NOTÍCIES BIBLIOGRÀFIQUES OBRES GENERALS I BIBLIOGRAFIES Xavier Luna-Batlle, Textos històrics catalans (segles XII al XVIII) (Materials, 69), Barcelona-Be- llaterra, Universitat Autònoma (Departament de Filologia Catalana) 1999, 196 pp. L’objectiu del present aplec és el d’oferir sobretot a l’estudiant d’història de la llengua catalana un conjunt de mostres en prosa de textos no inclosos dins la denominació de ,literaris’; aquests tipus textuals constitueixen l’eix vertebrador del conjunt, estructurat en seccions de textos jurídics i ad- ministratius (tretze mostres), judicials (quatre mostres), religiosos (tres), cròniques (tres), dietaris i memòries, tractats i assaigs (tres), oratòria (dos), cartes (cinc), tractats pràctics (tres) i llibres de cui- na (quatre). Els fragments reprodueixen, àdhuc per fotografia, les respectives edicions, i l’autor en prepara la lectura amb una breu introducció; al final ha ordenat els fragments en seqüència cronolò- gica: hi predominen els del segle XIV amb quinze mostres (193-194). [Em permeto de fer dos sug- geriments: primer, que en el futur, reculls com el que ens ocupa, no comencin el segle XII, ans en l’anterior, l’onzè, amb dues mostres: algun document sencer en què el català ja es veu ben format i puixant darrere una vestidura llatina totalment esquinçada; i un fragment d’un de tants juraments de fidelitat, en el qual el pinyol del compromís és formulat en català: «e no·l decebré...»: tals mos- tres permetrien d’assistir al naixement de la llengua catalana. Segon, és el d’oferir més mostres de ti- pus científic (en forma de traduccions medievals o de llibres d’alquímia), i de teoria política, tant medievals com sobretot del Barroc]. – J. P. E. [15.264 Medieval Iberia. Readings from Christian, Muslim and Jewish Sources. Edited by Olivia Remie Cons- table (The Middle Ages Series), Philadelphia, University of Pennsylvania Press 1997, XVIII i 428 pp. Amb l’objectiu de facilitar l’accés a les diferències i hostilitats entre els pobles de la Península Ibèrica durant l’Edat Mitjana a través dels respectius textos, i alhora manifestar llurs punts de contacte, l’editora ha elaborat un esquema dins el qual ha integrat els següents textos nostres: A Muslim-Christian Treaty. The Treaty of Tudmir (713). Translated from the Arabic by Olivia R. Constable (37-38). Exile of the Cid and his Capture of Valencia (1089-1094). Song of the Cid (ca. 1200). Translated from Castilian by Rita Hamilton (111-117). Two Christian Urban Charters. 2. Charter of Siurana (1153). Translated from Latin by Thomas N. Bisson (125-126). Justice in Cata- lonia. Usatges of Barcelona. Translated fron Latin by Donald Kagay (127-130). Planning for Chris- tian Expansion. The Treaty of Cazola (1178). Translated from Latin by James W. Brodman (162-163). Toward a New Order of Power. B. Statutes of Girona (1188). Translated from Latin by Thomas N. Bisson (167-172). The Christian Conquest of Valencia (1238). A. Jaime I of Aragon (r. 1213-1276). Chronicle. Translated from Catalan by John Forster (209-212); B. Three Charters from the Kingdom of Valencia (1238-1259). Translated from Latin by Robert I. Burns (212-216). A Christian Alliance against Granada (1309-1310). Ramon Muntaner (d. 1336), Chronicle (1325-1328). Translated from Catalan by Anna Goodenough (232-236). Everyday Life in the Crown of Aragon. A. Three Documents from Vic (1101-1269). Translated from Latin by Paul Freed- man (239-241). C. Will of Pere Calafat, Mallorca (1267). Translated from Latin by Larry J. Simon (246-249). The early Career of Ramon Llull (ca. 1311). Translated from Latin by Anthony Bonner (276-279). On Preaching and Conversion. Ramon Llull (ca. 1232-1311), Blanquerna (ca. 1285). Translated from Catalan by A. E. Peers (280-284). Foundation of a Convent of Friars. Foundation of Puigcerdà (1320). Translated from Latin by Jill R. Webster (285-287). Love Lyrics of a Catalan Queen. Queen Violant, E-z ieu am tal que és bo e bell. Translated from Catalan by James J. Wilhelm 770 NOTÍCIES BIBLIOGRÀFIQUES (292-293). Muslim and Christians in Valencia. A Socializing and Violence on Corpus Christi Day (1491). Translated from Catalan by Mark Meyerson (338-340). Confession of a Muslim Prostitute (1491). Translated from Catalan by Mark Meyerson (340-342). Hi ha bibliografia (403-408) i taula única d’antropònims i de topònims (411-426). – J. P. E. [15.265 Bibliographie annuelle du Moyen Age tardif. Auteurs et textes latins. Rassemblée et compilée à la sec- tion latine de l’Institut de recherche et d’histoire des textes (C.N.R.S.) par Jean-Pierre Rothschild avec la collaboration de Ariane Bergeron, Pascale Bermon, Christine Georgelin et Patrice Sicard, IX (1999), X i 670 pp. Aquest volum ofereix bibliografia recent sobre els següents autors nostres: Alexander VI papa (25/ 202); Antonius Andreae (36/278-280); Arnaldus de Villanova (46/366-378); Bonifatius Ferrerii (100-101/755-756); Franciscus Eximenius (181-184/1279-1284); Franciscus