DOCSLIB.ORG

El Poblament Rural Andalusí a Les Aspres, Nord Del Districte/Taifa De Lleida (Finals Del Segle X-Principis Del Segle XII)

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
El Poblament Rural Andalusí a Les Aspres, Nord Del Districte/Taifa De Lleida (Finals Del Segle X-Principis Del Segle XII) El Poblament rural andalusí a les Aspres, nord del districte/taifa de Lleida (finals del segle X-principis del segle XII) Universitat de Lleida Facultat de Ciències de l’ Jesus Corsà Garrofé 2.4. DÉBAT HISTORIOGRAPHIQUE SUR LA FRONTIÈRE ANDALOUSINE 2.4.1. Notion de frontière Tout d’abord, nous insistons sur le fait d’éclaircir le concept de tagr afin de pouvoir travailler sur une base sûre et totalement fiable, étant donné que le terme frontière peut être doté de sens très différents1317; il faudra donc faire attention en appliquant ce terme dans la réalité historique du haut moyen âge. En réalité, chaque formation sociale dote d’un sens spécifique le fait frontalier, vu qu’il s’agit de barrières établies par les hommes à un moment précis et dans un territoire concret. Les différentes variantes du mot arabe tagr englobent le champ sémantique d’ouverture, porte, bouche et orifice buccal, tout en comprenant aussi la notion de frontière1318. Il semble, donc, difficile de partir du concept de frontière de l’al-Andalus établi comme limite et séparation. Dans les terres islamiques, selon Bazzana, la notion de tagr ne peut, en aucun cas, être liée à une délimitation du territoire vu que les terres du Prophète sont universelles et qu’elles n’offrent jamais de limites1319. Le concept de frontière signalé par Pierre Toubert est fondamental pour avancer dans la définition : la frontière est une réalité concrète, pas une limite linéaire et continue, mais une zone imprécise et très particulière qui est aussi le symbole d’une position militaire ou politique1320. La frontière se caractérise par le fait d’être un endroit où des mouvements opposés d’expansion essaient de se développer, un produit autant de la guerre que de la paix. Par conséquent, comme indique Bazzana, c’est una región viva y dinámica (atractiva) o vacia y despoblada (repulsiva): zona “de todos los peligros” o zona donde surge una sociedad nueva1321. 1317 BEREND, Nora; “Medievalists and the notion of frontier”, The Medieval History Journal, 2/1 (New Delhi, 1999), p. 55-72. 1318 MANZANO, Eduardo; La frontera de Al-Andalus en época de los Omeyas, Consejo Superior de Investigaciones Científicas, Madrid, 1991, p. 30-31. 1319 BAZZANA, André; “El concepto de frontera en el mediterráneo occidental en la Edad Media”, Actas del Congreso la Frontera Oriental Nazarí como Sujeto Histórico (s.XIII-XVI), Pedro Segura (coord.), Instituto de Estudios Almerienses, Almería, 1997, p. 32. 1320 TOUBERT, Pierre; “Frontière et frontières: un objet historique”, Castrum 4. Frontière et peuplement Dans le monde méditerranéen au Moyen Âge, Jean-Michel Poisson (éd.), École Française de Rome-Casa de Velázquez, Rome-Madrid, 1992, p. 9-17. 1321 BAZZANA, André; “El concepto de frontera en el mediterráneo occidental en la Edad Media”, Actas del Congreso la Frontera Oriental Nazarí como Sujeto Histórico (s.XIII-XVI), Pedro Segura (coord.), Instituto de Estudios Almerienses, Almería, 1997, p. 26. 