Revista Musical Catalana \ •Butlletí De L'orfeó CATALÀ I

$Revista Musical Catalana \ •Butlletí De L'orfeó CATALÀ I$

Any XIII 15 Març 1916 Núm. 147 mm 111 i rn-nt n t rr 11«n 111111111111 n i r M M iim m t r

• Revista Musical Catalana \ •Butlletí de l'ORFEÓ CATALÀ i

El Dr. Torras i Bages

A nostra REVISTA deu pagar el tribut d'un record al que fou mestre i orientador de la part més sana i forta del nostre Renaixement, al que fou bisbe de Vich durant setze anys, i, ben mirat, bisbe de tot Catalunya des de la publicació de La Tradició Catalana, llibre fona• mental del catalanisme. Catalunya ha tingut homes eminents, homes representatius, en totes èpoques, que per sí sols demostren la força, la fesomia incon- fundible de nostra rassa; savis i poetes, artistes i filosops : grans reis de la nació, grans reis del pensament i de la fantasia. 1 si hem tingut èpoques de decadència, en canvi, ara última• ment, amb aquesta reacció de rassa que en diem Renaixensa, han surgit altra volta aquests esperits singulars que són com la flor de l'arbre de la Pàtria i que demostren la vida fecunda que l'anima. Però de la última plèiade de grans homes de Catalunya, cap tan alt, cap tan fecundant a l'espiritualitat catalana com el Dr. Torras i Bages. I és perquè ell era el gran català pensador, vident, el gran català cristià. Per la intel·ligència som homes, pel cristianisme pugem a la perfecció i ens divinitzem; el Dr. Torras era potent en la ciència del pensament i tenia el ver esperit d'apòstol de la Veritat revelada, i aixi ell s'imposava a qui sedejava veritat i perfecció, i per això la seva influencia fecundía bellament i sanament en el jardí intel·lectual i espiritual de Catalunya. I com que la seva obra escrita i viscuda anava a la part més alta de l'esperit que determina les orientacions trascendents de l'home, aixi la seva representació és la més alta en la moderna ascensió espiritual de nostra terra. 76 REVISTA MUSICAL CATALANA

La seva doctrina, com que baixava de la font més alta, regava i fecundla totes les mani• festacions de vida del terrer patri. I així les belles arts, que són com l'aroma de la vida, també en rebien l'acció benefactora. Ell, com bon cristià, estimava l'home complet, perquè tot és obra de Déu, i tot, ben encaminat, torna a son punt d'origen, font de tot lo creat. Les belles arts, ell, doncs, les considerava en son alt valer, i no solament les considerava, sinó que les estimava; i adoctrinava als nostres artistes perquè no fessin art bort, perquè fessin art verament humà, és a dir, art racional, que vol dir noble i elevat, perquè noble i elevada és la categoria de l'home. A nosaltres músics, amb l'excusa de allissonar les societats chorals de son bisbat que amb motiu de la visita pastoral H feien cantades, ens dirigí a tots un bell dictat sobre la nostra finalitat i la manera de complir-la, que és un document que hem tots de tenir present sempre, sobretot els que àmb els Orfeons popularitzem l'art musical a Cata• lunya.*

Ara s'ha mort el pare i mestre de tots els que el veneràvem. La pèrdua és forta per Ca• talunya, però la seva ensenyança és viva i ha de produir encara els fruits verament assaho- nats. Sí; la seva obra, forta com tota gran obra, furgant pels esperits, encara ha de donar la gran fruitada generosa per l'enfortiment i grandesa de la nostra terra.

LLUÍS MI LLET

L'estrena de Tassarba

ENIM tard a parlar de la darrera òpera d'En Morera; molt més. quan la vida de Tassarba ha durat ço que una flor trencada de la planta per desagraïdes mans. Després de les nits triomfals (?) d'En Titta Ruffo, ^qui se'n recorda de la malhaurada partitura catalana que el senyor empressari del Liceu tingué la debilitat de muntar a l'escena? Ara sabrà aquest el pa que s'hi dóna amb la música de la terra, i es con• vencerà, sobretot, que les obres noves no desperten cap interès al públic habitual del seu teatre, el qual s'estima més que li donguin Rigolettos. Toscas i Pallassos, amb un divo de renom, que ompli la sala cada nit. Per altra part, també hauràn après els

• La música, iducadora dtl sentiment. Vloh, 1901. BUTLLETÍ DE L'ORFEÓ CATALÀ 77 nostres compositors que no és a Barcelona on trobaran la premsa més a propòsit per fomentar la nostra música, si hem de judicar per les crítiques que els diaris de mayor circulación pu• blicaven l'endemà de la referida estrena. Nosaltres ens guardarem prou de dir que Tassarba valgui més o no valgui tant que les òperes anteriors d'En Morera, perquè el més savi s'enganya si vol jutjar una obra musical amb una sola audició. Però ço que ressalta, sí, en ella, és una sinceritat d'expressió i una honradesa artística que mereixen el més gran respecte, creiem. En general, s'ha convingut en que la meitat primera de Tassarba era del tot superior, per la justesa de proporcions, per la força de ritme i de color, per la intensitat expressiva. A partir de la segona meitat, certament que l'interte no es manté tan viu, però falta saber si la culpa és més del músic que del llibretista. A nosaltres el llibre de Tassarba no ens ha complagut gens ni mica, si bé ens fem càrrec de la dificultat de condensar una acció dramàtica palpitant en un sol acte; en aquestes condi• cions, rarament poden dibuixar-se amb precisió els caràcters dels personatges, i l'acció del drama ha de precipitar-se amb greu perjudici de la llògica. A més, en Tassarba, cap per• sonatge es fa simpàtic per ses virtuts o qualitats : la mateix^ protagonista es deixa seduir amb tanta facilitat com una dóna qualsevulga; i encara que el destí fatal imperi sobre el drama, aquest no ens arriba pas a commoure. Si erro hi pot haver en la manera d'haver-lo musicat En Morera, creiem que es deu a haver-se inspirat en el procediment wagnerià, en lloc de fer-ho segons el procediment d'En Ricard Strauss, més impulsiu quel'altre. Una músi• ca més aviat imitativa que subjectiva hauria convingut al drama de Tassarba, segons el nostre humil parer.

Però han mitjançat, en l'estrena que ens ocupa, una porció de circumstancies que, davant del foraster, ens fan enrogir la cara de vergonya. Començarem per recordar que pocs dies abans de Tassarba s'havia festejat d'una manera extraordinària a un músic espanyol vingut de Madrid, l'obra del qual hem de convenir que no era gaire apropiada a la índole del nostre gran teatre en temporada d'òpera seria. ^Es que no mereixia igual consideració, sinó igual honor el mestre barceloní, autor de L'Atlànlida i ú'Emporium? Diguem, a més, com cas insòlit, el fet d'haver-se construït un decorat exprés per a Tas• sarba, així com un vestuari abundós, oferint tot plegat un conjunt artístic del millor gust. ^Es decidirà una altra vegada l'empresa del Liceu a fer unes despeses completament inútils quan el públic tan poc li estima el sacrifici? Altra circumstancia a favor de Tassarba era la de cantar-se per primera vegada en aquell teatre una òpera d'En Morera en son idioma original. Ço que era un gran pas per a dur-nos al sospirat teatre líric nacional, ^com és que ningú ho ha tingut en consideració? 78 REVISTA MUSICAL CATALANA

il què direm del deplorable efecte que la indiferència del públic i el desabriment de la premsa que més havia d'ajudar al sosteniment de l'èxit, havien de produir als dos artistes estrangers, la Srta. Racanelli i el mestre Padovani, que posaren tot llur talent i entusiasme en el lluït desempeny de l'obra? ^No és això darrer una prova del mèrit que regoneixíen dits artistes a la composició de Tassarba? fUem de creure, potser, que més en lo just estaven els senyors que, suggestionats per l'ambient de la sala, refredaven l'endemà, amb judicis prematurs, l'entusiasme de la gent? i Es que el públic del Liceu havia fruït gaire més la primera nit de Boris Godunow? No obstant el nostre desig de tornar a sentir la darrera producció d'En Morera, encara que no ens haguessin invitat ni l'empresa ni l'autor, no hem pogut aconseguir-ho, perquè, des• prés de la segona representació, l'obra va ésser retirada del cartell. Després d'un resultat semblant, ^trobaran les demés obres dels nostres compositors el camí gaire planer per a aconseguir de les empreses teatrals la desitjada presentació escènica?

JOAN SALVAT

Les Goyescas a Nova York

L dia 28 del pròxim passat janer fou estrenada, en el Teatre Metropolità del' Opera. de Nova York, la producció del mestre Enric Granados intitulada Goyescas. Com ja es sabut, es tracta d'un desenrotllament, per al teatre, de les ja ben conegudes i alabades Goyescas que N'Enric Granados escrigué, de primer, per al piano. Copiem, amb gust, quelcom de ço que la premsa de Nova York ha anat publicant amb motiu de l'esmentada estrena. Veus-aquí, per de prompte, ço que llegim en Las Novedades, publicació novayorkina escrita en castellà.

He aquí música espanola en todos los mejores sentides, música del Mediodia, llena de vigor, de calor y de ritmo. Arranca de las entrafias del pueblo, de los aires origina• ries y castizos; pero los perfecciona y enriquece : así revela al mundo como el arte espafiol no termina en las formas rudimentarias al alcance de las multltudes. Granados llama a su maestro, el llustre Fellpe Pedrell, «GUnka espafiol». iNo cabé esperar que Gra- BUTLLETÍ DE L'ORFEÓ CATALÀ 79 nados, a su ver, sea uno de los cinco que, como antes los de Rusia, ahora en Espana con- trlbuyan a formar la escuela nacional y a colocar a su pals entre los verdaderos creadores de música? Como Glinka, como Mussorgskl, como Borodin, que fundaren la òpera rusa en los aires populares, en las danzas y en la riqulsima vena de los cantos corales eslaves, así Pedrell y Granados aspiran a fundar la òpera espanola en el balle y la canción del pueblo. Al propósito procedió el estudio : «La armonización del canto popular — ha dicho Pedrell, — forma un ramo de la literatura musical fnlk-lórica... Gracias a esa literatura se han descublerto ignorades medlterràneos de tenalidades, medalidades, Influencias de razas, toda una ètnica de la armènia, que ha explicado el advenimiento de naclonalidades a iln de que sonasen en la vida del arte tedas las cuerdas de la lira humana... En estos casos no tedas las armonizaciones son buenas ni adecuadas : entre clncuenta e cien armonizaciones hay que desechar tedas aquellas que ne respenden a la Índole y ètnica del canto, eligiendo la única que se adapte a su ambiente modal y tonal». Este mevimiente para extraer de la voz del pueble la esencia pura en que debe fundarse la alta música espanola, es, como se ve, parte del gran mevimiente de nacionalisme artístico, y hasta de regionalisme, en que ya tenian representación egregia, no sólo Rusia, sine Polò• nia, aun desde antes, con Chopln; y Hungria, con Liszt; y luego Bohèmia, con Smetana y Dvorak; y les pueblos escandinaves, con Grieg principalmente; y Finlàndia, con Sibeiius. Granados, defensor de este nacionalisme, revela, con sus Goyescas, como lo concibe. Los ritmes populares, que predominan en su obra, no se ciflen a las fermas elementales de su origen; se depuran y luego se desarrollan, adquiriende a menudo singular riqueza. Ademàs, en las piezas que para el piano compuse bajo el titulo de Goyescas, así como en la òpera que de ellas nació, ha unido la inspiraciòn en la música nativa la sugestiòn de la obra y la època de Goya, «sl mis espaftol d* los pintores»: su nacionalisme aspira a ser total, sintético. Al alzarse el telón, nos sorprende la admirable polifonia vocal con que acompaiian majos y majas el goyesce manteo del Pelele. Las veces entretejen el canto, de ritmes fascinadores, en hermesa variedad, renovada siempre, de efectes corales, que culminan en brillante clímax, a la entrada de Pepa, la maja popular. Con la intervención de Rosario y Fernando, los protagonistas de alta alcurnia, cambia parcialmente el caràcter de la música; pero les persenajes aislados ne llegan a dominar en el cenjunto : como en Boris Godunow, como en El Príncipe /yor, el coro es el héroe principal en el primer cuadro de Goyescas. Si el pueblo es quien impera, con su canto, en el primer cuadro, impera también, con sus danzas, en el segundo, desde el fine, arrullador Intermezze (ya declarado superior a etre italiane celebérrime) : la acciòn dramàtica pasa en «breve y veloz vuelo» — como en el verso de Rioja — sobre la agitaciòn continua de la masa humana. El baile espaüel, incorporado por artista espaflol al drama musical, se impone triunfalmente, y no elvida ni sus estrepitoses palmeteos ni sus ruidosos /olésl iQué mucho? iNe triunfan también las maravillosas danzas tàrtaras de Igor, con los golpes y gritos de la estepa? El pueblo desapareoe en el cuadro tercero, y sólo se le recuerda de pase, hacia el final, cuando per el fondo cruzan, amenazadores, el torero y la maja. Al iniciarse el cuadro, de pasiòn y dolor, pasa levisimamente, sobre la erquesta, el hàlito de Trístàn e Isolda, el màs hendo poema de amor y muerte. Si en les des cuadros primeros tuvo la 80 REVISTA MUSICAL CATALANA

música fuego y calor, ahora se vuelve claro de luna: la enamorada triste habla al ruisefior solitarlo... Luego, el amante, el coloquio de pasión, la despedida, y, súbita, inesperada, la muerte... Brillante unas veces, otras delicada y fina, la creación de Granados es digna del honor que le ha oorrespondido : introducir la òpera espafiola en el principal teatro de la Amèrica del Norte. Habrà reparos que oponerle : así, sobre uno que otro pasaje orquestal ligeramente borroso, o sobre la necesidad de mayor relieve en los protagonistas y aun en sus conflictes, — lo cual, sin embargo, qulzà esterbarla el efecte de grupo y de masa buscade per el autor. En cenjunto, la obra merece el alto triunfo que alcanzó.

