® I GRAN TEATRE DEL LICEU
,
Temporada 1996-97
CONSORCI DEL GRAN TEATRE DEL LICEU
GENERALITAT DE CATALUNYA � AJUNTAMENT DE BARCELONA MINISTERIO DE CULTURA AJORlCA DIPUTACIÓ DE BARCELONA Joyas y Perlas Jewellery & Pearls ® II harhiere di Siviglia
Òpera còmica en dos actes Llibret de Cesare Sterhini, sobre el text de Pierre-Augustin Caron de Beaumarchais
Música de Gioacchino Rossini
(amb sobretitulat)
Teatre Victòria
Dilluns, 16 de juny, 21 h, funció núm. 25, torn A Dijous, 19 de juny, 21 h, funció núm. 26, torn E Diumenge, 22 de juny, 17 h, funció núm. 27, torn T Dimecres, 25 de juny, 21 h, funció núm. 28, torn D Dissabte, 28 de juny, 21 h, funció núm. 29, torn e Dilluns, 30 de juny, 21 h, funció núm. 30, torn B GRAN TEATRE DEL LICEU
- 150e Aniversari
El Liceu fa 150 anys. Moltes felicitats a tothom que ho ha fet possible. junts en farem molts més! Societat, Consorci i Fundació del Gran Teatre del Liceu.
IL·LUSIONATS AMB EL NOU LICEU. 1 8 4 7 / 1 997 IL·LUSIONATS AMB EL NOU LICEU. Generalitat de Catalunya, Ministerio de Cultura, Ajuntament de Barcelona, Diputació de Barcelona, Societat del Gran Teatre del Liceu i Consell de Mecenatge
Autopistas C.E.SA II BILBAO BANCO VIZCAYA ARGENTARIA � w w w # BANCACATI'JANA u u u
Banco II ...J Santander ...J ...J fiii· Central Hispano � BanesfQ Borsa de Barcelona ::J ::J ::J
O O Cambra Oficial O de Comerç Z z Indústria i Navegació Z - de Barcelona
...J ...J ...J : R w w W ctlV[ •••• lli!�IJf!YA TURISME DE �f� RIJiO - BARCELONA i VINSA - , �Dragados
.- w � Erkimia gasNajural
l l l
e( e( e( 11 z winterthur Z Z e PHILIPS Grupo Endesa O O O
de Barcelona c� j\igües Telefónica ...J ...J ...J
A Thvssen Boettlcher ...J ...J ...J MANTENIMIENTOS ESPECIALES IIHELLI WAAGNE�1ïl RUBENS, S.A. � ® GRAN TEATRE DEL LICEU 150è Aniversari Índex
11 Repartiment
12 Resum argumental 26 D'Arleq�í a Figaro
38 Cent vuitanta-un anys, ja, però sempre jove
57 Biografies 74 Enregistraments ® ..... : . II barbiere di Siviglia
II conte d'Almaviva Bruce Ford Don Bartolo Enzo Dara (16, 19, 25 i 28) Enric Serra (22 i 30) Rosina Carmen Oprisanu Figaro Vladimir Chernov Don Basilio Stefano Palatchi (16, 25 i 28)
. Paata Burchuladze (19, 22 i 30) Fiorello Francisco Vas Berta Itxaro Mentxaka Un oficial Antoni LIuch
Direcció musical Josep Pons Direcció d'escena Jonathan Miller
Realitzada per Henry Little Escenografia i vestuari Tanya McCaHin Il·lurninació Tom Mannings Servei ele sabateria Cornejo Servei de perruqueria Mario Audello
Producció English National Opera (ENO)
ORQUESTRA SIMFÒNICA I COR DEL GRAN TEATRE DEL LICEU
Director del cor Andrés Máspero Violí concertino Manuel Villuendas Fortepiano Osias Wilenski
Materials musicals BIVIG Ricordi Spa.
Amb la col·laboració tècnica cie Roland Electronics de Espatla, S.A. i el suport cie Oido, S.L. Emile Bagard: Bazile. de Le barbier cie
Séville de Beaurnarchais.
Pàgina següent: Emile Bagard: Bartholo, de Le barbier cie Séville de Beaumarchais. Resum argumental
L'acció d'aquesta òpera, basada en l'obra teatral de Beaumarchais Le Barbier de Séville (1775) -amb llibret de Cesare Sterbini- se situa a la Sevilla de la segona meitat del segle XVII/. Beaumarchais havia obtingut un gran èxit amb la trilogia iniciada pel Barbier i continuada per Le mariage de Figaro (1784) i La mère coupable (1792), on els mateixos personatges són sorpresos en diferents moments de les seves vides. La popularitat d'aquestes obres donà lloc -entre moltes altres a dues de les òperes més decisives de la història del gènere, Le nozze di Figaro de Mozart i la que avui es presenta. La música enjogassada de Rossini subratlla genialment la comicitat de les situacions, però esbrava la força crítica que feia la grandesa del text de Beaumarchais i que encara es mantenia poc a molt, en Mozart.
obertura que Rossini destinà a Il barbiere di Siviglia havia format part de dues altres òperes del compositor, Aureliano in E Palmira (1813) iElisabetta d'Inghilterra (1815), amb algunes fa a es [I-lustració modificacions pel que la instrumentació. Sovint destaca amb anònima del Conte sorpresa que Rossini fos capaç de traslladar una destinada a d'ALna vi va i pàgina Rosina. crear un clima expressiu sever i seriós en un context radicahnent oposat. H E S u M ARC U M E \¡ TAL 141 H E S U \'1 A H G u M E x TAL 115
vostè es .. «Espero que «( .) Però suposem que trobi en un d'aquests a vostè tot lifunciona bé, moments feliços en què, que té un bon estómac, lliure de preocupacions, un bon cuiner, una content de la seva salut, amant honesta i un dels seus negocis, dels descans impertorbable. seus amors, del seu men En aquest cas, parlem, i jar, del seu estómac, concedeixi una audiència pugui trobar plaer en la al meu Barbier» lectura del meu Barbier CAIlON DE BEAUMAItCIiAIS Prefaci de l'autor a Le barbier de Séoille de Séville, ja que calen totes aquestes condicions Longhi: Freudeberg: per ser un home que es Comèdia del segle XflJl. Comèdia del segle XV!. presti a la distracció i un lector indulgent. «"Largo alfactotum" ens Se sent des de fora el taralIejar de Figaro, el barber fanfarró, que Però si accident ha cap Boillv. entra en escena amb una a la mà de i Louis-Léopold diu tot el que cal saber guitarra i, ple vitalitat, alegria la seva si canta la pertorbat salut, del barber de Rossini autosatisfacció, famosa ària d'entrada «Largo al factotum
la seva situació és della città ... », on es vanta dels seus oficis i també de la seva insubs .. És ego pur .. En A T E (. ). ( .). corn a amorosa si la dona e I tituïble funció protector de tota intriga que tingui lloc compromesa; la seva ària Quadre I cataloga a la ciutat. que estima hafaltat als aquells talents, anomena Reconeix el Conte Almaviva, el qual havia servit en altre temps, seus si el seu juraments, ns en una trobem placeta de Sevilla, on hi ha la casa de Don els seus clients i en gene però aquest li demana discreció i li confia l'enamorament que l'ha va ser a sopar dolent la el balcó a les i Hi arriben a la ciutat i a en va sota el balcó de l'estimada. De Bartolo, .amb fos.ques. tancat� Fio ral els lloa (. ..). portat sospirar seva ai! rello, cnat del Conte Almaviva, 1 uns musics sobte, Rosina surt al balcó amb un paper a la mà, seguida de Don digestió pesada, E llogats per Pràcticament manca de l'arno en la serenata Rosina li vol fer creure el és llavors deixi a un costat acompanyar que cantarà tot seguit sota el balcó. Bartolo, suspicaç. que paper còpia d'una vida emotiva. Per exem Almaviva ha arribat a Sevilla atret l'amor sent ària, «La inutil en realitat és un bitllet en el meu no és el d'incògnit per que per precauzione», però què Barbier; no té interessos Rosina, la jove i bella de Don Bartolo, i ara li canta els seus ple, demana al Conte qui és i què vol. Fa veure que li cau, el recull el moment pupil-la oportú per en sexuals ni . surt carrer a sentiments la refinada cavatina «Ecco ridente in cielo». R o S S I N I romàntics (. .). Conte, i Don Bartolo al inútilment. Ple d'irritació, torna 'n» ocupar-se CONSTRUEIX UNA pACINA VOLCUDAMENT CONVENCIONAL, EN LA Com més l'estudiem més la casa i fa entrar-hi Rosina. CAnON I)E BEAUMAnCIlAIS QUAL LES VOCALITZACIONS SEMBLEN MÉS ESTEREOTIPADES QUE el bitllet i al Conte la voluntat del vell, avar i Prefaci de l'autor a Le barbier de Séoille es redueix a una sola Figaro llegeix explica S I N CER E s. Però Rosina no al balcó i a fer-se de desconfiat tutor, de casar-se amb d'una herència apareix comença dia. emoció: Rosina, posseïdora El fa autoglotificacio» considerable. Surt de la casa Don vol casa Conte que Fiorello pagui els músics, que marxen en desordre i Bartolo, que avançar el PAUL ROlliNSON sorollosament mio i resta decebut i des ment i dóna ordres no s'obri a El Conte ho (< «L'escena del balcó, al Barbiere, és divina per la música; és d'una gràcia ingènua i tendra. Rosina l'esquiva per arribar al superb duetto buf " "All'idea di quel metallo! Els primers compassos expressen de manera per [ecta l'omnipotència de l'or als ulls de Figaro. Caricatures dels personatges de /I barbiere di Sioiglia A pàgina següent: L'exhortació del Conte a l'estrena a l'Opéra Cornique, de Paris (1884)_ Domenico Tiepolo (1795). "Su, vediam di quel me des de dins, i fer-li creure és un estudiant sense talio" és pròpia, en canvi, que pobre diners, però tendrament enamorat d'ella, a fi que la noia pugui estimar-lo d'unjove de qualitat que per si mateix i no influïda pel seu rang. ÉS LA FAMOSA I ELECANT no està prou enamorat per CANÇÓ «SE IL MIO NOME SA'PER VOl BRAMATE», AMB ACOMPANYA· no de divertir-se, passada, MENT DE CUITARRA, QUE CONTRASTA AMB LA CAVATINA INICIAL amb la golafreria DEL CONTE PEL SEU MELODISME, NUESA I ABSÈNCIA D'ARTIFICIS subalterna d'un Figaro VOCALS: ROSSINI ASSENYALA AiXí QUE LA CONVERSIÓ DEL CONTE TRACTA davant la visió de l'or. -ARA JA NO ES D'UNA SERENATA CALANT PER ENCECAR UNA AVENTURA, SINÓ D'AUTÈNTIC SENTIMENT A!'vIORÓS- I�S Considero elfinal d'aquest L'INICI DE LA HISTÒRIA DE L'OBRA_ La cançó és bruscament inte des de "La duetto, una bottega? rrompuda per indesitjada presència dins la casa. Non si a sbaglia" superior El Conte i Figaro decideixen preparar una estratègia per posar-se en qualsevol elogi. Aquest contacte amb Rosina. És un duo esplèndid, «All'idea di quel metalla portentoso, .... », C o N S T R U ï T S O B R E O a S E L E M E N T S duetto matarà la gran onnipossente T E M À TIC S O E B A S E, L' U N R í T M I C I L' ALT R E M E L Ò O I C, en el el òpera francesa. Cal qual barber confessa amb cinisme els efectes meravellosos que l'or té sobre reconeixer que mm un ene la seva inventiva, i decideix que el millor estratagema és que el Conte es mic més no haurà feixuc disfressi de militar, aprofitant l'arribada a Sevilla d'un regiment, que sucumbit sota un assaltant exigeixi allotjament a casa de Don Bartolo (a l'època, els militars de pas més lleuger» tenien dret a allotjament a les cases principals) i que simuli trobar-se ebri el tutor no desconfií. La amorosa i la STENllllAL per aconseguir que passió Vida de Rossini passió per l'or marquen el final del duo que tanca aquest quadre. 18 lilE S U M fi 11 G U M E N TAL 11 I� S U M A 11 G U M E N T fi L 119 La cavatina de Rosina «El duetto "Dunque io TA�'IENT ALLÒ MtS GENU[ DE ,. . L'ESTIL HOSSINIA EL SIL·LA ID ?" ''Una voce poco fa" son... tu non lngannl. BISME VOGAL I LA HEPETIGIÓ és i ens una dona picant viva, però presenta OBSESSIVA DE FÓHMULES BÍT massa Hi ha de vint-i-sis fanfarrona. boruca anys, MIQUES I MELÒDIQUES. en el cant d'aquesta jove força galant i molt vivaç, Don Bartolo insisteix a dir que la solució és fer d'immediat un pupil-la perseguida molta que consulta un confident contracte de casament i se'n va seguretat i molt poc amor. sobre les maneres de con- amb el capellà. Figaro surt de No hi ha ni el més mínim cedir una cita a un home l'amagatall, informa Rosina de dubte amb tanta li No que que agrada. podré les intencions del tutor i, en un creure l'amor empenta podria vèncer el mai que joc doble d'astúcia, on cadascú seu tutor» d'una noia, ni que sigui a pretén passar per ingenu, s'ini un io son ... STENDIIAL tan mancat cia duo (< de timidesa» MENYS INGENUS NO VOLEN APABEN «Rosina revela un caràc- Quadre II SENGLES APABTS, QUE SÓN QUE STENOIIAL TAB EN nOSSINI REconBE -TAMBÉ l'EH A FIGARO ter en realitat AQUESTS APART, que és Vida cie Rossini /3ELCANTfSTES. El barber i la noia tramen l'interior de la casa de Don a la A DIFíCLLS FIGUHACIONS impossible de Bartolo, saleta de música, distingir la trobada secreta entre els i ella li dóna el bitllet Rosina escriu un nou bitllet. S'alça i canta l'ària més cone amants, que ja del de Figaro. És a dir, A guda de l'òpera, en la qual mostra un caràcter ferm i decidit, tenia preparat. ella també té una sola Don Bartolo intenta trobar en falta Rosina i aclarir a ha escrit la indomable voluntat de casar-se amb Lindoro, bona capacitat de qui amorosos i a les convincents excuses de la noia emoció, i és la mateixa maniobra i un fi sentit de l'humor: A < U N A V O CEP O C O F A» E LS els bitllets respon poc amb una ària «A un dottor della mia SOlte scuse, que exhaureix la vida AHTIFICIS /3ELCANTfSTES NO SÓN LLICÈNCIES DE LA INTÈHPHET contundent, queste de sarcasme i amenaces. ES THACTA D'UNA AHIA interior de -NO SÓN ELEMENTS «OHNAMENTALS,- SINÓ ELEMENTS EXPIlES signorina!», plena Figaro: DE D'UNA DIFICULTAT INSÒLITA l'EH ALS BAIXOS /3UFFOS s I U S S U B S T AN C I A LSD ELL L E N G U AT G E M U S I CAL Entra en escena .. Si hi ha l'egoisme (. ). FINS AL PUNT QUE SOVINT ES VA HAVEH DE SUBSTITUIH Figaro, que aviat s'amaga davant l'arribada de Don Bartolo. L'ÈPOCA, una entre PERTINENT PEBÒ POC diferència l'EH UNA DE MI�S l'ACIL SOBnE UN TEXT Aquest discuteix amb Rosina, que li planta cara i defensa el barber. PIETRO HOMAN I de i el Entra INSpIHAT, ,MANCA UN FOGLIO», COMPOSTA l'EH l'egoisme Figaro Don Basilio, vell sacerdot confident de Don Bartolo i pro EN EfECTE. EL SIL LABISME HAplD HEQUEHEIX AQuí UN VIHTUO de Rosina, és que el fessor de música de la noia i adverteix al tutor de la presència del PEH PART DEL BAIX. Conte a una SLSME IMPHESSIONANT primer recorre sobretot a d'Almaviva la ciutat i li proposa acció de descrèdit del a arribada del Conte Almaviva a Uns forts trucs la marquen l' la fanfarroneria, i el pretendent partir d'una difamació que ell mateix posarà en porta en estat el circulació. E s T HAC TAD E L A F AM O S A A R I A «L A CAL UNN I A E U N disfressat de militar avançat d'embriaguesa. Comença a l'astúcia» segon del acte amb i la burla VENTICELLO», L'ESPECTACULAH CRESCENDO DE LA QUAL -QUE final primer l'exigència d'allotjament PAUL RDBINSON del Conte davant un Don Bartolo desconcertat, en un duo Enlightenmenl and Reaction ESCLATA EN .THEMUOTO, 1 .TEMPOHALE,- SIMBOLITZA PEHFEC- despietada 20 I Il lè S L' \1 A u c r \1 E .