Catàleg De La Col·Lecció De Materials Andalusins Del Museu De La Noguera
Total Page：16
File Type：pdf, Size：1020Kb
Catàleg de la col·lecció de materials andalusins del Museu de la Noguera Índex 1. Presentació p. 04-05. Presentació 2. De la madina a l’almúnia. Reflexions sobre el po- p. 06-19. De la madina a l’almúnia. Reflexions sobre blament musulmà al nord de l’Ebre el poblament musulmà al nord de l’Ebre 3. El naixement de madina Balaguer: el Pla d’Almatà p. 20-28 El naixement de madina Balaguer: el Pla (segles VIII-XII) d’Almatà (segles VIII-XII) 4. El Castell de Balaguer en època andalusina p. 30-35 El Castell de Balaguer en època an 5. Les restes palatines del Castell de Balaguer. Tèc- p. 36-39 Les restes palatines del Castell de Bala- nica constructiva i decorativa guer. Tècnica constructiva i decorativa 6. El creixement de madina Balaguer i el seu territori p. 40-47. El creixement de madina 7. Catalogació p. 48-157 7.1. Els elements arquitectònics i ornamentals p. 50-69 7.2. La vaixella de taula p. 70-99 7.3. La cuina p. 100-118 7.4. El rebost p. 120-129 7.5. La vida quotidiana p. 130-137 7.6. L’aixovar metàl·lic p. 138-147 7.7. El moneder p. 148-157 8. Traduccions p. 158-188. 9. Bibliografia p. 190-200. 1 1 Catàleg de la col·lecció de materials PRESENTACIÓ andalusins del Museu de la Noguera 5 Servar els vestigis dels nostres avantpassats, en general, constitueix un dels objectius a assolir en una societat que vol a la vegada preservar el seu present i futur. El nostre museu n’és un exponent clar, d’aquesta voluntat. Des de l’Ajuntament de Balaguer sempre també ho hem tingut present. El Castell Formós, el Pla d’Almatà i tota la ciutat de Balaguer, en conjunt, constitueixen un dels jaciments més importants del nostre passat andalusí. No és estrany, doncs, que avui per avui els materials custodiats en el nostre Museu d’aquesta època són d’una tal rellevant vàlua i categoria que constitueixen un referent mundial. Són fruit de les diverses campanyes d’excavacions que han anat sovintejant, sobretot en els darrers anys, i que han posat al descobert el nostre bressol de ciutat. Aquest catàleg ens ha de servir per donar-nos a conèixer. Per posar a l’abast aquesta trajectòria històrica d’uns indrets on van conviure distintes concepcions d’entendre i de fer. Diferents costums, formes i maneres de viure, opcions i creences, obres i pensaments, etc. que han anat constituint el pòsit de la nostra personalitat actual, de la nostra cultura. Som hereus dels nostres temps passats. No podem renunciar-hi. Els trets del nostre temperament i caràcter, el nostre tarannà col·lectiu, s’ha anat forjant al llarg d’aquests segles a partir, sobretot, d’aquest poble que s’instal·là en les nostres contrades. De la presència i l’activitat d’aquests pobladors andalusins a casa nostra en dóna testimoni el nostre insigne historiador Fra Pere Sanahuja en la seva Història de Balaguer. Ell els anomenava sarraïns. Diu que “... fundaren, en el segle IX o ja en l’anterior, la ciutat de Balaguer, i l’any 897 bastiren el formidable castell, la Suda, amb els altres dos castells. Demés, orga- nitzaren el perfecte sistema de regadius amb les dues sèquies en la part baixa i, al nivell del Segre, construïren uns banys de la ciutat, la mesquita major al Pla d’Almatà i la d’Avimoni - convertida més endavant en l’església de Sant Salvador -, i aixecaren les seves cases de comerç...” Podem dir, doncs, que foren molt actius i emprenedors i que algunes de les seves obres, sobretot les del regadiu, devien representar un gran augment de la riquesa i el benestar i que encara avui ens en servim per treure’n un bon profit. Com dèiem, conservar i conèixer el passat és una gran penyora per tal de poder afrontar amb més garantia el nostre futur. Aquesta publicació vol ser, doncs, una eina més per aconseguir-ho. En nom de la ciutat, moltes gràcies a tots els que l’han fet possible. Miquel Aguilà Barril, Alcalde de Balaguer 2 2 Catàleg de la col·lecció de materials De la madina a l’almúnia. Reflexions sobre el poblament mu- andalusins del Museu de la Noguera sulmà al nord de l’Ebre 7 Philippe Sénac (Université de Toulouse 2) Si tenim en compte tots els estudis relacionats amb la Marca Superior d’al-Àndalus, és evident que l’interès pel pobla- ment i els hàbitats de l’època islàmica és, en realitat, bastant recent. Amb l’excepció d’algunes monografies o publicacions relatives a edificis coneguts com l’Aljafería de Saragossa o el Castell Formós de Balaguer (IÑIGUEZ 1947; BELTRÁN 1970; GUITART 1986; EWERT 1979), no va ser fins a l’últim quart del segle XX que es van començar a desenvolupar les investiga- cions sobre aquests assentaments al nord de