Andreu Dameson i Aspa (La Garriga, 1897 - Buenos Aires, 1968) personatge inquiet ANDREU i seductor, va viure a cavall de la Catalunya natal i l’Argentina d’adopció, deixant en DAMESON ambdós països una memorable petjada tant professional com vital. El seu compromís d’esquerres, republicà i catalanista el portaren a un exili del que GENI DE LA no pogué tornar ja mai més i ha estat la causa de l’injustifi cat oblit de la seva impor- CARICATURA tant obra, al qual aquest llibre vol posar-hi fi . Dameson, dibuixant, pintor, il·lustrador, periodista, escriptor... es defi nia, per da- munt de tot, com a caricaturista. Sens dubte, en fou un dels millors del segle XX.

LLUÍS SOLÀ I DACHS JAUME CAPDEVILA

Lluís Solà i Dachs (Barcelona, 1932) Jaume Capdevila i Herrero «Kap» Enginyer tèxtil. Ha estudiat la premsa humorística il·lustrada (Berga, 1974) catalana i ha publicat antologies dels setmanaris més Llicenciat en Belles Arts per la UB. populars. Les seves obres principals són Dibuixant d’humor, il·lustrador L’humor català (3 vols.), El Be Negre (2 vols.), i caricaturista. Ha publicat, Història dels diaris en català, L’humor culer entre d’altres, a La Vanguardia, (amb el dibuixant Cesc), La caricatura política i social a Mundo Deportivo i El Triangle. Catalunya i Papitu i les publicacions erótico-sicalíptiques Ha estudiat destacats ninotaires del seu temps, entre altres. catalans com Lluís Bagaria Ha dirigit i col·laborat en diverses exposicions o Tísner. El 2009 va rebre i ha publicat nombrosos articles en diaris, el Premi Internacional ANDREU DAMESON GENI DE LA CARICATURA ANDREU DAMESON revistes i catàlegs. d’Humor Gat Perich.

Andreu dameson geni DE LA CARICATURA

Andreu dameson geni DE LA CARICATURA

LLUÍS SOLÀ I DACHS JAUME CAPDEVILA

BARCELONA, JUNY 2011 © LLUÍS SOLÀ I DACHS I JAUME CAPDEVILA

© DE L’EDICIÓ FUNDACIÓ JOSEP IRLA I DUXELM www.irla.cat www.duxeditorial.com

COORDINACIÓ EDITORIAL JOSEP VALL

DOCUMENTACIÓ GRÀFICA NATÀLIA LARA ÀNGEL RAMOS

FONTS D’IL·LUSTRACIÓ ABF Albert Benzekry i Fortuny AHCB-H Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona - Hemeroteca AMG Arxiu Municipal de Granollers AMTM Arxiu Montserrat Tarradellas i Macià, Poblet ANC Arxiu Nacional de Catalunya, Sant Cugat del Vallès ARF Albert Roqué i Fíguls BC Biblioteca de Catalunya, Barcelona CCBA Casal de Catalunya, Buenos Aires E9N El 9 Nou, Granollers FJI Fundació Josep Irla, Barcelona FM Fundació Maurí, La Garriga IDB Isabel Dameson i Bachs JAQ Julio Allepuz Querol JCH Jaume Capdevila i Herrero LSD Lluís Solà i Dachs MNAC Museu Nacional d’Art de Catalunya, Barcelona MPS Miquel Portavella i Sauqué RCG Registre Civil de la Garriga RDF Ramon Dameson i Font RST Robert Surroca i Tallaferro SJDP Susana i Jaime Dameson Prieto VCB Víctor Castells i Benosa

DISSENY ORIGINAL JORDI VINYETS

IMPRESSIÓ Romanyà-Valls

DIPÒSIT LEGAL B-20.078-2011

ISBN 978-84-938414-6-1

Són rigorosament prohibides, sense l’autorització escrita dels titulars del copy­right, la reproducció total o parcial d’aquesta obra per qualse- vol procediment i suport, incloent-hi­ la reprografia i el tractament infor- màtic, la distribució d’exemplars mitjançant lloguer o préstec comerci- al, la inclusió total o parcial en bases de dades i la consulta a través de xarxa telemàtica o d’Internet. Les infraccions d’aquests drets estan sot- meses a les sancions establertes per les lleis. Agraïments cerca decorrespondència entre Josep Tarradellas iAndreu Dameson. sevala a i blet, directora, rela en - inestimableajut Montserratseu pel Catalán, col·laboracions enlarecerca delsitineraris marítims. amables seves les per Barcelona, de Marítim Museu del Documentació de tre pondència d’Andreu Damesonambelseuoncle. disposició lacol·lecció deElXàfec . facilitat moltlafeina. mentació diversa. seva cordialitat durant l’estada quevan ferel2010. alaGarriga paperassa.Tambéde la i explicatd’arxiusi han munt vivènciesque agraïmles un remenatd’haver després avi, seu del arreplegar pogut han que el tot viat, que enshaproporcionat. al seugermàValentí ilaseva esposaque enshanexplicat lesseves vivències. atès amb franciscana paciència i mai no ha tingut un no per a nosaltres. També creure queAndreu Dameson esmereixia unabiografia extensa. A l’Arxiu Montserrat Tarradellas i Macià, del monestir de Santa Maria de Po- de l’ArxiuMaria A Santa MontserratTarradellasde monestir del Macià, i A Mònica Abeledo, de la redacció de A Pere Iglesias, nebot de Josep Maurí, que ens ha deixat consultar la corres- A Víctor Castells, que enshaexplicat elsseusrecords. pelsseusconsellsA JosepMariaCadenaiaJoanGarriga assenyats. BenzekryAlbert A Fortunyi nostraposatla han a que Maurí, Fundació la a i A Sílvia Vilarrasa i Josep Solé, que, amb el treball que van fer el 1998, ens han docu- amb ajudat han ens també que Jordi, fill seu el i Portavella Miquel A A Susana i Javier Dameson, néts d’Andreu, que, des d’Argentina ens han en- A Isabel Dameson i Bachs, per la seva memòria prodigiosa i pels documents ha ens tot, per i tot en col·laborar que més que Font, i Dameson Ramon A va que Generalitat, la de Cultura Tresserras,de exconsellerManuel Joan A El Vigía , i a Javier Aznar Colet, del Cen- 5 ANDREU DAMESON GENI DE LA CARICATURA

Bibliografia ......

Pròleg Taula 20. 24. 23. 25. 22. 10. 14. 16. 19. 18. 13. 15. 12. 21. 17. . Biografia A. . Anàlisi B. 11. 4. 6. 9. 8. 3. 5. 2. 7. 1. Els darrers anys...... Consolidació...... Anys d’oblit i reivindicació...... Definitivament, Buenos Aires...... El camí de l’exili...... La ruta de l’èxode...... La República i la guerra...... Fill predilecte de la ...... Garriga Segon viatge a Buenos Aires i casament...... Professional del dibuix...... La darrera etapa a l’Argentina...... Geni de la caricatura...... L’evolució de la caricatura...... Andreu Dameson, dibuixant...... La passió per la línia ...... Un dibuixant anomenat «Galeno» ...... El poder del paper imprès...... La formació d’una cultura visual...... Andreu Dameson, devot de la caricatura...... La psicologia del retrat...... Una etapa per investigar L’estrena com a dibuixant: Anys d’infantesa i joventut. L’entremaliat Andreu...... La família. Dels Demaison als Dameson...... El naixement: quatre (o cinc) dates per triar...... de de J d’Andreu oan l’obra M continguts anuel d’Andreu Dameson T resserras ...... Dameson El Xàfec...... L luís

S olà J aume

i D

achs C apdevila ...... 109 105 123 177 173 127 101 131 115 43 89 93 63 93 83 47 33 55 97 67 23 37 75 27 19 15 11 11 9 7 ANDREU DAMESON GENI DE LA CARICATURA 8 ANDREU DAMESON RDF Oscar Ivanissevich. d’Educació argentí, fent un dibuix del ministre Andreu Dameson 1949 tacat. Moltdestacat. Aquest llibre ho mostra, hoargumenta i hocertifica. fins ara mateix. Dins d’aquesta tradició a Dameson li correspon un lloc ben des- 1860 de dècada la de publicacions les Tomàsi Padróde des destacada, molt lunya disposa d’una nòmina històrica de ninotaires, caricaturistes i il·lustradors persona i a la seva obra. I així n’han garantit la difusió i el reconeixement. Cata- tiques del’obra deDamesond’unamanera precisa icompleta. avaluacaricaturista.Capdevilacaracteríscomi a assolirestableix les rang i el - guretat en cap altra no va aconseguir el nivell d’originalitat i excel·lència que va Andreu Dameson va fer moltes coses al llarg de la seva vida, però amb tota se- l’humor gràfic i el caricaturisme, recorre aquesta dimensió central de Dameson. primer emergent iengrescadora i,després, anorreada iperseguida. tensionsles i tresCatalunyanamisme primers d’una dels i XX, segle del quarts exemplemostrabon retratel faun comdi- republicà.El en del i artista que là, més significatius del Dameson més polifacètic i imaginatiu, cosmopolita i cata- fia prou completa de Dameson. Completant detalladament alguns del episodis biogra- una bastir per mena tota de documentals i testimonials fils seguit ha garriguenques, d’arrels també catalanes, satíriques i humorístiques blicacions banda, ésclar, del’entorn familiar idelmónculte garriguenc. nat una divulgació prou limitada, gairebé circumscrita a l’àmbit especialitzat, a l’exteriora condicio- desplegués n’ha sevaes activitatla de part bona que fet nir-los— i li van permetre sortir ben parat de situacions prou delicades. Però el vanel acompanyar sempreseva comla —així també pròpia consciènciate de - neixement il’oblit. reco- el entre diferència la fet han sovint, que, factors resultat han breviscut, de la guerra o, sobretot, haver tornat el anys finals de la dictadura i haver-la so- cades de l’interior, la dimensió política de l’activitat desplegada abans i després gual. La viabilitat documental, els contactes amb persones més o menys desta- PROFESSOR D’HISTÒRIA DE LA COMUNICACIÓ DE LA UAB LA DE COMUNICACIÓ LA DE D’HISTÒRIA PROFESSOR JOA Pròleg Lluís Solà i Jaume Capdevila han elaborat una aproximació magnífica a la a magnífica aproximació una elaborat han Capdevila Jaume i Solà Lluís il·lustració, la de destacat teòric i estudiós caricaturista, Capdevila, Jaume pu- les de història la en referència de autor i expert principal el Solà, Lluís En el cas d’Andreu Dameson, el reconeixement del seu talent i el seu atractiu desi- molt estat ha Amèrica l’exilia de català memòria la recuperacióde La N MA N U E L TR L E SS E RRAS 9 ANDREU DAMESON GENI DE LA CARICATURA 10 ANDREU DAMESON RCG Acta de naixement. 17 de setembre de 1897 1 L quatre (o cinc) dates pertriar El naixement: Aspa. Dibuixant, pintor iperiodista», a:MiquelAndreu [et al.],Retrats degarriguencsil·lustres. 1 manar alRegistre Civilcòpia del’acta denaixement, laqualdiutextualment: el dia del natalici va ser el 3 de setembre, divendres. Per assegurar-ho vam de- gues d’unaltre paner, segonsexpressió popular. setembre1897.el de Garriga xerla fi- a són l’hora, ja exacta, i tot data fins La i divendres. Però la perplexitat augmentà quan ens arribà el certificat de bateig: luís La família i les escasses dades biogràfiques Amb total seguretat només sabem una cosa: Andreu Dameson i Aspa va néi- De moment només coincidia el dia de la setmana, ja que el 17 també va ser va també 17 el que ja setmana, la de dia el coincidia només moment De ha parroquia, con permiso del infrascrito Cura Párroco de la misma, bauticé so- bauticé misma, la de PárrocoCura infrascrito del permiso con parroquia, ha noventaochocientos infrascritomil siete,setiembredic- el de Coadjutory de de nuevey veinte los a Barcelona, Provinciade y Obispado Garriga, La de Esteban archivo parroquial se encuentra la siguiente partida de pila: “En el pueblo de San de Barcelona. Certifico que en uno de los libros de Bautismos custodiado en este ada enelmismo. Gironésveintenaturaldomicili- estey de años, y de Aspa dos pueblo Isabel y sa espo- su de y declarante del legítimo hijo es Que noche. la de media y ocho las a rige que del siete y diez día declarante,el del casa en nació niño dicho que ró efecto,mismo,al decla- padrecomodel y niño Registroun el civil en inscriba se ejercicio lampista, domiciliado en este pueblo calle del Centro, con objeto de que Codinas, provincia de Barcelona, de edad treinta y un años, de estado casado, su de Felio Sant de natural Martí y D.ValentínSecretario,comparecióDameson de Antonio Blancafort y Sarrà, Juez municipal, y Don Pedro Dalmau y Torras, suplte. noventaochocientosnueve mil y diezsiete,setiembreD.de ante día y de del na , núm. 6, abril de 1998. Joan Garriga, «Andreu Dameson i Dameson «Andreu Garriga, Joan 1998. de abril 6, núm. garriguenca, d’història Analecta «El infrascrito Vicario de la Parroquia de San Esteban de La Obispado Garriga, [...] alexpresado niñoseleponíanlosnombres deAndrés, Ramón yLuis». maña- la de nueve las a Barcelona, de provincia Garriga, la de pueblo el «En

solà i i dachs 1 que teníem ens informaven que 11 ANDREU DAMESON GENI DE LA CARICATURA 12 ANDREU DAMESON GENI DE LA CARICATURA SJDP Certificat de bateig. 28 de febrer de 1923 Dameson, tenia un cens oficial de 1.667 habitants — habitants 1.667 de oficial cens un tenia Dameson, d’Andreu naixement del L’any Montseny. del massís veïnatgeel agradable,properdel amb molt entorn un i acceptable pluviometria una amb sec clima termals, mar.del Ténivell el sobreaigües d’altitud metres 260 i ferroviària, senyalització la assegura ens segons na, Barceloquilòmetresde - 38 a eraOriental— encarano nostre biografiat, és un municipi del Vallès —aleshores aquestes anomalies,simésnocurioses. totes de constància deixar sense no Civil, Registre el clinarem pel dia 17, que és d’Andreuin- vida ens la debatut, i Comptat Dameson. ció possible, com moltes de les que ja anirem veient de comprovasense més anècdota seràuna - resoldrei se sen- quedarà que detall un és aquest fiable, testimoni certificades. estan altra, d’una o manera d’una totes, gairebé que ferentsfetcomútenenel en només que,cosa insòlita, di- dades de ball un definitiva, En 13. dia el nascut via ha- que dir solia pare seu el afirmava que mort, ja ara Andrés, Jaime fill, el assegurenque confusió,ens més afegir-hi per 1897.I de comptes en 1898 de però bre, setemde - naixement23 de el dataconsta coma qual de Buenos Aires —del 23 de desembre de 1939—, en la la de còpia d’Argentinauna des perquè el23va serundijous,nil’hora delnaixement. xlqe, oc, u l Gria pbe aa del natal poble Garriga, la que doncs, Expliquem, cap sense i passat han que anys dels Avui,després També el seu nét, Javier Dameson, ens ha fet arribar Aquesta vegada no coincidia ni el dia de la setmana, Párroco).» (Rdo. Mujol Salvador (Rdo. Vic.) Pascual Ramón firmo. Barcelona,de cino materna.abuela la y lo así ser por Y ve- y Sasrrubiras Esteban San de natural comerciante casado, Voltá, y Mestras Andrés padrinos sus Fueron ésta. de naturalesMargarita y Bartolomé maternos los y Montbuy de naturalCaldas Maria de y Codines de lio Luis. Son sus abuelos paternos José natural de San Fe- de la mañana. Le pusieron por nombres Andrés Ramón ronés,veintitrésdía naturalel esta.Nació sietede las a Gi- y Aspa Isabel e esta, de vecino y casado Codines, calderero,Martí, y Dameson tín natural FelioSan de de lemnemente a un niño, hijo legítimo y natural de Valen- el que consta oficialment en Cédula de Identidad de Cédula la Torratxa via celebrat a Moscou. Per la seva banda, s’ha- que mèdic congrés d’un tornar de acabava bert Ro- Bartomeu doctor el que informava també riòdic l’Eden Concert la Gran Troupe Franco-Española. El pe- da titula- obra una amb d’AntonioVicocompanyia la va actua- hi Barcelona,teatreNovedades, de Al tarda. la a serè i matí al núvols amb setembre, de final de tual habi- xafogor la continuar va graus, 21 dels passar va sabentem que el dia 17, malgrat que la temperatura no dels protagonistes, explica que, a final del segle del final a que,protagonistes,explica dels història del cinema a la Garriga. Isabel Dameson i Bachs, néta d’un 3 1939. Aleshores valia 10 cèntims iDamesonhiva dibuixar el1924. 2 tàriament, al’agricultura iapetitscomerços. avuidedicaven,voltaes 15.000—,quals els els majori- pel·lícules que els germans Lumière acabaven d’inventar va con- va d’inventaracabaven Lumière germans els que pel·lícules enginyer i representant de les primeres màquines de projectar les Sisquella—, Conxa l’artista de —pare Sisquella senyor El Corder. Xic Can com conegut ser vasempre que Recreo,però de Círculo Joan Bachs i Valls tancar la va vallogar per instal·lar-hi un fàbricacafè que es va la dir Quan Corder. Xic en família, d’una petit pel comunicavana darrereper fàbricauna cordillsamb de regentada tenia una volta que recordava aquests antics carruatges. La taver- nien una taverna al carrer Calàbria, anomenada La Tartana perquè Can Xic Corder,Xic Can de local recordat el en població la a cinema el ribar aleshores no en tenien. També, per aquells anys, va ar- numeraciócarrers,la placesels i les fins i lació de que reto- la pagar empenta. l’Ajuntamentacordat1897havia Aquell bona una donat uns havia abans ferrocarril anys del quants l’arribada qual al municipi, petit de CubaiFilipinesambl’ensorrament del’economia. pèrduala vanamb que acabar catalans, soldats molts morir van quals les en colonials, guerres impopulars balneari de Guipúscoa. Espanya estava immersa en les un en Castillo, del Cánovas Antonio Govern, del dent presi- el assassinat havia Angiolillo l’anarquista son, naixementdel abans dies Pocs bona. d’Andreu Dame- l’esquadra anglesaalportdeBarcelona. Consultem l’arxiu digital de digital l’arxiuConsultem etetn, a arg aaa et a ea ia de vida seva la fent anava Garriga la Mentrestant, precisament era no país del política situació La Arte y corazón; al Tívoli hi havia el Circ Eqüestre i a Val la pena explicar la fins avui pràcticament desconeguda pràcticament avui fins la explicar pena la Val Setmanari satíric barceloní fundat el 1872, que va durar fins al 2 del mateix dia ironitzava amb l’arribada de 3 la qual cosa va representar obrir una representarvaobrir cosa qual la i ens as- ens Vanguardiai La xix L’Esquella de , els Bachs te- Bachs els , s’anà fent mésevident. els menestrals i els pagesos, que, amb el pas dels anys, accentuantcietatanés entredivisió la terratinents,els so- la d’allà,extrems als arribar sense que, i ressò sin tingues- hi capital la de aldarulls totsels que feia lona Barceproximitat- a la petit, poble un era que malgrat Garriga, comportar.vala fet A aquest que problemes els tots amb d’habitants, milió mig del anys, pocs en passar, va que capital, la de benefici en despoblar-se anarquistes.vaidees començara camp les El de fusió es veiés alterada i la industrialització va propiciar la di- tradicional viure de manera la que fet havia quinisme ma- del nostra casa a L’arribada (1896). Nous Canvis ceu (1893) o la de la processó de Corpus al carrer dels sos atemptats anarquistes. Recordem la bomba del Li- diverde causa a - bombes» les de ciutat «la Foc»o de Rosa «la anomenada ser va capital la segle, de canvi grescador en aquells moments perquè, en els anys del ge aBarcelona ambmotiudelcasament. ver sortit del poble i, com a màxim, havent fet un viat- ha- sense moria i vivia naixia, que gent molta havia hi finestra al món perquè, en temps encara molt propers, Rin-Tin-Tin hiva tenir moltsmomentsdeglòria. gos el Allà, tarda. la a diumenges els anar-hi per val un donaven els doctrina anavena que Teatreconvertitnens en Als Municipal. avui i Passeig al 1926 el inaugurat Parroquial, Patronat el també de poble que encara resisteixen a Catalunya. Per acabar recordem rietat, gràcies a Josep Maria Miró, perquè és un dels pocs cinemes ca façana modernista. Ara, aquest cinema ha adquirit molta noto- vil. El 1913 es va construir el Cinema Alhambra, amb la característi- funcions de parròquia en els primers temps acabada la Guerra Ci- Casinet, lloc de reunió de molts estiuejants, que fins i tot havia fet el o Club Cèntric el ser va tard Més Til·lers. dels passeig al Club, de fusta iestreta, va serenderrocat el1976. Xic Corder, sense alteracions notables, amb la seva escala d’accés, Joan— sense estudis musicals però amb una oïda formidable. Can tocavaque mudes, pel·lícules Esteveles en de ble —germà Bachs i amfiteatre. platea Al havia hi costat pantalla piano, la un de imprescindi- amb comptava i fusta de terra el Tenia teatre. i ball de sala aleshores fins cafè, del sobre de pis el condicionant Garriga, del poble durant la República— per muntar el primer cinema de la alcalde seria —que Viñas Lluís soci, altre un i Bachs Joan vèncer És clar que anar a Barcelonaeraen - a no tan anar tampoc que clar És ab shva e cnm, csoamn, l ete Sport Teatre al ocasionalment, cinema, fet s’havia També 13 ANDREU DAMESON GENI DE LA CARICATURA 14 ANDREU DAMESON RDF La família Dameson-Aspa. D’esquerra a dreta, Valentí, Isabel, Antònia, Andreu i Valentí. Circa 1905 2 al magnífic treball d’investigació fet per Sílvia Vilarassa, Sílvia per d’investigació fet treball magnífic al ven persortirfora delpaíspernohaver defer-lo. hi havia el servei militar obligatori, que durava set anys, i molts dels joves opta- que baixid’Alvèrnia». al nostre país diversos oficis i foren l’origen de la dita popular: «Aquest sembla Dels DemaisonalsDameson La família. 4 xer, l’any següent, Josep. La residència familiar ja era a Sant Feliu de Codines de Feliu Sant a era ja familiar residència La Josep.xer, següent, l’any era l’ocupació tradicional delafamília. que coneixem va ser Pere, nascut el 1784, d’ofici calderer, que, pel que sembla, d’Isabel Dameson i Bachs. Aquest informe ens fa saber que el primer Demaison i fugint de la fam, a final del segle del final a fam, la de fugint i part de la nombrosa immigració occitana que arribà a Catalunya, buscant feina Silvestre II. de nom el amb 1003 el i 999 sevaCatalunyaentrePapael vala a ser i de vida vaque bressolestatmonjo viureel grand’Orlhac, Papa,una Gerbert d’un part d’haver Tél’honor habitants. 40.000 d’uns ciutat una és dia avui Alvèrnia, ta Llenguadoc i a uns 570 al sud de París. Orlhac, que havia estat la capital de l’Al- Tolosade nordde al quilòmetres 240 uns a central,massís contrafortsdel els l’Alvèrnia,en de situada regió la a Cantal, de departament el en troba es que Aurillac—, s’anomena francès en i Orllac pronuncia —es d’Orlhac originari és nuncien elnomalamanera castellana. pro- i d’Andreu,l’Argentina,posen, néts a l’hi els que i tot català, en norma la predomina la pronunciació amb essa sorda i sense posar-hi l’accent, tal com és relativamentgustperòseu membresactualment feiaal dels ho cadascun poc, fa fins que, Sembla família? la escriu, i diu ho Comsorda? essa amb o sonora Per donar notícies dels primers Demaison ens refiarem i farem referència i farem refiarem ens Demaison primers dels notícies donar Per França a que fet el ser vaafavoriremigracióva aquesta que factoraltre Un Pere es va casar, el 1812, amb Marianna Cassalt i d’aquest matrimoni va néi- va matrimoni d’aquest i Cassalt Marianna amb casar,va1812, es el Pere D’aquest poble sorgeixen els Dameson, que, molt problabement, formaren problabement, molt que, Dameson, els sorgeixen poble D’aquest Dameson, però, no és un cognom d’origen català, sinó occità. Concretament Comencem amb un altre interrogant: com es pronuncia Dameson? Amb essa Analecta d’història garriguenca , núm.6,abrilde 1998. xviii i a principi del principi a i xix . La majoria aportaren majoria La . 4 inspirat pels records pels inspirat 15 ANDREU DAMESON GENI DE LA CARICATURA 16 ANDREU DAMESON GENI DE LA CARICATURA fM de la Garriga. Anunci del negoci familiar, publicat al programa de la Festa Major 1925 vida quefeia lafamília: la de esbós un fet ha d’Andreu,ens nebot tant per i Ramon Dameson i Font, fill deseu nét, Valentí Dameson El i Aspa calderer. de l’ofici a dedicar va es també el nostre home—,Valentí iJaume. any—,ferun a altre arribà un Josep,no Andreu que — — Josep 1918—, de grip la Antònia de l’epidèmia a fills: morí —que sis tingué qual la de Aspa, Isabel amb da davant del’actual Farmàcia Sunyol. El1892 escasà domicili familiar i se’n va anar a viure a una casa situa- el solter, abandonà encara Valentí, i discutiren fill el i pare el dia mal Un Bachs. dels propietat casa una en Garriga, concretament al carrer del Centre, número 37, at Josep Demaison i la seva família es traslladaren a la ses, va decidirsimplificar-lo alamanera actual. divermés maneres- les de Demaison cognom el essin que explica que el seu avi, tip i cansat que li pronunci- tellà ambdificultats. cas- en s’expressavacatalanoparlant,escrivia ament i havia una ortografia fixada i on la població, majoritàri- cognoms,molts sobretot Catalunya,a encaraon hi no de grafia i la significat del profunda, tot i fins gades tal com l’entenien. Això va donar lloc a l’alteració, a ve- limitaventranscriurea informacióoralla declarantdel crivien a mà i en castellà, no demanaven cap paper i es es- registradors els paraula, de feien es Civil Registre al inscripcions les que fet al probablement, molt gut, de- és Dameson de actual grafia la a Demaison nom cog- del canvi El Dameson. dels garriguenca branca la de l’iniciador ser va que (1865), Valentí i Dolors la, Ànge- fills: tres nasqueren matrimoni d’aquest i Martí es traslladà alaGarriga. fins que un altre Josep, fill de l’anterior, nascut el 1844, Garriga—, la de quilòmetres pocs Vallès,a al —també aet Dmsn e qe a srnr l cognom, el estrenar va que el Dameson, Valentí avi- ben però Feliu Sant a néixer va encaraValentí versió altra una corre però, Dameson, família la A Ramona amb casà es Carner i Demaison Josep la Garriga, ells hi van instal·lar l’electricitat. En aquella En l’electricitat. instal·lar van hi ells de Garriga, torresla de part major la de construcció la en que, parel’electricitat. Recordomeu haverexplicar al sentit eren calderers però amb els anys van viure l’aparició de «Respecte a l’ofici que tenien a casa dels meus avis, meus dels casa a tenien l’ofici que a «Respecte morir el1970. temps amagat, i finalment va tornar a laGarriga, on va concentració.de camp un Vavantraslladara un estar el i presoner fer van el contesa, la Acabadad’aviació. destacament un en Banyoles a i d’Urgell Seu la a tar es- guerra va la Durant Núria. Montserrat i Manel, fills: 1933 es va casar amb Montserrat Prior i va tenir-hi tres El germans. seus els amb lampista de treballar va bé tam- Jaume, petit, el que explicaremd’Andreu mans tornar onva alaGarriga, morirel1991. va Perpinyà, a anys uns viure de després i, sortir-ne aconseguir va d’Argelers, camp el en Internat petits. amb el seu germà Andreu, la seva esposa i els dos fills juntament 1939, el d’exiliar s’hagué també endavant, nostresValentí,informacions. explicaremcom tal més lentí i Ramon, als quals també devem bona part de les Catalunya. Casat amb Agnès Font, tingué dos fills, Va- de mateixaGeneralitat la i Civil, Guerra la durant ERC a part de la seva vinculació a partits i institucions com l’electricitat,de negocis als vadedicar es dreu,també pare, Josep, va el1974. moriralaGarriga bar una part de la informació sobre el seu oncle. El seu Antònia, Isabel i Carme. Isabel és la que ens ha fet arri- casà amb Carme Bachs i va ser el pare de Josep, Joan, es lampisteria, de negoci el anys, molts durant seguí, anar a viure el seu fill Josep, germà gran d’Andreu, que va on 3, número al concretament l’Església, de plaça l’actual a altra una comprar-ne i fills seus als per i ell a per cases edificar poder vaprova que fetho comel e aaa d rsmr e eprèce dl ger- dels experiències les resumir de acabar Per d’Anpetits - germans dos dels gran més el Valentí, A Valentí els negocis sembla que li van anar prou bé, un membre mésdelafamília.» fossin si com roba, la rentar-los i alimentar-los lladors, treba - els tots d’ocuparde s’havia família, pròpia la de marge al perquè, feinada una doncs, era, àvia meva la titat arraconada i, a més a més, un trajo de vellut. Per a quan tocava anar al servei militar, tinguessin una quan- perquè, i indispensables sevesdespeses les a per ners ven la feina. El cap de setmana l’amo els donava uns di- dona- els que dels casa mateixa la a visquessin minat deter- ofici treballadorsd’un els que eranormal època 17 ANDREU DAMESON GENI DE LA CARICATURA 18 ANDREU DAMESON RDF amb el seu pare, Valentí. Andreu Dameson 1912 3 més tard. anyscol·laborantuns acabà mateix ell qual Torratxala la en publicació (1872), L’entremaliat Andreu Anys d’infantesa ijoventut. gràcies alseudirector imecenes, HipòlitNadaliMallol,sastre deprofessió. 1972, desembre de al varesistirfins i columnes dues a pàgines 16 tenia cm, 32×23 Feia 1916. de 6 feia Dameson enelsseusinicis,niApel·les Mestres,que artista pelqualAndreu sentiamoltasimpatia. la a similar menys o més caricatura de tipus un feia que Elies—, —Feliu Apa tampoc oblidem excepcional.No talla d’una dibuixants eren etc., Nonell, Isidre Nogués, Xavier Opisso, Llaverias,RicardJoan Cornet, Gaietà Junceda, exemples.G. treuredeviabons Joan en Andreu 5 molt propers:molt taverna,l’Eduard,la de Ramonet cal de cosí,Quim seu en el i gar a bales, o a la riera. Diu que se sabia distreure sol però que tenia dos amics pavan’anavase i casa de racóal Sínia, la a jugar a l’estancde ju- a plaça, la de tic la revistala Andreuexplica,ens recordsuns en vaque l’exilia publicar formaen d’article a Valentí.mateixgermà El seu el assistirva qual la mateixaa la era Genaro, que Don de la a anar va que creu que altre un ha n’hi «hermanos», pels s’inclinen nebots uns Mentre anar? va escola quina A home. nostre del vida la de teris maristes s’hi van establir el 1903. I aquí tenim plantejat un altre dels petits mis- germans els Cardedeu—, de carrer —al lluny més gaire no i personals— molt mètodes uns ensenyavaamb que i record bon molt deixar va que mestre un Molt a prop de casa seva hi havia l’escola de Don Genaro —Genaro Casanovas, l’Església—. de plaça —avuiConstitució la de plaça la a viure a anar vafamília bra, en un edifici que ara està tapiat i que aviat serà enderrocat. Poc després la l’infantil populars molt ser Vansegle. del anys primers els durants sortir van que tendències les totes de setmanaris de quantitat gran la exemples,amb faltar van li no infantesa,seva cosa innata i dibuixava molt abans d’aprendre a llegir. Ben segur que, durant la una era ell en que dibuix, pel inclinació gran una tenir va petit ben de des tit: Andreu Dameson va néixer en una casa que estava al costat del cine Alham- sen- mateix el en fet d’Andreuhan parlat ho han Dameson Totsens que els Papitu (1908) i els tradicionals va ser una publicació mensual catalana que va sortir a Buenos Aires l’agostAires Buenos a sortir va que catalana mensual publicació una ser vaRessorgiment En aquests setmanaris dibuixava el bo i millor dels artistes catalans, dels quals, sens dubte, 5 Ressorgiment, 6 que quan tenia vuit o nou anyss’escanou podia o teniaque vuit quan així que - 10) e polític el (1904), Patufet En La Campana de Gràcia (1870) i 10) l’erò- (1902), Cu-Cut! L’Esquella de 19 ANDREU DAMESON GENI DE LA CARICATURA 20 ANDREU DAMESON GENI DE LA CARICATURA RDF Valentí, pare d’Andreu Dameson. La G arriga, circa 1924 per membres del govern. Amb les mosses també era un triomfador i a gai- s’apoderavenpassar l’altaveufeienpodien velats,de es si micròfono i del l’acompanyavaque en- els festesreiaen les totesgràcies.li majors, A les i i amb una evident capacitat de seducció. Sempre havia tingut la seva colla un sentit de l’humor extraordinari, amb unes grans dosis de comandament col·locar-hi elsdipòsits delsvàters, durant l’època queva fer de lampista. dona delquallihavien quedat unsmorros com unaensaïmada. pare qui va haver d’aguantar l’emprenyada monumental del bon home, a la quan va aparèixer el pagès de Samalús, ja s’havia fet fonedís, i va ser el seu rant el dinar familiar l’Andreu ja s’havia situat per veure la porta d’entradadu- i, matí, al passavaaixò que funcionar.Com a tornaria tot i dintre a fort ben bufés hi sevadona la que calia Només embussat. s’havia que era que es va trobar l’Andreu que, ben seriós, li va dir que allò no tenia importància, mà l’home es va anar a queixar que un dels endolls no funcionava. Al taller L’endeveí. poble - d’aquell pagès d’un casa a instal·lar van en l’electricitat esperar quenohihaguésningúasota. van que clar És destrossada. quedar va major,que festa de parada d’una mil i una bretolades, com tirar una pedra des de dalt del campanar a sobre buixos que, nocaldir-ho, eren identificats tot seguit. va donar per dibuixar per les cantonades capellans empaitant monges, di- li vailet un ser començavaa ja Quan prestigi. seu el augmentés ells, entre que, companysi seus guanyésl’admiraciódels es que tremaliaduresfeien senyar-se.Totesde fet en- pel aquestesentraven només quedaventacats l’església.de d’aiguaTotsbeneita pila la a pols mangra hi en que fidels els de palla de la gent que treia el cap per les finestretes, fins a l’abocament de seus amics, d’anar a l’estació i, quan el tren arrencava, fer saltar els barrets els i ell feien, que broma la de des parlar.munt, correnun D’anècdotesen a comencés l’altre que abans pregunta seva la era ara?» fet, n’ha «Quina pare,mencionavaalgú quan Andreu,fill seu del nom el s’ho ja a veia venir: seu el aixòPer coneixia. es tothom qual el en petit poble tractavad’un es quan més encara i intransigents, molt eren època, aquella en que, socials un caràcter rebel, un caràcter que rebutjavatenia fonts,instintivament les les convencionstotes segons Andreu, jove el que és I preocupació. de tiu mo- un sempre ser va qual al per pare, seu esperancesdel les solutament ab- decebre va fill el que dir podem aspecte, aquest en I profit. de home tat més per la feina i pensava que seguiria l’ofici familiar per acabar sent un es- hagués agradat que hauria li A ell fill. del aficions les il·lusió gaire amb facècies idebretolades, va serAndreu Mas. de company amic, millor seu el gran, més mica una tard, Més Gubern. cal La realitat és que sempre, tot al llarg de la seva vida, va ser un home amb de abans paret, la a dibuixar de tenia que l’afició coneguda Tambéés arribar va Quan coneguda. ben és ja Samalús de l’endoll de història La Com ja hem dit, Andreu Mas era el seu fidel secretari. Amb ell havien fet veia no pare seu el circumstàncies, les i l’època atesa natural, era Com objecte dediversos bombardejos. Avui diaestà museitzat. 7 des Benziunatorre ambaeròdrom situats alpladeLlerona. lia Fernàndez, que eren els que tenien la concessió dels automòbils Merce- gades, deportes enfora, eltractessin debrètol idepocavergonya. rebé totes els queia la bava quan es tractava de l’Andreu, encara que a ve- que, com anirem veient, van sermoltclarsidefinits. aquesta, en la qual es començaven a a pròximadesvetllar època els seus una sentiments polítics, en ser va Potser res. sabem en no concret en però lio próximo pasado». ju - de semana última la Cataluña de poblaciones otras y Barcelona en dos ocurri- sucesos lamentables los de desagravio «en d’agost, 22 el celebrar van es que religioses funcions les a assistir va corporació mateixa La los. aportar 100 pessetes a la subscripció popular que s’havia obert per ajudar- acordar d’agost, va l’1 de sessió la l’Ajuntament, en que punt al fins cions, coac- evitartreballar, per a sobretot anar varen no persones de quantitat llunyania,ta vano deixar crearde malestarun entre població.la bona Una la darrera de juliol de 1909 i, tot i que a la es Garriga va viure amb una cer- Tràgica.VaSetmana ser la amb explotar va plegat tot i màximes eren als soci- tensions Les fons. de teló a corn Marroc del guerra la l’exèrcit,amb tes, amb la col·locació de bombes, hi havia el problema dels reservistes de de segle a Catalunya no era gens engrescadora. A part dels atacs anarquis- al finaldelaguerra. el d’una edat més similar i amb qui van compartir les peripècies de l’èxode era Valentí,que en ser va sempre però, amic, més El entremaliadures. les de moltes procuraventapar-li l’admiraveni perquè més avenir va s’hi tits conseqüència, s’enduia les esbroncades de les dues parts. Amb els dos pe- en que, i molt, o poc vigilar-lo de pare seu l’encarregaterapel que sepet, Jo- en gran, el amb sobretot mata-degolla, a estaven sovint però, mans, Ja més ganàpia es va fer molt amic dels estiuejants i sobretot de la famí- ’nru aeo e du u v aa a acln a suir dibuix, estudiar a Barcelona a anar va que diu es Dameson D’Andreu començament de política situació la anteriorment, apuntat hem ja Com ger- els Amb tothom. amb feia es que gran, tan gents de do Teniaun Aquest cap d’aviació va ser utilitzat durant la Guerra Civil per l’exèrcit republicà i va ser 7 RDF Isabel Aspa, mare d’Andreu Dameson. 1934 21 ANDREU DAMESON GENI DE LA CARICATURA 22 ANDREU DAMESON de la revista. preocupats pel contingut l’alcalde Josep Dalmau, El Xàfec . Blancafort i com a «Galeno», publicat a Dibuix de Dameson, signat 21 de novembre de 1915 FM 4 també la seu de l’espionatge internacional. Durant aquells anys es va incremen- vana esdevenir lucratius,més cosmopolita,negocis escenarii capital dels una contesavan representar prosperitatnostrede al època Barceloper una i país - amb el conflicte inicial entre França i Alemanya. Els quatre anys que va durar la Mundial, GuerraPrimera la de veurel’inici vaTambéCatalunya. 1914 de el mia l’autono- de l’embrió ser va que institució Riba, la de Prat d’Enric presidència la sota catalanes— províncies quatre les de diputacions les de —unió talunya d’abril de 1916il’últimexemplar portava elnúmero 39. Blancafort. referir-seBalneari per al Petita» «Can de però pseudònim eren fàcilment sota identificables per sempre a la població presentats en general. eren És curiós quals el nom els local, vida la de sonatges per- feien referència trescaricatures, a que dibuixosgrafia prefabriana— i deu El Xàfec L’estrena com adibuixant: tampoc lifaria capgràcia lanova activitat delseufill. evitar ser reconegut, fins i tot pel seu propi pare, perquè va intuir que a aquest molts dels seus convilatans, de ben segur que va preferir, almenys de moment, i manaven que els escarnia dibuixos seus els amb que Com nom. seu el gava número 27 de la revista i la primera i l’única vegadael Eraque Andreu «Galeno». Dameson tal ama- 29 d’un dibuix el un vegada primera que per sortia ser 1915 va de d’agost així i mútua, col·laboració d’una al que resultat altre cap a ens imposalacreació d’aquest periòdic». joves allunyats de prejudicis polítics i socials [...] ens hem adjudicat la tasca que de estol «un eren que Fortuny.Salvadordeien «Salutació» dirigia la La res.En d’esqueri - anticlerical declaravaera es independent, que i tot i, cèntims 10 lia que avui endiemtransfuguisme. d’allò clar cas un en alcalde, a com Dalmau Josep l’eleccióconseqüènciade a com tenir van que 1913, novembrede de 9 del municipals eleccions les de tat resul- al reacció una com Vasortir 1914. de d’abril 5 el vegada primera per tir Aquest 1914 també va ser l’any de la constitució de la Mancomunitat de Ca- Mancomunitatde la constitucióde l’anyla va ser de Aquesttambé 1914 En total, «Galeno» va publicar a publicar va «Galeno» total, En portar podia no Dameson, d’Andreu i Xàfec d’El Garriga, la L’existència, a La publicació, que tenia quatre pàgines —l’última era només d’anuncis—, va- El Xàfec va ser una revista garriguenca, de publicació quinzenal, que va sor- —que va sortir sempre amb orto- amb sempre sortir va —que Xáfec El va durar fins el 2 Xàfecva el El durar fins 23 ANDREU DAMESON GENI DE LA CARICATURA 24 ANDREU DAMESON RDF Andreu Dameson, vestit de militar, dibuixant. 1920 ta dedicatòria: va fer uns dibuixos, que signa com «El nebot de la mestressa», amb aques- na: Demaison. Andreu Dameson, un dia de 1918 que va dinar millor que mai occita- grafia la conservant cognom segon seu el amb signar a complaïa a Clee— ta ’nru mr dAde Msrs Dameson, Mestres d’Andreu mare i d’Andreu tia Calderer—, Cal rer deLlúriacantonada amblaGran Via. Canari de la Garriga, que estava situat davant mateix de l’Hotel Ritz, al car- sovintvegadesde i aprofitavaho al dinar a anar per conegut restaurant El força evident iesfeia extensiva atot elpaís. jove Andreu i en el seu posicionament polític posterior. La tensió social era conseqüència delarecordada gripquetantes víctimesva causar. d’Andreu Dameson i,moltprobablement, liva imposar elnom. 9 a l’adveniment delaRepública. cap al sindicalisme. El projecte d’autonomia no es pogué tornar a posar damunt la taula fins al Govern una solució inesperada al problema autonòmic, es va desviar l’atenció del públic per representà que vaga, aquesta FECSA—.Amb —després Canadenca la de vaga la mat i va suspendre les garanties constitucionals a Catalunya, ja que a Barcelona s’havia desfer- debats duríssims el govern va clausurar les Corts el mateix dia que s’havia de fer la votació Corts de Madrid, on va topar amb la incomprensió d’ahir, d’avui i de sempre. Després d’uns les a presentat ser projecte va El 98%. un en afirmativa resposta una donar va que ments 8 tot el país ment, la fi de les aspiracions autonomistes que havien crescut amb força a momentània- representar,almenysva Canadenca la de vaga la que igual tot rutllava esva fer extensiva atot Catalunya. tar la fama del Paral·lel com un empori de la diversió i aquesta sensació que lia dinar, l’advertia: «Avui, res dedibuixos, eh!». brar en obres d’art (?), hi havia dies que, quan veia entrar un pintor que vo - uns quants dibuixos del seu parent. És coneguda l’anècdota que, tip de co- pinacoteca,faltavenbona no una qual la a Tambérusiñols. picassosi tenia restaurantseu el que ja espècies, en era freqüentatmolt artistes,per tenia Aquest establiment era propietat de Lola Dameson —li deien la Lola de Lola la deien —li Dameson Lola de propietateraAquest establiment ben Barcelona a Garriga— la a dir solien en L’Andreu—com «baixava» del pensar de manera la en força, d’influir, per havien Totsfets aquests La fi del conflicte —octubre del 1918— va significar també la fi del somni, Cal creureCal Andreuque Mestres, El pare d’Andreu Mestres, que es deia igual que el seu fill, havia estat el padrí de bateig ajunta- als consulta una amb L’ofensiva1918 el l’autonomiacomençarva per catalana fan venir l’aigua alaboca» plats que, tansolsveure’ls escrits, són plats queelsbonspaladarstransformen, que serveix lasenyora Lola, «Oh! aquellsàpats alCanari 8 malgrat la mort prematura d’Enric Prat de la Riba, el 1917, com a , que haviaque cobratCanari, el tiberis molts 9 u es que IDB a El Canari de la Garriga. que el cèlebre pintor va anar a dinar Aquest dibuix de Picasso és la prova 21 de juliol de 1917 25 ANDREU DAMESON GENI DE LA CARICATURA 26 ANDREU DAMESON Académie de la Grande Chaumière, on estudia Andreu Dameson. París, circa 1926 5 Una etapaperinvestigar 1920 elvan cridar afer elservei militar, quealeshores era obligatori. na contesa sinó quan aquesta ja havia finalitzat, i no s’hi va estar gaire ja que el ple- en vaanar hi no Andreu que suposar cal i l’octubre1918 per de vaacabar pea, que també va ser anomenada la Gran Guerra o la Primera Guerra Mundial, euro- guerra La Civil. Guerra la de final al sobretot ajuda, molta de anys, dels pas el servir,vaamb li conèixerallà va que gent la i mateix el passar va ment fetpossibilitats.via de gent amb molt projecte el En viatgedel Parísa segura - onador, se’lsficava alabutxaca. enrai - simpàticretrats feiaeramolt dibuixosEls que com i amics. i, havienfet ien una bona part de les personalitats del nostre país, l’havien vist dibuixar i s’hi fe- com Blancafort, balneari freqüentavenel també que estiuejants,d’aquests modernistes d’estiueig, obra, la majoria, de l’arquitecte Manuel Raspall. Un grup ja començava asernombrosa id’altes possibilitats econòmiques. part, diversos membres de la colònia d’estiuejants de la que Garriga, aleshores viatgegràfiques. del despeses les que Sembla sufragar,van en o totalment va, es decidí a viatjar a París, aleshores la meca de la pintura, el dibuix i les arts positi- trobardevia experiència que aquesta per potser animat que, és sabem particular.Totque acadèmia el alguna a anar va si bé o època, aquella en via dibuixavenquals dels revistesde multitud la en ha- hi satíricsque setmanaris i majoria la categoria, molta de professors havia hi on Llotja, a anar va si bem sa- No res.pràcticament sabem en Barcelonano a seves classes les De dotat. haviafecja semblavainteriorment,, qual decidit, agafaral per aquestcamí tan després de l’experiència que li havia proporcionat la seva col·laboració a que, segur ben i sevail·lusió granla era dibuixar que dit hem Ja dibuix. tudiar la mancadequalsevol testimoni directe. totritatsque sovint tempsconfonendel es pas de del i causa a memòria la en bé no en tenim cap dada concreta. Tot són suposicions, conjectures, mitges ve- d’AndreugransA Dameson. trets coneixem sevala trajectòria peròvital gaire - Andreu sempre s’havia sabut promocionar extraordinàriament i sempre s’ha- torres de construcció la de brillant més l’època en trobem ens que Pensem es- Barcelona a a anar Andreu va 1918, 1917, de de començament a final o A anysEls vananysque sis 1923els a són 1917 de menys investigats vida la de El Xà- 27 ANDREU DAMESON GENI DE LA CARICATURA 28 ANDREU DAMESON GENI DE LA CARICATURA RDF militar. El jove Andreu abans de fer el servei Circa 1918 tícies queelsituendibuixant enaquestes publicacions. i rire però que, com consignen algunes notes biogràfiques, col·laborés a tats delseumariti,enunatac d’ira, va cremar tots elsarxius. infideli - saparèixerColarossiles 1920,Madame vade atiparal quan es cap en elnúm.7-8 d’agost-setembre de1978. 12 que estitulava «Mortsal’exili». L’articleVíctorde Castells va aparèixer 1977de erajuliol i númerosèrie de el d’una 6 34 el 11 Miroir desEsports , però va continuar com asuplementdeLe Petit Parisien. de pel nom el canviar va 1919 El fotografies. nombrosíssimes i cm— 24×34 —de llegir de cómoda força mida una amb exemplars—, 500.000 i 400.000 —entre espectaculars de grup al Pertanyia 1919. de d’agost 17 el 299 número el etapa. 1900, va seguir sortint, amb certes intermitències, fins el 1915. El 1923 va tenir una altra curta 10 del segle anys primers dels parlant estem que ja extraordinàriamentmoderna cosa rossi acceptava estudiants femenines i els permetia dibuixar nus masculins, s’havia massa conservadora, que tornat deien Cola- l’escola la que i oficial lià, Filippo Colarossi, com una alternativa a l’École des Beaux Arts, que era possible unareflexió que fa JosepMariaCadena: certd’un prestigi.setmanaris en totcar A estirar considerarpodem com a publi- a accés tingués Dameson, aleshores era com principiant, un que re de publicació va ser molt curta. A part de tot això, ens costa molt de creu- xar de publicar-se entre el 1915 i el 1923 i que, en aquest darrer any, l’etapa Referenta Dameson. era no que sitivament cació, fins i tot quan va canviar el nom a hi fa pensar, però aquest «EX» va dibuixar molt de temps en aquesta publi- ha cap dibuix de Dameson, tot i que un caricaturista que signava «EX» ens número 10 de la Rue de la Grande Chaumière. Creada al segle l’Académiea ar Colarossi,el en conegudaeraescolad’artsituada una que hi va anar a aprendre i a conèixer l’ambient. És probable que anés a estudi- publicat aL’Avenç grat que nosaltres mateixos ens en vam fer ressò en un altre article, aquest lans d’Amèrica també ho recull així. Tot plegat se’ns fa difícil de creure mal- Dameson havia col·laborat aLe Miroir iLe Sourire, ielDiccionari delscata- Que Andreu allà va aprofundir en els seus coneixementsseus vaAndreuels allà aprofundircosaQue seguraen és Analitzada la situació amb noves dades comprovem que a No sabem gaires detalls sobre aquesta primera estada a París, a part que Víctor Castells, en un article publicat al diari al publicat article un en Castells, Víctor , revista d’història, va sortir el 1977 i aquest article sobre Dameson es publicà es Dameson sobre article aquest i 1977L’Avenç el sortir va revistad’història, , català diari El banda, seva la Per Sourire Le , ja no n’estemLeno no- Explicaremja d’onles Miroirsegurs. , sortit tan han xx . Aquesta escola va atreure molts estudiants estrangers i va de- pròi mnul u e pno Pu Guun ai pbia ete 89 i 1899 entre publicat havia Gauguin Paul pintor el que mensual periòdic , AvuiBarcelonavaactual. a d’abril 1976publicació sortir 23 de de el és i 12 el1978. va aparèixer el 13 de desembre de 1913 i va acabar amb acabar va i 1913 de desembre de 13 el aparèixerva Miroir Le Le Miroir des Esports, i sabem po- , sabem que va dei- va que sabem LeSourire, Avui i tenia tirades tenia i Parisien Petit Le 11 escrivia que Andreu que escrivia 10 Le Miroir no hi xix per un ita- Le Sou- Le de novembre de2010. (Arxiu particulardeLluísSolàiDachs). 13 barcelonina, que fins i tot s’hi havia fet construir tor construir fet havia s’hi tot i fins que barcelonina, pobles de moda on estiuejava bona part de la burgesia és gaire. no indagar, que pogut hem on fins explicar tentarem dels episodis més controvertits de la seva vida, que in- el feia destacar devien ser, en bona part, la causa d’un la milíciaaixíhopalesen. per allà on passava. Algunes fotografies dels temps de presumit i, com que també era extravertit, es distingia aixòi naturalesafísic fosfeiabon que va d’un el dotar ta— amb una constitució prima. Ja hem apuntat que la la seva època, un home alt —passava de metre vuitan- se l’hagués campat prou bé. Andreu Dameson era, per la Garriga. La cosa més probable, però, és que a la per consignar que el 1922 el van llicenciar i va tornar a que ens hem de refiar solament de la memòria familiar 1974,de partir informatitzatsvana justser manerade tot arxius aquests i Galícia, i Toledo Guadalajara, de salvat—s’han estan repartides entre militars arxius els que —les època d’aquellalleves les de llistes Les des. da- quines trobarsegons a ajuda tampoc vigor en via localitzables. El sistema de quotes que aleshores hi ha- il· estan bé o motius diversos per destruïts estat han dients d’aquells anys, almenys la majoria, s’han perdut, gut respostes força amables, se’ns ha dit que els expe- exacta.Tot diversesfet hem tin- consultesque hem i i durada la ni ferva el regiment quin en esbrinar pogut Alcalà d’Henares, a prop de Madrid, però tampoc hem en cridat per fer el servei militar. Sabem que el va fer a Ja hem dit que la Garriga anavaesdevenintdels Garriga un la que dit hem Ja que simpatia aquesta i personal distinció Aquesta l’havique ja - Garriga 1920tornàla el a que fetés El manera esporàdica i,sobretot, espontània». de fou col·laborarsempreva hi si que, dir a És manari. set- algun en publicats fossin que i dibuix algun enviat casos molt especials. És possible que Dameson hagués mai no es paga—. que No hi ha, però, i continuïtat —tot excepte publicada en surt col·laboració la i sort ha hi vegades De espontània. col·laboració la habitual molt Nota de Josep Maria Cadena a Lluís Solà i Dachs, amb data 14 Qa e cmna dbia pr l pes és premsa la a per dibuixar a comença es «Quan 13 mili - RDF Andreu Dameson amb el seu pare. Circa 1921 29 ANDREU DAMESON GENI DE LA CARICATURA 30 ANDREU DAMESON GENI DE LA CARICATURA també hem de creure que aquests esdeveniments no esdevenimentsaquests que creure de hem també que ja no en queden testimonis directes. D’altra antiga banda tan és avui present, tenir-ho cal que, situació d’una parlar a sentit ha ni recordares no ningú cians, an- més els consultats però, coneixença tenim ment, casual- qual, la amb Barcelona de família coneguda exacte.fosresd’una que saber-ne nom el vadir Se’ns era, i l’establiment havia quedat buit i ell sense feina. botiga perquè l’amo havia desaparegut, ningú sabia on la presentàclausdeles esd’unsdiesamb Garriga la a fins a l’extrem ningú, que el a seu empleat a res la caldereria, dir-ne al cap sense Aires, Buenos a cap car-se totel que va poder per fer algun diner i decidí embar vendre va es empantanegat, negoci el deixà mostrà: de ho i tenia en d’irresponsabilitat.AndreuPeròdosi bona una i audàcia molta capdavall, al fer.Cal, de cil anar-se’n a Amèrica. Això és fàcil de dir però no tan fà parèixer i començar una nova vida. En definitiva, decidí desa tot, plantar-ho decidí i heroica decisió una gué caràcterdeera, rebelprencomhomeFinalment, tes. imaginarésifàcil suposar que devia estar ple dedub podem les només moments aquells en cap pel passar excessivamentnopat i enamorat. Les coses vanlique nis religiosos. El cas és que el jove es degué veure atra casar, ja que exigien la fe de baptisme per als matrimo Això ens fa pensar que la devia demanar per poder-se febrerexpedirde 1923.28 de elaquesta còpia,és que en el primer capítol. Fixem-nos en la data en què es va reproduït hem que bateig de certificat el en prova la emmerdat».Que el casament anava de debò en tenim Valentígermàsemblava seu«s’havia li ben alque que comentar de punt al fins sempre, per lligar-se de allò but regals—, Andreu va començar a tenir dubtes sobre vant —segons alguns, ja tenien pis i fins i tot havien re A mesura que els preparatius de la boda anaven enda perspectivamatrimoni,senyposésdeldefinitivament. dereria a Barcelona amb l’esperança que el noi, amb la cal de taller un vaposarpare li seu el maneraque de prosperant, anar va nuviatge El prometre. va es qual noia, filla d’una família benestant de Barcelona, amb la aquests ambients on el jove Dameson va conèixer una Modernisme.Seguramentrutesdel les era en en gada paradaobli sigui població la que fan diaavui que res Pel que fa a la promesa abandonada no hem pogut hem no promesaabandonada la a fa que Pel ------

