DOCSLIB.ORG

Index of Names

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
Index of Names Cambridge University Press 0521792398 - Making Agreements in Medieval Catalonia: Power, Order, and the Written Word, 1000-1200 Adam J. Kosto Index More information INDEX OF NAMES Personal names are indexed by given name rather than toponymic. Information about family relationships is provided only when necessary to aid identification in the text or to distinguish individuals with the same name in the index. Page numbers in italics indicate locations in the text where an individual is referred to without a name (e.g., only by office or relationship). Modern Catalan forms that differ from the Latin (see above, p. xiv) are given according to the following principles: -us or -o are omitted; the addition ofaccents, doubling ofletters, and certain other orthographic changes (a/ai, e/i, c/t, c/s, c/ch, d/t, g/gu, ga/ia, gu/w, i/hi, i/y, ld/ll) are not noted; -allus or -aldus > -au; -dis > -da; -mundus > -mon ; -uinus > -uí. Thus, e.g.: Adalaidis > Adelaida; Adalbertus > Adalbert; Arluuinus > Arluí; Arnallus > Arnau; Raimundus > Ramon. In other cases, the most common Latin form is given in brackets after the first main entry. When no obvious modern equivalent exists, the name is given in italics as it appears in the source. Main entries for personal names (except for modern authors) are given in (with repetition indicated thus: ~), as are two-part subentries (with repetition indicated thus: ~ ~). Unidentified place names are given in italics. Cross-references in bold are to the subject index. Abbreviations: a.=abbot/abbess; abp.=archbishop; ad.=archdeacon; bp.=bishop; b.=brother; c.=count(ess), county; d.=diocese; dép.=département (France); emp.=emperor; f.=son/daughter; h.=husband; k.=king, kingdom; mon.=monastic house; m.=mother; mtns.=mountains; p.=father; pr.=prior, provost; prov.=province (Spain, Italy); r.=river; s.=sister; vc.=viscount(ess), viscounty; w.=wife Catalan comarcas: ACA Alt Camp AEM Alt Empordà ANO Anoia APE Alt Penedès ARI Alta Ribagorça AUR Alt Urgell BAG Bages BAR Barcelonès BCI Baix Cinca BEB Baix Ebre BEM Baix Empordà BER Berguedà BLL Baix Llobregat BPE Baix Penedès BRI Baixa Ribagorça CBA Conca de Barberà CER Cerdanya CON Conflent FEN Fenolleda GAF GarrafGAR Garrigues GAX Garrotxa GIR Gironès LLI Llitera MAR Maresme NOG Noguera OSO Osona PJU Pallars Jussà PSO Pallars Sobirà PUR Pla d’Urgell RIP Ripollès ROS Rosselló SEL Selva SGA Segarra SGR Segrià SOL Solsonès TAR Tarragonès URG Urgell VAL Vallespir VOC Vallès Occidental VOR Vallès Oriental Abadal, Ramon d’, , , Agde, vc., Abella (~ de la Conca, PJU), de Murezeno, , ; ~ Bon, ; ~ Guitard, Aguilar (~ de Segarra, BAG), , , Aguilar de Bassella (Bassella, AUR), , – Aguilar, L’ (Els Hostalets de Balenyà, OSO), , c. Cerdanya, ; ~, m. Amat, ; , , , , , n, ~, m. Bernat Adalbert de Navata, n; ~, , n m. Guillem, n; ~, vc. Berga, ; ~, w. [Eimerichus], vc. Narbonne, Ramon Arnau d’Anglès, Albà, L’ (Aiguamúrcia, ACA), n, n , bp. Barcelona (–), , , Alberes, mtns., – Albi, vc., , pope (–), , Albinyana (BPE), –, , © Cambridge University Press www.cambridge.org Cambridge University Press 0521792398 - Making Agreements in Medieval Catalonia: Power, Order, and