0924 Cat Hist Rev 3 Anglès.Indd
Total Page:16
File Type:pdf, Size:1020Kb
Load more
Recommended publications
-
The University of Chicago Constantinople in The
THE UNIVERSITY OF CHICAGO CONSTANTINOPLE IN THE IBERIAN IMAGINATION: 1400-1650 A DISSERTATION SUBMITTED TO THE FACULTY OF THE DIVISION OF THE HUMANITIES IN CANDIDACY FOR THE DEGREE OF DOCTOR OF PHILOSOPHY DEPARTMENT OF ROMANCE LANGUAGES AND LITERATURES BY DAVID M. REHER CHICAGO, ILLINOIS AUGUST 2020 Copyright 2020 by David M. Reher ii Contents List of Figures .............................................................................................................................................. v Acknowledgements .................................................................................................................................... vi Abstract ...................................................................................................................................................... vii Introduction ................................................................................................................................................. 1 Thesis ........................................................................................................................................................ 3 Turcica in the Spanish Golden Age........................................................................................................... 5 Orientalism and the Ottomans ................................................................................................................ 10 Critical framework ................................................................................................................................. -
Faventia 001-006 4/3/98 10:45 Página 4
Index Faventia 001-006 4/3/98 10:45 Página 4 Índex, volums 1-19, 1979-1997, ISSN 0210-7570 FAVENTIA Índex Volums 1 al 19 1979-1997 Universitat Autònoma de Barcelona Servei de Publicacions Bellaterra, 1998 Index Faventia 001-006 4/3/98 10:45 Página 2 DADES CATALOGRÀFIQUES RECOMANADES PEL SERVEI DE BIBLIOTEQUES DE LA UNIVERSITAT AUTÒNOMA DE BARCELONA Faventia Faventia / Universitat Autònoma de Barcelona. Facultat de Lletres. Departament de Clàssiques ; dir. M. Mayer. — Núm. 1/1 (1979)- . — Bellaterra [Barcelona] : Universitat Autònoma de Barcelona. Servei de Publicacions, 1979- . — 22 cm Semestral ISSN 0210-7570 I. Universitat Autònoma de Barcelona 1. Filologia Clàssica — Revistes 807 Directora Intercanvi Maria José Pena Universitat Autònoma de Barcelona Servei de Biblioteques Consell de redacció Secció d'Intercanvi de Publicacions M. Balasch, P.Ll. Cano, J. Carbonell, J. Cors, 08193 Bellaterra (Barcelona). Spain F.J. Cuartero, J. Fortes, J. Gómez Pallarès, Tel. (93) 581 11 93 J. Martínez, J. Medina, M.A. Mundó, G. Puigvert, R.A. Santiago, C. Varias, Coberta P. Villalba Loni Geest & Tone Høverstad Consell Assessor Edició i impressió G. Alföldy (Heidelberg), V. Bejarano Universitat Autònoma de Barcelona (Barcelona), W. Berschin (Heidelberg), Servei de Publicacions J. Chadwick (Cambridge), M.H. Crawford 08193 Bellaterra (Barcelona). Spain (Londres), T. Palaima (Austin), Tel. (93) 581 15 96. Fax (93) 581 20 00 A.U. Stylow (Munic) ISSN 0210-7570 Redacció Dipòsit legal: B. 18424-1979 Universitat Autònoma de Barcelona Imprès a Espanya. Printed in Spain Departament de Ciències de l’Antiguitat i de l’Edat Mitjana Facultat de Lletres Imprès en paper ecològic 08193 Bellaterra (Barcelona). -
DILLUNS 21 MAIG 2018 No Faces De La Teua Ignorància Un Argument Joan Fuster
