Els ocells nidificants del Congost a

Treballs

Lauro 28

39 Josep Ribas Falomir INTRODUCCIÓ per tant un augment de les seves Biòleg poblacions evidencia un incre-

La finalitat d’aquest article és ment en la productivitat i diver- Treballs descriure la situació de les espè- sitat biològica de la zona. Tan- cies d’ocells aquàtics nidificants mateix, aquesta afirmació s’ha a l’entorn del curs del Congost d’aplicar amb cautela, ja que la dins el municipi de Granollers. mida de les poblacions d’ocells Des de l’any 2000 fins al 2005 també respon a altres factors, com s’ha dut a terme un treball de els de caràcter climatològic o els camp que té per objectius: deter- que es relacionen amb la situació minar les espècies presents, la general de l’espècie. En l’àmbit seva distribució espacial, els seus vallesà, s’han fet estudis que fan requeriments ecològics, la varia- servir els ocells com a indicadors ció de la seva abundància al llarg de l’estat biològic d’un riu al curs del riu i, de manera especial, la de la des de mitjan dèca- variació de l’abundància entre da dels noranta (Estrada 2000, temporades successives. L’estudi Badosa 2003). de la variació de l’abundància al llarg del temps té especial relle- Sobre l’avifauna nidificant del vància, perquè els ocells, per la Congost només es disposa d’un seva situació en els graons supe- estudi específic d’aquest riu riors de la cadena tròfica, són (Gascón, 1981), encara que hi ha considerats bons indicadors de estudis d’abast comarcal (Baucells l’estat biològic d’una localitat i et al. 1998, Ribas 2000) i català (Muntaner et al. 1983, Estrada et desenvolupament de la vegeta- localitat podria acollir un nom- al. 2004) on s’exposa informació ció de ribera a l’interior de la bre força elevat d’espècies d’o- referent a aquest curs fluvial. canalització interna. En canvi, les cells palustres i esdevindria una Tanmateix l’avifauna aquàtica noves rescloses tenen efectes po- localitat avifaunísticament privi- del Congost ha manifestat canvis sitius, ja que generen petits em- legiada dins el context comarcal, ràpids i força rellevants durant bassaments que afavoreixen el ja que hi trobaríem un conjunt les dues darreres dècades, fet que desenvolupament de la vegeta- d’espècies que actualment són ens obliga a una constant revisió ció aquàtica, i en especial el de absents o rares en l’àmbit vallesà. dels coneixements fins ara asso- les formacions de vegetació he- lits. Les principals causes d’aquesta lofítica (bogars i canyissars), de Pel seu interès de conservació, dinàmica estan associades a les quals depenen diverses espè- de les 10 espècies estudiades no l’important esforç de sanejament cies d’ocells presents al nostre riu. n’hi ha cap que presenti greus de l’aigua dels rius catalans dut problemes de conservació en els a terme des del començament de Una altra actuació que ha enri- àmbits europeu i català. Però des la dècada dels noranta fins a quit l’avifauna de l’entorn del de la perspectiva vallesana, cal l’actualitat, esforç que ha afavo- Congost ha estat la creació de destacar la presència de la cuere- rit la recuperació demogràfica l’estany de can Cabanyes l’any ta groga, ocell que no s’ha trobat d’un conjunt d’espècies d’ocells 2003, que actualment presenta les darreres temporades i que aquàtics que van patir fortes da- una extensió relativament reduï- dins la comarca es troba en una vallades a causa dels alts nivells da, però que es preveu engrandir situació crítica. A nivell comar- de pol·lució que presentaven els de manera força important en cal, també presenten interès de nostres rius entre els anys seixan- temporades venidores. Si es duu conservació: el cabusset i la bos- ta i vuitanta. a terme l’actual projecte d’am- carla de canyar, perquè presen- pliació i si el disseny del nou ten poblacions molt reduïdes, i

Lauro 28 Pel que fa al curs del Congost a estany presenta el màxim de bio- la polla d’aigua, perquè presenta 40 Granollers, la millora de la qua- tops aquàtics possibles, aquesta una tendència recessiva. litat de l’aigua ha estat força im- portant durant els darrers 15 anys

Treballs gràcies a l’entrada en funciona- ment de diverses depuradores situades riu amunt, fet que ha Aiguamoll de can Cabanyes, creat el 2003. (Fotografia: MDGCN, 2005) afavorit un enriquiment general de l’avifauna aquàtica durant els darrers anys. Tanmateix, un al- tre fet que ha tingut força reper- cussió sobre la comunitat avi- faunística del riu dins el munici- pi han estat les obres realitzades l’any 1999, sota finançament de la Unió Europea, que van crear al llarg del tram urbà del riu una canalització interna feta d’esculle- res de roca i una serie de petites rescloses de formigó. La canalit- zació interna té efectes negatius sobre l’avifauna perquè dificulta la formació de platges de sorra i còdols generades per les riuades pròpies dels rius de règim me- diterrani i perquè limita el METODOLOGIA altres ambients de l’entorn del a una parella. També es transfor- Congost, especialment les zones men en parelles les observacions Àrea d’estudi agrícoles. També s’hi ha inclòs de grups familiars. Cal dir que una espècie exòtica, el bec de co- en l’ànec collverd el cens es fa a L’àrea d’estudi és el tram del rall senegalès, que es va començar partir de l’observació de famílies Congost que pertany al municipi a detectar dins el tram d’estudi i femelles, sense tenir en consi- de Granollers, i a partir de l’any l’any 2003. deració els mascles, i que el ros- 2003 es va incorporar a l’àrea sinyol bord i la boscarla de ca- d’estudi l’aleshores recentment nyar són ocells polígams, però creat estany de can Cabanyes. El Treball de camp s’assumeix una sex ratio d’1 mas- tram de riu estudiat abasta una i metodologia de cens cle: 1 femella. longitud aproximada de 6,6 km; tota la seva amplada pertany al El treball de camp es va iniciar terme municipal de Granollers, l’any 2000, però aquesta tempora- Avaluacions poblacionals excepte a l’extrem N, on un tram da només es va censar el tram N. del Vallès Oriental i del terme d’aproximadament 250 m és com- Els censos que abasten tota la lon- municipal de Granollers partit pels municipis de Grano- gitud del riu van començar l’any llers i . Tot el tram 2001. A partir de l’any 2003 es va En els textos de les diferents es- estudiat transcorre dins una ca- censar l’estany de can Cabanyes. pècies es dóna una aproximació nalització de murs de formigó o a la població de la comarca i a la d’esculleres de roca, la qual pre- Cada temporada es va dur a ter- del terme municipal de Grano- senta una amplada que oscil·la me un cens lineal durant la sego- llers. Aquestes estimes es basen entre 75 i 100 m. na meitat de maig, a primera hora en un estudi dut a terme dins la del matí, entre les 4 h i les 8 h de comarca des de l’any 1997 fins a