the Written Word, 1000-1200 Adam J. Kosto Index More information Index of names Alcoletge (SGR), Arsenda, ; ~, vc. Castellbò (Alt Urgell) Alcorassa (Balaguer, NOG), (–), , , ; ~ Arluí, ; ~ [Alamannus, -magnus] de Vall- Arnau de Llers, ; ~ Ató, ; llobrega, ; ~ Hug de Cervelló, –, , h. Sancia, n; ~ ~, vc. Pallars (c. –; ~ Onofré, – –c. x), –; ~ d’Angela, ; ~ , pope (–), , , de Balenyà, ; ~ de Caboet, ; ~ de , , Castellbò, , ; ~ de Llers, ; ~ de [Ildefonsus] , c. Barcelona, k. Aragón Malla, bp. Vic (–), , ; ~ de (–), , , , –, –, Montferrer, , n; ~ de Preixens, bp. , –, , , –, , –, Urgell (–), –, , n; ~ de –, –, –, – Ribes, –; ~ () de Ribes, –; ~ [Ildefonsus] , k. León-Castile de Tost, –; ~ Bertran de Torrelles, (–), ; ~ , k. León-Castile –; ~ Ermengol, bp. Barcelona (–), , ; ~ , k. Castile (–), ; ~ Guifré, ; ~ Isarn, ; (–), , –, (La Bisbal), ; ~ ~ , k. Wessex (–), (Montpalau), , ; , ; ~ Alinyà (AUR), ~, c. Pallars Jussà (–), ; ~ ~ de Almería, , , Casseres, ; ~ ~ de Sant Martí, s. Mir , c. Barcelona (w. Ramon Berenguer Geribert, , , , –, ; ~ ~ de ), n, n, , , n, , n, Tost, –, , , , , , , , –, , , n, n; ~, s. Ramon , , , –; , Berenguer , ; ~ ~, c. Pallars Jussà (–), n Alòs (~ de Balaguer, NOG), , , n , a. Santa Maria de Ripoll (–), Alós (Alt Àneu, PSO), bp. Girona (–), ; ~, bp. Vic - [Ildefonsus], c. (–), –, – Toulouse (–), , , n Aro (orig. Benedormiens; Castell d’~, BEM), , s. Ramon Berenguer , , n Arraona (Sabadell, VOC), , , , , , f. Maurus, n; ~, w. Arnau, , br. Ramon, n; ~, f. Adelaida, ; ~ n; ~, w. Arnau Mir de Tost, ; ~, w. Elderic [Hildericus], seneschal, , ; ~ Guillem de Mediona, Vives, f. Berenguer Amat, , , c. Pallars Sobirà (–), , , Andorra, Principality of, n; Valls d’~, –, , , , ; ~ , c. Pallars [Andreas], n; ~, notary, ; ~ Sobirà (–c. ), , , –, , Riculf, a. Sant Cugat del Vallès (–), , ; ~ , c. Pallars Sobirà (c. –c. , ; ~ Sendred, a. Sant Cugat del Vallès ), (–), , Artés (BAG), , , , , , Anglès, lineage (<SEL), – Artesa (~ de Segre, NOG), , Anjou, c., de Güel, , Mir, n, Anoia, region, Aurell, Martin, de Gurb, vicarius, n , c. Urgell (x–), Aragón, k., , , , n, n, , . See Auvergne, region, also kings: Jaume ; Pere ; Ramiro , ; Avellana, S’ (Les Masies de Roda, OSO), , Sancho Ramírez , , br. Guillem Ramon Seneschal, ; Avinoçar (? Filella, Bellcaire d’Urgell, NOG), ~, br. Guillem Ramon de Castellvell, ; ~ (Oló), –; ~ de Castellvell, –; ~ AZARICHUS, scribe, Amat, ; ~ Biscoz, ; ~ Ramon, n Arboló (? Avolo; Soriguera, PSO), . Guillem, Arcalís (Soriguera, PSO), n, n Badorc (Piera, ANO), n Arenis, n Baén (Gerri de la Sal, PSO), – Argentona (MAR), Balaguer (NOG), Argimon (Riudarenes, SEL), , Balsareny (BAG), , , , Arles (dép. Bouches-du-Rhone), Banyeres (~ del Penedès, BPE), n, , , , a. Santa Maria de Gerri (–), ; lineage, – ; ~, br. Berenguer de Torroja, ; h. Barberà (~ del Vallès, VOC), n, , © Cambridge University Press www.cambridge.org Cambridge University Press 0521792398 - Making Agreements in Medieval Catalonia: Power, Order, and the Written Word, 1000-1200 Adam J. Kosto Index More information Index of names Barcelona (BAR), –, , , (burgus of), (–), , ; ~, schoolmaster of , , , (weights of), , , Girona, ; ~ (L’Esplet), , n; ~ de , , , , , , , , , Correà, –; ~ de Cruïlles, ; ~ de , ; archdeacon’s