,.g.� � J 'li'��{� GRAN TEATRE DEL

IL TRITTICO GRAN TEATRE DEL LICEU

Temporada 1987/88

CONSORCI DEL GRAN TEATRE DEL LICEU

Generalitat de Catalunya Ajuntament de Barcelona Ministerio de Cultura Diputació de Barcelona i Societat del Gran Teatre del Liceu stem especialitzats en assessorament, ® . . - negociacïo Música de i de valors gestió Producció Teatro alIa Scala i actius financers. IL TABARRO Òpera en un acte Llibret de Giuseppe Adami Decorats i vestuari: Silvia LelIi, Roberto Masotti i Luciano Morini

SUOR ANGELICA Òpera en un acte Llibret de Giovacchino Forzano Decorats i vestuari: Michele Canzoneri

GIANNI SCHICCHI Òpera en un acte Llibret de Giovacchino Forzano Decorats i vestuari: Sylvano Bussotti

Funció de Gala Dilluns, 2 de novembre, 21 h., funció núm. 17, torn C 5 de novembre, 21 h., funció nún. 18, torn B J. GARÇON. A. VALLVÉ & E CONTRERAS Dijous, Diumenge, 8 de novembre. 17 h., funció núm. 19, torn T SOCIEDAD INSTRUMENTAL DE AGENTES Dimarts, 10 de novembre, 21 h., funció núm. 20, torn A DE CAMBIO y BOLSA COLEGIADOS. S.A.

Barcelona Madrid Palma M. Valencia Rbla. Catalunya. 55 luan de Mena. 10 laume III. 22 Paz. 25 T. 301 9663 1. 222 91 84 T. 72 17 68 1. 332 39 29 ® IL TRITTICO

IL TABARRO

Michele Alessandro Cassis Luigi Nicola Martinucci Tinca Piera de Palma Talpa Alfonso Echeverria Giorgetta Olivia Stapp Frugola Rosa M� Ysàs Venditore di canzonette Antoni Comas Due amanti Rosa M� Conesa Josep M � Bosch

SUOR ANGELICA

Suor Angelica Maria Chiara La zia principessa Margarita Lilowa La Badessa Nancy Herrera La Suara Zelatrice Ascensión González La maestra delle novizie Rosa M� Ysàs Suor Genoviefa Carme Hernández Suor Osmina Núria Cors Suor Dolcina M� Antonia Martín Regueiro Le cercatrice Rosa Vilar, Isabel Aragón La novizia Rosa M� Conesa Le converse M � Isabel Fuentealba Georgina Pujol

GIANNI SCHICCHI

Gianni Schicchi Rolando Panerai Lauretta M� Angeles Peters Zita Margarita Lilowa Rinuccio Dalmau González Gherardo Piero de Palma Nella Maria Uriz Gherardina Llorenç Maristany Betta di Signa Pablo Pasqual Simone Alfonso Echeverria Marco Vicenç Esteve La Ciesca Ascensión González Maestro Spinelloccio Dídac Monjo Ser Amantio di Nicolao Manuel Garrido Pinellino Antoni Lluch Guccio Jesús Castillón JOYEROS

F. Pérez Cabrera, 4 Tei. 2013300 Barcelona-08021 ljunto Turó Park) U) IL TRITTICO e ) Director d'orquestra Roberto Abbado U) Director d'escena Sylvana Bussotti Collaboradora a la direcció ) d'escena Lorenza Cantini Director Musical de l'orquestra Uwe Mund Mestre adjunt de l'orquestra Mark Gibson Directors del cor Romano Gandolfi Vittorio Sicuri Mestre adjunt del cor Miquel Ortega

Cor de Nois de l'Escola Pia Balmes Director: Antoni Coll i Cruells

Viall concertina Jaume Francesch

ORQUESTRA SIMFÒNICA I COR DEL GRAN TEATRE DEL LICEU A UNACIERTAEDAD, IL TABARRO LE CONVIENE UN NUEVO Contingut argumental Lloc de l'acció: París. ESTILO DE VIDA Època: començaments del segle XX. Barcassa de Michele ancorada al Sena. Luigi és l'amant secret de Giorgetta, la jove muller de Michele. Els estibadors canten una cançó mentre fan la seva feina i Giorgetta demana a Michele una mica de vi pels seus treballadors. El vi és ben rebut per tots en uns moments d'alegria i descans. Arriba la Fru­ gola, personatge episòdic, però ben curiós, tot cercant el seu home, el Talpa, un dels estibadors. Abans de restar sols Gior­ getta i Luigi, aquest diu que està fart de la vida que du (eHai ben ragione») i Giorgetta fa paleses les seves esperances (<<È ben altro il mio sogno»). Uns breus mots d'amor entre Giorgetta i Luigi donen pas al parèntesi en el qual Luigi demana a Michele que el porti a Rouen i en prescindeixi, però el patró aconsegueix convèncer Luigi que romangui al seu servei. Quan Michele ha entrat a la barcassa, Giorgetta i Luigi, entre la passió i el temor d'ésser descoberts, protagonitzen una gran escena d'amor (<<È la gioia rapita» ... «Vorrei tenerti stretta corne una cosa mia») i deci­ deixen retrobar-se al cap d'una hora, Giorgetta farà el senyal convingut amb un llumí. Quan Luigi ha marxat, surt Michele, que recorda 'a la seva jove muller els moments més feliços del seu amor. Giorgetta respon amb fredor i es retira a l'interior de la barcassa. Michele Residencia resta sol i, amb dolor i gelosia, sospita que hi ha un amant de Giorgetta (<

Contingut argumental

Lloc de l'acció: un convent italià. Època: cap a les darreries del segle XVII.

La preghiera: Se sent les monges que preguen a l'església del convent. Algunes arriben tard a l'oració, finida la qual totes surten al claustre. Le punizioni: La Zeladora reprèn les novícies que han arribat tard a l'oració i no han fet el petit acte de contrició establert i també imposa diferents penitències a Suor Lucilla i Suor Osrnina, que han trencat la severitat i la disciplina del convent. La ricreazione: Moments de distensió en converses alegres i intranscendents. Només Suor Angelica, en aquests instants, Els sembla lluny de tot el que l'envolta (<<1 desideri sono i fior diumenges dei vivi»). II ritorno delia cerca: Dues germanes tornen amb allò que han anem al Liceu. pogut aconseguir per al rebost del convent i diuen que han Durant la vist a la porta del convent una rica berlina. Suor Angelica temporada d'òpera, espera que sigui la visita de la seva tia, ansiejada des de fa cada diumenge temps. En realitat, Suor Angelica, de família aristocràtica, tin­ retransmetem en gué una passió il-lícita, amb el fruit d'un fill. Com a expiació directe, la funció del seu pecat al convent, sense poder oblidar el seu fill. ingressà del Gran Teatre La zia Efectivament, arriba la Princesa, tia de Suor principessa: del Liceu. Angelica, de qui també fou tutora. Fredament, li demana que signi la renúncia a la seva part del patrimoni familiar. També li comunica el proper casament de la seva germana i, amb mots ben cruels, la mort del seu fill, ara fa dos anys. La grazia: Suor Angelica resta sola i desesperada (<

.. , ... concediu-me per a poder-se casar amb Lauretta, filla de Gianni Schicchi, concedetemi voi un nou ric. Si tenen l'herència, diu Zita, podrà casar-se amb (fa el gesto di applaudire) (fa el gest d'aplaudir) qui vulgui, àdhuc amb la filla d'un mendicant. l'attenuante!» l'atenuant!» El testament diu, efectivament, que els hereus són els frares d'un monestir. Rinuccio suggereix que sigui cridat Schicchi, conegut per la seva astúcia i que, diu, és l'única persona que els pot ajudar, però la família rebutja tenir tractes amb una persona d'aquesta mena. Finalment, Rinuccio aconsegueix que superin els seusprejudicis (ecAvete torto!» ... «Firenze è come un albero fiorito»), tot i que, en secret, ja havia fet cridar Schicchi, que arriba amb la filla poc després. De seguida, Zita, enfurismada, li diu que no permetrà el casament del seu nebot amb una noia sense dot. Schicchi, lògicament, vol deixar-los plantats tots, però Lauretta aconsegueix (<