satgers consultables que es remuntensatgerses segle consultablesque al pas- de llistes tenen que internacionals companyies po- es den consultar els seus arxius no —contràriament a moltes i desaparèixer va que anys uns fa panyia com - Aquesta tones. 15.000 de dos tots Borbón», de eren Española, que «Reinael Victoria l’«Infantai Eugenia» Isabel Trasatlántica Compañía la de vapors dos tit a mitges. La ruta Barcelona-Plata la feien únicament vaixell i la data de sortida i d’arribada, i ens n’hem sor- s’hi esmunyí is’hiva amagar. sortida, la tràfec de el aprofitant que, sinó normal ger res, s’hi embarcà. Però no s’hi embarcà com un passat- Ai- vaixellBuenos primer a el cap en sortia i, que port rem quenoesva equivocar. segur que les coses li anirien bé i, si mirem enrere, veu- estava que cert ben de dibuixar.Ell bé: més fer sabia que el fent i llibertat amb sevavida cavala això:refer bus- Andreu I d’oportunitats. plena promissió, de ra emergent,país un moments, teraquells de mena una - l’Argentina en que era, fet el influït havia hi gurament atzar.Se- per feta estat hagués país d’aquelll’elecció concretamentAires?i Buenos na, amb creiem que No segurament elsdevien voler oblidarbenaviat. que i família aquella a per agradables ser pas devien tima quesurtaBarcelona desdel1896. 14 juny o juliol, que considerem les dates més lògiques un consta enunesfotografies que va enviar. d’octubre14 el eraja Aires,Buenos a datasegons que bateig, de data 28 de febrer— i l’1 de setembre, perquè de certificat el —recordem l’abril entre Barcelona de port del sortir devia jove el que suposar podem això a Gràcies Barcelona-Plata. línia la de itineraris els bar arri- fet han ens Barcelona,que de Marítim Museu del nes d’El Vigía se com apolissó faria quenoconstés acapllista. d’embarcar-fet el viatge primer aquest en perquè sió d’aquest viatge ni dels posteriors. I fem aquesta preci- Hem fet diverses gestions per conèixer el nom del nom el conèixer per gestions diverses fet Hem al cap anar va se’n Dameson Andreu que és cas El Per què el jove Andreu es va enderiar amb l’Argenti- Ens inclinem a pensar que es va embarcar al maig, al embarcar va es que pensar a inclinem Ens Els únics que ens han pogut ajudar han estat perso- El Vigía és una publicació —ara setmanal— d’informació marí- 14 i del Centre de Documentació Marítima xix —, ni —, refermar lesseves ideespolítiques. patir aquestes situacions ajudaven Andreu Dameson a de fet el dubte, Sens general. del l’anticatalanisme a i censura la a sotmès vivia país el Riverai de Primo de al poble, almenys unatemporada. quedar-se decidí pare,AndreuDameson seu del mort conservat.que,malauradament,s’ha no Desprésla de retratun l’enterramentpintà de li vigília la de vetlla la en el llit de mort. Segons escriu Sílvia Vilarrasa, durant paretrobàseu casa el 1924. a de arribà maig Quan de 3 pel Barcelona a l’arribada tenia que Eugenia», toria Vic - «Reina el amb segurament pagant—, dir, volem — normalitat amb fer va el viatge el vegada aquesta que Suposem Garriga. la a precipitadamenttornar de hagué i malalt molt estava pare seu el que notícia la rebé mesos, pocs de cap al que, ja llarga gaire ser va potser ensajudarienacomprendre millorelsfets. cas de Dameson, tot i que desconeixem els detalls que haverel estatsembla no repatriar-los.Peròaquest de part a sigui, que manera la de viatge del despeses les pagar fan els i detenen els polissons els Normalment, xell no denunciés un polissó, com era la seva obligació. vai - del capità el que ser pot com és novesdades, tin diaris La Acción, DiariodelPlata iLa Unión. els en col·laborant trobem el aviat ben i feina, trobar difícil sigui li no que faagradablement, acollitl’havien que passatgers diversos dels recomanacions les amb troduint-lo en la societat del nou país. Això, juntament desembarcar,que,en vain- aquestli padrí fercom de punt al fins capità xerrera,pàticadel amic molt féu es sim- seva la amb que, i classe primera de passatgers dels dibuixos i caricatures fer a dedicà es que ceciós fa- i desvergonyit l’Andreu novament sorgí aquí bla, sem- aviatperò,ben segons descoberta ser degué só fe, RiodeJaneiro, Montevideo iBuenosAires. km/h— i feien escales a Almeria, Màlaga, Cadis, Teneri- —34 hora per nusos 18,5 aproximadavelocitatde una depenent de l’estat de la mar. Els vaixells navegavendies, a 20 i 19 entre durava viatge el que certesa amb cop sospesades totes les dades que coneixem. Sabem l eebe e 93 i ai hgt l o d’estat cop el hagut havia hi 1923 de setembre El no Aires Buenos a estada aquesta sigui, com Sigui sur- no mentre fem, ens que preguntes les de Una polis- sevaviatge,de la condicióel Segurament,en RDF Andreu Dameson en el seu primer viatge a l’Argentina. 14 d’octubre de 1923 31 ANDREU DAMESON GENI DE LA CARICATURA 32 ANDREU DAMESON ABF de la Garriga. Cartell de la Festa Major 1925 6 Professional deldibuix empremta considerable ioriginal. terrenyel caricaturala de l’artistaexpressió que millor la tingué deixàon una i en remarquemés perquèprendreHo posessió.acabava de Viver que de Baró mera caricatura, diguem-ne seriosa, el 30 d’octubre de 1924. Era la de l’alcalde hi va publicar una seixantena de dibuixos i, molt probablement, hi va fer la pri- plena dictadura— i no va tornar a sortir fins al gener de 1926. En total Dameson rer el 31 de juliol de 1925. En aquesta data la publicació va ser suspesa —era en tres pessetes. Cal tenir en compte que, tant a les senyordeviade gasiveriapassardel no la llegendària que López, suposem ambdues revistes. Desconeixem el preu per dibuix que van acordar però, atesa a publicar per acord un a arribà l’empresa,i de seu Orient—, l’Hotel de costat al Mig, del Rambla la estavaa —que Española Librería la a anar va se’n doncs, Dameson, catalanes. satíriques publicacions les de editors principals dels un i Girona de natural Bernagossí, López Innocenci fundador del fill Benturas, pez cia (1870) i eren antigues més Lesmercat. al havia hi que moltes les de satírica i humorística revista una en col·laboració alguna fer buscava ara i d’agost——l’1 Garriga la de FestaMajor la de cartellsanunciadors haviaels fet ja 1926 el i 1925 El treballs. seus exposiciódels fer i maneraerapublicar millor conèixer.la a I donarse i professionalitzar-se decidí conseqüència, en i, dibuix tatprofessional tenia,no abans araque era futur certseu del el sabia que ja el en estat curtes però profitoses en el sentit que li van proporcionar una segure- da, com va serelcasd’Andreu Dameson. que, si tenien una qualitat suficient, també feien, de tant en tant, alguna porta- col·laboradorsesporàdicsper restaerenfets La dibuixos importants. dels gun al- i portades les fer solien que «Xirinius», Juez Jaume i Opisso Ricard carol», dibuixants,aquestespals en revistes, erentotavida, Costade la Josep els «Pi- princi- d’Andreuels els Dameson, ser van que 1925, i 1924anys Els bona. més oferta una trobathavien perquè era i setmanari, del desapareixienvolta i cop donava molt el cas de dibuixants que hi publicaven durant una temporada i de Després de la seva estada a París i de l’aventura sud-americana, que havi- que l’aventurasud-americana, de i París a estada seva la de Després El primer dibuix d’aquestdibuix primer El va a sortir L’Esquella de la Torratxa (1872), editades totes dues per Antoni Ló- L’Esquella1924de maig de 9 el dar- el i L’Esquella com a La Campana de Grà- de Campana La La Campana es 33 ANDREU DAMESON GENI DE LA CARICATURA 34 ANDREU DAMESON GENI DE LA CARICATURA AMG el 22 de juny de 1924. Primer dibuix a 1924 La Gralla, Perarnau, Salvador de text un havia hi invitació la En èxit. gran un amb caricatures, setembre de 1925 al Cèntric Club, on exposà una trentena d’obres i algunes el exposició una fer va en i convilatans seus als dibuixos seus els mostrar de CaldesMontbui,apublicarlacèlebre caricatura deFrancesc Macià. ser la primera publicació, juntament amb va fer el primer conte —«La dactilògrafa», en el número 232. número el en dactilògrafa», —«La conte primer el fer va hi aviat ben m’emborratxoi no d’escudella»—; «jo famosa: més fraseseva —la Fontdevila Manuel granollerí periodista i l’escriptor de caricatura una publicava hi ja 220 número el en i criteri» amb personal «El titulat dibuix un 1924amb de juny de 22 el debutà hi Dameson comarcalnotable. ment arrela- un assolir va i 1937 de gener el Vafins cèntims. sortir 25 valia i nes escriure articles,contes, records ifins tot poesies. personal, fins a la mateixa mort de l’artista. A tat que transcendí més enllà dels dibuixos i que, amb el temps, esdevingué lla, editat a Granollers per Amador Garrell i Alsina, amb qui inicià una amis- sos entrebancs durà uns quants anys. Es tracta del setmanari satíric el darrer el21denovembre de1925. 1924de juliol i de 19 vael primer sortir El portada. una també trequals els 15 bre llegiml’acta delConsistori: l’Ajuntamentde sol·licitar de concessióla subvenció.d’una novemde 5 El - lo. Altra vegada els seus amics estiuejants l’ajuden i li fan costat fins al punt Aconseguida la presència pública en aquests setmanaris, Andreu volia Andreu setmanaris, aquests en pública presència la Aconseguida La Gralla havia sortit l’1 de maig de 1921. Tenia 32 pàgines a dues colum- També per aquesta època encetà una altra col·laboració, que, amb diver- A L’artistamanerala finançar- viatgebusca plantejaParísde nou i es a un També La Gralla esdesfeia enelogis: xant, peranardeviatge d’estudis a París.» dibui- joveDameson, al Andreusubvenció per una sol·licitant Arrau Miquel i mirar l’obra deljove dibuixant queharevelat elseutemperament d’artista.» aquests dies ha estat un bell espectacle veure com tot un poble acudia a ad- son haclavat l’ullenelpuntessencial del’Art, ontanpocssaben mirar-hi.» Dame- en perquè [...] nadiua sevavila la a honor retavui llapis, del punta la a l’ànimaenlluernada porta bellugadissai dorosa,que inquiet aquestesperit Salvador Perarnau iCanal(1895-1971), poetaicol·laborador assidu delsJocsFlorals. , en canvi, només hi va fer una quinzena de dibuixos,en- de quinzena una ferva hi només canvi, en Campana, La «Deixar pendent de resolució la instància presentada per FrancescBausà per presentada instància la resolució de pendent «Deixar «El nostre estimat company Dameson ha obtingut un gran èxit. [...] Durant «Aquestjoveníssim esplen- glòria preclarde un inici avuija artista,que és 15 queentre altres coses, escrivia: El Congost, de la Garriga, i La Gralla Andreu també hi va La Gralla La La Gra- Farell, va el cabaret ElMolino, entre d’altres. sor del Modernisme a la població. A Barcelona va construir la plaça de toros Monumental i 16 amb quitenia projectes matrimonials. noia una conegut havia creure,ja fa ho ens tot on, Aires, Buenos a viatge mentre encara estava paint aquesta nova popularitat, ja pensava en un nou i, inquiet cul un sent continuavaarrabassar: podien li circumstàncies les i reevolucionar. Però Andreu encara conservava cosauna l’edatnomés que d’un dia ni de la casualitat, sinó que té uns valors reals que tothom pot veu - pre a punt de gresca, que anava deixant pas a la d’un artista que no és flor menys localment, s’anava esborrant aquella imatge de jove eixelebrat sem- riga, deldia20, hidiu: anat enviant dibuixos mentre era a París. A l’acta de l’Ajuntament a de col·laboracionsla - Gar les abandonar sense Granollers, a París i comptà també amb un escrit de presentació de Salvador Perarnau: exposà,Hi d’èxit,molt Garriga. amb la Club, de obresles de fetespart una temps ja que el 3 d’agost de 1926 féu una nova exposició, també al Cèntricgaire estar va s’hi no que és però, cas, El lloc. algun en publicar a arribar vaestada segona aquesta en si tampoc sabem sevaformació.No la a per obligada visita una com París tenien que i notorietat endavantadquiririen més que persones altres entre Borràs, germans actors els amb neixença que, Max Jacob i l’escultor Manolo Hugué. També s’ha escrit que va fer co- neguessinperquè malaguenyel freqüentava restaurantel BraCanari—, El - i quehansuportat elpesd’alguns delsculsmésprestigiosos delapintura. seguts als mateixos tamborets de fusta que hi havia el dia de la inauguració dada el 1904, que era i és un clàssic. Avui dia els alumnes encara pinten as- que va estudiar a l’Académie de la Grande Chaumière, a Montparnasse, fun- rís, segurament ajudat econòmicament pels seus amics estiuejants. Sabem Les activitats artístiques de Dameson començaven a ser conegudes i, al- i Garriga la de majors festes les de cartells els dibuixar a Tambétornà co- es ja que possible és que i —tot Picasso conegué Dameson París, A Pa- a anar va se’n Andreu que és cas el però final resolució la Ignorem nat unpocdeclassicisme.» encoma- S’ha fort. més humà, més fi, veiemmés Arael [...] fruït. ha que nou d’aquestmón xic un porta ens Avui,Dameson [...] doncs, parisenca. vida de pall, Ramon Batlle, Andreu Dameson, Arnau, Jaume Sastre i Josep Dalmau.» pinturas’invitaqualdelaparticipar ena senyors els CastOliver, ManuelRas Manuel Raspall i Mayol (1877-1937), arquitecte municipal de la Garriga i principal impul - «A proposta del Sr.RaspallpropostaManueldel «A «Avui, Dameson se’ns presenta novament després d’una llarga temporada 16 s’acordaexposiciócelebrarlocal una a a ul ha qual la a Gralla, La - ABF Cartell de la Festa Major de la Garriga. 1926 35 ANDREU DAMESON GENI DE LA CARICATURA 36 ANDREU DAMESON SJDP el 16 d’agost de 1928. i Susana Junon, celebrat d’Andreu Dameson Certificat de matrimoni 16 de juny de 1944 7 a les tertúlies i reunions del Casal Català. Casal del reunions i tertúlies les a ario del Plata, i casament Segon viatge aBuenosAires 19 actual. Aquest any hatret elnúmero 50.000. 18 17 va lacolumna següent: gura mésrepresentativa. gon viatge a l’Argentina, on triomfava el tango, del qual Carlos Gardel era la fi- se- seu preparavael Dameson Andreu història, la de sonora pel·lícula primera d’estrenar-sela punt estavaa quan travessar paravai l’Atlànticper solitari, en coronelel i Molló eraMacià imatge primerade Lindberghquan pàgina; prees - laborant en diversos diaris i revistes com amb elqualva arribaralacapitalargentina el14demarç. Borbón», de Isabel «Infanta vapor conegut ja del bord a Barcelona a barqués del 20 de febrer de 1927, amb el títol «Andreu Dameson» publica- Dameson» «Andreu1927,títol de febrerel de amb 20 del Gralla La de Prats per d’invasió l’intent per món el tot a notícia era Catalunya Quan là aeo rtoà nius oexne i e ait l rbm col· trobem el aviat ben i coneixences antigues retrobà Dameson Allà s’embiografiat - nostre el que abans dies tres just sortir va notícia Aquesta d’un gran valor.» és nosaltres, a per això, i cor tot és Dameson bondat. gran seva la per també i nyosos de saber noves dels seus triomfs que se’ls mereix per la seva intel·ligència afa- ruta seva la seguirem que també amics bons deixa hi aquí que sap ell però l’esperenbraçosamics allí, que Sabem posició. una i nom un fer-se per mai, que hardidesa més amb i inquietuds més per mogut afinat, tot polit, tot hospitalària forçamateix,descobríterrairresistible.ell es la torna Amèrica a a que Dameson, cap ple d’il·lusions i els mou l’afany noble d’excel·lir, la jove Amèrica els atrau amb el tenen ell com i dibuixant, notable el comjoventut, de gaudeixen i país aquell l aa Ctl d Beo Ars atamn Csl e aauy— é e arl a 1886 al arrels les té Catalunya— de Casal —actualment Aires Buenos de Català Casal El Aires Buenos de diari El Dades obtingudes a través del CEMLA —Centro de Estudios Migratorios Latinoamericanos. «El nostre dilecte amic se’n torna a Amèrica. Com tots els que han estat en estat han que els tots Com Amèrica. a torna se’n amic dilecte nostre «El La Argentina, va ser fundat el 14 de gener de 1870 i és de publicació de és i 1870 de gener de 14 el fundat ser va Nación La Olimpia, El Hogar, etc. També s’integrà ràpidament La Nación , 19 Novament 18

La República , se’n feia ressò feia se’n Gralla La 17 El Plata, Di- 37 ANDREU DAMESON GENI DE LA CARICATURA 38 ANDREU DAMESON GENI DE LA CARICATURA Autocaricatura d’Andreu Dameson. 1927 20 els qualsaquest de BuenosAires sobresortí perlaseva activitat constant. entre Amèrica, a catalans casals l’existència dels magnífica manera de explica Rocamora Joan Aquestculturals».textde associatives,i intel·lectuals patriòtiques, activitats lloables de font connacionals, els entre cohesió una produïaAixò pàtria. l’enyoramentla altres de i uns s’encomanavaen o despertava segur,es refugi del o les l’aventurasomniada a de terrescatalans] [els arribats cop «Un capital. la de 863 Chacabuco, carrer al situat està i que podemllegir: el «Novesd’Amèrica»,en titulat 1927 de desembre de 18 del article un en mentàniament expulsats d’Argentina, perpresions delGovern espanyol, mo- vaser quan catalans dirigents dels vafer últim aquest que defensa la l’advocatargentíAlfredoarransocialistaPalacios,de i turapolític Gassol i VenMacià, - Francesc de sevescaricatures apareixeranunes hi Hora, tima A espanyola. diplomàcia la posava els contínuament que entrebancs els York,superant Nova i Guantánamo Cuba, de Valparaíso,Santiago ba, CórdoRosario,Mendoza,- Plata, La Aires,Montevideo, Buenos a portà els paganda invitats per les comunitats catalanes d’Amèrica, en un periple que pro- de viatge un organitzaren Gassol i Macià recordàvemprincipi, que al Molló de Prats de armada d’insurrecció l’intent de Després Catalunya. de ser director artístic del’Editorial Atlántida. Durant 1927 i 1928 col· 1928 i 1927Durant que havia fet coneixença amb una senyoreta francesa que es deia Susana deia senyoretaes una francesaque coneixençaamb fet havia que explicathem Ja exemple,intransferibles.casament. Per i el personals més ra d’on marxà.» enyoratastat, ha ja vellaque terla París, - de s’atura,nostàlgiareu on la sent ar- tot a frisar fa el que l’inquietut novament sent Però dibuixa. més, a més a i, món gran el freqüentateatres, els tots a va periòdics, de redaccions les pressionar pel·lículesoglossant laseva bohèmia.[...] im- contractatper estat ha retrat,que saber,seu fent-nos del o dessota seu honor a festa explicantuna o elogi seu el fent article un va hi altres en xant, onants de futbol, en altres hi apareix l˝‘Home del dia˝, vist per l’inquiet dibui- granollerídevoció.per emoci- més partits dels apunts publiquen s’hi uns, En molts retalls deperiòdics. carta, la amb Junt Aires. Buenos de diari altre Plata, d’El redacció la de bre Justament el 1928 Dameson il·lustrarà un important episodi de la història Aquells anys Dameson treballà en una gran quantitat de publicacions. de quantitat gran una en treballà Dameson anys Aquells Diario del Plata , Totes aquestes activitats, però, no privaren Andreu Dameson d’altres de Última Hora [BuenosAires], 9defebrer de1928. Andreu Dameson treballa i avança camí de la perfecció. Intervé en totes en Intervéperfecció. la de camí avança i treballa Dameson Andreu i Garriga la de companyvolgut nostre noves d’Andreudel Són Dameson, «Arriba a nosaltres un paquet de diaris i revistesd’Amèrica:i diaris de paquet un nosaltres a «Arriba La República,

laborà al diari al laborà Fray Mocho... Arriba també una carta en un so- i, durant quatre anys, vaanys,quatre durant i, Hora Última Última Hora, Última Úl- 20

Andreu: cipar enelsdiversos homenatges ques’hanfet alamemòriadelseuavi. parti- per grans, ja viatjaren, hi també fills seus els i Garriga la a infantesa Javier, i morí el 2000. Aquest fill d’Andreu Dameson visqué part de la seva i Inés Susana, fills: tres tingué Prieto, Emilia amb casà es —topògraf—, sor agrimen- per endavant estudià més que Andrés, Jaime fill seu any,el neix d’un cap al i, 011114 número Aires Buenos de Civil Registre del matrimoni Saône, segonscertificat denaixement expedit a París el22d’abril de1936. 21 cionados». Puntifinalperalbonsenyor Junon...oAlberto Legrand. damos al buen abuelo los que fuimos sus discípulos y le despedimos emo- que ese recuerdo de bondad y de gracia está en todos nosotros [...] recor- discurs: seu deixeble acabava l’antic el I diplomàtic. l’ofici de de gran ministro francés...», la qual cosa pot haver donat peu a la falsa algún creença a junto actuación su de Francia, en allá estudios, «sus recorda nota la de l’autor sevabiografia, la de parlar En entusiasmo». y dedicación con francesa lengua la enseñaba «nos remarcavenque i sabio » y «bueno com definien necrològic,el escrit un en alumnes, seus Aires,els Buenos a 1936, el morir, va Quan francès. ensenyar per text de llibres quants uns criure es- tot, va i fins i, AiresBuenos del i MitreBartolomé Nacional Colegio del francès professorde ser vaGrand—,d’Alberto Le àlies —o Legrandcuriós el amb Junon, senyor el que dir de hem qualificatius d’aquests cap tionar cat de casament d’Andreu i Susana es díu que era «Rendista». Sense qües- tida de naixement de la seva filla se’l defineix com a «Notari» i, en el certifi- senyor Louis Jules Junon era francès, nascut el 1857. A l’extracte de la par- uns, o com a cònsul segons els altres. Nosaltres hem pogut esbrinar que el evidentexageració, Françal’Argentina,ambaixadorde coma a els segons moni Damesonenl’època republicana, iestà enterrada alaDoma. matri- el féu hi l’estadadurantque 1933, de l’agost Garriga la a morí 1863, la senyora Emile Guinet. Curiosament, aquesta senyora, que havia nascut el de i Junon senyor Jules del filla i ell que gran anysmés sis gairebé Junon, pondència amb tots era ben sovintejada i sempre anava plena d’al·lusions a i no oblidava cap dels seus amics ni cap dels seus familiars. La seva corres- , del 23 de desembre de 1928, tornava a referir-se al seu amic seu al referir-se a tornava 1928, de desembre de 23 del Gralla, La El 16 d’agost de 1928 Andreu i Susana i Andreu 1928 de d’agost 16 El amb descrit, l’ha se d’Andreu,sogre Junon, Jules senyor al fa que Pel Com podem comprovar Andreu Dameson pensava sempre en Catalunya seva valuosa col·laboració per al volum de guim la seva vida sempre ascendent, ens fa ofrena d’un treball i ens promet la diari Catherine Marie Suzanne Junon havia nascut el 12 de novembrede 12 haviael Junon nascut Suzanne Marie Catherine Chalon-sur- a 1891 de «Dameson ens diu que treballa massa. Alhora col·labora a col·labora Alhora massa. treballa que diu ens «Dameson - se estant, d’ací que, recordadels es ell tot, de Enmig [...]. Hora Última 21 La Gralla de la festa major vinent.» es casen, segons certificat de certificat segons casen, es i al i Nación La «... y por- y «... SJDP Susana Junon. 1936 39 ANDREU DAMESON GENI DE LA CARICATURA 40 ANDREU DAMESON GENI DE LA CARICATURA Ventura Gassol. 1928 VCB Francesc Macià. 1928 VCB Aires, Buenos Witcombde galeries les sevesa caricaturesles de exposiciógran aleshores la seva carrera artística acabava de fer un tomb decisiu amb una ves fites més a prop dels seus i de la seva enyorada Catalunya. Precisament no - unes en retorni un en pensar fervan veurem, comel Garriga, la de te aquestsesdeveniments, predilecnomenatfill fetser el de amb juntament - Catalunya, proclamà desdelbalcó delaGeneralitat laRepública Catalana. de Republicana Esquerra fundar de acabava que Macià, Espanyola. blica proclamavagoyenes 1931d’abrilnostra, de 14 casa Repú - el Segona a la i, notícia queva dibuixar alarevista Caras yCaretas. res i de les quals parlarem més extensament. D’aquesta època també tenim blicacions catalanes pu- les col·laboràen aviat ben que conseqüència a Totcom tingué plegat sevesmateixessensacions. les tenien que i idioma mateix seu el parlaven que compatriotes de voltat Català, Casal del tertúlies les en més, vegada sevala enyorança Aquestapaís. del enyorança integrar-se,a portà el cada (1880-1970). 22 Federico García Sanchís,havia escrit: «charlista» conegut i crític el Witcomb, la de l’exposició de arran i sentit, mateix aquest En burla. de intenció cap sense fet havien li que caricatura meson on lloava l’estil innovador i li feia avinent que aquesta era la primera d’estar, on encara es pot admirar. També va enviar una carta personal a Da- sevasala la de porta la de vidre el gravarferen va la que tant agradarva Li directament. ell comprarva la l’escriptoranglès de la i president,era ja da per subscripció pel Casal de Catalunya i regalada al polític quan aquest Bernard Shaw destaquen per damunt de totes. La de Macià va ser adquiri- Georgesde Francesci de Macià les etc., Mussolini, Gandhi, Uriburu, sident pre- el com personalitats diverses de caricatures D’entre les eficàcia. i ció simplifica- sevamàxima la arribavaa ja ara que peròanteriors, treballs en nica geomètrica que havia de revolucionar aquest art i que ja havia insinuat fer lavolta al món. va que Macià Francesc de caricatura una per dòlars, 1.000 amb dotat mi, Caricatura celebrat als Estats Units el 1932, en el qual guanyà el primer pre- TotAiresperspectivesBuenos les a erenque Dameson i de prou bones, l’Argentina,complicàarreu.A es política situació La derrocàIri- Uriburu A les galeries Witcomb, ja hi havia exposat caricatures fetes amb la tèc- aquella cordialitat queharmonitzaambla seva.» models seus els en troba i busca contra, per Dameson, gratuïta. ser a tuma ment, el caricaturista es lliura a una venjança, tant més enutjosa perquè acos- motnísms aeis ’r fnae pl oòrf nls lxne Witcomb Alexander anglès fotògraf pel fundades d’art galeries Importantíssimes «Gairebé mai les caricatures personals no es fan amb el cor net. Instintiva - 22 per l’octubre de 1931, i sobretot gràcies al Concurs Internacional de Catalunya i Ressorgiment, que s’editaven a Buenos Ai- confecció delabiografia d’Andreu Dameson. 134— —pàgina d’aquestllibre part segona la explicaa Capdevila Jaume com tal e qe a l rm dl ocr d crctrs eert Nv York, Nova a celebrat caricatures de concurs del premi al fa que Pel

es tracta d’un més dels punts difícils que ens hem anat trobantla anat en hem ens que difícils punts dels tractamés es d’un VCB Alfredo Palacios. L’advocat i polític socialista argentí 1928 41 ANDREU DAMESON GENI DE LA CARICATURA 42 ANDREU DAMESON MPS i on l’Andreu va residir durant la guerra. Cases del carrer dels Banys, de la Garriga, propietat dels Dameson Circa 1936 8 i s’hiacordà, entre altres coses, elsegüent: Fill predilecte delaGarriga 24 23 ven cinquantapersones. firma- predilecte. La fill de títol el Dameson atorguésa que demanant Garriga meson. Da- Andreu mateix el i Cabré Lluís Fàbregas,Francesc Cunill, Joan Puig, Pere Macaya, Lluís Girona, Manuel assistien qual la a i Pahissa Jaume músic pel da Era«Sovietel tenia no res—que Català» veurea comunisme—,el presidiamb - altres. les que coneguda i famosa més fer va es penyes d’aquestes Una nya. Catalu- de Casal al preferentment però capital, la de cafès diversos en feren Aquesta penya, el 14 d’agost de 1931, va enviar una carta a l’Ajuntament de la ho i penyes en reunir-se a l’afició mantenir vanl’Argentina, a catalans, Els El 14 d’octubre a la Garriga hi hagué sessió ordinària de l’Ajuntament en ple lecte.» predi- fill ser de orgullós més molt faràencara el entusiasme, tot amb treballant seguir l’encoratgiper que temps mateix al que comunicat un l’ensems, a tent-li, trame- Dameson, Andreu l’artista a especial distinció una l’Ajuntamentfaci que associat a la glòria de qui tant l’estima i recorda, ens permetem insinuar-vos a vós veure’lde sort aniràla néixersempreque tingut i ha que poble del nom norenel excepcionals d’en Dameson, que fan d’ell una promesa brillant pel pervindre i ho- consideratestimati Davant,qualitatsespecialment tots.[...] les és per de doncs, Aires, Bons a tenim que catalans d’artistes grup el entre i intencionats, ben lans cata- quatre ha hi on arreu tot a cor,acut de Català [...]. Periodisme el l’Arti de entre difícil amb del arribat temple nosaltres, llocs ha millors i enfilat als s’ha èxit propisL’Andreumèrits. Jove,Dameson. lluitar vist l’hem Dameson avui,en encar mercès seus pas, als obrir-se sabut Aires ha Bons a que i Garriga la de fill català, artista d’un parlar-vos per ratlles presents les adreçar-vos permetem ens [sic], Albert Benzekry, dia adia,Vol La Garriga, 2:1927-1939, p. 777. Joan Rocamora, ElCasaldeCatalunya aBuenosAires, p. 156. «Els sota signants, catalans de soca i arrel, d’anys fa residents a Bons Aires Bons a residents fa d’anys arrel, i soca de catalans signants, sota «Els 23 24

