MACBETH "Ccncierto sobre cuatro ruedos en Si Mayor Muy Sostenlco'de
JAGUAR IlRover GRAN TEATRE DEL LICEU
Temporada d'òpera 1982/83
••••• ( - ) Asistaaunaaudiciónen BRITISH MOTORS s A EXPOSICION y VENTAS: P.o San Gervasio, 46-48 - Tels. 211 38 97 - 247 31 37 CONSORCI DEL TALLERES Y RECAMBIOS: Calabria, 36 - Tels. 223 29 14 - 2232924 BARCELONA GRAN TEATRE DEL LICEU
Generalitat de Catalunya de Barcelona Agentes: Ajuntament Societat del Gran Teatre del Liceu POLICOMER, S.A. AUTOMOVILES FIGUERAS Gran Via, n? 657 Travesera de Gracia, 81
Tel. 246 14 55 Tels. 218 92 49 .- 217 01 43 ,--�
MACBETH Òpera en 4 actes Llibret de F. M. Piavc Música de Giuseppe Verdi
JOYERO
Diumenge, 13 de febrer de 1983, a les 17 h., funció núm. 30, torn T
Dimarts, 15 cie febrer de 1983, a les 21 h., funció núm. 31, torn B
Dijous, 17 cie febrer cie 1983, a les 21 h., funció núm. 32, torn C
M. Pérez Cabrera. 4 Tel. 201 3300 Barcelona-21 (junta Turó Park) GRAN TEATRE DEL LICEU Barcelona �--I--�
MACBETH
Macbeth, general de l'exèrcit del rei Duncano: Silvano Carrolli (13 i lSIII) Piera Cappuccilli (l7/II) Banco, general de l'exèrcit del rei Duncano: Justina Díaz
Lady Macbeth, esposa de Macbeth: Olivia Stapp Dama de Lady Macbeth: María Uriz
Macduff, noble escocés, senyor de Fiff: Lawrence Bakst Malcolm, fill ée Duncano: Josep Ruiz Metge: Ramón Gajas Criat de Macbeth: Jesús Castillón Sicari: Vicenç Esteve Araldo: Jesús Cas tillón
Director d'orquestra: Nicola Rescigno bebelin'l Director d'escena: Giuseppe de Tomasi Director del cor: Romano Gandolfi Director adjunt del cor: Vittorio Sicuri Violí concertino: Josep M." Alpiste boutique Directora de ballet. Coreografa: Assumpta Aguadé Cos de Ball
Decoracions: Giuseppe Ranchett i. La Bottega Veneziana (Treviso) Vestuari: Eugenio Gilardi. Arrigo (Milà)
ORQUESTRA SIMFòNICA' l COR Consejo de Ciento,29803019788 DEL GRAN TEATRE DEL LICEU TenorViñas,5,�20997 53 Comentaris a càrrec de Roger Alier, Xosé Aviñoa i Oriol Martorell, del Departament d'Art de la BARCELONA Universitat de Barcelona. 1--
MACBETH
ACTE I
Llamps i tempesta són Ia decoració idònia per a Ia pri mera escena, en la qual tres bruixes estan entrant en re lació amb el sobrenatural; de sobte, se sent un cop de timbal i penetra al cau un noble, acompanyat d'un amic: són Macbeth i Banquo, que interroguen les bruixes; ca dascuna d'elles saluda aleshores Macbeth tot proferint sengles profecies segons les quals el noble serà senyor de Glamis, de Cawdor i, aviat, rei d'Escòcia. Banquo, intri gat, demana llur opinió respecte al seu futur; elles li pro nostiquen aleshores que la seva descendència serà for mada per sobirans; els dos amics queden molt sorpresos per les paraules de les tres dones. El seu astorament queda interromput per l'arribada de missatgers els quals anuncien la mort del senyor de Cawdor, amb la qual cosa el seu títol passa a Macbeth. Aquest, aleshores, comença a capficar-se per la coincidència dels fets i a imaginar, a contracor, la manera de fer realitat el tercer vaticini segons el qual ha d'esdevenir rei.
