e o s ¡ fan t u t t e GRAN TEATRE DEL

Temporada 89-90

CONSORCI DEL GRAN TEATRE DEL LICEU Generalitat de Catalunya Ajuntament de Barcelona Ministerio de Cultura Diputació de Barcelona Societat del Gran Teatre del Liceu Cosi fan tutte

Ossia La scuola degli amanti Dramma giocoso in due atti

Text de Lorenzo da Ponte Música de W. A. Mozart

200 aniversari de l'estrena de I' òpera al Burgtheater de Viena el 26 de gener del 1790

Funció de Gala Dilluns, 12 de febrer, 21 h., funció núm. 52, torn D

Dimecres, 14 de febrer, 21 h., funció núm. 53, torn B Divendres, 16 de febrer, 21 h., funció núm. 54, torn e Diumenge, 18 de febrer, 17 h., funció núm. 55, torn T Dimarts, 20 de febrer, 21 h., funció núm. 56, torn A

Amb el patrocini de la Fundació Gran Teatre del Liceu, dues funcions fora d'abonament:

Dissabte, 17 de febrer, 21 h, funció núm. 06 Dimecres, 21 de febrer, 21 h., funció núm. 07 ®

Cosi fan tutte

Fiordiligi Barbara Madra Verónica Villarroel Dorabella Margarita Zimmermann Itxaro Mentxaka (dies 17, 21) Guglielmo Stephen Dickson Dale Duesing (dies 17, 21) Ferrando Eduard Giménez SALA DE CONCIERTOS Jerome Pruett (dies 17, 21) En Vidosa desde en música. somos, siempre, especialistas Despina Gwendolyn Bradley Tenemos los mejores equipos Hi-Fi, las fabulosas cadenas SONY de Alta Gama para que, en su casa, se Gloria Fabuel (dies 17, 21) siento como en la sala de conciertos. fuera de serie. Algo Don Alfonso Tom Krause Venga y escúchelas en Claudio Nicolai (dies 17, 21)

Director d' orquestra Direcció d'escena Luc Bondy, realitzada per Lukas Hemleb

Directors del cor Romano Gandolfi Vittorio Sicuri Escenografia i disseny de llums Karl-Ernst Herrmann Vestuari Jorge Jara Producció Gran Teatre del Liceu, procedent del Thêátre Royal de - Opéra National de Bruxelles Realització del vestuari Tallers de l'Opéra National de Bruxelles Servei de perruqueria Damaret Servei de sabateria Valldeperas Violí concertino Jaume Francesch

Hi-Fi ORQUESTRA SIMFÒNICA I COR DEL GRAN TEATRE DEL LICEU SONY OIR PARA CREER Contingut argumental

Lloc de l'acció: Nàpols Època: segle XVIII

ACT E I

Una terrassa Don Alfonso discuteix amb dos joves oficials, Ferrando i Gugliel­ mo, que li lloen amb porfídia la constància de les dues germanes de les quals estan enamorats. Don Alfonso, vell escèptic, no creu pas en la fidelitat de les dones i, com que els dos joves protesten, els proposa posar a prova llurs promeses. La proposició és accep­ tada i s'entaula una juguesca, que els oficials estan ben segurs de guanyar.

Un jardí Fiordiligi i Dorabella, les dues germanes que festegen Ferrando i Guglielmo, contemplen amb amor els retrats de llurs promesos. Don Alfonso arriba i anuncia la marxa sobtada a la guerra dels dos joves. Ferrando i Guglielmo entren tot seguit i intenten consolar les germanes. Una barca ve a recollir els dos oficials i aquests s'aco­ miaden perllongadament de llurs promeses. La barca s'allunya i Fiordiligi, Dorabella i Don Alfonso desitgen vents favorables als viatgers (e Soave sia il vento»).

Una estança TRADICiÓ DE QUALITAT Davant la cambrera Despina, les dues germanes es planyen de la AMB EL DISSENY D'AVUI marxa sobtada d'aquells que elles estimen (<

immoto resta»), la qual cosa no impedeix que Guglielmo insisteixi. Ferrando, després de comunicar a Guglielmo la fermesa de Fioreli­ les se'n en els galanteigs (<

Ferrando, per part seva, posa gran entusiasme a vèncer la resistència de Fiordiligi. Aquesta deixa esclatar la passió fidel que té pel seu promès i també el seu desesper (<

e o s i fan t u t t e

Una òpera poc compresa i postergada COSt fan tutte ossia La Scuola degli amanti és la tercera i última de les òperes nascudes de la fructífera i transcendental col-labora­ ció entre Mozart i Lorenzo da Ponte, el llibretista-clergue-aventurer venecià. A començament de 1790, època de l'estrena de l'obra, a Mozart només li queden dos anys de vida (morirà a Viena el 5 de desembre de 1791) i han passat també dos anys llargs des de l'estrena de la seva anterior i més ambiciosa producció, Don Gio­ vanni, l'octubre de 1787, a Praga. Alguns dels gèneres musicals abordats per Mozart i en els quals ha assolit una mestria total es van extingint d'una manera progressiva en la seva producció durant els anys 1788, 1789 i 1790 (simfonies, sonates per a piano, quar­ tets de corda), i el rnestre, malgrat ser encara compositor oficial de la Cort, rep pocs encàrrecs i viu una situació econòmica angoi­ xant i precària; les cèlebres cartes demanant ajuda a Michael Puch­ berg -comerciant vienès i company de lògia maçònica- se suc­ ceeixen patèticament des de fa temps i Mozart, després del seu declivi com a compositor de moda, viu probablement a un ritme superior a les seves possibilitats reals. L'èxit de la reposició de Le Nozze di Figaro el 1789 a Viena - l'òpera s'havia estrenat amb anterioritat a la capitall'any 1786- i el clamor d'admiració de Praga per a aquesta obra i per a , faciliten que l'Emperador Josep II es recordi del seu com­ positor de cambra i li proposi la creació d'una òpera nova. S'ha escrit moltes vegades que fou el mateix Emperador qui, basant-se en un fet real esdevingut a Trieste, suggerí a Lorenzo da Ponte l'argument de l'obra, però això sembla poc probable; potser podria tractar-se d'un episodi extret de tertúlies de societat, de comenta­ ris mundans, però fictici, en tot cas. Mozart treballa en la cornpo­ sició de l'obra des de finals de setembre de 1789, i el31 de desem­ bre la partitura ja està suficientment avançada perquè pugui organitzar, a casa seva, una petita representació, a la qual assistei­ xen, entre d'altres, i el seu protector -ja esmentat­ Michael Puchberg. La primera representació té lloc al Burgtheater de Viena el 26 de gener de 1790, un dia abans que Mozart celebri el seu 34 aniversari. ® ®

titulat La Grotta di Trofonio, on dues parelles canviende «parte­ naire» després d'un sojorn a la gruta del mag i tornen al seu estat original després de travessar novament la gruta en sentit invers. Tot i que ignorem detalls, ja que, tant da Ponte a les seves Memò­ ries com Mozart a la seva correspondència, ometen referències a aquesta obra, és més que possible que la doble rivalitat Mozart­ Salieri i da Ponte-Castí fes parlar abundantment ambdós perso­ natges. Sigui com sigui, elllibret pot ser considerat com el més àgil i per­ fecte que da Ponte hagués posat a mans de Mozart. La trama és hàbil i elegant, les escenes i diàlegs estan sàviament repartides i, des d'un punt de vista purament literari, desprèn una sensació d'equilibri i simetria molt superior a la dels llibrets italians de l'època. Tanmateix, i de manera notòria durant la totalitat del segle XIX i gran part del XX, eillibret fou considerat com insuportable­ ment estúpid, inconsistent i, fins i tot, de mal gust. Per esmentar només alguns exemples evidents, Beethoven considerà l'obra «immoral i frívola» -sense fer referència a la música-, i Wagner va resumir i magnificar la incomprensió general del segle XIX en afirmar si Mozart a Casi tutte una El llibretista-clergue-aventurer venecià Lorenzo da Ponte. que hagués compost per fan música tan sublim com la de Figaro, «hauria estat una vergonya per a la música». Davant de tot això, no és d'estranyar que s'hagues­ Si per al Figaro i Don Giovanni da Ponte utilitzà un material lite­ sin fet nombrosos intents de corregir el llibret, i no solament a rari preexistent i conegut -en el primer cas, Beaumarchais, en Don Alemanya sinó també a la resta d'Europa; però l'enumeració de Giovanni, fonts diverses, la primera de les quals és Tirso de tots aquests disbarats fóra extensa i complicada; només cal dir que, Molina-, en el cas de Cosifan tutte (aquest títol, Així bofan totes, encara l'any 1909, es presentà a Dresden una adaptació de la música ja és tota una advertència) posà en joc tota la seva imaginació en de Mozart a un text de Calderón de la Barca, Die Dame Kobold elaborar elllibret. Tanmateix, la moderna ínvestigacíó mozartiana (vl,a dama duende»). Només quatre anys més tard, e11913, E.]. Dent ha evidenciat diversos antecedents teatrals i purament literaris de escrivia en el seu llibre, ja clàssic, Mozart's que «Cosi fan l'argument; com assenyala]. C. Gago, en un episodi de Orlando tutte és el millor de tots els llibrets de da Ponte i l'obra d'art més Furiosa de Ludovico Ariosto apareixen tres personatges els noms exquisida de les produccions líriques de Mozart», i donava suport dels quals són una autèntica premonició: Fiordiligi, Doralicia i Fior­ a un corrent de reconeixement i d'admiració envers l'obra, cada despina, gairebé coincidents amb les tres protagonistes femenines vegada més important, que no fa altra cosa que íncrernentar-se als de da també la literatura castellana i no l'òpera; Ponte coneixia , nostres dies. és improbable que hagués llegit El Quijote de Cervantes, un relat Aquests retrets es justificaven, a través de l'òptica romàntica, en del qual -«El curioso impertinente»- tracta també el tema del el menyspreu de l'amor i de la fidelitat -com a sentiments su­ canvi de parelles i disfresses per a testimoniar la fidelitat conjugal. blims- que es fa a l'obra, especialment en la conducta de les dones, Però potser no cal recórrer a fonts tan remotes, ja que, el 1785, no oblidem que da Ponte fou, en essència, una mena d'epígon Salieri havia posat música a un llibret de Giovanni Battista Casti Per

