GRAN TEATRE DEL LICEU

Temporada 1986/87

e

CONSORCI DEL GRAN TEATRE DEL LICEU

Generalitat de Catalunya Ajuntament de Barcelona Ministerio de Cultura Diputació de Barcelona i Societat del Gran Teatre del Liceu LA BOHÈME Òpera en 3 actes Llibret de Giuseppe Giacosa i Luigi Illica CASA Música de Giacomo Puccini SMllA

Buenas ideas en artículos para el hogar, la mujer y el recién nacido.

Funció de Gala Dissabte, 7 de febrer, a les 21 h., funció núm. 34, torn e Dimarts, 10 de febrer, a les 21 h., funció núm. 35, tom A EN BARCELONA DELEGACiÓN EN ZARAGOZA Dijous, 12 de febrer, a les 21 h., funció núm. 36, torn B GRAN VIA CORTS CATALANES, 640 Diumenge, 15 de febrer, a les 17 h., funció núm. 37 torn T TELÉFONO 318 24 98 d05pe 08007 BARCELONA ZURITA, 8 TEL. (976) 23 74 54 LA BOHÈME

Producció: Teatro alIa Scala

Decoracions: Franco Zeffirelli

Vestuari: Marcel Escoffier

Rodo/fo Luis Lima Schaunard Vicenç Esteve Benoit Dídac Monjo Mimi Cecilia Gasdia Parpignol Antonio Bernal Marcello Enric Serra Colline Alfredo Zanazzo Alcindoro Dídac Monjo Musetta María Angeles Peters Sergent duaner Rafael Campos

Director d'Orquestra José Collado Direcció d'Escena Franco Zeffirelli, realitzada per Antonello Madau-Díaz Directors del Cor Romano Gandolfi Vittorio Sicuri Mestre ajudant del Cor Miquel Ortega Violins concertinos Jaume Francesch Josep M. Alpiste Cor de Nois de l'Escola Pia Balmes

Solista: Llorenç Maristany Director: Antoni Coll i Cruells

ORQUESTRA SIMFÒNICA I COR DEL GRAN TEATRE DEL LICEU Contingut argumental

Lloc de l'acció: París. Època: al voltant de l'any 1830.

Acte I. «In Soffitta»

Resum: El fred és el primer tema de conversa entre Rodolfo i Marcello. Arriba Colline, sorprès de veure un foc escalfador i poc després fa la seva entrada triomfall'altre amic, Schaunard, que ha aconseguit llenya, tabac, vi i altres queviures. La presència de Benoit, que vol cobrar eilloguer, agusa l'enginy dels quatre bohemis, que se'l treuen de sobre sense haver pagat i decideixen celebrar la nit de Nadal al Barri Llatí. Rodolfo resta sol uns moments per poder enllestir un article i poc després truca a la porta Mimí, una veïna. Un seguit de circumstàncies fa que la conversa es perllongui, i neix l'amor entre els dos joves.

A la mansarda que Rodolfo i Marcello comparteixen amb Schaunard i amb Colline, el fred no pot vèncer el bon humor del poeta i del pintor, però redueix llurs ganes de treballar. Les flames que produeix el manuscrit d'un drama de Rodolfo els escalfen uns instants i l'entrada de Colline no és massa ale­ gre, ja que ia seva visita al Mont de Pietat no ha donat resul­ tats pràctics. En canvi, Schaunard, que arriba poc després, ha tingut més sort: ha realitzat uns serveis musicals un xic espe­ cials a un anglès ric i capriciós i ha guanyat uns diners que li han permès de comprar llenya, tabac, vi i altres queviures. Tot servirà, però, pels dies propers, perquè avui és la nit de Nadal i els quatre bohemis decideixen celebrar-la al Barri Llatí. La sortida s'ajorna uns moments, perquè els amics han de fer front a Benoit, que ha pujat a la mansarda i vol cobrar eillo­ guer. Li ofereixen beguda i l'home es va animant i els explica un aventura galant, la qual cosa els bohemis agafen com un pretext per fer veure que s'escandalitzen, tot aprofitant per fer fora Benoit sense haver pagat el lloguer. Quan Marcello, Colline i Schaunard surten, Rodolfo resta sol uns moments per a poder acabar un article de fons per al diari «11 Castoro». De seguida truquen a la porta: és Mimí, una JOYERO veïna, que demana ajut, car se li ha apagat l'espelma que por-

M. Pérez Cabrero, 4 Tel. 2013300 Barcelona-08021 Ijunto Tur6 Pork) tava en pujant les escales. Rodolfo la fa entrar perquè pugui reposar una mica. Quan Mimí està a punt d'anar-se'n, s'adona no té la clau del seu que habitacle. L'espelma torna a apagar­ se i tots dos cerquen la clau a les fosques: les seves mans es troben i neix l'amor. Rodolfo i Mimí s'expliquen mútuament qui són i com viuen (Che gelida manina - Mi chiamano Mimí). Els bohemis reclamen des de fora la presència de Rodolfo, però aquest els diu que no està sol i que de seguida es reunirà amb ells, amb la companyia de Mimí. Abans de sortir, tots dos es declaren el seu amor (O soave fanciulla).

Acte II. «Al Quartiere Latino»

Resum: Gran animació al carrer i al Cafè Momus, al Barri Llatí. Rodolfo presenta Mimí als seus amics i tots plegats seuen a una taula del Cafè Momus. Poc després arriba Musetta amb un vell i ric segui­ dor, Alcindoro, i, amb coqueteria, engeloseix el seu ex-amant Marcello. Musetta aconsegueix finalment que Alcindoro vagi al sabater, car la noia diu que les sabates «li fan mal». És el pretext per poder-se reunir de nou amb Marcello, que és potser el seu únic i autèntic amor. Quan Musetta se'n va amb Marcello i els seus amics, arriba Alcindoro amb la sabata i el cambrer li presenta el compte de la seva taula i també el dels amics de Musetta.

Entre la gran animació del Barri Llatí, en la nit de Nadal, pas­ segen Rodolfo i Mimí i també, per altra banda, Colline, Mar­ cello i Schaunard. Quan seuen a una taula del Cafè Momus, Rodolfo presenta Mimí als seus amics. Poc després arriba Musetta (evint anys, molta coqueteria, una mica d'ambició i cap ortografia»), acompanyada pel vell Alcindoro i quan veu Marcello (el seu ex-amant) seu en una taula molt a prop amb el seu seguidor, tot pronunciant moltes indirectes i dirigint esguards ben significatius al seu vell amor, encara no exhau­ rit (Quando men vo). A Marcello Ii costa aguantar-se i final­ ment Musetta, tot fingint que li ve massa estreta una sabata, envia Alcindoro a comprar-ne un altre parell, aprofitant per llançar-se ràpidament als braços de Marcello. Els amics teneri un problema. No tenen diners suficients per pagar el compte del Cafè, però Musetta ho soluciona tot quan fa unir el compte d'ells amb el d'ella. Gran animació una altra vegada, amb una desfilada pel carrer, mentre els bohemis s'enduen Musetta amb ells i arriba Alcindoro amb les sabates noves, i veu, sorprès, que li presenten els dos comptes.

Acte III. «La Barrière d'Enfer»

Resum: Freda albada d'hivern a les portes de París, on treballen Musetta i Marcello. Encontre del pin­ tor amb Mimí, que plora i no vol veure Rodolfo, perquè diu que, tot i que l'ama, és molt gelós i fa molt difícil la vida comuna. La separació sembla inevitable. Mimí s'amaga, perquè Rodolfo surt i el primer que diu a Marcello és que vol separar-se de Mimí. Marcello fa retrets al seu amic i aquest, finalment, confessa que estima Mimí més que res al món, però té por perquè està molt malalta. Mimi ho sent. Rodolfo vol dissimular, però és imposi­ ble. Quan arribi la primavera esdevindrà la sepa­ ració, una separació, que també sorgeix, però molt més sobtada, per a Musetta i Marcello.

Fred i neu en una albada del mes de febrer en una de les por­ tes de París, per la qual passen unes dones que vénen de les rodalies. Mimí, malalta, cerca Marcello, que treballa com a pintor en un hostal. Amb una veu trencada per la tos, Mimí explica a Marcello la vida difícil a la qual es veu obligada per la gelosia de Rodolfo i també que voIla separació. A l'hostal també ha vingut Rodolfo, que així mateix vol separar-se de Mimí, propòsit que manifesta a Marcello, que ha fet amagar Mimí per tal que no pugui sentir la conversa. Rodolfo, final­ ment, confessa que l'estima més que res al món, però té por perquè està molt malalta (per ritornarla in vita non basta amare). Poc a poc el pensament en els sofriments de Mimí i un amor inquiet i fort afebleixen la determinació de Rodolfo. Mimí ho ha sentit tot, quan Rodolfo s'adona de la seva pre­ sència i vol dissimular, la qual cosa és impossible. Ambdós recorden els moments bons i els dolents que han viscut ple­ gats i qualsevol ressentiment perd força. Romandran encara junts per passar l'hivern i quan arribi la primavera esdevin­ drà la separació (Addio senza rancor). Mentre es disposen a viure unes darreres setmanes de felicitat, Musetta i Marcello són protagonistes d'una altra separació, però molt més sob­ tada i sorollosa. Acte IV. «In Soffitta»

Resum: Rodolfo i Marcello s'han separat de Mimí i de Musetta d'un les ��7�e i, després temps, recorden amb melangia. Quan arriben Colline i Schaunard torna l'alegria, i se succeeixen els moments diver­ tits i optimistes fins l'arribada sobtada de Musetta, Costura que precedeix una Mimí molt malalta, que ha dit a Musetta que vol morir junt al seu gran amor. Boutique Tots surten per a intentar satisfer les necessitats ° algun caprici de Mimi, que resta sola amb Rodolfo, a qui fa palès una altra vegada el seu amor. Tots dos recorden els moments més feliços de la seva relació i poc després de la tornada de Musetta, Marcello, Colline i Schaunard, Mimí mor com de puntetes. En adonar-se'n, Rodolfo plora desespe­ rat sobre el cos del seu gran amor.

