Cran Teatre del Temporada 2003-2004

O Fundació Gran Teatre del Liceu

Generalitat de Catalunya Ministerio de Educación, Cultura y Deporte Ajuntament de Barcelona Diputació de Barcelona Societat del Gran Teatre del Liceu Consell de Mecenatge

òpera en quatre actes de Llibret Francesco Maria Piave basat en Pobra homònima de William Shakesp Música de Giuseppe Verdi

Dijous, 18 de inarç de 2004, 20.30 h, torn D Divendres, 19 de març de 2004, 20.30 h Diumenge, 21 de març de 2004,17.00 li, torn T Dilluns, 22 de març de 2004, 20.30 h, torn H Dimecres, 24 de març de 2004, 20.30 h, tom G Dijous, 25 de març de 2004, 20.30 h, torn B Dissabte, 27 de març de 2004, 20.30 h, tom G Diumenge, 28 de març de 2004, 18.00 b, torn F Dimarts, 30 de març de 2004, 20.30 h. torn A Divendres, 2 d'abril de 2004, 20.30 h, torn E Dilluns, 5 d'abril de 2004, 20.30 h Ij Fundació Gran Teatre del Liceu Generalitat de Catalunya, Ministerio de Educación, Cultura y Deporte, Ajuntament de Barcelona, Diputació de Barcelona, Societat del Gran Teatre del Liceu i Consell de Mecenatge

Per a informació sobre el programa de Mecenatge i de col·laboració empresarial, adreceu-vos al telèfon 93 485 99 25 o a l'e-mail [email protected]

Jit Fundació Santander "¡ir 4^ ILAVANGUAIEDIT FUNDACIÓ BancSabadell CAIXA CATALUNYA Central Hispano issE Winterthur ab6rtií gasNaJural ^gúcs de Barcelona 'ia Caixa' fecsaendesa

'//rwiVT BANÍMXA JEMENS Grupo (^Planeta CANAL+ (j/rrr MEDIA PLANNING GROUP

DRAGADOS ADVOCAIS *' Renfe UL I MfiP IC1 F 7 QA s TOYOTA

- ACCENTURE ACS, - - - - ■ - - BTV, BARCELONA - COBEGA • - COPCISA - DAMM - PROYECTOS, OBRAS Y CONSTRUCCIONES AGROLIMEN ALMIRALL PRODESFARMA ASEPEYO ATOS ORIGIN - AUTOPISTAS AUCAT • IBERPISTAS • SABA - BAlsRIERA JOIERS BASF ESPAÑOLA TELEVISIÓ FUNDACIÓN COCA-COLA ESPAÑA DANONE - DATAGRAMA - DOM PÉRIGNON - EL PUNT -

- - - - ■ EPSON IBÉRICA ERCROS ESPAIS D'OCI - EUROMADI - FACTOR INTERNACIONAL, RECURSOS HUMANOS - FCC, CONSTRUCCIÓN - FERRERO IBÉRICA - FERROVIAL INMOBILIARIA - JEGURANCES FINAF92 FRIGO UNILEVER - FUNDACIÓ PUIG - FUNDACIÓN EPSON - GRAFOS - GRAN DE IBÉRICA CASINO BARCELONA, GRUP PERALADA - GRUPO URIACH - GRUPO VITA -

- - - HAYGROUP-HYMSA, GRUPO EDITORIAL EDIPRESSE-INORA-LABORATORIOS INIBSA-MICROSOFT IBÉRICA-MIELE-MUSINI-PANRICO-PHILIPS IBÉRICA-PORT DE BARCEICEWATERHOUSECOOPERS RECOLETOS GRUPO DE COMUNICACIÓN SARA LEE SERVIRED - SOLVAY IBÉRICA - THE COLOMER GROUP • REVLON PROFESSIONAL / Index

8 Repartiment

12 Resum argumentai

36 Macbeth de William Shakespeare

48 Una presó mental per als Macbeth

56 Biografies

84 Enregistraments

84 Cronologia

95 Pròximes funcions

97 English / Français

103 Textos Macbeth

Macbetli. Alvarez general de l'exèrcit de Duncano, rei d'Escòcia Carlos Direcció musical Bruno Campanella Joan Pons (19, 22, 25 i 2? de març) Direcció d'escena Phyllida Lloyd Banco, general de l'exèrcit de Duncano, rei d'Escòcia Roberto Scandiuzzi Direcció de la reposició •Alejandro Stadler Stefano Palatchi (19, 22, 25 i 28 de març) Escenografia i vestuari Anthony M ard Lady Macbeth, nndler de Macbeth .Maria Guleghina Il·luminació Paule Constable Carolyn Sebron (19, 22, 25 i 28 de març) Coreografia Michael Keegan-Dolan Dama de Ladv Macbeth Begoña Alberdi Assistent de la direcció d'escena Joan .Anton Rechi Macduff, noble escocés, senyor de Fiff Marco Berti Realització de la il·luminació Leslie Bone Vicente Ombnena (19, 22, 25 i 28 de març) Realització de la coreografia Kirsty Tapp Malcolm, fill de Duncano Javier Palacios Mestre d'armes Bernard Chabin Fleanzio, fill de Banco Ferran Ilari Armeria E. Rancati (.Milà) Metge Stefan Kocan Perruqueria Alario Audello (Torí) Domèstic de Macbeth Josep Ferrer Sabateria Calzature Epoca (.Milà) Sicari Francisco Santiago Coproducció Opéra National de Paris / Herald Ivo Mischev Royal House Cuvent Garden (Londres)

ORQUESTRA SIMFÒNICA i COR DEL GRAN TEATRE DEL LICEU

Direcció del cor William Spaulding

Assistents de direcció musical Alvaro .Albiach Gueràssim Voronkov Assistents musicals Mark Hastings, Ossias M ilenski, Javier Pérez-Batista. Jaume Tribó, Madimir Junvent. Conxita Garcia Concertino Angel Jesiis Garcia

Sobretitulat Goordinació, adaptació i manipulació Glòria Nogué Manipulació i traducció al castellà Irma Huici

El sistema de subtitulació és possible gràcies al mecenatge del Sr. .Alberto A ilar «Aquesta tragedia és una de les mes grans crea¬ cions de la humanitat!... Si no podem fer-ne quel¬ com gran [de Macbeth], intentem, si més no, fer- ne quelcom inusual»

G I u s K I' I' lí V i: i{ I) I

(!arta a Francesco Maria Piave 12

Resum argumentai

Macbeth, opera melodramma en quatre actes de Giuseppe Verdi, amb llibret de Francesco Maria Piare, sobre Pobra homònima de Shakespeare, s''estrenà a Florència el 1847; el 1865 Verdi la revisà per a Pestrena a Paris i és aquesta segona versió la que s'ofereix habitualment. Obi'a de la primera etapa del compositor, es tracta del primer resultat tangible de Pinterès profund de Verdi pel teatre del gran poeta anglès, que mantingué durant tota la seva vida, fascinat pels grans problemes morals de la tragèdia shakespeariana: la confrontació de Pindividu amb la seva consciència i identitat, la presència del mal en la naturalesa humana, la relació amb el poder. Verdi optà en aquesta obra -c¡ue narra Pambició desmesurada de Macbeth, noble escocès, per arribar cd tron, sense deturar-se davant el crim i la crueltat, i atiat, a més. per la seva muller- per una admirable concisió i vehemència -de fet. la tragèdia se centra en tres personatges: Macbeth. Lady Macbeth i el grup de les bruixes. Així, la cursa del protagonista, que destrueix tot el que se li oposa i corre de manera imparable vers la seva perdició, es desenvolupa amb precisió i contundència. Uacció transcorre majoritàriament al castell de Macbeth, a Escàcia, segle XI, en una remota i primitiva edat mitjana. 14 R lî s U M A R G U M E N T A L

ACTE I

«El centre de Popera, tal cesos al com observava el mateix servei del rei Duncano, amb un misteriós grup de bruixes, al bosc de Birnam, obre l'òpera. Aquests espe¬ Verdi en una carta de La trobada de Macbeth i Banco, dos nobles guerrers esco¬ rits malignes els vaticinen que Macbeth serà senyor de Cawdor 1848, està format pel i rei d'Escòcia, i Banco, cap d'un llinatge de sobirans. La pri¬ primer duo de Lady mera profecia sobre la senyoria de Cawdor es compleix tot seguit Macbeth i Macbeth, i Macbeth sent néixer un sentiment d'ambició i de desig de poder també per Vescena del que ja no l'abandonarà. Al seu castell, l'ambiciosa Eady una de somnambulisme, a més a Macbeth llegeix carta l'espòs que li fa saber l'inquietant averany, cosa que desvetlla més del monòleg de la en ella una clara decisió d'instigar i ajudar el marit -que con¬ protagonista afegit el sidera un home de poc caràcter- a superar a qualsevol preu els 1865. En aquests tres obstacles que s'hi oposin. La inesperada arribada del rei Dun¬ casos. Verdi va investigar cano, que ha decidit allotjar-se al castell de Macbeth, faeilita els seus en una psicologia plans. Convenç Macbeth, a pesar dels seus temors i reticències inicials, d'assassinar el rei durant la fosca nit, i el inaudita, i en alguns noble, que accepta la necessitat d'una decisió tan cruel, viu un aspectes escandalosa, dels primers moments d'angoixa i al·lucinació que ja no l'aban¬ per al melodrama: per donaran. Però finalment du a terme el crim i es reuneix després primera vegada en el amb la muller, que intenta pal·liar l'horror i els remordiments teatre italià vuitcentista, que sent Macbeth amb una aparent enteresa i seguretat i que pren, personalment, les mesures per allunyar sospites, en la passió amorosa troba col·locar el ganivet sagnant en mans dels guàrdies adormits. Arriben a el seu propi codi d'honor primera hora de la matinada Banco i un altre noble, Macduff, en la complicitat que descobreix -horroritzat- el regicidi. Macbeth i la seva dona delictiva, mentre que els s'uneixen al cor de nobles i seguidors, tot mostrant el seu horror termes habituals de i tristesa. reixen tres grups de bruixes - intermediàries misterioses entre supremacia masculina EL PRELUDI UTILITZA INICIALMENT EL MATERIAL TEMÀTIC REFE¬ L'acteels homess'obrei enel unseuboscdesti-ombrívolenmig-eldeboscllampsde Birnam-,i el soondeapa¬la RENT AL MÓN DE LES IÎRUIXES —MARCAT PEL SO DE L'OBOÈ. CLA¬ TEMPESTA. ACOMPANYADES D'UNA MELODIA QUE M.ARGA LA LLET- apareixen alterats en la RINET I FAGOT — , D'l N QUIET AN T A .M B I G Ü IT A T RÍTMICA. I R E C 0 R R E JOR I ELS ASPECTES DEMONÍACS D'AQUESTS PERSONATGES INFER¬ figura de Lady Macbeth, A UNA SÈRIE PROGRESSIVA D'ACORDS DISSONANTS QUE CREEN UN NALS. COMENTEN ELS ENCANTERIS QUE HAN DUT A TERME EN UN heroica a la seva CÚMUL DE TENSIÓ. PER PASSAR DESPRÉS AL T E .M A DEL S 0 .M N A M- LÚGUBRE COR —«CHE FACESTE? DITE SU»- FINS QUE EL TAMBOR

manera, i en l'atemorit BULISME DE L'ACTE FINAL. D I N S T R U M E N T A C I Ó DE CRAN DELICA¬ ANUNCIA L'ARRIBADA DE MACBETH I BANCO. GENERALS DE comportament moral del DESA — CORDA. FLAUTA. CLARINET. FAGOT— QUE A C 0 .M P A N V A L'EXÈRCIT DEL REI DUNCANO. Els dos iioblcs se sorpreiieu davant la L ' A N G 0 I X A I EL R E M 0 R D I .M E N T DE L A D Y M A G B E T II. seva seu marit» presència, les interpel·len i la resposta de les bruixes, de to profè-

Claudio C A S I N I Història de la música. El segle A7.Y 16 H ! •: s l M A R G U M K N T A L I! E S U M A R G U M E N TAL 17

ESCENA segona

« Verdifigurava entre els primers admiradors tada, no cantada- una carta del sen marit en què li explica italians de Shakespeare Ensecretamentuna sala delelcastellmisteriósde Macbeth,averany deLadyles bruixes.MacbethLadyllegeixMacbeth-reci¬ hi reacciona immediatament i mostra des del [...]. Des primer moment el seu d\mprincipi caràcter cruel i sense escrúpols: tem només que el seu marit, tot i ser lector de la traducció de ambiciós, no tingui coratge per exercir la violència inevitable per obte¬ no va nir el 1838, mai dubtar poder i decideix convertir-se en instigadora i suport de l'assas¬ sinat de que Shakespeare Dnncano, en una impressionant cavatina que reflec¬ teix la seva set salvatge de superava les seves fonts poder, .VIENI! T'AFERETTA!», d extrema tensió literàries primordials, dramàtica, que du el cant des del crit al .murmuri, dels esclats de violència a la interiorització Schiller i

Hugo, sobretot 0 M B R í V 0 L A .

per en Un laforma què missatger entra i anuncia que el rei Duncano ha decidit passar

^^analitzava tan la nit al castell, davant aquesta nova, la cabaletta de lady agudament la ment MACBETH QUE SEGUEIX, .OR TUTTI SORGETE, MINISTRE INFER¬ NA L I humana i hi penetrava », en què invoca les fiïries de l'infem perquè indueixin el seu marit al crim, retroba les carácter i stiqes de l'anterior ària de ^^aquesta grandesa, PRESENTACIÓ, PERÒ AMB UN CANT DE SUPERIOR AGRESSIVITAT I aquesta amplitud, IMPETUOSITAT SALVATGE. AMB FREQÜENTS MOMENTS DE colora¬

aquesta atmosfera tura QUE ARRIBEN A UN CERT GRAU D'HISTERISME.

La trobada de Macbeth i la seva marca sublim, enrarida, dona amb claredat que la iniciativa de l'assassinat estranya "» parteix d'ella i troba aMat angoixa i vacil·lació tic, els deixa perplexos i preocupats: com a senyor en el noble: a la se saluden Macbeth .1 0 II N Ross li I, L I pregunta «E fallisse el colpo? », Lady Macbeth res¬ i Caudore Vida de Verdi de Glainis de (Cawdor) i rei d'Escòcia, i Banco no pas com pon «Non fallirà... se tu non tremi». se SENT ARA UNA MÚSICA AMA¬

a BLE I rei sinó com a engendrador de reis. POPULAR QUE ACOMPANYA EL SEGUICI DE DUNCANO, QUE Una breu fanfara militar introdueix l'arribada dels missatgers del TRAVESSA L'ESCENA AMB ELS NOBLES GUERRERS. Toma Macbetll i ordena a un criat rei, que anuncien a Macbeth que ha estat nomenat senyor de Caudore, que la seva muller l'avisi quan tingui la beguda a títol vacant per l'execució, per traïdor, del noble que l'ocupava. Banco punt, és a dir, quan sigui el moment propici de perpetrar el crim. Quan s'horroritza en veure confirmada la resta primera profecia i mag be tu sol, assistim al primer dels impressionants deliris que persegui¬ E I' R E s s A PER PRIMERA E G A DA ELS S E U S PENS A M E N T S TOCATS ran Macbeth tota l'obra, amb la visió d'un punyal amb la fulla ensan- PER L A M BI CI Ó I E A \ ISIÓ DE E A SANG EN UN DUO AMB BANCO gonada: introduït pels símbols de les bruixes, canta un reci¬

— .DUE VATICINI COMPIUTl OR SONO»— DE TO INTROVERTIT I CON¬ TATIU I arioso DE sonoritat OMBRI VOLA, ACOMPANYAT PER LA

TRASTOS BRUSCOS. Nobles i soldats snrten lentament i tanca l'escena CORDA, AMB UNA EXPLOSIÓ Pagines anteriors i següents: ORQUESTRAL QUAN DIU .SOLCO SAN-

Fotografies de Clive Barda de la LA el cor de les bruLxes, que ANUNCIEN una nova cita amb macbeth GUIGNO TUA LA.M A IRRIGA» I UNS MOMENTS EN QUÈ CREU QUE posada en escena de Macbeth PLENA POT ENCARA RECULAR DAVANT L " A B .M E dirigida per Pliyllida Lloyd. EN tempesta { . F U G CI A M. F U G G 1A M !» ) . IS DEL CRIM. ABANS DINVO-

j 18 lî E s U M A R G U M E N T A I, li E S U M ARC U .\l F. N T A I. 19

«Coin ha afirmat CAR LES BRUIXES AMB LA MÚSICA DE LES PROFECIES INICIALS. Se sent la Francesco Degrada en campana i Macbeth s'abraona cap a les estances on dorm el rei Dnncano per matar-lo. l'escena resta buida mentre l'or- un profund assaig QU EST RA MARCA L'ESFONDRAMENT DEL NOBLE EN EL MÓN DEL MAL

/^"Lettiira del Macbeth A M B U N A FOR T A D A V A LL A D A CROMÀTICA QUE S ' A P A G A EN UN Il palazzo incantatoy, TRÉMOLO DE \" 10 LIN S I \ 10 L E S. Entra Lady Macbeth mentre sen¬ Verdi es va posar afer TIM EL SINISTRE CANT DEL MUSSOL. LAMENTOSO. QUE MARQUEN ["quelcom inusual'^] de EL CORN ANGLES. EL FAGOT I EL VIOLONCEL. I S'INICIA UN GRAN DUO ENTRE ELS DOS PROTAGONISTES QUE VERDI INDICA QUE S'IIA dues maneres: primer va DE CANTAR SOTTO VOCE I DE MANERA OMBRÍVOLA LLEVAT DE BREUS reduir la tragèdia a un FRASES A TOTA VEU. El chio fa evldeiit el trencament de la solidari¬ "diagrama psicològic, tat entre marit i muller: Macbeth se'ns mostra totalment atemorit, ple nu, lúcid i despietat", i d'horror i penediment pel crim comès, mentre qne Lady Macbeth segon, va utilitzar la simula una seguretat i una força que no té, i pren les mesures necessଠmúsica, Fescenarú el ries per aconseguir la impunitat, com és entrar a la cambra del mort per omplir de sang les mans dels guàrdies adormits i posar al seu cos¬ vestuari per crear un tat el punyal acusador, aquest trencament es palesa en la complex espectacle DIVERGÈNCIA DEL TRACTAMENT VOCAL. SOLEMNE I TRÀGIC PER A teatral en més d "un pla ELL: AMB INFLEXIONS DE GRAN NOBLESA EXPRESSIVA. PROGRES¬ -un precursor gens SIVAMENT TRENCAT. INSEGUR I NERVIÓS PER A ELLA. sistemàtic del drama La part final del duo ve marcada pels cops que se senten a la porta del musical de JJamier en castell, que els esposos senten com signes de la presència d'mi jutge superior, malgrat que Lady manté un aparent domini de la unir els recursos de totes Macbeth situació. S'ha fet de dia i entren els nohles Macduff i Banco. El les arts» primer va a despertar el rei, mentre banco diu haver sentit .1 0 EI N li O S S EC E. E. E LAMENTS I veus DE .MORT -«OH. QUALE 0 R R E ND A N 0 T T E » -, EN UN Vida de Verdi NOTABLE ARIOSO. EL PLE DE L'ORQUESTRA MARCA ARA EL CRIT

D'HORROR DE MACDUFF. QUE HA DESCOBERT EL CRIM. EN UNA

A T M 0 S F E R A DE GRA N T E N SIÓ D R A M À TI c A. Eiitreu correiit Macbeth, Eady Macbeth, la seva cambrera. Malcolm (fill de Duncano) i un grup de ser\idors, i en sentir les paraules de Banco, el cor. doblat pels SOLISTES. CANTA UNA VIGOROSA MELODIA EN QUÉ S'EXPRESSEN