PRECEDENTÈS

A Goyescas, que, como tedes saben, debió estrenarse en París, y por la guerra vine a dar al Metropolitan Opera Heuse, le precedleron aquí las cempesiciones de Granados para piano, cuerdas o canto. Las primeras las popularizó el distinguide pianista norte- americane Ernest Schelling; y luego las han teoado etros muches, entre elles el gran australiano Percy Grainger y el elegante Geerge Copeland. Los dos supremes artistas del arco, el austriaco Fritz Kreisler y el espafiol Pablo Casals, ejecutan, respcctivamente, las de violin y vielencele. Las de canto ne son menes pepulares : basta citar, entre sus intérpretes, al eminente barítono Emilio de Gegerza, hispano-americano de origen. Go- gorza ha demostrade tener la primacia, aun sobre Schelling, como heraldo de Granades en este país. En Chicago, por fin, la magnífica Orquesta Sinfónica local ejecutó el poema Dante, hace peces meses. LA INTÈRPRETACIÓN

La estrella de la Interpretación de Goyescas en el Metropolitan Opera House se pensó fuese Lucrecla Bori. Pere la soprano espanola està enferma desde hace dos meses. Se llamó, para sustituirla, a una joven cantatriz norteamericana, que aprendió en Madrid nuestre idioma : Anna Fitziu. Dotada de hermosa voz, superior a su mediana escuela, la Fitziu cantó agradablemente el papel de Rosario. Igual cosa puede decirse de [Hora Perini, a quien tecó el de Pepa. Dos artistas de mayor categoria, el tenor Giovannl Martinelli, de brillante voz dramàtica, y el barítono Giuseppe de Luca, de excelente escuela, cantaren les papeles masculines. Pere los héroes de la interpretación fueren, en primer lugar, el coro, hàbilmente discipllnade por Giulio Setti, y luego la pareja de baile : la bellísima Resina Calli y el àgil Giuseppe Bonfiglio. Serfa demaslade pedir a la Calli todos los secretes del baile espafiol genuino; pero su gran talento le permitió penetrar en su esencia e interpretar con suma elegància los vivaces ritmes del fan• dango. El director de orquesta, Gaetano Bavagneli. se sebrepujó a si mismo : no ha dirigído aquí ninguna obra con el amor que puse en Goyescas. Claro està que Pelacce, y sobre tode el incomparable Bodanzky, habrian dado brillo mayor a la partitura; pero, con la ayuda de Granades, Bavagnoll realizó labor muy plausible. Las decoraciones y la indumentària, excelentes. Deben muche, según entiendo, al Sr. Periquet, autor de la letra de Goyescas. BUTLLETÍ DE L'ORFEÓ CATALÀ 81

LA CONCURRÈNCIA «La mejor concurrència de la temporada — dice el ameno cronista del Evening Sun, W. B. Chase; — multitud tan gran de como la de las noches de inauguración, con Caruso en el reparto, y tan brillante como sólo el Metropolitano puede reuniria...» Gran número de espafioles e hlspano-americanos. El Embajador de Espana presidia a su colònia. De Washington vinieron, como él, otros embajadores o ministres hispano• americanes. A la cabeza de los norteamericanos amantes del espíritu espaiiol figuraba el fundador de la Sociedad Hispànica, Mr. Archer M. Huntington. El aplauso fué ruidosísimo, degde el final del cuadro primero, y Granados hubo de salir a agradecerlo, junto con su hàbil libretista Periquet; premió el intermezzo, se unió a los palmoteos y los olés conque se clerran las danzas del cuadro segundo; interrumpió el hilo orquestal para rendir su tributo a la Fitziu en la canción del ruisefior, y, al terminar la obra, culminó en ovación magna. El entusiasmo de pàtria y de raza entró por mucho en esta ovación delirante; pero el público de lengua inglesa se contagià también, y no fui la corte frívola y elegante de los palcos la mas remisa en el aplauso.» — PEDRÓ HEN- RIQUEZ UREÏÍA.

Veus-aquí, ara, ço que diuen altres crítics de Nova York:

»No hi ha cap mena de dubte que l'òpera és intensament espanyola en tota sa con- textura i en tot son sentiment; està saturada per l'ambient del país i vibra contínuament amb l'esperit musical d'Espanya més que cap òpera o cap música sentida aquí. La música és espanyola perquè ve d'un cervell i d'un cor veritablement espanyols. La música espanyola ha ocupat un lloc digne d'estudi des que començà l'explotació del nacionalisme musical en el curs de la dinovena centúria. Compositors d'altres naciona• litats s'han enamorat dels ritmes, dels contorns melòdics, del colorit musical espanyols; francesos, alemanys, italians, escandinaus, hongresos, polacs i russos han trobat molt temps plaer en utilitzar aquests materials, ja en transcripcions, ja en composicions ori• ginals, basades en ço que han estat capaços d'assimilar-se de música espanyola. Però, ^quants músics espanyols hi ha hagut de categoria, per dir-ho així, cosmopolita, és a dir, coneguts més enllà dels Pireneus, que hagin fet per la música llur ço que Chopin, Liszt, Grieg, Dvorak, els neo-russos han fet per llurs músiques reepectives? Sarasate va fer quelcom en aquest sentit dintre de l'elegant manera d'un virtuós; Isaac Albéniz va fer quelcom en un istil més poètic i suggestiu, encara que va veure la seva pàtria a travers del vel de l'art francès modern. Al costat del nom d'aquests dos artistes fóra difícil posar el d'un altre artista espanyol que hagi interpretat l'Espanya per al resto del món, fins la vinguda del Sr. Granados amb sos legítims accents apassionats, amb l'esti• mulant dels seus ritmes característics i de sa franca melodia, o amb els seus moments de llanguiment, de poesia, de fondo sentiment patètic, de subtil suggestió. L'Espanya encarnada en la seva música és autèntica. I així i tot, posseint un color nacional tan intens, ço que ha escrit té una expressió ben personal. No cau en els fàcils procediments que semblen oferir ben temptadors els temes i ritmes espanyols. En Co- yescas hi ha quelcom més profunde i fortament sentit. El Sr. Granados té un ric i gens convencional sentiment harmònic, encara que no segueix a aquells que més s'han distingit en l'explotació de l'harmonia moderna. La seva 82 REVISTA MUSICAL CATALANA

trama harmònica és treballada i comunica a son istil distinció, escalf i brillantor ben peculiars. Aquest músic té, realment, un poder evocador... Comença l'obra amb una obertura breu i brillant. La primera escena és d'extraor• dinària brillantor : el poble, reunit, canta la joia d'un dia de festa a Madrid, en un chor d'una gran generositat musical, al qual l'orquestra hi afegeix una brillant figuració. El Sr. Granados insisteix molt en els chors en tota l'òpera, escrivint per a veus amb habi• litat 1 eficàcia. L'animadíssim chor es converteix en una salutació a Pepa, que arriba en sa calesa; i ve un nou impuls rítmic, tan irresistible com el precedent.. Hi ha una melo• dia espanyola tan característica com insinuant, en l'escena en la qual la dama de calitat arriba en busca del seu amant; està, en realitat, basada en una tonadilla, cant popular. La música d'aque·'ta escena és un notable tour de force, per sa riquesa de color, rapidesa de moviment i vivacitat d'expressió. L'intermezzo que precedeix el quadre següent és una pàgina d'escriptura orquestral força interessant; en ella l'autor, enginyosament, fa ús d'alguns dels seus temes més ca• racterístics, canviant els seus ritmes, transformant-los, combinant-los. Aquest intermezzo condueix directament a la gallarda vigorosament ritmada amb sa insistent fi• guració en tresets, que es balla en el Baile de candil, en el qual se promourà tanta in- quietut, essent l'escena d'un dubtós agravi i del rebte consegüent. La dança i els chors estàn rublerts de color local. La declamació de Rosario, Paqui- ro, Fernando i Pepa està hàbilment tractada, acompanyant-la el constant gonar de l'or• questra amb ritme de dança, que sols un moment s'atura per a terminar en un final encara més fortament marcat, amb el solo mofeta d'un dels homes, que surt per damunt dels chors, i del ball que executa un fandango. El darrer quadre és preparat per un interludi de ben diferent caràcter. Rosario escolta, en son jardí, la veu del rossinyol que li suggereix pensaments d'amor. El cant llarg i sostingut és de formosa calitat musical, essent algunes de ses frases punyents a l'ensems que sadolles de gràcia. Fernando arriba; i el mateix tint domina en el duet d'amor que segueix. Hi ha la breu interrupció del duel, i Fernando retorna per morir. Els accents dels dos protagonistes arriben a un màxim de passió, i ve la fi en que l'or• questra suspira un pianlssim.» — The New York Times.

«En el primer i segón quadre hi ha mida a cada compàs. El compositor s'és atrevit ardidament a convertir els seus protagonistes en parts d'un vigorós conjunt. No hi ha solos importants. El chor canta sempre i el diàleg dels protagonistes es desenrotlla damunt dels fons de multitut de veus.»

«Però aviat notem que la música és la que dóna vida a aquests quadres. Les millors qualitats d'En Granados apareixen totseguit. Es molt destre en l'art d'escriure poli- fònicament, i obté, mercès a aquesta traça, efectes teatrals de no escàs valor. La seva orquestra s'expresa en formes orquestrals vigoroses, de ritme espanyol enèrgicament marcat. Els seus chors canten en una polifonia ben pròpia, dividint-se a voltes fins en cinc agrupaments amb tres melodies i ritmes diferents. No obstant, el conjunt no és jamai difús.»

«La música d'En Granados és essencialment melòdica; no conté solament ritmes espanyols, sinó, a més, melodia espanyola, corprenedora i encara no falsejada per l'òpera. BUTLLETÍ DE L'ORFEÓ CATALÀ 83

L'orquestració és excel·lent. Es rica i sonora, sense ésser sorollosa. No cerca gaires efectes especials, i no és mai grollera. L'intermerzo, entre els dos primers quadres, és encisador.»— WILLIAM J. HENDERSON : The Sun.

«La joliuesa del primer quadre existeix sobretot en els chors, plens de vida rítmica.

L'intermezzo que precedeix el segón quadre és bellíssim. Fou compost en un sol dia — dia d'inspiració, en veritat — i fóra suficient per a fer famoses les Goyescas, com l'intermezzo de Mascagni féu famosa sa Cavalleria rusticana. Dels dos, el d'En Granados és, amb tot, el millor en tots sentits. La seva orquestració és variada 1 plena de color. El dia de l'assaig final, els invitats — professionals gaire-bé tots, els quals solen estar-se silenciosos — aplaudiren sorollosament, i anit, en la primera representació, despertà viu entusiasme. En realitat, el públic, després de cada escena, expressà el més gran entu• siasme que pot esperar-se d'un públic d'òpera... Tots foren sensibles a l'encis melòdic 1 rítmic d'aquesta música espanyola.» — HENRY T. FINCK : The Evening Post.

«Es una producció essencialment espanyola, aixi a causa de la nacionalitat del seu autor i la nacionalitat de l'assumpte, com per la faisó d'ésser tractada, amb tot i que al• guna influencia estrangera hi sigui, en més d'un indret, ben aparent.

La música és un viu reflexe de l'ànima de Goya, car expressa amb una veritat extre• mada la boja alegria, les passions i la bellesa tràgica de l'Espanya del començ del segle xix. L'ànima dels majos i de les majas viu tota en les escenes populars del primer i del segón quadre, dels quals Bizet ens donà ja una feble descripció. Però ço que a França no era sinó exòtic, és àqui purament espanyol. Tot ho és : des del jòc del pelele del primer quadre, fins al fandango del segón, admirablement dançat ahir per Roslna Galli i Bon- figlio. Els ritmes, durant els dos primers quadres, són pintorescs i variats, i formen, segons la nostra opinió, la part més interessant de l'obra del Sr. Granados. L'orques• tració és rica emperò clara. Els chors, sobretot, demostren una tècnica segura i una ben lloable preocupació del color local. El tercer quadre és notable des de forces punts de vista. La riverie de Rosario es ben expressada mitjançant una música plena de sentiment. L'empleo dels timbres és ben encertat, i del més bell efecte quan imiten la xerradiça dels ocells del parc. El final és molt dramàtic. En general, les Goyescas són plenes d'interès. No hi ha dubte que agradaran ai públic.» — O. DYTHEUR : Courrier des Etats Unis.