DILLUNS 21 MAIG 2018 No faces de la teua ignorància un argument Joan Fuster DE BERENGUER DE CRUÏLLES A QUIM TORRA. ELS 131 PRESIDENTS DE LA GENERALITAT ESPECIAL VILAWEB PAPER 2 REPORTATGE 1/9 vilaweb.cat Dilluns 21 maig 2018 SIGNATURES VEUS ACTUALITAT 24H espanyol es va fer abans, quan La llista dels REDACCIÓ es reconegué el president Ta- rradellas, que ho era des del cent trenta-un uim Torra i Pla és el 1954. 131è president de la Generalitat de Cata- Llista completa dels cent presidents de la lunya. Un diputat de trenta-un presidents: Ciutadans va arribar a 1.Berenguer de Cruïlles Qdir al congrés espanyol que (1359-1362): fou bisbe de Gi- Generalitat de no es creia que n’hi hagués rona (1349–1362) i el primer 131, intentant ridiculitzar la president de la Generalitat de Catalunya institució. Catalunya, nomenat per les Però la llista que el des- Corts de Cervera. menteix és molt contundent. Presidents Només sis han estat escollits El primer president fou Be- 2.Romeu Sescomes (1363- renguer de Cruïlles, investit el 1364 i 1375-1376): polític i després de l’aprovació de la darrera 1359. En la llista adjunta hi ha eclesiàstic, membre de la fa- constitució espanyola · Berenguer de els noms dels cent trenta-un mília Sescomes de Puig-reig, Cruïlles en va ser el primer presidents de la Generalitat, nebot de l’arquebisbe Arnau que han exercit el càrrec des Sescomes. També fou bisbe d’aleshores. Només els sis de Lleida des del 1361. darrers han ocupat la pre- sidència mentre era vigent 3.Ramon Gener (1364-1365): la constitució espanyola del canonge de la Seu d’Urgell i 1978. -
Tirant, 18 (2015), Pp
Tirant, 18 (2015), pp. 399-402 ISSN: 1579-7422 More about “Tirant lo Blanc”. From the sources to the tradition / Més sobre el “Tirant lo Blanc”. De les fonts a la tradició, edited by Anna Maria Babbi and Vicent Josep Escartí, Amsterdam, John Benjamins, 2015, 173 pp. Silvia Millán (Universitat de València) The articles in this volume, edited by Anna Maria Babbi and Vicent Josep Escartí (Uni- versità degli Studi di Verona and Universitat de València – Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, respectively), highlight the fact that the chivalric novel Tirant lo Blanc –written in Valencia by Joanot Martorell in the 15th century and translated into Italian in the 16th century– keeps being relevant in both the Italian and the Iberian Peninsulas, so closely related in past and present. The knight Joanot Martorell wrote a classic of universal literature despite the fact that he belonged to a minority culture. Nowadays, after having been translated into numerous langua- ges, it is studied in many European and American universities and provokes great interest among researchers, as proven by the contributions included in this book. Cecilia Cantalupi, in “A Petrarchan source of Tirant lo Blanc. The letterFamiliare XII 2 and its Catalan tradition” (pp. 1–16), explains how chapter cxliii of the Catalan novel relates to Ab- dallah Salomon’s didactic speech to the protagonist, Tirant. It is a faithful adaptation of the Latin letter Fam. xii 2 written by Petrarch in 1352 and sent by him from Avignon to Niccolò Acciaiuoli. The letter was first translated into Catalan at the beginning of the 15th century. -
ISO 639-3 New Code Request
ISO 639-3 Registration Authority Request for New Language Code Element in ISO 639-3 This form is to be used in conjunction with a “Request for Change to ISO 639-3 Language Code” form Date: 2007-3-29 Name of Primary Requester: Real Acadèmia de Cultura Valenciana (Royal Academy of Valencian Culture) - (RACV) 1- (RACV) it is an organization with more than 90 years of history. It is a Public Foundation created by the Provincial Govern and the council of Valencia in the year 1915 aimed to the scientific study and to the valencian language and autochthon culture spreading. Nowadays it has 14 different departments: Valencian Language and Literature, Valencian Humanities and Sciences, Economy, Ethnography and Popular Culture, Iberian Studies, Gastronomy, Enology, Oil culture, Genealogy and Heraldry, History, Musicology, Artistic Heritage, Prehistory and Archaeology, Publications, Valencian Art and Valencian Literature in Spanish and Latin Language. 2- The meeting point of RACV is since 1917 “La Lonja de la Seda de Valencia” from Valencia City declared by UNESCO world heritage site in 1996, owing to this, RACV has its own building in “Avellanes” street in the same city. 3- The most important last XX century valencian intellectual celebrities have been unquestionably associated to this institution, originally created as Centre de Cultura Valenciana, in 1978 the name was changed to the one of Academia de Cultura Valenciana and in 1991 his majesty the King of Spain, Juan Carlos I, conceded the title of Royal. Doctors, writers, poets, historians, and general scientists are the membership of RACV as Teodor Llorente, Nicolau Primitiu, Lluís Fullana, Almela I Vives or Xavier Casp, amongst others. -