towers, ; comital Barberà, , ; ~ de Calonge, judge, ; palace, ; episcopal palace, ~ de Fluvià, , , ; ~ de Lateranis, Barcelona, c., , , , , , , , , , n; ~ de Llers, bp. Girona (–), , n, , , , , , , , ?, , , ; ~ de Parets, ; ~ de , , , , , , , , ; Perapertusa, ; ~ de Pujalt, ; ~ de archives of, ; counts of, , , , , , , Rocacorba, n; ~ de Santa Eulàlia, , , , n, , , , –, , –; ~ de Sentmenat, , ; ~ de , , , , , , , , , Torroja, ; ~ de Vilademuls, abp. , , , , ; house of, , , Tarragona (–), ; ~ Amat, –, , , ; seneschalcy of, , . See also –; , n; ~ ~, a. counts: Alfons ; Berenguer Ramon , ; Sant Joan de les Abadesses (–), ; ~ Borrell ; Guifré ; Guifré Borrell; ~, d’Anglès, ; ~ Bernat, n; ~ Bernat Jaume; Pere ; Ramon Berenguer , , , de Queralt, –, n; ~ Bertran, ; ~ ; Ramon Borrell Company, ; ~ Dalmau, bp. Girona Barcelona, d., , , , , n, , , (–), , ?, –; ~ Guifré, bp. –, –, , –, , , Girona (–), , , –, n, –, , –, , –; archives ; ~ Guislabert de Sentfores, –; ~ of, , , ; bishops of, , , , Llop [Lupus], –; ~ Macip, n; ~ ; canons of, , n, , , , ; Madex, ; ~ Mir, –; ~ () de Queralt, cathedral of, , , , , , , , n; ~ de Queralt, ; , , ; chapter of, , . See also , c. Barcelona (–), , bishops: Aeci, Arnau Ermengol, Bernat de –, n, , , , , , , , , Berga, Bertran, Deusdé, Guadall, Guilara, , , n, , , n, , , Guillem de Torroja, Guislabert, Oleguer, ; ~ ~ , c. Barcelona (–), f. Pere, Pere de Sirac, Ramon de Castellvell, Ramon Berenguer , , n, , , , Teuderic, Umbert, Vives; cartulary , , , , , , , , , Barcelona, vc. (from La Guàrdia), , , , , , , ; ~ ~, hostage, ; ~ n, ; viscounts of, n. See also ~, vicarius, n; ~ ~ (Barberà), ; ~ ~ de viscounts: Guillem, Guislabert Udalard, Montcada, –; ~ Ricard, ; ~ Roig Guitard, Reverter, Udalard , Udalard [Rubeus], ; ~ Sal·la, n; ~ Sunifred de Bernat Lluçà, bp. Vic (–), abp. Tarragona Barthélemy, Dominique, (–), n, , , , , –, Bas, vc. See Besalú, vc. –, –, – Bavaria, region, , Béarn, vc., . See also viscounts: Gaston, Berga, c., , n. See also count: Bernat Maria. Berga, vc. See viscountess: Adelaida [Beatrix], vc. Girona (w. Ponç , vc. Osona (–), Guerau ), ; ~ de Montcada, , n Ato, vc. Béziers, , , , Beauvaisis, region, n; ~ Ato , vc. Nîmes, n, n; ~ Begur (BEM), , Odo, , [Bernardus], n; ~, br. Dalmau Isarn, Bellera, lineage (<Sarroca de Bellera, PJU), ; ~, c. Berga (–c. ), ; ~ , c. Bell-lloc (La Roca del Vallès, VOR), Besalú (–), , ; ~ , c. Besalú , c. Carcassonne (d. ), (–), , , , , n; ~ , Bellveí (Torrefeta, SGA), c. Besalú, n; ~, f. Bernat de Rocafort, , pope (–), ; ~ , ; ~, f. Ermessenda (Em), ; ~, f. Mir pope (–), Geribert, , –, ; ~, f. Vidal, , [Benedictus] , a. Sant Sadurní de –; ~, p. Deusdé Bernat, vc. Tarragona, Tavèrnoles (–), ; ~, scribe, ; ~, pr. Santa Maria de Mur, ; ~ , Bensch, Stephen, vc. Cerdanya (c. –c. ), , ; ~, [Berengarius], vc. Narbonne, n vc. Conflent (–c. ), n; ~ d’Alp, [Berengarius], a. Santa Maria de ; ~ de Banyeres, ; ~ de Berga, bp. Lavaix (–), ; ~, , bp. Elna Barcelona (–), –; ~ de Besora, © Cambridge University Press www.cambridge.org Cambridge University Press 0521792398
Load more

Recommended publications
  • ARTESA DE SEGRE I COMARCA Inauguren El Nou Casal De Gent Gran
