Cran Teatre del Liceu Temporada 2003-2004 O Fundació Gran Teatre del Liceu Generalitat de Catalunya Ministerio de Educación, Cultura y Deporte Ajuntament de Barcelona Diputació de Barcelona Societat del Gran Teatre del Liceu Consell de Mecenatge Macbeth òpera en quatre actes de Llibret Francesco Maria Piave basat en Pobra homònima de William Shakesp Música de Giuseppe Verdi Dijous, 18 de inarç de 2004, 20.30 h, torn D Divendres, 19 de març de 2004, 20.30 h Diumenge, 21 de març de 2004,17.00 li, torn T Dilluns, 22 de març de 2004, 20.30 h, torn H Dimecres, 24 de març de 2004, 20.30 h, tom G Dijous, 25 de març de 2004, 20.30 h, torn B Dissabte, 27 de març de 2004, 20.30 h, tom G Diumenge, 28 de març de 2004, 18.00 b, torn F Dimarts, 30 de març de 2004, 20.30 h. torn A Divendres, 2 d'abril de 2004, 20.30 h, torn E Dilluns, 5 d'abril de 2004, 20.30 h Ij Fundació Gran Teatre del Liceu Generalitat de Catalunya, Ministerio de Educación, Cultura y Deporte, Ajuntament de Barcelona, Diputació de Barcelona, Societat del Gran Teatre del Liceu i Consell de Mecenatge Per a informació sobre el programa de Mecenatge i de col·laboració empresarial, adreceu-vos al telèfon 93 485 99 25 o a l'e-mail [email protected] Jit Fundació Santander "¡ir 4^ ILAVANGUAIEDIT FUNDACIÓ BancSabadell CAIXA CATALUNYA Central Hispano issE Winterthur ab6rtií gasNaJural ^gúcs de Barcelona 'ia Caixa' fecsaendesa '//rwiVT BANÍMXA JEMENS Grupo (^Planeta CANAL+ (j/rrr MEDIA PLANNING GROUP DRAGADOS ADVOCAIS *' Renfe UL I MfiP IC1 F 7 QA s TOYOTA - ACCENTURE ACS, - - - - ■ - - BTV, BARCELONA - COBEGA • - COPCISA - DAMM - PROYECTOS, OBRAS Y CONSTRUCCIONES AGROLIMEN ALMIRALL PRODESFARMA ASEPEYO ATOS ORIGIN - AUTOPISTAS AUCAT • IBERPISTAS • SABA - BAlsRIERA JOIERS BASF ESPAÑOLA TELEVISIÓ FUNDACIÓN COCA-COLA ESPAÑA DANONE - DATAGRAMA - DOM PÉRIGNON - EL PUNT - - - - - ■ EPSON IBÉRICA ERCROS ESPAIS D'OCI - EUROMADI - FACTOR INTERNACIONAL, RECURSOS HUMANOS - FCC, CONSTRUCCIÓN - FERRERO IBÉRICA - FERROVIAL INMOBILIARIA - JEGURANCES FINAF92 FRIGO UNILEVER - FUNDACIÓ PUIG - FUNDACIÓN EPSON - GRAFOS - GRAN DE IBÉRICA CASINO BARCELONA, GRUP PERALADA - GRUPO URIACH - GRUPO VITA - - - - HAYGROUP-HYMSA, GRUPO EDITORIAL EDIPRESSE-INORA-LABORATORIOS INIBSA-MICROSOFT IBÉRICA-MIELE-MUSINI-PANRICO-PHILIPS IBÉRICA-PORT DE BARCEICEWATERHOUSECOOPERS RECOLETOS GRUPO DE COMUNICACIÓN SARA LEE SERVIRED - SOLVAY IBÉRICA - THE COLOMER GROUP • REVLON PROFESSIONAL / Index 8 Repartiment 12 Resum argumentai 36 Macbeth de William Shakespeare 48 Una presó mental per als Macbeth 56 Biografies 84 Enregistraments 84 Cronologia 95 Pròximes funcions 97 English / Français 103 Textos Macbeth Macbetli. Alvarez general de l'exèrcit de Duncano, rei d'Escòcia Carlos Direcció musical Bruno Campanella Joan Pons (19, 22, 25 i 2? de març) Direcció d'escena Phyllida Lloyd Banco, general de l'exèrcit de Duncano, rei d'Escòcia Roberto Scandiuzzi Direcció de la reposició •Alejandro Stadler Stefano Palatchi (19, 22, 25 i 28 de març) Escenografia i vestuari Anthony M ard Lady Macbeth, nndler de Macbeth .Maria Guleghina Il·luminació Paule Constable