S'han ocupat també, en fi, de les Goyescas, els següents crítics : Grenville Vernon (New York Tribune); Sigmund Spaeth (Evening Mail); Baird Leonard (Telegraph). No cal dir amb quin goig oferim, des de les nostres planes, al nostre benvolgut i eminent amic, el mestre N'Enric Granados, la nostra ben sentida felicitació per l'èxit obtingut a Nova York, com queda vist, amb les seves ben belles, ben suggestives i ben hispàniques Goyescas, 84 REVISTA MUSICAL CATALANA

Palau de la Música Catalana XXVè aniversari de TORFEÒ CATALÀ Festivals Haydn 29 març, 2, 6 i 9 abril de 1916, al vespre

Solistes vocals i Andreua Fornells, sopràn; Joàn Nadal, tenor; Sandro Griff, baix Orfeó Català. Orquestra. Direcció : mestre Lluís Millet. Josep Haydn : Les Estacions (oratori en quatre parts), per a solistes vocals (sopràn, tenor i baix), chor mixte i gran orquestra. Primera audició. Simfonia en si bemoll major; Simfonia en 50/ major; Simfonia en 50/ major (militar).

Primer concert : dimecres, 29 de març, a dos quarts de dèu del vespre.

Primera part : Simfonia en si bemoll major Haydn Largo-Allegro vivace. Adagio. Minuet-Allegro. Presto. Segona part : Primavera (primera part de l'oratori Les Estacions). . . . Haydn Núm. 1 : Obertura : Descripció del pas de l'hivern a la primavera. Recitatiu : «Mireu l'hivern fsrest com fuig», Simó (baix). Lluc (tenor), Agna (sopràn). — Núm. 2 : Chor: «Baixa del csl, oh temps més dolç de l'any». — Núm. 3 : Recitatiu : «Ja des d'Àries radiant el sol...». Simó. Aria : «Alegre arriba ja el pagès al camp de bon matí», Simó. — Núm. 4: Recitatiu : «Sa tasca acaba ja el pagès». Lluc. Aria i chor : «Bona anyada Déu ens doni». Lluc, Simó, Agna. — Núm. 5 : Recitatiu : «Oit és nostre prec», Agna. Cant de joia : Oh que hermosa és la terra quan tot reverdeixi», Agna, Lluc, Simó i Chor. — Núm. 6 : Chor: «Déu etern. Déu potent. Déu de bondat!»

Tercera part : Estiu (segona part de l'oratori Les Estacions) Haydn Núm. 1 : Recitatiu : Descripció del naixement del jorn. «A trenc d'aubada la claror apunta tímida». Lluc, Simó. Aria : «Alegre aplega el pastoret xiulant el juganer ramat», Simó. — Núm. 2 : Chor i solos : «Ja va pujant, ja brilla, amunt, el sol», Agna, Lluc, Simó. — Núm. 3 : Recitatiu : «Tot-hom per la sega es va preparant», Simó. — Núm. 4 : Recitatiu : «Ja de mig-jorn el sol radiant cau aplomat». Lluc. Cavatina:<íTot jau en somni atuïdor», Lluc. — Núm. 5 \Recitatiu : «Oh benhaurat boscatge ombriu!», Agna. Aria : «Oh, com l'ànima reposa!», Agna. — Núm. 6 : Recitatiu : «Mireu! Com vel caliginós s'estén...», Simó. Lluc, Agna. Chor : «Ah| S'atar.ça el temporal!...». — Núm. 7 : Tercet: «La nuvolada es va esqueixant...». Lluc, Agna, Simó. Chor : «Noies, joves, veniu!». BUTLLETÍ DE L'ORFEÓ CATALA 85

Segón concert : diumenge, 2 d'abril a dos quarts de dèu del vespre.

Primera part : Simfonia en sol major Haydn Adagio-Allegro. Largo. Minueí-AUegretto. AUegro con spirito. Segona part : Estiu (segona part de l'oratori Les Estacions). . Haydn Dstall en el programa del primer concert. Tercera part : Tardor (tercera part de l'oratori Les Estacions) .... Haydn Núm. 1 : Obertura : Descripció del sentiment de Joia per l'abundor de la collita. Recitatiu: tTot ço que g)rmina pel temps primaveral», Agna, Lluc, Simó. — Núm. 2: Tercet: «Nitura, guardonant treball...», Simó, Agna, Lluc. Chor i solos: «Treball, oh sant treball...». — Núm. 3 : Recitatiu : «Envers els camps d'avellaners Ji corren els infants», Agna, Simó, Lluc. Duet: «Doncelles de ciutat, ver.iul». Lluc, Agna. — Núm. 4 : Recitatiu : «Els cimps es veuen despullats i no s'hi troba ja ni un gra», Simó. Aria : «Mireu enllà pels amples •campsl», Simó. — Núm. 5 : Recitatiu : «Obriu bé els ulls minyonsl De llebres, oh quin bé de Déul», Lluc. Chor de pagesos i cassadors : «Ei. no oïu sonà els corns?». — Núm. 6 : Re• citatiu : «Dels ceps les branques fent torçar, molçuts raïms sucosos pengen», Agna, Simó, Lluc. Ckor : «Juli!, julfl. Ja rají el vil».

Tercer concert : dijous, 6 d'abril, a dos quarts de dèu del vespre.

Primera part : Simfonia en sol major (militar) Haydn Adagio-Allegro. Allegretto. Minuet-Moderato. Presto. Segona part : Tardor (tercera part de l'oratori Les Estacions) .... Haydn Detall en el programa del segón concert. Tercera part : Hivern (quarta part de l'oratori Les Estacions) .... Haydn Núm. 1 : Obertura : Descripció de l'arribada de l'hivern. Recitatiu : «Ja l'àny s'atan- ça vers la fi», Simó, Ajna. Cavatina : «Llum i vida decandeixen», Agra. — Núm. 2 : Re. citatiu : «Tot l'ample estany es veu glaçat», Lluc. Aria : «Tot sol el vianant, perduda l'esma...», Lluc. — Núm. 3 : Recitatiu : «Quan és aprop, sent unes veus...». Lluc, Agna. Simó. Aria i chor : «Volta, roda, fila, que l'amor vigila», Agna.—Núm. 4: Recitatiu : «Ja la roda atura el volt». Lluc. Aria i chor : «Si n'era una donzella...», Agna. — Núm. 5 : Recitatiu: «De la muntanya es va exhalant com un alè glaçat», Simó. Aria : «Ojntempla aci. oh foll mortall», Simó. — Núm. 6 : 5o/oi i chor : «1 finalment vindrà el gran jorn», Simó, Lluc, Agna.

Quart concert : diumenge, 9 d'abril, a les nou del vespre.

Audició íntegra de Les Estacions : Primera part. Primavera; Segona part. Estiu; Ter• cera part. Tardor; Quarta part. Hivern. 86 REVISTA MUSICAL CATALANA

Des de Londres

JALGRAT les circumstancies, el moviment musical continua essent a Londres tan intens com sempre. Durant aquests últims mesos, hem tingut abundor de concerts, si bé amb repertori generalment conegut. Les novitats han estat, doncs, escasses. Per tal raó, aquesta carta deu quasi limitar-se a ésser una relació su• maria dels programes 1 dels executants. Vaig a fer-lo, doncs. Com de costum, no parlaré sinó de lo més interessant que he sentit. Veus-aquí els programes: London Symphony Orchestra. — Primer concert de la sèrie de tardor (25 octubre): Car• naval romà, Berlioz; Serenada en sol per a instruments de corda i suite Scheerazade, Rimsky Korsalcoff; Carillon, Elgar (encarregant-se de recitar els versos de Cammaerts la incompa• rable actriu francesa Mme. Rejane). — Segón concert (8 novembre), dirigit per Vassili Sa- fonoff i dedicat enterament a Tschaikovsky : Fantasia Simfònica, Francesca di Rimini, el Concert per a violí i orquestra (solista Arthur Catterall); Simfonia en mi menor.—Tercer concert (22 novembre) : Concert Beethoven; obertura Egmont, Simfonies núms. 7 i 8; Miss Carrie Tubb cantà admirablement, en el concert que ens ocupa, l'aria Ah Perfido i un altre, a més, en la qual no estigué pas tan feliç. — Quart concert (6 desembre): Simfonia en sol de Haydn; Concert de Brandenburg núm. 2, de Bach; Concert tn fa, de Beethoven (executant la part de piano Arthur de Greef, que féu gala de les seves qualitats característiques); Simfonia en do menor, Beethoven. Direcció : Vassili Safonoff. The Royal Philarmonic Society. — El dia 1.» de novembre aquesta coneguda entitat organitzà un concert dedicat per complet als compositors russos (que ara estan de moda). Lo més interessant del programa fou lo següent : Thamar, de Balakirew; Dances poloneses, de Borodine; i Petrouchka, de Stravinsky. Fou particularment interessant poder sentir aquesta última obra sense la presentació escènica, que sempre distreu l'atenció de l'oient; així ens poguérem fer càrrec de totes les seves belleses. En el segón concert (15 novembre), la Fantasia orquestal, de Balfour Gardiner, ens semblà gaire-bé una novitat (amb tot i haver-la ja sentida). I és que després de la primera audició, que tingué lloc alguns anys endarrera, l'autor l'ha modificada i allargada. (Tal volta un xic massa.) La simfonia Antar, de Rimsky Korsakoff, i un Concert de Mozart (essent la solista la dintingida pianista Miss Fanny Davies), completava el programa d'aquest segón concert. Concert del 29 de novembre : s'executaren les següents obres : Concert en fa, de Haendel, per a instruments de corda i dos clavicímbals (deliciosament executat); Jour d'Eté à la mon- tagne, de Vincent d'Indy (obra escoltada amb profunda atenció i molt aplaudida); L'O/ÍCÍJI/ de feu, de Stravinsky. (Malgrat les dificultats que ofereix per sa riquesa de ritmes i de color. BUTLLETÍ DE L'ORFEÓ CATALÀ 87 aquesta producció fou impecablement executada. Amb tot, no fou pas gaire aplaudida.) Darrer concert de la sèrie (13 desembre) : Veus-aquí el programa : Simfonia oPraga», de Mozart; Variacions simfòniques per apiano iorquesira., de César Franck (solista Sapellnikov); Segona suite, per a dos pianos i orquestra, de Rachmaninov (solistes Sapellnikov i Rumchis- ky); suite Dafnis i Cloe, de Ravel (primera audició a Londres). Diguem, per a acabar, que aquesta sèrie de concerts fou dirigida per Thomàs Beecham. Queen's Hall Orchestra: Concert del 30 octubre : Oïrem les següents produccions : Obertura d'Hi Mestres cantaires, Wa-gner; Quinta simfonia i Concerten sol major, Beethoven; Rapsòdia espanyola, Ravel, i L'Aprenent bruixot, Dukas. El programa, com se veu, ja conegut, però molt interessant i esplèndidament executat sots la direcció d'Henry Word, va atraure una nombrosa concorrencia i meresquél'aprobacióentusiasta del públic. —Concert del ^novem• bre : Veus-aquí el programa ; Obertures de Oberon, de Weber, i de Tannhàuser, de Wagner; Sèptima simfonia, de Beethoven; Sigfried Idyll, Wagner; i Concerten re per a violoncel·lo, de Haydn, essent la solista Madame Guillermina Suggia. La direcció a càrrec, també, d'Henry Wood. Royal Choral Society. — Algú va qualificar d'atreviment el voler donar una audició de l'oratori La Creació, de Haydn, suposant que el públic no respondria, però va demostrar-se que estava equivocat el que tal cosa creia, ja que en el concert donat el 4 de desembre hí assistí una rtpmbrosa concorrencia, que demostrà plenament el gust amb que hàvía escoltat les esquisides melodies i els chors plens de gràcia i de força expressiva, del gran mestre austríac. A l'èxit hi contribuïren els chors, molt justos d'afinació i de conjunt, i els solistes Agnès Nicholls, Joàn Coates (que és subtinent de l'exèrcit i cantà vestit d'uniforme) i Ber- tram Mills. La música «da camera» ha estat molt ben representada en el moviment musical de Lon• dres durant aquests darrers mesos. Veus-aquí un resum de lo més interessant. El Philarmonic String Quartet ha donat una sèrie de concerts, en els programes dels quals han figurat els Quartets en mi menor de Smetana, el de César Franck, el de Schubert (pòstum), el de Ravel, el de Frank Bridge i el Quintet en sol de Brahms. El London String Quartet ha organitzat, també, interessants concerts (28 octubre, i el 4, 11, 18 i 25 novembre). — Les novitats del programa foren un Quartet de Frank Bridge, amb el qual demostrà una vegada més ésser un hàbil compositor; un altre de Julius Harrison, i, finalment, una Fantasia, per a quartet, de N'Arthur W. Kettelby, força remarcable. Com a obres ja conegudes sentírem els Quartets de Beethoven en mi bemol i en fa, el de Schu• bert en la menor, el de J. D. Davis en sol menor, el de Tschaikowsky en re, i els Quintets de Beethoven, de Schumann i de Bocherini. La Societat dels Concerts clàssics, no ha limitat els seus esforços a la música «da camera», sinó que ha dedicat alguns dels concerts de la tercera sèrie a l'audició d'obres per a petita orquestra de Corelli, Purcell, Mozart, Monsigny i Haydn. Entre les obres «da camera» executades en els últims concerts, hi figuren la Sonata, per a violí i piano, de Delius; el Quintet en mi bemol, de Mozart; el Quartet en mi, de Mendelssohn; VOctel, de Schubert, el Quintet, per a corda, de Waughan Williams, la Suite, per a violí, flauta i arpa, d'Eugen Goossen, i el Quintet, per a corda i piano, de Taneiev. 88 REVISTA MUSICAL CATALANA