Puccini i els seus llibrets

El que distingeix decisivament les obres musicals simfòniques de les òperes és la base literària, el caràcter mixt, barreja de teatre i música. Ja n'hi ha, d'obres compostes exclusivament per a orquestra i que tenen un «programa» al qual s'ha de subjec­ tar, més a menys clarament, el compositor. Però la base d'una òpera és elllibret, i se suposa que la tasca fonamental del com­ positor és vestir l'acció dramàtica d'aquest llibret amb sons. Durant moltes èpoques de la història de la música, l'estil impe­ rant ha estat més important que no pas el contingut dels lli­ brets, a l'hora del naixement de la composició, i només certes obres especials a certs compositors de veritable geni han donat a les òperes un caràcter musical adequat al text. I, encara, el primer factor s'ha revelat preponderant en molts casos, un exemple dels quals podria ser Le nozze di Figaro on, bé que el geni mozartià sigui present, l'artificiositat del llibret, que el fa difícilment viable, àdhuc comprensible, marca una música que no pot arribar a extrems d'expressivitat com a gran part de La flauta màgica a molts passatges de Don Giovanni. I tot i essent Mozart un fora de sèrie, s'hi dóna el fenomen que abans hem esmentat (i també passa en Haydn): l'ofici i Vestimos a casi la manera de compondre pròpia del moment formen el com­ ponent essencial de la seva música operística, per sobre dels assumptes específics de cada llibret i de la qualitat literària, reflex de sentiments i emocions, que la trama pot presentar, ' todo el mundo. l'habilitat del llibretista. segons Jóvenes postmodernos, señoras y señores, clásicos y lanzados, ninos y niñas, Tot això és a l'arrel del concepte gluckià de l'òpera i ha fet todos encuentran su ropa en las tiendas de moda Farteres. en el transcurs del temps que músics com Berlioz a Wagner Para lo confesamos, no tenemos nada, de momento, fossin els seus propis llibretistes. Som ben lluny d'aquelles àries perritos, de virtuosisme amb coloratura, en to major i plenes d'arabes­ cos, que haurien de subratllar, pretesament, moments d'intens dramatisme, com el posterior a la mort d'un personatge, i dels. ' quals n'hi ha tants a l'òpera convencional. El fet que un compositor abordi la tasca de musicar un llibret sembla tenir, com a condició prèvia, que el text li inspiri el desig de fer-ho. Sembla difícil que li vingui la inspiració per compondre si no sent dintre seu la força de les situacions, els caràcters dels personatges i les motivacions de llur actuació. I, tret el cas dels encàrrecs que s'accepten per conveniència a per obligació, així ha acostumat a ser quasi sempre. Però � hi ha un matís important: la capacitat del propi compositor ;5 a a plegar-se a aquestes exigències. w � • • • • Rda, San Pedro, 15 po de Gracia, 79 Diagonal,586 Dr. Ferrán, 2 PI. Bonanova, 11 i madur com a com a Per posar un altre exemple, Verdi triava, en general amb molta Belasco, ja compositor i home, cerca, de cara al un camí cura, els arguments que volia tractar i procurava aconseguir futur, fora d'allò que havia trepitjat. I no llibrets viables, però no pas perquè el fet contrari pogués el troba fàcilment. Noms com Maeterlinck, els germans Quin­ Tristan privar-lo de treballar de gust, sinó més aviat per intentar donar tero, Bernard i D' Annunzio (en una nova temptativa, a l'obra un valor més alt en el seu conjunt (un argument ja que havien intentat una col-laboració abans de Fanciulla) banal o inconvenient pot obscurir el valor de la millor música). entraren en joc, sense èxit. Sempre la intuïció musical de Puc­ cini el Però Verdi fa la impressió que podia posar música a qual­ rebutjava tema. Així es sevol argument que es proposés, i aquesta impressió no es presentà el contacte amb la peça de Didier Gold La fonamenta en un estudi de tants distints tipus d'assumptes Houppelande, de la qual Giuseppe Adami tragué, en una set­ tractats per ell, sinó en la pròpia capacitat musical del com­ mana, el llibret de II Tabarro. Això decidí Puccini a portar positor. a cap una idea que ja tenia d'antic: la d'omplir una vetllada amb tres títols no actes Puccini és el cas extrem que pot ser assenyalat en tot el pano­ operística de distint caràcter, i amb tres rama històric de l'òpera, en aquest sentit. No es tracta del gran d'una mateixa òpera. nombre d'arguments que va tenir en projecte i que va rebut­ Es tractava ara de cercar el contrast. II Tabarra és, evident­ jar, alguns firmats per noms de gran importància des del punt ment, l'obra més truculenta de Puccini, la més verista. Aquesta de vista literari, sinó de la necessitat, que ell mateix confes­ tragèdia demanava una contraposició, i va pensar que havia d'anar sava, de mantenir una mena de foc inspirador, que el feia com­ seguida d'una peça sentimental i, com a conclusió, d'una pondre en estat d'autoexcitació espiritual, que acostumava a de còmica. durar-li tot el temps de treball fins que portava a cap la darrera Amb II Tabarro acabat, Puccini comença de nou el seu pele­ pàgina d'una partitura. grinatge. Exhaurit l'impuls creador, la inspiració no pot arri­ Es tracta d'un fet real, corroborat per ell mateix en multitud bar fins al moment que un llibret adient la remogui. I no és d'ocasions en converses, cartes i escrits, i que no ha de ser fins a la proposta de Giovacchino Forzano (1917) d'utilitzar confós amb una exigència estètica, si bé aquesta era també el personatge de Gianni Schicchi, citat al Dante, quan la ima­ present en les seves vacil-lacions en triar motius inspiradors, ginació de Puccini treballa novament. És comprensible, ja que i que són un dels principals factors del fet que compongués l'episodi de la parentela interessada i l'astut Schicchi ésun repte tan poques òperes. difícil de resistir. Per sort, el mateix Forzano li dóna el tema I un cop decidit a plasmar un argument, el problema de hàbil per a la segona part: aquesta història sentimental de la treure'n un llibret inspirador, el preocupava tant, que va arri­ monja que amaga l'amarg secret de la seva vida i que pot lliu­ bar a extrems com la pròpia intervenció en la redacció del text rar els impulsos del compositor, reprimits des de molts anys, o la imposició dels seus criteris al llibretista, de vegades pres­ de fer una obra angèlica i blanca (ja havia pensat temps enrera sionat fins a l'extrem de l'avorriment o la renúncia; i d'això, en Le jongleur de Notre Dame). Al marge de les opinions de en poden donar fe homes com Illica i Giacosa i l'editor Ricordi. crítica i públics, Suor Angelica serà sempre la seva obra pre­ És així com durant un període de quasi vint anys, des de ferida. l'estrena de Manon Lescaut el 1894, fins a tres anys després Un cop més, hem d'admirar la sagacitat d'aquest home sin­ al de La Fanciulla del West (1910), Puccini no produí més que gular, que el temps, al marge de crítiques de superficialitat i quatre títols, La Bohème, , Madama Butterfly i la prò­ vulgaritat, està reivindicant com el darrer gran operista exis­ pia Fanciulla, en realitat els quatre més pròpiament puccinians, tent (amb Strauss) a l'hora d'escollir, guiat pel seu olfacte i amb la seva tendència al melodrama, el seu caràcter verista amb la seguretat que li donava el fet que la seva inspiració (malgrat les opinions d'aquells per als quals només n'hi hau­ fos estimulada, davant els resultats. II Trittico és una autèn­ ria tres o quatre, d'òperes veristes) i el realç essencial de la tica obra capdavantera, al marge que les preferències del públic figura femenina (Mimi, Floria, Cio-Cio-San o Minnie). es decantin -lògicament- per Gianni Schicchi i de l'error que És el moment en què Puccini, que s'havia deixat portar cap suposa que se separin les tres parts i encara més que es donin a l'exotisme pels dos assumptes subministrats per David juntament amb altres títols de curta durada, trencant així el ritme fixat per l'autor, voluntàriament lligat al contrast dra­ màtic necessari. És tal com les sentirem avui que han d'escoltar-se les tres òpe­ res, en feliç conjunció de temes, per taI de comprendre el meca­ nisme responsable de la posta en marxa de la inspiració d'un home que no la va trobar més que davant d'un llibret capaç d'estimular-la com calia.

Jesús García-Pérez IV novembre 87 - 88 Temporada juny 2 novembre Orchestre Symphonique de Montréal Strauss, Barcelona Palau de la Música 1 Charles DUloit, director MBartó��,_:lISSOPo'3KJ· Catalana Ravel 3 novembre Orchestre Symphonique de Montréal Berlioz, 2 Charles Du�oiL dir�clor. �h��rrr8Y Marc Andre Hamelin, pUUlO Rakh�aninov, Stravinsky A determinur Vietòria dels Àngels, soprano Mompou 3 Alícia de Larrocha, piano 17 novembre Royal Philharmonie Orchestra Montsalvatge, 4 Peeve director Beethoven, Berglund, Sibelius Jean Bernard Pommier, piano 3 desembre Naum Grubert, piano Schubert, 5 Beethoven, Rakhmaninov

13 desembre The Chamber Orchestra of Europe Brahms, 6 Claudio director Haydn, Abbado, Schubert

violí 18 gener Vladimir Spivakov, Beethoven, Brahms 7 Leonid Blok, piano

21 gener Natalia Gutman, violoncel A determiner 8 Eliso Virsaladze, piano

• 25 gcncr Philharmonia Orchestra Wagner, 9 Plácido director Bruch, • Domingo, Dvorak iber amera Nadja Salerno-Sonnenberg, violi 1 febrer Orquestra de Cambra de Zurich Salieri, Mozart 10 Edmon Stoute. director Rafael Orozco, piano 23 febrer Orquestra Filharmònica de Viena Beethoven 11 Claudio Abhado, director

9 març Trio di Milano Haydn, 12 Fauré, Brahms

14 març Orquestra Mozarteum de Salzburg Haydn 13 Hans Craf, director Coral Sant Jordi Oriol Martorell, director

24 abril Orquestra Nacional de la URSS Balakirev, Rakhmaninov 14 Evgueni Svetlanov, director 18 abril M.R Joño Pires, piano Mozart, Schubert 15 Hüseyn Sermet, piano 16 27 abril Julian Bream, guitarra A determiner 9 maig Camerata de Berna Vivaldi, 17 C.Ph.E. Bach, Wussellaer, Rossini, Dvorak, Shostakovitx

Venda d'abonaments: Venda de localitats: 23 maig The Academy of Ancient Music Haydn, A dia 14 de setembre, als A del dia 19 d'octubre a Ics C.Ph.E. Bach, partirdel per purtir 18 Christopher Hegwood, director abonats cie la a Ics del Palau de la Música Catalana. Mozart passada temporada. taquilles Paul Coodwind, oboè taquiflcs del Palau de la Música Catalana. lIorari laquilles: d'Ll a 13 h. i de 17 a 20 h. Per als nous abonats. a partir del dia 1 (dissabte matí tancat). 30 maig Orquestra Concertgebouw Schumann, d'octubre. a Ics mateixes taquilles. 19 d'Amsterdam Stravinsky Riccardo Chailly, director