L'HORROR. L'ESPANT I LA REVOLTA DAVANT L'ASSASSINAT. TOT

DESTACA NT-HI ELS SOBREAGUTS DE LADY MACBETH I LA INVOCACIÓ

FINAL. < G R AN D I 0 ! GRAN DIO!». A LA QUAL RESPONEN A L'UNÍSON

.METALLS I T I .M B A L S . 20 R E s I! M A R <; U M E N T A L

ACTE II

«Per primera vegada, en Macbeth Verdi va adonar- profecies: el crim va ser atribuït a Malcolm, fill de Dun- cano, que va fugir a Anglaterra. Però el nou rei tem ara se que escriure una òpera Macbeth és ara rei d'Escòcia, com havien anunciat les que es compleixi la segona profecia sobre Banco i decideix, nova¬ no vol dir solament ment amb el suport incondicional de la muller, que expressa la acolorir amb música els seva salvatge voluntat de poder, donar mort a ell i al seu fill. fets que se succeeixen Un gi'up de sicaris a les ordres de Macbeth esperen en un bosc sobre Vescenari i plasmar el pas de Banco, angoixat per obscurs pressentiments, i de algunes situacions Eleanzio, i aconsegueixen assassinar el pare, però no saben evi¬ tar la fugida del fill. culminants en felices La tercera escena ens du a un banquet al castell de Macbeth. efusions líriques: amb En un ambient de festa i celebració en què Lady Macbeth canta Vajuda de Shakespeare, un alegi'e brindis, Macbeth torna a sentir l'horror i angoixa dels Verdi comprèn que en seus actes quan un sicari li comunica la mort de Banco. El fan¬ tasma del teatre es pot imitar un mort, que només veu ell, el mena a una actitud malalta i al·lucinada que caràcter en les seves sorprèn els presents malgrat els esforços de la reina per crear un clima de serenitat. El concertant final dels pre¬ manifestacions més sents ens mostra un Macbeth decidit a arribar fins al final. íntimes, en el transcurs de les seves passions, que des ddn aparent Escena p k i m e r a ec¡uilibri moral Varròsseguen fins als beth ens fa saber en primer Hoc que, efectivament, el noble excessos més tràgics, i Alesba esdevingutseves habitacions,rei com vanel recitatiuvaticinarentreles bruixesLady Macbethi que Malcolm,i Mac¬ que així mateix es pot el fill de Duncano, en fugir a Anglaterra, va ser considerat el parri¬ justificar musicalment cida. Veiem novament la influència segura i eficaç de la muller davant aquest transvasament l'angoixa, i alhora l'ambició del noble, que tem ara l'acompliment de la sense limitar-se segona part del vaticini, que fa Banco engendrador de reis. Deci¬ deix assassinar, doncs, Banco i el seu fill Fleanzio -«Forza è cbe scorra únicament a remarcar els un altro sangue, o donna!»-en un cant que recorda la seva pri¬ pols extrems. Per primera mera ae eucinació I que clou amb decisió -.banco! l'eter- vegada una òpera és per nit a t ■ a p r e il suo regno...»- acompanyat per tots els a Verdi "un estudi metalls orquestrals. anímic "» Ladv Macbeth canta ara una .ària meravellosa, .la luce

m A s s I M o V I L A

L'art de Verdi

! RESUM ARC U M ENTA L

«[Lady Macbeth] és LANGUE., EN TRES SECCIONS, REESCRITA PER A LA VERSIÓ DE 1865. alhora més forta i més INTRODUÏDA PELS VIOLINS I LES V10 L E S, 611 la qual cvoca la fos- cor de la nit que afavoreix el crim i es va exaltant amb la idea de la dèbil que el seu espòs: necessitat d'un non crim, fins a abandonar-se amb sensualitat i alhora més forta en la seva perversitat al frenesí del poder («0 voluttà del soglio! 0 scettro, o scet- determinació i tro, alfin sei mio!»), que acaba en un to somiador i un pianis¬ ambició, però també simo DE cordes. més forta en la seva capacitat Escena segona d'imaginació. La falta d'imaginació de

Macbeth és la força fa saber en un breu cor, característic del primer que el sustenta fins al Enverdi,un parcquepròximMacbethal castellels hadeconfiatMacbeth,la mortun grupde Bancode sicarisi el ensseu final, mentre que ella, fill, que han de passar pel lloc. Efectivament, entren Banco amb el seu la més sensitiva de tots fill, preocupat per obscurs pressentiments, que canta una bella ÀRIA, «COME DAL CIEL PRECIPITA., AMB LES CORDES REFORÇADES dos, sucumbeix a les PELS OBOÈS, CLARINETS I FAGOTS I EL BAIX CONTINU DELS TROM¬ seves pors» BONS, que sense solució de continuïtat passa a la breu escena de l'assas¬ C H A I! L B S Os U 0 H N E sinat de Banco pels sicaris mentre Fleanzio aconsegueix fugir. Les òperes completes de Verdi

ESCENA tercera

deliri, quan veu assegut al seu setial el fantasma de la nova víctima, per a un banquet, dames i cavallers, juntament amb Mac¬ MENTRE LA MÚSICA PASSA DE LA BANALITAT I L'ALEGRIA PRÒPIES Mentrestant,duff, saludenal castellMacbethde iMacbeth,la seva muller.davantMentreuna taulaLadyparadaMac¬ DE LA FESTA A CREAR UN AMBIENT D'ANGOIXA 1 AL·LUCINACIÓ, DE beth CANTA UN ALEGRE BRINDIS, «SI COLME IL CALICE., UN DELS CAIRE GAIREBÉ EXPRESSIONISTA, QUE COMUNICA L'HORROR DE

POCS MOMENTS MUNDANS I FRÍVOLS DE L'ÒPERA. AMB ACCENTS L'ESPECTRE, AMB UN RITME QUE ACCENTUA LA SOBREEXCITACIÓ

EMFÀTICS, FLORITURES, TRI NATS. AL QUAL FA ECO EL COR —PER DELS ÀNIMS. Només Macbeth pot veure el fantasma, al qual intenta BÉ QUE PODEM SENTIR UNS TRÉMOLOS SINISTRES DELS PRIMERS plantar cara i increpa davant l'estranyesa dels presents i els intents fallits de la seva VIOLINS I VIOLES-, apureix, al final, un sicari per informar Macbeth, muller per dissimular la seva anòmala conducta i cal- mar-lo. LI amb el rostre encara tacat de sang, de la mort de Banco. La muller banquet es reprèn, LAD Y macbeth entona novament el s'assabenta del que ha succeït i quan Macbeth diu que troba a faltar BRINDIS, PERÒ UNA ALTRA APARICIÓ DE L'OMBRA DE BANCO I DE LA SANG el seu amic, ho explica cínicament als presents com una incorrecció VESSADA POSA MACBETH EORA DE SI I INICIA EL FINAL DE de Banco. L'ACTE AMB UN AR10S0 eïi què afirma, indiferent a la presència dels Macbeth sent una profunda torbació i comença un nou i terrible cortesans, que arribarà fins al final en el camí de violència i sang que 24 1 K K s U M A R G II M E N T A L

«Seria una profanació ha començat i que farà que les bruixes li revelin el seu destí, segueix UN GRAN CONGERTANT AMB TOTS ELS PRESENTS SOBRE EL modificar un personatge QUAL LES VEUS DELS DOS ESPOSOS TENEN MOMENTS DE GRAN EFICÀCIA tan imponent, fort i DRAMÀTICA I EN QUÈ ES BARREGEN LES AMENACES DEL NOBLE I LA

original com el concebut INSISTÈNCIA DE LA MULLER PER FER DESAPARÈIXER L'ESPECTRE

pel gran tràgic anglès. (.IL DELITTO È CONSUM ATO. CHI MORÍ TORNAR NON PUO»)- Crec haver-vos ditja que aquest és un drama ACTE III sense cap possibilitat de comparació amb els altres i que hem de gir que li aclareixin amb precisió el seu futur i els perills dedicar tots els nostres Macbethque l'envolten.torna alUnaboscsèriea la recercad'espectresde lessobrenaturalsbruixes per exi¬cri¬ esforços a fer-lo de la dats per elles responen a les angoixes del rei: el posen en guàr¬ manera més original dia contra Macduff, li asseguren que cap home nat de dona no pot destruir-lo, que és invencible fins que el bosc de Birnam no possible. També crec avanci vers ell. Quan Macbeth vol saber si els descendents de que ja és hora Banco pujaran al poder, una misteriosa processó de vuit reie- d'abandonar els tons, el darrer amb un mirall, li mostra els rostres d'aquesta nis¬ procediments i trucs saga que tant odia i cau esvanit. Després d'un interludi miste¬ habituals. El resultat riós, amb danses dels esperits de l'aire, arriba Lady Macbeth,

serà molt més bo si en que s'indigna davant Ies darreres revelacions i en un salvatge i agressiu duo declara que ha arribat l'hora de la mort i la ven¬ prescindim, sobretot vós, jança. que teniu tants recursos»

G í U S E P P [•: V E R D I En una caverna obscura, al voltant d'una caldera que bull, entre Carta a Marianna Barbieri-Nini (1848) la fragor de trons i llampecs, les bruixes preparen els seus encan¬

TERIS I CANTEN. DIVIDIDES EN TRES GRUPS COM A L'INICI. EL COR

.TRE VOLTE MAGI OLA LA GATTA IN FREGOLA». DIVIDIT TAMBÉ EN

TRES PARTS I AMB UNA CODA BRILLANT. Eu la versíó fraucesa de 1865 Verdi introduí un ballet -com era preceptiu- amb esperits fantàstics de la nit, qne habitualment se suprimeix. EN L'ANOMENADA GRAN ESCENA DE LES APARICIONS, AMB UN

CLIMA MUSICAL OMBRÍVOL I MISTERIÓS ANÀLEG AL DEL PRIMER

ACTE, PAUTAT PEL COR INFERNAL, arriba Macbeth i commina les bruixes perquè li revelin el seu futur. Aquestes invoquen una sèrie de poders sobrenaturals que responen directament al rei. El primer. H K S U M A R C li M E N T A L j 27

«Preneu com a un cap amb un elm, li diu que es guardi de Macduff; un infant ensan- que hi ha tres papers en gonat li assegura que cap home nat de dona no pot destruir-lo; un altre infant coronat que porta un arbrissó declara Macbeth invenci¬ aquesta òpera i només ble fins que no vegi el bosc de Birnam avançar cap a ell. Quan Mac¬ tres: Lady Macbeth, beth exigeix saber si els descendents de Banco pujaran al tron escocès, Macbeth i el cor de les les bruixes es neguen a contestar, la caldera desapareix sota terra i bruixes. Són les bruixes s'inicia una estranya i inquietant processó - acompany.ada per la les que governen el SONORITAT MISTERIOSA I CALMADA D'UNA MENA DE CORNAMUSA drama i tot prové soterrada que REALITZA LA FUSTA- de vuit reictous, l'Últim amb un mirall a la mà, que causen un gran espant i desesper al noble en d^elles, de les seves reconèixer aquests descendents que odia. Macbeth els foragita amb vulgaritats i garlaries gran ira i espant i cau a terra esvanit. del primer acte, de les Té lloc una mena d'interludi, una escena totalment onírica, amb

seves sublirnitats i EL COR DE LES BRUIXES I LA DANSA DELS ESPERITS DE L'AIRE profecies del tercer. Les -ONDINES I SÍ LEI DES- QUE AQUELLES II AN INVOCAT PER RETOR¬ NAR LA CONSCIÈNCIA A MACBETH, determinat ara a seguir de manera bruixes formen un implacable la cadena d'assassinats. Però la cabaletta de la versió del veritable personatge i 1847, «Vada in fiamme, e in polve cada / l'alta rocca di Macduffo», cVuna importància fou substituïda per Verdi el 1865 per un duo de gran força entre els cabdal» esposos.

G I u s i: !• I* K V i; li i) i Quan arriba Lady Macbeth, el noble li anuncia les profecies que li Carta a Léon Esciidier (8 de febrer de 1865) han fet les aparicions EN un recitatiu que porta, en progressió

ASCENDENT, FINS AL CRIT INDIGNAT DE L'ESPOSA QUAN SENT QUE

L'ESTIRP DE BANCO R E G N A R ( < M E N Z 0 G N A ! M E N Z 0 G N A ! MORTE,

S T E R .M INIO S U L L ■ INIQ U A R A Z Z A ! » ). Becoueix eii les amenaces de Macbeth -que decideix fer morir la doua i els fills de Macduff, ara exiliat a Anglaterra- el seu antic coratge i comença el duo, en TRES SECCIONS, DE SALVATGE VIOLÈNCIA, QUE CULMINA EN ELS

MOTS «ORA Dl MORTE E Dl VENDETTA. VENDETTA, VENDETTA., AMB

UNA EXPLOSIÓ FINAL DE L'ORQUESTRA QUE REPRÈN EL RITME

FURIÓS DEL CANT. 28 R E s r M A H G U M E N T A L

ACTE IV

«Uescena del somiianibulisme de Lady sos que vénen a recuperar la pobra pàtria dominada per un tirà Macbeth és superba S 'obre ambsanguinari.l'einotiu Macduffcor que cantenplora araelslaproscritsmort de escoce¬la seva muller i fills per ordre de Macbeth i arriba Malcolm, el fill de [...], un dels inotnents Duncano, amb un exèrcit anglès al qual ordena de camuflar-se cabdals de la partitura, amb branques del bosc de Birnam, que s'uneix a Macduff i als i una de les peces seus homes. uiusicals rués efectives A l'interior del castell de Macbeth té lloc la famosa escena del somnambulisme de la reina, des delpuut de vista que ha perdut la seva aparent segu¬ retat i no pot dormir, obsessionada per la sang del vell Duncano. dramàtic [...]. La sera que no aconsegueix esborrar de les seves mans. Un metge i la autenticitat dramàtica cambrera observen, impotents, la progi'cssiva follia de Lady ÏMac- és equiparable a la que beth, que cau exánime. assoleix Shakespeare. Macbeth, sol i assetjat per les tropes enemigues, intenta man¬ tenir un ànim Verdi, eu una carta a la coratjós i confia uns moments en els vaticinis favo¬ rables de les bruixes, però aviat cau en una situació de deses¬ comtessa de Majfei, deia per i la notícia de la mort de la seva dona el troba derrotat i anys més tard: "Està bé indiferent. Quan li anuncien que el bosc de Birnam avança vers copiar la vida real, però el castell, dóna una ordre desesperada de resistir. L'escena de inventar-se la vida real la batalla es resol en una interessant fuga orquestral i Macbeth és molt millor'". I en cau mort en una lluita cos a cos amb Macduff, que té temps de confessar-li que ell no va néixer de manera natural sinó tret del aquesta escena realment si de la mare morta. L'himne de la victòria en honor del nou rei es va inventar la vida» Malcolm clou de manera brillant l'òpera. C n A i{ I-1: s 0 s B o h n i:

Les operes completes de Verdi

Ia s C E N A P K I M E R A

nam, s'han reunit uns grups de proscrits escocesos, que can¬ Alatenfronteraun emocionantentre Escòciacor sobrei Anglaterra,la fatal sort propde la sevael boscpàtria,de Bir¬ara en mans d'un tirà que la banya de sang, «patria oppressa!», el 1 CAR.ÀCTER PROFUND A.MENT PATRIÒTIC DE LA MÚSICA ESCRITA EL

18 4?. EN LA LÍNIA DEL « A" A P E N S I E R 0 I » , EXPRESSIÓ EMOCIONADA

DEL SOFRIMENT DE LA FI U.MAN IT AT QUE ANHELA UNS VALORS 30 lî E s U M A R G U M E N T A L

«Crec que estan molt MORALS 1 UNA LLIBERTAT QUE NO TÉ, ÉS TOTALMENT DISTINT EN equivocats. És possible LA VERSIÓ DEL 1 865, QUE RESPECTA EL TEXT PERÒ NO LA MÚSICA, 1 QUE S'INCLINA VERS EL PESSIMISME METAFÍSIC DEL VERDI DELS que no hagifetjustí¬ DARRERS ANYS.1 QUE ADOPTA L'ESTRUCTURA DE MARXA FÚNEBRE cia a Macbeth, però 1 ESDEVÉ UNA LAMENTACIÓ DE PROFUNDA TRISTESA. dir que no tinc ni Se'ns presenta ara la dolorosa figura de Macduff, que plora la cruel idea, que no com¬ mort de la seva muller i els seus fills per ordre de Macbeth, aprofitant la seva prenc, que no sento absència, i CANTA una commovedora .ària o romança, «ah. LA paterna mano», EN LA QUAL DEMANA A DÉU QUE LI CONCE¬ Shakespeare, de cap DEIXI UNA ,1 U S T A V E N ,1 A N Ç A . AL SO DEL TIMBAL 1 UNA BRILLANT manera, per l'amor de F AN F A R A arriba Malcolm al capdavant d'un nombrós grup de soldats Déu, això no! el És anglesos, als quals ordena que arrenquin unes branques del bosc de meu poeta preferit. El Birnam com a camuflatge per dissimular la seva presència, i s'uneix conec des de la meva a Macduff, els dos nobles entonen, acompanyats del cor de infantesa i des d'ales¬ SOLDATS. UN CANT DE REVOLTA CONTRA EL TIRÀ. «LA PATRIA TRA- DITA». hores l'he llegit i relle¬ git contínuament»

G I U s E 1> I> K V li H I) I ESCENA segona Fragment d'ima carta a Léon Escudier en la qual respon a les crítiques adverses després de l'estrena de la versió de 1865 de Macbeth a París (28 d'abril de 1865) ordinària escena del somnambulisme de Lady Macbeth, un Dinsdelselmomentscastell de mésMacbeth,punyentsmentrestant,de l'òpera.té llocEs ladefamosanit, i lai extra¬cam¬ brera i el metge de la dama vetllen i esperen, molt preocupats, un epi¬ sodi que s'esdevé cada nit: Lady Macbeth es desperta i evoca els assas¬ sinats de Duncano -en què repeteix les ten-il3les paraules shakespearianes: «Chi poteva in quel vegliardo / tanto sangue immaginar»-, de Banco, de la famflia de Macduff i intenta és a angoixadament fer desaparèixer de punt de fer un intent desesperat per vèncer el seu destí les seves mans les taques de sang («Una macchia... è qui tuttora!»). Macbeth,fatal, marcatsol i ambpelslespoderstropesinfernals,enemiguesiniciaassetjantel seuel castell,cant AMB UN S'articula en dos DARRER INTENT DE MOSTRAR-SE VALERÓS 1 S E G U R plans, el realista de metge i cambrera, que comenten , i reCOrda impotents el deliri de la dama, i el visionari de Lady Macbeth, suspès que les bruixes han vaticinat que cap home nascut de dona no el pot en un món destruir. en un irreal, ple d'angoixa i terror, la bella partitura que Però característic i brusc can-vi del seu estat d'ànim, ACOMPANYA la reina, D'ASCENDÈNCIA D0N1ZETTIANA, ESTÀ AL propi d'un personatge tan complex, comprèn que ja no sent cap interès SERVEI D'UNA .MENA DE DECLAMACIÓ CONTÍNUA, D'UNA PATÈTICA per la vida i que ningú no honorarà la seva memòria 1 la bella ària MELODIA INFINITA. EL SEU CANT UNEIX MOMENTS D'EXTRAORDI¬ «PIETÀ. RIS PETTO. A M ORE» ÉS UNA DE LES GRANS CONFESSIONS DE

NARI VIRTUOSISME, DE GRAN TENSIÓ DRAMÀTICA, AMB LA CAIGUDA SOLITUD I ANGOIXA DELS PERSONATGES NEGATIUS VERDIANS. EN UN MÓN DE MURMURIS 1 SILENCIS. El cor de dones i la cambrera de Lady Macbeth anuncien al rei la

! 32 i RES U M A I! G U M E N T A E

«La qüestió clau és: mort de la seva esposa, notícia que troba un home per al qual la vida Uòpera i Labra de teatre ja no té cap sentit, com palesa en el famós fragment de Shakespeare tracten del mateix? Em que incorpora, « La vita !... Che importa ?... / È il raconto d'un povero idiota; / vento e suono che nulla dinota!». Però quan els soldats li sembla que Verdi va fer anuncien que el bosc de Birnam avança vers el castell, se sent traït per cjuelcom de molt l'oracle infernal i dóna nua ordre desesperada de resistir. significatiu: va modelar l'escena de la batalla. modificada també el 1 865, es resol una interpretació en una brillant fuga orquestral que ens du, a.mb els te.mes i contrate.m es que s'enc alcen, el xoc de les dissonàncies, personal de Vobra, una l'aldarull, etc., a descriure la fúria dels soldats enfron¬ inteipretació que explora tats. La lluita cos a cos enti'e Macduff i Macbeth té un moment dramଠtotes les ramificacions i hi tic, quan aquell diu al tirà, horroritzat, que no ha nascut de la seva dóna un estat mare, sinó que fou arrencat del si matern quan ella ja era morta, i és d^autenticitat fora d'escena que sentim el crit de victòria del cor quan s'anuncia la Liassassinat de Duncan, mort de Macbeth i l'homenatge vibrant al nou rei Malcolm, fill de Duncano. per exemple, és presentat El final de l'òpera ve marcat per l'himne de la victòria, que com un assassinat amb canten el cor de les dones, dels soldats i dels bards,

ramificacions acompanyats per les veus de malcolm i m ac due f. d'una pro¬ metafísicjues (només cal gressió dramàtica i musical magistral: el tema de les dones recordar Vaclaparador dóna un sentiment d'alliberament de l'opressió i que vola cap a un horitzó més lliure, a cor delfinal del primer tot arrossegant de manera brillant el c 0 n ,i u n t vocal i orquestral. acte). L'assassinat és una escletxa que s'obre en la t e ]! f. sa le 0 i! i! t naturalesa. Verdi es va

adonar que l'obra era més que un mer estudi de caràcters [...]; naturalment és això, però també és una recerca en la naturalesa del mal, de l'ànsia de poder i en la naturalesa de l'home»

elijah iM o s ii i N s k v Verdi i Macbeth «La vida no es res més que una ombra que camina, un pobre actor que gasta fums i consu¬ meix el poc temps que està eu escena, i que des¬ prés ja no se'l sent mai més; és un conte expli¬ cat per un dement, ple de soroll i fúria, i sense cap sentit»

