La Topografia Urbana De Granollers Entre Els Segles X I
Total Page：16
File Type：pdf, Size：1020Kb
La topografia urbana de Granollers entre els segles x i xvi Estat de la qüestió i hipòtesi de configuració Treballs Lauro 30 10 Josep M. Vila i Carabasa Ainhoa Pancorbo i Picó En el present article presentem una i Albert López, del Servei del Patri- síntesi molt succinta dels princi- moni Arquitectònic Local, i per Josep Treballs Arqueociència SC SL pals resultats de l’estudi que so- Muntal, tècnic de patrimoni històric Col·laboradors del Servei del Patrimoni bre l’evolució de la trama urbana del Museu de Granollers. També Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona de Granollers en època medieval vam comptar amb la col·laboració vàrem dur a terme durant l’any de la historiadora Cinta Cantarell. 2006. L’Ajuntament, conscient del Finalment, les planimetries inter- seu deure de protegir el patrimoni pretatives de l’evolució històrica de arquitectònic i arqueològic de la la població van ser encarregades a ciutat, volia disposar d’una eina que l’empresa Centum i elaborades per li permetés prendre mesures de pro- Sacramento Castillo. tecció del nucli medieval. Per aquest motiu va demanar a la Diputació de Pel que fa als límits del treball, la Barcelona, a través del seu Servei de proposta se centrava en el recinte Patrimoni Arquitectònic Local, un es- medieval de la ciutat, entès com tudi de topografia arqueològica que l’espai situat dins del perímetre de aplegués una notícia objectiva i sis- la muralla construïda a partir de temàtica de totes les restes medievals 1366. Cronològicament, l’estudi ha- conegudes fins ara, inclosa la mura- via d’abastar l’evolució urbana de la lla, i que intentés definir l’urbanisme població durant tota l’edat mitjana d’aquella època a través dels indicis i fins al final del segle xvi, moment coneguts. L’estudi, elaborat per en el qual el creixement de la ciutat qui signa el present article, va ser s’estengué de manera decidida fora dirigit pels doctors Raquel Lacuesta de les muralles medievals. De tota manera, i en vista de la documen- que avui queda amagada per les Santa Anna i de Santa Esperança. tació obtinguda al llarg del procés construccions modernes, i que no- Finalment, hi ha una tercera via que d’elaboració de l’estudi, es va consi- més pot ser recuperada mitjançant uneix Granollers amb Girona a través derar convenient incloure també una l’excavació arqueològica. Finalment, de la Roca i Cardedeu, al voltant de visió general dels processos associats l’anàlisi dels edificis, sobretot pel que la qual es va formar el burg que va al primer creixement de la ciutat fa a les façanes, ha permès fer una donar lloc al carrer de Sant Roc i al fora muralles, que es desenvolupa aproximació a la data en què es van portal de Bell-lloc. fonamentalment al llarg del segle construir i determinar, remarcant i xvi. Fruit d’aquest procés, la ciutat valorant aquells que tinguin ele- Al centre de la població, on s’en- conserva molts edificis i elements ments historicopatrimonials destaca- trecreuen tots aquests camins, s’ha arquitectònics fora del nucli antic i bles, l’evolució urbana de la població. conformat un conjunt de places en que val la pena tenir presents, encara les quals, històricament, s’han des- que sigui amb caràcter genèric, ja que envolupat les activitats del mercat també són un element patrimonial L’EVOLUCIÓ URBANA DE setmanal de Granollers. Aquesta 1 per protegir i conservar. GRANOLLERS zona central va conformar un dels pols de creixement urbanístic de la La confecció de l’estudi es va progra- La topografia actual del nucli me- ciutat durant l’edat mitjana. mar a partir de tres nivells d’actuació dieval de Granollers ve determinada que s’han desenvolupat de manera en bona part per la configuració del Al costat sud-oest del nucli se situa paral·lela: estudi de les fonts docu- recinte murat d’època baixmedieval. l’església de Sant Esteve, l’entorn mentals, sistematització dels resultats Es tracta d’un perímetre amb uns de la qual conforma un espai urba- de les intervencions arqueològiques i 800 m de muralla que conforma un nísticament diferenciat, tot i que ac- anàlisi d’aquells elements que s’han hexàgon irregular, descentrat, amb tualment es troba molt transformat. conservat en els edificis actuals i un tram esbiaixat cap al costat oc- Això és fruit de la dinàmica interna Lauro 30 que permeten obtenir dades sobre cidental. A l’interior d’aquest perí- d’aquest espai, on se situaria el nucli 11 l’evolució constructiva del nucli. metre les edificacions s’organitzen primitiu de la població, al voltant Cadascun d’aquests estudis propor- en funció de sis carrers principals de l’església del segle x, conformant