DOCSLIB.ORG

25131 Cmp.Pdf

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
25131 Cmp.Pdf Di£DALVS GRAN TEATRE DEL ueEU Temporada d'òpera 1981/82 , - CONSORCI DEL GRAN TEATRE DEL LICEU Generalitat de Catalunya Antiquari / Anticuario Ajuntament de Barcelona Societat del Gran Teatre del Liceu - Consell de Cent, 286 - Telèfon 3174790 Barcelona-7 ------------------------------�, unano sostenida. ADRIANA LECOUVREUR Lleva¡nosmásdecien años Òpera en quatre actes dando Do de Llibret d'Arturo Colautti "el pecho" Música de Francesco Cilea en elmundo delSeguro, como una nota quese prolonga indefinidalJlente... Confuerza JI confianza. Funció de gaZa 23 de desembre de a Dimecres, 1981, les 21 h. ' funció núm. 8, torn A 25 de desembre de a Divendres, 1981, les 21 h. ' funció núm. 9, torn C 27 de desembre de a Diumenge, 1981, les 17 h. ' LA UNIONY EL FENIX ESPAÑOL. funció núm. 4, tarda SU Compañía de Seguros de toda lavida. GRAN TEATRE DEL LICEU Barcelona �--I---� ASSOCIACiÓ DE CULTURA MUSICAL Curs 1981 - 82 COMMEMORACiÓ DEL SOè ANIVERSARI PALAU DE LA MÚSICA CATALANA ADRIANA Gener LECOUVREUR ORQUESTRA DE CAMBRA ST. JOHN'S SMITH SQUARE JOHN LUBBOCK, director MARISA ROBLES, arpa Maurizio, comte de Saxònia: Josep Carreras Príncep de Bouillon: Iva Vinco Febrer Abate de Chazeuil: Piera de Palma ORQUESTRA DE CAMBRA ESLOVACA Michonnet: Enric Serra BOHDAN WARCHAL, director i solista Quinault: Vicenç Esteve Poisson: Antoni Lluch Adriana Lecouvreur: Montserrat Caballé Març Princesa de Bouillon: Fiorenza Cossotto QUARTET ORFORD DEL CANADÀ Mlle. Jouvenot: Maria Uriz Mlle. Dangeville: Cecília Fondevila Abril Director d'orquestra: ORQUESTRA I CORS DE MUNIC Eugenio Marco Director d'escena: de (MUNCHENER MOTETTEN CHOR UND ORCHESTER) Giuseppe Tomasi Director del cor: Riccardo Bottino RUDOLF ZOBELEY, director Oil ectora del ballet: Assumpta Aguadé EULÀLIA SOLÉ, piano Escenografia: Antonio Mastromattei - Decorats: N.H.K. - Maig Tokyo Sormani Vestuari: «Arrigo» de Milà MUSICA INSTRUMENTALIS DE VIENA MARTIN KLiETMANN, tenor ORQUESTRA SIMFONICA I COR de soci d'entrada) i detalls: Inscripcions (sense quota DEL GRAN TEATRE DEL LICEU Pau Clarís, 113, t er., 2ona., Tel. 3189378. Barcelona (9) , L'Abbé ha aconseguit de conèixer el de la nota «ADRIANA LECOUVREUR» contingut de la Duclos: una cita a una casa al costat del Sena, la mateixa el precisament que príncep utilitza per a les ActeI seves entrevistes íntimes amb la Duclos. La nota va a una del adreçada llotja teatre que és la que ocupa Ens trobem als camerins de la Comédie Française el �ap mateix Maurici. El ferit en el seu amor ouvenot 1 la príncep, pro­ a 1730; actors diversos, entre ells la J l'any pi, decideix fer una festa aquella mateixa nit al lloc Poisson Quinault, preparant per a Dangeville, i. s'estar: esmentat, per tal d'enxampar els dos amants. llur sortida a escena motiu, demanen Aquesta i, per aquest cons: darrera part del ha estat escoltada els pla per la Danzeville tantment a Michonnet, director d'escena, faci i la qu� Jouvenot, que comenten que la Duclos ha un de fer mil coses. suporta un trist Aquest �sto��am�nt �ncarrec t�n paper d'intermediària entre la princesa de amb la secreta aspiracio d esdevenir Bouillon pesat, coprC?ple­ i el seu amant i, a la d'amant del a arnben vegada, tari del teatre. Quan tot sembla ésser _punt, príncep. el de Bouillon, aristòcrata afeccionat als En príncep :pro­ rebre el paper de la Duclos, Maurici ha d'abandonar i de de les dives ductes protector el teatre a químics .la I?uclos, u!la �ot seguit faltant la seva promesa a Adriana, del teatre, i l'Abbé de fidel servidor 1 