o Gran Teatre del Liceu Temporada 2007-2008
o Fundacio Gran Teatre del Liceu
Generalitat de Catalunya
POUR FEMME POUR HOMME Ministerio de Cultura Ajuntament de Barcelona Diputaci6 de Barcelona Societat del Gran Teatre del Liceu ANGEL SCHLESSER� Consell de Mecenatge
ESPRIT DE GINGEMBRE
Don Giovanni
Dramrna giocoso en dos actes Llihret de Lorenzo Da Ponte basat en El burlador de Sevilla de Tirso de Molina
i en el Ilibret de Giovanni Bertati per a I'opera de Giuseppe Gazzaniga Don Giovanni Tenorio 0 sia Il conoitato di pietra Musica de Wolfgang Amadeus Mozart
Dimarts, 22 de juliol de 2008, 20.00 h, torn PA Divendres, 25 de juliol de 2008, 20.00 h, torn PE Diumenge, 27 de juliol de 2008, 17.00 h Dimecres, 30 de juliol de 2008, 20.00 h , Index
8 Rep artirnent
12 Resum argumental
46 L:OPERA Don Giovanni 0 la tragedia erotica de MOZ31-t
68 LA DRAMATURGtA No hi ha ni bons ni dolents
100 Biografies 112 Emegistr31llents
118 Cronologia liceista
120 English I Francais
127 Proximes funcions Don Giovanni
Don Giovanni Simon Keenlyside Direcci6 musical Friedrich Haider Direcci6 d'escena Calixto Bieito EI Comanador GUnther Groissbock Escenografia Alfons Flores Vestuari Merce Paloma Donna Anna Angeles Blancas 11·luminaci6 Alan Burrett Drarnaturqia Xavier Zuber Don Otlavio Christoph Strehl Assistent de la direcci6 d'escena Joan Anton Rechi Donna Elvira Veronique Gens Coproducci6 Gran Teatre del Liceu I English National Opera (ENO) I Leporello Kyle Ketelsen Staatsoper de Hannover
Masetlo David Menendez OROUESTRA SIMFONICA I COR DEL GRAN TEATRE DEL LlCEU
Zerlina Juanita Lascarro Direcci6 del Cor Jose Luis Basso
Assistent de la direcci6 musical Fausto Nardi Assistents musicals Mark Hastings, Veronique Werkle, Vanessa Garcia, Conxita Garcia, Jaume Trib6
Concerti no Kostadin Bogdanoski
Sobretitulat Coordinaci6, adaptaci6 Gloria Nogue Manipulaci6 i adaptaci6 al castella Irma Huici
14
Hesum argumental
II elissoluto punito ossia il Don Giovanni es una opera en dos actes de Wolfgang Amadeus Mozart, amb llibret de Lorenzo Da Ponte, que segueix el [amos mite literari i musical de Don Joan a partir d'El burlador de Sevilla de Tirso de Molina (1630) i, mes concretament, del llibret de Giovanni Bertati per a l'opera de Gazzaniga II con vitato eli pietra (1787). S'estrena al Teatre Nacional de Praga el mateix 1787, amb un exit extraordinari. Fou la primera obra de Mozart estrenada al Gran Teatre del Liceu, l'any 1866. L'epitet queporten lapartitura i ellli brei -dramma giocoso-palesa la voluntat defer una obra alegre, dins la linia de l'opera buffa, perc els seus con tinguts dramatics, mes propis de l'opera seria, prenen una tal [orca teatral i musical que la converteixen en molts moments en veritable tragedia. En tot cas, aquesta sintesi extraordinaria constitueix una de les creacions operistiques mes grans i mes perfectes de la historic de l'opera. L'accio te lloc a Sevilla en una epoca indeterminada. Calixto Bieito n 'ha fet una creacio molt personal: ha portat la historia a la nostra epoca i ha dissenyat la figura de Don Giovanni dins un man de deprauacio . .. " l margmacLO. 16 Resum argumental
A CTE I
primera escena explica I'intent de seducci6 de Don "Don Giovanni L.'] el seu Giovanni a Donna Anna, filla del Commendatore, men proclama propi jo amb una violencia tre el seu criat Leporello vigila a I'exterior de la man La que desafia, malgrat si6. La dama intenta desemmascarar l'lntrus i els seus crits que no pugui arribar a el atreuen el pare, que desafia I'agressor. En el duel, Don Gio derrocar-lo, poder de qualsevol forca que vanni fereix mortalment el esca Comanador, pero aconsegueix el transcendeixi L. ,J. sense ser En Anna par reconegut. descobrir el cadaver, Donna Representa, com ha i el seu promes, Don Ottavio, juren venjar-se. comentat Slavoj Zizeck, "1'aparici6 La segona, la protagonitza Donna Elvira, dama espanyola d'una autonomia tan arriba -enamorada i a la recerca de Don que desesperada- radical que no deixa Giovanni, que I'ha seduida i abandonada despres de prorne espai a la clernencia?» GARY TOMLINSON tre-li matrimonio EI seductor la defuig i Leporello Ii explica, par Cant metafisic. Un assaig tint de la lIarga lIista de conquestes del seu amo, la seva obses sobre t'ooere si6 per les dones i el seu caracter poc escrupol6s.
En la tercera escena es narra I'intent de Don Giovanni de seduir la jove i bella Zerlina, a punt de casar-se amb el rustec Masetto. Donna Elvira arriba just a temps d'advertir la inge "La funci6 nua pagesa; I'arribada de Donna Anna i Don Ottavio complica del IIiberti GICA DE LA PRIMERA, QUE EVOCA DES DELS PRIMERS COMPASSOS es la de destruir, la situaci6, en demanar a Donna Elvira ajuda per a la seva ven L'APARICIO TERRORiFICA DEL COMMENDATORE I PRESENTA UNA no la de ser lliure» EI fer ATMOSFERA I [anca. seductor intenta passar per boja Donna Elvira, PIERRE,JEAN JOUVE RELIGIOSA SEPULCRAL, A LA VITALITAT I ALEGRIA DE EI Don Joan de Mozart que ha posat al descobert novament la seva falsedat. Donna LA SEGONA, D'UN GRAN DINAMISME, AMB AL·LUSIONS ALS MOMENTS
Anna reconeix per fi l'assassf del seu pare, pero Don Ottavio MES FESTIUS DE L'OBRA. EL FINAL ENLLAt;:A SENSE SOLUCIO DE
decideix aclarir la veritat abans d'actuar. CONTINUfTAT AMB EL PRIMER NUMERO DE L'OPERA, LA INTRODU Don Giovanni ha organitzat una festa de noces a la qual con ZIONE, PROCEDIMENT QUE GLUCK JA HAVIA UTILITZAT AMPLIAMENT. vida tots els presents amb la intenci6 d'aprofitar la gresca per Aquesta introducci6 ens porta, negra nit, a un jardf davant la finalment hi casa de Donna on el aconseguir Zerlina; acudeixen, emmascarats, Anna, criat de Don Giovanni, Leporello, per Donna Anna, Donna Elvira i Don Ottavio, que presencien l'in sonatge que tot aillarg de l'opera mante el seu caracer buffo, fa tent de possessi6 de Don Giovanni, a pesar de les precaucions guardia mentre I'amo intenta forcar la virtut de la noble dama. de Masetto. Es treuen la mascara i el panic s'apodera del seduc LA FAMOSA ARIA DE LEPORELLO, "NOTTE E GIORNO FATICAR», ES tor, que aconsegueix fugir novament. UN BURLESC I CONTESTATARI RETRAT DE LA VIDA D'UN CRIAT, DE
RITME MONOCORD FINS AL SO DE LES TROMPES QUE ACOMPA
L'OBERTURA S'ARTICULA EN DUES SECCIONS -ANDANTE I MOL TO NYEN LA SEVA COMICA REBEL·LlA "VOGLIO FARE IL GENTILUOMO
ALLEGRO- MOLT CONTRASTADES, QUE VAN DE LA MEDITACIO TRA- E NON VOGLIO PIU SERVIR».
20 Resum argumental
Apareix Don Giovanni perseguit per Donna Anna, que, com «Don Giovanni, el "qio vane cava/liere extre una Furia vol descobrir la identitat de I'home que I'ha disperata, mament Ilicenci6s", ha es en sentir arri intentada violar. Eis fets precipiten, la dama fuig trencat amb tots els bar el seu pare, el Comanador, que treu I'espasa i desafia el llacos. La manca abso luta de vinculaci6 es el seductor. Don Giovanni intenta no cedir ala provocacio, perc) en pressuposit incondi ser acusat de covardia Iluita amb el veil i el fereix mortalment, cional de la seva exis EN UNA ATMOSFERA DE DESOLACIO QUE MARCA L'ORQUESTRA AMB tencia. Sempre esta a destruir els UN FORT DESCENS CROMATIC QUAN LES EXCLAMACIONS FOSQUES pensant ponts que troba al seu DE LES TRES VEUS BAIXES JA HAN CALLAT. pas i rnitjancant la fugi Don Giovanni crida el seu criat, que no cessa de fer sarcas da 0 la disfressa cons tants es resisteix a mes, i fugen, abans que apareguin Donna Anna i Don Ottavio, fixar la seva identitat I'enamorat fidel de la dama, QUE CANTEN UN RECITATIU ACOM EI "Chi son io tu non PANYAT SEGUIT D'UN DUO, cFUGGI, CRUDELE, FUGGI·, EN QUE S'EX saprai" de la introduc PRESSEN TOTA LA DESESPERACIO DE LA FILLA EN DESCOBRIR EL ci6 es el seu lema» STEFAN KUNZE PARE MORT I EL SEU CARAcTER DUR I VENJATIU, I ELS SENTIMENTS -Els abismes de la comedia-. MES TENDRES I LiRICS DE L'ENAMORAT QUE INTENTA EN VA CON Les 6peres de Mozart
SOLAR-LA, TOT ACOMPANYAT D'UNA ORQUESTRA DE GRAN VIO LEN CIA, fins al jurament final de venjar la sang vessada. Un canvi de decorat ens porta a un carm, a la matinada, on Leporello prova de retreure a I'amo la vida disbauxada que porta, intent tallat per la ira de Don Giovanni, que, d'altra banda, men tre planeja una nova conquesta, resta sorpres per la proximitat d'una altra dona (smi pare sentir odor di femmina ... »). Aquesta no es sino Donna Elvira, dama espanyola que el seductor ha abandonat tres dies despres de prometre-li matrimoni, la qual arriba ala recerca de I'home que I'ha burlada DESPRES D'UNA BRILLANT INTRODUCCIO ORQUESTRAL, CANTA UNA AGRESSIVA ARIA
-cAH! QUI MI DICE MAI'-, AMB ARRISCATS SALTS DE LA LiNIA VOCAL,
EN QUE EXPRESSA EL SEU DESESPER I L'OBCECADA VOLUNTAT DE
RECUPERAR EL SEU AMOR, encara que sigui amb violencia Don Giovanni intenta aprofitar la situacio per obtenir una con questa facil, pero s'adona aviat amb horror que es tracta de Donna Elvira i que aquesta I'ha reconegut. En un Ilarg recitatiu, la dama explica la seva seduccio i la seva dissort davant les convencio- Resum argumental 23
«La incapacitat nals excuses de I'amant, que amb la seva habitual deslleialtat d'estimar de Don opta per fugir i deixar-Ia en mans de Leporello. Aquest intenta Giovanni, i per tant amb cinisme i crueltat fer-Ii veure el seu cas no te la rnes d'aprendre, el que condemna a I'infern. minima originalitat 0 .mportancia, que el seu amo es un seduc de La incapacitat tor obsessiu, EN LA FAMosisSIMA ARIA «MADAMINA, IL CATALOGO Leporelio el portara a E OUESTO", UN DELS GRANS MOMENTS DE L'OPERA. AMB UNA ELE un desti rnes suau GANT FORMA DE QUE VOL EVOCAR LA ARISTO perc no menys MINUET, CONDICIO determinant: CRATICA DE L'AMO, I UNA ESCRIPTURA LlTERARIA DE PRIMER sera condemnat a ser ORDRE, Leporello estableix el fabulos nombre de dones que Don un buf6 perpetu» ha sedurt a cada -«". ma ERIC A. PLAUT Giovanni pafs pel qual ha passat in
-Les de Mozart. »- operes Ispagna son gia mille e tre ... i la varietat de femenins Autoritat i rnisoqlnia-. tipus
- Grand Opera. Mirall del -condlcio social, edat, aspecte ffsic ... que Ii poden agradar, amb pensament occidental una feblesa especial, tanmateix, per les noies verges: «rna pas sion predominante e la giovin principiante». EI final es especial ment humiliant per a la desolada Elvira, amb I'insolent «purche porti la gonnella voi sapete quel che fa», VOCALITZAT AM B EM FASI ESPECIAL.
Se'n va Donna Elvira meditant venjanc;:a i apareixen una pare lla de pagesos a punt de casar-se, Masetto i Zerlina, acompa nyats d'un cor de companys QUE CANTEN I DANSEN UNA INGE NUA MELODIA POPULAR, SENSE PRETENSIONS -«GIOVINETTE CHE FATE ALL'AMORE"- AMB L'ACTUACIO SOLISTA DELS NUVIS. L'apari cio de Don Giovanni i Leporello trenca la idfl-lica situacio, ja que el seductor es Ilanc;:a sense pensar-s'ho un instant cap a la nova presa, la ruivia, Amb cordialitat fingida, convida tots els presents a una festa que ofereix al seu palau, on preten emportar-se Zer lina malgrat I'evident malfianc;:a de Masetto, al qual mostra I'es pasa amb agressivitat. LA IRRITACIO DEL RUSTEC S'EXPRESSA EN UNA IRONICA I AGRESSIVA ARIA, «HO CAPITO, SIGNOR, sill, DE MELO DIA REITERATivA I AGRES RETRETS A LA NOlA, la qual s'endevina fascinada per les maneres del noble. Leporello s'endu Masetto a pesar de la resistencia que aquest hi oposa i Don Giovanni inicia I'escena de seduccio de Zerlina, amb un recitatiu en que mostra la facilitat que te el noble d'afa- 24 Resum argumental Resum argumental 25
una i un matrimoni en la I'enamorada lagar noia prometre-li que tranquillitzi "Elvira, ELS SEUS CRITS QUAN FOU AGREDIDA PER UN HOME QUE INI apassionada; I'infidel consciencia, SEGUIT DEL FAMOS DUETTINO «LA CI DAREM LA MANO, CIALMENT CREIA QUE ERA EL SEU PROMES, Don Ottavio mostra, I'ha oblidada pero ella LA MI DIRETE AMB UN BELLisSIM ACOMPANYAMENT MUSICAL SI', al seu la seva docil i en sentir no es dona per torn, personalitat amable, respira CERIMONIOS I ALHORA PLE DE SENSUALITAT, EN EL QUAL LA RESIS vencuda: sempre que la violaci6 no ha estat consumada, abans del relat esferei el rastre de CIA ELS ZERLINA FA PIETA ES seguint qui TEN I ESCRUPOLS DE (< PRO QUE RESTEN CLARES LES DISTINTES PERSONALITATS DELS En una mena d'interludi, Masetto i Zerlina es reconcilien en TAGONISTES, MENTRE L'ORQUESTRA ES LlMITA A PROPORCIONAR una paqina plena de serenitat, abans del brillant finale del pri UN HARMONIC TEL DE FONS, La filla del Comanador i el seu ena mer acte, Eis dos nuvis estan acompanyats de grups de page morat, que busquen aliats per a la seva venjanca, resten sor sos escampats per tot el jardf Eis amargs retrets de Masetlo, entre la seva se sent presos de I'enfrontament I'espanyola, que explica que humiliat de ser enganyat el mateix dia de les noces, i sense amb el seu resten desgracia humiliaci6 cap atenuant, seductor, de moment apagats PER L'ARIA DE ZERLINA «BATTI BATTI, que intenta calmar-Ia en va i la fa passar per boja abans de sor o BEL MASETTO, LA TUA POVERA ZERLINA", ON LA MUSICA LLEU tir darrere d'ella. GERA I HARMONIOSA, SUBRATLLADA PEL VIOLONCEL, ANUNCIA Resten sols Donna Anna i Don Ottavio, i ella s'adona ara, com UNA FELICITAT IDiL'LlCA I ACOMPANYA UNES PARAULES DE SUB I'ha en una revelaci6, que Don Giovanni es l'assassf del pare i qui MISSIO FINGIDA, QUE RATLLEN EL MASOQUISME, La tensi6 es intentada forcar, HO CANTA EN UN BRILLANT RECITATIU, ACOM repren amb l'aparici6 de Don Giovanni, que torba profundament PANYAT D'UNA GRAN VIOLENCIA ORQUESTRAL, QUE REPRODUEIX la noia i torna a inquietar el nuvi. 26 Resum argumental EI primer finale contraposa dues intrigues que tenen Zerlina "Giovanni ho vol tot i rapid: engoleix amb el en el centre de l'accio: d'una part, la festa organitzada per Don mateix barbaro appeti Giovanni amb la finalitat de fer seva la noia amb de i, I'ajuda l.epo to dones, menjar i bon rello, algunes noietes mes: i de I'altra, l'alianca de Donna Anna, vi. Viu I'instant, passa, fa entremaliadures i Don Ottavio i Donna Elvira que volen utilitzar Zerlina com a esquer s'esfuma en la nit, el per fer caure Don Giovanni en delide i castigar-Io. l.'ac flagrant seu regne [...]. Aques cio es fragmenta a partir del punt de vista d'aquests grups de ta febre, aquesta efer personatges, PERO LA MUSICA, BRILLANT I EXPRESSIVA, NO S'IN vescencia, aquesta ardor es propia dels TERROMP I CONSTITUEIX UN DELS MOMENTS CULMINANTS DE nois: "Deixar que l'at L'OBRA. zar i la fascinacio Masetlo decideix amagar-se per comprovar si la fidelitat de gratu'ita dominin l'exis tencia i minimitzar els Zerlina es tan salida com ella diu, amb gran incomoditat d'aquesta, valors estables d'a tem el Don Giovanni dona ordres a servidors que pitjor. quatre quest rnon; que no es que portin tots els presents al Iloc de ball i serveixin refrescos. aquest el cornporta ment de la En veure Zerlina, repren immediatament I'escena de seduccio, joventut?", escriu Daniel Fabre a la descoberta de Masetto crea una nova pero amagat interrup Etudes rurels» cio dels seus desigs, que suporta amb ironia i evident menys ANNIE PARADIS «Don Giovanni vers el noi MENTRE SE SENT AL LLUNY EL PRELUDI DE LA preu i la seva llebre-. CONTRADANSA PROPIA DE LA GENT PAGESA. Mozart i 1'6pera reencantada L'arribada dels tres nobles emmascarats, que parlen dels peril Is que comporta la seva conspiracio, VE MARCADA AVIAT, EN CANVI, PEL so FRAGMENTAT DEL MINUET, DANSA PRO PIA DE LA SEVA JERARQUIA SOCIAL, que sentim des de la finestra oberta des de la qual Leporello convida, en nom del seu amo, les rnascares al ball. ELS VENTS ACOMPANYEN LES VEUS DE LES DUES SOPRANOS I EL TENOR EN ELS SEUS COMENTARIS, A LA MANERA D'UNA SERE NATA. Tots els convidats son, doncs, presents i la festa pot cornen car, Don Giovanni fa servir begudes i dolcos i fa carfcies insi nuants a Zerlina que posen frenetic Masetto, mentre Leporello imita I'amo amb les altres noies. Entren amb solemnitat les tres mascares I EL NOBLE LES REP AMB EL BRINDIS "E APERTO A TUTTI QUANTI, VIVA LA LIBERT A!», CONTESTAT A COR PELS PRESENTS. Aquest brindis pot sorprendre I'espedador d'avui, perc dins el 28 Resum argumental Resum argumental 29 context de I'obra sembla evident que es tracta d'una invitaci6 a ACTE II I'alegria i a la disbauxa, sense, evidentment, cap connotaci6 poll tica. el ball I L'ORQUESTRA FA SENTIR EN PRI «La joventut converteix Leporello dirigeix «EI lliberti, fruit pervers Giovanni, que ara vol seduir la cambrera de Donna Giovanni en un esser MER LLOC UN ARISTOCRATIC MINUET QUE BALLEN DON OTTAVIO I d'un es regim que rnor, a canviar-se els vestits i inconstant, Elvira, obliga Leporello pren capritxos, troba davant de la DONNA ANNA, AL QUAL SE SUMEN AVIAT LA CONTRADANSA, BA per excessiu. Tots els seus la seva personalitat per treure's del davant la dama societat que soscava; Don LLADA PER DON GIOVANNI I ZERLINA, I UNA ALEMANDA, BALLADA trets recorden el precedeix la revolucio noble, cosa que el criat accepta a contracor. Quan esta can moment de la seduc PER LEPORELLO I UN FOR<;AT MASETTO, SEGONS LA CLASSE SOCIAL dels nous valors tant una serenata a la minyona, arriben Masetto i un grup de cio juvenil que unifica DELS PERSONATGES, EN UNA BRILLANT I APARENTMENT CAOTICA morals: el dissolut els sexes [...]