El Consell Comarcal Del Baix Llobregat, I Els Ajuntaments D
Total Page:16
File Type:pdf, Size:1020Kb
Load more
Recommended publications
-
L68 De Autobús
Horario y mapa de la línea L68 de autobús L68 Comte Borrell - Josep Tarradellas →Mercat De Les Ver En Modo Sitio Web Bòbiles (C. Mercè Rodoreda - C. Corbera) La línea L68 de autobús (Comte Borrell - Josep Tarradellas →Mercat De Les Bòbiles (C. Mercè Rodoreda - C. Corbera)) tiene 2 rutas. Sus horas de operación los días laborables regulares son: (1) a Comte Borrell - Josep Tarradellas →Mercat De Les Bòbiles (C. Mercè Rodoreda - C. Corbera): 9:30 - 17:30 (2) a Mercat De Les Bòbiles (C. Mercè Rodoreda - C. Corbera) →Comte Borrell - Josep Tarradellas: 11:00 - 19:30 Usa la aplicación Moovit para encontrar la parada de la línea L68 de autobús más cercana y descubre cuándo llega la próxima línea L68 de autobús Sentido: Comte Borrell - Josep Horario de la línea L68 de autobús Tarradellas →Mercat De Les Bòbiles (C. Mercè Comte Borrell - Josep Tarradellas →Mercat De Les Rodoreda - C. Corbera) Bòbiles (C. Mercè Rodoreda - C. Corbera) Horario de 33 paradas ruta: VER HORARIO DE LA LÍNEA lunes 9:30 - 17:30 martes 9:30 - 17:30 Comte Borrell - Josep Tarradellas 9999 Av Sarria, Barcelona miércoles 9:30 - 17:30 Av Diagonal - Dr. Fleming jueves 9:30 - 17:30 viernes 9:30 - 17:30 Av Diagonal-Pl Reina Maria Cristina 9999 Pz Reina Maria Cristina, Barcelona sábado Sin servicio Palau Reial domingo Sin servicio Avinguda Diagonal (lateral muntanya), Barcelona Av Diagonal - Metro Zona Universitaria Avinguda Diagonal, Barcelona Información de la línea L68 de autobús Av Diagonal - Parc De Cervantes Dirección: Comte Borrell - Josep Tarradellas →Mercat Carrer de la Torre Melina, Barcelona De Les Bòbiles (C. -
Tallers De Reparació I Botigues De Segona Mà a L'àrea Metropolitana
GUIA 2015 Tallers de reparació i botigues de segona mà a l’àrea metropolitana de Barcelona www.millorquenou.cat GUIA 2015 www.millorquenou.cat 1 Autor: Secció de Prevenció de Residus de l’AMB Fotografies: Carolina Garcia, Xavier Sulé, Lucas Vallecillos Revisió lingüística: Tau Traduccions / Glosalia / Llengua de foc Disseny: Servei de Comunicació de l’AMB Compaginació: Estudi Gràfic El Prat Impressió: Agpograf S.A. Edició: Àrea Metropolitana de Barcelona Diposit Legal: B.26.841-2014 Barcelona, gener 2015 Imprès en paper reciclat Índex 04 Mapa de l’AMB 87 Roba 96 Tancaments 05 Introducció 102 Tapisseria 07 Cosa per cosa 107 Botigues de segona mà 108 Bicicletes 13 Tallers de reparació 112 Electrodomèstics 14 Bicicletes 117 Estris personals 19 Calçat 125 Informàtica 25 Climatització 130 Llibres 32 Electrònica 134 Mobles 40 Estris personals 138 Roba 48 Informàtica 58 Joies i rellotges 143 Mercats i webs 65 Lampisteria de segona mà 72 Línia blanca 77 Mobles 151 Cap a una economia 84 Petits aparells circular 3 Mapa AMB 06 10 24 19 18 20 09 02 03 05 15 27 31 22 35 08 32 28 26 16 29 30 12 07 33 13 36 25 11 04 34 14 01 23 17 21 01. Badalona 13. Gavà 25. Sant Boi de Llobregat 02. Badia del Vallès 14. L’Hospitalet de Llobregat 26. Sant Climent de Llobregat 03. Barberà del Vallès 15. Molin de Rei 27. Sant Cugat del Vallès 04. Barcelona 16. Montcada i Reixac 28. Sant Feliu de Llobregat 05. Begues 17. Montgat 29. Sant Joan Despí 06. -
La Red El”Ctrica Operacišn