    la FEBRER 2014 Núm.P 374 Preu 2,80alancac PUBLICACIÓ D’ARTESA DE SEGRE I COMARCA Inauguren el nou Casal de Gent Gran L’escola celebra el dia de la Pau Homenatge a Espriu Artesa redueix el pressupost pel 2014 un 9,1 % Inauguren el nou Casal de Gent Gran Entre altres notícies, destaquem en porta- da la inauguració d’un nou Casal per a la gent gran, que ja han canviat vàries vega- la des de local. A les pàgines centrals, però, Palanca parlem del pressupost municipal d’Artesa de PUBLICACIÓ DELS MUNICIPIS D’ARTESA DE SEGRE, Segre per al 2014. VILANOVA DE MEIÀ, CUBELLS, ALÒS DE BALAGUER, FORADADA I DEL POBLE DE MONTCLAR Fotos: M. Serret, Esc Els Planells i J. Espinal 4 L’AGENDA. METEOROLOGIA 26 CARTES A LA REDACCIÓ Vivències de la vella Artesa. Temps de Guerra 5 EDITORIAL TV3 és la nostra? 27 VIDA SOCIAL 7 NOTICIARI 29 UN RACÓ PER PENSAR I CRÉIXER Inauguració del Casal de Gent Gran On la neu canvia el paisatge Artesa passa sis dies sense senyal de TVC 30 DES DEL MIRADOR DEL MONTSEC 11 BALDOMAR Arnau Mir de Tost, guardià del Montsec MUNICIPIS 32 ESPORTS 12 LA NOGUERA Artesencs a Marrakech. Campionat de veterans de futbol 7. La Cursa de l’oli. Partits del CE Artesa 13 AMPA ESCOLA ELS PLANELLS Donem regna solta a la creativitat! 36 PARTIS POLÍTICS 15 EL CAP INFORMA 37 MEDICINA NATURAL Cal moderar el consum de sal Les sals de Schüssler, història d’un èxit 16 NOTÍCIES DE LA BIBLIOTECA 39 LA PÀGINA DE L’ESCOLA ELS PLANELLS Construïm la Pau 19 REFLEXIONEM La casa dels mil miralls 40 FA 25 ANYS 20 PARLEN LES ENTITATS 42 INFORMACIÓ MUNICIPAL D’ARTESA Campanya de Nadal al comerç.
    [Show full text]
  • Bandolerisme Al Segle XIX, I Altres Esdeveniments Relacionats a Artesa De Segre
    Bandolerisme al segle XIX, i altres esdeveniments relacionats a Artesa de Segre Per Ramon I. Canyelles Historiador d’Artesa de Segre www.artesadesegre.net Grup de Recerques de les Terres de Ponent Pàgina anterior. Aixecament topogràfi c de la planta de la Cova del Bandoler (Salgar), realitzada per Joseph Maluquer durant la seva exploració el mes de setembre de l’any 1902. Extreta del Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya núm. 95. Desembre 1902. 360 Actes de la Jornada de Treball XXXVIII Ordre públic al BOP de Lleida Iniciem aquest treball amb la recerca que hem fet al Butlletí Ofi cial de la Província de Lleida amb la intenció de recollir els cassos, articles, bans i altres in- formacions que ens puguin ajudar a documentar et fet delictiu a les poblacions de l’actual municipi d’Artesa de Segre. Certament que inicialment les expectatives de trobar-hi fets relacionats amb el bandolerisme i de concretar alguns casos dels que disposàvem vagues informacions no ens han acabat de satisfer. Malgrat tot, pen- sem que aquestes informacions, basades en la transcripció ofi cial dels diferents fets ocorreguts ens ajuden a completar la visió del motiu d’aquest estudi. Dins dels casos inclosos en aquest periòdic destaquem, cronològicament, els següents fets publicats al llarg del s. XIX. 1841.- El BOP del 7 de desembre es fa ressò de l’apressament del bandit Antoni Aranès, àlies lo Tardà, natural de la vila d’Àger, a mans del caporal segon José Roigé i el corneta Antonio Gessé amb altres efectius. Sembla que la detenció va ser tan meritòria que els dos mossos esmentats foren premiats amb la suma de 400 rals1.
