DOCSLIB.ORG

Aproximació a La Història Del Dosrius Medieval. De Duos Rios a Elisabet De Cartellà (963-1477) Josep Ramis Nieto Adosrius.Wordpress.Com (V

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
Aproximació a La Història Del Dosrius Medieval. De Duos Rios a Elisabet De Cartellà (963-1477) Josep Ramis Nieto Adosrius.Wordpress.Com (V Aproximació a la història del Dosrius medieval. De Duos Rios a Elisabet de Cartellà (963-1477) Josep Ramis Nieto adosrius.wordpress.com (v. 06-19/09/2020) 1. Duos Rios. Sant Pere de Casserres. Segles X-XII Els documents més antics que esmenten de forma tangencial el topònim de Dosrius o fan referència al Castell de Dosrius daten dels segles X, XI i XII. El primer d’aquests documents, el Cartulari de Sant Cugat, a l’any 963, esmenta la forma Duos Rios a propòsit d’una venda que el comte Mir fa d’unes terres i vinyes a Bonfill1: Duos Rios al Cartulari de Sant Cugat (963) “...et in Maritima, in terminio de Mata et in suas egecencias de terminio de Argentone usque in terminio de Torrente malo, et de terminio de Duos rios usque in ipsa mare...”. Cartulari de Sant Cugat (963) 1 RIUS, Josep, “Cartulario de Sant Cugat del Vallés”, 1945, Vol. I, pàg. 57. 1 Aproximació a la història del Dosrius medieval. De Duos Rios a Elisabet de Cartellà (963-1477) La segona menció es troba en un document2 en què es registra la venda d’una alqueria dins del terme de la Villa de Mata a l’any 989. La forma que apareix és la de Durrios: “Per hanc scrípturam vindicionís me(e) vindo tibi térras et Vineas et kasas et kurtes et Bobes et Bascula majore et minore, qui mi(hi) advenit per jenitores vel per qua(s)cumque voces; et est in Comitatu. Barchinonense, in locum Marítima, in Villa de Mata vel in suos términos; et afrontat hec omnia de Oriente in ipso termino de Labandarias, de Meridxe in Undas Maris, de Occiduo in Arenio de Valle Dex, de Circio in terminio de Durrios.” La tercera forma que apareix és la de Duorios a l’any 1006 en el document3 de permuta de terres entre Aeci, bisbe de Barcelona, i els canonges de la Seu amb Oruç Grec, jutge: “Afrontant predictas terras a parte orientis in arene cursum que dicunt Vallis Exio, a parte circi habet terminum ipsa serra qui dividit inter Mata et Durrios, meridie quoque circumsepit iam dictum alaudem crepidinem maris, occiduo quoque concludit eum discursum arene que dicunt Lavandarias, qui per imbrem discurrit.” La mateixa forma apareix en un document de l’any 10164 pel qual els germans Ramon i Guitart van vendre les terres de Dosrius que pertanyien al terme de Montalt: “Per hanc scriptura vinditionis nostre vindimus vobis Casalis, Térras ermas et cultas cum omni genero arborum, pruno et plano, Silvis et Garricis, Petras et Pugos, Linariis, Canamario Erraum et cultum pruno et plano, omnia et in ómnibus ubicumque invenire potueritis nostrum directum que ibi abemus et ibi habere devemus nostrum proprium, que nobis advenit per Genitores nostros et per omnesque voces. Et est hec omnia, superius resonat, in Comitatum Barquinonense, in Val de Duorios, in terminio de Castro de Monte Alto, in Villa Fontanillis. Afrontat hec omnia de Oriente in ipsa Strada Sancti Juliani”. La cinquena menció la trobarem en un document de l’any 10175, una escriptura de Sant Oleguer (1060-1137), bisbe de Barcelona, en què Dosrius apareix amb la forma duorum rivuum: “...a meridie in littore maris; ab occasu in turre de cucullo, et sic eundo in collo de pendiz usque in cacumina montis de cirera; a circio in iam dicto monte et in termino castri duorum rivuum, et sic eundo in monte alto.” Haurem d’esperar aproximadament un segle per trobar una menció diferent (Duos Rivos) relacionada amb una delimitació. Fa referència al castell, està datada a l’any 1114 i la trobem en l’establiment d’un alou a Sant Julià d’Argentona6: 2 Reproduït a FITA, Fidel, “Mataró Histórica. La villa de Mata a fines del siglo X y el castillo de Montalt a principios del XI”, Boletín de la Real Academia de la Historia, Tomo 46 (1905), pp.81-84. 3 Arxiu de la catedral de Barcelona, perg. 1-2-1416. Transcripció de SALICRÚ i PUIG, Manel, Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria, 90, pàgs. 1-4. 4 Ibídem. Fidel Fita apunta que la Strada Sancti Juliani era la continuació o un ramal de la via romana que passava per Granollers i La Roca del Vallès, que tocava Argentona per endinsar-se per Dosrius i passar per la serra de Montalt. 5 PELLICER i PAGÈS, Josep Maria, “Estudios histórico-arqueológicos sobre Iluro...”, 1887, pàg. 383. 6 MAS, Joseph, “Notes històriques del Bisbat de Barcelona”, Volum X, pàgs. 268-269. 