Chazeuil, s�u. A.m�­ aquesta, adonant-se'n, recita el seu 1 monòleg entristida, dós s'estenen en envers les actnus fi­ compliments la. qual cosa no impedeix que sigui ovacionada nalment la Duclos, que encara ha blic pel pú­ pregunten per �o present, i que el príncep, aprofitant l'èxit de comenta ha aixecat l'obra, aparegut. Tothom que convidi tots els actors a la l'�xpectaci� festa que ha planejat mo­ el fet en les obres del dia treballm alhora la Du­ ments que abans. Adriana hi va, confiada de trobar el comte clos i l'altra actriu, Adriana la qual, de Saxònia gran L�c?,uvre�r, i poder, així parlar-li en favor de Maurici. mentre això s'esdevé, fa la seva aparrcio recitant el seu en l'interès ha en paper, sense fixar-se que despertat Primer entreacte els presents. Acabada la frase, tots l'elogien, nerò ella es manifesta Acte II escnt una humil servidora de l'art i del geni ,que ha. dm l'obra i, contestant a una pregunta del que Ens trobem al pn?cep: ar� petit saló de la casa, al costat no ha de llevat del seu del La après ningú ar;llc ��chonnet, S.ef.la_. princesa de Bouillon espera la visita de el en sentir això, no 1 Maurici 1 qual, pot a�aga� �moclO. quan aquest arriba li demana explicacions del El absència de la Duclos seu Per a príncep segueix preocupat pe.r .1 r.etard. tranquiHitzar-la el jove li dóna el està escnvmt una nota, a de pom i en assabentar-se que violetes, tot dient-li eren dem.ana que expressament per a I�Abbé com sigui, assoleixi de saber-ne el aleshores ella li que, contmgut: ella;. explica que ha fet totes les gestions Michonnet canta el seu secret a Mentre tots surten, arr:or pertments favor seu prop de la reina i del una heren­ cardenal, envers Adriana i atès ha que han donat decideix, que re):mt fruits positius, i que el rei és casi amb a predisposat cia de demanar-li que es actuar també a favor inesperada, .ell, co�� seu, però que hi ha una colla de tot Ella, de bon començament, 11 nobles que volen que fa seguit. s�guelx aconseguir de tancar-lo a la Bastilla. tot manifesta un Maurici el joc però seguit, g�a!l entusiasme decideix, doncs, escapar abans de caure a dels mans amorÓs {¡n suposat qual <:trn- nobles, la li per o�icial ��ó: Maun�l, el. per? demana que, pel seu estableix un idilli amb 1 El amor, ho pr�n�es,a ba i molt decidit, a.ctnu. ]o_ve n.o faci, Mauric¡ s excusa com la pot, motivant li entreveure té dificultats la la d�ixa que polítlq�es rel<:tclO­ gelosia d� princesa, qual li exigeix el nom de el comte de Saxònia i ella, tot un noia: del nades amb llm�ant-ll �a enmig garbuix de sospites apareix el decideix de fer tots els per 1, la príncep ram de violetes, possibles aleshores, princesa, per tal de no ésser vista seu favor. pel arribar a parlar al comte en el / seu marit, s'amaga a una habitació fosca, allí a la vora. El príncep creu haver enxampat Maurici amb la Duclos i dóna per ben guanyada la broma de presentar-se sense ésser esperat. Quan apareix Adriana Lecouvreur i és presentada a Maurici, descobreix que aquest és el comte de Saxònia i queda esmaperduda. En un moment que queden sols, el noble explica a l'actriu que amagava el seu títol perquè és en joc el seu futur polític i que, per això, s'havia citat amb una desconeguda, que podia fer molt en favor seu. Demana a Adriana que no deixi entrar ningú a l'habitació on s'amaga la dona mentre ell prepara la seva fugida. Quan Adriana ajuda a la desconeguda a sortir sense ésser vista de ningú, la princesa descobreix, en el to de la veu de l'actriu, que està enamorada de Maurici i li descobreix el seu amor. Poc després fuig a corre-cuita, perdent un braçalet