    [Show full text]
  • EL FIN DE LA PRESENCIA ISLÁMICA EN LA LITERA (HUESCA): LA EXPANSIÓN FEUDAL CRISTIANA (1048-1149) ROBERTO VIRUETE ERDOZÁIN Universidad De Zaragoza
    EL FIN DE LA PRESENCIA ISLÁMICA EN LA LITERA (HUESCA): LA EXPANSIÓN FEUDAL CRISTIANA (1048-1149) ROBERTO VIRUETE ERDOZÁIN Universidad de Zaragoza RESUMEN El presente artículo analiza el proceso de expansión feudal cristiana sobre las tierras musulmanas del distrito de Lérida en la actual comarca oscense de La Litera. El estudio de las fuentes pone de relieve que la Reconquista de La Litera se realizó en tres etapas distintas y que en ellas participaron Arnau Mir de Tost, su nieto Gerau Pons, los condes de Urgel y Barcelona y el rey de Aragón. Asimismo, Ramón Berenguer IV de Barcelona fue el encargado de concluirla recuperando los lugares perdidos tras la crisis generada a la muerte de Alfonso I de Aragón. PALABRAS CLAVE Reconquista, islam, expansión, Litera, Huesca RESUM El present article analitza el procés d’expansió feudal cristiana sobre les terres musulmanes del districte de Lleida en l’actual comarca de la Llitera (Osca). L’estudi de les fonts posa en relleu que la Reconquesta de la Llitera es va realitzar en tres etapes distintes i que hi van participar Arnau Mir de Tost, el seu nét Gerau Pons, els comtes d’Urgell i Barcelona i el rei d’Aragó. Així mateix, Ramon Berenguer IV de Barcelona va ser l’encarregat de concloure-la recuperant els llocs perduts després de la crisi generada amb la mort d’Alfons I d’Aragó. PARAULES CLAU Reconquesta, islam, expansió, Llitera, Osca ABSTRACT This paper focuses on the expansion of Christianity in the Hispanic Muslim territory in the region of La Litera (Huesca, Spain).
    [Show full text]
  • Arnau Mir De Tost Noble, Militar I Dominador Del Vescomtat D'àger, És Un Dels Personatges Històrics Lleidatans Més Importants De L'alta Edat Mitjana
    Societat | Redacció | Actualitzat el 08/05/2016 a les 00:00 Arnau Mir de Tost Noble, militar i dominador del vescomtat d'Àger, és un dels personatges històrics lleidatans més importants de l'alta edat mitjana Arnau Mir de Tost jurant fidelitat a Ermengol II - Nascut poc després de 1000, de la casa dels Tost a l'Alt Urgell. Va quedar orfe de pare de jove i es va casar amb la jove Arsenda, amb la que van comprar al comte el castell de Llordà. - Aquest castell li va servir de base per començar a ampliar els seus dominis al territori. Cap al sud, va conquerir la fortificació d'Àger, municipi del qual va ser nomenat senyor. Va ser el repoblador de la vall d'Àger, i va combatre els musulmans. - Durant la seva vida va anar acumulant castells entre les seves possessions. En va arribar a tenir trenta. Els seus dominis, que van formar un vescomtat, s'estenien des dels castells de Vallferosa i Biosca al Solsonès, passant per l'alta Noguera, en llocs com Montmagastre i Artesa de Segre, resseguint a banda i banda del Montsec cap a Àger. - Després de les negociacions mantingudes per la seva dona Arsenda amb la Santa Seu i de generoses donacions, assolí del papa Nicolau II la independència de la canònica d'Àger respecte als bisbes i el dret a nomenar-ne l'abat, cosa que li va facilitar el control de les rendes eclesiàstiques del seu territori. - Aquesta abadia es va anar fent cada vegada més poderosa, i va esdevenir una de les més riques i poderoses del sud d'Europa, i hereva en part dels dominis del vescomte.