W I I. L I A M S II A K i; S P i: A 1$ K

Macbclh (Madieth, acte V, escena V) 36

Macbeth de William Shakespeare

Es calcula que la tragèdia de Macbeth -diu Salvador Oliva- va ser escrita entire Í605 i 1606. I és durant els primers deu anys del segle XVII que Vactivitat creativa de Shakespeare està al seu punt més alt, tant pel que fa a la c¡uantitat com a la Cjualitat: Hamlet, Otel·lo, Mesura per mesura, El rei Lear, Macbeth i Antoni i Cleopatra/ígwre/í entre les obres escrites durant aquests anys. Macbeth és la més curta de totes aquestes, però és considerada per molts com una de les obres més intenses i sorprenents de tot el cànon shakespeaiià. És intensa en la manera com Pargument va generant un sofriment absurd i sense sentit. I és sorprenent pels elements nous que slii incorporen. El més extraordinari, com ja va remarcar Anden, és la inversió moral de la causa de la tragèdia. El que és habitual, en una tragèdia, és cjue un personatge bo pateixi per culpa dhina hamàrtia; és a dir: per culpa d^una acció provinent d^un defecte del seu caràcter; però en Macbeth passa el contrari: és la vena de bondat el que origina el pathos i el sofriment. .38 MACHE T // DE WILLIAM SHAKESPEARE MACBETH DE WILLIAM SHAKESPEARE 39

«Les pors que un veu de prop són menys temibles representades, perquè són qualitats que desperten, a l'inte¬ rior de cada lector o espectador, un ressò imperiós i enigmଠque totes les horrors Les qualitats de Macbeth l'han convertida en una de les més tic a la vegada, un ressò que ens impulsa a tornar-la a llegir o a tor¬ imaginàries. La meva nar-la a veure. La popularitat de Macbeth també s'ha estès al món pensa, on viu Vassassinat del drama musical. VOxford Dictionary of Opera esmenta vint-i-una només com una vaga òperes basades en aquesta peça, la més popular i coneguda de les quals fantasia, sacseja tant el és, naturalment, la que va compondre Verdi. En consisteix anys, a partir meu domini d'home, que què Macbeth? .la fa molts sobretot de Bradley, que Macbeth ha estat considerada com la tragèdia de l'ambi¬ tota facultat és ofegada ció. 1 tant els directors com els lectors s'bi ban aproximat sovint pen¬ en per a conjectures; mi sant que allà dintre, s'bi troba la història d'una ambició desmesurada sols compta el que que, al final, rep el càstig que es mereix. És clar que aquesta és una encara no és» interpretació possible, però també és enormement reduccionista. La

WILLIAM S II A K KSPEA H E paraula «ambició», per exemple, bi surt només tres vegades, en l'obra. Macbeth (Macbeth, acte I, escena III) La paraula «sang», en canvi, per no posar sinó un altre exemple, bi apareix quaranta-una vegades. L'ambició, al meu entendre, no és sinó «Espesseïu la meva sang; un element subjacent als actes de sang i, si bé aquesta passió senyo¬ barreu l'accés i pas a tot reja del tot l'esperit de Lady Macbeth, en el seu marit no és sinó un element més dels que componen la condició humana, i que és inhe¬ remordiment, que cap accés rent sobretot en els homes de poder. Macbeth no és un personatge tan de pietat no em faci pla com la seva dona. Al contrari: d'una banda és un militar capaç trontollar els propòsit, ni d'agafar l'espasa i «descosir [un enemic] des del melic fins a la gola», cap treva de pau no es tal com ens explica el sergent a l'escena segona del primer acte; però pugui interposar entre ella i de l'altra banda, és un ésser amb una vena de bondat que anima una a les bruixes, ens adonarem que podem interpretar-Ies perfectament per no com l'encarnació del mal: «Fair is foul and foul is fair» són les pri¬ els seus defectes! Veniu fins imaginació moral molt intensa i, aquesta mateixa intensitat, gaire comuna en els ambiciosos professionals. La tragèdia brolla jus¬ meres paraules que diuen. Normalment es tradueixen així: «El bell és als meus pits de dona i tament del xoc d'aquestes dues característiques que tan rarament van lleig i el lleig és bell», però/aír també vol dir «just» i foul també vol canvieu la meva llet en fel, juntes. En ell, aquesta combinació és molt més activa que l'ambició, dir «fastigós». Subjacentment, doncs, la frase també significa que «allò ministres de l'assassinat! que és una passió molt més vulgar i que no li hauria pas donat gaire que és just és fastigós i allò que és fastigós és just». En tots dos sen¬ Veniu del lloc, sigui quin grandesa, com a personatge. tits, doncs, la frase implica la tergiversació de l'ordre moral. 1, quan Si el tema sigui, des d'on les vostres principal de la tragèdia fos l'ambició, què dimonis bi fan apareix Macbeth en escena, diu: «Un dia tan bonic i tan lleig no l'bavia les vist invisibles substàncies bruixes, allà al mig? 1 com que aquesta és una pregunta que no té mai», com si ja des del primer moment estigués sota la influència resposta, proposo al lector que la pròxima vegada que s'acosti a la de les Germanes fatals, que és el nom amb què apareixen les bruixes dirigeixen les males en text. tragèdia de Macbeth, provi d'abandonar la idea que l'obra té l'ambi¬ el influències a l'esfera de la ció com a centre i intenti mirar-se-la de qualsevol altra manera que li A partir d'aquest inici, doncs, ja podem veure que un dels temes naturalesa» doni una lectura alliberada d'aquest tòpic. Per poca atenció que parem principals serà el mal. 1 més concretament: el fet que Macbeth estigui

W 11,1,1 A M Shakespeare

Macbeth (Macbeth, acte I. escena III) 40 MAC I! K T II D K WILLIAM S II A K li S P E A li E

«Si aquest assassinat posseït pel mal. Això, per si sol, no donaria pas un gran interès a l'obra. pogués deixar Allò que la fa interessant és que aquest militar tingui una imaginació moral tan enxarxades totes les intensa, que es revela d'una manera claríssima quan ell i la seva dona es troben per primera vegada, al final de l'escena cinquena conseqüències, i amb el del primer acte. El xoc d'aquests dos ingredients en una sola persona, seu desenllaç atrapar com també la conseqüència d'aquest xoc, després que Lady Macbeth Fèxit, de manera que l'empenyi a cometre l'assassinat del rei, és una trobada realment genial, només aquest cop ho fos perquè ens permet reviure en una dimensió gegant nua experiència tot ifos també la fi de comuna en tots nosaltres, tant si hi prestem atenció com si no. De fet, en el ritme enfollidor de la nostra època, en la qual tot sembla desti¬ tot en aquest món nat a narcotitzar la consciència moral, Macbeth ens ajuda a desper¬ (aquest sorral del temps tar-la; i estic absolutament convençut que aquest és un dels motors entre dos mars), que fa que l'obra hagi estat i continuï sent encara tan fascinant. saltaríem contents a Comparem ara Macbeth amb els personatges perversos que va crear Paîtra vida. Però en Shakespeare: Ricard 111, lago, Edmund, etc. Ens adonarem que la pri¬ mera característica que diferencia Macbeth de tots ells és que tots casos així, seguim ells estan encantats fent el mal, s'hi complauen. Macbeth, en canvi, no. sotmesos a la justícia Al contrari: cada crim (i fins i tot la mera idea de cada crim) li genera no ddquí, perquè fem por i remordiment. La segona diferència és que tots els altres tenen sinó donar lliçons de justificacions dramàtiques (no morals) que els empenyen al crim: sang, que, un cop Ricard III és estrafet, lago té enveja d'Otel·lo i està gelós de Casio, Edmund és vexat donades, tornen per pel seu pare, Gloucester, com a fill bastard, al mateix començament de l'obra, davant de Kent. Però ni Macbeth ni la seva destruir el seu mestre. I dona tenen justificacions dramàtiques per obrar el mal. Freud els aquesta mà de la n'atribueix una: el fet de no tenir fills, cosa que no parla gens a favor justícia torna a portar de les capacitats interpretatives de Ereud. En realitat, no hi ha res en les gotes del nostre calze l'obra que hi doni suport. Que la justificació dramàtica fos la venjança emmetzinat als nostres (nietzscheana) contra el temps, esmentada per Rlooin, és nua mica més propis llavis» interessant, però jo prefereixo inclinar-me per l'absència total de motivacions. El text de Shakespeare -penso jo- ens condueix a no W I L I, I A M S H A K i: S I' K A l{ i: Macbeth (Macbeth, acte I, escena VII) poder-ne trobar cap de sòlida. 0 com a mínim, si no trobem cap jus¬ tificació dramàtica per cometre el mal, ens podem inclinar més cap a la interpretació apuntada més amunt: Macbeth està posseït pel mal. Ja sé que la nostra tradició cristiana ens ha ensenyat a creure en el lliure albir i que som responsables quan obrem el mal. Pot semblar repugnant, doncs, proposar una lectura de Macbeth en la qual el pro¬ tagonista està posseït pel mal, perquè això li treu responsabilitat. Afir- MACBETH DE WILLIAM SHAKESPEARE 43

llibertat «M'ha semblat com si que ens havien dit que teníem no era en realitat tanta com una veu cridés: "No ens pensàvem. Al contrari de la seva dona, que és tota ella voluntat i dormiu més!"Macbeth coratge, Macbeth no té ni una cosa ni Paîtra. O almenys no les té com a facultats pròpies, que sorgissin d'ell mateix. Lady Macbeth, en el ha assassinat el son, el seu primer monòleg, ho expressa així: son dels innocents, el

son que va teixint la «Clamis ja ho ets, i Cawdor, i seràs troca de l'angúnia, el el que se t'ha promès. Però tinc por del teu el son, la mort de cada caràcter; veig massa ple d'una llet feta de tendresa dia, el bany del humana, perquè et deixi agafar el camí més curt. cansament llagat, el [...] bàlsam de la ment Doncs vine aquí de pressa, ferida» perquè et pugui vessar el meu coratge a l'orella, i WILLIAM Shakespeare castigar amb la valentia dels meus llavis Macbeth (Macbeth, acte II. escena II) tot el que t'impedeix arribar al cèrcol d'or, amb què el fat i una ajuda ultraterrena et volen veure coronat».

«Si m'hagués mort una A mesura que el temor i la por (com a forces externes esmentades hora abans que aixà més amunt) inunden el cor de Macbeth, ella es desfà en el no-res. La passés, la meva vida que, al començament de l'obra li fa més de mare que d'esposa (seria interessant un estudi hauria estatfeliç, comparant Lady Macbeth amb Volúmnia), la que li fa d'alçaprem i de suport alhora, queda totalment anorreada mar perquè a partir «Podrà tot Uoceà del que en el món real pugnin haver existit i existeixin persones atra¬ fins al punt de llançar-se al suïcidi. I és aleshores que ell, després pades pel mal (algunes de les quals han estat famoses, com ara Hitler d'aquest moment, ja no d'aquell magnífic monòleg, dit just després que el missatger li anun¬ gran Neptú netejar-me i hi ha res Stalin) pot ser igualment repugnant, si això els eximís de responsa¬ que tingui cap cia la mort de Lady Macbeth, agafa el coratge necessari, però no per la sang d'aquestes bilitat. Però jo no afirmo això: dic simplement que en el text de Sha¬ valor a la vida dels guanyar cap batalla, sinó per arribar al no-res. I la seva part cons¬ mans? Al contrari: kespeare hi ha elements que ens permeten una lectura així, que no homes. Tot és banal; cient li fa dir que la vida «és un conte explicat per un dement, / ple aquestes meves mans deixa de ser un repte a la concepció tradicional i cristiana de la cons¬ de soroll i fúria i sense cap sentit». És impressionant aquesta doble han mort lafama i els enrogiran els ciència moral. Però justament són els reptes als codis tradicionals i via cap al no-res que segueixen Macbeth i Lady Macbeth. És justa¬ favors, el licor de la ment multitudinaris mars, apresos sense sentit crític, els que fan créixer la nostra consciència cap al no-res, on s'aboquen tots els seus actes, totes les seves vida s'ha moral. Personalment, crec que Macbeth és una invitació a fer-la créi¬ escolat, i sota energies i tots els seus desitjós. fent del verd un vermelh xer. aquesta volta no queda Aquest no-res, aquest absurd essencial de tota vida humana troba W I L I. I A M S II A K i: S F !• A W K un ressò en el Macbeth (Macbeth, acte III, escena III) Aquesta idea no és del tot nova; Nietzsche i Freud (segons Bloom) sinó escòria» temps i en l'espai on té lloc l'obra. «Temps» és l'únic deien que a que ens hi ha forces externes la consciència presten la vida, W I L iH A M Shakespeare concepte que es repeteix més vegades que «sang». I així com l'espai el pensament i la voluntat. En això sí que Freud va ser innovador: la Macbeth (Macbeth, acte II, escena III) de Macbeth no és realment Escòcia, sinó la buidor cosmológica total, 44 .1/ A C I) E T II DE W I L I, I A M S H A K E S P E A R E

«Gairebé mlie oblidat el temps no es res més que, per dir-ho en termes de Caries del gust que té la por. Abans se'm refredaven Riba, els dies difunts i els que han de ser comptats encara, els sentits amb un xiscle que «travessen la buidor que nocturn; tots els cabells brunz, / empeutejaut-se amb se'm posaven de punta una rara / fúria d'exèrcit amb una història de por, comandat / pel pànic». La com si tinguessin vida. rapidesa amb què se succeei¬ xen els esdeveniments no fa Estic tip de terrors. I ara sinó augmentai' l'horror. Mac¬ el terror és tan familiar beth és un univers sense cap a tots els meus criminals presència divina; i els poders pensaments, cpie ja res de l'esperit estan esclafats per l'atmosfera no m'espanta» d'aquest horror,

W I L L 1 AM S H A K K S I' !• A K K que es respira ja abans del pri¬ Macbeth (Macheth. acte V, escena V) mer crim, a partir de la invocació que Lady Macbeth fa als ministres de l'assassinat. I tanmateix l'obra posseeix una dignitat tràgica que segurament li ve de la força amb què obliga el lector (i l'espectador només quan la producció respecta aquesta dignitat) a compartir amb el personatge central la imaginació culpable de la seva consciència. El mèrit de l'obra és enorme perquè aconsegueix la identificació de la nostra consciència amb la d'un criminal sense remissió. I aquesta és una de les operacions imaginatives que només pot realitzar amb tanta intensitat l'enorme força creativa de William Shakespeare.

s A I. v A I) o li Oli v a «Macbeth és l'estudi d'algú que fa un tracte amb el diable i és castigat amb un absolut coneixe¬ ment d'ell mateix i un absolut automenyspreu, mentre les seves temptatives d'escapar el con¬ dueixen a enfonsar-se més i més en un infern moral i existencial; un infern que nosaltres, els espectadors, sabíem que era obert davant d'ell des de l'instant en què es va aturar a escoltar les bruixes»

K lí NN !•: T II MA c L I: I S II I S T K P II KN U \ W I N (íiiia de les obres dram

fe 48

Una presó mental per als Macbeth

Macbeth i Lady Macbeth en un malson de culpabüitat. Aquest és Uespai dramàtic creat per Phyllida Lloydper a la posada en escena del Macbeth de Verdi. Es tracta ddna parella tancada en un espai mental que VescenògrafAnthony Ward ha convertit en una gran habitado consagrada a la por, només oberta als espectres i a les fantasmagories dels criminals.

nimitat a considerar la versió de 1865 de Macbeth una òpera Entreainh elscaracterístiquesexperts en l'obrasingulars.de GiuseppeL'entusiasmeVerdipersonalhi ha certadel com¬una¬ positor per l'ohra de Shakespeare es va plasmar en una obra extre¬ mament atenta i preocupada a mantenir i rellectir tota la complexi¬ tat del drama interior dels personatges creats pel dramaturg anglès. Ni nna sola línia del llibret escrit per Francesco Maria Piave -un text 50 I UN A P n E S Ó M E N T A L P E H A L S M A C 1! E T li UNA P R E S Ó M E N T A E P E lî A E S MACBETH I 51

«Uassassinat de Duncan controlat molt de prop pel mateix Verdi- no es delecta en els aspectes més llança Macbeth per nn fantasmagories de la història ni s'estén en una fàcil atmosfera romàntica d'éssers sobrenaturals, aquelarres, boires escoceses i mer- camí del no qnal hi ha lets ben alts de castells tenebrosos. retorn. Cadascun dels L'element fatídic es manté, però funciona com nn fil d'aranya bri¬ crims successius devasta llant on queden atrapats els personatges pels seus propis mèrits o la seva ànima més que demèrits. El pes dramàtic del llibret defuig la part més comuna de Vanterior» l'anecdotari romàntic i anticipa la lectura psicologista qxie propiciarà la KE'NNETII MACI.EíISH E STEEMEE'N UNWEN consagració de Shakespeare a partir de la segona meitat del segle Guia de les obres dramàtiques de Shakespeare XIX com a autor universal, mestre en la dissecció precisa de les boires de l'ànima bumana. En Macbeth., Verdi prescindeix de la simple il·lus¬ tració musical per ser just i digne d'aquesta nova anàlisi del teatre sbakespearià, per endinsar-se en una comprensió més profunda i per compondre nn dibuix rigorós de la deriva autodestructora de Macbeth i Lady Macbeth. Es tracta d'una òpera que reconstrueix el rostre secret i cxdpable dels seus personatges, com fa Oscar Wilde en el Retrat de Dorian Gray. Gairebé es podria parlar d'niia òpera visionària, ja que va utilitzar els mitjans que bi havia al seu abast per aprofundir en la dimensió no visible de l'argument i situar-lo en el primer pla de l'objec¬ tin artístic.

Un espai mental Aquesta justícia i aquesta atenció sobre l'essència del drama dominen conscientment la posada en escena de Pbyllida Lloyd. El seu punt de partida és la creació d'un espai mental molt definit en escena que situa tota l'acció en una dimensió paral·lela a la lògica lineal de la tragè- tlia. L'espectador s'enfronta des del primer quadre a una arquitectura psicològica, l'bàbitat per explicar la catàstrofe interior de Macbeth i la seva muller.

S'apodera de l'escenari un gran cubicle creat per Anthony \X ard. com la gàbia d'or. Una metàfora fàcil de comprendre que en aquest dividit en quadrícules ordenades: la metàfora d'un cervell en penom¬ muntatge es multiplica en diferents mides i usos escenogràfics fins que

bra, la cel·la encoixinada d'un manicomi, el refugi de la culpa o -reco¬ s'erigeixC en el tòtem de la tragèdiac? de Macbeth i la seva muller. llint les darreres tendències de la paranoia- l'habitació del pànic, el Són aparicions violentes, excepcions en una realitat en què només recinte claustrofòbic on l'individu queda protegit falsament, tancat bi ba lloc per a la solitud edat desesperada dels seus dos habitants. amb totes les seves pors. Es tracta d'una escenografia que imposa la Un decorat que es defineix sobretot per una reordenació constant de Pagina anterior 1 següents: Jectura del bult Í los sovos iuterpretacious, fins i tot quan bi irrompen l'espai per mitjà de la llum. Un element no corpori que estableix fron¬ Imatges de ! obra escultòrica áe CrisUnaIglesias. Ulla sèile d'eleiueuts espectaculars, justificats pel seu valor simbòlic, teres, construeix camins, perfila cossos i rostres per subratllar la inti- 52 ' U N A PRESÓ MENT A L PER ALS M A C B E T H U N A PRESÓ MENTAL PER ALS MACBETH 53

niitat de la tragedia; jocs de lliim que obren i tanquen portes de cons¬ ciència.

