El despertador | Redacció | Actualitzat el 19/09/2018 a les 06:00 Caixa o faixa al Parlament Si l'assumpte dels diputats processats no es resol aviat la legislatura pot acabar abans del que tothom havia previst i fer-ho en un gran fracàs col·lectiu. Avui també són notícia l'endemà de José María Aznar, els canvis de seu empresarials, la temporada teatral, els socis d'Òmnium a Lledoners, José Antonio Labordeta i el 3XL Junts per Catalunya i ERC segueixen sense posar-se d'acord sobre com gestionar la suspensió dels drets dels seus diputats processats pel Tribunal Suprem. Ahir, a la mesa del Parlament, van ser incapaços d'arribar a una entesa. Els primers volen protegir costi el que costi Carles Puigdemont encara que ningú contempla que pugui tornar a fer de president, i els segons no volen que això, que caldria fer extensiu a la resta de diputats, posi en risc la majoria absoluta independentista i hipotequi la legislatura.
La cambra funciona a mig gas des que no hi ha acord. Si l'assumpte no es resol en els propers dies és possible que la legislatura pugui morir molt abans del que estava previst i que ho faci per un gran fracàs col·lectiu. El gran dubte és què aportaria hores d'ara convocar noves eleccions, perquè segons totes les enquestes el panorama no seria massa diferent. Les negociacions s'intensificaran per mirar de tancar un acord que permeti seguir fent camí, com a mínim fins a la sentència del judici de l'1-O al Suprem, que ara molts situen per passades les municipals i europees del 29 de maig. Llegiu la crònica (https://www.naciodigital.cat/noticia/163107/independentisme/es/conjura/superar/desacord/sobre/ diputats/suspesos) d'Oriol March i Sara González per saber on som.
Aznar, l'Espanya més lletja. Ahir el dia va tenir, com era previsible, un nom propi: José María Aznar. Amb el seu to fatxenda, l'expresident va tornar 14 anys després al Congrés. El darrer cop havia estat per explicar-se per les mentides de l'11-M. Aquest cop va carregar de nou d'arguments els qui se senten cada cop més lluny de l'Espanya que ell representa, que per desgràcia no és marginal i ara està molt ben representada a la direcció del PP.
La seva compareixença només va servir per a què reescrivís la sentència que constata el finançament irregular del partit i tingués una topada sonada amb Gabriel Rufián, a qui va acusar de colpista. Per cert, va queixar-se que no es respectés la presumpció d'innocència per als corruptes però no va tenir cap mirament en donar per culpables del "pitjor atemptat contra la democràcia espanyola" els presos polítics catalans. La llei de l'embut va tornar. I a granel. Podeu llegir la crònica (https://www.naciodigital.cat/noticia/163094/aznar/retorn/heroi/dreta/espanyola/no/marxat/mai) d'Oriol March i també el lamentable comentari homòfob (https://www.naciodigital.cat/noticia/163114/arcadi/espada/apunta/homofobia/desqualificar/rufian) que, en la seva columna a El Mundo, va fer Arcadi Espada, fundador i ideòleg de Cs, contra el portaveu d'ERC. El pitjor de la política espanyola va tornar a primera fila perquè marxar, no ha marxat mai.
Els efectes reals dels canvis de seu social. Avui la conseller d'Empresa, Maria Àngels Chacón, presenta l'informe Efectes del trasllat de seus socials en l'economia productiva. M'hi jugo un pèsol que els efectes reals han estat mínims o inexistents perquè ni ha tancat cap fàbrica o oficina ni s'ha traslladat cap treballador. El que sí que va provocar el canvi de seus socials és que s'estengués una certa por als efectes econòmics del procés. Les grans empreses catalanes van fer política i el govern espanyol els ho va posar fàcil. De totes elles, només Agbar, que intenta capejar les campanyes de remunicipalització de l'aigua, ha tornar a domiciliar la seu a Barcelona. Chacón ja va dir fa tres mesos que no incentivarien el retorn de cap companyia https://www.naciodigital.cat/noticia/163110/caixa-faixa-al-parlament Pagina 1 de 3 (https://www.naciodigital.cat/noticia/157434/govern/no/incentivara/empreses/traslladat/seu/tornar/ catalunya) . I fa bé de ser ferma.