i deixant Adriana perduda en un Si mar de sospites. siempre exije lo mejor, ahora puede exigir aún más. Ahora hay Maxell: Segon entreacte las cintas para grabación de sonido y video a la altura de los resultados que ha Acte III siempre esperado. El príncep celebra un ball a la sala gran del seu palau. La princesa vol saber la identitat de la noia que l'ajudà a fugir i ho demana a I'Abbé, el qual, mentrestant, està preparant el que cal per a la festa. Fa la seva aparició Adriana Lecouvreur, convidada al ball i la princesa no triga gaire a descobrir, en la seva veu, la de la descone­ guda del dia anterior. Per saber si és cert, diu que el comte Maurici no podrà assistir a la festa per ésser a la presó acusat de deutes, cosa que no trasbalsa ni mica l'actriu, que sap que ja ha estat alliberat. Arriba Maurici i s'inicia una lluita subterrània entre les dues dames per a aconseguir l'atenció del noble galant. Maurici s'acosta a la princesa i li dóna en secret les gràcies per haver 'pagat el deute que l'ha alliberat de la presó, cosa que engeloseix més l'actriu. a Una de ofert als convidats la festa, Alfonso 19 Telex. part l'espectacle ?CII, 51910 akun e Tels. 201 2 t 44- Barcelona- 6 Delegación en Madrid: unilec,sa Mastro, 15 Tel (91) 202 30 45 és la representació de la pantomima del Judici de Paris; Madrid- 33 mentre això es representa, les dues dones fan una cruel 1--- juguesca sobre quina de les dues és la preferida de Maurici, fent referència una a un cert pom de violetes i l'altra a un braçalet, que acaba posant en evidència les dues dames. Aleshores tothom demana a Adriana que reciti algun text, i la princesa, plena de malícia, li demana Arianna abbandonata, però ella recita Phèdre, un text que acaba dirigint a la princesa que no ha deixat de parlar en secret amb Maurici.
Load more

Recommended publications
  • 18400 Cmp.Pdf
    ® I GRAN TEATRE DEL LICEU , Temporada 1996-97 CONSORCI DEL GRAN TEATRE DEL LICEU GENERALITAT DE CATALUNYA � AJUNTAMENT DE BARCELONA MINISTERIO DE CULTURA AJORlCA DIPUTACIÓ DE BARCELONA Joyas y Perlas Jewellery & Pearls ® II harhiere di Siviglia Òpera còmica en dos actes Llibret de Cesare Sterhini, sobre el text de Pierre-Augustin Caron de Beaumarchais Música de Gioacchino Rossini (amb sobretitulat) Teatre Victòria Dilluns, 16 de juny, 21 h, funció núm. 25, torn A Dijous, 19 de juny, 21 h, funció núm. 26, torn E Diumenge, 22 de juny, 17 h, funció núm. 27, torn T Dimecres, 25 de juny, 21 h, funció núm. 28, torn D Dissabte, 28 de juny, 21 h, funció núm. 29, torn e Dilluns, 30 de juny, 21 h, funció núm. 30, torn B GRAN TEATRE DEL LICEU - 150e Aniversari El Liceu fa 150 anys. Moltes felicitats a tothom que ho ha fet possible. junts en farem molts més! Societat, Consorci i Fundació del Gran Teatre del Liceu. IL·LUSIONATS AMB EL NOU LICEU. 1 8 4 7 / 1 997 IL·LUSIONATS AMB EL NOU LICEU. Generalitat de Catalunya, Ministerio de Cultura, Ajuntament de Barcelona, Diputació de Barcelona, Societat del Gran Teatre del Liceu i Consell de Mecenatge Autopistas C.E.SA II BILBAO BANCO VIZCAYA ARGENTARIA � w w w # BANCACATI'JANA u u u Banco II ...J Santander ...J ...J fiii· Central Hispano � BanesfQ Borsa de Barcelona ::J ::J ::J O O Cambra Oficial O de Comerç Z z Indústria i Navegació Z - de Barcelona ...J ...J ...J : R w w W ctlV[ •••• lli!�IJf!YA TURISME DE �f� RIJiO -­ BARCELONA i VINSA - , �Dragados .- w � Erkimia gasNajural l­ l­ l­ e( e( e( 11 z winterthur Z Z e PHILIPS Grupo Endesa O O O de Barcelona c� j\igües Telefónica ...J ...J ...J A Thvssen Boettlcher ...J ...J ...J MANTENIMIENTOS ESPECIALES IIHELLI WAAGNE�1ïl RUBENS, S.A.