Presidències I Presidents De La Generalitat De Catalunya
Presidències i presidents de la Generalitat de Catalunya La relació cronològica adjunta recull, per a les èpoques me- Braç Eclesiàstic escollits a la Cort del 1359. A partir de la dieval i moderna, els noms dels diputats que, per raó del seu Cort iniciada a Montsó el 1362, a més, el diputat del Braç rang, tingueren preeminència protocol·lària per damunt Eclesiàstic considerat preeminent passa a residir a Barce- dels altres diputats, fet que amb freqüència els dugué a pre- lona. sidir els actes i a encapçalar els documents de la Diputació El període de regència de 1367-75, fruit de la resolució de del General. Per aquesta causa es tracta sempre de diputats la Cort de Vilafranca de suspendre els diputats residents a del Braç Eclesiàstic, a excepció del cas de Joan I d'Empúries Barcelona, no ha estat tingut en compte en la present relació. —diputat del Braç Militar—, sobre el qual recaigué la pree- Tampoc no ha estat considerada la diputació que Joan II minència pel fet de pertànyer a la família reial. féu nomenar l'any 1470, a Lleida, en la fase final de la guer- Els diputats que foren escollits més d'una vegada aparei- ra civil catalana, i que actua de manera paral·lela a la Dipu- xen distingits tipogràficament en cursiva el segon cap i no- tació escollida pel procediment establert pels braços. més han estat comptats una vegada entre els 126 presidents Pel que fa a l’època contemporània, no han estat recollits de la Generalitat. els personatges imposats al capdavant de la Generalitat pel Com que, inicialment, el nombre de diputats no fou es- Govern espanyol durant la suspensió de l'Estatut i l'empre- table i n'hi hagué diversos per braç, ha estat destacat aquell sonament del president Lluís Companys (1934-36). -
European Chivalry in the 1490S
Comparative Civilizations Review Volume 26 Number 26 Spring 1992 Article 4 4-1-1992 European Chivalry in the 1490s Jennifer R. Goodman Texas A&M University Follow this and additional works at: https://scholarsarchive.byu.edu/ccr Recommended Citation Goodman, Jennifer R. (1992) "European Chivalry in the 1490s," Comparative Civilizations Review: Vol. 26 : No. 26 , Article 4. Available at: https://scholarsarchive.byu.edu/ccr/vol26/iss26/4 This Article is brought to you for free and open access by the Journals at BYU ScholarsArchive. It has been accepted for inclusion in Comparative Civilizations Review by an authorized editor of BYU ScholarsArchive. For more information, please contact [email protected], [email protected]. Goodman: European Chivalry in the 1490s EUROPEAN CHIVALRY IN THE 1490S JENNIFER R. GOODMAN This paper calls to remembrance an older world of the 1490s, one not often revisted by students of the Age of Discovery. This excursion offers a new path towards the better understanding of the Europeans of the fifteenth and sixteenth centuries through the reexamination of the international chivalric culture of christian Europe. In the case of chivalry, pejorative judgement has distracted us from a striking process of creative adaptation. This paper's first goal is to give some idea of the atmosphere of the decade, of the pervasiveness of this chivalric element. Chiv- alry functioned as a medium for international understanding and communication, a common social, cultural, political, and even re- ligious language. It also provided an arena of competition be- tween individuals and groups. This study stresses the interna- tional character of this literature, and of this European chivalric ideology, with, of course, important national variations. -
Dante En La Cultura Catalana a L'entorn Del Casal De Barcelona