S'aixeca el teló. La temporada de teatre ja està oficialment inaugurada i esperem que en la 2018- 2019 s'aturi la sagnia d'espectadors (https://www.naciodigital.cat/noticia/163070/teatres/catalans/perden/187000/espectadors/tempora da/2017-2018) . El teló es va aixecar amb una gala a Barcelona i amb l'entrega dels Premis Catalunya de teatre (https://www.naciodigital.cat/noticia/163117/silvia/munt/daniel/martinez/malda/kursaal/manresa/gle va/premis/catalunya/teatre) . Entre els guardonats hi ha el teatre Maldà per la seva capacitat innovadora i coherència. Precisament ahir a NacióDigital vam publicar la primera crítica teatral de la temporada. Al seu Notes d'escena (https://www.naciodigital.cat/noticies/etiqueta/Notes+d%27escena) la periodista Teresa Ferré ens comenta (https://www.naciodigital.cat/noticia/163014/ixer/anant/guerra) Croades (http://www.naciodigital.cat/noticia/163014/ixer/anant/guerra) , de la jove companyia la Ràtzia, que podeu veure aquests dies al Maldà http://www.naciodigital.cat/noticia/163014/ixer/anant/guerra( ) .
Vist i llegit
Avui us recomanaré una pel·lícula. És Todos lo saben, el nou film d'Asghar Farhadi, l'oscaritzat director iranià a qui Trump va impedir anar a la passada gala dels Òscars pel veto migratori. És un thriller inquietant i molt obscur. Amb un ventall dels millors actors i actrius possibles de parla castellana, Farhadi penetra en el drama d'una família argentina que torna a Espanya per un casament. A partir d'aquí, tota la trama capgira per un fet imprevist i el ritme és trepidant. Javier Bardem, Penélope Cruz, Ricardo Darín, Eduard Fernández, Bárbara Lennie i Inma Cuesta encapçalen un repartiment de luxe per una de les produccions de l'any. Obligada. Aquí el tràiler (https://www.youtube.com/watch?v=h9j_lraq8ko) .
El passadís
Els nostres companys del diari Crític van celebrar dilluns la festa del seu quart aniversari amb unes birres i una taula rodona al Casinet d'Hostafranchs de Barcelona. A més de Carme Herranz, Patricia López i Marco Aparicio a l'acte va intervenir el vicepresident d'Òmnium, Marcel Mauri. Aquest últim va explicar un detall que defineix molt bé la forma de ser del líder de l'entitat, Jordi Cuixart, empresonat a Lledoners. Segons va dir Mauri, des que hi és, Cuixart ja ha fet, entre els reclusos socials, sis socis per Òmnium, que se sumen als 125.000 actuals.
L'efemèride
Tal dia com avui de l'any 2010 va morir d'un càncer a Saragossa, la mateixa ciutat on va néixer el 1935, el cantautor aragonès José Antonio Labordeta. La seva veu és una de les mítiques de la transició espanyola, i ja durant el franquisme va estar compromès amb les idees de progrés i el moviments que reivindicaven la identitat nacional de l'Aragó. Labordeta va fer de professor a l'estranger i a Terol, i va combinar les classes amb els recitals. El seu vibrant Canto a la Libertad (escolteu-lo aquí (https://www.youtube.com/watch?v=i15eFc_BCu4) ) és un dels temes més mítics i es reivindicada com a himne de l'Aragó. Als anys 90 es va fer popular amb el programa de TVE Un país en la mochila, en què visitava indrets de tot l'Estat (aquí el que va dedicar a Menorca (https://www.youtube.com/watch?v=bw5jYLYUVAg) ) i s'interessava pel paisatge humà gràcies al seu caràcter afable i proper. El polifacètic Labordeta va fer el pas a la política el 2000 acceptant encapçalar la llista de la Chunta Aragonesista al Congrés. Va ser diputat dues legislatures i, per a la història, queda la seva enrabiada amb els diputats del PP, que l'insultaven durant un debat. No va callar el que pensava (https://www.youtube.com/watch?v=lHDdxrvhCkU) .
https://www.naciodigital.cat/noticia/163110/caixa-faixa-al-parlament Pagina 2 de 3 L'aniversari
El mateix dia i any que moria el cantautor aragonès, Televisió de Catalunya posava en marxa un nou canal de televisió, el 3XL, que ocupava la franja de les remissions del canal 300 a la TDT i que des del 2000 era una web dirigida al públic adolescent que ja no se sentia atret per la programació infantil del club Super3. El 3XL, però, només va durar dos anys i va acabar morint víctima de les retallades, que han complicat encara més a la cadena pública connectar amb el públic més jove malgrat la bona audiència dels darrers mesos. Al canal, que emetia sèries i alguns programes mítics de la cadena, es podien gaudir projectes com Arròs covat, del dibuixant Juanjo Sáez. Aquí en podeu veure un capítol (http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/arros- covat/capitol-1-arros-a-banda/video/4302231/) .
Ferran Casas i Manresa subdirector de NacióDigital
? (http://www.naciodigital.cat/noticia/117667/13/octubre/veiem/tribunals/nou)
Vols rebre El Despertador de NacióDigital cada matí al teu correu electrònic?
Fes clic aquí per subscriure't-hi (http://www.naciodigital.cat/despertador)
https://www.naciodigital.cat/noticia/163110/caixa-faixa-al-parlament Pagina 3 de 3