ALUMINIO ESPAÑOL ASTILLERO A.C.V. BABCOCK AS PONTES DE XISTRAL TABIELLA CARRIO FERROATLÁNTICA GARCÍA RODRIGUEZ ALONSOTEGUI TRASONA ABOÑO ACERIASA NERVACERO ORZÁN LEMONIZ SIERO ARKALE SABÓN GRELA SOTO DE RIBERA CACICEDO SANTURTZI ERRONDENIA SAN CRISTOBAL PUENTE DE S. MIGUEL (F 400 kV) GATICA PASAIA IRÚN MOUGUERRE MEIRAMA NARCEA PENAGOS MESÓN DO VENTO LADA ORTUELLA HERNANI CANTEGRIT BASAURI PEREDA GUEÑES AZPEITIA SIDEGASA LA JARA ABADINO HERNANI CARBUROS (F 400 kV) ITXASO AGUAYO TUBACEX LA GAUDIERE MONDRAGÓN ORMAIZTEGUI CAZARIL SANTIAGO II VILLABLINO AYALA T. NERVIÓN LAS ONDINAS REMOLINA VELILLA ORBEGOZO ARISTRAIN PRAGNERES PORTODEMOUROS ANLLARES MATAPORQUERA VITORIA-GASTEIZ ORCOYEN PEÑADRADA GAMARRA BENOS BAIXAS GAROÑA ALÍ FORJAS ALAVESAS LAC LA ROBLA GUARDO BARCINA CORDOVILLA D´OO STA. MARINA PUENTELARRA TABESCÁN COMPOSTILLA ERISTE MORALETS COMPOSTILLA II C.N. S.M. BIESCAS II TIBO BELESAR MIRANDA TAFALLA LA FORTUNADA SALLENTE ANDORRA SOBRADELO LA LOMBA GAROÑA SANTIAGO SANGUESA SESUE LLAVORSI S. PEDRO VILECHA PONT DE ALBARELLOS S. ESTEBAN MONTEARENAS HERRERA LOGROÑO SABIÑANIGO ESCALONA (F 400 kV) SUERT MOLLABAO CORNATEL EL SEQUERO PONTE BIBEY T. FORADADA POBLA VELLE QUEREÑO VILLIMAR ADRALL PAZOS CASTRELO TRIVES PRADA MEDIANO DE SEGUR CERCS QUEL GRAUS DE BORBEN CARTELLE SAN AGUSTÍN CONSO VILLALBILLA GRADO JUIA RIBADELAGO LA SERNA VIC SOUTELO GRIJOTA EL BERBEL MONZÓN (HEC) TUDELA ONCALA CENTELLES BESCANÓ LAS CONCHAS PUEBLA DE TARAZONA SANABRIA MONZÓN VALPARAISO PALENCIA MAGALLÓN POLA PEÑAFLOR CALDERS S. CELONI LA MUDARRA ENTRERRIOS LINDOSO SENTMENAT LA MUDARRA (ID) MONCAYO VILLANUEVA PIEROLA BESCANÓ RENEDO CAN BARBA CENTELLES MIRALBUENO LLEIDA GALAPAGAR GRIJOTA RICOBAYO JALÓN MONTBLANC RUBÍ-C VIC VIC LA MUDARRA CASTRO VALLADOLID MONTE TORRERO SALLENTE S. CECONI TRES CANTOS TORDESILLAS ZARATÁN RUBÍ (F 400 kV) VILLALCAMPO ZAMORA LA MUELA MEQUINENZA MARÍA CASTELLET SENTMENAT SAN SEBASTIÁN LA SECUITA OTERO FUENCARRAL BEMPOSTA ALMAZÁN BEGUES MECO ALDEADAVILA ESCATRÓN RIBARROJA EL MORELL ASCÓ REPSOL PENEDÉS POBLA R. -
Tenint En Compte El Diferent Calendan Peí Que A
Tenint en compte el diferent calendan peí que a les diferents comarques metro po I ¡tañes, amb un pes • Municipis que orienten la seva producció unifamiliar cap a l'habitatge adossat progressivament menor de la primera corona i un major protagonisme de la segona i, en menor mesura, de la tercera corona val la pena plantejar els dos ránquings específicament referits al comencament i al final del Amb produccions importants (per sobre de l'1% sobre el total; ordre decreixent): Sabadell; Vilanova; període d'estudi. Badalona; Viladecans, Sitges, Mollet del Valles, Sant Quirze del Valles; Manresa; Granollers; l'Hospítalet de Llobregat; Gavá; Pineda de Mar; Santa Perpetua de Mogoda; Esplugues de Llobregat; La comparado deis ránquings pels triennis 1987-89 i 1999-2001 mostra una estructura municipal de la baixa densitat relativament estable en el temps peí que fa a les primeres posicions pero es fa evident alhora la Amb produccions mes discretes: Vilafranca; Cardedeu; Martorell; Vilassar de Mar; Premia de Mar; Sant incorporado de municipis que no es caracteritzaven per produccions d'habitatge de baixa densitat massa Viceng de Montalt; Cornelia; Santa Coloma de Gramenet; El Prat del Llobregat; Les Franqueses del Valles; importants a fináis deis vuitanta i, sobretot, s'observa l'ascens en el ránquing de municipis que van adquirint Vic; el Masnou; Molins de Rei; Malgrat de Mar; Palafolls; Sant Andreu de Llavaneres; Manlleu; Sant Boi de un major pes sobre la producció provincial: son els casos de Vilanova, Mataró, Gavá, Sant Vicenc deis Horts Llobregat; Premia de Dalt; La Garriga; Monteada i Reixac. o Viladecans, peí que fa al ránquing d'adossats; o de Rubi, Corbera, Terrassa, Castellar del Valles o Dosrius, peí que fa al ránquing d'habitatges aíllats. -