l’Ebre. Abans d’aquesta data, la idea més estesa era que la presència islàmica estava limitada a algunes ciutats i fortaleses encarregades de protegir les fronteres d’al-Àndalus. La llunyania de Còrdova recolzava la idea d’una islamització reduïda a aquestes regions i la proximitat a les terres subjectes als cristians semblava ser un obstacle important per a l’existència d’un poblament musulmà consolidat. Per aquesta raó, cal valorar el fet que a l’octubre de 1950, en una conferència a Saragossa, E. Lévi-Provençal destaqués la importància de l’època islàmica en la història de la vall de l’Ebre, en dir que encara s’hi respirava una penetrant “olor d’arabisme” (LÉVI-PROVENÇAL 1950). Aquesta situació va canviar significativament a principis dels anys vuitanta arran de diversos esdeveniments científics, com el primer Congrés d’Arqueologia Medieval Espanyola (Osca, 1985), i dues exposicions titulades “Cultura Islámica en Aragón” (Saragossa, 1986) i “Arqueología Islámica en la Marca Superior d’al-Àndalus” (Osca, Balaguer, 1988) (CORRAL- PEÑA 1986; ESCO-GIRALT-SÉNAC 1988). Aquests fets demostren clarament que la visió tradicional del poblament musulmà a les regions del nord de la península no es corresponia amb la realitat i, és a partir d’aquesta data, que han proliferat els es- tudis de camp per recuperar els vestigis d’un passat desconegut (VIGUERA 1981; MANZANO 1991; BALAÑÀ 1997; SÉNAC 2002a)1. Cal assenyalar que aquest desenvolupament es va produir en un moment en què els historiadors també van mostrar un interès particular per aquesta frontera, tal com s’indica en el llibre de M. J. Viguera Molins, Aragón musulmán, publicat per primera vegada el 1981; el de E. Manzano Moreno, La frontera de al-Andalus en época de los Omeyas (1991); o el col·loqui a Osca el 1988, La Marca Superior d’al-Àndalus i l’Occident cristià. Uns anys més tard, el 1998, l’exposició Islam i Catalunya (VVAA 1998) permet mesurar el grau dels progressos realitzats, i el mateix es pot dir dels primers simposis de la sèrie Villa organitzats a Madrid i Saragossa el 2004 i el 2006 (VVAA 2006; VVAA 2007), així com de les Primeras jornadas de arqueología medieval en Aragón, celebrades a Terol el 2006. Donat l’èxit d’aquests i sense pretendre, naturalment, oferir en unes poques pàgines una visió global de totes les investigacions realit- zades al nord de l’Ebre, de les fronteres de Castella fins al Mediterrani2, les següents línies s’han fixat l’objectiu d’elaborar un breu resum dels treballs realitzats per, a continuació, treure a la llum algunes característiques específiques del poblament musulmà en aquesta regió i, finalment, suggerir diverses vies d’investigació… 1 Cal mencionar, alhora, els nombrosos treballs de J. Souto Lasala consagrats a la regió, com Fortificaciones islámicas en la Marca Superior de al-Andalus: periodo omeya. Testimonios de las fuentes escritas en lengua árabe, tesi doctoral inèdita, Universidad de Zaragoza, 1986. 2 Pel que fa a l’Aragó, el lector trobarà una àmplia bibliografia en les dues síntesis següents: CABAÑERO-LASA 1997, 377-482 i 2002, 697-766. 2 Catàleg de la col·lecció de materials andalusins del Museu de la Noguera 1. Ciutats, fortaleses i hàbitats rurals 8 Les ciutats Inicialment, igual que a la resta de la península, van ser les ciutats les que van rebre una atenció especial, no només a causa de la presència d’importants restes arquitectòniques, que van captar l’atenció d’historiadors de l’art i especialistes en castellologia, sinó també com a resultat de la visió tradicional que la madina era el centre i símbol de la civilització àrab andalusí. Arran del treball de molts estudiosos i investigadors locals, com L. Díez-Coronel (DÍEZ-CORONEL 1968, 335-354; 1973, 829-832; 1963), R. Pita Mercé (PITA MERCÉ 1954, 315-340; 1957, 109-138; 1974, B. Pavón Maldonado (PAVÓN 1978) o A. Durán Gudiol (DURÁN 1987, 16-17), els principals centres urbans dels antics districtes de la Marca, començant pels que posteriorment es van convertir en capitals de taifes, com Saragossa (MOSTALAC-PÉREZ 1989, 117-121; CORRAL 1997; AGUAROD et al. 1991, 445-491; MARTÍN et al.1987), Lleida (LORIENTE-OLIVER 1992; LORIENTE 1990; 1996, 9-37; 2007, 177-2223), Osca (ESCO 1987, 90-111; ESCO-SÉNAC 1987, 589-601; SÉNAC 1990a, 87-103) o Tudela, van ser l’escenari de nombroses investigacions arqueològiques que també van comptar amb el suport de polítiques per promoure el patrimoni arquitectònic de cada província. Altres ciutats més petites, com Fraga, Montsó o Ejea de los Caballeros, van veure també com s’incrementaven les recerques i aquests primers treballs es van convertir ràpidament en objecte de sín- tesis (CORRAL 1987, 23-64; 1991, 253-287).