Nom Data El Sac De Gemecs O Cornamusa És Un Instrument De

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Nom Data El Sac De Gemecs O Cornamusa És Un Instrument De

Nom U9 Data El sac de gemecs o cornamusa és un instrument de vent que antigament es tocava molt. Durant el segle XX va passar de moda i va arribar un moment que només es tocava a Mallorca. Actualment hi ha molts músics que el tornen a tocar. Audició: Jota de veremar Als Països Catalans hi ha diversos tipus de cornamusa. Presenten algunes diferències entre si, i també s’anomenen de maneres diferents. SAC DE GEMECS XEREMIES GAITA DE BOT (Principat) (Mallorca) (La Franja) UNITAT 9 | EL SAC DE GEMECS | FITXA 1 REQUETETXEC Nom U9 Data BUFADOR PINYA O BRAGUER SAC O BOT GRALL BORDONS El sac de gemecs és un instrument de vent-fusta. Per tocar, el músic bufa pel bufador i infla el sac, que serveix de magatzem d’aire. Per tal que comenci a sonar, s’ha de prémer el sac amb el braç esquerre. Aleshores, l’aire surt pel grall, que fa la melodia, i pels bordons, que fan unes notes mantingudes d’acompanyament. Hi ha una part de l’instrument que no es veu a primera vista, però que és necessària perquè soni: les canyes. El grall té una canya doble, i cada bordó, una canya simple. Audició: Galop de cortesia Audició: Galop de cortesia (grall sol) Audició: Galop de cortesia (bordons sols) Melodia (grall) Acompanyament (BORDONS) UNITAT 9 | EL SAC DE GEMECS | FITXA 2 REQUETETXEC Nom U9 Data Molt sovint, el sac de gemecs es toca acompanyat d’altres instruments. LA MITJA COBLA (o colla de xeremiers) està formada per ....................... músics. Un toca el ........................................ de ............................, i l’altre el ................. i el ................................. Audició: Per tocar caminant LA COBLA DE TRES QUARTANS està formada per ...................... músics. Un toca el ........................ de ............... ........................, l’altre el ....................... i el ..................., i el tercer toca la tarota. Audició: Bon dia, Elionor LA COBLA DE MINISTRERS està formada per un nombre variable de músics que toquen instruments de vent i de percussió. En poden formar part el ............................. de .........................., el flabiol i el tamborí, la tarota, el fiscorn, el trombó, el tambor i altres. Audició: Els gegantons UNITAT 9 | EL SAC DE GEMECS | FITXA 3 REQUETETXEC Nom U9 Data Audició: Galop de cortesia Activitats d’avaluació Escolta l’audició i fixa’t bé en els instruments que hi sonen. Marca en aquest dibuix els instruments que has sentit: Escriu el nom dels instruments que has marcat (al costat de cada dibuix). Com es diu l’agrupació instrumental que has escoltat? Quants músics hi toquen? Hi ha un instrument que toca sol al començament de l’audició. Quin és? UNITAT 9 | EL SAC DE GEMECS | FITXA 4 REQUETETXEC .