    [Show full text]
  • Finals Del Segle X-Principis Del Segle XII)
    El Poblament rural andalusí a les Aspres, nord del districte/taifa de Lleida (finals del segle X-principis del segle XII) Universitat de Lleida Facultat de Ciències de l’ Jesus Corsà Garrofé UNIVERSITAT DE LLEIDA Facultat de Lletres Departament d’Història EL POBLAMENT RURAL ANDALUSÍ A LES ASPRES, NORD DEL DISTRICTE/TAIFA DE LLEIDA (FINALS DEL SEGLE X - PRINCIPIS DEL SEGLE XII) Tesi doctoral presentada per optar al grau de doctor per Jesús Corsà Garrofé Sota la direcció del Doctor Flocel Sabaté Curull Vol. 2 Lleida, 2012 3. Proposta metodològica i resultats de la recerca 579 580 3.1. NOUVELLES VOIES DE RECHERCHE, NOTRE MÉTHODOLOGIE 3.1.1. Une méthode plurale Afin d’atteindre avec succès les objectifs que l’on s’est proposés précédemment, il est indispensable d’avoir recours à une bonne méthode de travail qui nous permettra de nous rapprocher au maximum de la connaissance scientifique du passé musulman de la haute Noguera occidentale. La méthodologie est l’élément fondamental au moment d’entamer une recherche de grandes dimensions, dans notre cas consacrée à une zone inhospitalière, rurale et, à la fois, frontalière. Nous avons besoin de définir des règles pour pouvoir développer des raisonnements rigoureux, valides et critiques, puisque, comme le signale Andrea Carandini, el cimiento de la historia que se construye es siempre la historia destruida2236. Avec la génération de nouvelles connaissances scientifiques nous pouvons faire rentrer la recherche dans le contexte du renouveau historique international2237. Nous comprenons que la méthodologie de travail est étroitement liée aux courants historiographiques, ce qui signifie que, en fonction du contexte historique dans lequel nous développons une recherche, la science s’applique à partir de critères de recherche concrets avec l’application d’une méthode spécifique.
    [Show full text]
  • Crusades Volume 14, 2015
    Crusades Volume 14, 2015 Published by for the Society for the Study of the Crusades and the Latin East Offprint from Crusades Vol. 14 (2015). © by the Society for the Study of the Crusades and the Latin East © Copyrighted material Eleventh-Century Pilgrimage from Catalonia to Jerusalem: New Sources on the Foundations of the First Crusade Nikolas Jaspert Universität Heildeberg [email protected] Abstract This article analyses an unusually large and generally ignored corpus of private charters: namely, testaments from eleventh-century Catalonia, some of them as yet unedited, that make reference to an upcoming or consummated pilgrimage to Jerusalem. The documents provide rare information about the testators’ social, financial and spiritual circumstances. They not only open a window to the mindset of medieval men and women, but also enable us to discern changes of devotion over time. An analysis of the pilgrims’ declared goals reveals the paramount importance of Christ’s Sepulchre during the largest part of the eleventh century, whereas the town of Jerusalem gained momentum as an “attractor” already prior to the First Crusade. Similarly, a growth of penitential anxieties can be discerned in the second half of the century. The documents analysed in this article therefore substantiate the narrative sources generally used to study pre-crusade pilgrimage. They also demonstrate that Catalonia in the eleventh century was an area much more closely connected to Jerusalem and Palestine both by land and by sea than hitherto thought. Veneration of the holy sites was strengthened by the construction and dedication of churches and chapels, by the transfer of relics and other material and mnemonic devices.
    [Show full text]
  • Ager, Un Topbnim Berber a La Marca Superior D'al-Andalus*
    Faventia 1611. 1995 73-85 Ager, un topbnim berber a la Marca Superior d'Al-Andalus* Xavier Puigvert i Gurt Arxiu Comarcal d'Olot Goya, 3. 17800 Olot (Girona). Spain Abstract The medieval arabic chronicles document a fortification in the septentrional frontier of Al-Andalus called Agira, now Ager, in the region of la Noguera. The archaeological data point out that it is a mjlitary settlement probably of the LX century. Moreover, the existence of a place-name similar to Magreb makes you think of the establishment in this area of a berber tribal fraction called Banü Agar during the period of the islamic domination of the Iberian peninsula. Sumari El hisn &Ager El rastre dels Banü Agar a Al-Andalus La identitat dels pobladors Consideracions finals Un paral.le1 al Magreb Ahmad al-Rizi (889-955) i Ahrnad ibn Umar al-Udri (1003-1085), dos dels autors kabs que més informació han proporcionat sobre la Marca Superior (Al-Thagr al- Alci) d'Al-Andalus coincideixen a assenyalar l'existkncia d'un hisn Aiira (ccAyqueaxe>>o c(Aycreaxe>>en les traduccions que ens han pervingut d'Al-Rizi) al districte de Laridal. Després d'una primera identificació del topbnim amb Ayera, partida de Castilsabás, a Osca (Aragó), es va proposar &atribuir-10 a Ager, al nord * Agraeixo a Miquel Barceló les oportunes observacions i a Maria José Pena la seva amable indi- cació bibliogrifica que m'han permss millorar el text inicial d'aquest treball. 1. CATALAN,D.; Ma S. de ANDRBS,M.S. de (1975) (eds.). Crónica del moro Rasis.