\ T A I. «L'estructura musical grotesc que es converteix en trio amb l'arribada de Rosina i el dis d'aquest conjunt és simulat reconeixement dels amants. El Conte estripa el document addueix Don Bartolo extremadament que d'exempció del dret d'allotjament i amb en amenaça l'espasa el vell tutor. Entren escena Berta, una complexa. És la mena de criada, i Don Basilio, que pretén donar la lliçó de música, i, final vocal de composicio que ment, Figaro, que completa el brillant i endimoniat sextet final. s'anomena de la vegades L'aparició guàrdia, atreta per l'escàndol, que en un primer instrumental: les veus moment atemoreix els presents, augmenta l'efecte còmic de la situa ció tots intenten alhora els seus fi I� F I 1\ ti L són tractades en bona quan explicar greuges. . D fi C T E H I I N fi L DEL . O C T E X T DEB E ti L' ,vi fi li C 1-1 A I S S II I ti F E C E I X mesura com ins .sifossin -PEB SATISFEI1 LES EXICI�.'\CIES D U� FI,\AL D ACTE OPEIIÍSTIC truments individuals en DE L ÈPOCA- L EPISODI DE LA IHHUPCIÓ DE LES rOHCES DE un sextet de vent a de L'OHDHE I DE LA CO.\\EBSIÓ DELS PEHSOSATCES E� HEPHESE.\I corda. Els papers són TACIO.'\S CflHICATUHESQUES DE LA CALEHIA DE L ÒPEHA BCrrA THADICIO.\flL. molt mecànics (tot i que L'oficial reconeix el Conte dAlmaviva i la es el de Figaro, veritable guàrdia quadra davant I'aristòcrata, fet que provoca I'estupor dels protagonistes i ment, ho és una mica dóna lloc a la divertida reflexió col·lectiva final, «Freddo ed immo menys: de tot, ell come després bile una statua, fiato non restami da respirar», puntejada pels és conscient del està de mall d'una que cops estrepitosa farga que retrunyen dins el cap dels succeint), i donen lloc a presents. una coloracio elaborada però estrictament ritmica. El resultat és que els cantants sonen com titelles, com si llurs processos mentals haguessin estat reduïts al nivell de subsistència» Pantalone. Cravat francès PACI, HOIlINSON A pflgina scgiicnt: del XVIII. Enlightemnent and Reaction segle Louis-Léopoldl3oillv. 22 I H e s l_; .\'1 fi H e l_; .\1 E S T ¡\ L «Hi ha un bonic contrast entre la feixuga vanitat de Bartola, que repeteix tres vegades de . manera tan marcada, "Dotter Bartolo! dottor Bartolo! ", i l'apart del Conte: "Ah! venisse il caro oggetto!?? Aquest desig deljove amant és d 'una galanteria deliciosa, no hi ha res de El en més lleuger i de més Cante dAlmavivn uniforme de cavalleria. Gravat. Collecció particular. graciós que aquest finale; només en aquest passatge hi ha prou ACTE II idees per a tota una la mateixa sala de casa es òpera de Feydeau. De música de la de Don Bartola, pre . " senta ara el Cante disfressat de Don amb mica en mica, i a seminarista, Alonso, actitud mel·líflua, que irrita l'amo de la casa i que dóna pas a mesura A que s'avança un duo hilarant (< al clavecí fals a STENDIIAL acompanyada pel seminarista, l'ària rondó de la Vida de Rossini «Inutil Precauzione» que ha donat lloc als estratagemes inicials i que s'alterna amb dissimulades confidències mentre Don Basilio s'enso- peIX. LAC A V A T I N A DE H o S I N A. E S CHI T A E N U N HEC I S THE E S PE - CIALMENT CHEU, HA ESTAT SOVINT SUBSTITUÏDA PEH FHAGMENTS D'ALTl�ES PROCEDÈNCIES AMB L'EXCUSA QUE ES TRACTA D'UNA LLIÇÓ DE CANT. PERÒ ,coNTRa UN c o n . TÉ UN PAPER IMPOHTANT Pàgina següent: EN L'OBRA PEH DUES HAONS: AL TEXT SENTIM LES PRIlvlEHES Lernercier: Escena de la lliçó de música de Le barbier de Séoille. PAHAULES AFECTUOSES E:'-ITHE ELS ENAMOHATS; ¡ A LA MÚSICA 241 H E S r ,\1 ti H c: t ,\1 E" T ti I. H I' S L' �I /\ H e L' �·I ¡.: :\ T fi L I 25 ,VIE,'!YS LI CO!\VI� DUHA!\T L ESCENA DE L'AFAJTAT DE BAH- «Rossini explica que va QUE TOLO, BOSSI¡\I PHOPOSA U;\ DELS BAHS l'lOMENTS DE TENDHESA voler donar una mostra EN EL DIALEC FUHTILJ E,'!THE ELS ENAMOHATS de la música antiga a El Conte i Rosina decideixen fugir la mateixa nit, però Don Bartolo l'ària del tutor: "Ouando s'adona de l'engany. Insulta amb energia els amants i Figaro (< Ini sei vicina" '1 es ... caram, coni, birbanti !») que es burlen despietadament del tutor. a Don pot ben dir que li he fet El Conte i Figaro fugen i Don Bartolo envia el criat buscar Basi i a Berta o C A S I Ó U E A P li O F I TA justicia', afegeix. lio ordena la criada que vigili, Q l'EH CA:\TAH L Ú:\ICA ARIA QUE SE LI ASSIC�A A LA Probablement és de bona AQLESTA pAHl'lTUHA (< la del SIMFÒNICA. Dant, glòria qual SEI\TI1\1 QUE liOSSINI BUSCA UNA OPOSICiÓ INTENCJONADA AMB el Conte i i Rosina seu sucumbia llavors sota els L'dTILE ANTICO» DE L ÀlilA SECGE:\T DE DO.'! BARTOLO, Entren pel balcó Figaro, l'increpa pel engany. Però el Conte descobreix la seva veritable identitat i desfà esforços dels jesuïtes» En despertar-se, Don Bartolo té encara ànim de criticar les noves l'equívoc i davant de la E x I' H E S S A D A E N U N M A C ,'i í F I C T H I O (<< A 1-1 ! STENDIIAL modes musicals enyorar el famós castrat Caffariello mentre canta l'alegria noia, I ido de Rossini E:\ L ÈXTASI AMORÓS DELS una arietta al gust antic «Quando mi sei vicina, amabile Rosina», QUAL COLPO INASpETTATO!») QUÈ AMA!\TS ES CO¡\l'HApOSA A LA BUHLA CíNICA DEL BARBER. ELS DOS que recorda P aisiello. D 0:\ BAH TOL o A F I H l'I A Q Li E ,L A .101 U S I C A JOVES CANTEN LA SEVA FELICITAT FOHA DEL MÓ.'!, Il\SENSIBLES A A'MIEI TEMPI EHA ALTHA COSA» I CANTA UNA All/ETTA MIT LES INCHEPACIONS DI� FICAHO, QUE HECOMANA FUCIH IMMEDIATA JANÇANT LA QUAL HOSSJNI SEMBLA HECOHDAH-NOS El" SALT M E N T Decideixen finalment balcó en sentir veus, corres ABISMAL QUE ELL HA FET FEH A LA MÚSICA OPEHíSTICA, fugir pel que a i ha deci Entra en escena Don Basilio el notari, l'escala Figaro, que aconsegueix: convèncer Don Bartolo per ponen però desaparegut. Figaro i al amb la afaitar-lo ara i no com estava va a deix l'avinentesa convenç notari, complicitat l'endemà, previst. Abans, quan aprofitar de Don Basilio, els nuvis són el Conte i Rosina. buscar les tovalloles, aprofita per robar la clau de la gelosia del balcó. forçada que arriba Don Bartolo amb l'oficial de i tillS soldats és La arribada de Don Basilio es resol amb una Quan guàrdia ja inoportuna comprant-lo Iltusrració anòuuua massa tard. L'oficial es de nou el Conte d'Almaviva es dóna bossa de diners i convencent-lo que se'n vagi perquè es troba molt cic Figaro. quadra quan a conèixer i el vell tutor ha els fets. EL HITME DE BOLEHO malalt M E N T Ii E C A N T E N U 1\ F A NI Ó S Q U I .'! TEl' E _'! E L Q U A L E L S d'acceptar l'HIAT PEH BOSSINI I�S L ÚNICA -I MOLT VACA- HEFEHÈNCIA A PEHSONATCES DIUEN UNA COSA PEHÒ EN VOLE.'! D1H U.'!A ALTliA. ESPANYA HI I-IA Ei\' TOTA L OBHA. ELS pEHSONATCES PRINCIPALS UNA VECADA MI�S ELS DI¡\EHS COHHUPTOHS FAHAN CALLAH LA QUE CANTEN LA «MOHAL, DI� LA I-IISTÒHIA TOT TANCANT L OBBA CONSCIÈNCIA (AQUESTA VECADA LA CONSCIÈ:\CIA DE DON BASI LiO) I DON BAHTOLO CO:\TliIBUEIX INCOSSCIE,'!l'MENT AL FINAL Figurí de Fabià Puigserver pel' Quiriquibú de Joan Brossa, Aliança elel Poble Nou (1976). Pàgina següent: Figurí de Fabià Puigserver per Arlecchino. seroitore (It: due padroni, Teatro Popular de Barcelona. n"Arlequí a Figaro «Darrera la màscara de a «El és el d'un crim Figaro, Arlequíparla personatge d'Arlequí ignorant. fonamentalment i.llgenu� però que la generació de la Revolució Francesa» assegura tanmateix ra molts esforços per ser intel-ligent, fins a tal punr. que pot semblar maliciós, Nicholas Cronk; ser considerat com És golafre i covard. però fidel i enèrgic. Pel' por o pot a «Figaro per cobdícia. sempre està disposat intentar el descendent i els altres qualsevol menn de berganteria a d'engany, És un d'Arlequí, personatges, camaleó que adopta tots els colors. I-Ia d'excel-Iir els en la improvisació. i la primera cosa que el el el malenconiós (Pun nou joves enamorats, tutor, públic pregunta sempre Arlequí és si és àgil, si cabriola bé, si ballà i fa salts mortals» mestre de tots a Calendrier des música, tenen avantpassats la hisrorique théàtres (1751) commedia dell'arte». la Segona Guerra Mundial, el govern de Vichy va prohibir totes les representacions de Les naces de Figaro de . DurantBeaumarchais. Vist des d'una perspectiva més àmplia, Beaumarchais s 'hauria hagut de sentir afalagat pel fet que Figaro fos encara un personatge inquietant un segle i mig després de la seva creació. El barber de Sevilla (1775) i Les noces de Figaro (1784) Arlecchino i Francisquina. sempre s 'han entre les millors comèdies franceses del seu Escena ele la Commedia comptat dell'arte. segle; tanmateix, continuen sent enigmàtiques, i no només pel fet 28 JI Il L r; í JI I . ID· Q L· F G JI u O D JI Il I. E Q L· í ¡\ F I G JI Il o I 29 «El cinisme de seva com L' de la era la comè implacable que la fama a obres de «Quan Mozart arriba al argument parada rudimentari, a i l'obra una teatre s vist la dia es creava partir d'intèrprets experimentats representa crí- 'hagi superada per centre de la seva òpera de d'uns i un obscens. tica més radical i directa seva fama com a òperes. A gestos llenguatge Beaumarchais, compon és només un més de la Phora de precisar la natura En si, la parada exemple dels valors de la civilitza un musical exacta petit assaig farsa d'influència i faria molt de la comèdia es planteja popular italiana, ja ció occidental no que pas un sobre la veritat i l'amor. de els historiadors teatrals l'haurien veritable problema, ja que temps que l'humanisme racionalista exacte oblidada si no fos un dels esdeve sembla que aquestes obres, amb Per al mateix lloc per gir inesperat entre va de Le nozze de un tan en niments. Al del XVIII, la noblesa esde Figaro. impacte vital la repre de la seva òpera de Beau començament segle venir de bon to els teatres de les fires. La moda Il barbiere di és sentació, estan construïdes a freqüentar populars Siviglia marchais, Rossini compon d'un material altament va portar a la de parades en teatres privats de l'aristocrà una molt partir producció òpera irreve un musical sobre la convencional. assaig cia i, amb el temps, molts autors destacats, i entre ells Beaumarchais, rent. No es res serio pren mentida i l'hostilitat. El l'encàrrec d'escriure'n. la oscil·la d'un extrem a Una via per endinsar-se en El rebran Així, parada ni sament, Déu, ni la barber l'altre de l'escala tot i les circumstàncies cada més és mirar més de prop la primer compositor defensa social, que cop no un ni ni la manera com va refinades de la es amb refi societat, l'amor, evolucionar en l'humanisme, mentre que representació corresponen major ni i el de Beaumarchais nament deillenguatge; ben al contrari, aquestes parades d'alta fidelitat, l'enemistat, pensament el segon exposa la seva durant es seu ús i còmica molts anys. El barber de Sevilla va una sèrie societat caracteritzaven principalment pel vulgar en alguns aspectes passar per llarga misantropia» i tortuosa de metamorfosis ment incorrecte del i una considerable obscenitat. abans d'aparèixer finalment com una llenguatge per ni tan sols la PAUL ROIlINS().