Regional Aid Map 2007-2013 EN
EUROPEAN COMMISSION Competition DG Brussels, C(2006) Subject: State aid N 626/2006 – Spain Regional aid map 2007-2013 Sir, 1. PROCEDURE 1. On 21 December 2005, the Commission adopted the Guidelines on National Regional Aid for 2007-20131 (hereinafter “RAG”). 2. In accordance with paragraph 100 of the RAG, each Member State should notify to the Commission, following the procedure of Article 88(3) of the EC Treaty, a single regional aid map covering its entire national territory which will apply for the period 2007-2013. In accordance with paragraph 101 of the RAG, the approved regional aid map is to be published in the Official Journal of the European Union and will be considered as an integral part of the RAG. 3. On 13 March 2006, a pre-notification meeting between the Spanish authorities and the Commission's services took place. 4. By letter of 19 September 2006, registered at the Commission on the same day with the reference number A/37353, Spain notified its regional aid map for the period from 1 January 2007 to 31 December 2013. 5. By letter of 23 October 2006 (reference number D/59110) the Commission requested from the Spanish authorities additional information. 6. By letter of 15 November 2006, registered at the Commission with the reference number A/39174, the Spanish authorities submitted additional information. 1 OJ C 54, 4.3.2006, p. 13. 2. DESCRIPTION 2.1. Main characteristics of the Spanish Regional aid map 7. Articles 40(1) and 138(1) of the Spanish Constitution establish the obligation of the public authorities to look after a fair distribution of the wealth among and a balanced development of the various parts of the Spanish territory. -
Recorregut De Recerca Geològica I
XARAGALL Revista de Ciències de la Catalunya Central Sèrie B nº 356 - agost del 2009 RECORREGUT DE RECERCA GEOLÒGICA, GEOAMBIENTAL I MINERALÒGICA PER LA COMARCA DEL BAIX LLOBREGAT: DES DE BRUGUERS A BEGUES I A OLESA DE BONESVALLS Josep M. Mata-Perelló ___________________________________________________________________ Aquest recorregut va ésser experimentat amb docents el dia 22 DE NOVEMBRE DEL 2008 2 XARAGALL, Sèrie B Edita: MUSEU DE GEOLOGIA DE LA UPC D.L.B. - 36.662 - 82 ISSN 1131 - 5385 3 RECORREGUT DE RECERCA GEOLÒGICA, GEOAMBIENTAL I MINERALÒGICA PER LA COMARCA DEL BAIX LLOBREGAT: DES DE BRUGUERS A BEGUES I A OLESA DE BONESVALLS / 22b DE NOVEMBRE DEL 2008 Per Josep M. MATA-PERELLÓ ADVERTIMENTS PREVIS Com en altres recorreguts de RECERCA GEOLÒGICA I MINERALÒGICA ..., aquest constarà de diverses parades. Però, sols si es disposa del temps suficient, podrà efectuar-se passant per totes les parades i filloles. En cas contrari, recomanem prescindir de les anomenades PARADES - CONDICIONALS. Pel que fa als camins per on transitarà el recorregut de l’itinerari, cal dir que en general es trobaran en bones condicions. Tot i així, sempre que sigui possible, recomanem demanar la màxima informació, en relació al estat real dels camins. En cas de trobar-se en males condicions, recomanem fer el desplaçament a peu. En qualsevol cas, cal tenir sempre una cura molt especial de respecte a la natura, al llarg de tot el recorregut; de l’itinerari. BREU INTRODUCCIÓ El recorregut del present itinerari discorrerà, en la seva totalitat per una sola unitat geològica: pel Sistema Mediterrani (i més concretament, ho farà per una de les sotsunitats que el constitueixen; concretament, per la Serralada Litoral Catalana. -