Lauro 28 El tram del Congost prospectat l’horari solar. La unitat de cens l’actualitat, que pren com a uni- 41 ha estat subdividit en dos sec- és la parella nidificant. Les ob- tat de mostreig el cens de quadrí- tors: el tram N i el tram S. La servacions d’individus isolats es cules UTM 1x1 km. Els resultats diferenciació dels dos sectors es transformen en parelles nidifi- dels tres primers anys es van basa en la presència de canalitza- cants, seguint el criteri que la publicar a Ribas (2000), si bé en Treballs ció interna: el tram N presenta detecció d’un mascle cantor o aquest treball s’han considerat canalització interna mentre que l’observació d’un adult en època els censos duts a terme entre el el tram S no. La longitud aproxi- i hàbitat de nidificació equivalen 1997 i el 2005. mada del tram N és de 3.350 m i la del tram S, de 3.250 m. El riu Congost, al seu pas per Granollers. (Fotografia: Siqui Sánchez, 2001)

Espècies estudiades

Han estat objecte d’estudi les es- pècies d’ocells lligades als medis aquàtics que nidifiquen dins la canalització del Congost o a l’es- tany de can Cabanyes. En conjunt comprenen 10 espècies, 9 de les quals són presents en el curs del riu i una és exclusiva de l’estany de can Cabanyes (el cabusset). Algunes d’aquestes espècies, tot i que són ocells lligats als medis aquàtics, també sovintegen en ESPÈCIES DETECTADES

Cabusset (Tachybaptus ruficollis)

Àmpliament estès per Europa, Àsia i Àfrica. La població euro- pea ha estat estimada entre 99.000 i 170.000 i es considera estable (BirdLife International 2004). A Catalunya, té una presència con- siderable a la regió prelitoral i a la Depressió Central, mentre que és rar a la regió pirinenca; la po- blació catalana s’estima entre 770 Cabusset. (Fotografia: Ignasi Torre) i 1.780 parelles i ha experimentat un fort augment durant els dar- rers 25 anys (Estrada et al. 2004).

Al Vallès Oriental, és un nidifi- la presència de carpes o d’altres la plana, on també ocupa un bon cant molt local, cenyit a algunes peixos que destrueixen la vege- nombre de basses i estanys; a les basses i estanys de la plana; la tació subaquàtica, la qual garan- serralades, té una presència con- població actual és de l’ordre de teix la presència dels invertebrats siderable als cursos de les serres 10-15 parelles nidificants. La dels quals s’alimenta aquest ocell calcàries de la cadena Prelitoral,

Lauro 28 majoria d’aquestes parelles s’han (Llimona i Gutiérrez a Estrada et però és molt local al massís del 42 establert durant els darrers 15 al. 2004). i a la serralada Litoral. anys. Nidifica en basses i estanys Ocupa una àmplia varietat d’àm- que presentin vores cobertes de bients aquàtics, sempre que com-

Treballs vegetació. Ànec collverd binin un cert nivell d’aigua amb (Anas platyrhynchos) la cobertura vegetal que necessi- A Granollers, només es troba a ta per niar; defuig els trams flu- l’estany de can Cabanyes, on es Àmpliament estès per Euràsia i vials de curs ràpid i les basses de va establir un any després de la Amèrica del Nord. La població petites dimensions o de marges creació de l’estany. L’any 2004 hi europea ha estat estimada entre sense vegetació. Durant els anys va nidificar una parella i el 2005, 3,3 i 5,1 milions de parelles i es setanta i la primera meitat dels dues. Sempre que es mantinguin considera en lleuger declivi (Bird- vuitanta, a causa de l’excessiva els nivells d’aigua i una certa Life International 2004). A Cata- pressió cinegètica i de l’altíssim cobertura vegetal no és una es- lunya, es distribueix principal- nivell de pol·lució dels rius, la pècie amb problemes de conser- ment per les regions planeres, té seva presència a la comarca era vació. Tanmateix, s’ha d’anar una presència localitzada a les en extrem reduïda: només se’n amb compte a l’hora d’introduir serralades i és absent dels sec- coneixien algunes parelles als determinades espècies de peixos tors superiors del Pirineu; la po- cursos del Mogent, Tordera i rie- a l’estany, ja que a casa nostra és blació ha manifestat un fort in- ra de la Golarda (Moianès); la absent d’algunes basses que pre- crement durant els darrers 25 recuperació de la població co- senten unes característiques anys i actualment s’estima entre mença a la segona meitat dels d’aigua i vegetació riberenca fa- 16.000 i 20.000 parelles (Estrada vuitanta i prossegueix fins a vorables per a l’espècie –com per et al. 2004). l’actualitat. La població comar- exemple la bassa de can Ribes de cal s’estima entre 197 i 247 pare- la Serra– i sembla que la causa Al Vallès Oriental, avui dia nidi- lles. La seva expansió s’explica principal d’aquesta absència és fica en tots el cursos fluvials de per la contribució de diversos factors: repoblacions cinegèti- A Granollers les primeres cites (22 p.) i l’augment va ser espec- ques, creació d’àrees protegides de nidificació recent són de l’any tacular l’any 2005, en què es va de cacera a la comarca, increment 1996, a la bassa de can Ribes de la estimar la població en 72 pare- de la població catalana gràcies a Serra. Actualment nidifica al lles. L’explicació de l’explosió la protecció dels aiguamolls lito- llarg de tot el riu i a les basses de demogràfica de l’any 2005, en rals, i també un grau més elevat can Cabanyes i can Ribes. Durant part, sembla associada a la forta de tolerància vers l’activitat hu- els censos realitzats al curs del sequera que va patir la comarca mana; avui dia bona part de la Congost entre els anys 2001 i 2005 en aquesta temporada, la qual va població vallesana denota un cert (gràfic 1) el poblament es va man- provocar la concentració d’efec- grau de semidomesticitat: no fu- tenir estable durant les tempora- tius als llocs que mantenien un gen davant l’home i sovint es des 2001 (11 p.), 2002 (11 p.) i nivell d’aigua considerable; no concentren en llocs on les perso- 2003 (12 p.), va experimentar un obstant això, pot ser que aquest nes els ofereixen menjar. fort increment la temporada 2004 valor s’hagi sobrevalorat lleuge- rament per la presència de feme- lles no reproductores. Quan es GRÀFIC 1. EVOLUCIÓ DE LA POBLACIÓ D'ÀNEC COLLVERD compara les densitats en el tram AL CONGOST, 2000-2005 N (amb canalització interna) amb les del tram S (sense canalitza- 80 ció) s’observa que en la majoria 70 de temporades la densitat en el 60 tram S és superior a la del tram 50 N. En les temporades 2001 i 2002