de Casanova i que tractà el tema des del punt de vista del Divuit, un i fer tast irònic masculí. El cinisme de l'obra enllaça, també, amb el tracta­ ment cruel i despectiu de la literatura de l'època envers les dones, de la qual cosa fou un exemple molt evident la famosa i recreada no cal obra -molt popular avui dia per diverses versions cinematogrà­ perdre Les liaisons fiques- dangereuses (<

e del mondo in mezzo ai turbini bella calme troverà», (<

Que cadascú de nosaltres en tregui les pròpies consideracions. Plaza San Gregorio Taumaturgo, 6-7

- Dini Tel. 93 2019666 Fax. 2012080 Jesús 08021 BARCELONA Gener 1990 ®

s f a fi t u t t e e o ¡ ha donat la vida. Aquests dos personatges, a diferència dels ena­ morats, no juguen mai amb la idea o la il-lusió del suïcidi, perquè recerca veritat Sis personatges a la d'una volen viure, viure la vida amb tota la complexitat, amb tota l'ambi­ el dels Hi ha autors que interpreten comportament personatges pro­ güitat. Aquests dos personatges són: el cínic Don Alfonso, aquest com una suma total de tagonistes de Casi fan tutte fingiments. Don Giovanni jubilat que viu osmòticament les vivències dels diu: Casi Edward J. Dent, en el seu llibre Mozart's Operas, fan joves, tot evocant les seves, ja llunyanes; i la criada Despina, la veu la manca de sinceritat». tutte és l'apoteosi de del poble, que toca sempre de peus a terra, la qual, per interès Dent assenyala, com a característica d'aquesta òpera, una sorpre­ propi, però també per alliçonar les ximpletes de les seves mestres­ entre el constant dels nent discontinuïtat fingiment personatges ses, juga i enreda els fils d'aquelles vides càndides, que van a l'amor i l'ampla gamma de sentiments que manifesten. Caldria analitzar quan ella ja en torna. des del doble aquesta contraposició i explicar-la comportament que Les dues enamorades, que han donat el cor als seus promesos, mai entre les maneres són creen la convenció i la naturalitat, que apre­ no gosarien confessar, ni a si mateixes, que, en els somnis de tota ses i les actituds genuïnes. dona, hi ha sempre un lloc per a l'arribada d'uns «altres» (uns alba­ Els personatges dels quatre enamorats es captenen tal com creuen nesos, per exemple). Solament el formigueig de la curiositat les durà d'ells. que cal captenir-se i fan allò que creuen que els altres esperen a apropar-se al perill, cada cop més real, que uns nous sentiments Aquest llenguatge i aquestes actituds, les mantenen, fins i tot, davant desconeguts i innombrables se'ls desvetllin. d'ells mateixos un cop queden sols. Canten les seves àries de pro­ Els dos oficials, pels quals el dubte sobre la fidelitat i la integritat com creuen els seus senti­ testa amorosa o de desesperació tal que de les seves estimades no és concebible, entren confiadament a de ser Hi ha uns sentiments nobles i exal­ ments han expressats. provar-les. Per honor propi han d'acceptar l'aposta que creuen que tenen oficial i tats que un llenguatge propi, seriós, modèlic, perquè els ha de dur al triomf. D'aquest plantejament elemental, un cop se cenyeix a un model establert i ells l'han après per expressar-se han entrat en el terreny d'allò insegur, d'allò complex, de l'ambi­ amb tot l'apassionament. Els mateixos militars enamorats, en güitat, no en sortiran pas francs, però sí enriquits. Saben, en aca­ el riure sota el nas presentar-se disfressats d'albanesos -malgrat bar la seva aventura, que elles, sense perdre cap encant, són capa­ i els comentaris en veu baixa, no fingeixen ben bé, sinó que expe­ ces d'enamoraments diversos. I, després d'haver conegut la rimenten amb passió l'efecte amb què aquest llenguatge és rebut promisqüitat, gràcies a l'intercanvi de parelles, han descobert també per les seves noies i com, aquest, n'afecta la conducta. zones inèdites de la sensibilitat de les seves estimades. Ells matei­ Hi ha, però, uns altres sentiments molt més personals, genuïns, xos no han aconseguit distanciar-se del seu propi joc, perquè no espontanis, interiors, que no saben, o no gosen, expressar, potser hi ha dubte que, malgrat la disfressa, han viscut el naixement de perquè no han après encara eillenguatge amb el qual fer-ho. Són: nous amors. ¿Que potser les paraules i els gestos de l'amor no són la curiositat; les ànsies de canvi; la recança de conèixer allò que també l'amor? ¿Que potser, en arribar al final feliç, saben ben bé en els no tens; l'afany de saber què hi ha més enllà de l'aparent qui estima qui? Què és allò que fan tutte? ¿Què és allò que fem la nove­ altres; l'atracció per allò desconegut, per allò estranger, per tutti, sinó viure entre allò que ens envolta i somniar amb allò que tat; el goig de l' ocultació per a sorprendre altres intimitats; el plaer és lluny? de jugar el doble joc de broma i de veres. En definitiva: l'ambigüi­ El temps, en aquesta òpera, s'ajusta, sense cap versemblança natu­ tat. Ells no saben ben bé què els passa ---:-perquè no tenenllenguatge ralista, al temps real de la representació. Des del frenesí de la dir-ho als altres. per explicar-s'ho a si mateixos-, ni saben com juguesca inicial fins a la conclusió, els ànims i reaccions dels perso­ Solament els dos personatges lúcids, filòsofs, carregats d'experièn­ natges són comprimits i forçats pel transcórrer de l'acció escènica; els cia, saben aquest llenguatge, perquè en tenen les proves que tant hi fa que se'ns digui que comença cap a l'hora de l'esmorzar i que acaba cap al vespre. La veritat escènica és que, des de l' ober­ tura fins les darreres notes, els sis personatges viuen agitadament la seva experiència. Som ben lluny de la decantació dels amors i desamors de la novel-la realista del segle XIX. És amb aquest mateix criteri que la producció que presentem ha volgut unificar també el lloc de l'acció en un sol espai: l'escenari, un veritable escenari de teatre. I, estem tant en un escenari, que ens podem permetre, fins i tot, de jugar amb una llotja i amb el mateix fossat de l'orquestra. És, tot trepitjant les taules reals de l'escena, que els sis personatges viuen i ens fan viure la seva aven­ tura. I no és pas per crear la ficció d'una il-lusió que el teló de fons pintat es mou suaument d'una escena a l'altra i va canviant els dife­ rents paisatges: ara un jardí, ara un bosc, ara una platja. Ningú no pretén enganyar ningú, es tracta sempre d'un fons, d'un decorat, d'un teló pintat que emmarca una acció escènica. És ben bé un artifici, un joc més per a aquesta meravellosa comèdia, juganera, fresca, desvergonyida, una mica cruel, sempre juvenil i, alhora, ben madura.

F. Nel·lo Una nova tècnica a una tradicional per idea una tela pintada d'onze metres d'alçada i de 190 metres de llar-: gada, sobre un recorregut corbat en forma de ciclorama. És tota una empresa de la qual no se'n coneix precedent. Sobre una estructura rígida, suspesa del teler, com a sostre, s'hi va dibuixar un trajecte de 190 metres. En una cadena de la mateixa llargada, col-locada en guies i pinyons, hi penja cada 10 centíme­ tres la tela pintada. La part del ciclorama visible pels espectadors és de 25 metres. Quan la cadena es desplaça, tota la tela es mou també. A banda i banda, la cadena és connectada a un motor reduc­ tor que pot moure-la tant a la dreta com a l'esquerra de l'escena. Aquest dispositiu permet crear en l'escenari un àmbit constant i evolutiu que envolta poèticament l'acció d'aquesta meravellosa òpera.