. pagesos armats que busquen castigar el seductor. Des de la prepara I'arribada SUPERPOSICIO DE RITMES. Sedu'ides pero tarnbe del fanatic" seva aparenca de Leporello, fingeix unir-se als venjadors, dis Eis crits de Don Giovanni ha a la fora seductores, ferotges, Zerlina, que portat forca PIERRE-JEAN JOUVE persa els homes i castiga ffsicament amb brutalitat el nuvi apassionades i EI Don Joan de Mozart una inflexi6 en I'ambient festiu. de I'escena, marquen drastica abans a embruixadores, Anna, de fugir. Zerlina acudeix consolar el seu promes, Marxen els comencen les corredisses de les rnascares musics, Elvira i Zerlina compar Leporello, encara disfressat d'amo, i Donna Elvira es troben i de Masetlo, enfonsen les alliberar Zerlina, teixen amb Don Gio que portes per apa amb Donna Anna i Don Ottavio, que continuen la seva perse vanni la seva naturale Don amb a la rna i intentant carre les reix Giovanni I'espasa gar iamb Zerlina i Masetto. confessa sa ardent i imprevisible cucio, Acorralat, Leporello a I'acovardit ... Pero els tres culpes (< Es fa de nit, i els dos homes arriben al peu de la finestra de Donna Elvira. Per fer-Ia baixar i que Ii deixi aixf el camp Iliure, CANTA, ESCUDAT PER LEPORELLO, UNA MENA DE SONATA DE BELLA I SENSUAL MELODIA, QUE AMB LA RESPOSTA DE LA DAMA I LES INTERVENCIONS BURLESQUES DEL CRIAT ES CONVERTEIX EN TRIO, a partir de la qual obte, qracies a la seva habilitat i tambe a la inqenuitat incorregible de Donna Elvira, que I'estima de veritat, fer-Ia baixar al carrer. Aleshores, Don Giovanni obliga el criat a emportar-se la dama enganyada i s'inicia una escena cornica i penosa en que un maldestre Leporello vestit de senyor i imitant les maneres de I'amo fuig amb ella. L'arno vestit de criat CANTA ARA UNA POPULAR CANZONETTA "DEH VIENI A LA FINESTRA, 0 MIO TESORO" DE GRAN SIMPLICITAT, 34 Resum argumental Resum argumental 35 AMB SOLO DE MANDOLINA I CORDES EN PIZZICATO. Arriben, pero, «La passio amorosa de «Don Giovanni s'ha de amenacen, juntament amb els dos nobles, malgrat la interven Don Giovanni es sobretot de Masetlo i una colla de amb a la recerca de Don qualificar ci6 amorosa de Donna pagesos, armes, Elvira, que demana per al seu marit. indiscriminada, desideratore: a Don pietat es con Giovanni. reacciona amb davant el i revela la seva i es crea una SITUA Aquest agilitat perill periliosa des del punt Giovanni Ii falta temps Leporello, terroritzat, identitat, de les seves malifetes de vista social i fessa criat del noble pero tan fatigat que per ser un veritable CIO DE CONFUSIO TOTAL QUE LA MUSICA D'AQUESTA SECCIO FINAL violenta. Es una passio seductor» te la intenci6 d'unir-se a ells per a la venjanc;:a. HO EXPRESSA AM B DEL SEXTET RECULL AMB EFICAcIA: ORNAMENTS VIRTuosisTICS que sembla no sorgir GIUSEPPE MODICA VOl QUA EN UNA ARIA BURLESCA I D'ACCIO, «META 01 VADANO», DE DONNA ANNA, ATREVITS JOCS ETC. com a resposta a Kierkegaard i l'estetice CONTRAPUNTisTICS, SEGUIR EL GRUP del Don Giovanni Pastille QUE DECIDEIX L'ESTRATEGIA QUE HA DE ARMAT, alguna cosa externa Decideixen, finalment, i LEPORELLO CANTA ("Giornale di Metaflsica», castigar I'impostor COMENTA CADA sino de la disposlcio AMB L'ORQUESTRA DUCTIL QUE ANTICIPA 0 1995) ARA, AMB LA SEVA HABITUAL ACTITUD COVARDA I MURRIA ALHORA intima envers la PARAULA DEL TEXT DE MANERA MIMETICA. UNA ARIA COMICA I PRECIPITADA PER OBTENIR EL sensualitat del PERDO DELS sortir a buscar Don Aixi aconsegueix fer els homes Giovanni personatqe» OFESOS, «AH PIETA, SIGNORI MIEI», QUE ENLLACA AMB EL MOTIU LIVIA SGUBEN -en realitat a buscar i restar sol amb Masetlo, al qual FI NAL DEL SEXTET, mentre s'acosta a la i des Leporello- EI sublim en Don Giovanni porta aconsegueix facilitat sense tot mos pren les armes amb i I'apallissa pietat, apareixer davant uns adversaris estupefactes. Don Ottavio, con trant una vegada mes la seva condici6 de «burlador» i la seva vencut ara de la culpabilitat de Don Giovanni, agafa protago Surt el i es tenir nisme crueltat. noble, presenta Zerlina, que -malgrat i decideix prendre mesures drastiques per castigar-Io i seva dissort a la el cinisme de donar les culpes de la gelosia surt a denunciar-Io a la .lustlcia Abans, pero, CANTA UNA REFI fa a la situaci6 e via NADA consola el prornes i al·lusions picants (< BLE TENDRA ARIA, «VEDRAI CARINO», INICIADA AMB UNA SICI HEROICA I UNA GRAN TENDRESA VERS DONNA ANNA. QUE ACABA AMB LA REPRESENTACIO DELS BATECS DEL La LIANA I famosa escena del cementiri, presidida per la tomba del a la sensaci6 SEU COR, que deixa I'espectador que aquesta pare Comanador, s'inicia amb I'entrada de Don Giovanni, que ha sal retrobat i viura tat el lla ha I'equilibri felic, petit mur, content de la seva darrera aventura, i que s'in �acci6 es trasllada ara a un pati fosc de la mansi6 de Donna terroga sobre el final de la historia de Donna Elvira i Leporello. acorn Anna, on Leporello, encara disfressat de Don Giovanni, Aquest entra ara, amo i criat es retroben i recomencen els comen panya Donna Elvira, que continua creient que es el seu estimat, taris jocosos del noble sobre la seva capacitat de seducci6. Perc amb l'en i que no sap com treure-se-Ia de sobre. Cornenca ara, Don Giovanni ha depassat qairebe sense adonar-se'n els limits Zerlina i trada de Don Ottavio i Donna Anna i, despres, de Masetlo, de la seva manca d'escrupols i de decencia en haver vingut a un esplendid sextet. EN LA PRIMERA SECCIO SENTIM UNA DONNA torbar el descans dels morts. SE SENT LA VEU ESFERE'fDORA DEL ELVIRA ANGOIXADA I NERVIOSA, AMB LLARGS INTERVALS MELO COMANADOR QUE LI DIU QUE DEIXARA DE RIURE ABANS DE LA DICS, I UN LEPORELLO COVARD QUE BUSCA LA FUGIDA. S'INCOR MATINADA, I EL COMMINA A RESPECTAR LA PAU DELS MORTS. Don POREN DESPRES, DINS L'ESTIL D'OPERA SERIA, INTRODU'fTS PER Giovanni se sent incornode pero rnante la sang freda i busca en QUE INTENTA TIMBALS I TROMPETES, DONNA ANNA I DON OTTAVIO, va una explicaci6 racional, mentre que Leporello esta mort de CALMAR EL DOLOR DE LA SEVA ESTIMADA PER LA MORT Ouan DEBADES por. el criat Ilegeix al marbre funerari d'on surt la veu que intenta es DEL PARE I ACONSEGUIR QUE L'ESTIMI. Leporello fugir tracta de la tomba del Comanador, que espera la seva ven novament, pero el detenen Zerlina i Masetto, que I'increpen i janca, el seductor, pie d'orgull iamb actitud fatxenda decideix I Resum argumental 37 «Leporello, escriva i convidar la seva victirna a sopar. Obliga el terroritzat Leporello a redactor bloqraf, fer formalment la invitaci6 I S'INICIA UN DUO DE TONALITATS FOS picall6s de la lIista, QUES, ,0 STATUA GENTILISSIMA DEL GRAN COMMENDATORE», DOMI socialitza la transgressi6 que NAT PER UNA NEGRA IRONIA PEL CONTRAST DE LA RIDicULA POR el seu condernnara DEL CRIAT I LA CADA VEGADA MES AGRESSIVA ACTITUD DE L'AMO. senyor. Un home que l.'estatua respon a la invitaci6 amb un de la seva testa i final acapara totes les gest una tetrica i a dones, que perverteix ment amb afirmaci6, Don Giovanni surt preparar l'alianca, es un barbar, el sopar. un salvatge, un home Un interludi protagonitzat per Donna Anna i Don Otlavio pro que cal eliminar. La una necessaria entre I'escena anterior i el lectura joiosa, porciona pausa finale. embriagadora, de la Es tracta d'un dialeq entre els dos enamorats CENTRAT PER UN llista es I'eco de la BELLisSIM RECITATIU ACOMPANYAT I UNA ARIA que palesa rnes lectura esglaiadora mai la turmentada relaci6 ella obsessio de la inscripci6 que d'aquesta parella, venjativa gravada nada sempre per la mort del pare i ajornant el casament que el a la de la tomba pedra seu prornes Ii reclama i ell totalment dominat pel fort caracter del Cornanador» de la seva estimada. LA BRILLANT ARIA DE DONNA ANNA «NON MI ANNIE PARADIS «Don Giovanni DIR, BELL'IDOL MIO» ES UN RONDO, FORMA PRO PIA DE L'EXPRES i la seva llebre». Mozart i l'opete reencantada SIO SOLEMNE DE SENTIMENTS COMPLEXOS, EN DUES PARTS, UN LARGHETTO INICIAL EN QUE DECLARA EL SEU AMOR A DON OTTA VIO, EN UN ESTI L CANTABILE, I UN ALLEGRO MaDERA TO QUE S'EN DINSA EN EL SEU PROPI DOLOR, AMB UNA PRESENCIA IMPORTANT DELS INSTRUMENTS DE VENT. EI segon i definitiu finale de l'opera s'estructura en dues parts molt diferenciades: I'escena del SO par a casa de Don Giovanni -que acaba amb la caiguda als inferns del protagonista- i el sex tet dels altres protagonistes, que expressen la seva reacci6 davant la catastrofe. DESPRES D'UNA BRILLANT FANFARA INICIAL, i men tre Leporello serveix menges ivins exquisits a I'amo, sorpres pel «barbaro appetite- que mostra el seductor malgrat l'arnenaca imminent de la visita sobrenatural del Comanador, i-dins la manera rnes convencional de I'estil buffo- menja dissimulada ment les viandes del senyor. Perc despres d'aquest moment de distensi6, ja ens dirigim de manera inexorable al castiq divf del seductor. Entra com una furta Resum argumental 39 «Si Don Giovanni re benvolent Donna Elvira, guiada pel seu amor vers Don Giovanni, I'amor sense presenta i el commina a corregir la seva vida Ilicenciosa. EI noble primer eonsclencla -el desig-, la tracta amb una afectada amabilitat aviat es mostra com Leporello representa el perc i CANTA PRO treball sense conscien es, sarcastic i altiu, la convida a menjar amb ell Ii cia, la cobdicia. Com VOCADORAMENT "VIVAN LE FEMMINE, VIVA IL BUON VI NO", davant que I'objectiu de la la seva i la desolaci6 del criat. La dama surt cobdicia de Leporello desesperaci6 indig TORNA A ENTRAR AMB UN TERRIBLE CRIT ABANS DE es Don Giovanni, ell nada perc mateix sense escru FUGIR DEFINITIVAMENT. DON GIOVANNI ENVIA LEPORELLO A VEURE pols, l'absencia de QUE PASSA, I EL SEU CRIT ENCARA ES MES FORT. Torna terroritzat consciencia en Lepore- ha vist «L'uorn di sasso ... I'uomo tot imitant-Io de 110 produeix un efecte perque bianco», de cornedia, mentre manera grotesca. Se sent trucar a la porta i Leporello es nega la de Don Giovanni que a obrir, cosa que fa el mateix Don Giovanni amb la seva super genera traqedia» bia de ERIC A. PLAUT sempre. «Les operes de Mozart. APAREIX L'ESTATUA DEL COMANADOR, ANUNCIADA PELS TETRICS Autoritat i rnisoqinia». Grand Opera. Mira/! del ACORDS MUSICALS QUE HEM SENTIT A L'INICI, AMB EL RITME SIN occidental pensament COPAT DELS VIOLINS, i s'estableix un conds i decisiu dialeq entre Don Giovanni, que conserva la seva sang freda i ordena inicial ment a Leporello -present i horroritzat durant tota I'escena, en la qual interve amb breus comentaris grotescos- que porti un altre sopar, i el fantasma del Comanador, que porta un missatge des del rnes enlla, AQUEST, AMB UNA CAVERNOSA VEU DE BAIX, CANTA ACOMPANYAT D'UNA MUSICA D'UNA RARESA I FOR<;:A EXPRESSIVA SINGULARS, QUE PUJA I BAIXA EN UNA ESPIRAL SENSE FI, ACOMPANYADA DEL COLOR SEPULCRAL DELS TROMBONS QUE JA HEM SENTIT AL CEMENTIRI. EI noble accepta la desafiant pro posta de I'home de pedra, que I'invita al seu torn a so par amb ell (snon ho timor, verrol»), i quan Ii encaixa la rna com a ferrnanca se sent envait d'un fred tan glacial que I'obliga a fer un crit terri ble, l'unica mostra de feblesa del rebel Don Giovanni. UNA SER I E D'HARMONIES DISSONANTS ACOMPANYEN EL DARRER DUEL, ara metaffsic, entre el Comanador, que el commina encara a pene dir-se, i el seductor, que s'hi nega reiteradament i I'insulta. EI foc envaeix I'escena i el condemnat s'enfonsa a l'abfs infernal MEN TRE SENTIM LA LiNIA CROMATICA DESCENDENT UTILITZADA JA A 42 Resum argumental L'OBERTURA I LES VOCIFERACIONS D'UN COR DE DAMNATS QUE "Per a Don Giovanni i els altres no ES FAN PORTAVEUS DEL CASTIG DIVf, AMB SONORITATS FUNEBRES leporelio existeixen com a indi I ECLESIALS. vidus amb els seus EI sextet de la darrera escena, que es correspon perfectament propis drets. Nemes existeixen en la rnesu amb un final convencional d'una opera buffa, te la mateixa ambi ra que poden satisfer i deixa en la mateixa sensaci6 conferta quitat I'espectador poc les necessitats ble del final de Le nozze di Figaro, consequencia tambe de la d'aquests cercadors mirada ironica del text i la rmisica sobre uns fets en realitat angoi de plaer» ERIC A. PLAUT xants dramatics. A PENES LA MUSICA TERRORfFICA DELS ESPE -Les operes de Mozart. RITS INFERNALS HA CESSAT, ELS HUMANS QUE HAN ACONSEGUIT Autoritat i rnisoqinia». Grand Opera. Mirall del EL TRIOMF DE LA JUSTfCIA I LA SEVA VENJAN<;;A ENTREN ACOM pensament occidental PANYATS D'UNA MUSICA ALEGRE I VITAL DAVANT L'ESCENARI PER OFERIR-NOS UN BRILLANT SEXTET, DE GRAN VIRTUOSISME MUSI CAL, QUE CULMINA EN UNA AMPLIA GAMMA DESCENDENT. Arriben amb els membres de la .Justicia que han de prendre Don Gio vanni, i Leporello s'encarrega d'explicar a tots, de manera sinte tica, sincopada, el terrible final del «dissoluto punito». Eis altres personatges, despres de les inevitables exclamacions de sor presa i terror, s'acomiaden del public explicant el seu futur: Donna Elvira es retira a un convent, Donna Anna posposa un any rnes la reiterada petici6 de matrimoni de Don Otlavio, Zerlina i Masetlo es proposen ser molt telicos, Leporello se'n va a cercar un nou amo. La parodica conclusi6 repeteix, alegrement, «l'antichissima canzone»: «Ouesto e il fin di chi fa mal: e de' perfidi la morte alia vita e sempre uqual». TERESA LLORET i 46 Don Giovanni 0 la tragedia erotica de Mozart Mozart defuig gairebe sempre les classificacions hermetiques. A partir d'Idomeneo (1781), les seves operes no es poden encasellar en els rigids esquemes d'opera seria, buffa 0, fins i tot -en el cas de Don Giovanni-, dramma giocoso. Aquesta es una veritable tragedia erotica. Medardus Thoenert: Gravat en que apareix Luigi Bassi com a Don Giovanni en I'escena de la serenata. Praga, 1 787. Paqina sequent: Johann Heinrich Ramberg: Gravat per a una edici6 de Don Giovanni de 1825. 48 Don Giovanni 0 la erotica de Mozart traqedia Don Giovanni 0 la traqedia erotica de Mozart 49 «"Finch'han dal vino" II; Perque, efedivament, Don Giovanni defuig tota classificacio, i es el moment en que DIS'S'OtUTO especialment, si defuig alguna cosa, es la cornedia I aixo es el os. Don Giovanni reuneix PUN ITO. una veu que pot tractar que segurament devia desconcertar, perque els cannovacci de la o S.I" d'atrapar metafisica les companyies italianes de commedia dell'arte es van fer tips 0, almenys, forcejar-hi. IL D. GrOVANNL de dur a escena, amb un desenfadat i fins i tot gro Era, en les seves Ilenguatge diverses variacions, Iler, la historia del dissolut castigat, seductor de baixa estofa que, una veu que l'opera ha d'enca d'EI burlador de Sevilla de Tirso de Molina (1630), tan tractat d'escenificar al sols amb el Dam Juan de Moliere (1665) havia estat dignificat lIarg de l'epoca i elevat a de metaflsic. EI mateix contemporanla» categoria personatge any que GARY TOMLINSON Mozart estrenava la seva opera a Praga, Giuseppe Gazzaniga Cant metafisic. feia el mateix a Venecia amb el Don Giovanni Tenorio duia Un assaig sabre l'opers que .. � text de Bertati, del qual Da Ponte va treure no poques idees. Perc La in -una '�::�:,liagc' la rnusica de Gazzaniga retornava a I'esperit buffo 0 giocoso que b.�" . � 1.