40 la major part de la població es concentrava en el tram S, però la 30 Lauro 28 temporada 2003 es va invertir 20 43 TOTAL aquesta situació, arran d’una 10 Tram N Nombre de parelles riuada que va anorrear la vegeta- s/d Tram S 0 ció de les lleres del riu i que va

2000 2001 2002 2003 2004 2005 tenir més incidència en el tram S Treballs que en el N; durant les tempora- des 2004 i 2005 les densitats del Ànec collverd mascle. (Fotografia: Ignasi Torre) tram S han estat superiors a les del tram N, però la diferència relativa és força inferior a la de les dues primeres temporades. Pel que fa a l’estany de can Ca- banyes, el 2004, un any després de la seva creació, hi van nidifi- car 2 parelles i l’any 2005 hi van nidificar 4 parelles.

Polla d'aigua (Gallinula chloropus)

Espècie de distribució cosmopo- lita, àmpliament distribuïda per Europa, Àsia, Àfrica i Amèrica. A Europa, ocupa regions de clima mediterrani i temperat, mentre que és escassa a les de clima bo- Al Vallès Oriental, és present en certa cobertura vegetal on refu- real; la població ha estat avalua- els principals cursos fluvials de giar-se i niar. En general, reque- da entre 900.000 i 1.700.000 i es la plana, on també ocupa algu- reix un cert nivell d’eutrofització considera estable (BirdLife Inter- nes rieres secundàries i basses de de l’aigua i defuig les aigües oli- national 2004). A Catalunya, es reg o de graveres. A les serrala- gotròfiques. Pot ocupar canals i distribueix principalment per la des, hi ha una població reduïda rieres amb poc cabal, però rebut- regió Prelitoral i la Depressió als cursos fluvials i basses del ja els trams fluvials de curs ràpid. Central, mentre que té una sector calcari de la serralada Pre- La població comarcal s’estima presència molt localitzada a la litoral, mentre que és absent dins entre 452 i 580 parelles. Durant regió pirinenca; la població ha del massís del Montseny i extre- els anys noranta va experimen- estat estimada entre 12.800 i mament localitzada a la serrala- tar un important increment po- 30.800 parelles i durant els dar- da Litoral. Nidifica en un ampli blacional en alguns cursos flu- rers 25 anys, en general, ha pre- ventall d’ambients aquàtics, tant vials de la plana, especialment al sentat una tendència recessiva d’aigües fluvials com estanyades, Besòs i al Congost, relacionat amb (Estrada et al. 2004). sempre que presentin vores amb el sanejament de l’aigua. En can- vi, a les serralades i al curs de la Tordera la població ha disminuït GRÀFIC 2. EVOLUCIÓ DE LA POBLACIÓ DE POLLA D'AIGUA de manera progressiva des dels AL CONGOST, 2000-2005 anys vuitanta fins a l’actualitat; les causes d’aquesta recessió no 80 són clares, si bé s’ha vist perjudi- 70 cada per la disminució del cabal 60 d’alguns rius, provocada per de- puradores i nous embassaments, Lauro 28 50 i per la reducció dels abocaments 44 40 d’aigües residuals urbanes i de 30 granges (aquest ocell agraeix un 20 TOTAL cert nivell de pol·lució orgànica).

Nombre de parelles

Treballs Tram N 10 s/d Tram S Al municipi de Granollers, du- 0 2000 2001 2002 2003 2004 2005 rant els anys vuitanta només es coneixia la seva reproducció a la bassa de can Ribes de la Serra. Al principi dels noranta va co- Polla d'aigua. (Fotografia: Ignasi Torre) mençar a nidificar al tram més meridional del Congost. En el curs del riu la població va incre- mentar-se fins al començament de la dècada present i actualment nidifica al llarg de tot el riu. Du- rant els censos realitzats al curs del Congost entre els anys 2001 i 2005 (gràfic 2), el seu nombre es va incrementar durant les dues primeres temporades, fins a arri- bar a 78 parelles l’any 2003, per reduir-se lleugerament les dues temporades posteriors: 69 parelles el 2004 i 70 el 2005. Quan compa- rem les densitats del tram N amb les del tram S, s’observa que les on nia en platges de sorra o còdols sent al llarg de tot el riu. Durant densitats del tram S van ser su- sense vegetació o amb vegetació els censos duts a terme entre el periors a les del tram N durant molt esparsa; també n’hi ha al- 2001 i el 2005 (gràfic 3), el gruix les primeres temporades, fet que guna parella en graveres i en erms de la població s’ha concentrat en s’inverteix a partir de la tempo- denudats de vegetació dels en- el tram S, ja que en el tram N la rada 2003 i que es manté les dues torns fluvials. La seva dependèn- canalització interna impedeix la temporades posteriors, si bé l’any cia de les platges fa que la pobla- formació de les platges que re- 2005 les densitats dels dos sec- ció fluctuï en funció de l’equilibri quereix per niar. El nombre de tors són similars. Pel que fa a entre les riuades que eliminen la parelles ha disminuït de manera l’estany de can Cabanyes, n’hi vegetació dels marges i els pro- progressiva: l’any 2001 es van havia dues parelles l’any que es cessos de revegetació subse- censar 21 parelles, mentre que el va crear (2003), que van augmen- güents. 2005 només se’n van censar 7; la tar a cinc el 2004 i a vuit el 2005. principal causa de la davallada A Granollers, només nidifica al és la progressiva desaparició de curs del Congost, on hi ha cites les platges provocada pel desen- Corriol petit de nidificació dels anys vuitanta, volupament de la vegetació her- (Charadrius dubius) i durant els anys noranta era pre- bàcia.