Escena del segon acte de Cosi fan tutte, en la present producció de La Monnaie de BrusseHes

La imatge escènica de la nova producció de Casifan tutte que avui presentem serà una novetat per al nostre públic. I en podrà gau­ dir, tal com ja ho va poder fer amb els decorats de l'escenògraf Mestres Cabanes per a Els mestres cantaires, pel gust de la pintura aplicada al teatre. A alguns espectadors, el record del viatge entre el primer i el segon quadre del primer acte de Parsifal, tradicional al nostre Teatre, els vindrà a la memòria. Fa prop de 150 anys, el director de maquinària de Bayreuth va idear una troballa tècnica que li va permetre suggerir el viatge i el des­ plaçament dels personatges, tot fent córrer 75 metres de tela pin­ tada que evocava un paisatge. Per aconseguir-ho va col-locar dos grans corrons a banda i banda de l'escena, perpendicularment a aquesta; eren de molta alçada i permetien, en rodar simultàniament, desplegar i enrotllar alhora un enorme teló de fons. Aquella tela, però, era plana. A suggeriment del decorador de la present producció, els responsa­ bles tècnics del Théátre Royal de la Monnaie han pogut fer avançar Wolfgang A Mozart

(1756-1791)

Aquesta nota biogràfica vol recordar als afeccionats les etapes prin­ cipals i alguna de les obres d'una de les figures més grans de la història de l'art, la popularitat de la qual ha esdevingut extraordi­ nària els darrers anys, fins i tot en ambients no específicament musi­ cals, degut en part a films com Amadeus (segons l'obra teatral de Peter Shaffer) i, amb una mesura menor, Oblidar Mozart (estudi menys espectacular, però més seriós) i Babel Òpera. Les tres són un reflex de l'interès renovat per la figura de , el naixement del qual tingué lloc a Salzburg el 27 de gener de 1756. Fill de Leopold Mozart i Anna Maria Pertl, Mozart ja palesa als tres anys unes condicions ben especials per a la música, fins al punt que, només tres anys després, el seu pare ja li fa fer un seguit de concerts, amb la germana Nannerl, que el duen d'antuvi a Linz, Munic i Viena, fins i tot amb una actuació davant Francesc I i Maria el Requiem i és també l'any del Concert per a piano núm. 27, el Teresa d'Àustria. Segueixen uns altres viatges, en els quals el nen Concert per a clarinet, La Clemeriza di Tito i Die Zauberflote. La prodigi (en el millor sentit del terme) impressiona a Alemanya i nit del 4 al 5 de desembre s'apaga a Viena la vida de Mozart, però també a Brusselles, l'Haia, Londres i París, mentre que, abans de la flama de les seves obres encara illumina el món de la música. ha dues simfonies. fer els deu anys, ja escrit El judici sobre la personalitat musical de Mozart ja fa temps que a i a amb Després d'una estada Viena d'un temps Salzburg, Mozart, ha estat donat per la història, però recordem que un home tan poc a on coneix dos músics certa­ el seu pare, viatja Itàlia, que tindran, amic dels elogis, com era Richard Wagner, va dir d'ell que «el geni Martini i Sam­ ment.. una influència sobre ell: el Pare Giambattista més prodigiós l'ha elevat per sobre de tots els mestres, a totes les seriosa: martini. L'any 1770 estrena a Milà la seva primera òpera arts i a tots els temps». a la mateixa Ascanio in Mitridate, Re di Ponto i el 1771, ciutat, L'estrena de Casi fan tutte, l'obra que avui es representa, tingué a titular de la Alba. Quan torna Salzburg és nomenat músic Cort, lloc al Burgtheater de Viena el 26 de gener de 1790, amb Adriana però la relació amb el nou príncep-arquebisbe, Colloredo, és menys Ferrarese del Bene (Fiordiligi), Louise Villeneuve (Dorabella), Doro­ fàcil que amb l'anterior. 1773 és l'any dels Quartets de corda, K. tea Sardi-Bussani (Despina), Vincenzo Calvesi (Ferrando), Francesco núm. mentre el veu el naixe­ 168 a 173 i de la Simfonia 25, 1774 Benucci (Guglielmo) i Francesco Bussani (Don Alfonso). Trigà poc ment d'obres com la Simfonia núm. 29, el Concert per a fagot, a arribar a Barcelona, on fou estrenada el 4 de novembre de l'any' a K. la Serenata en re majar, K. 203, les Sonates per piano, 279 1798, com a primera òpera de Mozart que hom presentava a la nos­ a 283 i l'òpera . Segueixen, el 1775, els cinc tra ciutat (se'n donaren deu representacions). Prejudicis i un puri­ a i It Re el 1776 la Serenata Concerts per violi l'òpera pastore, tanisme moralitzant feren que hom modifiqués arreu la trama argu­ el Notturna i la Serenata Haffner, i el 1777 una obra decisiva, Con­ mental, fins que l'obra restà pràcticament arraconada. Tornà a ser en marxa de Salz­ cert per a piano núm. 9, en el mateix any què representada tal com havia volgut Mozart, l'any 1896 a Munic, amb burg amb la seva mare, disgustat per la relació amb Colloredo. A la direcció de Hermann Levi, però al Liceu no s'estrenà, finalment, a i París escriu la Simfonia núm. 31, el Concert per flauta arpa fins al4 de gener de 1930, amb Olga Schramm, Edith Maerker, Tilly i les Sonates per a piano, K. 310 i K. 331. de Garmo, Martin Kremer, Willy Domgraff-Fassbaender, Berthold Mor la seva mare i torna a Salzburg, on trenca definitivament amb Sterneck i la direcció d'Eugen Szenkar. Després, fins a aconseguir Colloredo. S'instal-la a Viena i el 1781 estrena a Munic , la xifra de vint-i-dues representacions (darrera vegada el 16 de Re di Creta. El 1782, l'any de l'estrena a Viena de Die EntJührung desembre de 1979), s'ha tornat a posar en escena en aquest Gran aus dem Seraii, es casa amb Constance \1('eber i comença un Teatre'les temporades 1941-42 (Coba Wakers, Emmy Loose, Alfred període creatiu molt fructífer: Missa en do rnenor, Simfonia Haff­ Poell), 1946-47 (Otto Ackermann, Giulietta Simionato, Carlo ner, Simfonia Linz, sis Quartets dedicats a Haydn, Concerts per Badioli), 1957-58 (Heinrich Hollreiser, Annelies Kupper, Ira Mala­ a piano núms. 14 a 19 i d' altres. El 1786 estrena a Viena Le Nozze niuk, Ivo Zideck), 1963-64 (), 1973-74 di Figaro, però l'èxit és més gran a Praga, per la qual cosa l'estrena (Teresa Zylis Gara, Margreta Elkins) i 1979-80 (Biancamaria Casoni, de Don Giovanni es fa a Praga, el 1787, any en el qual mor Leo­ Sesto Bruscantini). pold Mozart, el pare de Wolfgang. Malgrat el nomenament oficial la té per part de l'Emperador Josep II com a compositor de Cort, molts problemes materials, cosa que no li impedeix de continuar creant obres prodígioses: el 1788 les tres darreres simfonies (núms. 39, 40 i 41), el 1790 Casifan tutte i els Quartets de corda dedicats a Frederic Guillem II. El 1791, el seu darrer any de vida, comença PETER MAAG (Director d'orquestra) Nasqué a Saint-Gall en una famí­ cipals centres musicals d'Euro­ lia de músics i, des de molt pa, Amèrica i Japó (e! debut als jove, escoltà els seus pares to­ Estats Units fou el 1959 a Chi­ cant música de cam­ cago, Detroit, Min­ bra amb Busch i Hin­ neapolis, Nova York, demith. Estudià a etc.). El seu repertori Zuric, Ginebra i París. és molt extens i s'ha

Començà a treballar guanyat una gran re­ al Teatre de Bie! i poc putació com a rnozar­ després ja fou col-la­ tià, amb interpreta­ borador de directors cions modèliques a com van Beinum, Se­ Salzburg, Ais de Pro­ rafin, Furtwangler i vença, Covent Gar­

' Ansermet. De 1952 a 1954 fou den, etc. El 1984 fou nomenat contractat a l'Òpera de Düssel­ Director musical de l'Orquestra dorf i de 1954 a 1959 fou Direc­ i de l'Òpera de Bema. Enguany tor musical a Bonn. Després ha dirigeix per primera vegada al dirigit òpera i concerts als prin- Gran Teatre del Liceu.

