Andreu Dameson i Aspa (La Garriga, 1897 - Buenos Aires, 1968) personatge inquiet ANDREU i seductor, va viure a cavall de la Catalunya natal i l’Argentina d’adopció, deixant en DAMESON ambdós països una memorable petjada tant professional com vital. El seu compromís d’esquerres, republicà i catalanista el portaren a un exili del que GENI DE LA no pogué tornar ja mai més i ha estat la causa de l’injustifi cat oblit de la seva impor- CARICATURA tant obra, al qual aquest llibre vol posar-hi fi . Dameson, dibuixant, pintor, il·lustrador, periodista, escriptor... es defi nia, per da- munt de tot, com a caricaturista. Sens dubte, en fou un dels millors del segle XX. LLUÍS SOLÀ I DACHS JAUME CAPDEVILA Lluís Solà i Dachs (Barcelona, 1932) Jaume Capdevila i Herrero «Kap» GENI DE LA CARICATURA Enginyer tèxtil. Ha estudiat la premsa humorística il·lustrada (Berga, 1974) catalana i ha publicat antologies dels setmanaris més Llicenciat en Belles Arts per la UB. populars. Les seves obres principals són Dibuixant d’humor, il·lustrador L’humor català (3 vols.), El Be Negre (2 vols.), i caricaturista. Ha publicat, Història dels diaris en català, L’humor culer entre d’altres, a La Vanguardia, (amb el dibuixant Cesc), La caricatura política i social a Mundo Deportivo i El Triangle. Catalunya i Papitu i les publicacions erótico-sicalíptiques Ha estudiat destacats ninotaires del seu temps, entre altres. catalans com Lluís Bagaria Ha dirigit i col·laborat en diverses exposicions o Tísner. El 2009 va rebre i ha publicat nombrosos articles en diaris, el Premi Internacional ANDREU DAMESON ANDREU DAMESON revistes i catàlegs. d’Humor Gat Perich. Andreu dAmeson geni De LA CARiCATURA Andreu dAmeson geni De LA CARiCATURA LLUÍS SOLÀ i DACHS JAUMe CAPDeViLA BARCeLOnA, JUnY 2011 © LLUÍS SOLÀ I DACHS I JAUME CAPDEVILA © De L’eDiCiÓ FUNDACIÓ JOSEP IRLA I DUXELM www.irla.cat www.duxeditorial.com COORDinACiÓ eDiTORiAL JOSEP VALL DOCUMenTACiÓ gRÀFiCA NATÀLIA LARA ÀNGEL RAMOS FOnTS D’iL·LUSTRACiÓ ABF Albert Benzekry i Fortuny AHCB-H Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona - Hemeroteca AMG Arxiu Municipal de Granollers AMTM Arxiu Montserrat Tarradellas i Macià, Poblet ANC Arxiu Nacional de Catalunya, Sant Cugat del Vallès ARF Albert Roqué i Fíguls BC Biblioteca de Catalunya, Barcelona CCBA Casal de Catalunya, Buenos Aires E9N El 9 Nou, Granollers FJI Fundació Josep Irla, Barcelona FM Fundació Maurí, La Garriga IDB Isabel Dameson i Bachs JAQ Julio Allepuz Querol JCH Jaume Capdevila i Herrero LSD Lluís Solà i Dachs MNAC Museu Nacional d’Art de Catalunya, Barcelona MPS Miquel Portavella i Sauqué RCG Registre Civil de la Garriga RDF Ramon Dameson i Font RST Robert Surroca i Tallaferro SJDP Susana i Jaime Dameson Prieto VCB Víctor Castells i Benosa DiSSenY ORiginAL JORDI VINYETS iMPReSSiÓ Romanyà-VALLS DiPÒSiT LegAL B-20.078-2011 iSBn 978-84-938414-6-1 Són rigorosament prohibides, sense l’autorització escrita dels titulars del copy right, la reproducció total o parcial d’aquesta obra per qualse- vol procediment i suport, incloent-hi la reprografia i el tractament infor- màtic, la distribució d’exemplars mitjançant lloguer o préstec comerci- al, la inclusió total o parcial en bases de dades i la consulta a través de xarxa telemàtica o d’Internet. Les infraccions d’aquests drets estan sot- meses a les sancions establertes per les lleis. Agraïments A Joan Manuel Tresserras, exconseller de Cultura de la Generalitat, que va creure que Andreu Dameson es mereixia una biografia extensa. A Ramon Dameson i Font, que més que col·laborar en tot i per tot, ens ha atès amb franciscana paciència i mai no ha tingut un no per a nosaltres. També al seu germà Valentí i la seva esposa que ens han explicat les seves vivències. A Isabel Dameson i Bachs, per la seva memòria prodigiosa i pels documents que ens ha proporcionat. A Susana i Javier Dameson, néts d’Andreu, que, des d’Argentina ens han en- viat, tot el que han pogut arreplegar del seu avi, després d’haver remenat un GENI DE LA CARICATURA munt d’arxius i de paperassa. També agraïm les vivències que han explicat i la 5 seva cordialitat durant l’estada que van fer a la Garriga el 2010. A Miquel Portavella i el seu fill Jordi, que també ens han ajudat amb docu- mentació diversa. A Sílvia Vilarrasa i Josep Solé, que, amb el treball que van fer el 1998, ens han facilitat molt la feina. A Albert Benzekry i Fortuny i a la Fundació Maurí, que han posat a la nostra ANDREU DAMESON disposició la col·lecció de El Xàfec. A Josep Maria Cadena i a Joan Garriga pels seus consells assenyats. A Víctor Castells, que ens ha explicat els seus records. A Pere Iglesias, nebot de Josep Maurí, que ens ha deixat consultar la corres- pondència d’Andreu Dameson amb el seu oncle. A Mònica Abeledo, de la redacció de El Vigía, i a Javier Aznar