Copy Link

Recommended publications

Compota De Cobla Dossier Didàctic Índex
Compota de Cobla Dossier didàctic Índex 2 Presentació 3 Fitxa artística 4 Objectius i suggeriments didàctics 5,6 Material específic pel treball del concert 7,8 Breus apunts sobre la història de la cobla 9 a 15 Instrumentació 16,17 Discografía 18 Bibliografia i enllaços a Internet 1 Presentació La cobla és una de les formacions instrumentals més representatives de la música tradicional i popular catalana. Déntre els instruments que la configuren trobem instruments tant antics com el flabiol i tant peculiars com el tible o la tenora. El concert que us oferim vol ser una aproximació a aquesta agrupació instrumental. Presentar els diferents instruments, la seva constitució i possibilitats sonores i parlar de la història de la música popular catalana són alguns dels propòsits dáquest espectacle. El conte “Compota de cobla” ens donarà la possibilitat déscoltar els instruments per separat i gaudir del so de la cobla. A més a més, comptem amb una de les cobles de més prestigi del nostre país que seran els encar- regats de fer-nos passar una bona estona de concert: la Cobla Sant Jordi- Ciutat de Barcelona. Així doncs, esperem que el present dossier sigui dínterès. Us recomanem que el fullegeu amb temps i cura. 2 Fitxa artística COBLA SANT JORDI-CIUTAT DE BARCELONA Guió, coordinació i direcció artística: La Botzina Enric Ortí: tenora Josep Antoni Sánchez: tenora Presentador: Toni Cuesta Conte: Joana Moreno i Toni Cuesta Música del conte: Jordi Badia Producció: Cobla Sant Jordi-Ciutat de Barcelona i La Botzina WWW.coblasantjordi.cat 3 Objectius En el disseny de la present proposta de concert vàrem creure necessari assolir els següents objectius didàc tics: - Oferir música en directe a través dúna formació instrumental de mitjà format ( 11 músics) - Procurar que els oients s´ho passin bé gaudint dún concert dáquestes carecterístiques - Iniciar en el coneixement dels diferents instruments que formen part dúna cobla, escoltar el seu so i conèixer les característiques més destacables.
[Show full text]
El Flabiol De Cobla En El Segle Xx1
EL FLABIOL DE COBLA EN EL SEGLE XX1 Jordi León Royo (Barcelona), Pau Orriols Ramon (Vilanova i la Geltrú), amb la coŀlaboració de Josep Vilà Figueras (Cornellà de Llobregat) Jordi León Joaquim Serra, el 1948, va fer un curs d’instrumentació per a cobla, ja que coneixia molt bé les possibilitats tímbriques i sonores dels instruments que formen aquest conjunt. Més tard, l’Obra del Ballet Popular i altres institucions van tenir interès que això es publiqués, i en va sortir el Tractat d’instrumentació per a cobla, aparegut el 1957. Com qualsevol tractat d’instru- mentació, comença descrivint els instruments un per un i, quan parla del flabiol, després d’explicar quina és la seva extensió, la nota més greu, la nota més aguda, que està afinat en FA, que és un instrument transpositor, etc., diu textualment: «el flabiol és un instrument summament imperfecte, no és possible tro- bar-ne originàriament cap model ben afinat, i solament alguns flabiolaires amb bona voluntat, fent retocs als seus instruments, han aconseguit posar-lo en condicions acceptables d’afinació». És cert que, si mirem altres tractats d’orquestració, com pu- guin ser els que en el seu moment van escriure Hector Berlioz o Rimski-Kórsakov, hi trobarem moltes coses referides als instru- ments de la seva època, als instruments del segle xix, que ja no han estat vàlides per als instruments del segle xx i menys per als del xxi. El que vull dir amb això és que aquesta apreciació de Joaquim Serra de cap a 1950 avui dia ha passat de moda.
[Show full text]
La Simfònica De Cobla I Corda De Catalunya
LA SIMFÒNICA DE COBLA I CORDA DE CATALUNYA NINA · CRIS JUANICO · PEP POBLET LA PRINCIPAL DE LA BISBAL JOVE ORQUESTRA DE LES COMARQUES GIRONINES FRANCESC CASSÚ, DIRECTOR 30 DE NOVEMBRE DE 2012 A LES 9 DEL VESPRE AUDITORI DE GIRONA · SALA MONTSALVATGE La facultat de ser creatius, impulsar i estimar la nostra cultura és el que diferencia l’ésser humà de la resta d’éssers vius, i també la clau del nostre progrés com a poble. Tinguem cura de preservar la nostra cultura avui, no sigui que es converteixi en la nostra incultura demà. PRESENTACIÓ PRESENTACIÓN / PRESENTATION Artur Mas President de la Generalitat de Catalunya «La feina ben feta no té fronteres» va ser un eslògan usat per la Generalitat ja fa uns quants anys per promocionar la qualitat del treball i l’excel·lència. Sembla que els amics de METALQUIMIA van fer cas d’aquest lema, i per això avui dia són una de les millors empreses catalanes i una de les punteres a nivell internacional del seu sector. Però el que vull destacar ara és la generositat i el compromís que METALQUIMIA sempre ha tingut amb Catalunya i, especialment, amb la nostra cultura. La creació, l’any 2008, de La Simfònica de Cobla i Corda de Catalunya, que agrupa músics de La Principal de la Bisbal i de la Jove Orquestra de les Comarques Gironines, tutelada per l’Orquestra de Cadaqués, és un bon exemple d’aquest altruisme i de l’encert de la iniciativa. La Simfònica de Cobla i Corda de Catalunya ens presenta enguany el nou treball Llegendes del cinema, que reuneix peces inoblidables de pel·lícules de totes les èpoques.