LUC BONDY (Director d'escena) Va néixer a Zuric l'any 1948, Stella de Goethe (Darmstadt però passà la seva infantesa a 1973) i Sea d'Edward Bond França. Començàlestasquesescè- (Munic 1973). De 1974 a 1976 niques al Teatre Uni­ treballà a Frankfurt i versitari Internacional tot seguit a Berlín, a la de París i el 1969 es­ Schaubühne, on suc­ devingué assistent­ ceí Peter Stein com a realitzador al Teatre Director, de 1985 a Thalia d'Hamburg. 1987. En el terreny de Aconseguí e!s primers I' òpera hom pot des­ grans èxits amb Les tacar els èxits aconse­ Criades de Genet guits amb Lulu i Woz­ (Hamburg 1971), Les zeck a Hamburg i amb Cadires de Ionesco (Nurem­ Casi fan tutte a La Monnaie de JOYEROS berg 1972), Al vostre gust de Brusselles. El seu primer film, Shakespeare (Wuppertal 1973), Die Orliebschen Frauen, guanyà F Pérez Cabrera, 4 Tel. 2013300 Barcelona-08021 (junta Turó Park) ®

el1981 el Gran Premi del Cine­ els ha aconseguits a Berlín, a Pa­ VITTORIO SIC URI (Director del cor) Inicià els seus estudis musicals cor. ma Jove al Festival de Hyères i rís i al Festival d'Avinyó. Casi Ha preparat estrenes mun­ tutte la seva a Parma i a Milà. 1975 en­ dials modernes el segon, Terre Etrangère, fou fan és primera pro­ L'any cI'òperes (entre trà a formar de cie les presentat al Festival de Cannes ducció que hom pot veure en part quals Donnerstag aus Licht on durant de 1987. Els èxits més recents, aquest Gran Teatre del Liceu. Milà, tres de Stockhausen) i ha anys exercí la seva dirigit en cliverses direcció LUKAS HEMLEB (Realitzador de la d'escena) activitat com a mes­ ocasions el Corale i des de von Rossini i tre Va néixer l'any 1960 Horvath, Genet, coJ.laborador, tre­ Scaligero. Des cie la a com Estras- .1979 començà a treballar com Calderón, ciutats ballant també amb temporada 1982-83 a assistent als teatres de Frank­ burg, Berlín, Gant, Dortmund, els mestres registes comparteix, junta­ etc. furt, Berlín, Hamburg i després Aachen, Essen, Aquest any Strehler, Zeffirelli, De ment amb Romano també a i la nova realització de Itàlia, Bèlgica França, dirigeix Filippo, Ponnelle, Gandolfi, la responsa­ en escena de Luc amb noms tan importants com la posta Ronconi, etc. L'anv bilitat del Cor del a tutte al Grüber, Stein, Bondy, Ronconi, Bondy per Casi fan 1977 començà a col­ Gran Teatre del Li-

de Brus­ ' Syberberg o Bob Wilson. Des Théàtre de la Monnaie laborar amb Romano Gandolfi, ceu, que l'any 1986 aconseguí de 1986 ha posat en escena, en­ sel-les i en aquest Gran Teatre primer com a ajudant en la tas­ un gran èxit en la seva primera tre d'altres, obres de Pirandello, del Liceu. ca de mestre del Cor de la Sca­ sortida a l'estranger (ll Corsaro la, i després com a mestre de a Nimes). ROMANO GANDOLFI (Director del cor) Es diplomà en composició i pia­ Trieste. Ha enregistrat per al se­ KARL-ERNST HERRMANN no al Conservatori de Parma i gell Decca la Petite Messe Solen­ (Escenògraf) des del 1983 és director del net/e cie Rossini amb Freni, Nasqué a Neukirch/Oberlausitz d'Hamburg fou l'escenògraf de Cor i consultor artís­ Valentini-Terrani, Pa­ l'any 1936, féu els estudis a Ber- Yevgueni Onieguin i poc temps lín i la carrera tic al Gran Teatre del varotti, Raimondi, i començà d'esce- després debutà com a regista a Ulm. Liceu. Cor de Cambra de la nògraf el1961 a La Monnaie amb La Collaborà molt a De 1971 a 1983 havia Scala i per a la Fonit anys Clemeriza di Tito, a la la Schaubühne de estat director del Cor Cetra els Cors rornàn­ qual seguiren Don Berlín del Teatre de la Scab tics i 12 Lieder de amb Peter Giovanni, La Finta i també ho ha de Milà on paral.lela­ Schubert amb Popp, Stein, Giardiniera, La Tra­ fet amb Klaus viata i ment desenvolupà Palacio, Cor de Cam­ Pey­ Orfeo ed Euri­ mann. Amb Luc dice. El 1988 una important activi­ bra i instrumentistes produí ha fet Kallde­ Die tat com a director de la Scala. El 1988 Bondy Entfubrung aus i Farce et d'orquestra. Ha dirigit òperes i obtingué sorollosos èxits i crí­ wey dem Serail a Viena i der Liebe a el concerts simfònics a la Scala de tiques extremadament favora­ Triumph 1991 farà una co­ Berlín i Casi tutte a La Mon­ Milà, Madrid, Buenos Aires, als bles al Brasil on dirigí diverses fan producció entre Salzburg i La naie de Brussel.les. A EUA i als principals teatres ita­ òperes a Rio de Janeiro i altres l'Òpera Monnaie de Die Zauberflote. lians: Roma, Nàpols, Bolonya i ciutats. MARGARIT BARBARA MADRA (Soprano: Fiordiligi) A ZIMMERMANN (Mezzo-soprano: Dorabella) Aquesta soprano polonesa féu Casi fan tutte (també a Salz- (dies 12, 14, 16, 18 i 20) Féu els els estudis al Conservatori de burg), Les Contes d'Hoffmann estudis de cant, dansa i París, Madrid, etc., amb títols Poznan i, abans d'acabar-los, el (també a Buenos Aires i a Gine­ teatre al Conservatori de Bue­ com Samson et Dalila, Casi 1978 ja debutà amb la bra), La Finta Giardi­ nos Aires i debutà al Colón amb fan tutte, Orfeo, Don Quicbot­ Mimí de La Bobème a niera, Don Carlo, un recital Rossini. El te, , Medea, Il l'Òpera d'aquella ciu­ Don Giovanni (tam­ 1974 interpretà Car­ barbiere di Siuiglia, tat. El1980 guanyà el bé a París), men per primera ve­ , Errnione i a de i dos Primer Premi al Con­ (també Ais Pro­ gada anys més altres. També ha can­ curs de Veus Verdia­ vença), etc. El seu re­ tard es presentà a tat molts recitals de nes a Busseto i el pertori inclou també Nova York. Debutà a "lieder" i les princi­ 1982 debutà a La Tatiana de Yevgueni Europa el 1977 amb pals o bres religioses Monnaie de Brus­ Onieguin, Liu de Tu­ un recital a Salzburg i de Vivaldi, Pergolesi, � sel-les amb Vitellia de randot, Nedda de Pa­ amb Cherubino a Beethoven, Bach i La Clemenza di Tito. Des gliacci, Amelia de Simon Boc­ Brusselles. Després Mozart. A Barcelona ' d'aleshores és invitada regular canegra i Micaela de Carmen. ha cantat també a Lió, Miami, ha cantat al Palau de la Música al Gran del teatre belga, on ha interpre­ Enguany fa el seu debut Venècia, Filadèlfia, Palerm, Bo­ Catalana, i ara és la primera ve­ tat La Bobème, Il Trouatore, Teatre del Liceu. lonya, Florència, San Francisco, gada que ho fa al Liceu.

VERÓNICA VILLARROEL (Soprano: Fiordiligi) ITXARO MENTXAKA (Mezzo-soprano: Dorabella) Aquesta soprano xilena fou la (Carmen) i Margherita (Mefisto- (dies 17 i 21) guanyadora el 1988 del Con- fele). El 1988 cantà Donna Anna Nasqué a Lekeitio (Biscaia) i co- director d'aquesta darrera for- a el curs Pavarotti de Filadèlfia i, el (Don Giovanni) Aspen i, mençà una vocació musical al mació, la considerà un deseo- féu el debut cor 1989, de les Metropo- 1989, Itxas-Soinua, on finalment briment i li oferí ser solista de litan Opera National europeu a Spoleto com destacà com a solista. la Missa de la Coro­ a Contes EL Council Auditions amb Antonia (Les 1983 es traslladà al nació de Mozart l' oc­ i cantà concert final al Met d'Hoffmann) Conservatori de Bor­ tubre de 1989 a la i amb àries de Mefisto­ L 'Amico Fritz Casi deus, on estudià amb Sala Pleyel de París. l'American fete i La Rondine. El fan tutte a Monique Florence. Ha perfeccionat estu­ 1986 havia fet el debut Opera Center. Enguany Rebé alguns guardons dis vocals amb Car­ professional a Santia­ es presenta al Liceu; importants i collabo­ men Martínez Lluna i el mes de farà rà go de Xile com a Mu­ març amb l'Orquestra I'll d'octubre de una amb Plácido la setta (La Bobème) amb gala d'Euskadi, Simfòni­ l'any passat debutà en a el ca de i Jaume Aragall. Domingo Santiago, juliol Bilbao, la Muni­ aquest Gran Teatre La Traviata a Mèxic de Després, ha estat membre de cantarà i, cipal València, l'Orquestra amb la darrera representació de la Ia La Bohè­ de Bordeus i els l' American Opera Center de temporada 1990-91, Virtuosos de Cristóbal Colón, en el paper de juilliard School a Nova York i ha me a Lió i i Pagiiacci a Moscou. Vladimir Spivakov, el Beatriz Enríquez. tornat a Santiago com a Micaela Santiago. ®