Lady Macbeth ha estat informada per carta del fet i de la sobtada ascensió del seu marit i, duta per l'ambició, ima gina també el millor camí per quedar-se amb la corona escocesa. Un lacai entra i li comunica que el rei ha deci dit passar la nit al castell de Macbeth i que ja és a punt la seva arribada acompanyat del seu fill i del propi Macbeth; la dona aleshores continua madurant els ma teixos propòsits sanguinaris que, un cop arriba Macbeth, explica al seu espòs; aquest, tot i el seu estat d'ànim favorable, dubta en seguir els seus propòsits però la dona el convenç. Arriba la nit; Macbeth, esporuguit per la magnitud del crim que és a punt de cometre, comença amb molta les a veure visions: un punyal se li apareix omplint-lo de fill; aquests arriben precaució per sospi tes tenen de les de amb basarda; finalment, sona l'hora convinguda i penetra a que intencions Macbeth; tot, els bandits es llencen sobre ells i maten les habitacions del rei; animat per la seva esposa s'a però, Banquo; el seu fill avisat costa al rei i el mata d'un cop. Quan surt, però, de la Fleance, però, pel pare, aconsegueix Tots els convidats cambra reial, els remordiments s'han emparat d'ell: va fugir. al banquet de Macbeth arriben i a sentir una frase d'un dels endormiscats soldats a la saluden afectuosament llur rei. L'alegria que regna la qual no va poder respondre. Lady Macbeth el tranquil gran sala no impedeix, però, que els remordiments de Macbeth minant el seu estat sobretot litza com pot i li pren de les mans el punyal assassí, que vagin d'ànim, quan un dels malfactors s'hi i li fa mort deixa caure dissimuladament entre la guàrdia per tal de acosta saber la de i del seu fer recaure en altri el magnicidi i a continuació renta Banquo la fugida fill. Macbeth aleshores s'a al setial destinat a i qualsevol taca que pugui aixecar sospites en els amfi propa Banquo pretén asseure-s'hi, trions. Poc després, arriben Banquo i Macduff; el pri però la visió del seu fantasma no li ho permet. Els con vidats mer s'exclama de la crueltat dels elements que li han queden molt sorpresos per l'estranya actitud de la seva intenta fent una impedit descansar; el segon, que tenia l'encàrrec de des Macbeth, que esposa alleugerir crida a del continua pertar aviat el rei, torna de la seva cambra esmaperdut l'alegria banquet. Macbeth, però, veient i un d'abatiment fa pel terrible fet que acaba de descobrir. Tots els habi l'aparició mostrant estat que sobre la seva actitud en els darrers tants del castell es desperten i, a cor, exigeixen que el despertar sospites magnicidi sigui castigat. fets a tots els convidats a la festa, Macduff s'aixeca i decideix abandonar Escòcia tot afirmant que no és el lloc adient per a la gent honrada. ACTE II
Macbeth ha aconseguit, efectivament, fer realitat el ter ACTE III cer vaticim i ha esdevingut rei d'Escòcia, però aquest de Macbeth s'acosta novament fet no ha portat la tranquillitat a la parella, ni comp Carregat remordiments, al cau de les decidit a saber el destí li tant amb el fet que la culpabilitat del magnicidi ha re bruixes, que espe ra a través de les forces sobrenaturals. En un clima te caigut en el príncep Malcolm, que ha fugit a Anglaterra. nebrós i enfervorit d'entre la fumera un re El preocupa el pronòstic de les bruixes sobre Banquo apareix cap cobert d'elm recomana a Macbeth de de i la seva reial descendència, que amenaça la seva estabi que guardar-se litat. Decideix, de comú acord amb Lady Macbeth, des Macduff; quan el rei vol saber més, la visió s'esvaeix; es aleshores un d'infant de fer-se de Banquo i del seu fill en una cadena sanguinària presenta cap ple sang que afirma Macbeth continuar el seu camí que no sembla arribar a la seva fi. que pot sangui nari car cap fill nat de dona no el podrà matar; també s'esvaeix Macbeth intenta saber És de nit; als voltants del castell de Macbeth uns mal aquesta aparició quan la tercera és un de noi coronat i amb factors esperen l'arribada a la festa de Ban_quo i del seu més; aparició cap ,...----I--�
una branca a la mà ordena que li comunica que iremali quan doncs, que els seus soldats trenquin branques vegi que el bosc de Birnam se li acosta. Macbeth, ales dels arbres per tal de protegir-se en la marxa vers el hores, entenent que aquest darrer vaticini és impossible, castell; aquest explica als refugiats que es dirigeix al demana a les bruixes que esbrinin el significat de la su palau per tal de prendre venjança sabre Macbeth; Mac posada estirp reial de Banquo; una tètrica visió sorgeix duff hi és convidat, però aquest afirma que difícilment llavors, vuit reis arrenglerats darrera dels quals camina podrà venjar la destrucció de què ha estat objecte; tot amb pesantor Banquo el qual porta un mirall. Macbeth, i així, tots els presents es disposen a marxar contra el oblidant que es tracta de fantasmes, es llença contra castell. ells i, finalment, perd el coneixement. El metge reial ha estat cridat per la dama d'honor de Lady Macbeth es presenta a l'indret i, quan el seu marit la reina per tal que ell mateix pugui comprovar l'estat ha en retornat si, li demana explicacions sobre els augu d'excitació que corseca la seva senyora; efectivament ris de les bruixes; quan Macbeth l'ha informat sobre el aquesta apareix en estat de somnambulisme i tot refre destí que els espera; ambdós decideixen aleshores des gant-se les mans en un intent de netejar-se la sang que truir el creu castell de Macduff i anorrear la seva família i tenir-hi diu mots que acaben per convèncer els pre i continuar els seus sents de la en propòsits sanguinaris per tal de culpabilitat de la reina els fets sanguina mantenir-se al capdavant d'Escòcia. ris que han succeït darrerament a Escòcia. Després del seu passeig oníric, la reina se'n torna, moribunda, al llit. Mentrestant Macbeth, cada cop més abatut pels fets que ACTE IV ha protagonitzat, considera la seva desesperada situació, que s'agreuja quan hom li fa saber la mort de la seva En un a indret apartat i desert Ia frontera entre Angla esposa; de cop, els soldats li anuncien que el bosc de i un terra Escòcia, estol de refugiats que han hagut d'a Birnam s'acosta al castell; Macbeth ordena que tots els bandonar llurs cases a causa de la crueltat de la re soldats estiguin preparats per a la batalla final. Té lloc pressió de Macbeth, entonen un cant d'enyorança i de la gran batalla al si de la qual Macduff i Macbeth s'en venjança seguit pel crit desesperat de Macduff que ha fronten; el rei està convençut que el seu enemic no pot estat assabentat de Ia sort que els ha tocat a Ia seva matar-lo, però Macduff li explica que ell fou tret del si esposa i fills. Tots esperen anhelants el moment de des de la seva mare abans de néixer; acte seguit li dóna tronar el rei sanguinari i retornar la pau al seu país. Un mort. Tots aclamen aleshores el nou rei d'Escòcia i ce toc militar els fa adonar de l'arribada d'un exèrcit al lebren joiosos la fi d'una estirp reial que només havia capdavant del qual va Malcolm, l'hereu de la corona es portat malvestats al país conduïda per l'ambició i el cocesa; aquest demana als refugiats informació sobre desig de venjança. l'indret en què es troben. Hom fa saber aleshores al príncep que es troba al bosc de Birnam; Malcolm, XOSÉ AVIÑOA ...----1------, LA RESONANCIA DE UNA GRAN CAJA
1 = a .. 1, --- ,.sa; - Alkgro .- 2 ..------::::. � ,
-
p - IV .., . : .----- � � - '" 1� ��-: MACBETH
ACTO I
En un ambiente macabro de rayos y truenos, muy apro piado al momento, tres brujas están entrando en trance cuando reciben una insospechada visita anunciada por un golpe de timbal; se trata de dos amigos, Macbeth y Banquo que se interesan por el futuro; cada una de las brujas saluda entonces a Macbeth como señor de Gla mis, Cawdor y como futuro rey de Escocia. Banquo, sorprendido por las predicciones les ruega que se aven turen sobre su futuro; ellas le pronostican entonces que su descendencia estará formada por soberanos; los dos amigos quedan muy sorprendidos por las palabras de las tres mujeres. Su extrañeza se ve aumentada con la llegada de mensajeros que anuncian a Macbeth la muer te del antiguo señor de Cawdor y su asunción del nuevo título. El sorprendido noble, extrañado por la coinciden cia de los acontecimientos, empieza a imaginar, muy a pesar suyo, la manera de hacer realidad el tercer vatici nio según el cual ha de ser pronto rey.