Guía De Acogida Del Baix Llobregat Guía De Acogida Del Baix Llobregat
Guía de acogida del Baix Llobregat Guía de acogida del Baix Llobregat El Baix Llobregat es una comarca situada al sur de la provincia de Barcelona. Limita al norte con el Bages, al este con el Vallès Occidental, en el sureste con el barcelonés, al sur con el Mediterráneo, al suroeste con el Garraf, al oeste con el Alt Penedès y al noroeste con la Anoia. Con 809. 883 habitantes*, y tiene una superficie de 486,7 km². La capital de la comarca es Sant Feliu del Llobregat. La comarca la forman 30 municipios, cinco de los cuales sobrepa- san los 50.000 habitantes. Mar, río y montaña definen el territorio. A más de 15 km de extensas playas de que dispone, se añaden las cordilleras del Garraf, el Ordal, Collserola y la majestuosa montaña de Montserrat, idóneas para el senderismo y las actividades en la naturaleza; y el río, en su tramo final, origina el delta del Llobregat, de incalculable valor y riqueza ecológica. Comarca de acogida A partir del año 2000, la realidad so- Así pues, en los últimos años, el Baix cial de Barcelona ha experimentado Llobregat ha aumentado su diversi- cambios con relación al fenómeno dad cultural acogiendo en la comar- migratorio, aumentando el índice mi- ca nuevos residentes procedentes de gratorio significativamente en pocos todo el mundo**. años. Esta Guía es un documento donde se Mientras municipios como Castell- encuentran los principales recursos defels tienen un índice de población y servicios básicos de acogida para extranjera del 18’6%, otros como Sant personas recién llegadas a la comarca Climent tienen un 1,6%. -
Corbera Es Mou Juliol De 2020
Corbera es mou Juliol de 2020 Corbera de Llobregat, un municipi de línies circulars Entrevista a Montserrat Febrero i Piera alcaldessa de Corbera de Llobregat Corbera de Llobregat, un municipi de línies circulars Corbera de Llobregat és un municipi de la comarca del Baix Llobregat, amb una pobla- ció de gairebé 15.000 habitants. El municipi pertany a la zona 2B del Sistema Tarifari Integrat de l’ATM de Barcelona, i compta amb 4 línies de transport urbà. Corbera es mou | 2 l servei de transport urbà de Corbera La seva flota d’autobusos inclou dos mi- més passatgers porta és l’L2. El seu ob- de Llobregat, operat per l’empresa nibusos, un dels quals realitza de forma jectiu és connectar Corbera de Llobre- EAutocorb, compta amb 4 línies fixes, permanent el recorregut de l’L2-, men- gat i Sant Andreu de la Barca, amb una la línia 1 (L1) Cases Pairal, la línia 2 (L2) tre que l’altre es va intercanviant entre de les parades a l’estació de Ferrocar- Sant Andreu, la línia 3 (L3), El Bonrepòs – les altres tres línies. rils de la Generalitat. Per això és la línia L’Amunt i, la línia 4 (L4), La Creu d’Aragall. De les quatre línies, la principal i que més utilitzada pels ciutadans. Viatgers Percentatge Línia Expedicions 2019 respecte el total L1 22.271 23% 7 circulars L2 58.216 59% 12 d’anada i tornada L3 3.787 4% 3 expedicions completes i 2 parcials combinades amb la L4 L4 13.878 14% 5 expedicions completes i 2 parcials combinades amb la L4 Total 98.152 - - Autocorb és l’operador del transport urbà a Corbera de Llobregat. -