La seva àrea de nidificació s’estén per Europa i Àsia. Les poblacions GRÀFIC 3. EVOLUCIÓ DE LA POBLACIÓ DE CORRIOL PETIT europees hivernen a l’Àfrica sub- AL CONGOST, 2000-2005 sahariana, al N de l’Equador. A Europa, la població s’ha estimat 25 entre 110.000 i 240.000 parelles i

Lauro 28 es considera en lleuger declivi 20 45 (BirdLife International 2004). A Catalunya, es troba entorn dels 15 cursos fluvials de les regions pla- neres, mentre que pràcticament 10 Treballs és absent dels rius muntanyencs 5 TOTAL i és rar en els sistemes de llacu- Nombre de parelles Tram N nes litorals; la població s’estima s/d Tram S 0 entre 966 i 1.393 parelles i ha 2000 2001 2002 2003 2004 2005 manifestat un considerable incre- ment durant els darrers 25 anys (Estrada et al. 2004). Corriol petit. (Fotografia: Ignasi Torre)

Al Vallès Oriental, està cenyit a l’entorn dels cursos fluvials de la plana; la població principal se situa als rius de la conca del Besòs, encara que també nidifica a la Tordera. A la vall del Besòs, és present en tots els cursos flu- vials, però els principals nuclis poblacionals corresponen al Besòs i al Congost. La població comarcal s’estima entre 102 i 121 parelles A la comarca, nidifica principalment en marges fluvials, Cuereta groga dècada dels noranta la població i E de Groenlàndia) i oriental (N (Motacilla flava) nidificant oscil·lava entre 8 i 12 de l’Índia i SW de Xina). Les po- parelles. blacions meridionals són majori- Nidifica en gran part d’Euràsia, tàriament sedentàries i les sep- W d’Alaska i N d’Àfrica. Les po- A Granollers, només nidificava tentrionals, migratòries; com a blacions europees hivernen a al Congost a l’alçada del pla de hivernant es presenta a la meitat l’Àfrica subsahariana. A Europa, Palou, on hi ha cites de nidifica- N d’Àfrica, península Aràbiga i s’estén des dels climes mediter- ció dels anys vuitanta i noranta. gran part del subcontinent indi. ranis fins als boreals; la seva po- En el decurs dels censos duts a A Europa ocupa des dels climes blació ha estat avaluada entre 7,9 terme entre els anys 2001 i 2005, mediterranis fins als boreals; la i 14 milions de parelles i es consi- l’any 2001 es van detectar tres població s’estima entre 13 i 26 dera en lleuger declivi (Bird-Life parelles, el 2002 només una i no milions de parelles i es considera International 2004). A Catalu- se n’ha trobat cap les tempora- estable (BirdLife International nya, presenta una distribució lo- des posteriors. Les causes d’a- 2004). A Catalunya, és un nidifi- calitzada, cenyida principalment questa desaparició podrien estar cant estès per tot el territori, que a les zones humides litorals, si bé associades amb la forta disminu- rep un important contingent hi ha un nucli reproductor que ció dels conreus de patateres i d’efectius hivernants del centre i s’estén per l’Alt Urgell i la Cer- farratges al pla de Palou, els quals nord d’Europa; la població nidi- danya; la població catalana han estat substituïts per camps ficant ha estat avaluada entre s’estima entre 900 i 1.200 pare- cerealistes. 39.000 i 71.000 parelles i no ha lles i es considera estable (Estra- presentat canvis significatius da et al. 2004). durant els darrers 25 anys (Estra- Cuereta blanca da et al. 2004). Al Vallès Oriental, és un ocell (Motacilla alba)

Lauro 28 foça nombrós durant les dues Al Vallès Oriental, és una espè- 46 migracions, però com a nidifi- S’estén àmpliament per la regió cie força estesa per la plana, men- cant és extremament escàs i ac- paleàrtica i per alguns punts de tre que a les serralades el domini tualment es troba en una situació les regions neàrtica (W d’Alaska dels sòls forestals la limita als

Treballs crítica. A casa nostra, la cuereta groga nia a les vores de rius o canals, a l’empara de vegetació helofítica (canyís o boga) o de vegetació herbàcia alta i densa; Cuereta groga. (Fotografia: Ignasi Torre) per alimentar-se depèn fonamen- talment dels conreus d’horta, es- pecialment dels de patateres, i en segon terme es nodreix als camps d’alfals. A la comarca pre- sentava dos nuclis de nidificació regular: l’un situat a l’entorn del Mogent entre Vilanova i Montor- nès i l’altre a l’entorn del Con- gost a l’alçada del pla de Palou; de manera irregular havia nidifi- cat al pla de can Fenosa (Montor- nès i Martorelles), actualment urbanitzat, i al pla de can Pere Gil (), on els conreus han estat abandonats i substituïts per erms. En conjunt, durant la de lleres mancades de vegetació, fet que explica que en el tram N, l’any 2000, quan encara eren evi- dents els efectes de les obres de l’any 1999, el nombre d’efectius va ser superior que en anys pos- teriors, i que l’any 2003, quan una riuada al febrer va anorrear bona part de la vegetació marja- lenca, es van assolir els valors més elevats fins ara censats. Quan comparem les densitats del tram S amb les del tram N no es detec- ta una preferència clara. Cuereta blanca. (Fotografia: Ignasi Torre)

Rossinyol bastard

GRÀFIC 4. EVOLUCIÓ DE LA POBLACIÓ DE CUERETA GROGA (Cettia cetti) AL CONGOST, 2000-2005 S’estén per la meitat meridional 18 d’Europa, NW d’Àfrica i W 16 d’Àsia central. A Europa és una 14 espècie lligada a climes mediter- 12 ranis que presenta certa penetra-