[Show full text]
Fes Teva La Cultura Popular
Fes teva la cultura popular Programa d’activitats educatives a les Cases de la Festa Arian Botey, La Botzina Arian Botey, 12x11 audició per a cobla Educació primària bcn.cat/ casesdelafesta Índex Presentació 3 Fitxa artística 4 Objectius didàctics 5 Suggeriments didàctics 5 Breus apunts sobre la història de la cobla 6 Instrumentació 7 Discografia 12 Bibliografia 13 Enllaços a internet 13 2 12x11 audició Educació per a cobla primària Presentació La cobla és una de les formacions instrumentals més representatives de la música tradicional i popular catalana. Entre els instruments que la configuren trobem instruments tan antics com el flabiol i tan peculiars com el tible o la tenora. El concert que us oferim vol ser una aproximació a aquesta agrupació instrumental. Alguns dels propòsits de l’espectacle són: presentar els diferents instruments, la seva constitució i possibilitats sonores i parlar de la història de la música popular catalana. Durant la sessió es fa un repertori de concert amb sardanes, danses, peces de concert per a cobla i adaptacions. A més a més, comptem amb una de les cobles de més prestigi del nostre país: la Cobla Sant Jordi- Ciutat de Barcelona. Ells seran els encarregats de fer-nos passar una Arian Botey, La Botzina Arian Botey, bona estona. Així doncs, esperem que el present dossier sigui del vostre interès. Us recomanem que el fullegeu amb temps i cura. 3 12x11 audició Educació per a cobla primària Fitxa artística Cobla Sant Jordi Ciutat de Barcelona Xavier Torrent: flabiol Marc Timón: tible Oriol Gibert: tible Enric Ortí:
[Show full text]
The Secret of the Bagpipes: Controlling the Bag. Techniques, Skill and Musicality
CASSANDRE BALOSSO-BARDIN,a AUGUSTIN ERNOULT,b PATRICIO DE LA CUADRA,c BENOÎT FABRE,b AND ILYA FRANCIOSIb The Secret of the Bagpipes: Controlling the Bag. Techniques, Skill and Musicality. hen interviewed about the technique as the Greek tsampouna or the Tunisian mizwid) to of the bag, bagpipe maker and award- a fully chromatic scale over two octaves (the uilleann winning Galician piper Cristobal Prieto pipes from Ireland and some Northumbrian small- Wsaid that. ‘the handling of the bag is one of the most pipes chanters). Bagpipes in their simplest form are important things. The secret of the bagpipes is how composed of a bag with a blowpipe and a melodic one uses the bag […] You need a lot of coordination: pipe (hereafter referred to as the chanter).2 Other blowing, fingers […] it depends on the arm, the pipes can then be added such as a second melodic pressure of the air. The [finger] technique is much pipe, semi-melodic pipes or drones.3 The blowpipe simpler. Everyone blows all over the place when they is usually, but not always, fitted with a small valve start to play. It’s like a car: you have to think how you in order to prevent the air from leaving the bag. In are going to do all of this at the same time. The use models without this system, the piper uses his/her of the bag is the most important aspect, even more tongue to prevent the air from escaping whilst s/he than the fingers, [or] velocity’.1 breathes in.