    [Show full text]
  • El Món Alt-Medieval I El Seu Entorn Artístic En Les Terres De L'antic Vescomtat I Abadiat De Sant Pere D'àger
    El món alt-medieval i el seu entorn artístic en les terres de l'antic vescomtat i abadiat de Sant Pere d'Àger. Un apropament a llurs fonaments històrics, artístics i arqueològics. (segles XI-XII) Francesc Fité i Llevot ADVERTIMENT. La consulta d’aquesta tesi queda condicionada a l’acceptació de les següents condicions d'ús: La difusió d’aquesta tesi per mitjà del servei TDX (www.tesisenxarxa.net) ha estat autoritzada pels titulars dels drets de propietat intel·lectual únicament per a usos privats emmarcats en activitats d’investigació i docència. No s’autoritza la seva reproducció amb finalitats de lucre ni la seva difusió i posada a disposició des d’un lloc aliè al servei TDX. No s’autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant al resum de presentació de la tesi com als seus continguts. En la utilització o cita de parts de la tesi és obligat indicar el nom de la persona autora. ADVERTENCIA. La consulta de esta tesis queda condicionada a la aceptación de las siguientes condiciones de uso: La difusión de esta tesis por medio del servicio TDR (www.tesisenred.net) ha sido autorizada por los titulares de los derechos de propiedad intelectual únicamente para usos privados enmarcados en actividades de investigación y docencia. No se autoriza su reproducción con finalidades de lucro ni su difusión y puesta a disposición desde un sitio ajeno al servicio TDR. No se autoriza la presentación de su contenido en una ventana o marco ajeno a TDR (framing).
    [Show full text]
  • The Ager Valley Historic Landscape: New Tools and Quantitative Analysis
    The Ager valley historic landscape: new tools and quantitative analysis. Architecture and agrarian parcels in the medieval settlement dynamics Antonio Porcheddu http://hdl.handle.net/10803/436891 ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs. ADVERTENCIA. El acceso a los contenidos de esta tesis doctoral y su utilización debe respetar los derechos de la persona autora. Puede ser utilizada para consulta o estudio personal, así como en actividades o materiales de investigación y docencia en los términos establecidos en el art. 32 del Texto Refundido de la Ley de Propiedad Intelectual (RDL 1/1996). Para otros usos se requiere la autorización previa y expresa de la persona autora.
    [Show full text]
  • La Xiruca Foradada Centre Excursionista El Pla De Santa Maria
    la xiruca foradada Centre excursionista el Pla de Santa Maria ACTIVITAT Ruta Castells de Frontera en època de Núm. Registre al CCE 8211 CCE al Registre Núm. Excursionisme Ramon Berenguer I El Vell (1035-1076) CUBELLS – PONT ESCALERA, SEGRE 18 febrer de 2018 Horari previst Durada jornada Lloc de SORTIDA i ARRIBADA Anada Retorn Temps aprox. PREUS: Valls: Plaça de la Creu (par. autobús) 7:00 h 3:15 h Caminar 3 ½ h Consulteu el El Pla de Sta. Maria: Parada d’autobús de la Fàbrica 7:15 h 2:45 h Menjar ½ h correu electrò- Sarral: Cruïlla crta. Cabra 7:35 h 2:20 h Visites ¾ h nic enviat. Cubells Inici caminada 8:30 h Autocar 3 h afiliació a la FEEC 08.43.044 FEEC la a afiliació . Pont Escalera - Segre Final caminada 1:45 h Total 8 ½ h RESP. ACTIVITAT: Pep Cunillera (Monitor-Iniciador en excursionisme) MENJAR: Esmorzarem pel camí. Dinarem a casa. 43415975 Núm 43415975 Parades autobús: - DIFICULTAT Baixa NIF G NIF Llicència mínima A Ascens acumulat 135 m Descens acumulat 308 m Alçada màxima 490 m Alçada mínima 252 m Desnivell etapa 238 m [email protected] DISTÀNCIA 13,5-14,5 km DESNIVELL: Activitat destinada a practicants habituals d’excursionisme, amb l’habilitat necessà- ria per vèncer els obstacles del camí. RISCOS ESPECÍFICS: La pràctica de l’activitat sense les condicions de forma o l’equipament adequat pot provocar lesions personals o a tercers, i contempla els riscos inherents en tota activitat realitzada en el medi natural. PRESENTACIÓ DE LA RUTA: Aquesta etapa segueix camins i pistes amples per la comarca de La Noguera, sense presentar cap mena de dificultat al llarg de tot el recorregut.