31 maig Orquestra Concertgebouw Luciano Bena, Bruckner 20 d'Amsterdam FUNDACION PARA El APOYO DE LA CULTURA r------�.------, JiIl'R Generalitat de Catalunya AjuntamPlll de Barcelona Riccardo Chailly, director !!illl Departament de Cultura MINISTERIO DE CULTURA � 13juny Vladimir Ashkenazy, piano Schumann, 21 Chopin Cada sonido es tan personal como su interprete seguro debe ser ycada Els personatges de II Trittico tan como personal II Tabarró el asegurado. Giorgetta: És un paper fort, pràcticament de soprano dramà­ tica, vocalment més emparentat amb Tosca que amb Mimí i amb una tessitura ben tensa. No canta cap ària i, els moments més destacats, els té a duo amb Luigi, on pot demostrar que, malgrat l'esmentat dramatisme, també és una dona somnia­ dora, que pensa en una vida millor. Luigi: Vocalment, pot ésser considerat com un tenor heroic a la italiana. La seva ària «Hai ben ragione» reflecteix la dura vida dels estibadors, però després, l'amor per Giorgetta, l'expressa amb les frases de més ampla i generosa volada lírica de tota l'obra: «Folle di gelosia! Vorrei tenerti stretta corne una cosa mia!», Michele: Al costat de Scarpia i Jack Rance, Michele és un d'aquests barítons puccinians característics per la força i el dra­ matisme un xic truculent, en conjunt molt més reeixits que els seus germans més lírics, com Lescaut, Marcello a Shar­ pless. Michele té els moments principals del seu paper en el

duo amb Giorgetta, en el monòleg «Nulla ... Silenzio!» (on sospita la traïció de la seva dona) i en l'escena final, quan mata Luigi.

Suor Angelica

Suor Angelica: És un dels grans papers del Tríptic i probable­ ment el més puccinià de tots. Bàsicament per a una soprano lírica, la intensitat de les situacions i l'expressivitat d'una bona Las de pólizas seguro intèrpret el poden dramatitzar. Renúncia, tristor, ai.1Iament, Winterthur tienen característi­ rebel-lía, desesperació, penediment i èxtasi, són els camins pels cas tan como los personales quals passa aquest extraordinari personatge, que té els propios asegurados. moments principals (la base de tota l'obra) en el duo amb la Son diferentes los porque Zia Principessa, en l'ària «Senza mamma» i en tot el que las soluciones problemas y segueix. son diferentes. y no sólo en La Zia Principessa: Només intervé en una escena, la del duo tamaño o en generalidades, amb Suor Angelica, però és un paper que ofereix i demana sino también en más los presència, autoritat i caràcter. Inflexible i freda davant la seva pequeños detalles. neboda, no mostra, si els té, cap ni un sentiment d'amor i de Winterthur le ofrece solu­ compassió. ciones de calidad adaptadas a cada caso. winterthur seguros I ® Gianni Schicchi

Gianni Schicchi: És una de les més grans troballes de tot el teatre puccinià, sovint comparat amb el Falstaff verdià, àdhuc perquè són dos personatges atípics dins les produccions d'amb­ dós grans compositors. Schicchi no és ni Michele ni Sharpless. És un paper que podria qualificar-se com per a baríton de caràcter, per a un autèntic cantant-actor. Des de la seva entrada, es converteix en l'eix de tota l'acció. Lògicament, ha de cantar (moment de més compromís vocal al final del monò­ leg «Che zucconi!»), però el personatge no existiria si, a més, no hi hagués un bon actor, que també resta obligat a parlar i àdhuc a desfigurar la veu, amb inflexions ben còrniques, quan imita el difunt Buoso Donatti. Lauretta: Al costat de Gianni Schicchi, gran protagonista, i de tota una galeria de personatges que donen vida a l'original i molt reeixit entrellat d'aquesta obra, destaca Lauretta, la filla de Schicchi, un personatge innocent i jovenívol, que sempre pensa en el seu Rinuccio i que és per a una soprano lírica o lírico-lleugera. Canta l'ària més popular de tot el Tríptic i una de les més populars de tota la producció pucciniana: «O mio babbino caro», meravellosament senzilla i senzillament mera­ vellosa. Rinuccio: Cas semblant al de Lauretta, tot i que es tracta d'un personatge més actiu, però també jovenivol i enamorat. Rinuc­ cio ha estat cantat per tenors lírics i per tenors lleugers i és un dels protagonistes del «florentinisme» d'aquesta obra quan canta una altra ària ben popular: «Firenze è corne un albero fiorito», una mena d'himne a la gran capital toscana, a la qual torna a recordar en la seva darrera frase, a duo amb Lauretta (<

P.N. ®

Giacomo Puccini (1858-1924) - n Trittico (1918)

Puccini neix a Lucca (Toscana) el22 de desembre de 1858 en una família amb una gran tradició musical. De petit canta en un cor i enceta els estudis musicals a la mateixa Lucca, i arriba a ser organista en alguna de les esglésies de la vila. Esdevé afi­ cionat a l'òpera assistint a les representacions que es donen a la seva ciutat nadiua, al Teatro del Giglio. L'onze de març de 1876 és una data important per a l'esdevenidor de Puccini: va a peu a Pisa a veure l'estrena, en aquella ciutat, de l' verdiana; resta tan entusiasmat que decideix de ser composi­ tor d'òperes. L'any 1876 escriu una obra que avui coneixem com a Messa di Gloria i que li permet d'ésser admès a 1'«Istituto Musicale» de Lucca, que deixa l'any 1880 per continuar els estudis al Con­ servatori de Milà, on és deixeble d' Amilcare Ponchielli, l'autor de La Gioconda. El 1883, com a final dels estudis, aconse­ gueix un primer premi de composició amb el Capriccio Sinfo­ nico i l'any següent estrena amb èxit al Teatro dal Verme de Milà la seva primera òpera, Le Villi (una mena de Giselle ope­ rística, que no tindrà massa futur, però que en aquest any 1987 s'ha pogut escoltar a Madrid). El 1886 Elvira Bonturi (una unió amb moments ben difícils, però que durarà tota la vida) li dóna un fill, Tonio, i el 1889 estrena a la Scala una altra òpera, Edgar, ja ben pucciniana, però no del tot reeixida (s'ha dit que per culpa del libretto). , El primer gran èxit (i, a més, durable) és Manon Lescaut (Torí 1893), poc després de l'arribada a la que, per molts anys, seria la seva residència a Torre del Lago, on compon La Bohème, potser la seva obra cabdal, que estrena, també a Torí, l'any 1896, amb èxit relatiu, que de seguida esdevindrà definitiu. E11900 estrena Tosca a Roma (amb un teatralisme quasi ver­ dià i amb unes innovacions que àdhuc admirà un compositor com Schonberg). Ja consagrat i famós, Puccini veu el 1904 la polèmica estrena de Madama Butterfly a la Scala de Milà, amb un fracàs que durà poc. Amb aquestes tres obres s'ha considerat Puccini com a capdavanter del verisme, quan, en realitat, suposaven una sublimació d'aquest corrent amb con­ nexions ben paleses amb el romanticisme i el bel canto. L'any 1910 estrena La Fanciulla del West al Metropolitan de Nova York, en uns moments en els quals una certa avant­ guarda el considera massa conservador, potser menyspreant la gran admiració dels públics d'arreu. El 1917 estrena a ®