Carolyn Sebron (19, 22, 25 i 28 de març) Coreografia Michael Keegan-Dolan Dama de Ladv Macbeth Begoña Alberdi Assistent de la direcció d'escena Joan .Anton Rechi Macduff, noble escocés, senyor de Fiff Marco Berti Realització de la il·luminació Leslie Bone Vicente Ombnena (19, 22, 25 i 28 de març) Realització de la coreografia Kirsty Tapp Malcolm, fill de Duncano Javier Palacios Mestre d'armes Bernard Chabin Fleanzio, fill de Banco Ferran Ilari Armeria E. Rancati (.Milà) Metge Stefan Kocan Perruqueria Alario Audello (Torí) Domèstic de Macbeth Josep Ferrer Sabateria Calzature Epoca (.Milà) Sicari Francisco Santiago Coproducció Opéra National de Paris / Herald Ivo Mischev Royal Opera House Cuvent Garden (Londres) ORQUESTRA SIMFÒNICA i COR DEL GRAN TEATRE DEL LICEU Direcció del cor William Spaulding Assistents de direcció musical Alvaro .Albiach Gueràssim Voronkov Assistents musicals Mark Hastings, Ossias M ilenski, Javier Pérez-Batista. Jaume Tribó, Madimir Junvent. Conxita Garcia Concertino Angel Jesiis Garcia Sobretitulat Goordinació, adaptació i manipulació Glòria Nogué Manipulació i traducció al castellà Irma Huici El sistema de subtitulació és possible gràcies al mecenatge del Sr. .Alberto A ilar «Aquesta tragedia és una de les mes grans crea¬ cions de la humanitat!... Si no podem fer-ne quel¬ com gran [de Macbeth], intentem, si més no, fer- ne quelcom inusual» G I u s K I' I' lí V i: i{ I) I (!arta a Francesco Maria Piave 12 Resum argumentai Macbeth, opera melodramma en quatre actes de Giuseppe Verdi, amb llibret de Francesco Maria Piare, sobre Pobra homònima de Shakespeare, s''estrenà a Florència el 1847; el 1865 Verdi la revisà per a Pestrena a Paris i és aquesta segona versió la que s'ofereix habitualment. Obi'a de la primera etapa del compositor, es tracta del primer resultat tangible de Pinterès profund de Verdi pel teatre del gran poeta anglès, que mantingué durant tota la seva vida, fascinat pels grans problemes morals de la tragèdia shakespeariana: la confrontació de Pindividu amb la seva consciència i identitat, la presència del mal en la naturalesa humana, la relació amb el poder. Verdi optà en aquesta obra -c¡ue narra Pambició desmesurada de Macbeth, noble escocès, per arribar cd tron, sense deturar-se davant el crim i la crueltat, i atiat, a més. per la seva muller- per una admirable concisió i vehemència -de fet. la tragèdia se centra en tres personatges: Macbeth. Lady Macbeth i el grup de les bruixes. Així, la cursa del protagonista, que destrueix tot el que se li oposa i corre de manera imparable vers la seva perdició, es desenvolupa amb precisió i contundència. Uacció transcorre majoritàriament al castell de Macbeth, a Escàcia, segle XI, en una remota i primitiva edat mitjana. 