� importants en deduir cosa la seva atmosfera en una carta de 1779 comèdia quatre actes el 23 de febrer de 1775. Només tres nits ElIlightenment and Reaction Podem alguna de música. Mostra una mica havia en Beaumarchais descriu a una dama la d'una de abans, fracassat completament en una versió en cinc actes. Si què representació del nihilisme asso ens remuntem a seves «Era terriblement va «i a les que 1772, Beaumarchais havia concebut l'obra com una les parades: pintoresca», escriure, ciem amb com va ser els va semblar molt bé, en la claror saló poc pensadors òpera còmica, que rebutjada pels Comédiens Italiens, una senyores mitja d'aquell com el seu nom il·luminat, a la nit, després de sopar. Senzillament ara el Marquès de Sade a companyia que, suggereix, representava originària ment van dir havia estat una mica ... ». commedia llavors en dalr: que jo impetuós Friedrich Nietzsche» dell'arte, però que ja interpretava francès. A I encara Cioacchino Hossini. Beaumarchais va escriure unes sis en abans, sembla que com s 'ha descobert parades P A U I. ROB I N S O N Beaumarchais, entre 1757 i 1763. Fins fa havien estat Enlightenment and Reaction recentment, pensava en una mena d') intermezzo còmic, anomenat El A la dreta: total, poc PiCl'rc-AI'gusl'in i la edició de les «a imitació dels una de i poc estudiades, primera completa Sagristà, espanyols», barreja diàleg Caron de BCC:lIJlII'.IJ'chais i el seu seves no va fins al 1977. cançons. Aquesta obra, que data dels anys 1760, apunta ja de pCl'sollafge. Figaro parades aparèixer com manera a la indiferència resulta inequívoca comèdia posterior, encara que també té Aquesta perllongada Però són encara només evidents afinitats amb un altre gènere de l'època, la parada. prensible. interessants, que La fos Beaumarchais va esbossar les seves parada té els seus orígens en les fires, on perquè pri- era un còmic dalt d'un GIOACCHINO ROSSINI meres idees per a El barber mentre les escrivia. espectacle interpretat 1792 1868 balcó mirar recent revaloració dels treballs de Beaumar per de persuadir la gent que Aquesta primerencs entrés a veure chais ens a mirar l'obra sota una nova llum. La relació entre El A dalr: (i que pagués) l'espectacle ajuda Caron de es observar en diversos detalls externs. En Pierre-Agustín principal, que es feia a dintre. L'estil d'aques barber i les parades pot Beaumarchais (1732-1799). tes a nivell de El barber es fa ressò de les autor de Le barbier de Séoil!e. representacions estava fortament influït primer lloc, l'argument para una noia i per la tradició de la commedia dell'arte des en la història d'un senyor que pretén que Cioacchino Rossini que què explica com a rival un home de social més baixa. També la localit- (1792-1868). les companyies italianes van portar a França. té posició 30 ID' fi H L E Q u í fi F I e ti H o «Il barbiere s 'ha escenifi cat moltes vegades i tot hom creu saber com s 'ha de fer. Hi ha tradicions sobre laforma de presen tar-lo, sobre l'aspecte que hauria de tenir, sobre com hauria de sonar i sobre com hauria de ser de divertit. Si es vol pre sentar responsablement cal tenir-ho en compte, però sense deixar-se 'n dominar (. .. ). Jo veig l'òpera com una comèdia A dalt i a pàgina següent:: Escena de la producció de l'English National Opera de italiana que es situa a 11 barbiere di Sivigüa. Director d'escena: Jonathan Mi.ller. Escenografia. Tanva McCaHill. Espanya d'una manera l' a en un carrer i d'lm molt incidental. Sovint es zació de acció El barber, davant balcó, recorda els de la la fira. I si continuem examinant El barber, recrea una visió molt vul orígens parada, comencem a trobar-hi similituds més profundes en la concepció gar d'Espanya. En reali- còmica. Els dos criats de Bartolo, l'un decrèpit i anomenat La Jeu tat, però, l'òpera prové nesse (La Joventut), l'altre sempre somnolent i anomenat L'Eveillé del món de les comèdies (El despert), procedeixen directament de la farsa popular (podem de Goldoni, la commedia trobar-ne els paral-lels moderns en la pantomima). Figaro pot ser considerat com el descendent i els altres personatges, els dell'arte. I això és el que d'Arlequí, joves enamorats, el tutor, el malenconiós mestre de música, tots jo subratllo, sense ser tenen avantpassats a la commedia dell'arte. També eillenguatge, literal. Utilitzo com gaire amb les seves ràpides agudeses i estirabots, els jocs de paraules, els a base ninos i titelles proverbis, els dobles sentits, recorden el diàleg d'alt voltatge del tea venecians, i, per damunt tre de les fires, i encara que algunes d'aquestes habilitats lingüísti de tot, el món de la comè ques es perdessin inevitablement en la transició del text parlat al lli bret en en la dia veneciana» cantat, queden alguns vestigis, per exemple, llarga diatriba de Don Basilio sobre la calúmnia. Per damunt de tot, JONATflAN MILLEn plana A profile l'esperit de la commedia dell'arte en allò que no es pot fixar en un D II 11 1_ [ Q r í II ¡: 1 G II 11 O 33 «I no us [eu cap il-lusio, senyor; si se us veu de grat al ball, no és pas en la vostra qualitat d'amant, car vós sou un marit; és perquè formeu part del ball, i, per tant, sou una fracció de la seva nova conquesta; sou una dècima d'amant; a bé potser és perquè vós balleu bé i la fareu lluir; en fi: el que hi pot haver de més falaguer per vós en la bona acollida que se us fa, és que ella espe- ra que, declarant per amant seu un home de mèrit com ara vós, exci tarà la gelosia de les seves companyes; sense aquesta consideracio, ni tan solament us miraria» X,\VIEH I)E MAISTHI' Viatge ell/arn de la meva cambra Pablo Picasso: Leonide ¡II/ass/ne COlli a Arleqllí. Museu Ludwig. Colònia (1917). Pàgina anterior: text escrit, en l'estil mateix de la representació, en els lazzí de Figaro, Escena cie la producció cie en nombrosos llocs comuns de l'obra. l"'English National Opera cie els l/ borbiere di Siuiglia. En El barber trobem un grau d'autoconsciència teatral que el Director el" escena: Jonathan Miller. Escenografia: Tanva McCallill. distingeix de, posem per cas, Les noces de Figaro. Quan el pseudo- D JI 11 I, E Q L í JI F I G JI il O 35 «Que el poder extreu tota la seva sublimitat del terror que generalment l'acompanya, es des prendrà evidentment del seu efecte, en els pocs casos en què es podrà disminuir uri grau consi derable de força de la seva capacitat de fer mal. Quan es fa això, se'l desposseeix de tot el té de i imme que sublim, A dall- i pàgina anterior: Joan en el ballet Adequí. diatament es torna lvlagrin�'à inspirat en Mikhail Fok ine i amb vestuari menyspreable» cie Joan Miró. Teatre Barcelona (193.5). E I) ,\1 U N IJ B u H K Jo: Bartolo exclama davant Rosina, i davant un francès, IlId(lB'(lció.filos�/¡c(l sobre l'origen espanyol públic de les I/as/res idees sobre el sublim i la bellesa «Això no és França, sabeu, on les dones sempre tenen la raó», a quan el comte manifesta que el pla de disfressar-lo a ell de mestre de música és un vell truc «digne d'una comèdia», s'està induint delibe radament l'espectador que es rigui de les convencions teatrals que emmarquen l'acció, El crític Jacques Schérer qualifica aquest efecte com un «joc davant del mirall» i demostra que El barber de Sevilla és més a prop de les tradicions còmiques populars de la farsa que altres comèdies «madures» de Beaumarchais: «Les formes més simples del teatre popular sempre han estat pro clius a fer miques la il·lusió de l'escenari i a crear una complicitat entre el públic i el drama. La farsa tradicional n'ofereix: innombra bIes exemples; se sabia per endavant què era una farsa i què volia explicar al seu públic despreocupat [ ... J. La parada, que esdevé més literària, posa molta cura a no perdre aquest amanerament particu lar de la farsa popular, i la llibertat d'aquesta mena d'obres per reflectir la creació dramàtica va passar de manera admirable a El barber de Sevilla, el germà més distingit de les parades. Més que cap altra cosa, aquesta autoconsciència teatral revela el deute crucial que \)'JlHL/é(.lL" JI lO/GAllO 37 36 I D A H I. E Q L� JI F / G JI H O Pàgina anterior El a través de les i el tea «En no essent la barber, parades efecte, i a la dreta: arte» . Titelles venecianes: tre de fira, té amb la commedia deLL' dels nostres majoria Preceuorc, Dama i Pantalone. «Figaro ha exterminat la noblesa! », va altra cosa un plaers que declarar Danton. Però fins i tot els comen de la és joc imaginació, taris més provocatius que Figaro fa al esencial de presentar-li comte (< en el Labia va decidir most rar la seva i la seva els clew lis COlli en les coses. temps d'afermar-se riquesa impotent grans ha rau en els comentaris socials [ern construir Ull teatre establert el bit llet dcntrada al rearre es lin de la generosuar complerarnenr que pagui moderació nou. un teatre en miniatura. 110 més car a com de sinó més terreny però insignificant. terç per l'òpera semiseria. flg-llese. explícits Figaro, que fos una còpia exacta clcl de San Giovanni que per a I' òpera còrnica, corn ci Barbiere, la qual sense encara aviat en la mateixa Crisostomo. S'hi van tres rors concepció pensar poder presentar cosa demostra quc els necis de els països. lírerats i:1I11b a seva o 110. temporades d'òpera titelles per la qlle el gènere còrnic és cimés fàcil. de la comèdia. Allò i s 'hi arriba slmaginen que d'ésser-hi, disrracció A Ics i privada. memòries als diaris ¿DcucII tenir consciència del paper qllc representen va cie es recullen esments en i scu ser exterminar, per camí de la la personals l'època alguns el món del nombre? Van precisarncru Ics Figaro pel follia, admiratius del seu mateixa projecte. primeres idees er aquesta polida. inventada parafrasejar Danton, es L'escenari i els eren cosa decorats tllOgUl"S per fa quaranru anys per Leopold. gran duc de Toscana. qual facilitarà en un teatre i cxaciamenr el a Itàlia noblesa del màquines engranatges igllal que que ha privat daquesr bonie gèncre de l'equilibrada teatre més i act no l'accés a gran. quall lien els personatges lireraiura indígena. la commedia dellarte, que es molta gent» còmic del XVIII. La farsa, que sels nota ho fan a un gens que gràcies enginy que reprcsenrava improvisant i que Goldoni va voler segle XAVIEII DE iVIAISTIlE dins i cn els rnovirnenrs. Els amb el sell carrincló. El va via de les de la cornmedia porten que produeix reemplaçar diàleg poc que Beaumarchais prendre, per parades, entorn de la fi/eua cambra fïalge seus vestits eren i la il-luminació encara a lràha de veritable comèdia es troba 1:1 magnífics. queda alliberador i de carnaval. excel-lent. Les el ele i la amb ella llotges. pati butaques Ics marionetes -que es paden admirar a Cènova, a dell'arte, porta l'esperit anàrquic graderia eren plens cic ninos extraordinàriament ben Roma, a Milà-. amb obres que. en no ser escrites. Si oblidem els orígens vulgars de El barber, correm el rise dinter construïts que reprcscruaven els e.nmascarats i altres escapen 1:1 la censura i són Filles de la inspiració del comèdia. es veure al teatre. i tor moment i de dia. creure malament la naturalesa iconoclasta cspeciadors qllc poden Fins limcrès del ¿I�s possible pretar d'aquesta hi havia llibrets en format 24 amb un home d'Estat com el cardenal Ull alguns impresos (Jup Consalvi, Darrera la màscara de a la generació de la els en Arlequí parla caràcters més perits cie tors. Una cornpanvia de home que sap governar primer lloc el seu senyor i Figaro, cantats escollits. amagats darrera dels decorats i després lEsiar 110 gaire malament. i que aruigarneru Revolució Francesa. acompanyats per una nombrosa orquestra. va tenir el talem de ser amic ínt:im cie Cirnarosa. es N I e II o L A S e II 0:-; K inrerpreiava Ics òperes amb un nivell que no deixava passa tres hores expurgant la llerra d un miserable de ,Voliana! de (de! programo original lEuglish Opera, Londres) res a desitjar» llibret d'òpera bufa?» SlT,DIIAL: Vid« de Rossini Enric Serra (Don Bartolo) a] Cran Teatre del Liceu. Temporada 1990-91. Cent vuitanta-un anys� . , . J a, pero sempre Jove «Després delfracàs de l'estrena a Roma, el20 defebrer de 1816, II barbiere di s en Siviglia 'ha convertit l'obra més popular de Gioacchino Rossini i una de les òperes essencials del repertori. A Barcelona arribà al Teatre de la Santa Creu el1818 i al Gran Teatre del Liceu el18 de desembre de 1847. COIn recorda Pau Nadal, el llistat de noms vinculats a la història local de l'obra és gairebé inesgotable: des d'Angelo Masini a Gemma Bellincioni, Alessandro Bonci, Maria Galvany, Elvira de Hidalgo, Riccardo Stracciari, Amelita Galli-Curci, Maria Barrientos, Conchita Supervía, Graziella Paretto, Victoria de los Angeles, Alfredo Kraus, Sherrill Milnes, Eduard Giménez, Sesto Bruscantini; Paolo Montarsolo a Cecilia Bartoli». PàgÜ13 següenr: aquest 1997 fa cent vuitanta-un anys de l'estrena a Enzo Dara ja Roma de Il (Don Bartolo) barbíere dí Sioiglia; l'exponent màxim del al Cran Teatre rossinià. es manté i encisa del geni L'obra, però, sempre jove Liceu. En Temporada 1981-82. dora i les entremaliadures dels personatges, amb la música de Ros sini!, segueixen encisant els públics d'arreu del món. Un encís que, com és ben sabut, no va produir-se el dia de l'esmentada estrena a 20 de febrer de al Teatre amb un Donare. Tirella Roma, 1816, Argentina, reparti veneciana. ment que incloïa els noms de Geltrude Giorgi-Righetti (Rosina), el - 40 (; [ :-; T li Li I T II < T JI L·:-< - 1\ E .I O V E 41 I fI:-; Y S. .I fl. P [ H Ò S" NI P H [ .I O V E C E i\' T V L· I T fi ,'i T ¡\ U i\' JI N Y S. .I JI. P" 1\ Ò S E M P I «Els romans van trobar el GRAN TEATRO DEL LICEO de --= TEm>o�,\I):\ DE 1911 ,\ 1912 =-- DEL lI(EO començament ¡ GRl\� 1El\1RO l'òpera - ':, l'AUA HOY DE SEyIL1.!A. FVNCHJN TARDE 1� rlc Enero r,n ell 1.1 del muestro avorrit i molt a .¡ Fuuotén IH�rlL hoy domingo preciosa òpera uctos, ROSSLNI 7.� du ubono la . inferior .. Dia 23 Abril TARDE música IL BARBIERE DI SIVIGUA l?cprosolltacrÓI1 orgolli.tada CI7 honor de los de Paisiello. Hi Sres. Excuraiouistas del Domltè f tale-Español de Roma Ópcr3.bufltndos.actos REPARTO . 11 Oi (;11 ¡¡ aC101i del 1lu'o. HOSSINI Barbiere Siviglia II COJl/e d'AlmcwiWl. Sigo l'creu Opern en va ROSSI!\ I .. buscaven 011 dctMrro. . aquella l!ÚSICA. Új)(!oI'll a actos, DOlL Bartolo, 'I'revlsun Roshlll. . REPARTO Sig,"" De llídnlgo . Giulio Fi!jaro. Sigo Struccuu-l J[{/es/rv·Dir"c/or. falconi .. gràcia inimitable, DOli Basilio, Nicolcu.í-Kormunu IL BARBIERE DI SIVIGLIA simple, CIAROFF El Ooudc de Alntnvivn. ::)10. Berta, . Sig,l-:I G�\SIlIl , DE llmet.co ltostnu. Sr-tn prol·ello. Sigo GllJlofré ¡tosiUll Sr:t. Gnlli Cure¡ 'l'¡'M'A nUFFfl � Cnsn� estil és el mira It'i�nl'o.· Sr. Un: �lfliGi(fre. Id. Berlu �;, que " aquell 1)�Il·Bnsil¡o. ÜOSSATO Cowl..:,lo ,\llUnd\'" Sr, (:, G..:llum!i '" . HAI.CF.LLS • DEL LICEO Don Hnrtolo. DIRECCió" COMM.' EDOARDO MASCHERONI "'lpll'O )I, Slahl!c Berla. Srta. CASAS D, 11,;1'1010 ,J.J>I1Ig-ncJ· cle de la senzillesa. Es va �llAll:uÓNIl;O.DII.t.lIÁTICU II,t.ncllLo::o,'iL'f '\'lol'ello. SI':(.:Al.r:Olm�; 1>,Ill Srta, G:tlli· Cursi cantará el ariil t:c mestre EJ\ ci 3.