419 Ce modèle de frontière qui règne tout au long du VIIIe et IXe siècles, connu comme “terre de personne”, sépare les terres andalousines des autres1322. Celui-ci n’est pas un espace vide ni inhabité, mais il est libre de l’administration des groupes politiques voisins1323. Chalmeta n’étudie pas seulement le tagr andalousin comme un phénomène isolé, mais il fait des recherches dans un contexte global, en l’encadrant dans les syro-irakiens1324 précédents et parallèles. À partir de cette analyse, il arrive à la conclusion que nuestra Frontera no fue una innovación-invención, sino la aplicación-adaptación local de un fenómeno mucho más amplio, tanto geográfico como cronológicamente: el de los tugur al-Islam1325. L’auteur observe que les tugur sont des unités territoriales avec une claire structure administrative, différentes des autres provinces (kuwar) andalousines et gouvernées par un wali, désigné par l’émir/calife. Dans la communauté andalousine, structurée au niveau administratif depuis une époque très reculée, il existe la réalité des coras et d’autres réalités plus distantes, “señorios”/iqta’at, tasgil1326 et “fronteras”/tagr, tugur1327, qui sont spéciales au niveau géographique, administratif, fiscal, politique et militaire. Selon Chalmeta, il est fondamental de définir exactement le concept de tagr parce que ce mot désigne une zone frontalière concrète et avec des connotations spécifiques. De cette manière, il considère que le tagr est une frontière d’un État islamique avec une zone de contact non musulmane ; c’est-à-dire que les chroniqueurs appellent tagr seulement les limites extérieures à la umma. Par conséquence, les frontières entre les différents groupes islamiques, les frontières intérieures du dar-al-Islam ne sont pas 1322 SABATÉ, Flocel; “La marca en els comtats de l’any mil”, Plecs d’Història Local, 65 –Suplement de L’Avenç, 208– (Barcelone, 1996), p. 36-39. 1323 Son peuplement est diffus et précaire, formé par des continuateurs de peuplements préalables, unités familiales qui fuient des sociétés organisées tout en recherchant des aprisions particulières de terres, des ermites à la recherche de solitude. Ce sont des communautés qui vivent hors d’une couverture globale, même si, surtout, dans les espaces du centre et de l’ouest péninsulaire, il existe des communautés locales sous leur propre autorégulation; dans certains cas, en profitant des restes de châteaux ou monastères. Cf. CASTELLANOS, Santiago; MARTÍN VISO, Iñaki; “The local articulation of centrel power in the north of the Iberian Peninsula (500-1000)”, Early Medieval Europe, 13/1 (Oxford, 2005), p. 24-33. D’autres auteurs définissent cette population comme pravae gentis, mala gens o paganis et aliis malis hominibus d’une religion ou autre. Cf. FONT, José María; Cartas de población y franquicia de Cataluña, Consejo Superior de Investigaciones Científicas, Madrid-Barcelone, 1969, vol. I, p. 27. 1324 Anàlisi que també segueix Eduardo Manzano. MANZANO, Eduardo; La frontera de Al-Andalus en época de los Omeyas, Consejo Superior de Investigaciones Científicas, Madrid, 1991, p. 44. 1325 CHALMETA, Pedro; “El concepto de Tagr”, La Marche Supérieure d’Al-Andalus et l’occident chrétien, Philippe Sénac (éd.), Casa de Velásquez-Universidad de Zaragoza, Madrid, 1991, p. 15. 1326 CHALMETA, Pedro; “Concesiones territoriales en al-Andalus”, Cuadernos Historia, anexos de la revista Hispania, VI (Madrid, 1975), p. 1-90. 1327 CHALMETA, Pedro; “El concepto de Tagr”, La Marche Supérieure d’Al-Andalus et l’occident chrétien, Philippe Sénac (éd.), Casa de Velásquez-Universidad de Zaragoza, Madrid, 1991, p. 16. 