La directora pen eiteix el sentit de la lògica teatr-al. trastoca la nonna d'imptitar la tensió dramàtica de la peça a les escenes més elabora¬ des tisiialment i més baiToqties. Hi ha un protagonisme estudiat de Pansteritat al servei de Ptinic conflicte que té importància en aqtiesta història: la devastació qtie prodtieix tm primer acte contranatural en la psiqtie dels autors, el vertigen moral d'uns personatges consumits per un sentiment de culpa que els arrossega a una espiral d'actes vio¬ lents que menen a un carreró sense sortida, tma catàstrofe qtie té com a paisatge final i definititi el gran ctibicle de la desolació constrnït a l'escenari.

En aqtiesta dimensió definida per la directora i l'escenògraf, el temps i 1 acció funcionen en l espai linic d'tma caverna mental. .ALví. el pri¬ mer augim de les bruixes es produeix menme la comitiva militar capi¬ tanejada per Macbeth i Banco n-avessa l'escenari com ima projecció alenrida de la maledicció de les bruixes. Aquí Lloyd innodtieix im «-\o ha\-ni una sombra doble pla cinematogràfic per reforçar els lligams indefugibles del destí.

És un recurs tes. de amor, ni de deseo. que es repeteix a l'inici de la venjança de Macduff: «L'obra té lloc, sobretot, Mentre que la privada és tm malson obscur que a poc a poc en¬ l'assentament enemic envaeix les cambres piivades de Macbeth i Lady vaeix qualsevol altra percepció possible de la realitat, la pttblica es Lady Macbeth no ha en la foscorfísica de la Macbeth. Dos espais entren en una col·lisió i una connexió invisibles. concep com un gran espectacle, una ficció d'or. tenido hijos: Macbeth es naturalesa nocturna Una horda hostil ocupa l'aire de dues persones tancades en el seu món Aquesta dualitat assoleix la seva expressió màxima en l'escena del la pesadilla de un que, per a interior, alienes al destí que es decideix més enllà d'un autisme moral Vinnocent, és banquet del segon acte. Macbeth i Lady Macbeth, investits brillant¬ hombre solo. Al un on s'endinsen cada vegada més i del qual no despertaran si no és per temps de descans i ment amb una grandesa majestàtica, acaben tancats en la gran gàbia morir. principio, él y Lady perill, mentre c¡ue per al d'or i exhibits davant els cortesans com els micos d'un zoològic o uns Gairebé es monstres de fira Macbeth parecen actuar podria contemplar aquest muntatge com una posada en culpable, són hores enjoiats; una mascarada, una desesperada panto¬ escena mima como que defuig constantment la idea del temps i desmunta l'ordre pública del poder i els seus símbols. Un joc infinit d'espectres: una unidad, pero d'ocultació, temor i d'una concatenació d'esdeveniments que condueixen a un final. En morts en vida, embalsamats en els seus vestits d'or o despullats en la pronto emprenden rutas malsons. Hi ha, així l'espai mental propiciat per la directora, la cronologia dels fets perd cel·la privada del seu horror. en separadas; él perdido gran part del seu sentit. La juxtaposició de seqüències originalment mateix, la foscor interior En la coreografia acurada dels moviments escènics també es percep el insomnio, ella en el separades i l'acumulació de paisatges en un mateix espai causen una del maliciós, de c¡ui té la que la noció de realitat és una idea estranya en aquesta producció. corredor paralelo pero percepció estranya del temps, com un record evocat per una ment per¬ consciència bruta, de Només Macbeth i Eady Macbeth s'escapen d'una ritualització rígida torbada. del intangible del l'atemorit, delferit» gest. Ln control que s'exerceix sobretot damunt les bruixes, trans¬ formades per tm moviment pautat i repartit conscientment per l'espai sonambulismo» \\ . H . A u D E N Un en espai teatral «Macbeth» (19 de març de 194?) aquell «personatge» que buscava Aerdi. Gairebé totes les escenes Marcos Ordóñez Treballs d'amor El contrast radical entre esparsos. col·lectives se sotmeten a .4 l'espai púbHc i l'espai privat persegueix la aquest procés de desnaturalització gest: pie de obra. Escritos sobre teatro Conferències sobre Shakespeare del idea de mostrar la doble reahtat en la qual es mouen els protagonis- en el ball, en 1 atac final del bosc. en les aparicions que torturen Mac- 54 UNA I' I! R S Ó M R N T A 1, P R I! ALS MA C B K T H

<.

.1 0 N A T il A N B A T K S tatge torna a replegar-se damunt la foscor interior del protagonista. El geni de Shakespeare En aquest espai, on la llum es concentra exclusivament en els subjec¬ tes i el seu drama, la directora aboca tot el seu missatge i ho fa amb una generositat absoluta envers el compositor i la música. S'elimina tot allò que és superflu perquè la intensitat de la partitura arribi directament al públic. Es una nuesa dramàtica que exigeix als intèrprets una dedicació i una concentració tremendes. Desapareix l'atrezzo i la llum els tanca en espais claustrofòbies, enganxats al cos 0 al rostre. Sols, completament sols, sense cap més ajuda per retrans¬ metre el missatge llevat de la seva veu i la seva sensibilitat.

.1 U A N C A I! I, O S O I, 1 V A R li S 56

Biografies BRUNO CAMPANELLA (Direc¬ biere di Siviglia a Santiago de ció musical) Reconegut arreu Xile, San Francisco i Covent Gar¬ com un dels principals directors den de Londres; A Midsummer especialitzats en el bel canto^ Night's Dream i Requiem de Verdi deix d'una important carrera als al Teatro Massimo de Palerm;

teatres d'òpera de més prestigi. El Norma al Teatro Regio de Torí i a seu repertori operístic inclou, en¬ la .Tapan Opera Foundation de tre altres títols, 1 Puritani, I Capu- Tòquio; Marin Fallero a La Feni- leti e i Montecchi, La Traviata, ce de Venècia; / Capuleti e i Mon- Don Pasquale, L'elisir cVamare^ tecchi al Covent Carden de Lon¬ Bruno Campaiiella Lafille du régiment^ Il barbiere di dres i a la Lyric Opera de Chicago tlDAV Siviglia, La Cenerentola, L'italia¬ i La Traviata al New National na in Algeri o Le Comte Ory. Theatre de Tòqnio.

Des dels seus inicis com a director ha Debuta al Cran Teatre del Liceu. col·laborat amb l'Opéra National de París, Staatsoper de Viena, Te¬ atro alla Scala de Milà i Metropo¬ litan Opera Plouse de Nova York. PHYLLIDA LLOYD (Direcció

Entre 1992 i 1995 fou director d'csccna) Nascuda a Bristol, es¬ musical de l'orquestra del Teatro tudià a la Birmingham University. Regio de Torí. Durant aquesta La seva obra com a directora d'es¬ etapa dirigí L'italiana in Algeri cena inclou els muntatges (Je The (1992); Falstaff, Lucia di Lam- Comedy of Errors, A Street Car rnermoor i / Capuleti e i Montec- Named Desire, Doña Rosita la chi (1993); La Cenerentola i La soltera (Almeida), Oliver Twist fille du régiment {\99'L)\ Jérusa¬ (Bristol Old Vic), The JVinter's lem i The Turn of the Screw Tale, The Schoolfor Scandal, De¬ (1995); Puritani i Cendrillon ath and the King's Horseman, (1996); Roberto Devereux (1997) Medea (.Vlanchester Royal Ex¬ i Le Comte Ory, La Traviata i The change), Six degrees of separa¬ Rake's Progress (1999). Anterior¬ tion, Hysteria (Royal Court i West ment hi realitzà L'Ajo nell'irnba- End de Londres), Die Dreigro- ¿Por qué Rolex es sinónimo de tie razzo (1984), // barbiere di Sivi¬ schenoper (Donmar), Pericles, laborioso proceso de montaje que d glia (1987 i 1991) i Don Pasquale What the butler satv. The way of i L'elisir d'arnore (1988). the worid. The prime ofMiss Jean En les darreres temporades cal desta¬ Brodie (Royal National Theatre), Phyllida Lloyd car la seva participació en R. bar¬ The Virtuoso, Artists and adrni-

l^OCA Joyero. Paseo de Gracia, 18. 08007 BARCELONA Diagonal, 580. 08021 BARCELONA I! I O G R A F I E S 59

rers (Royal Shakespeare Com¬ cat professionalment a la direcció pany), Mama Mia! (Londres, No¬ d'escena. Ha dirigit els espectacles

va York, Toronto, Melbourne i musicals següents: l'òpera per a gira pels Estats Units). nens Le paradis des chats. Tango- La seva producció d'òpera inclou tí¬ lied, X&Y, una òpera contemporà¬

tols com Macbeth (Opéra Natio¬ nia per a una actriu, una soprano i nal de París i Royal Opera House un músic; i Tango Rayuela, entre Covant Carden de Londres), Dia¬ altres muntatges. Alejandro Stadler logues des Carmelites (ENO i Com a assistent estable de la direcció Welsh National Opera), Requiem d'escena de l'Opéra National de

de Verdi (ENO), The Handmaid's Paris, ha col·laborat amb nom¬

Tale (Royal Danish Opera). Ha brosos directors d'escena de pres¬

guanyat diversos premis per la tigi, com Andrei Serban {Lucia di seva obra com a directora de tea¬ Lammermoor, Les Indes Galan¬

tre, òpera i televisió, com ara els tes), Piiyllida Lloyd {Macbeth), guardons John Fernald, Royal Bob Wilson {Madama Butterfly), Philharmonie Society, i per la Herbert Wernicke {Der Rosenka- pel·lícula Clariana (Opera North valier), Jorge Lavelli {Die lustige per a la BBC 2) un Emmy Inter¬ Witwe, Faust) i Willy Decker {Der nacional i el FIPA d'Or. Per a fliegende Hollander). rOpera North ha dirigit també Debuta al Gran Teatre del Liceu. L'étoile, La Bohème, Medea i Carmen.

Debutà al Gran Teatre del Licen la temporada 2001-02 amb Gloria- ANTHONY WARD (Escenografia i vestuari) Ha creat diversos dis¬

senys d'escenogi·aíía i vestuari per

a teatre i i ^ òpera. Ha participat en les produccions de la Royal Sha¬ ALEJANDRO STADLER (Direc¬ kespeare Company d'T Midsum¬ tor de la reposició) Nascut a mer Night's Dream, King Lear, l'Argentina, cursà estudis d'art The Tempest, Artists and admi¬ dramàtic, a més de ballar per a di¬ rers, The Winter's Tale, The Alche¬ verses companyies de dansa (As¬ mist, The Virtuoso, Troilus and trakan, Eour Solaire, Ris et Dan- Cressida, Cymbeline, Twelth

series, entre d'altres). Night, The Lion, The Witch and

Anthony Ward Actualment resideix a França, dedi¬ the Wardrobe i The Secret Garden. 60 i B I o C H A FIES

També ha treballat per al Royal Na¬ tan Opera House de Nova York), tional Theatre, on participa en el Tosca (Ylaamse Opera d'Anvers) disseny de Sweet Bird of Youth, i Manon Lescaut (La Bastille de Napoli Milionària, The IVay ofthe Paris i Vlaamse Opera). World, La grande magia, John Ha guanyat, entre altres premis, di¬

Gabriel Borkman, Othello, The versos Laurence Olivier per al mi¬ invention ofLove, Oklahoma!, Re¬ llor disseny de vestuari (T Mid¬ member this i My Fair Lady. summer Paule Constable Night's Dream, The Way Per a altres escenaris ha creat els dis¬ of the World i La grande magia, senys de títols com The Rehearsal, 1996) i per a la millor escenogra¬ A Llard Heart, Doria Rosita la sol¬ fia {Oklahoma!, 1999). També

tera, The Novice (Almeida), aIîîo- col·laborà amb Adrian Noble en la sins. Nine, To the Green Fields pel·lícula A Midsummer Night's Beyond, Uncle Vanya i Twelth Dream. Night (Donmar Warehouse); tam¬ Debutà al Gran Teatre del Liceu la bé Oliver! i Chitty Chitty Bang temporada 2001-02 amir Gloriana.

Bang (London Palladium); Bur¬ Aquesta temporada ha participat en ning Issues (Hampstead Theatre), el numtatge de Tosca. The Royal Family (Theatre Royal llaymarket), Gypsy (Schubert Theatre de Nova York, dirigit per Sam Mendes), Nutcracker (Sad¬ PAULE CONSTABLE (Il·lumi¬ ler's Wells i gira britànica). Mas¬ nació) Llicenciada al Gold¬ querade, Les rendez-vous i Dance smiths' Gollege de Londres, ha variations (Royal Ballet). desenvolupat la seva faceta com a Per a òpera ha dissenyat les produc¬ dissenyador d'il·luminació tot tre¬ cions de Macbeth de l'Òpera de ballant en el camp de la música.

París d'// seus i ritorno d'Ulisse in pa¬ Dels treballs per a muntatges tria del Festival d'Ais de Pro¬ d'òpera cal destacar els següents: venga, a més dels muntatges per a Les contes d'Hoffmann (Festival l'Opera North: La Bohème, Yolan¬ de Salzburg), Die Zauberjlóte, La da, L'étoile i Gloriana (presentat zorrita astuta, Macbeth i Rigolet- també al Covent Garden de Lon¬ to (Royal Opera House Covent dres i al Liceu). Recentment ha Garden de Londres); La Bohème i treballat en les posades en escena Carmen (Festival de Glvndebour- WEI cas Makropoulos (Metropoli¬ ne), Agrippina (Brussel·les i Pa-

BARCELONA Diagonal, 482 Tel. 93 416 11 11 Barcelona • Rbla. Catalunya, 17 Tel. 93 318 20 38 www.unionsuiza.com moc R F IFS I 63

ris); Cosí fan tutte, The Rakers Nick Dear, The darker fiace of the Progress^ The Rape of Lucretia^ earth de Rita Dove, Ilaroun and Alcina, Manon i Leben mit einetn the sea of stories de Tim Stipple i Idiot.en d'Alfred Schnittke (En¬ Davit! Tushingham basat en la no¬ glish National Opera de Londres); vel·la de Salman Rushdie i The Der Rosenkaealíer, Don Giovanni, Caucasian chalk circle de Brecht. La Traviata, Sweeney Todd i Die Debuta al Gran Teatre del Liceti. Zauberflote (Opera North); Ma¬ Micliael Keesaii-Dolan dama Butterfly, Inés de Castro i Leben mit einem Idioten (Scottish Opera); Don Giovanni i Kàtia Ka- MICHAEL KEEG.AN-DOLAN bànova (Welsh National Opera); (Coreografia) Nascut a Dublín, La finta semplice (Classical Ope¬ estudià a la Performing Arts Scho¬ ra), Fidelio (New Zealand Inter¬ ol de la seva ciutat natal i a la Cen¬ national Festival of the Arts), Acis tral School of Ballet de Londres.

Galatea de en and Handel (New Ha estat finalista diversos pre¬ Kent Opera), La vera Constanza mis tie dansa, entre els quals el de Haydn (Garsington Opera), Patil Hainlyn Choreographic Dialogues des Carmélites (Ginld- Award i el Peter Darrell Choreo¬ hall School) i II ritorno cTUlisse in graphic Award. patria de Monteverdi (Britten-Pe¬ Fundà el Fabulous Beast Theatre el ars Fotmdation). 1997. Per a aqtiesta companyia

I la creat també la il·luminació de la de Dublín creà C[uatre coreogra¬ coreografia Bright Young Things fies, totes ])remiades: Sunday d'Oliver Hindle per al Birming¬ Lunch, The Good People, Fragile, ham Royal Ballet, estrenada al Ro¬ The Flowered i The Christmas yal Opera House de Londres. Ha Show. Recentment també ha pre¬ treballat igualment en nombrosos sentat a Dublín la seva versió de muntatges teatrals presentats al Giselle. Royal National Theatre de Lon¬ També ha signat les coreografies i els dres: His dark materials de Philip moviments coreogràfics tie The Pullman i Three sisters de Txék- Duchess ofMalji de .lohn Webster hov. Jumpers de Tom Stoppard, (Royal National Theatre de Lon¬ Ivanov de Txékov, Play without dres), Pikoraia Dama (Bayerische words de Matthew Son muy raros las ocasiones en que la Naturaleza conjuga sus Bourne, Romeo Staatsoper de .Vlunic), L'amor per elementos para crear al^o realmente sublime. e1 delicado contacto del and Juliet, The villain's opera de les tres taronges (Opera de Colò- finísimo cristal de una copa Rosenthal con el eKcepcional caua "milléssimé" srut Natura, laureado con la Medalla de plata en vinital^ Y el zarcillo de plata en Valladolid, es quizás una de ellas, un privilegio incluso para los paladares más eiiquisitos.

Copa Rosenthal del siglo XX. Colección Gloria Ferrer. li I O c R !■■ I !• s 6.5 sound, vision,souI

Ilia), Macbeth (Royal Opera House homa!., ami) una coreografia crea¬ Covent Garden de Londres), Flex da especialment per a ell de Lar (Royal Academy of Arts, Apo¬ Lubovitch. calypse Exhibition) i The Ash Girl Debuta al Gi-an Teatre del Licen. ¿Cuántos colores se necesitan para una puesta de sol perfecta? de Timberlake Wertenbaker (Bir¬ mingham). Amb rEnglish National Opera (ENO) ha participat en les produccions W I LL I A iVI S P A U L It I N G (Direc¬ William Spaulding (VAlclna (presentada també a Bil¬ tor del cor) Nascut a Washing¬ bao), Ariodante (a la Houston ton, estudià a la seva ciutat piano Grand Opera, Bayerische Staatso- i composició. El 1990 acabà els

per, De Vlaamse Opera i a la BBC) estudis com a Kapellmeister a i Manon (Dallas, Houston i Nova Viena i ocu|)à immediatanieni Zelanda). Per a la Vlaamse Opera aquest càrrec, juntament amb la també ideà la coreografia àddorne- direcció del cor, a l'Opera de neo i per al Royal National Theatre Chemnitz. Des de 1997 exercí de el moviment escènic d^Oedipus director assistent flel cor de la

Plays de Peter Hall, espectacle pre¬ Volksoper de Viena, i preparà sentat també a l'amfiteatre d'Epi- obres com Boris Godnnoi\ Der Zi- daure. Completà la coreografia de gennerbaron., Die Zauberflôte., la producció de Carousel per al Ro- Parsifal., Die Meistersinger ron val National Theatre de Londres, Nünd)erg, Tamdiduser i Norma.

com a continuació del treball de Debutà el 1998 com a director

Kenneth MacMillan. que deixà ina- d'orquestra de la Volksoper. A la cal)at en morir el 1992. Els darrers Volksoper, i en altres teatres, di¬ anys també ha creat cinc peces per rigí Madama Butterjly, La Tra- al British Gas Ballet Central i dues viata, Rigoletto, Un Ixdlo in mas-

peces per a PEnglish National Ba¬ chera., Il barbiere di Siviglia, Don llet Education Unit. El 1998 creà Giovanni i Le nozze di Figaro, a

una nova més de nombroses Televisor de Plasma de Alta Definición coreografía {Ephemera) operetes. per a I'Scottish Ballet. És director del Cor del Gran Teatre Com a ballarí ha actuat al Royal Na¬ del Liceu. tional Theatre, amb The Kosh. Pi- lobolus Dance El nuevo televisor de Plasma "Pure Vision" de Pioneer con tecnología Super Clear Drive puede reproducir más de Theatre, Royal Ba¬ mil millones de colores, lo que unido a su sorprendente contraste y brillantez otorga una espectacular profundidad a llet i English National Opera. todas y cada una de las imágenes. Además, su revolucionario convertidor de Alta Definición es capaz de transformar r IIpUREV i s i o n Inteipretà el rol de Dream Curly a G A R I, 0 S .A L V A R K Z (Macbeth) imágenes estándar confiriéndoles la máxima calidad. Disponible en 127 ó 109 cm, su diseño elegante y esbelto resulta Nascut a tan estimulante sus la como prestaciones, convirtiéndose en el marco perfecto para disfrutar de películas, juegos e Internet. O si lo> prefie-[ gira britànica del musical Okla¬ Màlaga, cursà estudis

re, visionar con toda nitidez su colección personal de fotografías digitales mediante la función Home Gallery. Experimente en su1 [pro-

3. pia casa el espectáculo del color como nunca antes lo había vivido. Todo lo que ahora necesita es la puesta de sol perfecta. 5 lí I o G H A l' I E S 67

musicals al Conservatori de la seva ,IOAN PONS (Macbeth) Nascut a ciutat, tot alternant-los amb la Ciutadella (Menorca), debutà el

carrera de medicina. a Guanyà els 1983 La Scala de Milà com a premis Jacinto Guerrero 1991, Falstaff en la producció d'Streli-