Rodolfo i Marcello estan una altra vegada sols, sense llurs com­ panyes i la melangia els distreu del treball, malgrat l'esforç per dissimular-la amb un to d'indiferència. Quan Schaunard i Colline arriben a la mansarda, els quatre amics inseparables paren la taula i amb poca matèria i molt humor fingeixen un gran àpat. Després ... la disbauxa, amb corredisses, ball gro­ tesc i duel burlesc entre Colline i Schaunard. Sobtada arribada de Musetta, que precedeix una Mimí molt malalta que ha dit a Musetta que vol morir junt al seu únic i gran amor (Voglio morir con lui). Ha pujat les escales amb dificultats i quan entra, Rodolfo l'envolta i l'acompanya al llit. Ella sembla reviure amb aquestes proves d'amor en una mansarda en la qual no hi ha més que misèria. Musetta ofe­ reix les seves arracades i surt amb Marcello a cercar un medi­ cament, un metge i un maneguí (el darrer caprici de Mimí), mentre Colline també surt a empenyorar la seva vecchia zimarra. Mimí resta sola amb Rodolfo i li parla amb tendresa, tot recor­ dant el primer trobament a la mateixa mansarda i els dies més feliços. Mimí sofreix i la seva respiració va minvant. Musetta torna amb el maneguí, Marcello amb un cordial i Colline sense la vecchia zimarra, però Mimí, que ha mort com de puntetes, ja no té necessitat de res. En adonar-se'n, Rodolfo plora deses­ perat sobre el cos del seu gran amor. Casanova, 270.· 08021 Barcelona A.VALLVÉ & J. GARÇON, F.CONTRERAS La Bobème, entre la crítica i el públic

SOCIEDAD INSTRUMENTAL DE Els qui professionalment ens dediquem a escriure o a parlar AGENTES DE CAMBIO de música als diaris, a les ràdios, les televisions o als progra­ ara tenen a les tindríem una y BOLSA COLEGIADOS, S.A. mes, com el que mans, magnífica ocasió de callar davant el cas de La Bohème. Els nostres il-lus­ tres avantpassats de la premsa torinesa d'aquell primer de febrer del 1896 van demostrar, efectivament, una sagacitat, un tacte i una clarividència a l'hora de valorar aquesta obra que difícilment els qui escrivim avui podríem mai superar. Escoltin: «Una música escrita amb molta pressa i molt poc treball de selecció i de llimadura. Pot agradar, però difícilment com­

moure ( ... ). El final de l'obra, tan intensament dramàtic, no em sembla tenir suficient color ni estar vestit de les adequa­ ASSESSORAMENT, des formes musicals La Bohème, de la mateixa manera (oo.). , que no deixa una gran impressió en l'ànim dels oïdors, tam­ poc no deixarà una herència notable en la història del nostre teatre líric, i estaria bé que l'autor, considerant-la com un error momentani, continués en el seu bon camí [el de Manon Les­ NEGOCIACIO caut, vol dir] i es convencés que aquest ha estat un lleuger des­ viament del camí de l'art.» Signa el comentari de «La Starnpa» C. Bersezio. I encara: «Ens preguntem què va empènyer Puccini per la pendent I ens DE Bohème. La és i VALORS amarga GESTIÓ deplorable d'aquesta pregunta la fem amb un punt de dolor, nosaltres que hem aplaudit i aplaudirem sempre Manon, en la qual es manifesta un com­ positor que sabia conjuminar el magisteri orquestral amb la més sana italianitat de concepcions. Mestre, vós sou jove i fort, teniu enginy, cultura i fantasia com pocs: avui us heu tret el I ACTIUS FINANCERS caprici d'haver d'obligar el públic a aplaudir-vos quan i on heu volgut. Per una vegada pot passar. Però en el futur tor­ neu a les grans i difícils batalles de l'art.» Era A. Berta qui així parlava des de les pàgines de «La Gazzetta del Popolo». Això pel que fa a l'endemà de l'estrena. Agafem ara el «Dizionario Letterario Bompiani», publicat a Milà el 1946 -ha passat mig segle just des de l'estrena!-, i llegim a la veu Bohème: «Giacomo Puccini n'ha extret [del llibret d'Illica i Giacosa inspirat en les Scènes de la vie de bohème d'Henri Murger] una obra que, junt amb Manon Les­ caut, pot dir-se que és la més equilibrada i sincera, si és que Barcelona Madrid Palma M. Valencia per sinceritat s'ha d'entendre únicament el donar lliure sor- Rbla. Catalunya 55 Juan de Mena, 10 Jaume III. 22 Paz, 25 l3019663 lm 9184 1 72 17 68 1 332 39 29 tida a les pròpies tendències sentimentals siguin de la natura­ biògrafs han deixat sucoses anècdotes d'aquella època. Pie­ lesa que siguin. ( ... ) L'harmonització que sosté la melodia és, tro i Giacomo feien torns per obrir la porta quan picaven els dins els seus límits, tova i delicada i el mateix es pot dir de creditors: si era per a Giacomo, Pietro s'encarregava de dir l'orquestració. Tot això posa de manifest una morbosa sensi­ que no hi era, que havia marxat, quan en realitat es trobava bilitat i certament una habilitat teatral, però no art en el sen­ silenciosament amagat a l'armari. I viceversa, naturalment: tit elegit de la paraula.» Aquesta vegada signen l'article les companyerisme obliga. sigles F.A.M. A Milà, a més, a l'hivern hi fa molt fred. Verdi en sabia alguna Com que per mostra val un botó i ja n'hem donat tres cosa quan va batejar aquells anys de treball i de privacions -i com en el no som del tot dei- com que, fons, masoquistes-,. els «anni di galera». La preocupació pel preu del carbó xem les crítiques aquí. i dels aliments, així com les dificultats per obtenir-los, són una Home de finíssim instint teatral, tal com -d'una o altra simptomàtica constant en l'epistolari de Puccini d'aquell manera- els tres textos coincideixen a assenyalar, Puccini moment. I també les freqüents visites al Mont de Pietat: «He s'ensumava alguna cosa quan escrivia poc abans de l'estrena de pagar 15 dies de dispesa i si vaig a Lucca en necessito 20 a Giulio Ricordi no estava es que «gens content» que l'obra per recuperar el rellotge i l'agulla que han anat a respirar "aires a Torí. El record de presentés Manon Lescaut, estrenada en de muntanya"», escrivia el març del 83. Naturalment, ell i aquell mateix escenari justament tres anys abans, no el dei­ Piero no s'estaven de visitar sovint els cafès de la cèntrica xava dormir massa comentaris tranquil i, pels que hem vist, Galleria Vittorio Emmanuele, al costat del Duomo. I segons no li faltava raó. l'estudiós Mosco Carner, el compositor va haver d'empenyo­ i el Però, públic? Cap problema. Des de la primera nit fins rar l'únic abric que tenia a causa d'una certa ballarineta de SJ avui mateix, quan pugi el teló, vostès s'han abocat sobre La Scala ... obra incondicionalment. Hi van veure de aquesta seguida l'art, Els sona alguna cosa? Avui contemplem tot això amb un som­ amb minúscula directament aquesta vegada, aquell que prové riure benèvol, encara que cap dels que ens trobem reunits en de la vida i que no necessita massa paraules per arribar al cor. aquesta sala no hem patit el fred milanès de finals del segle Hi van veure la vida d'Henri un menor Murger, escriptor pos­ passat, que a ben segur devia ser molt més rigorós que l'actual. va enfrontar-se amb uns siblement, que temps difícils al París I això, es vulgui o no, marca, i en el cas de Puccini és ben palès. de Lluís Napoleó i que en el llit de mort, quan tenia només Hem tingut, no obstant això, altres experiències: divertides i 39 anys, va deixar dits aquests tres versos: tristes, empipadores i amables, físiques i psíquiques, profun­ des i superficials. El públic torinès, i no els seus profetes, ens de va pas musique, ensenyar que amb això n'hi havia ben bé prou per pas de bruit, enamorar-se perdudament de Mimí i plànyer desesperadament de bohème. pas la seva mort. Per això, precisament, paga més la pena callar. Que vostès gaudeixin de La Bohème, com sempre ho han fet. Aquella havia estat la seva vida (bona o dolenta, no som qui Fancelli per dir-ho), i en el moment de deixar-la l'evocava tota, sintè­ Agustí ticament, com s'escau a un poeta. Ens deixava en companyia dels seus personatges, Mimí, Rodolfo, Marcello, Musetta, Schaunard, breus apunts d'una existència. Si Rodolfo hagués mort per explicar-nos-ho a ben segur que hauria utilitzat aques­ tes mateixes paraules. I vostès hi van veure també la vida de Puccini. Un Puccini que el1880 arribava a Milà amb una modesta borsa d'estudis per freqüentar el Conservatori d'aquella ciutat i llogava una cambra amb el seu company de classe Pietro Mascagni. Els «lo t'amo tanto, e sono tutta tua», resum de La Bohème de Puccini