Monte-Carlo La una Rondine, obra refinada i amable, que Johnson (Luigi i Rinuccio) i Carlo Galeffi (Michele i Schic­ durant molts no va ser anys gaire estimada i que avui ho és chi). També el 1919 arribà al Colón de Buenos Aires amb una mica més. Una a altra vegada Nova York, al Metropoli­ Tullio Serafin, Maria Labia, Esther Mazzoleni, Viglione Bor­ tan, s'estrena el 1918 II tres formes de teatre i tres Trittico, ghese i Vanni Marcoux. 1920 va veure l'estrena de les tres obres ben amb la concepcions diferents, tragèdia de II Tabarra, el al Covent Garden (Gaetano Bavagnoli dirigia, amb Gilda Dalla lirisme de Suor i la comicitat o comèdia de Gianni Angelica Rizza i Ernesto Badini). II Trittico no arribà a la Scala fins Schicchi han vist com el (que alguns Falstaff puccinià). l'any 1922 (Héctor Panizza, Maria Carena i Ernesto Badini), En acabar la I Guerra Puccini té uns moments no Mundial, i continuà després amb representacions arreu del món. massa l'assalta la moren dels seus feliços: melangia, alguns Tot i no haver assolit mai la popularitat d'una Bohème, una amics i ha de deixar la seva residència de Torre del preuada Tosca o una Butterfly, les tres òperes de II Trittico no s'han Per la seva relació amb Elvira és més serena Lago. fortuna, deixat de representar mai. Ja fa uns anys que molts teatres enrera a troba en la de la que anys i, més, refugi composició decidiren no representar necessàriament juntes les tres òpe­ serà la seva darrera un testa­ que òpera: Turandot, magnífic res, la qual cosa provocà una tria que, generalment, afavoria ment inacabat. Amb una a a càncer la gola, és intervingut Gianni Schicchi. Darrerament, però, s'han revalorat Il Tabar­ BrusseJ.les el24 de novembre de una crisi cardíaca 1924, però ra i Suor Angelica i els teatres més coratjosos (ho han fet, entre fi a la seva a posa vida, cinc dies després. Funerals la capital d'altres, la Scala de Milà, el Metropolitan de Nova York i el comiat multitudinari a Milà un belga, (Toscanini dirigeix frag­ madrileny Teatro de la Zarzuela) han decidit el muntatge de ment i dos de les a d'Edgar) trasllat, anys després, despulles totes tres òperes, tal com ideà Puccini. Torre del Lago. Abans, però, havia tingut lloc, a la Scala, el Il Trittico arribà al Gran Teatre del Liceu el 21 de desembre 26 d'abril de 1926, l'estrena triomfal de Turandot, que havia de 1948, amb la direcció de Napoleone Annovazzi i foren els acabat Franco Alfano. intèrprets principals, en II Tabarro, Toñy Rosado, Renzo Pigni d'una mena d'atac furibund a Puccini fet 1912 Després l'any i el recentment traspassat Raimon Torres; en Suor Angelica, Fausto reflectia una anava per Torrefranca, que posició que Rachele Ravina i Palmira Vitali Marini; i en Gianni Schicchi, més enllà dels dels encara uns gustos públics, passaren anys Lolita Torrentó, Raimon Torres i Renzo Pigni. Era, a més, fins la a Puccini els mèrits que musicologia reconegués que l'estrena a Espanya de les tres obres, que, juntes, solament li En revaloració de la pertocaven. aquesta intel·lectual figura tornaren a representar-se al Liceu en la temporada 1972-73 de Puccini tingueren una intervenció rellevant noms com amb Antoinette Tiemessen, Bernabé Martí i Cesare Bardelli Mosco Carner, Claudio Sartori i, més tard, Fedele D'Amico. (II Tabarra), Katia Ricciarelli i Melita Miculs (Suor Angelica) Fent marxa enrera per retrobar-nos amb les òperes que avui i Renato Capecchi, Angeles Chamorro i Joan Sabaté (Gianni es II Trittico s'estrenà a Nova al representen, York, Metropo­ Schicchi). Ai1ladament, però, es representaren e11957-58 Suor litan (els americans aconseguiren, com ja ho havien fet vuit Angelica (Floriana Cavalli i Rina Corsi) i Gianni Schicchi anys abans amb La Fanciulla del West, una altra estrena mun­ (Renato Capecchi, Dolores Pérez i Carlo Zampighi) i el dial del compositor operístic viu més popular), el14 de desem­ 1967-68 Suor Angelica (Virginia Zeani i Annamaria Rota) i bre de 1918, sense l'assistència de Puccini, car només feia un el 1981-82 II Tabarro (Giuseppe Taddei, Radmila Bakocevic mes que s'havia signat l'armistici de la I Guerra Mundial i els i Pedro Lavirgen). no eren fàcils encara. L'estrena fou amb la direc­ viatges pas En total, s'han donat al Liceu nou representacions de It Ta­ ció de Roberto Moranzoni i les Claudia actuacions de Muzio, barra (darrera vegada el 28 de març de 1982), onze de Suor Luigi Montesanto i Giulio Crimi en II Tabarro, Geraldine Angelica (darrera representació, abans de les d'enguany, el24 Farrar i en Suor i De Angelica Giuseppe Luca, de desembre de 1972) i nou de Gianni Schicchi (darrera vegada Florence Easton i Giulio Crimi en Gianni Schicchi. el 26 de desembre de 1972). L'estrena a Europa tingué lloc al Costanzi de Roma l'onze Pau Nadal de gener de 1919 amb Gino Marinuzzi (director), Maria Labia (Giorgetta), Gilda Dalla Rizza (Angelica i Lauretta), Edward ® ®

Roberto Abbado (Director d'orquestra) Uwe Mund (Director d'orquestra)

Va néixer a Viena. Als 14 va donar Nasqué a Milà fa trenta-dos anys. Ha anys i estudiat al Conservatori de la seva ciutat el seu primer concert de piano als 16 , piano, composició i direcció d'orquestra. començà els estudis de composició i de Posteriorment, ha continuat els 'estudis mestre de capella. A la Universitat de amb Franco Ferrara al Teatre La Fenice Viena cursà Germàniques i Música amb Hans de Venècia i a l'Acadèmia Santa Cecília els professors Swarowsky (dírecció), Harins Jelinek i Hans Peter­ de Roma. El 1977 dirigí el primer con­ (composició) mand cert simfònic amb l'orquestra de l' Aca­ (piano). 20 fou nomenat director dels Petits Cantors de dèmia de Santa Cecilia. L'èxit que hi assolí determinà que fos convidat al Als anys, Viena, agrupació Teatro alia Scala de Milà, l'Òpera de l'Estat de Viena, la Deutsche Opern amb la qual viatjà durant dos anys per Europa i Amèrica. l'únic Herbert van a de Berlín, Teatro Comunale de Florència, Opernhaus de Zuric, Teatre La Durant el1963 fou mestre repetidor de Karajan l'Òpera i a Fenice de Venècia, etc. de Viena. Ha obtingut premis de direcció a Salzburg Niça; poc temps assistent del Festival austríac i també del Festival de Així mateix, ha dirigit concerts simfònics amb l'Orchestre Nationale de França, després, fou nomenat amb I Cameristi del Teatro alia Scala, l'Orquestra Maggio Musicale Fioren­ Bayreuth. en de han estat en els teatres més tino, la Filharmònica de Moscou, Filharmònica de Budapest, etc. Les seves activitats el camp l'òpera diverses, del món. El seu és bàsicament alemany: Lohen­ Amb el Teatro alia Scala ha participat a diferents «tournées» als festivals importants repertori operístic Els mes/res L 'Or del Rin, La Wal­ d'Edimburg (1982), d'Israel (1984), de Venècia i Zuric. grin, Parsifal, El vaixell fantasma, cantaires, Al Gran Teatre del Liceu ha dirigit vint-i-nou representacions: presentació kyria, Siegfried, e/c. ha Don a San Francisco i ha estat present a a la temporada 1982-83 amb Don Carlo i després La Cenerentola, Turandot, Darrerament, dirigit Pasquale Viena les darreres i i hi serà també el 1986. Attila, II barbiere di Siviglia, Simon Boccanegra, Don Pasquale i Adriana temporades (1984 1985) la a Barcelona en ocasió de La Lecouvreur. Cal esmentar seva presència Walkyria (1983), Wozzek (1984), Der Rosenkavalier (1984) i en ocasió de la primera represen­ tació de Mases und Aran (1985).

Sylvano Bussoti (Director d'escena)

Romano Gandolfi (Director del Cor) Nasqué a Florència. La Guerra li féu interrompre els estudis, que havia ence­ una de les lat al Conservatori de Florència, d'har­ Aquest gran director, figures més rellevants en els àmbits musicals monia, contrapunt i piano; foren decisius, europeus, nasqué a Medesano' i féu els per a la seva educació, un germà i un musicals al Conservatori de oncle. Del 1949 al 1956 aprofundí, com estudis on el de autodidacte, els estudis de composició, , obtingué Diploma piano i Ha col·laborat amb Roberto que completà a París amb Max Deutsch, composició. juntament amb el qual entrà a Boulez i Metzger i a Darmstadt amb John Cage. E11958, a Alemanya, encetà Benaglio, la Scala de Milà. L'any 1966 fou recla­ una carrera de compositor, que ha esdevingut molt brillant, amb audicions mat Teatre Colón de Buenos Aires, i l'any 1970 fou nomenat mestre del de les seves obres arreu del món (òperes, ballets, música simfònica, de cam­ pel ho és del del Gran Teatre del a diferents Cor de la Scala i des de la temporada 1982-83 bra i per a solistes). Ha escrit dos llibres i ha col-laborat publica­ Liceu i musical del Teatre de de Roma. Ha dirigit orques­ cions. També ha estat director artístic de La Fenice de Venècia i del Festival supervisor l'Òpera tres a la Rio de Janeiro, Leningrad, Berlín, Bastan, de Torre del Lago i ha donat classes d'història del teatre musical, composició Parma, Scala, Tokyo, i Trieste, dirigint tant i anàlisi musical. Barcelona, Madrid, València, Roma, Bolonya, Nàpols clàssica com noucentista i també concerts. Per al segell discogràfic Cetra Com a escenògraf, dissenyador i director d'escena ha presentat, entre d'altres, òpera ha la Pe/i/e Messe Solennelle de Rossini i per a Deutsche Grammo­ Don Pasquale i La Fanciulla del West al Maggio Musicale Fiòrentino, I Due enregistrat tata la del Teatre de la Scala des de 1970 a 1982. Foscari i L'lncorazione di Poppea a La Fenice, Simon Boccanegra a Torí, II phon producció Barbiere di Siviglia i Carmen al Festival de Susa, Otello de Rossini i La Cle­ menza di Ti/o a Palerm, II Trittico a la Scala i La Bohème i Turando/ a Torre del Lago. ® ®

Vittorio Sicuri (Director del Cor) Nicola Martinucci (Tenor: Luigi)

I nicià els seus estudis musicals a Parma Nascut a Taranto, guanyà el Concurs i a Milà. L'any 1970 entrà a formar part AS.LI.CO. i el premi Viotti, i debutà en de la Scala de Milà, on durant tres anys els papers principals de 11 Trovatore i exercí la seva activitat com a mestre col­ Turandot. El seu repertori inclou la majo­ laborador, treballant també amb els mes­ ria de les òperes de Verdi i Puccini i també tres registes Strehler, Zeffirelli, De Filip­ Carmen, Andrea Chénier, Pagliacci, Cava­ po, Ponnelle, Ronconi, etc. L'any 1972 lleria rusticana, etc. Des de l'any 1980 començà a collaborar amb Romano Gan­ canta el Radamés de Aida a l'Arena de dolfi, primer com a ajudant en la tasca de mestre del Cor de la Scala, i des­ Verona, on també inaugurà la temporada 1983 amb Turandot. També amb prés com a mestre de cor. Ha preparat estrenes mundials d'òperes modernes el Calaf de Turandot inaugurà la temporada 1983-84 a la Scala de Milà, tea­ (entre les quals Donnerstag aus Licht de Stockhausen) i ha dirigit en diverses tre en el qual també ha interpretat Andrea Chénier, II Tabarra, I Lombardi, ocasions el Corale Scaligero. Des de la temporada 1982-83 comparteix junta­ Aida i Pagliacci. Ha cantat també a San Francisco, Covent Garden, Òpera ment amb Romano Gandolfi la responsabilitat del Cor del Gran Teatre del de Viena, París i a tots els teatres italians importants. Al Liceu cantà set repre­ Liceu, que l'any 1986 aconseguí un gran èxit en la seva primera sortida a sentacions la temporada 1979-80 (Aida i La Bohème). l'estranger (JI Corsaro a Nimes).

