De La Guerra Territorial a La Guerra Religiosa. Els Contactes Transpirinencs Entre Urgell I Roma I L’Arribada De La Idea De Croada Al Món Urgellenc Del Segle Xi
Total Page：16
File Type：pdf, Size：1020Kb
DE LA GUERRA TERRITORIAL A LA GUERRA RELIGIOSA. ELS CONTACTES TRANSPIRINENCS ENTRE URGELL I ROMA I L’ARRIBADA DE LA IDEA DE CROADA AL MÓN URGELLENC DEL SEGLE XI Oliver Vergés Pons Resum Institut d’Estudis En el present article pretenem analitzar la influència que va tenir Roma des de finals del segle X i Medievals durant tot el segle XI en l’arribada de la idea de croada al comtat d’Urgell. L’any 1064, el comte –Universitat Autònoma Ermengol III d’Urgell va participar en la presa de Barbastre, un dels primers experiments de la cris- de Barcelona (IEM – tiandat d’allò que a finals del segleXI cristal·litzaria en la primera croada a Terra Santa. La participa- UAB) ció urgellenca en l’anomenada «croada abans de la croada» no va ser fruit de la casualitat. L’obertura Institut d’Estudis urgellenca a Roma des del 950 i la intensificació dels contactes entre aquest comtat i el centre de la Comarcals de l’Alt cristiandat llatina a partir de l’any mil van portar la classe dirigent d’aquest territori —bolcada en les Urgell (IECAU) conquestes cap al sud— a imbuir-se dels nous valors de guerra santa provinents de la Seu Apostòlica. El nostre objectiu és situar cronològicament aquests contactes, conèixer-ne els protagonistes i veure com i en quin moment es va passar d’una guerra de caràcter territorial a la frontera a una de caràcter sacralitzat fruit de les relacions entre Urgell i Roma durant l’onzena centúria. Paraules clau: Urgell, Roma, guerra santa, croada, Barbastre, Ermengol III. Abstract: From the territorial war to the religious war. The Trans-Pyrenean contacts between Urgell and Rome and the arrival of the idea of crusade in Urgell in the 11th century In this article we intend to analyse the influence that Rome had from the end of the 10th century and the whole 11th century with the arrival of the idea of crusade in the county of Urgell. In 1064, count Ermengol III of Urgell took part in the acquisition of Babastre, one of the first Christian experiments and which would be reassured at the end of the 11th century in the first crusade in Holy Land. People from Urgell did not participate in the so-called “crusade before the crusade” by chance. Urgell had been open to Rome since 950 and contacts were intensified between this country and the centre of Latin Christianity from the year 1000. These factors led the ruling class of this territory to make great efforts to conquer the south and new values of Holy War coming from the Apostolic See were instilled in them. Our aim is to situate chronologically such contacts, to know who the protagonists were and to see how and in which moment they went from a territorial war in the border to a war with sacred characteristics due to the relationships between Urgell and Rome in the 11th century. Key words: Urgell, Rome, Holy War, crusade, Barbastre, Ermengol III. ANNALS 2014-15 99 Introducció. Barbastre 1064 La primavera de l’any 1064, el comte Ermengol III d’Urgell i els seus guerrers es trobaven prop de la ciutat musulmana de Barbastre, a tocar de la frontera amb el regne d’Aragó. Els urgellencs no eren els únics que s’havien congregat en aquell indret. Des del mes d’abril, al- tres guerrers vinguts de més enllà dels Pirineus havien arribat a les portes del món musulmà peninsular amb l’objectiu de presentar batalla al principal enemic territorial i religiós de la cristiandat occidental. El juliol d’aquell mateix 1064, aquella coalició de guerrers cristians va posar setge a la plaça musulmana de Barbastre, la qual va ser conquerida al cap de pocs dies. El comte Ermengol III va ser nomenat senyor de la ciutat i la va governar durant pràc- ticament un any. Poc abans que Barbastre caigués de nou en mans musulmanes, ja el 1065, Ermengol va morir víctima d’un enfrontament amb forces enemigues de la regió. Portat a Urgell i en presència de la seva mare, la seva esposa, el seu fill encara infant i els seus guerrers, Ermengol fou sepultat al pòrtic de l’església de Sant Pere d’Àger l’abril del 1065.1 Més enllà dels fets concrets i de la història de la presa de Barbastre, cal que ens preguntem per què el comte Ermengol III va deixar la seva terra per participar en aquesta conquesta com a membre d’una coalició de guerrers formada per aquitans, normands, borgonyons, urgellencs, aragonesos i combatents provinents d’altres indrets. Sens dubte, la campanya era força singular, ja que, a més de la procedència diversa dels combatents, sembla que també comptava amb el beneplàcit papal. No és estrany, doncs, que hi hagi qui