    [Show full text]
  • Verdi Week on Operavore Program Details
    Verdi Week on Operavore Program Details Listen at WQXR.ORG/OPERAVORE Monday, October, 7, 2013 Rigoletto Duke - Luciano Pavarotti, tenor Rigoletto - Leo Nucci, baritone Gilda - June Anderson, soprano Sparafucile - Nicolai Ghiaurov, bass Maddalena – Shirley Verrett, mezzo Giovanna – Vitalba Mosca, mezzo Count of Ceprano – Natale de Carolis, baritone Count of Ceprano – Carlo de Bortoli, bass The Contessa – Anna Caterina Antonacci, mezzo Marullo – Roberto Scaltriti, baritone Borsa – Piero de Palma, tenor Usher - Orazio Mori, bass Page of the duchess – Marilena Laurenza, mezzo Bologna Community Theater Orchestra Bologna Community Theater Chorus Riccardo Chailly, conductor London 425846 Nabucco Nabucco – Tito Gobbi, baritone Ismaele – Bruno Prevedi, tenor Zaccaria – Carlo Cava, bass Abigaille – Elena Souliotis, soprano Fenena – Dora Carral, mezzo Gran Sacerdote – Giovanni Foiani, baritone Abdallo – Walter Krautler, tenor Anna – Anna d’Auria, soprano Vienna Philharmonic Orchestra Vienna State Opera Chorus Lamberto Gardelli, conductor London 001615302 Aida Aida – Leontyne Price, soprano Amneris – Grace Bumbry, mezzo Radames – Placido Domingo, tenor Amonasro – Sherrill Milnes, baritone Ramfis – Ruggero Raimondi, bass-baritone The King of Egypt – Hans Sotin, bass Messenger – Bruce Brewer, tenor High Priestess – Joyce Mathis, soprano London Symphony Orchestra The John Alldis Choir Erich Leinsdorf, conductor RCA Victor Red Seal 39498 Simon Boccanegra Simon Boccanegra – Piero Cappuccilli, baritone Jacopo Fiesco - Paul Plishka, bass Paolo Albiani – Carlos Chausson, bass-baritone Pietro – Alfonso Echevarria, bass Amelia – Anna Tomowa-Sintow, soprano Gabriele Adorno – Jaume Aragall, tenor The Maid – Maria Angels Sarroca, soprano Captain of the Crossbowmen – Antonio Comas Symphony Orchestra of the Gran Teatre del Liceu, Barcelona Chorus of the Gran Teatre del Liceu, Barcelona Uwe Mund, conductor Recorded live on May 31, 1990 Falstaff Sir John Falstaff – Bryn Terfel, baritone Pistola – Anatoli Kotscherga, bass Bardolfo – Anthony Mee, tenor Dr.
    [Show full text]
  • Romana Cilea 1..1
    CESARE ORSELLI Francesco Cilea Un artista dall’anima solitaria Indice sommario Ritorno a Cilea ........................................................................... 1 La vita La formazione. Gli studi al Conservatorio di Napoli....................... 8 Le prime composizioni e il debutto teatrale.................................. 12 Nuove creazioni: La Tilda........................................................ 15 Difficolta`deL’Arlesiana.......................................................... 18 Firenze: verso Adriana Lecouvreur ............................................. 22 Gli anni della gloria ............................................................... 26 Pause di silenzio.................................................................... 32 Breve rinascita e tramonto ....................................................... 36 Le opere teatrali Gina: esordio fra Napoli e la Francia.......................................... 42 Il debutto nazionale: La Tilda aFirenze....................................... 55 L’Arlesiana, momento di maturazione.......................................... 66 Il trionfo:AdrianaLecouvreur.................................................. 79 Crepuscolo di Gloria ............................................................... 97 Vocalita` fuori dal palcoscenico La lirica da camera ................................................................ 108 La musica sacra .................................................................... 122 La musica strumentale ..................................................................