[Show full text]
CD DPS1 Compact Disc Booklet
CTP Template: CD_DPS1 COLOURS Compact Disc Booklet: Double Page Spread CYAN MAGENTA Customer: SignumClassics YELLOW Catalogue No. SIGCD069 BLACK Job Title: Esperar SIGCD069 booklet Page Nos. SIGCD006 SIGCD007 SIGCD008 SIGCD009 Music for Philip of Spain Two upon a ground: Jupiter The Fitzwilliam Virginal Book and his four wives Duets and Divisions for two viols SIGCD018 SIGCD020 SIGCD026 Sacred Songs of Sorrow The Queen’s Goodnight Music for Gainsborough SIGCD032 SIGCD041 SIGCD042 SIGCD049 The Sultan and the Phoenix Modus Phantasticus Tallis 9 Harmonia Caelestis www.signumrecords.com www.charivari.co.uk Available through most record stores and at www.signumrecords.com. For more information call +44 (0) 20 8997 4000 CTP Template: CD_DPS1 COLOURS Compact Disc Booklet: Double Page Spread CYAN MAGENTA Customer: SignumClassics YELLOW Catalogue No. SIGCD069 BLACK Job Title: Esperar SIGCD069 booklet Page Nos. ESPERAR SENTIR MORIR Instrumentarium Songs and dances from the Hispanic Baroque Susanne Heinrich a treble viol (M.D. Attwood, 1993) after Henry Jaye (mid 17C) b bass viol (M.D. Attwood, 1999) after anon. 17C English original Kah-Ming Ng c chamber organ (V.Woodstock, 1996) d harpsichord (A. Garlick, 1977) after I. Ruckers 1638 1. Juan Hidalgo (c.1612–1685) / arr. K-M Ng Esperar, sentir, morir [b, c, e] [4.31] Constance Allanic e triple harp (C.H. Hüttel, 2002) after 17C Italian iconography 2. Kah-Ming Ng & Clara Sanabras Quiero, y no saben que quiero [b, e, h] [9.06] Richard Sweeney f 16-course theorbo (K. Jacobsen, 2002) after various 17C Italian models 3. Lucas Ruiz de Ribayaz (b. 1626) Españoletas [e] [4.58] g 6-course lute (A.
[Show full text]
Winter 2017 AR
Published by the American Recorder Society, Vol. LVIII, No. 4 • www.americanrecorder.org winter 2017 Editor’s ______Note ______ ______ ______ ______ Volume LVIII, Number 4 Winter 2017 Features love a good mystery, and read with interest David Lasocki’s article excerpted Juan I and his Flahutes: What really happened fromI his upcoming book—this piece seek- in Medieval Aragón? . 16 recorder in Medieval ing answers about the Aragón By David Lasocki (page 16). While the question of what happened may never be definitively Departments answered, this historical analysis gives us possibilities (and it’s fortunate that research Advertiser Index . 32 was completed before the risks increased even more for travel in modern Catalonia). Compact Disc Reviews . 9 Compact Disc Reviews give us a Two sets of quintets: Seldom Sene and means to hear Spanish music from slightly later, played by Seldom Sene, plus we Flanders Recorder Quartet with Saskia Coolen can enjoy a penultimate CD in the long Education . 13 Flanders Recorder Quar tet collaboration Aldo Abreu is impressed with the proficiency of (page 9). In Music Reviews, there is music to play that is connected to Aragón and to young recorder players in Taiwan others mentioned in this issue (page 26). Numerous studies tout the benefits to Music Reviews. 26 a mature person who plays music, but now Baroque works, plus others by Fulvio Caldini there is a study that outlines measurable benefits for the listener, as well (page 6). As I President’s Message . 3 write these words, it’s Hospice and Palliative ARS President David Podeschi on the Care Month.