�r acte la Rosina, eljove IL FLAV'TO M'A.G:Xc.Q. havia convertit una ingè \IAEST1 coneixements va musicals, gran tenor sevillà Manuel GarcÍa (Almaviva), Luiggi Zamboni TEMPORADA DE 1915 - 16 donarprova d'altivesa (Figaro), Bartolomeo Botticelli (Don Basilio) i Zenobio Vitarelli Hom ha dit estrena va un va (Don Bartolo). que ser Función martes día 25 de Enero de 1916 que també resultar, aquesta gran para hoy 32./\ de abono. fracàs, quan seria millor parlar d'aldarulls sorollosos, no especial com acostuma a passar, ment a la La ópera en B actos, del Mero. l{OSSINI lligats qualitat de l'obra. El cas és que un compositor, una prova d'estupidesa. REPARTO aleshores, encara viu, i de gran prestigi, havia escrit ja un Barbiere Srlll.On.!.:; L'endemà van di IL BARBIERE DI SIVIGLIA Srrll.C�5�:I d'una i de ;I/mOl'ill" Sr.Selul'''' posar Siuiglia que gaudia gran consideraren El Conde popularitat alguns • STMIILll es van una JI Conte ci' Al mavivn Sr. SANTHUI 0011 lJm¡ilio. mncatro de ,,,,j�iC,1 l'obra del Rossini fer • servir el mateix tema. El cas és q"n lli/rloJo. n,,¿dieD, .ulor de Ilo>!u DI!I,P,,'lU pels núvols, gosadia jove » PATlèRNA Don Bartolo • Florenfif/o !'crn,illdcz ün correatuor " a adonar-se si que, entre els partidaris de Paisiello i els de l'empresari d'un teatre [{asilla Srta. PARETO dignar que, I"iga.ro Sr. BATTISTINI .\lguncl1cs,sollllluos,!-:cnlcdcl cucuro, CIC, En 51'\'1110, liiO, rival un autèntic al contribuïren un Don Hasil io , NICOLETTI Rossini no tenia els mèrits organitzaren escàndol, qual Bcrtlu, Srta. CASAS MODAS BERTRÁN d'accidents Carcia se li una en seguit (a trencà corda de la guitarra l!'iorello Sr. GAI_LO�'RÉ de SO�lBREROS Paisiello, tampoc Un uttícialc ID. Don Basilio un travessà ... escena, nas, l'escenari i I:' sagnava pel gat 1',\Si':O OI:: GRACU. UO. ax-rneeuar.o. Maestro concertador y director de orquesta: no 'l'Er,Fa"ONO (¡·I:!� ... � patia l'esllanguiment més i P actitud del mateix a i coses) Rossini, que començà aplaudir , - Alfredo - seu un Padovanl Dentífrico Colonia Jabón del dir bravos ho feia als van creure •. estil, defecte (ell artistes, però alguns que era �I��� � cruel que sovint una mostra d'orgull intolerable). cie la cie la de la temporada '19'17-18, Programa temporada 1923-24, L'infern del durà El dia de la Programa temporada 1915-16, Programa les Barbiere, però, poc. segona Tilo amb Elvira de (Rosina) espatlla obres» repre amb Manin Barrist¡n¡ (Figaro). amb Schipa (Conte d'Alrnaviva). Ilidalgo i Riccardo Stracciuri sentació el a (Figaro). STENDIIAL (amb compositor absent) l'acollida j fou molt bona i a ïida de Rossini la tercera un arribà el triomf, triomf que ha seguit sense interrup- - 42 e E N T V U I T A - I l'oi T A L' N A l'oi Y S, .J A PEBÓ SEMI'BE .JOVE e E ,'I T V U I T JI l'oi T ¡\ L' l'oi fi ,'I Y S .J A, PEn Ò S E �I I' B E .J a v ro I 43 EL BARBERO DE SEVILLA SA.ftADO�. DE 1929 PLATERIA REPARTO, )!3.�J;i.xo:v'iE:nn;"E. de A lua 9 medie' •• )' �bono. }' er; !K Cl Fel'nando, 6 -- -- FontaJlclla, 18, pral. EL DIRECTOR DEL OBSERVATORIO FABR.A DE BARCELONA BARBIERE DI nos habla de su receptor de , , SIVIG�IA,, .. tro :"i�o d� ... ct:or, PRECISIÓN Alfredo Padovani Ce",u�ldo."., I�lifla:�" •• In t. !j.b,;.,., è� INT�RPRETES ,.d,,,,,,,h ",ode."" del munde. �I tenell' Dlroccio:;.n c""Ó-nlca.,· REPARTO ""onlo del R-64'!ne ha sido ''òI�.I�Jo po: F, 'I>a.dó Rosi= Pil",.D".",i"t .poo'.'O' d� n,r.guna 0"" ... "'. SRTA. Carmen Ascnslo Adl�,do!o;dclp"r.."p'". o"e""""o. ROSlNA. Il<� E/� ... LHr:. dQ .Le Vo�dc." "mo' _ de la de la Programa temporada 1928-29, Programa de la temporada 1929-30, Programa de la temporada 1930-31� Programa cie la temporada 1931-32, Programa temporada 1934-35, amb amb Mercè Conchita Supervía (Rosina) amb Lina PagLiughi (Rosina). amb .losé Mojica (Conte dAlmaviva). Capsir (Rosina) i Carlo Caleffï (figaro), i Carlo Caleflï (Figaro), ció amb el pas dels anys i ha resistit l'embranzida del bel canto, el SEVILLA REP¡\RTO EL BARBERO DE el verisme i tendència. RE pOA R T 0., REPARTO Rosa. STII. per erc wagnerisme, qualsevol Berro.. . Lucci Rosina,' . Fígaro. Conde da àlmaviva. Sr ClniscUi Sra. TOTr OAl 'Ol n Sr. CARLO GAlE:FFI Flgoro .. Galcm És recordar en moment MSlN� els d'una Conde Almav,ve>' f'go'", Don BtI:silio • ¡o.laslni·Picralll just aquest que Cande,de Almavivo, 'I.l Don Basilio Rel,ne> capricis època, Poblo VID¡(l Barroto ... Flore Sr.l. FORT Don Sr. Emilio RENZI Sr. Augusto BEUF S'o. M. CAP SIR Oficialde Guardia . cenorre fioreUo. les i van I?on Borto[o. Sr, RlAZA tradicions altres circumstàncies Don lIo.. tio: aconseguir Berta, Srta. \Val�¡ Hcreuc-cfidcl, Sr. Goazalo desfigurar _ Coro CobollllrOJ Sr. A. MONGElli �ll1c.slrod;reClor: Vlncenzo BeUeu.!!. Dir�CtJ6n escénlcll: f. Rayer t¿_e en ••• obra. I fet Maeslro Oirllclor de Orquelto: RlAZA,Berto, Sro ¡er,,,o. WAlO; Fiorello,Sr lino ; aquesta començaríem, aquest sentit, pel que el mateix Don Be>rtolo,Sr ANTONIO CAPDEVILA Oloonl. Sr. GONZALO; COtO d. Ceboll�ro.•. _.' , Maestro del Jgs! �scénica, J. Rossini substituí l'obertura amb temes sem Matine> O"'Klor de ...."." original, espanyols, que C�ro ANGlAOA-p)r�cci,?� Vll��VrClOS" Orc¡ NAPOLEONE ANNOVAZZI Programa de la temporada 1924-25, En IO!l)5cena de l.ec.dón lo �ra. IQ!I OAL MONTE c.onior6 bla es va del Jo.li ANC.LAO,,", que la d'una altra Aureliano in Mo81TrO Co.o, amb Craziella Pareto (.Rosina) perdre, per obra, Palmira; u,�w,;,:;: " conloró tn i Carlo Caleffi E� lo e�"no d. lo IKc'o" to Sro. CApsIR. d:�¿��:��4;';�O"l' OtNORAH (Figaro), a a,;a In de lo. que havia fet servir també d. ",ombro" 6",,'0 ja per Elisabetta, regina d'Inghilterra. ta " e:q��;:�:_ ��;lt��f:�¡�i�n08::�(f����lt�;:�o q��. ��1��)!�:6 Rossini: '-' . :l''>,' A el va a "esté 'en la més, dia de I'estrena, l'autor permetre García que cantés Rosa, angelical yvlvaracha muchacha, -ñor.de ia.juventnd y esta bljjo la tutele de don Bartolo, avaro cesarse con 11'1 linda una viejo y ridículo, que quiere obra també sobre temes i muchacha. seva, espanyols acompanyant-se ell 3-_ Cuando se levanta el telón nos hallamos en una . r()� ' � de en una serena mateix a la en lloc de 1'«Ecco ridente in cielo». Poc plntcresçá carte. Sevtüa, y noche. � WIlD guitarra, després UllOS músicos �!'servicio del Conde de AlmHIJ)va. que .JI¡sum los 7 esta �lUlmontdo'de Rosa, afhum tustrumemcs para -('QrkkK/ a dar ul;a' serenata'. A!m�'Ji:"'¡¡. call el supuesto nombre de altres les mancances o les LO 'NCONTRIIRII 4'n.. seguiren capricis, vegades provocats per Ltndoro. canta al pte-de la re]n de Rosa, tennmu la' St!· tenata y. corno el dia ¡¡V¡U1ZfI, el Condedesptde fi los -, �. � _¿ft __ • ..; %:.-.. necessitats: com que l'ària de Don Bartolo «A un dottor della mia músicos. Quèduse el Conde contemplaudc la re]a. cuan do 0}'e'8 lo lejos CHutar alegremente y aparece ell es ��St�;';;--� cena el barbem Fíqaro, el hombre de-més buen humor, OtGALOS 'ARA SmJ y JU�UlTLS sorte» és molt fou substituïda durant molt de una El Call de, que difícil, temps per qu� hay_-en �e�,�5irile.�lic�¥ Iltt:gre. altra d'un altre compositor, «Manca un foglio», de Romani. Una solució més de la 1942-43, radical davant les dificultats de la pàgina fou la de Programa de la temporada 1941-42., Programa temporada Mercè amb Toti dal Monte amb Capsir (Rosina]. l'escena final «Cessa di (Rosina) suprimir d'Almaviva, piú resistere», que, i Carlo Caleffï (Figaro), amb la transposició pertinent, va passar a ser el rondó final d'Ange- . e E ,'I T V L' I T II -' T II - r -' II -' v S, .I II P I; H Ò S I': �I P H E .I O " E 44[ e E -' T V l' I T II x T ti - r: ti 'i y S, .I JI P E H Ò S E ,I P 11 [ .I O V E [45 «Rossini va deure uns èxits increïbles i afalaga EL B,fBBEBQ DE SEVILLil múeice dl.' dors a una i a opom en tree netos, libreto de Cesaro Steelini. sangfreda Oicecohíuo ROSSINl 20 1816 un Esta opera se t'ftl'cmi ell Rama el cic !el)/-_ero_ de. desinterès d 18 de de 184.; /¡al)lf�lIdo lm/" llU y ell el Liceo dicip.mbrc singulars. eercs de la., de la 190." Y ¡;Itinw re]lresenttlcion, l're,�{"lIlc d.e Ilot;i(:mbrc dI' 1948 L'òpera Il barbiere i 11101- tempomdr!, III del 25 . PROTTI tes em a Fígaro Aldo altres . porten Condft de AlmavlVl.I Don Bartolo. �ta����{��.l�lAXG.-\� ERiJO Rosina ' ... Mtlrín Don Ba$l1io . Ciulio NERI MONJO témer no Fiorello ... Diogo Pilar TORRES èxits; ... aquests Berta .1ltisico.v, IIDldadOR. (lente del p(/cllh). els devia a la manca de Coro gCIWf/lJ entre les Mac.<;t1"o Direclo,.: diferència AH.l\I,\NOQ r..A ROSA PARODI dones? Temo UClfir/o¡" de {,,¡:('CI!Il.' que aquests OSCAR �:\XID/l.·SA�Sl èxits amb les Maestro de coro: grans vütorío BARBIERI dames romanes l'hagin : Miní. VC1Ituario de H. Cornejo, de Madrid. Mnebles insensible a la fet gràcia �.------_/ femenina» Josep Castells: de la 1954-55. a Programa tompor-ada STENIJIIAL Escenografïa per l'acre I (quadre 1) amb Alelo l'ralli (Figaro) l ido de Hossini de II barbiere di Si/)iglio, i Cililio Neri (Doli Basilio), BAR.BEHO DE SE\"lLLA r Er, R·El�.-lltTO ,"'iy"ru. Ginn Bechi IIEPAHTO /(fI.,i'lfJ . :\lurÚl de los Ango!t.." :\1. rilles ROJinu Concle .. \Im(l!';z.u ()vu(le Aluwviv£.l . Amerigo Gcntilini Sna. GRACIA Sr. KjOLNER Il,u Uurlolu . Luis ffpur(! Don Bruilio CurbcHu Bey/u _, ... Carmen Gmub!!!! Sr. GL'ICHA:\nur Sr. CORBELLA F¡,,,�'J/,, . FCTllU"d�J l.inllrt'>< Don 80rlO/0 Maestro Direcror¡ música del Sr. Riuza En l a escena de la lección cie .v.·\¡>O{�EO.'I[E A_'!!\'OVA%1.f MARIA ERATO escena: Acto 3,0 la - - de Au¡;ustu ('cldi soprano Berln, 51:1.. 'Vllid O:¡{"ial I-'irw,,/lo. Sr. Linares Cero general Ihyidur Decorados dI;' n,,'yolí cantará .• EL CARNAVAL DE VENECIA-, .lII/C.1Im del COTO: J. i\nglndl1 .\faC$tNDirI'CIOr Mueble", de la COok' Mir,) de GUIULIO BENEDICT Antonio C¡.\PDF.VILA J - � Maestre dc� Coro: lo<¡� :\nglada Dirección escénica- Ju:tn Sanóenis En h, escena de ln lección, lu Srta. Carmen GRACIA cnmant el .. Cnruuval de Veneda,. Josep Castells: Escenografïa per a l'acte I (quadre 2) i lacte II de II barbiere di Sioiglia. ARTICUlOS DE PIEL Y VIAjE j8�6 PASEO DS GRACIA, 35 BARCELONA Prograrna Programa de la temporada 1948-49, Ciulio Neri (Don Basilio) de la temporada 19-+5--+6, arnb Cillo Bechi (Figaro) al Cran Teatre del Liceu, i Tancredi Pasero (Don Basilio), Temporada 1954-55, e E :-< T v U I T II NT ¡\ - U N fi N y S. .I II. P E H Ò S E NI P H E .I o V E I 47 r: r EL BABBEBO DE 8ErELLA EL B.4BBERO DE 8EV�LLA de Opera en tres actos, libreto de Cesare Sterbini, música de múaien dr úpcru I'll Inlll UCI�, libreto Cceure Rt.nrlini, Gioacchino ROSSINI. Gioecchino ROSSINI de 1816 Esta ópera se estren6 en Roma el 20 de febrero r,ri/(j el Liceo el 18 de de /847, habiendo �¡do IU E .• ta 1If' eJttr'enu C71 !lm'w, el !W de [ebroro de yen <Ípaa dic.ietnlm:� Iem· /97 Y última w¡/e.� cie las de III presenle en El Licoeu ci 18 de diciembre de 1847; IUfbiclIdo Midu representaciu� '!I parada la del día 23 de diciembre de /958. 111ItC/I de ¡,U! de ". fU 193 .II liltimctl Hlp1'elfenlu,cicir¡ prel/eillc la del 14 dol nouiembre de If}¡¡·J. tempaTfula, REPARTO lNTi!Rl'RIiTl:S M&r_¿B7'O _P.ERSON�ES Conde de Almavivá . Alfredo KRAUS . Rolando PANERAI Fi9aro Don Bar/ola ... Virgilio CARBONARI Cl..lflàe de Almtwitm AgoRtinn LAZZARI Rosina. Gianna D'ANGELO . Renata CAPECCHI DOTI IJarlulo . CurIo BADIOLI Figaro Ivo DE Don Basilio . VINCO RlNfina . VICTORIA LOR ... MONJO ANGELES Fiorello Diego Berla. Rosa BARBANY Dun BUlli/iu. MUTL'Ó STEFANONI ele. Fiureilu. Diego MONJO M/ísicos, soldados, gente de/ pueble, Hl'r/fl . Lolu PEURE1ï'1 Coro genual. 1II,;lIi,."". Solr/rlfl"". lIente del ¡"'l'hI". t'lr. Maestro Dtrecrcr . Curo general MARIO PARENTI de Escena: Mllt.,tro 1);1'erl/11": Regidor Domenico MESSINA ANC:Bt.() QtlERTA Macslro de Coro: de Rr'flidur encena : Ricardo BOTTINO I"'lIIlI'oiro MEf'�INA Maes/ro Apwl/lidor: Mm!/lI.rn de CUTO: Angel ANGLADA UIlI.ltuno RK'CITELLI En ta escena de [a lección de música del acto 3.n, la soprano MaelllTO apuntadOT: Gíanna D'ANGELO cantarà las célebres �VARIACIONES ... de PROCH. Angel ANOLADA ORQUESTA SINFONICA DEL GRAN TEATRO DEL LICEO Dcrul"W08 do UUrgOll, reo.li:rodu6 por López Sevilla, Decorado, de Emilio Burgos, realizados por López Sevilla. du Madrid. Muebles: MinI. VtlStuuriu do H. Corntljo Vestuario de H. Cornejo, de Madrid. Muebles: Miró �------� Cianna Programa de la temporada 1958-59, Programa de la temporada 1960-61, d'Angelo (Rosina) amb Victoria de los Angeles (Rosina) amb Gianna d'Angelo (Hosina), i Renata Capecchi (Figaro) al Teatre del Liceu. i Holanda Panerai (Figaro). Alfredo Kraus (Conte d'Alrnaviva), Cra.n Henato Capecchi (Figaro) i Iva Vinco (Dall Basilio). Temporada 1960-61. lina a La Cenerentola. I un cas del tot dife rent: com que les Rosines consideraven que «Contro un cop, a l'escena de la lliçó de música, era poc lluïda, en el seu lloc cantaven allò que els venia de gust. Alfredo Kraus (Conte d'Almaviva) A més, de la mezzo-soprano original la al Gran Teatre del Liceu. Rosina molt a caure en les mans Temporada 1960-61. trigà poc de les sopranos lleugeres, protagonistes de tota una època d'adulteracions i virtuosismes afegits. I no parlem de les astracanades i les gracietes exagerades. Tot això creà una tradi fins es una ció, que es mantingué durant molts anys, que produí a de Fundació Rossini de reacció que abocà l'Edició Crítica la edi Pesaro, realitzada per Alberto Zedda l'any 1972. Amb aquesta ció restava fixada la tendència a poder escoltar un Barbiere mes autèntic, fins i tot enla instrumentació. Pàgina anterior: als Il barbiere di arribà a al Agostino Lazzari (Conte d'Alrnaviva) Tornant orígens, Siviglia Barcelona, i Victoria de los Angeles (Rosina) Teatre de la Santa Creu Principal) el 16 de de 1818, al Gran Teatre del Liceu. (després juliol a Rossini era Temporada 1958-59. només dos anys després de l'estrena Roma. ja conegut 48 e E N T V U A I T .'i T A-L·;-¡ ti N y S. JA. PEll Ò E M PIlE J o V E - I S e E :-¡ T V L' I T ¡\ ;-¡ T ¡\ r S ti S Y S .I ti P E H Ò S E �I P H E .I o V E I 49 EL BARBERO DE SEVILLA OPERA EN TRES ACTOS, LffiRETO DE CESARI STERBINI, MUSICA DE GIOACCHINO ROSSINI EL Etili. se estrenó en el de lebrero on ópera Roma, 20 de J8J6 y ol LIOlIO, el BARBERO 18 de diciembre su de 1847, habiendo 31d:> 200 y ultima represemecícn, antlli! de In de le presente temporada, la del 24 de noviembre de IQ60 DE SEVILLA REPARTO, Conde de Almevrva FRANCO Conde de Almavrva FRANCO BONISOLU BONISOLLI Don BarJolo 0':>11 Bartolo ENRICO FISSORE ENZO DAiA R031n1l. MARGHERITA RINALDI Rosina BIANCAMARIA CASONI Fiqero RICHARD TOilGI Figaro SHERRILL MILNES Don Baeilíc AiNOLD VOKETAITIS Don Basilio JOSHUA HECHT Fiorello GABilELE DE JULIS Fiorello DIEGO MONJO BerIl! ISABEL R.IV AS Berla ALiCIA MARASUAN MlI5LC)5, soldados, genre del pueblo ale. RAFAEL CAMPOS Coro General MÚRIOOS, soldados, genie del pueblo, etc MAESTRO DIRECTOR NINO VERCHI Coro General DIRECTOR DE ESCENA .MIGUEL NARROS MAESTRO DE CORO RICAR.DO BOTTINO Meesrro Director OTrAVIO ZIINO Director de E.