Per l'abundor dels climes poètics i l'atmosfera musical tan ten­ dra, la partitura de La Bohème pot semblar un treball instin­ tiu, realitzat al dictat d'una inspiració sentida de repent i man­ tinguda fins al final de l'òpera. Res més equivocat. L'anàlisi d'aquesta música demostra una organització molt acurada per tal d'aconseguir els efectes suggeridors dels ambients en els quals es mouen els protagonistes. Puccini defuig qualsevol sim­ fonisme i crea una quantitat limitada d'idees motrius orques­ trades refinadament sobre una harmonia rica de colors que és, en realitat, la que estableix els climes de l'acció dramàtica. Els temes són citats com uns records en l'estructura musical, que esdevé emocionant per la bellesa de les melodies, però al mateix temps resulta admirable pel càlcul dels efectes teatrals. Veiem així sempre identificades en els instruments de corda les personalitats de Mimí i Rodolfo, en tant que les fustes són per a Musetta i per a la resta dels bohemis. Els conjunts són caracteritzats per tota l'orquestra, amb brillantor de metalls en el quadre del Barri Llatí i conjunt cambrístic en les escenes dels enamorats. En el primer acte, des del bulliciós tema inicial dels amics -extret d'una composició jovenívola de Puccini- fins al deli­ ciós final, que conté una de les atmosferes musicals més belles que imaginà el compositor, la música canvia de caràcter, i es torna més reposada, càlida i espiritual amb l'entrada de Mimí. Les cordes substitueixen en importància al vent-fusta, i tota la resta de l'acte és una mostra típica de l'art de Puccini en la construcció gradual d'una escena d'amor que culminarà amb el passional lirisme de les veus de Mimí i Rodolfo en inter­ venció conjunta. A les dues romances d'aquest quadre segueix un canvi d'atmosfera determinat per aquest duo, que podia haver resultat reiteratiu, després d'acabar d'escoltar les matei­ xes veus, però el sentit teatral de Puccini fa intervenir les veus dels amics de Rodolfo en una interrupció del diàleg d'aquest i Mimí, atorgant així varietat a l'escena. La reminiscència de Che gelida manina és tema bàsic en l'orquestra. Diguem de passada que l'última frase de l'esmentat duo és exigida pel compositor en la dinàmica pp i «perdendosi», però general­ ment els intèrprets la canten fort, amb l'agreujant que el tenor, també generalment, dobli el do de la soprano, quan en reali­ tat ha de fer un mi, segons que diu la partitura. El segon acte és un viu contrast amb el romanticisme i la inti­ L'estructura dramàtica de l'últim acte és quasi idèntica a la en el bon humor dels bohemis hi ha mitat del primer. L'interès es reparteix entre el bullici de la del primer, però quelcom la música no deixa de com una gent que celebra la nit de Nadal i la joia dels bohemis, fins d'artificial que reflectir, pre­ trista del final de Mimí. Tot és més nerviós musical­ que tots coincideixen en la parada militar. La confusió que monició s'ha tornat més densa i les successives remi­ sembla presidir aquest acte és més aparent que real, tota vegada ment. L'orquestra són una mena de de la breu que Puccini compon una estructura musical molt sòlida amb niscències melòdiques recapitulació història amorosa de Mimí i Rodolfo. La de Colline la interferència de diversos temes -els crits del carrer, l'arri­ romança col-laboren a fer el bada del carro de Parpignol, la música del Barri Llatí i les i la pregària de Musetta patètic quadre, el líriques efusions dels bohemis, de les quals cal recordar encara intensament líric amb punyent Sono andati, que tor­ narà a sortir en com un esclat d'emo­ l'escruixidora frase de Mimí lo t'amo tanta, e sono tutta tua­ l'epíleg orquestral que, tanca Diuen Puccini escrivia que configuren el desenvolupament de la primera secció ció, l'òpera. que plorava quan la mort de la seva estimada i no ens costa de creure­ d'aquest quadre. Remarquem que quan Rodolfo presenta Mimí, gens Mimí als seus amics (Questa è Mimí), l'orquestra fa sentir el ho, perquè sabem que el compositor s'enamorava de totes les seves dones de ficció. tema de la mort de la jove. Tota la segona part de l'acte és Joan Arnau dominada per la música de Musetta, el vals de la qual fou ini­ cialment una peça per a piano que Puccini va escriure per a una festa nàutica a Gènova. Per tal que els llibretistes de La Bohème adaptessin els versos a aquesta música, el composi­ tor els va donar la mètrica següent: Coccorricò, coccorrico, bisteca, la qual va ser traduïda per Quando m'en va', quando m'en va' so/etta. També Puccini va ser qui féu posar en boca de Schaunard les paraules Fa/so questa re, quan bufa la trompa que vol comprar. Potser sigui adient de recordar que en la novel-la de Murger, aquest personatge és un composi­ tor que treballa en un piano que té un re desafinat. Puccini ens en fa memòria amb el xoc a l'orquestra del re bemoll con­ tra el mi bemoll, en el moment que Schaunard diu les esmen­ tades paraules. El tercer acte comença amb la magistral descripció d'una gelada matinada, present a l'orquestra tan delicadament com senzilla. Sentim tot seguit l'angoixa de Mimí pel menys amor que darrerament li demostra Rodolfo. Aquest, per la seva part, no aconsegueix aclarir els seus sentiments, i val a dir que aquí Puccini no escriu la música aprofundida que calia esperar, tot i que resulta molt agradable. De sobte, però, el compositor se sent commogut per les confessions del poeta al seu amic Marcello: Mimí està malalta, per morir. Ara l'orquestra sona molt trista i augmenta la tensió emotiva fins que arriba el bell i sentimental Addio, do/ce svegliare, la melodia del qual és la mateixa de la cançó So/e e amare, escrita per Puccini l'any 1888 per a la revista Paganini. Aquest tema es repeteix encara quan el duo de Mimí i Rodolfo es converteix en quartet erno­ cionant amb les veus de Musetta i Marcello: Giacomo Puccini (1858-1924) - La Bohème (1896)

Puccini neix a Lucca (Toscana) el 22 de desembre de 1858 en una família amb una gran tradició musical. De petit canta en un cor i enceta els estudis musicals en la mateixa Lucca, i arriba a ser organista en alguna de les esglésies de la vila. Esdevé afi­ cionat a l'òpera assistint a les representacions que es donen a la seva ciutat nadiua, al Teatro del Giglio. L'onze de març de 1876 és una data important per a l'esdevenidor de Puccini: va a peu a Pisa a veure l'estrena en aquella ciutat de l'Aida verdiana; resta tan entusiasmat que decideix de ser composi­ tor d'òperes. L'any 1876 escriu una obra que avui coneixem com a Messa di Gloria i que li permet d'ésser admès a 1'«Istituto Musicale» de Lucca, que deixa l'any 1880 per continuar els estudis al Con­ servatori de Milà, on és deixeble d'Amilcare Ponchielli, l'autor de La Gioconda. El 1883, com a final dels estudis, aconse­ gueix un primer premi de composició amb el Capriccio Sinfo­ nico i l'any següent estrena amb èxit al Teatro dal Verme de Milà la seva primera òpera, Le Villi (una mena de Giselle ope­ rística, que no tindrà massa futur, però que en aquest any 1987 es podrà escoltar a Madrid). El1886 Elvira Bonturi (una unió amb moments ben difícils, però que durarà tota la vida) li dona un fill, Tonio, i el 1889 estrena a la Scala una altra òpera, Edgar, ja ben pucciniana, però no del tot reeixida (s'ha dit que per culpa del libretto). El primer gran èxit (i, a més, durable) és Manon Lescaut (Torí 1893), poc després de l'arribada a la que, per molts anys, seria la seva residència a Torre del Lago, on compon La Bohème, potser la seva obra cabdal, que estrena, també a Torí, l'any 1896, amb èxit relatiu, que de seguida esdevindrà definitiu. E11900 estrena Tosca a Roma (amb un teatralisme quasi ver­ dià i amb unes innovacions que àdhuc admirà un compositor com Schonberg). Ja consagrat i famós, Puccini veu el 1904 la polèmica estrena de Madama Butterfly a la Scala de Milà, amb un fracàs que durà poc. Amb aquestes tres obres s'ha considerat Puccini com a capdavanter del verisme, quan, en realitat, suposaven una sublimació d'aquest corrent amb con­ nexions ben paleses amb el romanticisme i el bel canto. L'any 1910 estrena La Fanciulla del West al Metropolitan de Nova York, en uns moments en els quals una certa avant­ guarda el considera massa conservador, potser menyspreant la gran admiració dels públics d'arreu. El 1917 estrena a ®

Monte-Carlo La Rondine, una obra refinada i amable, que arribà a Barcelona, al Liceu (estrena a Espanya) el 10 d'abril, durant molts anys no va ser gaire estimada i que avui ho és dirigida per Rodolfo Ferrari i amb una gran parella protago­ una mica més. Una altra vegada a Nova York, al Metropoli­ nista: Rosina Storchio i Alessandro Bonci, tot completant el tan, s'estrena el 1918 l/ Trittico, tres formes de teatre i tres repartiment els noms d' Alice Baron, Carlo Buti, Francesco concepcions ben diferents, amb la tragèdia de l/ Tabarro, el Navarrini i Josep Puiggener. Era el mateix any de les estrenes lirisme de Suor Ange/ica i la comicitat o comèdia de Gianni a Praga, Atenes, Nova York, París, Valparaíso, Varsòvia, Schicchi (que alguns han vist com el Fa/staff puccinià). Zagreb i Esmirna. En acabar la I Guerra Mundial, Puccini té uns moments no El26 de desembre de 1900 s'estrenà al Metropolitan amb Nellie massa feliços: l'assalta la melangia, moren alguns dels Melba i Albert Saleza i el 25 de novembre de 1903 a l'Òpera seus amics i ha de deixar la seva preuada residència de Torre de Viena amb Selma Kurz i Leo Slezak. La Bohème no ha del Lago. Per fortuna, la seva relació amb Elvira és més deixat mai de representar-se arreu, en els teatres grans i petits, serena que anys enrera i a més troba refugi en la composició en les grans ciutats i en els pobles, en molts idiomes diferents, de la que serà la seva darrera òpera: Turandot, un magní­ amb grans produccions i amb decoracions més aviat pobres, fic testament inacabat. Amb un càncer a la gola, és intervingut amb els millors cantants i directors i amb els que no són tan a Brusselles el 24 de novembre de 1924, però una crisi cardíaca bons. Una successió, doncs, d'èxits per a una obra que conti­ posa fi a la seva vida cinc dies després. Funerals a la capital nua essent un gran atractiu per al públic per si mateixa. belga, comiat multitudinari a Milà (Toscanini dirigeix un frag­ Una llista d'intèrprets remarcables o de representacions espe­ ment d'Edgar) i trasllat, dos anys després, de les despulles a cials fóra interminable. Cal recordar, però, la històrica versió Torre del Lago. Abans, però, havia tingut lloc, a la Scala, el Karajan-Zeffirelli que es donà a la Scala de Milà el gener de 26 d'abril de 1926, l'estrena triomfal de Turandot, que havia 1963 amb Mirella Freni i Gianni Raimondi. Aquesta produc­ acabat Franco Alfano. ció es representà moltes temporades seguides, es filmà pel Després d'una mena d'atac furibund a Puccini fet l'any 1912 cinema,' la va transmetre en directe l'Eurovisió l'any 1979 (amb per Fausto Torrefranca, que reflectia una posició que anava Carlos Kleiber, Ileana Cotrubas i Luciano Pavarotti) i la Scala més enllà dels dels passaren encara uns anys la a Munic i entre d'altres gustos públics, dugué Moscou, Viena, Salzburg, . fins que la musicologia reconegués a Puccini els mèrits que ciutats. li pertocaven. En aquesta revaloració intel-lectual de la figura Pel que fa al Liceu, La Bohème, lògicament, també és un dels de Puccini tingueren una intervenció rellevant noms com títols més populars, havent arribat ja a la xifra de dues-centes Mosco Carner, Claudio Sartori i, més tard, Fedele D'Amico. tretze representacions, amb protagonistes (en els darrers sei­ Fent marxa enrera per retrobar-nos amb l'òpera que avui es xanta anys) com Mercè Capsir, Maria Espinalt, Victòria dels representa, La Bohème s'estrenà a Torí l'u de febrer de 1896. Àngels, Renata Tebaldi, Enriqueta Tarrés, Virginia Zeani, Dirigia un músic jove anomenat Arturo Toscanini i cantaven Montserrat Caballé, Jeannette Pilou, Elena Mauti Nunziata, els papers principals Cesira Ferrani, Camilla Pasini, Evan Ileana Cotrubas, Carme Hernández, Miguel Fleta, Giacomo Gorga i Tieste Wilmant. No trigà a arribar l'èxit multitudi­ Lauri-Volpi, Pau Civil, Mario Filippeschi, Gianni Poggi, nari per a aquesta òpera i probablement no pels petits canvis Gianni Raimondi, Jaume Aragall, Luciano Pavarotti, Giu­ introduïts. L'acollida ja fou triomfal dos mesos després a seppe Giacomini, Plácido Domingo i Josep Carreras entre Palerm, on s'hagué de repetir tot el quart acte, amb els intèr­ d'altres. La darrera representació, abans de les d'enguany, fou prets ja vestits de carrer. la del 25 de març de 1983. El segon any de vida de La Bohème fou un bon any per a Pau Nadal aquesta òpera, car s'estrenà a Alexandria, Moscou, Lisboa, Scala de Milà (amb Angelica Pandolfini i Fernando De Lucia), Manchester (en anglès), Berlín (en alemany), Rio de Janeiro, Mèxic, Covent Garden de Londres (amb Alice Esty i Umberto Salvi); Viena, Los Angeles i L'Haia. L'any següent, 1898,