Vagin, per a coronar aquesta àrida ressenya, dues noticies relacionades amb l'actualitat bèlica. La una es refereix a l'hora de començar els concerts, que fins ara era a les vuit o dos quarts de nou, i ara s'ha establert a les 6.15 a petició de molts concorrents que viuen en barris un xic apartats del centre i als quals desagradava retirar massa tard en aquest temps en que, des de les primeres hores del vespre, Londres queda quasi completament a les fosques. L'altra noticia interessa sobretot a les entitats musicals : e! Ministeri corresponent ha retirat per qüestió d'economies les subvencions que donava a la Royal Academy of Músic (500 lliures esterlines), al The Royal College o/ Músic (500 lliures esterlines) y a la Royat Irish Academy oí Músic (300 lliures esterlines). Això ha promogut per part dels inte• ressats, i en general dels aficionats a la música, grans protestes. El diputat Pat. O'Brien s'ocupà de la qüestió en el Parlament i Sir Charles Stanford publicà en el Times un llarg i enèr• gic article de protesta. Tot ha estat inútil.* LIVELY

Des de Nova York

^INS a mitjans de novembre prop-passat actuà en el Manhattan Opera House, d'aquesta ciutat, la companyia de la Gran Opera, de Boston. Entre altres òperes, ha representat Otello, Madame Butter/ly, Carmen, I Pagliaci, L'Amore dei Tre Re. La Tosca, cridant especialment l'atenció La Muette de Portici, no representada aqui des de fa molts anys; veritat és que, més que la partició molt envellida d'Auber, ha estat molt celebrada l'encarnació de l'heroïna, la pobra noia muda, en la persona de la gran balla• rina i mima russa Ana Paubwna, que hi ha pogut desplegar totes les excel·lències del seu art. Madame Butter/ly tingué, també, pel públic, un atractiu especial pel fet d'ésser inter• pretada per una soprano japonesa Tamaki Miura. la qual, naturalmet, dóna un segell d'au• tèntic exotisme al personatge que no podria ésser rivalitzat per una actriu americana o euro• pea; mes, no solament en aquest aspecte ha triomfat la gentil artista, sinó que també s'ha imposat per la puresa i afinació de sa veu. La gran saison del Metropolitan Opera House començà puntualment com cada any. po• sant-se en escena l'òpera ja clàssica de Saint-Saéns Samson i Dalila. En desembre s'es• trenà, amb èxit. El Príncep Jgor, de Borodine. En fi, acaba de representar-se, després d'ésser esperada amb impaciència, l'òpera del mestre espanyol N'Enric Granados, Goyescas.

• Amb satisfacció llegim en les últimes revistes musicals angleses arribades a nostra redacció posterior• ment a la crònica de nostre corresponsal a Londres, que el govern britànic ha acordat seguir subvencionant amb la mateixa quantitat d'abans la Royal Irish Academy of Músic. Esperem que les altres associacions esmen• tades tindràn igual sort. (Noia de la Redacció.) BUTLLETÍ DE L'ORFEÓ CATALÀ 89

Abans que tot, me plau consignar l'èxit ben franc que ha obtingut dita partició, del qual n'és prova el nombre de vegades que son autor hagué de sortir a l'escena per a correspon• dre als aplaudiments entusiastes del públic, i apuntar aiximateix la importància i significació del fet d'haver-se cantat Goyescas en llengua espanyola, que no té precedents en els anals de nostra primera escena lírica. Les Goyescas pianístiques, ben conegudes dels lectors de RE• VISTA MUSICAL CATALANA, han sofert una magnífica ampliació a l'ésser traslladades a l'es• cena. Es natural que el pianista-compositor, dominat per la interior visió de l'Espanya de Goya, volgués donar a sa obra predilecta una forma més desenrotllada, revestint-la d'un ropatge brillant, propi per a ésser oferta a les nombroses audiències dels grans teatres d'òpera. Llàstima que, no havent estat secundat degudament pel Uibretista, des del punt de vista de la fabulacló dramàtica, el mestre Granados no ha pogut fer pròpiament una òpera, sinó més aviat un gran poema musical realçat plàsticament per l'espectacle escènic. Cal. doncs, fer-se ben càrrec d'aquesta distinció de genres, per a judicar l'obra del músic espanyol, i així, un cop ben situat, hom no podrà més que prodigar els elogis. Criden, des del primer moment, l'atenció de l'oient, la vivacitat i diversitat de ritmes posats més en evidencia pel jòc orquestral i la subtil elegància de les Unies melòdiques que serpentegen d'un a altre instrument. L'animació popular, ben pintoresca per l'estranya barreja de gent, pertanyent a tots els estaments, queda admirablement descrita per aquesta mena de música. I si els personatges que esbocen una acció, manquen de nervi i caracterit• zació, en canvi els chors adquireixen un gran relleu, essent potser els del segón quadre, jun• tament amb les típiques dances, lo més notable de la partitura. A semblança de les òperes russes d'aquests darrers anys, Goyescas ens ha obert nous horitzons i ens ha suggerit noves possibilitats. La interpretació de l'obra ha estat excel·lent. La Srta. Fitziu, que apareixia per pri• mera vegada en el Metropolitan, és una formosa encarnació de Rosario, plaent per sa veu i per sa plàstica; ha estat molt ben secundada per la Srta. Perini i els Srs. de Luca i Martinelli. L'orquesta la dirigeix En Gaetano Bavagnoli. Mereixen una menció especial els chors, la di• fícil tasca dels quals ha estat bellament realitzada mercès a llur mestre En Giulio Setti.

TH. GR. 90 REVISTA MUSICAL CATALANA

Orfeó Català

CONCERT A LA CASA DE CARITAT

El dia de la Candelera, a la tarda, la Secció choral de la nostra institució inaugurà, amb un esplèndid concert a la Casa de Caritat, l'Any jubilar, durant el qual s'aniràn celebrant els diversos actes artístics 1 socials que, per a commemorar el vint-i-cinquè aniversari de sa fun• dació es tenen projectats. El primer acte del cicle de festes fou, com es veu, dedicat als pobrets asilats d'aquell benèfic establiment, la magnifica sala de festes del qual, ornada especialment per aquest dia, presen• tava, al moment de començar el concert, formós cop de vista. Més d'un miler de nens, nenes i vellets es reuniren per oir I'ORPEÓ. Els rostres eren plens d'alegria, traduint-se en entusiastes ovacions les emocions que les dolces tonades populars els produïen. A l'aparèixer la Senyera a l'escenari una grandiosa salva d'aplaudiments saludà el símbol de I'ORPEÓ, no cessant les en• tusiastes manifestacions del bellugadiç i alegre públic, durant tot el concert. Veus-aquí les produccions que I'ORFEÓ cantà : Cançó de Nadal, d'En Pérez; La Gata i En Belitre, d'En Pujol; Cançó de breçol, d'En Sancho Marraco; El Cant de la Senyera, d'En Millet; El Pardal i Sant Josep i Sant Joàn, d'En Pérez; El Cant dels ocells, d'En Millet; L'Hereu Riera, d'En Cumellas Ribó; El Noi de la Mare i La Mort de l'escolà, d'En Nicolau; Les Flors de maig, d'En Clavé; Pregaria a la Verge del Remei, d'En Millet; i el Credo de la Missa del Papa Marcel, de Palestrina. Fonda emoció produïren totes aquestes composicions als pobrets oients; mes, on l'entusiasme arribà a més alt nivell fou en les cançons populars, l'alegria de les quals s'hauria dit que s'havia encomanat a tots. Fou una nota molt formosa també la impressió que als nens causà la relació que el mestre Millet els féu de l'argument de La Mort de l'escolà, la formosa poesia de la qual glosà en senzilla frase. Altre bonic episodi de tan bella festa fou l'entrega, per mans de dos dels més tendres asilats, de la rica corbata que la Junta de la Casa de Caritat oferí a I'ORPEÓ CAT ALA. A l'ésser col·locada ressonà una grandiosa ovació. A més, dita Junta obsequià als cho- ristes amb un refresc i un record d'aquest acte tan formós. Entre el curt nombre d'invitats hi vegérem a més de la Junta de Govern del benèfic esta• bliment, alguns senyors diputats provincials amb llurs famílies. Una bella festa, en resum, de la qual servarem tots el més agradós record. — F. BUTLLETÍ DE L'ORFEÓ CATALÀ 91

Catalunya BARCELONA

GRAN TEATRE DEL LICEU. — Veus-aqui el nombre de representacions alcançat per les òperes que s'han donat de repertori la darrera temporada (20 novembre 1915-23 febrer 1916): La Dolores, 7; Boris Godunof i Tannhàuser, 5; Tristany i Isolda. C/í Ugonotti i Pescadors de perles, 4; Gioconda, Falstaff, Rigoletto, Sigfried i Noces de Figaró, 3; La Favorita, Maria di Rohan, La Traviata, Tassarba, Barber de Sevilla, Un ballo in maschera, Lluïsa, Cavalleria rusticana, Pagliacci i Madame Builerfly, 2; Hamlet i Carmen, 1. Els autors que han aconseguit major nombre de representacions són R. Wagner (dotze, amb tres obres diferentes) i Verdi (dèu, amb quatre obres diferentes). La primera representació de les obres noves que s'han donat al Liceu durant l'expressada temporada, escaigueren en les dates següents : Boris Godunof, de Mussorgsky, 2r< novembre 1915; Tassarba, de N'Enric Morera, 18 janer 1916; Les noces de Figaró, de Mozart, 2 febrer 1916. Diguem, per fi, que entre els artistes catalans que enguany han actuat en aquell teatre s'hi compten els mestres Antoni Ribera i J. Sabater; els tenors Vinas, Raventós, Palet i Nadal; els barítons Blanchart i Segura Tallien, i les soprans Pareto i Farri.

PALAU DE LA MUSICA CATALANA : ASSOCIACIÓ DE MÚSICA «DA CAMERA». — El quart concert del present curs, organitzat per VAssociació de música tda Camera», fou ben encertada• ment confiat al jove, emperò ja ben conegut pianista valencià, En Josep Iturbi. Executà pàgines de Bach, Couperln, Scarlatti, Paradisi, Sohubert, Chopin, Villar, Granados, Albéniz i Mendelssohn. En Josep Iturbi (que aplaudírem fa algún temps, a la Sala Mozart), és un pianista distín- gidissim. Té grans qualitats. Abusa, però, creiem, dels moviments ràpids. Alguna de les seves execucions esdevé, doncs, de vegades, un xic imperfecta. I és que en lloc d'esforçar-se en dir, en interpretar, en prestar sempre vida, en un mot, a l'obra que executa, hom veu sovint a N'Iturbí afanyés, dlría's, d'exterioritzar-la, pel damunt de tot, amb extremada rapidesa... Llueix, en aitals casos, una ben franca, ben bella i ben ardida agilitat. Però l'aficionat prefe• riria que l'artista que ens ocupa aconseguís dominar-se i pogués, així, subratllar amb més calma (i en tots els casos) tot ço que l'obra conté. El defecte que senyalem és sobretot criticable (i per això l'esmentem), perquè es tracta d'un jove artista que sab, precisament, ben detallar, quan vol, les produccions que executa. Recordem, per exemple, com obres ben dites (a més de ben tocades, mecànicament), el Vals en sol bemol, de Chopin; VImpromptu en la bemol, de 92 REVISTA MUSICAL CATALANA

Schubert; VAndante del Rondó Capritxós, de Mendelssohn, i forces planes dels clavicembalistes. I a propòsit dels clavicembalistes. Seguint el bell exemple de Na Wanda Landowska (de la qual ha estat, sabem, deixeble) En Josep Iturbi acostuma a no servir-se del piano modern per a executar les obres dels mestres dels segles xvu i xvm. Amb la diferencia, però, que així com l'esquisida clavicembalista polaca sol servir-se, per executar les produccions dels antics mestres, d'un veritable clavicèmbal (modern, és veritat, però copiat dels antics), N'Iturbi es serveix, generalment, del Pedal-clave Ventura. Com ja és sabut, la invenció del Sr. Ventura consisteix en prestar al modern piano, mercès a un enginyós mecanisme, apariencies de clavi• cèmbal. El medi del qual es val el Sr. Ventura per obtenir aital fi, és ben senzill. Consisteix en col·locar un cos dur entre el martell i la corda. Així aconsegueix dit senyor obtenir una so• noritat que recorda, de moment, un xic la del clavicèmbal. Bentost hom va adonant-se, emperò, que es tracta, val a dir-ho, d'una imperfecta imitació. El sò, en primer lloc, que obté el Sr. Ventura, no és pinçat. Ara bé : és prou sabui que és mercès al sò pinçat, precisament, que les obres dels clavicembalistes apareixen, tocades damunt dels clavicèmbals, amb aquella netedat tan característica. (L'efecte sonor del clavicèmbal pot comparar-se, creiem, a l'efecte gràfic de l'aiguafort o de la punta seca.) A més, mentre l'iturbi toca el Pedal-clave Ventura hom sent, òovint, els efectes del modern pedal... I això tampoc recorda (ben a! contrari) els sons secs del clavicèmbal. En fi, l'executant, en l'instrument que ens ocupa, gradúa las sono• ritats. Apareixen, doncs, crescendos i diminuendos. I això tampoc pot fer-se, com és sabut, damunt d'un cèmbal. Passada la primera impressió, l'aficionat nota, doncs, prestament, al sentir l'instrument que ens ocupa, que es tracti, en veritat, d'un veritable piano (amb totes les qualitats del piano) que imita, però, un xiquet, la sonoritat del clavicèmbal.