14 R lî s U M A R G U M E N T A L ACTE I «El centre de Popera, tal cesos al com observava el mateix servei del rei Duncano, amb un misteriós grup de bruixes, al bosc de Birnam, obre l'òpera. Aquests espe¬ Verdi en una carta de La trobada de Macbeth i Banco, dos nobles guerrers esco¬ rits malignes els vaticinen que Macbeth serà senyor de Cawdor 1848, està format pel i rei d'Escòcia, i Banco, cap d'un llinatge de sobirans. La pri¬ primer duo de Lady mera profecia sobre la senyoria de Cawdor es compleix tot seguit Macbeth i Macbeth, i Macbeth sent néixer un sentiment d'ambició i de desig de poder també per Vescena del que ja no l'abandonarà. Al seu castell, l'ambiciosa Eady una de somnambulisme, a més a Macbeth llegeix carta l'espòs que li fa saber l'inquietant averany, cosa que desvetlla més del monòleg de la en ella una clara decisió d'instigar i ajudar el marit -que con¬ protagonista afegit el sidera un home de poc caràcter- a superar a qualsevol preu els 1865. En aquests tres obstacles que s'hi oposin. La inesperada arribada del rei Dun¬ casos. Verdi va investigar cano, que ha decidit allotjar-se al castell de Macbeth, faeilita els seus en una psicologia plans. Convenç Macbeth, a pesar dels seus temors i reticències inicials, d'assassinar el rei durant la fosca nit, i el inaudita, i en alguns noble, que accepta la necessitat d'una decisió tan cruel, viu un aspectes escandalosa, dels primers moments d'angoixa i al·lucinació que ja no l'aban¬ per al melodrama: per donaran. Però finalment du a terme el crim i es reuneix després primera vegada en el amb la muller, que intenta pal·liar l'horror i els remordiments teatre italià vuitcentista, que sent Macbeth amb una aparent enteresa i seguretat i que pren, personalment, les mesures per allunyar sospites, en la passió amorosa troba col·locar el ganivet sagnant en mans dels guàrdies adormits. Arriben a el seu propi codi d'honor primera hora de la matinada Banco i un altre noble, Macduff, en la complicitat que descobreix -horroritzat- el regicidi. Macbeth i la seva dona delictiva, mentre que els s'uneixen al cor de nobles i seguidors, tot mostrant el seu horror termes habituals de i tristesa. reixen tres grups de bruixes - intermediàries misterioses entre supremacia masculina EL PRELUDI UTILITZA INICIALMENT EL MATERIAL TEMÀTIC REFE¬ L'acteels homess'obrei enel unseuboscdesti-ombrívolenmig-eldeboscllampsde Birnam-,i el soondeapa¬la RENT AL MÓN DE LES IÎRUIXES —MARCAT PEL SO DE L'OBOÈ. CLA¬ TEMPESTA. ACOMPANYADES D'UNA MELODIA QUE M.ARGA LA LLET- apareixen alterats en la RINET I FAGOT — , D'l N QUIET AN T A .M B I G Ü IT A T RÍTMICA. I R E C 0 R R E JOR I ELS ASPECTES DEMONÍACS D'AQUESTS PERSONATGES INFER¬ figura de Lady Macbeth, A UNA SÈRIE PROGRESSIVA D'ACORDS DISSONANTS QUE CREEN UN NALS. COMENTEN ELS ENCANTERIS QUE HAN DUT A TERME EN UN heroica a la seva CÚMUL DE TENSIÓ. PER PASSAR DESPRÉS AL T E .M A DEL S 0 .M N A M- LÚGUBRE COR —«CHE FACESTE? DITE SU»- FINS QUE EL TAMBOR manera, i en l'atemorit BULISME DE L'ACTE FINAL. D I N S T R U M E N T A C I Ó DE CRAN DELICA¬ ANUNCIA L'ARRIBADA DE MACBETH I BANCO. GENERALS DE comportament moral del DESA — CORDA. FLAUTA. CLARINET. FAGOT— QUE A C 0 .M P A N V A L'EXÈRCIT DEL REI DUNCANO. Els dos iioblcs se sorpreiieu davant la L ' A N G 0 I X A I EL R E M 0 R D I .M E N T DE L A D Y M A G B E T II. seva seu marit» presència, les interpel·len i la resposta de les bruixes, de to profè- Claudio C A S I N I Història de la música.