    [Show full text]
  • Col·Lecció Diplomàtica De Sant Pere D'àger Fins 1198
    FUNDACIÓ NOGUERA Diplomataris, 60 Col·lecció diplomàtica de Sant Pere d’Àger fins 1198 Volum I Edició i estudi a cura de RAMON CHESÉ LAPEÑA BARCELONA, 2011 WH[WRV HGLHYDOV FDWDODQV www.tmcat.net © Ramon Chesé Lapeña, 2011 Edita: Pagès Editors, S L Edita: Sant Salvador, 8 - 25005 Lleida [email protected] www.pageseditors.cat Primera edició: maig de 2011 ISBN obra completa: 978-84-9975-117-7 ISBN volum I: 978-84-9975-118-4 Dipòsit legal: L-548-2011 Impressió: Arts Gràfiques Bobalà, S L Relligat: Enquadernacions Prats XXI, S L Dilectissimis parentibus coniugique meae, vestri memoriam non amittam dum mihi vita manebit. SUMARI Pàgina Introducció . 9 Pròleg . 13 Consideracions generals . 15 Les dates extremes de la nostra col·lecció . 19 Els límits de la nostra col·lecció . 20 Caresmar . 21 Caresmar i Sant Pere d’Àger . 23 El Compendi i el Resumen . 26 Situació actual dels documents . 32 Arxiu Parroquial d’Àger . 33 Arxiu de la Catedral de Lleida . 35 Biblioteca de Catalunya . 37 Arxiu de la Corona d’Aragó . 39 Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona . 39 El Cartulari . 40 Altres documents d’Àger existents a l’AHAT . 42 Arxiu de la Catedral de Barcelona . 43 Arxiu de Simancas . 43 8 RAMON CHESÉ AHN de Madrid . .. 43 Estat actual dels documents . 44 Criteri seguit per a l’edició . 45 Documents perduts . 45 Documents inclosos al cartulari . 48 Documents publicats . 54 Cronologia . 56 Els anys comptats per l’Encarnació . 56 Els anys datats pels reis francesos . 57 Etapes de l’aplicació del sistema als nostres docu- ments . 63 Documents datats pels anys dels reis Enric I i Fe- lip I .
    [Show full text]
  • Aragón En La Edad Media Nº30
    DOI: 10.26754/ojs_aem/aem.2019304515 Aragón en la Edad Media Recibido: 17/04/2020 30 (2019) 211-242 Aceptado: 14/06/2020 e-ISSN: 2387-1377 ISSN: 0213-2486 GUERRA EN EL VALLE DEL EBRO EN LA SEGUNDA MITAD DEL SIGLO XI: GEOESTRATEGIA Y CONTROL MILITAR DE LOS RECURSOS ECONÓMICOS EN EL NORESTE PENINSULAR WAR IN THE EBRO VALLEY IN THE SECOND HALF OF THE 11th CENTURY: GEOESTRATEGY AND MILITARY CONTROL OF ECONOMIC RESOURCES IN THE NORTHEAST OF THE IBERIAN PENINSULA Darío ESPAÑOL SOLANA Universidad de Zaragoza [email protected] Resumen: La guerra en los albores de la Abstract: The war in the beginnings of Plena Edad Media hispana alcanzó di- the Hispanic Middle Ages reached mensiones holísticas, pues estaba pre- holistic dimensions, because it was sente de modo ubicuo en todas sus es- ubiquitously present in all its social and tructuras sociales y políticas. Durante la political structures. During the second segunda mitad del siglo XI, los príncipes half of the 11th century, the Christian cristianos del valle del Ebro iniciarán la sovereigns of the Ebro valley will begin conquista del llano, poniendo en marcha the conquest of the plain, starting estrategias militares de diversa naturale- military strategies of various kinds not za no solo contra el Islam, sino entre only against Islam, but among ellos mismos. Este artículo analiza uno themselves. This article analyzes one of de los aspectos fundamentales para com- the fundamental aspects to understand prender la guerra en ese periodo: la geo- the war in that period: geostrategy. With estrategia. Y desde una doble perspecti- a double perspective: military geography va: la geografía militar y el control de and the control of economic resources as los recursos económicos como base de the basis of military actions.
    [Show full text]