Olivia Stapp (Soprano: Giorgetta) Alessandro Cassis (Baríton: Michele) Nasqué a Nova York i estudià a la Ful­ El baríton italià Alessandro Cassis ha rea­ bright School; començà la seva carrera litzat una important carrera lírica als prin­ professional a la Volksoper de Viena l'any cipals teatres italians i al especialment 1970. Entre d'altres centres lírics impor­ Teatro alIa Scala de Milà, on ha interpre­ tants, ha cantat a San Francisco, Chicago, amb la mateixa el tat, producció, paper Nova York, París, Viena, Washington, de Michele de 11 tabarro. Té un ampli Montreal, Torre del Lago, Tolosa de de caràcter essencialment verdià. repertori Llenguadoc, Gènova, Berlín, Hamburg, Ha a l' . cantat Arena de als Verona, tea- Praga, Düsseldorf, Colònia, Zuric, Munic, Roma, Torí, Trieste, Nàpols, tres de Palerm, Roma, Florència, Munic, Lisboa, etc. Madrid i Verona. El seu repertori és extens i molt compromès, amb obres La seva presentació a Espanya ha estat a de Bilbao amb les l'Òpera òperes com Anna Balena, Nabucco, Aida, Alii/a, La Fanciulla del West, Macbeth, Aida i Un ballo in maschera amb un grandíssim èxit de crítica i públic. Elektra, Cavalleria rusticana, , Salomé, Fidelia, La Straniera, Andrea Amb el paper de Michele debuta al Gran Teatre del Liceu. Chénier, Don Giovanni i Medea. En aquest Gran Teatre ha cantat sis repre­ sentacions (1981-82 Emani i 1982-83 Macbeth).

Piero de Palma Alfonso Echeverria ® Rolando Panerai Maria Chiara (Soprano: Suor Angelica) (Baríton: Gianni Schicchi)

Nascuda a va obtenir el Treviso, diploma, Inicià els estudis de cant a Florència, amb com a del Conservatori Bene­ cantant, el mestre Raoul Frazzi. Guanyador del detto Marcello de Venècia ell966 i aquell Primer Concurs Nacional Adriano Belli mateix debutà a Roma en II any giovane de Spoleto, debutà en aquesta ciutat amb Lord de Henze. A partir d'aleshores, el Don Pasquale de Donizetti i, posterior­ seu ha anat i repertori augmentant ment, ho féu a la seva ciutat natal, Campi desenvolupant-se progressivament amb Bisenzio, amb Lucia di Lammermoor. obres com , Simon Boccane­ un Tot seguit, fou coruractat pel Teatro San Carlo de Nàpols, on assolí gran II Attila, Orello, Aida, La Bohème, Turandot, Madama carrera gra, Trova/ore, Falstaff, èxit, tant de públic com de crítica, que fou l'inici d'una llarga i brillant Suor Manon Lescaut, i Adriana Butterfly, Ange/ica, Mefistofele, Lohengrin internacional, que l'ha portat a cantar als teatres d'òpera més importants (La una més amb actua­ Lecouvreur. Enguany és de les figures italianes importants, Fenice de Venècia, Colón de Buenos Aires, Metropolitan de Nova York, Covent cions freqüents a tots els grans teatres del món: Metropolitan, la Scala, Viena, Garden de Londres, Staatsoper de Viena, Bayerische Staatsoper de Munic, etc. Londres, Roma, Nàpols, Florència, Verona, Hamburg, Zuric, Enregis­ Berlín, Bonn, Hamburg, Òpera de París, Òpera de Roma, la Scala de Milà, Decca un disc d'àries sota la direcció del mestre Santi. També trà per al segell Òpera de San Francisco, Río de Janeiro, etc.). al mateix un LP dedicat a Verdi. Per a la Ràdio per segell gravà íntegrament Durant disset anys, participà també al Festival Ais de Provença i de 1957 a en col-laboració amb Eurodisc Ariola Berlín Madama de Mònaco, gravà 1982 cantà al Festival de Salzburg. Els seus són Verdi, Puccini i Donizetti, els Butterfly. compositors preferits Ha estrenat, entre altres, les òperes següents: L 'àngel de foc de Prokofiev, ha sota la batuta dels directors més Al nostre quals interpretat prestigiosos. II Calzare d'argento de Pizzetti, La Vindice de Morini, Era Proibito de Chailly, cantà tres de e Montecchi la Gran Teatre solament representacions Capuleti Romulus d' Allegra, La scuola delle mogli de Mortari, La partita a pugni de temporada 1978-79. Tosatti, II buon soldalo Svejk de Turchi, lilinguaggio dei jiori de Rosselini, Confessione de Fuga, etc. Ha realitzat diversos enregistraments amb els segells Decca, La Voz de su Amo, Deutsche Grammophon, Orfeo, Eurodisc, etc., així com també diverses gra­ remarcar la retransmis­ Margarita Lilowa vacions per a la televisió (entre les quals cal primera II barbiere di sota la direcció de (Mezzo soprano: Zia Principessa) sió absoluta de Siviglia l'any 1954, Giulini).

Nasqué a Bulgària. El 1953 obtingué el diploma corresponent als estudis de música així com el de professora de cor M� Angeles Peters (Soprano: Lauretta) a Sòfia. El 1958 finalitzà els estudis de cant a l' Acadèmia Estatal de Sòfia. A Estudià al Conservatori de València amb finals del mateix any signà el seu primer Emília Muñoz i Rosa Gil. Posteriorment, � contracte a l'Òpera de Varna, on debutà perfeccionà els estudis amb Bechi, Schi­ amb el paper de Maddalena de Rigoletto. lawsky i Campogalliani entre d'altres. Des de 1968 canta regularment a l'Òpera de San Francisco, i el 1972 ho féu Després d'aconseguir sengles borses al Teatro Colón de Buenos Aires. El 1973 debutà a la Scala de Milà com a d'estudis al Concurs Viñas de Barcelona, Ulrica de Un ba/lo in maschera. obtingué un primer guardó al concurs de Ha cantat sota la direcció de batutes tan prestigioses com les de Herbert von la Scala de Milà i dos anys després guanyà Karajan, Leonard Bernstein, Dr. Karl Bòhrn, G. Solti, Claudio Abbado, Lorin el Concurs Bastianini de Siena. La Serva Padrona a la Piccola Scala de Milà Maazel, Zubin Mehta, Frühbeck de Burgos, Patané, Sawalisch, Prof. Swa­ suposà l'any 1982 l'inici oficial de la seva carrera. Després ha cantat, entre rowski, Joseph Krips, Hindemith, etc., i sota la direcció escènica de Wieland d'altres ciutats, a Dublín, Fano, Palerm, Novara, Madrid, Ginebra, Alexan­ Wagner, Dr. Rennert, Otto Schenk, Gòtz Friedrich, Margarete Walmann, Paul dria, San Remo, Savona, Pàdua, La Palmas, Pesaro, Bolonya, Torí, Bene­ Hager, etc. vento i Bilbao, en un repertori que inclou obres com Lucia di Lammermoor, Entre les seves gravacions discogràfiques figuren enregistraments amb els segells Rigoletto, L 'Elisir d'amore, Don Pasquale, Las Golondrinas, Marina, II Turco Decca, Eurodisc, Eterna, Balcanton, sota la direcció de von Karajan, Berns­ in Italia i El Gall d'or. Al Liceu ha cantat divuit representacions: 1983-84 Falstaff tein, Solti, Mehta, Patané, Dohnanyi, etc. També ha fet enregistraments per i Werther, 1985-86 Don Giovanni i 1986-87 La Bohème i Werther. a la televisió (Otello de Verdi per a l'ORF de Viena i Arabe/la de Strauss per a Cosmotel). ® Dalmau González (Tenor: Rinuccio)