2 Aproximació a la història del Dosrius medieval. De Duos Rios a Elisabet de Cartellà (963-1477) “... Confr. a Ll. ab lo terme del Castell de Dos rius (Duos Rivos), a M. ab la sorra de la mar, a P. ab lo Coll de Agel, y a T. ab lo Coll de Paraper...”. A tenor dels esments anteriors, cal concloure que Dosrius i el seu castell eren ja una realitat a principis del segle XI. Molt més tard de la venda de l’any 1016, el 7 de juny de 1072, Azaladardis i Berenguer Ató van vendre el castell a Geribert Miró per la quantitat de 30 onzes7. El comprador del castell no era altre que el senyor del castrum de Roda i Berà8, propietat que a l’any 1074 donaria a l’abadia de Cluny. Precisament el mateix 1074 Geribert deixaria en testament sagramental el castell de Dosrius al Monestir de Sant Pere de Casserres9, una abadia benedictina que es va formar a l’any 1012 i que va consagrar la seva església a l’any 1050. La comunitat va ser degradada a la condició de priorat al 1060 i integrada al Monestir de Cluny al 1079, convertint-se en el centre administratiu a Catalunya de les propietats de Cluny a Catalunya, que incloïen Sant Ponç de Corbera (Cervelló, Baix Llobregat) i Sant Pere de Clarà (Argentona, El Maresme). Les donacions de Geribert Miró quedarien definitivament en mans del priorat quan a l’any 1121 l’abat i el convent de Cluny donaren al prior i al monestir de Sant Pere de Casserres les baronies de Creixell, Roda, Berà (Tarragonès), Dosrius i Canyamars (El Maresme)10. 2. Els Dosrius. Segles XII-XIII El priorat de Sant Pere de Casserres no trigaria en adjudicar la castlania de Dosrius i Canyamars a una nissaga que durant quasi tota la centúria següent seria coneguda com els Dosrius. Probablement els tinents del castell de Dosrius prendrien el cognom del topònim Dosrius que apareixia ja a finals del Monestir de Sant Pere de Casserres (1878) segle X. Els primers que trobem a la documentació són Bernardo de Duobus Rivis (Bernat de Dosrius) i la seva muller Ermessenda. A l’any 1136, Bernat rebia en penyora el castell de Muntanyola (Osona) amb tota la seva dominicatura o domini senyorial, per un deute que tenia amb ell Ramon Renard de 100 morabatins marins nous11. L’operació comptava 7 Arxiu Nacional de Catalunya (ANC), ANC1-167-T-8; Transcripció de “Nota de actes de Dosrrius, Torre de Sant Andreu de Palomar, Mas Llado, Mas Guinardo. Arbucias. Censos y Censals de Barcelona” (NOTES), Nota 93, adosrius.wordpress.com. 8 “Era un membre de la noblesa barcelonina i habitual del cercle de Ramon Berenguer I, fill de Mir i Quíxol, es va casar amb una tal Ermessenda i va morir sense descendència”. SERRA RIAL, Ramon, “El testament de Ramon Miró de 1094, Noves perspectives per a la història d’Altafulla”, Estudis Altafullencs, 41, pàg. 11. 9 ANC, ANC1-167-T-8. 10 LLOP, Irene (LLOP), “Col·lecció diplomàtica de Sant Pere de Casserres”, vol. I, pàg. 399. 11 BAIGES, Ignasi J. i altres (BAIGES), “Els pergamins de l’Arxiu Comtal de Barcelona, de Ramon Berenguer II a Ramon Berenguer IV”, volum III, pàgs. 1183-1185. 3 Aproximació a la història del Dosrius medieval. De Duos Rios a Elisabet de Cartellà (963-1477) amb què el Monestir de Santa Maria de l’Estany pogués saldar el deute i quedar- se amb el castell que els Renard havien deixat al monestir en herència12. Bernat de Dosrius apareix també com a senyor del castell de Dosrius al testament que va redactar l’any 1143 el cavaller del Sant Sepulcre, Joan de Vallmajor. En les seves darreres voluntats, Joan nomena marmessor a Bernat i li deixa 3 sous13. El document és interessant també perquè es fa referència per primera vegada a l’existència de Sant Iscle de Dosrius, al seu prevere i a una confraria14. Captura de Jerusalem durant la primera croada (1099) Aquest Bernat de Dosrius (I)15 seria qui feia testament sagramental el 14 de gener de 1171, en el qual es fa referència a la seva esposa Dolça. Bernat dividia els seus béns entre el seu fill Bernat, la seva filla Beatriu i el/la fill/a que estava per néixer. Bernat rebia els castells de Dosrius, de Muntanyola i de Tona (Osona), a més de diverses propietats a Mataró, Agell (El Maresme), Cabanes (Alt Empordà) i a Santa Maria de Martorelles (Vallès Oriental). A Beatriu li concedeix una propietat a Montseny i al fill esperat, una casa a Horta i diverses propietats a Barcelona que hauria aportat Dolça. Per tant, la part més important del 12 Durant aquells anys de mitjan segle XII (1147-1148) trobem també a Ramon de Dosrius. No sabem quin parentiu podria tenir amb Bernat de Dosrius. Ramon es faria càrrec dels castells de Civadells i Güells a canvi de diverses terres i béns a Tona i Sant Vicenç de Torelló. ANC, ANC1-167-T-27; BAIGES, volum III, pàgs. 1396-1398. 13 VV.AA., “Els Vallmajor de Dosrius, una nissaga entre l’Edat Mitjana i l’Edat Contemporània”, 2018, pàg.