Lauro 28 ció a la zona temperada; la po- 10 47 blació és avaluada entre 600.000 i 8 1.600.000 parelles i es considera 6 en lleuger increment (BirdLife 4 TOTAL International 2004). A Catalu- Treballs Nombre de parelles 2 Tram N s/d Tram S nya, és especialment abundant 0 2000 2001 2002 2003 2004 2005 dins el sistema Prelitoral, i tam- bé és nombrós en algunes planes de la Depressió Central, mentre que és rar a la regió pirinenca; la nuclis urbans, agrícoles i a tot el riu; tanmateix, tot i que hi població s’ha avaluat entre 19.300 l’entorn dels cursos fluvials prin- ha diverses parelles que nien als i 27.200 parelles i no s’han detectat cipals. A la comarca, nia princi- ponts, part dels efectius que variacions significatives durant els palment en edificacions i s’ali- s’observen corresponen a exem- darrers 25 anys (Estrada et al. 2004). menta en vores fluvials, camps, plars que nien en edificis pro- pastures i espais oberts de zones pers, els qual visiten el riu per Al Vallès Oriental, està força es- edificades. La població nidificant alimentar-se. La població del tès per la plana, mentre que a les s’estima entre 894 i 1.126 pare- municipi pot situar-se entorn de serralades es limita a l’entorn lles i s’ha incrementat durant els 20 parelles. En el decurs dels cen- dels rius i rieres principals. És un darrers 15 anys, gràcies a un aug- sos duts a terme entre els anys ocell propi de l’estrat arbustiu ment de la penetració en medis 2001 i 2005 (gràfic 4) el nombre del bosc de ribera, si bé també edificats. de parelles relacionades amb el ocupa formacions de vegetació riu s’ha mantingut relativament helofítica (boga i canyís), canyars A Granollers, nidifica en espais estable. Tot i això, és de remarcar i brolles o boscos humits. La po- edificats de tot el terme. Al curs que la seva presència en el riu blació nidificant s’estima entre del Congost s’observa al llarg de augmenta en funció de la presència 2.096 i 2.786 parelles. A Granollers, principalment ni- de l’any 1999. Quan comparem presenta alguns nuclis poblacio- difica al curs del Congost, però les densitats del tram N amb les nals importants a les planes de la també trobem algunes parelles del tram S, s’observa que les del Depressió Central i és pràctica- als boscos de la serra de Ponent i tram S són superiors durant les ment absent de la regió pirinen- en alguns retalls boscosos dels primeres quatre temporades, ca; la seva població s’estima en- marges de l’autopista AP-7. La però l’any 2005 la densitat del tre 25.600 i 70.300 parelles i no ha població del municipi es pot si- tram N és superior a la del tram S. manifestat canvis de gaire signi- tuar entorn de 50 parelles. En els ficació durant els darrers 25 anys censos realitzats entre el 2001 i el (Estrada et al. 2004). 2005 (gràfic 5) el nombre de pa- Trist relles s’ha incrementat de mane- (Cisticola juncidis) Al Vallès Oriental, està força es- ra progressiva: ha passat de 14 tès pels espais agrícoles de la pla- parelles l’any 2001 a 39 parelles S’estén pel S d’Europa, N d’Àfri- na, mentre que a les serralades se l’any 2005. Aquest increment s’ha ca, Àfrica subsahariana, meitat cenyeix als nuclis agrícoles dels fonamentat bàsicament en el sec- meridional d’Àsia i, de manera sectors inferiors. Tot i que és una tor N, on l’any 2000 no es va localitzada, per Austràlia. El espècie associada a formacions detectar cap parella, mentre que gruix de la població europea es de vegetació herbàcia marjalen- el 2005 se’n van detectar 22; en concentra a la zona de clima me- ca, a casa nostra principalment canvi, en el tram S el nombre de diterrani, tot i que presenta una és un ocell propi de paisatges parelles sols s’ha incrementat lleugera penetració dins la zona agrícoles, que nidifica preferent- lleugerament: 13 parelles el 2001 temperada; la població s’estima ment als bardissars i herbassars i 17 el 2005. La seva expansió en entre 230.000 i 1.100.000 parelles alts d’erms i marges de conreus. el tram N s’explica per un pro- i es considera estable (BirdLife La població comarcal s’estima gressiu desenvolupament de la International 2004). A Catalu- entre 1.566 i 2.100 parelles, i pa-

Lauro 28 vegetació marjalenca, en especial nya, la major part de la població teix fortes davallades durant els 48 dels bogars, després de les obres es concentra a la regió prelitoral, hiverns freds.

A Granollers, és present als es-

Treballs pais agrícoles i erms de tot el terme; la seva població pot si- tuar-se entorn de 100 parelles. Al curs del Congost, s’observa al llarg de tot el riu, si bé quan compa- rem les densitats dels dos trams, GRÀFIC 5. EVOLUCIÓ DE LA POBLACIÓ DE ROSSINYOL BASTARD en totes les temporades la densi- AL CONGOST, 2000-2005 tat del tram S ha estat més eleva- da que la del N, fet que s’explica 40 per un desenvolupament supe-

35 rior dels herbassars riberencs en el tram S. En els censos duts a 30 terme entre els anys 2000 i 2005 25 (gràfic 6), el seu nombre ha ma- 20 nifestat oscil·lacions interanuals,

15 encara que la tendència general és lleugerament expansiva, però 10 TOTAL aquesta expansió es localitza es- 5 Tram N pecialment al tram N, on ha passat Nombre de parelles Tram S 0 s/d de 3 parelles l’any 2000 a 12 el 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2005; aquest increment es deu so- bretot a la progressiva recuperació Boscarla de canyar (Acrocephalus scirpaceus)

La seva àrea de nidificació és eminentment europea, i s’estén des de la conca mediterrània fins al Bàltic; també nidifica al Ma- grib i a la zona occidental d’Àsia central. Estival a la seva àrea de nidificació, hiverna a l’Àfrica subsahariana. A Europa la pobla- ció s’avalua entre 2,7 i 5 milions de parelles i en conjunt es considera estable (BirdLife International 2004). A Catalunya, nidifica en medis palustres de la regió prelito- ral i de la Depressió Central; la població s’avalua entre 5.000 i 8.400 parelles i no ha presentat canvis gaire significatius durant els dar- rers 25 anys (Estrada et al. 2004).