.Vittorio Sicuri (Director del Cor) José Collado (Director d'orquestra)

Inicià els seus estudis musicals a Parma Va néixer a 1946 i estudià Bunyoll'any i a Milà. L'any 1970 entrà a formar part al Conservatori de València (violí, com­ de la Scala de Milà, on durant tres anys i direcció EI1972-73 posició d'orquestra). exercí la seva activitat com a mestre col­ assistí al curs de a Siena perfeccionament laborador, treballant també amb els mes­ amb Franco Ferrara, i hi el aconseguí tres registes Strehler, Zeffirelli, De Filippo, Premi d'Honor. Des de l'any 1976 fins Ponnelle, Ronconi, etc. L'any 1972 co­ al1979 fou director de Muni­ l'Orquestra mençà a col-laborar amb Romano Gan­ cipal de València i actualment és Gene­ dolfi, primer com a ajudam en la rasca de mestre del Cor de la Scala, i des­ ralmusikdirekror del Teatre de l'Opera de Karlsruhe. Com a director de con­ prés com a mestre de cor. Ha preparat estrenes mundials d'òperes modernes certs ha estat al capdavant, entre d'altres, de les següents orquestres: (entre les quals Donnerstag aus Licht de Stockhausen) i ha dirigit en diverses Filharmònica de Viena, Mozarteum de Salzburg, de la Ràdio de Munic, Sim­ ocasions el Corale Scaligero. Des de la temporada 1982-83 comparteix junta­ fònica de Mainz, Residència de L'Haia, Filharmònica de Rotterdam, Ràdio ment amb Romano Gandolfi la responsabilitat del Cor del Gran Teatre del de Hilversum, London Sinfonietta, Orquestra Lamoureux, Conservatori de Liceu, que l'any 1986 aconseguí un gran èxit en la seva primera sortida a París, RAI de Milà, de la Ràdio de Polònia, Nacional de Iugoslàvia, Filhar­ l'estranger (JI Corsaro a Nimes). mònica de Quebec, Nacional d'Espanya i Ciutat de Barcelona. De 1975 a 1979 fou director musical del Festival Internacional de Montepulciano i com a direc­ tor operístic ha actuat als teatres següents: Òpera de Viena: Metropolitan d.e Cecilia Gasdia (Soprano: Mimí) Nova York, Scala de Milà, Opera de Munic, Opera de Zunc, Regio de Ton, Bari Trieste Pisa Macerata i Madrid. A Barcelona ha dirigit l'Orquestra Nascuda a Verona l'any 1960, a vint anys Música Catalana i a la de la Catedral de l� Ciutat �l Pal�u de la Plaça (reci­ guanyà el concurs televisiu «Maria i es al Gran tals de Montserrat Caballé Josep Carreras). Enguany presenta Callas» i com a premi fou protagonista del Liceu. Teatre de Luisa Miller a Pavia per a la Televi­ sió, amb la direcció de Gavazzeni. L'any 1982 debutà al Comunale de Florència Romano Gandolfi del (Director Cor) amb Capu/eti ed i Montecchi i pocs dies després a la Scala de Milà amb Anna a Medesano i féu els estudis musi­ Nasqué Bo/ena, en substitució de Montserrat Caballé. Tornà a Florència (al Comu­ cals al Conservatori de Parma, on obtin­ nale i al Maggio Musicale) amb The Rake's Progress, Fa/staff amb Giulini, el i Ha gué Diploma de piano composició. Gianni Schicchi, Adriano in Siria i La Traviata amb Kleiber. Altres dates impor­ col-laborat amb Roberto jun­ Benaglio, tants d'aquesta revelació en el món de l'òpera són: La Sonnambu/a al San tament amb el entrà a la Scala de qual Carlo de Nàpols, Gianni Schicchi a la Scala, Turandot al' Arena de Verona, Milà. 1966 fou reclamat Tea­ L'any pel Mosè a Pesaro, Moise, Jérusa/em i La Traviata a l'Opera de París, La Bohème t re Colón de Buenos i 1970 Aires, l'any a Macerata amb régie de Ken Russell, Turandot al San Carlo de Nàpols, l/ fou nomenat mestre del Cor de la Scala Viaggio a Reims a Pesaro i a la Scala, Rigo/etto a Macerata, La Sonnambu/a i des de la 1982-83 hu es del del Gran Teatre del Liceu. Ha temporada dirigit a Madrid, Luisa Miller a Viena i Roméo et Juliette al Metropolitan de Nova a la Rio de Bos­ orquestres Parma, Scala, Tokyo, Janeiro, Leningrad, Berlín, York. També ha cantat a Oviedo i al Palau de la Música Catalana (Requiem ton Barcelona Madrid València, Roma, i Trieste, Bolonya, Nàpols dirigint de Verdi, amb Zubin Mehta). I tot això només en sis anys de carrera. Amb com i també concerts. Per al tant òpera clàs�ica �oucentista segell discogràfic aquestes representacions de La Bohème actua per primera vegada al Liceu. Cetra ha enregistrat la Petite Messe So/ennelle de Rossini (que el proper mes de juny dirigirà al Palau de la Música Catalana amb el Cor del Liceu) i per Luis Lima a Deutsche Grammophon tota la producció del Teatre de la Scala des de (Tenor: Rodolfo) 1970 a 1982. Nasqué a Córdoba (Argentina) l'any 1950 i féu els estudis musicals a Buenos Aires (amb Carlos Guichandut), a Madrid i a Roma (amb Gina Cigna). Guanyà un premi al Concurs Viñas, el segon a Tolosa i el primer al Concurs Lauri-Volpi. Aviat debutà a Lisboa, Estrasburg, Barcelona, ...... Nova York i París i poc desprésa Munic, la Scala de Milà (Faust), Suutgart, i Nova York. L'any 1978 es presentà a Berlín (Don Car/o), Arena de Verona: (La Bohème i Madama Butterfly), Metro- politan de Nova York (La Traviata) i San Francisco (Riga/etta). Des d'ales­ Alfredo Zanazzo (Baix: Colline) hores sovintegen les seves actuacions en tots els grans teatres i el seu prestigi creix cada dia: Colón de Buenos Aires, Frankfurt, Hamburg, Viena, Covent Nasqué a Imperia. Formà part d'una Garden de Londres, Madrid, Florència, Roma, Salzburg, París, etc. Recent­ jazzband abans d' encetar els estudis de ment ha inaugurat la temporada 1986-87 al San Carlo de Nàpols amb Car­ cant i d'aconseguir premis als concursos men. AI Liceu ha cantat Gemma di Vergy, Medea, Un ballo in maschera, Anna de Gènova i de la RAI de Milà, entre Bo/ena i Mefistofele. d'altres. Mil nou-cents vuitanta-u fou el primer any important de la seva carrera: Der fliegende Hollander a Treviso, Anna M� Angeles Peters (Soprano: Musetta) Bo/ena a Brussel-les, Nabucco a Trieste i Aida a L'Arena de Verona. En pocs anys ha cantat a tots els teatres impor­ Estudià al Conservatori de València amb tants d'itàlia (Torí, Bolonya, Roma, Scala de Milà, Nàpols, etc.) i també ho Emília Muñoz i Rosa Gil. Posteriorment ha fet a Niça, Viena, Munic, Las Palmas, Bilbao, Lieja, Edimburg, San Diego, perfeccionà els estudis amb Bechi, Schi­ Bema, Ginebra, Ludwisburg i París. Del seu calendari per a la temporada lawsky i Campogalliani entre d'altres. 1986-87 hom pot destacar Aida al Metropolitan de Nova York, Viena i París, Després d'aconseguir sengles borses Don Giovanni a Torí i Riga/etta a Vancouver. Amb les representacions de d'estudis al Concurs Viñas de Barcelona, La Bohème actua per primera vegada al Gran Teatre del Liceu. obtingué un primer guardó al concurs de la Scala de Milà i dos anys després guanyà el Concurs Bastianini de Siena. La Serva Padrona a la Piccola Scala de Milà suposà l'any 1982 l'inici oficial de la seva carrera. Després ha cantat, entre d'altres ciutats, a Dublín(Lucia di Lammermoor), Fano (Riga/etta), Palerm (L 'Elisir d'amare), Novara (Don Pasqua/e), Madrid (Riga/etta i Las Golon­ drinas), etc. Al Liceu ha cantat Falstaff, Werther i Don Giovanni.