«És probablement, amb el seu to pur i juvenil, el millor Fenton des de Luigi Alva» (John Higgins, «The London Times»). «Un tenor rossinià com no n'hem tingut des dels temps de Cesari Valletti» (xJohn Rockwell, «The New York Times»). Ex-director de cor, cursà els estudis musi­ cals a Barcelona, i els prosseguí al Mozarteum de Salzburg, on el 1975 assolí el Primer Premi. Les seves actuacions internacionals començaren el 1978; des de llavors ha cantat als principals teatres d'òpera del món: Teatro alia Scala de Milà (Arodiante i L 'Italiana in A/geri), Metropolitan House de Nova York (Don Pas­ qua/e, L 'Elisir d'amare, // barbiere di Sivig/ia i Falstaff), Carnegie Hall (Lucrezia Borgia i // duca d'Alba), Staatsoper de Viena (II barbiere di Sivig/ia i Don Pas­ qua/e), San Francisco Opera (Tancredi i Semiramide), Teatro San Carla de Nàpols (La Cenerento/a), ROH Covent Garden de Londres (Fa/staff), Ros­ sini Opera Festival de Pesara (Tancredi i La donna de/lago), Festival d' Ais de Provença (Tancredi, La Cenerentola, Stabat Mater de Haydn i Magnificat de Bach), Gran Teatre del Liceu de Barcelona (Parisina d'Este, Rapte de/ Serrall, L'ltaliana in Algeri, Don Pasqua/e i en la present temporada 1987-88 Gianni Schicchi), Los Angeles Music Center (Falstaffi La Cenerentola l'agost de 1987), Oper der Stadt Bonn (Armide de Rossini, L 'Elisir d'amare en la temporada 1987-88 i Semiramide en la temporada 1988-89), de Parma (Fals­ taff d' A. Salieri), Konzerthaus de Viena (Semiramide), Òpera de Zuric (L'Ita­ liana in Algeri), Festival Castell de Peralada 1987 (Fa/staff d' A. Salieri), Tea­ tro Lírico Nacional de Madrid en la temporada 1987-88 (Ermione de Rossini). Entre les seves gravacions discogràfiques cal esmentar el Stabat Mater de Rossini i Falstaffde Verdi, ambdós sota la direcció de Carlo Maria Giulini (Deutsche Grammophon); també ha efectuat la gravació de Fa/staff de Verdi per a la BBC i de l'òpera de Rossini La donna del/aga sota la direcció de Maurizio Pollini (per a Fonit Cerra).

Ascensión González ® ILTABARRO SUOR ANGELICA

Contenido argumental Contenido argumental

Lugar de la acción: París. Lugar de la acción: un convento italiano. Época: principios del siglo XX. Época: a finales del siglo XVIII.

La Se como Barcaza de Michele amarrada en el Sena. Luigi es el amante preghiera: oye las monjas rezan en la iglesia del secreto de Giorgetta, la joven mujer de Michele. Los estiba­ convento. Algunas llegan tarde a la oración, acabada la cual dores todas salen al claustro. cantan una canción mientras hacen su trabajo y Gior­ Le La Celadora a getta pide a Michele un poco de vino para sus trabajadores. punizioni: reprende las novicias que han lle­ El vino es bien recibido por todos en unos momentos de ale­ gado tarde a la oración y no han hecho el pequeño acto de contrición establecido. gría y de�canso. Llega la Frugola, un personaje episódico, pero La Momentos de distensión en muy cunoso, buscando a su hombre, el Talpa, uno de los esti­ ricreazione: conversaciones ale­ badores. e intrascendentes. Únicamente Suor en estos Antes de quedar solos Giorgetta y Luigi, éste dice gres Angelica, está harto de la vida instantes, parece lejos de todo lo la rodea desideri sono que que lleva (<

GIANNI SCHICCHI que, si todo se descubre, tendrán que sufrir las consecuencias del corte de una mano que prevé una antigua ley florentina Contenido argumental (<

Puccini nace en Lucca (Toscana) el 22 de diciembre de 1858 ��:1171 �ll) en una familia con gran tradición musical. De pequeño canta en un coro y comienza sus estudios musicales en la misma Lucca, llegando a ser organista en alguna de las iglesias de la villa. Llega a aficionarse a la ópera asistiendo a las repre­ sentaciones que se dan en su ciudad natal, en el Teatro del Giglio. El 11 de marzo de 1876 es una fecha importante para Comprando en AUTO JUNCOSA. Vd. entra a formar parte CONCESIONARIO el futuro de Puccini: va a pie a Pisa para ver el estreno en delcirculodeclientesmejoratendidos AUTO JUNCOSA, S.L. aquella ciudad de la verdi ana Aida, quedando tan entusias­ EXPOSICION y VENTAS: mado como para decidir que será de Ronda General Mitre, 215-217 compositor ópera. Tel.: 211 9258 El año 1876 escribe una obra que hoy conocemos como Messa 08023 BARCELONA di Gloria le ser admitido en el «Istituto Musi­ Travesera de Gracia, 56 y que permite Tel.:209 57 99 cale» de Lucca, que deja en el año 1880 para continuar los 08006 BARCELONA estudios en el Conservatorio de donde es de VENTA Y SERVICIO: Milán, discípulo Calle Escipión, 24-32 Amilcare Ponchielli, el autor de La Gioconda. En 1883, como Tel.: 2119208 final de los un de Tèlex: 50805 AUJU-E estudios, consigue primer premio composi­ 08023 BARCELONA ción con el Capriccio Sinfonico y el siguiente año estrena con éxito en el Teatre dal Verme de Milán su primera ópera, Le Villi (una especie de Giselle operística, que no tendrá dema­ siado futuro, pero que en este año 1987 se ha podido escu­ char en Madrid). En 1886 Elvira Bonturi (una unión con momentos muy difíciles, pero que durará toda la vida) le da un hijo, Tonia, yen 1889 estrena en la Scala otra ópera, Edgar, ya muy pucciniana, pero no del todo lograda (se ha dicho que par culpa del libretto). El primer gran éxito (y además, duradero), es Manon Lescaut (Turín 1893), poco después de la llegada a la que, durante muchos años, sería su residencia en Torre del Lago, donde compone La Bohème, quizás su obra capital, que estrena, tam­ bién en Turín, el año 1896, con relativo éxito, que enseguida sería definitivo. En 1900 estrena Tosca en Roma (con un tea­ tralismo casi verdiano y con unas innovaciones que incluso admiró un compositor como Schonberg). Ya consagrado y famoso, Puccini ve en 1904 el polémico estreno de Madama Butterfly en la Scala de Milán, con un fracaso que duró poco. En el año 1910 estrena La Fanciulla del West en el Metropoli­ tan de Nueva York, en unos momentos en los que una cierta vanguardia lo considera como demasiado conservador, qui­ zás despreciando la gran admiración de los públicos de todas partes. En 1917 estrena en Montecarlo La Rondine, una obra refinada y amable, que durante muchos años no fue muy ®