    [Show full text]
  • Adriana Lecouvreur
    FRANCESCO CILEA adriana lecouvreur conductor Opera in four acts Gianandrea Noseda Libretto by Arturo Colautti, based production Sir David McVicar on the play Adrienne Lecouvreur by Eugène Scribe and Ernest Legouvé set designer Charles Edwards Friday, January 4, 2019 costume designer 7:30–11:05 PM Brigitte Reiffenstuel lighting designer New Production Adam Silverman choreographer Andrew George The production of Adriana Lecouvreur associate director Justin Way was made possible by a generous gift from The Sybil B. Harrington Endowment Fund Co-Production of the Royal Opera House, Covent Garden, London; Gran Teatre del Liceu, Barcelona; Wiener Staatsoper; San Francisco Opera; and general manager L’Opéra National de Paris Peter Gelb jeanette lerman-neubauer This production was first seen at the Royal Opera music director Yannick Nézet-Séguin House, London, on November 18, 2010. 2018–19 SEASON The 75th Metropolitan Opera performance of FRANCESCO CILEA’S adriana lecouvreur conductor Gianandrea Noseda in order of vocal appearance mlle. jouvenot Sarah Joy Miller michonnet Ambrogio Maestri poisson Tony Stevenson* mlle. dangeville Samantha Hankey quinault Patrick Carfizzi the abbé of cha zeuil Carlo Bosi the prince of bouillon Maurizio Muraro adriana lecouvreur Anna Netrebko Friday, January 4, 2019, 7:30–11:05PM maurizio Piotr Beczała the princess of bouillon Anita Rachvelishvili major- domo Christian Rozakis chambermaid Anne Dyas mlle. duclos Snezhana Chernova pantalone Bill Corry judgment of paris ballet paris Kfir Danieli shepherdesses Jennifer
    [Show full text]
  • Verdi's Rigoletto
    Verdi’s Rigoletto - A discographical conspectus by Ralph Moore It is hard if not impossible, to make a representative survey of recordings of Rigoletto, given that there are 200 in the catalogue; I can only compromise by compiling a somewhat arbitrary list comprising of a selection of the best-known and those which appeal to me. For a start, there are thirty or so studio recordings in Italian; I begin with one made in 1927 and 1930, as those made earlier than that are really only for the specialist. I then consider eighteen of the studio versions made since that one. I have not reviewed minor recordings or those which in my estimation do not reach the requisite standard; I freely admit that I cannot countenance those by Sinopoli in 1984, Chailly in 1988, Rahbari in 1991 or Rizzi in 1993 for a combination of reasons, including an aversion to certain singers – for example Gruberova’s shrill squeak of a soprano and what I hear as the bleat in Bruson’s baritone and the forced wobble in Nucci’s – and the existence of a better, earlier version by the same artists (as with the Rudel recording with Milnes, Kraus and Sills caught too late) or lacklustre singing in general from artists of insufficient calibre (Rahbari and Rizzi). Nor can I endorse Dmitri Hvorostovsky’s final recording; whether it was as a result of his sad, terminal illness or the vocal decline which had already set in I cannot say, but it does the memory of him in his prime no favours and he is in any case indifferently partnered.
    [Show full text]
  • Cilea Francesco
    CILEA FRANCESCO Compositore italiano (Palmi, RC 23 VI 1866 – Varazze, Savona 20 XI 1950) RRIITTRRAATTTTOO DDEELL CCOOMMPPOOSSIITTOORREE 310 Figlio dell'avvocato Giuseppe e di F. Grillo, venne avviato agli studi classici in un convitto di Napoli; ma le precoci doti musicali, rivelate nello studio del pianoforte, indussero i familiari - per il determinante intervento di F. Florimo - ad iscriverlo al conservatorio di San Pietro a Maiella: vi entrò nel 1878, e vi ebbe ad insegnanti P. Serrao per la composizione, B. Cesi e G. Martucci per il pianoforte. Ancora durante gli studi, si segnalò con una Suite (1887) premiata dal ministero della pubblica istruzione; nell'ultimo anno di corso (1889), scrisse, su incarico della direzione del conservatorio, la sua prima opera, Gina, da lui stesso diretta nel teatrino dell'istituto. Conseguito il diploma, fu nominato supplente di armonia e di pianoforte complementare a San Pietro a Maiella fino al 1892. La seconda opera Tilda, venne rappresentata con buon successo al Paglino di Firenze (1892), e, successivamente, a Vienna in una tournée dedicata alla "giovane scuola italiana". Per l'opera, ebbe parole di caldo elogio il critico E. Hanslick. Nel 1896 Cilea vinse il concorso per la cattedra di armonia all'istituto musicale in Firenze, e nella città toscana compose l'Arlesiana, andata in scena nel 1897 al Lirico di Milano con il concorso del giovane tenore Enrico Caruso. Sempre il pubblico milanese applaudì al Lirico nel 1902, Adriana Lecouvreur, e il vibrante successo si ripetè immediato in numerosi altri teatri italiani e stranieri. Ripetuti colloqui con Gabriele D'Annunzio, nella prospettiva di trasferire sulla scena lirica Francesca da Rimini, non giunsero a conclusione, sembra per le eccessive richieste economiche del poeta.