Enric Serra (Baríton: Marcello)

Nasqué a Barcelona, on va estudiar amb Elsa Scampini, Maria Valls i Carme Bra­ Esteve cons de Colomer. L'any 1969 guanyà el Vicenç primer premi d'interpretació del concurs organitzat per Radio Nacional de España; des d'aleshores ha actuat ininterrompu­ dament a totes les temporades del Gran Teatre del Liceu, destacant en òperes com Don Giovanni, Samson el Dalila, Fa/staff, Fedora, Simon Boccanegra, Lucia di Lammermoor, Cavalleria rusticana, Faust, La Bohème, Pagliacci, L 'Elisir d'amare, Turandot, Adriana Lecouvreur, Tasca, L'Italiana in Algeri, Werther i Carmen, fins a assolir-hi, fins ara, la xifra de dues-centes vint-i-nou repre­ sentacions. Ha intervingut també en festivals i temporades a Madrid, Valèn­ cia, Oviedo, Bilbao, Saragossa, Las Palmas, La Coruña, San Sebastián, Tene­ rife, Granada, Londres, Roma, Linz, París, Niça, Munic, Colònia, Nirnes, Tours, Toló, Caracas, Bogotà i Nàpols.

MARCAMOS LA PAUTA

�J Contenido argumental

Lugar de la acción: París. Época: alrededor del año 1830. Porque abriendo caminos creamos piezas maestras en su género. Acto 1. «In Soffit/a» Resumen: El frío es el primer tema de conversación entre Rodolfo y Marcello. Llega Colline, sorpren­ dido por ver un calentador fuego y poco después hace su triunfal entrada el otro amigo, Schaunard, que ha conseguido leña, tabaco, vino y otros víve­ res. La de Benoit, cobrar el presencia que quiere Porque siguiendo el ritmo de los tiempos alquiler, aguza ei ingenio de los cuatro bohemios, descubrimos cubren que se lo quitan de encima sin haber pagado y deci­ formas que cualquier riesgo. den celebrar la Nochebuena en el Barrio Latino. Rodolfo queda solo unos momentos para poder aca­ bar un artículo y poco después llama a la puerta Mimí, una vecina. Una serie de circunstancias hace que se prolongue la conversación, naciendo el amor

. entre los dos jóvenes. En la buhardilla que Rodolfo y Marcello comparten con Porque nuestras ideas sirven Schaunard y Colline, el frío no puede con el buen humor del para asegurar los pasos de todos. poeta y del pintor, pero aminora sus ganas de trabajar. Las llamas que produce el manuscrito de un drama de Rodolfo los calientan unos instantes y la entrada de Colline no es dema­ siado alegre, puesto que su visita al Monte de Piedad no ha dado resultados prácticos. En cambio, Schaunard, que llega poco después, ha tenido más suerte: ha realizado unos servi­ cios musicales un poco especiales a un rico y caprichoso inglés y ha ganado un dinero que le ha permitido comprar leña, Porque desde 1879 nuestro trabajo vino otros víveres. Todo no tabaco, y servirá, obstante, para es inspirar confianza y seguridad. los próximos días, porque hoyes la Nochebuena y los cuatro " bohemios deciden celebrarla en el Barrio Latino. La salida se aplaza unos momentos, porque los amigos deben hacer frente a Benoit, que ha subido a la buhardilla y quiere cobrar el alqui­ ler. Le ofrecen bebida y el hombre se va animando y les explica una aventura galante, lo cual toman los bohemios como un pretexto para hacer ver que se escandalizan, aprovechando para echar a Benoit sin haber pagado el alquiler. C9-1�FI Cuando Marcello, Colline y Schaunard salen, Rodolfo queda solo unos momentos para poder acabar un artículo de fondo 1B7B para el diario «11 Castoro». En seguida llaman a la puerta: es Mimí, una vecina, que pide ayuda, porque se le ha apa- SECURDS Creamos seguridad.

Diagonal, 431 bis - 08036 Barceloru gado la vela que llevaba al subir las escaleras. Rodolfo la hace entrar para que pueda reposar un poco. Cuando Mimí está a punto de irse, se da cuenta de que no tiene la llave de su vivienda. La vela vuelve a apagarse y los dos buscan la llave a oscuras, encontrándose sus manos y naciendo el amor. Rodolfo y Mimí se explican mutuamente quién son y cómo viven (Che gelida manina - Mi chiamano Mimi). Los bohemios reclaman desde fuera la presencia de Rodolfo, pero éste les dice que no está solo y que en seguida se reunirá con ellos, con la compañía de Mimí. Antes de salir, ambos se declaran su amor (O soave fanciulla).

Acto II. «Al Quartiere Latino» Resumen: Gran animación en la calle y en el Café Momus, en el Barrio Latino. Rodolfo presenta Mimí a sus amigos y todos juntos toman asiento en una mesa del Café Momus. Poco después llega Musetta con un viejo y rico seguidor, Alcindoro, y, con coquetería, da celos' a su ex amante Marce­ llo. Musetta consigue finalmente que Alcindoro vaya al zapatero, porque la muchacha dice que los zapatos «le hacen daño». Es el pretexto para poder reunirse de nuevo con Marcello, que es quizás su único y auténtico amor. Cuando Musetta se va con Marcello y sus amigos, llega Alcindoro con el zapato y el camarero le presenta la cuenta de su mesa y también la de los amigos de Musetta. Entre la gran animación del Barrio Latino, en la Nochebuena, pasean Rodolfo y Mimí y también, por otro lado, Colline, Marcello y Schaunard. Cuando toman asiento en una mesa del Café Momus, Rodolfo presenta Mimí a sus amigos. Poco después llega Musetta (eveinte años, mucha coquetería, un poco de ambición y ninguna ortografía»), acompañada por � el viejo Alcindoro y cuando ve a Marcello (su ex amante) toma � asiento en una mesa muy próxima con su seguidor, pronun­ ciando muchas indirectas y dirigiendo miradas muy significa­ tivas a su viejo amor, todavía no agotado (Quando men vo). A Marcello le cuesta aguantarse y finalmente Musetta, fin­ GALERIAS giendo que un zapato le aprieta, envía Alcindoro a comprar Marcando esh1o. otro par, aprovechando para lanzarse rápidamente a los bra­ BARCELONA Puerta del Angel. Diagonal MADRID. Callao. Gaya. Arapiles. Vaguada. Serrano zos de Marcello. • • 11 PALMA DE MALLORCA VALENCIA • ALICANTE MURCIA. ALBACETE I Y ALBACETE • Los tienen un No tienen dinero suficiente ZARAGOZA. OVIEDO. VALLADOLID. VITORIA. BILBAO· BURGOS· EIBAR LAS PALMAS amigos problema. • BADAJOZ SANTA CRUZ GE TENERIFE. SEVILLA. CORDOBA. GRANADA· JAEN CADIZ· para pagar la cuenta del Café) pero Musetta lo soluciona todo DON BENITO. cuando hace unir la cuenta de ellos con la suya. Gran anima­ ción otra vez con un desfile por la calle, mientras los bohe­ mios se llevan a Musetta con ellos y llega Alcindoro con los zapatos nuevos, viendo sorprendido cómo le presentan las dos cuentas.

Acto III. «La Barrière d'Enfer» Resumen: Fría aurora de invierno a las puertas de París, donde trabajan Musetta y Marcello. Encuentro del pintor con Mimí, quien llora y no quiere ver a Rodolfo, porque dice que, aunque la ama, es muy celoso y hace muy difícilla vida en común. La separación parece inevitable. Mimí se esconde, porque Rodolfo sale y lo primero que dice a Marcello es que quiere separarse de Mimí. Marcello formula reproches a su amigo y éste, finalmente, confiesa que ama a Mimí más que nada en el mundo, pero tiene miedo porque está muy enferma. Mimí lo oye. Rodolfo quiere disi­ mular, pero es imposible. Cuando llegue la pri­ mavera se producirá la separación, una separación que también surge, pero mucho más repentina, para Musetta y Marcello. Frío y nieve en una aurora del mes de febrero en una de las puertas de París, por la que pasan una mujeres que vienen de las cercanías. Mimí, enferma, busca a Marcello, que tra­ baja como pintor en una hostería. Con una voz rota por la tos; Mimí explica a Marcello la vida difícil a que se ve obli­ gada por los celos de Rodolfo y también que quiere la separa­ ción. A la hostería ha venido también Rodol'fo, que asimismo quiere separarse de Mimí, propósito que manifiesta a Marce­ llo, quien ha hecho esconderse a Mimí para que no pueda escu­ char la conversión. Rodolfo, finalmente, confiesa que ama a Mimí más que a nada en el mundo, pero tiene miedo porque está muy enferma (per ritornarla in vita non basta amare). Poco a poco el pensamiento en los sufrimientos de Mimí y un amor Vidosa sabe mucho de ese inquieto y fuerte debilitan la determinación de Rodolfo. Mimí mundo en donde se dan cita lo ha oído todo, cuando Rodolfo se da cuenta de su presencia la sensibilidad y la intimidad. y quiere disimular, lo cual es imposible. Ambos recuerdan los VIDOSA crea nuevas dimensiones momentos buenos y malos que han vivido juntos y cualquier resentimiento pierde fuerza. Permanecerán todavía juntos para pasar el invierno y cuando llegue la primavera se producirá la separación (Addio senza ranear). Mientras se disponen para

Balmes, 341-343 - 08006 BARCELONA

DISTRIBUIDOR OFICIAL SONY unas últimas semanas de felicidad, Musetta y Marcello son protagonistas de otra separación, pero mucho más repentina y ruidosa.