Lady Macbeth ha sido informada del hecho y de la as censión de su marido y, llevada por la ambición, empieza también a maquinar sobre el mejor camino para arre batar la corona escocesa. Entra un sirviente y le comu nica la decisión real de pernoctar en el castillo de Macbeth y que es inminente la llegada del monarca acompañado de su hijo y del propio Macbeth; la mujer continúa entonces madurando los mismos propósitos sanguinarios que, una vez llegado su marido, le explica. Este, a pesar de su estado de ánimo favorable al mag nicidio, duda en seguir los consejos de su mujer, pero acaba por sumarse a la acción. Todo está dispuesto y cae la noche; a la hora convenida, Macbeth, presa de 1------, 1---
Es de noche; en los alrededores del castillo de Macbeth temores, empieza a ver VISIOnes; se le aparece el puñal unos bandidos esperan la llegada de Banquo y de su homicida al que se dirige con terror. Penetra entonces hijo para darles muerte por orden de Macbeth; efectiva en las habitaciones destinadas al rey y, animado por su mente llegan ambos nobles y pasan con precaución por esposa, comete el magnicidio. Cuando sale de las habita el jardín pero los bandidos caen sobre Banquo y le dan ciones todo le da vueltas y afirma que no ha sido capaz muerte; su hijo, en cambio, consigue escapar. Van de responder a una frase iniciada en sueños por uno llegando los invitados al banquete real, saludan a los de los guardianes del rey, cosa que le preocupa honda monarcas y les desean toda suerte de venturas, pero Macbeth no librarse de mente. Lady Macbeth lo tranquiliza como puede y le puede los remordimientos que cada vez arranca de las manos el instrumento del crimen, que atizan más su espíritu y que aumentan sus deja abandonado entre la guardia para librarse de culpa; temores cuando uno de los bandidos le comunica la asimismo obliga a su marido a que se limpie cualquier muerte de Banquo y la huída de su hijo. Macbeth se mancha que pueda hacer recaer sospechas sobre ellos. dirige entonces al lugar que debía ocupar Banquo para Llegan entonces Banquo y Macduff; el primero se queja ocuparlo él, pero se le aparece un fantasma que le llena de la crueldad de sus premoniciones que no le han de temor; los invitados no aciertan a comprender la actitud su dejado descansar en paz; el segundo, que tenía el en extraña de rey pero Lady Macbeth, para cargo de despertar al rey, vuelve de su habitación disipar los temores, propone un brindis. A pesar de todo, horrorizado de la visión que acaba de presenciar. Todos Macbeth continúa viendo el fantasma de Banquo y de una manera los habitantes del castillo se despiertan y a coro exigen comportándose extraña lo que empieza que el magnicida sea castigado. a levantar sospechas en los asistentes sobre la culpabi lidad de la pareja real en los hechos sangrientos ocurri ACTO II dos recientemente en la corte. Macduff por su parte decide abandonar Escocia aduciendo que aquélla ya no Macbeth ha conseguido, efectivamente, hacer realidad es tierra para gente honrada. el trecer vaticinio y se ha convertido en el rey de Escocia pero este hecho no le ha devuelto la tranquilidad, ni siquiera gracias a que todos han sospechado de Mal ACTO III colm, el hijo del rey, que se ha visto forzado a huir a Inglaterra. A Macbeth le preocupa el vaticinio de las Lleno de remordimientos, Macbeth se dirige nuevamente a a la cabaña de las conocer brujas respecto Banquo y a su real descendencia que brujas para el destino que le con amenaza su estabilidad. Así pues, de común acuerdo espera, ayuda de las fuerzas sobrenaturales. En con un clima tenebroso de entre Lady Macbeth, decide deshacerse de Banquo y de y enfervorecido aparece la humareda una cabeza tocada de a su hijo, siguiendo un camino sanguinario que no parece yelmo que anuncia encontrar fin. Macbeth que se guarde de Macduff; cuando el rey 1-----,