43 ANDREU DAMESON GENI DE LA CARICATURA 44 ANDREU DAMESON GENI DE LA CARICATURA en la qual Dameson hi col·laborà. Atlántida, revista argentina 1928 via comprat peraellielsseusgermansmésjoves, Valentí iJaume. s’instal·là en una de les tres cases del carrer dels Banys que el seu pare ha- i Garriga la a arribà Dameson sogra, la probablement molt i fill el dona, la vien empènyer a emprendre el camí del retorn. El juliol de 1932, doncs, amb quals havia conegut en la visita que havien fet a Buenos Aires, també el de- als Gassol, de Ventura influència la i Generalitat la de president a com cià de pertinençaera laGarriga. lloc seu el que clar molt tenia ell que temporals,això,comja estades com fins aquell moment, només havia considerat les seves estades a l’Argentina fesnovamentson dibuixant, el que és I maletesGarriga. tornarles la per a D’altra banda, la proclamació de la República, l’eleccióRepública,Francesc la Ma- de proclamacióde D’altrala banda, Dame- que tal per decisiu resultà fi, la a i cap al nomenament, Aquest El 28dedesembre hihaguéunaltre acord del’Ajuntament: declara fillpredilecte delapoblació». de celebrar amb motiu del lliurament a l’Andreu Dameson del pergamí que el té iperlaseva trajectòria enelterreny del’art ielperiodisme.» la població Andreu Dameson i Aspa, com a penyora de l’alta estima que se li predilecte de fill acordaaquestessistori,manifestacions,apreciantnomenar d’aquestadistinciófill una pel demanant Andreu població El Dameson. Con- llits elscatalans aBuenosAires. aco- ser van què amb simpatia la de i importància la de adonar-nos reproduïrper pena la val penya,que aquesta sobre extensarticle un «El soviet catalán deBuenosAires» po, eslibertariaportemperamento ypordefinición filosófica. tiem- mismo anarquismo,al que,verperoel con que nada tiene ni ta gueses, de gente toda muy simpática bur- e inteligente,artistas que de ni es «guarida»comunis - darse, pueda que heterogéneo y curioso sin dinamita y sin bandera roja. Un soviet pintoresco y risueño, lo más escondites, sin ciudad, la de centro pleno en instalado soviet Un se. «Encomanar a la Comissió de Cultura la preparació dels actes que s’han que actes dels preparació la Cultura de Comissió la a «Encomanar Aires Buenos a residents catalans 50 per l’instància de compte dóna «Es ¿Un soviet en Buenos Aires?... Sí, señores. Pero no hay que alarmar- revista la a publicar va Romero J. Héctor periodista El Atlántida todas sus manifestaciones. Sencillamente: con muy en talento al pleitesía rendir para reúnen se que y entrañablemente arte al aman que independencia, res, que aman a Cataluña, que aspiran a su legítima Ai- Buenos en todosresidentes artistas, dustriales, lanes inteligentes y capaces, hombres de letras, in- Es y no es una peña. Es más bien, un grupo de cata- ¿Es un comité? Mucho menos. Es y no es un soviet. Tampoco.corporación? una ¿Es señores. No, dad? pú seconvirtió enunsoviet con todas lasdelaley. Mai- calle la de peña la entonces, desde Y demás. le antoja! ¡Esto esunsoviet!... mentó, algoacalorado: anarquía en que se desarrollaban las reuniones, co- dose asombrado por la extrema libertad, por la casi cos, poetas y periodistas. Un día, alguien, mostrán- músi- industriales, pintores, escritores, financistas, Aires: Buenos de caracterizados catalanes rosos nume- tiempo, del correr el con agregándose, ron fue- ella a Naturalmente, peña. una hecha está ya Y política. de y arte de poco Un café. de pocillos noció allíaotro catalán. co- día un que Hasta meses. varios durante yendo eno… en «La Brasileña» delacalleMaipú.Pidióuncafé. cendental. tras ser no de gusto buen el tiene soviet el Y do. de sus miembros nunca llegan a ponerse de acuer don trascendental, carácter de agrupaciones las para queda Eso etcétera. escisiones, convo de catorias, de discursos, de preliminares, reuniones de Nada simple. demás por circunstancia una de ¿Este curioso y pintoresco soviet, es una socie- una es soviet, pintoresco y curioso ¿Este los —exclamaron soviet!... ¡Un soviet! —¡Un se que lo dice y hace cual cada aquí —¡Hombre, dos catalanes, Dos amigos. hicieron se claro,Y, —¡Separatista! —lecontestaron. —¿Separatista? —preguntó. Y al día siguiente volvió a tomar otro. Y así siguió bu- muy es brebaje este dijo— —se —Hombre... sovietentródel comisario actual el día, buen Un surgió Maipú calle la de separatista soviet Este - - - - como catalanes sonsuspadres. na. Los hijos de estos catalanes, son tan argentinos argenti- patria la a amor el en argentinos hijos sus a educando obra, haciendo quieren nos Y sotros. no- a querernos de dejan no pero nativo, terruño el en puestospensamiento el corazóny el conven vi- y independiente Cataluña una con sueñan nes, soviet... con un«café con lechedehonor». tel donde paran e invitarlas a concurrir a la peña del ho- el averiguar Aires, Buenos a arriban que lanas cata- personalidades las de llegada la conocer de Y el «jefe de policía»... Bueno, éste es el encargado afiliados. o visitantes de introducción la a relativo es la más respetada. El secretario corre con todo lo pático, fija las fechas de los banquetes y su opinión de policía. Ellas son el comisario, el secretario general y el jefe autoridades. sus embargo, sin tiene, afiliados, sus todos para absoluta más libertad la proclama que desprecia los reglamentos y la organización formal, que ver!... Esta peña, que elude toda disciplina, que ¡Hay «organización». su de paradójico lo por bién tam- sinó afiliados, sus gala hacen que de cardía pi- la por sal, la humor,por buen el por ya no ene mer triunfo. ha, alentándolo hasta el instante decisivo de su pri- luc- la en ayudarlopara entero por dio se platillos, zón generoso de estos catalanes que, sin bombo ni cora- el y económica y moral ayuda la aliento, de palabra la siempre encontró soviet simpático este a aproximó se que humor,artista buen el del y ma bro- la de detrás intrascendencia, aparente su de detrás Porque, soviet! el brindó les que ayuda da desinteresa- la a triunfo primer su deben no tistas ar- ¡Cuántos broma. en y serio En arte, finanzas. sus de su de política, su de Cataluña, de cosas las de libertad, absoluta más la hablar,con para únen buen humorysinbombosniplatillos. Los miembros del soviet catalán [...] son catala- son [...] catalán soviet del miembrosLos sim- más el y viejo más el ser por comisario, El Tiene la mar de gracia este soviet catalán. Y la ti- re- se ellos Brasileña», «La de mesas las en Allí, 45 ANDREU DAMESON GENI DE LA CARICATURA 46 ANDREU DAMESON el diari d’Esquerra. de a la portada va ser reproduïda de Francesc Macià La famosa caricatura 30 de desembre de 1931 FJI La Humanitat, 9 de lasegüentmanera: La República ilaGuerra 25 al Dameson: l’actu- de realitat la paraules poques ben en explica publicació aquesta ment d’esbombar. cuidat s’havia l’artista, portaveu de i Precisa- amic fidel Gralla, La voltat del ressò que tenien les exposicions i els premis que havia obtingut, que El periodista Josep Figueres Basset, a Basset, Figueres Josep periodista El en- i predilecte fill de nomenament estrenant poble seu al tornà Dameson seva manera peculiar de reproduïr la pura psicologia dels seus originals, l’art exò- na haarribat aconsiderar-lo undelsmillorscaricaturistes delmón. Elseuestil, la l’extrem sud-america- premsa a la fins d’art, que crítics millors valgutl’elogidels millors revistes gràfiques, a tot elcontinent. un pedestal gloriósalagran metròpoli americana,elqualhatingutressò vibrant proposava:es que ell el a seguit conqueritper sevahan la saber seu el i activitat nom prestigiós en el gran món heterogeni de l’art. Certament Dameson ha acon- sevala esforçardidesaun i seu el amb conquerir a Amèriques les a anar a posat encaradem tornant París,de haviaon perfeccionat estudisseus els artístics, dis- recorEl - Dameson. Andreucaricaturista notable i amic estimatnostre el família, tornat unexcel·lent artista.» Dameson marxà a Buenos Aires un excel·lent amic; ara podem dir que amb ell ha pital del Plata, s’ha anat realitzant la concepció desitjada. Sis anys enrera, amb en ca- la a s’imposen treballque de disciplines les Peròvacil·lacionsen [...] dubtesi els tots amb l’artista, ell en marxar,s’iniciava de Abans [...]. tot malgra sempre, La Gralla, 3dejuliol1932, p. 6. Una de les seves darreres exposicions al Saló Víctom, de Buenos Aires, li ha li Aires, Buenos de Víctom, Saló al exposicions darreres seves les de Una Durant el seu estatge a la capital del Plata ha estat director artístic d’una de les «Ens vénen notícies de Càdiz dient que ha arribat de Buenos Aires, amb la seva de sentimental mateix el és [...] Aires Buenos de tornat ha Dameson «Andreu Atlàntida, exercint el càrrec amb veritable zel i voluntat. 25 recull la seva tornada seva la recull Humanitat, La 47 ANDREU DAMESON GENI DE LA CARICATURA 48 ANDREU DAMESON GENI DE LA CARICATURA La Gralla , de Granollers, ABF ABF AMG que van reproduir la caricatura de Francesc Macià. de Caldes de Montbui, van ser les tres publicacions comarcals El Congost, de la Garriga, i Farell, nes, com ara Lai Rambla Humanitat. (número 37) del8d’octubre de 1932. extraun vacaricaturaen Macià (númeroLa 1934sortir de 88). de esquerres.Va aparèixer 1931de maig el va i durar setembre al fins re- de ferència va serlaportadadelnúmero 2. caricatura La 82). (número 1936 de juliol al 1933 de brer del 30dedesembre de1931. portada referènciala aparèixervacaricaturade a La 1939. de ner novembreCatalunya,de de 9 ge- 24na del vade al 1931sortir de 27 26 La Gralla , dibuix va ser reproduït en tres publicacions vallesanes, vació tècnica i estilística que representava. El ja famós inno- la admiració despertava caricaturitzat, del litat objecte i motiu de tots els elogis; a part de la persona- a aiaua e rnec ai cniuv sent continuava Macià Francesc de caricatura La gria, l’esperem ambelsbraços oberts.» d’ale- i d’angoixa hores ell amb conviscut hem qui els estimemqui Els gut. l’amic, coneixemqui els art, seu el benvin- Sigui nosaltres. a torna Garriga, La de fill cos, terresforasteres, Andreud’ànima catalàde Dameson, i les revelan untemperamento deartista gigante˝. borrable entre nosotros con sus clásicas obras, las cua- im- queda recuerdo Su conocido. hemos que turistas carica- mejores los de uno marcha se él Con patria. su seva tornada aCatalunya: duïdes textualment per tota la premsa de Buenos Aires. repro- foren que paraules obra, meravellosa tan de gi ta. Recordem les paraules del senyor Macià en fer l’elo- representantd’aques- un expressamentper portat fou li entitat d’aquella pergamí un amb junt que talunya, Aires˝ per a fer-ne ofrena al digníssim President de Ca- Buenos de Català ˝Casal pel adquirida FrancescMacià li hanvalgut lagloriosafama quegaudeix. que inimitables, sevesjoiells vertadersobresles de fet han artístiques, ratlles seves les expressa que amb tic , quinzenal de Caldes de Montbui, era portaveu de les de portaveu era Montbui, de Caldes de quinzenal Farell, fe- del sortir va que garriguenc bimensual un eraCongost El La Humanitat, «Andreu Dameson»,La Humanitat, 8dejuliol1932, p. 5. Després d’haver glorificat el nom de Catalunya per Catalunya de nom el glorificat d’haver Després ˝El gran artista catalán Andrés Damesón vuelve para la de motiu amb diu Aires, Buenos de Opinión˝, ˝La de caricatura la és genials obres seves les de Una El Congost i que era el principal diari d’Esquerra Republica - Farell, i en algunes de barceloni- 26 27 28 La caricatura va sortiralaportadadel10 denovembre de1933. general del 9 gener de 1936 al 21 de gener de 1939 (número 1251). ri d’esports el 10 de febrer de 1930 i va esdevenir diari d’informació del Barça assassinat pels franquistes, va aparèixer com a setmana- com a fill predilecte del seu poble. Fins i tot la notícia la tot i Fins poble. seu predilecte del fill a com solemne del pergamí que acreditava Andreu Dameson rem siesva concretar enalgunacosa real. igno- que oferta, aquesta sobre i publicació aquesta sobre trobat hem que notícia l’única és Aquesta nes. sevespàgi- les a treballar propostaper una presentat na, que ja li havia reproduït moltes caricatures, li havia lar. També explica que la revista americana par- a sentit n’havíem no quals dels forjat ferro amb treballs uns i Garriga la a exposició altra una anuncia i 1932— de d’agost—7 d’elogis plena pàgina una tota l’artista garriguencquanescriuen: bé coneixen que demostren granollerina publicació elogis. Ara deienque«ritorna vincitore» ique Finalment, el 5 de març de 1933 es féu el lliuramentel féu es 1933 marçde de 5 el Finalment, A la mateixa revista Josep Miquel i Macaya li dedica la de els juliol— de —3 posterior escrit altre un En i acabaven anunciantquelaGarriga A porada... pertornar-se aenyorar.» tir, dintre de poc, el neguit de tornar-se’n una altra tem- sen- a seguramentper amors... terraseus aquesta dels a fill el i esposa seva la amb vingut ha pogut ha tost tan- envejable, posició una fer bons pogut haver-se i allí amics trobat d’haver magrat i estimat, tan Vallès d’aquest Catalunya, dolça seva la de lluny tan veure’s rat amic». un nomcotitzable enelmóndel’art idelperiodisme» La Gralla, núm.536, del24 degener1932. president el Garriga, i Sunyol Josep de propietat , Rambla La , amics comGrallaLasempre,amics , dedicarenli tots els «A Buenos Aires s’hi enyorava. Sentia la nostàlgia de admi- nostre del honor en festa gran una «prepara fet s’ha temps,fa ja destapà, es on Aires, Buenos «a 28 Novayorki- ressò il’explicava d’aquesta manera: 4 demarç. sortí al diari Un cop celebrat l’homenatge El fidelnotariqueésLa Gralla ensn’amplia detalls: del Sr. Macià.» caricatura una con precisamente premio, primer el do caricaturascelebradoNueva en York obteni- ha donde de concurso un premiadoen Dameson, caricaturista al tributa se natal pueblo su en que homenage al asistir local del Cèntric Club, on tenia lloc l’acte d’homenatge. al l’homenatjat amb l’Ajuntament,dirigiren d’ones des a traslladaren es President, el aclamava que gentada sos d’esquadra senyor Escofet. mos- dels capità del i Rubí, senyor Cerimonial, de cap nera quelifos permèsd’anar alesduespoblacions. ma- de viatge el combinarprocurar va Sabadell, de te fama. l encara tenint assenyalada hora per a la visitar l’ac- de regions enlairades les a manual d’obrer tegoria ca- modesta la elevar-sede sabut ha mèrits, seus pels que, artista un a dedicat ésser per homenatge aquest d’artistes. centenars concorregueren qual al concurs un en rica, Nordamè- a distinció assenyaladíssima una d’obtenir acaba que caricaturista l’original Dameson, Andreu ta l’homenatjat perl’Alcalde Sr. delaGarriga, Vinyes.» de mans a lliurat serà pergamí El [...]. Macià Francesc senyor Catalunya de Generalitat la de President el ta guenques [...]. Expressament convidat assistirà a la fes- garri- societats les totes de representacions part dran prenhi - que i autoritatslocals les serà presiditque per Sabem Club. Cèntric del saló al dotze de quarts dos «El mismo domingo, el Sr. Macià irá a La Garriga para Aquestactevermutva un consistir d’honor.en Ocu- gran una i autoritats, les per Garriga La a Rebuts del acompanyat matí, del d’onze quarts dos a Sortí a associar-se volgué Catalunya de president El l’artis- a d’homenatge fou Garriga La de festa «La a celebrarà se i d’Honor Vi un en consistirà«L’acte ABC-Edición de Andalucía —pàgina 24 del La Humanitat se’n feia 49 ANDREU DAMESON GENI DE LA CARICATURA 50 ANDREU DAMESON FJI Taula presidencial de l’homenatge tributat a Andreu Dameson al Cèntric Club. La G arriga, 5 de març de 1933 a proseguir la sevainspiradorsproseguirla als carrera a per artística; primera Exposició i va subvencionar-lo per anar a París la ferva on Club, Cèntric al sevaper presència;la amb mer lloc, que tan alta significació donava a l’homenatge tud per a tothom. Per al President de Catalunya, en pri- sevesles i paraulesl’emociógratiforensentia, de que - amb llursobres. nom seu el enalteixen que il·lustres fills seus els norar ho- en satisfeta sentir de s’ha Catalunya perquè acte, aquest a mancar podia no Catalunya de President el manifestar-se. a per voluntat de animat troba es i vida la per lluita la de penalitats les resistir sap si s’obrepas que geni del qualitatveritable la circumstànciademostrantaquesta ningú; de ajut sense gairebé i mèrit seu pel xecar-se ai- sabé que obrer simple d’un tractar-se per i artista un a l’homenatge culte de tenia com per acte, aquest pugui oferir l’esperit. noble de que el tot i amor generositat, bondat, és que la tasca d’Andreu Dameson i féu ensems l’elogi de l’art, parlament breu seu el en complidament també elogià mateixa, s’honoravaella honorar-lo en que població la artístic ram deflors. un Catalunya de President al ofrenà vila la de mestres de grup un i Garriga, La l’Ajuntamentde dedicà li que del poeta.Salvador Perarnau, quefou ovacionada. sió al’acte. sevaadhe- la l’artistai expressarsevaper admiracióla va que Font, i Pujol senyor el i Dameson, de artística personalitat la de esbós un féu eloqüència, gran amb qual, el Figueres,senyor d’Esquerra, Centre del cretarl d’entitats delalocalitat. representants i regidors diversos i Font, i Pujol senyor nyes; el jutge municipal, senyor Vi- Joan Bachs; l’ex-diputat Lluís senyor l’alcalde, Dameson; senyor menatjat, l’ho- senyorMacià, el amb presidència, la a llocs paren ’ieà pra lhmnta. o ou amagar pogué No l’homenatjat. parlar a S’aixecà Una xardorosa ovació acollí eldiscurs delPresident. que dient acabà i dedicaren li que l’obsequi Agraí a experimentatassistinthavIa que goig el Manifestà senyorEl l’artistaafectuosamenta Macià, per a per i pergamí, artístic un l’homenatjat a lliurà L’alcalde apologètica composició inspirada una llegida Fou Pronunciarend’elogise- parlaments el homenatjat a 30 29 També La Vanguardia enpublicàunanota: Catalunya.» magistraturade alta més la sevapresència la amb lleu re- donat haver-li per i efusiu i cordial de fou com per record, inesborrable servarà hom qual del Garriga, La sIstit al’acte d’homenatge. as- havien que aquells tots a per predilecte, i fill nar-lo cis de la seva carrera; per a l’Ajuntament, que va nome- del periòdic local «La Gralla», que l’encoratjaren als ini- menaje queselehabíatributado. tres queenaltecen sunombre con susobras. ilus- hijos sus honrara satisfechaal sentirse de ha luña te de Cataluña no podía faltar a este acto porque Cata- presiden- el que diciendo terminó y espíritu, ofrecerel puede noble de cuanto y amor generosidad, bondad, es que arte, del elogio vez la a hizo Dameson, Andrés de flores. ses entregó al presidente de Cataluña un artístico ramo garriguen- señoritas de grupo un y Garriga La de ento Ayuntami - el dedica le que pergamino artístico un de hizoentregahomenajeado alcalde al el después y nau, el señorPujolyFont. y Figueras, señor Esquerra, de Centre del secretario el tuó elacto dehomenaje. efec - se donde Club, Céntric el en después y tamiento nacional decaricaturas celebrado enNueva York. inter- concurso un en premio importante un obtenido ha quien Damesón, Andrés caricaturista al población aquella en tributó se que homenaje al asistir de jeto el presidente señor Macià, estuvo en La Garriga con ob- La Vanguardia, La Humanitat, ax cb aus at dhmnte latsa de l’artista a d’homenatge acte aquest acabà així I Fou afectuosament aplaudit. Todos losoradores fueron aplaudidos.» festejadoFinalmente,el habló para agradecer ho- el de labor la discurso breve en elogió Maciá señor El Se leyó una composición del poeta Salvador Perear- Pronunciaron discursos de elogio al señor Damesón, [...] Ya en La Garriga el presidente estuvo en el Ayun- anunciamos, conforme mañana, la por domingo, «El 29 6 de març de 1933, p. 11. 7 de març de 1933, p. 8. 30 51 ANDREU DAMESON GENI DE LA CARICATURA 52 ANDREU DAMESON GENI DE LA CARICATURA 1933. blicació advertia: s’acompanyaval’escritcentequè En Gallo.amb pu- la Vi- i Membrives,AdolfHitler Zamora,Lola ceto Alcalá d’octubre, en la qual reproduïa quatre caricatures —Ni- númeroextraordinarid’un 7 pàgina dicavael una tota virtuts com adibuixant icom apersona. les totes glossava en i merescut» «Homenatge un ria publicà a primera pàgina la caricatura de Macià, li ofe- Dameson assistí, tal com recolliacomassistí,Damesontal Andreu Montbui— de Caldes a—celebrat qual del l’homenatge a Jassans, i Grau Josep diputat el amb relacióseva la també tacar desVenturaconsellercalel Gassol,amb i FrancescMaciàsident 31 dència demilitànciaoficial. sentà una nova exposició de les seves obres al Cèn- al obres seves les de exposició nova una sentà mateix, del personalitats moltes amb amistat seva la i partit del nacionals i locals cacions publi- en col·laboració seva la demostra com querra, havia dedurar persempre. gut a Buenos Aires i amb qui havia fet una amistat que amb el seu secretari, Ventura Gassol, a qui havia cone- xença que havia fet amb el president Macià, i sobretot conei- la per i anteriors vivènciesseves les per dubte tit hegemònic de la Catalunya republicana, influït sens par- al cap polític pensament seu el decantant anat havia Dameson Andreu que ja Esquerra, a adherides les de sobretot poblacions, d’altres representacions , la revista de Caldes de Montbui, també li de - li també Montbui, de FarellrevistaCaldes la de , També Després de tants elogis, Dameson no s’aturà i pre- i s’aturà no Dameson elogis, tants de Després Es- amb Dameson de vinculació forta la Malgrat diversesassistir van hi també homentage aquest A terra natal.» i de les seves obres perpetuïn el nom gloriós de la seva treballseu del continuïtatla Catalunyaque a i premés sitgem a l’amic Dameson que pugui romandre per sem- elogis mundials, cal que restin registrats esdevindran a casa nostra [...] de- que treballs, seus dels fruits els i Catalunya a pertanymarxar. Dameson a tornar pot no treball artístic en la terra on va néixer. Dameson, doncs, A més de les ja esmentada coneixença i amistat amb el pre el amb amistatconeixença esmentadai ja les de més A «Dameson va marxar d’Amèrica per perpetuar el seu El Congost del 12 de març —número 2—, que La HumanitatLa 31 del 26 de marçde de 26 del o ei evi- tenim no - - número 16: a aparéixerva que crònica la llegir és fer podem que millor el detalls els tots de assabentar-nos Per èxit. altre un ser va setembre, de 17 diumenge al per previstainauguració, La Club. tric u e v dsigr e ua rn eaòi pplsa per i del govern. populista president ser demagògia a arribar gran va República una la Durant l’anticatalanisme. per distingir va es que 32 El odioaLerroux. ElmejoramigodelaRepública. titulat Samblancat, José per publicat Lerroux, jandro moria el president Francesc Macià, una figura carismà- di del Reichstag. A casa nostra, el dia de Nadal de 1933 panyesl’incenvade - quals culpar contraals jueus, els Adolf Hitler, que començava amb força les seves cam- presidentFranklin Delano Roosevelt feieni a Alemanya feien canceller Units Estats Als enverinant. s’anava El 1935 fa les il·lustracions d’un llibre a favor d’Alefavor - a llibre d’un il·lustracions les fa 1935 El at l ó cm cs nsr l stai política situació la nostra casa a com món al Tant ció delesac l’explicainnecessària - fan que encertats, expressiutan sentit proposat,un s’ha i dinàmica vida una donant-los un dibuixant expert que sap desenrotllar els temes que còmiques o tràgiques que passen, us revelen tot seguit situacions, les de través a personatges els en gestos dels i rostres dels expressions les realitzades són que amb L’exactitud l’exposició. de remarcable més cert constitueixenl’enque - eloqüents tan però mudes etes conèixer.a donat haviahistori no - encaraaquelles Són que art seu del modalitat nova una també presentar morisme queenelseuartposseeix Andreu Dameson. hu- modern del afinat sentir reveladorsd’un són quals dels acudits els i execuciól’encertadacolor, en rístics En l’exposició també hi ha una sèrie de dibuixos humo- [...]. d’art crítics i d’artistes elogis els merescut han sa, comprome- i execuciódifícil d’una obres,Aquestes hi. - Gand i Hindenburg Zamora, Alcalá Companys,Hitler, Cambó, veiérem hi realitzats, té que diversos dels tra mos- a com i quals, els entre populars d’homes tures ljnr Lrox aca 16-99, oíi republicà polític (1864-1949), García Lerroux Alejandro Però, en aquesta nova exposició, l’artista hi ha volgut carica- de sèrie una exposició aquesta «Constitueix ­cions.» l’1 d’octubre— l’1 Congost El 32 de Propaganda de la Generalitat,Propagandala s’organitzàde de altrauna Cristians deCatalunya. Jovesde Federació la per l’Ajuntamenti per nitzades orga- estat havien mostres aquestes que ja riguencs, gar- artistes altres amb juntament poble, seu al més parlava unanglèsabsolutamentcorrecte. tan versemblant que tothom va quedar convençut que vael discurs totferestrafentel manerad’una sons els que i d’anglèsborrall un ni sabia no Dameson Andreu nimement. El bo del cas, segons explica Valentí, és que asseguraven,que,unà- sevescompartienopinions les de justesa la lloar van i aplaudir va el tothom acabar llarga dissertació en l’idioma de Shakespeare. Quan va altres comensals hi van accedir i el dibuixant va fer una l’entenien,els no que deien si ridícul el fer de por Per parlava.gent poca moments, aquells en —que, anglès car fer els discursos, Dameson va dir que ell el faria en to - va quan i, animant anar va es festa la sembla que Pel poble. del modernistes torres les de una en feien que dinar un a l’oncleacompanyar va dia un que diu transcorregut.Ens ha que temps el malgrat vivament recorda ell que anècdota, una explicat ha ens Valentí Banys. dels carrer del casa la a oncle seu el amb rada tempo- llarga una viureValentí va petit el com ser va així i companyia, fer-li per fill seu el deixés li que lentí Vagermà - seu al demanar va sol, vivia aleshores que Com Garriga. la a quedar va es ell i cunyada, seva la i el seu fill a França, concretament a Étiolles, a casa de devenir un conflicte molt seriós, va enviar la seva dona mal dadesiqueaquellaincipientsublevació podiaes- tomb radical. un féu qual del vida la Dameson, Andreu quals les tre vis traumàtics en la trajectòria de moltes persones, en- durà fins al gener de 1939 i que havia de significar can- Catalunya,que a Civil Guerra la solucions: les de rible ter- més la a lloc donà i 1936, de juliol l’Àfricade 18 el a començà Franco, general pel capitanejada que, ció subleva- una a d’excusaper serviren que motius dels més un ser va Sotelo Calvo de L’assassinatestablert. l’ordreconspiravencontradretes les i militars els nya Companys.Lluís reemplaçadaper Espa- tica Mentre a Durant la Guerra Civil, patrocinada pel Comissariat pel patrocinada Civil, Guerra la Durant d’exposicions parell un fer va encara Dameson anavencoses les que adonar va es Dameson Quan mon, quehavia vist elcartell, Ra- nebot seu el Segons diversesvíctimes. amb dejos haver bombar- va hi també 1939, de gener de finals a molts morts i ferits entre la població civil. A la Garriga, deig que va patir la ciutat de Granollers, on hi va haver bombar- del motiu amb fer va que considerables ons per alsorfes delaguerra espanyola. donar va Dameson que pessetes, 56.000 de temps— aquell menyspreablea gens —per quantitatproduirla va fer van se’n que postal— tamany —en produccions re- 140.000 i treballs d’aquests venda La destacats. intel·lectuals i polítics de figures 20 de no-escultura» exposició presentà el que ell mateix denominava «pla- exposició, a les Galeries Syra de Barcelona. En aquesta de l’exili, que, enelseucas,va serdefinitiu. l’èxodeprendrede de camí hagué el llibertat, la amb i meson, com tants i tants altres catalans compromesos Da- societat. a seva supervivència com la tot i fins da amenaça- seriosament veia i foscos més dies seus els viure començavaa país El Catalunya. a per retruc, de i, República la a adversosper molt prendrevacamins altres,organitzaciódels mala i ineptitud la de causa a d’una sèriedelàminestituladesVisions deguerra. confeccióla a d’Aragófrontper al motiu ferva ser va gra pels vencedors de la contesa. També una visita que ne- llista la a posat fos nom copseu el guerra, la acabada un que, causa la ser va Garriga, la de l’Església També tenim coneixement d’un cartell de dimensi- de cartell d’un coneixementTambé tenim Malgrat la voluntat i els esforços de molts, la guerra, de plaça la a exposat estar va que cartell, Aquest raula: Assassins!». cartell, amb lletres vermelles i en diagonal, una sola pa- del Enmig sagnant. i ferida estava criatura La Junker. rant enlaire. També s’hi veia un avió de bombardeig, un «S’hi veia una dona amb una criatura als braços mi- braços als criatura una amb dona una veia «S’hi 53 ANDREU DAMESON GENI DE LA CARICATURA 54 ANDREU DAMESON RDF A la dreta de la fotografia, Ramon Dameson i la seva mare, a «La Mauresque». Portvendres, 23 de gener de 1939 10 La rutadel’èxode han quedat gravats alamemòria: anys,vuit paraulaaleshoresde la Ramon, noiet a un testimoni li fetsque d’uns dre de vista, ja que separaven els homes de les dones i de les criatures. Donem per- van els veuremés, van els no ja i informar-se anavena que dir van oncle via milers i milers de persones en una mobilització mai vista. El seu pare i el seu frontera,ha- la hi a arribar vanRecorda quan que,petit. molt equipatge un va germana de Susana. També explica que Andreu, que va marxar amb ells, porta- la de casa a Étiolles a anat n’havien se que mesos uns feia ja Andrés Jaime fill la Marenda. famíliala fer-hoper trenoptà del túnel al entreha hi que PortbouCervera i de da, de manera que, al mes de gener, cap a les cinc ja era fosc. Per passar la nit, afegi- hora cap havia hi no —aleshores fosquejava ja que fins Portbou a ribar incidien elseuaniversari, eldelseucasamentisantdelaseva dona,Agnès. co- dia aquell que ja ValentíDameson, de família la a recordsper de plena da ruta que portava a la frontera francesa. Justamentla el 21 de de gener erallarg una jorna- al tot escampats arxivadors molts i molts Ramon, recorda segons sobretot, i, soldats els i oficials els deixathavien cartutxeres que i armes nats, abando- mobles bolcats, automòbils ara com d’entrebancs, plenes estat, mal molt en carreteres unes per frontera la de camí el L’autocaremprengué país. rents personalitats, intel·lectuals i artistes que es veien obligats a abandonar el dife - de disposició a posar vagovern català el que dels formavapart autobús aquestprobablement Molt Andreu. germà seu el i sevaesposa la amb tament recollí,Generalitat,jun- els la seguramentenviatper Barcelonaprocedenti de llevar els seus fills i els va fer vestir precipitadament. Al cap de poc un autocar, Ramon Dameson comenta que la dona del seu oncle Andreu, Susana, i el seu viatgeEl va llargser feixuc;i va durar dotzede més hores,van no que ja ar- fer va Dameson, Valentí matinada, la de dues les a 1939, de gener de 21 El gran, un dia que anàvem ell i jo, tots sols, amb cotxe, hi va fer una mica de referèn- el meu pare no en va voler parlar mai més de tot això. Només una vegada, ja molt extrems del túnel, a prop de la paret, i així vam poder recolzar el cap. Penseu que «La nit la vam passar dins del túnel del tren i sort que vam poder agafar un dels 55 ANDREU DAMESON GENI DE LA CARICATURA 56 ANDREU DAMESON GENI DE LA CARICATURA gaire.carreteresaquelles vamper Ens dia passartot el hores estava molt prima, de manera que no devia pesar ales- i menuda molt eramare la que fet el ajudar va el Certament costat.nostre al pujar va revolada,la d’una quan el camió ja arrencava, un gendarme la va agafar i, rit no volia que li prenguessin els fills—, fins al punt que, ca cridant “fills no, fills no” —ja que li havien pres el ma- meva La fills. seus els amb marejar es histèri posar va - deixavenles pu- no allà havia hi que dones poques les cem a sentir dones cridant. Aleshores icomen- descobrim que a carreguen ens allà, fins dut havien ens als que similars camions uns matí, mig A xocolata. de sa pre - una amb vèiem— en no que anys tres feia —que lliteresvia tothom.a per L’endemà blanc pa donen ens la llitera on dormíem el meu germà i jo perquè no hi ha- de costat al asseguda nit la tota quedar va es mare La dat persempre. que- m’ha gent bona quedava encara que sensació la però pena fer devíem Els pagat. havien ho ja bar, del clients allà, havia hi que homes els però Amadeu, rei amb una moneda de 5 pessetes, pagar d’aquelles de plata volerdel Va res. menjar va no Ella croissants. dos amb llet amb cafès dos demanar va i bar un a portar molteshores havíemno que menjat res, marela vaens feia encabir.d’això,que vancom Abans ens allà i naus unes havia Hi quitxalla. la a per vacances de centre un era època aquella en que Mauresque”, “La diu es que i Portvendres,portenencaraa ens que existeixlloc un a i descoberts camions uns en carreguen ens L’endemà nosaltres estàvem totalment ignorants d’on podien ser. però emportat havien se’ls l’oncleja Andreua i pare al sabem, ara que Pel banda. i banda a gendarmes havia hi túnel, el en i, gener de 22 al 21 del nit la Era vida. la tota de fred més passat hem que dia el com mare tra germà com jo recordem aquella nit al túnel amb la nos- el campdeconcentració onelsvan portar. val’altregermans que dos saber eratambé Argelers, a dels cap que i separar de haver van es germà seu el i pare meu el que saber l’èxode,vam de mai dia al nant Tor vicissituds.- aquelles totes passar de hagut éssim nosaltres, per culpa de les seves idees polítiques, hagu- cia. El meu pare tota la vida va tenir el penediment que Tornem a “La Mauresque”, allà hi havia unes lliteres. unes havia hi allà Mauresque”, Tornem“La a meu Tantel fred. molt fer va 1939 de gener Aquell lia, a la qual no hem deixat mai de veure regularment.veure de mai deixat hem no qual la a lia, i nosaltres sempre estarem en deute amb aquella famí- pit el en cabia els no que cor un tenien demostrarque da de verdures al mercat de Perpinyà. Després ens van para- una tenien i Cartagena de Erensenyora María. la decideix, i un cop a casa d’ell ens presenta la seva dona, es l’home, de femare veubona La la tenia14. horesen vol, podenvenir a casameva”. amb ella.Lidiualameva mare: torna i l’escola a filla la buscar a anat ha poc, de cap Al filla. seva la amb tornarà que mogui, es no que diu li i situació contestar.la sense de radas’adonaL’home La mare no va saber com reaccionar i es va quedar pa- va— i en castellà, es va oferir per acollir-nos a casa seva. la mare —que va suposar que ho era perquè ens renya- a dirigint-se i, Carrión Juan deia es home Aquell sava. l’atenció d’un home, que es va acostar a veure què pas- cridar va Això barallant-nos. acabar vam petits, mans ger- entre passa que allò que,veu es i jo, i germà meu jugàvemel matí mig A llauna. d’una dins sardinescom estàvemperquè costat del el d’avisargirar, havies lies sobredormir matalassos totmilitars, voque, et i quan - reenganxar,vampoder ens qual la a sopa, donar vami van ens Centroesperaven. Al els i nens, amb refugiats arribarien que fronterasabien la i obert s’havia Ja lata. xoco- i pa i llet, amb termos portaven francesos, joria del Centro Español, vam veure que aquella gent, la ma- davantaturar vam ens quan i, gent més i més trobant anàvem endinsant, anàvem hi ens que mesura a que d’Arcdiguem Jeanne i Tornemcarrerdesagradable. al més molt encara tot feia ho fred, al unit que, plugim un fer de parat havia no que abans, dia al tràriament con- plogut, havia no dia aquell Afortunadament,tres. me- 200 de d’Arc,més tenirJeanne carrerdeu no que castell.EraPerpinyà.de mena Al costataturard’una al grans quantitats degent,etc. morts animals malbé,reterescarrosfets camions, amb de 500.000 exiliats. Imagineu-vos com estavenmés les car- dies, deu en engolit, havia que i plegat tot tants habi- 250.000 uns tenir devia aleshores que Rosselló Rosselló,del erenno remotamentque ni d’ara, les d’un La nena es diu Josefina, encara viu i té 87 anys. Ales- si i, res per pateixi No mevafilla. la “Veu, és aquesta va es camió el i ciutat una a arribar vam vespre Al l’entrada demanenper untalDameson”. meu oncleAndreu: al preguntar van companys Uns tot. de s’assabentava tothom no gent, tanta havia hi i gran molt era camp el d’Argelers i va preguntar per un camp tal Dameson. Com que al anar va fet, i dit I, dret. aquest exercir podia nacionalitzat, d’estar fet pel Juan, senyor El camp. del havia de signar com a garant la persona que l’havia tret un feia li se res Alesho- feina. una tenia individu aquest que acreditar per dies 30 tenia que i sevaresponsabilitat la sota ner preso - o exiliat un reclamar podia francès ciutadà vol qualse- que deia que decretat s’havia que ordenança una aprofitar va pare, meu el buscant camps els guint tavenmateixsenyoral camp.El anavaque Carrión, se- s’es- que l’altre,ni de l’un res sabien no Andreu] oncle d’un exiliat espanyol. això ho va dir, no fa gaire, l’alcalde d’Argelers,i que 90.000és fill gairebé encabir van n’hi se persones, 4.500 per projectat s’havia que camp un en i, espanyols ats exili- eren camp del habitants Totsels vespre. al titat quan- mateixa la i matí al persones 50 gairebé morien dia Cada platja. la de sorra la excavanta llit el feia es mer no hi havia ni barracons, ni altaveus, ni res. La gent pri- De aspectes. els tots en dantesquescondicions en buscar-lo.concentracióa de dicaria camps Els estaven de- es i era on esbrinar procuraria ja lliures, tardes les totes tenia i gent molta coneixia mercat, al feina seva la per que com que, dient-li tranquil·litzar va la Juan pre unsostre iquenopassaríem gana.Iaixíva ser. sem- tindríem hi peròallà erenhumil que ells gent que dir va Ens casa. la oferint-nos i oberts braços els amb ta, com elseupadrí,meupare. relació i ens veiem molt sovint. En Jeannot és electricis- bona molt i molt tenim Jeannot en Amb padrins. ser-li paresseus els Jeannot, van voliensi meus als demanar deveniments hem de dir que, quan va néixer el nano, en es- avancemara que Encara criatura. una esperant va Aleshoresvamtambé veure senyorala que estaMaría - Com que el meu oncle no sabia que el meu pare tam- a que sembla mira, Doncs oi? Dameson, dius “Tuet seu pare,Valentí,el seu i el [vol dir germans dos Els senyor el però pare pel estavapreocupada mare La Tornem al dia de l’arribada. La senyora María ens rep , o salconduit, en el qual el en salconduit, o laissez-passer, va acollonir. els vestit, seu el i vuitanta metre seu el amb i, camp” del “inspector a com presentant-se entrar va riscar,hi vaar- es Ell oficials. o senegalesos gendarmes, havia es va presentar alcos deguàrdia no sabiasiadintre hi quan Ell, manera! quina de i retrata, el comportament aquest que crec i fet havia l’efecteveureque vavaera moti- el que allò justament Perquè poder resultat. el veure’n sense moltes, estat havien que fet, havia que vist quevostè éstot unartista”. he “Jacontestar: va li camp, del sortida la de l’escena buixant”, i el senyor Carrión, que havia contemplat tota dreu va conèixer el senyor Carrión li va dir “Jo sóc el di- l’AnQuan camp. al era - també germà seu el que gada, l’Andreul’embolici desferva saber,vave primera - per presentar,es va li se Carrión senyor el quan i, veure a tir.copUn foraa va eraqui demanar l’haviaque vingut l’Andreui porta Total,massa.la sor- vaobrir van li que dominavenel no que homes aquells entabanar per ent via après en les seves estades a París—, almenys sufici- l’ha- també i muller seva la de llengua la —era francès l’Andreuel més, bé parlavaprouA important. persona Totsmental. erenvan i senegalesos creure eraque una monu- escàndol un fot els i camp de inspector a com presenta es gresca, fent troba els guàrdia, la de garita la a entra doncs, L’Andreu, nombrosa. més cop cada del camp per la porta gran, s’hi van abocar i la claca era sortiria que dit havia que paio un havia hi que dir a tir per cent dels seus pensaments. Per això, quan van sen- 99 el ocupavaaixò i podia es com subsistir era soners des. En aquells moments la gran preocupació dels pre- vesti- poc dones de eren si diu —es dibuixos d’uns vi can- a aconseguit havia els guants, els com barret el tant que,ordres. Penseu donant porta la a presenta es arriat, ben i, sabates les pot com S’enllustra posa. se’l i consciència a l’espolsa tenia, en ja d’abric que com i, mà— la a portava els però grans anaven —li guants uns anavabé—, li que sembla —que barret un Demana companys que sortiria del camp, però per la porta gran. seus L’Andreuals versions. saber dues totesfacorden l’oncleper tant des, com senyorpel conque i Carrión, - té lloc aquell episodi que he sentit explicar a dues ban- Aleshores ell. a referia es que pensar va es allà era bé I és que l’Andreu no havia fet mai cap de les coses les de cap mai fet havia l’Andreuno que és I 57 ANDREU DAMESON GENI DE LA CARICATURA 58 ANDREU DAMESON GENI DE LA CARICATURA mana. Uns veïns dels Carrión, els Dumolar, que tenien Dumolar,que els Carrión, dels veïns Uns mana. ja que a casa d’ells ens hi vam estar poc més d’una set- informarnosaltres que havíem ja marxat Étiolles, a cap les 6. Llavors es va donar a conèixer i els Carrión el van Carrión treballaven al mercat es llevaven molt d’hora, a els que Com encès. llum un veure a fins esperar va es i trucar gosar va no hora aquesta A Carrión. dels casa la de porta la eraa pare meu el matinada, la quatrede les a i, bombers els amb relacionarva el l’home i tocar l’au - a havia hi que extintor un conductor al indicar va a prop del parc de bombers. Com que no sabia francès dels Carrión —Carrer de la Llanterna, 41—, que era molt paraula de francès. Al final va aconseguir arribar a casa va la seva família. Llavors el meu pare no parlava ni una busca- que entendre a fer va quan pagar deixar van li quan van passar per un control de gendarmes. Tampoc van mostrar solidaris i el li van amagar a se sota dels passatgersseients Els esperar. va el i córrer veure va el que conductorsuposem el i rampa de mena una havia hi camp del sortida la A autobús. darrer el aconseguir va sigui com Sigui altre. algú a o ell a descobert vien els xiulets dels senegalesos i no sabia si era perquè l’ha- sentint anavas’evadia, mentre pare, meu El diferents. completament dia, el i nit la realitat, ser,en van oncle tectar-lo. La sortida del camp del meu pare i la del meu de- a triguessin guardians els que tal per diferent lloc un estava en dia cada forat que filferrada, un la forata un per fer va Ho fugir.va nit mateixa aquella i espera parevameu no el tenir Carrión, els parevivien meu on al dit havia li company el que Com pare. meu el amb parlaria ell que quedat havien i Carrión senyor el amb buscaven.el que Aquestvadir companyli havia parlat nalment, tot i que ell no ho va sentir, un company també amb pomeres. grandet jardí un tenia que recordo que beil-Essones, Cor- de prop a Étiolles, a caseta aquesta i París a pis sevala família,de casa a cunyada, teniaque Memen, la sevala havia hi on era que París, de llunygaire no lles, Étio- a anar va se’n aviat perquè Perpinyà, a gaire, tar colla decatalans. Larealitat, però, ésquenos’hiva es- una conèixerva seguida de i casa, de sortir no de ons recomanaci- les de cas fer va no papers, de mena cap El senyorEl vapareCarrión meu el fi- buscant i, seguir Un cop a casa dels Carrión i, malgrat que no tenia no que malgrat i, Carrión dels casa a cop Un com enRamon.Tornem adonar-los laparaula. Valentí en tant explicat, han ens que greu, molt dent 67,trajecteel feia que París-Cervera, accivaun - sofrir el tren a l’estació de París Orsay i, precisament el ràpid agafar anys. Van 11 feia fill Valentí en que dia el ment justa - març, de 13 el fervan ho i novamentjunts estar poder per Perpinyà a tornar immediatament decidir van estalvi, i sa estava i camp del sortit havia ja pare vam estar unacolla dedies acasaseva.» 73 bis, que gairebé és el carrer central de Perpinyà, ens l’AvingudaFoix, a Mariscal casa una llogués pare meu experiència traumàtica que ara explicaré, i abans que el dreu. Quan ens vam tornar a reunir, després d’una altra l’Andir cal no paresi meus jo,els com- i germà meu el tres vides i mai els estarem prou agraïts, tant nosaltres, una vegada més, els Carrión van ser decisius en les nos- comprovarpodeu Com criatures. les i dones les a per exceptetothom a necessitavaper salconduites època lloc de trobada sempre havia de ser Étiolles. En aquella El perdíem. ens cas de si per Memen, la de telèfon el i l’adreça i nom nostre el posava on cartellet un coll al penjat havia ens pare el perquè sabien el Memen la de que el pare ja era fora del camp i a casa seva. El telèfon Memen la informar poder van manera d’aquesta olles, vantenientelèfonels deixartelefonarÉti- que i a pocs dels erenavions, a per hèlixs fent rics fet s’havien dial, un magatzem de fustes i que, a la Primera Guerra Mun- Quan la mare i els fills van rebre la notícia que el seu men es va presentar amb bitllets de primera classe. La primeraclasse. de bitllets amb vapresentar es men mevamare vaem haver d’explicar voliaquè dir. Me- La paraula la Recordo indispuesto. estavapibe el que va dir ens Susana tavatia La malalt. els Dameson de la Garriga donaven al seu cosí], que es- tia Susana es va quedar amb el “pibe” [nom familar que acomiadar-nosa nir perquè teniano la i documentació veValentí.va- L’oncle en no Andreucasar a Garriga la tard, anys més a molts va que, venir punt al fins amics, Maginot a la Primera Guerra Mundial i ens vam fer molt professió i capellà, en de aquest ordre. militar Havia eraestat a la que Devoyot,línia pare el capellà, un i men Perpinyà,parea el van amb acompanyarens Me- tia la Qa vm otr ’tols e aa a trobar-nos a anar per d’Étiolles sortir vam «Quan perquè la perquè indispuesto da que he vist plorar el meu pare. Ara recordo que, en recordoArapare.que, meu el plorar vist he que da ens vam retrobar el meu pare va plorar. És l’única vega- morts i això el va acabar de destarotar. Quan, finalment, accidenthaviaferroviariun hi hagut que deia que amb Carrión, dels casa de prop a havia hi que estanc un en —una nota d’urgència de l’endemà de diari d’un titular un veureva entenia, que sobre,a i, nerviós molt posant anar francèspoc el amb per sempre més. desfés es nostrano la família que pèl d’un trenvaanar Total,del l’accidentfeina. i aixòentrela fetque havien trigar molt a tornar en si. A aquell senegalès l’endemà li una de les cues. El pare havia tret sang per la boca i va en ràpid suficientment anat haver no de causa a lesos senega- dels un fusell, del culata la amb fotut, havia li de morir en el camp de concentració d’una pallissa que punt a estathavia ja parereiteració. meu amb El tocar va ens desgràcia la família nostra la A classe. primera ven en els vagons del davant, que eren justament els de perquè tots els morts de l’accident van ser els que ana - va canviar per uns de tercera. Això va ser la nostra sort els Memen la i manera cap de volerva ho No sant-los. mare, és de les vegades que l’hem vist més ferma, refu- El meu pare, en veure que el tren no arribava es va es arribava no tren el que veure en pare, meu El L’Indépendant sense detalls— dépendant. de d’urgència nota la de tretmarç, de 15 del ons edici- les a fins diaris als sortir van no notícies les nit, fer 18 morts i 30 ferits. Com que els fets van passar de central.L’accidentregió va la Châteauroux,a de prop a Bryas, de Pont a Llemotges, de venia que caderies mer- de tren un amb xocar va vies, les envaït havien vaquesràpidque 67París-Cerverad’unes el causa a i, Era París. 20.15de les a 13 dia el sortir va tren El sien. París: de diaris dos en trobat ça, que, d’alguna manera, sónelsméspunyents.» Fran- a nostres dies 50 primers els són resumida,nera Aquest anell encara el tenim a casa. Tot això, d’una ma- d’inscripció. mena cap portava no seu el que senyar-li en- per l’anelltreure va es mare la explicarva l’hi pare meu el Quan Font. —Inés mare meva la de inicials les eren F.”justament, que,“I. inicials les amb aliança una portava mortes dones les de una que deia l’accident, el diari que havia vist a l’estanc i que donava notícies de e bsa rfrnis ’qet ciet n’hem i accident d’aquest referències buscat Hem i LeFigaro Le Petit PariLe- Petit L’In- 59 ANDREU DAMESON GENI DE LA CARICATURA 60 ANDREU DAMESON GENI DE LA CARICATURA SJDP emès pel consulat de la República Argentina a Perpinyà. Certificat de nacionalitat de Dameson, 14 de febrer de 1939 l’escriptor Manuel Vázquez Montalbán. l’autonomiaper lluita la Catalunyai de Republicana doctoral tesi la de Autora UAB. la de 33 que havia estat finsaquellmoment.Ramonensdiu: del important més molt l’Argentinaesdevindria sava, va que s’estava coent una guerra mundial i que, si pas- pronostica- Andreuconverses seves les En demnava. con- els pas no que on més justificavareus aviat els més delinqüència, la sobre altre un i guillotinaments, darrers els fet s’havien on Santé, La de presó la de llà sevasobrellibres,la un guns experiènciacape- coma lustrat que, a part del vessant militar, havia publicat al- il· molt home un eraAquestmossèn amics. molt fer a arribar van es ideològiques, diferències les totes grat mal- i, Devoyot pare el amb ràpidament molt nectar anys, l’Anna. tre i les seves filles, la petita, de mesos, i la gran Bonas - de tres Josefina cosina seva la amb Garriga la dos a nois els enviar van pares els alemanyes, d’ocupació Neptune» delacapitalrossellonenca. de «Enfants dels Club el amb natació feia quan ment El Garriga. fill gran, Valentí, encara recorda agradable- la a tornar poder van que fins anys cinc gairebé nyà remotament sabiaqueera unamissa niquant durava. Per la seva banda, Andreu, que era a Étiolles, va con- l oebe e 93 dsrs ’ria ls forces les d’arribar després 1943, de novembre El Perpi - a viurevan seva família la i ValentíDameson ni dels germans cap moment, aquell fins que, és I vestits d’aquesta manera!”». veiessin, ens Comitè del els “Si germà: meu al dir vaig veurevamvestitsd’escolanets, ens que dia primer el i, Valentí vam arribar a ajudar el pare Devoyot a dir missa en tenien perquè les havien cremat. Amb el meu germà no aleshores fins vist havíem nosaltres que les que tre men- intacta, Estavasostre. tenia perquè l’atenció dar cri- vaTambé ens cès. l’esglésiad’Etiolles recordoque en tenia 8—, nosaltres no enteníem ni un borrall de fran- què, en aquell moment —el meu germà tenia 11 anys i jo per- traducció la feia ens mateix ell desprésDevoyot i na als Bnsr, rfsoa ’itra contemporània d’Història professora Bonastre, i Sallés Anna «Totaixò recordo haver-ho l’Andreua sentit pareal i 33 a omcó e l’Esquerra de formació La . Es casà amb casà Es . seu fill. Començava unaltre capítol. el i sevaesposa la amb l’octubreembarcarjuntament d’exiliats.colla una vaAiresamb S’hi Buenos a vacap vapor el en passatges uns seguir acon- poder va dona seva la de francesa nacionalitat la i reconeixement.document aquest el amb Amb cat de 1939 el cònsol A. del Carril li havia signat un certifi- conegués la«naturalització» argentina. El14defebrer Repúblicala Argentinalatde Perpinyàde reli se que - de pocsmesos. cap al aconseguirva que seva,cosa casa a tornar der po- per gestions fer a començar va i marxar de havia haviahi si atemptat,algun Valentí va comprendre que deportació de pena amb fèrries línies les de vigilants però, quan els alemanys van obligar els exiliats a fer de Andreu, per la seva banda, havia demanat al Conso - quedar, van es dona seva la i Valentí moment De , que salpa - que Massilia, 61 ANDREU DAMESON GENI DE LA CARICATURA 62 ANDREU DAMESON Magnífic dibuix promocional del «S. S. Massilia». Circa 1940 11 L’Instant oÚltimaHora. catalans als similar periodístic estilconèixer, vanun el tenia que que els diuen vespertísensacionalistael campanya vafer una que gràciesa s’hi lo aferralla. Trist finalperaundels reis del’Atlàntic Sud. de Marsella. Quan es va acabar la guerra, el vaixell va ser rescatat per dedicar- fugir,de abans 1944, alemanyssoldats els vanel fer del explotar mateix el port en d’agost 22 el que fins flotant, d’hotel fer va 1942 el i tropes de transport al destinat ser va 1940 El transatlàntiques. rutes seves les acabar van es que El camídel’exili Josep EscuderiPobés, queliva donarunsegellcaracterístic. del 18 d’octubre de 1935 fins al 23 d’abril de 1938. Molt ben editat per l’extraordinari maquetista de gener1935 al15dedesembre de1936. 34 trullaven l’Atlàntic ieren unperillevident. pa- Reich del submarins els i Mundial Guerra Segona la esclatat havia manys, ale- dels part per Polònia invasióde la setembre, amb de l’1 que ja silenci, en i apagats llums els amb temps, del part major travessiala La fet, Aires.l’havien lustres que havien d’anar a Xile però que, la majoria, es il· d’exiliats volien quedar a més Buenos colla una amb juntament fill, seu el i dona seva la Dameson, nia unatripulacióde750 persones. lora, podia portar 1.100 passatgers amb una velocitat de 21 nusos per hora i te- trar en servei fins al 1920, a la línia Bordeus-Buenos Aires. Feia 183 metres d’es- vaPrimeraen - no Guerrala Mundial, de causa peròa que,1913 construït el ser 15.000 tones, propietat de la Compagnie de Navigation Sud Atlantique, que va ser elcasdel’actor Albert Closas,nascutaBarcelona. d’altresXile,i comrista,vatempsa van tard,un passardespréstornar més de Beo Ars l mjra es u vn ria-i a cneur quedar- aconseguir va arribar-hi van que dels majoria la Aires, Buenos A El En aquest vaixell van arribar a l’Argentina, el 5 de novembre de 1939, Andreu El transatlàntic El Alguns exiliats van ser reclamats per la família o van aconseguir visats de tu- , diari vespertí d’Esquerra Republicana de Catalunya va sortir a Barcelona des Barcelona a sortir Catalunyava de Republicana d’Esquerravespertí diari Hora, Última L’Instant, diari barceloní que volia coordinar el periodisme amb la radiofonia, va sortir de l’1 va viure també, amb aquest viatge, les últimes hores de serveija de hores últimes viatge,les aquest amb també,viureva Massilia —nom llatí de Marsella— era un vaixell de luxe, de luxe, de vaixell un era Marsella— de llatí —nom Massilia 34 , que, Crítica, 63 ANDREU DAMESON GENI DE LA CARICATURA 64 ANDREU DAMESON GENI DE LA CARICATURA anys. que Fivaller no i va posar els peus tot a Catalunya fins Aires, que gairebé tenia 50 Buenos de catalana comunitat la de ser clau varen peces fill el com pare el Tant Núria. o Manelic Fivaller, com Marroc. genuïns tan noms fills seus als vacatalanista,posar del Eminentment guerra la de pròfug 1912 el arribat havia que Seras, 35 l’amenitat del seu discurs. Castells també informa que: i dicció bona seva la per plaer autèntic un era meson Da- parlar sentir que assegura també Castells Casal. del escala gran la de voltes les sota reunia es perquè l’escala»,denominavasota «de es que grupet altre un Víctorbé Castells precisaens féuho que aviatmés en integrar,va si s’hi aviat Dameson possibles. temes els tots debatien s’hi i tarda la a diumenges els lloc tenia da com a «Soviet Català», de la qual ja hem parlat, que element filofranquista. algun amb moderats, molt eren Centre el en que tre dels catalans més radicalment independentistes, men- Catalunya.de Casal sempreCasal El havia estat seu la amb el Centre Català i d’aquesta unió va sorgir l’actual via anat de lloguer en diversos estatges, es va fusionar fill ilaseva anterior residència enelpaíssud-americà. seu del argentina nacionalitat la atesa desembarcar, per problema cap tenir devia no que suposem qual el Dameson, Andreu curiosament, És, bou. de ull d’un del passatgers dels un la seva àvia lesva reclamar. perquèAires Buenos a quedar poder van es germana seva la i mare seva la noia, Aquesta poble. del dona la Mercè el van desheretar perquè es va casar amb una parede el i Balaguer 1978.Erenassassinatde el morir va que Sauret, i Viola Joaquim Barcelona de alcalde ser va que del parenta i POUM al afiliada MercèViola, En el Casal és on s’havia establert la tertúlia conegu- ha- sempre que Català, Casal el època aquella En publicar va que imatges les de Una Fivaller Seras bona mena que no solament varen garantir la continuï- molt de gent a gràciescop el aguantar aconseguí més no - granpart, d’una no més si comunitat,o la de hesió na, l’exili és on potser comportà més desconcert. La co- Fivaller Seras i Lleonart (Buenos Aires, 1930-2010), fill de Pere «A l’Argentina, àrea de forta tradició activista catala- 35 recordava el cas de la seva cunyada, ovrat través a conversant Massilia mostra Crítica 37 36 ra quandiu: acabavenque els d’arribar. Castells mateix asseguho - residentsi catalans vaentreels establires que entesa bona la destacat s’ha sempre Aires Buenos de cas el d’Amèrica;gairebénacions totesa les sinó gentina en l’Ara exiliats,solament catalans no als i per inusitada - lla primera meitat dels anys 1940 va ser d’una activitat conservem enl’idiomaquè va serescrita: que i SerasFivaller relata ens d’Andreuque Dameson amb el peronisme tenim una anècdota molt il·lustrativa relació en Precisamentaltres. pels odiat com uns pels nistes, perquè Perón va ser un personatge tan estimat dir en dues grans meitats, els peronistes i els antipero- divi- va es argentí poble el i president investit ser va Perón Domingo Juan 1946, de febrer el que, fins vuls con- políticament país un era Argentina polítics. tits par- els prohibitsfossin següent, mes el que, i juliol el amb una certa tendència al nazisme, fes un cop d’estat un grup d’oficials, «Grupo de Ofíciales Unidos» (GOU), pràcticament el contrari. No ha d’estranyar que el 1943 de la República, mentre que les classes polítiques eren simpatitzant aviat més era argentí poble el panyola, De tota manera, malgrat algunes diferències, aque- diferències, algunes malgratmanera, tota De Cal tenir en consideració que, durant la guerra es- guerra la durant que, consideració en tenir Cal hi participen,bàsicament,elsanticsresidents.» d’exiliprimeraexiliats,en línia ha l’Argentinaperòhi a i tempsEren general. l’emigracióen tota catalana de i li l’exide - fecundes més aportacions les de algunes ble, admira- oportunitat una amb fer, saberen encara que tat, en la relació col·lectiva i en l’afirmació nacional, sinó quier nivel tenían que presentar un certificado de bue- de certificado presentarnivelun que teníanquier cual- de públicos empleados los todos que de orden la Peróndio cincuenta años los En Educación. de terio rebre bé.» pluja abundosa de catalanitat que la gent d’Amèrica va Íbid., p. 138. Catalans d’Amèrica perlaindependència , p. 157. «Se colocó [Dameson] como dibujante en el Minis- el en dibujante como [Dameson] colocó «Se també fou epopeia, dolorosa 1939, de diàspora «La 37 36 seguit. ferotgementi bandejatera per- escrupolosament talà casa nostra tot allò que feia la més mínima olor de ca- a i GuerraEuropacomençavaMundial Segona trea la men- Dameson Andreu trobar va es que l’Argentina que valen més que una imatge. En tot cas, aquesta era menys—paraules—o mil ha vegades,però,hi algunes ie qe n iag vl é qe i paraules mil que més val imatge una que Diuen no yusted se va alcarajo”.» peronistapongo paragobier- hacerel méritos: cambia Yoperonista... le por usted a fastidian lo después y na le dice que el día de mañana esto de Perón no se termi- boca, dice: abraDameson antesque “Ideología”, la a llega cuando nían deEspañalesponíarojos”. venía espiando fichando a los pasajeros. Y a los que ve- Iba como periodista pero en realidad era un policía que problema ledice: tra una cara sonriente. Y mientras le está planteando el para ver siélencuentra solución”. cer es enviarlo a un funcionario de la Casa del Gobierno munista. No me puedo comprometer. Lo que puedo ha- co- como fichado está usted Pero ayudarle. podría yo El ministro ledijo: problema. el solucionar podía le si por verlo a Fue to. retra - un hecho había le Dameson Lucero.Franklin ral gene- el Perón, de Gobierno del Guerra la de ministro era que del hijo el con militar servicio el hecho había enterase estáfichado que de como hijo comunista. Su Entonces qué. por sabe no y niegan lo Se solicitarlo. a Policía de Departamento al fue Dameson conducta. na “¿Sabe qué? Aquí pondremos ninguna, porque quién Pidió su prontuario, lo rompió y le hizo uno nuevo. Y barco.Yosu mí? en veníade usted acuerda “¿Nose mues- le que ve Dameson y recibe lo funcionario El alguien a matado hubiera usted si Dameson, “Mire, mentre a Catalunya cauen les bombes. critica l’actitud del Casal i del Centre, que celebren balls on s’anuncien dues coses ben contraposades. El Comité Curiós cartell, editat pel Comité Libertad de Buenos Aires 1938 65 ANDREU DAMESON GENI DE LA CARICATURA 66 ANDREU DAMESON del seu assassinat. primera denúncia gràfica que es convertí en la president Lluís Companys, de l’afusellament del Catalunya al·legòrica Portada de la revista 1940 RST 12 Definitivament, BuenosAires fins al1954. Va començar una segonaèpocai va desaparèixer definitivament el1964. vadir es 1930 de partir 38 una portada a portada una dora de Francesc Macià. Tot això es refermà quan el novembre de 1940 dibuixà anysdels ons sobretot,1930i, ressòdel caricaturahaviala que tingut guanya - sevesles exposiciprestigia gràcies- cert d’un gaudia ja Dameson més, A dus. assi- més membres dels un ser a arribà qual del Català, Casal del amics seus pels començantnova aclimatació, aquesta superar a l’ajudaren neixencesque era l’Argentina d’aquella època. conservadoreminentment compaís tenienressòaquestes un opinions que en i desestabilitzadora i comunista gent a com catalans els aparèixer feia quista recollissinno que ricanes exiliats,els feinala propagandaque la de bruta fran - ame- nacions les recomanata TeniaFrancohaviageneral el coneixementque temporada.d’una cosaera no que intuïa, Sabia, llarg.anavaAires, per Buenos mília deforta tradició catòlica. favenia- d’una sevaque la esposa, de conseqüència a també religió,potser la pre va seguir intacte, sinó d’una cosa més íntima, com ara el seu acostament a l’humor,sem- de que sentit seu del parlem No canviat.havia vida d’enfocarla pondència, com podrem comprovar, veiem que el seu tarannà i la seva manera sades havien fet madurar interiorment. Havent repassat part de la seva corres- pas- vicissituds les qual al Dameson un joventut, de frivolitatsseves les totes de curat Dameson un que Diríem nou. Dameson Andreu arribavaun on segur patir lespenalitats d’unèxode dolorós. de i derrota d’una conseqüència a veniacomcopperspectiva.Però aquest en La segona vegada havia arribat amb l’esperança d’una vida nova i el casament descobrir.per coses de munt un amb i món del il·lusió la tota amb estathavia A Buenos Aires, però, ell hi havia deixat molt bones amistats i moltes co- moltes i amistats bones molt deixat havia hi ell però, Aires, Buenos A Andreu sabia, sens dubte, que la seva estada a l’Argentina, i concretament a L’Argentina no era ja una il·lusió sinó que representava un refugi més o menys primera La altres! les diferentde més Aquestaarribada vegada,però,quina Aquesta revista s’havia dit Catalunya i, en una primera etapa dirigida per Ferranper Catalunyadirigida primeraFontana,vaetapa una durar en i, 38 Catalònia i era el portaveu del Centre Català de Buenos Aires. A que feia referència a l’execució-assassinat del pre - l’execució-assassinatdel a referència feia que 67 ANDREU DAMESON GENI DE LA CARICATURA 68 ANDREU DAMESON RDF per Buenos Aires. i el seu fill, passejant Dameson, la seva esposa Circa 1940 tual. 39 recciórevistala artísticade di- la de càrrecféu es data aquesta En 1942. de tubre l’oc- fins 1941 de d’agost des dibujante » «empleado a que va tenir va ser a la Platería Toledo, on treballà com primeraviatgesfixafeinaanteriors,la seus dels neixia punt queva serreproduïda endiverses publicacions. al admiració,fins molta suscità Companys,que sident I quepersempre més fos primavera.» sadolla decançons idecolor d’albada. vegent de prop lavidaqueliespera de ginestars, d’espígol id’arboç. i lapupil·lamortail·luminada les duesmansengestos protectors, no pascom quisofreix: com quisomia. com quicantainopascom elquiplora: i embolcat dela llumderodalia cloure elsullssotaelcel delaGarriga. demanaria, alllindardelamort, quan jaemvenci lafatiga sos allunyats delaseva pàtria: paï- exiliatsaltresen molts de el deviaser que d’ànim estat un sentiment gran amb reflecteix perquè gades ve- diversesreproduït estat ha que mereixés», ho «Si neguitejava i l’obsessionava. D’aquest any és el el poema pensament aquest i Catalunya a més mai tornaria 1952, ambunsoumensualentre 300i400pesos. n’esdevinguédirector exercícàrrecartístic,que el fins que Merli, de retirada la amb 29, número del partir a cipat com ail·lustrador desdelprimernúmero iva ser parti- havia hi Dameson Andreu artístic. director mer pri- el ser va 1939, l’Argentinael a exiliat d’art, motor Merli i Pahissa —Barcelona, 1901-1995—, marxant i pro- Joan català el qual la de Yzaguirrei José xilè el 1940 ció «grande, cara y lujosa» que havia fundat l’agost de A part de les col·laboracions en periòdics que ja co- Morir jaambCatalunya alliberada, Morir ambelsullstenyits dematinada Morir escoltant refilar una tenora «Si homereixés, quisap, delasort El 1942 ja s’enyorava. Començava a pensar que ja no Aquesta capçalera ha estat reeditada i és de publicació ac- publicació de és i reeditada estat ha capçalera Aquesta Saber VivirSaber , 39 una publica- una RDF Manuscrit d’una primera versió del poema «Si ho mereixés». 1942 69 ANDREU DAMESON GENI DE LA CARICATURA 70 ANDREU DAMESON GENI DE LA CARICATURA RST Portada del programa de mà de la Festa de la Cançó Catalana. 1942 rència hi ha un paràgraf sorprenent i, alhora, aclaridor: aquesta confirmar confe- per Casal adreçàel li que ta car- una En caricatura». la de «Història la sobre 1943 tacar la conferència que va fer al Casal el 28 d’agost de 1947. el definitivament deixar va des- que cal i També Los Anales de Buenos Aires, que exercia des del retorn direccióde la en Borges Luis Jorgecol·laboració amb altaveus instal·lats enuncamió. Montevideo,vaes sentir de port al vapor el arribar en quan, tots, comcionar, emo- devia es que Dameson, Andreu hagués hi gers, viat- els entre confirmar, que, probable pogut molt és 40 gació del Casal de Buenos Aires. nombrosadele- una vadesplaçar inauguraciós’hi la a mer monument del món a Lluís Companys. Per assistir polític delsaltres. més el i primers dels romàntic catalanisme el binant gentina buscant patrimoni, amb els nous exiliats, com- immigrants,antics dels bada havienque l’Ararribata - la Cançó Catalana del 1942. El Casal era el punt de tro- de Festa la ara com celebracions, les totes en cipava parti- i intensa més vegada Catalunyacada erade sal l’ús delabomba atòmica sobre elJapó. de Roosevelt i que el seu successor, Truman,mort la autoritzés de després Mundial, Guerra Segona la de nal fi- pel i Unides, Nacions Francisco,les San de a dació, nes d’aleshores. conservadoresles per totdesoïdes autoritatsargenti - Una altra activitat important del dibuixant va ser la ser va dibuixant del important activitat altra Una L’octubrevaes 1943 pri- inaugurarde el l’Uruguai a Ca- del activitats les en Dameson de implicació La El 1945 va ser un any important a causa de la fun- la de causa a important any un ser va 1945 El del estat havien no franquistes recomanacions Les entre el públic argentí.» cultura nostra la de propaganda de forma una d’esser virtut la així, tindrà, Ella sigui. com sigui exposició, tra de tota manera, no ens priveu del goig de sentir la vos- per raó de les circumstàncies actuals i us preguem que, manera probable que s’us autoritzi per parlar en català, Joan Rocamora, Op. cit.,p. 90. «Ens dol haver-vos de dir que no considerem de cap a travésa Espina Santa La dels 40 Tot i que no ho hem dat eclipsadaper laseva fama com adibuixant. que- havia que poeta, i prosista a sevacom confirmava qualitat guardó la l’obratrobessis»,aquest t’hi eraamb tu temàticaque i «Si de garriguenca, giats aFrança iquenotenien mitjansdesubsistència. destinà els imports de les vendes a benefici dels catalans que estaven refu- ges negres, dePolònia iCatalunya». SegonsescriuJoanRocamora, amb l’escenificació del poema de Carles Pi i Sunyer «Diàleg de les dues ver- però elseujusticialisme segueixbenpresent enlapolíticaargentina. 1974el morir Va curta. molt etapa segona una en presidència la a tornar barraques iavui, afortunadament, desaparegut. lla visita, durant molts anys, el barri de la Perona, situat a Sant Martí, ple de tat, la seva dona, Eva Duarte. A Barcelona, va quedar com a record d’aque- exteriorsports Franco,a envià,qual al com ambaixadoraa volunbona de - su- poquíssims dels esdevenintun dictadura, d’una caire el prengué aviat gràcies sobretot a l’eufòria del final de la Guerra Mundial, però el règim ben sevaresultàforçaanyseconòmicareeixidala primers política tractors. Els minada pel Partido Justicialista que va dividir la nació entre partidaris i de- do- dècada una s’iniciava i Unidos— Oficiales de Grupo del dirigent estat havia —que Perón Domingo Juan president proclamat ser va quan 1946, El 1949 obtingué el Premi Maspons i Camarasa en els Jocs Florals amb Florals Jocs els en Camarasa i Maspons Premi el obtingué 1949 El i originals dibuixos 100 de exposició una féu Dameson any, mateix El commemoràSetembrees de Catalunya,l’Onze de Casal al 1946, Aquell va1973 El Madrid. a exiliar va es i 1955 el dimitir a obligat ser va Perón el ser va etapa una marcar de havia que l’any canvi, en l’Argentina, A la jornadaqueescommemorava». l’escenografia, tan senzilla com ajustada en dignitat, respecte i devoció per a «La muladelmetge» gel Fitó iJubany que, durant moltsanys, va exercir alaGarriga. refereix1949,es de p.qual 6468-6469.metge al El eradoctor Àn- el a publicat curt conte aquest duïm les primeres eleccions l’hi porten. establimentcadaté, encontrincant,seu no queel té algunhan’hi si i «el finíssim artista dibuixant i pintor Andreu Dameson va encarregar-se de L’obra literària d’Andreu Dameson es prou significativa. En repro- En significativa. prou es d’AndreuL’obraliteràriaDameson A tots els pobles hi ha, gairebé sempre, un competidor per a tot; a per competidor un sempre, gairebé ha, hi pobles els tots A núm. 399, octubre 399, núm. Ressorgiment, AHCB-H il·lustrador i escriptor. qual Andreu Dameson hi col·laborà com 56 anys per Hipòlit Nadal i Mallol, i en la catalana editada a Buenos Aires durant Portada de 1944 Ressorgiment, la publicació 71 ANDREU DAMESON GENI DE LA CARICATURA 72 ANDREU DAMESON GENI DE LA CARICATURA fer el treball d’un home i totes les feines d’una dona. table,desguarniaguarnia sabiafi, ianimals, enels i, va ni protestava mai. Anava a comprar, netejava l’es respiranopobra donala preparamula!”.Maria,I la ria, fes això!; Maria, fes allò!; Maria, prepara el cavall!; de quaranta anys. prop teniavegada,primera per metge cal a arribar va que dia el Quirze,i Sant deSerrat del daltd’allà Era ha. n’hi poques comtreballadora i submisa ria, ger, on havien d’acudir tots per proveir-se d’aigua. tesellesmateixdel mitpropietaripousolun amb i table, el portalet del qual s’obria al rec comunal. desprésquatre graons queconduïen unreduïta es que es succeïen des del carrer fins a l’eixida, i baixar havia d’abaixar el cap per passar els diferents portals alta, mésera que mula,cavallentrava la peròhi bé; tota la comarca. famad’ésser lamésguapa lademillori estampa de derrellevar el cavall, va comprar una mula que tenia la rodalia. de pobles els tots a estendreva es que prestigi un necessités. lesmuntanyes veïnes, estava punta per servir qui el indretsapartatsalsmésanarper fosde que ni init, per en Cinto Baster. ocupada estat havia aleshores fins qualCànoves, la de Crous, can de casa una en vila, la a instal·lar-se que vivien al costat de la plaça. elsseus primers clients foren els decal Xic Marxant, fer visites el metge nou. pia farmàcia, el propi metge. Des de les eixides veïnes s’oïa constantment: “Ma Ma deiaminyona estenienuna metge que cal A El pati comunicava amb el de les cases veïnes, to Guardava els animals a la mateixa casa on vivia. El po cavall,després,per uni Va canviarperl’haca prompte, ben valgueren, li condicions Aquestes Era actiu, diligent, i a tota hora, encara que fos de va aviat i metge, bon era que veu la córrer Va Venia d’Aiguafreda muntat en una haca, i crec que causafouad’unesI eleccions queva començar a Cada partit polític té la pròpia massa coral, la prò ------can Tonet-Torres o pel cantó de la plaça. que el senyoret —com ella li deia— havia tombat per alcarrer tirant delabrida, noentravai lacasaa fins Mariapreparavalanit,fos de o treiafinsla imula la sabíem li fèiem tota mena d’entremaliadures. meitat de la galleda. porta a poc a poc i li sacsejava el llibant, buidant-li la Joan de cal Pere-Brau. I era aleshores que jo obria la en o Cargolet entirava la quan de diferent música una feia corriola la llavorsperquè llibant, deltirava via al pati de casa meva. ïns pouaven l’aigua per una altra obertura que hi ha Tasà, i tenia una porta que tancava per dintre. Els ve per rentar els plats o posar el vi en fresc a l’estiu. bé animals, els abeurar per fos bé galleda, una uar anavaquíssima,ellapofreqüènciamolta onamba do d’ella, me’n penedeixo. dar! Tantes com de gran, cada vegada que em recor estàs parlant?”. I ella, avergonyida, callava. desdelbalcó dedarrere delacasa: “Maria, ambqui senyoracridavalasentia quevegades se A mula. la fidències. la senyora de la casa li havia donat ocasió per a con havia tingut un moment per parlar amb els veïns, i ni la casa. Però hi havia sempre tanta feina que mai no estavenge contentsestavad’ella,ella contentai de la agradosa. cap home li hagués regalat les oïdes amb una parau el vestir, anava perdent tot signe de feminitat. ellaenlesfeines feixugues, i,tant enelport com en petita havia perdut el pare i el va haver de substituir iaa axr a ua m l mtia tendresa mateixa la amb mula la marxar Mirava dia haviademetgeforafos vila,d’anarel a Quan ho que comqueixava I es mai.no dona pobra La Des de dintre, jo coneixia quan era la Maria la que can de la i casa de cuina la entre estava pou El A casa meva hi havia un pou: un pou d’aigua fres enfal’haviafetanoi, jovegades, essentQuantes Parlava únicament amb els animals; sobretot amb Ningúno coneixia els seus sentiments. Acal met Així havia arribat als quaranta anys, sense que mai Criada allà dalt, sobre dels sots feréstecs, de molt ------can Pere-Brau, el carreter es va posar el dit xic de xic dit el posar va es carreter el Pere-Brau, can les roderes ben marcades. en el gual del torrent de can Pere-Brau. xos quedés ben tibant i evitar l’encallament del carro ooooó…”cridatcarreterpel filera perquèmat lade grinyol dels frens, el cop de fuet seguit d’un “Ollaoo vaamb el cor oprimit, entre els sotracs del carro i el escoltapatidelMaria,des deien.laPeròpena,feia els casa; la a entraven portal, al trobaven es si ge, met cal de Els sortit. i entrathaviavegadestantes metge,qualgirava delpelportalcasa versel cap el la de davant per passava mula la Quan Barcelona. a capretorn, divendres, de el i Vic, a cap dilluns, el via més amunt de Vic. des de Barcelona a buscar aram a la farga que hi ha a un dels carros que amb un tir de sis matxos anaven vendre a can Lacambra, per ésser destinada a vares, va la mula, la denecessitat tenint No veïns. pobles dels la deixant anà tant per i població,la de entela la Maria. desapareixiaon per sac cortinade lavers cap el va gira remugant, i bo mula, la I bonica”. demà, Fins ja. guanyat, ben has t’ho ja que atipa’t, i vina Au!, nit... la a sortir de hagis no i empitjori no Valls can de dona la que Mentre set! una tenir deus que ca; présLlerona,a peripostres Marata.a Té, beu, boni bé, quina tongada, filleta meva: primer al Cogul, des Tamànsia.estava amb Ja bonica.trigat, has “Com davantalacostanti caralamula,lade la parlava: lia guarnir-la. des a l’acompanyava per cort, i pati la del a tafins por la obria li Maria la menjador,on alentrava tia mula,obriavidrierala cancelldel totai,sola,bès la res—metgeel doblava lesregnes sobrecoll ella de que van a l’escola. fills llurs a portal del des acomiadenmares les que un l ax dl aat a ria a ga de gual al arribar va davant del matxo el Quan i enfangat,estava carrer El plovia. que dies Feia poble: pel vegades dues passava setmana Cada Alcap d’uns anys, elmetge tenia quasi tota lacli En entrar a l’estable, bo i eixugant-li la suor amb el tornavaQuan vegades—amoltesdesprés hode ------als arbres, o als rocs de la cinglera. ànimaseva la en havia hi quesentiments de doll el nyes del Serrat de Sant Quirze. Qui sap si a prodigar darrera vegada. i que féu que la mula girés el cap vers cal metge, per cant-la del costat de la mula. mi que buscaves, que... fona! Jo sé que giraves el cap per veure’m; que era a passaves.Bu quan mai, veure’t a sortia no perquè xolaven la pell. qual, fiblada pel dolor, tenia estremiments que li rin la mula, la de cap elagafà i fangs’agenollàgent,al sessin el manescal per sacrificar-la. segaren uns passos, i el carreter va demanar que avi als braços del carro, entre uns quants homes l’arros bre animal s’havia trencat una pota. sortir els veïns, els quals varen comprovar que el po nada. canto la de vorera la a fins terra, per rossegant-la ar costat, de caigué i potes,quatre les de relliscar però ja no va poder evitar que el pes del carro la fes del gual, el carreter va agafar la mula per les regnes, colpejar la grava les ferradures. en foc dellançava guspiresque terra, lafurguessin si com fang el en cascos els clavant alhora rencar critsalsd’“Arri, ollaooó...!” totsanimalsels varen ar fins a la punta de la llarga filera, tot arrenglerant-la, i posàgalgala collada botóalroda. la de Va caminar ren aturar-se. Aleshores va apretar els frens, i, a més, vaanimals els totsriera: la de l’altrabanda de des sentir-lo devien que xiulet un etzibar va i boca, la través,dretade ganxo,mà forma dela en dintrede Pocs dies després, la Maria tornava a les munta les tornavaa Maria la després, dies Pocs l’enduguése I sanglotsamb trencavenque cor,el arran veïna una —digué d’aquí surt Au, —Maria! t’estimava, no que pensar devies Tu —Pobreta! I la mula li frega el morro per la cara. —Bonica! Què t’ha passat, filla meva? la de cas fer Sense Maria. la pas s’obrí cop De subjectaven la que guarniments dels Deslliurada carreterferendel crits els itopada la desoroll El matxodarrerdavantvaresdintreel arribar de En ------73 ANDREU DAMESON GENI DE LA CARICATURA 74 ANDREU DAMESON RDF Andreu Dameson, davant d’uns dels originals que va fer per al diccionari de l’Editorial Jackson. Buenos Aires, circa 1960 13 Consolidació ler, enelquales certifica: senyorsecretari,So- pel i Dachs Ramon l’alcalde per signat 1953, de gener de Tenim 28 sentit. el l’Ajuntamentaquest datat de Garriga, ofici la d’un còpia de esbrinar,pogut hem tres,que totel per vaque sabem ferdiverses gestionsen preguntat per què no va intentar el retorn a la Garriga al cap d’uns anys. Nosal- que ésunamuntanya moltcaracterística delpaisatge vallesà. delTagamanent, inconfusible lasilueta endevina s’hi fons de d’escenografia natural, però el cas curiós és que, en gairebé totes les muntanyes que serveixen dóna la circumstància que la majoria dels animals són dibuixats en el seu medi meson percebria la quantitat de 10.000 pesos. En relació a aquests dibuixos es europea, destinats al fauna de generalment dibuixos, de colla una fer per Jackson W.M. l’editorial AiresreconeixementBuenos en sevala a obra. També contracteun signà amb i havia col·laborat aLaNovela delDía. nyaWartensleben.Erika També haviadibuixatrevistahistorietes la a l’alema- dirigia que Aires, Buenos de Picasso d’art galeria la a caricaturistas», la revista SaberVivir. de direcció la deixar a l’obligà cosa qual la Educación, de Ministerio del nicas TécPublicaciones de Departamento del cap - nomenat ser permeté aixòli i ris ministe - els en relacions bones tenia Dameson argentí.govern del Cultura de gran quantitat de públic, i que havia estat organitzada per la Dirección General nos Aires amb el títol «Humorismo, arte e historia», que va ser seguida per una dona, Evita, perdé unagran partdelaseva popularitat. sición», entre el capitalisme i el comunisme, però el 1952, amb la mort de la seva conferenciant, noera discutidaperningú. d’escriptor,com dibuixanti de poeta tant artística, sevacategoria la i gentina El fet és que l’artista no es pot treure l’enyorament de sobre. Molta gent s’ha Aquell mateix any va ser nomenat professor de la Escuela de Periodismo de los «Nosotros titulada col·lectiva exposició una en participat havia 1953 El TeatroBue- Casa de la a conferència una fer va Dameson 1951 de maig Pel El maig de 1950 Perón féu la proposta d’allò que ell anomenava «tercera - po l’Ara estavainstal·lat ja plenament Dameson - 1950 de dècada la de l’inici A Diccionario Hispánico Universal. Segons el contracte, Da- Atlántida 75 ANDREU DAMESON GENI DE LA CARICATURA 76 ANDREU DAMESON GENI DE LA CARICATURA FJI de la revista una obra iniciativa del Consell de redacció El 1956 Libro blanco de Cataluña, Catalunya de Buenos Aires. 41 l’audiència hi van assistir els principals prohoms del Casal, entre els quals els entre Casal, del prohoms principals els assistir van hi l’audiència ressò.vanfer informativesA se’n diversesagències importants ràdioi per retransmès ser va lliurament de L’acte catalana. llengua la contra quistes de guerra que condemnà a mort Lluís Companys i una llista d’accions fran- meson. el 1956aquestEl generalru. rebérepresentació una audiència en lliuràli que Arambu- general governprovisional,el el presidint substituït, l’havia i ci— d’algunes delesobres delcompositor deCamprodon. audició una amb finalitzà que dissertació d’Albèniz», música la de sentit altra conferència al Casal. Aquesta vegada parlà de música, amb el títol «El que arribaven persisentiaalgúqueparlava encatalà, is’hifeia amic. viatgers els entreronsejava Garrell, Amador recorda segons i, Aires enos Bu- de l’aeroport a sovint anava anys, darrers els en que, S’explica mort. fill, absolutamentarrelats al’Argentina. llunyana, tan viva en ell, no devia pas ser la mateixa en la seva dona i el seu pàtria la de percepció la perquè propera, família seva la de l’opinió molt, i decisiva, ser devia també que Creiem catalans. altres molts fer van com sellable. eradesaconcamí, nou - un obrir-se poder garantiestornada,de sense una i reconeguda i consolidada prou posició l’Argentina,una a tenia, Andreu que part A molt. canviat havia viure de i fer de manera la que i guerra la recordsde quedavenmassa hi encara que habitants—, 3.500 de més poc desengany.un —aleshoresde tindria petit varecordarpoble Li era un que tornava, si que i existia no ja idealitzat havia ell que Garriga la que fet el en insistit havia li reiteradament Ramon— de —pareValentí germà seu el oncle,efectivament,però poble tornarque al haviapoder fetgestionsper El 1955 Perón havia dimitit —no sense abans haver fet aprovar el divoraprovarhaverfet- el abans sense —no dimitit haviaPerón 1955 El El 1954 continuà la seva constant activitat intel·lectual i artística amb una seva la de dia mateix el Catalunyafins enyorarvade es doncs, Andreu, anys, d’uns cap al tornar va no Dameson Andreu què per explica Això seu el que assabenta ens Ramon nebot seu el línia mateixa aquesta En en La Garriga a...» en LaGarriga presente el libro interesada, parte de petición a conste, que para Y calidad. La Garriga, procediendo también de familia cristiana muy apreciada en la lo- localidad por su arraigado amor e interés por la elevación cultural y moral de la católicosdemostrandoapreciadofundamentosconducta,en y buenos na bue- muy siempreobservado ha años, cuarenta de más misma la en residió que y Garriga La de natural dibujante, casado, estado de edad, de años (?) 54 de Aspa, D.Damesón Andrésque resultamismo, del tengo que personal amb una coberta dissenyada per Andreu Da- Andreu per dissenyadacoberta una amb Cataluña de blanco Libro Joan Rocamora, Op. cit.,p. 208-209. «Que de los antecedentes obrantes en esta Alcaldía y del conocimiento del y Alcaldía esta en obrantes antecedentes los de «Que 41 A l’apèndix d’aquesta obra es reprodueix el veredicte del consell veredictedel el reprodueix es obrad’aquesta l’apèndix A En reproduïm elsparàgrafs mésimportants: pensar.sevaexperimentatde haviamanerala que ció 43 42 tia relativament freqüent enaquellaèpoca. malal- poliomielitis, la convalescentsinfantsde els nir exposat al president un projecte que tenia per entrete- hauria Dameson Presidencia. la de Culturales vidades vegadaActiacompanyatta Prensay - secretaride pel aques- Dameson, rebre a tornar va Aramburu sident plars alesbiblioteques mésimportantsdelmón. considerable,difusió exemenviant-neuna vafer se’n - realitatCatalunya,la de plica cultural,nacional i social ex que anglès— i francès en presentació breu una té Dameson. D’aquesta obra, —en castellà, però que con- sep Maurí, sep finalitzava laseva vinculacióambl’editorial Jackson. l’Argentina,que a alhoraCórdoba, de Català Club del aniversari cinquè commemoratiudel cartell el dibuixà l’obra amb Camarasa, i pons brats a Cambridge i obtingué novament el Premi Mas- i tot eldiscursdurant elbanquetdecelebració. menatge al seu director, Hipòlit Nadal i Mallol, fent fins la seva aparició, participava activament a l’àlbum d’ho- vista Sembla que en una altra audiència posterior el preposteriorel - altraaudiència una en que Sembla Pel juny de 1957 escrigué una carta al seu amic Jo- amic seu al carta una escrigué 1957 de juny Pel El 1956 també prengué part en els Jocs Florals cele- Mentrestant, continuava la seva col·laboració a la re- per reforçar, encara més, el ja provat esperit català. [...] religiósel amb braçefectivaconjuntasecular del lela, i estranya a l’Església. Jo espero confiat en l’acció paral· exempt de política, doncs de no ser així seria una acció està catolicisme meu exemple.El i generositat ceritat, ma. [...] for- i cosprenent anat mevahan la persona voltantde al que suposicions les per No Garriga. la fabricata han que Damesón l’Andreu no mateix, mi per coneixessis, que voldria Jo Malhivern. de oliveres les dessota per Josep MauríiSerra, historiador garriguencinotari. Analecta d’història garriguenca , núm.6,abrilde 1998, p. 20. A la Garriga, per exemple, les dretes em feien d’es- feien em dretes les exemple, per Garriga, la A amor,sin- unió, pau, llibertat, és catolicisme meu El passejada llarga una tu amb fer m’agradaria «Com i, amb motiu del 40è aniversari40è del de motiu amb Ressorgimenti, 43 carta molt aclaridora pel que fa a l’evolua fa - que pel aclaridora molt carta I Vallès. del mirador El 42 - quants exemples, exemples esgarrifosos, que fan fàstic uns posar-te mateix ara podria baix, de dalt, dels les de com dels les tant humanes, misèries les prendre va tot allòqueestava succeint acasanostra? era un enemic de l’església o tal vegada que m’agrada- amb aquesta xusma? És que en realitat es creien que jo qui m’havien pres! Escreien que jotenia algunarelació Per vosaltres? aneu hi no què per contestar: vaig els Jo cremessin. la no perquè pessetes 35.000l’església, cremar a vingut havien que armada turba aquella a rir ofe- a anés que digueren em i pas al sortiren em fort Blanca- Manel en i meva,l’advocatvoraArnau casa Ja plores?... què per blanc, tot estàs passa? et em què que deia: Pòlit Manel en era l’estanc: de dintre trobar vaig em estirada d’una quan casa, a cap avall, Banys no potseraixò? licontestava. això et passa perquè vols estar bé amb tothom. I és que deia: em gran germà meu El tothom. per malmirat ser nar-les. També esvan creure queera d’esquerra! demanar explicacions ni jo em vaig creure obligat a do- agradat.m’han mai setats vaigEm retirar. vaem Ningú el en que amagat m’havia se mi raonable,a peròl’esmenai erajustaque aleshores, i ara Reconec, dia. aquell publicava es que meu article un en esmena una fer permès s’haviasor, malaguanyat mossèn Vilar, on em deia que, com a cen- del carta una mà la a m’entregaren garriguenc, riòdic pe- el rebia que tempsmateix al matí, al diumenge Un capaç detocar l’orgue al’església isermaçó. era no Dameson en no, Però pessetes. gua- unes nyar-me bé vingut m’hauria moment aquest en que me Comere.Creu- can de els tenien que dibuix l’escolade de la Generalitat, perquè no vaig voler fer-me càrrec de Presidentdavant del nom tractarenmeu d’embrutarel l’esquerra de els quan ni l’esquerra—, de fills els brien ca- hi no comprendreque vaig —que dibuix de escola una oferir-me a venir va Parroquial, Patronat del nom en Callís, senyorFrederic el quan ni íntims, més ments senti- els ni conviccions,meves les trair vaig mai Però clerical”... “embetumat deien em esquerres les querrai Si no fos que la meva grandesa d’ànima em fa com- fa em mevad’ànimagrandesa la que fos no Si dels carrer anava l’església, cremar varen Quan costad’ésserComvegadesPredilecte”. costa A “Fill al col·laborar de deixar vaig què per Saps hi havia un censor. Les fal- censor.Les un havia hi Congost Congost. 77 ANDREU DAMESON GENI DE LA CARICATURA 78 ANDREU DAMESON GENI DE LA CARICATURA AMTM Carta tramesa per Andreu Dameson al president Tarradellas. 30 de gener de 1956 dreu Damesonva dircoses com aquestes: 44 gur,conegudala paraulaper fluent l’orador», de d’una molt nombrosa concurrència «atreta, de ben se- tat, davant de l’estàtua de Rafael de Casanova. Davant l’enti de - blanc saló al terme a dugué es que ografiat, principal va ser una conferència a càrrec del nostre bi- d’actescommemoratius.El colla Catalunya una de sal Ca- al any cada comcelebrar van es Setembre, de ze del president Tarradellas, queassistí al’acte. presència la de davant d’Or, Viola la de guanyadora l’obrade fragments uns llegí hi Dameson i pendencia Inde- la Teatrode al fer varen es actes Els Dameson. de part per important paper un amb també i 1958 el enmig degran ovacions. Maragall Joan de Sardana» «La recitant l’acte cloure activament Andreu Dameson. actriu catalana Margarida Xirgu en el qual va participar l’eminent a homenatge un fer va es Catalunya de sal Aquell mateix any, amb motiu de la diada de l’On- de diada la de motiu any,amb mateix Aquell MendozaAquestaFlorals. vegadaa Jocs altres Uns va elogis, tants de després emocionada L’artista, El 1956, concretament el 2 de maig, al teatre del Ca- balejant— condició d’éssers humans.» tam- freqüència massa —amb nostra la afermar a nos consagrar- de tenim generació nostra la de iniquitats presenciatles hem catòlicsque encaracreients.els Els ment aDéu.Nopodemoblidar-hoelscristians imenys digna- servir pot l’home llibertat en Sols forçats. veis li farien ungran bésinohientraven. [...] rector mossèn Anton: hi ha gent que ve a l’església, que senyor al exclamar feren dia un que i recordar de fins tat. [...] lliber- la de futur el en fe la perdut he vint no darrers,anys d’aquests inclements més hores les durant mai, tiranies, sota viure a condemnats semblaven ropeus quan Europa semblava perduda per la llibertat i els eu- Companys,ni Lluís Montjuïc a assassinat i França a tat segres- fou quan ni Civil, Guerra la finir en França, de Ressorgiment, núm.507, octubre de1958. L’home és lliure perquè és fill de Déu. Déu no vol ser- «Ni quan amb els ulls envidriats vaig creuar la ratlla la creuar vaig envidriats ulls els amb quan «Ni 44 An- teniu unamostra: en Aquí anècdotes. altres amb juntament escrits, en uns aplegar va que recull inèdits, un segurament mans d’aforismes, les a arribat ha Ens Dameson. dreu d’Anvida - la en present més era vegada cada poeta, gadors, entre l’entusiasme nostàlgic delsassistents. mals, lamajoria executats ambtècniques d’aquarel·la. d’ani- espècies i algunes famosos edificis reproduïa va il·lustrar un llibre, Encara històrics. fets i personatges diversos recreen 1.000constagravats historiade i la figuras de Mil que de títol el porta segon El contesa. la devastacióde la i l’horror tot reflecteixen que sorprenent, realisme un amb efectuats Civil, Guerra la de episodis a referents primer,El titulat bums de dibuixos, sortits de la mà d’Andreu Dameson. entonar el Aquesta faceta d’escriptor, conferenciant i fins i d’escriptor,facetatot Aquesta i fins conferencianti Tampocdeixarpodem no d’esmentar parellun d’àl - va Casal mateix del l’orfeóacte, aquest acabar Per El mateix succeeix enunaobra d’art.”» però no d’ànima.” són fruitdelainspiració.” segons els receptes; ha hi primeres, les a Per acudit. morisme, elnoiterrible.” voler seràrbitres delseugovern.» de catalans dels decisió la i nostrepoble del cionalista volien veure la gravetat del nostre plet, la saturació na- no que aquells a per advertiment un fouCatalunya de en proclamar la República Catalana, de moment el gest i delesllibertats queensrestaven. [...] el on nostre poble es jugà el tot d’heroisme,pel tot en defensa dels drets plena i desesperada lluita una fou commemorem, avui que 1713-1714, de L’alçament tat. lliber- la de defensa en sacrificis de i heroiques gestes “Ningú no pot agregar res ni a un arbre ni a una flor.una arbrea agregarun ni pot resa no ni “Ningú “Els que corren a l’altra banda del mar, muden de cel, bon un que enginyosa frase una fer fàcil més “És l’hu- literatura; la de mimada nina la és poesia «“La malauradament,reeixirFrancescSi, pogué no Macià de plena està inicis, seus dels nostrahistòria,des La Cant de la Senyera, FrenteAragónde eradibuixos , 20 de El tesoro de la juventud, en el qual La santa espina i Els se- AMTM Argentina. de la Delegació de la Generalitat de Catalunya a la República en la qual li comunica el seu nomenament com a membre Carta tramesa pel president Tarradellas a Andreu Dameson, 12 d’agost de 1959 79 ANDREU DAMESON GENI DE LA CARICATURA 80 ANDREU DAMESON RDF al seu germà Valentí. com aquesta dedicada als seus familiars, enviar tot sovint fotografies Andreu Dameson solia 1958 de 1959, escrivia: Josep Sant de dia el datada Maurí, amic seu al carta ren els problemes de salut d’Andreu Dameson. En una que explicavaSeras Fivaller publicitades. convenientment eren que i públics, espais diversos en terme a taven el 1975 i que consistia en diferents ballades que es por- rar,any,aquell l’Aplec vadurarfins Sardana,que la de de ladistància permoltsdelsexiliats. des passió amb seguides eren també qual del tòries vic- les copes, cinc les de Barça el d’enKubala,Barça del èxits els eren futbol al aficionats els tingut havien que consol l’únic i l’ONU— a l’ingrés amb consolidat s’havia sobre, a —que, dictadura plena en immersos seguíem Catalunya, a que, mentre hostilitat, evident amb rebut ser va on Aires, Buenos a Nixon de visita la amb càrrec el estrenar va gairebé Artu- que Frondizi, president,ro nou d’un l’elecció a suport donant mort havia no que demostravaperonisme el gentina, mica Europea, amb només sis membres mentre, a l’Ar- 20.000 cruzeiros. amb dotat Municipalidade premi primer un guanyà la on Paulo, São de de el com diversos, molt àmbits en sonava nom seu el i important ser va home nostre Malauradament, al final d’aquesta dècada comença- Tantresidentsvaninstauantics - exiliats els comels Econò- Comunitat la Roma, a nascut, havia 1957 El del literària i artística l’activitatanys aquells Durant ar-te unacordial abraçada». envisense - dataaquesta deixarpassar vull metges,no les quatre barres lluïensempre enelstransports». ganda directament amb la companyia i, durant un mes, Contractàvemaplecs. dels anuncis serveipropaun de - els portes les a portaven metro del vagons els i Aires «No obstant el repòs absolut a què m’han sotmès els Buenos de tramvies els d’anys grapat un «durant 81 ANDREU DAMESON GENI DE LA CARICATURA 82 ANDREU DAMESON CCBA d’Andreu Dameson, representant del guanyador de la flor natural, Joan Baptista Xuriguera. Nacional, amb 1.200 assistents. Entrada de la reina, Graciela Heras de Rocamora acompanyada Celebració dels Jocs Florals de la Llengua Catalana, a la Facultat de Medicina de la Universidad Buenos Aires, 11 de setembre de 1960 14 Els darrers anys 45 dem veure Andreu Dameson,vestit ambunfrac impecable, saludantl’artista. po- fotografia una ovació.En gran amb rebut ser vad’or, que viola la amb at premi- poema el llegir Xírgu Margarida va Després, natural. flor guanyatla via ha- que poesia la llegir va i festa la de reina la amb bracet de sala la a entrar Va 1960. el Aires Buenos a celebrar van es que Florals Jocs dels mantenidor ta—, enlesqualsva resultar elegitArturo Illia. novessin eleccions l’Argentinaa —aquesta vegada peronisparticipació sense - celebresse - que abans mesos pocs tard,anystres més Dallas assassinata ser arribava a l’espai. El 1960 va ser l’any de l’elecció del president Kennedy, que va que anticonceptivahome píndola primer eral’astronautala el i da Gagarin rus venien dos fets transcendentals per al futur de la humanitat: es posava a la ven- vanpresidentel deposar Frondizi vani mentrepoder el ocupar s’esdemón al - meres pàgines a tot el món durant una llarga temporada. Els militars argentins pri- centrevaAires,les israeliàple que Buenos fetocupar escamot en de d’un part per l’exdirigentEichmann Adolfde segrest nazi el amb començarva que ciones Técnicasciones Direcciónla de Gene - dependent Ministerio Educación, del de part delscatalans residents aAmèrica. de solidaritat de missatge un transmetre de voluntat una com i Pujol, Jordi a del Palau de la Música, de Barcelona, que van acabar amb la pena de presó per Dameson va començar aquella dècada amb una gran celebració. Va ser el ser Vacelebració. gran una amb dècada aquella començar va Dameson granefervescènciad’una anysvan ser els 1960 política, sud-americà país Al Tot i que el 1965 va ser nomenat cap del Departamento de Prensa y Publica- Fets pels protesta de acció una com interpretar van es també jocs Aquells cerca deconsell, amistat osuport.» re- en compatriotes— modestos rellevantso —personalitats Aires Buenos a ven culturals i polítiques i el lloc obligat de visita i tribuna per als catalans que arriba- oficiós d’una nació oprimida, el nucli de gestació de les més importants activitats Joan Rocamora, Op. cit.,p. 116-117. «Una vegada més, el Casal havia estat la casa de tots els catalans, el consolat el catalans, els tots de casa la estathavia Casal el vegadamés, «Una 45 83 ANDREU DAMESON GENI DE LA CARICATURA 84 ANDREU DAMESON GASPAR / RDF amb Margarida Xirgu. Andreu Dameson de la Llengua Catalana. Celebració dels Jocs Florals 11 de setembre de 1960 Buenos Aires, Garrell, quedaben palèsaquest estat d’ànim: tims. En una carta que va adreçar al seu amic Amador ín- sentiments aquests a vulnerable més feia el cara aixòen- i rutllava cal— li com no cor —el salut de mes proble- els Seguien artístics. i intel·lectuals èxits seus els i tot l’abandonà, no mai que enyorament un riga, teniaque Catalunya,ca per Vallèsseu pel - Gar la per i enyorançacròni- aquella Dameson s’incrementavaen ral de Sanidad Escolar, a mesura que passaven els anys 1968 —recordem París—, li dedicà un extens article ne- revista quantitat de persones anaren a dir-li el darrer adéu. La granuna i va enterratChacarita ser La cementiride al L’endemàAires. Buenos de 4154 Quito carrer al seva, casa a morí Sant, Dijous de diada 1968, de d’abril l’11 donat definitivament elssomnisd’unpossible retorn. Dameson en els seus darrers anys, quan ja havia aban- dit per il·lustrar les sensacions que devia sentir Andreu així itot, elscatalans estroben béaBuenosAires. però, Illia— Arturo derroca Onganía Carlos Juan neral cial delFull Parroquial delaGarriga. númeroenviaal Maurí, per Josep escrit espe- amic un seu del prematura mort la de motiu amb i, sorgiment Per moments,lamalaltiaseliagreujava i,finalment, Aquesta citadeJoanRocamora ensve com anellal A l’Argentina segueix la inestabilitat política —el ge- a col·laboraciódarrera seva la apareix 1967 El teixa queellsvan viure». ma- la sent continuaCatalunya ells a Per moment. del realitat la de allunyat força i vague més vegada cada nostàlgic, i sentimental record un conserven en més no- Catalunya,d’origen, país seu del i anys els passen llers, quinnomescricentre llàgrimes.» vint el rellegeixo. Us he estimat sempre i també Grano - so- i nit de tauleta la a tu, per il·lustrat ben tan oberta enyoratpareteu del llibre rebre,el vaig el quan de des tingut, He Garrell. can de I atencions. tevesles de i tu de recordomolt Em internat. estat he «Aquesta ciutat se’ls arrela cor endins a mesuraque a arrelaendins cor«Aquestase’ls ciutat on sanatori d’un sortit he poc Fa malalt. molt «Estic , en el número 622, del maig de maig del 622, número el en Ressorgiment, Granollers vila Granollers Res- edat que Andreu Dameson. L’articulista ho devia dir per fer bonic. 46 també artista com ell: Dameson. mateix del mereixés», ho «Si poema el reprodueix es sal deCatalunya: Ca- del activitats les en puntal autèntic haviaun estat crològic farcit de elogis merescuts cap a un home que na.» catala- col·lectivitat la de nom en Catalunya, de Casal Sanitat Escolar, i el Sr. Joan Bas-Colomer, President del de Nacional Director Molland, J. Héctor Dr. el nalitat, sevaparlar,perso- vanla cementiri enaltint al despulla el dia del dijous sant d’un atac cardíac. En deixar la seva trets psicològics emocionants. [...] de fets i coses, àmbits i persones d’un pintoresc i d’uns captació una amb escriu els ell I dojo. a temes forneix li Garriga la natal poble seu El contista. revela Es ris. revistes, nostres les a col·labora Mentrestant, mundials. figures de retrats seus els coneixen que editorials empreses a sol·licitatés seguida de I l’artista, granel dibuixant, per lo aunfill.[...] donar- pot hom solament que humà tan tracte un i ra El millor epitafi, però, l’hi féu el seu nebot Ramon, nebot seu el féu l’hi però, epitafi, millor El necrològica, la de final a com i pàgina, aquesta En la bondat dels dos vellets dos dels bondat la i concentració de camp del evasióseva la contar tir-li sen- de emocionant Era seva. la amb reunir-se pogué s’evadí i trobà refugi a casa d’una família humil, fins que tia personalexemplar. [...] nerós, xop d’humanitat fins a la medul·la i d’una simpa- desmentida. Afable, no mai catalanitat ge- d’una i fidel demòcrata i d’artistatemperament Un sevavida. la de lectivitat catalana de l’Argentina on passà colla · major part la a per i amics seus els sofert hem que sensible Aquests suposats «vellets» eren pràcticament de la mateixa la de pràcticament eren «vellets» suposats Aquests Feia anys que la seva salut era molt delicada. I morí I delicada. molt era sevasalut la que anysFeia [...] sevavida. reprènla l’Argentina nou, a aviat,de I Dameson conegué els camps de concentració,d’on de camps els conegué Dameson «La mort d’Andreu Dameson ha estat una baixa molt i Ressorgiment amb treballs litera- treballs amb Catalunya 46 que li facilitaren llar segu- llar facilitaren li que 85 ANDREU DAMESON GENI DE LA CARICATURA 86 ANDREU DAMESON RDF Dinar familiar a casa d’Andreu Dameson, amb la seva esposa, el fill, la nora i dues nétes.. Buenos Aires, circa 1965 la seva obra artística. grandesade la ni persona la de humanitat la enfosquir manerapoden cap mietats que només serveixen per desorientar els seus biògrafs però que de ni- Totsón però,importància. plegat, més NovaYorkdonaria de li nom el que cregut hagués ell que però lloc altre un en caricaturesfos de concurs el que possibilitat la considerar podem tot i Fins detalls. altres tants i dor l’ambaixaera - no sogre seu el que ni Cédula, la en any un trets’havia que assabentar pogut s’hauria ningú Garriga, la a arribaven ni notícies quines a tot allò que havia aconseguit. Com que l’Argentina era molt lluny i segons és motiu possible que hagi exagerat aquest alguns detalls que haurien donat més per vistositat Segurament humans. els tots gairebé com vanitat, el mateix Ramonenshavia apuntat enunaaltra ocasió: Tots hem convingut que era un home presumit, amb una certa dosi de dosi certa una amb presumit, home un era que convingutTots hem que concepte altre un afegir podríem hi exacta tan definició aquesta A miressin». tots elsqueelvaren conèixer l’haoblidat fàcilment [...]». de tot, un veritable idealista, derivant del seu caràcter artístic. Ningú, d’entre Però,damunt agraciada[...] per persona erauna l’aspectefísic en [...] tíssim mol- donava es que home un era l’amistat, sempre cultivar Vasaber amics. publicà, segons es diu, home d’esquerres, catalanista [...] gran amic dels seus conversador, dotat d’un sentit de la broma molt desenvolupat [...] Un gran re- «A l’Andreu«A agradavali l’adque feia,i coses- que les de tenirespectadors gran Un comú. poc natural simpatia extrovertit,d’una home un era «[...] SJDP Carnet de periodista. 1965 SJDP Cèdula d’identitat argentina. Circa 1960 87 ANDREU DAMESON GENI DE LA CARICATURA 88 ANDREU DAMESON RDF Sánchez, Pedro Delgado, Olvido Fernàndez i Ramon Dameson. Inauguració de l’exposició d’homenatge a Andreu Dameson. D’esquerra a dreta: Valentí Dameson La G arriga, 1 d’octubre de 2010 15 Anys d’oblit idereivindicació part altadelapoblació. carrer delpoble, situat entre lacarretera deSamalúsielcarrer JoanMartí,ala un dibuixant del nom el amb batejar va es també l’avinentesa Aprofitant bre. aquestlli- a recolliaper molt de valuosesservit històriqueshan dades ens que Tambépublicar,varevista es la a aplegar.poder van es que caricatures i dibuixos els amb mostra una augurar in- va es 1998, de d’abril 16 el i, col·laborarL’Ajuntamentva naixement. hi seu del aniversari 101è del a motiu amb d’homenatge fil exposició una fer posessin per l’agulla Vilarrasa, Sílvia de l’ajuda amb Portavella—, —Jordi d’Andreu vales deMaciàiGandhi—, sortirenelnúmero 7/8, del1978. amb quatre dades biogràfiques i uns quants dibuixos i caricatures —entre elles L’article, d’holandeses. parell un en l’artista de obra i vida la explicantrevista la a article un fes que demanava em Ibáñez qualitat. i originalitat traordinària catures d’un tal Dameson que li havien cridat vivament l’atenció per la seva ex reportatgecari- haviaun sobreunes hi qual el Layaen seguramentde Films— — guerra la de d’abans català noticiari antic un vist havia Filmoteca, la a que, acabava de sortir —L’Avenç, de publicació actual—, em va telefonar per dir-me «Andreu Dameson». títol per portava que i l’exili» a «Morts titulada sèrie una s’emmarcavaen 34, número el amb que, Aires, Buenos a resident antic Castells, Víctor per signat diari al article breu 1977,un de sortir vajuliol de 6 el tard, més anys deu que, fins esment ferva en Catalunya.Tretno a seva ningú budes família,la de actualització, va arribar el 2010. L’abril, amb un homenatge que li va retre la retre va li que homenatge un amb L’abril, 2010. el arribar va actualització, anys afer-se efectiu. vint de més encaravatrigar sigui, l’artista. raonsAquestque de les acord, per nom a carrer un posaria es que acordats’havia ja consistori, del formavapart mateix ell quan Cuspinera, l’alcalde de l’època a que, informa ens Ramon bot naa are d psa vn ay pru, l Gria u nbt segon nebot un Garriga, la a perquè, anys vint passar de haurien Encara Un any més tard, Fèlix Ibáñez, aleshores director d’una revista d’història que Tant la mort com l’obra d’Andreu Dameson van passar totalment desaperce- L’autèntica empenta per a la reivindicació del record del dibuixant i la sevala i dibuixant recorddel del reivindicació la a per L’autènticaempenta Pel que fa a la retolació del carrer amb el nom d’Andreu Dameson, el seu ne-

