J 'Li'��{� GRAN TEATRE DEL LICEU
Total Page:16
File Type:pdf, Size:1020Kb
,.g.� � J 'li'��{� GRAN TEATRE DEL LICEU IL TRITTICO GRAN TEATRE DEL LICEU Temporada 1987/88 CONSORCI DEL GRAN TEATRE DEL LICEU Generalitat de Catalunya Ajuntament de Barcelona Ministerio de Cultura Diputació de Barcelona i Societat del Gran Teatre del Liceu stem especialitzats en assessorament, ® . - negociacïo IL TRITTICO Música de Giacomo Puccini i de valors gestió Producció Teatro alIa Scala i actius financers. IL TABARRO Òpera en un acte Llibret de Giuseppe Adami Decorats i vestuari: Silvia LelIi, Roberto Masotti i Luciano Morini SUOR ANGELICA Òpera en un acte Llibret de Giovacchino Forzano Decorats i vestuari: Michele Canzoneri GIANNI SCHICCHI Òpera en un acte Llibret de Giovacchino Forzano Decorats i vestuari: Sylvano Bussotti Funció de Gala Dilluns, 2 de novembre, 21 h., funció núm. 17, torn C 5 de novembre, 21 h., funció nún. 18, torn B J. GARÇON. A. VALLVÉ & E CONTRERAS Dijous, Diumenge, 8 de novembre. 17 h., funció núm. 19, torn T SOCIEDAD INSTRUMENTAL DE AGENTES Dimarts, 10 de novembre, 21 h., funció núm. 20, torn A DE CAMBIO y BOLSA COLEGIADOS. S.A. Barcelona Madrid Palma M. Valencia Rbla. Catalunya. 55 luan de Mena. 10 laume III. 22 Paz. 25 T. 301 9663 1. 222 91 84 T. 72 17 68 1. 332 39 29 ® IL TRITTICO IL TABARRO Michele Alessandro Cassis Luigi Nicola Martinucci Tinca Piera de Palma Talpa Alfonso Echeverria Giorgetta Olivia Stapp Frugola Rosa M� Ysàs Venditore di canzonette Antoni Comas Due amanti Rosa M� Conesa Josep M � Bosch SUOR ANGELICA Suor Angelica Maria Chiara La zia principessa Margarita Lilowa La Badessa Nancy Herrera La Suara Zelatrice Ascensión González La maestra delle novizie Rosa M� Ysàs Suor Genoviefa Carme Hernández Suor Osmina Núria Cors Suor Dolcina M� Antonia Martín Regueiro Le cercatrice Rosa Vilar, Isabel Aragón La novizia Rosa M� Conesa Le converse M � Isabel Fuentealba Georgina Pujol GIANNI SCHICCHI Gianni Schicchi Rolando Panerai Lauretta M� Angeles Peters Zita Margarita Lilowa Rinuccio Dalmau González Gherardo Piero de Palma Nella Maria Uriz Gherardina Llorenç Maristany Betta di Signa Pablo Pasqual Simone Alfonso Echeverria Marco Vicenç Esteve La Ciesca Ascensión González Maestro Spinelloccio Dídac Monjo Ser Amantio di Nicolao Manuel Garrido Pinellino Antoni Lluch Guccio Jesús Castillón JOYEROS F. Pérez Cabrera, 4 Tei. 2013300 Barcelona-08021 ljunto Turó Park) U) IL TRITTICO e ) Director d'orquestra Roberto Abbado U) Director d'escena Sylvana Bussotti Collaboradora a la direcció ) d'escena Lorenza Cantini Director Musical de l'orquestra Uwe Mund Mestre adjunt de l'orquestra Mark Gibson Directors del cor Romano Gandolfi Vittorio Sicuri Mestre adjunt del cor Miquel Ortega Cor de Nois de l'Escola Pia Balmes Director: Antoni Coll i Cruells Viall concertina Jaume Francesch ORQUESTRA SIMFÒNICA I COR DEL GRAN TEATRE DEL LICEU A UNACIERTAEDAD, IL TABARRO LE CONVIENE UN NUEVO Contingut argumental Lloc de l'acció: París. ESTILO DE VIDA Època: començaments del segle XX. Barcassa de Michele ancorada al Sena. Luigi és l'amant secret de Giorgetta, la jove muller de Michele. Els estibadors canten una cançó mentre fan la seva feina i Giorgetta demana a Michele una mica de vi pels seus treballadors. El vi és ben rebut per tots en uns moments d'alegria i descans. Arriba la Fru gola, personatge episòdic, però ben curiós, tot cercant el seu home, el Talpa, un dels estibadors. Abans de restar sols Gior getta i Luigi, aquest diu que està fart de la vida que du (eHai ben ragione») i Giorgetta fa paleses les seves esperances (<<È ben altro il mio sogno»). Uns breus mots d'amor entre Giorgetta i Luigi donen pas al parèntesi en el qual Luigi demana a Michele que el porti a Rouen i en prescindeixi, però el patró aconsegueix convèncer Luigi que romangui al seu servei. Quan Michele ha entrat a la barcassa, Giorgetta i Luigi, entre la passió i el temor d'ésser descoberts, protagonitzen una gran escena d'amor (<<È la gioia rapita» ... «Vorrei tenerti stretta corne una cosa mia») i deci deixen retrobar-se al cap d'una hora, Giorgetta farà el senyal convingut amb un llumí. Quan Luigi ha marxat, surt Michele, que recorda 'a la seva jove muller els moments més feliços del seu amor. Giorgetta respon amb fredor i es retira a l'interior de la barcassa. Michele Residencia resta sol i, amb dolor i gelosia, sospita que hi ha un amant de Giorgetta (<<Quale ombra maledetta è discesa fra noi?») i decideix descobrir-lo, Michele encén la pipa i Luigi, creient NOUESTIL que es tracta del senyal convingut amb Giorgetta, va cap a vivir en estilo para gran la barcassa, on Michele l'agafa amb força, l'obliga a confes A una cierta altura de la vida, se merece una vida. un verdadero Así es la Residencia Nou Estil. gran ¿Y qué mejor que palacio? sar