N'Iturbi fou molt aplaudit. — X.

La quinta sessió del present curs, que tingué lloc el 7 de febrer prop-passat, tenia un inte• rès excepcional pel fet de presentar-se per primera vegada a Barcelona, davant el públic selecte de VAssociació, el reputat Trio Francès, format actualment per En Jules Boucherit, violinista, N'André Hekking, violoncel·lista, i En Ricard Vifies, pianista, el qual substitueix el pianista de l'agrupació mobilitzat per la guerra. Diguem totseguit l'excel·lent efecte que produí el Trio com a tal, en les dues obres de con• junt que va tocar : el Trio en do menor, op. 1, núm. 3, de Beethoven, i el Trio en mi menor, op. 92, núm. 2, de Saint-Saéns. Cap afany de virtuosisme extemporani que pogués destruir el sentiment d'unitat, però sl una execució d'extraordinària pulcritut amb una gran intel·ligència del text a interpretar : tals foren les qualitacs que notàrem en el Trio que ens ocupa. Recor• darem, per exemple, com a mostra exemplar, la manera com En Vifies va afiligranar la part de piano en l'esmentat Trio de Beethoven, posant tot son saber en donar relleu a una obra que per ésser de lo primerenc i', son autor, és executada per molts sense cap ombra d'intenció, pura• ment per sortir del pas. BUTLLETÍ DE L'ORFEÓ CATALA 93

En la segona part, cada un dels artistes pogué lluir separadament sos mèrits de concertista. Començà N'Hekking interpretant VElegia, de Fauré i la Sonata núm. 2, de Boccherlni, podent lluir en la primera son valer en l'istll expressiu, i en la segona, la més acurada agilitat; es revelà artista executant ben digne de la nomenada que el precedia, tant per la perfecció de meca• nisme com per la bellesa del to i la fermesa de l'arquet. Per a correspondre al xardorós aplau• diment que el saludà, hagué de tocar, fóra de programa. El cigne, de Saint-Sa6ns. També es mostrà violinista irreprochable En Boucherit en la part tècnica, i, a més, fi, senyorívol, i a voltes discretament fantasiós; féu gala d'aquestes qualitats en la Romança en sol major, de Beethoven; La Précieuse, de Couperin-Kreisler; Minuet, de Porpora-Krïisler, 1, fóra de programa. Siciliana i Allegro, de Tartini-Kreisler. També fou ovacionat. No ho fou menys el nostre ViBes,' que citem last hut net least, com diuen els anglesos; no cal fer el seu elogi, car tots sabem amb orgull que el modest artista català és un pianista formidable i un dels interpretadors més autoritzats de la música moderna. Sota ambdós aspectes va mani• festar-se successivament en la Toccata i Fuga, de Bach-Tausig, i Dança russa, de Mussorgski, no compresa aquesta en el programa. Fou una vetllada d'alt interès; és llàstima que l'estada dels notables artistes en la nostra ciuta fos tan breu.

La sessió del dia 27 de febrer, sisena de la temporada, anà a càrrec del Quartet Renaixement. Amb la serietat i afany de perfeccionament que mai desmenteixen els simpàtics artistes que constitueixen l'esmentada agrupació, foren oferts a l'auditori de \'Associació els Quartets en re, núm. 18, de Mozart, en mi bemol, op. 12, de Mendelssohn, ien re, de César Franck. Aquest, per sa importància i profunditat, hauria hagut de col·locar-se en la segona part del programa I no en la tercera, car la fatiga natural privà de fruir totes ses belleses, ja que el concert terminà a hora indeguda per aquesta mena de sessions intimes, segons un mal costum massa arrelat en la nostra terra. L'obra de Mendelssohn, en la segona part, fou la que especialment obtingué els sufragis de la concorrencia; reuneix totes les característiques de la música mendelssohniana, i és, per conse• güent, fàcil 1 agradosa a l'audició. El Quartet Renaixement va estar molt encertat en sa inter• pretació. — G.

AGRUPACIÓ D'AMICS DE LA MÚSICA (Concert Inaugural i segón concert).— La constitució d'aquesta nova societat musical que anunciàvem en el número de desembre de la REVISTA, és un fet que podem avui consignar amb goig. Després de la injustificada soletat en que es cele• braren a la Sala Mozart els Concerts Renaixement ha vingut sortosament una reacció i un fort nucli d'aimants de l'art s'ha proposat vetllar per la dignitat de les manifestacions musicals de caràcter íntim, donant al mateix temps la mà a uns joves artistes que han demostrat posseir, a més de talent, una constància a prova de tot obstacle. 94 REVISTA MUSICAL CATALANA

L'Agrupació d'A mics de la Música celebrà sa sessió inaugural el diumenge, 9 de janer, de• dicant-la exclusivament al Quartet, genre que obtindrà sempre les preferències de la nova enti• tat; tres obres capdal-! formaven el programa : els Quartets en do, op. 76. núm. 3, de Haydn; en sol. núm. 12, de Mozart, ien la menor, op. 29, de Schubert. Tots tres foren interpretats amb aquell grau de perfecció a que ens té acostumats el Quartet Renaixement, els mèrits del qual creiem inútil senyalar una vegada més. Per al segón concert, el dia 26 de janer, s'hi comptà, a més del Quartet Renaixement, amb la cooperació del distingit pianista En Guillem Garganta. que prengué part en les obres de Beethoven i Schumann. El programa es componia del Quartet en mi bemol, núm. 5, de Dltters- dorf, laSoKC/aen do menor, op. 30, núm. 2, de Beethoven (plano I violi) i el Quintet en mi bemoll, op. 44, de Schumann. L'execució no fou menys sacisfactorla que en la primera sessió, 1 la selec• ta concorrencia en sortí molt complascuda. Fem vots perquè els i4 mi« de/a Música, servant el foc sagrat de l'Amistat, s'agrupin cada dia més estretament, podent gloriar-se d'haver fun• dat una obra sòlida 1 de durada. — A.

El passat mes de febrer els amics d'aquesta agrupació es vegeren agradosament sorpresos amb l'anunci d'un concert extraordinari, que es va celebrar el dia 17 del propi mes." La sessió aquesta consistí en un recital de guitarra encomanat al notable artista N'Andreu Segòvia, el qual interpretà, amb un art dels més superiors, el següent programa: Minuetto en mi, Capritxo àrabe i Scherzo-Cavota, de Tàrrega; Allegro en la, de Coste; Sonata a) andante, b) allegretto, c) minuetto I Estudi en si bemol, de Sor; Granada i Sevilla, d'Al- béniz; La Maja de Goya, Dança en mi i Dança en sol, de Granados. El públic escoltà embadalit l'esquislda execució d'aquestes peces; demanant la repetició d'algunes d'elles, així com el plus corresponent a cada part. Entre aquests, recordem l'audició de la cançó popular catalana El Mestre, d'En Llobet, i una Gondolera de Mendelssohn. La composició de l'esmentat programa ja revela el bon gust del guitarrista Segòvia, nascut a Granada. Jove encara, domina ja avui l'instrument com un mestre, i d'ell sab treure els més rics efectes de sonoritat, sorprenent, a més, la nitidesa i la finor del seu mecanisme. El concert quart ds VAgrupació d'Amics de la Música ens valgué una acabada execució del magnífic Quintet en si menor, op. 115, de Brahms, pel Quartet Renaixement I el professor de clarinet En Joàn Vives. Malgrat trobar-se l'esplendorosa composició del mestre d'Hamburg al final der programa, l'auditori se senti fondament emocionat davant les belleses que enclou el referit quintet, festejant, amb vlbrants aplaudiments, als seus Intel·ligents interpretadors a l'acabar cada un dels temps. Aquesta sessió fou completada amb el Quartet en do, núm. 17, de Mozart, i el Trio en re, de Beethoven, per a Instruments d'arc, rebuts amb clares mostres d'agrado. — S.

SALA MOZART : RECITALS VIANNA DA MOTTA. — Grans mercès han d'ésser donades a la casa Cussó per haver-nos presentat al prou conegut pianista el nom del qual encapsala aquesta BUTLLETÍ DE L'ORFEÓ CATALÀ 95 nota. Amb tot i tractar-se d'un dels artistes més coneguts arreu, no havia, creiem, tocat mai a Barcelona. Cal agrair, doncs, repetirem, a la casa Cussó, l'ocasió que ens ha ofert d'oir, en fi, al celebrat artista portuguès. En Vlanna da Motta tocà a la Sala Mozart els dies 16 i 19 de janer. Executà els següents interessants programes : Primer Concert : Toccata en do major, Bach-Busoni; Sonata en la bemoll, op. 110, Beetho• ven; Variacions sobre un tema de Gluck, Mozart; Spozalizio, San Franciscà de Paula, Liszt; Es• tudis simfònics, Schumann. Segón concert : Preludi, Aria i final, C. Franck; Le tambour bat aux champs, Alkan; Yalse- caprice, Vianna da Motta; Scherzo, d'Albert; La Vfga, Albéniz; Variacions, Chevillard, Sonata en si menor, Chopin. En Vianna da Motta és un pianista interessantíssim. Quelcom, sobretot, el caracteritza i constitueix, sense cap mena de dubte, un dels aspectes més remarcables del seu ben rar talent d'executant : sa pulsació. Pulsa el teclat com ben poquets pianistes saben avui pulsar-lo. Considerat des del punt de vista que ens ocupa. En Vianna da Motta és a l'hora present, cal proclamar-ho, un dels més notables pianistes que hem sentit. Pot comparar-se'l, creiem, amb En BusonI, l'escola i la pulsació del qual recorda. En Vianna da Motta és, també, un interpretador de gran talent. Es, pel damunt de tot, seriós. Amb tot i detallar finament ço que executa, en da Motta es preocupa sempre de la impressió general o de conjunt. Deixant apart algunes de les planes poc importants que el ben notable pianista portuguès executà la nit del seu segón concert, tots els músics 1 aficionats que sentiren a En da Motta re- cordaràn sempre amb gust l'execució que dit virtuós ens oferí de la Toccata de Bach-Busoni, de la Sonata de Beethoven, dels Estudis simfònics de Schumann, i, en fi, de les obres de Mozart, de Liszt, de Franck 1 de l'Albéniz. La producció de Liszt intitulada San Franciscà de Paula, fou sobretot tocada d'una faisó magistral. L'execució que ens ocupa pot citar-se com un ver model. Veus-aquí, veritablement, el piano de Franz Liszt (tan diferent, com és sabut, del piano de Schumann o de Frederic Chopin) tal com l'autor de Mazeppa degué somniar-lol Executant La Vega, del nostre Albéniz, creà En da Motta sonoritats variadíssimes. Sem• blava, en aquells moments, talment un màgic. Així considerat tècnicament, com des del punt de vista de la interpretació, En Vianna da Motta és un dels pianistes més interessants que coneixem. Cal desitjar que ens torni a visitar prompte. — X.

