Els Ocells Nidificants Del Congost a Granollers
Total Page：16
File Type：pdf, Size：1020Kb
Els ocells nidificants del Congost a Granollers Treballs Lauro 28 39 Josep Ribas Falomir INTRODUCCIÓ per tant un augment de les seves Biòleg poblacions evidencia un incre- La finalitat d’aquest article és ment en la productivitat i diver- Treballs descriure la situació de les espè- sitat biològica de la zona. Tan- cies d’ocells aquàtics nidificants mateix, aquesta afirmació s’ha a l’entorn del curs del Congost d’aplicar amb cautela, ja que la dins el municipi de Granollers. mida de les poblacions d’ocells Des de l’any 2000 fins al 2005 també respon a altres factors, com s’ha dut a terme un treball de els de caràcter climatològic o els camp que té per objectius: deter- que es relacionen amb la situació minar les espècies presents, la general de l’espècie. En l’àmbit seva distribució espacial, els seus vallesà, s’han fet estudis que fan requeriments ecològics, la varia- servir els ocells com a indicadors ció de la seva abundància al llarg de l’estat biològic d’un riu al curs del riu i, de manera especial, la de la Tordera des de mitjan dèca- variació de l’abundància entre da dels noranta (Estrada 2000, temporades successives. L’estudi Badosa 2003). de la variació de l’abundància al llarg del temps té especial relle- Sobre l’avifauna nidificant del vància, perquè els ocells, per la Congost només es disposa d’un seva situació en els graons supe- estudi específic d’aquest riu riors de la cadena tròfica, són (Gascón, 1981), encara que hi ha considerats bons indicadors de estudis d’abast comarcal (Baucells l’estat biològic d’una localitat i et al. 1998, Ribas 2000) i català (Muntaner et al. 1983, Estrada et desenvolupament de la vegeta- localitat podria acollir un nom- al. 2004) on s’exposa informació ció de ribera a l’interior de la bre força elevat d’espècies d’o- referent a aquest curs fluvial. canalització interna. En canvi, les cells palustres i esdevindria una Tanmateix l’avifauna aquàtica noves rescloses tenen efectes po- localitat avifaunísticament privi- del Congost ha manifestat canvis sitius, ja que generen petits em- legiada dins el context comarcal, ràpids i força rellevants durant bassaments que afavoreixen el ja que hi trobaríem un conjunt les dues darreres dècades, fet que desenvolupament de la vegeta- d’espècies que actualment són ens obliga a una constant revisió ció aquàtica, i en especial el de absents o rares en l’àmbit vallesà. dels coneixements fins ara asso- les formacions de vegetació he- lits. Les principals causes d’aquesta lofítica (bogars i canyissars), de Pel seu interès de conservació, dinàmica estan associades a les quals depenen diverses espè- de les 10 espècies estudiades no l’important esforç de sanejament cies d’ocells presents al nostre riu. n’hi ha cap que presenti greus de l’aigua dels rius catalans dut problemes de conservació en els a terme des del començament de Una altra actuació que ha enri- àmbits europeu i català. Però des la dècada dels noranta fins a quit l’avifauna de l’entorn del de la perspectiva vallesana, cal l’actualitat, esforç que ha afavo- Congost ha estat la creació de destacar la presència de la cuere- rit la recuperació demogràfica l’estany de can Cabanyes l’any ta groga, ocell que no s’ha trobat d’un conjunt d’espècies d’ocells 2003, que actualment presenta les darreres temporades i que aquàtics que van patir fortes da- una extensió relativament reduï- dins la comarca es troba en una vallades a causa dels alts nivells da, però que es preveu engrandir situació crítica. A nivell comar- de pol·lució que presentaven els de manera força important en cal, també presenten interès de nostres rius entre els anys seixan- temporades venidores. Si es duu conservació: el cabusset i la bos- ta i vuitanta. a terme l’actual projecte d’am- carla de canyar, perquè presen- pliació i si el disseny del nou ten poblacions molt reduïdes, i Lauro 28 Pel que fa al curs del Congost a estany presenta el màxim de bio- la polla d’aigua, perquè presenta 40 Granollers, la millora de la qua- tops aquàtics possibles, aquesta una tendència recessiva. litat de l’aigua ha estat força im- portant durant els darrers 15 anys Treballs gràcies a l’entrada en funciona- ment de diverses depuradores situades riu amunt, fet que ha Aiguamoll de can Cabanyes, creat el 2003. (Fotografia: MDGCN, 2005) afavorit un enriquiment general de l’avifauna aquàtica durant els darrers anys. Tanmateix, un al- tre fet que ha tingut força reper- cussió sobre la comunitat avi- faunística del riu dins el munici- pi han estat les obres realitzades l’any 