ciona dades valuoses de cara a inter- que neixen dels portals de la mura- una sagrera. pretar les primeres fases de l’evolució lla, cinc d’època baixmedieval i un Treballs urbana de la ciutat de Granollers. altre d’obert posteriorment. Aquests Finalment, cal tenir presents com a carrers corresponen majoritàriament pols de creixement urbanístic de la Les fonts documentals han ajudat a la confluència de dues vies de co- ciutat, a banda dels ja esmentats, al- a conèixer l’estructura interna dels municació importants ja en època tres zones expansives que es concen- edificis al llarg del període estudiat, romana i que es mantenen durant traven entorn de les principals vies a recuperar els noms antics d’alguns l’edat mitjana i fins a l’actualitat. En de comunicació: carrers de Barcelona, carrers o bé la notícia d’altres ja des- primer lloc, hi ha un eix nord-sud que Corró i Caldes amb tota seguretat, apareguts i a obtenir dades sobre uneix Barcelona amb Vic i que corres- tot i que també és possible que, en els usos dels diferents edificis. La pon als actuals carrers de Barcelona i menor mesura, es desenvolupessin sistematització dels resultats de les Santa Elisabet i Corró. Es documenta entorn de la resta de vies fins a crear intervencions arqueològiques que un segon eix, en aquest cas amb di- un nucli més o menys homogeni s’ha anat duent a terme a la ciutat, recció est-oest, que uneix les antigues que va ser protegit primer per una especialment els darrers anys, ha poblacions romanes de Mataró (Iluro) muralla, el 1290, i, a partir de 1366, permès conèixer aspectes de la to- i Caldes de Montbui (Aquae Calidae) i per un segon recinte, que és el que pografia més antiga de la població, que es correspon amb els carrers de coneixem avui en dia. 1 Abreviatures utilitzades: ACA: Arxiu de la Corona d’Aragó; AGM: Archivo General Militar. Madrid; AHPB: Arxiu Històric de Protocols de Barcelona; AHS: Arxiu Històric de Sabadell; AMGr: Arxiu Municipal de Granollers; BC: Biblioteca de Catalunya. La ciutat de Granollers, des de la que vincula directament molts in- que almenys entre el segle ix i la pri- seva fundació, entre els segles ix i drets altmedievals de la comarca mera meitat del x es formà un primer x, i pràcticament fins a finals del amb els d’època clàssica: Caldes, nucli de població a Granollers, coin- segle xix, quan es produeixen els Llerona, Lliçà o Martorelles.2 Tot i que cidint amb el progressiu enfortiment últims treballs de fortificació amb aquest no és el cas de Granollers, on de l’autoritat dels comtats catalans. motiu de les darreres carlinades, el topònim antic de Semproniana no En relació amb aquest primitiu po- sempre va comptar amb algun tipus es va mantenir, segurament a causa blament tenim referències documen- d’estructura de defensa, que va anar de la crisi del món urbà en època tals a partir de l’any 944.4 En aquest canviant al llarg del temps, en funció baiximperial, les excavacions arqueo- marc caldria situar la fundació de de l’organització de la població i de lògiques dels darrers anys al pati de la primitiva església de Granollers, les necessitats de cada moment. Com la rectoria i a la plaça de l’Església esmentada per primer cop l’any 972.5 no podia ser d’altra manera, els suc- han permès documentar un seguit Tot i que es desconeix el seu emplaça- cessius recintes murats de Granollers d’estructures d’època antiga que ment exacte, el més probable és que han tingut una relació molt estreta continuen en funcionament fins a estigués situada en el mateix punt (la amb el desenvolupament urbà de la època altmedieval, i confirmen la part més alta del turó de Sant Esteve) ciutat, envoltant i protegint els espais continuïtat en l’ocupació de l’espai.3 en què es van construir els temples en què s’havien anat configurant els Per la documentació escrita, se sap romànic i gòtic. nuclis primitius, i més endavant van esdevenir el marc vertebrador de la morfologia posterior de la ciutat. L’èPOCA INICIAL (SEGLES IX-XI) Lauro 30 Les evidències arqueològiques re- 12 fermen cada cop més la idea que el Vallès en general i Granollers en par- ticular no van patir un despoblament Treballs generalitzat com a conseqüència de la conquesta musulmana, primer, ni de la inestabilitat política que va patir la zona fins al final del segleix , quan en temps de Guifré el Pilós es va portar a terme l’organització i estabilització de la zona central del país. Cada cop és més clara l’existència d’una continuïtat de poblament durant tot el període, i segurament són les es- tructures de poder les que van patir una certa crisi en aquell moment. La pervivència del poblament al Vallès queda ratificada per la toponímia, Ortofotomapa del nucli antic de Granollers.