<;(.'CIIII MAESTRO APUNTADOR ANGEL ANGLADA GIUSEPPE DE TOMASI Maeslro do Cora RICCARDO BOTTINO Ccucertlere de clevicémbalo M,' LLUISA CORTADA ORQUESTA SINFONICA DEL GRAN TEATRO DEL LICEO o...o,odcad"PabloG.go,relliud""po' Vdl.daL6pe.Mu. tiOL Vftalu.,lo de p.,iIHnoo. ... Muebl Miró. Za,mo'la y pelu_ Decorados de A. realèaedcs Vda. de Muño:!; Gago, por Lépes ••. .. quelll D.,u,,,,.v.Ud.per A,.nw y ",.,I.de l. ¡¡"'presa Vestuario de Peris Hnos. Muebles' Miró Maleriales de Orquesta de Ricard¡ a: C. de Mlh�n. Orquesta Sinfónica del Gran Teatro del Liceo de la 1967-68. Programa temporada Franco Bonisolli (Conte d Almaviva) Margherita Rinaldi (Hosina) i Richard Torigi (Figaro) Programa Enza Dara (Don Bartolo) amb Narros d al Cran Nfigucl (Director escena) Teatre del Liceu. al Cran Teal re del Liceu. de la temporada 1969-70. i Joshua Hecht (Don Basilio) i Pablo Cago (Escenografia). Temporada 1967-68. Temporada 1967-68. al Cran Teatre del Liceu. Temporada 1969-70. a Barcelona, on havia arribat per primera vegada tres anys abans (L'italiana in Algeri, amb Antonietta Mosca com a protagonista, al mateix teatre). L' estrena barcelonina del Barbiere va tenir com a intèrprets principals Adelaida Sala (Rosina), Sabino Monelli (Alma viva), Filippo Galli (Figaro) i Domenico Vaccani (Don Basilio). El Teatre Principal programà sovint l'obra, fins i tot quan ja havia estat inaugurat el Liceu, on fou estrenada el 18 de desembre de 1847 (el primer any del teatre) amb Manuela Rossi Caccia, el tenor Verger, el baríton Gaetano Ferri i els baixos Bouché i Rovere. Durant els cinquanta-tres anys de vida del Liceu al segle XIX, l'obra fou programada vint-i-cinc temporades i alguns dels noms més sonors que intervingueren en les representacions foren els d'Antonio Superchi, Constance Nantier-Didié, Adelaida Borghi Mamo, Emilio Everardi, Alessandro Moriani, Bianca Donadio, Virgi nia Femi, Angelo Masini (el tenor rival de Gayarre), Elena Theodo Franco Bonisolli Sherrill Milnes rini, Gemma Bellincioni (una soprano que cantava Salome, Cavalle (Conte d'Almaviva) (Figaro) al Cran Teatre del Liceu. al Crall Teatre del Liceu. ria Il Roberto rusticana, Barbierel), Stagno, Antonio Magini Coletti, Temporada 1969-70. Temporada 1969-70. Regina Pinkert i Alessandro Bonci. - 50 I e E :\ T V t I T ¡\ :'i T ¡\ t S JI:\ y S, J s . P E H Ò s I: �I P H E J o V E «Observeu que no és mai, o gairebé mai, en els ;l! moments de sentiment I, I quan es pot alabar en EL BARBERO DE SEVILLA REPARTO Rossini la veritat dramà Como deferencia al público de Barcelona, El Conde Almaviva EDUARDO GIMENEZ el tenor Don Bartolo ANDREA FOLDI tica; aquesta és potser Rosina ROSmA PIZZO Figaro SESTO ISRUSCANTlNI Don Basilio PAOLO MONTARSOLO EDUARDO GIMENEZ una causes de les grans Ambrogglo DIEGO MONJO Fiorello ANGEL MOLERO Berte ISABEL RIVAS en la r-epresentecton de hoy de del seu èxit» Un oficial JOSE TORRUELLA Coro General STENDIIAL Maestro Director FRANCO FERRARIS EL BARBERO Vicia cie Rossini Director de Escena PAOLO MONTARSOLO Maestro de Coro RICCARDO BomNO DE SEVILLA Oecorados PABLO GAGO Maestro Apuntador JAIME TRIBa ORQUESTA SINFONICA DEL GRAN TEATRO OEL LlCEQ cantaré Integra mente te última aria Muebles: Miró. _ Zapatería y peluqueria: nemeret-ven del més de - tercer hace un deparas. Vestuario. atrezzo y armerIa propiedad de le acto. que siglo Empresa. los pl,no, utilluo.a POr lo. m ..n,BI .on de .tnllrumentoa Mu.ICIIlu no se ha interpretado en esta ciudad. MTRO. ANTONIO Call. CASA SORS. Programa de la temporada 1976-77 i encartament anunciant la interpreï ació de l'ària final pel tenor Eduard Ciménez. RSpi'osenlBciones 14.17y19diciembre1976 EL BARBERO DE SEVILLA REPARTO Conde de ALmaviva Ugo BENElli Don Benola Alfredo MARIOTTI Rosina Fiorolla PEDICONI RiNALDI Fl{J8ro Alberto Don Basilio Paolo MONTARSOLQ Fiorello Manuel GARRIDO Bena Rosa M· YSAS Unoficial Manuel SORO Coro General Maestro Director Franco FERRARIS Disecter de Escena Paolo MONTARSOLO M&e$lrode COtO Riccardo BOTTINO Decolados Pablo GAGO TRIBO MaastloApuntador Jaime ORQUESTA SINFONICA DEl GRAN TEATRO Del LICEO Programa de la temporada 1978-79, Pàgina següent: Cesare Siepi (0011 Basilio) Alfredo Marioui (Doll Bartolo) i Enzo Dara (Doll Bartolo) i Paolo Montarsolo (DOll Basilio) al Crall Teatre del Liceu, al Crall Teatre del Liceu, Temporada 1981-82, Temporada 1978-79, - - 52 e E x T v L- I T ¡\ x T L- -' x y S _ I ¡\ ¡\ J ¡\ P [; H Ò S I: _\1 P 11 [; J o V E e E _'i T V r I T ¡\ \ T ¡\ L· x ¡\ x y s _ JA. PEll ò S E '.1 I' Il E .I o V E I 53 IL BARBIERE DI SIVIGLIA Rosina, Barbara Carter (4 - 6 - S/XII/SI) Karin Olt (lO/XII/SI) figaro, Vicenç Sardinero (4 - 6/XII/SI) Piero Cappuccilli (S - lO/XII/SI) Almavjv8: Ernesto Palacio Basilio: Cesare Siepi Bartolo: Enza Dara Berta: Rosa M.� Ysas Fiorello: Jesús Castillon Oficial: Miguel Landino Director d'orquestra: Gianfranco Masini Director d'oscena: Fausto Cosentino Director del cor: Riccardo Bottino Clavicèmbal: M: Lluïsa Cartada Decorats: Teatro Communale . Gènova Veltuarl: ORQUESTRA SIMFONICA I COR DEL GRAN TEATRE DEL LICEU Programa Erizo Dara (Don Bartolo) Hosn Maria Ysàs (Berm) Ciorgio Tadco (Don Bartolo) Dalmau González (Conte d'Almaviva) Leo Nucei (Figaro) de la temporada 1981-82_ al Cran Teatre del Liceu. al Cran Teatre del Liceu. i Paolo Moruarsolo (DOli Basilio) i Leo Nucci (Figaro) i Eduard Ciménez (Conte d'Almavíva) Temporada -1981-82. Temporada 1981-82. al Cran Teatre clcl Liceu. al Cran Teatre del Liceu. al Cran Teatre del Liceu. Temporada 198'1-85. Temporada 198'1-85. Temporada 198'1-85_ El segle XX del Barbiere al Liceu comença (1906�1907) amb una tre temporades més (la 28-29 amb el retorn a casa seva de Conchita de les grans Rosines ,que imposaren la tradició de virtuosisme lleuger: Supervía, la 29-30 amb Lina Pagliughi, la 34-35 amb Mercè Capsir la granadina Maria Galvany. La temporada 1911-12 va veure una i la 41-42 amb Toti dal Monte). La tempoprada 1930-31 va veure l'Almaviva parella protagonista eminent: la soprano aragonesa Elvira de de l'aleshores molt popular estrella elel cinema José frare franciscà. Hidalgo (quatre temporades Rosina, que fou la seva creació Mojica, després Toti dal Monte fou Rosina per pri màxima) i el baríton italià Riccardo Stracciari (cinc temporades mera vegada al Liceu la temporada 1930-31. A la temporada 1944- a en Guerra el fou exclusivament Figaro al Liceu). A les temporades que seguiren, més de la gran 45, plena Mundial, repartiment amb Amelita Calli-Curci, van alternar com a Rosina quatre il·lustres excel· lent cantants espanyols: Carme Gracia, Enrique de la Vara, artistes catalanes: Maria Barrientos, Conchita Supervía (el retorn a Pau Vidal, Lluís Corbella i Vicente Riaza. l'original, sense perdre res de la gràcia i la vitalitat del personatge), La temporada 1948-49, un any després d'haver canviat la titulari tat de Mestres Calvet a destacaren Graziella Pareto i Mercè Capsir. Amb elles, altres grans noms: Mario l'empresa (de Arquer-Pàmias) el Sammarco, Mariano Stabile, Vincenzo Bettoni, Joan Nadal, Charles Figaro ele Gino Bechi, el Basilio de Tancredi Pasero, la temporada Hacket, els Fígaros immensos de Mattia Battistini i Tita Ruffo, Nico 1954-55 altres dos intèrprets dels mateixos personatges (AIdo Protti i Giulio al cicle 1958-59 la letti Korman, l'Almaviva modèlic de Tito S chipa, Armand Crabbe, Neri), Rosina exquisida de Victoria de los Masini Pierali, Pini Corsi i Viglione Borghese. Angeles amb el Figaro de Rolando Panerai, el 1960-61 la parella La temporada 1920-21 Figaro fou Enrico Molinari, la 1922-23 jovenívola Gianna D'Angelo i Alfredo Kraus (ella encara cantà les un Variacions de Proch a la de el 1967-68 la Rosina de Celestino Sarobe i la 1924-25 altre gran especialista del perso lliçó música), Rinaldi i l'estrena d'una de Pablo natge, el baríton italià Carlo Galeffi, que el representà al Liceu qua- Margherita escenografia Gago que c: E x l' V ,. I T 1\ S T II - L· x II S Y S. J II. P F B Ò S E NI P B E J O V E I 55 fou emprada quatre temporades ® mes, el 1969-70 la Rosina II barbiere di Siviglia mezzo de Biancamaria Casoni i El comte d'Almavlva Dalmau González (20.12.24. 16,28i6) WUllam Maneuzzl (3 I 8) el de Sher Bartolo. doctor en medicina Eork Sc .... (20. 22. 24. 26 i 28) Figaro espectacular Enrico fluore (3. 6 i 8) Rosina. pupilla de Banolo cecine BanoU (lO. 22. 3, 6 ¡ 8) rill el 1973-74 el Raquel Pieroni (24, 26 i 28) Milnes, primer. figaro. barber Alb"nolUn:ll<1l(20,22.24.16i28) Anthooy Mlcb3ds·Moore (3. 6 i 8) B�smo. professor de múslc-� Stefano Palatchl (20, 22, 24 i 26) Almaviva d'Eduard Giménez i el Nlcabl Ghl.:lUrov (28. 3. 6 i 8) fiorello, servent d·Alm�vi\.. Manuel Garrido Berta. malordoma de Bartolo Rosa M� Ysb (20. 22, H. 16 i 28) Bartolo molt de Renato SlIvan:a Banoa! O. 6 i 8) personal Iln oficill Joan Tomb Ambrogio. serven¡ de 8�nolo Jordi 8:anacolocha Co ocurt Rebelión I' 1960 havia Jordi Capecchi (que any Direc;lor d'orquesu'", P;aolo Olml fet el el 1976-77 una Direcció d'escena MIc:h2o:1 H;unpc, re:llil-ada per Figaro), Kal Lurt Escenogr:¡fia Edo Frlgcrlo Disseny vestuar¡ Mauro P2ganO de grans especialistes naee 'rcejseeee parella IHumin:.clÓ ïnrecrcr del cor Rom:ll1O G:ll1dolll suocteectcr del cor Andrf5 M:hpero mena d'obres: Sesto Servei de :I:Ib2terl� Valldeperu-B;lrcelooa d'aquesta Servei de perruquerla Damnet - B:UCelOrt;l T!':!ducclÓ del sobeertrulat j aume Creus, L'Avc:nç S.Á.· BarcelOoa Bruscantini i Paolo Montarsolo \1loH concefllno J:oume Fr:ll1cesch Producció Oper dc:r Stadt Kó!n estrenada l"any 1981 al'Edinburgh festival (aquest repetí el seu gran Don ORQUESTRA SIMfÒ1'ICA [ COR DEL GRAN TEATRE DEL LICEU Basilio la "tateri .. ls d'orquestra G. Ricordl a C. Edltorl·MU:l temporada 1978-79). Revisió d·Albeno Zedd.a La primera temporada del Programa de la temporada 1990-91. Consorci l'obra fou represen tada amb Barbara Carter/Karin Ott, Ernesto Nicolai (lhiaurov (Don Basilio) aquests intèrprets: i Enric Serra (Don Bartolo) Palacio, Vicenç Sardinero/Piero Cappuccilli, Cesare Siepi i Enzo al Cran Teatre del Liceu. fa seu inimitable Don Bartolo al Teatre Temporada 1990-91. Dara (Dara, que enguany el Victòria, ja l'havia fet al Liceu l'any 1970). La temporada 1984-85, fou una altra vegada amb Montarsolo al repartiment, Figaro Leo Nucci i con'! a Almaviva alternaren dos grans creadors catalans la d'aquest paper: Dalmau González i Eduard Giménez. Finalment, temporada 1990-91, tot assolint la xifra global de dues-centes trenta-tres representacions, els intèrprets foren Cecilia Bartoli/ Raquel Pierotti, Dalmau González/William Matteuzzi, Alberto Rinaldi/Anthony Michaels-Moore, Stefano Palatchi/Nicolai Chiau roy i Enric Serra/Enrico Fissore. Pàgina anterior: I La era el Lindara, el della Aruhonv Michaels-Moore (Figaro) seguim. uip Rosina, fido factotum i Cecilia Bartoli (Hosina) città, Don Basilio o el dottor della sua sorte, tornen a al Cran Teatre del Liceu. l'imbroglion seu Temporada 1990-91. trobar-se amb el públic. PAU NADAL ] O S EP P O N S (Director musical) gral de música de cambra de Biografies Va néixer a Puig-reig. Estudià a Manuel de Falla, l'obra orquestral l'Escolania de Montserrat i, des de Mornpou, obres de Gerhard i PriDla voce. prés, a Barcelona. Es diplomà en I'òpera Pepita [unénez d'Albéniz. piano, composició i direcció d'or En el camp simfònic ha enregistrat, questra amb Josep Soler i Antoni amb l'OCB, obres d'autors catalans Ros Marbà. Des de molt jove i amb la Philharmonie de Lorrai començà l'activitat professional, ne obres de Luis de Pablo. Ha estat entre la direcció de cors i petits distingit, juntament amb l'OCTLI, a amb el Premi Nacional de Cata grups instrumentals, i també com POllS cam el Ciutat de Barcelo Josep pianista solista o en grups de lunya, premi bra. També exercí la docència. na i amb els premis CD de 1991 i Fou director de la Coral