& Poc:Iia � Da Ponte Poet-1 � • 4dY :Ab: nornes I'escena de la davallada als inferns de Don Joan perme dc' Teitli'lmperiali di Viama. IN PIlAGA. tia a seva li(ozzart, rebaixar dramma. Per la banda, el ballet de Gluck (1761) ,. �ea' dl:l'Sic.'Wolfpago di Stl".y>JL , 0 di Cap"""""ccd.,.csco""",,,,,,. _ reduia la vida (i la mort) de Don Joan a mera anecdota i a ritme de fandango, uan, el 29 d'octubre de 1787, el public de Praga va sen «Allo que distingeix el «Ouin es el secret del Si l'opera es una forma sintetica, Mozart i Da Ponte aconse Don Giovanni de Mozart seductor? La musica, tir per primera vegada el Don Giovanni amb text de guiren una sfntesi (0 una summa) de I'esperit de Don Joan de del Figaro i de la Aquesta es la seva Lorenzo Da Ponte i rnusica de Amadeus Mozart, tradicions literaries i musicals Pero anant molt rnes Wolfgang cornedla en general forca, la seva sensua precedents, en I'ambient va un desconcert evident. Q planar �opera es el pathos, el dolor litat, el seu atractiu enlla i posant en practice la dialectica entre vitalisme i derro que impregna fins ales irresistible. Les s'havia encarregat amb motiu de l'exit, un any abans, de Le nozze parau tis me, entre Eros i Thanatos, entre mesura i desmesura, entre ultirnes fibres de la les d'amor no tenen di de les amb Don Gio i i ... Figaro (primera operes que, juntament ateisme, entre dramatic comic , sempre amb el substancia musical de cap valor; nornes pietat predo i vanni Cost fan I'anomenada Da .. veu mini de la narrativitat i les de tutte, configuren «triloqia Ponte»), I'obra importa la que les traqica respedant aristoteliques (i pero els incornodes parametres del dramma giocoso, tal com es STEFAN KUNZE pronuncia, la rnuslca mal convencions unitaries (accio, Iloc i «Els abismes de la cornedia-, vegades interpretades) definia II dissoluto que les fa existir» punito ossia il Don Giovanni, no semblaven Les res de Mozart com en el cas de Le nozze di 0 del futur Cost fan ope ANNIE PARADIS temps): Figaro amb els quallar diversos clfrnaxs que Mozart infringia en la par «Don Giovanni tutte, en Don Giovanni hi ha una unica i centrfpeta accio (Ia pro i la seva llebre». titura. Potser aixo, I'obra es va estrenar a Viena el 1788 vocada Don transcorre en el marc d'una mateixa per quan Mozart i l'opere per Giovanni) que (amb aries afegides, com «Mi tracfi» 0 «Dalla sua pace» i d'altres reencantada ciutat (Sevilla?) i en un temps delimitat (poc rnes de vint-i-qua eliminades, com «II mio tesoro»), I'emperador Josep II, el mateix tre heres). que havia trobat que en Die Entfuhrung aus dem Sereil hi havia massa notes, va creure que Don Giovanni era «una vianda exces Coberta i personatges deillibret de Praga sivament dura de mastegar per als meus vienesos», Rao no li'n de Don Giovanni. faltava, pobre home. Don Giovanni 0 la traqedia erotica de Mozart 51 Eros i Thanatos G=a de T. G=!ier, l.'opera de Mozart esta imbuida d'una intuicio lligada a la mort, 1. .Ein, P. a.:mes por\lIic21 a I.es Bea.ttis de i'()peI2 cia veritable amiga de l'horne», segons la carta que, el rna eix any OIl COOls d'oeuvre Iityques de l'estrena de Don Mozart havia escrit aI seu iIIusares. ?ztis, 1844. Giovanni, pare. _�escena 1. Pero mort no es conciliadora, sino que es terrible en el !useu TealJal ella Scala, aquesia IJi1a. cas de l'opera Mozart no parla, com en el cas del Requiem, a Don Giovanni a la traqedia erotica de Mozart 53 52 Don Giovanni 0 la traqedia erotica de Mozart "Com es possible dir de si mateix, sino a de I'alteritat i no es altra «Lepera es va partir partir aquesta Mozart va i -cal que la dialectica entre dues forces representar que que terribles, representades pel compondre el seu Don ho digui?- Don Comanador i Don Giovanni. Per a Roberto autor de Giovanni? Composi per Brusotti, Giovanni no va ciol. .. Com si fos un pa L'eros, fa morte e if demoniaco nella musica di Mozart, «el don agradar. [...] I que va de pessic compost neix del de la mort. Es la rnes violenta al dir I'emperador? joanisme gust protesta d'ous, farina i sucre! "Aquesta opera es culte de la mort instaurat victoriosament del Una creacio espiritual despres Cinque divina, tal vegada rnes de es, tant pel que fa als cento i del Seicento», Correcte, tot i que Don Joan fa tant la bella que Figaro, pero details com al no es vianda ales conjunt, vida com de la mort el seu motor existencial. per una cosa penetrada dents dels meus Ja a de I'obertura, Mozart va escriure la nit abans de d'un sol esperit, d'un partir que vienesos". Vaig explicar sol de l'halit a i en la fa servir el model fran moviment, I'estrena de l'opera Praga qual a Mozart aquestes d'una sola vida, de ces (andante i mofto se superposen dos temes clars: paraules; em va allegro), manera que la va amb tota qui i dio respondre els de I'entrada del Comanador en el segon acte crear no va estar I'esperit serenitat: "Donern-los nisfac sobre la de Don Giovanni. Llum i tene assajant i combinant que plana presencia temps per mastegar peces al seu atribut, bres, vida i mort es donen la rna en aquesta prodigiosa paqina la". No va equivocar-se. sino que actuava sota Seguint els seus marca inexorablement el vindra a continua simfonica, que que el domini de I'esperit consells, vaig procurar cia: I'assassinat del Comanador de defensar la seva filla, demoniac del seu geni» despres que l'opera es JOHANN PETER ECKERMANN Donna violada Don el final representes amb Anna, pretesament per Giovanni, qual Converses amb Goethe frequencia, Eis ment travessara amb la seva espasa el pit de l'ancia Aquest rea aplaudiments i en forma endur-se Don pareixera, fantasmaqoric d'estatua, per s'incrementaven en Giovanni als inferns. Es podia cornencar de moltes maneres, pero cada representaclo i fins i tot els vienesos la musica de Mozart imposa un clima de violencia que trenca amb mala dentadura sobtadament les reflexions del pobre i sofert Lepo traqicorniques van trobar, a poe a poe, rello (< musica, veritable motor de I'obra i Ilenguatge artistic que -i en aixo el pensament kierkeqaardia coincideix amb el de Scho pen hauer- es dirigeix diredament als sentits amb una imme diatesa erotica. La rnusica, art del temps, es l'unic capac de tra car el sole de la sensualitat qracies a la seva abstracci6 express iva i significativa. D'altra banda, Kierkegaard tarnbe es fixa en I'arrel de la sen sualitat que coincideix amb Don Giovanni: tots dos s6n fills del cristianisme. La sensualitat es legitima en la nova dodrina reli giosa a partir de la suposada encarnaci6 de Deu en una imatge visible, carnal (Crist). D'altra banda, Don Giovanni es, per al filo sof nordic, «l'encarnacio de la carn 0 la inspiraci6 carnal de I'es perit de la earn», Exade. Des d'aquesta optica, doncs, I'amor de Don Giovanni es sen Gravat de T. Gautier, sual (per mitja de la rnusica) i no pas mental, i d'aqui la seva per J. Janin, P. Charles publicat fruit sensualitat. la sensual i aLes Beeutes de l'Oper« ffdia, precisament d'aquella Perque ou Chefs d'oeuvre liryques tat nornes es illustres. Paris, 1 844. pot materialitzar, segons Kierkegaard, miljancant Acte escena 19. I, la musics i no hi ha dubte que el Don Giovanni de Mozart es un Museu Teatral alia Scala, Mila. home d'impulsos vitals (sensuals) i temporals (musicals). D'aixo 56 Don Giovanni 0 la traqedia erotica de Mozart Don Giovanni 0 la traqedia erotica de Mozart 57 "En Don ve que no s'aturi ni un instant i que vagi a la conquesta d'una i Mozart, ci6, traspassa les fronteres de I'escenari i actua fulminantment Giovanni s'aprofita d'una altra. Aixo, per tant, justifica les seves en els oients de la cfniques paraules: completament, com un partitura. «Chi a una sola verso e io in me e fedele, I'altra crudele; che sento paraslt, del seu servent I la mort? Giovanni Macchia va escriure en el seu tractat Vita, fins al les si stesso sentimento vo'bene a tutte quante: Ie donne, poi che punt que aventure e motte di Don Giovanni que la mort, encarnada en la seves veus es calcolar non san no, il mio buon natural chiamano inqanno». del Coman ad or, «dona a sobtadament i des del confonen i els seus figura l'opera, Per a la seductora de Don Giovanni no rau un to i sinistre. el drama de a fi i Kierkegaard, forca estils musicals es principi, tragic Enllaca principi en els fets, sin6 en les intencions, que el danes vincula amb el devoren» crea de cop una ombra, I'ombra del mort, que I'espectador no JEAN·MAURICE DE MONTREMY I en es dar, es on rau I'efecte seductor, el oblidar: l'estatua ha cornencat a viure en la seva desig. aquest desig, «Magazine Lire» podra imagina qual pot positivar el que molts exegetes del mite de Don Joan (gener de 1991) cio», Per aixo el salt d'octava del «Battitil- desafiant del primer han observat respecte dels seus «fracassos» en escena; en efecte, acte es el mateix que el «Pentitil- del segon, tot i que mig to alt: en totes les obres teatrals, poetiques 0 novel·lesques sobre el del Re (terrenal) al Mi bemoll (celestial). EI Comana burlador, no veiem els triomfs de Don Joan sin6 els seus tra dor viu, doncs, en la imaginaci6 de Don Giovanni, cassos, entesos en clau sexual: poc des pres de seduir alguna que segons I'assagista italia «allibera la seva donzella, sempre apareix un element que impedeix tirar enda energia elementalment i instintiva». En vant la consumaci6 sexual. Pen), Ges el sexe l'unic motor de Don aquest sentit, es molt interessant obser . Joan, 0 be es la vida (i la mort com a contraposici6 vital) el que � var les frases enerqiques, harrnoniques mou el lIibertf? Una aixo amb tota la seva sen subratllades tonalitats el vida, sf, carreqa I< per majors, que r sual, entenent la sensualitat com a vivencia total, faustica, que Ilibertf pronuncia en el dialeg amb l'es- gosa aturar el temps en la contemplaci6 de l'experiencia este tatua (fins al radiant «Hb gia risotto» en «I'aspecte pueril de la tica EI sexe, doncs (no I'erotisme) es el menys interessant Do mentre que sentencia per seva vida sentimental, major), aquesta a en com tonalitats menors. La mateixa davallada Don Joan. 0, tot cas, es tan interessant l'experiencia la lIeugeresa dels seus sobre de lIibertat, la contemplaci6 d'una noia bonica, la seguretat d'una actes [ ... J, la preco als inferns de Don Giovanni representa en certa citat, la urqencia del amorosa, la degustaci6 d'un plat 0 el tast d'un manera un triomf sobre la mateixa mort, perque Don conquesta exquisit geni, la brevetat bon vi. I en hi un triomf Giovanni entra en la seva dimensi6 de aquestes experiencies previes ha dar, mateixa de l'existencia, justa per rnitja I'espectre. perque estan mogudes pel desig. haurien d'explicar-se D'aquf, en part, la traqedia inherent a Don Joan: com la mort, la en el si de la traqedia En tot cas, els suposats triomfs (si es vol, sexuals) de Don Joan seva presencia es eterna i ningu se'n pot alliberar. Potser per rnes gran. Mozart no estan narrats boca de tercers en el cas de de Gravat de Vincenzo ell mateix du el rostre de la mort amb tal com es des per (com, l'opera es enviat a la terra per que ja ell, Gerg Kinninger publicat Mozart, l'aria de Leporello «Madarnina, il catalogo e questo») i estimar, per ser a la partitura d'lI dissoluto pren d'algunes lectures drarnaturqiques del personatge en direc durar, pun ito 0 sia if Don Giovanni, ser creibles 0 no. Pero el es indubtable i acceptat, per tors com el va fer del rostre de Don Giovanni poden que innegable editada per Breitkopf & Joseph Losey, qual perc precisament per Hartel. 1 801 . es que Don Giovanni sedueix i ho fa a del Lipsia, una autentica mascara en l'adaptaci6 cinematografica de l'opera partir, precisament, estimar, per estar Museu Teatral alia Scala, desig, que nornes pot «expressar-se», segons Kierkegaard, mit desbordat d'amor, Mila. mozartiana. Mozart mor com un jancarrt la rnusica, qracles a la seva inherent sensualitat En aquest - infant- sen Don Gio anni seduei els persona ges que J'acompanyen PlERR£cJEAN JOUVE an eseena, pBffi la mUsica e ozarl, que e" icula aquesta sed c- :EJ Do. J= ile Mazar:t Don Giovanni 0 la traqedia erotica de Mozart 59 Una traqedia La traqedia es una forma de narrar, la que origina de fet la cul tura occidental i la que Iliga un heroi al seu destf EI de Don Joan es la seduccio i la mort, I'eros i el tbeneios a que abans hem fet referencia. Aixo es el que legitima el cercle de passions produit pel personatge en l'opera de Mozart: Don Giovanni es omnipre sent i es centrfpet. Fins i tot es un amant del caos, i d'aqul la jux Gravat de T. Gautier, taposicio de tres orquestres, tres balls i tres ritmes diferents en J. Janin, P. Charles publicat festa del acte. del «Viva la libertal» aLes 8eautes de l'Opere la primer Despres (en que, ou Chefs d'oeuvre liryques els Zerlina i Masetlo callen fet de no il/ustres. Paris, 1 844. per cert, paesani pel per Acte II, escena 1 5. tanyer a I'estament social corresponent) ve el Ilibertinatge que Museu Teatral alia Scala, Mila. du al caos desenfrenat amb que acaba I'acte. 60 Don Giovanni 0 la traqedia erotica de Mozart Don Giovanni 0 la traqedia erotica de Mozart 61 «La perfeccio de l'Eros, «Mozart mostra un actua com a reflex del seu essent-ne la consciencia aixi es el Don Giovanni pal-lid amo, plaer obscur a destruir de Mozart [ ... J. Tipus terrenal iamb frases d'una humanitat corprenedora, com el «Qua l'abracada asfixiant del estetic pur i sense cos si da mi fa costei- el mentre Don marbre -per a ell el piangere que criat pronuncia real, les seves Comanador es una Giovanni es burla d'Elvira en el del acte. Ais son una banquet segon conquestes musical al-luci clau la Donna consciencia celestial amb repeticio de I'instant en pobra Elvira, que nant- i es el seu turbu antipodes, que Leporello repassa el seu recitatiu eccessi- lent Don Giovanni qui magistral acompanyat (l' ano d'Anna «Or chi l'onore- i es en clau de flashback que Andre Breton sai que pot Ilegir menan'! rnes tard la de I'intent (nornes un intent?) de violacio de que ha estat victi "bellesa de l'instant?» ma Don Giovanni, concentra en una sola unitat musical una JEAN-MAURICE DE MONTREMY per -Maqazine Lire» «evidencia plastica, quasi rnorbosa», segons paraules de Massi La dionisfaca de Don Giovanni, que hem esmentat (gener de 1 991 ) carreqa ja mo Mila. Donna Anna es recrea en el seu propi drama i per aixo referir-nos a la «Finch'han dal vi no», s'endinsa per jaculatoria el seu passatge en el trio de rnascares del primer acte es en tarnbe en els camins de la seduccio en clau netament musical: coloratura. Perque, desitjant Don Giovanni, el volia d'una mane » la frase esmentada «Vedrai che tu sei ... del trio del ja quella ra no arravatada, violenta. EI volia per a ella. I I'assassinat del segon acte cornenca amb el mateix dibuix melodic que la sere seu pare ha estat la prova evident que Don Joan nomes sedueix, nata «Deh vieni alia finestra», amb de mando acompanyament pero no estima. lina (seduint Elvira, Don Giovanni esta a la seva cam adrecant-se Alguns han acusat Lorenzo Da Ponte d'haver construrt un Ili brera), mentre que el duo «La ci darem la mano- del acte primer bret presumptuos i del tot indigne per a la miisica de Mozart 0 serveix en safata el del la sec joc pervers personatge: primera per a la grandesa del personatge titular. Aixo es del tot injust cia, un andante en 2/4, es aristocratica, dels alti cavalieri, propia perque, a banda de la superacio dels esquemes propis de 1'0- mentre la (< 70 No hi ha ni bons ni dolents «Ouati es busca la moral d'a questa obra, no es troba aneora da en una maxi ma general, sino en eadaseun dels personatges, ates que hi ha massa excessos: un assassinat, una oio lacio, fugida, robatori i Jurt, encobriment i ven janca personal -explica Calixto Bieito-. Davant d'aquests delictes, els petits pecats i les mentides s'esoaeixeri rapidament. Pero precisament aqui es on cal enJoear el treball en aquesta opera, per que aquest es el punt de partida del que s'ano mena bo 0 dolent». 