DILLUNS 21 MAIG 2018 No faces de la teua ignorància un argument Joan Fuster DE BERENGUER DE CRUÏLLES A QUIM TORRA. ELS 131 PRESIDENTS DE LA GENERALITAT ESPECIAL VILAWEB PAPER 2 REPORTATGE 1/9 vilaweb.cat Dilluns 21 maig 2018 SIGNATURES VEUS ACTUALITAT 24H espanyol es va fer abans, quan La llista dels REDACCIÓ es reconegué el president Ta- rradellas, que ho era des del cent trenta-un uim Torra i Pla és el 1954. 131è president de la Generalitat de Cata- Llista completa dels cent presidents de la lunya. Un diputat de trenta-un presidents: Ciutadans va arribar a 1.Berenguer de Cruïlles Qdir al congrés espanyol que (1359-1362): fou bisbe de Gi- Generalitat de no es creia que n’hi hagués rona (1349–1362) i el primer 131, intentant ridiculitzar la president de la Generalitat de Catalunya institució. Catalunya, nomenat per les Però la llista que el des- Corts de Cervera. menteix és molt contundent. Presidents Només sis han estat escollits El primer president fou Be- 2.Romeu Sescomes (1363- renguer de Cruïlles, investit el 1364 i 1375-1376): polític i després de l’aprovació de la darrera 1359. En la llista adjunta hi ha eclesiàstic, membre de la fa- constitució espanyola · Berenguer de els noms dels cent trenta-un mília Sescomes de Puig-reig, Cruïlles en va ser el primer presidents de la Generalitat, nebot de l’arquebisbe Arnau que han exercit el càrrec des Sescomes. També fou bisbe d’aleshores. Només els sis de Lleida des del 1361. darrers han ocupat la pre- sidència mentre era vigent 3.Ramon Gener (1364-1365): la constitució espanyola del canonge de la Seu d’Urgell i 1978. I, de fet, la restaura- rector de Sant Andreu de Pa- ció de la Generalitat com a lomar, a Barcelona. S’estima organisme oficial de l’estat que va morir el 1388. Placa en honor de Berenguer de Cruïlles, primer president de la Generalitat, al Palau. VW 3 REPORTATGE 2/9 vilaweb.cat Dilluns 21 maig 2018 SIGNATURES VEUS ACTUALITAT 24H nonge de la seu de Barcelona. el 1423, almoiner de la seu El juny del 1396 s’absenta de d’Elna el 1423 i ardiaca major Barcelona per preparar una de la seu de Barcelona del ambaixada del rei Martí al 1424 al 1431. papa Gregori IX. 18. Domènec Ram (1428- 12. Alfons de Tous (1396- 1431): va ser bisbe d’Osca, 1413): president en substi- bisbe de Lleida, arquebisbe de tució de Miquel de Santjoan, Tarragona i cardenal. que no va tornar a residir a Catalunya. 19. Pere de Palou (1434- 1437): canonge de la seu de 13.Marc de Vilalba (1413- Barcelona del 1412 ençà, par- 1416): va ser prior del Mo- ticipà com a procurador a les nestir de Montserrat, abat del Corts Catalanes del 1431, 1436 Monestir de Ripoll i el primer i 1440. El 1432 va ser rector de abat independent de Montse- Santa Maria del Mar. rrat, prerrogativa obtinguda del papa cismàtic Benet XIII. 20. Pere de Darnius (1437- Relleu de Berenguer de Cruïlles a la catedral de Girona. 1440): va ser canonge i sa- 14. Andreu Bertran (1416- gristà major de la catedral WIKIMEDIA COMMONS 1419): nat a València, bon co- de Girona. Va representar, neixedor de l’àrab i de l’he- com a procurador, al bisbe de breu, hi ha qui pensa que va Girona a les Corts Catalanes 4. Bernat Vallès (1365): va arribaria al càrrec d’abat i hi ser un jueu convers durant el entre 1414 i 1436. Més tard fou ser president de la Generalitat restaria fins que es va morir, pogrom de 1391. Seguidor del canonge de la catedral d’Elna. de Catalunya sota el mandat el 1383. papa Benet XIII, en rep una de Pere III el Cerimoniós. Era protecció que el portarà de la 21. Antoni d’Avinyó i de canonge de Barcelona i rector 8.Felip d’Anglesola (1380): rectoria de Torrent (València) Moles (1440-1443): va pros- de Santa Maria de Badalona i fill dels senyors d’Anglesola, a canonge de la ciutat i almoi- seguir la carrera eclesiàstica de Sant Pere Pescador. havia tingut una bona edu- ner papal. i va ser prior de Sant Quin- cació. Abans de ser nomenat tí de Mediona, procurador 5. Joan I d’Empúries (1376): diputat havia format part de 15. Joan Desgarrigues de l’abat de Santa Maria de anomenat ‘el vell’. Comte la comissió reorganitzadora (1419-1422): fou un perso- Ripoll, abat de Santa Maria d’Empúries. de la Generalitat l’any 1378. natge originari del Rosselló d’Arles i, des del 6 de març que havia professat a l’Orde de 1440, abat del Monestir 6.Guillem de Guimerà 9.Pere Santamans (1381- de l’Hospital de Sant Joan de de Montserrat, successor de (1376-1377): fou comana- 1383): doctor en teologia, Jerusalem, de la qual havia Marc de Villalba. dor de la batllia d’Amposta havia estat procurador del arribat a ocupar el càrrec de el 1333, de la de Villel el 1335, bisbe Pere Planella a Elna i comanador del Mas Déu, la 22.Jaume de Cardona i de de Montsó el 1337, d’Horta el el va representar al bisbat de casa mare del Rosselló. Gandia (1443-1446): par- 1349, procurador dels frares Barcelona, del qual va arribar ticipà en la canonització de de la castellania d’Amposta a ser vicari general. 