    [Show full text]
  • SILVANA SINTOW Roberto Scandiuzzi Bass
    Silvana Sintow Classicalia International Promotions & Management Schleibingerstrasse 8 - 81669 München - Germany • Tel: + 49-89- 44 21 89 00 e-mail: [email protected] • www.classicalia-international.com • Fax: + 49-89- 44 21 89 03 Roberto Scandiuzzi Bass Roberto Scandiuzzi studied with Anna Maria Bicciato in his native Treviso and made his debut at La Scala in Milan in 1982 with „Le nozze di Figaro“ under the direction of Riccardo Muti. Shortly thereafter he achieved his first great international success as Fiesco in „Simon Boccanegra“ at the Royal Opera House Covent Garden conducted by Georg Solti. Today he is one of the most renowned singers of the operatic world and enthuses the audience with his vocal beauty, his round and noble timbre and his electrifying stage presence. He is often compared with famous basses such as Ezio Pinza and Cesare Siepi, by whom he was strongly influenced. Roberto Scandiuzzi frequently appears at the most prestigious opera houses worldwide: at the Metropolitan Opera, the Opéra-Bastille in Paris, Royal Opera House Covent Garden, State Operas of Vienna and Munich, the San Francisco Opera and Zürich Opera House as well as with the leading symphonic orchestras such as the Berlin and Vienna Philharmonic, Royal Philharmonic Orchestra, London Philharmonic Orchestra, the Orchestras of Chicago, San Francisco, Philadelphia, Boston and Los Angeles, the Orchestra Filarmonica della Scala, Maggio Musicale Fiorentino, the Accademia Nazionale di Santa Cecilia, Orchestre National de Paris and Orchestre National de France, the Symphony Orchestra of Bavarian Radio and the Munich Philharmonic. The vast list of conductors he worked with includes celebrities such as Claudio Abbado, Sir Colin Davis, Valéry Gergiev, Christoph Eschenbach, Gian Luigi Gelmetti, James Levine, Fabio Luisi, Lorin Maazel, Zubin Mehta, Riccardo Muti, Seiji Ozawa, Myung Whun Chung, Giuseppe Sinopoli, Georges Prêtre, Marcello Viotti and Wolfgang Sawallisch.
    [Show full text]
  • NEW YORK CRITICS REVIEW MARIA CALLAS and RENATA TEBALDI: a Study in Critical Approaches to the Inter-Relationship of Singing
    NEW YORK CRITICS REVIEW MARIA CALLAS AND RENATA TEBALDI: A Study in Critical Approaches to the Inter-relationship of Singing and Acting in Opera by MarikolVan Campen B. A., University orBritish Columbia, 1968 A Thesis Submitted in Partial Fulfillment of The Requirements for the Degree of Master of Arts in The Faculty of Graduate Studies Department of Theatre, Faculty of Arts, University of British Columbia We accept this thesis as conforming to the required standard THE UNIVERSITY OF BRITISH COLUMBIA October, 1977 1977 In presenting this thesis in partial fulfilment of the requirements for an advanced degree at the University of British Columbia, I agree that the Library shall make it freely available for reference and study. I further agree that permission for extensive copying of this thesis for scholarly purposes may be granted by the Head of my Department or by his representatives. It is understood that copying or publication of this thesis for financial gain shall not be allowed without my written permission. Department of THEATRE The University of British Columbia 2075 Wesbrook Place Vancouver, Canada V6T 1W5 Date Oct. 5, 1977 i ABSTRACT The following study is an analysis of New York reviews of performances of Maria Callas and Renata Tebaldi which attempts to discover what opera critics feel to be the most effective artistic balance between singing and acting in opera. Callas and Tebaldi have been chosen as the subjects of the reviews because of their renown as singers, the closely coinciding cir• cumstances of their careers and the polarities which they represented in the issue of acting versus singing in operatic performance.