Acto IV.· «In Soffitta» Resumen: Rodolfo y Marcello se han separado de Mimí y de Musetta y, después de un tiempo, las recuerdan con nostalgia. Cuando llegan Colline y Schaunard vuelve la alegría, sucediéndose los momentos divertidos y optimistas hasta la repen­ tina llegada de Musetta, que precede a una Mimí muy enferma que ha dicho a Musetta que quiere morir junto a su gran amor. Todos salen para intentar satisfacer las necesidades o algún capri­ cho de Mimí, que queda sola con Rodolfo, a quien hace patente de nuevo su amor. Ambos recuerdan los momentos más felices de su relación y poco después del regreso de Musetta, Marcello, Colline y Schaunard, Mimí muere como de puntillas. Al darse cuenta, Rodolfo llora desesperado sobre el cuerpo de su gran amor. Rodolfo y Marcello están otra vez solos, sin sus compañeras y la nostalgia les distrae del trabajo, a pesar del esfuerzo por disimularla con un tono de indiferencia. Cuando Schaunard y Colline llegan a la buhardilla, los cuatro inseparables ami­ gos ponen la mesa y con poca materia y mucho humor fingen un gran ágape. Después ... el desenfreno, con carreras, baile grotesco y duelo burlesco entre Colline y Schaunard. Repentina llegada de Musetta, que precede a una Mimí muy enferma que ha dicho a Musetta que quiere morir junto a su único y gran amor (Voglio morir con lui). Ha subido las esca­ leras con dificultades y cuando entra, Rodolfo la rodea y la acompaña a la cama. Ella parece revivir con estas pruebas de amor en una buhardilla en la cual no hay más que miseria. Musetta ofrece sus pendientes y sale con Marcello para bus­ car un medicamento,"un médico y un manguito (el último capricho de Mimí), mientras Colline también sale para empe­ ñar su vecchia zimarra. Mimí queda sola con Rodolfo y le habla tiernamente, recor­ dando el primer encuentro en la misma buhardilla y los días más felices. Mimí sufre y su respiración se va debilitando. Musetta vuelve con el manguito, Marcello con un cordial y Colline sin la vecchia zimarra, pero Mimí, que ha muerto como de puntillas, ya no necesita nada. Al darse cuenta, Rodolfo llora desesperado sobre el cuerpo de su gran amor. Giacomo Puccini (1858-1924) - La Bohème (1896)

Puccini nace en Lucca (Toscana) el 22 de diciembre de 1858 en una familia con gran tradición musical. De pequeño canta en un coro y comienza sus estudios musicales en la misma Lucca, llegando a ser organista en alguna de las iglesias de ES POSIBLE RECUPERAR la villa. a aficionarse a la a Llega ópera asistiendo las repre­ LO IRREPETIBLE sentaciones que se dan en su ciudad natal, en el Teatro del El 11 marzo Giglio. de de 1876 es una fecha importante para el futuro de Puccini: va a pie a Pisa para ver el estreno en aquella ciudad de la verdiana Aida, quedando tan entusias­ mado como para decidir que será compositor de óperas. El año 1876 escribe una obra que hoy conocemos como Messa di Gloria y que le permite ser admitido en el «Istituto Musi­ cale» de Lucca, que deja en el año 1880 para continuar los estudios en el Conservatorio de Milán, donde es discípulo de Amilcare Ponchielli, el autor de La Gioconda. En 1883, como final de los estudios, consigue un primer premio de composi­ ción con el Capriccio Sinfonico y el siguiente año estrena con éxito en el Teatro dal Verme de Milán su primera ópera, Le Villi (una especie de Giselle operística, que no tendrá dema­ siado futuro, pero que en este año 1987 podrá escucharse en Madrid). En 1886 Elvira Bonturi (una unión con momentos muy difíciles, pero que durará toda la vida) le da un hijo, Tonio, y en 1889 estrena en la Scala otra ópera, Edgar, ya muy pucciniana, pero no del todo lograda (se ha dicho que por culpa del libretto). El primer gran éxito (y además, duradero), es Manan Lescaut (Turín 1893), poco después de la llegada a la que, durante muchos años, sería su residencia en Torre del Lago, donde compone La Bohème, quizás su obra capital, que estrena, tam­ bién en Turín, el año 1896, con relativo éxito, que enseguida sería definitivo. En 1900 estrena Tosca en Roma (con un tea­ tralismo casi verdiano y con unas innovaciones que incluso admiró un compositor como Schonberg). Ya consagrado y famoso, Puccini ve en 1904 el polémico estreno de Madama Butterfly en la Scala de Milán, con un fracaso que duró poco. Con estas obras se ha considerado a Puccini como abande­ rado del verismo, cuando, en realidad, suponían una subli­ mación de esta corriente con conexiones bien manifiestas con el romanticismo y el bel canto. En el año 1910 estrena La Fanciulla del West en el Metropoli- tan de Nueva York, en unos momentos en los que una cierta vanguardia lo considera como demasiado conservador, qui­ zás despreciando la gran admiración de los públicos de todas partes. En 1917 estrena en Monte-Carla La Rondine, una obra refinada y amable, que durante muchos años no fue muy apre­ ciada y que hoy lo es un poco más. Otra vez en Nueva York, en el Metropolitan, se estrena en 1918 II Trittico, tres formas de teatro y tres concepciones muy diferentes, con la tragedia de II Tabarro, el lirismo de Suor Angelica y la comicidad a comedia de Gianni Schicchi (que algunos han visto como el Falstaff pucciniano). Al acabar la I Guerra Mundial, Puccini tiene unos momentos no demasiado felices: le asalta la melancolía, mueren algunos de sus amigos y ha de dejar su apreciada residencia de Torre del Lago. Por fortuna, su relación con Elvira es más serena que años atrás y además encuentra refugio en la composición de la que será su última ópera: Turandot, un magnífico testa­ mento inacabado. Es intervenido en Bruselas de un cáncer de garganta el 24 de noviembre de 1924, pero una crisis cardíaca pone fin a su vida cinco días después. Funerales en la capital belga, multitudinaria despedida en Milán (Toscanini dirige un fragmento de Edgar) y traslado, dos años después, de los res­ tos a Torre del Lago. Antes, no obstante, había tenido lugar, en la Scala, el26 de abril de 1926, el estreno triunfal de Turan­ dot, que había acabado Franco Alfana. Después de una especie de ataque furibundo a Puccini hecho el año 1912 por Fausto Torrefranca, que reflejaba una posi­ ción que iba más allá de los gustos de los públicos, pasaron todavía unos años hasta que la musicología reconociese a Puc­ cini los méritos que le correspondían. En esta revalorización intelectual de la figura de Puccini tuvieron una relevante inter­ vención nombres como Mosco Carner, Claudia Sartori y, más tarde, Fedele D' Amico. Haciendo marcha atrás para volvernos a encontrar con la ópera que hoy se representa, La Bohème se estrenó en Turín elide febrero de 1896. Dirigía un joven músico llamado Arturo Toscanini y cantaban los papeles principales Cesira Ferrani, Camilla Pasini, Evan Gorga y Tieste Wilmant. No tardó en llegar el éxito multitudinario para esta ópera y pro­ bablemente no por los pequeños cambios introducidos. La aco­ gida ya fue triunfal dos meses después en Palermo, teniendo que repetirse todo el cuarto acto, con los intérpretes ya vesti­ dos de calle. ®

El segundo año de vida de La Bohème fue un buen año para esta ópera, puesto que se estrenó en Alejandría, Moscú, Lis­ boa, Scala de Milán (con Angelica Pandolfini y Fernando De Lucia), Manchester (en inglés), Berlín (en alemán), Río de Janeiro, México, Covent Garden de Londres (can Alice Esty y Umberto Salvi), Viena, Los Angeles y La Haya. El año siguiente, 1898, llegó a Barcelona, al Liceu (estreno en España) el 10 de abril, dirigida por Rodolfo Ferrari y con una gran pareja protagonista: Rosina Storchio y Alessandro Bonci, com­ pletando el reparto los nombres de Alice Baron, Carla Buti, No le más Francesco Navarrini y Josep Puiggener. Era el mismo año de des vueltas los estrenos en Praga, Atenas, Nueva York, París, Valparaíso, Si se tu camisa pone y le gustan tus relojes, no te debe te la sorprender que quite colonia. Varsovia, Zagreb y Esmirna. es un de ¡Qué toque frescura) Claro. y también la mejor forma de reconocer tu buen gusto. El 26 de diciembre de 1900 se estrenó en el Metropolitan con No le más ... des vueltas. Regálasela y regálatela. Nellie Melba y Albert Saleza y el 25 de noviembre de 1903 en la Ópera de Viena con Selma Kurz y Leo Slezak. La Bohème no ha dejado de representarse nunca en todas partes, en los teatros grandes y pequeños, en las grandes ciudades y en los pueblos, en muchos idiomas diferentes, con grandes produc­ ciones y con decorados más bien pobres, con los mejores can­ tantes y directores y con los que no son tan buenos. Una suce­ sión, pues, de éxitos para una obra que continúa siendo un gran atractivo para el público por sí misma. Una lista de intérpretes destacados a de representaciones espe­ ciales sería interminable. Es preciso recordar, no obstante, la histórica versión Karajan-Zeffirelli que se dio en la Scala de Milán en enero de 1963 con Mirella Freni y Gianni Raimondi. Esta producción se representó muchas temporadas seguidas, se filmó para el cine, la transmitió en directo la Eurovisión en 1979 (can Carlos Kleiber, Ileana Cotrubas y Luciano Pava­ rotti)y la Scala la llevó a Moscú, Viena, Munich y Salzburgo, entre otras ciudades. En cuanto al Liceu, La Bohème, lógicamente, también es uno de los más populares títulos, habiendo llegado ya a la cifra de doscientas trece representaciones, con protagonistas (en los últimos sesenta años) como Mercè Capsir, Maria Espinalt, Vic­ toria de los Ángeles, Renata Tebaldi, Enriqueta Tarrés, Vir­ ginia Zeani, Montserrat Caballé, Jeannette Pilau, Elena Mauti Nunziata, Ileana Cotrubas, Carme Hernández, Miguel Fleta, Giacomo Lauri- Pau Mario Gianni . Volpi, Civil, Filippeschi, t: Poggi, Gianni Raimondi, Jaume Aragall, Luciano Pavarotti, Giuseppe Giacomini, Plácido Domingo y Josep Carreras entre otros. La última representación, antes de las actuales, fue la del 25 de marzo de 1983.