RECITAL RIBÓ. — N'Alexandre Ribó donà, el dia 6 del passat febrer, una nova audició in• tegral dels bells Estudis de Chopin. Lluí un cop més sa ben notable agilitat i fou de bell nou força aplaudit. 96 REVISTA MUSICAL CATALANA

ASSOCIACIÓ MUSICAL DE BARCELONA. — Les dues sessions darreres del cicle Mozart van dedicar-se a l'obra dramàtica de l'excels músic. Tota una sessió fou reservada pel Don Joàn, de qual òpera se n'executaren no menys de quinze fragments. Aquesta vetlla fou un ver encan• tament, perquè, amb tot i faltar-hi el jòc escènic, el drama de Mozart va reviure amb tota sa in• tensitat d'expressió. Així vam veure desfilar els personatges Don Giovanni, Leporello i Ottavio, Donn'Anna, Elvira i Zerlina, magníficament definits llurs caràcters per l'espiritüal música amb la qual Mozart va vestir-los. ressaltant, alternativament, la galanteria de Don Joàn, la trapaceria de Leporello, la melangia d'Octavi, la impetuositat venjativa d'Agna, la lluita passional d'Elvira i la rústica coqueteria de Zerlina. Van interpretar els fragments al·ludits les Srtes. Llobet, Rossi i Badia i els Srs. Roldós, Erauzkin i Griff, sobressortint d'una manera especial, en llurs papers respectius, la Srta. Badia, una Zerlina plena d'encís, i els Srs. Griff (Leporello) i Erauzkin (Don Joàn). Tots els artistes foren, no obstant, força aplaudits per l'auditori que ocupava totes les localitats de la sala, i que amb l'interès més gran segui l'audició fins al fi. Encara que no guardà la unitat de la sessió anterior, la darrera del cicle no deixà pas d'agra• dar: estant compost el programa de diversos fragments de les òperes El rapte del serrall. La clemència de Titus, Cosi fan tutte i La Flauta màgica. Cooperaren a la interpretació d'aquest fragment, junt amb alguns dels artistes ja esmentats, les Srtes. Gil Rey i Bignotti, escoltant tots plegats repetits aplaudiments. Fem constar, també, la repetició d'alguns números, als quals prestà la Srta. Badia l'encís de la seva bonica veu i de la seva dicció plena de finor i gràcia. Vagi. aiximateix, el nostre elogi al pianista Sr. Laporta, organitzador i director d'aquest cicle Mozart. l'èxit del qual assoli el major esplendor en les sessions darreres que acabem de res• senyar. Dedicat a l'Associació Musical va celebrar en la mateixa sala un bonic concert VAcadèmia Ainaud, en el qual, per una orquestra de corda, composta de joves elements de la pròpia acadè• mia i sota la direcció del mestre Ainaud, s'hi interpretaren valioses obres de J. S. Bach, Mozart, Grieg I Gounod. La presentació d'aquesta classe de conjunts ben fusionats per la unitat d'es• cola i obeint amb gran disciplina a la batuta del mestre, desperta sempre una gran simpatia i s'admira molt més, pensant que no arriben a fer de molt tant els centres d'ensenyança musical que subvenciona i sosté aquí l'element oficial. En la segona part del programa s'hi interpretà el concerto en do de Haydn, per a violí 1 orquestra, i en la part de solista hi alcançà un bell èxit la Srta. Elsa Oriol, que en altres ocasions havia ja manifestat les seves excel·lents aptituts per a la música. Fou, per tant, una sessió agradoslssima, que fa gran honor a l'Academia que dirigeix el reputat professor Sr. Ainaud. El concert 263 de la tanda ben afavorida de l'Associació que ens ocupa, tingué per Interpre• tadors el Trio Soler, compost de la Sra. Barella de Soler (piano), Enric Roig (violí) i Lluïsa Alsina (violoncel), i un quartet de violoncels format dels Srs. I. Soler i M. Montseirat i les BUTLLETÍ DE L'ORFEÓ CATALÀ 97

Srtes. Capron (Margarida i Esther). Els primers ens feren oir el Trio, op. 87, de Brahms i el Trio, op. 65, de H. Huber. L'execució d'aquestes obres fou ajustada i ben colorida, per lo qual valgué a llurs interpretadors merescuts aplaudiments. Per al quartet de violoncels, els mestres Nogués i Morera havien compost exprofós dues peces intitulades, respectivament. Petita llegenda i Melangia. La sonoritat massa igual dels quatre instruments havia de perjudicar un xic l'efecte del conjunt, mes cal distingir la Melangia del mestre Morera, la qual, impregnada de sentiment i desenrotllada amb força mestria, trobà en l'auditori un acolliment ben falaguer. — S.

ASSOCIACIÓ WAGNERIANA. — Fou ben important el concert celebrat a la Sala Mozart, el dia 27 del passat febrer, per la prou coneguda Associació que ens ocupa. Girem música intima de Ricard Wagner. Volem copiar el programa. Primera part : Polonesa (op. 2, any 1831): Fulla d'àlbum en mi bemoll (1875); Lieder : La Rosa{l84Q); L'Abet {1838); Esperant {1839); Ets dos granaders {1839); Cançóde Carnaval {1836). Segonapart: Fulla d'àlbum en do major (1861); Sonata d'àlbum {1853); Cinc poemes per » cant i piano (1857-1858): L'Àngel, Detura't/. Dins l'hivernacle. Pena, Somnis. Aquest interessant programa fou confiat a dos artistes ja ben coneguts dels aficionats: Mercè Plantada i Blai Net. Quelcom pot ja ben afirmar-se a propòsit del concert que ens ocupa : que fou ben digne de la mai prou alabada Associació que ben feliçment l'organitzà. Constituí, sense cap mena de dubtes, una de les sessions més importants i, pel damunt de tot, més agradoses, més esquisides de la present temporada. Hom escoltà amb el més viu interès les poc conegudes produccions pia- nistlques del mestre de Bayreuth, els seus ben jolius lieder i els seus bellissims Poemes. Alguns dels lieder que ens ocupen recorden, ben sovint, l'estil de Schubert. Són deliciosos. Els cinc Poemes són ja, sens dubte, més personals, més viscuts. El llur expressivisme és intensíssim. Veus-aquí bells exemples de música realment viva... Daten, com és sabut, de l'època en que Wagner sentia Irresistible atracció envers aquella dóna esquisida (a l'ensems que forta) que, amb tot i amar i admirar al mestre, va saber restar pura... Es nomenà, com també sab tot-hom, Matilde Wesendonck, i fou la que motivà el Tristany. Els versos bellissims dels cinc Poemes que ens ocupen són d'ella, precisament. I la música els comenta de faisó delitosa. Sovint sentim ben clarament algún tema de Tristany. Són com lallevor que més tard germinà, bellament, 1 acabà per donar vida a quelcom de ben viu, de ben ardent... Així els cinc Poemes com els sís lieder que hem ja esmentat, foren cantats de faisó esquisida, perfecta, per Na Mercè Plantada. Foren també destrament acompanyats per En Blai Net. Aquest féu prova d'ésser un artista dotat del millor gust. Les obres per a piano que figuraven en el programa foren curosament interpretades per En Blai Net. Són ben curioses, i en alguna d'elles lli palpita, ben certament, més d'una idea que en altres produccions més importants prengueren ja, ardidament, volada. 98 REVISTA MUSICAL CATALANA

La traducció catalana de totes les cançons de Ricard Wagner fou deguda, un cop més, a l'incansable Joaquim Pena. Cal agrair-la, com les demés... I cal suplicar, en fi, a l'Associació Wagneriana, que organitzi una nova audició del bell concert que amb força gust hem comentat. — X.

SALA GRANADOS. — El guitarrista N'Andreu Segòvia, amb son art esquisit I de la més rara perfecció aplicat al popular instrument, el qual sab també adaptar-se les obres dels músics vells i les dels moderns impressionistes, s'ha fet aquí un públic molt devot, que l'ha festejat contínuament en ses repetides manifestacions. El recital que va donar el diumenge, 20 de febrer, a la Sala Granados es vegé extraordinà• riament concorregut, i en ell va poder-se apreciar el mèrit enter del concertista, ja que oferí un programa molt selecte, on al costat d'obres originals per a guitarra dels mestres catalans Sor I Tàrrega 1 del francès Coste,deixeble del primer, hi figuraven diverses transcripcions de Schubert, Schumann, Mendelssohn, Albéniz i Malats, En Segòvia va haver de repetir algunes d'aquestes peces per apaibagar els aplaudiments insistents amb que l'auditori el festejava. Recordem, entre elles. El Camperol alegre de Schumann I la Camonetta de Mendelssohn, l'adaptació de les quals a la guitarra està feta amb un art ben remarcable. L'excel·lent guitarrista granadí es vegé obligat, encara, a tocar fóra de programa una joliua dança d'En Granados, que posà fi a l'Interessant recital d'aquella tarda. — S.

CENTRE DE NOSTRA SENYORA DE LA MERCÈ. — Fou una vetlla del més adorable encís la que ens oferí l'esmentat centre el diumenge, 23 de janer passat. Es tractava d'una conferencia versant sobre les cançons de Nadal, feta pel distingit col·laborador d'aquesta REVISTA En Joàn Llongueras, amb nombrosos exemples musicals, que interpretaren amb gran justcsa d'expressió la Srta. Pilar Roca, de I'ORFEÓ CATALA, i un chor de noiets dirigits pel mestre En Lluís Millet. Com en un dels propers números hem de publicar la formosa conferencia del mestre Llon• gueras, ço ens estalvia de fer-ne l'elogi, perquè el llegidor per si sol jutjarà del seu mèrit va• luós. Fem constar, però, l'Intim goig que les inspirades quartilles del mestre Llongueras i l'audició corprenedora de les cançons proporcionaren a la concorrencia, la qual festejà amb seguits aplau• diments als cantaires I amb una xardorosa ovació al mateix conferenciant al terminar l'agradosa festa. — S.

ACADÈMIA DE LA JOVENTUT CATÒLICA : ORFEÓ MONTSERRAT. — L'Orfeó Montserrat, que dirigeix actualment el mestre Fèlix Ràfols, invitat per VAcadèmia de la Joventut Catòlica, organitzà, el dia 23 de janer, a la tarda, en el saló d'actes d'aquesta entitat, una sessió musical dedicada als poetes premiats en la Festa de la Caritat, última de les festes constantinianes BUTLLETÍ DE L'ORFEÓ CATALÀ 99 celebrades fa dos anys, 1 dedicada aiximateix a la que fou gentil regina d'aquella festa, la senyo• reta M.» del Pilar Puig i Cadafalch. L'esmentat Orfeó executà un bell programa, cantant ses tres seccions reunides, composicions de Bach, Hàndel, Haydn, Ràfols, Morera, Sancho Marraco, Barberà, Cumellas Rlbó; la secció de senyoretes, el duo de la cantata núm. 78, de Bach, 1 una cançó d'En Sancho Marraco, I els nois, sengles cançons d'Eduard Granados, Sancho Marraco 1 Mas i Serracant. A més. la Srta. M.» de la Consolació Casas i Pla cantà lieder de Schumann i de Lamote de Grignon. Tant l'agrupació choral i el seu mestre com la distingida solista demostraren trobar-se a un alt nivell artístic, deixant sumament complagut el nombrós auditori que omplia la sala de gom a gom, el qual de• manà insistentment la repetició d'algunes de les peces executades. — A.

REIAL ACADÈMIA DE CIÈNCIES I ARTS: CONFERENCIA DOMÈNECH ESPAÍÍOL. — El dia 25 del passat mes de janer, el mestre M. Domènech Espaftol dissertà sobre el següent tema: Vers la veritable estètica musical. Possibilitat i naturalesa d'aquesta ciència. El conferenciant exposà primerament l'estat actual del problema estètic amb les contradictòries i vagues opi• nions de Hegel, Hanslich, Riemann, etc. Digué que existeix, certament, una idea antiga ve• ritable de la Bellesa, la de que aquesta és essencialment Harmonia, síntesi de la Unitat i de la Varietat, però que és indispensable precisar i aclarar bé tal idea, explicant com la Unitat o Uniformitat se converteix sempre, per graus insensibles Intermitjos, com els colors de l'iris, en la Diferenciació o grau màxim de lluita, i torna a la Unitat, revestint tot ser aquesta forma, en l'Espai i en el Temps, com en les Belles-Arts, 1 especialment en la Música, síntesi de la Unitat arquitectònica i de la varietat poètica. Després de descriure varies d'aquestes Harmonies na• turals de les coses, passà el conferenciant a analitzar els elements del Sistema musical, reflec- tant tots la mateixa Unitat diferenciada, en els seus acords, cadències, ritmes, notes dissonants (de diferenciació major encara) de pas, à'apoiatura, etc. Com a conseqüència de totes les idees i múltiples exemples exposats (entre ells l'element estèiio de la repetició immediata d'una ma• teixa nota; el del salt melòdic; el de la unitat i varietat de tons, etc.) va deduir el conferenciant la possibilitat d'una Estètica musical pràctica, contenint la raó d'ésser de tota regla harmò• nica empírica i de tot element i simbolisme musical.

El mestre Domènech il·lustrà sa interessant conferencia amb bells exemples musicals de Schumann, Grleg, etc. Fou ben aplaudit i felicitat.

SINDICAT MUSICAL DE CATALUNYA. — Organitzada per la Comissió de Propaganda Artística d'aquesta entitat, tingué lloc, el dia 27 de janer, una interessant sessió musical (pri• mera d'una sèrie de sessions de divulgació artística que dita Comissió es proposa realitzar). Després d'un encertat parlament del president del Sindicat, Sr. Soler i Basora, exposant l'ob• jecte d'aquestes sessions, dedicades especialment als Srs. Socis del Sindicat, i expressant, a més, el desig que les susdites sessions poguessin repetir-se amb freqüència, el prou conegut Quartet 100 REVISTA MUSICAL CATALANA

Renaixement executà dos bells Quartets, deguts, respectivament, a Mozart i a Debussy. Els joves i talentosos artistes que componen el Quartet Renaixement foren, com de costum, xardo- rosament aplaudits.