Diario Sur 1994, Frederico Rome¬ ler. Tornà a La Scala un mes més

ro tard 1995, Premi al Mejor Intérprete per debutar com a Tonio en la Musical de la Ciudad de Málaga producció de Pagliacci de Zeffire- 1995, Premi Grammy 2001 al mi¬ lli. A La Scala també ha Joan Pons interpre¬ llor intèrpret llatí de música clàssi¬ tat Tosca, La Traviata, La fanciu- ca pel seu persontage Merlin i lla del fVest, Gianni Schicchi i Classical Award 2002 pel mateix Lucia di Lammennoor, entre al¬ rol, Medalla d'Or atorgada per Be¬ tres títols. llas Artes 2003, Medalla d'Or al Entre els prestigiosos escenaris on ha Mèrit Artístic concedida per la cantat, cal destacar l'Staatsoper Junta d'Andalusia 2003 i Premi de Viena; Royal Opera House Go- Nacional de Música 2003, entre vent Garden de Londres; La Basti¬ d'altres. lle de Paris; Staatsoper de Munie; Des del seu debtit al Teatro de la Zar¬ òperes d'Hamburg, Zuric, Roma i zuela amb La del manojo de rosas Florència; Teatro de la Zarzuela el 1990, ha actuat a l'Staatsoper de Madrid; La Lenice de Venècia; de Viena {, Roberto Deve- Teatro Gomunale de Bolonya; Te¬ lÁieíe reux^ Le nozze di Figaro...)^ Go- atro Regio de Parma; Arena de siempre con ía música vent Garden de Londres {Rigolet- Verona i les Termes de Caracal la. to), La Scala de Milà {Don Debutà al House Giovanni), Staatsoper d'LIam- de Nova York amb II Trovatore i burg, Metropolitan Opera de Nova des d'aleshores jtarticijja regular¬ York (// Trovatore) i Teatro Real ment en la seva programació. En¬

de Madrid [Le nozze di Figaro, Fr- tre altres òperes, ha inter pretat al nani i Rigoletto), entre molts altres Met Rigoletto, Un ballo in rnasche- títols. ra. La Traviata, Pagliacci, Mada¬ Debutà al Gran Teatre del Liceu la ma Butterfly i Lucia di Lammer- temporada 1995-96 amb Giovan- rnoor. També ha cantat a Chicago, na d'Arc. Des de llavors hi ha in¬ San Diego i San Francisco. El terpretat La Favorita (1997-98), 1996 i 1997 interpretà, entre al¬ Linda di Chamounix i Don Garlo tres produccions. Aida i Madama (1999-2000), 1 Piiritani (2000- Butterfly (Metropolitan Opera 01) i La Traviata (2001-02). House), Andrea Chénier (Las Pal- Entidad protectora del Gran Teatro del Liceo. Miele MEJORANDO SIEMPRE B I O C li A V IKS 69

den de mas), Falstajf (Bilbao), Aida (Ma¬ Londres, on cantà el rol de Lamrnermoor amb el rol de Rai- vorite al Teatro Real de Madrid. Liesco en Simon drid), Pagliacci (Hamburg) i An¬ Boccanegra. moudo, i hi tornà les temporades Debutà al Cran Teatre del Liceu la drea Cliénier Des d'aleshores ha estat convidat a 1999-2000 amb Don Carlo i (Metropolitan Opera temporada 1985-86 com a cava¬ 1 cantar al 2000-01 amb louse). Metropolitan Opera Aida. La tempora¬ ller en una producció de Lohen¬

Entre les seves I louse de \ova da un interpretacions més York, Opera de La 2001-02 hi oferí recital i la grin. Des d'aleshores hi ha inter¬ recents, II Rastille de París, cal destacar Trovatore Royal Opera temporada 2002-03 participà en vingut en més d'un centenar de House Covent Carden de Lon¬ Norma i Aida. (.Metropolitan Opera House), iJn representacions. Ha destacat en ballo in maschera (Teatro Real de dres, òperes de Viena i San Lran- Roberto Scandiíizzi Stefniio Palatclii |)ersouatges com els de rei Lerran .VIadriíl), Pagliacci (Opera de Ra¬ cisco, Rayerische Staatsoper de [Cristóbal Colón), Crespel [Les Munic i Teatro alla Scala de Milà. venna) i Gianni Schicchi (al contes cTLIoffmann), Podestà LI seu STEFANO .lapó). Inaugurà la temporada repertori destaca eu rols ver- PALATCHI (Ban¬ [Una cosa rara), Don Basilio (// 1999-2000 del Metropolitan Ope¬ diaiis, com Lelip II [Don Carlo), co) Nascut a Barcelona, estudià barbiere di Siviglia), Colline [La ra House amb Liesco cant Pagliacci^ al costat [Simon Boccanegra), Silva amb Maia Mayska i poste¬ Bohème), Talbot [Maria Shiar- de Plácido Domingo. A Zuric ha [Emani), Zacearla [Nabncco), riorment amb Ciuo Recchi, Lttore da), Rochefort [Anna Bolena), cantat darrerament 5/j', Falst.aff, [tare guardià [La forza del desti¬ Campogalliani i Armeu Rovajiaii. Lerrando [), Sparafu- Simon Boccanegra, La Traviata i no) i [Attila). També s'ha Ha actuat en diversos escenaris cille [Rigoletto), Banco [Mac¬ Ncdnicco. dedicat al repertori del segle XX i espanyols (Yladrifl, Sevilla, Va¬ beth), comte Rodolfo [La Son- ha Debtità al Gran Teatre del Liceu la cantat, per exemple, Oedipus lència, Peralada, Ylallorca, Bil¬ nambida) i Tiniur [Turandot). Rex temporada 1970-71 amb La Gio¬ d'Stravinsky i diverses òperes bao, Las Palmas, Tenerife, Ovie¬ Darrerament ha participat cu conda i des d'aleshores és una de de Lorenzo Lerrero. do, etc.) i estrangers (París, Samson et Dalila (2000-01), La les veus habituals del Teatre. Les Darrerament ha cantat en Turandot Tolosa de Llenguadoc, Ylarsella, Bohème (2001-02), La Favorite seves actuacions més recents han al Metropolitan de Nova York, Santiago de Xile, Puerto Rico, (2001-02), Los Pirineus (2002- estat: Tosca (1996-97), un recital «The Art of Song» (cicle de con¬ Buenos Aires, Yletropolitau de 03), Oedipe (2002-03) i Aida (1999-2000), Aida (2000-01), certs) al Lincoln Center, Hecjniem Nova York, Washington, Sau (2002-03).

La Traviata de Verdi a La (2001-02) i Aida Scala, Don Giovan¬ Lrancisco i Viena). Cantà a París (2002-03). ni a Marsella, Simon Boccanegra Una cosa rara, i Lncrezia Borgia al Teatro Comunale de Rolonya i amb .loan Sutherland i Alfredo Stabat Mater de Rossini a Lió. Kratis. .M ARIA G U L E G II 1 N A (Lady .Més recentment cantat ha Don Cal destacar les seves interpretacions Macbeth) Després d'haver estu¬

HOBEKTO SCANDIUZZI Giovanni a (Ban¬ Tòqtúo i Roma, Don del Re(¡uiem de Mozart a Ravenna diat a Odessa, inicià la seva carre¬

Carlo a co) Cursà estudis de cant a Trevi- I'Staatsoper de Yhmic, i Parma, Macbeth a Ylinnesota, // ra professional a l'Òpera Nacional so, la seva ciutat natal, i deittità a Roméo et Juliette al Lest iva! de Trovatore, Die Zanbeijlole, Mar¬ de Msensk el 1985 i el 1987 de¬ Le nozze di Figaro^ amb direcció Salzbtug, I c¡ liâttro rusteghi a Zu¬ garita la Tornera i La Bohème al butà al Teatro alla Scala de Milà

de Riccardo Mnti, a La Scala de ric, Macbeth a Llorència i Fanst al Teatro Real de Madritl, Norma a amb el rol d'Amelia [Un bailo in Milà Teatro Real de Madrid. l'any 1985. El seu debut iu- Santiago de Xile, Stiffelio a l'Ar¬ maschera), ou tornà andj Mac¬ Debutà al Cran Teatre del Liceti teniacional, però, va tenir lloc al la gentina, Fidelio a l'Auditori de beth, I due Foscari, Tosca, Piko- Roval Opera House Covent Car¬ temporada 1986-87 en Lucia di Maria Gulegliiiia Barcelona i a la Conniva i La Fa¬ vaia Dama, Manon Lescaut, Na-

! B 1 O G H A r I F. S I 71 1

buceo i La forza del destino. Pel tals a La Scala, Lille, Sao Paulo, seu delint a l'Arena de Verona li Carnegie Hall, Wigmore Flail, fou concedit el Premi Giovanni Snntory Flail, Osaka, Kyoto, Zanatelio. Posseeix, també, la Me¬ 1 long Kong, Roma i Moscoti, entre dalla d'Or Maria Zamboni, .Vleda- molts d'altres. Destaca la seva es¬

11a d'Or 1999 del Festival d'Osa¬ pecial relació amb el Japó, on ka, Premi Bellini 2001 i el Premi també ha realitzat diverses gires. Arte e Operosita nel Mondo tie Darrerament ha participat en una Carolyn Sebron Milà. nova producció cVAida a l'Òpera La temporada 1990-91 debutà al de Washington, en un concert Metropolitan Opera House de No¬ amb Plácido Domingo a l'Òpera va York amb el rol de Maddalena de Los Angeles, en un recital a la {Andrea Chénier). Hi tornà amb Deutsche Oper de Berlín i ha iii- Tosca., Cavalleria rusticana., Ai¬ terjiretat els rols d'Abigaille da., Nabucco i Sly. Posteriorment {Nabucco) a l'Staatsojier de Vie¬ debutà a l'Staatsoper de Viena na, Manon {Manon Lescaut) a la

amb Andrea Chénier., on tornà Bayerische Staatsoper i Tosca

amb Pikovaia Dama., Tosca., Ai¬ {Tosca) a la Houston Grand da., Emani., Macbeth, Il Trovatore Opera. i Nabucco. Debutà al Cran Teatre del Liceu la El 1995 debutà al Royal Opera Hou¬ temporada 2001-02 amb la versió

se Covent Carden de Londres, on concertística de Macbeth dirigida interpretà el rol principal de Fe¬ ]ier Riccardo Muti. La temporada dora i lli tornà posteriorment amb 2002-03 oferí un recital. Tosca, Andrea Chénier, Atilla i

més recentment amb Macbeth. La

temporada 1997-98 va cantar Macbeth a l'Arena de Verona, es¬ CR0L VN SEBR0N (Lady Mac¬

cenari en el cjnal també ha inter¬ beth) Natural de Cincinnati, ini¬

cià seus estudis a la pretat AíV/n, Un ballo in maschera els Prepara¬ i Nabucco. Després va cantar a tory Division de la Universitat de Chicago {Nabucco), Milà {Mac¬ Cincinnati College-Conservatory beth i Manon Lescaut), Tòqnio of -Music. Entrà a la universitat

{Aida) i a l'Òpera de París {Na¬ gràcies a la Beca Corbelt i un co[) bucco i 'Tosca). llicenciada en Música n'obtingué puid 1 la ofert, així mateix, diversos reci¬ el mestratge a la Juilliard School. DORM 1 premio nacional de diseño Joier! TAHITIAN PEARLS TROPHY La diferencia entre crear y haca

Diagonal, 612 08021 Barcelona Tel. 93 201 29 11 ■ Rambla Catalunya, 88 08008 Barcelona Tel. 93 215 10 90 • Aeroport de Barcelona, M-3 Tel. 93 298ÍI www.puigdori3·í'^ 72 j B I o <: li A !•• I lí s B I 0 G K A I'- I E S 73

El 1983 guanvà el primer Hoc en com a solista vocal en prodttccions (1989). Des d'aleshores ha cantat Florencia, Teatro Comunale de el concnrs de cant de l'Studio coin El príncep Igor o el Recital eti òperes com Manon Lescaut., Bolonya, Teatro La Lenice de \^e- Clnb de Nova York, el 1984 gua¬ Ylahler al Liticoln Center i a \Va- Jenufa., Boris Godunov, Die IVal- nècia i a l'Opera de Torí. nvà les New York Regional Audi¬ shitigtoti. kiire, Salome, Una cosa rara, Del)uta al Gran Teatre del Ficen. tions de l'Opéra de San Francisco Debtttà al Gran Teatre del Liceu la Luisa Miller, La Favorita, La i el 1989 guanyà el Pro Ylusicis temporada 2002-03 atnb el rol Vierge i Norma. La temporada International Award. d'Atnneris {Aida). La temporada 1999-2000 cantà Le nozze di Fi¬

La seva carrera es consolida als grans 2003-04 ha interpretat el rol garo, «Concert Wagner», Lohen¬ VICENTE 0MB CENA (Macduff) Be<;ona All)er(li Marco Berti teatres europeus. Debutà a Pa¬ d'Flisabetta {Maria Stuarda). grin i Don Carlo, la tetnporada Nascut a A^alència, estudià cant al lerm com a Carmen i se centrà, 2000-01 Aida i el concert «La Re¬ Conservatori Superior de Vlúsica

posteriorment, en títols tan rel le¬ naixença en l'òpera» i la tem|)o- de Valencia. Cuanyà el primer vants cotn Aida^ Carmen., Don rada 2001-02 Henry VIII. Aques¬ premi del Concurs Internacional Carlo., La Favorite., Samson et BE G ON A ALBEKOI (Dama de ta temporada ha participat en Francesc AHñas i el Premi Plácido

Dalila, Maria Stuarda^ Cavalleria Lady Alacheth) Nascitda a Bar¬ Peter Grimes. Domingo al millor . Comen¬ rusticana i Adriana Leconvreur. celona, estudià cant al Conserva¬ çà la seva carrera professional I la cantat a l'Arena de Verona, Bolo- tori Sttperior de Yh'tsica del Liceu, ami) diversos concerts per Europa

i debutà en un escenari nva, Roma, Venecia, Madrid, Ber¬ ([ue finalitzà atnb premi d'honor. d'òpera a lin. Marsella, Glasgow, Festival de Després cursà estudis de perfec¬ MARCO BERTI (Macduff) Di¬ Mainz, on participa en Der flie- Ravenna, Gètiova. Florència, To¬ cionament sota la direcció dels plomat en cant pel Conservatori gende Hollander, Carmen, Parsi¬ ri, Festival d'Spoleto, Nàpols, Ca- |irofessors .luan Oncina, Fnedina Giuseppe Verdi de Milà, realitzà fal i Otello, entre altres títols. sliari, -Mallorca i Sao Pardo, entre Lloris i Gino Becchi els anvs 1987 el seu debut professional a Goseti- FI 1991 debutà a l'Staatsoper de Mu¬ altres escenaris. i 1989. Obtingué el Diploma ^ i- za tot interpretant el rol de Pin- nic amb Nabucco. Després debutà

un kerton a -\nib repertori de concert molt ex¬ tàas i la Beca de la Diputació de {Madama Butterfly). l'Staatsoper d'Hamburg {Simon -•A continuació assumí diversos rols tens -des (CEI amor brujo fitis a Barcelotia l'aiiv 1990. Boccanegra) i a l'Staatsoper de

von del Berlín Das Lied clerErde-, ha col·la¬ Ha estat guanyadora en el Concurs repertori líric italià a l'Staats- {Rigoletto). Fn aquests tea¬ tres també ha cantat Don borat amb la Royal Philharmonie Naciotial Fttgenio Marco i en Flti- oper i Deutsche Oper de Berlht, Pasqua- Orchestra en els London Proms ternacional .htlián Gayarre. Ha Opera de Fratikfurt, Staatsoper le. La Traviata, Gianni Schicchi, La 2001 en el Requiem de Verdi, De¬ obtitigttt mencions d'honor i di- de Viena, Semperoper de Dres¬ Bohème, Otello, Fcdstajf, L'eli- sir troit Symphony, Minnesota Or¬ plomes en els coticitrsos Francesc den, Royal Opera House Covent d'amore, I Capuleti e i Montec- Rosenkavalier. chestra, Festival d'Spoleto i amb Villas, Internacional de Cant de Garden de Londres, Théâtre Ro¬ chi i Der També ha actuat, entre llocs, a companvies novaiorqueses com Tolosa de Llenguadoc i Nacional yal de la Monnaie de Britssel les i altres l'Oratorio Society, Collegiate de Cant de Bilbao. Debutà al Tea¬ Teatro Real de Madrid. A la seva Pretòria {Lucia di Lammermoor), Hèlsinki Chorale, Opera Fbony, New York tre de La Faràndula de Sabadell Itàlia natal ha interpretat els rols {Simon Boccanegra), de Rodolfo Tenerife Grand 0]3era, American Cotnjto- (1988) atnb el paper d'Furidice {La Bohème), Ruggie- {Rigoletto), Trieste sers' Orchestra i amb el Bron.x {Oifeo ed Eiiridice). ro {La Rondine) i Macduff (.1/ac- {L'elisir d'amore), Xile {Don Pas- .\rts Festival. .A més, ha participat .\1 Gran Teatre del Liceit, actuà per beth) a La Scala. Ha cantat igual¬ quale), Gènova {La Traviata), Dresden amb el Dance Theater de Harlem primera vegada amb La Eiannna \ ¡cente Oiiibueiia ment al Teatro Comtmale de {La Bohème), Teatro alla Scala de Milà {Don Pasquale), cas. La temporada 2002-03 inter¬

París {La Trariata), Salzburg pretà el rol de comte de Foix en {Otello i Turan dot), Amsterdam Los Pirineus. Aquesta temporada HELENA RUBINST {Otello i La Traviata), Copenha¬ ha participat en Babel 46. guen {Simon Boccanegra, Rigolet- to i La Bohème), Londres {Na- bucco, La Bohème i Die lustige Witwe), Nàpols {La Bohème), .lAVIER PALACIOS (Malcolm) Perla de Torí {Otello i Der fliegende Hol¬ Nascut a Valencia el 1968, co¬ tecnología. lander), Teatro Real de Madrid mençà els sens estudis musicals a Renacimiento celular de la piel. {La Bohème i Otello), Frankfurt Pescolania Nuestra Señora Virgen Alta Nutrición - Piel Re-Densificada - Manchas Aclaradas {Cristoforo Colombo i La fanciu- de los Desamparados i els acahà al lla del West), Toronto {La Bohè¬ Conservatori Superior de Mtísica

me), Ravenna {Nabucco), Esto¬ de València. Ha estat premiat en colm {Simon Boccanegra, La diversos concursos internacionals Traviata i La Bohème), Tel Aviv de cant: primer premi del Concur¬ {Rigoletto, La Traviata, L'elisir so Nacional de Canto de Logroño, d'amore, Macbeth, Otello, Die Concurso Internacional de Canto Fledermaus i Simon Boccanegra), Luis Mariano, Concurs Interna¬ Rotterdam {La Traviata), Roma cional Manuel Ausensi i Concurso

{Rigoletto, La Bohème i Falstaff), Internacional Pedro Lavirgen, en¬ Savonlinna {L'elisir d'amore). tre d'altres. ' Valencia {Le Villy) i Hamburg Entre el seti repertori destaquen els itÍNA RUBINSTEIN {Falstaff, La Traviata, L'elisir rols protagonistes dels títols L'eli¬ ê'f d'amore, La Bohème, Giovanni sir d'amore, Lucia di Lammermo- LIFE PEARL Schicchi i Rigoletto). Darrerament or, Rigoletto, La Bohème, La Tra¬ Cellular Reinitializing Cream - SPF 15 Crème Réinitialisante Cellulaire - IP 15 ha participai en una nova produc¬ viata, Tosca, Carmen, Marina, La ció de La Bohème a Ginebra., Na¬ Dolores i Luisa Fernanda. Ha

bucco a Hamburg i La Traviata a cantat a diversos teatres italians i Estrasburg. espanyols, entre altres al Donizet¬ Debutà al Gran Teatre del Liceu la ti de Rèrgam, Cainpoamor d'O¬ temporada 2001-02 amb La Bo¬ viedo i a La Maestranza de Sevi¬ LIFE PEARL