Al Vallès Oriental, és un migra- dor abundant durant el pas tar-

Lauro 28 Trist. (Fotografia: Ignasi Torre) doral i escàs en el prenupcial, 49 però com a nidificant és extrema- GRÀFIC 6. EVOLUCIÓ DE LA POBLACIÓ DE TRIST AL CONGOST, 2000-2005 ment rar i només se’n coneix la nidificació al Mogent, entre Vila-

35 nova i la Roca, i al curs del Con- Treballs gost, en el nostre tram d’estudi. 30 En conjunt, la població oscil·la 25 entorn de 5 parelles; també hi ha 20 un nucli de reproducció proper, situat al tram baix del Besòs, en- 15 tre i Santa 10 TOTAL Coloma de Gramenet, on un cens 5 Tram N Nombre de parelles de l’any 2004 va donar 8 parelles s/d Tram S (X. Larruy com. pers.). Totes les 0 2000 2001 2002 2003 2004 2005 parelles conegudes s’han trobat en formacions de vegetació helo- fítica de marges fluvials, fona- de la cobertura herbàcia després 2004-2005; especialment cruent va mentalment en canyissars. Hi ha de les obres de l’any 1999. Per ser l’hivern 2001-2002, que va re- cites de la dècada dels setanta al contra, el nombre de parelles al duir la població de les 27 parelles curs del Mogent (Muntaner i al. tram S ha disminuït de 22 pare- de l’any 2001 a les 8 de l’any 2002. 1984), però durant els anys vui- lles el 2001 a 17 parelles el 2005. Una actua-ció que perjudica la tanta i la primera meitat dels La principal causa de les oscil- presència d’a-quest ocell entorn del noranta la seva presència era des- lacions poblacionals ha estat la curs del riu és la sega periòdica de coneguda a la comarca; les pri- mortalitat hivernal provocada la vegetació herbàcia en bona part meres cites recents de nidificació pels freds hiverns 2001-2002 i del tram N. al Mogent són de l’any 1997. A Granollers només nidifica als on la primera cita és de la tempo- rossinyol bord), dues mantenen marges del Congost, on la prime- rada 2003 (gràfic 7), en el tram S. poblacions relativament estables ra cita de nidificació és de l’any L’any 2004 es van detectar sis (cuereta blanca i trist), una ha 2004, en què es va detectar un parelles, quatre al tram N, una al presentat una forta davallada mascle cantor en un canyissar a tram S i una a l’estany de can (corriol petit) i una ha desapare- l’alçada de la fàbrica Camp. La Cabanyes. L’any 2005 només es gut (cuereta groga). temporada 2005 es van detectar 2 van detectar dues parelles al tram mascles cantors, un al mateix in- N; aquesta disminució d’efectius Cal ressaltar que: el cabusset no- dret que l’any 2004 i l’altre una es podria relacionar amb la cruesa més és present a l’estany de can mica més amunt, entre els dos de l’hivern 2004-2005. Cabanyes i és absent del riu; el ponts de Canovelles. bec de corall senegalès és una espècie exòtica i en conseqüèn- EVOLUCIÓ DELS OCELLS cia no serveix com a indicador Bec de corall senegalès AQUÀTICS ENTRE EL 2001 biològic; les cueretes groga i blan- (Estrilda astrild) I EL 2005 ca són ocells que desenvolupen bona part de la seva activitat fora La seva àrea de nidificació origi- Durant els cinc anys en què s’han de la canalització del riu, i el trist nal comprèn gran part de l’Àfrica dut a terme censos de tot el curs està associat als herbassars si- subsahariana, però ha estat in- del Congost pertanyent al terme tuats entre els marges del riu i les troduïda a Amèrica i Europa i en de Granollers (taula 1), de les parets de la canalització. Per tant, un nombre considerable d’illes deu espècies estudiades: tres són en el curs del Congost les cinc es- tropicals i subtropicals. A Euro- d’aparició recent (cabusset, bos- pècies que presenten uns lligams pa les principals poblacions es carla de canyar i bec de corall més estrets amb els medis aquà- troben a la península Ibèrica. A senegalès), tres han manifestat tics fluvials són: l’ànec collverd,

Lauro 28 Catalunya, les primeres cites de importants processos expansius la polla d’aigua, el corriol petit, 50 nidificació són de la darreria dels (ànec collverd, polla d’aigua i el rossinyol bord i la boscarla de vuitanta; actualment nidifica principalment a les comarques

Treballs del voltant de , i la po- blació va ser estimada entre 100 i 300 parelles l’any 2002 (Estrada et al. 2004).

Al Vallès Oriental, ha estat citat des de l’any 1996. La seva àrea de GRÀFIC 7. EVOLUCIÓ DE LA POBLACIÓ DE BEC distribució presenta certa asso- DE CORALL SENEGALÈS AL CONGOST, 2000-2005 ciació amb els cursos fluvials principals i avui dia comprèn 5 bona part de la plana i els nuclis 4,5 agrícoles del sector inferior de la 4 Serralada Litoral. Nia en canyars, 3,5 canyissars, bogars, bardissars i 3 herbassars alts, i per alimentar- 2,5 se visita conreus i erms. La seva 2 expansió es veu frenada pels 1,5 hiverns freds. La població comar- 1 TOTAL

Nombre de parelles Tram N cal s’estima entre 90 i 200 parelles. 0,5 s/d Tram S 0 A Granollers, fins ara, només ha 2000 2001 2002 2003 2004 2005 estat citada a l’entorn del Congost, TAULA 1. RESULTATS DE LES TEMPORADES 2001-2005 A TOTS ELS TRAMS s’observa que actualment el tram ESTUDIATS N presenta densitats més altes que el tram S de polla d’aigua, Espècies 2001 2002 2003 2004 2005 2005-2001 rossinyol bord i bec de corall se- Ànec collverd (Anas platyrhynchos) 11 11 12 23 78 +67 negalès, mentre que el tram S Polla d'aigua (Gallinula chloropus) 37 43 78 69 70 +33 presenta densitats més altes que Corriol petit (Charadrius dubius) 21 12 14 13 7 -14 el tram N d’ànec collverd, corriol Cuereta groga (Motacilla flava) 3 1 0 0 0 -3 petit, cuereta blanca i trist. En el Cuereta blanca (Motacilla alba) 11 6 18 12 12 +1 tram N, de les vuit espècies nidi- Rossinyol bastard (Cettia cetti) 14 16 17 25 39 +25 ficants detectades entre l’any Trist (Cisticola juncidis) 27 8 21 36 29 +2 2000 i el 2005, dues són d’aparició recent (boscarla de canyar i bec Boscarla de canyar (Acrocephalus scirpaeus) 0 0 0 1 2 +2 de corall senegalès), quatre han Bec de corall senegalès (Estrilda astrild) 0 0 1 5 2 +2 manifestat forts processos expan- Les xifres corresponen al nombre de parelles. (Font: dades de l'autor) sius (ànec collverd, polla d’aigua, rossinyol bord i trist) i dues han disminuït (corriol petit i cuereta blanca). En el tram S, de les nou espècies detectades entre l’any canyar. Si ens fixem en aquestes Si es compara l’avifauna dels dos 2001 i el 2005, una és d’aparició cinc espècies trobem que quatre trams, el tram N (amb canalitza- recent (bec de corall senegalès), han presentat tendència expan- ció interna) presenta una espècie dues han presentat processos ex- siva, i només el corriol petit ha exclusiva, la boscarla de canyar, pansius forts (ànec collverd i presentat tendència recessiva. i el tram S (sense canalització in- polla d’aigua), una ha presentat Per tant, es pot afirmar que el terna) presentava una espècie Lauro 28 un increment lleuger (rossinyol curs del Congost a Granollers ha exclusiva actualment desapare- 51 bord), una s’ha mantingut esta- manifestat una progressiva mi- guda, la cuereta groga. Quan ble (cuereta blanca), una ha patit llora dels seus sistemes aquàtics comparem les densitats de les una lleugera davallada (trist), durant les darreres temporades. espècies presents en els dos trams una ha patit una forta caiguda Treballs poblacional (corriol petit) i una ha desaparegut (cuereta groga).