Dante en la cultura catalana a l’entorn del Casal de Barcelona (1381-1410/12) Francesc J. Gómez Universitat Autònoma de Barcelona [email protected] http://orcid.org/0000-0003-0250-2277 Received 20/06/2016; accepted 08/09/2016 DOI 10.7203/MCLM.3.8433 Dante in Catalan culture around the House of Barcelona (1381-1410/12) Abstract This article analyzes in a historical context the earliest evidences of Dante’s influence on Catalan culture during the reigns of Kings Peter IV, John I and Martin of Aragon, until the interregnum (1410-12) and the change of dynasty resulting from the Compromise of Caspe (1412). French courts, Avignon papal curia and the close personal, political and dynastic ties between the kingdoms of Sicily and Aragon constitute the background on which this paper studies the many echoes of Dante —from the Commedia, from the commentaries on Dante and from the so-called silloge boccaccesca— to be found around the chancellery and the court of Aragon: specifically, in Bernat Metge’s Llibre de Fortuna e Prudència (1381) and Lo somni (c. 1398); in Andreu Febrer’s, Gilabert de Pròixida’s and Melcior de Gualbes’ poetry; in one letter from Martin of Aragon (1408), and in Felip de Malla’s early predication (1411, 1413). Keywords Dante Alighieri; Dante in Catalan culture; Anselm Turmeda; Bernat Metge; Felip de Malla; Antipope Benedict XIII; King Martin of Aragon; Andreu Febrer; Gilabert de Pròixida; Melcior de Gualbes; Christine de Pizan and Dante; Dante in Sicily. Magnificat Cultura i Literatura Medievals 3, 2016, 161-198. http://ojs.uv.es/index.php/MCLM ISSN 2386-8295 162 Gómez, “Dante en la cultura catalana a l’entorn del Casal de Barcelona” resum L’article analitza en un context històric les primeres mostres d’influència de Dante en la cultura catalana durant els regnats de Pere el Cerimoniós, Joan I i Martí l’Humà, fins a l’interregne (1410-12) i el canvi de dinastia resultant del Compromís de Casp (1412). -
Els Noms Més Comuns Dels Presidents De La Generalitat De Pasqual, José, Artur I Carles Només N'hi Ha Un Entre 130 Des De 1359, I Cap Dona
Política | J.M.O. | Actualitzat el 13/01/2016 a les 12:22 Els noms més comuns dels presidents de la Generalitat De Pasqual, José, Artur i Carles només n'hi ha un entre 130 des de 1359, i cap dona Francesc Macià proclama la república Foto: Arxiu ND La Generalitat és el nom popular d'un organisme polític existent des de l'època baix medieval, la Diputació del General de Catalunya. Des del segle XIV fins avui ha tingut 130 presidents. En essència, era una estructura de govern dependent de les Corts catalanes, assemblea parlamentària que representava el general del país. Rànking dels noms més habituals Francesc (13) Joan (11) -més un Juan- Miquel (10) Pere (9) Jaume (8) Josep (7) -més un Jose- Bernat (5) Els 130 presidents 1.Berenguer de Cruïlles. 1359-1362 2.Romeu Sescomes. 1363-1364 i 1375-1376 3.Ramon Gener. 1364-1365 i 1379-1380 4.Bernat Vallès. 1365-1367 5.Joan I d'Empúries. 1376 6.Guillem de Guimerà. 1376-1377 7.Galceran de Besora. 1377-1378 8.Felip d'Anglesola. 1380 9.Pere Santamans. 1381-1383 10.Arnau Descolomer. 1384-1389 https://www.naciodigital.cat/lleida/noticia/16147/noms-mes-comuns-dels-presidents-generalitat Pagina 1 de 4 11.Miquel de Santjoan. 1389-1396 12.Alfons de Tous. 1396-1413 13.Marc de Vilalba. 1413-1416 i 1431-1434 14.Andreu Bertran. 1416-1419 15.Joan Desgarrigues. 1419-1422 16.Dalmau de Cartellà. 1422-1425 17.Felip de Malla. 1425-1428 18.Domènec Ram. 1428-1431 19. Pere de Palou. 1434-1437 20.Pere de Darnius. -
Pasiones Bibliográficas
PASIONES BIBLIOGRÁFICAS PASIONES BIBLIOGRÁFICAS Vint anys de la Societat Bibliogràfica Valenciana Jerònima Galés Reservados todos los derechos. No se permite reproducir parte alguna de esta publicación, cualquiera que sea el medio, o formato, empleado, sin permiso previo del autor, o sin citar la procedencia. © De los autores Diseño gráfico: Antoni Paricio Edita: Societat Bibliogràfica Valenciana Jerònima Galés Imprime: Imprenta Romeu ISBN: Depósito legal: Sumario: SOLAZ ALBERT, Rafael Vint anys 7 BÁEZ, Fernando Presentación 9 Estudios CHAMBÓ, Vicente El libro debe superar al árbol 15 CLIMENT MARTÍNEZ, Josep Daniel Nicolau Primitiu Gómez Serrano i els inicis de l’editorial Sicània 22 FERRANDO, Antoni / ESCARTÍ, Vicent Josep Impremta i vida literària a València en el pas del segle XV al XVI 33 GARZÓN, José A. La búsqueda del santo Grial del Ajedrez 49 GOBERNA ORTIZ, Fernando La biblioteca del ilustrado valenciano José Ortiz y Sanz (1739 - 1822) 65 