CREMA REINICIALIZANTE CELULAR - SPF i5 hème. El 2002 participà a Venè¬ lla. cia amb rOrqnestra Simfònica i Realitzà nua sèrie de concerts a Tò- La Perla Negra Real, la más preciada de las gemas, nace del injerto, en el corazón de la ostra, de una pequeña esauirla de Cor del Gran Licen en Teatre del qnio amb l'Orquestra Eilharniòni- nácar puro, cuya simple presencia relanza la actividad de las células reproductoras, creando sucesivas capas de nácar. una versió de concert de Goyes¬ ca de en Tòqtiio, i participà els inspirándose en este poder catalizador de vida, Helena Rubinstein crea LIFE PEARL. Su complejo inédito, el CYTO-PEARL ELIXIR™, refuerza la estructura interna de las células para ofrecer a las pieles fragilizadas por los cambios hormonales un verdadero renacimiento celular. Su complejo CLEAR SHIELD ha sido concebido para aclarar las manchas oscuras de la piel. Desde la aplicación, el rostro resplandece con nácares preciosos. Con el paso de los días, el óvalo del rostro se redibujay las manchas oscuras se difuminan. Intensamente nutrida y redensificada, la piel renace.

www.heienarubinstein.com 76 B 1 O (; H A FIES B I 0 c; n K I E s 77

festivals internacionals de Man¬ amb el professor levgneni Neste- ligiosa de Conca i als festivals de FRANCISCO S ANT I ACO (Sica¬ chester i Estocolin. També ilesta- renko i amb tina sèrie tie classes Cadatpiés, Peralada, Granada i ri) Nascut a Gòrdova el 1970, co¬ Galícia. Ha qnen les seves gires amb Montser¬ magistrals. El 1996 fon premiat acttiat, així mateix, mençà els seus estudis musicals al rat Caballé a Suïssa, Alemanya, en la International Singing Com¬ amb la .loven Orquesta Nacional Conservatorio Stqterior de .Música Rússia, repnltliqiies i)àltiqnes i petition A. Dvorák a Carlsbad de España (.londe). Orquestra del i els acabà al Real Conservatorio Ucraïna. Teatre Lliure i (República Txeca) i en la Inter¬ Barcelona 216, en¬ Superior de .Madrid, on obtingué Darrerament ha inter|3retat el rol national Singing Competition Lu¬ tre altres conjunts. el títol de Professor Superior de d'Alfredo {La Traviala) en el cia Popp a Bratislava (EslovଠFormà part de la Gomjianvia Opera Cant. Stefan Kocan Francisco Santiago Festival de Castellón, Mario Ca- qnia) i el 2001 guanyà el premi Metropolitana tie Barcelona, amb Entre 1996 i 1998 fou becat ])er la varadossi {Tosca) al Palacio de la especial Belvedere de Viena, en¬ la (|tial realitzà un seguit de gires Junta d'Andalusia i la Diputación tre d'altres. Ojtera de la Cormiya, dnc de |)er Esjianya, Itàlia i França amb de Còrdova |)er ampliar els seus Màntna {lUgoleUo) a Atenes i ha El 1998 treballà amb la companyia els títols La serva pndvona tie Pai- estudis a la càtedra de cant dirigi¬ cantat: La Traviata al Teatro de de la siello Kammeroper de Bratislava i i Prima la musica de Salieri. da per Alfredo Kraus a l'Esctiela la -Maestranza de Sevilla; Re- el 2002 amb la Kammeroper de Participà, igualment, en la rei- Superior de .Música Reina Sofia, quieni de Verdi a Klagení'urt; Ro¬ Viena. Des tlel 2002 és, així ma¬ nanguració del Teatre Principal on fou guardonat amb el Di|)lonia berto Derereu.v a Santiago tie Xi- teix, solista del Landestheater de de Barcelona amb Don Pasquale i de Alumno Sobresaliente. 1 la re¬ le; La Traviata a .Mèxic; Nabiicco Linz. Ha cantat a Eslovàt[tiia. a la // matrimonio segreto. Ha actuat, but, també, les beques de Juven¬ a Ravenna, Liicca i Livorno; Ri- Reptïblica Txeca, Hongria, Aus¬ també, en Pau y toros de Barbieri tudes Musicales fie Madritl i del 11 goletto al Teatro Malibran de tria. Suïssa, França, el .lapó, Tai¬ al Teatro tie la Zarzuela i direcció Concurso Internacional de Canto t enecia; La Traviata a Salerii; làndia. Singapur i Malàisia. de .losep Pons i Joan Lluís Bozzo i Pedro Lavirgen. Lucia (li Lammevmoov a Còrdova Debuta al Gran Teatre tlel Liceti. en la reposició d'// barbiere di Si- Posseeix un ampli repertori de lietl i i Xérès de la Frontera; L^elisiv viglia al Teatre Principal de Va¬ cançó lírica que abasta fies fie .Mo¬ d'amore a Santiago de .Xile; Ote- lència. zart fins a Mnssorgski, tot passant iio a Cagliari; Dialogues des Cav- L Itimament ha cantat en Don Qui¬ per Schubert i Ravel. Destafjuen uiélites a Sevilla i La Roudiue a .10SEP FERRER (Domèstic de jote de Telemann al Teatre Lliu¬ els seus recitals a l'Aiulitorio Na¬ Ot iedo i Tòqnio. Macbeth) Nascut a Barcelona, re, L'occasione Ja il ladro de cional de Música de Madrid, Pa¬ Debuta al Gran Teatre del Ficen. estutlià cant amb Carmen Busta- Rossini al Teatro Arriaga i Lisís- lau de la Música de Barcelona, Re¬

mante al Conservatori tlel Liceu i trata de Garles Santos a la Nau ales Alcázares fie Sevilla i Teatro

participà en nombroses produc¬ de Sagunt i al Teatro Romano de Romano de Méritla. Debutà pro¬ cions operísticjues de la seva Atila .Mérida. fessionalment al Teatro fie la Ma¬ STEP A N K 0 C ,A N (Metge) Nascut de Cant {Le astuzie femmiude o Debutà al Gran Teatre fiel Licen la estranza de Sevilla amb Tosca

a Trnava (Eslovàqnia) el 1972, La guerra domèstica). Com a so¬ temporada 1999-2000 anib Le (.Angelotti) i en Rigoletto.

a uozze els anvs entre 1993 i 1998 estudià la lista ha participat en nombroses di Figaro i hi tornà la tem¬ Entre 2000 i 2002 ha inter¬ Universitat d'Art Dramàtic de edicions del Grec, Festival de Tar¬ porada 2000-01 amb D.Q. Don pretat els rols fie Colline {La Bratislava. Posteriorment, entre dor de Barcelona, Festival tie Oto¬ Quijote en Barcelona. La tempo¬ Bohème) al Cran Teatre fie Còr¬ dova i al Teatre 1998 i 2002, completà els sens ño de Madrid, Gicle Òpera a rada 2002-03 interpreta L'occa¬ Principal fl'.Xla- Josep Ferrer estudis al Conservatori de Viena Gatahmva, Semana de .Miïsica Re- sione fa il ladro. cant, el parc Antón {El gato mon- B I 0 G li A I' IES ! 79 1

tés de Penella) al Palau de la Mii- ORQUESTRA SIMFÒNICA DEL de sica València, Don Alfonso GRAN TEATRE DEL 1,1 C E U {Cosí fan tulle) al Palacio de Fes¬ El primer director titular de l'Or¬ tivales de Cantàbria, participa en questra Simfònica del Gran Teatre Salome al Teatro Campoamor del Liceu fou Marià Obiols. En la d'Oviedo, Sir Ector {Merlin) al seva llarga història ha estat dirigi¬ Teatro Heal de Madrid, sacerdot da per batutes convidades com ara {Die Zanbeijlòte) a La Maestran¬ Albert Coates, Antal Dorati, Karl za de Sevilla i en el Festival Mo¬ Elmendorff, Franco Facció, Ma¬ zart de la Corunya, i Aiigelotli nuel de Falla, Alexandre Clazu- {Tosca) a Santander i Xérès, lla nov, .josef Keilberth, Erich Kleiber, participat, així mateix, en VSta¬ Otto Klemperer, Flans Knapperts- bal Mater de Schubert a la cate¬ busch, Franz Konwitschnv, Cle¬ dral de Còrdova. mens Krauss, .loan Eaiuote de Darrerament ha actuat a Sevilla amb Grignon, Joan Manen, Jaume el rol fle Pasqual {Marina)^ al Pallissa, Ottorino Respighi, Josep Gran Teatro de Còrdova amb els Sabater, Max von Schillings, Geor¬ títols // barbiere cliSiviglia i Cants ges Sebastian, Richard Strauss, i danses de la mort de Mussorgs¬ Igor Stravinsky, Flans Swarowsky, ky, en el Festival Mozart de la Co¬ Arturo Toscanini, Antonino Votto i

runya amb Zaide, al Palau de la Bruno Walter; i darrerament Gerd Aprofita .Mttsica de València amb La venta Albrecht, Aleksaiidr Aiiissimov, de los gatos i al Teatro Real de Harrv Bicket, Richard Bonynge, ENTRE Madrid amb Tosca. Sylvain Cambreling, Paolo Carig- per apropar-te a Debutà al Gran Teatre del Liceti la nani, Frédéric Chaslin, Franz-Paul l'Espai Liceu. temporada 2001-02 amb Lady Decker, Rafael Friilibeck de Bur¬

Macbeth de Msensk. gos, Romano Gandolfi, Garcia Na-

vaiTO, Lamberto Gardelli, Arman¬ do Gatto, Miguel Ángel Gómez Martínez, Cristóbal Flalffter, Janos Kulka. Jesús Punt de trobada abans de que comenci la funció i durant ei López Cobos, Peter primer entreacte, amb la millor selecció de regals, art, Maag, Riccardo Muti, Woldemar música, llibres i molt més. Nelsson, Vaclav Neumann, Josep botiga I cafeteria Pons, David Robertson, Antoni Ros-Marbà, Julius Riulel, Pinchas Steinberg, Peter Schneider, Silvio Varviso i Sebastian Weigle. Els di- B I 0 G n A V I E s I 81

COR DEL GRAN TEATRE DEE

LICEU El Cor del Gran Teatre

del es Liceu consolidà als anys seixanta sota la direcció de Ric-

cardo Bottino. En començar la temporada 1982-83, Romano Gandolfi se'n féu càrrec de la di¬

recció juntament amb Vitlorio Si-

aquesta raó, em fa una il·lusió especial poder proporcionar a un cnri. Posteriorment en fou direc¬ dels meus teatres L'òpera és la mevad'òperapassió; preferitsla tecnologia,el nostrela mevasistemaprofessió.de traduc¬Per tor Andrés Máspero. Actualment ció de subtítols. Pensar que el públic que assisteix al Gran Teatre del el director del Cor és William Liceu comprendrà millor les òperes i les viurà, d'aquesta manera, amb Spauiding. més intensitat, és la meva millor recompensa. Entre les seves actuacions cal asse¬ M'agradaria animar altres empresaris i ciutadans perquè col·labo¬ nyalar la Segona Simfonia i rin amb el Gran Teatre del Liceu. Els grans teatres d'òpera són estí¬ Schick.sal.'ilied de Mahler (Teatro muls poderosos de la creativitat humana, instruments eficaços per a Real de i Orquestra Simfònica i Cor Madrid) la primera ver¬ la sensibilització del Gran Teatre del Liceu pública i un signe de la civilització i la cultura dels sió escenificada a Espanya de pobles, la qual cosa ens enriqueix i ens millora. El Gran Teatre del l'òpera yf/oscA· undAron de Schon- Liceu compleix a la perfecció aquestes funcions i per a mi és nn pri¬ berg (Cran Teatre del Liceti), a vilegi ajudar a fer-ho possible. rectors titulars de la formació han més del Requiem de Mozart, la estat Eugenio M. Marco i més en¬ Missa Solemnis de Beethoven i la clavant Uwe Mund. Actualment el Missa de La Coronació de Mozart.

director musical és Bertrand de El Cor del Cran Teatre del Liceu

'/ am especially delighted to be able to provide one of my Billy. ha actuat a les Arenes de Nîmes, Operafavouriteis mytheatrespassion; technologywith our subtitleis my profession.translationThissystem.is why Tj'Orc[uestra ha acttiat al Teatro Real i anih motiu de l'estrena a França Thinking that the people who go to the Gran Teatre del Liceu will al Palacio Real de Madrid, les Are¬ de l'òpera de Verdi II Corsaro. be able to understand the better and will, therefore, nes de Nîmes, POpera de Ludwigs- També ha interpretat Lucia di experience them more vividly is the best rewardfor me. haf'en, el Théâtre des Champs Ely- Lamrnermoor a Ludwigshafen, I would like to encourage other business people and citizens to sées de Paris, el Palan de la Música Lucrezia Borgia a Paris i Goyes¬ collaborate with the Gran Teatre del Liceu. The great opera Catalana i el Peatre Cree de Barce¬ cas i Noches en losjardines de Es¬ theatres are a powerful stimulus for human creativity, effective lona, el Eestival cTOrange, FOdeon paña a La Fenice de Venècia. Ha instruments for public awareness and the sign of a nation's Merodion Atticus d'Atenes, la Sen cantat sota la direcció dels mes¬ civilisation and culture, which enrich and improve us. The Gran Vella de Lleida, Festival de Pera¬ tres Albrecht, Decker, Gatto, Teatre del Liceu fulfils these functions to perfection and it is a lada, gira per Galicia (Santiago de Hollreiser, Kulka, Mund, Nelson, privilege for me to help make it possible. Compostel la i Vigo), Palan de la Perick, Rennert, Rudel, Steinberg, CuuJJL·^ Música de València i La Fenice de Weikert, Varviso, Maag i Neu¬ AI.berto VILAR Venècia, entre altres indrets. mann, entre d'altres. 83

Concertino Violoncels ORQUESTRA Trompes COR DEL GRAN Sopranos Contralts Barítons THIEMANN * Frantisek SUPIN * SIMFÒNICA DEL GRAN Ángel Jesús GARCIA Peter TEATRE Margarida BUENDIA Sandra CODINA Ferran ALTIMIS TEATRE DEL LICEU Adam GLUBINSKI * Vicenç AGUILAR * DEL LICEU Núria CORS M. Josep ESCORSA Pere COLL Concertino associat Alexandre RASCONES Francisco RODRIGUEZ M. Isabel FUENTEALBA Hortènsia LARRABEITI Francesc COMORERA Kostadin BOCDANOSKI Esther BRAUN Arturo NOGUES * Núria LAMAS Miglene SAVOVA Gabriel DIAP M. Dolors LLONCH Carme COMECHE Garles CHORDÀ Anna M. VELANDO Ramon GRAU Glòria LÓPEZ PÉREZ Violins Rafael SAEA Ignacio ZAMORA Ingrid VENTER Ángel MOLERO primers Glòria LÓPEZ ROSELLÓ Ma. Anca ANDREI * Manuel STACEY Joan Josep RAMOS Enrique MARTÍNEZ M. Rosa LÓPEZ Eulàlia VALERO Ruben CHORDA Miquel ROSALES Margaret BONHAM Mirta Maria LORA Birgit EULER Raquel LUCENA Daniel M. ALFONSO Piotr JECZMYK Trompetes Monica LUEZAS Julio A. BERDASAGAR Baixos Emilie LANGEAIS Contrabaixos M. Angel BOSCH * Encarnació MARTÍNEZ Antoni BERNAL Miguel Ángel CURRÁS Eva PYREK Savio de la CORTE * Angel VIDAL Raquel MOMBLANT Hans W. BYSTRON Dimitar DARLEV Kornelia RACZ Cristian SANDU Francesc COLOMINA* Anna OLIVA Josep M. BOSCH Josep Eelip EGURROLA Renata TALLONARI Jaume ALBORS Francisco VILLAESCUSA Eun Kyung PARK José Luis CASANOVA Ignasi GOMAR Anton ZUPANCIC Juan MAULEON David VILLAESCUSA Àngels PADRÓ Jordi FIGUERAS Ivo MISCHEV Eduard GARCIA Lluís RUSIÑOL Moisés BOILS Angelica PRATS Josep M. FONTANALS Juan Bautista ROCHER Marta RIBAS Ubald GARCÍA Mariano José Unís CUAN Rafael de la VEGA Gonzalo ÁLVAREZ VIÑUALES M. Teresa RIBERA Omar A. JARA Jordi ROETES Lev KAPLAN Maria SUCH Sixte LERÍN 1 rombons Elisabet VILAPLANA Jordi MAS Flautes Antoni OLTRA * Rita WING José Antonio MEDINA Joan RENART * Luis BELLVER Eduard MORÉ Violins segons Sandra BATISTA * David MORALES Mezzosopranos José Luís MORENO Annick PUIG * Agustí BRUGADA Francesc SÁNCHEZ * M. Isabel ARQUÉ Xavier PLANÁS Liviu MORNA * DetlefHILLBRICHT* Montserrat BENET Caries PRAT Monica HARDA Miquel BADIA Teresa CASADELLÁ Emili ROSÉS Joana COLL Jing LIU Oboès Lorenç VALERO Rosa CRISTO Dorothea BIEHLER Sebastian GIMENO Tuba Elena CEACESCU Enric PELLICER José M. BERNABEU Josepa MARTÍNEZ Isabel MAS Charles COURANT Richard VAUGHAN * M. Isabel RODRÍGUEZ Kalina MACUTA Emili PASCUAL * M. Rosa SOLER Mijai MORNA Raúl PÉREZ Arpes Alexandre POLONSKY Margarita ARNAL * Oksana SOLOVIEVA Vessela TOMOV Clarinets Juanjo MERCADAL * Percussió J. Antonio GOMEZ * Artur SALA * ACTORS Maria ALIBES Josep BARCELÓ Nens Violes Philip CUNNINGHAM * Jordi MESTRES * Sandra BARROSO Sergi RITAN Birgit SCMIDT * Jaume SANGUIS Ferran ARMENGOL Lioba DIEZ David CALVET Anna DEULOFEU Florian MUNTEANU Dolors PAYA Gemma GARCIA Joel CALZADA Olga GARCÍA Claire BOBIJ Jordi PONS Roser GARRIGA Daniel CORRALES Nausica GUILLEN Bettina BRANDKAMP Ester MOMBLANT Federico CORRALES Sofia HERRERO Vicent EILLATREAU Lourdes MUÑIZ Rafel DELGADO Helena Jara MOSCOSO

* Mihail ELORESCU Fagots Solistes Ana PEREZ Sergi DIAZ Celia ROCHA Nicolae GIURGEA J. Pedro FUENTES Magda REQUENA Alex ESTEVE Victor PETRE Vassil SPASOV Anna RUBI ROLA Alfonso GARCÍA Adrià COMORERA Geneviève RIGOT Francesc BENÍTEZ * Núria TROYANO Javier LOPEZ Gabriel FIUZA Frank TOLLINI Just MOROS * Hector MANZANARES Víctor GUILLEN Cernían MARINA Marcel PALLARES Carlos ROÓ Martí PALLARES 84 E N R E G I s T I! A M E N' T S 85