420 cataloguées comme tugur1328, malgré l’existence de micro frontières qui séparent des territoires de peuplement musulman et des districts d’al-Andalus1329. Le levant péninsulaire –Sharq al-Andalus– montre parfaitement cette réalité, car il est divisé en multiples territoires assez amples1330. Les tugur sont des territoires définis par les juristes comme zones hostiles, c'est-à-dire des zones objet d’attaques musulmanes. Nous comprenons, alors, que ces zones sont aptes pour y mener à terme la lutte religieuse. Les asseifes ont une extrême importance à l’al-Andalus vu que, s’officialise, s’organise et se planifie, au niveau de l’État, l’accomplissement et la pratique du jihad1331, matérialisé, tous les étés, par des expéditions contre les chrétiens. Franco-Sánchez explique que cette politique militaire s’intensifie lors de la stabilisation du pouvoir de Cordoue1332, comme montrent les campagnes d‘Abd ar-Rahmàn III et d’al-Mansúr1333. Au delà de ces expéditions périodiques, il existe les endroits de ribat, des centres établis sur des lieux maritimes et frontaliers pour développer la tâche guerrière contre l’infidèle et pour protéger aussi bien les frontières internes que le littoral1334. Ces centres musulmans frontaliers reçoivent les individus désireux d’accomplir le jihad de forme 1328 CHALMETA, Pedro; “El concepto de Tagr”, La Marche Supérieure d’Al-Andalus et l’occident chrétien, Philippe Sénac (éd.), Casa de Velásquez-Universidad de Zaragoza, Madrid, 1991, p. 15-28. 1329 BAZZANA, André; “El concepto de frontera en el mediterráneo occidental en la Edad Media”, Actas del Congreso la Frontera Oriental Nazarí como Sujeto Histórico (s.XIII-XVI), Pedro Segura (coord.), Instituto de Estudios Almerienses, Almería, 1997, p. 32. 1330 GUICHARD, Pierre; “Le problème de l’existence de structures de type “féodal” dans la société d’al- Andalus (l’exeple de la région valencienne)”, Structures féodales et féodalisme dans l’Occident méditerranéen (Xe-XIIIe siècle), École Française de Rome, Rome, 1980, p. 699-725. 1331 EPALZA, Míkel de; “El derecho político musulmán y su influencia en la formación de Álava (siglo VIII-XI)”, La formación de Álava: 650 aniversario del Pacto de Arriaga (1332-1982), Diputación Foral, Vitoria, 1985, vol. I, p. 309-310. IDEM.; “Descabdellament polític i militar dels musulmans a terres catalanes (segles VIII-XI)”, Symposium Internacional sobre els orígens de Catalunya (segles VIII-XI), Real Academia de las Buenas Letras de Barcelona, Barcelone, 1991, p. 67-75. 1332 FRANCO-SANCHEZ, Francisco; “Consideración jurídica y religiosa de los territorios de la meseta y el norte peninsular por el poder musulmán de Al-Andalus”, Al-Andalus Magreb: Estudios árabes e islámicos, 7 (Cádiz, 1999), p. 120-125. 1333 BARIANI, Laura; Almanzor, Nerea, Saint Sébastien, 2003, p. 216. SÉNAC, Philippe; “Notes sur les relations diplomatiques entre les comtes de Barcelone et le califat de Cordoue au Xe siècle”, Histoire et archeologie des terres catalanes o Moyen Age, Philippe Sénac (éd.), Presses Universitaires de Perpignan, Perpignan, 1995, p. 87-101. 1334 NAVARRO, Ildefonso; et alt.; “Turrus Jusayn y Munt Nis: una propuesta de identificación para dos fortificaciones hafsuníes en la costa occidental malagueña”, Actas del I Congreso Internacional Fortificaciones en al-Andalus (Algeciras, 1996), Ayuntamiento de Algeciras, Algeciras, 1998, p. 434. PICARD, Christophe; “Les Ribats au Portugal à l’époque musulmane: sources et définitions”, Mil anos de fortificaçoes na Península Ibérica e no Magreb (500-1500), Isabel Cristina Ferreira (coord.), Ediçoes Colibri, Lisbonne, 2002, p.
