Jacint Verdaguer i la sardana r:/:: Lluis Subirana
j acint Verdaguer fou un deis primers Les nines i donzelles no pregan gaire, poetes que es referí a la sardana. En el que els tempta, omplint de melodies I’aire, seu poema L ’Empordá, dedicai a Pella i la verda cornamusa que s’infla sota un pi; Porgas en una visita que li féu l’any lo flabiol espignador refila 1884, escriu; i al floret de donzelles que refila marcant va la cadéncia lo colp del tambori. Ja fa molts any s, los joes de la infantesa encara eren mes úniques passions; Cornamusa, flabiol i tambori, o sigui una jo visiti la plana empordanesa, antiga cobla de joglars. com la de Vie voltada de tarons. Lo flabiol que plora i que sanglota I en una plaga de no sé quin poblé, de prompte puja a sa més alta nota; per primera vegada via rodar com ruse al trenc de dia la dansa se remou, lo ball de la sardana airós i noble; s’enllesteixen los sons en ses escales, mai més Vhe vist, i encara el pac pintar. los peus dels sardanistes prenen aies Verdaguer, possiblement l’escriptor més i al sol de Valegria tota ánima es desclou. important de la Renaixença, sentía també, en Verdaguer ja anomena els dansaires sarda la seva fecunda inspiració, la sardana: nistes, i al contrapàs, sardana: Era un cercle de joves i donzelles, Al desencadenarse la sardana, un enfilad de roses i clavells; com enfilad de perles que desgrana, amb quin aire, bon Déu, dansaven elles! ne surt també Griselda, la rosa del ramell, amb quin délit sardanejaven elisi amb gentilesa arranca de sa testa la corona de reina de la festa La sardana, símbol de germanor, estre- i en mans corre a posar-la del cavalier novell. tament vinculada a la terra, en la visió poètica verdagueriana La vinculado de la sardana amb la festa és de nou rememorada per Verdaguer en el seu Una gran plaga me semblá eixa plana, recull poetic Jovenivoles. El primer vers de eixos tarons un cercle de ge gants L ’aplec de la Gleva diu: que per bailar una gentil sardana van allargant-se com amies les mans. Callau... Me sembla que sentó Vespinguet del flabiol... Les referèneies a la dansa en la seva gran 1 en el segon vers, amb continguda alegría obra Canigó son també remarcables. Malgrat els amies s’expressen aixi: que en L’Aplec, un fragment pertanyent al Cant 1, Verdaguer situa Tacciò en un context -Toquen la sardana: anem-hi? molt anterior al desenvolupament popular de la -Que en vas de cremat! No hi som sardana, fent referenda a un aplec que se corn aquell qui diu, encara celebra a Termitatge de Sant Marti del Canigó, som amarats de suor on Gentil será armat cavalier en presencia del i ja vols bailar?... seu pare el comte Taliaferro i del seu oncle el Del mateix llibre Jovenivoles i en Lo niu dels comte de Cerdanya, hi descriu versos com: meus amors, Verdaguer expressa la seva Avui s’escau I’aplec a Vermitatge: tristesa perqué la festa ha estât interrompuda endiumenjats hi van en romiatge per una tempesta: pagesos i artigaires, pastors i cavaliers, Ara si que cara avail i a Sant Marti quiscun un do demana, sentó rodolar les llágrimes, un do que els concedeix de bona gana, que els servi de cadireta ais camps bones anyades, infants a ses mailers. fins a aqueix punt Tesperanga
COMERCIAL GESTORIA^ ADMINISTRATIVA I m X ASSESSORIA FISCAL I ^ . 1ALEMANY m CENTRE DE JARDINERIA, AGRICULTURA i FORESTAL ADVOCAT CIRERA, 32 BAIXOS Tallers i servéis postvenda ■ kaaaiaiHaia TELS. 7259322 ■ 7259532 • 7259721 ■ 7260164 Pintor Borrassà, 43-45 • SABADELL Cira. Barcelona, 22-26 08201 SABADELL Tel. 725 63 95 - SABADELL Tel. 726 27 91
72 de ballar-hi abans del vespre amb lo vent de ma sotana un ballet o una sardana. losfaig ballar el contrapàs. Mes referències a la sardana les trobem en De tots aquests versos es desprèn el un fragment del poema L ’arpa, de Pàtria: coneixement i l’estima que Verdaguer tenia per la sardana, possiblement influït per Mos companyons i companyones tendres l’admiraciô que sentía per l’historiador Pella i feien a dalt del porxe la sardana Porgas, per l’estreta coMaboracio que man i baixaven a l’hort, a rua fêta, tenía amb el mestre de capella i compositor de papallons joguinosos d’hora baixa. sardanes Càndid Candi, i per l’amistat amb el 1 en un poema humorístico-satíric que va folklorista Serra i Boldù. signar amb el pseudônim Samsonier Tocasons i Considérant P extraordinaria popularitat que on tracta la polémica generada pel tipus de Verdaguer assoli i la gran difusió de la seva barret que havien de dur els séminaristes, de obra, les reiterades referències a la sardana en teula O de cresta, novament hi trobem una una època en què aquesta era encara referencia a la sardana: patrimoni d’un réduit àmbit comarcal, palesen la importáncia que el poeta li concedi, copsant- Quan la canalla és lo cas ne el simbolisme que tant s’adeia ais seus que al vol meu fan la sardana. propis ideals.
MODA EN PELL I PELLETERIA í S S c o d a ALTA SASTRERIA DE LUXE llorenç CQOQlle Plaça Sant Roc, 5 Tel. 725 59 29 - Sabadell Escola Industrial, 22 pis • Tel. 725 75 59 • SABADELL
73