, una breu biografia que, tanmateix, que, biografia breu una Analecta, Avui, - 89 ANDREU DAMESON GENI DE LA CARICATURA 90 ANDREU DAMESON GENI DE LA CARICATURA e9n A la fotografia els dos néts de l’artista, Susana i Javier. rebatejada amb el nom d’Andreu Dameson i Aspa. Exposició d’homenatge a la sala d’exposicions recentment La G arriga, octubre de 2010 Capdevila «Kap», dibuixant de Lluís Solà i Dachs, conferenciant, i Jaume Tresserras, conseller de Cultura de la Generalitat, Oriol Ramon, cap local d’ERC, Joan Manuel Acte d’ERC a la Sala Auditori on van participar e9N La G arriga, 10 d’abril de 2010 del naixement. en commemmoració dels 101 anys Inauguració de l’exposició-homenatge La G arriga, 16 d’abril de 1998 La Vanguardia. il·lustres. al.], [et Andreu Miquel a: periodista», i 47 llibre el en sem- biogràfica blança d’una també —autor Garriga Joan garriguenc l’historiador per comissariada ser va mostra Aquesta Aspa. i Dameson Andreu d’Exposicions Sala de nom el amb sempre per batejada ser va inauguració la de dia mateix el que Municipal, Sala la a d’il·lustracions, i humorístics dibuixos de més a caricatures, seves les de part gran una amb completa molt exposició una neguda queva fer eldibuixant garriguenc. innovadora,feina forçala relleutotadescoi de - única idea de publicar una biografia prou extensa que posés conseller,sorgir,vadel en reuniópart D’aquellala per Generalitat. la de Cultura de conseller aleshores ras, conferència presidida pel senyor Joan Manuel Tresser- una en comentades vanser caricaturesque dibuixos i vaque Garriga, consistirla projeccióla en diversosde de Catalunya de Republicana d’Esquerra local secció i reconeguda com esmereix. l’obra d’Andreu Dameson comenci a ser popularitzada perquè servit ha i comarcal,l’àmbit en no més si àtic, medi- ressò tenint està exposició Aquesta mateix. ell tigable propagador de l’obra del seu oncle, artista com infaDameson, concursRamon - el inestimablede amb Susana i Javier, arribats expressament de l’Argentina, i Dameson, de néts l’assistènciadels amb comptar va i Pocs mesos més tard, l’octubre del 2010, es va fer va es 2010, del l’octubre tard, més mesos Pocs on arg, Ade Dmsn Ap. iuxn, pintor Dibuixant, Aspa. i Dameson «Andreu Garriga, Joan Garriguencs il·lustres Garriguencs ert d garriguencs de Retrats 47 — 91 ANDREU DAMESON GENI DE LA CARICATURA 92 ANDREU DAMESON JCH del 14 d’agost de 1925. de publicada al núm 2.930 Caricatura de Lev Trotsky 1925 La Campana de Gràcia, 16 49 Sauqué). PortavellaMiquel i de particular 1950.(Arxiu de dècada la en caricatura,escrit la i l’humorisme JAUM devot delacaricatura Andreu Dameson: 48 seva filiacióal rengle delscaricaturistes, quanafirma: la reconeix Dameson caricatura, la i l’humorisme sobre escriure va que inèdit, deravamateixell caricaturista. paràgrafprimer Al treball,d’un malauradament consi- es fons, el en poesia, la literaturai la periodisme, el dibuix, el practicà i alhora moltproper alaveritat. diferentéssermolt realitat,estrafeta la arribar de peròpot que esquemàtic, o de tota màscara social, i és capaç d’ artifici, tot retratatsde personatges els despulla que mirada una té ricaturista traços.Tantquants benèvolca- és agressiu,bon comexpressiusi el sintètic, o l’ captar veurei naturalper do de mena una especial, sensibilitat una tenir cal caricaturista ser ser caricaturista no es pot aprendre, ni és una qüestió de tècnica o perícia. Per talunya i el Vallès, que l’ xant de caricatures per damunt de totes les altres coses. Com la passió per Ca - cetes que va transitar en algun moment de la seva vida. Però ell se sentia dibui- fa- de seguit un esmentar per polític, i tot fins o escriptor periodista, magnífic Andreu Dameson, que fou un gran creatiu al llarg de la seva dilatada carrera, Andreu Dameson és un dels millors caricaturistes catalans del segle del catalans caricaturistes millors dels un és Dameson Andreu Personatge inquiet, tastaolletes, aventurer i seductor, podria haver estat un seductor,aventurerhaverestattastaolletes, i podria inquiet, Personatge Com ensdiuJosepMiqueliMacaya, pretensión decaricaturista». Josep Miquel, «Andreu Damesón». Andreu Dameson, «ell té unadevoció perlacaricatura. S’hidedicaambveritable devoció». exagerada,pequeña una aunque sí pero pensador pretensionesde tengo «no E CAPD ànima de les persones i traslladar-la a un paper a travésd’uns a paper un a traslladar-la i persones les de ànima E V Humorismo, arte e historia de la caricatura, p. 1. Text mecanografiat sobre I LA acompanyà al llarg de la vida en tot lloc i circumstància, 48 La Gralla arribar a transmetre l’ , núm. 564, 7 d’agost de 1932, p. 6. essència en un dibuix, xx 49 . És- . 93 ANDREU DAMESON GENI DE LA CARICATURA 94 ANDREU DAMESON va ser enderrocat el 1976. del mateix nom. Tot l’edifici hi havia el cinema de sobre d’aquest cafè en el núm. 2374. Al pis de la Torratxa el setmanari pàgina la va publicar garrotades). Aquesta a vegades donava amb els seus dibuixos, a propòsit per indicar que, as de bastos el va posar (segurament aquest amb l’as de bastos a la mà Andreu Dameson esquerre, el mateix pla, i, a l’extrem inferior Roca, l’esmolet, en primer darrere del taulell); Joan Joan Bachs (el propietari, L’Esquella Ventura, el Bord (llegint jugant a cartes; Jaume el de la Casilla, que estan de Can Creus i Anton Alerm, (el cambrer); Carreras Baldiri Castellsagué personatges de la Garriga: reconèixer diversos En el dibuix podem del cafè Can Xic Corder. Dameson retrata l’ambient 5 de setembre de 1924 LSD , d’esquena); L’Esquella un dels millors caricaturistes catalans del segle del catalans caricaturistes millors dels un com Dameson considerar podem Si biogràfics. llibres s’ què en hagiogràfica tació es tracta d’un estirabot histriònic motivat per la temp- No mitificació. la de exageraciófruit una és no mació ricaturistes. ca- grans onardo,els entreGoya,Picasso Van o Gogh expressiu;poder considerataixòel s’ha per sovint Le - sinó humorístic, contingut el és no caricatura una en L expressiva.sobretot estètiques, deracions consi- de resta la de damunt ser,per de ha que obra una paper el en abocar per extremasensibilitat, una i sita una visió penetrant, una intensa capacitat d’ ordre,primer necesde - que artista un és caricaturista el canvi, En col·loquial. llenguatge el en positives pas de l’ avui encara que afegir Cal analitzar-la. sinó gro- tesc. Caricatura o no implica només deformar la exageratrealitat, dibuix un sols tan és no Caricatura equivalents. com servir fet s’han voltes a bé si rístic, seva ànimad’ la passió per la caricatura també bategava al fons de la de lesnostres publicacions satíriques. història la per i caricatura la de història la per atjarem vi- també però obra,seva la Analitzarem època. seva la de artístic context el en encaixar-los intentarem i premsa la a publicats treballs seus els Resseguirem d’ gràfica faceta la a acostar-nos cífiques quepodrem valorar. espe- característiques unes tenen mundial, i catalana caricatura la contextde el en situades objectivament, que caricatures seves les de conjunt un ha hi perquè Dameson fou un geni de la caricatura. I aquesta afir- n e pgns u sgexn netrm doncs, intentarem, segueixen que pàgines les En La paraula caricaturista té més connotacions negatives que no caricatura no és sinònim de dibuix humo- artista. csua cue n els en caure a acostuma nru Dameson. Andreu ’ essencial etiqueta anàlisi xx és JCH Dibuix a la coberta de 1924 L'Esquella de la Torratxa. 95 ANDREU DAMESON GENI DE LA CARICATURA 96 ANDREU DAMESON ABF profundament. dibuixant al qual Dameson admirava Cartell d’homenatge a Apel·les Mestres, 1925 17 La formació d’unacultural visual 50 pregnava de les innovacions dels prerafaelistes britànics, el l’ en pecialment modernització, es - de àmplia una més voluntat carrincló, amb tot i fins i tàlgic nos- aviat més era principi al que esperit, aquest en aprofundeix Modernisme l’ de diferenciada identitat seva al reivindicar lectual iplàstica. factors varen influenciar definitivament el jove artista en la sevaTots formacióaquests intel· població. la en impacte fort un causaren i implantar-se a çaven d’imatges.difusió i ció Alhora eren anysels ràdio la i cinema el comenquè en - definitiva gràcies procediments nous als que mecànics facilitaven la reproduc- embranzida una prenien publicitat la i premsa la què en Tambémoment el en moment en què el Modernisme començava la seva deriva vers el noucentisme. l’ produir-sexementva nai- seu el que mínim, a com segurs, estar podem que sembla diverses,dates dreu Dameson és un misteri embullat amb diversos documents que assenyalen que va rebre iestudiar elcontext enquèva créixer iva formar-se. dibuixavaentendrequè per dibuixava,com influències cercarpossibles cal les doni fruits. Per tant, per veure com és que Dameson esdevingué dibuixant, i per que tal per adequada manera de adobar-lo i regar-losembrar-lo, cal talent el biogràfica escritael1932 perJosepMiqueliMacaya, llegim: semblança petita una En plàstica. creació la a per natural talent d’un fruit són sevestempsdescobriremles joveel que gràfiquesamb capacitats i Dameson, Després de la Renaixença, en què el poble català s’ català poble el què en Renaixença, la de Després Si bé, com explica Lluís Solà i Dachs, el dia exacte en què va venir al món An- Però hom no esdevé dibuixant per generació espontània; en el camp artístic del dibuix el vers inclinació la assenyalar a coincideixentestimonis Tots els records seusdecaricatures idibuixos». Josep Miquel,Op. cit., p. 6. «si aneu a la Garriga tothom us dirà que moltes parets i portes encara servenencara portes i parets moltes que dirà us tothom Garriga la a aneu «si àmbit cultural. El Modernisme català mirava a Europa i s’im- i Europa a mirava català Modernisme El cultural. àmbit any 1897. Això vol dir que el jove Dameson creixé en el creixéjove1897.anyen Dameson el que Aixòdir vol 50 autocràtica cultura espanyola, el espanyola,cultura autocràtica esforçà per recuperar i recuperar per esforçà Jugendstil alemany 97 ANDREU DAMESON GENI DE LA CARICATURA 98 ANDREU DAMESON GENI DE LA CARICATURA contingut gràfic ja que es conformaven a partir de 48 de conformaven es partir que a gràfic ja contingut més molt tenien auques les però xilogràfica, lustració il· una per encapçalatsestar solien goigs els mançosi poble del mentre amb un punter plaça assenyalava les imatges. la Els ro- a interpretava o cantava les que baladrer,o recitador un per difosessovint eren que ja lar,pràcticamententre tradicióhíbrid la oral l’ i popu- molt producte un eren cordill i canya de tura masses. de ció comunica de modernes formes les de implantació la tre país daten del 1915, del daten país tre d pel·lícules primeres les que compte en tenir de Hem després. anys molts fins ren tia, i els dibuixos al no animats cinema es popularitza exis no televisió La així. era no això que compte en tenir de hem passat, segle del tombant al traslladem de la televisió. de dibuixos animats Però i sèries si ens pel·lícules les o il·lustrats contes segur, els ben de en, l llista la infant, qualsevol avui rebre pot terístiques pròpies diferenciades iautòctones. o l’Art Nouveau francès, però alhora assolí unes carac- cinema d’ cinema 51 la la aleshores fins fou que el revolucionaren que cartells, i cromos prospectes, fulletons, butlletins, també però revistes, diaris, impremta: la de precedents materials l produïa es moment aquell en Just publicitat. incipient la i il·lustrada premsa la cromos, els auques, les de través a gràfics impactes principals els rebre devia Dameson, Andreu fou com casa. la de petits tructiu en productes als destinats específicament més que la propugnen gògiques unió de l peda teories les circular a començaven anys aquells en just tot i difusió, gran de i popular producte un ra enca eren no infants, a per llibres als fa que rior.Pel d cinema de 176. l’ època de la República». Les auques, els goigs, els romanços i tota la litera- la tota i romanços els goigs, els auques, Les Si pensem en els possibles impactes visuals que que visuals impactes possibles els en pensem Si Hem de suposar que el 1902, un nen de cinc anys, cinc de nen un 1902, el que suposar de Hem « cultura popular cultura Jordi Artigas, «Josep Serra Massana (1896-1980), pioner del pioner (1896-1980), Massana Serra «Josep Artigas, Jordi animació publicitari, i l’ i publicitari, animació ’ aquestes pel·lícules va ser encara poste encara ser va pel·lícules aquestes » , i iniciaren el camí que conduïa a conduïa que camí el iniciaren i , Cinematògraf, 2a època, núm. 3, 2001, p. 51 i la popularització a les sales sales les a popularització la i entorn de l’ de entorn ’ coi d eclosió ’ nmcó ee a nos al fetes animació ’ animació catalana a catalana animació àmbit lúdic i lúdic àmbit ins ’ un seguit de de seguit un ’ encapçalari escrita, ------fantesa: sevain- en la les auques tingueren que influència la reconeix Dameson, que vell més anys quaranta onal, da Montserrat Castillo, gravats amb els versos corresponents. Com ens recor- lles delsegle 54 tembre 1923, p. 64. Barcelona, de Letras Buenas de Academia 53 infants. 1905-1939, 1997, p. 14. 52 cietat catalana. cietat i tingueren una ràpida i profunda implantació en la so- tia l’ « d’ prové nom El cromo. un onava l’ a esperonava l’ tant, per i consum, de productes diversos de través a distribuïen es que s’ de les arts gràfiques durant el darrer terç del segle ca. L revolucióla de formenpart lors gràfica d’ rcdmn mcnc u perme- que mecànic procediment cromolitografia», estampaven ja publicitàries usualment finalitats amb Els cromos foren també un producte de l’evolució de producte un també foren cromos Els d’ testimoni El agradaven molt». els mainada llegir,la de a fàcils i curtesil·lustrades, ser en convertien; l’hi característiques seves les fantesa, ren jamés.» s’ no ingenus versos de parells aquells en latats re - fets els memòria, la gravavenen se’ns imatges les gust; de apreníem ho apreníem, que saber dir,sense a és jugant, apreníem ho perquè i jugant, apreníem ho d’ havien n’hi car rodolins, de auques les a dec les natural tòria Tambécartellsimpresosnous publicitaris els co en - Francesc Fontbona, «El cromo, un gènere genuí de les acaba- Apel·les Mestres, «Les auques de redolins». Montserrat Castillo, obtenció d’imatges encolor. ’impacte de les imatges acolorides, frívoles i llam- «tot i no ser un producte directament dirigit a la in- la a dirigit directamentproducte un ser no i «tot «Confesso amb orgull que les primeres nocions d’his- cls d pio, e udúes. I o això tot I quadrúpeds... de peixos, de ocells, xix ». Serra d’Or,núm.349, 1988,p. 69-74. 53 adquisició del producte que proporci - que producte del adquisició 54 Els petits impresos per col·leccionar per impresos petits Els plls ete, iuxn excepci- dibuixant Mestres, Apel·les 52 Grans il·lustradors catalans del llibre per a afany de completar la col·lecció la completar de afany suçr a paraula la escurçar ú. 98, abril-se- 79-80, núm. Boletín de la Real aquella èpo- aquella esbor- xix , 1830-1930, p. 7-8. 55 ble «museupopular».Com escriuEnricSatué: les seductores formes dibuixades, conformà un verita- cartell, amb la voluntat propagandística amagada sota d’ flameta la per luminades que es podia trobar a les esglésies, amb prou feines il· religiosaimatgeria la fos no que cosaaltra a població l’ correntera no que compte deviacartellsconsiderable,moderns ésser tenimen si d’ gran, mida a reproduïdes pants, ser minoritària. d’ deixar a començar va plàstica cultura la què en classes populars durant els anys del tombant de segle, les configuravende postals, visual tografies l’univers i fo- de circulaciórecent la ombres, i llanternes de cles especta- els teatres, i teatrins diorames, cenografies, es- les també impresos, productes dels més A segle. mitjan de des profusió amb circulaven relats, i esies naven imatges, xarades, refranys, jocs de paraules, po- combi - que almanacs i calendaris encara, més potser i, Llibres artista. jovenostre el en visual cultura d’una considerar elements queajudenagenerar laformació oe aei ecr ate fcos u podríem que factors altres encara afegir Podem gularitat idespreocupació éselcarrer», re- amb “visita” poble el que museu l’únic que realitat de molt, el cartell de l’ és, estatal, escala a popular més la que és cert el rega, és Casas nostreRamon del millor coneix poble ni Satué, Enric «Per més que ens faci il·lusió creure que l’ l ep dl artesans, dels temps El anuncis . dels llibre El Anís del Mono [...], si acceptem la alguns ciris. L ciris. alguns accés de la majoria de la de majoria la de accés lus d’ alguns 55 ’ aparició del aparició obra que el aquests La càr- La és- per a l’Anís del Mono. Cartell 1898 Mona i mono, realitzat per Ramon Casas 99 ANDREU DAMESON GENI DE LA CARICATURA 100