Load more

Recommended publications
  • La Red El”Ctrica Operacišn
    ALUMINIO ESPAÑOL ASTILLERO A.C.V. BABCOCK AS PONTES DE XISTRAL TABIELLA CARRIO FERROATLÁNTICA GARCÍA RODRIGUEZ ALONSOTEGUI TRASONA ABOÑO ACERIASA NERVACERO ORZÁN LEMONIZ SIERO ARKALE SABÓN GRELA SOTO DE RIBERA CACICEDO SANTURTZI ERRONDENIA SAN CRISTOBAL PUENTE DE S. MIGUEL (F 400 kV) GATICA PASAIA IRÚN MOUGUERRE MEIRAMA NARCEA PENAGOS MESÓN DO VENTO LADA ORTUELLA HERNANI CANTEGRIT BASAURI PEREDA GUEÑES AZPEITIA SIDEGASA LA JARA ABADINO HERNANI CARBUROS (F 400 kV) ITXASO AGUAYO TUBACEX LA GAUDIERE MONDRAGÓN ORMAIZTEGUI CAZARIL SANTIAGO II VILLABLINO AYALA T. NERVIÓN LAS ONDINAS REMOLINA VELILLA ORBEGOZO ARISTRAIN PRAGNERES PORTODEMOUROS ANLLARES MATAPORQUERA VITORIA-GASTEIZ ORCOYEN PEÑADRADA GAMARRA BENOS BAIXAS GAROÑA ALÍ FORJAS ALAVESAS LAC LA ROBLA GUARDO BARCINA CORDOVILLA D´OO STA. MARINA PUENTELARRA TABESCÁN COMPOSTILLA ERISTE MORALETS COMPOSTILLA II C.N. S.M. BIESCAS II TIBO BELESAR MIRANDA TAFALLA LA FORTUNADA SALLENTE ANDORRA SOBRADELO LA LOMBA GAROÑA SANTIAGO SANGUESA SESUE LLAVORSI S. PEDRO VILECHA PONT DE ALBARELLOS S. ESTEBAN MONTEARENAS HERRERA LOGROÑO SABIÑANIGO ESCALONA (F 400 kV) SUERT MOLLABAO CORNATEL EL SEQUERO PONTE BIBEY T. FORADADA POBLA VELLE QUEREÑO VILLIMAR ADRALL PAZOS CASTRELO TRIVES PRADA MEDIANO DE SEGUR CERCS QUEL GRAUS DE BORBEN CARTELLE SAN AGUSTÍN CONSO VILLALBILLA GRADO JUIA RIBADELAGO LA SERNA VIC SOUTELO GRIJOTA EL BERBEL MONZÓN (HEC) TUDELA ONCALA CENTELLES BESCANÓ LAS CONCHAS PUEBLA DE TARAZONA SANABRIA MONZÓN VALPARAISO PALENCIA MAGALLÓN POLA PEÑAFLOR CALDERS S. CELONI LA MUDARRA ENTRERRIOS LINDOSO SENTMENAT LA MUDARRA (ID) MONCAYO VILLANUEVA PIEROLA BESCANÓ RENEDO CAN BARBA CENTELLES MIRALBUENO LLEIDA GALAPAGAR GRIJOTA RICOBAYO JALÓN MONTBLANC RUBÍ-C VIC VIC LA MUDARRA CASTRO VALLADOLID MONTE TORRERO SALLENTE S. CECONI TRES CANTOS TORDESILLAS ZARATÁN RUBÍ (F 400 kV) VILLALCAMPO ZAMORA LA MUELA MEQUINENZA MARÍA CASTELLET SENTMENAT SAN SEBASTIÁN LA SECUITA OTERO FUENCARRAL BEMPOSTA ALMAZÁN BEGUES MECO ALDEADAVILA ESCATRÓN RIBARROJA EL MORELL ASCÓ REPSOL PENEDÉS POBLA R.