Load more

Recommended publications
  • Selección De Textos Históricos Narrativos
    SELECCIÓN DE TEXTOS HISTÓRICOS NARRATIVOS 1. LA LUTIA CÉLTICOBERONA EN LA GUERRA DE NUMANCIA (AÑO 133 A.C.) (Apiano, "Historia Romana", Sobre Iberia, 94) Menciona un episodio ocurrido en el invierno del año 133 a.C, meses antes de la conquista de Numancia por los romanos, y protagonizado por la población célticoberona de Lutia, cuya localización ha sido muy discutida. La distancia entre esta población y Numancia (300 estadios según el texto de Apiano, es decir, unos 55 Kms.) se ajusta a la que hay entre Numancia y VIGUERA, o entre Numancia y Luezas (el nombre de ésta última, mencionada por primera vez en un documento altomedieval del siglo XI como una dependencia de la propia VIGUERA, podría proceder etimológicamente de Lutia; pero es bastante probable que el nombre de la población de Luezas proceda en realidad de una refundación antigua llevada a cabo por gentes de la Lutia originaria, es decir, de la propia VIGUERA, cuyo nombre prerromano sería precisamente "Lutia"; este fenómeno de trastocación y cambio de nombres entre poblaciones relativamente cercanas no fue nada infrecuente en la Antigüedad e incluso en la propia Edad Media, como si los emigrantes de un lugar famoso se llevaran también con ellos en su emigración el nombre de su localidad de origen: recordemos el caso de Libia-Leiva-Herramélluri, que no debió de ser ni mucho menos excepcional en toda la Rioja) << (...) Y fue el caso que un numantino, Reictógenos, apodado Caraunio (="el más valiente" de su pueblo), tras convencer a cinco amigos y en compañía de otros tantos sirvientes y caballos, en una noche de nieve cruzó sin ser descubierto el espacio que mediaba entre ambas fuerzas contendientes.
    [Show full text]
  • Catàleg De La Col·Lecció De Materials Andalusins Del Museu De La Noguera
    Catàleg de la col·lecció de materials andalusins del Museu de la Noguera Índex 1. Presentació p. 04-05. Presentació 2. De la madina a l’almúnia. Reflexions sobre el po- p. 06-19. De la madina a l’almúnia. Reflexions sobre blament musulmà al nord de l’Ebre el poblament musulmà al nord de l’Ebre 3. El naixement de madina Balaguer: el Pla d’Almatà p. 20-28 El naixement de madina Balaguer: el Pla (segles VIII-XII) d’Almatà (segles VIII-XII) 4. El Castell de Balaguer en època andalusina p. 30-35 El Castell de Balaguer en època an 5. Les restes palatines del Castell de Balaguer. Tèc- p. 36-39 Les restes palatines del Castell de Bala- nica constructiva i decorativa guer. Tècnica constructiva i decorativa 6. El creixement de madina Balaguer i el seu territori p. 40-47. El creixement de madina 7. Catalogació p. 48-157 7.1. Els elements arquitectònics i ornamentals p. 50-69 7.2. La vaixella de taula p. 70-99 7.3. La cuina p. 100-118 7.4. El rebost p. 120-129 7.5. La vida quotidiana p. 130-137 7.6. L’aixovar metàl·lic p. 138-147 7.7. El moneder p. 148-157 8. Traduccions p. 158-188. 9. Bibliografia p. 190-200. 1 1 Catàleg de la col·lecció de materials PRESENTACIÓ andalusins del Museu de la Noguera 5 Servar els vestigis dels nostres avantpassats, en general, constitueix un dels objectius a assolir en una societat que vol a la vegada preservar el seu present i futur.
    [Show full text]
  • ARTESA DE SEGRE I COMARCA Inauguren El Nou Casal De Gent Gran
    la FEBRER 2014 Núm.P 374 Preu 2,80alancac PUBLICACIÓ D’ARTESA DE SEGRE I COMARCA Inauguren el nou Casal de Gent Gran L’escola celebra el dia de la Pau Homenatge a Espriu Artesa redueix el pressupost pel 2014 un 9,1 % Inauguren el nou Casal de Gent Gran Entre altres notícies, destaquem en porta- da la inauguració d’un nou Casal per a la gent gran, que ja han canviat vàries vega- la des de local. A les pàgines centrals, però, Palanca parlem del pressupost municipal d’Artesa de PUBLICACIÓ DELS MUNICIPIS D’ARTESA DE SEGRE, Segre per al 2014. VILANOVA DE MEIÀ, CUBELLS, ALÒS DE BALAGUER, FORADADA I DEL POBLE DE MONTCLAR Fotos: M. Serret, Esc Els Planells i J. Espinal 4 L’AGENDA. METEOROLOGIA 26 CARTES A LA REDACCIÓ Vivències de la vella Artesa. Temps de Guerra 5 EDITORIAL TV3 és la nostra? 27 VIDA SOCIAL 7 NOTICIARI 29 UN RACÓ PER PENSAR I CRÉIXER Inauguració del Casal de Gent Gran On la neu canvia el paisatge Artesa passa sis dies sense senyal de TVC 30 DES DEL MIRADOR DEL MONTSEC 11 BALDOMAR Arnau Mir de Tost, guardià del Montsec MUNICIPIS 32 ESPORTS 12 LA NOGUERA Artesencs a Marrakech. Campionat de veterans de futbol 7. La Cursa de l’oli. Partits del CE Artesa 13 AMPA ESCOLA ELS PLANELLS Donem regna solta a la creativitat! 36 PARTIS POLÍTICS 15 EL CAP INFORMA 37 MEDICINA NATURAL Cal moderar el consum de sal Les sals de Schüssler, història d’un èxit 16 NOTÍCIES DE LA BIBLIOTECA 39 LA PÀGINA DE L’ESCOLA ELS PLANELLS Construïm la Pau 19 REFLEXIONEM La casa dels mil miralls 40 FA 25 ANYS 20 PARLEN LES ENTITATS 42 INFORMACIÓ MUNICIPAL D’ARTESA Campanya de Nadal al comerç.