S'inclou una selecció de les versions ín¬ Giuseppe Taddei (M), Ferruccio Maz- Cossutta (Ma). Orquestra i Cor de Peter Glossop (M), John Tomlinson Enregistraments zoli tegres. Els personatges principals són (B), Leyia Gencer (L.M.), Mirto I'Staatsoper de Viena. Dir.: Karl (B), Rita Flunter (L.M.), Kenneth esmentats en l'ordre següent: Mac- Picchi (Ma). Cor i Orcpiestra del Te¬ Bôhm. Legato, 1970 (CD) Collins (Ma). BBC Concert Orches¬ atro Massimo de Palerm. Dir.: betií (iVl), Banco (B), Lady Macbeth Vitto- tra. Dir.: John Matheson. VOCE, (L.M.), Macduff (Ma). A continuació rio Gui. Rodolphe, 1960 Dietrich Fischer-Dieskau (M), Nicolai 1978(CD) l'orquestra, el cor, el director mu¬ Ghiaurov (B), Elena Souliotis sical, el director d'escena, si s'escau, Tito Gobbi (M), Forbes Robinson (B), (L.M.), Luciano Pavarotti (Ma). Or¬ Renato Bruson (M), Robert Lloyd (B), el segell discogràfic i l'any de l'enre¬ Amy Shuard (L.M.), André Turp questra i Cor de l'English National Mara Zampieri (L.M.), Neil Shicoff gistrament. (Ma). Cor i Orquestra del Royal Ope¬ Opera (ENO). Dir.: Lamberto Gra- (Ma). Orquestra i Cor de I'Staatsoper ra House Covent Garden de Londres. delli. DECCA, 1971/1993 (CD) de Berlín. Dir.: Giuseppe Sinopoli. Dir.: Francesco Molinari-Pradelli. Philips, 1983 Versions en disc Bella Voce, 1960 (CD) Renato Bruson (M), Agostino Ferrin (B), Grace Bumbry (L.M.), Luciano Piero Cappuccilli (M), Kolos Kovats Mathieu Ahlersmeyer (M), Herbert Al- Dietrich Fischer-Dieskau (M), Peter Saldari (Ma). Orquestra i Cor del (B), Sylvia Sass (L.M.), Peter Kelen sen (B), Elisabeth Hôngen (L.M.), Dagger (B), Grace Bumbry (L.M.), Teatro Conumale de Bolonya. Dir.: (Ma). Budapest Symphony Orches¬ .loseff Witt (Ma). Cor i Orquestra de Ermanno Lorenzi (Ma). Cor i Or¬ Armando Gatto. Bongiovarmi, 1975 tra. Dir.: Lamberto Gardelli. Hunga- rStaatsoper de Viena. Dir.: Karl questra de I'Staatsoper de Viena. (CD) roton, 1986 (CD) Bôhm. Preiser, 1943 (CD) Dir.: Wolfgang Sawallisch. Fre- quenz, 1964 (CD) Piero Cappuccilli (M), Nicolai Ghiau¬ Renato Bruson (M), Roberto Scandiuz- Enzo Mascherini (M), Italo Tajo (B), rov (B), Shirley Verrett (L.M.), zi (B), Gwyneth Jones (L.M.), Alber¬ - (L.M.), Gino Penno Giuseppe Taddei (M), Giovanni Foiani Franco Tagliavini (Ma). Orquestra i to Cupido (Ma). Orquestra Fil¬ (Ma). Cor i Orquestra del Teati'O alla (B), Birgit Nilsson (L.M.), Bruno Cor del Teatro alla Scala de Milà. harmònica de Tòquio. Dir.: Gustav Scala de Milà. Dir.: Victor de Sabata. Prevedi (Ma). Orquestra i Cor de Dir.: Claudio Abbado. Myto, 1975 Kuhn. Sine Qua Non, 1992 (CD) E.M1, 1952 (CD) l'Accademia di Santa Cecilia de (CD) Roma. Dir.: Thomas Schippers, Peter Glossop (M), John Tomlinson .losef Metternich (M), Ludwig Weber DECCA, 1964 Sherrill Milnes (M), Ruggero Raimondi (B), Rita Hunter (L.M.), Ludmilla (B), Astrid Varnay (L.M.), Walter (B), Fiorenza Cossotto (L.M.), Josep Andrew (D), Kenneth Collins (Ma), Geisler (Ma). WDR Koln. Dir.: Ri¬ Giangiacomo Guelfi (M), Lorenzo Gae- Carreras (Ma). New Philharmonia Richard Greager (Mai). Cor i Or¬ chard Kraus. xMyto, 1954 (CD) tani (B), Leyla Gencer (L.M.), Gior¬ Orchestra. Dir.: Riccardo Muti. EVll, questra de la BBC. Dir.: .lohii Mathe¬ gio Lamberti (Ma). Cor i Orquestra 1976 son. Opera Rara, 2004 (CD) Leonard Warren (.M), Jerome Hiñes del Teatro La Fenice de Venècia. (B), Leonie Rysanek (L.M.), Carlo Dir.: Gianandrea Gavazzeni. Opera Piero Cappuccilli (M), Nicolai Ghiau¬ Bergonzi (Ma). .Metropolitan Orches¬ Italiana, 1968 (CD) rov (B), Shirley Verrett (L.M.), PlᬠVersions en video tra de Nova York. Dir.: Erich Leins- cido Domingo (Ma). Orquestra i Cor dorf. RCA, 1959 (MC) Sherrill Milnes (M), Karl Ridderbusch del Teatro alla Scala de Milà. Dir.: Kostas Paskalis (M), James Morris (B), (B), Christa Ludwig (L.M.), Carlo Claudio Abbado. DGG, 1976 (CD) .Josephine Barstow (L.M.), Keith Er- E X li E G I s T li A M E N T S I 87 1

wen resta a l'alçada memora¬ (Ma). Orquestra i Cor del Festi¬ d'aquesta Macbeth, la millor després de Ca- suficient fulgor, per Erich Eeiiis- val de ble vetllada és el Glyndebourne. Dir. musical: so, mediocre sense llas, un xic justa en les agilitats de dorf. Tot i en baixa forma. Leonard Sir .lohn Pritchard. Dir. d'escena: l'escena cap pal·liatiu en qualsevol de les inicial, però memoraltle en Warren demostra la seva enorme edicions Dave Heather. en mercat. l'escena del el seu sentit Longman. 1972 (VI) disponibles el somnambulisme, d'una classe i del frasseig ver- Callas brinda una genial interpreta¬ intensitat lírica exemplar. Piero dià. La vigorosa lectura de Thomas Leo Nncci (M), Samuel Ramey (B), ció, admirable per la il·limitada Cappuccilli signa també una de les Schippers (1964) compta amb la Shirlev Verrett (L.M.), Yeriano Ln- gamma de matisos i penetració psi¬ seves més indiscutibles creacions torrencial Birgit Nilsson i l'est upend clietti (Ma). Orquestra i Cor del Tea¬ cològica del personatge. La mítica verdianes, amb una ben matisada Giuseppe Tadei al capdavant del re¬ tro Comunale de Bolonya. Dir. musi¬ soprano és una demoníaca Lady concepció del personatge i una línia partiment. De la versió dirigida per cal: Riccardo Macbeth vocal de Chailly. Dir. d'escena: que salva les enormes difi¬ gran noblesa. Nicolai Lamberto Gardelli, I'l'mic recoma¬ cultats vocals del Ghiaurov i Claude d'Anna. DECCA, 1987 (LD) paper amb mis Plácido Domingo com¬ nable és la refinada inter|iretació de mitjans i un instint teatral fora de pleixen notablement en una versió Dietrich Fischer-Dieskau i les bones Renato Bruson (M), .lames Moms (B), sèrie. Davant d'aquest seguit de ta¬ que conserva una fantàstica qualitat actuacions de Luciano Pavarotti i .Mara Zampieri (L.M.), Dennis lents, les prestacions d'Enzo Mas- sonora, ideal per gaudir dels sump¬ Ghiaurov, però el resultat global O'Neill tuosos colors (Ma). Orquestra i Cor de cherini, Gino Penno i Italo Tajo ro¬ orquestrals plasmats s'esfondra davant el penós estat vo¬ l'Staatsojter de Berlin. Dir. musical: manen en un discret segon jtla. per Abbado. cal de la protagonista, Elena Sulio- Claudio Abbado Giuseppe Sinopoli. Dir. d'escena: dirigí el 1976 la ver¬ En la versió dirigida el mateix anv per tis. Luca Ronconi. Virgin, 1987 (VI) sió més recomanable de la discogra¬ Muti, la resposta de l'Orquestra Com a opció complementària, convé fia, enregistrada paral·lelament a New Philharmonia és espectacular, conèixer la versió original de Mac¬ Thomas Flam|3Son (M), Roberto Scan- les llegendàries representacions a jterò el repartiment resulta menys beth de 1847, amb notables di¬ diuzzi (B), Paoletta Marrocu (L.M.), La Scala signades escènicament pel convincent. El temperament de Fio- ferències davant la versió de 1865,

Luis Lima (Ma). Orquestra i Cor de genial Giorgio Strehler. L'atmosfera renza Cossotto no basta per convèn¬ que s'imposà en el repertori. Per rOpernhaus de Zuric. Dir. musical: teatral, poc habitual en els registres cer en un paper que exigeix més in¬ conèixer-la, el segell Opera Rara Franz Welser-Most. Dir. d'escena: d'estudi, afegeix vigor a la lectura tel·ligència musical, menor excés de acaba de llançar, en una edició de del director decibels i David Potintnev. TDK. 2001 (DVD) italià, d'un tempera¬ menys tibantor en els luxosa presentació, la històrica pro¬

ment menys fogós que no pas l'exhi¬ aguts. Sherrill Milnes és un Macbeth ducció de la BBC dirigida a mitjan bit per Riccardo Muti -irresistible de brillantor i generositat vocal, dels anys setanta pel coni|)etent Comentari discogràfic en el seu nervi escènic-, però amb però molt limitat expressivament. John Matheson i difosa amb menor més capacitat d'anàlisi, capaç d'ob¬ Notables actuacions de Josep Carre¬ qualitat sonora per la discografia Maria Callas mai no enregistra Mac¬ tenir els matisos més bonics i colors ras, Ruggero Raimondi i l'Ambro- pirata. La poderosa interpretació de beth en un estudi, però la gravado de l'orquestra i el cor de La Scala. sian Opera Chorus, i discret nivell Rita Hunter és la gran basa vocal pirata captada el 1952 a La Scala llavors en el seu millor moment sota en els papers secundaris. d'un repartiment en el qual figuren de Milà ens permet valorar la seva el comandament espectacular de L'obsessiva Eadv Macbeth de Eeonie Peter Glossop, John Tomlinson i escruixidora interpretació de Lady Romano Gandolfi. Shirley Verrett, Rvsanek i l'insuperat Macdtiff de Kenneth Collins. Macbeth, amb la fabulosa direcció en la seva màxima creació verdiana. Cario Bergonzi són les grans bases En vídeo i disc làser destaca la versió de la versió de Victor de Sabata. L'únic que no és una subtil i turmentada Lady dirigida el 1959, sense cinematogràfica de Claude d'Anna 89

(1987), molt ben dirigida musical¬ S'inclou una llista de les Cronologia representa¬ Garlotta Gattinari (L.M.), .losep ment cions de en per Riccardo Chailly i amb ex¬ Macbeth la història del Gómez (Ma). Dir. musical: Marià cel lents liceísta Gran interpretacions de Verret Teatre del Liceu. Els personat¬ Obiols. (4) (en pitjor forma vocal c¡ne en la seva ges principals són esmentats en l'or¬ versió amb Abbado, però d'enorme dre següent: Macbeth (M), Banco Temporada 1857-58 talent teatral) i Leo Nncci. Giuseppe (B), Lady Macbeth (L.M.), Macduff Siiiopoli sentia una especial debilitat (Ma). A continuació el director mu¬ Giovanni Battista Bencicb (M), Felice per Macbeth^ però la seva lectura, sical, el director d'escena, si s'escau. i Delia Bomba (B), Mariamia Bar- el imaginativa i amb algunes sorpre¬ nombre de representacions (entre bieri-Nini (L.M.), Achille Errani nents troballes, desconcerta en mol¬ parèntesis). (Ma). Dir. musical: Marià Obiols. tes escenes per rextravagància del Nombre de representacions (95) (3) malaguanyat director. Lu l'irregular repartiment, l'i'mic memorable és Temporada 1848-49 Temporada 1860-61 l'actuació de Renato Rruson, en

es|)lèndida forma vocal, i la produc¬ Gaetano Ferri (M), Luigi Silingardi Ottavio Bartolini (M), yVntonio Gar ció, filmada a la Deutsche Oper de (B), Fanny Salvini-Donatelli cía (B), Luigia Bendazzi-Secchi Berlín, no té cabuda entre els més (L.M.), Alberto Bozzetti (Ma). Dir. (L.M.), Gaetano Aducci (Ma). Dir. dignes treballs escènics de Luca Ron- musical: Marià Obiols / Joan Bap¬ musical: Marià Obiols. (1) coni. tista Dalmau. (11) L'opció més moderna ¡jrové de l'Opera Temporada 1868-64 de Zuric, amb una rutilant resposta Temporada 1849-50 orquestral sota la batuta de Franz Davide Squarcia (M), Antonio Selva \\ elser-.Most i una |tosada en escena Gaetano Ferri (M), Pietro Rodda / (B), Emma La Grua (L.M.), Gio¬ de suggestives idees i iiupdetant at¬ Antoni Vives (B), Garlotta Gruitz vanni Battista Garulli (Ma). Dir. mosfera teatral dirigida per David (L.M.), Emanuele Testa (Ma). Dir. musical: Giovanni Bottesini. (9) Pountnev. La interpretació de Tilo¬ musical: .Vlarià Obiols. (12) mas l·Iampson, de gran musicalitat i Temporada 1864-65 refinament, pròxima a les subtileses Temporada 1850-51 expressives de Fiscber-Dieskau. però Luigi Colomiese (M), Joan Ordinas sense l'exuberància i el temperament Luigi Gassier (M), Agustí Rodas (B), (B), Garlotta Gattinari (L..M.), de les grans veus italianes, destaca en Teresa De Giuli-Borsi (L.M.), Josep Gian .Mario Giussani (Ma). Dir. un solvent repartiment en el qual fi¬ Font (Ma). Dir. musical: Marià musical: Giovanni Bottesini. (2) gura la voluntariosa Lady Macbeth Obiols. (7) de la jove Paoletta Marrocti i l'estu- Temporada 1867-68 pcnd Banco de Roberto Scandiuzzi. Temporada 1854-55 Enrico Storti (M), Agustí Rodas (B), J A V I F. El P i; HEZ s E N Z Felice Varesi (.M), Agustí Rodas (B), Agnès Rey-Baila (L.M.), Feliciano C R 0 \ 0 I. O G I I. I C E 1 S T I 91

Negre (Ma). Dir. musical: Emanue- ti (B), Alia Muñoz (L.M.), Antoni Temporada 1996-97 Comentari historie le Muzio. (6) Oliver (Ma). Dir. musical: Erancesc Pérez Cabrero. (1) Renato Bruson (M), Stefano Palatchi Sense arribar a la popularitat d'altres

Temporada 1868-69 (B), Dolora Zajick (L.M.), José títols verdians, i recordem que Ver- Temporada 1968-69 Azocar (Ma). Dir. musical: Paolo di és l'autor més representat aquí, Davide Squarcia (M), Prosper Dérivis Garignani. (3) (Versió de concert, Macbeth té al Liceu la xifra ben (B), Ginevra Giovannoni-Zacchi Peter Glossop (M), Raimon Torres Palan de la Música Catalana) respectable de 95 representacions.

(L.M.), Gian Mario Giussani (Ma). (B), Grace Bumbry (L.M.), Carlos Són moltes per a un títol que du¬ Dir. musical: Joan Barrena Baptista Dal¬ (Ma). Dir. musical: Mi¬ Temporada 2000-01 rant 75 anys va ser del tot ignorat.

mau. (7) chelangelo Veltri. Director d'esce- Com era habitual a l'època amb el re¬ na: Enrico Leo Nucci Frigerio. (3) (M), ildar Adbrazokov pertori italià, Macbeth va trigar Temporada 1870-71 (B), Maria Guleghina (L.M.), Sal- ben poc a arribar al Liceu. Estrenat

Temporada 1974-75 vatore Licitra (Ma). Orquestra i a Florència el 14 de març de 1847, Louis Cor del .Merly (M), Agustí Bodas (B), Teatro alla Scala de Milà. l'any següent ja es representava Giidia Marziali-Passerini Guillermo Sarabia (L.M.), (M), Mario Binan¬ Dir. musical: Riccardo Muti. (1) aquí, ri de juliol de 1848, a la se¬ Giacomo Devezzi do / (Ma). Dir. musi¬ Joan Pons (B), Marisa Galvany (Versió de concert) gona temporada del Teatre. L'obra

cal: Eusebi Dalmau. va (2) (L.M.), Pedro Lavirgen (Ma). Dir. agradar, i la prova són les 11 re¬ musical: Gitiseppe Ruisi. Director J A U M E T 11 I It Ó presentacions que se'n van fer. És

Temporada 1872-73 d'escena: Emil Boschnakov. (3) més, es representà en tres tem¬ porades consecutives. Un costum Gaetano Toledo (M), Agustí Bodas Temporada 1979-80 molt freqüent durant el segle XIX (B), Luigia Ponti DalPArmi (L.M.), era el de representar actes solts fle Carlo Vincentelli (Ma). Dir. musi¬ Benito Di Bella (M), Pere Farrés (B), diferents òperes; en el cas de Mac¬ cal: Nicola Bassi. (9) Angeles Gulín (L.M.), Marc Ale¬ beth ens adonem de la predilecció xander (Ma). Dir. musical: Giusep¬ del públic pel segon acte -potser Temporada 1879-80 pe Morelli. Director d'escena: Dí¬ per l'atractiu del brindis-, ja que dac Monjo. (3) af.juest acte rneresqué 26 represen¬ Vincenzo Quiiitili-Leoni / José Men- tacions soltes. Consignem que la dioroz (-M), Agustí Rodas (B), Temporada 1982-83 primera Ladv Macbeth liceista va Amalia Eossa (L.M.), Miquel Puig / ser Fannv Sahíni-Donatelli, que ha Pietro Stecclii (Ma). Dir. musical: Silvano Carroli / Piero Cappuccilli passat a la història per haver estat Eusebi Dalmau. (5) (M), Justino Díaz (B), Olivia Stapp la primera Violetta en l'estrena ab¬ (L.M.), LattTence Bakst (.Ma). Dir. soluta de La traviata (Venècia, Temporada 1892-93 mnsical: Nicola Rescigno. Director 1853). d'escena: Giuseppe De Tomasi. (3) Sempre amb el suport de grans barí¬ Ramon Blanchart (M). Luigi Mscon- tons o de grans dramàtiques -dar- C R o \ 0 I. O G I A I. I C !•: I S T A I 93

reramenl també mezzos amb faci¬ cenari darrere el teló, confirmaren el señor negrini por lo cual se le plaure el públic i amb el permís de litat en el agiit-, l'estimació <[ne tenia casa. han aplicado la registre Macbeth li la sangitjitelas, no l'autoritat, cantaria amb el paper lia En el cas del Macbeth verdià és evi¬ puede la tingut al Liceu intèrprets de la verificarse ópera anun¬ a la mà. Així ho va fer i va ser

dent que ciada para im|)ortància de Gaetano Ferri, Te¬ la base literària de l'òpera hoy, y en su lugar se aplaudit. Més dràstics encara van resa De Giuli-Borsi, Felice Varesi sempre ha influït en la valoració e,iecutará el MACBETH. en el ter¬ ser els talls l'any 1871. Mentre, d'nna (Macbeth en l'estrena absoluta a partittira a la (jtial directors i cer acto aparecerán los espec¬ d'una part, l'orquestra om])lia el Florència el 1847 i cantants que el 1855 al s'apropaven amb el res¬ tros incorpóreos». D'altra banda, primer entreacte amb les obertines

mai no hi mancava la Liceti, a més de cantar com a barí¬ pecte que prodtiïa una òpera consi¬ gran suite de de Les alegres comares de Windsor derada «culta». La ton, n'era empresari), Marianna presentació, els ballet; no oblidem cpie Macbeth, en de Nicolai -anunciada en francès decorats i els efectes Barbieri-Nini, comtessa Niiii (Lady escènics, te¬ la segona versió, va ser destinada al com Les joyeuses commères de Macbeth també a l'estrena absolu¬ nien en aquesta obra una impor¬ public francès i estrenada al Thé⬠Windsor- i de Guillem Tell de Ros¬

tància tre ta), Davide Squarcia, Emma La superior a la d'altres títols. E)TÍque de París el 1865. sini, se suprimien la primera escena L'anv 1863 s'advertei.x Podríem Grua, Agnès Rey-Balla (primera que en el suposar que els barítons del segon acte -això vol dir l'ària de

Ladv Macbeth a la revisió tercer acte es en pari¬ reproflnei.xen «espec¬ centraven l'èxit l'ària del quart Lady .Macbeth «La hice langue»- i senca de tros incorpóreos» acte 1865), Ltiigia Ponti adquirits per «Pietà, rispetto, aniore», i tan¬ l'ària de baríton del quart acte. En Dall'Armi, Amalia Fossa, Ramon l'Empresa a l'estranger. Eren els mateix no era pas així, ja que previsió de possibles queixes, el «Misterios de .VIiss Auror.\»: Blancliart i, després d'un parèntesi aquest fragment -com també l'ària 1873 es tornava a anunciar la su¬ de 75 anys. Peter Glossop, Grace «Este género de espectáculo de Banco- era un dels talls ti adicio- pressió de l'ària de baríton del consigue impresionar la lviagina- nals. Cartel Bumbrv, Guillermo Sarabia, Mari- leres i programes anun¬ quart acte. Era una funció «A be- sa Gaivany (que acabà el segon ción hasta i;l punto de transpor¬ ciaven que l'ària del baríton s'eli¬ -neficio de los pobres y en celebri- acte ami) un tan impressionant com tar el espectador a los remotos minava «según tradición». Atjnests d.vd de los días de don Baldomero inesperat Mi natural sobreagut), tiempos en que bru.ios, fantasmas advertiments, però, no evitaven al¬ Espartero». /Vbans de l'òpera el

y hechicerías tenían la razón em¬ cor va Angeles Gnlín, Piero Gappnccilli, gun escàndol, com el que es va pro¬ cantar YLUmno de Luchana.