STEPHEN DICKSON (Baríton: Guglielmo) E D U A R D G I M É N,E Z ( Ten or: F err and o ) (dies 12, 14, 16, 18 i 20) (dies 12, 14, 16, 18 i 20) Va néixer a Oklahoma City i de­ 1988 intervingué en dos esde­ Nascut a Mataró, inicià els estu­ Washington i a moltes altres butà el 1977 amb li barbiere di veniments enregistrats en ví­ dis musicals al Conservatori del ciutats d'Amèrica del Nord i del Siviglia a Houston. El 1980 de­ deo: Ariadne auJ Naxos al Me­ Liceu i debutà al Palau de la Mú­ Sud. AI Liceu debutà amb La butà a la New York tropolitan i La Bohè­ sica Catalana. El 1965 Fanciulla del West la City Opera, el1981 al me a Chicago amb es traslladà a Itàlia per temporada 1963-64; Metropolitan amb el i Lucia­ perfeccionar els estu­ després ho féu com a Papageno de Die no Pavarotti. Actual­ dis a Milà. Guanyà el primer tenor amb el Zauberftote i el 1982 ment està preparant Concurs Internacio­ Nemorino de L 'Elisir a San Francisco amb nou repertori: Comte nal de Reggio Emilia i d 'arnore la tempora­ La Dame de Pique i a (Le Nozze di Figaro), debutà el 1967 amb da 1970-71 i hi tornà Chicago amb Die Fle­ Yevgueni Onieguin, L 'Elisir d'amare. D'a- amb obres com Don derrnaus, Ha cantat Ford (FalstaJf) i Wol­ leshores ençà ha can­ Pasquale, Il barbiere també a París, Zuric, fram (Tannbàuser). tat a la Scala de Milà, di Siuiglia, Linda di , Munic, Torí, Monte-Carlo, Lió, Enguany debuta al Liceu i a fi­ Òpera de Roma, Comunale de Cbarnonix, La Cenerentola, Niça, Buenos Aires, Glynde­ nals d'aquesta temporada ho Florència, San Carlo de Nàpols, Maria Stuarda, Don Giovanni, bourne, Ais de Provença, etc. El farà a la Scala de Milà. Fenice de Venècia, a La Mon­ Llibre Vermell, Don Gil de Al­ naie de Brusselles, calá, Il matrimonio DALE DUESING: (Baríton: Guglielmo) (dies 17 i 21) Champs Ely­ segreto, sées de Hall de etc., fins a sumar la xifra de Féu els estudis musicals a la Uni­ Entre les actuacions recents París, Carnegie Nova York, de San Fran­ versitat de Wisconsin, abans de hom pot esmentar Ariadne auJ Òpera cinquanta-set representacions. cisco, Center de començar una carrera interna­ Naxos a la Scala de Milà, Billy Kennedy cional ben important Budd i Peter Grimes J E R O M E P R U E T T (T e nor: F err and o ) (dies 17 i 21) que l'ha dut als tea­ al Metropolitan, Beck­ Fou descobert per Nicolai Ged­ altres grans teatres dels Estats tres més importants. messer de Die Meis­ da i debutà l'any 1974 amb Pa­ Units. A San Francisco desta­ Metropolitan, San tersinger i Die Lüstige risina d'Este, amb Montserrat cà amb Der Rosenkavalier i Francisco, Chicago, Witwe a Brusselles, Caballé. Aviat fou Fidelia, a Lió amb La Edimburg, Glynde­ Billy Budd i Pelléas et contractat per la vera costanza i Die bourne, Salzburg, etc. Mélisande a San Fran­ Volksoper de Viena, Schweigsame Frau, a Canta sovint a Ale­ cisco, Cosifan tutte a on cantà, entre altres Nancy amb Louise i a manya i també ho ha Santa Fe i a Glynde­ obres, Faust, La filie Brusselles amb Loui­ fet amb orquestres bourne. Entre els seus du régiment, Die se i Katia Kabanova. com la Filharmònica de Nova enregistraments cal destacar els Zauberflote, Don Ha cantat el Ferrando York, la de Berlín, Simfòniques de Don Giovanni amb Karl Pasquale, Mignon i de Casi Jan tutte a de Chicago i Boston, Concert­ Bohm i CasiJan tutte amb Ber­ Die EntJührung aus Brusselles, Lille, Pa­ gebouw, Simfònica de la BBC, nard Haitink. És la primera ve­ dem Serail. També rís, Viena una altra ve­ Santa Cecília de Roma, etc. gada que actua al Liceu. ha cantat a la Welsh National gada a Brusselles. Enguany fa el Opera, al Kennedy Center de seu debut al Gran Teatre del Washington, a Nova York i als Liceu. GWENDOLYN BRADLEY (Soprano: Despina) TOM KRAUSE (Baríton: Don Alfonso) (dies 12, 14, 16, 18 i 20) (dies 12, 14, 16, 18 i 20) Nasqué a Nova York, però va rung aus dem Serail, Zerbinet­ Nasqué a Hèlsinki i començà els mandy, participà, amb l'Or­ créixer a Carolina del Sud. Féu ta de i Gil­ estudis de medicina, alhora que questra de Filadèlfia, en l'es­ els a estudis Carolina del Nord da de Rigoletto. També ha can­ seguia els de piano i cant, els trena de la Simfonia núm. 13 i a Filadèlfia. L'any tat, òpera i concert, a quals perfeccionà a de Shostakovitx, El 1979 féu un recital tots els ja centres musi­ Viena. Debutà a Hèl­ 1967 actuà per pri­ a Nova York amb cals importants dels sinki amb un recital mer cop al Metropo­ èxit i el 1981 es i a gran Estats Units Euro­ de «lieder. i les pri­ litan i l'èxit que acon­ al presentà Metropo­ pa ho ha fet a l'Òpera meres companyies a seguí a Salzburg amb litan amb L 'Enfant et de París, Niça, Holan­ les quals va pertànyer Don Giovanni, amb les a la Sortilèges, da, Glyndebourne, foren les de les Òpe­ la direcció de von han qual seguit Sieg­ Radio France, i Òpe­ res de Berlín (de 1959 Karajan, el situà entre Die Frau fried, ohne ra d'Hamburg (Die a 1962) i Hamburg. els cantants de prime­ Le Rossi- Ariadne Debutà ra Scbatten, Enifübrung, als Estats línia, amb actua- , gnol, Olympia de Les Cantes auf Naxos, Le Nozze di Figaro Units el 1963 amb l'estrena de cions regulars als principals d'Hoffmann, Clara de Porgy i L 'Elisir d'amare). Enguany War Requiem de Britten i, des centres lírics, sense abandonar and Bess, Fiakermilli de Arabel­ canta per primer cop al Gran d'aleshores, col-labora amb les les sales de concert i els enre­ Blóndchen de Die Teatre del la, Entfub- Liceu. orquestres més importants gistraments. Enguany actua per d'Amèrica del Nord. El 1969 i primer cop al Gran Teatre del GLORIA FABUEL (Soprano: Despina) (dies 17 i 21) amb la direcció d'Eugen Or- Liceu. Va néixer a València el 1967 i Süssman, Brian Cook i Rayner CLAUDIO NICOLAI (Baríton: Don Alfonso) (dies 17 i 21) va molt al Con­ Sarah uns ingressar jove Walker, i enregistrà art Estudià teatral i després cant més tard també ha fet papers servatori d'aquesta ciutat, on discs amb cançons de Carlos a Essen. Primer cantà com a te­ com Posa de Don Carla, prota­ estudià piano i cant, Palacio i Matilde Sal­ nor (Ferrando de Casi fan tut­ gonista de Yeugueni Onieguin darrera disci­ vador. Ha els aquesta guanyat te, Ernesto de Don o Amfortas de Parsi­ amb Carmen concursos de Benitat­ plina Pasquale, Almaviva fal. Ha estat invitat als Martínez Lluna. A xell el 1986, López­ de II barbiere di Sivi­ grans teatres euro­ quinze anys ja co­ Chàvarri de València glia, etc.). Des de peus (Viena, Berlín, mençà a actuar en el 1987, Mar­ pú­ Eugenio 1964 és membre per­ Londres, Zuric, Mon­ blic amb co de orquestres Sabadell, Mary manent de l'Òpera de naie de Brussel-les, com la del Conserva­ Garden i d'Escòcia, Colònia i des de 1982 Festival de Salzburg, tori de València, la Julián de Gayarre professor de la Musik­ etc. Féu la seva pri­ Simfònica de Bilbao, el 1988. Es Pamplona hochschule. Quan mera posta en escena la Municipal de València, presentà en Gran Teatre aquest passà a la corda de ba­ a Basilea amb Le Noz­ I'Aberdeen Orchestra, etc. Am­ la temporada 1988-89 amb Eli­ ríton guanyà un gran prestigi ze di Figaro. Debuta al Gran plià estudis amb Nella Anfuso, setta de II matrimonio segreto. com a especialista mozartià (Pa­ Teatre de Liceu amb aquestes , Sofie-Christine pageno, Comte Almaviva, Gu­ representacions de Casi fan glielmo, Don Giovanni) i tutte. ®