GALERIES LAIETANES. — En la dolça intimitat d'una bella saleta d'aquest establiment, voltats de pintures i mobiliari d'altres temps, un esquisit artista, N'Andreu Segòvia, ens oferi, el dia 28 del passat janer, a la tarda, unes amables hores de música suau, quieta, purissima... Sembla que al parlar així tinguem de dir que tal música ens l'oferí l'esquisit artista en un vell ins• trument, en un clavicordi de segles passats decorat de pintures, ivoris i nacres, de les cordes del qual n'eixien aixerides o tristoies les dolces pàgines dels mestres oblidats d'anteriors centúries. Doncs, no; En Segòvia ens l'oferí aquella música, suau i pura, en un vulgaríssim instrument: en la guitarra, que, en sos dits pulsada, aconsegueix perfeccions esquisides. N'Andreu Segòvia ha aconseguit, com altres poqufssims artistes, elevar el popular instrument a categoria altíssima; tant, que al costat de peces essencialment característiques, que sonen a festa popular, hi interpreta meravellosament, entre altres, pàgines tan belles com L'alegre camperol, de Schumann, o com el Nocturn, que executà, de Frederic'Chopin. Potser, direm, que sonen i s'adiuen millor en la guitarra aquelles altres obres l'escriptura de 'es quals és per aquest instrument i el caràcterde les quals és pensat per al mateix; potser, si; mes també direm A que, sigui per l'art de l'interpretador o bé perquè la guitarra és d'una ductilitat que encara no co• neixem prou, és el cas que al costat, per exemple, de la Granada de l'Albéniz, transcrita, o bé del Capricho àrabe de Tàrrega, escrit directament per a guitarra, ens ha produït la mateixa emoció la melodia catalana El Mestre, transcrita per En Llobet. Es clar que això són excepcions que sols la cura de l'artista interpretador les aconsegueix amb llur sensibilitat, bon gust i cri• teri, mes, sigui el que sigui, el fet és que la guitarra té molt de ço quo no s'ha negat a altres ins• truments. Sempre recomenarem, però, al guitarrista, que estimi més les obres per a guitarra que no les transcripcions. Sens dubte que, com hem dit, amb sà criteri poden donar-s'hi; mes, perquè no recórrer als lautistes espanyols i italians? Perquè no executar més encara les obres de Sor, Tàrrega, Aguado i alguns altres? Fóra obra doblement meritòria desenterrar moltes pàgines escrites pels antics vihuelistes, que esperen una mà amorosa que les desempolsí i les reveli al públic dels nostres temps.

El programa del recital Segòvia el completaven les següents peces: Romança sense paraules, Mendelssohn; Melodia, Schumann; Vals, Chopin; Allegro en la, Coste; Andalucia, Segòvia; La Maja de Coya, Dança en mi i Dança en sol, Granados. — I. F.

CASA DE CARITAT. — El dia 30 de janer va celebrar-se, en la bonica sala de festes de l'asil que ens ocupa, un interessant concert. Hi prengueren part els elements amb que compta l'Academia de Música de la Casa i, a més, la coneguda contralt N'Eugenia Dachs de Gulteras. S'executaren pàgines de Mozart, Beethoven, Wagner, Kuhlau, Isabel Güell, Gulteras, etc. BUTLLETÍ DE L'ORFEÓ CATALA 10!

La Sra. Dachs cantà el Caní de l'orfe, d'En Guiteras (que tingué de repetir), Delizia, de Beetho- ven, Addio i La Violeta, de Mozart, La llar, de N'Isabel Güell, 1 Enfilall. d'En Cuiteras;la secció d'instruments de corda tocà, entre altres coses, la Serrana rondeUa, d'En Guiteras (que fou també repetida); la banda i orquestra executaren la marxa de TannhOuser,\ la nena Cecília Guiteras, tocà molt bé al piano dues jollues pàgines, degudes, respectivament, a Grieg i a En Costa i Nogueras. El mestre Guiteras dirigí el concert. Tot-hom escoltà grans aplaudiments.

ORFEÓ GRACIENC. — EI notable concertista N'Ezequiel Martín donà, el 27 de febrer prop-passat, un recital de piano en obsequi als socis i cantaires de dit Orfeó. Una dicció curada, 1 encara un millor gust artístic, foren les característiques de l'execució del programa, que era integrat per les següents composicions: Primera part : Pasacalle, Hàndel; Rondà, Mozart; Moment musical, Schubert; Papillons, Schumann; Invitació al vals, Weber. Segona part : Batalla de campanes, Bourgault Ducoudray; Melodia en fa, Rublnstein; Marxa fantàstica I Barcarola, en mi bemol menor, Alió-Martin; Romança, Vidlella; Papellones, Martí-Cristlà; Sant Francesc caminant sobre les ones, Liszt. No cal fer esment especial de cap de les obres, car totes haurien d'haver estat bisades si hagués estat possible donar compliment a ço que demanaven els nodrlds aplaudiments amb que s'acollía l'acabament de cada una d'elles; consignem, només, que, per apalbagar-los, el notable concertista es vegé obligat a donar, fóra de programa, la Dança hongresa, de Brahms, que obtin• gué la mateixa brillant interpretació de totes les altres. Els concorrents a l'acte, que tingué lloc eh l'hostatge de l'entitat obsequiada, sortiren altament satisfets de l'artística vetllada, que seria de desitjar no fos la darrera que ens sigui donada a fruir.

Festa encoratjadora i d'un alt sentit patriòtic fou el concert donat per aquest Orfeó, en ob• sequi als excursionistes de la Caravana vasca, el dia 3 del corrent, a la sala d'actes del Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria, en el que s'Interpretaren obres dels mestres Nicolau, Millet, Morera, Balcells, Clavé, Lambert, Cumellas, Lamote de Grignon, Ipar- raguirre. Vives i Mas i Serracant. Del programa, nodridíssim, se'n repetiren vuit composicions, entre elles, dues vegades, l'himne vasc Guernicaco Arbola, que l'O/íd executà «per deure de cortesia 1 com just esperit de germanor» — segons fa constar en una nota del mateix programa,— «interpretant-lo tot lo bé que l'altíssima aspiració que ell simbolitza, es mereix», d'acord, també, amb el seu desig vehe- mentlsslm, expressat en la nota de referència. Un bon encert, com és costum en aquesta entitat, presidí l'elecció de les obres presentades 102 REVISTA MUSICAL CATALANA als forasters, perquè poguessin apreciar abastament l'extensió i vàlua de la nostra música choral, 1 l'Orfeó Gracienc, en l'execució, pot tenir a honra l'haver encarnat en les cançons, pulcrament dites, la fonda simpatia que ens mereixen als catalans els que han portat a la nostra Barcelona la representació d'un poble germà, el cor del qual batega, com el nostre, per la con• secució dels seus ideals lliberadors. — C.

REIAL COL·LEGI DE LES ESCOLES PIES DE SANT ANTONI : Solemne sessió literario- musical dedicada a la Sagrada Familia. — Aquesta sessió fou celebrada amb el fi ben lloable de recollir quelcom per ajudar a continuar les obres del mai prou alabat Temple Expiatori de la Sagrada Familia. Hi prengueren part una orquestra de corda formada per les Srtes. M. Ca- nellas, R. Cuevas, L. Serrano, J. Torner, M. Castarlenas, M. Michoud, E. Garanger, J. Paredes, E. Capron. C. Munté, A. Oftate, M. Pallardó, M. Lobato, i, a més, algunes deixebles de Na Mont• serrat Guiu. Aquesta dirigí els conjunts vocals e instrumentals, i el mestre Llorenç Carbonell dirigi el chor d'homes. S'executà el següent programa : RSverie, Hess (piano : Srta. Pallardó); L'Àngel de la són, Lamote de Grignon (conjunt vocal); La Verge breçant, César Franck (conjunt vocal); Riverie, Schumann (conjunt Instrumental); Menuet, Schubert (conjunt instrumental); Al·leluia del Mes• sies, Haendel (conjunt vocal i orquestra). La Srta. Maria Lobato de Herrero executà, a més, dues joliues produccions de Mendelssohn. Tots els distingits executants que hem ja citat foren llargament aplaudits.

LLEIDA

Tres selectes sessions musicals han tingut lloc aquesta temporada en la nostra ciutat, les quals podem dir que ens rescabalaren bon xic de les cmis musicals que sufrim de tant en tant, car foren, pot ben dir-se, veritables aconteixements artístics que deixaren, com poques vegades, entusiasmat al públic, que en gran nombre assistí als tres concerts que anem a ressenyar. Anaven els dos primers a càrrec dels notables artistes Sra. Na Carme Matas de Ricart, (pianista). En Josep Ricart (violoncel·lista) i N'Enric Pujol (guitarrista), els quals rivalitzaren en l'execució de les composicions que integraven els selectes programes. Cada un dintre llur tasca es portà admirablement, aconseguint fer penetrar en el públic tota la unció i emoció de ses formoses interpretacions. La impressió que va produir-nos les execucions de conjunt del violoncel i el piano, fou ben intensa, perquè en elles hi vegerem un tot musical rares vegades aconseguit, car no són pas abun• doses els artistes, principalment els encarregats de l'instrument acompanyant, que tot sabent aparèixer a primer terme en els moments oportuns, sàpiguen en els demés guardar-se discre• tament. Diguin-ho, sinó, les magnífiques interpretacions, entre altres, de VElegie, de Faure, Aria, de Bach i Allegro de Strauss. BUTLLETÍ DE L'ORFEÓ CATALÀ 103

Per !a seva part, el nostre Pujol, el mestre i gran artista del popular instrument, ens donà, com poques vegades s'ofereix l'ocasió, unes delicioses execucions de petites joies musicals de Mozart, Schubert, Albéniz, Tàrrega, etc, que, sots els seus dits, adquiriren tota llur magnifi• cència. El públic l'aplaudí ben merescudament, demanant-li la repetició d'algunes peces. No cal dir que iguals entusiastes demostracions d'admiració foren prodigades als dos ar• tistes barcelonins, als quals devem el goig d'uns moments inoblidables. Cosa d'un mes després, un altre notable concert ens fou ofert en la pròpia Sala Catalunya, en el qual férem la coneixença d'uns eminents artistes estrangers i ens delectàrem una vegada més amb les perfectes execucions del gran Vifies, el pianista honra de Lleida i de Catalunya. Formant conjunt unes vegades i altres individualment, aquests tres eminents artistesens oferiren un programa tan notable com variat, en el qual hi figuraven les següents obres. Pri• mera part : Trio en do menor, Beethoven. Segona part : Sonata, núm. 2, per a violoncel 1 piano, Boccherini; Estudi, Chopin; Serenada, Borodine i Toccata, Debussy, per a piano; Sici- lienne et Rigaudon, Francceur, La Precieuse, Couperin; Minuet, Potpora, per a violí i piano. Tercera part: Trio en mi menor, op. 92, Saint-Saens. Tant En Ricard Viiies, que cada vegada que el sentim ens apar més gran i més coneixedor , dels secrets del piano, com Mrs. André Hekking i Jules Boucherit, violoncel·lista i violinista, respectivament, feren les delícies del concurs que, entusiasmat i cor-pres amb les belleses que en les respectives interpretacions feren cada artista, esclatava al final de cada pessa en inacabables ovacions. I si al costat d'això diem que les perfeccions assolides en els dos trios foren insòlites, no estranyaràn els llegidors que diguem que aquest concer.t formarà època en els anals artístics de la nostra estimada ciutat. — T.

MOLINS DE REI

L'Orfeó Pàtria, de Molins de Rei, donà el dia 20 de febrer un ben notable concert. Cantà les següents composicions : Himne a la Senyera, Blanc; Arbres i flors. Calma de nit, Saint- SaSns; El Pardal, Pérez; Quan mon marit de fóra ve..., Roland de Lassus; Els Tres tambors, Lam- bert; Himne de l'arbre fruiter. Morera; Els Vailets, Martínez Imbert; Adeu, germà meu, Waelrant; Vols dir-me. Amor, Dowland; La Porqueirola, Morera; Ave verum, Mozart; Cançóde la Moreneta, Blanc; El Mestre, Pecanins; Els Fadrins de Sant Boi, Blanc; La Verema, Roland de Lassus. V Orfeó Pàtria, sots l'entesa ditecció del seu mestre En Miquel Blanc, interpretà amb gran cura totes les composicions que hem ja citat.

RIPOLL

UAcadèmia Catòlica, de Ripoll, organitzà, darrerament, dos ben interessants concerts. Foren confiats als següents executants : Théodore Werner, Frai J. M.» Arregui (0. F. M.), 104 REVISTA MUSICAL CATALANA

Damià Torrents, pvre., i Josep Sayós. En el primer dels esmentats concerts, el ben notable violinista alemany En Théodore Werner executà destrament joliues produccions de Chopin, Mendelssohn, Wieniawski, Herus i Sarasate. Fou molt ben acompanyat al piano pel Rnd. Pare Arregul. L'èxit ben franc d'aquest concert decidí als organitzadors a preparar-ne un altre. Despertà, també, viu interès. L'obra capdal que oirem en la sessió que ens ocupa fou el concert núm 3, per a dos violins, de J. S. Bach, que fou tocat, per cert amb força cura, per En Théodore Werner i per En Josep Sayós. Ambdós violinistes lluïren un bell só i un benseriói estil. Foren sorollosament aplaudits. En Werner tocà, a més, les següents obres : Adagio, Spohr; Romança andalusa, Sarasate; Cant del cigne, Saint-Saíns; Rapsodie hongresa, Herus. Completaren l'interessant programa del concert que ens ocupa, el pròleg de // Pagliacci, de Leoncavallo, i una pàgina del mestre Ribera (ben cantades per Mn. Torrents); un Nocturn de Burgès (molt ben dit pel Pare Arregul) 1 un fragment del Parcival. Sigui'm perinès felicitar, des d'aquestes planes, a tots els distingits artistes que prengueren part en les dues ben importants sessions que hem ressenyat. Vull endreçar, a més, les més corals mercès a VAcadèmia Catòlica, de Ripoll, per haver aconseguit oferir-nos, com queda vist, tant belles sensacions d'art. — A. R.