72 No hi ha ni bons ni dolents alixto Bieito, el Don Giovanni del teu muntatge es mes «"Tot allo que ens ve de gust se'ns aviat algu que ho esguerra tot mes que no pas un heroi? agafar resisteix"; tot te una es ho senzillament Ii surt sr, algu que espatlla tot, perque voluntat hostil cal C que aixf, perc no n'es conscient. Tarnbe es un hedonista de la des veneer [. .. ] la vida de truccio, perque I'encanta el moment en que alguna cos a es des I'home es un combat perpetu, no nornes trueix. EI de Don Giovanni es, a personatge I'original espanyol, contra mals abstractes, com sarcastic. Parla una tant comic Ilengua directa, qairebe gro la rniseria 0 I'enuig, lIera; alia no hi ha res de refinat. sino contra els altres homes» ARTHUR SCHOPENHAUER I que vol aquest Don Giovanni, en Mozart? EI amor, les dones i la mort Busca una cosa que es diu veritat, com en la canzonetta del segon acte 0 en la trobada amb Zerlina; potser en troba una cos a semblant, pero alhora potser no la troba; de fet, busca al seu man 0 al nostre una cosa que ja fa temps que no hi es; va d'una futilitat a I'altra; en aixo, es una figura tlpica d'avui. Algu que busca solidesa i continguts en un man totalment superficial. Eis cantants i protagonistes del teu muntatge diuen que sem pre el fas anar a I'extrem (ccto the edge»)", sr, perque Don Giovanni ha de representar un personatge que, com ja he dit, fuig d'aquest man, en reconeixer que no hi ha res que el pugui salvar en aquesta situacio, Aquesta fugida consta d'excessos, moments extrems en que el disso/uto, el disbauxat, creu poder escapar d'aquesta futilitat. Aquesta fugida consti tueix, evidentment, una part important de I'argument d'aquesta opera, perque Don Giovanni comet un delicte assassinant el Comanador -delicte que en aquest muntatge es un accident, amb la qual cos a la situacio s'agreuja. Aquest motiu de la fugida es retroba, pero, en els altres personatges. Per exemple? En Zerlina i Masetto, per exemple. Aquesta parella tarnbe es troba en una mena de fugida. De fet, fugen I'un de I'altre. No hi ha ni bons ni dolents 77 "A excepci6 del Ion resten els aspectes positius de Giovanni, la seva aura, el tots els Comanador, seu jo dominant? personatges es troben Ell fa alia normalment no es fer, no ens deixen fer. en una mena de que pot que relaci6 erotica amb Recordo un amic de la infantesa que feia tot alia que en realitat Giovanni. Don Aquest jo volia fer, perc que no em deixaven fer maio 0 un altre amic no pot exercir cap meu d'avui dia Barcelona que sempre esta envoltat de dones, poder sobre el es molt amable amb elles. A Barcelona hi ha el Port Olirn Comanador, que es perque con sci en cia; els altres pic, un passeig rnarftirn amb nombrosos bars i locals que fan fes sucumbeixen al seu tes els cap de setmana. Hi busco paios que puguin tenir una poder: Elvira pel seu aura i n'he trobat. He vist «herois de la nit» Ili amor, Anna pel seu alxi, que aquests odi, Zerlina pel seu guen sobretot durant el ball, es a dir, flsicament. EI ffsic, en Gio temor; Ottavio i vanni, no funciona doncs com en el marques de Sade, com a Masetto s'uneixen per sino com a en el sentit «cadascu es les seves afinitats, luxuria, demostracio, que perque els llacos de una estrella de l'espectacle». sang son sensibles» SOREN KIERKEGAARD Don com a estrella del Pero sortim de la Les etapes erotioues Giovanni, pop? quan espontenies primera escena, a I'Anna no Ii agrada cap estrella del pop; ni tan sols no el coneix, quan es troben per primer cop. Sf que el coneix, es clar. Com a amic del seu prornes Ottavio, com un home superatractiu, sobretot flsicament; es a dir, en tots els seus moviments i impulsos corporals de ritual masculf. Emmas carat 0 no, I'ha deixat anar amb ella, 0 sigui que el coneix, per que el cos d'ell parla la Ilengua d'ella, al capdavall. I el mite del personatge? EI mite no es pot representar. AI diari «EI Pals», Carmen Posa das deia en un article que avui dia el mite de Don Joan ja ha desaparegut definitivament, a Espanya. l.'heroi de les dones ja ha plegat de fer de model. Perque quan algu reconeix haver seduit una dona rere I'altra, se'l considera un perdonavides i un xerraire patetic, Que es, dones, Don Giovanni? Per a mi, Giovanni es una persona normal i no pas cap Don. Per aixo Ii dic Joanet. Es el trpic paio de barriada que el dissabte a No hi ha ni bons ni dolents 79 la nit va a la ciutat amb la moto per Iligar amb noies. Un exem pie, potser, n'es I'actor Javier Bardem, un actor molt ffsic que dota els seus personatges d'instints. Un obses sexual, un bus cador, algu amb moltfssima energia... De fet, Giovanni presenta moltes facetes. Pero sobretot es aquest poder el que determina el seu personatge. Esta sempre actiu. I Leporello, el seu criat? Es el seu admirador, esta enamorat de Giovanni. La relaci6 dels dos es basa no en la del senyor-criat, sin6 en moltes altres coses. En realitat, es tracta d'una parella d'homes, com Vittorio Gass mann i Jean Louis Trintignant a La scapada de Dino Risi. L'un sempre mira I'altre amb respecte. Perc no d'una manera tendra; es tracta d'una relaci6 que esta marcada per una certa duresa, que no tem la separaci6 i, per aixo, tarnbe aguanta certes coses. L'irnportant en aquesta historia es que Leporello necessita Gio vanni, perque en realitat es feble. Giovanni es l'iinic que ho orga nitza tot. En aquesta versi6 de Don Giovanni no hi ha cap diterencta externa entre les persones, 0 sigui que no hi ha ni nobles ni pagesos. Com ho compenses, aixo? Em centro directament en els conflictes entre els personatges i em miro el drama des d'aquesta perspectiva, es a dir, qui vol a qui i qui parla amb qui i per que. La resta ve sola, sobretot en Da Ponte i Mozart. Aquests factors determinen al capdavailia rela ci6 de poder entre els personatges, perque es sobretot d'aixo que tracta Don Giovanni, d'una jerarquia de poders; aquesta estructura social sempre ha existit. Tant Ilavors com avui dia, un pages es podia posicionar contra I'autoritat, i tarnbe contra un senyor. 80 No hi ha ni bons ni dolents Aixo vol dir que les energies que hi ha entre els personatges, «I'horne nornes viu en el els seus caracters i la seva aura ffsica determinen la jerarquia, present, que fuig sense remissi6 cap al en l'obra? passat i s'abisma en SI, aixo es el que he buscat en aquesta opera. I, en el personatge la mort. Tret de les de Giovanni, al final nornes hi ha un poder, que es el del carisma consequencies que puguin refluir en el que de la seducci6. es present, i que s6n obra dels seus actes Aixi doncs, te una cosa alxi com una lntel-liqencia emocional? i de la seva voluntat, la seva vida d'ahir esta Totalment. Des d'un punt de vista positiu, evidentment. Pero, en completament morta, tarnbe hi ha faceta: la destrucci6. un hedo ell, aquesta altra Es extingida. Per aixo nista de la destrucci6. haurla.de ser indiferent per a la seva ra6 que aquell passat estiques Que vols amb aixo? dir, fet de gaudis 0 de �encanta esplaiar-se, prendre possessi6 i la destrucci6 que com penes» ARTHUR SCHOPENHAUER i destrossar. s6n les escenes decisives d'aquesta porta, Aquestes L'amor, les dones i la mort opera. Giovanni, despres de les seves trobades amb els altres personatges (Donna Anna, Zerlina, Masetto, Donna Elvira, etc.) deixa ferides emocionals que transformen els afectats en cria tures increiblernent afliqides. Don Giovanni es un monstre, en realitat, perque atia les fantasies de qui te davant, per tal de des truir-Ies. En realitat es un director, perque crea la imaginaci6 dels altres. Fins i tot crea el Comanador i, aixl, qairebe es el classic demagog, es realment un feixista, perque el que vol amb aixo es destruir I'altre. Aquest es el centre d'aquesta representaclo de Don Giovanni? Si es vol, sf Pero el destrueix pel desig de crear alguna cosa nova, aixo ho demostra la historia amb Zerlina. Giovanni conti nua sent un buscador. I probablement en certs moments trobi alguna cosa, per defugir de la solitud d'aquesta buidor. Pero aixo, en Mozart, no passa conscientment; encara hi domina la inge nuitat i no es cap estrateqia 84 No hi ha ni bons ni dolents Que volies dir, quan a I'assaig has definit Zerlina i Masetto «La vida de cada home oscil-la com un pendol com una parella amb open doors, portes obertes? entre el dolor i el tedi Trobem la durant el seu casament, i parella per primer cop pri [ ... ]. Eis homes han mer els trobem separats; Zerlina per la seva banda i Masetto per expressat aixo d'una manera molt la seva. Tots dos es diverteixen al seu casament en una festa estranya. Despres d'haver fet de amb els seus amics. S'han casat al a la tarda han men migdia, I'infern el sojorn de jat i al vespre han anat a beure en un bar qualsevol, per acabar tots els turments i de ballant. Justament en aquest moment entra la rnusica Eis dos tots els patiments, que ha quedat per al eel? son personalitats madures i adultes i no pas uns pagesos idio l'avorriment, precisa tes ens i ingenus. AI carnaval del primer finale, de sobte, els retro ment» bem canviats. Mentre tots els altres es diverteixen emmascarats, ARTHUR SCHOPENHAUER L'amor, les dones i la mort Zerlina i MaseHo s'estan alia completament despullats i desco berts. EI que han viscut mentrestant amb les entrades sobtades de Giovanni els ha convertits en un autentic matrimoni, amb tots els problemes d'una relacio moderna: confianc;:a, fidelitat, gelo sia i, sobretot, enyoranc;:a. Sobre Zerlina has dit que en el fons es com Giovanni i que per alxo ell I'ha de maquillar de blanc, com ell mateix. Giovanni ja no Ii ha de fer la cort durant la festa del primer finale. Aixo, ella ho sap tan be com ell. S'abandonen als seus impulsos. EI minuet, el ball, es aquest moment ffsic que ja hem dit, en que I'energia de la seduccio ja fa temps que no es racional, sino que s'ha convertit en una questio corporal i per tant ha d'acabar en un exces, Tot plegat es un joe, una Iluita, en la qual Giovanni porta les regnes. Vols dir en I'intent de violaci6? Intent de violacio, no; accident sexual, en el qual Zerlina repren la consciencia Aixf dones, Zerlina sap en cada moment el que fa? La inqenuitat coqueta de Zerlina es, a hores d'ara, un topic inhe rent al personatge. D'aixo, cal apartar-se'n, perque ja no te a 88 No hi ha ni bons ni dolents veure amb la realitat. De fet, ella es com Giovanni, una seduc «La vida de Don Giovanni no es tora egoista. Necessita l'admiraci6 i l'atenci6 dels homes que desesperaci6: es tota I'envolten, Ii donen la necessaria i fan perque seguretat que aug la forca de la menti la te en ella mateixa. confianca que AI mateix temps sap sensualitat que neix com cal que mantinguin les distancies amb ella. Masetto es el de I'angoixa i Don Giovanni es ell mateix seu problema. Pero ella el necessita, Ii ofereix casa i segu perque aquesta angoixa, retat. Zerlina en realitat es una dona 0 una autentica forta; sigui, que justament equival adversaria de Giovanni en el terreny de la seducci6, perque es al desig demoniac de viure» l'unica que s'hi oposa, a diferencia d'Anna i Elvira. SOREN KIERKEGAARD Les etapes erotiques espontenles Ella guanya ... i tarnbe perd, perque hi ha Masetto. Sf, la gelosia i tossuderia amb que ell es vol venjar d'ella i de Gio vanni fa naufragar definitivament el seu matrimonio De fet, aquesta es una parella que hauria d'haver fet una psicoanalisi, perque han entrat en I'estadi d'una relaci6 antiffsica; es a dir, que ja no tenen relacions sexuals. La seva relaci6 esta en crisi i Zerlina la vol acabar amb Giovanni i qracies a Giovanni, tot i el seu casa ment. Que va ser el primer que vas pensar quan et van demanar que fessis el muntatge de Don Giovanni? Mentre que relaciono Carmen amb la paraula bother (arnoinar se, ocupar-se), Giovanni, per ami, esta relacionat amb la paraula anglesa edge (desprendre's, I'extrem). I quines escenes s6n les rnes decisives, en aquest sentit? Totes les escenes de ventre i est6mac: Ottavio i Anna, el quar tet del primer acte, els dos finals d'acte i I'inici del segon acte amb Leporello i Giovanni. No s'hauria d'assajar cronoloqicament, Eis assaigs serveixen molt rnes per bastir energies entre els per sonatges i situacions, de manera que el desenvolupament de les escenes deixi sorgir, aixf, rniljancant la casualitat, una topogra fia de les emocions i els actors puguin dur una vida propia damunt I'escenari com a personatges. No hi ha ni bans ni dolents 91 Per aixo, dones, no has cornencat directament amb el perso natge de Don Giovanni? No, ami, els altres personatges m'interessen igual, si no mes, perque son el que rnante en vida Giovanni. Amb Giovanni passa que mostra els defedes dels altres; el que es bo, perc potser tarnbe el que es dolent, perque Giovanni funciona en aquesta opera com a mirall dels altres. Parlem de I'altra parella de l'opera: Donna Anna i Don Otta vio. Qui es aquesta Donna Anna, realment? Anna es una persona que es creu la millor. Amb nosaltres es una filla de papa, una nou-rica que potser te una bona feina i passa el cap de setmana en cocteleries qualsevol. De fet, tenfem un model real per a ella. Ella tarnbe esta enamorada de Giovanni, en realitat; perc en la seva nit d'amor descobreix que I'ha enga nyada, es a dir, que en te 0 tenia una altra, Elvira 0 alguna altra, i aixo es converteix en el seu problema. En el futur, no Ii ho podra perdonar, sobretot en relacio amb la mort del seu pare. Per aixo incita Ottavio, sf, el provoca precisament perque la vengi. En Mozart i Da Ponte, aquesta nit amb I'Anna, Giovanni porta una mascara, perc amb tu, no; per que? La mascara es aquf la mentida, la neqliqencia amb que Giovanni es Iliura a Anna; pel que fa a aixo, compleix el que ella espera d'ell. Aquesta historia de I'atac, que mes tard explica a Ottavio, es realment certa, perc ella hi afegeix la mascara per presentar Giovanni com un delinquent i convertir Ottavio en instrument de la seva venjanca. La manera com fa aixo a l'opera te quelcom de melodramatic i comic i es una escena tfpica de cornedia, tal com es coneix en la literatura espanyola. Mentre que Ottavio mira de com prendre, ella, la cortesana secreta de Giovanni, explica qualsevol historia, en que aquell, pero, ni tan sols es pregunta el que ha passat realment. EI que te de ridfcul la situacio i el tea tre que fan els personatges en aquest moment, segur que va fer 92 No hi ha ni bons ni dolents riure el public, aleshores. En aquests moments es manifesta a «Don Joan es un home en una recerca la perfeccio el dramma giocoso. lIiure, permanent, que viu en el present, obiida molt Ottavio es un simple instrument de la venianca de I'esperit de de pressa el passat, I'honradesa i la justlcia? sense preocupar-se del futuro Home Per aixo era corrent entre els homes nobles; a descomptat que d'aventura i accio, viu no sense un autentic, no rnes, combat Aixo passa entre els Don allimit, fins que del d'aquesta opera. Aqul, Ottavio es invisible. Vol fer-se ric i per aixo l'estatua Comanador l'atura» s'acosta a Anna. A d'aixo, se'n diu un Espanya, «braquetada», GERARD DESARTHE algu que vist de fora es bo, perc que per dins esta rosegat per (entrevista a I'actor en el «Magazine Lire», gener la en un monstre sense anima. cobejanca: realitat, de 1991, despres de I'estrena de Don Joan de Moliere al Theatre National A mes del rang social que els uneix, Ottavio tarnbe es un amic de Chaillot de Paris) de Giovanni. sr, surt de la mateixa colla d'amics que es troben durant el temps Iliure per a tota mena de diversions. Es, efectivament, un amic, entre altres. Sempre yam tenir al cap un personatge de la c1asse mitjana-baixa, que, de fet, Iluita amb l'ambicio d'ascendir, per aixo la relacio amb Anna, que fa mesos que suporta. S'han conegut fa uns mesos i ja han tingut una aventura intensa, perc curta; historia nornes per a una sola persona, pero, Despres, l'Anna se n'ha distanciat i justament aquf l'opera recull la historia Aixi dones, ell ja no la podra aconseguir? No. AI contrari. La perdua de Giovanni per a Anna i la seva estra teqia de venjanc;:a fan que en Ottavio es presentin com impul sos rabiosos. Ell fa el paper que s'ha pensat per a ell. Pero no es I'heroi; en aixo, el personatge contraposat al de Giovanni es massa feble, aixo tarnbe es veu musicalment. En la seva situa cio, que el rnostra com a sensible, l'arnoma molt rnes ser I'heroi dels mediocres. Haver de ser sempre el segon? No passa sempre, que el segon ha de fer la feina bruta? 