¡ Fan T U T T E GRAN TEATRE DEL LICEU
Total Page：16
File Type：pdf, Size：1020Kb
e o s ¡ fan t u t t e GRAN TEATRE DEL LICEU Temporada 89-90 CONSORCI DEL GRAN TEATRE DEL LICEU Generalitat de Catalunya Ajuntament de Barcelona Ministerio de Cultura Diputació de Barcelona Societat del Gran Teatre del Liceu Cosi fan tutte Ossia La scuola degli amanti Dramma giocoso in due atti Text de Lorenzo da Ponte Música de W. A. Mozart 200 aniversari de l'estrena de I' òpera al Burgtheater de Viena el 26 de gener del 1790 Funció de Gala Dilluns, 12 de febrer, 21 h., funció núm. 52, torn D Dimecres, 14 de febrer, 21 h., funció núm. 53, torn B Divendres, 16 de febrer, 21 h., funció núm. 54, torn e Diumenge, 18 de febrer, 17 h., funció núm. 55, torn T Dimarts, 20 de febrer, 21 h., funció núm. 56, torn A Amb el patrocini de la Fundació Gran Teatre del Liceu, dues funcions fora d'abonament: Dissabte, 17 de febrer, 21 h, funció núm. 06 Dimecres, 21 de febrer, 21 h., funció núm. 07 ® Cosi fan tutte Fiordiligi Barbara Madra Verónica Villarroel Dorabella Margarita Zimmermann Itxaro Mentxaka (dies 17, 21) Guglielmo Stephen Dickson Dale Duesing (dies 17, 21) Ferrando Eduard Giménez SALA DE CONCIERTOS Jerome Pruett (dies 17, 21) En Vidosa desde en música. somos, siempre, especialistas Despina Gwendolyn Bradley Tenemos los mejores equipos Hi-Fi, las fabulosas cadenas SONY de Alta Gama para que, en su casa, se Gloria Fabuel (dies 17, 21) siento como en la sala de conciertos. fuera de serie. Algo Don Alfonso Tom Krause Venga y escúchelas en Claudio Nicolai (dies 17, 21) Director d' orquestra Peter Maag Direcció d'escena Luc Bondy, realitzada per Lukas Hemleb Directors del cor Romano Gandolfi Vittorio Sicuri Escenografia i disseny de llums Karl-Ernst Herrmann Vestuari Jorge Jara Producció Gran Teatre del Liceu, procedent del Thêátre Royal de la Monnaie - Opéra National de Bruxelles Realització del vestuari Tallers de l'Opéra National de Bruxelles Servei de perruqueria Damaret Servei de sabateria Valldeperas Violí concertino Jaume Francesch Hi-Fi ORQUESTRA SIMFÒNICA I COR DEL GRAN TEATRE DEL LICEU SONY OIR PARA CREER Contingut argumental Lloc de l'acció: Nàpols Època: segle XVIII ACT E I Una terrassa Don Alfonso discuteix amb dos joves oficials, Ferrando i Gugliel mo, que li lloen amb porfídia la constància de les dues germanes de les quals estan enamorats. Don Alfonso, vell escèptic, no creu pas en la fidelitat de les dones i, com que els dos joves protesten, els proposa posar a prova llurs promeses. La proposició és accep tada i s'entaula una juguesca, que els oficials estan ben segurs de guanyar. Un jardí Fiordiligi i Dorabella, les dues germanes que festegen Ferrando i Guglielmo, contemplen amb amor els retrats de llurs promesos. Don Alfonso arriba i anuncia la marxa sobtada a la guerra dels dos joves. Ferrando i Guglielmo entren tot seguit i intenten consolar les germanes. Una barca ve a recollir els dos oficials i aquests s'aco miaden perllongadament de llurs promeses. La barca s'allunya i Fiordiligi, Dorabella i Don Alfonso desitgen vents favorables als viatgers (e Soave sia il vento»). Una estança TRADICiÓ DE QUALITAT Davant la cambrera Despina, les dues germanes es planyen de la AMB EL DISSENY D'AVUI marxa sobtada d'aquells que elles estimen (<<Smanie implacabili, che magítate»). Despina proposa que es consolin i les encoratja per què, en lloc de plorar, es distreguin, tal com, per part seva, fan Ferrando i Guglielmo (vIn uomini, in soldati»). Don Alfonso, que TOMAS COLOMER,s.A. ha guanyat Despina, a preu d'or, per la seva causa, introdueix JOIERS DISSENYADORS DES DE 1870 Ferrando i Guglielmo, disfressats d' «Albanesos», i els presenta a Successors de Mostany i Llopart S. en C. Fiordiligi i a Dorabella. Cadascú dels oficials s'afanya a festejar la promesa de l'altre, però són rebuts ben fredament; Fiordiligi, fins CONSELL DE CENT, 351 . XAMFRÀ PASSEIG DE GRÀCIA i tot, mostra fermament la constància del seu amor (<<Corne scoglio 08007 BARCELONA· TEL. 216 00 53 ® immoto resta»), la qual cosa no impedeix que Guglielmo insisteixi. Ferrando, després de comunicar a Guglielmo la fermesa de Fioreli les se'n en els galanteigs (<<Non siate ritrosi»). Quan germanes van, ligi, resta decebut quan esbrina que Dorabella ha cedit, i encara creuen la els oficials que han guanyat juguesca i Ferrando pensa pitjor quan veu el retrat de la seva estimada en possessió de en seu amor aura Don el autèntic (<<Un' amorosa»), però Alfonso Guglielmo. Aquest està content (<<Donne mie, la fate a tante»), però els demana que continuï la prova. Ferrando, quan resta sol, pensa d'antuvi trencar amb la infidel Dora bella (<<Tradito, scherníto») i després dubta, perquè el seu amor Un jardí