Trilla, va the lawyer Agustí Trilla, militated in the militar en el republicanisme polític i va republican local politics and participated participar en diferents moviments socials in various social catalan movements on catalans de primera línia; al temps, es va the front line as the same time he was relacionar amb els principal líders polítics related to the catalan republican political republicans catalans de l’època. De fet, leaders of the period. In fact, he drove the va impulsar la maçoneria a Cervera dins masonry within Cervera’s republicanism: del republicanisme cerverí. La majoria most, if not all masons of Cervera, were de maçons cerverins, si no tots, eren republicans. Therefore, it is claimed that republicans. Per tant, es va pretendre que la freemasonry was something more in Cervera maçoneria fos a Cervera quelcom més dins within the leftist movement, although the els moviments d’esquerres, si bé la falta lack of willingness of Republican leaders, de disposició dels republicans cerverins like Domènec Puigredon, who was never capdavanters, com Domènec Puigredon, affiliated with freemasonry, and the fact que mai va estar afiliat a la maçoneria, i that Agustí Trilla was living in Barcelona, el fet de residir a Barcelona Agustí Trilla, made impossible and greatly hinder for the van fer impossible i van dificultar en gran masonry to had a role in Cervera’s politics.
    [Show full text]
  • El Segon Llibre Del Memorial Del Pecador Remut De Felip De Malla
    EL SEGON LLIBRE DEL MEMORIAL DEL PECADOR REMUT DE FELIP DE MALLA Josep Izquierdo Universitat de València Correspondència: c/ Mestre Sanchis Alminyano 2, 11, 46900 Torrent (València), tf: 648 976 532 [email protected] Resum Aquest article conté una lectura biogràfica i genèrica del segon llibre del Me- morial del pecador remut de Felip de Malla (1378?-1431), conservat en ma- nuscrit únic i incomplet a l’Arxiu de la Catedral de València. L’objectiu és tenir una visió de conjunt de l’obra, el primer llibre de la qual ja fou editat a Els Nostres Clàssics, i integrar les noves dades que aporta el segon llibre amb les que ja coneixíem. Ara sabem que Felip de Malla es magistrà en Arts a París, sota el mestratge de Jacques de Nouvion, membre del cercle humanís- tic francès vinculat al Collège de Navarre que inclou també Clamanges i Montreuil, i que el seu mestre en Teologia fou el canceller de la Universitat de París Jean Gerson, l’intel·lectual més destacat d’aquest cercle. I, a més, fou company del destacat hussita Jeroni de Praga. Pel que fa al contingut de l’obra, és un tractat d’exegesi literal i moral sobre la passió i mort de Jesucrist prenent com a base l’evangeli de Mateu, fortament influït des del punt de vista genèric i teològic pel mestratge de Gerson. En l’economia de l’obra, la segona part construeix els fonaments teològics que sostindran una primera part «artitzada», que és la que coneixíem fins ara, amb una concepció de la teologia com a indagació en el text bíblic que suposa un retorn a les fonts anteriors a la sistematització especulativa que s’inicia a la segona meitat del xii i al xiii, que Felip de Malla tampoc no rebutja.
    [Show full text]
  • HISTORIC CURIOSITIES 1. the Streets of Barcelona 2. the Charms
    INDEX HISTORIC CURIOSITIES 1. The streets of Barcelona 2. The charms and hidden corners of Barcelona 2.1. La Rambla 2.1.1. Rambla de Canaletes 2.1.2. Rambla dels Estudis 2.1.3. Rambla de les Flors 2.1.4. Rambla dels Caputxins 2.1.5. Rambla de Santa Mònica 2.2. Gothic Quarter 2.3. La Ribera 2.4. El Raval 2.5. The Eixample LITERARY CURIOSITIES Don Quixote in Barcelona HISTORIC ESTABLISHMENTS 1. Theatres, cafés and entertainments 2. Restaurants and hotels 3. Shops FILMS * Texts written by Mireia Tubau, tourist guide of Catalonia. 1 HISTORIC CURIOSITIES 1. THE STREETS OF BARCELONA Initially, Barcelona’s streets had no names. The city’s population was so small that almost everybody knew one another, and when people asked you for an address, all you had to say was that the person they were looking for lived in the house opposite, the house next door or three doors down. Barcelona didn’t pass the 164,000-inhabitant mark until 1850, so this gives us an idea of how low the population was at that time. In the old days, humble dwellings had no signs to identify them. However, the mansions of the nobility would display their shields on their façades, some of which can still be seen today. Tradesmen also carved the emblems of their particular profession on the lintels of their front doors; these usually consisted of the characteristic tool or tools of their trades. • Relief carvings of shoes and a lion representing Saint Mark, the patron saint of shoemakers, can still be seen between the windows on the façade of the Museu del Calçat (Footwear Museum), in the Plaça de Sant Felip Neri.
    [Show full text]
  • Publlcacio DE L'arxiu MUNICIPAL DE LLAGOSTERA
    PUBLlCACIO DE L'ARXIU MUNICIPAL DE LLAGOSTERA ANY 19941 NÚM 10 Exerrplar gratuli CR~NICA RAMON BRUGULAT i PAGÈS Els noms dels carrers: dedicacion~ iorigen~ a idea de fer aquest petit treball sobre "Els noms dels carrers: dedica­ cions i orÍ­ gens" va néi­ xer fa molt de temps, en vo­ ler saber per què el meu carrer es deia Carrer Campro­ don, uns explicaven que era dedicat a un músic, els altres al poble del Ripollès ..., la veritat és que ningú no ho sabia exactament. Al carn:r Smtia¡o Rldifiol ea CODIerVava fins r. poc l'antic nom pintat .1. ptel. Pom CuiDo AMI... De documentació per saber els origens i els canvis de noms que han sofert els amb què és conegut popular­ Municipal és l'acta del Ple de carrers de Llagostera n'hi ha ment, però que no té relació l'Ajuntament del dia 16de ge­ molta, per això el present amb el nom oficial ner de 1854, diu textualment: treball està limitat als carrers PRIMER NOM OFICIAL: "... atendiendo que en la que avui formen el nucli És la primera referència que presente villa se han cons­ antic i l'eixample i en queden s'ha trobat del nom del carrer truido nuevas cal/es de algun fora les noves zones de amb la data de l'aprovació pel tiempo a esta parte sin que creixement urbanitzades a Ple de l'Ajuntament tengan otro nombre que el partir dels anys 60 com Cal CANVIS: Relació dels dife­ que vulgarmente le dan los Curt, Mas Sec ..
    [Show full text]