Càrrnina i des 1992. Amb motiu dels Jocs Olím de Pany 1985 s'ha dedicat d'una pics de Barcelona 92' fou nomenat manera fonamental a la direcció Director musical executiu de les d'orquestra. Fundà, amb altres dos Cerimònies Olímpiques. músics, l'Orquestra de Cambra Debutà al Liceu la temporada 1992-93 Teatre Llime, amb la qual, a part dirigint un concert de I'Orquestra CRONOMETRO ROLEX DAY-DATE EN ORO DE 18 QUILATES. ESFERA Y BISEL del ENGARZADOS DE BRILLANTES. de les temporades a Barcelona, ha Simfònica del Gran Teatre actuat als festivals espanyols de més Liceu. La temporada 1995-96 diri El metal más precioso y el The La coix humai O�o Role�. reloj prestigi (Granada, Santander, Ca gí Lighthouse, en una va unísono, ne m�s pre�lso. A� joya que nàries, Grec de Barcelona, Pam i The Tum of the Screw. mas alIa del Una forma única de tiempo. plona, Peralada, etc.), així com a brillar. Ellatido más exclusivo. les sales de concert més importants. Música entienden para quienes � També ha actuat als festivals de ] O N AT H A N M J LL E R (Director el idioma de los símbolos. a Londres i ROLEX Vicenza i Varese a Itàlia, Metz a d'escena) Nasqué of Geneva estudis de medicina a França i Oporto a Portugal. cursà els Ha dirigit també l'Orquestra de la Cambridge. Entre 1961 i 1964 pre Ràdio Televisió Espanyola, la Sim sentà i intervingué en l'obra fònica de Bilbao, la Philharmonie Beyond the Fringe, a Londres i de Lorraine i l'Orquestra Nacional Nova York. Participà en The d'Espanya. És director de l'Orques Merchant of Venice amb Sir Lau al tra de Cambra Teatre Lliure, de la rence Olivier i Joan Plowright Jove Orquestra Simfònica de Cata National Theatre, i també en les Joyero. Paseo de Gracia, 18. BARCELONA de Les tres i J. QOCA lunya i de 1 'Orquesta Ciudad de produccions germ.anes Granada. La gavina de Txèkhov, així ¿om 580. BARCELONA la into amb [3©ultiiqu� Diagonal, Ha enregistrat, entre d'altres, inte- Long Day'sjourney Night 5811l10CHAFIES Jack Lemmon. The Dirigí Taming L'any 1991 entrà a formar part de the Shrew a la of Royal Shakes l'English National Opera; hi ro peare Company, Andromache amb mangué durant cinc temporades i Janet Suzman, The Tempest amb participà en trenta produccions, Max von Sydow, King Lear i la entre les quals Khooantxina, Fide comedia The Liar de Corbeille. lia, Rigoletto, Tosca i Die Zau El seu debut va ser el 1973 operístic berflote. Ha muntat diverses pro amb Arden Must Die d'Alexander duccions de l'English National Ope Coehr. L'any 1978 debutà a l'En ra als teatres municipals de Sao National una glish Opera amb nova Paulo i Brasil (Xerxes) i a Norue i de nozze original producció Le ga (Rigoletto). di Posteriorment Els a Figaro. dirigí anys 1993 i 1995 tornà posar Rigoletto, The Mikado, The Turn en escena la producció de Il of the Screw, Don Giovanni, Die barbiere di Sivig1ia de Jonathan Zauberflote, Tosca, II barbiere di Miller a l'ENO, i també intervin Der Siviglia, Rosenkavalier, Car gué com a consultor artístic en la men i La Traviata. gravació d'aquesta òpera, en llen Les darreres ha temporades dirigit La gua anglesa. fanciulla del West a la Scala de Milà, Katia Kabanova al Metropo litan de Nova York, Le nozze di T A N Y A M e e ALL I N (Escenogra a la Wiener Figaro Staatsoper, fia i vestuari) Estudià a la Cen Henrv Little Die amb la Zauberflote Filharmò tral School of Art and Design a nica d'Israel, Roberto Devereux Londres. Presentà Dusa, Fish, Stas a Monte Anna a and VI Carlo, Balena al Teatre Hamstead, que Munic i Mitridate al Festival de posteriorment es representà al Tea Salzburg. tre Mayfair i a Paris. Altres pro duccions per a Hamstead han estat Abigail's Party de Mike Leigh, The HENRY LITTLE Nasqué a l'Índia Elefant Man, Bodies de James i cursà els estudis a la Universitat Saunders, The Hard Shoulder i de Hull i a la Banff Centre School Sufficient Carbohydrate. of Fine Arts de Canadà. Ha treba Dissenyà l'escenografia de Macbeth, llat als principals teatres d'Angla Oncle Vanya, Betrayal i Mourning • terra: Attila i West Lafanciulla del becomes Electra per a la Compa Central Hispano al Covent Carden i Casifan tutte i nyia de Teatre de Melbourne; Bre Tanva McCaliin Ienufa a Clyndebourne. ad, They are Dying out, Don Juan Il lOG H ¡\ F I E S 61 Returns From the War i Who's ropa papers com ara Uberto (La Afi·aid of Virginia Woolf per al donna del lago sota la batuta de National Theatre. Per a l'Oxford R. Muti), Paolo Erisso (Maometto Playhouse A Nightingale Sang, II) i Belmonte (Die Entfuhrung Before the Party- i Women beware aus dem Serail dirigit per Sawa women, i per a la companyia de llisch a la Scala de Milà). Al Covent teatre de Cambridge School for Carden cantà Mitridate, re di Pon Scandal, The to, Lindoro (de L'italiana in Bruce Forci Changelling, Waiting Alge for Codot, The Homecoming i The l'i) i Mase in Egitto. Interpretà tmll Late Christopher Bean. bé els papers d'Alessandro (Il re Ha intervingut en la nova obra postores a Holanda, Ramiro (La d'Arthur Miller The Ride Down Cenerentolaï a Zuric, Behnonte a Mount Morgart a Wyndhams.¡ Lausana i Ginebra, Lindoro a Hawks and Doves de Louise Page Catània i Florència, Don Ottavio a i I'm no Angel al Teatre Nuffield, les Chorégies d'Orange i Elvino (La Southampton. El seu treball ope sonnambulai a Catània. rístic inclou The Tum ofthe Screw Debutà amb Otello ill barbiere di Sivi- iIl barbiere di Sioiglia. glia a San Francisco i cantà Don L'any 1994 dissenyà l'escenografia Pasquale a Chicago. L'any 1993 de Hamlet, sota la direcció de debutà al Festival de Salzburg amb Piggot-Smith. Posteriorment feu Cosifaa tutte. Ha enregistrat nom Richard III, dirigida per Brian Cox. broses obres de Meyerbeer, MaYT, També dissenyà el vestuari de Fool Auher, Donizetti i Rossini. Debuta for love de Shepard, Buried Trea a la temporada elel Cran Teatre del sure d'Ashton i A perfect Canesh Liceu. de McNally. E N Z O O A R A (Don Bartolo) Nas BRU CE FO RD (Conte d'Almavi cut a Màntua, ha estudiat cant i va) Interpreta, bàsicament, els pianoforte amb Bruno Sutti. El a amb La grans papers de tenor beicantista, 1960 debutà Fano sobretot Mozart i Rossini. L'any Bohème i el 1967 a Reggio Emilia 1990 debutà al Festival Rossini a amb L'elisir d'amare. Aviat inter- Pesaro amb Ricciardo e Zoraide. pretà el paper de Bartolo ele Il bar Posteriorment, hi ha cantat Otello, biere di Sioiglia, sota la direcció de Enzo Dura Il barbiere di SivigLia i Zelmira. C. Abbado. Ha cantat als principals teatres d'Eu- Tornà a la Scala per a la inauguració 62 I B IOC n JI F I E S de la temporada 1973-74 amb Siriex (Fedora, 1993-94), Fabri L'italiana in Posterioment Algeri. zio Vingradito (La gazza ladra, cantà La Cenerentola, L 'elisir 1992-93), Albert (Werther, 1991- Venda d'entrades les 24 hores d'amare, Linda di Chamounix i 92), Don Bartolo (Il barblere PRESENTAT PER: Il viaggio a Reims. Ha estat convi di Sioiglia, 1990-91), Enrico (Il »» «:�� dat a teatres com ara el Metro campanello , 1990-91), Lescaut I ...... FOMENTO DE CONSTRUCCIONES Y CONTRATAS, SA i també en el telèfon 902 33 22 11 politan, el Covent Garden, la (Manon Lescaut, 1989-90), Com Staats al Teatro te Robinson Bayerische opel', (Il matrimonio segre Colón, etc. to, 1988-89), Silvio (Pagliacci; En el seu obres Alfio rusti repertori destaquen 1987-88), (Cavalleria DIVENDRES, 11 DE JULIOL, 22.30 H. DIVENDRES, 15 D'AGOST I DIUMENGE, Auditori del Castell 17 D'AGOST, 22.30 H. com Il matrimonio Il Enrico eli Jardins segreto, cana, 1987-88)., (Lucia Auditori jardins del Castell turco in Italia, La pietra di para Lamrnermoor. 1986-87), Michon ROBERTO OLGA MAKAR STEFANO - SACCÀ, INA, PALATCHI, Il mando della net Tenor. JAUME ARAGALL Soprano: HYEJIN KIM gone, luna, L'A/o (Adriana Lecouureur; 1986- LLUls MILAGROS EMILIO SÁNCHEZ Baix: STEFANO PALATCHI SOLER, POBLADOR, BALLET DEL TEATRE NACIONAL DE PRAGA ORQUESTRA DEL FESTIVAL (Orquestra de Cadaqués) ORQUESTRA SIMFÒNICA DE BALEARS ORQUESTRA SINFOi":lIETTA ESLOVACA Don etc. Marcello CÀMERA DE SABADELL nell'imbarazzo, 1986- COR LIEDER - Pasquale, 87), (La Bohème, Director: JAVIER PÉREZ BATISTA Coreografia: MARIUS PETIPA Escenografia: jlRI BLAZEK Director d'escena: MARIO GAS Obres de: ROSSINI, GOUNOD, GIORDANO, Director d'escena: KVETOSLAV BUBENIK i vestuari: GUILLERMO Al Gran Teatre del Liceu debutà la Ubalde Escenografia PtREZ VILLALTA resident del Teatre 87), (Armide, LEONCAVALLO, SOROZÁBAL j Cançons napolitanes Direcció: SERGEI POLUETKOV (Director Bolshoi) 1986-87), Direcció musical: GENNADY ROZHDESTVENSKY ,....._" ,....._" temporada 1969-70 interpretant Creonte/Forbes (Èdip i Iocasta, � 19 DE 22.30 H. DISSABTE, 16 D'AGOST, 21.00 H. DISSABTE, JULIOL, DIVENDRES, 8 I DIUMENGE 10 D'AGOST, 22.00 H. el del Carme de Don Bartola barblere Masetto Giovanni " Auditori del Castell Església paper (Il 1986), (Don jardins Auditori jardins del Castell di Siviglia). Posteriorment inter 1985-86), Lescaut (Manon, 1985- Dulcamara .. d'ama etc , fins a assolir la xifra TERESA BERGANZA pretà (L'elisir 86), de Versió escènica: LA FURA DELS BAUS Mezzo�soprano: SIMON HILDEGARD BEHRENS, MATTI SALMINEN ESTES, Piano: ÁLVAREZ Direcció escènica: CARLOS PADRISSA I ALEX OLLÉ J OSÉ ANTONIO PAREJO COR DEL FESTIVAL DE SAVONLINNA RODRIGO re, Don Bartolo bar tres-centes dues Guió i realització MANUEL HUERCA I FRANK ALEU Obres de: ROSSINI, SCHUBERT, BRAHMS, 1970-71), (Il representacions. d'imatge: ORQUESTRA DEL FESTIVAL (Orquestra de Cadaqués) PLENSA Atrezzo í vestuari: JAUME Direcció d'escena: ILKKA BACKMAN ,....._" ERRE" biere di i Pis Ha entre als Festivals Coreografia: COMPAÑíA "ERRE QUE i vestuari: PIRSKANEN Sioiglia, 1981-82) actuat, d'altres, Escenografía JUHANI � Narrador: MIGUEL Bast Director musical: VELLO PAHN - tacchio (Il de i ORQUESTA DE VALENCIA CORO DE VALENCIA Producció Festival de Saooníínna campanello, 1990-91). Schwetzingen, Montpeller Director: JAN KOVACEK ,....._" Al Teatre Grec interpretà el paper Piemonte, ,....._" Bayerische Staasoper, DISSABTE, 9 D'AGOST, 22.30 H. DE 22.30 H. DIVENDRES, 2S JULIOL, Auditori del Castell titular de Don Deutsche de jardins Piano: ALicIA DE LARROCHA Pasquale. Staatsoper Berlín, San Auditori del Castell jardins TOKYO STRING QUARTET: MIKHAIL KOPELMAN, Carlo de La Fenice de KIKUEI IKEDA, KAZUHIDE ISOMURA I SADAO HARADA Nàpols, Obres de: BEETHOVEN, TAKEMITSU I BRAHMS Carlo Felice de ISABEL MONAR, MAITE ARRUABARRENA, Venècia, Gènova, víotoncel: MSTISLA V ROSTROPÒVITX FRANCESC GARRIGOSA, ESA RUUTTUNEN JOVEN ORQUESTA NACIONAL DE ESPAÑA (JaNDE) ENRIC S ERRA Va de Arena Clarinet: JOAN ENRIC LLUNA (DOll Bartolo) Regio Torí, de Verona, Director: ANDRÁS LIGETI COR D'EL FESTIVAL DE SAVONLINNA Obres de: MONTSALVATGE, DVORÁK I BARTÓK ORQUESTRA DEL FESTIVAL (Orquestra de Cadaqués) néixer a Barcelona, on va estudiar San Carlos de de Homenatge al 70 aniuersari de Rostropòvitx Lisboa, Òperes Director musical: SIR NEVILLE MARRINER Obres de: WEBER, BEETHOVEN amb Elsa Scampini, Maria Valls i Frankfurt, Colònia, Bonn, Essen, ,....._" Amb la participació extraordinàría de JOAN MANUEL SERRAT ORQUESTA S,NFÓN,CA DE GALICIA Carme Bracons de Colomer. 12 21.00 H. L'any Zmic, Niça, Madrid, València, DIMARTS, D'AGOST, Director: VICTOR PABLO PÉR�Z Església del Carme Música de: GURIDI, SOROZÁBAL, SERRAT, MANCINI, 1969 el Premi del Y guanyà Primer Peralada, Santander, etc. LENNON I MCCARTNEY, JUAN JÚNIOR ,....._" concurs La d'interpretació organitzat temporada 1997-98 té Tenor: ALFREDO KRAUS previst 20 D'AGOST, 22.30 H. ORQUESTRA SIMFÒNICA DEL GRAN TEATRE DEL LICEU DIMECRES, Baix-baríton: SIMON ESTES - Soprano: ANNE-MARIE SCHUBERT Radio Nacional de cantar a Tòkio i Director: MIGUEL ÁNGEL GÓMEZ MARTINEZ Auditori jardins del Castell per España. (L'elisir el'amore) Piano: VERÓNICA SCULL Y Obres de: DONIZETTI, FLOTOW, GOUNOD, Lieder de FRANZ SCHUBERT i Espírítuaís negres Des de l'any 1966 ha participat, al barbiere di MASSENET, SOROZÁBAL I OBRADORS Enric Serra Metropolitan (Il en totes les - ininterrompudament, Siviglia). AMB EL COPATROCI NI DE: Soprano: GWENDOLYN BRADLEY Baríton: KEVIN MCMILLAN ORFEÓN DONOSTIARRA I ORFEÓ CATALÀ temporades del Gran Teatre del � ORQUESTA S,NFÓN,CA DE GALICIA CASTELL Director: VICTOR PABLO PÉREZ amb com De (]]D PERALADA Liceu, personatges ,....._" AUÓI de CARLES SANTOS sobre música de BACH Espectacle INFORMACIÓ I VENDA A PARTIR DE L'1 DE JULIOL ANT(!)NI OLVIDO LANZA, CARLES SANTOS, COMAS - Actors: JAMES THIERRÈE, ANNA CRIADO, LAURA JUSTICIA de COR LIEDER CÀMERA 972 - 53 82 92 CasiQos Cataluqya Guió, direcció i escenografía: CARLES SANTOS Castell de Peralada Coproducció Companyia Carles Santos i Festival CASTELL DE PERALADA LA VAN( ;UARDIA AMB EL SUPORT DE: MINISTERIO DE CULTURA Ajuntament de Peralada UNIA AÈRIA OFICIAL: IBERIA;;' INAEM 1l10CIlAFIES 165 e A R M E N OP R I S A N U (Rosina) 1981 ha estat solista al Teatre Nasqué a Brasov (Romania) i es111- Kírov. El mateix any rebé el Segon orc dià a I'Acadèmia de música C. Premi del concurs Clinka de Rús Dima a Cluj-Napoca. El 1986 sia i, posteriorment, fou guardonat radiante esdevé solista a l'Òpera Cluj amb la medalla de bronze al con- Napoca i canta amb la Filharmò curs Txaikovski a Moscou. L'any nica C. Enescu i l'Orquestra de 1984 guanyà el Primer Premi del Ràdio Bucarest. concurs vocal de Miriam Helin a Carmen Oprisanu L'any 1992 va ser guardonada amb el