CONSORCI DEL GRAN TEATRE DEL LICEU El PATRONAT DE LA FUNDACIÓ Generalitat de Catalunya l'integren les entitats següents: . Ajuntament de Barcelona Ministerio de Cultura Diputació de Barcelona Societat del Gran Teatre del Liceu

CATALANA DE GAS

CAIXA DE BARCELONA

CAIXA DE CATALUNYA

FUNDACIÓ GRAN TEATRE DEL LICEU AIGÜES DE BARCELONA

GRUPO TORRAS

BANC DE SABADELL

BANCO DE EUROPA La Fundació Gran Teatre del Liceu, que és de caràcter. CONSORCI DEL GRAN estrictament privat, va ser constituïda el 27 de novem­ TEATRE DEL LICEU bre de 1989 amb la clara voluntat, que ja defineix l'arti­ cle 4 dels seus Estatuts, «d'estimular les entitats públi­ ques i privades, a fi que, amb el seu suport econòmic i promocional, facilitin la realització de les iniciatives i projectes del Gran Teatre del Liceu».

El Liceu, d'aquesta manera, es posa a l'altura dels tea­ tres d'òpera més importants del món, que -a través de fundacions privades de diversa índole- es procuren noves i sovint decisives fonts de finançament per a llurs ambiciosos projectes culturals, el muntatge dels quals es fa cada dia més onerós.

En aquest sentit, a la primera reunió del seu Patronat, la nova Fundació va proposar-se, per a l'exercici que ara comença, la fita de 200 milions de pessetes en apor­ tacions privades, per a les quals s'estableix una sèrie de . Informació: Fundació Gran Teatre del Liceu categories, a fi i efecte que la més àmplia varietat el. Sant Pau, 1 bis d' i de associar llur nom al empreses particulars puguin 08001 Barcelona del nostre Teatre. prestigi primer Telèfon 317 11 29 ,� LA TEJ\lPORADA DEL LICEC en grabaciones: Contenido argumental

Lugar de la acción: Nápoles Época: siglo XVIII

ACT O I

PHILIPS Una terraza Don Alfonso discute con dos jóvenes oficiales, Ferrando y Guglielmo, que le alaban con porfía la constancia de las dos her­ manas de las TCHAIKOVSKY: EUGENIO ONI<:GUIN que están enamorados. Don Alfonso, viejo escéptico, Von Shicoff, Burchuladze Allen, Freni, Otter, no cree en la fidelidad de las como Coro de la Radio de Leipzig mujeres y, que los jóvenes pro­ Estatal de Dresde, Levine Orquesta testan, les propone poner a prueba a sus prometidas. La D.G. 2CD/3LP 423959-2/1 Digital proposi­ ción es aceptada y se entabla una apuesta, que los oficiales están Ghiaurov Weikl Kubiak Reynolds, Burrows, de Solti seguros ganar. C. y Ó. Royal 'Opera House, Covent Garden. Decca 2CD 417413-2

Un jardín CILEA: ADRIANA LECOUVREUR y las dos hermanas Sutherland, Bergonzi Fiordiligi Dorabella, que cortejan Ferrando y Gales C. y O. Opera Nacional de Bonynge .. Guglielmo, contemplan con amor los retratos de sus Decca Digital (de próxima aparición). prometidos. Don Alfonso anuncia llega y la súbita partida a la guerra de los dos Ferrando PUCCINI: MANON LESCAUT jóvenes. y Guglielmo entran seguidamente y intentan Kanawa, Carreras, Coni, Tajo consolar a las hermanas. Una barca viene a a los dos ofi­ C. y O. Teatro Comunal de Bolonia. recoger Chailly PlJCC1NI Decca ciales éstos se 2CD/2LP/2MC 421426-2/1/4 Digital y despiden prolongadamente de sus prometidas. La IfiMafhi barca se Freni, Domingo, Bruson, Rydl aleja y Dorabella y Don Alfonso desean vientos KIRI TE KANA"" Fiordiligi, C. House, Covent Opera . Royal Ga�den CARRERAS favorables a los Soave sia il Londres. joss viajeros (e vento»). Orquesta Philharmonia, Sinopoli Orchc:sIl:tcCorodcl D.G. 2CD/3LP 413893-2/1 Digital TC;lIm Comllll:lk di Bulogn:l RICCARDO CHAILLY Una estancia R. ELEKTRA STRAUSS: Ante camarera la las dos hermanas se lamentan de la Nilsson, Resnik, Collier, Stolze, Krause Despina, súbita Filarmónica de Viena. Solti Orquesta partida de quienes aman ("Smanie implacabili, che Des­ Decca 2CD 417345-2 m'agitate»), pina propone que se consuelen y las anima a que, en lugar de llo­ Behrens, Ludwig, Secunde, Ulfung, Hynninen rar, se tal como, su hacen Orquesta Sinfónica de Boston. Ozawa distraigan, por parte, Ferrando y 2CD 422574-2 Digital in Philips Guglielmo («ln uominí, soldatí»). Don Alfonso, que ha ganado a a Despina, precio de oro, para su causa, introduce a Ferrando MOZART: COSI FAN TUTTE y Guglielmo, disfrazados de los a Fiordi­ Caballé, Baker, Gedda, Cotrubas, "Albaneses», y presenta Ganzarolli, Van Allan a Dorabella. Cada uno . ligi y de los oficiales se afana en Garden. Davis galantear C. y O. , Covent a la novia del son Philips 3CD 416633-2 otro, pero recibidos muy friamente y Fiordiligi muestra incluso firmemente la constancía de su amor Kanawa, Murray, Blochwitz, McLaughlin, ("Come Furlanetto Hampson, .' Coro v Orquesta Filarmónica de Viena. Levine D.G.3cD/3LPj MC 423897-2/1/4 Digital scoglio immoto resta»), lo que no impide que Guglielmo insista Ferrando, después de comunicar a Guglielmo la firmeza de Fiordi­ hermanas se en los galanteos (<

se tran, Guglielmo enfurece por la traición de Fiordiligi y Don ACTO II Alfonso manifiesta su cínica filosofía sobre el amor, con la conclu­ sión de que así hacen todas (<

Ferrando, por su parte, pone gran entusiasmo para vencer la resis­ tencia de Fiordiligi. Ésta deja estallar la fiel pasión que tiene por su novio y también su desespero (<

Esta nota biográfica quiere recordar a los aficionados las principa­ les etapas y alguna de las obras de una de las más grandes figuras IBERIA, vola a les capitals de l'Òpera: de la historia del arte, cuya popularidad ha llegado a ser extraordi­ naria en los últimos años, incluso en ambientes no específicamente WNDRES Covent Garden musicales, debido en parte a films como Amadeus (según la obra teatral de Peter Shaffer) y, en menor medida, Olvidar Mozart (estu­ HAMBURG Staatsoper dio menos espectacular, pero más serio) y Babel Opera. Las tres son un reflejo del renovado interés por la figura de Wolfgang Ama­ La MILÀ Scala deus Mozart, cuyo nacimiento tuvo lugar en Salzburgo el 27 de enero de 1756. MUNIC Staatsoper ' Hijo de Leopold Mozart y Anna Maria Pertl, Mozart ya manifiesta a los tres años unas muy especiales condiciones para la música, PARÍS Opêra hasta el punto de que, sólo tres años después, su padre ya le hace con su hermana lo lle­ ROMA Teatro dell'Opera hacer una serie de conciertos, Nannerl, que van primero a Linz, Munich y Viena, incluso con una actuación VIENA Staatsoper ante Francisco I y María Teresa de Austria. Siguen otros viajes, en los que el niño prodigio (en el mejor sentido del término) impre­ WS ANGELES Music Center siona en Alemania y también en Bruselas, La Haya, Londres y París, mientras antes de hacer los diez años ya ha escrito dos sinfonías. CHICAGO Lyric Opera Después de una estancia en Viena y de un tiempo en Salzburgo, Mozart, con su padre, viaja a Italia, donde conoce a dos músicos NOVA YORK Metropolitan que tendrán, ciertamente, una influencia en él: el Padre Martini y Giambattista Sammartini. En 1770 estrena en Milán su BUENOS AIRES Teatro Colón primera ópera seria: Mitridate, Re di Ponto y en 1771, en la misma ciu­ ESlOCOLM Pa Operan dad, Ascanio in Alba. Cuando regresa a Salzburgo es nombrado músico titular de la Corte, pero la relación con el nuevo príncipe­ DÜSSELDORF Deutsche Oper am Rhein arzobispo, Colloredo, es menos fácil que con el anterior. 1773 es el año de los Cuartetos de cuerda, K. 168 a 173 y de la Sinfonía