    [Show full text]
  • Bandolerisme Al Segle XIX, I Altres Esdeveniments Relacionats a Artesa De Segre
    Bandolerisme al segle XIX, i altres esdeveniments relacionats a Artesa de Segre Per Ramon I. Canyelles Historiador d’Artesa de Segre www.artesadesegre.net Grup de Recerques de les Terres de Ponent Pàgina anterior. Aixecament topogràfi c de la planta de la Cova del Bandoler (Salgar), realitzada per Joseph Maluquer durant la seva exploració el mes de setembre de l’any 1902. Extreta del Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya núm. 95. Desembre 1902. 360 Actes de la Jornada de Treball XXXVIII Ordre públic al BOP de Lleida Iniciem aquest treball amb la recerca que hem fet al Butlletí Ofi cial de la Província de Lleida amb la intenció de recollir els cassos, articles, bans i altres in- formacions que ens puguin ajudar a documentar et fet delictiu a les poblacions de l’actual municipi d’Artesa de Segre. Certament que inicialment les expectatives de trobar-hi fets relacionats amb el bandolerisme i de concretar alguns casos dels que disposàvem vagues informacions no ens han acabat de satisfer. Malgrat tot, pen- sem que aquestes informacions, basades en la transcripció ofi cial dels diferents fets ocorreguts ens ajuden a completar la visió del motiu d’aquest estudi. Dins dels casos inclosos en aquest periòdic destaquem, cronològicament, els següents fets publicats al llarg del s. XIX. 1841.- El BOP del 7 de desembre es fa ressò de l’apressament del bandit Antoni Aranès, àlies lo Tardà, natural de la vila d’Àger, a mans del caporal segon José Roigé i el corneta Antonio Gessé amb altres efectius. Sembla que la detenció va ser tan meritòria que els dos mossos esmentats foren premiats amb la suma de 400 rals1.
    [Show full text]
  • EL FIN DE LA PRESENCIA ISLÁMICA EN LA LITERA (HUESCA): LA EXPANSIÓN FEUDAL CRISTIANA (1048-1149) ROBERTO VIRUETE ERDOZÁIN Universidad De Zaragoza
    EL FIN DE LA PRESENCIA ISLÁMICA EN LA LITERA (HUESCA): LA EXPANSIÓN FEUDAL CRISTIANA (1048-1149) ROBERTO VIRUETE ERDOZÁIN Universidad de Zaragoza RESUMEN El presente artículo analiza el proceso de expansión feudal cristiana sobre las tierras musulmanas del distrito de Lérida en la actual comarca oscense de La Litera. El estudio de las fuentes pone de relieve que la Reconquista de La Litera se realizó en tres etapas distintas y que en ellas participaron Arnau Mir de Tost, su nieto Gerau Pons, los condes de Urgel y Barcelona y el rey de Aragón. Asimismo, Ramón Berenguer IV de Barcelona fue el encargado de concluirla recuperando los lugares perdidos tras la crisis generada a la muerte de Alfonso I de Aragón. PALABRAS CLAVE Reconquista, islam, expansión, Litera, Huesca RESUM El present article analitza el procés d’expansió feudal cristiana sobre les terres musulmanes del districte de Lleida en l’actual comarca de la Llitera (Osca). L’estudi de les fonts posa en relleu que la Reconquesta de la Llitera es va realitzar en tres etapes distintes i que hi van participar Arnau Mir de Tost, el seu nét Gerau Pons, els comtes d’Urgell i Barcelona i el rei d’Aragó. Així mateix, Ramon Berenguer IV de Barcelona va ser l’encarregat de concloure-la recuperant els llocs perduts després de la crisi generada amb la mort d’Alfons I d’Aragó. PARAULES CLAU Reconquesta, islam, expansió, Llitera, Osca ABSTRACT This paper focuses on the expansion of Christianity in the Hispanic Muslim territory in the region of La Litera (Huesca, Spain).