    [Show full text]
  • Regional Aid Map 2007-2013 EN
    EUROPEAN COMMISSION Competition DG Brussels, C(2006) Subject: State aid N 626/2006 – Spain Regional aid map 2007-2013 Sir, 1. PROCEDURE 1. On 21 December 2005, the Commission adopted the Guidelines on National Regional Aid for 2007-20131 (hereinafter “RAG”). 2. In accordance with paragraph 100 of the RAG, each Member State should notify to the Commission, following the procedure of Article 88(3) of the EC Treaty, a single regional aid map covering its entire national territory which will apply for the period 2007-2013. In accordance with paragraph 101 of the RAG, the approved regional aid map is to be published in the Official Journal of the European Union and will be considered as an integral part of the RAG. 3. On 13 March 2006, a pre-notification meeting between the Spanish authorities and the Commission's services took place. 4. By letter of 19 September 2006, registered at the Commission on the same day with the reference number A/37353, Spain notified its regional aid map for the period from 1 January 2007 to 31 December 2013. 5. By letter of 23 October 2006 (reference number D/59110) the Commission requested from the Spanish authorities additional information. 6. By letter of 15 November 2006, registered at the Commission with the reference number A/39174, the Spanish authorities submitted additional information. 1 OJ C 54, 4.3.2006, p. 13. 2. DESCRIPTION 2.1. Main characteristics of the Spanish Regional aid map 7. Articles 40(1) and 138(1) of the Spanish Constitution establish the obligation of the public authorities to look after a fair distribution of the wealth among and a balanced development of the various parts of the Spanish territory.
    [Show full text]
  • Implementació De Projectes Europeus En Ciberseguretat
    Implementació de Projectes Europeus en Ciberseguretat Ciberseguretat a Catalunya ACCIÓ 22 d' abril de 2021 Diana Navarro Llobet, Marc Jofre Ramon Romeu, Jordi Puig, Toni Alonso, Carles Rúbies, Javier Morate, Anna Benavent Fundació Privada Hospital Asil de Granollers Reference Population (RCA ’16; n=439.651) Montseny Aiguafreda Fogars Tagamanent de Montclús Gualba Campins Sant Pere de Vilamajor Sant Esteve de Palautordera Figaró-Montmany Cànoves i Samalús Sant Celoni Gallifa St. Feliu de Codines La Garriga Santa Maria de Palautordera H Bigues i Riells Sant Antoni de Vilamajor L’Ametlla del Vallès Vallgorguina Les Franqueses University Hospital Santa Eulàlia de Ronçana del Vallès Cardedeu Vilalba Sasserra Caldes de Montbui 53.979 Canovelles Llinars del Vallès Lliçà d'Amunt 224.040 Granollers H Lliçà de Vall 161.632 Palau-solità i Plegamans BAIX MONTSENY Parets del Vallès VALLÈS ORIENTAL CENTRAL Mollet Montmeló Vilanova del Vallès BAIX VALLÈS del Vallès Montornès del Vallès HSanta Maria Santa Perpètua de Martorelles de Mogoda Vallromanes La Llagosta Martorelles Sant Fost de Campsentelles 340 beds 1,600 professionals Raising cybersecurity awareness in healthcare • Digital Health Sector: – more dependent on digital information every day • Cyber Criminals – obtain very lucrative benefits from stolen data • Breach of Integrity – tragic consequences for the patients • Hospitals – hosting and being responsible for healthcare datasets • Individuals (Patients) – main data providers • Research Centers – use an individual’s data, in particular biomedical
    [Show full text]
  • Recorregut De Recerca Geològica I
    XARAGALL Revista de Ciències de la Catalunya Central Sèrie B nº 356 - agost del 2009 RECORREGUT DE RECERCA GEOLÒGICA, GEOAMBIENTAL I MINERALÒGICA PER LA COMARCA DEL BAIX LLOBREGAT: DES DE BRUGUERS A BEGUES I A OLESA DE BONESVALLS Josep M. Mata-Perelló ___________________________________________________________________ Aquest recorregut va ésser experimentat amb docents el dia 22 DE NOVEMBRE DEL 2008 2 XARAGALL, Sèrie B Edita: MUSEU DE GEOLOGIA DE LA UPC D.L.B. - 36.662 - 82 ISSN 1131 - 5385 3 RECORREGUT DE RECERCA GEOLÒGICA, GEOAMBIENTAL I MINERALÒGICA PER LA COMARCA DEL BAIX LLOBREGAT: DES DE BRUGUERS A BEGUES I A OLESA DE BONESVALLS / 22b DE NOVEMBRE DEL 2008 Per Josep M. MATA-PERELLÓ ADVERTIMENTS PREVIS Com en altres recorreguts de RECERCA GEOLÒGICA I MINERALÒGICA ..., aquest constarà de diverses parades. Però, sols si es disposa del temps suficient, podrà efectuar-se passant per totes les parades i filloles. En cas contrari, recomanem prescindir de les anomenades PARADES - CONDICIONALS. Pel que fa als camins per on transitarà el recorregut de l’itinerari, cal dir que en general es trobaran en bones condicions. Tot i així, sempre que sigui possible, recomanem demanar la màxima informació, en relació al estat real dels camins. En cas de trobar-se en males condicions, recomanem fer el desplaçament a peu. En qualsevol cas, cal tenir sempre una cura molt especial de respecte a la natura, al llarg de tot el recorregut; de l’itinerari. BREU INTRODUCCIÓ El recorregut del present itinerari discorrerà, en la seva totalitat per una sola unitat geològica: pel Sistema Mediterrani (i més concretament, ho farà per una de les sotsunitats que el constitueixen; concretament, per la Serralada Litoral Catalana.