[Show full text]
Dulzainas, Gaitas, Grallas Y Tarotas De La España Peninsular
Universidad Internacional de La Rioja Grado en Música Dulzainas, gaitas, grallas y tarotas de la España peninsular. Estudio descriptivo del estándar actual Trabajo fin de grado presentado por: Herminio Cervera Tomàs Director/a: Rafael Martín Castilla Ciudad: Alfarb (València) 18/07/2019 Firmado por: Dulzainas, gaitas, grallas y tarotas de la España peninsular. Estudio descriptivo del estándar actual Dedicatoria Al meu pare, que no ha pogut veure la finalització i el resultat d’aquestos estudis, gràcies pel teu recolzament i per caminar junt a mi en este camí en el que sempre, des del teu silenci expressiu, has estat al meu costat. A ma mare, gràcies per la teua motivació constant, per la tenacitat que m’has transmès al llarg d’aquest temps i per la fortor que has tingut davant dels moments tant difícils que de vegades ens depara aquesta vida, gràcies per estar sempre al meu costat. A Maria, per la paciència que has tingut durant tot aquest temps, perquè sense la teua ajuda, aquesta meta hagués sigut impossible d’assolir, gràcies Mariona pel teu esforç, ajuda diària i per ser com ets. A l’Estel i a la Júlia, les dos perles que tinc i que han crescut durant aquest camí, perdó pel temps que us he robat i que no he pogut estar al vostre costat, ho sent bitxos. Agradecimientos A Rafael Martín, tutor de este Trabajo Fin de Grado, guía firme e incansable profesional y docente dispuesto a ayudarme cada día durante todo este proyecto solucionando dudas y aportando mejoras e ideas que han hecho mejor este trabajo, Rafa, gracias por tu tiempo.
[Show full text]
Catàleg Tradicionàrius 2010
BENVINGUTS AL CAU DEL FOLK! Un bon dia de l’hivern del 1989 vaig descobrir el Tradicionàrius, quan ja anava per la segona edició, i des de llavors no he deixat d’assistir-hi i de participar-hi. Puc dir, doncs, que he vist créixer el festival, l’he vist créixer i multiplicar-se. He vist com els solistes i els grups naixien, evolucionaven i desapareixien entre les parets del C.A.T., i també he vist com es renovava el públic de generació en generació, tot i que molts artistes i espectadors s’han mantingut fidels a la convocatòria des del primer dia. Amb el pas del temps, també he vist com la iniciativa era copiada arreu, com es renovava com- pletament el C.A.T., i com el festival era declarat “d’interès estratègic” per part de la Generalitat. Però el que més m’ha impressionat al llarg de tants d’anys ha estat contemplar com el sector del folk dels Països Catalans es desenvolupava a partir d’aquest aparador que és el Tradicionà- rius, la plaça major, el lloc d’encontre i propagació del nostre patrimoni musical. El combat no ha estat gens fàcil, però sí molt engrescador. Cada edició de la trobada era –és– com una victòria contra tota mena d’elements. I en arribar a la que fa número vint-i-tres, que déu n’hi do, no tan sols cal mirar cap enrere per reconèixer la importància de tota aquesta pe- tita –però en el fons, gran, fins i tot èpica– història, sinó que també cal mirar més enllà, per tal d’esbrinar el futur del sector, per ajudar a conservar un ingent inventari de tradicions i també per contribuir a la seva recreació i promoció.
[Show full text]
"Don Félix Máximo López", Boletín De La Real Academia De Bellas Artes De San Fernando , V, 47 (1885), P
1885 l. Francisco Asenjo BARBIERI. "Don Félix Máximo López", Boletín de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando , v, 47 (1885), p. 195-208. 1887 2. Juan Facundo RIAÑO. Critical and Bibliographical Notes on Early Spanish Music .- London: Bernard Quaritch, 1887. [Incluye reproducciones de las Cantigas de Santa María y del tríptico del Monasterio de Piedra, de 1390, Real Academia de la Historia de Madrid]. 1901 3. Ángel María de BARCIA. Catálogo de los retratos de personajes españoles que se conservan en la Sección de Estampas y de Bellas Artes de la Biblioteca Nacional .- Madrid: Viuda e hijos de M. Tello, 1901. 4. Felipe PEDRELL. Emporio científico e histórico de organografía musical antigua española .- Barcelona: Juan Gili, 1901. 5. Enrique SERRANO FATIGATI. Instrumentos Músicos en las Miniaturas de los Códices Españoles, siglos X al XIII .- Madrid: Real Academia de Bellas Artes de San Fernando, 1901. [Discurso de ingreso en la Real Academia]. 6. José VILLAAMIL Y CASTRO. "Algunas notas acerca de las representaciones de los gaiteros en los monumentos de Galicia", Galicia Histórica , i (1901), p. 33-35. 1903 7. Eduardo ÁLVAREZ CARBALLIDO. "Escultura en Galicia. Los Gaiteros", Galicia Histórica , ii, 12 (noviembre-diciembre 1903), p. 804-807. 8. Edward BÜHLE. Die musikalischen Instrumente in den Miniaturen des frühen Mittelalters. I. Die Blasinstrumente .- Leipzig: Breitkof & Härtel, 1903. Ed. facsímil New York: Georg Olms, 1975. [Estudia miniaturas con instrumentos de viento a través de diversas fuentes, entre ellas las Cantigas de Santa María -Ms. bI2 de El Escorial- y un Beato -Biblioteca Nacional, B 31-, citados a través del libro de Riaño, 1887].