La Dinámica De Las Periferias Urbanas Y Su Percepción. Agentes Y Factores De Transformación Del Territorio
La dinámica de las periferias urbanas y su percepción. Agentes y factores de transformación del territorio. El caso del sector central del Baix Llobregat José Palos Rodríguez ADVERTIMENT. La consulta d’aquesta tesi queda condicionada a l’acceptació de les següents condicions d'ús: La difusió d’aquesta tesi per mitjà del servei TDX (www.tesisenxarxa.net) ha estat autoritzada pels titulars dels drets de propietat intel·lectual únicament per a usos privats emmarcats en activitats d’investigació i docència. No s’autoritza la seva reproducció amb finalitats de lucre ni la seva difusió i posada a disposició des d’un lloc aliè al servei TDX. No s’autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant al resum de presentació de la tesi com als seus continguts. En la utilització o cita de parts de la tesi és obligat indicar el nom de la persona autora. ADVERTENCIA. La consulta de esta tesis queda condicionada a la aceptación de las siguientes condiciones de uso: La difusión de esta tesis por medio del servicio TDR (www.tesisenred.net) ha sido autorizada por los titulares de los derechos de propiedad intelectual únicamente para usos privados enmarcados en actividades de investigación y docencia. No se autoriza su reproducción con finalidades de lucro ni su difusión y puesta a disposición desde un sitio ajeno al servicio TDR. No se autoriza la presentación de su contenido en una ventana o marco ajeno a TDR (framing). Esta reserva de derechos afecta tanto al resumen de presentación de la tesis como a sus contenidos. -
Excmo. Sr. Don Miguel Ángel MORATINOS Ministro De Asuntos Exteriores Plaza De La Provincia 1 E-28012 MADRID
EUROPEAN COMMISSION Competition DG Brussels, 20.XII.2006 C(2006) 6684 PUBLIC VERSION WORKING LANGUAGE This document is made available for information purposes only. Subject: State aid N 626/2006 – Spain Regional aid map 2007-2013 Sir, 1. PROCEDURE 1. On 21 December 2005, the Commission adopted the Guidelines on National Regional Aid for 2007-20131 (hereinafter “RAG”). 2. In accordance with paragraph 100 of the RAG, each Member State should notify to the Commission, following the procedure of Article 88(3) of the EC Treaty, a single regional aid map covering its entire national territory which will apply for the period 2007-2013. In accordance with paragraph 101 of the RAG, the approved regional aid map is to be published in the Official Journal of the European Union and will be considered as an integral part of the RAG. 3. On 13 March 2006, a pre-notification meeting between the Spanish authorities and the Commission's services took place. 1 OJ C 54, 4.3.2006, p. 13. Excmo. Sr. Don Miguel Ángel MORATINOS Ministro de Asuntos Exteriores Plaza de la Provincia 1 E-28012 MADRID Commission européenne, B-1049 Bruxelles – Belgique/Europese Commissie, B-1049 Brussel – België Teléfono: 00-32-(0)2-299.11.11. 4. By letter of 19 September 2006, registered at the Commission on the same day with the reference number A/37353, Spain notified its regional aid map for the period from 1 January 2007 to 31 December 2013. 5. By letter of 23 October 2006 (reference number D/59110) the Commission requested from the Spanish authorities additional information. -
L'estiueig a Begues, Gavà I Castelldefels, 1881-1936