    [Show full text]
  • L'estiueig a Begues, Gavà I Castelldefels, 1881-1936
    L’ESTIUEIG A BEGUES, GAVÀ I CASTELLDEFELS, 1881-1936. DE LES COLÒNIES A LA MASSIFICACIÓ dossier JOSEP CAPMANY I GUILLOT* ESTUDIÓS LOCAL Introducció: l’estiueig com a concepte modern lleure, de manera que els arguments salutífers anaren passant a segon terme. Finalment, aquesta pràctica Si alguna cosa caracteritza el segle XX, entre d’altres, és la esdevindria simplement el canvi de residència temporal generalització de l'oci. Si bé és cert que l'oci és un con- per anar a una segona casa situada en un ambient trapunt natural de tota activitat humana, fins a la salutífer. contemporaneïtat aquest era un fenomen que es perce- bia des de la més estricta individualitat i, fins i tot, per a En aquesta època, l’elitisme dels estiuejants es fa palès a determinades concepcions benpensants de la societat, través de la clara segregació que separa els visitants dels des del rebuig. En canvi, la revolució industrial, amb la veïns de la localitat. Els estiuejants, als pobles receptors, normativització del temps i el repartiment d’horaris al són un món a part, i configuren el que hom va anome- compàs dels xiulets de les fàbriques, va dotar el temps nar «la colònia». El seu impacte sobre les poblacions oci d’una substantivitat i autonomia que el singularitza- receptores té un vessant material –els habitatges i les ven, amb una forta dependència, això sí, de la classe instal·lacions d’estiueig–, però també immaterial, ja que social a la qual es pertanyia. dins de la societat local mateixa apareix una divisió entre els capaços d'imitar i seguir les noves modes burgeses En el context de la pràctica de l’oci, hi ha una primera importades de ciutat i els que, bé per condició econòmi- etapa, des del segon quart de segle XIX als primers anys ca, bé per convicció moral, en quedaven exclosos.
    [Show full text]
  • El Consell Comarcal Del Baix Llobregat, I Els Ajuntaments D
    El Consell Comarcal del Baix Llobregat, i els ajuntaments d’Abrera, Begues, Castelldefels, Corbera de Llobregat, Cornellà de Llobregat, el Prat de Llobregat, Esplugues de Llobregat, Gavà, Pallejà, Sant Andreu de la Barca, Sant Boi de Llobregat, Sant Joan Despí, Sant Just Desvern, Sant Vicenç dels Horts, Santa Coloma de Cervelló, Torrelles de Llobregat i Viladecans amb la col·laboració de les biblioteques municipals i amb el suport del Consell de les Dones del Baix Llobregat i de la Diputació de Barcelona, convoquen la 10a Edició del PREMI LITERARI DELTA, CONCURS DE NARRATIVA ESCRITA PER DONES. 1. PARTICIPANTS Les dones que vulguin participar en el concurs han de complir les condicions següents: 1. Les dones participants han de ser majors d’edat. 2. Les participants no poden haver estat guanyadores d’edicions anteriors d’aquest premi. 2. JURAT El jurat està integrat per: La persona que ostenti la Conselleria d’Igualtat de Gènere del Consell Comarcal del Baix Llobregat, que actuarà com a Presidenta del jurat. Marta Corcoy Rius, periodista i investigadora de la UAB. Gemma Lienas Massot, escriptora. Anna Caballé Masforroll, escriptora, crítica literària i professora de la UB. Montse Argenté Jiménez, responsable del centre de documentació de l’Institut Català de les Dones. Montse Isern Bofarull, filòloga, experta en màrqueting i comunicació editorial. Maite Moreno Conesa, escriptora, guanyadora de la darrera edició. M. Luz Jiménez Retuerta, directora de l’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat. Secretaria Tècnica del Consell de Dones, que actuarà com a Secretaria del jurat. La decisió serà inapel·lable. 3. PROCEDIMENT I CRITERIS DE VALORACIÓ La concessió s’efectua mitjançant concurrència competitiva.