Martini (185/1296); Guido de Monteroquerio (223/1627); Guido Terreni (223/1628; cf. 334/2113); Hieronymus Torrella (357/1877); Jacob de David Bonjorn (268/1965); Iohannes Marbres (Canonicus) (289/2128); Iohannes Iacobus (! Iacobi) (345/2526); Iohannes-Ludovicus Vives (346/346/2530-2540); Iulianus Tallada (351/2584; cf. 506/3773); Nicolaus Eymerici (423/3180-4184); Petrus Pascalis (476/3559); Petrus Thomae (480-481/3579-3584); Raymundus Lullus (306/2233; 507-518/3777-3832; 598/4296); Raymundus Martini (507-508/3833-3836); Raymundus de Penyafort (508-509/3837-3842); Ray- mundus Sibiuda (520/3844-3845); i Vincentius Ferrarii (604-605/4343-4351); també hi pot haver informació bibliogràfica nostra en les seccions temàtiques, com les dedicades a filosofia, dret, me- dicina, mística, etc.. En general hi ha resum dels estudis i en algun cas indicació de manuscrits. – J. P. E. [15.266 Dizionario Biografico degli Italiani. LII. Gambacorta - Gelasio II. Roma, Istituto della Enciclopedia Italiana 1999, XX i 812 pp. Recauen en el nostre camp les biografies següents: Gambacorta, Buonaccorso (Coscio), de Fran- ca Ragona: aquell personatge formà part de l’ambaixada tramesa pel comú de Pisa a Barcelona per tractar amb Jaume II de Catalunya-Aragó de la incorporació de Pisa a la corona catalanoaragonesa (4-6); Gambacorta, Francesco, de la mateixa: consta que mantingué relacions comercials amb cata- lans i que importava llana de Mallorca cap a mitjan segle XIV (7-9); Gareth (o Garret), Benet (Ca- riteo, Chariteo), d’Angela Astor Rosa (285-288); Gattilusio, Jacopo, d’Enrico Basso: estigué implicat en les lluites i els contactes entre Gènova i el rei Alfons dit el Magnànim entorn la pos- sessió de Sardenya (616-617); Gattola (Gattalia, Gattoli, Gattula, de Gactulis), Bartolomeo, d’Alessandro Ottaviani: eclesiàstic, home de confiança del dit rei Alfons tant a Sicília com a Nàpols, des d’entorn el 1425 (656-657); Gaza, Teodoro, de Concetta Bianca: des del 1455 fins a la mort de l’esmentat rei Alfons formà part dels humanistes de la cort i traduí obres del grec (737-746). Com sempre, aquestes bibliografies són acompanyades de llarga llista tant de fonts com de bibliografia. – J. P. E. [15.267 Dizionario Biografico degli Italiani. LIII. Gelati - Ghisalberti, Roma, Istituto dell’Enciclopedia Ita- liana 1999, XX i 816 pp. Les biografies que d’alguna manera recauen en aquestes pàgines són: Gentile da Foligno,de Paolo Vian: un manuscrit de la BN de Florència li atribueix un comentari al Vae mundo in centum annis, acollida per Arnau de Vilanova dins el seu De mysterio cymbalorum (161); Geraldini, Agapito, de Dario Busolini: des de càrrecs de confiança col·laborà tant amb Alexandre VI com amb alguns dels seus fills i en particular amb Cèsar Borja (309-311); Geraldini, Alessandro, de Francesco D’Esposito: col·laborà amb Ferran II, particularment en la presa del Regne de Nàpols el 1506 (312-316); Geraldini, Angelo, de Jürgen Petersohn (317-321), i Geraldini, Antonio, de Francesco NOTÍCIES BIBLIOGRÀFIQUES 771 Bausi (321-324): aquest hauria escrit un diari de la travessia de Nàpols a Tarragona, acompa- nyant Angelo en una ambaixada a Joan II de Catalunya-Aragó, del qual Antonio hauria esdevin- gut secretari, i al qual dedicaria almenys una oda i un ,eulogium’ funerari: Gerardo da Bologna,de Silvana Vecchio: en recorda la recent hipotètica atribució de l’Expositio super Apocalypsi, abans atribuïda a Arnau de Vilanova (351-354); Geremia, Pietro, de Silvano Giordano: molt implicat en l’actuació a Sicília dels virreis dels Trastàmara, imità sant Vicent Ferrer en la predicació, fins al punt que alguns sermons del sant passen com a seus (407-410); Gherardo (Gerardo) da Cremona (article només signat amb *): d’ell és la traducció llatina del Liber de causis d’al-Kindi, recentment publicat entre les Opera medica omnia d’Arnau de Vilanova (625); Ghini, Lucca, de Franco Aurelio Meschini: abans que ell es dediqués a l’herbologia, el camp era ocupat per l’Herbolario, publicat el 1503 a Venècia sota el nom d’Arnau de Vilanova (768); Ghini, Simone, de Stefano Coltellacci: ar- genter que produí, entre d’altres, la rosa d’or enviada pel papa a Joan II de Catalunya-Aragó (772-773). – J. P. E. [15.268 «Dominican History Newsletter», VII (1998), 204 pp. Després d’algunes seccions en les quals la presència de fitxes bibliogràfiques que ens afecten és esporàdica, arriba la dedicada ,fratribus OP.’, on trobem encapçalaments dedicats a Andreu d’Albalat (64), Antoni Canals (65), Gabriel Ferrandis (81), Juan de Gavastón (83), Guillelmus de Sequavilla (contra Ramon Llull?) (85), Joan de Casanova (94), Joan de Montsó (102); Joan Micó (116), Nicolau Eimeric (117), Nicolas Trevet (glosses en traducció catalana: 118), Pau Cristià (118), Philippus de Ferraria (en relació a Llull: 120), Ramon Martí, Ramon de Penyafort (121-122), Joan Tomàs de Rocabertí (124), sant Vicent Ferrer (139-141), Vidal Micó, Francesc; Vidal Micó, Josep; Vidal Micó, Vicent (141).