    [Show full text]
  • Arnau Mir De Tost Noble, Militar I Dominador Del Vescomtat D'àger, És Un Dels Personatges Històrics Lleidatans Més Importants De L'alta Edat Mitjana
    Societat | Redacció | Actualitzat el 08/05/2016 a les 00:00 Arnau Mir de Tost Noble, militar i dominador del vescomtat d'Àger, és un dels personatges històrics lleidatans més importants de l'alta edat mitjana Arnau Mir de Tost jurant fidelitat a Ermengol II - Nascut poc després de 1000, de la casa dels Tost a l'Alt Urgell. Va quedar orfe de pare de jove i es va casar amb la jove Arsenda, amb la que van comprar al comte el castell de Llordà. - Aquest castell li va servir de base per començar a ampliar els seus dominis al territori. Cap al sud, va conquerir la fortificació d'Àger, municipi del qual va ser nomenat senyor. Va ser el repoblador de la vall d'Àger, i va combatre els musulmans. - Durant la seva vida va anar acumulant castells entre les seves possessions. En va arribar a tenir trenta. Els seus dominis, que van formar un vescomtat, s'estenien des dels castells de Vallferosa i Biosca al Solsonès, passant per l'alta Noguera, en llocs com Montmagastre i Artesa de Segre, resseguint a banda i banda del Montsec cap a Àger. - Després de les negociacions mantingudes per la seva dona Arsenda amb la Santa Seu i de generoses donacions, assolí del papa Nicolau II la independència de la canònica d'Àger respecte als bisbes i el dret a nomenar-ne l'abat, cosa que li va facilitar el control de les rendes eclesiàstiques del seu territori. - Aquesta abadia es va anar fent cada vegada més poderosa, i va esdevenir una de les més riques i poderoses del sud d'Europa, i hereva en part dels dominis del vescomte.
    [Show full text]
  • Finals Del Segle X-Principis Del Segle XII)
    El Poblament rural andalusí a les Aspres, nord del districte/taifa de Lleida (finals del segle X-principis del segle XII) Universitat de Lleida Facultat de Ciències de l’ Jesus Corsà Garrofé UNIVERSITAT DE LLEIDA Facultat de Lletres Departament d’Història EL POBLAMENT RURAL ANDALUSÍ A LES ASPRES, NORD DEL DISTRICTE/TAIFA DE LLEIDA (FINALS DEL SEGLE X - PRINCIPIS DEL SEGLE XII) Tesi doctoral presentada per optar al grau de doctor per Jesús Corsà Garrofé Sota la direcció del Doctor Flocel Sabaté Curull Vol. 2 Lleida, 2012 3. Proposta metodològica i resultats de la recerca 579 580 3.1. NOUVELLES VOIES DE RECHERCHE, NOTRE MÉTHODOLOGIE 3.1.1. Une méthode plurale Afin d’atteindre avec succès les objectifs que l’on s’est proposés précédemment, il est indispensable d’avoir recours à une bonne méthode de travail qui nous permettra de nous rapprocher au maximum de la connaissance scientifique du passé musulman de la haute Noguera occidentale. La méthodologie est l’élément fondamental au moment d’entamer une recherche de grandes dimensions, dans notre cas consacrée à une zone inhospitalière, rurale et, à la fois, frontalière. Nous avons besoin de définir des règles pour pouvoir développer des raisonnements rigoureux, valides et critiques, puisque, comme le signale Andrea Carandini, el cimiento de la historia que se construye es siempre la historia destruida2236. Avec la génération de nouvelles connaissances scientifiques nous pouvons faire rentrer la recherche dans le contexte du renouveau historique international2237. Nous comprenons que la méthodologie de travail est étroitement liée aux courants historiographiques, ce qui signifie que, en fonction du contexte historique dans lequel nous développons une recherche, la science s’applique à partir de critères de recherche concrets avec l’application d’une méthode spécifique.