ANDREU DAMESON la societat barcelonina. profundament populars, fet que consternà la majoria de classes de vint morts i cent ferits, accident va provocar més de les Planes. El terrible a Sarrià un tren provinent de 1925 va descarrilar La tarda del Dijous Sant de del número 2.913 Dramàtica coberta 18 d’abril de 1925 BC La Campana de Gràcia. 18 segle oscil·lacions aleatòries iarbitràries del’humordelsdiferents governs. l’ a fa que pel precises l’ progressivamentdisminuir a començà que educatiu sistema d’un implantació El poderdelpaperimprès 57 1888-1939, p. 57. 56 voria laconsolidació detot untipusdepremsa basat enlaimatge. publicacions de principi de segle, a tenir una importància fonamental, que afa- d’ transmissió d’ passà la imatge la Així imatges. millorar permetien que tècnics procediments els blació d’ blació tenir sobre el nostre home. Al tombant de segle foren diverses les publicaci les diverses foren segle de tombant Al home. nostre el sobre tenir van escrits mitjans els que influència forta la de indicador un és premsa la a elevadíssima taxa d’ taxaelevadíssima Com ensexplica JuanMiguelSánchez Vigil: La premsa il·lustrada es va desenvolupar durant el segle el desenvolupardurantva es il·lustradapremsa La po- la de massiva d’influència principals factors dels un premsa la fou Però El fet que el mateix Dameson es decidís a col·laborar amb els seus dibuixos seus els amb col·laborar a decidís es Dameson mateix el que fet El más desprotegidos dondeelanalfabetismo era casiabsoluto» fotografías una nueva forma de interpretar los hechos, sobre todo en los sectores y dibujos los en encontró que pueblo, al cultura la acercar para ideal vehículo el agent eixamplador delaperspectiva quelespersonestenien delmón.» un com cases les a penetrat havia imprès paper el dispers, poblament de rurals centralForagent. zonesla les de quotidiana i vida pobletans la nuclis de dels Juan MiguelSánchez Vigil, La Esfera. Ilustración mundial, 1914-1931, p. 19. Tresserras,Manuel Joan FrancescEspinet; «Las revistas ilustradas contribuyeron al profundo cambio social. La imagen fue segle del final del Catalunya la «A xix aquella època. Comparadaèpoca. aquella l’ amb l’ , saiia qe oprà a etuai bròia a emte la permetre va borbònica restauració la comportà que estabilitat analfabetisme del país, i alhora s’ alhora i país, del analfabetisme edició de diaris i revistes, sotmesos fins aleshores a les a aleshores fins revistes,sotmesos i diaris de edició ésser tot just un complement decoratiu en les en decoratiucomplement un just tot ésser xix La gènesi de la societat de masses a Catalunya,a masses de societat la de gènesi La la premsa havia esdevingut un element un esdevingut havia premsa la agitació política de la major part del part major la de política agitació establiren unes normes unes establiren xix 57 juntament amb juntament aquestes 56 - 101 ANDREU DAMESON GENI DE LA CARICATURA 102