/ LEGRAIN Bflk�[flO La Bohème LASOSTRAS ACTE I LESENTARAN Dans la mansarde que Rodolfo et Marcello partagent avec Schaunard et Colline, le froid n'a aucune prise sur la bonne DEPERLAS. humeur du poète et du peintre, mais gèle plutêt leur envie de travailler. Et la brève flamme d'un manuscrit de Rodolfo ne Seleccionadas, presentadas suffit certainement pas à les rechauffer. CoUine revient désolé infructueuse visite au tandis Schau­ sobre un lecho de hielo picado; d'une mont-de-piété, que nard fait une entrée triomphale; l'hereuse rencontre d'un riche buen tienen ¡qué aspecto anglais lui a permis de refournir leur pauvre garde-manger. las ostras de Brasserie Flo! Bouteilles et victuailles serviront pour les prochains jours, tan­ ¡Y qué fresco sabor! dis que ce soir on ira faire réveillon dehors. Mais nos quatre amis devront d'abord affronter Benoit, venu réclamer les ter­ Hasta su es cautivador. precio mes échus. ns lui offrent à boire et l'incitent à leur raconter Diviértase probándolas: une de ses aventures galantes, ce qui leur donnera l'occasion le sentarán de perlas. de se montrer indignés et de le mettre à la porte, naturelle­ ment sans l'avoir payé. Marcello, Colline et Schaunard sor­ ¡QUE "BRASSERIE"! tent. Rodolfo doit terminer un article et les suivra plus tard. A peine est-il seul à la c'est Mimi, ... qu'on frappe LA BRASSERIE flO OH LA LA!. porte: qui vient demander de la lumière. Rodolfo la reçoit avec empres­ sement, lorsqu'elle s'apprête à quitter, elle s'aperçoit d'avoir perdu la clé. La chandelle s'éteint encore unefois et dans l'obs­ curité leurs mains se rencontrent. L'amour fleurit rapidement es Rodolfo et Mimi se confient l'histoire de leur vie. Mais les amis du jeune poète, impatients, le reiancent sous la fenêtre. II leur crie qu'il les rejoindra aussitêt au Quartier Latin, en leur annonçant mêrne qu'il ne sera pas seul, Mimi l'accom­ pagnera.

ACTE II Les quatre amis et Mimi se trouvent au Quartier Latin, parmi la foule heureuse de la veille de Noel. ns prennent place à une table du Café Momus et Rodolfo présente Mimi à ses amis. Musetta arrive au bras du vieux Alcindoro et, apercevant Mar­ cello, s'installe à une table voisine. Elle harcèle aussitêt de sar­ casmes et de regards malicieux son ancien amant, dont elle paraït toujours amoureuse. Marcello se maltrise à grand'peine. Jonqueres, 10 Musetta feint de souffrir à cause d'une chaussure trop étroite, BARCELONA prie Alcindoro d'aller lui en acheter une autre paire et peut finalement se jeter dans les bras de Marcello. Au moment de Reservas Tel. 317 80 37 quitter, les amis n'ont pas assez d'argent pour payer le sou­ Abierto todos los días, domingos per. Musetta les tire d'embarras en leur dis ant leur y festivos inclusive. d'ajouter �TRADICIONAL CRUCERO

. SEMANA note à la sienne. La retraite militaire passe et Musetta est por­ tée en triomphe, tandis qu'au pauvre AIcindoro n'est réser­ son I à la vée, retour, que surprise d'avoir deux notes à payer. SANTA

ACTE III Un jour d'hiver. II neige. A la barrière d'Enfer passent des femmes venant de la campagne. Mimi, souffrante, cherche Marcello qui travaiIIe dans une guinguette. D'une voix brisée la par toux elle lui raconte la vie de tourments que lui fait Rodolfo à cause de sa jalousie et lui confie son intention de Ie Survient quitter. Rodolfo, décidé lui aussi de rompre avec Mimi. II s'ouvre a Marcello, qui a demandé à la jeune filIe de se cacher. L'idée des souffrances qu'endure Mimi et son inquiet mais tenace amour pour elle fIéchissent la volonté de Rodolfo. Si bien que lorsqu'il s'aperçoit de sa présence, iI lui rappelle toutes les heures de joie et d'amertume vécues ensem­ ble et tout ressentiment disparaït. lIs décident de ne se quitter qu'au printemps. Tandis qu'ils s'acheminent vers leurs der­ nières semaines de bonheur, Musetta et Marcello reprennent leurs éternelles disputes.

ACTEIV Rodolfo et Marcello se retrouvent seuls, sans leurs arnies. La nostalgie les empêche de travaiIIer. Colline et Schaunard vien­ nent les rejoindre et les quatre amis se mettent à table devant un maigre diner. Et, après le «banquet», danses et duel bur­ BUQUE lesque entre Colline et Schaunard. À ce moment la porte "EUGENIO e" s'ouvre et Musetta annonce I'arrivée de Mimi, qui veut revoir, se sachant près de mourir, le seul homme qu'elle ait jamais DEL 10 AL 20 DE ABRIL aimé. Rodolfo la reçoit dans ses bras presqu'évanouie. L'amour les reprend une fois de plus. Dans la pauvre man­ ITINERARIO: sarde règne la misère. Musetta offre ses boucles d'oreilIe, Colline ira engager au mont-de-piété sa vieiIIe douiIIette por BARCElONA-MIKONOS-ESTAMBUl que l'on puisse chercher un médecin et quelques remèdes. Res­ VOlOS (METEORA) ATEN.A,S (PIREO) tée seule avec Mimi Rodolfo, lui parle avec tendresse. lIs se PALERMO-BARCELONA souviennent ensemble de leur première rencontre, des jours heureux de leur amour. Mimi souffre, son coeur faiblit. Et PRECIOS lorsque Musetta et Marcello reviennent avec un manchon et ESPECIALES PARA: un cordial, Mimi n'a plus besoin de rien. NIÑOS, VIAJES DE NOVIOS,

TERCERA EDAD y GRUPOS JOVENES .

...y en todas Jas Agendas de Wclies BARCELONA Vía Layetana, 30 Tel.: 3198100

lniormes y Reservas: lHARRA y Cía. La Bohème

ACTE I The freezing cold of the garret which the poet Rodolfo and the painter Marcello share with Schaunard and Colline does not lower their spirits, and the manuscript of a drama by Rodolfo certainly does note generate enough warmth to restore them. Colline comes back forlorn from a fruitless expedition to the pawnbroker's. Schaunard, in contrast, has an. air of triumph when he enters. He had the fortune to meet a rich Englishman, and the encounter has enabled him to bring enough food for all of them. The food and drink, however, are for tomorrow's needs. Today is Christmas Eve, and on Christmas Eve one should dine out. But first of all the four friends have to deal with their landlord, Benoit, who has called for the rent. They offer him a drink and when, under its mellowing influence, he tells them of an amorous adventure he has had they pretend to be shocked and bundle him out - omitting of course, to pay him. Marcello, Colline and Schau­ nard go out. Rodolfo, who has to finish off an article, is to join them later. He is not left alone for long. There is a knock at the door. It is Mimi. She is on her way up to her room but her candle has gone out. Rodolfo receives her solicitously. Fortified by his kindness, Mimi is about to go on her way when she discovers she has lost her key. While she and Rodolfo are searching for it, the candle goes out again. In the darkness their hands meet. It is the beginning of their love for each other. They tell each other about themselves. From the court­ yard Rodolfo's friends can be heard calling him. He calls back that he will be with them soon, but he will not be alone: Mimi is coming with him.

ACT II Rodolfo, Mimi, Colline, Marcello and Schaunard join the gay Christmas Eve throng in the Latin Quarter and find a table for themselves at the Café Momus where Rodolfo introduces Mimi to her friends. Presently along comes Musetta with an elderly escort, Alcindoro. When she notices her old love, Marcello, she sits down at a nearby table with her jealous escort and sets about tormenting Marcello with allusive phrases and coquettish glances. Marcello is hardly able to master his feelings. In the end Musetta gets rid of Alcindoro by pretend­ ing that one of her shoes hurts her and bustling him off to buy her a new pair. As soon as he has gone she flings herself into Marcello's arms. Marcello and her friends are in the awkward position of not having enough money to pay for their supper. Musetta comes to their rescue by having their bill added to hers. A military parade goes past. When Alcindoro returns with the shoes he finds, instead of Musetta, only a double bill to pay for.

ACT III A bitter winter's dawn. Snow is falling. Country women enter­ ing the city by the Barrière d'Enfer pass by. Mimi, now ailing, has come to seek out Marcello who is making ends meet by painting in a nearby tavern. In a voice wracked by coughing, Mimi tells Marcello of the stormy life she has because of Rodolfo's jealously. She has made up her mind to leave him. However, Rodolfo, who has also decided that they must part, is already at the tavern. He has told his decision to Marcello. But when he learns of her presence he goes to her and, as they share remembrances of the sweet and bitter days they have stay together, all rancour melts away. They resolve to lived together for the rest of the winter, then, when spring comes, they will go their separate ways. As Rodolfo and Mimi go off towards their last weeks of happiness, Marcello and Musetta take up again the thread of their continual wrangling.

ACT IV Rodolfo and Marcello are back in their garret. They have sepa­ rated from their loves. Their longing for them, which they try unsuccessfully to hide, makes work impossible. Schau nard and Colline join them, and the four devoted friends have supper together pretending that their meal is a sumptuous banquet. After the banquet, a ball and a mock duel between Colline and Schaunard. Suddenly the door is thrown open. Musetta is on the threshold in a state of great perturbation. With her is Mimí who, desperately ill and knowing that she has not long to live, wishes to see once more the only man she has ever really loved. Rodolfo is at Mimi's side in an instant, full of tender anxiety, and she takes heart again. Once again they are mastered by their love for one another. Musetta determines to pawn her earrings and goes out with Marcello to get medi­ cine and a doctor. Colline decides to pawn his old cloak. Mimi, who is left alone with Rodolfo, speaks to him sadly and tenderly. Together they recall their first meeting and the happy days bygone. Mimi's sufferings grow more acute, her breath­ ing ever more shallow. Musetta returns with a muff, and Marceno with a restorative. But nothing any can help Mimi any longer. Discografia de La Bohème

La present discografia només ofereix les versions comerciats íntegres, a partir del 1946. Els personatges són esmentats en l'ordre següent: Mimí, Musetta, Rodolfo i Marcello. A con­ tinuació el cor, l' orquestra i el director.

1946 RCA VICTOR, LM 6060 (13, 78 r.p.m.) Licia Albanese, Ann McKnight, Jan Peerce, Francesco Valentino. Cor i Orquestra de la NBC. Dir.: Arturo Toscanini.

1947 COLUMBIA, C-OP 27 (13, 78 r.p.m.) Bidú Sayào, Mimi Benzell, Richard Tucker, Francesco Valentino. La natura és l' origen de totes les coses bones. Cor i Orquestra del Metropolitan de Nova York. Dir.: Giuseppe Antonicelli.