    [Show full text]
  • Cens Electoral
    REPRESENTACIÓ TERRITORIAL DE LA FCC A BARCELONA CENS ELECTORAL Núm.registre Nom de la societat Adreça de la societat Població Codi postal 07570 SOC. CAÇ. AGUILA DE SEGARRA MAS CAL CAMPS S/N SANT MATEU DE BAGES 08263 06953 SOC. CAÇ. EL CONGOST C/MONTSENY N.4 AIGUAFREDA (BARCELONA) 08591 03120 SOC. CAÇ. D'ALELLA AV. SANT JOSEP DE CALASSANÇ N.23-25 1r - CAN GAZA ALELLA 08328 15364 SOC. CAÇ. D'ALPENS C/ PLACETA N.8 ALPENS (BARCELONA) 08587 15362 SOC. CAÇ. ARENYS MAR-ST.VICENÇ C/ MOSSEN JACINT VERDAGUER N.65 SANT VICENÇ DE MONTALT 08394 13424 SOC. CAÇ. ARENYS DE MUNT C/ DE LA GENERALITAT N.5-7 1r 3a ARENYS DE MUNT 08358 02307 SOC. CAÇ. D'ARGENTONA C/ GRAN N.39 ARGENTONA (BARCELONA) 08310 07422 SOC. CAÇ. D'ARTES APARTAT DE CORREUS N.8 ARTES 08271 02815 SOC. CAÇ. D'AVINYO C/GUIMERA N.32 AVINYO 08279 05045 SOC. CAÇ. D'AVIA C/PAU CASALS N.22 AVIA (BARCELONA) 08610 06002 SOC. CAÇ. EL BRULL-AIGUAFREDA PL. DE L'ESGLESIA S/N EL BRULL 08559 11235 SOC. CAÇ. ESP. DE CAL ROSAL C/GISCLARENY N.3 BERGA (BARCELONA) 08600 10461 SOC. CAÇ. BADALONA C/AUSIAS MARCH N.61-67 PAVELLO BADALONA 08911 05681 SOC. CAÇ. COLLA DEL SENGLAR EL PI C/CERCS N.23 BERGA (BARCELONA) 08600 04220 SOC. CAÇ. BARRIO SANTO CRISTO C/AMPURDAN N.19-25 2n 2a BADALONA 08917 07904 SOC. CAÇ. BAGA AV. REINA ELISENDA N.47 Bxs. Esq. BAGA (BARCELONA) 08695 02593 SOC. CAÇ. BALSARENY PL. DE LA MEL N.2-A 1r 1a BALSARENY (BARCELONA) 08660 03178 SOC.
    [Show full text]
  • Grups Polítics 2015 Barcelona L' Alt Penedès L'anoia
    GRUPS POLÍTICS 2015 BARCELONA DIPUTACIÓ DE BARCELONA L' ALT PENEDÈS CONSELL COMARCAL ALT PENENDES AVINYONET DEL PENEDES CABANYES (LES) CASTELLET I LA GORNAL GELIDA GRANADA (LA) MEDIONA OLERDOLA OLESA DE BONESVALLS PLA DEL PENEDES (EL) SANT CUGAT SESGARRIGUES SANT MARTI SARROCA SANT SADURNI D'ANOIA SANTA MARGARIDA I ELS MONJOS SUBIRATS TORRELLES DE FOIX VILAFRANCA DEL PENEDES VILOBI DEL PENEDES L'ANOIA CONSELL COMARCAL ANOIA CABRERA D'ANOIA CALONGE DE SEGARRA CAPELLADES HOSTALETS DE PIEROLA (ELS) IGUALADA MASQUEFA ODENA PIERA POBLA DE CLARAMUNT (LA) SANT MARTI DE TOUS SANTA MARGARIDA DE MONTBUI TORRE DE CLARAMUNT (LA) VALLBONA D'ANOIA VILANOVA DEL CAMI BARCELONA EL BAGES CONSELL COMARCAL BAGES CARDONA CASTELLBELL I EL VILAR CASTELLGALI CASTELLNOU DE BAGES MANRESA MONISTROL DE MONTSERRAT MURA NAVAS PONT DE VILOMARA I ROCAFORT (EL) RAJADELL SALLENT SANT FRUITOS DE BAGES SANT JOAN DE VILATORRADA SANT VICENÇ DE CASTELLET SANTPEDOR SURIA EL BAIX LLOBREGAT CONSELL COMARCAL BAIX LLOBREGAT ABRERA BEGUES CASTELLDEFELS CASTELLVI DE ROSANES CERVELLO COLLBATO CORBERA DE LLOBREGAT CORNELLA DE LLOBREGAT ESPARREGUERA ESPLUGUES DE LLOBREGAT GAVA MARTORELL MOLINS DE REI OLESA DE MONTSERRAT PALLEJA PALMA DE CERVELLO, LA PAPIOL (EL) PRAT DE LLOBREGAT (EL) SANT ANDREU DE LA BARCA SANT BOI DE LLOBREGAT SANT CLIMENT DE LLOBREGAT SANT ESTEVE SESROVIRES SANT FELIU DE LLOBREGAT SANT JOAN DESPI SANT JUST DESVERN SANT VICENÇ DELS HORTS SANTA COLOMA DE CERVELLO TORRELLES DE LLOBREGAT VALLIRANA VILADECANS BARCELONA EL BARCELONÈS CONSELL COMARCAL BARCELONÈS BADALONA
    [Show full text]
  • Actes Dont La Publication Est Une Condition De Leur Applicabilité)