L’ESTIUEIG A BEGUES, GAVÀ I CASTELLDEFELS, 1881-1936. DE LES COLÒNIES A LA MASSIFICACIÓ dossier JOSEP CAPMANY I GUILLOT* ESTUDIÓS LOCAL Introducció: l’estiueig com a concepte modern lleure, de manera que els arguments salutífers anaren passant a segon terme. Finalment, aquesta pràctica Si alguna cosa caracteritza el segle XX, entre d’altres, és la esdevindria simplement el canvi de residència temporal generalització de l'oci. Si bé és cert que l'oci és un con- per anar a una segona casa situada en un ambient trapunt natural de tota activitat humana, fins a la salutífer. contemporaneïtat aquest era un fenomen que es perce- bia des de la més estricta individualitat i, fins i tot, per a En aquesta època, l’elitisme dels estiuejants es fa palès a determinades concepcions benpensants de la societat, través de la clara segregació que separa els visitants dels des del rebuig. En canvi, la revolució industrial, amb la veïns de la localitat. Els estiuejants, als pobles receptors, normativització del temps i el repartiment d’horaris al són un món a part, i configuren el que hom va anome- compàs dels xiulets de les fàbriques, va dotar el temps nar «la colònia». El seu impacte sobre les poblacions oci d’una substantivitat i autonomia que el singularitza- receptores té un vessant material –els habitatges i les ven, amb una forta dependència, això sí, de la classe instal·lacions d’estiueig–, però també immaterial, ja que social a la qual es pertanyia. dins de la societat local mateixa apareix una divisió entre els capaços d'imitar i seguir les noves modes burgeses En el context de la pràctica de l’oci, hi ha una primera importades de ciutat i els que, bé per condició econòmi- etapa, des del segon quart de segle XIX als primers anys ca, bé per convicció moral, en quedaven exclosos. -
Publication of a Communication of Approval of a Standard
10.7.2019 EN Official Journal of the European Union C 232/13 OTHER ACTS EUROPEAN COMMISSION Publication of a communication of approval of a standard amendment to a product specification for a n ame in the wine sector referred to in Article 17(2) and (3) of Commission Delegated Regulation (EU) 2019/33 (2019/C 232/12) This communication is published in accordance with the fifth paragraph of Article 17 of Commission Delegated Regulation (EU) 2019/33 (1). COMMUNICATING THE APPROVAL OF A STANDARD AMENDMENT ‘Penedès’ Reference number: PDO-ES-A1551-AM04 Notification date: 17.1.2019 DESCRIPTION AND REASONS OF THE APPROVED AMENDMENT 1. Changes to alcoholic content Description and reasons DESCRIPTION For white, rosé and red wines, the maximum limit for actual alcoholic strength has been removed and the mini mum limit has been reduced. Section 2.1.1 of the Product Specification and Section 2.4 of the Single Document must be amended accordingly. REASON(S) These changes to the minimum and maximum strength are being made on the basis of how wines from the Penedès DO are adapting to climate change. The intention is to guarantee the characteristics and typical properties of wines produced in the Penedès DO. 2. Correction to wines produced with the ‘dulce de frío’ (ice wine) method Description and reasons DESCRIPTION In the former version of the specification, wines made according to the ‘dulce de frío’ (ice wine) method had been mistakenly included in the section on liqueur wines. As the Viognier variety has been added, it can also be used for this type of wines.