16. Dalmau de Cartellà Sant Vicent Ferrer. Fou tam- davant el mestre de Rodes (1422-1425): fill de família bé referendari apostòlic del vers el 1351, comanador de 10. Arnau Descolomer (1384- noble originària del castell papa, administrador perpetu Tortosa i de Granyena el 1359 1389): va ser prevere del capí- de Cartellà (actual municipi de l’abadia de Santa Maria de al 1366 fins que la canvià per tol de Girona i, del 1385 ençà, de Sant Gregori), va iniciar la Solsona, canonge i ardiaca de la de Barberà. paborde de l’administració de carrera eclesiàstica a Santa Barcelona. Castelló d’Empúries. Maria d’Amer d’on va arribar 7.Galceran de Besora (1377- a ser abat en 1403. 23. Pero Ximénez de Urrea 1378): era almoiner del mo- 11. Miquel de Santjoan (1446-1449): va començar la nestir de Ripoll quan va ser (1389-1396): va ser ardiaca 17.Felip de Malla (1425- carrera eclesiàstica com a ca- nomenat diputat. Més tard de Girona i del 1392 ençà, ca- 1428): canonge degà d’Osca nonge i tresorer de la catedral 4 REPORTATGE 3/9 vilaweb.cat Dilluns 21 maig 2018 SIGNATURES VEUS ACTUALITAT 24H de Tarragona. Ho deixà per 27. Antoni Pere Ferrer sospitós de defecció i alhora ser canonge i prior a la de Sa- (1458-1461): políticament aliat. ragossa. El 24 de juny de 1445 va estar al costat del Príncep fou nomenat arquebisbe de de Viana en la pugna amb el 32. Joan Maurici de Ri- Tarragona (sense haver-ho seu pare, el rei Joan II. Quan bes (1473-1476): abat de la 2. Romeu Sescomes estat mai), càrrec al qual va aquest enfrontament esdevé canònica de Santa Maria de (1363-1364 i 1375- succeir al també president de la guerra civil catalana, es la Real (1467-1488), va passar 1376): polític i la Generalitat Domènec Ram i manté al costat de la Genera- una llarga temporada fora del eclesiàstic, membre Lanaja, gràcies al pes adquirit litat i en contra del rei. monestir a partir del 1477, per la seva família després del probablement a causa de les de la família Compromís de Casp. Ostentà 28. Manuel de Montsuar invasions franceses. Sescomes de Puig- la màxima autoritat eclesiàs- (1461-1464): es manifestà reig, nebot de tica fins a la seva mort. antijoanista i defensa la causa 33. Miquel Delgado (1476- l’arquebisbe Arnau de Carles de Viana, contra les 1478): l’actuació de Miquel Sescomes. 24. Bertran Samasó (1449- pressions de Pero Ximénez de Delgado a la guerra civil cata- 1452): durant el seu mandat Urrea, entre més. El príncep lana en la posició d’abat va ser es regulen aspectes salarials mor prematurament el 23 de canviant. Tot i la relació amb dels treballadors de la insti- setembre de 1461. El 25 d’abril el rei, havia estat del costat 16. Dalmau de tució, com la limitació de fer de 1462 se salvà d’un complot de la Generalitat quan el 2 Cartellà (1422- encàrrecs a tercers acordant de la Busca barcelonina per a de desembre de 1460 fou de- 1425): fill de família un salari diferent de l’esti- detenir als diputats. S’inicia tingut Carles de Viana. Havia pulat per les Corts. També es la guerra civil catalana. format part de la comissió que noble originària del dóna preferència a la realitza- en demanava l’alliberament castell de Cartellà ció de feines a ‘qui està a sou 29. Francesc Colom (1464- al rei el 1461. (actual municipi de del General’ abans d’encarre- 1467): participà el 1462 en el Sant Gregori) gar-los a un tercer i es limita procés contra els líders bus- 34. Pere Joan Llobera (1478- la mobilitat dels diputats i caires que acabà amb l’exe- 1479): monjo sagristà de Sant oïdors per no pagar dietes cució de Pere Destorrent, Joan de les Abadesses, fou excessives. Francesc Pallarès, Bernat escollit president de la Ge- Turró, Martí Solzina i Joan neralitat de Catalunya el 15 de 25. Bernat Guillem Samasó de Mitjavila el 19 de maig de desembre de 1478, càrrec que (1452-1455): probablement 1462, un dels detonants que ostentà entre els anys 1478 i era l’oncle del seu predeces- faran esclatar la guerra civil 1479 en substitució de Miquel sor, qui li va assegurar el lloc catalana.