94 No hi ha ni bans ni dalents No hi ha ni bons ni dolents 95 Aquest personatge no es tarnbe un exemple d'aquesta buidor "En el cas de Don Giovanni s'hauria de ja detectada en Giovanni? fer servir l'expressi6 una mescla Mentre que Giovanni reuneix, per aquest motiu, qui "seductor" amb molta mica de totes les forces emotives que sorgeixen dels personat prudencia [ ... J. I no perque Don Giovanni ges, en Ottavio cal veure aquesta buidor com una consequen sigui massa bo, sin6 cia de la seva arnbicio d'ascendir; aixo el seu per comportament, perque ell no esta la seva manera d'actuar es pot endevinar, en realitat. La seva subjecte ales determi nacions [...J. Iluita es guanyar-se el respecte d'Anna, i, aixo, a qualsevol preu! etiques Per ser un seductor Mentre els altres es despullen i es buiden, el per personatges hi ha d'haver sempre de tal manera al final s'ha de tan sonatge de Giovanni creix que una certa reflexi6 i una certa consciencia car cada cop rnes per tal de no esclatar. [...J. Perc aquesta consciencia no esta en la de hi ha l'ex A Alemanya, en relaci6 amb perdua valors, Don Giovanni: ell no pressi6 «socletat de l'ocl», que preten definir la nostra vida sedueix, ell desitja, i aquest desig posseeix social. Giovanni te res a veure amb aquesta societat de I'oci? un efecte seductor. en Giovanni amb una bad La societat de I'oci acaba Don night Gaudeix amb I'esvani shakespeariana. Valors com fidelitat, confianca i veritat son evi ment del desig: tan aviat com aconse dentment presents en aquesta opera, perc al capdavall es posen gueix el gaudi, busca a cruelment. Ouan es busca la moral obra, no prova d'aquesta un nou objecte, i aixi es troba ancorada en una maxima general, sino en cadascun fins a l'inflnlt» excessos: un assassi SOREN KIERKEGAARD ella estima dels personatges, ates que hi ha massa Anna, Giovanni fins al final, fins i tot encara que no Les etapes erotiques nat, una violacio, fugida, robatori i furt, encobriment i venjanca espontenies el pugui ni vulgui salvar. Perque, al capdavall, fracassa amb la personal. Davant d'aquests delictes, els petits pecats i les men seva cornprensio moral. tides s'esvaeixen rapidarnent, Pero precisament aquf es on cal enfocar el treball en aquesta opera, perque aquest es el punt de Potser cal dir alguna cosa dels finals d'aquesta opera. De fet, partida del que s'anomena bo 0 dolent. s6n expressi6 d'un avis col·lectiu i moral adrecats al delin quent. Es Giovanni el dolent i els altres, els bons? AixI, ningu mes creu en Giovanni, perque s'hi reconeixen massa. No hi ha bo ni dolent. Tots els personatges d'aquesta opera son Exacte. Nemes Elvira hi creu, encara. Fins i tot el pod ria haver figures amb interessos i inclinacions. lies situacions en que es troben pogut salvar. AI final s'hi hauria casat; a Burgos. Amb Elvira, m'in comporten els conflictes en que no s'arriba a cap con teressava la fragilitat del personatge. Es la vfctima d'una moral sens. En definitiva, es tracta rnes de punts forts i punts febles, encarcarada i burgesa en la qual, malauradament, creu incondi sobretot dels febles. cionalment; es el personatge rnes sincer de I'obra, al contrari que 96 No hi ha ni bons ni dolents No hi ha ni bons ni dolents 97 Giovanni mostra punts febles? manera de provocar, ha posat tothom en perill, i no nomes ffsi I tant! l.'unic que ell, a diferencia dels altres, els manipula de cament, sino sobretot tambe pslquicament. EI sextet final, sor manera efediva. Te, a banda de la seva intel-liqencia social, ja prenentment, hi va molt be, perque quan diuen que Giovanni ha indicada, una d'emocional. Captiva els personatges pels seus estat dolent, el jutgen i aixo amb aquesta musics festiva. Perque punts febles, aquest es el seu instrument com a sedudor. Tarnbe aquf no es tracta d'un final com en COS! fan tutte, en que el judici musicalment, com a «cantant», se'n surt en forca romanze. Amb sobre el que ha passat evita la caiguda. En Don Giovanni no hi aixo, evidencia moltes coses entre els individus aillats. La seva ha cap judici, al final, nornes restes d'anima. l.'opera no pot, doncs, necessitat i la seva essencia de marginal el converteixen tarnbe acabar amb la victoria dels anomenats bons, sino que el cercle en un mestre de la irnprovisacio, AI final del primer acte, ell domina mes aviat es tanca amb un assassinat -el que queda es la des I'escena des del cornencarnent fins al final. De I'anomenada xam esperacio dels culpables (i de Is innocents) i aquesta buidor angu niosa d'una falsa en panyeria anterior, que per a mi tarnbe es una «venjadoria», s'alli solidaritat amb la qual tothom pensa nornes bera de tot i cornenca a influir en el poder d'irnaqinacio dels seus la seva propia venjanca personal. Amb l'ultirna nota de l'opera, perseguidors. s'acaba el dramma giocoso del que es bo i del que es dolent. ENTREVISTA DE XAVIER ZUBER erotisme i d'una Com es la relaci6 de sensualitat, sexe, banda, A CALIXTO BIEITO i amor i sentiments sincers, de I'altra? Que passa entre els personatges? Tots els personatges estan nomes interessats en la satisfacci6 superficial del desig 0 tarnbe hi ha sentiments profunds? Cal aconseguir un equilibri entre aquests elements, perque tots hi participen des del cornencarnent. Cal fer-los visibles com a contrastos, perque aixo es el que importa ales persones, al cap davall. Les emocions obertes a la IIum del dia aquf volen dir vida, i d'aixo es tracta, aqufl La primera aria de Zerlina, «Bartl, batti», per exemple, comenca en la rabia i acaba en la maxima tendresa. Primer, cal crear escenicarnent aquestes diverses emocions totes i IIavors dotar-ne els personatges; nornes aixi esdevenen juntes . interessants els personatges damunt I'escenari. Per que has triat per al segon finale un altre acabament i no el del judici divf rnitjancant la ma del Comanador? No volia dir al public que Giovanni moria assassinat per la rna de Deu. Deu no mata ningu. Son els altres; es a dir, son mans huma nes, les que donen a Giovanni el cop mortal, perque, amb la seva 100 Biografies FRIEDRICH HAIDER (Direcci6 musical) Nascut a Austria, va estudiar a la Musikhochschule de Viena. Ha tocat ales ope res de Viena, Munic i Dresden. Destaquen les seves direccions d'Otello al Tivoli Fischer-Dieskau. Festival de Copenhaguen, Faust i Roberto Devereux a I'Staatsoper de Munic, Tris Una de las operas mas perfectas en B. Nilsson. M. Arroyo. tan und Isolde a Nica, Salome a Toquio, Der Freischutz a La Fenice de Venecia i P. Schreier. E. Flagello. la estructura mozartiana. Estrenada Macbeth a Verona. Des del seu debut a I'Staatsoper de Viena el 2002 ha estat R. Grist. A. Mariotti. en 1787 en convidat per dirigir, entre d'altres, la funci6 tradicional de tiene momentos regularment Cap d'Any M. Talvela. Praga, de Die Fledermaus. EI 2006 debuta al Metropolitan de Nova York amb Rigoletto. Karl Bfihm. brillantes celebrernente populares. EI seu repertori concertistic se centra en Brahms, Xostak6vitx i Wolf-Ferrari. Des del 2004 es director musical de l'Oviedo Filarmonia. Le presentamos dos excelentes Debuta al Liceu amb La Traviata (1985-86). Ha tornat amb La sonnambula versiones, si desea otra, tarnbien la (1996-97), Beatrice di Tenda, Lohengrin i "Concert Strauss" (1999-2000), encontrara en I puritani (2000-01), Ariadne auf Naxos (2002-03) i Maria Stuarda (2003-04). su espacio de rnusica Mozart de EI Corte Ingles. CALIXTO BIEIlD (Direcci6 d'escena) Director artistic del Teatre Romea, a la seva extensa carrera com a director de teatre DON (Shakespeare, Ibsen, Houellebecq, Brecht, Calder6n de la Barca, Valle-lnclan, Lor � &' ca, Bernhard, Horvarth, Moliere i Rojas, entre altres autors) ha sumat en els ultirns GIOVANNI '0 una activitat d'abast internacional. Des del seu debut el 1996 amb 8 anys operistica • La verbena de la Paloma (Grec, Edimburg), ha dirigit un gran nombre de produccions 1 a Alemanya, Paisos Baixos, Gran Bretanya, Suissa, ltalia i Noruega entre d'altres. Cosi �--_,--- fan tutte (Welsh National Opera), Don Giovanni (ENO, Hannover), La Traviata (Han nover), Manon (Frankfurt), II trovatore (Hannover, Edimburg), Die Entfuhrung aus dem Serail (Komische Oper de Berlin, Bergen), Pagliacci i Cavalleria rusticana (Hanno Macbeth Carlo ver), (Frankfurt), Madama Butterfly (Komische Oper), Don (Basilea), J. Weisser. Jenufa i La Fanciulla del West (Stuttgart), Elektra (Friburg), Der fliegende Hollander A. Pendatchanska. (Stuttgart) i Carmen (Perelada, Maastricht, Dublin). M. Fink. W. Gura. Debuta al Liceu la temporada 2000-01 amb Un ballo in maschera. Hi va tornar M. Bystrom. S. 1m. la temporada 2002-03 amb Don Giovanni i en la 2005-06 amb Wozzeck. N. Borchev. A. Guerzoni. Rene Jacobs. 102 Biografies Biografies 103 ALFONS FLORES (Escenografia) JOSE LUIS BASSO (Direcci6 del Cor) Cofundador, director d'escena i escenoqraf del grup GAT de I'Hospitalet de Llo D'origen italoargenti, va entrar de molt jove com a director del Cor del Teatro bregat, entre els muntatges que ha dirigit destaquen La cabeza del dragon de Valle Argentino de la Plata, fins que el 1989 es va fer carrec del Cor del Teatro Col6n lnclan (1996), L'amant anglesa de Duras (1997), Piazzolla Hora Cero (2002) i l'es de Buenos Aires. Fins al 1994 va col-laborar al Liceu amb els mestres Romano pectacle inaugural del Forum de les Cultures (2004). Col·laborador habitual de Gandolfi i Vittorio Sicuri. Posteriorment va assumir la direcci6 del Cor del Teatro Calixto Bieito, entre els seus ultirns treballs hi ha Don Giovanni (English National San Carlo de Napols, Des de 1996 es el mestre del Cor del Maggio Musicale amb el Opera), Die Fledermaus (Welsh National Opera), Macbeth (Teatre Romea), Manon Fiorentino, qual fa importants gires internacionals i ha guanyat un Premi (Frankfurt), EI barret de copa (Teatre Lliure), La Celestina (Edimburg), Die Enttiib Grammy. Col·labora amb les mes prestigioses batutes del moment: Mehta, Sino Madama rung aus dem Serail (Komische Oper de Berlin), Butterfly (Komische Oper poli, Abbado, Muti, Pretre, Ozawa, Sawallisch, Giulini, Chung, Schreier, De Bur de Berlin) i Macbeth (Frankfurt). Ha estat premiat per La cabeza del dragon, Far gos, Bychkov, Pappano, Oren i Gergiev. Va participar en la inauguraci6 de 1'0- de i en diverses sa y licencia de la reina castiza i Las comedias berberes. per.a Xangai produccions al Teatre Mariinski de Sant Petersburg. Debuta al Liceu la temporada 2000-01 amb Un ballo in maschera. Hi ha tornat Es director del Cor del Gran Teatre del Liceu. amb Don Giovanni (2002-03), Castra Diva (2003-04) i Wozzeck (2005-06). SIMON MERCE PALOMA (Vestuari) KEENLYSIDE (Don Giovanni) Nascut a va Llicenciada en geografia i historia (art) i per l'Escola d'Arts i Tecniques de la Moda, Londres, estudiar zoologia a Cambridge i cant al Royal Northern of des del 1987 ha participat en mes de cinquanta produccions. Col-laboradora College Music de Manchester. Debuta a I'Staatsoper d'Hamburg com a com habitual de Calixto Bieito i Sergi Belbel, ha treballat per a altres, com Ramon te d'Almaviva en Le nozze di Figaro. Des d'aleshores ha actuat a Ginebra, San i Oller. Eis seus dissenys s'han vist per televisi6 i cinema (A los que aman) ha Francisco, Sydney, Toquio, Berlin, Paris, Viena, Munic, luric, Ferrara, La Scala de col·laborat en la majoria de posades en escena d'opera i sarsuela de Bieito: La Mila, Metropolitan de Nova York, Festival de Salzburg, Covent Garden de Lon EI barberillo de II mondo della ... dres i La Monnaie de entre d'altres. Ha els rols verbena de la Paloma, l.evepies, Carmen, luna, Brussel·les, \ interpretat princi Cosl fan tuttte, Don Giovanni, Un ballo in maschera, Die Fledermaus, II trove �I� pals de Hamlet, Pellees et Melisande, Billy Budd, Don Giovanni i Orfeo ed Euri tore i Manon. Nominada als premis Max i Goya, entre els seus ultirns treballs des dice, aixi com Papageno en Die Zauberfl6te, Guglielmo de Cosl fan tutte, leletski Andaluz de Pikovaia Marcello taquen EI rei Lear (Teatre Romea, 2004), Romeo por Julieta (Centro Dama, de La Boheme, Wolfram de Tennheuser, Belcore de Teatro, 2003) i Poe de Dagoll Dagom (2002). de L'elisir d'amore, Prospero en The Tempest i Posa de Don Carlo. Debuta al Liceu amb Tosca (1996-97). Torna amb Un ballo in maschera (2000- Debuta al Liceu la temporada 2003-04 amb Hamlet. Hi va tornar la 2006-07 01), Don Giovanni (2002-03), Castra Diva (2003-04) i Wozzeck (2005-06). amb un recital. ANGELES BLANCAS ALAN BURRETT (ll-lurnlnacio) (Donna Anna) Nascuda a va a Nascut a Londres, va cornencar com a dissenyador al Ballet Bejart fent esce Munic, estudiar l'Escuela Superior de Canto de Madrid amb els seus Debuta com a nografies, vestuaris i il·luminacions per a diverses produccions. Va dissenyar l'es pares. Reina de la Nit al Teatro de la larzuela de Madrid. La a seva carrera I'ha a cenografia, el vestuari i la il·luminaci6 per al «300 aniversari de Moliere» la Come portada cantar per tot el m6n operes com II turco in Italia a Roma i a die Francaise. Va treballar per al Ballet de l'Opera de Paris, la televisi6 francesa Napols, Hamburg; Semiramide Tori i Madrid; II barbiere di Siviglia a Londres a Marin Faliero al Hall i com a director tecnic del Ballet de l'Opera de Li6 abans de tornar Washington; Carnegie de Nova York; L'elisir d'amore al de David Her Teatro Real de Die Fledermaus a com a cap d'il-lurninacio de l'English National Opera. Assistent Madrid; Trieste; Luisa Miller al Covent Gar disse den de Don Giovanni a Bilbao i Idomeneo a sey, va participar, entre d'altres, al musical Miss Saigon. Va continuar Londres; Napols, Ultimament ha National cantat Rusalka i Lucrezia a La a nyant produccions per a la Royal Shakespeare Company, The Royal Borgia Tori, juive Zuric, Maria Stuarda a Zuric, Oviedo a Theatre, Royal Opera Covent Garden i el West End de Londres. Va il·luminar pro i Marsella, Pellees et Melisende Sevilla i The Turn of the Screw a Cre Ravenna i duccions com Carmen i Tosca a Londres, Alemanya, Australia i el Jap6; les obres mona, Brescia, Pavia. Nova York i Londres i Debuta al Liceu amb Giulio Cesare Hi ha tornat completes de Beckett per al Gate Theatre de Dublin, (2000-01). amb Turandot i Macbeth al Burgtheater de Viena. Des del 1994 col-Iabora amb Los Angeles -Hornenatqe a Angeles Gulin» (2004-05), La voix humaine (2006-07) i Luisa Miller Opera. Es professor d'il-lurninacio a la Universitat de California San Diego. (2007-08). Debuta al Liceu amb Don Giovanni (2005-06). 104 Biografies BBVA CHRISTOPH STREHL (Don Ottavio) on va rebre clas Nascut a LUbeck, va estudiar a la Folkwang Universitat d'Essen, tea ses magistrals de Josef Metternich i Norman Shetler. Cantava als principals Zuric. Des d'aleshores ha tres alemanys quan fou contractat per l'Opera de Una Paris cantat a Munic, Dresden, Hamburg, Berlfn, Colonia, DUsseldorf, Frankfurt, interpretacion magistral. (Garnier), Venecia (Teatro Malibran) i al Festival de Salzburg, entre d'altres. Recent ment ha cantat Die Zeuberilote a Reggio Emilia, Ferrara i Baden-Baden el 2005 i al Festival de Viena de 2006, La finta giardiniera a Zuric, Die Entiiihrunq aus com a Tami dem Serail a Ais de Provenca, levgeni Onieguin a Munic i ha debutat no (Die Zeubertiotei al Metropolitan de Nova York. Debuta al Gran Teatre del Liceu. VERONIQUE GENS (Donna Elvira) una les veus Reconeguda com una gran especialista del repertori barroc i de mozartianes, ha treballat amb Abbado, l.anqree, Christie, Minkowski, Chung, Bol ton, Casadessus, Pinnock, Marriner, Janowski i Viotti. Fou elegida Cantant de l'Ordre l'Any 1999 en els Victoires de la Musique i nominada al Chevalier de des Arts et des Lettres 2006. Recentment ha cantat a Dresden, Madrid, Toquio, Premio Mejor Berlfn (Pel!eas et Melisande), Munic (Don Giovanni, La Calis to i La c1emenza Banca Privada de La finta Paris di , Festival de (nova giardiniera), (Alces Tito) Salzburg producci6 de te) i Baden-Baden (Fa/staffJ. Tarnbe ha actuat en concerts i recitals a Amster Espana dam, Dresden, Paris, Salzburg, Lisboa, Londres, Nova York i Festival de Tangle wood. Debuta al Liceu amb un "Concert Mozart" (1999-2000). Hi ha tornat amb Die Patrimonios ha recibido el Zeuberilote (2000-01), Don Giovanni (2002-03) i La c/emenza di Tito (2006-07). BByA prestigioso Premlo EUROMONEY 2008 a la mejor Banca Privada de Espana. GONTHER GROISSBOCK (Comanador) Este .imp�rtante premio supone un reconocimiento a una forma de a va els seus estudis a on fou alumne de Robert Nascut Austria, completar Viena, trabalo exlqente y altamente especializada que nos impulsa a seguir ad Parnassum el cantant Plu Holl, Va guanyar el primer premi de Gradus 2001, mnovando. de I'Staats to (Euridice) a la Kammeroper de Viena. Es membre de la companyia Fernando i cava asesoramiento a traves de nuestros de oper de Viena des del 2002, amb la qual ha cantat Don (Fidelio) Tanto. el. global equipos especialistas, como el inversor nos lier (Die Zeubedlotei, entre d'altres. Tarnbe ha cantat a l'Opera de Zuric Sarastro rigu�oso proceso que aplicamos, han hecho IIegar a 10 mas alto. Ahora, es nuestro (Die Zeubertlotei, Don Fernando (Fidelio), Sparafucile (Rigoletto), el rei (Aida), compromiso continuar en esta linea. Jorg (Stiffelio), el monjo (Don Carlo), Titurel (Parsifal), Publio (La c1emenza di i Zoroastro (Orlando). Ha cantat Heremit (Der Freischutz) al Festival de Salz Tito) Por todo ello, queremos agradecer esta distinci6n a quienes han Fafner burg, Zoroastro (Orlando) ala Bayerische Staatsoper de Munic, (Das confiado en BBVA Patrimonios. Rheingold) al Theatre du Chatelet de Paris i a l'Opera d'Estrasburg i Colline (La Boheme) a l'Opera de Washington. Debuta al Liceu amb Tennhiiuser (2007-08). adelante. BBVA Patrimonios 106 Biografies KYLE KETELSEN (Leporello) Nascut a Clinton (Iowa, Estats