    [Show full text]
  • Crusades Volume 14, 2015
    Crusades Volume 14, 2015 Published by for the Society for the Study of the Crusades and the Latin East Offprint from Crusades Vol. 14 (2015). © by the Society for the Study of the Crusades and the Latin East © Copyrighted material Eleventh-Century Pilgrimage from Catalonia to Jerusalem: New Sources on the Foundations of the First Crusade Nikolas Jaspert Universität Heildeberg [email protected] Abstract This article analyses an unusually large and generally ignored corpus of private charters: namely, testaments from eleventh-century Catalonia, some of them as yet unedited, that make reference to an upcoming or consummated pilgrimage to Jerusalem. The documents provide rare information about the testators’ social, financial and spiritual circumstances. They not only open a window to the mindset of medieval men and women, but also enable us to discern changes of devotion over time. An analysis of the pilgrims’ declared goals reveals the paramount importance of Christ’s Sepulchre during the largest part of the eleventh century, whereas the town of Jerusalem gained momentum as an “attractor” already prior to the First Crusade. Similarly, a growth of penitential anxieties can be discerned in the second half of the century. The documents analysed in this article therefore substantiate the narrative sources generally used to study pre-crusade pilgrimage. They also demonstrate that Catalonia in the eleventh century was an area much more closely connected to Jerusalem and Palestine both by land and by sea than hitherto thought. Veneration of the holy sites was strengthened by the construction and dedication of churches and chapels, by the transfer of relics and other material and mnemonic devices.
    [Show full text]
  • Ager, Un Topbnim Berber a La Marca Superior D'al-Andalus*
    Faventia 1611. 1995 73-85 Ager, un topbnim berber a la Marca Superior d'Al-Andalus* Xavier Puigvert i Gurt Arxiu Comarcal d'Olot Goya, 3. 17800 Olot (Girona). Spain Abstract The medieval arabic chronicles document a fortification in the septentrional frontier of Al-Andalus called Agira, now Ager, in the region of la Noguera. The archaeological data point out that it is a mjlitary settlement probably of the LX century. Moreover, the existence of a place-name similar to Magreb makes you think of the establishment in this area of a berber tribal fraction called Banü Agar during the period of the islamic domination of the Iberian peninsula. Sumari El hisn &Ager El rastre dels Banü Agar a Al-Andalus La identitat dels pobladors Consideracions finals Un paral.le1 al Magreb Ahmad al-Rizi (889-955) i Ahrnad ibn Umar al-Udri (1003-1085), dos dels autors kabs que més informació han proporcionat sobre la Marca Superior (Al-Thagr al- Alci) d'Al-Andalus coincideixen a assenyalar l'existkncia d'un hisn Aiira (ccAyqueaxe>>o c(Aycreaxe>>en les traduccions que ens han pervingut d'Al-Rizi) al districte de Laridal. Després d'una primera identificació del topbnim amb Ayera, partida de Castilsabás, a Osca (Aragó), es va proposar &atribuir-10 a Ager, al nord * Agraeixo a Miquel Barceló les oportunes observacions i a Maria José Pena la seva amable indi- cació bibliogrifica que m'han permss millorar el text inicial d'aquest treball. 1. CATALAN,D.; Ma S. de ANDRBS,M.S. de (1975) (eds.). Crónica del moro Rasis.