1999, sota finançament de la Unió Europea, que van crear al llarg del tram urbà del riu una canalització interna feta d’esculle- res de roca i una serie de petites rescloses de formigó. La canalit- zació interna té efectes negatius sobre l’avifauna perquè dificulta la formació de platges de sorra i còdols generades per les riuades pròpies dels rius de règim me- diterrani i perquè limita el METODOLOGIA altres ambients de l’entorn del a una parella. També es transfor- Congost, especialment les zones men en parelles les observacions Àrea d’estudi agrícoles. També s’hi ha inclòs de grups familiars. Cal dir que una espècie exòtica, el bec de co- en l’ànec collverd el cens es fa a L’àrea d’estudi és el tram del rall senegalès, que es va començar partir de l’observació de famílies Congost que pertany al municipi a detectar dins el tram d’estudi i femelles, sense tenir en consi- de Granollers, i a partir de l’any l’any 2003. deració els mascles, i que el ros- 2003 es va incorporar a l’àrea sinyol bord i la boscarla de ca- d’estudi l’aleshores recentment nyar són ocells polígams, però creat estany de can Cabanyes. El Treball de camp s’assumeix una sex ratio d’1 mas- tram de riu estudiat abasta una i metodologia de cens cle: 1 femella. longitud aproximada de 6,6 km; tota la seva amplada pertany al El treball de camp es va iniciar terme municipal de Granollers, l’any 2000, però aquesta tempora- Avaluacions poblacionals excepte a l’extrem N, on un tram da només es va censar el tram N. del Vallès Oriental i del terme d’aproximadament 250 m és com- Els censos que abasten tota la lon- municipal de Granollers partit pels municipis de Grano- gitud del riu van començar l’any llers i Canovelles. Tot el tram 2001. A partir de l’any 2003 es va En els textos de les diferents es- estudiat transcorre dins una ca- censar l’estany de can Cabanyes. pècies es dóna una aproximació nalització de murs de formigó o a la població de la comarca i a la d’esculleres de roca, la qual pre- Cada temporada es va dur a ter- del terme municipal de Grano- senta una amplada que oscil·la me un cens lineal durant la sego- llers. Aquestes estimes es basen entre 75 i 100 m. na meitat de maig, a primera hora en un estudi dut a terme dins la del matí, entre les 4 h i les 8 h de comarca des de l’any 1997 fins a Lauro 28 El tram del Congost prospectat l’horari solar. La unitat de cens l’actualitat, que pren com a uni- 41 ha estat subdividit en dos sec- és la parella nidificant. Les ob- tat de mostreig el cens de quadrí- tors: el tram N i el tram S. La servacions d’individus isolats es cules UTM 1x1 km. Els resultats diferenciació dels dos sectors es transformen en parelles nidifi- dels tres primers anys es van basa en la presència de canalitza- cants, seguint el criteri que la publicar a Ribas (2000), si bé en Treballs ció interna: el tram N presenta detecció d’un mascle cantor o aquest treball s’han considerat canalització interna mentre que l’observació d’un adult en època els censos duts a terme entre el el tram S no. La longitud aproxi- i hàbitat de nidificació equivalen 1997 i el 2005. mada del tram N és de 3.350 m i la del tram S, de 3.250 m. El riu Congost, al seu pas per Granollers. (Fotografia: Siqui Sánchez, 2001) Espècies estudiades Han estat objecte d’estudi les es- pècies d’ocells lligades als medis aquàtics que nidifiquen dins la canalització del Congost o a l’es- tany de can Cabanyes. En conjunt comprenen 10 espècies, 9 de les quals són presents en el curs del riu i una és exclusiva de l’estany de can Cabanyes (el cabusset). Algunes d’aquestes espècies, tot i que són ocells lligats als medis aquàtics, també sovintegen en ESPÈCIES DETECTADES Cabusset (Tachybaptus ruficollis) Àmpliament estès per Europa, Àsia i Àfrica. La població euro- pea ha estat estimada entre 99.000 i 170.000 i es considera estable (BirdLife International 2004). A Catalunya, té una presència con- siderable a la regió prelitoral i a la Depressió Central, mentre que és rar a la regió pirinenca; la po- blació catalana s’estima entre 770 Cabusset. (Fotografia: Ignasi Torre) i 1.780 parelles i ha experimentat un fort augment durant els dar- rers 25 anys (Estrada et al. 2004). Al Vallès Oriental, és un nidifi- la presència de carpes o d’altres la plana, on també ocupa un bon cant molt local, cenyit a algunes peixos que destrueixen la vege- nombre de basses i estanys; a les basses i estanys de la plana; la tació subaquàtica, la qual garan- serralades, té una presència con- població actual és de l’ordre de teix la presència dels invertebrats siderable als cursos de les serres 10-15 parelles nidificants.