    [Show full text]
  • Programa XVIII Homenaje a Alfredo Kraus
    XVIII HOMENAJE A ALFREDO KRAUS Ismael JORDI, tenor Rubén FERNÁNDEZ AGUIRRE, piano Obras de Donizetti, von Flotow, Gounod, Massenet, Tosti, Cilea, Barrera & Calleja, Vives, Soutullo & Vert, Poulenc, Lopez e Imaz — M 24 NOV 2020 / 20:00 H PATROCINA: COLABORA: El Teatro Pérez Galdós acoge el XVIII Homenaje a Alfredo Kraus con un Comencé a estudiar con el maestro Kraus en octubre de 1998. Trabajába- Francesco Paolo TOSTI recital lírico a cargo del tenor Ismael Jordi, que estará acompañado por el mos el canto sul ato, apoyado en el aire, algo que parece simple, pero que Tres melodías pianista Rubén Fernández Aguirre. Como cada 24 de noviembre, la Funda- resulta dicilísimo. La teoría era maravillosa y con Kraus parecía todo muy L’ultima canzone (1905) - Non t’amo piú! (1884) - Marechiare (1886). ción Auditorio y Teatro de Las Palmas de Gran Canaria rinde un merecido fácil. Pero luego hay que hacerlo, y es allí donde empiezan los problemas. tributo al tenor grancanario Alfredo Kraus, celebrando un concierto en el Todavía hoy la sigo estudiando pues, cuando trabajas bien esta técnica, Francesco CILEA aniversario de su nacimiento. tienes mucho terreno conquistado. L’Arlesiana (1897) “È la solita storia del pastore…” - Preludio al acto I. Las Palmas de Gran Canaria, 24 de noviembre de 2020 El maestro Kraus, aparentemente serio, nos sorprendía a veces con sus chis- tes y su socarronería canaria. Además, cada vez que se dirigía a mí, lo hacía Friedrich von FLOTOW con acento andaluz, lo que resultaba muy divertido. A veces me pedía que Martha (1847) me arrancara con un fandanguillo en mitad de la clase.
    [Show full text]
  • COLORATURA and LYRIC COLORATURA SOPRANO
    **MANY OF THESE SINGERS SPANNED MORE THAN ONE VOICE TYPE IN THEIR CAREERS!** COLORATURA and LYRIC COLORATURA SOPRANO: DRAMATIC SOPRANO: Joan Sutherland Maria Callas Birgit Nilsson Anna Moffo Kirstin Flagstad Lisette Oropesa Ghena Dimitrova Sumi Jo Hildegard Behrens Edita Gruberova Eva Marton Lucia Popp Lotte Lehmann Patrizia Ciofi Maria Nemeth Ruth Ann Swenson Rose Pauly Beverly Sills Helen Traubel Diana Damrau Jessye Norman LYRIC MEZZO: SOUBRETTE & LYRIC SOPRANO: Janet Baker Mirella Freni Cecilia Bartoli Renee Fleming Teresa Berganza Kiri te Kanawa Kathleen Ferrier Hei-Kyung Hong Elena Garanca Ileana Cotrubas Susan Graham Victoria de los Angeles Marilyn Horne Barbara Frittoli Risë Stevens Lisa della Casa Frederica Von Stade Teresa Stratas Tatiana Troyanos Elisabeth Schwarzkopf Carolyn Watkinson DRAMATIC MEZZO: SPINTO SOPRANO: Agnes Baltsa Anja Harteros Grace Bumbry Montserrat Caballe Christa Ludwig Maria Jeritza Giulietta Simionato Gabriela Tucci Shirley Verrett Renata Tebaldi Brigitte Fassbaender Violeta Urmana Rita Gorr Meta Seinemeyer Fiorenza Cossotto Leontyne Price Stephanie Blythe Zinka Milanov Ebe Stignani Rosa Ponselle Waltraud Meier Carol Neblett ** MANY SINGERS SPAN MORE THAN ONE CATEGORY IN THE COURSE OF A CAREER ** ROSSINI, MOZART TENOR: BARITONE: Fritz Wunderlich Piero Cappuccilli Luigi Alva Lawrence Tibbett Alfredo Kraus Ettore Bastianini Ferruccio Tagliavani Horst Günther Richard Croft Giuseppe Taddei Juan Diego Florez Tito Gobbi Lawrence Brownlee Simon Keenlyside Cesare Valletti Sesto Bruscantini Dietrich Fischer-Dieskau
    [Show full text]
  • Adriana Lecouvreur Soci Fondatori Partner Privati