... i moltes més núm. 29, el Concierto parafagot, la Serenata en re mayor, K. 203, las Sonatas para piano, K. 279 a 283 y la ópera La Finta giardi­ niera. Siguen, en 1775, los cinco Conciertos para violín y la INFORIBERIA, Tel. 301 39 93 ópera Il Re pastare; en 1776 la Serenata Notturna y la Serenata Haffner, y en 1777 una obra decisiva, el Concierto para piano núm. 9, en el mismo año en que se va d� Salzburgo con su madre, modificase en todas la trama hasta la obra - disgustado por la relación con Colloredo. En París escribe la Sin­ partes argumental, que arrinconada. Volvió a ser tal fonía núm. 31, el Concierto paraflauta y arpa y las Sonatas para quedó prácticamente representada como había Mozart, en 1896 en Munich, con la dirección piano, K. 210 Y K. 331. querido de Hermann Levi, pero en el Liceu no se estrenó, hasta Muere su madre y vuelve a Salzburgo, donde rompe definitiva­ finalmente, e14 de enero de con Edith mente con Colloredo. Se instala en Viena y en 1781 estrena en 1930, Olga Schramm, Maerker, Tilly de Martin Berthold Munich Idomeneo, Re di Creta. En 1782, el año del estreno en Garmo, Kremer, Willy Domgraff-Fassbaender, Sterneck la dirección de Szenkar. hasta alcanzar Viena de Die Entfübrung aus dem Serail, se casa con Constance y Eugen Después, la cifra de veintidós vez el 16 de diciem­ Weber y comienza un período creativo muy fructífero: Misa en representaciones (última bre de se ha vuelto a en escena en este Gran Teatro do menor, Sinfonía Haffner, Sinfonía Linz, seis Cuartetos dedi­ 1979), poner en a las 1941-42 Wakers, Emmy Loose, Alfred cados a Haydn, Conciertos para piano núms. 14 19 y otras. En temporadas (Coba 1946-47 Giulietta Simionato, Carlo 1786 estrena en Viena Le Nozze di Figaro, pero el éxito es más Poell), (Otto Ackermann, 1957-58 Annelies Ira Mala­ grande en Praga, por lo que el estreno de Don Giovanni se hace Badioli), (Heinrich Hollreiser, Kupper, Ivo 1963-64 1973-74 en Praga, en 1787, año en que muere Leopold Mozart, el padre niuk, Zideck), (Elisabeth Schwarzkopf), Gara, 1979-80 Casoni, de Wolfgang. A pesar del nombramiento oficial por parte del Empe­ (Teresa Zylis Margreta Elkins) y (Biancamaria Sesto rador José II como compositor de la Corte, tiene muchos proble­ Bruscantini). mas materiales, cosa que no le impide continuar creando obras pro­ digiosas: en 17781as tres últimas sinfonías (núms. 39, 40 y 41), en 1790 Casi fan tutte y·los Cuartetos de cuerda dedicados a Fede­ rico Guillermo II. En 1791, su último año de vida, comienza el Requiem yes también el año del Concierto para piano núm. 27, el Concierto para clarinete, La Clemenza di Tito y Die Zauber­ flote. La noche del 4 al 5 de diciembre se apaga en Viena la vida de Mozart, pero la llama de sus obras aún ilumina el mundo de la música.

El juicio sobre la personalidad musical de Mozart ya hace tiempo que ha sido dado por la historia, pero recordemos que un hombre tan poco amigo de los elogios, como era Richard Wagner, dijo de él que «el más prodigioso genio lo ha elevado por encima de todos los maestros, en todas las artes y en todos los tiempos". El estreno de Casi fan tutte, la obra que hoy se representa, tuvo lugar en el Burgtheater de Viena el 26 de enero de 1790, con Adriana Ferrarese del Bene (Fiordiligi), Louise Villeneuve (Dora­ bella), Dorotea Sardi-Bussaní (Despina), Vincenzo Calvesi (Ferrando), Francesco Benucci (Guglielmo) y Francesco Bussani (Don Alfonso). Tardó poco en llegar a Barcelona, donde fue estre­ nada el 4 de noviembre de 1798, como primera ópera de Mozart que se presentaba en nuestra ciudad (se dieron diez representa­ ciones). Prejuicios y un puritanismo moralizante hicieron que se e o s ¡ f a fi t u t t e Au milieu des preparatífs Ge la noce, Despina apparait, accountrée en notaire, et apporte les contrats de mariage. Mais on annonce ler ACTE le retour des officiers. Les Albanais disparaissent rapidement et les Don Alfonso discute avec les officiers Ferrando et Guglielmo qui deux jeunes gens reviennent sous leur apparence authentique. Ils louent la fidélité de leurs fiancées. Don Alfonso, qui ne croit guère font semblant de découvrir les contrats, feígnent une terrible colère à la constance des femmes, suggère de les mettre à l'épreuve et mais ne tardent guère à dévoiler toute la supercherie. Don Alfonso, propose un pari que les officiers sant sürs de gagner. qui a gagné son pari, s'efforce dorénavant de calmer les esprits et Fiordiligi et Dorabella sant en train de contempler le portrait de tout s'achève dans la bonne humeur et la joie. leurs fiancés lorsque Don Alfonso vient leur annoncer Ie départ imminent pour la guerre des deux jeunes gens qui entrent, s'effor­ cent de consoler les deux soeurs et leur font de longs adieux. Les deux soeurs se lamentent du départ de leurs amoureux auprès de Despina, la servante, qui leur conseille de se distraire. Don Alfonso, qui a acheté les services de Despina, fait entrer Ferrando et Guglielmo déguisés en Albanais. Chacun d'eux fait sa cour à la fiancée de l'autre mais ils sant si froidement reçus qu'íls ne dou­ tent plus d'avoir gagné Ie pari. Don Alfonso les engage néanmoins à poursuivre Ie jeu. Feignant un immense désespoir, les faux Albanais font semblant de s'ernpoísonner. Despina, habillée en médecin, accourt et remet promptement d'aplomb nos «rnoríbonds» en suggérant que, sans doute, quelques baisers favoriseraient la guérison mais Fiordiligi et Dorabella refusent.

2ème ACTE Despina incite ses mattresses à céder. Les deux soeurs décident enfin de s'amuser un peu. Fiordiligi penche pour Ferrando tandis que Dorabella préfère Guglielmo, invertissant ainsi l'ordre initial des deux couples. Don Alfonso et Despina encouragent les jeunes filles à poursuivre. Dorabella cède la première, accepte le bijou que, en gage de son amour, lui offre Guglielmo et lui remet à son tour Ie portrait de Ferrando qui, de son coté, s'efforce de vaincre les scrupules de Fiordiligi qui hésite encore. Harcelée par Ferrando, Fiordiligi se décide enfin et les deux cou­ ples pourront dès lors célébrer les naces sans plus tarder. Guglielmo montre sa fureur devant la trahison de Fiordiligi, ce qui permet une fois de plus à Don Alfonso de confirmer ses théories cyniques sur l'amour. ®

e o s ¡ f a fi t u t t e The wedding party is being prepared and Despina, disguised as - a notary, arrives with the marriage contracts. It is then announced ACT I that the officers are returning. The Albanians disappear and the Don Alfonso is arguing with the officers Ferrando and Guglielmo «real» Ferrando and Guglielmo enter in their own clothes. They who praise the faithfulness of their fiancées. Don Alfonso does not find the contracts and pretend to be very angry but they soon con­ believe in the faithfulness of women and suggests that they test fess the plot. Don Alfonso has won the bet and he manages to res­ their fiancées and they agree on a bet which the officers are sure tore peace. He expresses his wish for happiness and good humour. of winning. Fiordiligi and Dorabella are looking at miniature pictures of their lovers when Don Alfonso enters and tells them of the young men's unexpected departure for the war. They arrive and try to comfort the sisters. Their farewell is long and tender. The two sisters mention the departure of their loved ones to Des­ pina, their maid, who advises them to take their love lightly. Don Alfonso, who has paid Despina for her help, introduces Ferrando and Guglielmo, disguised as a pair of Albanian noblemen. Each courts the fiancée of the other but they are coldly received and so they think they have won the bet but Don Alfonso asks them to continue with the test. Pretending to despair, the pseudo-Albanians make it look as if they have taken poison. Despina, disguised as a doctor, «brings them back to life" and as well as this she claims that they will have to kiss them to ensure their «recovery". Fiordiligi and Dorabella refuse.

ACT II Despina continues to try and persuade her mistresses to give in. The two sisters finally decide to amuse themselves a little. Fiordi­ ligi chooses Ferrando while Dorabella chooses Guglielmo, each, in fact, choosing the other's lover. Don Alfonso and Despina encourage the sisters to go ahead with their experiment. Dorabella gives in first and accepts a jewel from Guglielmo as proof of his love, in exchange for which she gives him the portrait of Ferrando, who, in turn, makes a great effort to overcome the resistance of Fiordiligi, who has still not given in.