Units), es va graduar ales universitats d'iowa i Indiana. Ha cantat el seu repertori als principals teatres nord-americans: Maset to (Don Giovanni) a la Lyric Opera de Chicago, Figaro (Le nozze di Figaro) a la New York City Opera i Opera Pacific, Leporello (Don Giovennii a la Glimmer glass Opera i Michigan Opera Theatre, Escamillo (Carmen) a la Washington National Opera, Opera Theatre of St. Louis, Michigan Opera Theatre, Orlando Opera i Teatro Real de Madrid. Recentment ha cantat Figaro (Le nozze di Figa ro) al Covent Garden de Londres, EI retablo de Maese Pedro amb la Filharrno nica de Los Angeles. Ha debutat a I'Staatsoper d'Hamburg amb els quatre villans de Les contes d'Hoffmann i a Los Angeles Opera com a Leporello (Don Gio vanni). Debuta al Gran Teatre del Liceu. DAVID MENENDEZ (Masetto) Nascut a Castrill6n (Asturies), es diplomat en educaci6 musical per la Universitat d'Oviedo. Va estudiar cant al Conservatori de Valencia, tot obtenint-hi el premi d'honor. Ha guanyat el primer premi del Concurso Permanente de Juventudes Musi cales de Espana (1999). Debuta al Teatro de la Zarzuela de Madrid amb EI jura mento. Tarnbe ha participat en Salome (Palau de la Musics de Valencia), Moses und Aron (Auditori de Barcelona i Festival de Musica de Granada), Andrea Che nier, Maria Stuarda, La rondine, Tancredi, Alcina, II viaggio a Reims i Cos! fan tutte (Opera d'Oviedo) i II viaggio a Reims (Pesaro i Teatro Real de Madrid), entre altres titols. AI Liceu ha cantat en L'occasione fa illadro (2002-03), Cos! fan tutte, Giulio Cesare i Babel 46 (2003-04), La gazzetta (2004-05), Boulevard Solitude (2006- 07) i La Cenerentola (2007-08), a rnes de diverses sessions al Foyer. JUANITA LASCARRO (Zerlina) Nascuda a Colombia, va estudiar biologia a Bogota abans de traslladar-se a Colo de nia per estudiar a la Musikhochschule de Colonia i a l'Opera Studio l'Opera de Colonia. Ha cantat, entre d'altres, Lulu, Manon, Don Giovanni i Agrippina (Opera de Frankfurt), Romeo et Juliette (Staatsoper de Viena i Munic), L'incoro nazione di Poppea (Opernhaus de Zuric), Daphne (Deutsche Oper de Berlin i Nederlandse Opera d'Amsterdam), Le nozze di Figaro (Opera National de Paris), Turandot, La Boheme i La petita guineu astuta (Welsh National Opera), Pellees et Melisande (La Monnaie de Brussel-les), Celos aun del aire matan (Teatro Real de Madrid), La didone (Montpelier), La Boheme (Festival de Klangbogen) i lle lisir d'amore i Carmen (Teatro Col6n de Bogota). Debuta al Liceu la temporada 2006-07 amb Boulevard Solitude. 108 Biografies 109 ORQUESTRA SIMFONICA DEL GRAN TEATRE DEL LlCEU ORQUESTRA VIOLONCEL TROMPA * SIMFONICA DEL Peter THIEMANN Arturo NOGUES * GRAN TEATRE DElLICEU Adam GLUBINSKI EI primer director titular de l'Orquestra Sirnfonica del Gran Teatre del Liceu fou Enrique MARTINEZ Rafael SALA Maria Obiols. En la seva lIarga historia ha estat dirigida per batutes convidades, Concertina Manuel STACEY TROMPETA com ara Antal Karl Franco Manuel de Albert Coates, Dorati, Elmendorff, Faccio, * Kostadin BOGDANOSKI M. Eulalia VALERO Francese COLOMINA Falla, Aleksandr Glazunov, Josef Keilberth, Erich Kleiber, Otto Klemperer, Hans Angel VIDAL Knappertsbusch, Franz Konwitschny, Clemens Krauss, Joan Lamote de Grignon, viou I CONTRABAIX * * Joan Marien, Jaume Pahissa, Ottorino Respighi, Josep Sabater, Max von Schi Olga ALESHINSKI Tomas ALMIRALL TROMBO llings, Georges Sebastian, Richard Strauss, Igor Stravinsky, Hans Swarowsky, Margaret BONHAM Josep OUER Francese SANCHEZ * Arturo Toscanini, Antonino Votto i Bruno Waiter; i darrerament Michael Boder, Birgit EULER Jaume ALBORS Lluis BELLVER Piotr JECZMYK Francese * Sylvain Cambreling, Rafael Fruhbeck de Burgos, Jesus Lopez Cobos, Riccardo LOZANO Detlef HILLBRICHT Oksana SOLOVIEVA Muti, Vaclav Neumann, Josep Pons, Antoni Ros-Marba, Peter Schneider i Silvio Renata TANOLLARI FLAUTA MANDOLINA directors titulars de la forrnacio han estat M. Uwe Varviso. Eis Eugenio Marco, * Yana TSANOVA Joan R E NART Rafael SALA Mund i Bertrand de Actualment el director musical es Sebastian Billy. Weigle. Ivan LAUNES Aleksandra MILETIC Ariadna PADRO PERCUSSIO COR DEL GRAN TEATRE DEL LICEU OBOE Ferran ARMENGOL viou II Emili PASCUAL * Ewa * FORTEPIANO EI Cor del Gran Teatre del Liceu es consolida als anys seixanta sota la direccio de PYREK Raul PEREZ * Eloi JOVER Monica HARDA Cesar ALTUR Riccardo Bottino. En cornencar la temporada 1 982-83, Romano Gandolfi es feu Dorothea BIEHLER carrec de la direccio amb Vittorio Sicuri. Posteriorment n'han estat directors An Merce BROTONS CLARINET dres William Jose Luis Basso. Entre les seves * Maspero, Spaulding i, actualment, * Solista Charles COURANT Philip CUNNINGHAM i de Mahler Real actuacions cal Simfonia Schicksalslied (Teatro * assenyalar: Segona Alexandre POLONSKY J. Antonio GOMEZ Moses und Aron Teatre del a mes del de de Madrid) i (Gran Liceu), Requiem Mozart, Vessela TOMOV Roland CARDONA la Missa Solemnis de Beethoven i la Missa de la Coronecio de Mozart. EI Cor del Geert KROSENBRINK Gran Teatre del Liceu ha actuat aLes Arenes de Nimes, amb /I corsaro. Tarnbe ha FAGOT * interpretat Lucia di Lammermoor a Ludwigshafen, Lucrezia Borgia a Paris, L'elisir VIOLA Bernardo VERDE Marie VANIER * Francese * d'amore a Savonlinna i Goyescas i Noches en los jardines de Espana a La Feni BENiTEZ Birgit SCHMIDT Just MOROS ce de Venecia. Ha cantat sota la direccio dels mestres Albrecht, Decker, Gatto, Bettina BRANDKAMP Carles VALLES Hollreiser, Mund, Nelson, Perick, Rennert, Rudel, Steinberg, Weikert, Varvi Kulka, Mihail FLORESCU so, i entre d'altres. Maag Neumann, Florian MUNTEANU Franck TOLLINI Marta SEDO 110 COR DEl GRAN CONTRAlT BAIXOS TEATRE DEL LlCEU Ingrid VENTER Ignasi GOMAR Iva MISCHEV SOPRANOS TENORS I Pierpaolo PAllONI Margarida BUENDiA Sun MIN KANG Gloria lOPEZ PEREZ Xavier MARTiNEZ Monica LU EZAS Jose Antonio MEDINA Angelica PRATS Joan PRADOS Anna OLIVA Eun KYUNG PARK TENORS II Julio A. BERDASAGAR M EZZOSOPRANOS Omar A. JARA Maribel ARGUE Florenci PUIG Montserrat BENET Teresa CASAD ELLA BARiTONS Rosa CRISTO Pere COLL Isabel MAS Xavier COMORERA 112 Enregistraments 113 Paul Schoffler (DG), Carla Martinis (DA), Suzan harmoniker i Cor de I'Staatsoper de Viena. Dir.: Enregistraments ne Danco (DE), Anton Dermota (DO), Erich Rudolf Morall. Philips, 1955. (CD) Kunz (L), Lore Hoffmann (Z). Orquestra de I'NDR Hamburg. Dir.: Leopold Ludwig. Melo George London (DG), Hilde Zadek (DA), Maud dram, 1951. Cunitz (DE), Leopold Simoneau (DO), Benno Kusche (L), Rita Streich (Z). Orquestra i Cor Paolo Silveri (DG), Ljuba Welitsch (DA), Regina del Kolner Rundfunk. Dir.: Otto Klemperer. Fre Resnik (DE), Eugene Conley (DO), Salvatore quenz, 1955. (CD) Baccaloni (L), Nadine Conner (Z). Orquestra i Cor del Metropolitan Opera House de Nova Antonio Camp6 (DG), Teresa Stich-Randall (DA), York. Dir.: Fritz Reiner. Arlecchino, 1951. (CD) Suzanne Danco (DE), Nicolai Gedda (DO), Marcello Curtis (L), Anna Moffo (Z). Orchestre Giuseppe Taddei (DG), Maria Curtis-Verna (DA), de la Societe des Concerts du Conservatoire Carla Gavazzi (DE), Cesare Valletti (DO), Ita- i Cor del Festival d'Ais de Provenc;:a. Dir.: Hans 10 Tajo (L), Elda Ribetti (Z). Orquestra Sirnfo Rosbaud. GOP, 1956 (CD) > S'inclou una selecci6 de les versions integres. Eis Ezio Pinza (DG), Rose Bampton (DA), Jarmila nica de la RAI de Tori. Dir.: Max Rudolf. Cebra, personatges principals s6n esmentats en I'or Novotna (DE), Charles Kullmann (DO), Ale 1953. (CD) Cesare Siepi (DG), Elisabeth Grurnrner (DA), Lisa dre sequent: Don Giovanni (DG), Donna Anna xander Kipnis (L), Bidu Sayao (Z). Orquestra i Della Casa (DE), Leopold Simoneau (DO), Fer (DA), Donna Elvira (DE), Don Ottavio (DO), Cor del Metropolitan Opera House de Nova Cesare Siepi (DG), Elisabeth Grumrner (DA), Eli nando Corena (L), Rita Streich (Z). Wiener Phil > Leporello (L), Zerlina (Z). A continuaci6 I'or York. Dir.: Bruno Walter. GOP, 1942. (CD) sabeth Schwarzkopf (DE), Anton Dermota harmoniker i Cor de I'Staatsoper de Viena. Dir.: questra, el cor, el director musical, el director (DO), Otto Edelmann (L), Erna Berger (Z). Wie Dimitri Mitropoulos. Replica, 1956. d'escena, si s'escau, el segell discoqrafic i I'any Ezio Pinza (DG), Zinka Milanova (DA), Jarmila ner Philharmoniker i Cor de I'Staatsoper de Vie d'enregistramenl. Novotna (DE), James Melton (DO), Alexander na. Dir.: Wilhelm Furtwangler. Orfeo, 1954. Cesare Siepi (DG), Eleanor Steber (DA), Lisa > Kipnis (L), Bidu Sayao (Z). Orquestra i Cor (CD) Della Casa (DE), Jan Peerce (DO), Fernando Les versions amb asterisc (» estan disponibles del Metropolitan Opera House de Nova York. Corena (L), Robert Peters (Z). Orquestra i Cor a l'Espai Liceu. Dir.: Paul Breisach. Wallhall, 1943. (CD) Cesare Siepi (DG), Suzanne Danco (DA), Lisa del Metropolitan Opera House de Nova York. > Della Casa (DE), Anton Dermota (DO), Fer Dir.: Karl Bohrn. Melodram, 1957. (CD) Versions en disc Mathieu Ahlersmeyer (DG), Marianne Schech nando Corena (L), Hilde Guden (Z). Wiener (DA), Margarete Teschemacher (DE), Hans Philharmoniker i Cor de I'Staatsoper de Vie Dietrich Fischer-Dieskau (DG), Sena Jurinac (DA), John Brownlee (DG), Ina Souez (DA), Luise Hopf (DO), Kurt Bohrne (L), Elfriede Weidlich na. Dir.: Josef Krips. Decca, 1955. (CD) Maria Stader (DE), Ernst Hafliqer (DO), Karl Helletsgruber (DE), Koloman von Pataky (DO), (Z). Orquestra i Cor de I'Staatskapelle de Dres Christian Kohn (L), Irmgard Seefried (Z). Radio 1943. Salvatore Baccaloni (L), Audrey Mildmay (Z). den. Dir.: Karl Elmendorff. Berlin Classics, George London (DG), Lisa Della Casa (DA), Sena Symphonie-Orchester de Berlin. Dir.: Fricsay Orquestra i Cor del Festival de Glyndebourne. (CD) Jurinac (DE), Anton Dermota (DO), Erich Kunz Ferenc. DGG, 1958. (CD» Dir.: Fritz Busch. Pearl Gemm, 1936. (CD) (L), Irmgard Seefried (Z). Orquestra i Cor de Tito Gobbi (DG), Ljuba Welitsch (DA), Elisabeth I'Staatsoper de Viena. Dir.: Karl Bohrn. RCA, Antonio Camp6 (DG), Teresa Stich-Randall (DA), Karl Hammes (DG), Maria Reining (DA), Hed Schwarzkopf (DE), Anton Dermota (DO), Erich 1955. (CD) Consuelo Rubio (DE), Mario Spina (DO), Rolan wig Jungkurth (DE), Julius Patzak (DO), Hans Kunz (L), Irmgard Seefried (Z). Wiener Phil do Panerai (L), Mariella Adani (Z). Orchestre Ducrue (L), Gertrude Call am (Z). Orquestra i harmoniker i Cor de I'Staatsoper de Viena. Dir.: George London (DG), Lisa Della Casa (DA), Sena de la Societe des Concerts du Conservatoire Cor del Reichssender Stuttgart. Dir.: Joseph Wilhelm Furtwanqler, Archipel / Opera d'Oro, Jurinac (DE), Anton Dermota (DO), Erich Kunz i Cor del Festival d'Ais de Provenc;:a. Dir.: Hans > Keilberth. Preiser, 1936. (CD) 1950. (CD) (L), Irmgard Seefried (Z). Orquestra i Cor de Rosbaud. Ca'd'oro, 1958. (CD) I'Staatsoper de Viena. Dir.: Karl Bohrn. RCA, Ezio Pinza (DG), Elisabeth Rethberg (DA), Luise Mariano Stabile (DG), Gertrude Grob-Prandl (DA), 1955. (CD) Eberhard Wachter (DG), Joan Sutherland (DA), Helletsgruber (DE), Armando Borgioli (DO), Hilde Konetzni (DE), Herbert Handt (DO), Alois Elisabeth Schwarzkopf (DE), Luigi Alva (DO), Karl Ettl (L), Margit Bokor (Z). Wiener Philhar Pernerstorfer (L), Hedda Heusser (Z). Wiener George London (DG), Hilde Zadek (DA), Sena Giuseppe Taddei (L), Graziella Sciutti (Z). Phil moniker i Cor de I'Staatsoper de Viena. Dir.: Philharmoniker i Cor de I'Staatsoper de Vie Jurinac (DE), Leopold Simoneau (DO), WaI harmonia Orchestra. Dir.: Carlo Maria Giulini. * Bruno Walter. The Radio Years, 1937. (CD) na. Dir.: Hans Swarowsky. Erato, 1950. ter Berry (L), Graziella Sciutti (Z). Wiener Phil- EM I, 1958. (CD) 114 Enregistraments Enregistraments 115 i Hermann (DG), Elisabeth Grurnmer (DA), Walter Berry (L), Rita Streich (Z). Orquestra Nicolai Ghiaurov Gundula Janowitz Prey (DG), (DA), tra de Cambra de Praga. Dir.: Libor Pesek. Hillebrecht Fritz Wunderlich Cor del RIAS de Berlin. Dir.: Hans l.owlein. Sena Jurinac Hildegard (DE), (DE), Alfredo Kraus (DO), Sesto Supraphon, 1981. (CD) 1963. (DO), Carl-Christian Kohn (L), Erika Koth (Z). DGG, (CD) Bruscantini (L), Olivera Miliakovic (Z). Orques Berliner Philharmoniker. Dir.: Hans Zanotelli. tra i Cor de la RAI de Roma. Dir.: Carlo Maria Thomas Allen (DG), Carol Vaness (DA), Maria 1960. (CD) Nicolai Ghiaurov (DG), Teresa Stich-Randall (DA), Giulini. Opera d'Oro, 1970. * EMI, (CD) Ewing (DE), Keith Lewis (DO), Richard van Phyllis Curtin (DE), Alfredo Kraus (DO), Erich Allan (L), Elizabeth Kavrakos (Z). London Phil i Cor Cesare Siepi (DG), Birgit Nilsson (DA), Leonty Kunz (L), Nicoletta Panni (Z). Orquestra Nicolai Ghiaurov Gundula Janowitz (DG), (DA), harmonic Orchestra. Dir.: Bernard Haitink. EMI, Valletti de la de Dir.: Josef Krips. Teresa * ne Price (DE), Cesare (DO), Fernando Lyric Opera Chicago. Zylis-Gara (DE), Stuart Burrows (DO), 1984. (CD) Corena (L), Eugenia Ratti (Z). Wiener Philhar Melodram, 1964. (CD) Geraint Evans (L), Olivera Miliakovic (Z). Wie i Cor de de Viena. Dir.: ner Philharmoniker i Cor moniker I'Staatsoper de I'Staatsoper de Vie Alan Titus (DG), Julia Varady (DA), Arleen Claire Watson Chris Auger Erich Leinsdorf. 1960. Nicolai Ghiaurov (DG), (DA), na. Dir.: Herbert von Decca, Karajan. Arkadia, 1970. (DE), Thomas Moser (DO), Rolando Panerai ta Ludwig (DE), Nicolai Gedda (DO), Walter (CD) (L), Edith Mathis (Z). Orquestra i Cor de la Wachter Teresa Stich-Randall (DA), Berry (L), Mirella Freni (Z). New Philharmonia Eberhard (DG), Bayerischer Rundfunk. Dir.: Rafael Kubelik. Orchestra. Dir.: Otto 1966. * Montserrat Caballe (DE), Waldemar Kmentt Klemperer. EMI, Ruggiero Raimondi (DG), Celestina 1985. * Casapietra RCA, (CD) (DO), Erich Kunz (L), Lisa Otto (Z). Orquesta i (CD) (DA), Ilva Ligabue (DE), Lajos Kozma (DO), Sao Carlo de Lisboa. Dir.: Michael Taddei Cor del Teatro Giuseppe (L), Graziella Sciutti (Z). Or Samuel Anna Tomowa-Sintow * Ramey (DG), (DA), Gielen. 1960. (CD) Dietrich Fischer-Dieskau (DG), Birgit Nilsson (DA), questra i Cor del Teatro La Fenice de Connaisseur, Venecia. Agnes Baltsa (DE), Gosta Winbergh (DO), Martina Arroyo (DE), Alfredo Mariotti (DO), Ezio Dir.: Peter Mondo Maag. Musica, 1971. (CD) Ferruccio Furlanetto (L), Kathleen Battle (Z). Petri Teresa Stich-Randall (L), Reri Grist (Z). Orquestra i Cor Mario (DG), (DA), Ley Flagello Berliner Philharmoniker. Dir.: Herbert von Kara Alva Sesto Brus del Teatre Nacional de Praga. Dir.: Karl Bohrn, Wixell la Gencer (DE), Luigi (DO), Ingwar (DG), Martina Arroyo (DA), Kiri Te jan. DGG, 1986. (CD) cantini (L), Graziella Sciutti (Z). Orquestra i Cor DGG, 1967. (CD) Kanawa (DE), Stuart Burrows (DO), Wladimi de la RAI. Dir.: Francesco Molinari-Pradelli. Ope ro Ganzarolli (L), Mirella Freni i (Z). Orquestra Thomas Hampson (DG), Edita Gruberova (DA), * Clara Ebers ra 1960. James Pease (DG), Adele Leigh (DA), Cor del Covent de d'Oro, (CD) Garden Londres. Dir.: Colin Roberta Alexander (DE), Hans Peter Blochwitz (DE), Anton Dermota (DO), Walter Berry (L), Davis. 1973. Philips, (CD) (DO), Laszlo Polgar (L), Barbara I'Ham Bonney (Z). Eberhard Wachter Price (DA), Eli Bruna Rizzoli (Z). Orquestra i Cor de (DG), Leontyne Orquestra i Cor del Concertgebouw d'Ams sabeth (DE), Cesare Valletti (DO), burger Radio. Dir.: Wilhelm Bruckner-Ruqqe Roger (DG), Hea Schwarzkopf Soyer Antigone Sgourda (DA), terdam. Dir.: Nikolaus Harnoncourt. Teldec, Sciutti Wiener 1967. (CD) ther Walter Berry (L), Graziella (Z). berg. Tuxedo, Harper (DE), Luigi Alva (DO), Geraint 1988. (CD) Philharmoniker i Cor de I'Staatsoper de Vie Evans (L), Helen Donath (Z). English Chamber Pilar na. Herbert von Italian a, Cesare Siepi (DG), Joan Sutherland (DA), Orchestra. Dir.: Daniel Barenboim. Dir.: Karajan. Opera EMI, 1975. Hakan Hagegaard (DG), Arleen Auger (DA), Della * (DE), Nicolai Gedda (DO), Ezio Fla (CD) 1960. (CD) Lorengar Jones (DE), Nico van der Meel (DO), Gilles gello (L), Laurel Hurley (Z). Orquestra i Cor del Cachemaille (L), Barbara Bonney (Z). Orques Wachter Price (DA), Metropolitan Opera House de Nova York. Dir.: Bernd Weikl Price Eberhard (DG), Leontyne (DG), Margaret (DA), Sylvia tra i Cor del Teatre de Drottningholm. Dir.: Fritz Wunderlich WaI Karl Bohrn. Bella Voce, 1967. (CD) Sass Stuart Hilde Guden (DE), (DO), (DE), Burrows (DO), Gabriel Bac Arnold Oestman. L.:oiseau lyre, 1989/ Decca, ter Berry (L), Graziella Sciutti (Z). Wiener Phil quier (L), Lucia Popp (Z). London Philharmo· 2001. (CD) * Gundula Janowitz (DA), harmoniker i Cor de I'Staatsoper de Viena. Dir.: Nicolai Ghiaurov (DG), nic Orchestra. Dir.: Georg Solti. Decca, 1978. Kraus Herbert von 1963. Teresa (DE), Alfredo (DO), (CD) Karajan. Verona, (CD) Zylis-Gara William Shimell (DG), Cheryl Studer (DA), Carol Geraint Evans (L), Mirella Freni (Z). Wiener Phill Vaness (DE), Frank Lopardo (DO), Samuel Elisabeth Grurnmer harmoniker i Cor de I'Staatsoper de Viena. Dir.: Raimondi Eberhard Wachter (DG), (DA), Ruggiero (DG), Edda Moser (DA), Kiri Ramey (L), Susanne Mentzer (Z). Wiener Phil Wilma Alva Geraint Evans Herbert von Karajan. Memories, 1969. (CD) Te Kanawa Kenneth Lipp (DE), Luigi (DO), (DE), Riegel (DO), Jose harmoniker i Cor de I'Staatsoper de Viena. Dir.: Cor del van Dam (L), Jeanette Scovotti (Z). Orquestra i (L), Teresa Berganza (Z). Orquestra Riccardo Muti. EMI, 1990. (CD) Teatro Col6n de Buenos Aires. Dir.: Hans Gabriel Bacquier (DG), Joan Sutherland (DA), i Cor de l'Opera de Paris. Dir.: Lorin Maazel. 