Hèlsinki, a més del premi especial Tercer Premi del públic al concurs Tito Cobbi en el mateix concurs. de Belvedere, a Viena. Al teatre Començà la carrera internacional la estatal de Bucarest cantà Carmen temporada 1989-90 a Los Angeles ill barbiere di Siviglia. Al Teatre amb Don Carlo, a Seattle Guerra Municipal de Lucerna interpretà, i Pau, a Escòcia La forza del des- del 1993 al 1996, els papers de Isa-tino i a Roma Luisa Miller. bella (L'italiana in Algeri), Com- La temporada 1990-91 debutà al positor (Ariadne aufNaxoss, Han- Covent Carden amb el paper de sel (Hansel und Gretel), Adalgisa Figaro de 1L barbiere di Sioiglia, (Norma), Ramiro (Lafinta giardi- i al Metropolitan cantà Luisa niera), Suzuki (Madama Butte/fly) Miller. La mateixa temporada, i Hermia (A Midsummer Night's participà en la celebració del 25 Dream). Ha cantat Sigismondo, aniversari del Metropolitan. Ha L'italiana in Algeri a Berlín, Il bar interpretat els personatges de Ezio biere di Sioiglia a Zuric i al con (Attila a San Francisco), Cermont curs Plácido Domingo, on obtin (La Traviata) i Rodrigo (Don Car gué el Tercer Premi. lo), ambdues a Nova York. Cantà També formen part del seu repertori Pikooaia Dama, sota la batuta de la Rapsòdia per a contralt de Seiji Ozawa. Brahms, Requiem de Dvorak, Kin La temporada 1992-93 cantà Il dertotenlieder de Mahler, el Re barbiere di Sioiglia a Seattle, quiem de Mozart i el Stabat Mater Laforza del destino a San Fran de Pergolesi, entre d'altres. cisco, Il Trovatore a Nova York i Falstaff a Viena. Debutà a Chi cago amb Un ballo in maschera. V LAD I M I R e HER N o v (Figaro) L'any 1994 debutà a l'Opéra de la Estudià al Conservatori de Moscou Bastille en tilla nova producció de Vladimir Chernov i a l'Accademia della Scala. Des de Simon Boccanegra. Cantà Il 'Carolina Herrera New York BIOGRAFIES 66[ Il lOG R II F I E S [ 67 Trovatore i II barbiere di Siviglia Des de 1988 canta també a altres tea- per primera vegada al Bolshoi amb al Teatre Victòria, la temporada a Viena, I due Foscari al Covent tres espanyols (Madrid, Sevilla, Leporello (Don Giovanni) i Boris 1995-96. Garden, etc. La temporada 1995- València, Peralada, Mallorca, Las Godunov, paper en què ha desta 96 interpretà Stiffelio a Los Ange- Palmas, Tenerife, Oviedo, i a etc.) cat especialment al Metropolitan, les, Giovanna del Buenos d'Arco, Laforza l'estranger (París, Tolosa, a al Covent Garden i la Staatsoper FRANCISCO VAS (Fiorello) Estu destino, etc, a més de recitals a Aires, de Nova Metropolitan York, de Munic. dià violí i cant a Barcelona. En la Brussel-les, Kansas City i Viena. Marsella). . Washington, El 1984 debutà al Covent Garden amb seva vessant d'instrumentista es Debuta a la temporada del Gran Aida, dirigit per Zubin Mehta. perfeccionà amb la concertista Teatre del Liceu. L'any següent debutà a la Scala de Eva Graubin. Els estudis de cant, P A A TAB URC H U LAD Z E (Don Milà amb el mateix paper de els inicià amb J. Proubasta, i rea Basilio) Va néixer a Tbilisi, a la Ramfis (Aida), i inaugurà la litzà cursos amb especialistes corn S T E F A N O PAL A T CHI (Don Ba de l'any 1955. República Geòrgia, temporada 1985-86 amb Zaccaria ara Hilliard Ensemble, Paul Schi Francisco Vas silio) Nasqué a Barcelona, on féu La seva mare era professora de de Nabucco, dirigit per Riccardo lawsky, AIdo Baldin, Magda Oli els estudis de cant amb Maia cant i ell començà a cantar de molt Muti (després hi ha tornat amb vero i Dalton Baldwin. Actualment Mayska i els completà amb Jaume Estudià al Conservatori de petit. I Lombardi i Simon Boccanegra). estudia amb Ma. Dolors Aldea i Francisco Puig, Gino Bechi i Etto Tbilisi i el primer paper operístic Al Covent Garden també ha in Margarita Lilowa. re Carnpogalliani. Debutà al Gran que al taller del interpretà, d'òpera terpretat Il barbiere di Siviglia, L'any 1989 obtingué el Primer Premi Teatre del Liceu la temporada Conservatori, fou Mefistofeles de Boris Godunov, El princep Igor i d'interpretació en el Concurs Na i 1985-86 des d'aleshores ha inter- Faust, als vint-i-dos anys. Va cri Stefano Palatchi L'àngel defoc. També ha cantat a cional de la ONCE. Corn a solista vingut en més d'un centenar de dar l'atenció, fins al el punt que Nova York, Lisboa, París, Gènova, d'oratori ha interpretat: David representacions. Ha destacat en 1978 fou un dels quatre o cinc can Munic, Madrid, l'Arena de Vero Penitent de Mozart, Missa en Si corn els de personatges Rei Ferran tants de la C.E.!. que tots els anys na, Festival de Salzburg i Festival menar, Oratori de Nadal i Magni (Cristóbal Colón de Cres són triats estudiar a Balada), per poder de Peralada (concert eI1990). Va ficat de Bach, Te Deum de Char (Les contes Po l'escola de cant de la Scala de pel d'Hoffmann), debutar al Liceu la temporada pentier, Requiem de C. Saint-Saens, destà (Una cosa rara), Don Basi Milà. Giulietta Simionato va ser 1992-93 amb un concert dedicat a Crucifixion de John Stainer. lio barbiere di Colline una de les seves (II Siviglia), professores. Quan àries i escenes de Verdi. El març Ha cantat en diferents teatres de Talbot Stuar tornà a contractat (La Bohème), (Maria fou a Geòrgia de 1994 va intervenir la Gala a Catalunya Don Giovanni i Cosi da), Rochefort (Anna Balena) i corn a membre permanent de benefici del Liceu que se celebrà al fan tutte de Mozart, El giravolt de Ferrando (II El març de on cantà el Trovatore). l'Òpera Tbilisi, Palau Sant Jordi, i el mes de juny maig de Toldrà, L 'ocasione fa il de va 1994 cantar Timur (Turan paper de Gremin (Ievgeni Oneguin) cantà el paper de Zaccaria de ladro de Rossini, etc. Ha partici dot) al Palau Sant Jordi i la tem i el de Bods Godunov. protagonista Nabucco al Teatre Grec, en versió pat en el muntatge de II barbiere porada 1994-95 1981 el Pre interpretà Spara L'any guanyà Segon de concert, amb l'Orquestra i di Sioiglia que realitzà El Tricicle fucile al Teatre Victò mi Primer no fou al (Rigoletto) (el concedit) Cor del Liceu. La temporada 1994- a Barcelona i en l'estrena mundial ria. La 1996-97 ha Concurs Veus Verdianes de Busse temporada 95 cantà Don Pizarro (Fidelia), en de Babel 46 de X. Montsalvatge a interpretat els papers de to, i el 1982 rebé el Primer Premi Banquo versió de concert, al Palau de la Peralada l'any 1994. Ha pres part i Conte Rodolfo del Concurs Txaikovski de (Macbeth) (La Moscou, Música. També cantà Padre en el muntatge de Atlàntida de Paata Burchuladze sonnambula) al Palau de la Música. la cosa li va d'actuar qual permetre Guardiano (La forza del destino) Falla que dirigí la Fura dels Baus al 68 I Jl IOC H fi F I r; S Festival de Granada, i en el de intervingué, corn a solista, en un Pepita Iiménez d'Albéniz en els concert dedicat a Falla. Festivals de Peralada i Montpeller. Debutà a Anglaterra l'any 1994 inter pretant el Conte d'Almaviva de Il ANTONI LLUCH (Un oficial) Nasqué barbiere di Siviglia a Glyndebour a Esparraguera. Estudià a Barce ne. A França féu el debut amb Rita, lona amb Lluís Molins, Anna i posteriorment interpretà el rol de Militch i Carme Bracons. Debutà Ferrando en Cosifari tutte, amb amb "Marina. Ha actuat als teatres l'Òpera de Chambre de France. més importants del país amb diver ses companyies de sarsuela. En el Gran Price, i patrocinat per ITXARO MENTXAKA (Berta) l'Excm. Ajuntament de Barcelona, Nasqué a Lekeitio (Biscaia) i aviat protagonitzà l'estrena de l'òpera formà part del cor Itxas-Soinua. El Nausica. 1983 es traslladà al Conservatori Debutà al Gran Teatre del Liceu la de Bordeus, on estudià amb Moni temporada 1975-76 amb l'estrena que Florence. Rebé alguns guar de Rondalla d'esparvers i des d'a dons importants i col·laborà amb leshores actua regularment amb l'Orquestra d'Euskadi, la Simfò títols corn: Poliuto, Mefistofele, l txa ro Mentxaka nica de Bilbao, la Municipal de I due Foscari, Benvenuto Cellini, València, l'Orquestra de Bordeus, Elektra, Wozzeck, Attila, Salome, la Scottish Chamber Orchestra i els Die Frau ohne Schatten, Borls Virtuosos de Moscou. Amb aquests Oodunoo, Khooanxina, Parsifal, darrers interpretà la Missa de la entre d'altres, activitat que com Coronaciá de Mozart a la Sala Ple pagina amb diversas actuacions yel de París. Darrerament ha can en diferents teatres d'òpera i sales tat òperes i concerts a Bilbao, de concert. València i Madrid. Debutà al Gran La temporada 1995-96 cantà a La Teatre del Liceu la temporada forza del destino al Teatre Victò 1989-90 amb Beatriz Enriques ria. La present temporada també (Cristóbal Colón), Dorabella (Casi ha intervingut en La sonnambula i fan tutte) i Nicklausse (Les contes Pagliacci. d'Ho.ffinann). La temporada 1992- 93 interpretà Smeton (Anna Bale na) i novament Dorabella (Cosifan Antoni Lluch tutte). La temporada 1996-97 70 Jl IOC H A F I E S I B IOC R A F I E S I 71 COR DEL TEATRE DEL LICEU Schonberg (Gran Teatre del El Cor és una peça fonamental Liceu), a més del Requiem de dels espectacles del Gran Teatre del Mozart, la Missa Solemnis de Liceu i, des de la primera tempo Beethoven i la Missa de la Coro rada del Consorci, ha experimen nació de Mozart. tat una renovació constant. En El Cor del Gran Teatre del Liceu ha iniciar la temporada 1982-83, actuat a les Arenes de Nimes, en Romano Gandolfi es féu càrrec de ocasió de l'estrena a França de la direcció juntament amb Vitto- l'òpera de Verdi II Corsaro. Tam rio Sicuri. La bé ha Lucia di Lam . temporada 1990-91, interpretat Andrés Máspero fou nomenat mermo or a Ludwigshafen i subdirector del Cor, que ara diri Lucrezia Borgia a París. Ha can Orquestra Sunfònica i COI' geix com a titular. tat sota la direcció dels mestres del Crall Teal re del Liceu D'entre les seves actuacions cal asse- Albrecht, Decker, Gatto, Holl el uiem de r eiser Mun nyalar Req Verdi (Tea , Kulka, d, Nelson, O R U E S T It A S I JVI F Ò N ] CAD E L li donés un nou Q que protagonisme. tro Real de Madrid) i la primera Perick, Rennert, Rudel, Stein e R A N T E A T It E DEL LI C E u Diferents directors invitats han treba- versió escenificada a Espanya de berg, Weikert, Varviso, Maag i El seu director titular fou en el primer llat decurs d'aquests anys amb l'òpera Moses und Aran de Neumann, entre d'altres. Marià Obiols i en la seva llarga tra l'Orquestra Simfònica del Gran jectòria I'Orquestra ha estat dirigi Teatre del Liceu, entre els quals cal da per Otto Klemperer, Bruno Wal citar els mestres Albrecht, Bonynge, ter i altres. Des de la creació del Decker, Gatto, Gandolfi, Halffter, Consorci del Gran Teatre del Liceu, Hollreiser, Kulka, Nelson, Perick, la normalització de l'Orquestra i el Rennert, Rudel, Steinberg, Weikert, millorament de la seva categoria Schneider, Varviso, Maag, Neu simfònica ha estat propòsit princi mann, Muti, Halffter, Robertson, pal en els plans de la nova etapa del Ros Marbà, Pons i Gardelli. Teatre, que es va cloure amb L'Orquestra ha actuat al Teatro Real l'incendi que el gener de 1994 va i al Palacio Real de Madrid, les destruir l'escenari i la sala. Els Arenes de Nimes, l'Òpera de Lud directors titulars de la formació han wigshafen.) el Théátre des Champs estat Eugenio M. Marco i més enda Elysées de París, el Palau de la vant Uwe Mund, que es va imposar Música Catalana i el Teatre Grec de com a objectiu dotar l'Orquestra Barcelona, el Festival dOrange, d'un repertori simfònic (Mozart, l'Odeon Heroclion Atticus d'Atenes Brahms, Mahler, Bruckner, Txai i el Festival de Peralada, entre kovski, Mussorgski, Montsalvatge) d'altres indrets. 73 Concertinos Violoncels Tenors Baixos ORQUESTRA Fagots CORDEL GRAN Sopranos primeres primers Josep M. ALPISTE Pere BUSQUETS* Just MOROS* M. Isabel Antoni BERNAL BLAS SIMFÒNICA DEL GRAN ARQUÉ Santiago * TEATRE Peter THIEMANN* SEQUEIHA Isabel BARBA M. BOSCH CAMPÀ Violins Eugenia Josep Ignasi TEATRE DEL LICEU primers DEL LICEU Adam GLUBINSKI Francesc BENÍTEZ"· M. Lluïsa CARDONA José Luís CASANOVA CUHHÁS Maria Anca ANDREI* Miguel Ángel Esther Clara BRAUN (Contrafagot) Núria DELGADO Jordi FIGUERAS José EGURROLA Tobias GOSSMANN* Felipe Alexandre BÁSCONES M. Isabel FUENTEALBA Ubaldo GARCÍA Ignasi GOMAH Margaret BONHAM Trompes Carme COMECHE M. Rosa LÓPEZ Francesc GARCÍA Francesc QUILES Miloslav CAPKA Vicenç AGUILAR* Rafael SALA Mirta Maria LORA Prudenci GUTIÉRREZ Carles RIVAS Andrea CERUTI Frantisek SUPIN* Juan Manuel STACEY Encarnació MARTÍNEZ Sixto LERÍN Juan Bautista HOCHEH Birgit EULER Carles CHORDÀ TATU Anna Georghe Enric Xavier OLIVA José Antonio MEDINA Piotr JECZMYK MARTÍNEZ Mestres assistents musicals M. Eulàlia VALERO Francisco RODRÍGUEZ PRATS Perfecte MONROIG Dorina MARGINEANTU Àngels Javier PÉHEZ-BATISTA Matthias WEINMANN ZAMORA Marta RIBAS RÍOS Edith MARETZKI Ignacio Vicenç Jaume THIBÓ M. Teresa RIBERA CarlosTRULLÉN Emilian TOADER Contrabaixos Osias WILENSKI Trompetes Vessela TOMOV Tomàs ALMIRALL* Francesc COLOMINA * Sopranos segones Tenors segons Guerassim VORONKOV CATALÁN Josep QUER Àngel VIDAL Amparo Ferran ALTIMIS Jaume ALBORS Núria COHS Francisco VILLAESCUSA Julio Alberto Violins segons Francesc LOZANO M. Dolors LLONCH BERDASAGAR Annick PUIG* Joan MAULEÓN Trombons Glòria LÓPEZ W. Anton ZUPANCIC* Hans BYSTRON Lluís RUSIÑOL Antoni OLTRA* Rita WING M. Antònia TERRÉS Josep Josep FONTANALS Rafael de la VEGA Francesc SÀNCHEZ* Eduard MORÉ Rosa BIOTA Mezzo-sopranos Detlef HILLBlUCHT* Xavier Mercè BROTONS Flautes Montserrat BENET PLANÀS {Contrabaix} * Carles PRAT Elena CEAUCESCU Albert MORA Teresa Luis BELLVER CASADELLÀ Rodica Monica HARDA RENART* COLL Emili HOSÉS Joan Josep David MORALES Joana Marcel NOLL BRUGADA Hosa Agustí CRISTO Barítons Jordi PAPS Manuel FLORENCIANO TuJ)a Josepa MAHTÍNEZ Pere COLL Sebastian POPESCU José BERNABEU* Isabel MAS Miguel HamonGRAU Oboès Frederic SBERT Marta MOHERA MIHÓ Francesc CASTELLÓ* Josep Julius VARADI Arpes M. Isabel HODRÍGUEZ * MOLEHO Emili PASCUAL* Lina SERRACARABASSA Àngel Jordi VILARGUNTÉ M. Rosa SOLER Joan HAMOS Richard VAUGHAN* Margarita ARNAL"· Josep RIBAS Violes (Com anglès) Contralts Jaume Enric PELLICER Percussió Lluís SÁNCHEZ Renate SCHMIDT* M. Josep ESCORSA Birgit * Raúl Artur SALA SUBIHOS Marie VANIER* PÉREZ Lucila GULÍN Joan (Timbals) Florian MUNTEANU Hortènsia LAHHABEITI Clarinets Jordi MESTRES* Bettina BRANDKAMP Clotilde MIHÓ Philip R. CUNNINGHAM* Julio BURGOS Mihail FLORESCU Margarida POCOVI Josep MERCADAL* Nicolae GIURGEA (*) Solis tes Anna M. VELANDO Miquel BARONA * Lluïsa JAIME Carme YANGÜELA (Clarinet baix) Timothy E. McKEITHEN Victor PETRE Franck TOLLINI E '" 1\ E e I s T 1\ ti M E N T S I 75 S'inclou una selecció de les versions Giulietta Simionato (R), Luigi Infan Maria Callas (R), Luigi Alva (A), Tito Teresa Berganza (R), Ugo Benelli (A), Enregistraments Els íntegres. personatges principals tino (A), Giuseppe Taddei (F), Gobbi (F), Nicola Zaccaria (Bs )., Manuel Ausensi (F), Nicolai Ghiau- són esmentats en l'ordre següent: Antonio Cassinelli (Bs), Carlo Fritz Ollendorff (Br). Philharmo- rov (Bs), Fernando Corena (Br). Rosina (R), Conte d"Ahnaviva (A), Badioli (Br). RAl de Milà. Dir.: Fer nia i Cor. Dir.: Alceo Galliera. Emi, Teatro Rossini de Nàpols. Dir.: Sil- Figaro (F), Don Basilio (Bs) i Don nando Previtali. Hispavox, 1950. 