Cabusset. (Fotografia: Ignasi Torre) Quan es compara l’evolució de l’avifauna entre els dos trams (taules 2 i 3) es veu que els pro- cessos expansius han estat més accentuats en el tram N que en el S. Aquest fet, en part, és explica- ble per les obres de canalització del tram N de l’any 1999, les quals van provocar la reducció de les poblacions de la majoria d’es- pècies, i per tant presentaven uns valors baixos durant les prime- res temporades de l’estudi, va- lors que s’han anat recuperant progressivament les temporades posteriors. Tanmateix, les obres de l’any 1999, que van comportar l’aixecament de la canalització TAULA 2. RESULTATS DE LES TEMPORADES 2000-2005 AL TRAM NORD PROPOSTES PER A LA CONSERVACIÓ DE L’AVIFAUNA Espècies 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2005-2000 AQUÀTICA DE L’ENTORN Ànec collverd (Anas platyrhynchos) 1 2 1 7 8 36 +35 DEL CONGOST A GRANOLLERS Polla d'aigua (Gallinula chloropus) 10 15 17 45 44 37 +27 Corriol petit (Charadrius dubius) 4 1 2 0 1 1 -3 Tot i que en general la comunitat Cuereta groga (Motacilla flava) 0 0 0 0 0 0 0 avifaunística del Congost a Gra- Cuereta blanca (Motacilla alba) 10 4 2 9 9 4 -6 nollers s’ha vist enriquida al llarg dels darrers anys, hi ha diversos Rossinyol bastard (Cettia cetti) 0 1 2 3 10 22 +22 fenòmens que la perjudiquen i Trist (Cisticola juncidis) 3 5 6 13 12 +9 alhora hi ha una sèrie d’actua- Boscarla de canyar (Acrocephalus scirpaeus) 0 0 0 0 1 2 +2 cions que podrien incrementar-la. Bec de corall senegalès (Estrilda astrild) 0 0 0 0 4 2 +2

Curs del Congost TAULA 3. RESULTATS DE LES TEMPORADES 2001-2005 AL TRAM SUD

Espècies 2001 2002 2003 2004 2005 2005-2001 • Canalització interna. Com s’ha Ànec collverd (Anas platyrhynchos) 9 10 5 14 42 +33 descrit a l’apartat anterior, una Polla d'aigua (Gallinula chloropus) 22 26 33 25 33 +11 de les actuacions amb un impac- Corriol petit (Charadrius dubius) 20 10 14 12 6 -14 te més negatiu sobre l’avifauna Cuereta groga (Motacilla flava) 3 1 0 0 0 -3 fluvial ha estat la construcció de la canalització interna del tram Cuereta blanca (Motacilla alba) 7 4 9 3 8 +1 urbà del riu. El més adient seria Rossinyol bastard (Cettia cetti) 13 14 14 15 17 +4 eliminar aquesta canalització i Lauro 28 Trist (Cisticola juncidis) 22 8 15 19 17 -5 potenciar l’efecte positiu de les 52 Boscarla de canyar (Acrocephalus scirpaeus) 0 0 0 0 0 0 rescloses, mitjançant l’engrandi- Bec de corall senegalès (Estrilda astrild) 0 0 1 1 0 0 ment dels embassaments que ge- neren. Tanmateix, el més proba- Les xifres corresponen al nombre de parelles. (Font: dades de l'autor) Treballs ble és que no hi hagi voluntat per endegar una obra d’aquesta mag- nitud; no obstant això, cal dir que la canalització està consti- tuïda per esculleres de roques interna i la construcció d’un con- amb aquestes formacions (ànec sobreposades i que aquest tipus junt de rescloses, han tingut un collverd, polla d’aigua, rossi- de canalització pot ser vulnera- important impacte sobre l’avi- nyol bord i boscarla de canyar). ble a les riuades fortes, les quals fauna aquàtica del tram N. La En canvi, la construcció de res- podrien destruir bona part de la canalització impedeix la forma- closes té efectes positius per a canalització (per exemple, al tram ció de platges de sorra o còdols l’avifauna aquàtica, perquè ge- baix del Besòs des de la Llagosta generades per les riuades, fet que nera petits embassaments que afa- a , es explica la pràctica desaparició del voreixen el desenvolupament de van construir esculleres similars corriol petit del tram N i la dis- les formacions de boga i canyís, i a les del Congost, bona part de minució de la presència de la en conseqüència ha beneficiat els les quals han estat recentment cuereta blanca. D’altra banda, les ocells relacionats amb aigües de malmeses per una riuada de ca- esculleres cenyeixen l’expansió corrent lent (ànec collverd i polla bal mitjà l’estiu del 2005). Si es dels bogars i canyissars a l’inte- d’aigua) i els associats a les for- donés aquesta circumstància, el rior de la canalització i això limita macions d’helòfits (rossinyol més beneficiós per a l’avifauna se- les poblacions d’ocells associades bord i boscarla de canyar). ria no reconstruir la canalització. • Tractament de la vegetació de Estany de can Cabanyes impedeixi el creixement d’he- ribera. Actualment, en el tram lòfits. Seria d’interès introduir fa- urbà es duen a terme segues pe- El projecte d’engrandiment de la nerògames subaquàtiques, els riòdiques de la vegetació herbà- bassa de can Cabanyes és l’actua- anomenats macròfits, els quals cia que es desenvolupa entre les ció de creació d’una zona humi- acullen una elevada diversitat canalitzacions interna i externa, da més ambiciosa concebuda fins d’invertebrats. També caldria in- aquesta actuació perjudica la ara dins l’àmbit vallesà. Si aquest troduir espècies de peixos com- majoria d’ocells aquàtics, perquè projecte es dugués a terme se- patibles amb el desenvolupament veuen reduïda la protecció que guint un disseny que incorporés d’aquest tipus de vegetació. Pel que els proporcionen els herbassars els diferents sistemes vegetals fa a l’avifauna, aquests medis són riberencs. Per tant, seria d’interès associats al medi aquàtic, podria especialment atractius per a les evitar aquest tipus de pràctica. representar un important enri- anàtides, els cabussons i la fotja. quiment de l’avifauna comarcal, Una actuació que afavoriria ja que afavoriria la presència i • Formacions d’helòfits (bogars l’increment de la riquesa biolò- nidificació d’un conjunt d’espè- i canyissars). Plantes pròpies de gica del riu seria potenciar les cies que actualment són rares o les zones inundades de poca fon- formacions d’helòfits: els bogars absents dins l’àmbit vallesà. A fi dària. De manera espontània, a i els canyissars. Aquestes comu- de maximitzar la diversitat bio- casa nostra el bogar sol esdeve- nitats vegetals, a més d’acollir lògica, el nou estany hauria de nir la formació dominant, però una fauna diversificada, contri- combinar diferents biotops asso- per magnificar l’avifauna asso- bueixen de manera important a ciats al medi aquàtic. ciada amb aquest tipus de vege- la depuració de l’aigua. Per tal tació, és important la presència d’afavorir-les, caldria crear bas- • Aigües obertes. Per mantenir de canyissars, que s’haurien de ses de poca fondària als marges aigües obertes és necessari crear plantar. Les espècies d’ocells més