1963. (CD) Pilar Lorengar (DE), Werner Krenn (DO), SONY, 1979. * Schmidt-Isserstedt. Ornamenti, (CD) Thomas Allen (DG), Sharon Sweet (DA), Karita Donald Gramm (L), Horne (Z). English Marilyn Mattila (DE), Francisco Araiza (DO), Simone Claire Watson Chamber Orchestra. Dir.: Richard Bonynge. Vaclav Zitek Eva Dietrich Fischer-Dieskau (DG), (DG), Depoltova (DA), Magda Alaimo (L), Mary McLaughlin (Z). Academy of Ernst Decca 1969. (CD) lena (DA), Irene Salemka (DE), Hafliqer (DO), Hajossyova (DE), Vojtech Kocian (DO), St. Martin in the Fields. Dir.: Neville Marriner. Karel Berman (L), Jana Jonasova (Z). Orques- Philips, 1990. (CD) 116 Enregistraments Enregistraments 117 Lelia Cuberli Wal ber Orchestra i Edinburgh Festival Singers. Dir.: Ruggiero Raimondi (DG), Edda Moser Kiri Ferruccio Furlanetto (DG), (DA), (DA), questra i Cor de la Kelner Oper. Dir. musical: traud Meier Uwe Heilmann (DO), John Charles Mackerras. Telarc, 1995. (CD) Te Kanawa (DE), Kenneth Jose James (DE), Riegel (DO), Colon. Dir. d'escena: Michael Hampe. van Dam Tomlinson (L), Joan Rodgers (Z). Berliner Phil (L), Teresa Berganza (Z). Orquestra Arthaus. 1991. (DVD) harmoniker. Dir.: Daniel Barenboim. Erato, Bryn Terfel (DG), Renee Fleming (DA), Ann Murray i Cor de i'Opera de Paris. Dir. musical: Lorin (DE), Herbert (DO), Michele Pertusi (L), Maazel. Realitzador: 1979. 1991. (CD) Lippert Joseph Losey. Topaz. Gilles Cachemaille (DG), Hillevi Martinpelto (DA), Monica Groop (Z). London Philharmonic (DVD) Adrianne Pieczonka (DE), John Mark Ainsley Orchestra. Dir.: Solti. Decca, 1996. (CD) Albert Dohmen (DG), Monica Pick-Hieronimi (DA), Georg (DO), Steven Page (L), Juliane Banse (Z). Scott MacAllister Hakan (DG), Helena Doese Bir Soile Isokoski (DE), (DO), Hagegaard (DA), Orquestra i Cor del Festival de Glyndebourne. Nicolas Danielle Borst (DA), Vero Nordin Gosta Pietro Spagnoli (L), Brigitte Bailleys (Z). Wie Rivenq (DG), git (DE), Winbergh (DO), Erik Dir. musical: Yakov Kreizberg. Dir. d'escena: Edwards Hubert * ner Martin Haselbock, Gens (DE), Simon (DO), Saeden (L), Anita Soldh i Cor Akademie. Dir.: Novalis, nique (Z). Orquestra Deborah Warner. NVC Arts. 1996. (DVD) Gran 1991. (CD) Claessens (L), Sophie Marin-Degor (Z). del Teatre de Drottningholm. Dir. musical: de Ecurie et la Chambre du Roi. Dir.: Jean-Clau Arnold Oestman. Dir. d'escena: Goeran Jaer Isabel Cecilia Bar * Rodney Gilfry (DG), Rey (DA), Francesca Pedaci lla de Auvidis, 1996. (CD) vefelt. Virgin. 1987. Albert Dohmen (DG), (DA), Malgoire. toli (DE), Roberto Sacca (DO), Laszlo Polqars Enrico ria Galgani (DE), Marco Berti (DO), Tur (L), Liliana Nikiteanu (Z). Orquestra i Cor de Simon Carmela (DA), Thomas Allen Edita co (L), Bernadette Lucarini (Z). Orchestra Fi Keenlyside (DG), Remigio (DG), Gruberova (DA), Ann l'Opernhaus Zurich. Dir. musical: Nikolaus Har Gustav Kuhn. Soile Isokoski (DE), Uwe Heilmann (DO), Bryn Francisco Araiza Erik Sae larmonica Marchigiana. Dir.: Murray (DE), (DO), non court. Dir. d'escena: Jurqen Flimm. Arthaus. Chamber Orchestra den * Schwann, 1991. (CD) Terfel (L), Patrizia Pace (Z). (L), Susanne Mentzer (Z). Orquestra i Cor 2001. (DVD) of Europe. Dir.: Claudio Abbado. DGG, 1997. del Teatro alia Scala de Mila. Dir. musical: Ric * cardo Muti. Andreas Schmidt (DG), Amanda Halgrimson (DA), (CD) Dir. d'escena: Giorgio Strehler. Cas Wojtek Drabowicz (DG), * Regina Schorq (DA), tle. 1987. (DVD) Lynne Dawson (DE), John Mark Ainsley (DO), Veronique Gens (DE), Marcel Reijans (DO), Martinovic Patrizia Pace (DA), Miche Gregory Yurisich (L), Nancy Argenta (Z). Lon Boris (DG), Kwangchul Youn (L), Marisa Martins (Z). Domenico (DO), Nicolai Ghiuselev don Classical Players i Schutz Choir de Lon le Lagrange (DE), Ghegghi (DG), Eugenia Moldoveanu Orquestra de l'Acadernia del Gran Teatre del 1992. Marcos Fink (L), Liliana Nikiteanu (Z). Svizzera (DA), Marcela Machotkova Wieslaw Och dres. Dir.: Roger Norrington. EMI, (CD) (DE), Liceu. Dir. musical: Bertrand de Billy. Dir. Italiana. Dir.: Alain Lombard. Forlane, 1998. (CD) man (DO), Karel Berman Galina Pisaren (L), d'escena: Calixto Bieito. Opus Arte. 2006 kova * Renato Bruson (DG), Sona Ghazarian (DA), Ger (Z). Orquestra i Cor del Teatro Nacional (DVD) Bo Skovhus Adrianne Pieczonka (DA), de Dir. musical: Jan trud von Ottenthal (DE), Giuseppe Sabbatini (DG), Regi Praga. Stych. Videoland. Renato (DO), Nicolai Ghiuselev (L), Patrizia Pace (Z). na Schorq (DE), Torsten Kerl (DO), 1987. (DVD) Nicolaus Es Kelner Rundfunk-Sinfonie Orchester. Dir.: Nee Girolami (L), IIdiko Raimondi (Z). Sinfonia i Cor de la Radio me Jarvi. Chandos, 1992. (CD) therhazy Hongare Eugene Perry (DG), Dominique Labelle (DA), * sa. Dir.': Michael Halasz. Naxos, 2000. (CD) Lorraine Hunt (DE), Carroll Freeman (DO), Her bert Rodney Gilfry (DG), Luba Orgonasova (DA), Char Perry (L), Ai Lan Zhu (Z). Wiener Philhar moniker lotte Margiono (DE), Christoph Preqardien Versions en video i Arnold Schonberg Chor. Dir. musi cal: (DO), Iidebrando D'Arcangelo (L), Eirian James Craig Smith. Dir. d'escena: Peter Sellars. * Elisabeth Grurnmer (DA), Eli Decca. 1990. (Z). English Baroque Soloist. Dir.: John Eliot Cesare Siepi (DG), (DVD) * Dermota Gardiner. Archiv, 1994. (CD) sabeth Schwarzkopf (DE), Anton (DO), Otto Ede'lmann (L), Erna Berger (Z). Wiener Samuel Ramey (DG), Anna Tomowa-Sintow (DA), Dir. musical: Wilhelm Julia Gosta Werner van Mechelen (DG), Elena Vink (DA), Philharmoniker. Furtwanq Varady (DE), Winbergh (DO), Graf. DGG. 1954. Christina Hoqman (DE), Markus Schafer (DO), ler. Dir. d'escena: Herbert Ferruccio Furlanetto (L), Kathleen Battle (Z). Hubert Claessens (L), Nancy Argenta (Z). La Orquestra i Cor del Festival de Salzburg. Dir. Petite Bande. Dir.: Sigiswald Kuijken. Accent, Benjamin Luxon (DG), Horiana Branisteanu (DA), musical: Herbert von Karajan. Dir. d'escena: * Goeke Stafford Michael 1995. (CD) Rachel Yakar (DE), Leo (DO), Hampe. Sony. 1991. (DVD) Dean (L), Elizabeth Gale (Z). Orquestra i Cor Dir. musical: Ber Thomas Allen Bo Skovhus (DG), Christine Brewer (DA), Feli del Festival de Glyndebourne. (DG), Carolyn James (DA), Carol Peter Hall. Sou Lott (DE), Jerry Hadley (DO), Alessandro nard Haitink. Dir. d'escena: Vaness (DE), Kjell Magnus Sandve (DO), city * Corbelli (L), Nuccia Focile (Z). Scottish Cham- thern Television. 1977. (DVD) Ferruccio Furlanetto (L), Andrea Rost (Z). Or- 118 Cronologia liceista 119 Temporada 1918-19 Temporada 1974-75 liceista Mattia Battistini (OG), Conrad Giralt Lina Cronologia (C), Nicolai Ghiuselev (OG), Stefan Elenkov (C), Mont Pasini-Vitale (OA), Umberto Macnez (00), serrat Cabal le (OA), Eduard Gimenez (00), Gemma Bosini (OE), Masini Angelo Pieralli (L), Marcia Liebman (OE), Wladimiro Ganzarolli (L), Gaetano Rebonato Graziella Pareto (M), (Z). Enric Serra (M), Angeles Chamorro (Z). Oir. Oir. musical: Edoardo Vitale. Oir. d'escena: musical: Anton Guadagno. Oir. d'escena: Ale Eugeni Salarich. (4) jandro Ulloa. (3) Temporada 1930-31 Temporada 1980-81 Alfred (OG), Conrad Giralt Maria Jerger (C), Nelson Portella (OG), Antoni Borras (C), Luisa Nemeth (OA), Jose Riavez Maria Zam (00), Bosabalian (OA), Raimundo Mettre (00), Ade boni (OE), Fernando Autori Jorda (L), Josep laida Negri (OE), Pedro Liendo (L), Vicenc Este (M), Carmen Asensio (Z). Oir. musical: Geor ve (M), Carla Basto (Z). Oir. musical: Alexan de Don cal-Oamiani Roberto (00), Giu ges Sebastian. Oir. d'escena: Vincenzo Oell'A der S'inclou una lIista de les representacions (OA), Stagno Sander. Oir. d'escena: Vittorio Patane. (3) Locatelli Pietro Vialetti (L), Pao (2) Giovanni en la historia del Gran del Teatre del seppina (OE), gostino. Celestina Lavini (Z). Oir. musi Liceu. Els personatges principals son esmen lo Baraldi (M), Temporada 1985-86 cal: Vianesi. (6) Temporada 1948-49 tats en I'ordre segUent: Oon Giovanni (OG), Augusto Renato Bruson (OG), Konstantin Sfiris (C), Anna Gino Bechi (OG), Jose Maria Gallardo el Comanador (C), Oonna Anna (OA), Oonna (C), Rache Pusar (OA), Gosta Winbergh (OE), Veronika 1868-69 Ie Ravina Cesare Valletti Elvira (OE), Oon Ottavio (00), Leporello (L), Temporada (OA), (00), Lina Kincszes (OE), Stafford Dean (L), Enric Serra Coil (C), Ginevra Richarte (OE), Tancredi Pasero Antoni Masetto (M) i Zerlina (Z). A continuacio el direc Oavide Squarcia (OG), Josep (L), (M), Maria Angeles Peters (Z). Oir. musical: Gus i Francesco Garibay Cabanes (M), Ornella Rovero Oir. musical: tor musical, el director d'escena, si s'escau, Giovannoni-Zacchi (OA), (Z). tav Kuhn. Oir. d'escena: Vittorio Patane. (4) Laura (OE), Prosper Annovazzi. Oir. d'escena: el nombre de representacions entre parentesis. (00), Ruggero-Antonioli Napoleone Augusto Teodosia Cardi. Derivis (L), Francese Puiggener (M), (3) Temporada 1990-91 Oir.: Alessandro Orsini. (1) Nombre total de representacions: 63 Federici (Z). Thomas Allen I Alan Titus I Robert Hayward (OG), Temporada 1953-54 Manfred Schenk (C), Eva Johansson I Elena 1873-74 Paul Scheffler (OG), Kurt Behrns Carla Mar Estrena absoluta al Teatre Nacional de Praga: 28 Temporada (C), Filipova (OA), Alejandro Ramirez I Peter Seif Rodas (C), tinis (OA), Albert Weikenmeier d'octubre de 1787 Vincenzo Ouintili-Leoni (OG), Agusti (00), Liselotte fert (00), Mariana Niculescu I Trudeliese Borsi Oe Giuli Giacorno Piaz ThomamUlier Heinrich Pflanzl Giuseppina (OA), (OE), (L), Ljubo Schmidt Iinga Nielsen (OE), Helmut mir Berger 18 de za Lasauca (OE), Antoine Vidal Pantscheff (M), Loose (Z). Oir. musi Tuna I Estrena a Barcelona al Teatre Principal: (00), Enriqueta Emmy Stafford Oean (L), Georgina von Benza Francese Nicolau (M), Enrichetta de Baillou cal: Wilhelm Loibner. Oir. d'escena: Ernst desembre de 1849 (L), I Janet Perry (Z). Orquestra i Cor de la Baye Oir. musical: Eusebi Oalmau. (5) Schneider. Marinoni (Z). August (3) rische Staatsoper de Munic. Oir. musical: Wolf Estrena al Gran Teatre del Liceu: 21 de febrer gang Sawallisch I Peter Schreier. Oir. d'esce Temporada 1961-62 de 1866 Temporada 1879-80 na: GUnther Rennert. (6) Vincenzo Ouintili-Leoni (OG), Agusti Rodas (lC), Gabriel Bacquier (OG), Eduard Wollitz (C), Tere Roberto no (00), sa Stich-Randall Juan Oncina Temporada 1865-66 Amalia Fossa (OA), Stag (OA), (00), Mont Temporada 2002-03 Prades (OE), Ormondo Maini (L), serrat Caballle (OE), Wolfram Zimmermann Cesare Boccolini (OG), Joan Ordinas I Paolo Assumpcio (L), Wojtek Orabowicz (OG), Anatoli Kotxerga (C), Clementine de Vere Morales Francesca Baraldi (C), Emilia Ribault I Laura Ruggero-Anto Giovanni Marchisio (M), Agustin (M), Callao (Z). Oir. Regina Schorq (OA), Marcel Reijans (00), Oir. Eusebi Oalmau. (2) musical: Sebastian. Oir. d'escena: nioli (OA), Giuseppe Morini (00), Eufrosina (Z). musical: Georges Veronique Gens I Brigitte Hahn I Maria Rodri Heinrich Altmann. (3) Poinsot I Luisa Kapp-Young (OE), Pietro Vialetti guez (OE), Kwanchul Youn I Simon Orfila (L), de 1885 (L), Paolo Baraldi (M), Mercedes Ortiz I Maria Temporada de primavera Felipe Bou (M), Marisa Martins I Olatz Saitua Victor Marti (C), Bertha Temporada 1966-67 Pascal-Oamiani (Z). Oir. musical: Augusto Via Maurel (OG), Verdaguer (Z). Oir. musical: Bertrand de Billy. Dir, d'es I Litvinne Brasi (00), Oan Richardson I Leonard nesi. Oir. d'escena: Jose de Manjarres. (11) Pierson Felia (OA), Angelo Oelany (OG), Hans cena: Calixto Bieito. (10) Annunziata Pradesi (OE), Antoine Vidal (L), Ari Nowack (C), Jean Cook I Sonja Poot (OA), Torresella (Z). Oir. musi Williarn Kathe Kraus Temporada 1866-67 stide Fiorini (M), Fanny Holley (00), (OE), Bodo (4) Schwanbeck Gesell Ooris Her JAUME TRI80 Cesare Boccolini (OG), Jules Petit (C), Maria Pas- cal: Marino Mancinelli. (L), Willy (M), bert (Z). Oir. musical: Gustav Konig I Rainer Koch. Oir. d'escena: Gunther Roth. (3) 121 ENGLISH VERSION /I dissoluto punito ossia il Don Giovanni (1787) is an opera in two acts by Wolfgang Amadeus Mozart with a libretto by Lorenzo da Ponte. It tells the famous literary and musical myth of Don Juan, based on EI burlador de Sevilla by Tirso de Moli na (1630), and reproduced in Giovanni Bertati's libretto for Gazzaniga's opera II convitato de pie tra (1787). The fact that the score and libretto des cribe it as a «dramrna giocoso» indicate that the intention was to produce an amusing work, in ope ra buffa style. The dramatic contents, however, are more akin to opera seria and take on such dra matic and musical force that at several points it becomes a veritable tragedy. It is in any case an extraordinary synthesis and one of the grea test and most perfect creations in the history of opera. English / Francais The myth of the seducer who cannot feel love, scorns heaven and is condemned to hell for all eternity, was a typical product of the Counter Reformation. It originated in a play by Tirso de Molina (1630). Moliere's version, written a few years later (1665), retained many of the original metaphysical dimensions. Goldoni, on the other hand, introduced certain entertaining features which point to the change in mentality that took place in the 18th century: his Don Juan is more attractive on account of his amorous conquests than because of the divine punishment he incurs by defying God. All this is reminiscent of the cyni cal, materialistic characters of Les liaisons dan gereuses and the works and character of Gia como Casanova, both of which have affinities with Mozart's opera. Da Ponte endows all the leading figures with a well defined personality. They include (apart from Don Giovanni): his servant Leporello, as callous and self-seeking as his master; the proud, revengeful Donna Anna, whose father, the Com mendatore, is murdered at the beginning of the opera, and who is reluctantly engaged to the inge nuous Don Ottavio; the noble Donna Elvira who IS betrayed by Don Giovanni; the coquettish country girl Zerlina and her gullible fiance Maset- 122 English English 123 to. All fall to Don Giovanni's and lack of the and most creations in the ce Zerlina. Donna Donna Elvira prey cruelty greatest perfect Anna, and Don more to urge her seducer to mend his evil ways and forces to him. But of of scruples they join punish history opera. Ottavio, wearing masks, arrive at the feast and but obtains only a sarcastic response. As she lea at some indetermi the ghostly, other-worldly Commendatore fores The action is set in Seville witness Don Giovanni's attempt to rape Zerlina ves her cry of horror signals the arrival of the Com senten Calixto Bieito has turned the work talls the living and carries out the divine nate period. despite Masetto's precautions. When they remo mendatore's statue which has come to keep its ce by casting Don Giovanni into the fires of hell. into a highly personal creation, transferring the ve their masks, the seducer panics but again suc appointment and return Don Giovanni's invitation. - adheres our own the of in However it is not the plot which quite tale to times and depicting figure ceeds escaping. The latter remains calm and extremely arrogant - closely to tradition but Mozart's music that bre Don Giovanni against a background of deprava but, when he accepts and gives his hand to the athes verve and subtlety into every aspect of the tion and marginalization. statue in pledge, while stubbornly refusing to opera: vitality and cynicism, love and vulnerabi ACT II repent, a deathly chill seizes him. For Don Gio lity, the thirst for revenge and moral chastisement, Don Giovanni, who now wants to seduce Don vanni the hour of retribution has arrived: he sinks the gaiety of farce and the