1957 (CD). vio Varviso. Decca, 1964 (CD) Bartolo (Br). A continuació l' or questra, el director musical, el Lily Pons (R), Giuseppe Di Stefano Renata Scotto (R), Alfredo Kraus (A), Ruth Margret Pütz (R), Peter Schreier director d'escena (si s'escau), el (A), Giuseppe Valdengo (F), Jero Aldo Protti (F), Enrico Compi (Bs), (A), Hermann Prey (F), Franz segell discogràfic i l'any de l'enre me Hines (Bs), Salvatore Baccalo Carlo Badioli (Br). Teatro San Car Crass (Bs), Fritz Ollendorff gistrament. ni (Br). Metropolitan de Nova York. lo de Nàpols. DiT.: Vincenzo Bellez (Br). Staatskapelle de Berlín. Dir.: Dir.: Alberto Erede. Cerra, 1950. za. Bongiovanni, 1958 (CD) Ottmar Suitner. Emi, 1965. Maria Resemba (R), Fernando de Victoria de los Angeles (R), Nicola Roberta Peters (R), Cesare Valletti (A), Reri Crist (R), Fritz Wunderlich (A), Lucia (A), Francesco Novelli (F), Monti (A), Gino Bechi (F), Nicola Robert Merrill (F), Giorgio Tozzi Eberhard Wachter (F), Oskar Czer- Stefano Valentino (Bs), Giorgio Rossi-Lemeni (Bs), Melchiore Lui (Bs), Fernando Corena (Br). Metro- wenka (Bs), Erich Kunz (Br). Schottler Dir.: (Br). Salvatore Sas se (Br). Simfònica i cor de Milà. politan de Nova York. Dir.: Erich Staatsoper de Viena. Dir.: Karl sano. Standing Room (CD) Dir.: Tullio Serafin. Emi, 1952. Leinsdorf. Rca, 1959 (CD) Bohm. Myto, 1966 (CD) (cantat en alemany). Mercè Capsir (R)., Dino Borgioli (A), Liliane Berton (R), Jean Girandeau Gianna d'Angelo (R), Nicola Monti Riccardo Stracciari (F), Vincenzo (A), Michel Dens (F), Xavier (A), Renato Capecchi (F), Carlo Maria Casula (R)., Luigi Alva (A), Bettoni (Bs), Salvatore Baccaloni Deprez (Bs), Lucien Lovano (Br). Cava (Bs), Giorgio Tadeo (Br). Marco Stecchi (F), Paolo Was- (Br). Scala de Milà. Dir.: Lorenzo Théàtre National de l'Opéra-Comi Orquestra i cor de la Ràdio de hington (Bs), Alfredo Mariotti (Br). 1929 Molajoli. Emi, (CD) que. Dir.: Jules Gressier. Emi, 1954 Baviera. Dir.: Bruno Bartoletti. Teatro Verdi de Trieste. Dir.: Artu- (CD) (cantat en francès). Deutsche Crammophon, 1960. ro Basile. Deutsche Crammophon, Bídu Sayao (R), Nino Martini (A), John 1968. Brownlee (F)., Enzo Pinza (Bs), Sal- Giulietta Simionato (R), Alvino Mis- Victoria de los Angeles (R), Luigi Alva vatore Baccaloni (Br). Orquestra i ciano (A), Ettore Bastianini (F), (A)., Sesto Bruscantini (F), Carlo Bianca Maria Casoni (R), Alfredo cor de Cleveland. Dir.: Leger. Pho- Cesare Siepi (Bs), Fernando Core- Cava (Bs), Ïan Wallace (Br). Royal Kraus (A), Piero Cappuccilli (F), nographe, 1943 (CD) na (Br). Maggio Musicale Fioren Philharmonic i cor. Dir.: Vittorio Paolo Washington (Bs), Paolo tino. Dir.: Alberto Erede. Decca, Gui. Emi, 1962. Campi (Br). Teatro San Carlo de Giulietta Simionato (R), Giuseppe di 1956. Nàpols. Gop, 1968 (CD) Stefano (A), Enzo Mascherini (F), Victoria de los Angeles (R), Luigi Alva Cesare Siepi (Bs), Gerhard Pech- Maria Callas (R), Luigi Alva (A), Tito (A), Sesto Bruscantini (F), Miros Teresa Berganza (R), Renzo Casella ner (Br). Palacio de las Bellas Artes Gobbi (F), Nicola Rossini-Lemeni lev Changalovich (Bs), Fernando to (A)., Sesto Bruscantini (F), Gior de Mexico. Dir.: Renato Cellini. (Bs), Melchiore Luise (Br). Teatro Corena (Br). Teatro Colón de Bue gio Tozzi (Bs), Carlo Badioli (Br). Giuseppe di Stefano Records, 1949 alla Scala de Milà. Dir.: C31-l0 Maria nos Aires. Dir.: C31-l0 Felice Cilla Teatro Colón ele Buenos Aires. Bon- (CD) Giulini. Cerra, 1956. rio. Ornamentí, 1962 (CD) giovanni, 1969 (CD) 76 E.'< H I:: C I S T II ¡\ �I E " T S I E x HEC I S T H ¡\ M E :\ T S I 77 Christiane Eda-Pierre (R), Luigi Alva harmònica de Romania i cor. Dir.: Ramey (Bs), Alessandro Corbelli Hermann Prey (F), Paolo Montar Marco Stecchi (A), (F), Alessandro Alberto Zedda. Frequenz, 1982 (Br). Orquestre de cambre de Lau solo (Bs), Enzo Dara (Br). Teatro Maddalena Andrew Foldi (Bs), (CD) sanne. Choeur du Gran Théátre de alla Scala de Milà. Dir. musical: de Monte (Br). Òpera Carlo. Dir.: Geneve. Dir.: Jesús López Cobos. Claudio Abbado. Dir. d'escena: Gianfranco Rivoli. Festival, 1970. Marilyn Horne (R), Paolo Barhacini Teldec, 1992 (CD). Jean-Pierre Ponnelle. Deutsche (A), Leo Nucci (F), Samuel Ramey Crammophon, 1972 (CDV). Margherita Guglielmi (R), Antonio (Bs), Enzo Dara (Br). Teatro alla Sonia Ganassi (R), Ramon Vargas (A), Cucuccio (A), Piero Cappuccilli Scala de Milà. Dir.: Riccardo Roberto Servile (F), Franco de Gran- Kathleen Battle (R), Rockwell Blake Silvano Ciu- (F), Pagliuca (Bs), Chailly. CBS, 1983 (CD) dis (Bs), Angelo Romero (Br). Fai- (A), Leo Nucci (F), Ferruccio Fm- seppe Valdengo (Br). Orquestra de Ioni Chamber. Hungarian Radio. lanetto (Bs), Enzo Dara (Br). Cambra de Cor Praga. Filharrnò- Agnes Baltsa (R), Francisco Araiza (A), Dír.. Will Humburg. Naxos (CD) Metropolitan Opera House. Dir. nie Txec.Dir.: Giacomo Zani. Thomas Allen (FL Robert Lloyd Musical: RalfWeikert. Dir. d'esce- 1970. Supraphon, (Bs), Domenico Trimarchi (Br). St. Kathleen Battle (R), Frank Lopardo na: John Cox. Deutsche Gram- Martin in the Fields. Ambrosian (A), Plácido Domingo (F), Rugge- mophon, 1989 (CDV). Teresa Alva Berganza (R), Luigi (A), Chorus. Dir.: Neville Marriner, Phi- ro Raimondi (Bs), Lucio Gallo (Br). Hermann Prey (F), Paolo Mon- lips, 1983 (CD) Chamber Orchestra of Europe. Cor Cecilia Bartoli (R), David Kuebler (A), tarsolo (BS), Enzo Dara (Br). Teatro La Fenice. Dir.: Claudio Gino Quilico (F), Robert Lloyd Simfònica de Londres. Ambrosian Luciana Serra (R), Rockwell Blake (A), Abbado. Deutsche Crammophon, (Bs), Carlos Feller (Br). Radio de Chorus. Dir.: Claudio Abbado. Bruno Pola (F), Paolo Montarse- 1992 (CD) Stuttgart. Cor de l'Opera de Colò Deutsche Crammophon, 1972 (CD) lo (Bs), Enzo Dara (Br). Regio nia. Dir. musical: Gabriele Ferro. de Torí. Dir.: Bruno Campanella. Della Jones (R), Bruce Ford (A), Alan Dir.d'escena: Michael Hampe. Sills Beverly (R), Nicolai Gedda (A), Nuova Era.) 1988 (CD). Opie (F), Peter Rose (Bs), Andrew RCA. Sherrill Milnes (F), Ruggero Rai- Shore (Br). English National Ope- mondi Renato (Bs), Capecchi (Br). Cecilia Bartoli (R), William Matteuzzi ra. Dir.: Gabriele Bellini. Chandos Francesca Franci (R), William Mat- Simfònica de Londres John Alldis Leo (A), Nucci (F), Paata Burchu- (CD) (cantat en anglès) teuzzi (A).) Leo Nucci (F), Romuald Chorus. Dir.: James Levine. Emi, ladze CBs), Enrico Fissore (Br). Tea Tesarowicz (Bs), Alfredo Mariotti 1974 (CD) tro Comunale de Bolonya. Dir.: Giu (Br). Sinfonia Varsovia. Dir. musi- seppe Patané. Decca, 1989 (CD) Versions en vídeo cal: Gabriele Ferro. Dir. d'escena: Mady Mesplé (R), Charles Burles (A), Frank de Quell. Polyphon. Matteo Manuguerra (F), Jacques Susanne Mentzer (R), Jerry Hadley Nelly Corradi (R), Ferruccio Taglia Mars (Bs), Jean Christophe Benoit (A), Thomas Hampson (F), Samuel vini (A), Tito Gobbi (F), Italo Tajo Jennifer Larmore (R), Richard Croft (Br). Opera de París. Dir.: Jean Ramey (Bs), Bruno Pratico (Br). (Bs), Vito de Tarranto (Br). Opera (A), David Malis (F), Simone Alai Pierre Marty. Emi, 1974. Orquestra de Toscana. Dir.: Cian de Roma. Dir. musical: Giuseppe mo (Bs), Renato Capecchi (Br). luigi Gehnetti. Enü, 1992 (CD) Morelli. Dir. d'escena: Mario Cos The Netherlands Chamber Orches Martine Dano Dupuy (R), Raffanti (A), ta. Excelsior, 1947. tra. Dir. musical: Alberto Zedda. Nelson Portella (F), Simone Alai Jennifer Larmore (R), Raul Gimenez Dir'. d'escena: Dario Fo. R.M. Arts, mo (Bs), Luigi de Corato (Br). Fil- (A), Halcan Hagegard (F), Samuel Teresa Berganza (R), Luigi Alva (A), 1992. 78 I E 'I REG I S T R A M E N T S Comentari discogràfic Ramey com a Don Basilio (Sony) i la realitzada amb Patané -al La discografia de If barbiere di Sioiglia costat del sublim cant de Bartoli i de Rossini permet, als amants de d'un majestuós Paata Burchuladze l'obra mestra del compositor de (Decca). Pesaro, gaudir d'uns documents Les coloratures i l'amplitud de regis fonogràfics d'una magnitud extra tre d'Agnes Baltsa -en la versió ordinària. Des dels enregistraments d'Allen, Araiza, Trimarchi, Lloyd i històrics com el que va realitzar dirigida per Marriner amb una se l'any 1929 sota la direcció musi excepcional Orquestra de Saint cal de Molajoli davant d'un repar Martin in the Fields (Philips)-, la timent vocal encapçalat per les converteixen en una de les Rossi veus de Stracciari, Capsir o Bor nes més admirables del món gioli, han aparegut veritables fonogràfic, sense poder oblidar les interpretacions magistrals del títol versions de Victoria de los Ange rossinià. L'inigualable versió del les, Luciana Serra o Cecilia Barto 1957 (Emi) -amb una sublim li. Enregistraments com els d'Au Maria Callas, al costat d'Alva, sensi, Berganza, Corena i Ghiau Gobbi, Zaccaria i direcció de rov (Decca), de Domingo, Battle i Galliera- s'erigeix en el punt àlgid Raimondi sota direcció d'Abbado dels enregistraments de It barbie amb l'Orquestra de La Fenice re per la seva perfecció interpre (DG), o novament l'excepcional tativa. Però al seu costat podem Samuel Ramey que apareix en dues apreciar l'emblemàtica gravació de les versions més recents (les de 1972 que va oferir-nos Claudio enregistrades l'any 1992 sota direc Abbado, amb un equip vocal ció de López Cobos (Teldec) i la de d'excepció: Berganza, Alva, Prey, Gelmetti (Emi), hi formen part Montarsolo i Dara (DG). d'un extens ventall d'enregistra Un Figaro excepcional és el que ens ha ments de If barbiere que han sabut deixat Leo Nucci, qui va encarnar aprofundir al màxim dins la vitali el personatge en les versions antolò tat de la música i del text de l'òpe giques dirigides per Chailly -al cos ra bufa per antonomàsia. tat d'una refinadíssima Marilyn Horne i un espectacular Samuel LLUís TnuLLÉN Depósitos: Fondos de Inversión: Banca Electrónica: - - DEPOSITO ATLANTICO. - FONDOATLANTICO. ATLANTICO XXI. - - DEPOSITO ATLANTICO 2. DINERATLANTICO. (Recibanc, Disbanc, - - DEPOSITO AZUL. DINERBANC. Remesbanc,Credibanc, - - DEPOSITO NARANJA. RENTATLANTICO. Cashatlántico). - BOLSATLANTICO. - SEGURBANC. - ATLANTICO DIVISAS. - FACTORING PROVEEDORES. - - FONDO EN ECUS. FONATLANTICO. Cuentas Especiales: Pensiones y Seguros: Cartera de Valores: - - CUENTATLANTICO. - PLANES DE PENSIONES INDIVIDUALES ADMINISTRACION DE CARTERAS. - - LIBRETA AHORRO PREMIADO. (Plan Atlántico y FuturAtlántico). COMPRA/VENTA EN BOLSAS - LIBRETA AHORRO VIVIENDA. - PLAN DE JUBILACION. NACIONALES y EXTRANJERAS. - - PLAN DE PROTECCION FAMILIAR. INVERSIONES EN EL EXTERIOR. - SEGUROS GENERALES DIVERSOS. SIGA LAS SEÑALES DEL ATLANTICD Comercio Exterior: Créditos Especiales: Sistemas de Pago: - - REDACCiÓ: TERESA LLORET, JOAN MATABOSCH. - FINANCIACION DE IMPORT/EXPORT. CREDITO PROFESIONAL. TARJETAS DE CREDITO: - - CUENTAS EN MONEDA EXTRANJERA. CREDITODO. VISA, MASTERCARD/EUROCARD. AIlT I DIIlECCIÓ D' DISSL\Y CIlAFlC: BACA. - JOSEI' - - CAMBIOS CONTADO, PLAZO CREDIMATICO. TARJETA DE DEBITO: SERVIRED. - - CREDITO HIPOTECARIO. CHEQUES DE VIAJES EN FOTOCIlAFIES: ANTONI RAS RICAU (GRAN TEATRE DEL LICEU), Y OPCIONES. DIVISAS. - CREDITO IMPUESTOS. ANTONI BOFILL (GRA' TEATRE DEL LICEU). - CREDITO EN MONEDA EXTRANJERA. - FACTORING. lMPIlESSIÓ: lCOL DL B - 23.033 - 97 - LEASING. EDICiÓ I PUIlLICITAT: ART,CO/PIlENSASI TAM S.L. COL'LAIlOIlACIONS I ACRAïMENTS: NICIWLAS CRONK, PAULA'S SANTIACO ENCLISI'I NATIONAL OrEllA, (EIVISSA), VELA, Infórmese en cualquiera de nuestras oficinas. CATALINA GIlIFOLL, ROIlEIlT SAliCANT, JOAQUIM JBORRA. en: El Grupo Banco Atlántico está presente _ TIlAD CCIÓ: LOURDES BICORIIA « - el • Banco Atlántico -# � . 4� Fundado en 1901