    30 . 9 . 88 Journal officiel des Communautés européennes N0 L 270/ 1 I (Actes dont la publication est une condition de leur applicabilité) RÈGLEMENT (CEE) N° 2984/88 DE LA COMMISSION du 21 septembre 1988 fixant les rendements en olives et en huile pour la campagne 1987/1988 en Italie, en Espagne et au Portugal LA COMMISSION DES COMMUNAUTÉS EUROPÉENNES, considérant que, compte tenu des donnees reçues, il y a lieu de fixer les rendements en Italie, en Espagne et au vu le traité instituant la Communauté économique euro­ Portugal comme indiqué en annexe I ; péenne, considérant que les mesures prévues au présent règlement sont conformes à l'avis du comité de gestion des matières vu le règlement n0 136/66/CEE du Conseil, du 22 grasses, septembre 1966, portant établissement d'une organisation commune des marchés dans le secteur des matières grasses ('), modifié en dernier lieu par le règlement (CEE) A ARRÊTÉ LE PRESENT REGLEMENT : n0 2210/88 (2), vu le règlement (CEE) n0 2261 /84 du Conseil , du 17 Article premier juillet 1984, arrêtant les règles générales relatives à l'octroi de l'aide à la production d'huile d'olive , et aux organisa­ 1 . En Italie, en Espagne et au Portugal, pour la tions de producteurs (3), modifié en dernier lieu par le campagne 1987/ 1988 , les rendements en olives et en règlement (CEE) n° 892/88 (4), et notamment son article huile ainsi que les zones de production y afférentes sont 19 , fixés à l'annexe I. 2 . La délimitation des zones de production fait l'objet considérant que, aux fins de l'octroi de l'aide à la produc­ de l'annexe II .
    [Show full text]
  • Itinerarios Señalizados
    Equipamientos y servicios Itinerarios señalizados autopista ocina restaurante del parque carretera información camping pista Son rutas circulares que vuelven al punto de inicio, excepto las construcción área de pista no transitable de interés recreo rutas marcadas con un asterisco (*). Están pensadas para mostrar para vehículos museo, exposición hotel/hostal GR (sendero permanente la riqueza del patrimonio natural y cultural de los diferentes parajes de gran recorrido) centro de documentación golf PR (sendero de del parque y adaptadas, habitualmente, para un público familiar. pequeño recorrido) escuela de naturaleza, hípica casa de colonias SL (sendero local) observatorio estación de ferrocarril otros itinerarios astronómico señalizados itinerario señalizado hospital ferrocarril fuente gasolinera 1 5 h 35 min A B 20,1 km 8 2 h 30 min A B 9 km núcleo urbano mirador aparcamiento GR 92 Sendero del Mediterráneo. SL-C 115 Al castillo de Burriac desde límite del parque límite con otros cueva itinerarios De La Roca del Vallès a Tiana* Cabrera de Mar parques señalizados Punto de inicio: ctra. de Cardedeu a Dosrius Punto de inicio: Plaça del Poble. Cabrera cima BV-5103, km 6. de Mar. masía, edicación dolmen camino cerrado 2 1 h 10 min A B 4,3 km 9 50 min A B 2,9 km GR 97.1 De Marata al altiplano Pla de SL-C 116 La cruz de Montcabrer* l’Espinal* Punto de inicio: Plaça de l’Església. Cabrils. Punto de inicio: Carrer de l’Ermita. Santa Agnès de Malanyanes. 10 2 h 15 min A B 6,8 km 3 2 h 50 min A B 9,8 km SL-C 120 Las fuentes de Santa Maria de Martorelles GR 97.3 De Palaudàries a Alella* Punto de inicio: Plaça de l’Església.