consideri aquesta conquesta com el primer experiment croat de la cristiandat i que la presa de Barbastre s’hagi definit com «la croada abans de la croada». Encara que no tots els autors estiguin d’acord en aquest punt, tant si ho considerem una croada promocionada pel papa com si ho definim com una empresa amb participació de guerrers vinguts d’arreu amb un important component de guerra santa o de guerra sacralitzada, el que és evident és que la presa de Barbastre va ser quelcom diferent del que s’havia fet fins aquell moment.2 Al llarg de tota l’onzena centúria, Roma va consolidar el seu poder polític i moral en tota l’Europa llatina. Aquest procés de llarg abast, tradicionalment mal anomenat reforma gregoriana,3 podem considerar-lo culminat quan Urbà II, en el concili de Clermont de 1095, va fer una exitosa crida als guerrers de la cristiandat perquè participessin en l’alliberament de Terra Santa via pelegrinatge armat. Si la crida de Clermont va tenir èxit va ser perquè Roma havia estat capaç d’imposar el seu model moral a gran part de la societat del moment. Des de la segona meitat del segle X, en una situació de clar declivi polític carolingi, prínceps territorials i bisbes d’arreu d’occident van buscar una nova autoritat que legitimés el seu poder polític i garantís la possessió dels seus dominis. Aquesta nova autoritat fou el papat, capaç de capitalitzar les necessitats d’aquests laics i eclesiàstics, aconseguint d’ells, a canvi, la fidelitat i el reconeixement de la seva autoritat. 100 ANNALS 2014-15 Si volem respondre a la pregunta de per què Ermengol III va participar en l’empresa de Barbastre, hi trobarem justificacions militars, territorials, de lògica familiar i, sense cap mena de dubte, d’influència dels nous ideals romans en el territori urgellenc. Aquest comtat s’havia imbuït profundament dels ideals romans de guerra santa, precursors del moviment croat, a través d’una vinculació secular amb Roma. En el present estudi ens proposem de resseguir aquesta vinculació entre Urgell i Roma i analitzar com les idees de guerra santa van arribar a terres urgellenques en un moment d’èxtasi guerrer en aquest territori. Va ser en aquest context que la classe dirigent urgellenca, amant de la guerra i de les conquestes, va fer-se seus aquests nous ideals i els va dur a la pràctica en la presa de Barbastre. L’establiment de la vinculació entre Urgell i Roma (951-1012) Des de la segona meitat del segle IX havia començat un clar declivi del poder carolingi. El buit deixat pels emperadors i monarques francs va ser suplert a poc a poc pel papat, el qual, ja des de mitjans de la desena centúria, va esdevenir una autoritat de primer nivell en el panorama polític de l’occident europeu. Els poders locals sorgits de la fragmentació postcarolíngia, com ara comtes, bisbes o abats, van començar a dirigir-se a Roma amb la intenció de rebre butlles que legitimessin la seva autoritat i confirmessin els béns que posseïen.4 A la pràctica, la cancelleria papal, amb les seves butlles pontifícies, va acabar substituint la imperial i reial carolíngies i els seus preceptes. L’últim precepte carolingi referent a Urgell data del 860 i fou atorgat per Carles el Calb.5 Tot i que és cert que en els anys immediatament posteriors les relacions entre Urgell i la monarquia franca es van mantenir pel nomenament de Guifré el Pelós com a comte d’Urgell-Cerdanya primer i de Barcelona després,6 ja en època del seu fill Sunifred II el territori urgellenc se’ns presenta independent de facto, i el poder comtal com a plenament sobirà. Any rere any, des del tombant del segle IX i durant la centúria posterior, l’allunyament entre Urgell i la monarquia franca no va fer més que consolidar-se.7 No és estrany, doncs, que quan el bisbe Guisad II d’Urgell va voler recaptar un document emès per una autoritat superior que reconegués els nous dominis de la seva seu episcopal o que quan el comte Borrell II de Barcelona–Urgell va voler separar els bisbats catalans de la seu arquebisbal de Narbona no acudissin al monarca franc, sinó que es dirigissin a Roma, el nou poder emergent a Europa. Guisad II va viatjar a Roma el 951 i va obtenir una butlla papal que confirmava els béns de la mitra urgel·litana.8 Borrell II ho va fer el 970-971 amb la intenció de recuperar l’antic arquebisbat de Tarragona, segregant així les diòcesis catalanes de la Narbonesa, ANNALS 2014-15 101 un projecte que finalment va fracassar.9 Ja cap a l’any mil, concretament el 998, el comte d’Urgell Ermengol I, fill de Borrell, va dirigir-se a la Seu Apostòlica, on va entrevistar-se amb l’emperador Otó III i el papa Gregori V.10 Tres anys més tard, de nou Ermengol I, i aquesta vegada acompanyat del bisbe Sal·la, va visitar Roma.