quiere saber más, la VISIOn se desvanece; se presenta frente del cual aparece Malcolm, heredero de la corona entonces una cabeza de un niño ensangrentada que pro escocesa; informado el de que se encuentra pone a Macbeth que en el príncipe continúe, .camino sa�guinari? en el bosque de Birnam ordena a sus soldados que emprendido, puesto que ningun nacido de mujer podra corten ramas para proteger su e invita darle muerte; también esta aparición se desvanece cuan mejor estrategia a los refugiados a sumarse a la acción. Macduff exclama do el rey quiere saber más. Es ahora una cabeza �e entonces que mal podrá vengarse de la afrenta que niño coronada y portando una rama la que le a�uncla d� ha sido objeto que sus ya no existen; que tiemble cuando vea acercarse de puesto allegados �l bos�ue �lrnam. a pesar de ello se suma entusiasta a la batalla final. Macbeth, entendiendo que esto es lmpo.slble, se interesa entonces por el significado del vaticimo sobre Banquo El médico real ha sido llamado por la dama de honor que lo hacía padre de un estirpe aparece entonces real.; de la reina para que sea testimonio del estado de excita una tétrica visión: ocho reyes en fila tras los cuales ción que corroe a su señora; efectivamente ésta aparece camina Banquo portando un espejo. Macbeth horro en estado de sonambulismo y restregándose las manos rizado pretende enfrentarse a la visión pero al des en un intento de lavarse las manchas de sangre que cubrir la imposibilidad de la acción desvanece. se, cree tener en ellas. Por sus gestos y sus palabras los presentes descubren la culpabilidad ele la renia en Lady Macbeth se presenta en el lugar y, una vuelto l?s :rez actos delictivos que se han desarrollado en ESCOCIa. en sí Macbeth, le interroga sobre los augunos de las Después de su paseo onírico, la reina se dirige nueva brujas; cuando el rey la ha puesto en antecedentes, mente a sus aposentos moribunda. ambos deciden destruir el cas tillo de Macduff y dar Mientras tanto Macbeth, cada vez más entristecido por muerte a su familia, continuando los propósitos san los hechos que ha protagonizado, su triste grientos que asolan Escocia, todos elles dirigidos a medi�a sit�a ción que se agrava cuando le anuncian la repentina mantenerse en el trono al precio que sea. muerte de la reina; súbitamente le comunican que el de Birnam se acerca al castillo; Macbeth ordena ACTO IV bosque entonces disponer todo lo necesario para la defensa del castillo. Tiene lugar la confrontación en medio de la En un lugar apartado y desértico en frontera entre l� cual Macduff y Macbeth en encuentran cara a cara; el Inglaterra y Escocia, un grupo de refugiados que han �e monarca arguye a su oponente que éste no le puede visto obligados a abandonar sus casas para evitar la matar, pero Macduff confiesa que él no nació, puesto real entonan un canto de esperanza y de ven represión que fue arrancado de las entrañas de su madre; acto ganza seguido del grito Macduff que ha d��esperado �e seguido asesta el golpe definitivo al rey. Todos visto extinguirse su familia y sus bienes a manos del aclal�an entonces el nuevo monarca y celebran alegres el final cruel monarca. Todos esperan ansiosos el momento en de una estirpe real que sólo había traído desgracias que sus deseos se vean convertidos en Un real��a�. v crímenes al llevada la ambición el deseo país ' por y toque marcial les descubre la de un ejército al llegada 'de venganza. ,.-----, ------,
EL CONTINGUT MUSICAL