SANT FELIU DE TORELLÓ

h'Orfeó Bellmunt, de Sant Pere de Torelló, donà en la nostra Escola Dominical, el dia 27 de febrer, un interessant concert públic. Veus-aquí el programa que ens féu sentir : Himne al Bell• munt, Durà; L'Empordà, Himne de l'arbre fruiter, VHereu Riera, Muntanyes de Canigó, Presents de boda. Sota de /'o/m. Morera; Els Pescadors, Les Flors de maig, Clavé; Credo, Palestrina; L'Emigrant, Els Trestambors, Vives; La Gata i En Belitre, Pujol; Choral, aboca tancada, Millet. Fou una festa ben plaent. Tant-de-bo que es repetís ben aviat. — V.

VALLS

EI dia 6 del prop-passat janer el Trio de Barcelona que componen els artistes R. Vives, M. Perelló I J. Pere Marés, donà una sessió de música «da Camera» en l'hostatge social de VAsso• ciació Catalanista d'aquesta ciutat. Fou el concert inaugural d'una tanda de sessions musicals que pensa organitzar aquest hivern la Comissió de Cultura de la dita entitat. El president de VAssociació de Música tda Camera», de Barcelona, En Jeroni de Moragas, va fer la presentació dels esmentats artistes, els quals foren escoltats amb gran recolliment. Una corrent de simpatia s'establí aviat entre artistes i auditori; l'emoció dels primers a l'executar el Trio en re, de Beethoven, primera part del programa, encoraanant-se al públic, es traduí en aplaudiments sincers i sorollosos. BUTLLETÍ DE L'ORFEÓ CATALÀ 105

En M. Perelló, violinista, executà en la segona part, acompanyat al piano per En Vives, la Romama de Svendsen i la Mazurka de Wieniawsky. Per acallar l'ovació que es guanyà, hagué de tocar, fóra de programa, el deliciós Andantino de Martini-Kreisler. No menys agradà En J. Pere Marés, violoncel·lista, en VAdagio de Locatelli i en VAUegro appassionato, de Saint-Saéns. Cedint a la insistència del públic, el pianista En Ricart Vives ens féu sentir una dança es• panyola del mestre Granados, interpretada amb molta delicadesa. Sentírem en la tercera part el bell Trio en re menor, de Schumann. La interpretació fou molt justa. Els artistes que hem ja esmentats foren molt aplaudits; la festa molt íntima i formosa; tots els que hi assistiren en serveràn un record ben agradós. S'anuncia un segón concert a càrrec de la Srta. Maria de la Mercè Plantada que ha despertat gran espectació. Ens en ocuparem en una pròxima correspondència. — Z.

Bibliografia

VALERI SERRA BOLDO : Calendari Folklòric d'Urgell. — Seix i Barral. Barcelona.

Veus-aquí un llibre delitós. L'autor, anant seguint les diferentes èpoques de l'any, mes per mes i dia per dia, va desgranant gentilment i amb amor tot el tresor folk-lòric de la típica comarca d'Urgell : tota la pietat ingènua que ha florit en costums patriarcals, tot l'art rudi• mentari del poble expressant ses alegries i tristeses, tot aquell esperit poètic virginal, candorós, que refresca l'esperit, com l'aigua gemada refresca la gola del sedejant vianant; tot se troba anotat, descrit, copiat en gran part, reflectint l'ànima d'aquella comarca tan plena de caràcter de la nostra Catalunya. Bé és veritat que En Valeri Serra és un dels nostres folk-loristes més distingits, i potser no en tenim cap que estudiï les coses del poble amb tant amor i daler; a ell no el mou tant l'amor de la ciència, l'afany del saber com l'amor al mateix poble que estudia, del qual ell forma part. Ell fa treball d'enamorat, i per això tot son llibre, més que un estudi, és una crònica entusiasta i amorosa de la inspiració popular d'aquella comarca. Tant-de-bo que totes les comarques de Catalunya tinguessin un Valeri i Serra, que llavors posseiríem aviat un inventari complet i vi• vent del tresor popular de la nostra terra. Rebi el distingit folk-lorista la nostra més sincera enhorabona. — M. 106 REVISTA MUSICAL CATALANA

Noves

HOMENATGE D".EL CORREO CATALAN» A L'ORFEO CATALÀ. — El dia 2 del corrent, la Junta directiva de I'ORPEÓ CATALX, que es reunia per primer cop després de la Junta general anyal, es vegé agradablement sorpresa al trobar damunt la taula un paquet d'exemplars, per a distribuir entre els seus membres, del periòdic barceloní El Correo Catalún, que aquell dia tingué la delicada pensada de publicar un número extraordinari dedicat a I'ORPEÓ CATALA. coinci• dint sa aparició, en aquella diada, amb la primera de les festes commemoratives del XXV.* aniversari de sa fundació, que fou el concert celebrat en la Casa de Caritat en obsequi als seus asilats. Dit número extraordinari aparegué il·lustrat amb vistes de I'ORFEÓ CATALX i dels seus mestres: i el text, començant per un bell article del mestre Borràs de Palau repassant la historia de la institució, anava, a més, avalorat per escrits d'homenatge firmats per Jesús Guridi, Dom Maur Sablayrolles, Pare Nemesi Otafio, Tomàs Bretón, A. Soler per V Orquesta Sinfónica de Madrid, Pare Gregori M.» Suiiol, Francisco Vinas, Josep Granger, Josep Masvidal pvre., Argos, J. Sancho Marraco, M. Junyent, Joàn Draper, Pere Lisbona, pvre., Robert Goberna, Quirze d'Oliva, Mariàn Vinas, pvre., Joàn Camps, Joaquim Portas, J. B. Lambert, Josep Colomer, pvre., Gabriel García, pvre., D. Mas i Serracant, Josep Ribera i Pare Anselm Ferrer; anotant, finalment, les adhesions dels mestres directors del Teatre del Liceu Alfred Padovani, Antoni Ribera i Josep Sabater, i del mestre director del Teatre de Novitats, Vicenzo Bellezza. Rebin la Direcció i'El Correo Calalàn i els col·laboradors d'aquest número extraordinari l'expressió de l'agrafment de I'ORPEÓ CATALA, del qual ens plau fer-nos ressò des de les colum• nes d'aquesta REVISTA.

ORQUESTRA SIMFÒNICA. — En virtut de la renovació de càrrecs reglamentaris, la Junta diretiva de V Orquesta Sinfónica de Barcelona ha quedat constituïda en la següent forma: Presidint: Excm. Sr. N'Eusebi Bertrand i Serra. Vice-president : En Joàn Pujol Matheu. Secretari: N'Antoni Miró i Bachs. Secretari-Cronista : En Joàn Ribas. Tresorer: En Jaume Pifia. Comptador : N'Esteve Vifias. Vocal-Arxiver : En Joàn Lamote de Grignon. Vocals : En Rafel Debesa, En Cassià Carles, En Josep Antonès, N'Andreu Olivé, En Francesc Coma, En Joaquim Gallofré i En Joàn Vives.

MISSA A LA MEMÒRIA DELS ARTISTES FRANCESOS. — Els Artistes catòlics de les Belles Arts, de París, varen fer celebrar, darrerament, en l'esglesia de Saint Germain de la capi- BUTLLETÍ DE L'ORFEÓ CATALÀ 107 tal de França, una missa a la memòria dels artistes difunts i de tots aquells que han mort glo• riosament en els camps de batalla. S. E. el cardenal Amette va presidir la cerimònia. El presi• dent de la República, el ministre de la Guerra, el governador militar de París, el ministre de Marina i en Pau Deschanel hi foren representats. Hi assistiren, amés, els següents ben coneguts artistes : Albert Besnard, Théodore Dubois, Verlet, René Bazin, Em. Faguet, H. Lavedan, Maurice Donnay, R. Doumic, Paladllhe, J.-P. Laurens, Cormon, Foraln, etc, etc. L'orgue fou tocat, de primer, pel mestre Ch. M. Widor. El tocaren, després, els organistes L. Vierne i André Marchal. Els cants a capella foren dirigits pel mestre J. Meunier. I el R. P. Sertillan- ges digué, entre altres belles coses, les següents paraules : «Els que moren per la França i segons Déu, ens hauràn creat bellesa : aquesta bellesa no morirà pas. La Uevor de sang serà ben apro• fitada per l'Escola francesa; noves deus apareixeràn; nous horitzons seràn oberts i noves ten• dències proposades. I noteu bé : no somnio pas, al parlar així, en tot aquell diluvi de quadres militars, de cants patriòtics i d'alegoríes fredes amb els quals serem inundats. Això és pura decoració i bentost ens- desagraderà. Eviteu-ho, si podeu, així que la primera set de veure i de sentir hagi estat satis• feta. Esguardo més profundament. Més enllà'de l'anècdota, cosa banal, guaito la munió de sentiments, les inspiracions noves que han d'aparèixer forçosament després dels formidables esdeveniments que han tan agitat, tan capgirat i tan esclarit, per tant, la vida. ^La judicarem, aquesta vida, amb la nostra ànima lleugera i turbulenta, amb ses idees fetes, on les escoles anaven a cercar, en lloc de la veritable substància eterna, fórmules d'un dia? No veurem desaparèixer les vulgaritats? Les ànimes fortes que vindràn no hauràn guardat l'emoció de lo tràgic? I l'aspror dels sacrificis consentlts, £no sabrà despreoiar en l'esperit de tots— o en tot cas dels millors — així el dilettantisme allunyat dels homes, com les sensualitats on tant de bells talents se perdien?»

Secció Oficial

El diumenge, dia 16 de janer, a la tarda, tingué lloc la Junta general de I'ORFEÓ CATAIA. Sota la presidència d'En Joaquim Cabot, i amb assistència de quasi tots els membres qae componen la Junta directiva, es celebrà l'assamblea, durant la qual regnaren la major harmonia 1 unanimitat de criteris i un vivíssim entusiasme, que es traslluí en diverses ocasions en aplaudiments xardorosos, que arribaren a grandiosa ovació a l'acordar-se, a proposta d'En Ramón Monegal, l'elecció per aclamació de la candidatura presentada. 108 REVISTA MUSICAL CATALANA

Despatxada l'ordrr del dia, en la qual figurava l'aprovació de l'acta de la sessió anterior, de l'estat general de comptes, inventari i presupost (importants documents que proven la trascendenciaeconòmica-soclal a que I'ORFEACATALA ha arribat), el senyor secretari, En Manuel Rocamora, Uegí la seva Memòria, donant compte detallat, en galana forma, de la vida artística 1 social de la institució i dedicant, a més, un afectuós record als socis morts durant l'any. Tan interessant treball fou llargament aplaudit. A continuació. En Joaquim Cabot exposà als reunits el vast plan de festes artístiques i socials, el programa general del qual publicàrem en el número de janer, amb les quals es comme• morarà el vint-i-cinquè aniversari de la fundació de I'ORPEÓ CATALA; festes que es celebraràn durant tot l'any present i que començaren el dia de la Candelera, a la tarda. L'entusiasme amb que foren rebudes les manifestacions del president, es traduí, al final del parlament del Sr. Cabot, amb un llarg aplaudiment, que es repetí al finir la sessió, quan el senyor Martínez Gras, en nom de l'assamblea, proposà fos també festejada dignament la incan• sable i eminent actuació del mestre Lluís Millet durant els vint-i-cinc anys de vida de I'ORFEÓ CATALA. Dies després, el dia de la Candelera al dematí, prengueren possessió de sos càrrecs els nous membres elegits últimament per la Junta general. Els donà la benvinguda el Sr. President, manifestant lo molt satisfet que la Directiva se sentia d'aquella elecció i lamentant-se al propi temps que es vegés privada del valiós concurs dels senyors que per prescripció reglamentaria cessaven, dels quals es despedi en sentides i afectuoses paraules, donant-los grans mercès, i fer.t constar l'agraiment de tot I'ORFEÓ CATALA per la tasca realitzada. En virtut, doncs, de tri renovació la Junta ha quedat constituïda, per al curs 1916-1917, en la següent forma : President: En Joaquim Cabot. Vice-president: En Vicents de Moragas. Secretari primer: En Manuel Roca• mora. 5ífe/ar/ segón : N'Abel Bonet. Tresorer : En Tomàs Millet. Comptador: En Martí Estany. Bibliotecari-arxiver primer : En Francesc Pujol. Bibliotecari-arxiver segón: En Vicents M.'de Gibert. Conservador : En Frederic Font. Vocals : En Lluís Serrahima, En Jaume Roig i Pufied, En Francesc X. Pons, En Josep M.» Blanc i En Josep Mabras.

Constituïda la nova Junta, i després d'acceptar diverses propostes de socis protectors i vitalicis i de tractar d'altres assumptes de l'ordre del dia, s'acordà, per unanimitat, dirigir un expressiu cablegrama al soci de I'ORFEÓ, mestre compositor N'Enric Granados, felicitant-lo pel grandiós èxit 1 triomf que acaba d'assolir en el Teatre Metropolità, de Nova York, amb la seva obra Coyescas. També s'acordà telegrafiar a N'Antoni Maura, protestant de la comunicació que com a president de la Real Acadèmia de la Lengua envià al Ministre d'Instrucció Pública dema• nant restricció en l'expansió de les llengües regionals.

Barcelona. — Tipografia L'Avenç : Rambla de Catalunya, 24. — Telèfon 115