Colet, del Cen- tre de Documentació del Museu Marítim de Barcelona, per les seves amables col·laboracions en la recerca dels itineraris marítims. A l’Arxiu Montserrat Tarradellas i Macià, del monestir de Santa Maria de Po- blet, i a la seva directora, Montserrat Catalán, pel seu inestimable ajut en la re- cerca de correspondència entre Josep Tarradellas i Andreu Dameson. Taula de continguts Pròleg Joan Manuel Tresserras......................................................................................9 A. Biografia d’Andreu Dameson lluís solà i Dachs .........................................11 1. El naixement: quatre (o cinc) dates per triar............................................................11 2. La família. Dels Demaison als Dameson.....................................................................15 3. Anys d’infantesa i joventut. L’entremaliat Andreu............................................... 19 4. L’estrena com a dibuixant: El Xàfec.............................................................................23 .................................................................................................. 5. Una etapa per investigar 27 6. Professional del dibuix...................................................................................................... 33 GENI DE LA CARICATURA 7. Segon viatge a Buenos Aires i casament.................................................................37 7 8. Fill predilecte de la Garriga............................................................................................ 43 9. La República i la guerra.................................................................................................... 47 10. La ruta de l’èxode................................................................................................................ 55 11. El camí de l’exili.................................................................................................................... 63 12. Definitivament, Buenos Aires........................................................................................ 67 ........................................................................................................................... 13. Consolidació 75 ANDREU DAMESON 14. Els darrers anys.................................................................................................................... 83 15. Anys d’oblit i reivindicació.............................................................................................. 89 B. Anàlisi de l’obra d’Andreu Dameson JauMe capDevila .............................. 93 16. Andreu Dameson, devot de la caricatura................................................................ 93 17. La formació d’una cultura visual.................................................................................. 97 18. El poder del paper imprès..............................................................................................101 19. Un dibuixant anomenat «Galeno»............................................................................. 105 20. La passió per la línia......................................................................................................... 109 21. Andreu Dameson, dibuixant..........................................................................................115 22. L’evolució de la caricatura.............................................................................................123 23. La psicologia del retrat....................................................................................................127 24. Geni de la caricatura..........................................................................................................131 25. La darrera etapa a l’Argentina......................................................................................173 Bibliografia............................................................................................................................177 1949 Andreu Dameson fent un dibuix del ministre d’Educació argentí, Oscar Ivanissevich. RDF 8 ANDREU DAMESON Pròleg JOAn MAnUeL TReSSeRRAS PROFESSOR D’HISTÒRIA DE LA COMUNICACIÓ DE LA UAB La recuperació de la memòria de l’exili català a Amèrica ha estat molt desi- gual. La viabilitat documental, els contactes amb persones més o menys desta- cades de l’interior, la dimensió política de l’activitat desplegada abans i després de la guerra o, sobretot, haver tornat el anys finals de la dictadura i haver-la so- breviscut, han resultat factors que, sovint, han fet la diferència entre el reco- neixement i l’oblit. En el cas d’Andreu Dameson, el reconeixement del seu talent i el seu atractiu el van acompanyar sempre —així com també la seva pròpia consciència de te- nir-los— i li van permetre