Òpera pertanyent encara al «anni di galera» « 1. Preludi. Peça simfònica breu, ens presenta dos te mes que alludeixen a la figura central de l'òpera: Lady Macbeth, sobretot el segon, que té el caracte rístic so del lament verdià -que trobarem, per exemple, en La traviata-. Tornarem a sentir aquest darrer tema en l'escena de somnambulisme de Lady Macbeth, gairebé a la fi de l'òpera. ACTE I 2. Tempesta i cor de bruixes. L'orquestra descriu breument una tempesta i introdueix el cor de brui xes, característicament «verdià» amb el seu ritme ràpid i la seva melodia d'aspecte exòtic. 3. Macbeth, Banquo i les bruixes. L'entrada dels dos personatges i llur diàleg amb les bruixes és con duït a estones en forma de recitatiu acompanyat per l'orquestra i a estones en una mena de cant que no arriba a agafar un caràcter unitari. Arquitectura interior/Decoración 4. Missatgers del rei, Macbeth, Banquo. Sana ara una melodia de dansa cortesana per introduir els mis Provenza. 281 (entre Vía y Layetana Lauria) del rei canten a cor a - comunicar Tels. 215 76 99 215 75 87 satgers que per Barcelona-37 Macbeth que ja és senyor de Cawdor, com li havien pronosticat les bruixes. Macbeth i Banquo inicien aleshores un vistós duo iniciat per Macbeth de am pla i atractiva línia melòdica a la qual la interven ció de Banquo afegeix un nou tema i una encara més atractiva combinació de les dues veus. És una pàgi na de gran efecte i vistositat. Un nou cor de bruixes que seguia aquest duo en la versió de 1847 fou suprimit en la remodelació del 1865 i actualment no sol interpretar-se. 5. Lady Macbeth: escena, ària i cabaletta. La prota gonista està llegint el relat de la misteriosa predic ció que li ha enviat el seu marit: després d'una breu reflexió en un recitatiu poc convencional que exi geix molt a la veu, Lady Macbeth inicia la seva ària «Vieni, t'affrettal» que exigeix notes molt agudes i que té frases en les quals Verdi prefereix més l'expressió que la pura bellesa musical. Segueix a l'ària, com era costum, una segona part o cabalet ta, separada de la primera part per la breu inter venció d'un criat que anuncia l'arribada del rei amb Macbeth. La música reflecteix el pensament malvat que s'apodera de l'ambiciosa reina que es clata en una agitada i difícil melodia «Or tutti sor gete, ministri infernali», que exigeix un gran domi ni de la veu. 6. Recitatiu Lady Macbeth - Macbeth. És un tradicio nal recitatiu acompanyat amb algunes escales per a Lady Macbeth. Al fons se sent la música que anuncia l'arribada del rei, que és interpretada per l'orquestra breument: té la forma, usual en Verdi, de les marxes de banda popular característiques de la Itàlia del segle XIX, com la més extensa que figu ra al Don Carlo. 7. Macbeth: recitatiu i arioso. Verdi no dóna al per sonatge una ària convencional, que seria poc des criptiva de la seva tortura interior, sinó un passat ge que osciHa entre el recitatiu angoixat i la melo dia que no acaba de trobar la seva forma, donant- 1------, ¡--- nos així una imatge molt més colpidora dels seus tensió existent introdueixen el tens diàleg dels dos terribles dubtes. personatges que ara han decidit de matar Banquo 8. Duo Macbeth - Lady Macbeth. Macbeth ha entrat i el seu fill. a les cambres reials amb un punyal i Lady Mac 12. Lady Macbeth: ària «La luce langue». (Aquesta beth arriba a temps de veure'l sortir horroritzat peça fou coHocada per Verdi en lloc de la més con d'haver matat el rei. Segueix ara un extens duo en vencional «Trionfai!» del 1847.) «La luce langue» és un exceHent tre els dos personatges que té una primera part retrat psicològic de la malvada i intri que recorda el diàleg Alfredo - Violetta de La tra gant protagonista i no té la forma convencional ha viata (a l'entorn dels mots [ollie, follie que canta bitual, ni repeticions ni música «dansable». 