Lauro 28 del riu. De manera espontània, la zones amb una fondària que afavorides per aquest ambient 53 boga esdevé la planta dominant i relega el canyís a una situació marginal, però els canyissars pre- senten unes comunitats faunísti- Treballs ques diferenciades dels bogars, i Fauna del riu Congost a Granollers. (Dibuix: Carles Puche, 2005) en conseqüència seria d’interès potenciar el canyissar mitjançant plantacions d’aquesta planta, que un cop arrela difícilment és subs- tituïda per la boga.

• Intromissió humana. Avui dia, és poc rellevant la presència hu- mana dins la canalització del riu, i això és positiu per a l’avifauna. Per tant, cal mantenir aquesta situació i evitar actuacions que puguin incrementar el trànsit humà, com per exemple la crea- ció de camins. són les que pertanyen al grup espontània seria colonitzat pels Palou. Un important nombre de dels ràl·lids i al de les boscarles. helòfits, tot i que es podria inten- les espècies d’ocells aquàtics vi- tar el manteniment d’aquest siten els conreus propers al riu • Bosc de ribera. En els marges biotop mitjançant la creació de per alimentar-se, i en conseqüèn- de l’estany s’haurien de plantar zones d’inundació temporal. cia la conservació dels conreus les espècies arbòries típiques dels juga un paper important en el boscos de ribera vallesans, en Altres elements que cal conside- manteniment de les seves pobla- especial pollancres, àlbers i sal- rar en el disseny de l’estany són: cions. Durant els darrers anys, zes. El principal objectiu avi- la creació d’illes que proporcio- l’expansió urbanística ha com- faunístic d’aquest medi seria nessin la tranquil·litat necessària portat la disminució de la super- aconseguir la nidificació d’algu- per a la reproducció de diverses fície agrícola i s’ha accentuat la nes espècies d’ardèids, ocells que espècies i la continuïtat espacial tendència a la substitució dels actualment no nidifiquen dins de les diferents formacions vege- conreus d’horta i farratges per l’àmbit vallesà. tals, perquè les formacions con- conreus cerealistes. Per tant, se- tínues acullen una diversitat bio- ria d’especial interès per a la con- • Platges i zones d’aigües somes lògica més gran que les fragmen- servació de l’avifauna aquàtica sense vegetació helofítica. tades. de l’entorn del Congost el man- Aquest tipus de biotop és força teniment de l’actual superfície atractiu per a un ampli conjunt agrícola i afavorir els conreus d’espècies d’ocells, en especial Zones agrícoles de l’entorn del d’hortalisses i farratges. les que pertanyen al grup dels Congost limícoles. No obstant això, aquest medi és de dificultós manteni- Actualment a l’entorn del Con- BIBLIOGRAFIA ment si el nivell d’aigua presenta gost a Granollers, els sòls agríco-

Lauro 28 certa estabilitat, ja que de manera les estan concentrats al pla de BADOSA, E. (2003): Els ocells de la Tordera. 54 L’observatori: estació de seguiment de la biodiversitat de la conca de la Tordera. Memòria 2001-2003. Inèdit. BAUCELLS, J.; CAMPRODON, J.; ORDEIX,

Treballs M. (1999): La fauna vertebrada d’Osona. Lynx edicions, Barcelona. BirdLife International (2004): Birds in Europe: population stimates, trends and conservation Fauna de l'aiguamoll de can Cabanyes. (Dibuix: Carles Puche, 2005) status. Cambridge, U. K. BirdLife International. ESTRADA, J. (2000): Els ocells de la Tordera. L’observatori: estació de seguiment de la biodiversitat de la conca de la Tordera. Infor- me inèdit. ESTRADA, J., PEDROCCHI, V., BROTONS, L.; HERRANDO, S. (ed.) (2004): Atles dels ocells nidificants de Catalunya 1999-2002. Institut Català d’Ornitologia (ICO)/ Lynx edicions, Barcelona. GASCÓN, L. (1981): «Els ocells de la riera». Rev. del Vallès, 284 extra Festa Major, Granollers. MUNTANER, J., FERRER, X.; MARTÍNEZ- VILALTA, A. (1983): Atlas dels ocells nidificants a Catalunya i Andorra. Ketres Edi- tora. Barcelona. RIBAS, J. (2000): Els ocells del Vallès Oriental. Lynx Edicions, Barcelona.