    F RANCESCO C ILEA ADRIANA LECOUVREUR SOCI FONDATORI PARTNER PRIVATI REGIONE SICILIANA ASSESSORATO AL TURISMO SPORT E SPETTACOLI ALBO DEI DONATORI Fondazione ART BONUS Teatro Massimo Tasca d’Almerita Francesco Giambrone Sovrintendente Angelo Morettino srl CONSIGLIO DI INDIRIZZO Leoluca Orlando (sindaco di Palermo) Presidente Giovanni Alongi Leonardo Di Franco Vicepresidente Daniele Ficola Sais Autolinee Francesco Giambrone Sovrintendente Enrico Maccarone Agostino Randazzo Anna Sica Marco Di Marco COLLEGIO DEI REVISORI Maurizio Graffeo Presidente Filippone Assicurazione Marco Piepoli Gianpiero Tulelli Giuseppe Di Pasquale Alessandra Giurintano Di Marco TURNI ADRIANA LECOUVREUR opera in quattro atti Libretto di Arturo Colautti tratto dalla commedia-dramma omonima di Eugène Scribe e Ernest Legouvé Musica di Francesco Cilea Prima rappresentazione: Teatro Lirico, Milano, 6 novembre 1902 Data Turno Ora Venerdì 13 ottobre Prime 20.30 Domenica 15 ottobre Danza 17.30 Martedì 17 ottobre C 18.30 Giovedì 19 ottobre B 18.30 Sabato 21 ottobre S1 18.30 Domenica 22 ottobre D 17.30 La recita di domenica 22 ottobre sarà trasmessa in diretta su maxischermo in piazza Verdi. Allestimento del Teatro Sociale di Como - As. Li. Co. INDICE 1 ARGOMENTO 13 SYNOPSIS 17 ARGUMENT 21 HANDLUNG 25 2 IRENE SCALIA INTRODUZIONE ALL’OPERA 31 DARIO OLIVERI UNA TRAGEDIA DELLA BELLE ÉPOQUE RIFLESSIONI SU ADRIANA LECOUVREUR DI FRANCESCO CILEA 41 3 IL LIBRETTO 69 ATTO I 70 ATTO II 89 ATTO III 101 ATTO IV 110 4 IVAN STEFANUTTI NOTE DI REGIA 125 ADRIANA LECOUVREUR AL TEATRO MASSIMO 129 BIBLIOGRAFIA ESSENZIALE 139 NOTE BIOGRAFICHE 141 1 ARGOMENTO 13 SYNOPSIS 17 ARGUMENT 21 HANDLUNG 25 ARGOMENTO Atto I Il foyer della Comédie Française.
    [Show full text]
  • Opera Recordings: a Very Personal Guide by Ralph Moore
    “Untouchable” and ”Most Recommendable” Opera Recordings: a very personal guide by Ralph Moore My handful of regular readers might have noticed some glaring omissions in the list of thirty-seven major operas whose discographies I have surveyed over the last couple of years - operas whose quality and popularity are such that one might reasonably have expected me to have included them in my labours. There are, after all, probably around fifty truly first-rate operas which have been most often performed and recorded and I have by no means covered them all. I received requests to survey some of the following but on consideration, I realised that there were good reasons for my reluctance to do so. The most obvious omissions are these twelve operas: Verdi’s La traviata and Il trovatore; Wagner’s Lohengrin and Tannhäuser; Mozart’s Don Giovanni; Puccini’s La bohème, Tosca, Madama Butterfly and Turandot; Rossini’s Il barbiere di Siviglia; Donizetti’s Lucia di Lammermoor and Beethoven’s Fidelio. My reason for not having reviewed them collectively is that either the opera in question has received one or two recordings of such definitive quality that consideration of the others is otiose or there are so many good recordings of it in the catalogue that making a helpful or meaningful recommendation becomes difficult. I have therefore decided to circumvent the problem by making some brief, annotated recommendations and guidance for those major operas hitherto neglected. Obviously, my selections are highly subjective and controversial, and other collectors will be dismayed that I have ostensibly rejected their own candidates for recordings of classic status or nominated one they loathe but at the same time I think I may fairly claim that these are, in general, recordings which have stood the test of time.
    [Show full text]