13. Cor de sicaris. a ella, sobretot). El duo s'eixampla cap a frases més Enviats matar Banquo i el seu fill, líriques d'inconfusible aroma verdià. Després, Lady dos grups de sicaris es troben i canten amb un rit Macbeth entra a completar l'obra del seu marit me que deixa d'ésser misteriós per ésser simple -deixar el punyal als guardians perquè els creguin ment «verdià». L'orquestra afegeix una petita coda deixar cor marxar. culpables- i en tornar a sortir emprèn la segona per temps al de part del duo -cabaletta, com de costum més ràpi 14. Banquo (i el seu fill). Aria de Banquo. Després d'un da- amb Macbeth. recitatiu, Banquo té ara una ària acompanyada per 9. Banquo, arieta. Verdi no reïx a donar gaire perso l'orquestra amenaçadora que ens anuncia el seu destí. nalitat musical a aquest baix i el fragment que tràgic La segona part de l'ària és més con vencional i acaba en un La canta serveix només per justificar el temps que ha poderós agut. seva mort de trigar MacDuff a trobar el cadàver del rei. Amb immediata és comentada per l'orquestra amb mú tot, l'orquestració de l'arieta crea el clima angoixós sica sola. 15. adequat a la situació. Cor, Lady Macbeth, Macbeth, MacDuff. Ens tro 10. Concertant: Macbeth, Lady Macbeth, Banquo, Mac bem ara al palau de Macbeth i Verdi dóna a la festa Duff, Malcolm, Dama, servents. Després d'una pri dels nous reis la música brillant característica de totes les en mera part agitada en la qual es destaca pels seus òperes situacions similars (La traviata, Uri ballo in citar només exem aguts la protagonista, segueix un passatge de gran maschera, per dos bellesa que, com era costum a l'època, es canta sen ples). 16. se acompanyament orquestral, llevat d'uns tocs de Lady Macbeth: ària (brindis). És un ària amb cor amb la brillantor percussió. Després s'eixampla el concertant amb un característica dels brindis i ritme l'ambient el mateix dels característics ritmes valsejants que permet una marcat; és, aparentment, de festa formosa combinació de veus solistes i cor amb un ja esmentat, però després hi ha els comenta final espectacular. ris temorencs dels sicaris i Macbeth que ens revela que l'alegria és superficial: poc més tard s'apareixen ACTE II els espectres que fan que el pànic de Macbeth es clati amb un fons d'orquestra tempestuós. Lady 11. Recitatiu: Lady Macbeth i Macbeth. Uns breus Macbeth intenta tornar al clima anterior repetint el brindis. compassos en què els trombons ens fan notar la ¡ ,--� 17. Macbeth, escena i concertant final amb Lady Mac el de beth, MacDuff i cor. La nova aparició d'espectres cor de Macbeth mereix menys atenció que adquireix ara proporcions més tràgiques i sentim Nabucco perquè és menys «directe» que aquest, a també és una coral de ori passar el vent tempestuós del món sobrenatural però peça primer ordre, l'orquestra. Quan Macbeth es calma inicia el COll ginal i emotiva. 22. recitatiu i ària. MacDuff és el tenor d'a certant que acaba l'acte, també amb un ritme gron MacDuff: a un té ara xador, com el del primer acte, però atravessat per questa òpera, relegat paper secundari; seva dramàticament no neces frases consiroses i un ambient general de tristor. la única ària, gaire sària però dotada del càlid melodisme verdià. enca ACTE III ra que no és de les més inspirades. A tall de caba letta d'aquesta ària, Malcolm s'afegeix a MacDuff cor «La concer 18. Cor de bruixes. Verdi escriví un ballet per a la per cantar amb el patria tradita», versió del 1865 (que presentà a París, on el ballet tant més brillant que profund. Macbeth era obligat), però normalment se suprimeix, i es 23. Escena de somnambulisme i ària de Lady canta només el cor. (amb Dama i metge). Un preludi orquestral ens 19. Macbeth i les bruixes. En aquesta extensa escena torna a presentar el tema que hem sentit al princi Macbeth frases en què s'apareixen al protagonista les víctimes i li pi de l'òpera. Entra Lady amb pu adrecen frases, l'orquestració és vigorosa i rica i nyents del corn anglès per iniciar la seva darrera en de rentar crea un ambient sobrenatural que deu alguna cosa ària, patètica i dolorosa, la qual tracta al Don Giovanni de Mozart. Després desfilen vuit se les mans