ANDREU DAMESON ARF de Buenos Aires. de la revista Coberta d’un exemplar 1943 Catalunya produí durant la primera dècada del segle segle del dècada primera la durant produí es que definitiu salt un haver va Hi catalana. satírica premsa la de global qualitat la en positivament cutí reper que cosa publicacions, ambdues entre rivalitat l tol a part als ninotaires catalans i conclou que conclou i catalans ninotaires als part a tol capí un dedica espanyola caricatura la descriu Quan d satíriques publicacions i caturistes temporánea llibre seu el en Barros G. Bernardo Alemanya. i ça Fran eren referència de països els on mundial, visió di primera la a catalana satírica premsa la catapultà paña. Portugal. Inglaterra. Otras naciones. América,p. 81. 58 d l entre rulenta Smith. o Apa Opisso, Junceda, Cornet, per formada dibuixants de generació nova una consolidà i de vala premsa satírica, ser el vehicle amb el es qual vista de1879.des la grafiadelacapçalera— Lamalitzés re Torratxa la Gràcia de foren dibuixants, millors els també tinen jove Andreu. Les més populars, i per tant les que aglu el vanque influenciar ninots contenien que poder ons seu planter de dibuixants satírics, pot satírics, dibuixants de planter seu llibre del troductori de la caricatura catalana al de la francesa en el text in nivell el assimila Grand-Carteret John francès satírica ’ aparició de de aparició ’ esquerres de de esquerres El reconeixement el certifica el 1918 el crític cubà cubà crític el 1918 el certifica el reconeixement El La La competència i indissimulada a voltes ferotge i vi En el mateix sentit, el gran especialista en imatge imatge en especialista gran el sentit, mateix el En das que no he visto ni he podido aplaudir en Madrid». leyen- unas de acierto el menudo, a muy colocan, gía, psicolo- la de dominadora notable, gráfica una a junto que Verdaderosmaestros arte. dicho de universal ción pacitados para obtener un puesto de honor en la evolu- ca- perfectamente españoles humoristas los Cataluña Bernardo G. Barros, G. Bernardo «por eso resulta muy justo afirmar que hoy residen en Cu-cut! , que s que , —encara faltaven anys per tal que es nor es que tal per anys faltaven —encara e e qa aaiz es rnias cari principals els analitza qual el en , , des del 1902, revolucionà el panorama panorama el revolucionà 1902, del des , Cu-cut! ’ humor de dretes del del dretes de humor L ’ editava des de 1870, i i 1870, de des editava ’ Esquella de la Torratxa la de Esquella Kameraden (1902) i la de de la i (1902) Italia. Es- Italia. contemporánea: caricatura La , dient que gràcies als als gràcies que dient , Papitu La caricatura con caricatura La Cu-cut! ’ arreu del món. món. del arreu La Esquella de de Esquella La estimulava la la estimulava La Campana Campana La (1908), que que (1908), i l i xx ’ entre , humor humor 58 ------til dedibuix. es- seu el en notar féu es influx aquest i segle, del da gia i absorbia la premsa il·lustrada de la primera dèca- ment deldiariABCqueesconvertí enrevista el1908. com castellà, en publicacions altres afegir caldria quals les a (1915), Belluguet En o (1906), colanet ren molta menys difusió, com tingue- que algunes o (1909), Dijous dels Rondalla La com menuts, als per editorials iniciatives altres haver Patufet (1904-1938). Antologia ihistòria. Antologia; 60 re espagnole»,a: Apa,Kameraden. 59 explicada a bastament. a explicada penetracióestatentreha ja que situació públic, seu el i elevadesdifusió amb xifresde catalana, infantil vista xants. dibui- i redactors de equip mateix pel fetes eren tes editar la revista i per això des del 1905 ambdues revis- de editor era ja que Bagunyà, Josep d’ darreria la A emblemàtic. i popular tan esdevindria que Patufet petit del personatge el creà i capçalera dissenyàla qui fou que (1883-1951),tanyola Mun- Antoni editor i dibuixant el i (1868-1954) Cap- many Aureli escriptor i folklorista del mà la de 1904 com cació publi- una abast seu al tenien casa la de menuts més Per tant, podem sospitar que el jove Dameson lle- Dameson jove el que sospitar podem tant, Per iò e qe a l str, eò eodm u els que recordem però sàtira, la a fa que pel Això cité». Podeu consultar els volums de Lluís Solà i Dachs: i Solà Lluís volumsde els consultar Podeu Grand-Carteret,John caricaturiste«Un caricatula catalan- et a aiaue aaae bei e Fac dot de droit France en obtenir catalane caricature «la va ser fins la Guerra Civil la gran gran - re la Civil Guerra la fins ser vaPatufet En 59 ; o impacte; seu el i revista anys.La cent Patufet, En , una revista infantil nascuda el nascuda infantil revista una Patufet, En Una VegadaUna (1907),... 60 En aquells anys també hi va hi també anys aquells En La Palmeta (1906), —suple- Menuda Gente Els FolletsEls , passà a passà Cu-cut!, qel any, aquell En Patufet.En (1913) L’Es- En 103

ANDREU DAMESON GENI DE LA CARICATURA 104

ANDREU DAMESON FM i l’alcalde Josep Dalmau volen fer avançar el carro. Els exemplars d’El Xàfec ho impedeixen. Dibuix signat «Galeno» a la revista 1915 El Xàfec . El diputat Fèlix Fages, àlies «en Rabassola», Blancafort 19 forçconfeccionara fonsels dibuixos, dels força treballats vinyetes,algunes en aconse- això amb l’ gueix tenir; de haurien que mida la a proporció en creixen que ció d’un nas. En tot cas, els elements més distorsionats són les mans i els peus, fun- la fa ja vertical línia sola una voltes a i converteixenpunts, es en ulls els i d’ pas no que més simplificació de base a caricatura la construeix Ja desproporcionades. mides assoleixen no caps els i rostres, els com tància d’ caricatura la cerca personatges els En gris. un crea que mecànica trama d’una també acompanyats voltes a compensada amb taques de tinta que conformen els cossos dels personatges, neta, però prima, força línia una amb seguits són perfils Els dibuixant.jove el rebut havia que influències diverses les tractaremd’intuir-hi tremp, el amb bil l’ a fa que Pelil·lustres. dans d’ banda a Fages, Fèlix diputat el o Mas i Dalmau Josep calde Un dibuixant anomenat «Galeno» 61 me icaricatura: tractatsobrehumoris- seu el en tard,escrivia anysmés quan, idea aquesta en contrabatalla la el de dibuixantsatíric, del nica volterapèuticaens capacitat ja la ser de parlar sàtirahigiè- la funció de la de i pot- metge, paraula la de sinònim esdevingut ha que grec terapeuta popular Galeno de el Utilitzant pseudònim. altre cap sota nom seu el amagat hagi carrera,sevaDameson llarga la durant ocasió altra cap en que constànciatenim no fet, sevesDe obres.les signar per pseudònim un zés bel·ligerància amb el poder local, causa probable del fet que el dibuixant utilit- dònim de els seus dibuixos a la revista garriguenca Els seus dibuixos, com un tractament de xoc, satiritzen de forma mordaç l’ El jove Andreu Dameson, amb tot just 18 anys, publicà per primera vegada primera per publicà anys, 18 just tot amb Dameson, Andreujove El Andreu Dameson,op. cit.,p. 2. «El caricaturista político cree estar siempre delladodelavirtudydolor». efecteconvertirde grotescs.personatgesmés els en També es- dedica «Galeno ». Cal fer notar l’orientació progressista de la revista, i la seva estil, que s’ que estil, expressió, on els cossos tenen tanta impor- tanta tenen cossos els expressió,on endevina primerenc, però no pas inhà- pas no peròprimerenc,endevina El Xàfec, i ho va fer utilitzant el - pseu Ell mateix es refermavamateixes Ell «mal». nom (en castellà) d’un castellà)(en nom , altres conciuta- altres exageració, al- 61 105

ANDREU DAMESON GENI DE LA CARICATURA 106

ANDREU DAMESON GENI DE LA CARICATURA FM Personatges de la Garriga, al començament del Passeig. 1915 cada del segle del cada dè- primera la de barcelonines satíriques blicacions pu- principals les de dibuixants dels influència la mar la sàtira, ipertant,aquesta esdevé méscontundent. s’ on es pot entrellucar en els seus primers dibuixos publi- dibuixos primers seus els en entrellucar pot es ja això —i sempre dibuixàavantguardes. Dameson les vers inclinació profunda seva la modernitat, de cació més nosobre l’ o si Dameson, Andreu sobre podem que afirmar coses les de una que és I home. nostre l’ de valoració la en important ment Bagaria. dibuixosde els bategarfeia que precís,però guilejant innovador,an- modern, rotundament traç aquest per moment. I veiem que el Jove Dameson ja s’interessava nostrapremsacasa aquell la de en feiena es que dels innovadors més els segur ben de dibuixos, seus dels protagonista la esdevé línia la cosa qual la amb mes, tra- les de i negre de masses les de prescindia garia expressiu.Ba- i sinuós clar,bé i si net contorn de traç antinaturalista,i tiu caracteritzat d’un utilització la per decora- dibuix de estil seu el amb Gasset, i d’Ortega revista la de coberta la setmana cada litzava de LluísBagaria. parts dels rostres, on trobem la inconfusible influència representacióla en detalls guns gràfica i ulls mans, de d’ banda a dibuixa, qual el amb traç el en observar podem la modernitat la a Dameson de definitiva ció del moment: Castanys, Passarell o Bon. Però l’adscrip- joves més dibuixants els desenvolupar de havien que definitiva, l’ Opisso.En o Brunet Apa, com autors vinyetes seves les a magistralment utilitzaven que tècnica una adaptant tècnics, cursos fa adonar de l’ ens dibuix, al profunditat de sensació donin que cials espa- plans crear per grisos de mecànica trama la de L’ús dinàmica. expressivitatsuggeridora d’una ritzats ceda i Apa, mestres en dotar els personatges caricatu- del dibuixants als negres,massesde s’ les Dameson de utilització Andreu Dameson dibuixant, és la seva declarada vosevadeclarada- la és dibuixant, Dameson Andreu e tt auss eal etlsis pdm besllu- podem estilístics, detalls aquests tots Per trmns n oet n qet ut especial - punt, aquest en moment un Aturem-nos reaconsagrat,dibuixant- i eraun ja Bagaria 1915, El endevinen paisatges de la Garriga, que localitzen que Garriga, la endevinenpaisatgesde olfacte de Dameson per aprofitar els re- xx . En la composició dels dibuixos i la i dibuixos dels composició la En . , especialment Cornet, Jun- Cornet, especialment Cu-Cut!, estil és molt proper al proper molt és estil obra artística del artística obra España, acosta al- assaltar les redaccions de la revista de militars pretesament ofesos per aquesta vinyeta va grup un segle: de principi de Barcelona la a daltabaix l’ ser va 1905 el cut! recordem que un dibuix satíric publicat a la revista Tansegle.lletra de teniala impresaprincipi que a sols pair, i avui en dia es fa difícil d ’ mal de sàtirafa la severes.que més prensionsPenseu immediata les felicitacions més efusives i alhora les re- repcasa satiritzade hom els quan car manerade més satíric, dibuixant del disgustos els i satisfaccions les pell pròpia la en experimentar devia Dameson hom. devia ser un secret d’ pseudònim el sota amagat nom el coneixen, es veïns els què en localitats les totes Com casa. de costat al diferentveïnsaltratében els hom satiritzarde que és ministresels altreso personatges internacionals,una i encarages llunyans,més com presidentel govern,del Barcelona i retratar en Cambó, en Lerroux o personat- Dameson, i és que una cosa és ésser dibuixant satíric a can a esbroncada d’una més comportar devien Xàfec Galeno de caricatures les que segur ben De sa. son, que descobria la força del dibuix satíric a la prem- ques, bendiferents delesquehavien utilitzat abans. tècni- noves amb experimentant i camins nous rant explo- estan ja moderns veritables els però, Llavors, l’ quan tard, més afegit han s’hi ta de discernir entre els veritables innovadors i els que estil, aquell traç, aquella síntesi gràfica. Aleshores cos- aquell normal trobaesdevé hom modern corrent,que d’ noves maneres troben i investiguen exploren, caricatura, la i da rere l’altra estar entre els que, en el camp del dibuix manera de fer les coses. Dameson demostrà una la vega - renovar i millorar per fórmules noves cerqui mins, ment. En tots els camps és necessari que algú obri ca- cats a suspès, i s’inicià un tràmit parlamentari que acabà amb i el govern va castigar... les víctimes! Així el redacció.la vade reaccióesperarferes mobles La no bre, i van fer una foguera al pla de la Boqueria amb els diari el i Però no anem tan de pressajovetornemde al i tan Però anem no Dame- El Xàfec— amb l ’ la nit del 25 de novem- de 25 del nit Catalunyala de Veu La xrsa-e É dsrs qa e qe era que el quan després, És expressar-se. espurna que va provocar un greu provocarun va que espurna aquells que acaba coneixent tot- estil gràfic més modern del mo- arribar a valorar el poder ha consolidat. s’ha ja estil Cu-cut!, Cu-cut! fou En Patufet a Cu- El d’ d’ i sonats, evitarempreésserper - períodes durantalguns liar-se cordar que diversos dibuixants satírics hagueren d’ posava en risc la seva integritat, i és que només cal re- vegada la a però social, prestigi cert un obtenia xant dibui- el que també Anotemprogressistes. més ques l’ que social, consciència la desvetllà li se aviat ben Dameson dreu An- A compromís. segur,també peròben de torietat, mateixala que tacions professió téno avui no- dia: en complí pocsmesosgràcies al’ 1917,el publicat dibuix coronaun la en en a quals injúries dels per presó, de dia un i anys vuit de una quals les entre condemnes, i Llei de jurisdiccions, o de Lluís Bagaria, que acumulava denúncies d’ hagué 1911 el 63 lavanguardia.es/elultimomono/el-efecto-mariposa>.

ANDREU DAMESON GENI DE LA CARICATURA 108

ANDREU DAMESON BC el 6 de setembre de 1924. a Acudit gràfic aparegut 1924 La Campana de Gràcia, 20 La passió perlalínia 64 fusió, i per tant, influència. En els primers temps, el dibuix satíric imprès man- imprès satíric dibuix el temps, primers els En influència. tant, per i fusió, di- certa una tingués sàtira la que permetia que fetimpremta, la a associarva considerar es no va que que certafins néixer entitatuna amb disciplina coma tades deforma comuna. accep estat - han després i lectors els sorprès han primer que gràfiques, cions realista,dibuixantcercantnovestot el les amb distàncies conven marcantles - til de dibuix ha calgut un llarg procés en què el dibuixant satíric ha hagut d’ not grotesc, posem els del Perich com a exemple; però per arribar a aquest es- Avui ens sembla del tot habitual veure dibuixos satírics on el traç és net i el ni- licadesa lallumil’ creuades a l’ trempen- de línies de treballmeticulós un paisatges,trenatsdibuixosamb de Alguns gransensibilitat. d’una artistatrobemdavant grand’un dibuixant, d’un ens que demostren que Dameson de artístics treballs dels mostres de seguit l’humorisme ilacaricatura: sobretractat seu expressatel nou, en de Aquestconvencimenttrobem, da. el vason considerar dibuixantnecessitasatíricel formacióartística sòli- que una mer quart del segle novetats,les pri- novetatel la en satírici dibuix del camp el destacadaen més Però com ja hem dit, el nostre dibuixant era un home inquiet, i sobretot atent a practicavenna dibuixants comLlaverias, Joan MestresAlbert Ricardo Opisso. La sàtira dibuixada s’ha practicat des dels orígens de l’home, però no podem Això el portà a formar-se primer a Barcelona i més endavant a París. Hi ha un Decidit en la seva determinació de dedicar-se al gènere satíric, el jove Dame- uo sbr evre e lo, aa oe sr á eoune u e dibujante el que elocuente ordinario». más ser poder para ellos, de servirse saber y bujo Molt aviat Dameson ja dominava l’ Andreu Dameson,op. cit.,p. 13. n un aiauit tee u cncr fno oo ls euss e di- del recursos los todos fondo a conocer que tiene caricaturista buen «un estil del més pur Junceda, reflecteixen paisatges i copsen amb de- 64 ambient del’indret. xx és l’ evolució de la línia vers una simplificació expressiva. estil gràfic realista, que a la premsa catala - anar 109

ANDREU DAMESON GENI DE LA CARICATURA 110 ANDREU DAMESON GENI DE LA CARICATURA AMG el 14 de setembre. de Grignon, publicada a Caricatura del pianista Joan Lamote 1924 BC a publicada amb motiu de la seva mort, Caricatura d'Angel Guimerà, 1924 La Campana de Gràcia. La Gralla, de veniadel mot el terminològica: barreja certa una hagué l’ de l’una acabarenindestriablesmaneraessent que de satírics. L alguns dibuixants començaren a introduir l’ tació gràfica deladeformitat. travéscercavacomicitata que la l’ art sols de caricatura,un tan la de mera part del segle formaval’ no de doncs, càrregapart satírica, La rica. temàtica romàntica, o d’ de fulletó de novel·lesromanços, populars, textosil·lustren que obres tes ment acadèmica; de fet, estan molt més ben dibuixades fins i tot que mol- l’ composició, la traç, El eren excel·lents dibuixants. tres de la sàtira fins aquell moment (Hogarth, Cruikshank, Gillray, Cruikshank, (Hogarth, Goya), moment aquell fins sàtira la de tres per Daumier, Gavarni, Gill i Doré. Tots ells, com també els considerats mes- marcardefinitivament l’ de joc del normes les Philiphon, i en la qual va treballar la generació de dibuixants que hauria de satírica el 1830, amb la revista francesa premsa la de naixement al arribem així i imprès, paper al fidelment lladés qualitat delsdibuixos impresos. la en decisivament influïa qual del gravador,perícia un la per fusta sobre ses; recordem que durant molts anys els dibuixos havien d’ impre- còpies les i original dibuix el entre fidelitat més permetien pressió alisme de les il·lustracions no satíriques, alhora que els procediments d’im- reexpressivitat,guanyant- del en anar vandistanciant-sedibuixos satírics ca per l’ús de la fantasia, i per la seva intenció mordaç. De mica en mica els desta- es satíric dibuix el on temàtica, la i intenció la en feia es diferència l’ tenia 65 La caricature etlescaricaturistes, p. 38. derne, p. 57-60; Arsène Alexandre, Champfleury,sevaobra: la de capítol un dedica Alexandreli per les seves sèries de gravats. Champfleury elposaalmateix nivell queDaumier, iArsène exigència gràfica dedibuixar béper fer sàtira: caricaturala publicatBarcelona a aquestallegir podem segle de principi a l’ a fidels seguiren satírics dibuixants personatge. Però tot i incorporar l’ Diguem que la sàtira i la caricatura es van trobar i unir durant el segle La càrrega satírica no és en els dibuixos sinó en la intenció dels dibuixos. La tècnica litogràfica permeté finalment que el traç del dibuixant es tras- dibuix satíric Fins ben entrat el segle el entrat ben Fins estètica i les característiques gràfiques de la resta de dibuixos, i la i dibuixos, de resta la de gràfiques característiques les i estètica ’ —retrat carregat—, va ser utilitzat com a sinònim —retrata retratinicomcarichi utilitzat carregat—, vaser exageració i el grotesc havia estat, fins aquell moment, patrimoni encara que no incorporés el retrat —carregat o no— de cap xix . Ara bé, en la seva recerca per esdevenir expressius, xx aventures, o llibres infantils sense cap càrrega satí- ombrejat i la tècnica de les imatges és absoluta- és imatges les de tècnica la i ombrejat , Goya és considerat un dels genis de la caricatura mundial caricatura la de genis dels consideratun Goyaés , L’art du rire et de la caricature, p. 142-146; Émile Bayard, exageració i el grotesc en el seu estil, els acadèmia. En un petit opuscle sobre opuscle petit un En acadèmia. La Caricature, fundada per Charles exageració en aquests dibuixos estèticasatírica, encapçalats caricatura, Histoire de la caricature mo- caricature la de Histoire estèticapri- durantla altra, i fins hi hi hi tot fins altra,i ésser traslladats que en principi en que exal- xix 65 ,