envers ella segueix essent molt fort. Tot fingint el desesper que els causa no ésser estimats, els pseudo Albanesos fan veure que s'emmetzinen davant les noies. Despina, Una estança disfressada de restableix els «suïcidats» unes mentre metge, mitjançant pas Dorabella, que ja ha cedit, Fiordiligi encara dubta, pensa a haurien sades magnètiques, però pretén, tanmateix que, més, els en els paranys de l'amor, que sempre capturen els pobres cors d'aplicar uns petons per rematar el guariment. Fiordiligi i Dorabe femenins (<<È amore un ladroncello»). Fiordiligi, fins ara tan valenta, mantenen seus lla refusen la proposició i es fidels als oficials. cedeix finalment davant la insistència de Ferrando (<< ... fa di me quel che ti par»), de manera que el matrimoni de les dues parelles podrà celebrar-se aviat. Quan els tres homes es troben, Guglielmo ACTE II la s'enfurisma per traïció de Fiordiligi i Don Alfonso palesa la seva cínica filosofia sobre l'amor, amb la conclusió que així ho fan totes Una estança (<<Cosl fan tutte»). Despina segueix amb els seus esforços per tal de convèncer les seves senyores que cedeixin als «estrangers» (<< Una donna a quin Una sala dici anni»). Les dues germanes decideixen, finalment, divertir-se Sota la direcció de Despina, els criats s'afanyen en la preparació una mica i Fiordiligi, doblegada aviat pels arguments de la seva ger de l'àpat nupcial. Poc després, la mateixa Despina, disfressada de mana, es decideix per Ferrando, mentre Dorabella tria Guglielmo notari, aporta els contractes matrimonials i, en el mateix instant (<<Prenderò quel brunettino»), la qual cosa fa que les parelles s'inver en el qual els van a signar, s'assabenten del retorn dels oficials. Els les a anar al on els teixin. Don Alfonso convida germanes jardí, «Albanesos» desapareixen ràpidament i tornen amb la seva aparença espera una sorpresa. autèntica. Ferrando i Guglielmo fan veure que descobreixen els contractes i fingeixen una còlera violenta. Aviat, però, revelen la Un jardí superxeria, amb gran vergonya per part de Fiordiligi i Dorabella. una de ser Els «Albanesos» arriben en una embarcació, amb sèrie Don Alfonso, que ha guanyat la juguesca, aconsegueix que torni vents que disposen cadires i taules i les guarneixen amb flors, abans la pau, la qual vol que sigui acompanyada per l'alegria i el bon de retirar-se. Les promeses dubten si segueixen la prova, però Don humor (e Tuttí quattro ora ridete, chío già risi e riderò»). Alfonso i Despina les encoratgen. Aviat Dorabella cedeix la pri mera, quan accepta un joiell de Guglielmo, que ell Ii ofereix com a garantia d'amor, a canvi de la qual cosa ella li lliura el retrat de Ferrando. Ferrando, per part seva, posa gran entusiasme a vèncer la resistència de Fiordiligi. Aquesta deixa esclatar la passió fidel que té pel seu promès i també el seu desesper (<<Per pietà, ben mio, perdona»). ® e o s i fan t u t t e Una òpera poc compresa i postergada COSt fan tutte ossia La Scuola degli amanti és la tercera i última de les òperes nascudes de la fructífera i transcendental col-labora ció entre Mozart i Lorenzo da Ponte, el llibretista-clergue-aventurer venecià. A començament de 1790, època de l'estrena de l'obra, a Mozart només li queden dos anys de vida (morirà a Viena el 5 de desembre de 1791) i han passat també dos anys llargs des de l'estrena de la seva anterior i més ambiciosa producció, Don Gio vanni, l'octubre de 1787, a Praga. Alguns dels gèneres musicals abordats per Mozart i en els quals ha assolit una mestria total es van extingint d'una manera progressiva en la seva producció durant els anys 1788, 1789 i 1790 (simfonies, sonates per a piano, quar tets de corda), i el rnestre, malgrat ser encara compositor oficial de la Cort, rep pocs encàrrecs i viu una situació econòmica angoi xant i precària; les cèlebres cartes demanant ajuda a Michael Puch berg -comerciant vienès i company de lògia maçònica- se suc ceeixen patèticament des de fa temps i Mozart, després del seu declivi com a compositor de moda, viu probablement a un ritme superior a les seves possibilitats reals. L'èxit de la reposició de Le Nozze di Figaro el 1789 a Viena - l'òpera s'havia estrenat amb anterioritat a la capitall'any 1786- i el clamor d'admiració de Praga per a aquesta obra i per a Don Giovanni, faciliten que l'Emperador Josep II es recordi del seu com positor de cambra i li proposi la creació d'una òpera nova. S'ha escrit moltes vegades que fou el mateix Emperador qui, basant-se en un fet real esdevingut a Trieste, suggerí a Lorenzo da Ponte l'argument de l'obra, però això sembla poc probable; potser podria tractar-se d'un episodi extret de tertúlies de societat, de comenta ris mundans, però fictici, en tot cas.