Dolora Zajick, Leo Xucci i Maria bargada». L'Empresa advertía que duir la temporada 1864-65. En la Ben curiosa, l'actitud dels gestors Gnleghina. Gonsignem que el barí¬ era indispensable que en els mo¬ primera representació, 9 de febrer del Liceu envers aquell general. El ton ments de de 1842 Joan Pons, ara protagonista, ja l'aparició dels espectres el 1865, el baríton Luigi Golonne- l'exigència de les lleves regu¬ havia teatre se interjiretat aquest títol al Li- quedés amb molt poca llum. suprimí «Pietà, rispetto, amore». lars per reclutar soldats havia pro¬ ceti l'any 1975 quan encara canta¬ Aquesta mena de notícies aparei.xia El públic la reclamà i continuà cri¬ vocat a Barcelona una revolta std'o- va en a la tot la corda de baix; hi feia un primera pàgina dels diaris. Sa¬ dant fins i després del canvi de cada pel bombardeig, ordenat per comprimari, el sicari, i per indispo¬ bem que el 14 de gener de 1864 es quadre quan l'òpera ja era a la fi. Espartero, des de Montjuïc. 1 31 sició de Mario Rinatido va haver va cancel·lar l'anunciada Gemma Va baixar el teló i després de molta anys més tard el Liceu encara li ce¬ d'assumir el rol de Banco; els di Ferg}^ de Donizetti. Sempre a la estona, quan ja gairebé tothom ha¬ lebrava el sant. ,1a el 1855 i fins al aplaudiments que després del pú¬ primera pàgina, la cartellera anun¬ via sortit del teatre, s'ammcià que 1877 -no sempre i segons els ava¬ blic li dedicà el cor, al qual ell havia ciava: «Gon anuencia de La Auto¬ com que el senyor Colonnese no tars polítics- era freqüent que cada pertangut, i tot el personal de l'es¬ ridad. Habiendo sufrido una caída cantava mai aqtiesta ària, per com¬ 27 de febrer el Liceu li dediqués lina funció d'homenatge. nificaren el debut de Dolora Zajick Pròximes funcions Recital Ana María Sánchez Fins a la dècada dels anys vuitanta com a Ladv Macbeth. L'anv 2001 Macbeth havia estat al Liceu un tí¬ una audició de Macbeth en versi de Giuseppe Verdi: Ilpoveretto In solitaria stanza tol de repertori. A partir d'alesho¬ concert va ser la joia oferta per Ric- Brindisi res el rebuig envers el Verdi de jo¬ cardo Muti al capdaimut de les Storaella ventut ja era general. El 5 de gener masses de La Scala de Milà. de 1893 una representació ca¬ Verdi-Liszt: Paràfrasi de concert sobre Rigoletto tastròfica, tot i la presència del .1 A U M E T 1! I li ó gran baríton Ramon Blanchart, en¬ Richard Strauss: FünfLieder «Allersellen» vià aqtiesta partitura a l'arxin:

«H/VCÍ.A YA tiempo que no se ItABA «Zueignung» «Morgen» en el Gran Teatro del Liceo, y «Befreit» con sobrada razón, el Macbeth, «Caci lie» ópera de Verdi, una de las más c:a-

racterísticas de su primera época, Enric Granados: Colección de tonadillas

y en la cual, salvo alguna situa¬ «Amor y odio» «El ción de efecto y algún brochazo tra, la, là y el punteado» «La dramático, dominan la vulgaridad maja de Goya» «El majo discreto» y la monotonía más completas. La

representación del jueves en el Eduard Toldrà: Tres canciones Liceo fue borrascosa. El pijblico «Madre, unos ojuelos vi» no quiso aceptar la obra y de- «Abril»

.mostró con demaslada claridad su «Maig»

desagr.ado en todos los .actos». Joaquín Turina: Poema en forma de canciones Setanta-cinc anys poden fer oblidar «Dedicatoria» qualsevol prejudici. Quan el 1968 «Nunca oKdda» Macbeth tornava al Liceu, ho feia «Cantares» amb una parella excepcional com «Eos dos miedos» eren Grace Bumbi-v i Peter Glossop. «Las locas por amor» Els gustos havien camúat. El públic Solista: .\na .María Sánchez, soprano descobria un Verdi que ara sembla¬ Piano: Enrique Pérez de Guzman va molt atractiu. La prova és que hi tornà el 1975, 1979 i 1983. Des¬

prés de l'incendi, les audicions fetes Dimarts, 23 de març, 20.30 h., torn D al Palau de la Música Catalana sig¬ 96

MáCBSTH♦

ramtastxoc ^ ti ^HUr« 4ili

^ Ull kMutASiBi m nti mvs* DEL MLEO

itaamobigo-daambiatigo basckuommb

it S. fl. i*ua Mtnikt. .. - /, rv, «Ml MMr M IMS.

Coordinació: Juan Carlos Olivares. Diri;cc:ió d art i disseny gràitC: Josep Bagà Associats. Preimpressió: Susana Kodríguez, Quintana, S.L. Impressió: Gràekíues Ibííria. d.l. b-io.irto-oa Publicitat: íMegmar 2001, S.L. Col·laboradors i Agraïments: Albert Sanjuiuo.

Imatge de coberta: Clia e Barda. Imatges d'Escultures Cristina Iglesias:

Pàgina 47: rkmbul de l'edifici A.\imc.\.\ Express. 2000. Serigraites sobre c:oi re. Inst.al·lac:ió permanent. Edieici .-Vmerican Express. Minneapolis. Eotogr.aita de Kristien Daem. English / Français

Pàgina 49: Cn.asiA 1. 1996. Col·lecció B.àCOB. Brusel·les.

l'ÀmiCRAITA DE To.M À'.AN EvDE.

pàgina 5 1 : esti 1)10. 200 i. l'àrrograi·ia sobri; paper. Col·lecció de l'artis ta. l'ÀrrocRAi·ia de Cristina Iglesias.

pàgina 52: Cristina Iglesias: fotociueia d 'u.\ carreró de 7X\C£«, 1987

pàgina 53: d'ESOI erra a dreta: díptico ii v díptico ii. 1989. Serigrafia sobre col re. Col·u·xció particular. Fotograita di; Cristina Iglesias

Pàgina 54: Habitació 11. 2001 Serigrafia sobre coure. Col·lecció p.artici lar.

pàgina 55: .•icèva-l de ll.atges, rotterdam. 2001. Fusta, resina i pols de bronze, •àgencia de \ i.atges a Rotterdam, .\ltorla Escultures: Cristina Iglesias

Fotografies producció: Clive Barda. Traducció: Lourdes Bicorr.a (L'.Vvenç). TCS, disconbole, jacqueline Hall. 98 K \ c I, I S n ! 99

ENGLISH VERSION Macbeth is an distant and the first fits of opera priitiitive peri¬ anguish and The third scene takes us ing by spirits of the air. death finds him feeling od of the Middle hallucination that will as¬ to a («melodramma») in four Ages. banquet in .Macbeth's Then Lady Macbeth ar¬ vanquished and indiffer¬ acts sail him from now on. hi castle. Amid an by Giuseppe Verdi. atmosphere rives, voices anger over the ent. On hearing that Bir¬ The FIRST ACT the end he commits the libretto, based on of merrymaking, Ladv latest predictions and de¬ nam wood is marching The murder and then .Macbeth Shakespeare's play, is by opera opens with a rejoins his sings a jovfnl clares, in a savage, aggres¬ against the castle, he gives wife who Francesco Maria Piave. tries, with appar¬ toast. When one of the as¬ sive a meeting in Birnam wood duet, that the hour of desperate order to resist. The first between .Macbeth and Ban- ent firmness and self-assur¬ sassins performance was brings the news of death and revenge is come. The battle scene takes in Florence in 1847. In ance, to quo (Banco) -noble Scot¬ assuage his horror Banquo's death, Macbeth is place to the accomjtani- 1865 Verdi made revisions tish warriors in the service and remorse and personallv again seized bv horror and FOURTH ACT ment of an interesting for the Paris of takes the The act premiere and King Dtnican (Dun- necessary steps to anguish over his acts. The opens with a mov¬ fugue on the orchestra. avert it is this second version that cano)- and a mysterious suspicion by placing sight of the dead man's ing chorus of Scottish exiles Macbeth is slain in hand- the blood-stained is usually staged today. group of witches. The evil dagger in ghost, which is visible only who have come to rescue to-hand combat with Mac¬ Macbeth the hands of the belongs to Verdi's hags prophecy that Mac¬ sleeping to him, causes him to look their unhappy homeland duff, who lias time to reveal first beth will become Thane of ill and period and was the guards. At the first light of demented to the from the yoke of a bloodv that he was not born in the first Cawdor and dawn consternation of all those tangible result of his King of Scot¬ Banquo arrives with tyrant. Macduff mourns his normal way but cut from interest in the plays of the land and Banqno will sire a Macduff, another noble, present. His wife's efforts wife and children who have his dead mother's womb. who is great English poet which royal dvnasty. When the appalled to discover to restore calm are to no been killed on orders from The Victory Hymn in hon¬ lasted first the thronghout his life. prophecy, about the regicide. Macbeth and avail. In the final ensemble, Macbeth. Malcolm, Dun¬ our of the new king .Vlal- The thanedom of Cawdor, im¬ his wife can's colm great moral dilemmas join in the chorus however, in which everyone son, arrives at the brings the opera to a dealt with in of nobles and retainers who Shakespeare's mediately comes true, Mac¬ joins in, .Macbeth shows de¬ head of an English armv. brilliant close. tragedies fascinated him: beth is gripped by a feeling sing of their horror and termination to fight to the He orders the soldiers to the of ambition and a confrontation of the in¬ yearning grief. end. use branches from Birnam Tkrksa 1.1. OK ET own con¬ for dividual with his power that will never wood as camouflage and to science and identity, the leave him. SECOND ACT THIRD ACT join forces with .Macduff evil in human nature, and In the castle, the ambi¬ Macbeth is now king of Macbeth returns to the and his men. man's relationship to pow¬ tious Lady Macbeth reads a Scotland, as the witches wood in search of the The famous sleep-walk¬ er. The letter in which her husband had opera narrates the prophesied. Malcolm, witches and demands a ing scene now takes place overriding ambition of announces the disturbing Duncan's son, who is sus¬ clear prophecy about his in .Vlacbeth's castle. I^ady Macbeth, a Scottish noble, prophecy. She resolves pected of committing the future and the dangers that Macbeth, having lost her who that, is spurred on by his whatever the cost, she crime, has fled to England. beset him. They respond to apparent self-assurance, is wife to udn the crown, un¬ will incite and assist .Mac¬ But the new king is now his anxietv bv summoning unable to sleep because she deterred bv either crime or beth -whom she considers afraid that the second up a series of spirits who is haunted by the memory cruelty. Verdi made an ad¬ a man of weak character- prophecy about Banquo warn him against .Macduff, of old King Dtincan's mirably succinct and im¬ to overcome the obstacles may also come true. He de¬ assure him that no man blood, which she cannot passioned version of the that stand in the way of its cides to kill Banquo and his born of woman can destrov wash from her hands. A tragedv focussing on three fnlfilment. The unexpected son Fleance (Fieanzio), him. and promise he will be doctor and lady-in-waiting arrival of principals -Macbeth. Lady King Duncan, again with the uncondi¬ invincible until Birnam look on helplessly as she .Macbeth and the group of who has decided to spend tional support of his wife wood marches against him. sinks further into madness witches- and his accotmt of the nigiit at Macbeth's cas¬ who e.xpresses her ferocious When .Macbeth asks whe¬ and finallv drops dead. the leading figure s career, tle, facilitates her plans. desire for power. ther Banqno's descendants .Macbeth, alone and be¬ as he A destroys everything in Sttrmotmting her htis- gang of assassins hired will ascend the throne, a sieged by enemy forces, his band's initial fear and re- path and rushes head¬ by Vlacbeth are waiting in a weird procession of eight tries to keep up his courage long to llis downfall, is de¬ hictance, she [tersuades wood for Banquo and little kings walks past, the and finds momentary com¬ him to nutrder the Fleance to one veloped with precision and king un¬ pass. Banquo ar¬ last bearing a mirror. fort in the witches' foreefIllness. der the cover of night. Mac¬ rives, overcome by fore¬ He recognizes the hated favourable prophecies. Mitch of the action is set beth. thotigh he recognizes boding, and they kill him features of Banqno's stock Soon, however, the prevail¬ in .Macbeth's castle in Scot¬ the need to carrv otit the but fail to prevent the son and faints. A mysterious in¬ ing despair overtakes him land in the 11th centnrv. a crttel deed, suffers one of from escaping. terlude ensues, with danc¬ and the news of his wife's 100 K II A N Ç A i S K I 101

VERSION Macbeth, un tout ce FRANÇAISE opéra («me- qui s oppose à lui, malgré ses craintes et ses Dans la forêt, des sbires qtie la forêt de Birnam servent. impuissants, la cotnt à sa réticences lodrainiiia») en quatre perte de manière premières, à as¬ aux ordres de Macbeth n avance vers lui. Lorsqtie progressive folie de lady actes de sassiner le roi au cotirs de Gitiseppe Verdi, imparable. guettent le passage de Ban¬ Macbeth demande si les Macbeth. Celle-ci tombe, sur nn livret de Francesco L'action se déroule en cette sombre nuit. .Macbeth co. angoissé par d'obsctirs descendants de Banco sans connaissance. Maria Piave. d après la grande partie dans le ch⬠accepte la nécessité d'tiiie pressentiments, et de son monteront sur le trône, une Macbeth, seul et assailli teau de Macbeth en Ecos¬ décision attssi cruelle et il tragédie éponynie de Sha¬ fils Fleanzio: ils assassi¬ mystérieuse procession de |)ar les trotqies ennemies, vit se, an -\Ie siècle, dans nn nent conserver son cou¬ kespeare, f'nt créé à Flo¬ pour la première fois le père mais ne peu¬ htiit petits rois, le dernier tente de rence en des moments 184?; en 1865, l'un d'an¬ vent tenant tm Moyen Age lointain et pri¬ éviter la fuite dti fils. miroir, lui rage en se remémorant les Verdi le remania à l'occa¬ mitif. goisses et d'hallucinations La troisième scène se dé- montre les visages de cette pronostics favorables des sion de la première repré¬ qtii le potirsuivront jusqu'à rotile dans le château de dynastie objet de sa haine. sorcières. Mais il plonge sentation de l ACTE I la fin. Mais il commet le opéra à Paris -Macbeth: l'ambiance est à Il tombe évanoui. Après un bientôt dans le désespoir et et c est cette detixième ver¬ Dans la forêt de Birnam. crime et va retrouver sa la fête et lady Macbeth interlude mystérieux oii c'est défait et indifférent sion Macbeth et Banco, deux femme. Celle-ci tente de qui est habituellement porte un joyeux toast; dansent les esprits de l'air t[u'il accueille l'annonce de nobles représentée. L'œuvre, qui guerriers écossais pallier la terreur et les re¬ -Vlacheth, quant à lui, est apparaît lady Macbeth, qui la mort de sa femme. Lors¬ date de la an service dn roi mords première étape Dmicano, (jue ressent Macbe¬ de notiveati en proie aux s'indigne des dernières ré¬ qu'on vient lui dire fjue la dn rencontrent nn th en se montrant ferme et compositetir, constitue mystérietix remords face à 1 horreur vélations. Dans un saitvage forêt de Birnam avance le silre premier témoignage tan¬ groupe de sorcières. Ces d'elle; elle s'occtqte dti crime qu'il a commis, et agressif duo, elle déclare vers le châteati, il donne gible dn profond intérêt esprits malins prédisent à d'éloigner les soupçons qui lorscjue l'un de ses tueurs qtie l'hetire de la mort et de l'ordre flésespéré de résis¬ Macbeth tpie Verdi ressentait pottr qu'il deviendra potirraient peser sur Mac¬ vient lui annoncer la mort la vengeance a sonné. ter. La scène de la bataille le théâtre dn beth en grand drama¬ seigneur de Cawdor et roi plaçant le couteau de Banco. Le fantôme du est traduite par une inté¬ d'Ecosse et à Banco turge anglais. Tout an long qti'il ensanglanté entre les mort lui apparaît et ses ACTE IV ressante fugtie orchestrale de sa aura une mains de l'un des vie, le compositeur descendance gardes hallucinations lui donnent Cet acte s'ouvre sur un et -Macbeth s'effondre sans manifesta ce même intérêt endormis. Au royale. La première pro¬ petit matin une attitude étrange qui chœur émouvant chanté vie ati cours d'un corps à et se montra fasciné par les phétie se réalise immédia¬ apparaissent Banco et surprend son entotirage, par les proscrits écossais corps avec .Vlacduff. Celui- tement: -Macbeth devient un autre grands problèmes moraux -Macduff, noble, et malgré les efforts de la rei¬ qui viennent récupérer leur ci a encore le temps de lui de la ils décotuTent avec horretir tragédie shakespea¬ seigneur de Cawdor et il ne pour créer uu climat de pauvre patrie dominée par avouer cju il n'est pas né de rienne: l individti confron¬ sent naître en lui une am¬ le régicide. Macbeth et sa sérénité. L'ensemble tm tvran sangtiinaire. Mac¬ façon nattirelle. il a été ex¬ té à sa bition et une soif de femme se propre conscience et pou¬ joignent au concertant qtii ponctue duff pleure maintenant la trait du seiu de sa mère à sa chœitr et propre identité, la pré¬ voir qui ne vont plus le des nobles des Facte nous montre tm mort de sa femme et de ses morte. L'Hvnme à la Vic¬ sence dn mal dans la natu¬ quitter. amis dti roi pour chanter Macbeth décidé à aller jus- enfants tandis qu'arrive toire en riionneur du nou¬ re lunnaine. le Dans son letir tristesse. veau roi -Malcolm clôt rapport de château, l'am¬ tju au bout. Malcolm, le fils de Dunca- 1 homme avec le bitieuse no. brillamment pouvoir. lady Macbeth lit la qui se joint à lui. 11 est l'opéra. Dans cette lettre dans ACTE II œuvre, on Mac¬ lacpielle son ACTE III accompagné de soldats an¬ beth. nn noble écossais, époux lui fait part des Macbeth est devenu roi Macbeth revient dans la glais à cjui il donne l'ordre T E H E HA LE 0 11 E [ fait état de son ambition mvstérienses se prédictions. d'Ecosse, comme on le lui forêt pour retrouver les fie camouller à l'aide de démesnrée de monter sur Elle décide alors de pous¬ avait prédit: le crime a été sorcières: il veut savoir branchages tie la forêt de le trône, de surcroît ser et d'aider son attribué à potissé mari, .Malcolm, le fils avec précision quel est son Birnam. de })ar sa femme et ne recu¬ qu'elle prend pour un Dmicano, qui a ftii vers avenir et quels sont les Dans le château de .Mac¬ lant sans |)as devant le crime et homme caractère, à l'Angleterre. .Mais le nou¬ dangers (]ui le guettent. beth se flérotde la célèbre la crnaitté.. Verdi choisit la stirmonter les obstacles qui veau roi craint maintenant Les sorcières invoquent scène de somnambulisme concision pour traduire la s'opposeront à la réalisa¬ (jue ne se réalise la prophé¬ des spectres surnattirels de la reine, qui s'est dépar¬ véhémence. Centrée sur tion des tie concernant Banco. 11 prédictions, quel (|ui vont répondre aux an¬ tie de son apparente assti- trois personnages, Macbe¬ qu en soit le jtrix. L'arrivée décide, là atissi avec le sou¬ goisses du roi. Ils le met¬ rance. Elle n'arrive jias à th. lady Macbeth et le inattendue du roi Diuica- tien inconditionnel de sa tent en garde contre Mac¬ trouver le sommeil, obsé¬ grotqje des sorcières, la 110. qui a décidé de passer femme en proie à une sau¬ duff. affirment qti'aucun dée par le sang du vieux tragédie est précise et im¬ la nuit au château de Mac¬ vage volonté de [uiissance, hotnme né de femme ne Duucano, qu'elle ue peut se débarrasser de Banco placable: le protagoniste. beth, va lui faciliter la de peut le détruire et qu'il ôter de ses mains. Lhi mé¬ tâche. Elle incite son et de son fils. une (]ui détruit sur son passage mari. sera invincible jusqu'à ce decin et servante ob¬