dibuixar de forma naïf, infantilitzant l’ ra, que l’ que ra, Busch (1832-1908) incorporà als seus dibuixos una expressivitat innovado- humoristes com Shum,Niu,López Rubio, Mihura, Tono oSirio. inclou que escola una creà naïf i antinaturalista estil seu el i (1882-1940), tica de les seves obres en la força de la línia despullada va ser Lluís Bagaria ció anatòmica. A casa nostra, el dibuixant que recolzà tota la càrrega estè- nia, sinó en la càrrega expressiva de les composicions a partir de l’ lí- la al de que fa valor pel peròtant satíric, no dibuix influïren el també en revista la de alemanys e esbltt n e svs opscos decorativistes. composicions seves les en sensibilitat de l’ en influència gran una tingué també humorista, dibuixant un ésser no i tot (1872-1898),Beardsley brey rantdarreresdues les segle del dècades sep LluísPellicer (1842-1901), Apel·lesMestres (1854-1936)... Jo- (1840-1877), TomàsPadró (1833-1881), Ortego Francisco traordinària: dia, 1936-1938 . 71 70 69 68 67 66 ré (1859-1909), que signava amb el pseudònim de Caran d’ Caran de pseudònim el signavaamb que (1859-1909),ré l’ ser va ficatiu buixants. l’ de simplificació la a cap camí el així Encetava dibuix. del filigranes i trames ombrejats, els evitant gruixuda, sòlida, ferma, línia una amb personatges dibuixant abandonà progressivament el traç rics del nostredel rics segle pidament com perquè dues dècades després, en el en després, dècades dues perquè com pidament interpretació de la realitat» per «exitar la sàtira», les coses canvien prou rà- la de fruit són no que medis els proclamava«rebutxar segle de principi a a eoui e l’ en revolució La El pintor James Ensor (1860-1949) també es dedicà a la sàtira i s’ Així ho manava el cànon, i si ens fixem ens els principals dibuixants satí- Cal apuntar que en contrast amb el text del tractat sobre caricatura que ció delarealitat; calexitar lasàtira abhonradesa artística». pecte del art [...] Devem rebutxar els medis que no són fruit de la interpreta- n’ a donar fet ha interpretaciónsell les que ricaturaper Jaume Capdevila, Chris Snodgrass, Aubrey Beardsley, dandyof the Grotesque. Ulrike Becks-Malorny, JamesEnsor1860-1949. Las màscaras, lamuerte yelmar. Les années Caran d’Ache. Dieter P. Lotze, Wilhelm Busch.Leben und Werk. Josep Ferràn Torras, La caricatura artística, p. 21-23. estètica del dibuix satíric, i ben aviat va ser seguit per molts altres di- altres molts per seguit ser vaaviat ben i satíric, dibuix del estètica «Anem a fixar-nos ab la correcció del dibuix, tema importantíssim de la ca- allunyà del naturalisme gràfic imperant,gràfic naturalismeallunyà del aposta per la línia neta que féu el dibuixant Emmanuel Poi- Emmanuel dibuixant el féu que neta línia la per aposta Bagaria. Bagaria. La guerra no fa riure. Caricatures antifeixistes a La Vanguar- sèia e dbi strc s rdí àiaet du- ràpidament produí es satíric dibuix del estètica xix , veurem, artistestècnicaqualitatsón ex d’una que , encapçalats per Olaf Gulbransson, Olaf per encapçalats Simplicissimus, estètica satírica, pel fet de carregar la línia la carregar de fet pel satírica, estètica estil, allunyant-se de la realitat, xix . El dibuixantEl alemany. Wilhelm «artístic», per perfilar els seus 67 però el canvi més signi- més canvi el però Traité practique de la de Traitépractique aquest important as- important aquest 70 66 l dibuixants Els Ache. 71 68 exagera- Aquest atreví a 69 i Au - - AMG de Caricatura d’Amador Garrell, editor 1931 LSD a caricatura que Dameson publicà alcalde de Barcelona, en la primera Darius Romeu i Freixa, Baró de Viver, 1924 L'Esquella de la Torratxa. La Gralla i gran amic de Dameson. 111 ANDREU DAMESON GENI DE LA CARICATURA 112 ANDREU DAMESON GENI DE LA CARICATURA ARF de José Samblancat. publicada al llibre Caricatura de Niceto Alcalá Zamora, 1935 ARF de José Samblancat. publicada al llibre Caricatura de Joan Pich i Pon, 1935 El Odio a Lerroux, El Odio a Lerroux, contrari: CaricatureDessindu HumoristiqueAvelot,et d’Henri el llegir puguem hi ja l’an 2000,p. 274. 74 73 72 que utilitzà Dameson uns anys més endavant, com per exemple en el llibre s’aconsegueix en uns pocs, poquíssims, traços cantelluts. Aquest estil és el bre sobre lacaricatura queféu l’ 1940, nier o un caricaturista que signava «Ex» que féu la seva carrera entre 1920 i els dibuixos lineals de Lucien Laforge, Henri Guilac, Jean Sennep, Henri Mo- segur, ben de devía veure, on premsa, la de pàgines les a eren influències francesa, moltesd’aquestes sevacapital i la en a estada influències ples la seva obra. so, Braque, Gris, Duchamp-Villon i Gargallo afloraren pocs anys després en a Barcelona i París, ja que moltes influències del cubisme sintètic de Picas- avantguardesles contacteamb el és artístiques segur sembla que El vida. d’ concret, en sabem, Poc modern. de vocació jove Dameson, sempre atent a les realitats d’ sió de moltes novetats culturals que el conflicte havia mantingut latents, el era aquell, en què la finalització de la Gran Guerra europea facilitava l’ com cultural i política elevadíssimaebullició d’una moment un En gènere. el en darrerestendències les de cas al estar poder fàcil ben era li capitals dues aquestes en que segur ben De París. a després i Guerra, Gran la de anys darrers els durant Barcelona a formà es que sabem premsa, la a sió En el mateix sentit, exhaltantl’ mateixsentit, el En De ben segur el joveel segur ben De artista català va atibacar-se moltesde altres múlti- incur- primeraseva la de després que dibuixant, nostreTornem al però ben moltdedibuixcom siensabenpoc». sa- si tant humorística, idea bona d’una expressius màximament siguin que creix d’intenció, una intensificació de l ’ es- un dibuix, del mitjà per afegir-hi encara i humorística idea la expressar dibuixant caricaturista quesap, ivol detot cor, idelamanera méseloqüent, l’ongle nedonnerait qu’uneoeuvre froide etennuyeuse». à poli et details moindres ses dans conscience avec étudié nature, d’après exécuté entiérement d’écoletravail un dire, a c’est classique, honnêtement Solo, Joan Sacs,L’artdelacaricatura, p. 33. Henri Avelot, Traité pratique delacaricature etdudessin humoristique, p. 53. «El perfecte caricaturista és el que alhora que un bon humorista és un bon trop dessin un ferait satirique, idée une exprimer pour qui, artiste «un 74 amb un traç extremadament sincrètic i geomètric, on la semblança Plus de 5.000 dessinateurs de presse & 600 supports. En France de Daumier à Daumier de France En supports. 600 & presse de dessinateurs5.000 de Plus Apa, ensdiu: expressió per damunt de la tècnica, el lli- el tècnica, la expressióde damunt per expressió. Bons caricaturistes seran els 73 avantguarda, confirmà la seva aquest període de la seva la de període aquest 72 eclo- 75 rava interessants: conside- ell que caricaturistes de relació interessant una també desvetlla qual paràgrafaquestel caricaturasobreen l’humorisme,la manuscrit i del fou pionera entre elscartoon panelsdelsdiarisamericans. que però popularitat gran una assolir a arribaria que historieta una 1954), ric protagonista de la sèrie «Bringing Up Father» de Geo MacManus (1884- nou el Jiggs, en reconeixem hi l’estilització malgrat on volum—, d’aquest el 6 de setembre de 1924 a nyetes que es publicaven a la premsa dels Estats Units és el dibuix que feu vi- les de cas estavaprovaal que Una indiscutible línia. expressivitatla en cans, aixícom unaescola decaricaturistes quetambécercaven lamàxima dels influència la forta més nota es satíric dibuix l’àmbitdel vellen continent,trobaral podia hom que la eradiferentde ca havial’ A línia. fetla per Aires segur,Buenos ben confirmà,a de l’ jove Andreu Damesonenformació. el en influís francèsdibuixant d’aquell rotundtraç el estranyque fora no I Samper.Ricard i Pon i Pich Joan Zamora, Alcalá Niceto de d’altres, entre Samblancat José de La devocióLa traçpel Dameson de ferm claramentqueda net i en descrita Des del punt de vista artístic, podem afirmar que també el primer viatge de Finetti,Trier, etc. etc.» Rubio,Tachner,López trazo de de Gulbrandson,el tres; Olaf de Roubille, de Mes- Apel·les de caricaturista, Picasso del Carlégle, de Paul, Herman de he, que otorga, en caricatura, el trazo decidido y seguro, como el de Caran d’Ac- gracia la desprovistode siempre casi dibujo un es caricatura; la a conviene alguna buena caricatura, pero hay que decir que no es la clase de dibujo que lapiz pluma. Esta clase de dibujo puede haber compuesto excepcionalmente como de artista moribundo; es un dibujo sin negros, y a menudo trazado con Andreu Dameson,op. cit.,p. 18-19. «Modernamente se puso de moda un dibujo de trazo muy fino y vacilante, El Odio a Lerrouxa Odio apareixenEl (1935)on caricatures,les altral’ de banda La Campana de Gràcia —reproduït a pàgina 108 75 Atlàntic,sensibilitatartístila bé - si aposta que el precoçel apostaque ja Dameson nord-americomic-strips- ARF de José Samblancat. publicada al llibre Caricatura de Ricard Samper, 1935 El Odio a Lerroux, 113 ANDREU DAMESON GENI DE LA CARICATURA 114 ANDREU DAMESON SJDP del Tagamanent. Universal. per al Dibuixos de fauna europea 1953 Diccionario Hispánico Al fons la silueta 21 Andreu Dameson,dibuixant 76 descobreix l’ nostre artista. dem obtenir una crònica bastant fidel del que fou aquell període en la vida del blicació tista de gran nivell —també caricaturista, en l’ en caricaturista,grannivell —també de tista altrear- un eixí qual d’impressorsla nissagaGranollers, de important de d’una publicació la amb relació la s’inicià bé bituals en les impremtes: dibuixos per a petits impresos, cartells, etc. Així tam- ben ser que Garrell encomanés al jove artista altres treballs gràfics que són ha- Pot Alsina. i Garrell Amador per editat Granollers, de Major Festa la de grama Per començar, el maig de 1924, hi trobem aquest text de benvinguda, que benvinguda, de text aquest trobem hi 1924, de maig començar,el Per El 1924 Dameson tornà a Catalunya per la mort del seu pare. Gràcies a la pu- Al cap de pocs mesos, l’ sin; il’hanhagutdedescobrir fòra decasa.» descobris- el perquèfam de xic un passar de hagut ha bohèmia: la de eternaçó artista,d’un que, com d’ tants i tants l’ a saludar produeixel ens que s’ que d’ que elogis els llegir en bocabadats quedat hauran Garriga La a que honor,suposem son i en comiat de sevatrassa dibuixantde humorístic, l’ llegit hem hi diari Al caricaturista. table ara,Premsatat,i anyla d’unper cap escàs, d’ al ciu- novagran la per dies i dies tristesaseva la passejà Aires; Buenos a anà són festesde l’ xiflat per mica una i majors sàvem coneixe ’l, com els de La Garriga mateix. —I ens crèiem que era un sarauïsta pen- coneixíem—oens el Aquí,molts casa. de fos parlaremcomsi perquèqui és Plàcid, «Petites cròniques». La Gralla, núm.153, 11demaig1924, p. 6. «Fa cosa d’un any, marxà d’ assentaren al seu entorn, en l’ en entorn, seu al assentaren de Granollers, que parlà força sovint del jove Dameson, po - joveDameson, del sovintforça parlà que Granollers, de Gralla La artista Damesonalsseusconciutadans: agost de 1924, ja el trobem enfeinat a dibuixar el pro- ell fan els poetes, els polítics i els escriptors americans escriptors els i polítics els poetes, els fan ell La Unión, La aquí un xicot, N’ amic és doble, puix que saludem alhoral’ saludem que puix doble, és amic acte d’ acte altres,necessitattingut ha repetirde can- la en quina publicació revelà el nostre amic la revelànostreamic publicació el quina en afanydistingir-se.de Dame- Bé,en doncs; tmé dtd pr Garrell, per editada també Gralla, La acomiadar-lo. Per a nosaltres, el goig el nosaltres, a Per acomiadar-lo. 76 Andreu Damesón, de La Garriga, de estela de Dameson— com vaser com Dameson— estelade aquell pais, sabem que és un no- un és que sabem pais, aquell anunci i la ressenyala i anunci festala de aparició 115 ANDREU DAMESON GENI DE LA CARICATURA 116 ANDREU DAMESON GENI DE LA CARICATURA SJDP de ninots i personatges. Diversos esbossos Circa 1930 consolidava setmana rere setmana, fins al punt que ja s’ Barcelona,de Mig panyola,l’Hoteldel Oriente,sota Rambla la es a situada Es- Llibreria la de Lópezvell pel menat setmanari aquest en Dameson de presència La país. nostre del dibuixants dels panorama el en significatius carol», Josep Robert i Albert Mestre, tots i cadascun d’ JuezJaume de interiors,ninots pàgines les a i mer acudit de Dameson, hi trobem la coberta dibuixada per Ricard Opisso, des del darrer terç del segle terçdel darrer del des ininterrompudament publicaren es que ja catalana, premsa la de satírica liol de1924. ju- de 19 el publicà s’hi Dameson de dibuix primer redactors.El de equip i na de Gràcia, publicació germana, car era confeccionada pel mateix editor col·laborài també en 1925, de final a constantvafins ser cació el seu fill, Amador Garrell i Soto. i Garrell Amador fill, seu el 78 77 sa catalana: prem- la de història la de importants més satíriquesrevistes les de d’una una voluta gairebé cal·ligràfica. dibuixa que línia una amb traçada llavis dels comissura la com agosarats, al voltant del blanc de les esferes de les ulleres, i on es veuen petits detalls circulen que ondulants traços pocs uns per configurat rostrequeda el tre corbatacompensadasinuosa inferior,queda la part superior per la a men- de 1924), és una bella composició on la massa negra dels cabells de la part La caricatura del mestre Lamote de Grignon, per exemple (14 de setembre trueix les figures a partir de grans masses de negre i fines línies ondulants. derna, amb dibuixos de gran plasticitat, en un estil sintètic i lineal que cons- seus dibuixos per els a En caricatures. i acudits amb il·lustracions combinava i 1924, de juny buixants catalans. teatrals.col·laboraren,publicacions ambdues En di- millors els molt, o poc i musicals literaris, temes en interès més i municipals— tripijocs els sovint mossegà bé —si política càrregamenys té i cultural i adquisitiu nivell més gida aunpúblicmenestral iobrer, L’Esquellaestà feta peraunlector amb diri- sensacionalista, més punt, cert un a fins i, popular vocació amb talla colpistes a Barcelona el 1939. Mentre vida independent el 1879, i sortí pràcticament fins a l’ en principi per suplir una suspensió governativa de els seus 64 anys de puntual aparició en els quioscs. darrere,longevitatal amb més amb català setmanari (1870-1934)el cia és mde rvse sn pàtcmn, o pnas e a em tradició ferma la de puntals dos pràcticament, són, revistes Ambdues Però una mica abans, el maig de 1924, el dibuixant s’ En el mateix número de Vegeu LluísSolàiDachs,L ’Esquella delaTorratxa, p. 19. Vegeu l’interessant catàleg Grafismes AmadorGarrell. . L’Esquella de la Torratxa. La Gralla, Dameson ens mostra la seva vessant més mo- L’Esquella de la Torratxa xix fins a la Guerra Civil. Guerra la a fins 77 El primer dibuix es va publicar el 22 de 22 el publicar va es dibuix primer El 78 La Campana és una publicació de ba- La seva presència en aquesta publi- « Josep CostaJosep Xirinius », en que es publicà el pri- La Campana, inicià una L’Esquella, que nasqué entrada de les tropes La Campana de Grà- de Campana La estrenà a les pàgines ells personatges ben encarregà de dibui- La Campa- La «Pi- artístiques del moment, i anticipa algunes obres d ’ avantguardesles xesbateguenen preocupacionsque matei- les veure podem hi doncs, Dameson, l’obrade tar fet amb tinta, estigués construït amb un filferro. En un sol traç perfila tot el dibuix, com si en comptes d’ postos pràcticament per una sola línia, de manera que com- aquells estranys,són més els són també que bé 79 signava ‘Sem’, que Goursat francèsGeorges caricaturista del traç del parlar en Delorme Huges ca expli Com prèvia. preparació molta requereix car ció complica certa una comporta fàcil, semblar pot que malgrat tècnica, naïf.la Val estètica que volguda dir a més aire un pren posició com la això, amb i decoratiu, més esdevenir per tic d deixa traç el l’esquematització, i tot on, d i imatge, la de perfil el tot traça contínua nia lí sola una quals els en sincrètics, molt dibuixos en tre oscil·lació una trobem hi i línia la de valor el cia d’agost de1924). (22 2.372 número el en d’Opisso— multituds famoses les de espai —habitual central pàgina doble la ocupà xar la portada del número 2.370 (8 d’agost de 1924), o gurament enllestits amb més pressa. més amb enllestits gurament acurada i d d dibuixos conviuen hi irregularitat: ta d Dameson de buixos di de la col·lecció fixem, en hi ens Si comunicació. de s què amb gència forç, o bé quan ha abordat el es ninot pel dret, amb la ur dedicat ha hi i temps amb dibuixos els plantejat En aquests dibuixos Dameson explora a conscièn a explora Dameson dibuixos aquests En Els dibuixos més interessantsd’ dibuixosmés Els s dibuixant el quan molt nota es aixòque per És ire l’essentiel d’un visage». d’un irel’essentiel nécessaires étaient à études sieurs l’artiste pour tradu plu dénigrante) arrièrpensée sans et admirateurs, ses l’observateur.de de surprise la (ceci pour bien Eh écrit vision la á impérieusement, instantanément, obéissant main la réflexion, ni effort sans spontanéité la de on Hugues Delorme, L ’humour contemporain. Sem,p. 4. «les croquis de Sem donnent avant tout l’impressi tout avant donnent Sem de croquis «les ’ altres altres de més barroers i menys reeixits, se ’ acostuma a treballar en els mitjans mitjans els en treballar a acostuma ’ aquest període hi ha una cer una ha hi període aquest déco 79 , sempre però dins una una dins però sempre , aquest període, per període, aquest ’ una plasticitat plasticitat una ’ ésser sintè ésser ’ altres altres Ale- es- ’ ha ha ------na de Gràcia o la de a publicada la fou si sabem —no Guimerà Tarrés,d’ Can caricatura de una bosc del ploma xos i caricatures, entre els quals destaquen un dibuix a l’ A la festa major durantde 1925, de la qual Garriga també dibuixà el cartell. La Club Centre del dependències sinó através delamassa. rostres, la recerca de la síntesi ja no a través de la línia, els amb tridimensionalitat de sensació d’una creació la per l’interès caricatura: la de terreny el en tigació d’invescamp futur - seu el dibuix, aquestavança, amb ens ja Dameson visual. impacte fort un produeix na, de pàgina gran la de mig al taca immensa caricatura, a més, impresa en tinta vermella creant una La bellesa. i audàcia gran d’una ombres i llums de joc 1925) a base d’una contundent de massa de tinta, amb d’agost un (14 Trotski Lev de figura la construir per línia la abandona que Dameson agosarat un cobrim ricatura que trobem a novaca- una en és Però1924). de juliol de (27 sencer La Gralla, que ens ofereix la visió del dramaturg de cos a simultàniament gairebé publicà es que la amb trast tre i se centra en el primer pla del personatge, en con- ros- el més encara estilitza que caricatura una lineal, gel Guimerà (26 de juliol de 1924) amb la seva tècnica retratàÀn- Allà personal. caricatura la interèsper seu del mostres noves trobem revista aquesta Tambéen l’ sobre Mestre, Albert posició dramàtica, amb to realista, en l’ de portada la dibuixàl’ quan versatilitat, seva la bé eo, eò n rs dimensions— tres en però meson, Da- de la a igual tècnica una en filferros amb natges perso- de retratssatírics realitzà —que Calder xander 81 80 amb unalíniaúnicaisensealçarelllapisdelpaper. també deixà una variada col·lecció de dibuixos traçats Dameson exhibeix la seva versatilitat mostrant diver- mostrant versatilitatseva la exhibeix Dameson còmics. diversosapunts com així EleonoraDusse, i ce exemplar del 18 d’ aeo iagr l sv piea xoii a les a exposició primera seva la inaugurà Dameson A exposició es podien veure una trentena de dibui- de trentena una veure podien es exposició Picasso’s One-Liners . Maria Prather, Alexander Calder1898-1976. , Dameson demostrà tam- demostrà Dameson Gràcia, de Campana La abril de 1925, en què creà una com- La Gralla —, retrats d’ La Campana de Gràcia que des- un tren a les Planes. les a tren d’un accident 80 Pcso —que Picasso o estil d’Opisso o Anatole Fran- La Campa- La La Campa- La Àngel 81 117 ANDREU DAMESON GENI DE LA CARICATURA 118 ANDREU DAMESON SJDP de Catalunya. de la Catedral, amb una al·legoria el Gran de Barcelona, al costat Dibuix de la plaça Ramon Berenguer Circa 1950 fou «unafestassa». La CampanadeGràcia iL’EsquelladelaTorratxa: Saber,redacció la de Gai coincidía Dameson qui amb rarnau, poetasuriencquehavia d’esdevenir mestre en es llegeix al text del programa, signat per Salvador Pe- que Segons gràfica. produccióseva la de facetes ses 83 1925, p. 9. 82 qual la revista dir de s’havia que revista nova d’una creació la es proposaren que Garriga la de artistes i literats joves de grup inquiet Dameson encapçalava un encapçalava Dameson l’inquiet 1925, de juny El revistala Segons magnificient.» artista seu del primícies les orgullosa satisfeta rebre amistat afable, crec que la gentil vila de La Garriga deu piç meravellós d’ lla- del admiradorsincer un sóc que mirar-hi.Jo saben l’ de essencial punt el en clavatl’ull ha Dameson en perquècopsada; realitat,bellament i vida tesvoltes inconvenients:són aixòper tot sobreïxell de mol- aventatges,que aquests per passat han que encomanadiç dels encarquerament aquell té no això Per acadèmia. cap a assistit ha ni mestre cap tingut ha que no dir basta que Dameson, en original i ingenu tan És bellesa. la de enamorada ànima seva la didament càn- degota hi pecaminoses coses les en àdhuc què per- santedat, una és que malicieta d’una o contenible in- entusiasme d’un vibrar,faplenes Dameson Andreu empès acomençar latasca,bendifícilpercert.» L proposem. nosaltresaixòque ens I cosael amada. la és de lències essenciall’ és dot primera la moralitzadora, o cultural obra fer a Per no. enllà, més de fabricant al o cantonada la de gueret boti- al despotricant xerramequesinsulses fer a venim «El Congost», La Gralla, núm.211,28dejuny de1925, p. 4. «Exposició Dameson», «Jo he restat embadalit davant la finor de línies que línies de finor davantrestatla embadalit he «Jo «La nostra tasca serà altament moral i educativa. No . Els impulsors feren una crida, de la de crida, una feren impulsors Els Congost. El ’ La Gralla reproduïa el paràgraf següent: amor, precisament és la força que ens ha ens que força la és amor,precisament amor.L en Dameson i em preu-ho amb la seva 82 , l ’ Gralla, La ’ amor faamor veure excelles solament · La Gralla, núm. 221, 20 de setembre de obertura de l’ de obertura Art, on tan pocs tan on Art, exposició 83 setmana denovembre de1925, onmarxà primera la París, a féu que viatge nou exactadel data ser unarealitat. sà cinquantaobres que més madura, de traç i composició més sòlids. Hi expo- obra una mostra exposició segona aquesta En 1926. d’ 3 s’inauguràel que Club,Cèntric al posició novaexpreparàuna aviat i Garriga la a tornà meson p. 5. 85 1925, p. 6. 84 dis a París. Per això,l’ Per París. a dis jecte, tambécomençava apensarenunviatge d’ buix periodístic isatíric. Eneltext llegim: cíficament a aquesta branca entre les que ofereix el di- prengué conscientment la decisió de dedicar-se espe- d’ ha I caricaturista. considerà es Dameson vida seva la ció de l’ cat aquell mateix agost, on ens proposa la seva defini- tit però interessant text de Dameson a pe- un significatiu ben és sentit aquest En artístiques. téja que i ador seves les definides més molt prioritats sembre de1925, signat «Dameson(París)». de- de 6 l’exemplardel de 8 pàgina la a trobem que dibuixos,i cions exemple,com,per estilitzatdibuix un seva col·laboració a ésser en aquesta època, a final dels anys 1920, que 1920, anys dels final a època, aquesta en ésser rce a n nt a a revista la a nota una a Gràcies dest parer— laseva personalitat méscaracterís mo- nostre —al clarament prou defineix es algunes en Dameson, però, que és el principal impulsor del pro- Hi descobrim un Dameson que s’aferma com a cre- a s’afermacom que Dameson un descobrim Hi per Sabem la mantingué Dameson francesa capital la de Des table dibuixant caricaturista Andreu Dameson». «Exposició Dameson», París», a «Dameson plsn l’ «palesen «per tal perfeccionar-se en sa carrera artística, el no- art de la caricatura. Ja hem advertit que durant (30 de maig de 1926) que Da- que 1926) de maig de (30 Gralla La aprofitament de l’ de aprofitament La Gralla, on enviava petites narra- nm 28 8 e oebe de novembre de 8 218, núm. Gralla, La aparició d’ aparició La Gralla, núm. 267, 8 d’agost de 1926, suis mc ote i nostre, amic estudiós aquesta revista no va revistano aquesta ae la sabem Gralla La La Gralla, publi- agost de agost ­tica». 84

estu- 85 -

119 ANDREU DAMESON GENI DE LA CARICATURA 120

ANDREU DAMESON SJDP s’hi veu el Tagamanent. és la Garriga i al fons Universal. El poble dibuixat per al Diccionario Hispánico Dibuixos de fauna europea 1953 269, 29d’agost de1926, p. 7. 86 d’aquella popularrevista eròtico-festiva. s’evaporatambé dibuixantaquest pàgines tina, les de l’Argena - torna home nostre el quan saber.Però gut po- hem ho No diferent? dibuixant un és o Dameson, d’en pseudònim d’un tracta Es «Salvatella». la signatura ha hi dibuixos dels peu al Però ornamentals. talls de- i femenines figures les de peus dels mans, de ció realitza- la en semblants molt detalls amb però llat, desgave- més pèl un similar,potser molt sintètic traç revistapsicalíptica la de gines pà- les a trobem Catalunya, a l’Andreupassà que perío- de aquest durant Just confirmar. pogut hem no premsaconsignarque de sospita he catalanauna que la de panorama el en únics i característics tan son ca El traç dels dibuixos de Dameson en aquesta èpo- aquesta en Dameson de dibuixos dels traç El ques delavidacol·lectiva.» característiles - xifres— les —menys escrits documents una font política i social, i reflexa, tant o més que altres és caricatura La mateixa. la de caricatures les nèixer Els historiadors d’una època i ’una d societat han de co - excessivadosi Una pesada. ben i fada mal. i empalaga que ha de contenir tota caricatura ha d’ pebre el i sal La eficaç. i conducent ésser a per ligna, l’ Però perfeccions. i virtuts seves les com així defectes, i errors,vicis seus ressaltarels fer millor a per societat, la de moralsi i l’individu radamentfísiques de línies les bils i pulcres. La caricatura exagera intencional i delibe- d’ social i polític ment exageració no deu ésser excessiva, ni grollera, ni ma- ni grollera,excessiva, ni ésser deu exageracióno Andreu Dameson, «Definició de la caricatura». «La caricatura és, sens dubte, un art difícil i un instru- eficàcia indiscutible en mans hà- mans en indiscutible eficàcia 86 un dibuixant de dibuixant un Papitu ésser ben mida- La Gralla, núm. en les que va col·laborar a l’Argentina. Il·lustració original a tinta per a una de les revistes Circa 1955 SJDP 121 ANDREU DAMESON GENI DE LA CARICATURA 122

ANDREU DAMESON RDF vist per Dameson. George Bernard Shaw de l’escriptor Una primera versió Circa 1931 22 Atlàntida revistala esdevinguédirectorde i 1928, el otro, del mujer La Manuel, Juan ela, Beltránnovel·lesRafael les d’Óscar combres, revistesles a cant publi- Aires, Buenos de Català Casal travésdel a catalana vida la en s’implicà i editavaGarrell, Granollersque Amador de FestaMajor programala al de per 88 87 L’evolució delacaricatura van intentar explorar la realitat de la forma més pura possible tant a travésa tant purapossiblede més forma vanexplorarintentarla realitat de la gentina, Olimpia, Comedia, El Hogar...». al i Plata, del a col·laboraAlhora mateix. ell diu ens “treballamassa”, AiresDamesón Buenos de «des que sabem GrallaLa mans Carracci —segles Carracci mans paraulaitaliana la caturavede Cari- aleshores. fins fet s’havia que el és què i moment, aquell en feia es que daç iagressiva. mor- satírica, intenció la substitueix psicològic i intel·lectual joc el on ricatura, ca- la vers novasensibilitat una naixia segle de canvilletjor. el Totla amb just na fins aquell moment, la caricatura era exageració, deformitat i delectança en discipli- a comnaixement seu del des Perquècaricatura. de conceptehistòric el renovartot que menys ni més ni dir vol això i maligna», ni grollera, ni siva, a exposat plantejament seu el l’ expressivitaten màxima la de recerca la caricatu- l’ a període aquest la Durantra. de tècnica la fons a investigava però, Alhora, composicions. les de sensualitat la per destacar feien el net dibuix el i tècnicaseva capacitat La s’ i barcelonina,premsa la a practicathavia A final de febrer de 1927, Dameson s’ 1927, Dameson de febrer de final A Viatgem una mica enrere en el temps per investigar quina és la caricatura la és quina investigar per temps el en enrere mica una Viatgem que progressivamentsatírica abandonà línia Dameson la període aquest En «D’ «Andreu Dameson»,La Gralla, núm.386,23de desembre de1928, p. 3. ací id’ 88 durant el1930 iel1931. allà», La Gralla, núm.476, 1denovembre de1930, p. 3. Diario i Ressorgiment Última Hora, La República, El República, Hora,La Última xvi - xvii Argentina, aplicà tots els seus recursos tècnics a tècnics recursos seus els tots aplicà Argentina, — són considerats els pares del gènere, ja que ja gènere, del pares els considerats són — La Nación, La , que la caricatura no pot ser «excesser - pot no caricatura la que Gralla, La , que significa carregar,significa que caricare, atacar. ger- Els CatalunyaTambélli - . de dibuixavacobertes 87 embarcà de nou vers l’ vers nou de embarcà Tot i això, enviava cada any un dibuix un dels primers rotatius de la ciutat la de rotatius primers dels un art de la caricatura. Sabem, segons Sabem, caricatura. la de art especialitzà en dibuix d’il·lustració.dibuix en especialitzà Tentación,LosGraciincapaces,- Plata, Diario del Plata, La Ar- LaPlata, del Diario Plata, Argentina. Per Argentina. 123

ANDREU DAMESON GENI DE LA CARICATURA 124

ANDREU DAMESON GENI DE LA CARICATURA George Bernard Shaw Circa 1934 trattini carichi. El segle segle, quan ja hem vist que també es produïren canvis en el traç dels dibui- dibuix. d’ deixar sense orelles, i nàpies ques, buixants francesos deLa Lune iL’Eclipse deformen ambvehemència clos - di- els que mentredeformació, lleu una retratsamb just totWard) són lie de caricatures Les impecable. tècnica factura d’una són pa- i acadèmic, els dibuix del ràmetres estrictament segueix dibuix seu El expressiva. eina a com mitat qualsevol imatge satírica o còmica, a més del mateix del més a còmica, o qualsevolsatírica imatge revista MadridCómico. l’ o mara carenfrancesosels AndréLeandre, Charles o Gill LealCâ- portuguès da el desta- disciplina aquesta En proporcions. les entrecontrast per comicitat la buscant diminuts, cossossobre caps grans amb personatges de buixos s’ deformacióricaturesc, la brillen Daumier, Gavarni, Cham, Doré o Grandville. En el camp del retrat ca- ca passàca anomenar-se a partir d’ partir A còmica. o satírica intenció la predomina dibuixoson referir-sea per l’ús 1694.paraulael La ana vanvaque anglesos, pels adoptada ampliar-ne ser imaginació»la de Diccionariel en Reialla de Acadèmia Itali- Llengua la de la lletjor, elgrotesc ieldeforme. AnnibaleCarracci va deixar escrit: renaixentistes—de artistescom els practicaven tots que —camí bellesa la ponible a caricatura»,la de 89 cat al podi per a Goya. Al segle Goya.Al a per podi al cat Gillray,destagarth, - lloc un capdavantamb al i Cruickshank Rowlandson i un interès realista, encara que amb finalitat còmico- finalitat fantàstica». amb que encara realista, interès d’un nascut retrat, de Peròl’ Els caricaturistes d’ caricaturistes Els l ot Msn dsrva l 67 a aiaua o «n procediment «Un com caricatura la 1647 el descrivia Mosini comte El teixa.» caricatura,com tota obra d’ formitat perfecta i així revela l’ de visualitzar la forma perfecta i plasmar en el seu treball, l’ or. Tots dos tracten d’ meraaparençaveuenveritatla exteri la de perennedarrere superfície la - de Mosini, «No és la tasca del caricaturista exactament la de l’ aquell moment i fins a l’inici del segle del l’inici a fins i moment aquell estètica de la caricatura es capgirà com un mitjó amb el canvi de canvi el amb mitjó un comcapgirà caricatura es la de estètica espanyol Cilla, que ocupà amb els seus retrats les portades de la de portades retratsles seus els amb ocupà que espanyolCilla, . Bolonya, 1647, citat per J. Enrique Peláez Malagón, «Historia Bolonya,Malagón, 1647,PeláezBolognia. Enrique J.du per Cris citat 89 I Balducini definí la caricatura com «Espècie de llibertinatge de «Espècie com caricatura la definí Balducini I [en línia], núm. 27, juny de 2002. [Consulta 5 de maig de 2011]. Dis- 2011]. de maig 27,de núm. [Consulta5 2002.línia], [ende junyClio signades per Ape (Carlo Pellegrini) i Spy (Les- Spy i Pellegrini) (Carlo Ape per signades FairVanity aquesta tendència macrocèfala utilitzaven la defor- la utilitzavenmacrocèfala tendència aquesta ajudar la natura a dur a terme el seu pla. Un pot tractar xviii cartoonnom el , va ser el dels grans gravadors satírics, amb Ho- imposen els di- els s’imposen maneraestandarditza,que de art, és més semblant a la realitatla a ma- semblant vida més la és que art, essència absoluta de la personalitat. Una bona xix aparegué la premsa satírica, en la qual la en satírica, premsa la aparegué emprar les tècniques tradicionals de tradicionals tècniques les emprar caricaturas ’usava referir-seper a xx , que la vinyetala humorístique - , artista clàssic? Tots dos o chargé Portrait altre agafa la de- Ri- zar-ne elseuart,plaerdegaudird’unacaricatura prové del Com ens diu el savi Ernst Gombrich, que va dedicar un petit llibre a analit- tor en reconèixer el rostre a partir d’ catius. L en re-interpreta completament el rostre, aïllant-ne els elements més signifi- el dibuixant no es limita a exagerar els trets de les seves víctimes, sinó que valors en els retrats caricaturescs. I és que les seves són caricatures en què els seus retrats a força de traços sintètics i antiacadèmics, fa plantejar nous de Georges Goursat (1863-1934)— o el nostre Lluís Bagaria, que realitzaven 1956), l’ ressentia defactors com eltipusdepaperoformat del’ d’ qualitat la i imatge, la tramar requeria car cada p. 290. 90 xants satírics. L satírics. xants allò que s’ que allò fotogravatdirecte,amb paper al traslladar poden es que lineals, dibuixos dels la és ràpida i fàcilreproducció més la què en estat trobavenun es en cosapassàperquèque també d’impressió mitjans els premsala de encara pressius. Als ex anys elements 1920 es produí mínims el gran triomf els d’ amb rostre un configura es qual la en sintètica, Dameson, com ja hem vist, va fer seu el plantejament de la caricatura la de plantejament el seu fer va vist, hem ja com Dameson, Ernst Gombrich, «descobriment teòric deladiferència entre semblançaiequivalència», alemany Olaf Gulbransson (1873-1958), el francès Sem —pseudònim ’ èxit d’ anomena un anomena aquestes caricatures es basa en el plaer intel·lectual del lec- ’ arribada d’ arribada Art and Illusion: A study in the Psychology of pictorial representation, La reproduccióLa «ploma». eragrisos de complimés - artistes com l’ com artistes aquests mínims elements significatius. anglès Sir Max Beerbohm (1872- Beerbohm Max Sir anglès aquest estil de caricatura, aquest procediment es procediment aquest original. 90

- SJDP de George Bernard Shaw. Esbós i nova caricatura Circa 1934 125

ANDREU DAMESON GENI DE LA CARICATURA 126

ANDREU DAMESON SJDP Joan Crawford, actriu estatunidenca. Circa 1950 23 La psicologia delretrat 92 91 els dibuixos deDameson: l’ raanysdels partir a 1930 reivindiquen aquest aspecte caricatura,la de posen i caricatu- la sobre escrit han Totsque psicològic.efecte dibuixants un els sinó gle exageració enunsegonterme. Apaescriu: També Junceda s’ còmic efecte un no caricatura la en cercaven caricaturistes nous els Així, I en el text que posarà les bases de la caricatura a la segona meitat del se- del meitat segona la a caricatura la de bases les posarà que text el en I fos espiritual,quepertanguésal’ artistes per mica que hagin volgut expressar alguna cosa que no fos tangible, que d’ passa de creure que el “fi” de l’humorisme era la deformació, essent així que aquesta no lloc. son en os gran equivocació un la ni Tenien deixar-los no fi, tortes,en cames unes enormes, millor,peus berrugues uns i grans de ple ésser podia si vermell, i gent es creia que el tic de la cosa consistia en clavar a les figures un nas ben gros mat fa uns quants anys, pel gros públic, àdhuc per alguns dibuixants. Aleshores la la tal paraula ve a recalcar el concepte equivocat que de l’humorisme es tenia for- i finsaquinpuntcalsimplificaro exagerar». ror.veritableEl caricaturista d’ ha crita en cada cara, anotándola con su lápiz, sin que el modelo entre a su cerebroentresu modelo a el que cara,sin cada lápiz, conen su anotándola crita los y de ahí lo fascinador de su oficio: interpretar humorísticamente la historia es- Joan Junceda, Assaig sobre l’humorismegràfic, p. 3-4. Joan Sacs,L’artdelacaricatura, p. 35. xx «En efecte: caricatura vol dir, en italià, càrrega o sia exageració. De manera que creu,«Hom general,en caricatura la que totaexageració;és ella això er- un és «El caricaturista no reproduce “lo que ve”, sino lo que “opina” sobre los mode- , Eduardo Robles segueix la mateixa línia de pensament que trobem en trobem que pensament de línia mateixa la segueix Robles Eduardo , ésser un “mitjà”. Mitjà que han posat en pràctica totes les arts i tots els tots i arts les totes pràctica en posat han que Mitjà “mitjà”. un ésser explica: ànima.» ésser un home de molt tacte;molt quan ésserde saber home de un ha 92 91 127

ANDREU DAMESON GENI DE LA CARICATURA 128

ANDREU DAMESON GENI DE LA CARICATURA FJI El caricaturista «Shum». 1933 la revista britànicaThe Graphic durant el1927. a publicaren es que caricatures de col·lecció una amb món el sorprengué a Nova York alvoltant del1930. Barton (1891-1931) i l’italià Paolo Garretto (1903-1989), i tots ells coincidiren Ralph nord-americàCovarrubias (1904-1957),el Miguel mexicà el eren cia marcaventendèn- que caricaturistes els moment aquell avantguardes.En resc de Dameson, que des de l’ cipals actors delavidasocialicultural. sinó una caricatura amable de les estrelles del teatre, el cinema, o els prin- moment, del polítics dels agressiva caricatura una era no Però cobertes. ta que tenia més similituds amb l’ amb similituds més tenia que ta caricaturis- el Garretto és però màxim, al línia esmolavala Barton cubista. que combinava la sensació dels antics gravats al boix amb la nova estètica traç un en massisses, i sintètiques caricatures seves les món al mostrava llibre seu el publicà 95 94 93 llampants i per l’ El resultat és d’una aparença força infantil, sobretot per l’ús de colors molt xo o algun altre element que acaba de proporcionar la semblança al rostre. mostat- un allà, nas un aquí, ull un forma que dibuixat element algun amb colors, de masses de contraposició la per sinó línia la a gràcies produeix Vanity revistesNovaYork.les de Allà, ciutat cosmopolita la l’empremtade guien se- 1930,que i anys1920 dels ciutatsgrans les de social vida la centralen Aquesta social. vida la en important algú d’ fet el I ofesos. sentien se no retratats els simplificativa, sinó deformativa era no caricatura la que barcelonina.Com i parisenca societat la de nata i retratatserenla hi només Bagaria, de celonines famosos.de Tant exposicionscomles Sem, a de parisencs bar- àlbums als que només es pot fer quan l’ ésser entre els caricaturitzats comportavaentrecaricaturitzatsésser els d’ distinció la medalla, la Covarrubias havia estat a París el 1924 el París a estatCovarrubias havia És en aquest sentit que hem d’ una altra innovació sintètica en la qual l’ qual la en innovaciósintèticaaltra d’una tracta Es Bagaria i Sem van iniciar una pràctica molt reeixida amb la caricatura, la amb reeixida molt pràctica una iniciar van Sem i Bagaria mente porelcerebro deuncaricaturista.» exactitud que la caricatura es el impacto de la expresión sintetizado plástica- bastante con decirse contacto.Puede de puntos tantos tengan ricaturesca) ca- veces (muchas moderna pintura la y caricatura la que de explicación la tal cual sale del laboratorio de la realidad, sino “subjetivado”. Y es quizá esta Steven Heller, «Paolo Garretto: areconsideration». Print,núm.3,1990, p. 66-75. Elena Poniatowska, MiguelCovarrubias. Vida y mundos,p. 25. Ras, Caricatugenia. Teoría delacaricatura personal,p. 21. Fair, The New extrema simplificació, peròGarretto assenyala el camí més , on FamousAmericans, Other Wales and of Prince The Yorker, Life o estètica deixa de ser agressiva: les caricatures Argentina seguia molt atent el que feien les entendre la recerca del nou estil caricatu- obra d’ obra Liberty Andreu Dameson. Paolo GarrettoPaolo Dameson. Andreu 94 93 posaven la caricatura a les seves esdevingué caricature celebrity i l’any següent, ja a NovaYork,a ja següent, l’any i 95 , la flor la crème, la de crème el·lipsi gràfica no es no gràfica el·lipsi ésser caricatura internacional titulat de recull nou un féu París, de Graphiques, Métiers et Arts Éditions 1933 El of To-Day. El nou estil de Garretto, Dameson i Carlu encara no hi és present. l’ de panoràmica The Studio publicà un volum especial en el qual feia un recull històric i una manera de dibuixar, esmento tan sols un detall: el 1928 la prestigiosa revista gradats subtilsdecolors. l’ il·lustració, i cartellisme en eina d’ començàanys aquells en que és i gratuïta, ni atòria Bauhaus s’ travésrastrea movimentel constructivismesoviètic,la estilque un del de reconèixernou de seremcapaçosaquest també en que segur ben I metti. Ray, Man grafies Giaco primeres de obres- de les Brancusi o pedres de les l’ com llor o alguns bronzes de Jacques Lipchitz. També ens pot ajudar, per copsar mi- bistes de Raymond Duchamp-Villon, el germà escultor de Marcel Duchamp, cu- escultures les com massissos,volums construeixen amb es formes les més fàcil de veure si la comparem amb obres d’ meson, en la qual conflueixen els batecs de la pintura cubista i futurista, és Da- de caricatures les de estructural configuració La estil. aquest seu fer se de les possibilitats expressives d’ de te l’ creant sobreposats, plans de composició la explotava que francès aquest noucamímarcat pelcaricaturista italià. Dameson, que téque aquestanecessitatDameson, d’innovar, això, d’ Per línia. la només utilitzant caricatures de dibuix el en innovar ble possi- era no ja moment aquell En caricatura. de confecció la en modern Per comprendrePer força,ràpidaacceptaciól’impacte,la la d’ —cartellista (1900-1997) Carlu Jean i Dameson Andreu Garretto, Paolo , amb força influència cubista— van ser els primers a adonar- a primers els ser cubista— forçavan influència amb collage , artista arriba a produir aquestes caricatures, recordar les foto- les recordar caricatures, aquestes produir a arriba artista escampà per l’ art de la caricatura arreu del món, sota el títol el sota món, del arreucaricatura la de art art publicitari europeu. La tècnica tampoc és ale- Mieux vaut rire...! I la coberta és de Garretto. aerògraf, que permetia la creació de de- de creació la permetia aerògraf,que aquesta nova manera de dibuixar i van art tridimensionals, en què ésser modern, s’ éssermodern, emprar-se una novauna emprar-se aquesta novaaquesta Caricature abocà en abocà efec- SJDP Miguel de los Santos de Andrea. Esbós de la caricatura del bisbe argentí Circa 1950 129

ANDREU DAMESON GENI DE LA CARICATURA 130

ANDREU DAMESON BC Adolf Hitler. El líder nazi alemany 1934 24 blic ja començava a apreciar. I en les seves col·laboracionssevesd les enapreciar. començavaI a ja blic caturistes del món. Dominava a la perfecció el dibuix de línia, un estil que el pú premsa catalana, a Un genidelacaricatura 96 del 18d’ seguit fabricar una col·lecció de caricatures d aconAvel·líhaviaAlhora «Tísner»Artís-GenerRostagnyRy». «GastonRené o estil que intenten imitar dibuixants més joves, com Francesc Fontanals «Soka», d ció ienféu present alpresident català el1932. això que suposa una important novetat artística. L metent elmagnetismedelapersonalitat delretratat. on la mirada penetrant i gairebé hipnòtica de Macià escruta l’ matitzades, emmarcades pràcticament dins un triangle al qual manca el vèrtex, pla frontal del president, retallat sobre quatre barres, amb unes faccions esque- sevacuixé,la paper de magistralmostra Francesccaricaturaque un de Macià, ’ una factura excel·lent, en les quals exprimia el traç de forma magistral en un magistralformaenfactura traçde exprimiaexcel·lent,una elquals les en Dameson tornà a Catalunya el 1932. Arribà convertit en un dels millors cari millors dels convertitun Arribà1932. Catalunyaen el a tornà Dameson Aquest «Soviet» de Buenos Aires adquirí la caricatura de Macià en subscrip- però amésanunciaque ha pres l’ l’ I Amèrica. a realitza Dameson Andreu que patriòtica tasca perquèla corresponguiaquest a Garriga, adequada formala en de tament felicitacions», La imatge no té res a veure amb la producció anterior de Dameson; és per és Dameson; de anterior producció la amb veure a res té no imatge La L ’ «D’ octubre de 1931 de octubre ’ l a oficialment adreçat s’ha Aires Buenos de Català RepublicàSoviet «el innombrables valgut ha ens Macià President retrat-caricaturamagnífic del «el ací id’ octubre, enquèLa Gralla explica que acord denomenar fillpredilecte aAndreu Dameson». allà», op. cit. 96 El Congost havia avançat la presentació, en una làmina de làmina una en presentació, la avançat havia Gralla La i a Farell , hi trobem unes composicions satíriques ’ un interès intrínsec superlatiu. ’ èxit es fa palès en l’ Ajuntament de la Garriga Garriga la de Ajuntament espectador, trans- ’ aquells anys a la a anys aquells exemplar Ajun- - - - 131 ANDREU DAMESON GENI DE LA CARICATURA 132