gravity of drama. ACT I na Elvira's maid, makes Leporello exchange clo into the abyss that has opened at his feet, from scene Don Giovanni's to Over the years, despite passing styles and fas The first relates attempt thes with him so as to usurp his identity and get which the flames of hell are leaping. hions, Don Giovanni has never stopped being seduce Donna Anna, the daughter of the Com her mistress out of the way. The servant reluc Donna Elvira, Donna Anna, Don Ottavio, Zer It has fascinated writers and musicians while his servant stands While Don Giovanni performed. mendatore, Leporello tantly agrees. is serenading lina and Masetto arrive with the officers to cap have outside the rnansion. Donna Anna tries to the Masetto with a of all periods, who produced re-interpreta guard maid, arrives group of armed ture the evildoer but Leporello tells them that pro tions and variations. The expressive power of this unmask the intruder and her cries alert her father peasants intent on punishing the seducer. Don vidence has forestalled them. Donna Elvira work about a "giovane cavaliere estremamente who challenges the aggressor; in the duel Don Giovanni, passing himself off as Leporello, pre decides to retire to a convent, Donna Anna asks - a Giovanni wounds the Commendatore but tends to licenzioso» very licentious young gentleman, fatally join the avengers, disperses the men and Don Ottavio for another year of mourning before - extends far succeeds in When Don inflicts a brutal on can as he is described in the libretto escaping unrecognized. punishment the bridegroom they be married, Zerlina and Masetto go home, na Don disco before beyond the anecdote set in Seville which inspi Anna and her betrothed, Ottavio, fleeing. Zerlina arrives to console Maset happy, and Leporello sets off in search of a new red the plot and it has lent itself to many diverse ver the body, they swear to take revenge. to. Leporello, still disguised as his master, and master, while they all sing in unison the moral of and creative stage versions. The main figure of the second scene is Don Donna Elvira meet Donna Anna and Don Ottavio, the work: "the death of evildoers matches the na Elvira, a Spanish lady who arrives -enamou who are still pursuing Don Giovanni, and Zerlina life they have led". red and desperate- in search of Don Giovanni and Masetto. Leporello is trapped and owns up who has seduced and abandoned her after pro to the plot to the humiliation of Donna Elvira. Don TERESA LLORET Don Giovanni is a two-act opera by Wolfgang mising marriage. The libertine slips away and Lepo Ottavio, now convinced of Don Giovanni's guilt, Amadeus Mozart. The libretto, by Lorenzo da Pon rello gives her an account of his master's obses goes off in search of justice while entrusting Don te, follows the famous literary and musical myth sion with women and his unscrupulous character, na Anna to her companions. of Don Juan based on E/ bur/ador de Sevilla by based on a long list of his conquests. Master and servant meet in a churchyard and, Tirso de Molina (1630) and, more specifically, Scene' three narrates Don Giovanni's attempt while they tell each other of their latest adventu on the libretto written by Don Giovanni Bertati for to seduce the young and beautiful Zerlina who res, amid raucous laughter, the ghostly voice of Gazzaniga's opera /I convitato di pietra (1787). is about to marry the rustic Masetto. Donna Elvi the funerary statue of the Commendatore -who Mozart's opera, premiered that same year, 1787, ra arrives just in time to warn the innocent pea is buried there- is heard threatening Don Gio at the National Theatre in Prague, was a resoun sant girl. The situation is complicated by the arri vanni with imminent death and retribution. The ding success. In 1866 it became the first work val of Donna Anna and Don Ottavio, who ask Don libertine's reaction is scornful and haughty: he by Mozart to be performed at the Gran Teatre Giovanni to help them to take revenge. When Don invites the terrifying statue to dinner. The statue del Liceu. The epithet that appears on the score na Elvira again reveals the seducer's falseness, accepts the invitation and Leporello is frighte and the libretto -dramma giocoso- is evidence he tries to pass her off as mad. Donna Anna finally ned out of his wits. that the composer intended it to be a joyful work, recognizes her father's murderer but Don Otta Don Ottavio tries in vain to persuade Donna in the line of opera buffa, but the dramatic con vio decides to ascertain the truth before taking Anna, who is in deep mourning for her father, to tents, which are more akin to opera seria, take action. consent to an early marriage. Don Giovanni, in his on such intense dramatic and musical power that Don Giovanni has organized a wedding feast mansion, sits down defiantly to a splendid, solemn at many points it becomes a veritable tragedy. Be to which he invites all those present with the inten dinner, accompanied by musicians, despite Lepo that as it may, this extraordinary synthesis is one tion of taking advantage of the festivities to sedu- rello's obvious terror. Donna Elvira arrives once 124 Francais 125 VERSION II ossia i/ Don Giovanni au FRANCAISE disso/uto punito (1787) qre elle naif Don Ottavio, la trop bonne Don d'apporter une certaine qaiete a I'oeuvre, dans Ie est un en deux actes de Ama na Don opera Wolfgang Elvira, trornpee par Giovanni, la coquet genre de I'opera buffa. Neanmoins, son contenu deus sur un livret de Lorenzo te Mozart, compose paysanne, Zerlina, et son candide fiance, Maset dramatique plus approprie a I'opera seria prend da Ponte. II rend Ie litteraire et to. rep mythe, musical, Victimes de la cruaute et du peu de scrupules une telle ampleur theatrale et musicale qu'il la de Don ne dans Ie contexte du du Juan, Baroque seducteur, ils s'unissent pour punir Don Gio convertit, en maintes occasions, en veritable tra espagnol. Tirso de Molina avait deja, en 1630, vanni. Le personnage spectral du Commandeur, qedie, Cette synthese extraordinaire constitue rendu celebre the du avec Ie my seducteur puni venu de I'autre monde, devance les autres per finalement I'une des creations les plus importantes E/ bur/ador de Sevilla (Le Trompeur de Seville) sonnages et livre Don Giovanni aux flammes eter et parfaites de I'histoire de l'opera, et Ie librettiste Giovanni en I'avait nelles Bertati, 1787, pour accomplir la condamnation de Dieu. l.'action se deroule a Seville dans une epoque remis au du de ce - gout jour pour l'opera Gazzaniga Toutefois, n'est pas Ie theme de I'ceuvre plus indeterrninee. Calixto Bieito en fait une creation /I convitato de Convive de La ou moins de la pietra (Le pierre). proche tradition -, mais plutot la tres personnelle: il transpose I'histoire a nos jours et livret mention" dramma partition Ie portent la musique de Mozart qui dynamise I'ensemble et et conceit Ie personnage de Don Giovanni dans » giocoso : on peut evidernrnent y voir la volonte donne une dimension plus complexe aux carac un monde de depravation et de rnarqinalite. de creer une oeuvre gaie, en droite ligne avec teristiques de l'opera : vitalite et cynisme, amour I'opera buffa. Cependant, Ie contenu dramatique et vulnerabilite, soif de vengeance et chatirnent ACTEI de Don Giovanni est de de la plus caracteristique l'ope moral, leqerete farce et serieux du drame. La premiere scene s'initie avec I'intention de Don ra seria : la force theatrale et musicale du drame Les representations de Don Giovanni se sont Giovanni de seduire Donna Anna, fille du Com en une veritable Cet succede au fil du fait, par moments, traqedie. temps, I'ceuvre ayant su sur mendatore, tandis que Leporello, son domestique, te composition extraordinaire constitue I'une des monter les modes et les epoques, Ecrivains et surveille a l'exterieur de la demeure. La dame ten plus importantes et des plus parfaites creations musiciens ont ete fascines par Don Giovanni et te de demasquer I'intru: ses cris attirent Ie pere de I'histoire de l'opera, en ont fait de nouvelles interpretations ou qui defie I'agresseur; pendant Ie duel, Don Gio Tirso de Molina est, en 1 630, Ie veritable crea variantes. L'histoire du « giovane cavaliere estre vanni blesse mortellement Ie Commendatore, mais teur du mythe : un seducteur, incapable d'aimer mamente licenzioso -, comme Ie decrit Ie livret, parvient a fuir sans etre reconnu. A la decouver et est condarnne aux flammes ne se limite a la qui rneprise Dieu, pas narration d'une anecdote te du cadavre, Donna Anna et Don Ottavio, son II : eternelles de I'enfer. s'agit ici d'un produit typique sevillane Ie pouvoir expressif de I'ceuvre a en fiance, jurent vengeance. de la contre-reforrne, annees effet is la sur Quelques plus tard, perm presentation scene de com Donna Elvira, une dame espagnole, est prota en 1665, I'ceuvre de Moliere conserve plusieurs positions tres diverses et tres creatives. goniste de la deuxierne scene. Eperdument arnou des aspects rnetaphysiques de I'ceuvre. C'est a reuse, elle est a la recherche de Don Giovanni qui l'epoque de Goldoni qu'apparaissent certains ele I'a seduite et abandon nee, apres lui avoir promis ments ludiques qui revelent Ie changement des Ie mariage. Une fois de plus, Ie seducteur parvient rnentalites au XVllle siecle : la piece seduit plus /I diso/uto punito ossia i/ Don Giovanni est un a s'esquiver. Neanrnoins, etant don nee la longue par les aventures libertines qu'on y narre que opera en deux actes de Wolfgang Amadeus liste des conquetes de son maitre, Leporello ten Ie chatirnent me rite Ie Mozart. Ecrit Lorenzo da Ie par par personnage epo par Ponte, livret suit te de Ie faire raisonner sur son obsession pour de I'ceuvre avoir defie Dieu. Le de Ie fameux litteraire et musical de sur son nyme pour type mythe Don Joan, les femmes et caractere peu scrupuleux. personnage represents dans l'opera de Mozart, inspire du Bur/ador de Sevilla de Tirso de Moli La troisierne scene illustre Ie dessein de Don materialists et est reflete dans na Nous cynique, eqalement (1630). preciserons davantage en men Giovanni de seduire la jeune et belle Zerlina, sur Les Liaisons dangereuses ou dans I'ceuvre et Ie tionnant Ie livret de Don Giovanni Bertati pour Ie point de se marier avec Ie rustique Masetto. Giacomo personnage de Casanova. l'opera de Gazzaniga, II convitato de pietra (1787). Donna Elvira arrive juste a temps pour prevenir les Don Dans Ie livret de Lorenzo da Ponte, per Giovanni est represents pour la premiere fois l'inqenue paysanne; la situation se complique sonnages possedent tous des caracteres bien et avec un succes extraordinaire, au Theatre Natio devant I'apparition de Donna Anna et Don Otta : nal en definis Don Giovanni, Ie rnaterialiste et cynique de Prag�e 1787. Ce fut la premiere oeuvre vio qui demandent Don Giovanni en aide, afin Leporello, son valet et son contraire, la fiere et de Mozart que Ie Liceu mit eqalement en scene de mettre a terme leur vengeance. Le seducteur vindicative Donna Anna, fille du Commandeur en 1866. L.:epithete dramma giocoso donne a la tente de faire passer pour folie a Donna Elvira qui assassins au debut de I'ceuvre et fiancee mal- partition et au livret met en evidence la volonte a de nouveau decouvert la farce de ce dernier. 126 Francais 127 Don Giovanni organise une fete pour les noces vous. Bien que Don Giovanni put mantenir son Proximes funcions ou tous sont invites, et avec I'unique intention sang froid, il se sent envahit par une terrible frayeur de profiter de I'agitation festive pour finalement au moment d'accepter la proposition de Donna obtenir Zerlina; Donna Anna, Donna Elvira et Don Elvira. Force par les circonstances, il lui offre sa Ottavio assistent a la reception, mais masques. main en guise d'accord, mais refuse obstinernent lis comprennent I'astuce de Don Giovanni, mal de se repentir. L'heure du chatiment est arrivee: Bejart Ballet Lausanne Ballet de Sao Paulo qre les precautions de Masetto pour la dissimu il s'enfonce dans I'abime qui s'est ouvert a ses ler. lis retirent finalement leurs masques et la ter pieds et d'ou sortent les flammes infernales. L:Amour-la Danse Dualidade@br reur envahit Ie seducteur, qui parvient de nouveau Donna Elvira, Donna Anna, Don Ottavio, Zer a s'enfuir. lina et Masetto font leur apparition avec les offi Musica: Wolfgang Amadeus Mozart Musica: Amalia Rodrigues ciers de justice pour s'emparer du malfaiteur. Vincenzo Bellini Henry Tourge ACTEII Cependant Leporello leur explique comme Ie Ciel Hector Berlioz Wim Mertens Cette fois, Don Giovanni a I'intention de seduire se trouve plus proche de tous a present. Donna Igor Stravinsky Delirium la femme de chambre de Donna Elvira. II oblige Elvira decide d'entrer dans un convent. Donna Johann Strauss Coreografia i escenografia: Gagik Ismail ian a Leporello a substituer ses veternents et a usur Anna demande a Don Ottavio de lui accorder Mikis Theodorakis Vestuari: Geraldo Lima Junior per ainsi sa personnalite afin de se liberer de la un an de plus de deuil, avant de pouvoir se marier. Cheik Imam ll-luminacio: Wagner Freire dame noble. Le valet accepte a contrecoeur. Au Zerlina et Masetto retournent chez eux remplis de Queen moment de chanter une serenate a la femme de bonheur et Leporello est a la recherche d'un nou Anton Webern chambre, Masetto et un groupe de paysans arrnes veau maitre. Tous chantent a I'unison la morale de Richard Heuberger Canela tina font apparition avec Ie seul dessein de chatier Ie I'oeuvre: «La mort des rnechants est semblable Gustav Mahler seducteur, Grace a son apparence de Leporel- a la vie qu'ils ont vecu-, Charles Gounod Musica: Michael Gordon 10, Don Giovanni feint de s'unir a eux, disperse Jacques Brei Coreografia: Cayetano Soto les hommes et chatie physiquement Ie fiance, TERESA LLORET Barbara Escenografia, vestuari i il-lurninacio: avant de prendre la fuite. Zerlina arrive pour conso Kudsi Erquner Cayetano Soto ler ce dernier. U2 Drarnaturqia: Nadja Kadel Encore dequise en maitre et accornpaqne de Donna Elvira, Leporello se trouve avec Donna Coreografia: Maurice Bejart Anna et Don Ottavio qui poursuivent leur perse Vestuari: Henri Davila Perpetuum cution, de merne que Zerlina et Masetto. Effraye, Realitzaci6 de la il-lurninacio: Leporello avoue la strateqie de son maitre devant Dominique Roman i Denis Foucart Musica: Johann Strauss (fill) I'humilliation de Donna Elvira; Don Ottavio est a Coreografia: Ohad Naharin present convaincu de la culpabilite de Don Gio Reposici6: Adi Salant 24 vanni et cherche a se venger tandis que Donna Dijous, de juliol, 20.00 h Escenografia: Arik Levi Anna est confiee aux compagnons. Dissabte, 26 de juliol, 17.00 h Vestuari: Rakefet Levi Don Ottavio tente en vain de convaincre Don Dissabte, 26 de juliol, 21.30 h ll-lurninacio: Avi Yona Bueno na Anna de celebrer son mariage, rnalqre Ie deuil Dilluns, 28 de juliol, 20.00 h de son pere, Dans sa demeure, Don Giovanni Dimarts, 29 de juliol, 20.00 h Orquestra de l'Academia del Gran Teatre del Liceu commence son magnifique diner avec une atti Director d'orquestra: Guerassirn Voronkov tude defiante, rnalqre la manifestation de panique de son domestique. Une fois de plus, Donna Elvi Dimecres, 3 de setembre, 20.00 h, torn H ra prie son seducteur de changer sa vie depra Dijous, 4 de setembre, 20.00 h, torn B vee, mais rec;:oit des sarcasmes pour reponse. Divendres, 5 de seternbre, 20.00 h, torn E Lorsqu'il sort, son cri d'horreur revele l'arrivee Dissabte, 6 de setembre, 17.00 h, torn F de la statue du Commendatore, fidele au rendez- Dissabte, 6 de setembre, 21.30 h, torn C Coordinacion: Juan Carlos Olivares. Disefio del programa de mana: Susana Rodriguez. Disefio de la coleccion: Josep Baga. Preimpresion: Quintana, S.L. lrnpresion: Grafos S. A. D.L. B-34.676-o.8 Publicidad: Creacio i Gestio d'Aetes Culturals, s. I. (Gestae). Cubierta y contracubierta interior: Fotografias de Brian Lary. Fotografias de las paqinas 18, 22,31,33,35,38,41 Y 43: Santi Cogolludo (ensayos de Don Giovanni en La tern orada 20.0.2-03). elaspa' 70,7,7 5, T, ,8'1, 9,93 i 95: San i Coqoll do. fOtogJalias de Ies 15, 1, Y 2'1: to' Bofil1 - '0 es e Do '0 en La tamporade 2, OQ-OS}. Traducciones: Tes, Discobole, ]:acq etine Hall. Asesona lingiiis ica: Francese X. avarro. EI Gran Teatre del Liceu ha obtenido la certificacion ISO 14001 (international Standard Organization) / EMAS (Ecomanagement and Audit Scheme).