[Show full text]
Quin Model De Músic Tens Al Cap, Quin Professional De La Cobla O Del Món
BÀRBARA ARDANUY - Quin model de músic tens al cap, quin professional de la cobla o del món musical t'inspira en el teu camí? De més petita idealitzava els músics de les cobles més prestigioses, eren una il·lusió del què imaginava que era un músic. Avui, no tinc clar que m’inspiri cap model de músic que hagi conegut. No sé exactament a què em refereixo quan parlo de model de músic, potser per a mi és un tot, una forma de vida, i per aquest motiu no em val cap model dels que he conegut, segueixo el meu camí endavant intentant aprendre dels molt bons intèrprets que admiro i tinc en molta alta estima, i potser algun dia trobaré què és el que m’empeny. - Quina és la teva sortida professional actual? I la desitjada? Actualment estic en una cobla que regalima joventut. Potser no tenim el nivell d’exigència que tenen les millors cobles, però intentem sempre fer-ho el millor que sabem i amb il·lusió, fem pinya quan les coses no ens surten com desitjaríem, no tenim cap pressió que ens faci estar tensos i terriblement concentrats, però gaudim tocant com els que més, sobretot quan hi ha força balladors i sents aquell vincle de festa que t’uneix a ells. Si em preguntessis on desitjaria estar tocant no sé si et sabria respondre. És evident que els concerts i els CDs amb una cobla distingida per les seves interpretacions són com una llaminadura per un músic en formació de grau superior, ho desitges, és la millor recompensa que se’t pot oferir i per això estudies fort.
[Show full text]
Dulzaina, Gaita Y Flauta, Tres Instrumentos Populares
DULZAINA, GAITA Y FLAUTA, TRES INSTRUMENTOS POPULARES Breve estudio introductorio a una colección de ‘Músicas nuevas para instrumentos viejos’ NOTA. Traslado aquí tres breves estudios introductorios a la triple antología de ‘Nuevas músicas para instrumentos viejos’ que he compuesto, con ayuda de la Junta de Castilla y León, para los tres instrumentos melódicos tradicionales más implantados en la tradición de esta Comunidad. Considero que estos textos, a pesar de formar parte de cuadernos de música muy especializados, pueden sin embargo contener noticias y reflexiones que quizás interesen a algunos lectores que, tal como van publicados en su original formato, tendrían difícil acceso o escasa noticia de ellos. (Los cuadernos de las respectivas músicas se publicaron en Zamora, patrocinados por la Junta de Castilla y León, 2009) 1. LA DULZAINA Resumen histórico y geográfico La dulzaina, como sabe cualquiera que se interesa por ella, es un instrumento aerófono de lengüeta doble formado por un tubo cónico de madera a cuyo extremo superior se fija aquélla por medio de una pieza metálica que suele denominarse tudel o tundel. Es la variedad menos evolucionada del antiguo arquetipo traído, se dice, por los árabes, del que se fueron derivando la chirimía, un poco más perfeccionada y variada en tamaños y tesituras, y el oboe, único de los instrumentos de lengüeta doble cuyo sonido logró entrar en la “gran música” debido al refinamiento de su timbre y a sus avanzados mecanismos técnicos de control de alturas. De la chirimía no quedan hoy más que recuerdos de lo que en cierta época fue un instrumento que invadió las catedrales para sustituir o reforzar las voces en la ejecución de las obras polifónicas.
[Show full text]