ANDREU DAMESON GENI DE LA CARICATURA SJDP de l'escriptor i pintor Santiago Rusiñol. Esbós per a la caricatura Circa 1935 SJDP del polític socialista francés Léon Blum. Esbós per a la caricatura Circa 1935 leria Witcomb de Buenos Aires, aquell mateix octubre de 1931, fou un un fou 1931, de Macaya i Miquel Josep octubre escriu Com èxit. gran mateix aquell Aires, Buenos de Witcomb leria L Dameson. dreu que es feien a la Cambra de Comerç, situada al mateix carrer. sala d’ ravide, la sala on Witcomb feia les ampliacions fotogràfiques es convertí en Lar- exposiciópintorManuel d’una del partir a argentina,i capital la de da ni històric de l’ la vida argentina del tombant de segle. La seva obra es considera patrimo- dro Witcomb (1835-1905) fou un gran fotògraf format a França que retratà argentí, si bé va mantenir molta relació amb l’ d catàleg al escriu Puig Vicenç ni. Mussoli Benito i Melo Leopoldo Aguirre, Lionel Cantoni, Federico Rojas, Ricardo Picó, S. Octavio Sanchiz, García Federico Pilotto, R. Enrique ra, Ter Gabriel Barceló, Vercelli,Alberto J. Alfredo Sorondo, Sánchez G. tías Ma Bernat, J. Julià Torre, la Cambó, de Francesc Shaw, Lisandro Bernard George Bosch, Ernesto Fontana, Ferran Laurencena, S. Eduardo Vigil, C. P. Constancio Agustín Justo, Gandhi, Mahatma Macdonald, Ramsay buru, F. Uri José argentines: i catalanes internacionals, personalitats 25 de res segle l’ 1930, p. 74-78. 98 97 vament, lacaricatura alnivell delaresta d’ definiti - posa, perquè també però estètics, plantejament dels l’originalitat per sorprènWitcomb la a mostra La Plata. del capital la a artístiques des art espanyol, la galeria va obrir-se a Europa, i durant la primera meitat del La caricatura era una mostra del nou treball que havia estat fent An fent estat havia que treball nou del mostra una era caricatura La La galeria Witcomb és una de les més importants en la història de l’ de història la en importants més les de una és Witcomb galeria La L hom delsjudiciscríticsenfavor deDameson». les quelasunealarealidad», suti- hilos bargograntodolos —yesteconservanun triunfo—,de es pesar a Y,dentro.em- por sin vistas cabezas constante.Son ritmo el y interior ento la obsesión, hasta, diré, locura de cada personaje. Se lee en ellas el pensami- de destino, del sueño, del abstractasíntesis una allá, más un digo, como es, obra su fisionómicos; rasgos de intencionada e descriptiva caricatura una a ’ Ana María Fernández, María Ana Josep Miquel,Op.cit. exposició mostrava, a més del dibuix de Francesc Macià, les caricatu les Macià, Francesc de dibuix del mostrava, a més exposició «Cal llegir la premsa americana d’ americana premsa la llegir «Cal «Dameson ya no hace sólo una síntesis de formas; ya no se limita tampoco xx exposicions, i aviat s’hi traslladaren les Exposiciones de Arte Español fou un focus molt actiu i prestigiós de penetració de les avantguar- Argentina. Establí una botiga al número 364 del carrer Flori - ’ exposició al públic d públic al exposició Arte y emigración: la pintura española en Buenos Aires 1880- Aires Buenos en española pintura la emigración: y Arte ’ aquesta mostra: aquesta aquells dies per tal de convèncer-seun de tal per dies aquells ’ aquestes noves caricatures a ga la noves caricatures aquestes arts, enmajúscules. exili català i espanyol. Alejan- 97 98 A través de art ------sidents a l d l i Generalitat la de president al retrat seu del entrega ien Aires encapçalada per Ramon Girona, juntament amb Andreu Dameson, fe de febrer panya.Dintre de pocs dies serà a la Garriga, prop de la seva família». I el 18 d’ nas. del fletxa la i boca la de triangular gest el amb reforçat barbeta, la i orelles les formen que triangle pel esmolada Gandhi, de esfèrica silueta la complementa Shaw Bernard de volums de joc hàbil un amb traçada ta pansió catalana, núm.12,1931, p. 16-17. 99 estil que busca la tridimensionalitat a través dels degradats i difuminats del dues versions de la caricatura de Hitler, una de lineal i una altra amb aquest Gràcia, que ja havia acollit els seus dibuixos anys abans, i en la qual publicà l’ de premsa la a veure poder van es art seu del mostres poques algunes, i l escruta que ull un ler,amb Hit de retrat el transmet que fredor la amb contrasta cluc, pràcticament d perfil el sols tan dibuixant aconseguida Membrives, Lola d cadascun ja tenia fetes, com Bernard Shaw. Vicente Gallo o Lluís Companys, i realitzà noves versions d’ col·lecció les efígies de Niceto Alcalá Zamora, Adolf Hitler, Lola Membrives, època. Trobem algunes caricatures publicades de nou a nou de publicades caricaturesTrobem algunes època. ’ aquestes caricatures, ambuninteressant text deVicenç Puig. un pergamí dibuixat per Lluís Macaya amb les signatures dels catalans re a revista La Andreu Dameson tornà a Catalunya convertit en un gran caricaturista, gran un en convertitCatalunya a tornà Dameson Andreu El 24 de gener de 1932, mostrar-se, per geometrització i el·lipsi síntesi, combinen rostres Els aquesta a afegia aviat i línia, aquesta en treballant continuà Dameson i enunpuntdevista completament inèdit.» És ben grat per a mi veure exaltat l’ [...] poderósmèdium. evocadesun i per altremón d’un emanada obrescom seves les de algunes en semblar fent realitats, les que més idees expressar nica sembla feta a base de plans d’ tà formant. Quasi diré que són un pensament en desenrotllament. [...] La tèc- s’ que cara d’una dinamisme el perquè,seves sé recorden,caricaturesno Les real. cara d’una precursor retrat el fos si com sembla contrari, el tot és barroer; humorisme un a vistes amb fisonòmics trets els deforma no natge, perso- del pintoresca sensació la donar-nos de tracta no Dameson En tant. - inquie i nou fet d’un presència la a som quan de pròpiasotragada la sentit Vicenç Puig, «El caricaturista AndreucaricaturistaDamesón». Vicenç «El Puig, «He oblidat l’ oblidat «He La Vanguardia ’ Argentina. ’ ells, innovadors i expressius. La sensualitat i delicadesa de de delicadesa i sensualitat La expressius. i innovadors ells, eià n dbe àia rpour algunes reproduir a pàgina doble una dedicà Catalunya oceà de vulgaritats comeses amb el nom de caricatures i he i caricatures de nom el amb comeses vulgaritats de oceà explicava com la delegació de catalans de Buenos La Gralla ’ espectador inquisitivament. L inquisitivament. espectador anunciava «Andreu Dameson torna a Es ombres, veritable troballa que serveix per art de la caricatura cap a un pla insospitat 99 Catalunya.exRevistai d’informació La Campana de Campana La altres cares que ’ acompanyaven ’ allargada tes ’allargada un llavi i ull un llavi un es------ARF il·lustrada per Dameson. El mejor amigo de la República, Coberta de 1935 El odio a Lerroux. 133

ANDREU DAMESON GENI DE LA CARICATURA 134

ANDREU DAMESON GENI DE LA CARICATURA guanyar aquest premi i entre els que ens consten, hi consten, ens que els entre vani premi aquest guanyar americana premsa la de caricaturistes tigiosos premi era de 1.000 dòlars. brer, i aquest darrer ens diu, en un altre número, que el febrer,i de 7 el publicà ho nitat Novacelebratinternacionalconcursa York. un en premiada estat havia Macià Francesc de catura cari- la que notícia la recollí catalana premsa la quan tura sintètica purament lineal. blancat —on trobem una interessant mostra de carica- Lerroux. El mejor amigo de la República, de José Sam- gris.També realitzà les il·lustra per Wendy Wick Reaves, Celebrity Caricature inAmerica , p. 290. 1927,citat Arts, Fine the of Academy Pennsylvania Philadelphia: Miniatures. of Twenty-SixthExibition the Annual and Exibition lor 101 núm. 590, 5demarç de1933, p. 3. 100 eet n h at f caricature » of art the in terest Lewis,premis «stimulateper metàl·lic en in- genuine a Frederick John president seu del decisió instaurà,per d’ coles Pennsylvania Academy of the Fine Arts, una de les es- la de mostra anual la York. que fidedignament Sabem Nova a celebrar-se van no potser premi el i nacional Art Association l’ College la a caricatures i aquarel·lesdibuixos, de onal vembre de 1932. Anteriorment, un certamen internaci- una mostra, exclusiva de caricaturistes britànics, el no- i 1932 de març el Research Social for School New la a exposició una També Museum. Whitney —al any teix ma- del desembre el i City— the of Museum —al 1933 de maig Yorkel Nova a caricatures de internacionals exposicions algunes celebrar van es que vist hem da consulta- americana premsa la A s’atorgaren. premis l’organitzà,qui vaproduí,participar,ni qui ni quants o es què en data exactamentla sabem exposició.No ta trobar cap més referència a aquest concurs ni a aques- premsa catalana premià lacaricatura deDameson. la segons que la amb dates, les concorda,per no tres El reconeixement arribà a l’ Per això m’ això Per Catalogue of the Twenty-Fifth Annual Philadelphia Water Co- Garriga». la de predilecte fill Damesón, «Andreu art més prestigioses de la costa est dels EUA, dels est costa la de prestigioses més art arrisco a plantejar que l’ que plantejar a arrisco octubre de 1931. Cap d’ 100 No hem estat capaços de artista a principi de 1933, cions del llibredel ­cions 101 el 12 de fe - de 12 el Gralla La e dl 94 Pres- 1924. del des exposició inter - exposició aquestes mos- La Huma- La El odio a odio El a Gralla, La a il otn l 1926 el Cotton Will ha sembre de1936, p. 9. 104 103 102 1927. més— acompanyada d’ peròMacià, això—i trocala embolica que el és encara de caricatura ja— —famosa la reprodueix es 1932, de blicana de Caldes de Montbui», publicat el 8 d’ portaveuFarellquinzenal d’Esquerra«periòdic Repu- , revistala extraordinaride número un en que nalment Filadèlfia, quecauunamicamésenllàdeNova York. ons sobre la caricatura de Macià, podria ser aquest de informaci- les refereixen es qual al premi l’important encara és activa, i no podem comprovar la sospita que tingut accés als registres d’ fundacional de la qual —el 1954!— reclamaven: ta Hispana de Caricaturistas Personales, en el manifest tes espanyols quan fundaren l’Agrupación Vanguardis caricaturis de grup un després,anys vint gairebé en, segui encaraAndreuDamesonelencetat per camí el rnles e u etl ot rpr l e mestre. del al proper molt estil un en Granollers, Comercialde Café del Jazz-Club caricaturesal de ció exposi una 1936 el realitzà Dameson, de alumne fou que Soto, i Garrell Amadorartistes. altrestransitar de havien després anys molts que verge camí un obrint dial. Hem de pensar que Dameson era a l ment constituïa una fita de la caricatura catalana i mun el premi deNova York. quatre mesos abans que la resta de la premsa esmenti York amb l’ Per afegir-hi una mica més de confusió, anotarem fi- iu cm iu, l sigui, com Sigui El què és estrany no és que barregi el premi de Nova millors obres ques’hanfet almóncom acaricatura.» exposició gran la a premiada ésser va qual la caricatura, llevant a sinteressadament l’ per Dameson, «Una exposició al Jazz-Club», al exposició «Una Ibid., p. 193. Wendy Wick Reaves, ibid.,p. 215. 103 eeca e d’ des remercia «Farell Malgrat diverses peticions, finalment no hem no finalment peticions, diverses Malgrat exposició de Buenos Aires, sinó que ho faci , de Buenos Aires, com una de les de una com Aires, Buenos de Witcomb, atenció que ha tingut en autoritzar de- autoritzar en tingut ha que atenció ’ ba e aeo e aul mo aquell en Dameson de obra a ulccó d ’ publicació la Farell aquest peu: 102 Wlim urahLv el Auerbach-Levi William i aquesta institució, que avui qets lns n’ a planes aquestes , núm. 776, 27 de de- de 27 776, núm. Gralla, La ’ avantguarda, qet re - aquesta octubre Andreu 104 I ------Macià: president del presència la amb localitat, la de dilecte pre- fill nomenat ser va què en Dameson a menatge sí queforma partdelahistòria delacaricatura. perquè la guerra esbotzà el seu món, però la seva obra catura ésreflexió: cari- la vaque escriurequan Dameson, caricaturesde les suggereixen ens que el confirmà Ras caricaturista 8. 106 105 Generalitat de Catalunya, dirigit per Jaume Miravitlles. col·laboracióComissariatel amb Propagandade la de seva la destacable és sentit aquest En país. seu del i idees seves les de servei al llapis seu el posà blicana, Repu- Esquerra a vinculat força i progressistes cions trenquen el món de Dameson. Home de fortes convic- segle del part bona durant tura l’ definitivament marcà Dameson El març de 1933 se celebrà a la Garriga l’ Garriga la a celebrà se 1933 de març El El pronunciament dels militars sollevats i la guerra la i sollevats militars dels pronunciament El vatenirtempsd’ no Dameson dir,a És mestratge l’ el de que influència la i enaltecen sunombre con susobras». que ilustres hijos sus a honrar al satisfecha sentirse de ha Cataluña porqueacto, este a faltar podía no taluña Ca- de presidente el que diciendo terminó y espíritu, ofrecerpuede el noble de cuanto y generosidad,amor bondad, es que arte, del elogio vezel la a hizo mesón, caricaturapersonal». la definida exactamente está no- aquí Para sotros, pensamiento. mi de alrededor línea una jo dibu- luego y Pienso respecto: este a dijo sar.Alguien con feliz impronta, vuelaelchispazo psicológico». que, las sobre abstracciones en formulada inteligente, «Homenaje a un artista», Ras, op. cit.,p. 20. «...elogió en un breve discurso la labor de Andrés Da- «No es una caricatura el dibujo que no nos hace pen- sensorial arrancacaricaturalo que «una de personal 105 La Vanguardia, 7 de març de 1933, p. arribar al granpúblic, al arribar estètica de la carica- la de estètica xx Ay dsrs el després, Anys . 106 acte d’ho- acte obrade MNAC de la Generalitat de Catalunya a les Galeries Syra. d’Andreu Dameson organitzada pel Comissariat de Propaganda Cartell de la inauguració de l’exposició de caricatures 1937 135

ANDREU DAMESON GENI DE LA CARICATURA 136

ANDREU DAMESON ANC-FONS GENERALITAT DE CATALUNYA (SEGONA REPÚBLICA) pel Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya, a les Galeries Syra. Andreu Dameson en la inauguració de la seva exposició de caricatures organitzada Barcelona, 17 de desembre de 1937 l’any 1938), p. 111. 107 es focalitza en dos diminuts punts dins les ulleres del ulleres les dins punts diminuts dos en focalitza es que mirada la com expressius, recursos amb sorprèn Azaña, Largo Caballero o Casals. Alhora, Dameson ens tendresa que traspuen els retrats de Macià, Companys, massissa i contundent, si bé no queda cap rastre de la forma de retratats Tarradellas apareixen o Comorera Durruti, Sbert, freds: rostresmés fabrica que cosa da, augmenta- és hi escultòrica sensació la geomètrics; i angulosos més són traços els noves més les en tes: feestaven- ja que les i Propaganda de Comissariat al ferènciesentre caricaturesles fetes expressament per di- subtils trobar podem detalladament observem les Si fons. al barres quatre les amb apareix que Macià, president del exceptenegre,el fons un sobre retallen toni Maria Sbert i Josep Tarradellas. Tots els rostres es An- Sunyer,Prieto, i Indalecio Pi Carles Osorio, Ángel cesc Macià, José Miaja, Jaume Miravitlles, Juan Negrín, FranCaballero,ver,Largo- Francisco Ibárruri, Dolores Oli- Garcia Joan Durruti, BuenaventuraCompanys, ís Comorera,Llu- Joan Casals, Vayo,Pau Azaña, Manuel temi Aiguader, José Antonio Aguirre, Julio Álvarez del de la Generalitat de Catalunya contenen 20 efígies: Ar- cumentals. do- fons alguns en parcial manera de conserven se’n bé trobar,si de difícil molt avui caricatures, aquestes s’ manera, presènciad’ Generalitatdeviala marcar, de ganda segur,ben de la cava la guerra, i el patrocini del Comissariat de Propa- Tambépaís. al vivia contingutl’ el de es que situació tràgica la per eclipsades lauradament ma- quedaren catalana capital la a cop primer per da bre la nova tècnica caricaturesca de Dameson mostra- artístic.pas Lesno que consideracionspolític més so- un esdeveniment era bèl·lic, conflicte ple en posició, de Propagandade Generalitatla de Catalunya.de d’ res caricatu- vint de mostra una inaugurà Gràcia, de seig pas- del 43 número el en Batlló, Casa la de baixos als Les postals editades pel Comissariat de Propaganda El 17 de desembre de 1937 la galeria Syra, situada Syra, galeria la 1937 de desembre de 17 El art a Catalunya (fins a (fins Catalunya a d ’art individuals d’exposicions Repertori nru aeo peetds e Comissariat pel presentades Dameson Andreu edità una bonica col·lecció de postals amb postals de col·lecció bonica una edità algunes de les figuresles algunes de mostra. la a De tota exposiciómar- el 107 L ’ ex - n Dameson), d’en ricatures un sobre sota el títol dins postals de col·lecció petita una editar va també simple fulldepaperdoblegat. un amb confeccionat sembla que Sbert, de crani el o d’ buida pràcticament cara la Miaja, general blioteca de Montserrat, Vla, Dossiers 5, Generalitat de Bi Catalunyala Catalunya» a (I).Generalitatde la Propagandade demissariat 108 d’ d’ Alguns guerra. la per maltractats paisatges diversos dibuixar,a realisme,acuratlimità amb es i modernitat l’ perquè colpidor d’ front me Miravitlles iJosepTarradellas. cesc Macià, Antoni Maria Sbert, Carles Pi i Sunyer, Jau- dia suportar. po- Garriga, la VallèsCatalunya,i el de enamorat son, l’ que del xatenreremés molt dei- però,ha cop, aquest Aires; Buenos a més cop un l’ vers periple tràgic el i República la de desfeta La l’home. de destructora capacitat negra altres mostren, amb el sol traç del llapis de plom, la plom, de llapis del traç sol el amb mostren,altres d’ tocs lleugers uns tenen apunts aquests l oisra d Poaad d l Generalitat la de Propaganda de Comissariat El A l’inici de 1938 deixà constància del seu viatge al viatge seu del constància deixà 1938 de l’inici A Se ’ n conservan unsobre sota eltítol «Edició depostals del Co rg e l’ en Aragó rit aadn tt peesó de pretensió tota abandonà artista lu d’ àlbum Cinc Figures de la República (Ca - 108 m ls fge d Fran- de efígies les amb apunts enyoradísDame- de cor iin d guerra, de Visions exili culminaren, exili aquarel·la; Aiguader, - - 137

ANDREU DAMESON GENI DE LA CARICATURA 138

ANDREU DAMESON ARF de Catalunya. de Milícies Antifeixistes i membre del Comitè dirigent d’Esquerra Artemi Aiguader, 1937 José Antonio Aguirre. El lehendakari basc 1937 ARF 139

ANDREU DAMESON GENI DE LA CARICATURA 140

ANDREU DAMESON ARF Julio Álvarez del Vayo. El polític socialista espanyol 1937 de la República Espanyola Manuel Azaña. El president 1937 ARF 141 ANDREU DAMESON GENI DE LA CARICATURA 142

ANDREU DAMESON ARF El músic Pau Casals. 1937 El líder del PSUC Joan Comorera. 1937 ARF 143

ANDREU DAMESON GENI DE LA CARICATURA 144

ANDREU DAMESON ARF Lluís Companys. de Catalunya de la Generalitat El president 1937 El líder anarcosindicalista Buenaventura Durruti. espanyol 1937 JAQ 145

ANDREU DAMESON GENI DE LA CARICATURA 146

ANDREU DAMESON JAQ Joan Garcia Oliver. anarcosindicalista català El dirigent 1937 Dolores Ibárruri, «La Pasionaria». La líder del PCE 1937 ARF 147

ANDREU DAMESON GENI DE LA CARICATURA 148

ANDREU DAMESON ARF Francisco Largo Caballero. El primer ministre espanyol 1937 de la Generalitat Francesc Macià. de Catalunya El president 1937 ARF 149

ANDREU DAMESON GENI DE LA CARICATURA 150

ANDREU DAMESON ARF José Miaja. El general espanyol 1937 Jaume Miravitlles. de la Generalitat de Propaganda de Catalunya El comissari 1937 ARF 151 ANDREU DAMESON GENI DE LA CARICATURA 152

ANDREU DAMESON ARF Juan Negrín. El primer ministre espanyol 1937 republicà espanyol El jurista i polític Ángel Ossorio. 1937 ARF 153

ANDREU DAMESON GENI DE LA CARICATURA 154

ANDREU DAMESON ARF Carles Pi i Sunyer. L’alcalde de Barcelona 1937 espanyol Indalecio Prieto. El dirigent socialista 1937 ARF 155

ANDREU DAMESON GENI DE LA CARICATURA 156

ANDREU DAMESON JAQ Antoni Maria Sbert. El conseller de Cultura 1937 El conseller primer Josep Tarradellas. 1937 ARF 157

ANDREU DAMESON GENI DE LA CARICATURA 158

ANDREU DAMESON RDF Francesc Cambó. El líder de la Lliga 1931 El conseller de Cultura Ventura Gassol. 1931 AMG 159

ANDREU DAMESON GENI DE LA CARICATURA 160

ANDREU DAMESON FM Mahatma Gandhi. 1932 El líder feixista italià Benito Mussolini, en una recreació realitzada pel seu nebot de la caricatura original d’Andreu Dameson Ramon Dameson. 1998 RDF 161 ANDREU DAMESON GENI DE LA CARICATURA 162

ANDREU DAMESON RDF argentí Alberto Barceló. El polític conservador 1931 de la República Argentina Agustín Pedro Justo. El president 1931 RDF 163

ANDREU DAMESON GENI DE LA CARICATURA 164

ANDREU DAMESON RDF Enrique R. Pilotto. de Neuquén de la provincia argentina El gobernador 1931 original d’Andreu Dameson recreació de la caricatura realitzada pel seu nebot Ricardo Rojas, en una L’escriptor i rector Ramon Dameson. de la Universidad de Buenos Aires, 1998 RDF 165

ANDREU DAMESON GENI DE LA CARICATURA 166

ANDREU DAMESON RDF Lola Membrives. L’actriu argentina 1931 El polític radical argentí Vicente Gallo. 1931 RDF 167

ANDREU DAMESON GENI DE LA CARICATURA 168

ANDREU DAMESON ARF Alejandro Lerroux. republicà espanyol El polític 1935 de la República Argentina del Banc Central Miguel Miranda. El president Circa 1950 169

ANDREU DAMESON GENI DE LA CARICATURA 170

ANDREU DAMESON RDF Juan Domingo Perón. de la República Argentina El president Circa 1950 La primera dama argentina Eva Duarte de Perón. Circa 1950 RDF 171 ANDREU DAMESON GENI DE LA CARICATURA 172

ANDREU DAMESON RST Ressorgiment. 1964 25 ro, l’ ro, juventud. llibres els lustraren il· període aquest en Dameson de dibuixos l’il·lustrador.Els restà i humorista Dameson el desaparegué això Per eina. a com l’humor de l’ús a renunciï hom dècades de1960i1970. Estes, Ralph Goings, Charles Bell o Edward Hopper a partir de la darreria de les practicarenl’hiperrealismeque realismeRichardi Close, el artistes comChuck vers moderna pintura la de tomb el antecedeix que tècnic, domini del monia hege- una i detall pel obsessió una amb realitat, la de representacióobjectiva un estil que abandonà progressivament la caricatura i se centrà en el retrat i la l’ tística nés. l’ i subjectés el que fer de manera una a acomodar-se no inexploratsi camins per avançantcontinuar de haviarepte, nou un cercar de havia mateix ell amb coherent ser per que dir volaixò i Dameson, Andreu era perquè fàcil: Molt professionals? i personals satisfaccions importantíssimes reportat havia dibuixat durant ladècadade1930, iqueabandonàprogressivament. tables publicacions. Però el cim de la seva carrera són les caricatures que havia d’ seguit un féu hi fet, De Dameson. ción, con señorío, con un cierto refinamiento que equivale a un deber impe- deber un a equivale que refinamiento cierto un con señorío, con ción, satisfac- con gusto, con vivir de arte el es vivir «Saber gastronomia... música, viatges, luxe, de productes de selecta, elitista, cara, revista una era Aquesta La darrera etapaal’Argentina culturales enlaArgentina 1900-1950, p. 175. Artundo. María Patricia a: 40», los de Argentina la en plásticas 109 aeo priià o a llsrdr a il·lustrador a com participà Dameson guerra, la és que traumàtica l’experiència de després que lògic és També De fet, el seu olfacte per esbrinar cap on bufen els vents de la modernitat ar- li que estil un en caricatures dibuixar de deixar va què Per féu? ho què Per Els 28 anys d’ aí Aai Grí. E sñr e a iáee. on el y a pbiains e artes de publicaciones las y Merli Joan imágenes. las de señor «El García. Amalia María agost de 1940, i a partir del número 29 n’ 29 número del partir a i 1940, de agost encertà de nou i l’ i nou de encertà exili no són pas una etapa menys important en la vida d’ o l’ o historia la de figuras 1.000 artista treballà durant els anys 1940, 1950 i 1960 en 1960 i 1950 1940, anys els durant treballà artista obres força importants, i col·laborà en no- col·laboràen i forçaimportants, obres - núme primer del des Vivir Saber esdevingué director artístic. director esdevingué enciclopèdia Arte en revistas. Publicaciones Publicaciones revistas. en Arte El tesoro de la de tesoro El encade- Andreu 109

173

ANDREU DAMESON GENI DE LA CARICATURA 174

ANDREU DAMESON AHCB-H Ressorgiment. 1966 mostres delseutalent enlapremsa del’ l’ sorgiment. ressenyarevistacom la tal repetidament,detalladament aplaudit fou qual rememorarSetembre,la per de l’Onze1958per el féu hi ferènciaque per la pervivència de la flama de la cultura catalana. És memorable la con- treballà Aires Buenos de Catalunya de Casal del Des patriota. a com sinó Català com al’Escola dePeriodisme deBuenosAires. Casal al tant conferències, diverses realitzà temàtica aquesta Amb món. l’ repassa i antigues, vestiga l’ in- caricaturesc, dibuix del història la repassa on caricatura, la de historia tractatseu redacciódemostra del la ho caricatura. Així Julio Cortázar, Adolfo Bioy Casares, Virgilio Piñera o Felisberto Hernández. 110 aquel momento», tiz Basualdo, «reúne a los más conspicuos y valorados literatos y críticos de Or- de DuránSaraargentina, societat la de rica dama mecenatged’una el revista,La 1948. el i facturapresentaciói de elegant acurada, sota editada res, una revista dirigida per Jorge Luis Borges que es publicà entre el 1946 sima per a la història de la literatura. Es tracta de Planas iEmilioCenturión. NorahBallesterBorges,Peña,Gustavo Forner,Raquel Cochet, Bettle Juan racioButler, HéctorJorge Basaldúa, Larco, AntonioJuan Soldi, Berni, Raúl d’ grup rant impo- un com així exiliats,espanyols d’intel·lectuals nombre bon un acollí diari el amb literariscol·laboradors els compartia vista tic de la revista, fins que fou rellevat en aquest càrrec per Dameson. La re- d’ organitzador d’ marxant Merli, Joan de través a incorporà s’hi Dameson revista. ta y humildes» podem llegir, com a presentació, en el primer número d’ rativo en las clases poderosas y a un derecho innegable en las más pobres a catalans icom aciutadansdelmón, devalorar idifondre aquesta obra. ment de la fama i reconeixement que mereix. I ens pertoca a nosaltres, com gui com sigui, resta la seva obra, una obra colossal i valuosa, independent - Si- possible. fou no això que manera de desenvolupar-sevan vida seva la de circumstàncies les que és Però internacional. i reconeixementmundial un i fama d’una gaudeixin no personatgesAndreucomDameson que met exili, i és que Dameson fou també un gran escriptor, que deixà nombroses D’altraremarcarcal banda, sevala comdibuixant,no a tasca, important la per l’interès mai il·lustrador,reputatabandonà esdevenirun no i tot I una revistaimportantís - d’una redacció la de formavapart també Dameson Hom es demana, de vegades, com és que la vida és tan injusta que per- injustavegades,que tan de és demana, vida es la Hom comque és Manuel Ferrer, Borges ylaNada,p. 94. origen del riure, escorcolla el rastre de la comicitat en les cultures Fou premiat diverses vegades als Jocs Florals que es feien a feien es que Florals Jocs als vegades diverses premiat Fou artistes argentins, entre els quals cal citar Alberto Lagos, Ho- Lagos, Alberto citar cal quals els entre argentins, artistes exposicions i editor de llibres d’ llibres de editor i exposicions 110 entre els quals hi ha, a banda de Borges, escriptors com estil i trajectòria dels principals dibuixants d’ dibuixants principals dels trajectòria i estil època. art, que fou secretari artís- secretari fou que art, Los Anales de Buenos Ai- , i també i Nación, La Humorismo, arte e Humorismo,arte arreu del arreu aques- Res- art, ARF El músic Pau Casals. 1957 175

ANDREU DAMESON GENI DE LA CARICATURA 176

ANDREU DAMESON Jackson. Universal per al dibuixos realitzats treballant en un dels Andreu Dameson 1960 RDF Diccionario Hispánico de l’editorial BECKS-MALORNY, Ulrike. BENZEKRY I FORTUNY,Albert. I BENZEKRY G. Bernardo BARROS, BAYARD,Émile. AVELOT,Henri. María. Patricia ARTUNDO, Les annéesCaran d’Ache. Angoulême:MuséedelaBandeDessinée, 1998. Analecta d’història garriguenca,núm.6,abril1998. GrafismesAmador Garrell. . Granollers: Museude Granollers, 2001. ALEXANDRE, Arsène. Monografies Bibliografia DELORME, Hugues. DAMESON,Andreu. CHAMPFLEURY. Histoire delacaricature moderne.Paris: E.Dentu,1885. CASTILLO, Montserrat. Víctor.CASTELLS, Jaume. CAPDEVILA, mar. Köln: Taschen, 2002. América. naciones. Otras Inglaterra. ve, 1913. ris: HenriLaurens, 1932. gentina 1900-1950. Rosario: Beatriz Viterbo, 2008. ries Réunies, 1892. particular deMiquelPortavella). (Arxiu 1950. de dècada la a escrit caricatura, la i l’humorisme sobre grafiat 1939. Barcelona: Barcanova, 1997. tic, 1986. La Vanguardia, 1936-1938. Barcelona: Dux,2007. 1994. Vol. 1:1901-1926. Vol. 2:1927-1939. Traité pratique de la caricature et du dessin humoristique. dessin du et caricature la Traitéde pratique . Paris: Libraire Ch. Delagra- Ch. Libraire Paris: caricaturistes. les et caricature La Breoa Pòr- Barcelona: independència . la per d’Amèrica Catalans L . Textcaricatura. la de historiamecano- e arte Humorismo, ’ humour contemporain. Sem Bagaria. La guerra no fa riure. Caricatures antifeixistes a antifeixistes Caricatures riure. fa no guerra La Bagaria. L’art du rire et de la caricature. Paris: Librairies Imprime - Grans il·lustradors catalans del llibre per a infants. 1905- La caricatura contemporánea caricatura La James Ensor. 1860-1949. Las máscaras, la muerte y el Arte en revistas. Publicaciones culturales en la Ar- la en culturales Publicaciones revistas. en Arte La Garriga dia a dia. a dia Garriga La Madrid: América, 1918. América, Madrid: . Paris: Le Brun & Mictasol, 1938. . Italia. España. Portugal. Portugal. España. Italia. La Garriga. Ajuntament, Garriga. La Pa- 177

ANDREU DAMESON GENI DE LA CARICATURA 178

ANDREU DAMESON GENI DE LA CARICATURA NDRS, Chris. SNODGRASS, SATUÉ, Enric. ÁCE VGL Ja Miguel. Juan VIGIL, SÁNCHEZ SACS,Joan. ROCAMORA, Joan. Catalunya a d’art individuals d’exposicions Repertori RAS. RTE, Maria. PRATHER, Elena. PONIATOWSKA, Picasso’s One-Liners.New York: Artisan,1997. OZ, itr P. Dieter LOTZE, JUNCEDA, Joan. GRAND-CARTERET, John. «Un caricaturiste catalan et Ernst. GOMBRICH, FERRER, Manuel. FERRER, FERRAN TORRAS, Josep. TORRAS, FERRAN FERNÁNDEZ, Ana María. Ana FERNÁNDEZ, SIE, rnec TESRA, on Manuel. Joan TRESSERRAS, Francesc, ESPINET, un a Contribució d’Amèrica. catalans dels Diccionari Grotesque. New York: Oxford University Press, 1995. sans 1830-1930. Barcelona: AltaFulla,1985. mundial. 1914-1931 . Madrid:Libris,2003. 1931. res. Barcelona: Curial,1991. talans, 1999. Ca- d’Estudis Institut Barcelona: 1938). l’any a (fins México: Alameda,1955. hington ofArt,1998. DC:National Gallery mundos. México: Era, 2004. Stuttgart; Zurich:Belser, 1982. celona: Institut Català delesArtsdelLlibre, 1936. celona: Detouche, 1918. Apa, A: espagnole». caricature la don, 1962. Psychology of pictorial representation. Books, 1971. lins deRei: Estil, 1917? versidad deOviedo, 1997. Uni - Oviedo: 1880-1930. Aires Buenos en española 1939. Bellaterra: UAB, 1999. Catalunya,1888- a masses de societat la de gènesi lunya, 1992. GeneralitatCatalunya.de Cata- i ComissióAmèrica Barcelona: temàtic. i toponímic biogràfic, inventari aiauei. era e a aiaua personal. caricatura la de Teoría Caricatugenia. . Barcelona: Barcino,Barcelona:caricatura . la L’artde El llibre dels anuncis. El temps dels arte- Assaig sobre l’humorisme gràfic. . Londres: TamesisLondres: Nada. la y Borges Was- 1898-1976. Calder Alexander ihl Busch. Wilhelm El Casal de Catalunya a Buenos Ai- r ad luin A td i the in study A Illusion: and Art ury erse, ad o the of dandy Beardsley, Aubrey iul oarba. ia y Vida Covarrubias. Miguel Arteemigración:y pinturala . Mo - artística. caricatura La a sea Ilustración Esfera. La ee ud Werk. und Leben . Bar - Kameraden. London: Phai Bar- La - WICK REAVES, Wendy. REAVES, WICK Josep. SOLER, Sílvia; VILARRASA, SOLO. DACHS,I SOLÀ Lluís. Lluís. DACHS, I SOLÀ 1998. rica ment, 1998. Ajunta- Garriga: La Dameson. Andreu sobre sició Aedis, 2004. Vichy: 2000. l’an à Daumier de France En pports. lona: Bruguera, 1969. Catalunya (1865-2005)Barcelona: Duxelm, 2005. . Washington DC: Smithsonian Institution, Institution, Smithsonian DC: Washington . Plus de 5.000 dessinateurs de presse & 600 su- L’Esquella de la Torratxala L’Esquellade Barce. - La caricatura política i social a social i política caricatura La Celebrity Caricature in Ame in Caricature Celebrity Catàleg de l’expode - Catàleg - OTOA Facs. E coo u gnr genuí gènere un cromo, «El Francesc. FONTBONA, FIGUERES BASSET, Josep. «Andreu Dameson». «Exposició Dameson». «Exposició Dameson». «Exposició Jazz-Club». al exposició «Una Paris». a «Dameson metge». del mula «La Andreu. DAMESON, DAMESON, Andreu. «Definició de la caricatura». de «Definició Andreu. DAMESON, «D’ «El Congost». CASTELLS,Víctor. l’exilia «Morts AndreuDame- (34). (1896-1980), Massana Serra «Josep Jordi. ARTIGAS, «Andreu Damesón, fill predilecte de la Garriga». la de predilecte fill Damesón, «Andreu «Andreu Dameson». ABC. Edición deAndalucía,4març de1933, p.24. i capítols demonografies Articles dediarisirevistes GARRIGA i ANDREU, Joan. «Andreu Dameson i Aspa. i «AndreuDameson Joan. ANDREU, i GARRIGA a Soto i Garrell «Amador Joan. ANDREU, i GARRIGA Butlletímunicipal,novembreEl Garric. del2010. predilecte fill «Dameson, SOTO, Amador. i GARRELL octubre 192-193, núms. Garriga, la de Setmanari . Gar de les acaballes del segle manitat, 8dejuliol1932, p. 5. de 1926, p. 6. tembre de1925, p. 9. de desembre de1936, p.9. bre de1925, p. 6. ment, núm.399, octubre 1949, p. 6468-6469. Gralla, núm.269, 29d’agost de1926, p. 7. 1930, p. 3. son». Avui, 6dejuliol1977. Cinematògraf, 2aèpoca,núm.3,2001, p. 175-208. República». la de l’època a catalana l’animació de l’entorn i publicitari, d’animació cinema del pioner Gralla, núm.590, 5demarç de1933, p. 3. bre de1928, p. 3. Dibuixant, pintor i periodista». A: Andreu, Miquel... Andreu, A: periodista». i pintor Dibuixant, través delsseusescrits». Lauro, 2001. 19 degener1996. Garriga». la de de 2010. 1988, p. 69-74. ací i d’ i ací allà». La Gralla , núm. 476, 1 de novembrede de 476, 1 núm. Gralla, La . Edició del VallèsOriental, del Edició Nou. 9 El , núm. 228, 8 de novem- de 8 228, núm. Gralla, La La Gralla, núm. 386, 23 de desem- , núm. 211, 28 de juny de 1925, p. 4. , núm. 221, 20 de se- de 20 221, núm. Gralla , La , núm. 267, 8 d’agost 267,8 núm. Gralla, La xix , núm. 776, 27 776, núm. Gralla, La » Serra d’Or, núm. 349, Ressorgi- La Hu- La La Última Hora, [BuenosAires], 9defebrer de1928. dibuixant». Dameson, «Andreu Lluís. DACHS, I SOLÀ «El senyor Macià assistí a l’homenatge dedicat a l’artis - PUIG, Vicenç. «El caricaturista Andreu Damesón». PLÀCID.«Petitescròniques». carica- MALAGÓN,la PELÁEZ «HistoriaEnrique.J.de Damesón». «Andreu Josep. MACAYA, i MIQUEL redolins». de auques «Les Apel·les. MESTRES, MASÓ, Helena. «Dameson, talent desacomplexat». MAS, Josep. «La Contraportada: Javier Dameson». artista».un a «Homenaje reconsideration». a Garretto: «PaoloSteven. HELLER, homenat- un prepara Garriga «La GINESTA,Susanna. L’Avenç, núm.7-8, agost-setembre 1978, p. 63-66. de març de 1933, p. 11. Garriga». la a Dameson, Andreu ta 1931, p. 16-17. nya.Revista d’informació expansiói catalana maig de1924, p. 6. es>

ANDREU DAMESON GENI DE LA CARICATURA ANDREU Andreu Dameson i Aspa (La Garriga, 1897 - Buenos Aires, 1968) personatge inquiet i seductor, va viure a cavall de la Catalunya natal i l’Argentina d’adopció, deixant en DAMESON ambdós països una memorable petjada tant professional com vital. El seu compromís d’esquerres, republicà i catalanista el portaren a un exili del que GENI DE LA no pogué tornar ja mai més i ha estat la causa de l’injustificat oblit de la seva impor- CARICATURA tant obra, al qual aquest llibre vol posar-hi fi. Dameson, dibuixant, pintor, il·lustrador, periodista, escriptor... es definia, per da- munt de tot, com a caricaturista. Sens dubte, en fou un dels millors del segle xx.

LLUÍS SOLÀ I DACHS JAUME CAPDEVILA

Lluís Solà i Dachs (Barcelona, 1932) Jaume Capdevila i Herrero «Kap» Enginyer tèxtil. Ha estudiat la premsa humorística il·lustrada (Berga, 1974) catalana i ha publicat antologies dels setmanaris més Llicenciat en Belles Arts per la UB. populars. Les seves obres principals són Dibuixant d’humor, il·lustrador L’humor català (3 vols.), El Be Negre (2 vols.), i caricaturista. Ha publicat, Història dels diaris en català, L’humor culer entre d’altres, a La Vanguardia, (amb el dibuixant Cesc), La caricatura política i social a Mundo Deportivo i El Triangle. Catalunya i Papitu i les publicacions erótico-sicalíptiques Ha estudiat destacats ninotaires del seu temps, entre altres. catalans com Lluís Bagaria Ha dirigit i col·laborat en diverses exposicions o Tísner. El 2009 va rebre i ha publicat nombrosos articles en diaris, el Premi Internacional ANDREU DAMESON GENI DE LA CARICATURA ANDREU DAMESON revistes i catàlegs. d’Humor Gat Perich.