1951 CLS, AMDRL 22811 Renata Tebaldi, Elda Ribetti, Giacomo Lauri-Volpi, Tito Gobbi. Cor i Orquestra del San Carlo de Nàpols. Dir.: Gabriele Santini.

DECCA, LXT 2622/23 Renata Tebaldi, Hilde Gueden, Giacinto Prandelli,

Giovanni Inghillieri . Cor i de Roma. . Orquestra de l'Acadèmia Santa Cecília Dir.: Alberto Erede.

REMINGTON 199/80 Daniza Ilitsch, Ruthilde Boesch, Radko Delorso, T. Baylé. Cor de l'Òpera de l'Estat de Viena. Orquestra Simfò­ nica d' Àustria. Dir.: Wilhelm Loibner.

1952 CETRA, 1237 Rosanna Carteri, Elvira Ramella, Ferruccio Tagliavini, Giuseppe Taddei. Cor i Orquestra de la RAI de Torí. Dir.: Gabriele Santini. ..i.m.w,

Yoghourts, flam, cremes, formatges .. -aliments frescos i naturals- REMINGTON 199/99 (ROYAL 1542/3) Frances Schimenti, Mafalda Micheluzzi, Giacomo Lauri-Volpi, Giovanni Ciavola. Cor i Orquestra de l'Òpera de Roma. Dir.: Alberto Paoletti.

1955 MEZHDUNARODNAJA KNIGA D 0416/22 (versió en llengua russa) Irina Maslennikova, G. Sacharova, Sergej Lemèsev, Pavel Lisitsian. Cor i Orquestra de la Ràdio de Moscou. Dir.: Samuel Samosud.

GUILDE INTERNATIONAL DU DISQUE SMS 141 Marilyn Tyler, Corri Bijster, David Garen, Paolo Gorin. Cor i Orquestra de l'Òpera Society de Nova York. Dir.: Carl Bamberger.

1956 EMI VS LALP 311/12, Compact EMI 163-000126/27 (1985) Victoria de los Ángeles, Lucine Amara, Jussi Bjoer­ ling, Robert Merrill. Cor i Orquestra de la RCA. Dir.: Thomas Bee- cham.

PATHÉ DTX 177/8 (versió en llengua francesa) Martha Angelici, Christiane Castelli, Roger Gardes, Michel Roux. Cor i Orquestra de l'Òpera Comique de París. Dir.: Tzpine.

1957 LA VOZ DE SU AMO VSA LALP 416/17, EMI 163-000.449/50 Compact (1985) Deseo recibir en mi domicilio las videocassettes que señalo con una X Maria Anna Di Stefano, '" Callas, Moffo, Giuseppe LESCAUT Rolando Panerai. ::REA CHENIER ��:gAN &. Cor i de la Scala de Milà. Dir.: Antonino CARMEN . Orquestra I SISTEMA O VHS O BET A El precio de cada Votto. videocassette es de 9.845 pts. (IVA inc.), más 400 pts. por gastos de empaquetado y envío que pagaré: TALOi'i Bancario adjunto. Contra REEMBOLSO A 000444/5 VISA. PHILIPS, MASTERCARD. a EUROCARD. Antonietta Stella, Bruna Rizzoli, Gianni Poggi, Renato 1 I I I I ! I I I I caduca Capecchi. 0lIJ III finalLI.,LI__..!,..,.-,--, i'iOMBRE Cor i Orquestra del San Carlo de Nàpols. Dir.: Fran­ completo _ DOMICILIO -- N0 cesco Molinari-Pradelli. POBLACION _

No pagaré gastos de empaquetado y envío aprovechando FIRMA (imprescindible) suOl!líRilTAlIl]!llA'NBmi)¡1J(i) LAPRIMERA CAIXAOBERTA

1959 DECCA LXT 5542/43 i SXL 2170/71, A CATALUNYA. Compact 411 868-2 Renata Tebaldi, Gianna D' Angelo, Carlo Bergonzi, Ettore Bastianini. Cor i Orquestra de l' Acadèmia Santa Cecília de Roma. Dir.: Tullio Serafin.

1960 DGG, 2726059 (en alemany) Pilar Lorengar, Rita Streich, Sándor Konya, Dietrich Fischer - Dieskau. Cor i Orquestra de l'Òpera de l'Estat de Berlín. Dir.: Alberto Erede.

ETERNA 820168/69 Dora Antonioli, Aureliana Beltrami, Sandor Konya, Dietrich Fischer-Dieskau. Cor i Orquestra de la Ràdio de Berlín. Dir.: Bruna

Fundada en 1844. Rigacci.

1961 MEZHDUNARODNAJA KNIGA D 02554/9 (versió en llen­ gua russa) L'ÚLTIMA. Elizaveta Sumskaja, A. Yakovenko, Ivan Kozlovskj, I. Burlak. Cor i Orquestra Filharmònica de Moscou. Dir.: Samuel Samasud.

1962 DGG, 2705038 Renata Scotto, Jolanda Meneguzzer, Gianni Poggi, Tito Gobbi. Cor i Orquestra del Maggio Musicale Fiorentino. Dir.: Antonino Votta.

RCA VICTOR LM 6095 Anna Moffa, Mary Costa, Richard Tucker, Robert Merrill. Cor i Orquestra de l'Òpera de Roma. Dir.: Erich Leinsdorf. Entre la primera i l'última hi ha 142 anys. La primera s'inaugurà el 1844. 1963 MELODRAM 414 a de L'última el 1986. Amb l'última tecnologia (d'una representació l'Òpera Però sense perdre allò primer. Viena) El tracte humà de Caixa de Barcelona. Mirella Hilde Gianni Especialment ara. Quan els Caixers de Freni, Gueden, Raimondi, Caixa de Barcelona són automàtics. Rolando Panerai. Caixa de Barcelona. Aquests 142 anys Cor i de de Viena. Dir.: Herbert van han passat amb la velocitat d'una fletxa. Orquestra l'Òpera Que sempre ha anat cap a on assenyala. Karajan. Cap amunt.

CAIXA DE BARCELONA DE AMO - ANGEL AN/SAN 131/32 LA VOZ SU Notes importants: En atenció als artistes i al públic en Nicolai Mario Mirella Freni, Mariella Adani, Gedda, general, s'exigeix l'adequada correcció en el vestir (senyors: Sereni. americana i corbata), i es prega la màxima puntualitat: no Cor i de de Roma. Dir.: Thomas Orquestra l'Òpera es permetrà l'entrada a la sala un cop començada la re­ Schippers. presentació, ni verificar enregistraments, fotografies o fil­ mar escenes de cap mena. 1973 DECCA, SET 565/66 El Consorci del Gran Teatre del Liceu, si les circumstàn­ Mirella Luciano Freni, Elisabeth Harwood, Pavarotti, cies ho reclamen, podrà alterar les dates, els programes o Rolando Panerai. els intèrprets anunciats en aquest programa. Cor de de Berlín i Filharmònica de l'Òpera Orquestra En compliment d'allò que disposa -l'Article 92 del Regla­ Berlín. Dir.: Herbert von Karajan. ment d'Espectacles, és prohibit de fumar als passadissos; hom ha d'utilitzar el Saló del ler, pis i el vestíbul de 2 1974 RCA, ARL 0381 l'entrada. Montserrat Caballé, Judith Blegen, Plácido Domingo, Accés carrer Sant núm. d'ús exclusiu Sherrill Milnes. t pel Pau, 1, bis, 6. a minusvàlids. Cor i Orquestra Filharmònica de Londres. Dir.: Sir per Georg Solti.

ESTRO ARMONICO (d'una representació a la Scala de Comentaris: Roger Alier, Joan Arnau, Xosé Aviñoa, Pau Milà) Nadal. Coordinador d'aquest programa: Pau Ileana Cotrubas, Margherita Guglielmi, Luciano Pava­ Nadal. rotti, Rolando Panerai. Programes: Publi-Tempo Cor i Orquestra de la Scala de Milà. Dir.: Georges Prêtre.

1978 PHILIPS, 6769031 Portada: Musa de la Música, de Venanci Vallmitjana (Escala Katia Ricciarelli, Ashely Putnam, Josep Carreras, principal, Gran Teatre del Liceu) Ingvar Wixell. Cor i Orquestra del Covent Garden de Londres. Dir.: Colin Davis.

1980 LA VOZ DE SU AMO, EM! SLS 163-003807/08 Renata Scotto, Carol Neblett, Alfredo Kraus, Sherrill Milnes. Ambrosian Opera Chorus i National Philharmonic Orchestra. Dir.: James Levine.

1985 LA VOZ DE SU AMO, EM! 165-370279-3 Lucia Popp, Barbara Daniels, Francisco Araiza, Wolf­ gang Brendel. Cor i Orquestra de la Ràdio Bàvara de Munic. Dir.: Stefan Soltesz. F. X. Mata PRÒXIMES FUNCIONS

ADRIANA LECOUVREUR F. Cilèa

Mirella Freni, Fiorenza Cossotto, Ermanno Mauro, Enric Serra, Piero de Palma, Rosa M? Ysàs, Alfredo Heilbron, Vincenç Esteve

Director d'Orquestra: Roberto Abbado Director d'Escena: Silvia Cassini Directors del Cor: Romano Gandolfi / Vittorio Sicuri Producció: Teatro dell'Opera (Roma)

Funció de Gala Divendres, 20 de febrer, 21 h., funció núm. 38, torn C Dilluns, 23 de febrer, 21 h., funció núm. 39, torn A Dijous, 26 de febrer, 21 h., funció núm. 40, torn B Diumenge, 1 de març, 17 h., funció núm. 41 torn T

RIGOLETTO G. Verdi

Adriana Anelli, Leo Nucci, Alfredo Kraus (7-11-15), Pietro Ballo (9-13), Alfredo Zanazzo, Pablo Pascual, Conrad Gaspà, Vicenç Esteve, Cecília Fondevila

Director d'Orquestra: Romano Gandolfi Director del Cor: Vittorio Sicuri

Funció de Gala: Dissabte, 7 de març, 21 h., funció núm. 42, torn C

Dilluns, 9 de març, 21 h., funció núm. 43, torn B Dimecres, 11 de març, 21 h., funció núm. 44, torn A Divendres, 13 de març, 21 h., funció fora d'abonament Diumenge, 15 de març, 17 h., funció núm. 45, torn T

- 1I.pvk>1t!'a ...... pa... Dip. Legal B. 36.522 -1986 SALIMBA