    [Show full text]
  • ACTA Expedient Núm.: Òrgan Col·Legiat: JGL/2021/2 JUNTA DE
    ACTA Expedient núm.: Òrgan col·legiat: JGL/2021/2 JUNTA DE GOVERN LOCAL DADES DE CELEBRACIÓ DE LA SESSIÓ Tipus de convocatòria Ordinària Data 26 de gener de 2021 Durada Des de les 14:01 hores fins a les 14:26 hores Lloc DESPATX D'ALCALDIA Presidida per Isidre Sierra Fusté Secretari Ubaldo Fernández Rodríguez ASSISTÈNCIA A LA SESSIÓ DNI Nom i Cognoms Assisteix 38069644K Enric Pardo Matas SÍ 38103119P Isidre Sierra Fusté SÍ 52464846Y Ismael Mora Lobato SÍ 79280371S MONTSERRAT FULQUET MARTI SÍ Codi Validació: 6MAX9F2JYE593L9SP4SJDA9RA | Verificació: https://santclimentdellobregat.eadministracio.cat/ | Verificació: 6MAX9F2JYE593L9SP4SJDA9RA Codi Validació: Document signat electrònicament des de la plataforma esPublico Gestiona | Pàgina 1 31 79281481K Salvador Tugas Molins SÍ Una vegada verificada pel Secretari la constitució vàlida de l’òrgan, el President obre la sessió, procedint a la deliberació sobre els assumptes inclosos en l’ordre del dia A) PART RESOLUTIVA 1.- Donar validesa per part de secretaria a la Junta de Govern Local en format telemàtic. La Junta de Govern Local es realitza per mitjà del sistema Zoom al link https://us02web.zoom.us/j/2250790130. L'ID de la reunió serà: 225 079 0130. Un cop comprovada l'assistència de tots els membres de la Junta de Govern Local, l'Alcalde dona per iniciada la sessió i dona la paraula al secretari, qui fa una exposició de la normativa catalana (DL 7/2020) i de la estatal (RDL 11/2020) 2.- Aprovació, si s'escau, de l'acta de la sessió anterior de data 14 de gener de 2021 Sotmesa l'acta a votació, queda aprovada per unanimitat de tots els membres assistents a la Junta, la qual va ser tramesa a cadascú dels regidors i regidores amb la convocatòria i l'ordre del dia d'aquesta mateixa sessió.
    [Show full text]
  • Servei De Recollida De Paper I Cartró - Any 2014
    SERVEI DE RECOLLIDA DE PAPER I CARTRÓ - ANY 2014 Xifres en Kgs. MUNICIPI Àrees d'aportació Porta a porta Total Bigues i Riells 89.226 29.518 118.744 Caldes de Montbui 332.755 332.755 Campins 12.719 12.719 Canovelles 56.118 56.118 Cànoves i Samalús 45.237 45.237 Cardedeu 263.803 23.120 286.923 Castellcir 10.549 10.549 Castellterçol 7.374 62.736 70.110 Fogars de Montclús 21.555 21.555 Granera 3.778 3.778 Granollers 259.622 29.854 289.477 Gualba 29.921 29.921 La Garriga 235.946 29.040 264.986 La Llagosta 99.809 99.809 La Roca del Vallès 72.076 72.076 L'Ametlla del Vallès 103.544 103.544 Les Franqueses del Vallès 114.984 114.984 Lliçà de Vall 91.004 91.004 Martorelles 120.074 120.074 Mollet del Vallès 699.067 305.413 1.004.480 Montmeló 82.091 24.067 106.158 Montseny 12.020 12.020 Parets del Vallès 159.753 47.720 207.473 Sant Antoni de Vilamajor 20.729 108.770 129.499 Sant Celoni 164.633 164.633 Sant Esteve de Palautordera 60.916 60.916 Sant Feliu de Codines 6.713 85.455 92.168 Sant Fost de Campsentelles 35.909 35.909 Sant Pere de Vilamajor 825 825 Sant Quirze Safaja 25.543 25.543 Santa Maria de Martorelles 15.672 15.672 Santa Maria de Palautordera 146.975 146.975 Tagamanent 0 7.400 7.400 Vallgorguina 44.863 44.863 Vallromanes 40.203 40.203 Vilalba Sasserra 14.795 14.795 Vilanova del Vallès 56.836 56.836 TOTALS 3.557.636 753.093 4.310.729 SERVEI DE RECOLLIDA DE VIDRE - ANY 2014 Xifres en Kgs.
    [Show full text]