apreciada y que hoy lo es un poco más. Otra vez en Nueva York, en el Metropolitan, se estrena en 1918 II Tritfico, tres formas de teatro y tres concepciones muy diferentes, con la tragedia de II Tabarro, ellirismo de Suor Angelica y la comi­ cidad o comedia de Gianni Schicchi (que algunos han visto como el Falstaff pucciniano). Al acabar la I Guerra Mundial, Puccini tiene unos momentos no demasiado felices: le asalta la melancolía, mueren algunos de sus amigos y ha de dejar su apreciada residencia de Torre del Lago. Por fortuna, su relación con Elvira es más serena que años atrás y además encuentra refugio en la composición de la que será su última ópera: Turandot, un magnífico testa­ mento inacabado. Es intervenido en Bruselas de un cáncer de garganta el 24 de noviembre de 1924, pero una crisis cardíaca pone fin a su vida cinco días después. Funerales en la capital belga, multitudinaria despedida de Milán (Toscanini dirige un fragmento de Edgar) y traslado, dos años después, de los res­ tos a Torre del Lago. Antes, no obstante, había tenido lugar, en la Scala, el 26 de abril de 1926, el estreno triunfal de Turan­ dot, que había acabado Franco Alfano. Después de una especie de ataque furibundo a Puccini hecho el año 1912 por Fausto Torrefranca, que reflejaba una posi­ ción que iba más allá de los gustos de los públicos, pasaron todavía unos años hasta que la musicología reconociese a Puc­ cini los méritos que le correspondían. En esta revalorización intelectual de la figura de Puccini tuvieron una relevante inter­ vención nombres como Mosco Carner, Claudia Sartori y, más tarde, Fedele D'Amico. Haciendo marcha atrás para volvernos a encontrar con las ópe­ ras que hoy se representan, II Trittico se estrenó en Nueva York, en el Metropolitan (los americanos consiguieron, como ya habían hecho ocho años antes con La Fanciulla del West, otro estreno mundial del más popular compositor operístico vivo), el14 de diciembre de 1918, sin la asistencia de Puccini, eíQ) porque sólo hacía un mes que se había firmado el armisticio de la I Guerra Mundial y los viajes todavía no eran fáciles. El estreno fue con la dirección de Roberto Moranzoni y las actuaciones de Claudia Muzio, Luigi Montesanto y Giulio GALERlJ\S Crimi en II Tabarro, Geraldine Farrar y Flora Perini en Suor Marcando estilo. Angelica y , Florence Easton y Giulio Crimi en Gianni Schicchi. BARCELONA Puerta del Angel. Diagonal MADRID Callao Goya Arapues. Vaguada Serrano • PALMA DE MALLORCA VALENCIA • ALICANTE • MURCIA. ALBACETE I Y ALBACETE II El estreno en tuvo en el Costanzi de Roma el • Europa lugar ZARAGOZA· OVIEDO· VALLADOLID· VITORIA BILBAO· BURGOS. EIBAR • LAS PALMAS SANTA CRUZ • 11 DE TENERIFE· SEVILLA· CORDOBA. GRANADA· JAEN CADIZ. BADAJOZ de enero de 1919 con Gino Marinuzzi (director), Maria DON BENITO Labia (Giorgetta), Gilda Dalla Rizza (Angelica y Lauretta), Edward Johnson (Luigi y Rinuccio) y Carlo Galeffi (Michele y Schicchi). También en 1919llegó al Colón de Buenos Aires con Tullio Serafin, Maria Labia, Esther Mazzoleni, Viglione Bor­ ghese y Vanni Marcoux. 1920 vio el estreno de las tres obras en el Covent Garden (Gaetano Bavagnoli dirigía, con Gilda Dalla Rizza y Ernesto Badini). II Trittico no llegó a la Scala hasta el año 1922 (Héctor Panizza, Maria Carena y Ernesto Badini), continuando representaciones en todo el mundo. Aún no habiendo conseguido nunca la popularidad de una Bohème, una Tosca o una Butterfly, las tres óperas de II Trittico no se han dejado de representar nunca. Ya hace unos años que muchos teatros decidieron no representar necesariamente juntas las tres óperas, lo que provocó una elección que, gene­ ralmente, favorecía a Gianni Schicchi. Últimamente, no obs­ tante, se han revalorizado II Tabarro y Suor Angelica y los teatros más emprendedores (lo han hecho, entre otros, la Scala de Milán, el Metropolitan de Nueva York y el madrileño Tea­ tro de la Zarzuela) han decidido la puesta en escena de las tres óperas, tal como ideó Puccini. Generación II Trittico llegó al Gran Teatre del Liceu el 21 de diciembre de 1948, con la dirección de Napoleone Annovazzi y siendo de los hombres los intérpretes principales, en II Tabarro, Toñy Rosado, Renzo que estan preparando Pigni y el recientemente fallecido Raimundo Torres; en Suor Angelica, Rachele Ravina y Palmira Vitali Marini; y en Gianni la SEGURIDAD Schicchi, Lolita Torrentó, Raimundo Torres y Renzo Pigni. de la Olimpiada Era, además, el estreno en España de las tres obras, que, jun­ la tas, únicamente volvieron a representarse en el Liceu en la tem­ y EXPO'92 porada 1972-73 con Antoinette Tiemessen, Bernabé Martí y Cesare Bardelli (II Tabarro), Katia Ricciarelli y Melita Miculs (Suor Angelica) y Renato Capecchi, Angeles Chamorro y Juan Sabaté (Gianni Schicchi). Aisladamente, sin embargo, se repre­ sentaron en 1957-58 Suor Angelica (Floriana Cavalli y Rina Corsi) y Gianni Schicchi (Renato Capecchi, Dolores Pérez y Carlo Zampighi), en 1967-68 Suor Angelica (Virginia Zeani y Annamaria Rota) y en 1981-82 II Tabarro (Giuseppe Tad­ dei, Radmila Bakocevic y Pedro Lavirgen). En total se han dado en el Liceu nueve representaciones de II Tabarro (última vez el 28 de marzo de 1982), once de Suor Angelica (última representación, antes de las actuales, el 24 de diciembre de 1972) y nueve de Gianni Schicchi (última vez el 26 de diciembre de 1972). P.N. ® IL TABARRO Alors, accornpagnée d'un choeur céleste, la Madone apparaít, tenant par la main un petit enfant, qu'elle pousse doucement Paris, au début du siècle. Une péniche à quai sur la Seine. Gior­ vers Angelica. getta, de la cabine, regarde les débardeurs en train de décharger la péniche, tandis que Michele, immobile près du timon, contemple le coucher du solei!. Un musicien ambulant joue GIANNI SCHICCHI une valse. Michele bavarde avec sa femme et lui parle de Luigi, le plus jeune des débardeurs, qui n'a pas un sou. On entend Florence, en 1299. Les parents de Buoso Donati, qui vient de en coulisse la voix du marchand de chansons. La Frugola, la mourir, sont réunis autour du lit ou repose la dépouille du chiffonnière, arrive avec son sac sur Ie dos, et repart avec son défunt. La nouvelle que Buoso aurait légué toute sa fortune mari, le débardeur Talpa. Luigi, qui est l'amant de Giorgetta, aux moines de Signa, jette la famille dans la consternation. ne supporte plus cette vie de pauvreté et de clandestinité. Il Les parents, conduits par Ie vieux Simone et Zita, se mettent avertit Michele qu'il quittera la péniche dès leur arrivée à à chercher Ie testament. Rinuccio, neveu de Zita, découvre Rouen. Pendant que Michele descend dans la cale, les amou­ finalement le document mais, avant de le donner à sa tante, reux chantent un vibrant duo qui exprime les remords de lui extorque son consentement à son mariage avec Lauretta, l'amour coupable mais aussi l'ivresse des derniers instants de filie de Gianni Schicchi, mal vu par la famille Donati à cause bonheur. Après s'être donné rendez-vous pour la nuit (Gior­ de ses origines paysannes. La lecture du testament confirme getta craquera une allumette au moment propice), ils se sépa­ les craintes de la parentèle: Buoso laisse tous ses biens à un rent. Michele revient. II rappelle à Giorgetta les premiers temps monastère. Rinuccio persuade la farnille de faire appel à Gianni de leur amour et se plaint qu'elle ne l'aime plus. Giorgetta Schicchi, connu par son astuce. Cependant, quand Gianni répond évasivement. Michele se doute que sa femme a un arrive avec sa filie Lauretta, il est si mal accueilli qu'il fait mine amant et se demande qui cela peut être. Resté seul sur le pont, de tourner les talons, offensé. Lauretta, pour Ie retenir, menace Michele allume sa pipe. Luigi, de loin, croit que c'est Ie signal d'aller se noyer dans l'Arno si on ne la laisse pas s'acheter convenu et se glisse furtivement sur la péniche. Michele le sur-Ie-champ sa bague de fiançailles, puis supplie son «babbino surprend et, comprenant la vérité, l'oblige à avouer et caro» d'aider la famille de son futur mario Schicchi accepte l'étrangle. II cache Ie corps dans sa houppelande. Giorgetta et expose son plan: il se fera passer pour Buoso Donati sort de la cabine, regrettant sa froideur, et demande tendre­ mourant, et dictera au notaire un nouveau testament. Les ment à Michele de l'envelopper dans la houppelande, comme parents son enthousiasmés par cette idée et, les uns après les autrefois. Alors Michele ouvre Ie manteau et Ie corps de Luigi autres, essaient de corrompre Schicchi en cachette pour se faire apparait aux yeux horrifiés de Giorgetta. attribuer la meilleure part de l'héritage. Schicchi dit oui à tout Ie monde puis, ayant revêtu les vétements de Buoso, fait venit Ie notaire. II lui dicte, du fond de son lit, un testament qui

SUOR ANGELICA laisse pratiquement tout. .. à Gianni Schicchi! La famille abasourdie ne peut pas révéler l'imposture dont elle s'est fait Dans un couvent, ver la fin du XVIIe siècle. Suor Angelica complice car, selon une vieille loi florentine, un tel délit est est enfermée depuis sept ans dans ce couvent par la volonté puni ·de l'amputation d'une main. Dès le départ du notaire, lui de sa famille, pour expier des amours coupables dont est né Schicchi met tout le monde à la porte de la maison qui et un enfant. Sa tante, une princesse, vient la voir pour lui appartient désormais, tandis que Rinuccio Lauretta demander de signer un acte de renonciation à sa part du patri­ s'embrassent. Schicchi s'adresse alors au public: à cause de moine familial au bénéfice de sa soeur, qui doit se marier. Au ce tour, dit-il, je me suis retrouvé en enfer, mais si vous vous cours de l'entretien, sa tante lui annonce froidement la mort êtes bien amusés, vous m'accorderez les circonstances atté­ de son fils. Angelica, au fond du désespoir, s'empoisonne. nuantes! Mourante, elle est prise de remords et invoque la Vierge Marie. IL TABARRO

Paris, early twentieth century. Against a background of singing longshoremen and hooting tugboats, Giorgetta and her husband, Michele, have words on their barge in the Seine. Three stevedores, Talpa, Tinca and Luigi, join them for wine. La Frugola, married to Talpa, comes to collect him and gives Giorgetta a good comb she has found rummaging through garbage, telling her about her dream of a little country house. But Giorgetta loves city life, and Luigi, to whom she is attracted, joins her in praising Paris. Before going, Luigi admits he wants to leave his job because he cannot share her with Michele; they plan to elope that night. In the moonlight, Michele tries unsuccessfully to reclaim Giorgetta's affection with reminiscences of their child, now dead. Left alone, he curses his luck. When he strikes a match to light his pipe, Luigi takes it as a signal to come aboard. Michele forces a confes­ sion of love from his wife's lover and strangles him, hiding him in his cloak as Giorgetta returns to apologize. Michele opens the cloak to reveal Luigi's corpse.