HUGUET, Jesús Impremta i Premsa en el Castelló de l’inici del segle XX 74 HUGUET, Jesús Tirant lo Blanch i els origes de la impremta valenciana 81 HUGUET CHANZÁ, José La fotografía en los libros 86 MUÑOZ FELIU, Miguel C. Bibliofilia y desamortización en la Valencia del siglo XIX 100 PONS ALÓS, Vicente Insigne Decus. Impresores al servicio de la Catedral de Valencia (1665 - 1935) 111 RAMÍREZ ALEDÓN, Germán Las librerias de Vicente Salvá en Londres y París (1825 - 1849) 123 REIG FERRER, Ana Mª Fuentes para el estudio de la imprenta valenciana: El archivo familiar de los Monfort-Rius 136 REUS I BOYD-SWAN, Francesc El sainet valencià 153 RODRIGO MANCHO, Ricardo / PÉREZ PACHECO, Pilar La impremta valenciana de Brusola al voltant de 1814. -
15Th Century Catalan Novel and Prose
2019/2020 15th Century Catalan Novel and Prose Code: 100674 ECTS Credits: 6 Degree Type Year Semester 2500247 Catalan Language and Literature OB 3 1 2501801 Catalan and Spanish OB 3 1 2501902 English and Catalan OB 3 1 Contact Use of Languages Name: Josep Pujol Gómez Principal working language: catalan (cat) Email: [email protected] Some groups entirely in English: No Some groups entirely in Catalan: Yes Some groups entirely in Spanish: No Prerequisites None. Objectives and Contextualisation This subject offers an overview of medieval narrative (chivalric romance and sentimental prose) against the backdrop of European developments in the late middle ages. Focus will be on a minutious reading of Tirant lo Blanc(1464) and one of its main sources (Joan Roís de Corella's mythological writings). Both language analysis and critical interpretation are of paramount importance. The relationship between these texts and the classical tradition (either in the original or in translation) is also examined. At the end of the course, students are expected (a) to have a general knowledge of all relevant authors and genres, (b) to have a good grasp of how a literary tradition is built up, and (c) to be able to produce accurate commentaries on any of the works included in the syllabus after having consulted the relevant bibliography. Competences Catalan Language and Literature Apply concepts, resources and methods to Catalan literature literary analysis taking into account the framework of periodization of Western literary history. Assess how rigorously argued and major trends, authors and most representative works of Catalan literature. Critically analyze Catalan literature in relation to the historical circumstances in which you enroll. -
Tirante El Blanco» En El Gran Teatro De La Caballería
Tirante el Blanco» en el Gran Teatro de la caballería Rafael Beltran Llavador Universitat de València De entre las varias posibilidades que ofrecía, en lo que refiere a su contenido y orientación, la perspectiva de integrar este trabajo sobre Tirante el Blanco en un volumen dedicado a los libros de caballerías hispánicos, he optado por presentar la más cercana a una guía de lectura, en la que pretenderé que confluyan dos vertientes complementarias: la primera, una revisión lineal y descriptiva, muy somera, de algunos de los momentos principales de la obra (que resultará seguramente enojosa a los buenos conocedores de ella, pero tal vez de alguna utilidad —brújula en un mar de casi mil páginas— para el resto); la segunda, una lectura personal, acompañada de comentario crítico, que incida en algunos de los aspectos en los que se ha trabajado recientemente con mayor dedicación o éxito, y también en otros sobre los que, llamativa o extrañamente, no se ha profundizado de manera suficiente o que —siempre desde mi punto de vista— quedan hasta hoy más llamativamente pendientes de abordar. Con todo ello trataré de allanar, sin atajos absurdos, un camino que conduzca hacia la comprensión —que significa revisión permanente— de un libro esencial en la historia de la literatura. La fortuna del texto De la revalorización de Tirante el Blanco durante los últimos años dan buena prueba sus traducciones: contábamos, además de con la castellana de Valladolid, 1511, con una italiana, que tuvo tres impresiones en el siglo XVI y ha sido reeditada recientemente, y con una francesa del siglo XVIII.