Finally Fiordiligi yields to Ferrando's persistent advances and so . the wedding of the two couples can be held soon. Guglielmo is furious at the betrayal of Fiordiligi and Don Alfonso expresses his cynical philosophy about love. Discografia 1957 RAPPEL, 3 x 30, FNAC 4 Teresa Stich Randall, Teresa Berganza, Mariella Adani, Luigi Alva, , Marcello de Cortis. Societat de Concerts del Con­ La present discografia només ofereix les versions comercials ínte­ servatori de París. Dir.: Hans Rosbaud. gres. Els personatges són esmentats en l'ordre següent: Fiordiligi, Dorabella, Despina, Ferrando, Guglielmo i Don Alfonso. A conti­ 1960 MELODRAM, MEL 708 Christa Graziella Walde­ nuació el cor, l'orquestra i el director. Elisabeth Schwarzkopf, Ludwig, Sciutti, mar Kmentt, Hermann Prey, Karl Donch. Òpera de Viena, Filhar­ Viena. Dir.: Karl Bòhrn. 1949 RODOLPHE, 3 x 30 RPP 12 456/7/8 mònica de Suzanne Danca, Giulietta Simionato, Marisa Morel, Libero De Luca, 1962 C 167 01182/4 Marcello de Cortis, Mariano Stabile. Suisse Romande. Dir.: Karl EMI, Alfredo Bòhrn. Elisabeth Schwarzkopf, Christa Ludwig, Hanny Steffek, Kraus, Giuseppe Taddei, Walter Berry. Philharmonia. Dir.: Karl Bòhm. 1952 RCA (en anglès) Eleanor Steber, Blanche Thebom, Roberta Peters, Richard Tucker, 1963 DEUTSCHE GRAMMOPHON Frank Guarrera, Lorenzo Alvary. Metropolitan de Nova York. Dir.: , Nan Merrimann, Erika Koth, Ernst Haefliger, Her­ Fritz Stiedry. mann Prey, Dietrich Fischer-Dieskau. RIAS, Filharmònica de Ber­ lín. Dir.: Eugen Jochum. 1954 EMI, 35165. EMI, 3CD 769352 Elisabeth Schwarzkopf, Nan Merrimann, Lisa Otto, Leopold Simo­ 1969 RCA, GD 86677-3 neau, Rolando Panerai, Sesto Bruscantini. Philharmonia. Dir.: Her­ Leontyne Price, Tatiana Troyanos, Judith Raskin, George Shirley, bert von Karajan. Sherrill Milnes, Ezio Flagella. Ambrosian Singers, New Philharmo­ nia. Dir.: Erich Leinsdorf. 1955 DECCA, 592128 Lisa della Christa Anton Casa, Ludwig, Emmy Loose, Derrnota, 1971 EURODISC Erich Kunz, Paul Schomer. de Viena, Filharmònica de Viena. Òpera Celestina Casapietra, Annelies Burmeister, Silvia Geszty, Peter Dir.: Karl Bohm. Schreier, Gunther Leib, Thea Adam. Òpera de Berlín. Dir.: Ott­ mar Suitner. 1956 PHILIPS Teresa Stich Randall, Ira Malaniuk, Graziella Sciutti, Waldemar 1971 EMI, C 165-02249/52 Walter Ernster. de Kmentt, Berry, Deszo Òpera Viena, Simfònica Margaret Price, Yvonne Minton, Lucia Popp, Luigi Alva, Geraint de Viena. Dir.: Moralt. Rudolf Evans, Hans Satin. John Alldis, New Philharmonia. Dir.: Otto Klem­ perer. 1956 CETRA (Opera Live), LO 13/3. STRADIVARIUS, 3CD, 13597/9 1974 G.CH. Elisabeth Schwarzkopf, Nan Merrimann, Graziella Sciutti, Luigi Enriqueta Tarrés, Kari Lovaas, Rotraud Hansmann, Klaus Hirte, Phi­ Alva, Rolando Panerai, Franco Calabrese, Scala de Milà. Dir.: Guido lippe Huttenlocher, Walter Geisen. Òpera de París, Òpera de Cantelli. Monte-Carlo. Dir.: Pierre Colombo. 1974 DECCA, SET 575/8 N o t e s importants Pilar Lorengar, Teresa Berganza, Jane Berbié, Ryland Davies, Tom Krause, Gabriel Covent Garden, Philharmonic. Bacquier. En atenció als artistes i al públic en general, s'exigeix l'adequada Dir.: Solti. Georg correcció en el vestir (senyors: americana i corbata), i es prega la màxima puntualitat: no es permetrà l'entrada a la sala un cop 1974 PHILIPS, 6707025.6 i 3CD 416633-2 començada la representació, ni verificar enregistraments, fotogra­ Montserrat Caballé, Janet Baker, Ileana Cotrubas, Nicolai Gedda, fies a filmar escenes de cap mena. Wladimiro Ganzarolli, Richard van Allan. Covent Garden. Dir.: El Consorci del Gran Teatre del Liceu, si les circumstàncies ho recla­ Colin Davis. men, podrà alterar les dates, els programes a els intèrprets anun­ ciats en aquest programa. 1976 DEUTSCHE GRAMMOPHON, 415 381-1 En compliment d'allò que disposa l'Article 92 del Reglament Gundula Ianowitz, Brigitte Fassbaender, Reri Grist, Peter Schreier, d'Espectacles, és prohibit de fumar als passadissos; hom ha d'uti­ Hermann Prey, Rolando Panerai. Òpera de Viena, Filharmònica de litzar el Saló del Ir pis i el vestíbul de l'entrada Viena. Dir.: Karl Bohrn.

' Accés carrer Sant Pau, núm. l, bis, d'ús exclusiu a 1977 ERATO, STU 7110 pel per C;� minusvàlids. Tel. 3189122. Kiri Te Kanawa, Frederica von Stade, Teresa Stratas, David Ren­ dall, Philippe Huttenlocher, Jules Bastin. Òpera du Rhin, Filhar­ mònica d'Estrasburg. Dir.: Alain Lombard. Argument, biografies í discografia: Pau Nadal 1982 EMI, 1435163 Portada: Fèlix Margaret Marshall, Agnes Baltsa, , Francisco Araiza, Cagé. Teló de boca del Gran Teatre del Liceu: Dibuix a James Marris, Jose van Dam. Òpera de Viena, Filharmònica de l'aquarella (1861) Viena. Dir.: Riccardo Muti. Programes: Publi-Tempo 1984 OISEAU LYRE, 3CD, 414316-2 Rachel Yakar, Alicia Nafé, Georgine Resik, Gasta Winberg, Tom Krause, Carlos Feller. Teatre de Cort de Drottningholm. Dir: Arnald Disseny: EHSA, Carmela Hernando Ostman.

1986 EMI, EX 270540/3, 3CD CDS 747727/8 Carol Vaness, Dolores Ziegler, Lilian Watson, John Aler, Dale Due­ sing, Claudio Desderi. Festival de Glyndebourne, London Philhar­ monic. Dir.: Bernard Haitink.

1988 DEUTSCHE GRAMMOPHON, 3CD 423 897-2 Kiri Te Kanawa, Ann Murray, Mary McLaughlin, Hans Peter Bloch­ witz, Thomas Hampson, Ferruccio Furlanetto. Òpera de Viena, Fil­ harmònica de Viena. Dir.: James Levine. Pròximes funcions

I Puritani V. Bellini

Rockwell Blake, Paolo Coni, Denia Mazzola, Miguel López Galindo, Josep Ruiz Director d'orquestra: Armando Gatto Director d'escena: Emilio Sagi Producció: Teatro Lírico Nacional La Zarzuela i Teatro Comunale, Bologna

Funció de Gala

Divendres, 2 de març, 21 h., funció núm. 57, torn e

Dilluns, 5 de març, 21 h., funció núm. 58, torn D Dijous, 8 de març, 21 h., funció núm. 59, torn B Diumenge, 11 de març, 17 h., funció núm. 60, torn T Dimarts, 13 de març, 21 h., funció núm. 61, torn A

Boris Godunov M.P. Musorgski Nicolai Ghiaurov, Eva Randova, Walter Donati, Kurt Rydl, Horst Hiestermann, Nathalie Stutzmann, Peter Wimberger, Martin Egel, Christine Rubin, Giancarlo Boldrini, Suso Mariategui Director d'orquestra: Janos Kulka

Funció de Gala Dissabte, 24 de març, 21 h., funció núm. 62, torn e

Dimarts, 27 de març, 21 h., funció núm. 63, torn D Dijous, 29 de març, 21 h., funció núm. 64, torn B Diumenge, 1 d'abril, 17 h., funció núm. 65, torn T Dimecres, 4 d'abril, 21 h., funció núm. 66, torn A Dissabte, 7 d'abril, 21 h., funció núm. 67

Concert , , Director d'orquestra: loan Marin E

Divendres, 30 de març, 21 h., funció núm. 68, torn e !