SUOR ANGELICA

Seventeenth-century Tuscany. In a convent cloister, the sisters are dismissed for recreation. During their chatting, attention focuses on Sister Angelica, who turns away embarrassed; it is revealed that she was an aristocrat, forced to enter a convent for an unknown offence: in fact, she had given birth to an illegitimate child. During the delivery of provisions, one of the nuns notices an imposing carriage waiting outside, and the Mother Abbess calls Angelica to greet a visitor -the cold, aris­ tocratic aunt, a Princess who sent Angelica to the convent for giving birth while yet unmarried. The old woman has brought a family document for Angelica to sign. When Angelica asks after her little boy, she is told he died two years before. The aunt leaves her in lamentation. Angelica, wishing to join her child in heaven, poisons herself. Frightened by her sin of suicide, she begs the Virgin for pity and has a vision of the Virgin Mary gently guiding a little boy toward her. Le presentamos el mercado: 0,29. con un consumo mínimo. nuevo Audi 80 Es el que reúne las mejores Es el coche donde se Un coche que es mucho características de ha logrado un habitáculo un nuevo Audi. más que conducción y la tecnología confortable y silencioso Un coche con la carrocería más avanzada en un diseño para todos los pasajeros, totalmente galvanizada. compacto. y una gran capacidad Con uno de los mejores El nuevo Audi 80 es el del maletero: 487 litros. coeficientes de penetración coche que alcanza 195 km/h. Es el nuevo Audi 80. aerodinámica del de velocidad máxima A veces la no se GIANNI SCHICCHI tecnología priva de nada. No se prive usted tampoco. Florence, 1299. Grasping relatives of the wealthy Buosa Donati gather at his deathbed to search frantically for and investi­ gate his bequests. Supposedly the old man has left everything to a monastery, but if his will has not been filed there is still A la vanguardia de la técnica. hope. Finding the will, young Rinuccio makes his aunt Zita Audi 80. 112 CVI promise to let him marry his beloved Lauretta if there is enough money. She agrees, and the will is read: everything is to go the monks. Now the relatives are really in mourning, but Rinuccio suggests that Lauretta's shrewd father, Gianni Schicchi, can help them. Schicchi, disgusted by their hypo­ Nuevo Audi 80. crisy and avarice, agrees to help only when Lauretta begs permission to marry Rinuccio. He plots to impersonate the Aveces la tecnología no se priva dead man himself, removing Lauretta from the room and the body from the bed. When the doctor pays a call, he is denada. convinced the patient is better. Schicchi sends for the notary to dictate a new will. Their hopes renewed, the relatives try bribing Schicchi to leave them the choicest items. When the notary arrives, Schicchi bequeaths some property to the family but reserves the best for himself. As soon as the notary leaves, the enraged relatives fall on Schicchi and pillage the house while he chases them out. The lovers are happy: Schicchi's wits have provided them with a dowry and a house, and he turns to the audience to plead'not guilty'. IMPORTADO POR SEAT Discografia de II Tabarro

La present discografia només ofereix les versions comercials íntegres. Els personatges són esmentats en el següent ordre: Michele, Luigi i Giorgetta, a continuació el cor, l'orquestra i el director.

1951 CETRA 50029 Antenore Reali, Glauco Scarlini, Clara Petrella. Cor i Orquestra de la RAI de Torí. Dir.: Giuseppe Baroni.

1956 HMV QALP 10151 i EMI 3 C 153-50329/31 de 1974 Tito Gobbi, Giacinto Prandelli, Margaret Mas. Cor i Orquestra de la RAI de Roma. Dir.: Vincenzo Bellezza.

1962 DECCA MET/SET 236/8 Robert Merrill, Mario del Monaco, Renata Tebaldi. Cor i Orquestra del Maggio Musicale Fiorentino. Dir.: Lamberto Gardelli.

1971 RCA LMDS 3220 Sherrill Milnes, Plácido Domingo, Leontyne Price. Cor John Alldis. New Philharmonia Orchestra. Dir.: Erich Leinsdorff.

1979 CBS 79312 Ingvar Wixell, Plácido Domingo, Renata Scotto. Ambrosian Opera Choir. New Philharmonia Orches­ tra. Dir.: Lorin Maazel. Francesc X. Mata Discografia de Suor Angelica

La present discografia només ofereix les versions comercials íntegres. Els personatges són esmentats en el següent ordre: Suor i Angelica Zia Principessa, a continuació el cor, l'orques­ tra i el director.

1952 CETRA 50030 Rosanna Carteri, Miti Truccato Pace. Cor i Orquestra de la RAI de Milà. Dir.: Fernando Pre­ vitali.

1958 HMV QALP 10213 i EMI 3 C 153-50329/31 Victoria de los Ángeles, Fedora Barbieri. Cor i Orquestra de l'Òpera de Roma. Dir.: Tullio Serafin.

1962 DECCA LXT 6123 i 411665-4D03, de 1986 Renata Tebaldi, Giulietta Simionato. Cor i Orquestra del Maggio Musicale Fiorentino. Dir.: Lamberto Gardelli.

1973 RCA MLDS 20262 Katia Ricciarelli, Fiorenza Cossotto. Cor Polifònic de Roma. Orquestra de l'Academia de Santa Cecilia. Dir.: Bruno Bartoletti.

1977 CBS 73912 Renatta Scotto, Marilyn Horne. Ambrosian Opera Chorus. National Philharmonic Orchestra. Dir.: Lorin Maazel.

1979 DECCA 627 SET Joan Sutherland, Christa Ludwig. London Opera Chorus. National Philharmonic Orches­ tra. Dir.: Richard Bonynge.

1983 DECCA SLPD 12490 Ilona Tokody, Eszter Poka. Òpera de l'Estat Hongarès. Dir.: Lamberto GardeIIi. ® Discografia de Gianni Scbiccñi Notes importants: En atenció als artistes i al públic en general, s'exigeix l'adequada correcció en el vestir (senyors: La present discografia només ofereix les versions comercials americana i corbata), i es prega la màxima puntualitat: no íntegres. Els personatges són esmentats en el següent ordre: es permetrà l'entrada a la sala un cop començada la repre­ Gianni Schicchi, Lauretta i Rinuccio, a continuació l'orques­ sentació, ni verificar enregistraments, fotografies o filmar tra i el director. escenes de cap mena. El Consorci del Gran Teatre del Liceu, si les circumstàn­ cies ho alterar les els programes o 1949 CETRA 49489 reclamen, podrà dates, els intèrprets anunciats en aquest programa. ltalo Tajo, Licia Albanese, Giuseppe di Stefano. En compliment d'allò que disposa l' Article 92 del Regla­ Orquestra del Metropolitan de Nova ment d'Espectacles, és prohibit de fumar als passadissos; York. Dir.: Giuseppe Antonicelli. hom ha d'utilitzar el Saló del 1er. pis i el vestíbul de d'una en directe. Enregistrament representació l'entrada. 1950 CETRA 50028 Giuseppe Taddei, Greta Rapisardi, Giuseppe Savio. t.. Accés pel carrer Sant Pau, núm. 1, bis, d'ús exclusiu Orquestra de la RAI de Torí. Dir.: Alfredo Simonetto. C).. per a minusvàlids. 1958 PHILIPS L 09000 Renato Capecchi, Bruna Rizzoli, Agostino Lazzari. Orquestra del Teatre San Carlo de Nàpols. Dir.: Fran­ Comentaris: Roger Alier, Xosé Aviñoa, Pau Nadal. Coordi­ cesco Molinari-Pradelli. nador d'aquest programa: Pau Nadal.

HMV 10256/ 5251 i EMI 3 C 153- QALP ASQD Programes: Publi-Tempo 50329/31 de 1974 Tito Gobbi, Victoria de los Ángeles, Carlo del Monte. de de Roma. Dir.: Gabriele Santini. Orquestra l'Òpera Portada: Detall de la decoració del sostre de la sala. 1962 DECCA LXT 6124/SXL 20058/60 Fernando Corena, Renata Tebaldi, Agostino Lazzari. Orquestra de la RAI de Roma. Dir.: Lamberto Gar­ delli.

1977 CBS 79312 Tito Gobbi, Ileana Cotrubas, Plácido Domingo. Orquestra Simfònica de Londres. Dir.: Lorin Maazel.

1984 HUNGAROTON Hek HCD 12541-2 Gyòrgy Melis, Magda Kálmár, Denes Gulyás. Orquestra de l'Òpera de l'Estat d'Hongria. Dr.: János Ferencsik. Tornat a enregistrar en versió COMPACT DISC RECORDING a l'any 1987.

Francesc . X. Mata PRÒXIMES FUNCIONS

TANNHÁUSER R. Wagner

Johanna Meier, Stefania Toczyska, Klaus Konig, Harald Stamm, Franz Wachter, Johann-Werner Prein, Kurt Spanier, Alfred Burgstaller, Monika Lenz

Director d'Orquestra: Heinz Fricke Directors del Cor: Romani Gandolfi - Vittorio Sicuri Director d'Escena: Ricard Salvat Decorats i Vestuari: Josep M� Espada .Nova producció del GRAN TEATRE DEL LICEU

Funció de Gala Dijous, 19 de novembre, 20 h., funció núm. 21, torn B Diumenge, 22 de novembre, 17 h., funció núm. 22, torn T Dimarts, 24 de novembre, 20 h., funció núm. 23, torn A Divendres, 27 de novembre, 20 h., funció núm. 24, torn C

MEFISTOFELE A. Boito

Montserrat Caballé, Agnes Habereder, Bonaldo Giaiotti, Antonio Ordóñez, Rosa M� Ysàs, Alfredo Heilbron, Maria Uriz, Antoni Comas

Director d'Orquestra: José Collado Director d'Escena: Emilio Sagi Directors del Cor: Romano Gandolfi - Vittorio Sicuri Producció: TEATRO LIRICO NACIONAL LA ZARZUELA

Funció de Gala Divendres, 4 de desembre, 21 h., funció núm. 25, torn C Dilluns, 7 de desembre, 21 h., funció núm. 26, torn A Dijous, 10 de desembre, 21 h., funció núm. 27, torn B Diumenge, 13 de desembre, 17 h., funció núm. 28, torn T

II.p..bll\'