el seu amor i el seu cos sota en i, finalment, l'escanya amaga Un palacete modemista la Bonanova, junto a la ladera del Tibidabo, con VXX) m'de maravilloso jardín. Y todas estas comodidades: 28 habitaciones Uenas de luz y de sol, dobles o individuales, con baño privado, TV, vídeo, hilo musical, aire acondicionado y calefacción. el tabard. Giorgetta ha sentit uns sorolls i surt a coberta, però, Nou Estille ofrece además todos los servicios Desde automóvil con chófer hasta climatizada, imaginables. piscina tot de etc. un es quan veu Michele sol, i inten pasando por biblioteca, salón de juegos, peluquería, gimnasio, sauna, restaurante, actividades culturales y recreo, per instant, tranquillitza Por supuesto, con servicio médico pennanente y un esmerado centro de rehabilitación. tant allunyar les seves sospites, fa veure que està penedida de NOU ESTILes un sitio muy exclusivo a un precio excelente. Conózcalo, porque a una ciena edad, le conviene un nuevo estilo de vida. la seva fredor anterior. Finalment, però, Michele descobreix Infonnación y R""I'\'a, Tol,. m 81 02·3011026 el tabard i fa acostar Giorgetta al cos del seu amant mort. SUOR ANGELICA Contingut argumental Lloc de l'acció: un convent italià. Època: cap a les darreries del segle XVII. La preghiera: Se sent les monges que preguen a l'església del convent. Algunes arriben tard a l'oració, finida la qual totes surten al claustre. Le punizioni: La Zeladora reprèn les novícies que han arribat tard a l'oració i no han fet el petit acte de contrició establert i també imposa diferents penitències a Suor Lucilla i Suor Osrnina, que han trencat la severitat i la disciplina del convent. La ricreazione: Moments de distensió en converses alegres i intranscendents. Només Suor Angelica, en aquests instants, Els sembla lluny de tot el que l'envolta (<<1 desideri sono i fior diumenges dei vivi»). II ritorno delia cerca: Dues germanes tornen amb allò que han anem al Liceu. pogut aconseguir per al rebost del convent i diuen que han Durant la vist a la porta del convent una rica berlina. Suor Angelica temporada d'òpera, espera que sigui la visita de la seva tia, ansiejada des de fa cada diumenge temps. En realitat, Suor Angelica, de família aristocràtica, tin retransmetem en gué una passió il-lícita, amb el fruit d'un fill. Com a expiació directe, la funció del seu pecat al convent, sense poder oblidar el seu fill. ingressà del Gran Teatre La zia Efectivament, arriba la Princesa, tia de Suor principessa: del Liceu. Angelica, de qui també fou tutora. Fredament, li demana que signi la renúncia a la seva part del patrimoni familiar. També li comunica el proper casament de la seva germana i, amb mots ben cruels, la mort del seu fill, ara fa dos anys. La grazia: Suor Angelica resta sola i desesperada (<<Senza mamma, bimbo, tu sei morto»). Quan arriben algunes mon ges, la troben en èxtasi (o l.a grazia è discesa dal cielo»), però -poc després d'uns segons en els quals l'escena resta buida-, Suor Angelica torna i se suïcida amb un verí destil-lat per ella mateixa d'unes herbes del claustre. Poc després, però, li assalta el remordiment pel seu acte i aleshores prega que la Verge Maria la salvi de la condemna eterna (<<O Madonna, salvami!»). II miracolo: Se sent un cor celestial i una llum radiant surt de la capella, les portes de la qual s'obren i apareix la Mare de un a Déu, que empeny amb dolcesa nen cap Suor Angelica, , que mor perdonada. CATALUNYA MUSICA 101.5 FM. Música Clàssica i contemporània. GIANNI SCHICCHI (<<Prima un avvertirnento!» ... «Addio Firenze»), Arriba el notari i Gianni Schicchi dicta el testament, en el qual Contingut argumental s'atorga asi mateix la part més important dels béns. Els parents romanen mortificats, en silenci, per tal que no es descobreixi Lloc de l'acció: Florència. el frau, però quan surten el notari i els dos testimonis, es llen Època: any 1299. cen furiosos sobre Schicchi, que els fa fora, a tots, d'una casa que ja és seva. Habitació a casa de Buoso Donati, un home ric que ha mort Rinuccio i Lauretta, que ja podran casar-se, romanen abra fa poques hores. El cadàver de Buoso, cobert per un llençol, çats, mentre Gianni Schicchi es dirigeix al públic d'aquesta jeu sobre un llit amb baldaquí. Els seus parents, reunits per manera: plorar el decés, estan preocupats perquè es diu que Buoso ha deixat tota la seva fortuna als frares de Signa, en expiació per «Ditemi voi, signori, «Digueu-me, senyors, les no massa netes accions amb les quals aconseguí aquesta se i quattrini di Buoso si els diners de Buoso fortuna. potevan finir meglio di cosi' podien acabar de millor manera! Els parents, guiats pel vell Simone i per Zita, una vella cosina Per questa bizzarria Per aquesta trapelleria del mort, regiren tots els racons, tot cercant el testament.