    [Show full text]
  • El Món Alt-Medieval I El Seu Entorn Artístic En Les Terres De L'antic Vescomtat I Abadiat De Sant Pere D'àger
    El món alt-medieval i el seu entorn artístic en les terres de l'antic vescomtat i abadiat de Sant Pere d'Àger. Un apropament a llurs fonaments històrics, artístics i arqueològics. (segles XI-XII) Francesc Fité i Llevot ADVERTIMENT. La consulta d’aquesta tesi queda condicionada a l’acceptació de les següents condicions d'ús: La difusió d’aquesta tesi per mitjà del servei TDX (www.tesisenxarxa.net) ha estat autoritzada pels titulars dels drets de propietat intel·lectual únicament per a usos privats emmarcats en activitats d’investigació i docència. No s’autoritza la seva reproducció amb finalitats de lucre ni la seva difusió i posada a disposició des d’un lloc aliè al servei TDX. No s’autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant al resum de presentació de la tesi com als seus continguts. En la utilització o cita de parts de la tesi és obligat indicar el nom de la persona autora. ADVERTENCIA. La consulta de esta tesis queda condicionada a la aceptación de las siguientes condiciones de uso: La difusión de esta tesis por medio del servicio TDR (www.tesisenred.net) ha sido autorizada por los titulares de los derechos de propiedad intelectual únicamente para usos privados enmarcados en actividades de investigación y docencia. No se autoriza su reproducción con finalidades de lucro ni su difusión y puesta a disposición desde un sitio ajeno al servicio TDR. No se autoriza la presentación de su contenido en una ventana o marco ajeno a TDR (framing).
    [Show full text]
  • The Ager Valley Historic Landscape: New Tools and Quantitative Analysis
    The Ager valley historic landscape: new tools and quantitative analysis. Architecture and agrarian parcels in the medieval settlement dynamics Antonio Porcheddu http://hdl.handle.net/10803/436891 ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs. ADVERTENCIA. El acceso a los contenidos de esta tesis doctoral y su utilización debe respetar los derechos de la persona autora. Puede ser utilizada para consulta o estudio personal, así como en actividades o materiales de investigación y docencia en los términos establecidos en el art. 32 del Texto Refundido de la Ley de Propiedad Intelectual (RDL 1/1996). Para otros usos se requiere la autorización previa y expresa de la persona autora.
    [Show full text]
  • AUTOEVALUACION PREGUNTAS BREVES Y DESARROLLO HMEI TEMA 1 – ESPAÑA EN EL SIGLO VII Parte I: DE HISPANIA a AL-ANDALUS (SIGLOS VII-IX) BREVES 1
    AUTOEVALUACION PREGUNTAS BREVES Y DESARROLLO HMEI TEMA 1 – ESPAÑA EN EL SIGLO VII Parte I: DE HISPANIA A AL-ANDALUS (SIGLOS VII-IX) BREVES 1. Composición del aula regia en la Hispania visigoda. EL AULA REGIA Desde fechas tempranas hubo organismos asesores alrededor del monarca. Fue tras el siglo VI cuando con Leovigildo aparece el Aula Regia, llamado a convertirse en uno de los pilares del Estado. Fue el resultado de un cúmulo de diversas influencias como el Senatus, antiguo conjunto visigodo de ancianos magnates que asesoraban al rey, y el Consistorium principis, órgano asesor del emperador durante el Bajo Imperio. El núcleo del Aula lo constituyó el Officium Palatinum, formado por los magnates con oficio en el palacio, auxiliados por hombres libres no privilegiados, libertos e incluso siervos reales. Influenciado por la prefecturia del pretorio de las Galias. La palabra palatinum significa Casa o Corte del rey. Las oficinas del palacio (scrinia) estaban a cargo de los magnates aludidos (maiores con título de comes, auxiliados por citados minores o subalternos). Tras la reorganización de Leovigildo, el Officium queda establecido así: -Comites palatini, vinculados a un oficio de origen doméstico, como guardias armados, encargados de bodegas, cocina, coperos. -Comites palatini vinculados a oficios públicos como redactores de leyes, administradores de recursos fiscales provinciales y fundiarios, administradores de tesoros públicos como aduanas y tránsito, acuñación de moneda, administradores de la ciudad de Toledo (comes civitatis). El núcleo del Aula lo formaron el Officium, junto a otros comités sin oficios específicos, los dignatarios designados por el rey para gobernar las diferentes provincias (duces provinciae), encargados de igual tarea en las ciudades (comités civitatis), jefes militares de alto nivel, comités honorarios, fideles regis (magnates vinculados al rey por fidelidad personal), algunos obispos en virtud de los deberes que integraban la fides regia.
    [Show full text]