de les taques de sang que hi veu. Les reis amb un acompanyament per a instruments de darreres frases duen la seva tessitura a un punt vent d'aspecte planyívol. El cant de Macbeth, frag molt elevat per tancar aquesta magnífica escena. escena ària. re mentat per les successives aparicions osciHa entre 24. Macbeth: i Precedida d'un extens l'ària amo el recitatiu i l'arioso, fins que acaba amb una breu citatiu amb orquestra, «Pietà, rispetto, ària de terror, poderosa i vibrant. re» és d'una notable força i atractiu, amb el ritme 20. Duet Macbeth - Lady Macbeth. En la versió primi cadenciós que fa pensar en els finals dels dos pri tiva, aquest acte acabava amb una ària de Macbeth, mers actes. però Verdi el transforrnà en un duet per a Macbeth 25. Final. A la versió del 1847, Macbeth maria en es Verdi ho canvià fent el cor victo i la seva esposa; alguns crítics opinen que la subs cena; aparèixer titució no fou afortunada. riós. L'orquestra té una intervenció brillant amb crits del metall per suggerir la batalla i la victòria ACTE IV dels legitimistes: «Salve a re!»; el cor final barreja el ritme urgent que suggereix encara la batalla i de la victòria amb acaba l'ò 21. Cor «Patria oppressa». Verdi, després de l'èxit as l'expansió lírica què solit, tant musicalment com política, amb el cor de pera. en situa Nabucco , aprofità aquests anys qualsevol La numeracio es convencional lla ció semblant per crear un cor de característiques si (NOTA: correspon milars, aHudint a l'opressió que patia Itàlia. Aquest a la de la partitura.) Arturo Paz Huguet, Perito Industrial y Periodista Técnico, especialista en la divulgación didáctica de la técnica electrónica y un gran experto en Video (redactor técnico de "Video Actualidad", corresponsal de "ACE International", secretario de las "Jornadas Profesionales de Video" en Sonimag ... ) Su informe de hoy versa sobre la importancia de la calidad de la cinta para obtener una congelación de imagen perfecta. La congelación de imagen somete a la cinta a grandes esfuerzos. Congelación al cabo de 1 segundo: Congelación al cabo de 30 minutos: Imagen nítida. Esto significa elevada Imagen nítida. No se aprecia ninguna Video cassettes Para suya: Control de luminosidad, excelente pureza de color pérdida notable en la calidad de la Agfa High seguridad Color: la condición decisiva Calidad Agfa. y contornos muy bien definidos. imagen con relación a la obtenida en el para obtener imágenes con Entre los diferentes controles de primer segundo. una magnifica fidelidad calidad que realiza Agfa en sus cromática. cintas, se la tecnología Agfa High encuentra el Color que se emplea en el "High Color El a la cinta video esfuerzo que se ve sometida de durante la congelación de imagen es recubrimiento de la cinta Quality fácil de calcular. Así, cuando se quiere estudiar la imagen de un deportista en una fase de video, utiliza una muy Control". Se determinada -por ejemplo, en el momento decisivo de pasar ellistón- y se invierten 30 elevada cantidad de trata de una minutos en la observación, ello significa que cada una de las dos cabezas de video que giran pigmentos ultrafinos, que prueba para se verificar la la a 25 ris, ha cruzado 45.000 veces por el mismo trozo (pista) de la cinta. Es decir que se han luego comprimen para luminosidad, obtener una producido en total 90.000 pasadas. Si la cinta es de calidad mediocre, ello equivale al cinta muy lisa pureza del color y la estabilidad y uniforme. Gracias a ello, de imagen. desgaste total de las pistas, lo que podemos asimilar, a través de una analogía se obtienen imágenes de a el de una de cine. Y sin olvidar el cinematográfica, quemar fotograma película que excelente calidad: elevada de la cinta de video motiva el de las cuales desgaste desprendimiento partículas magnéticas, luminosidad y contornos entrehierros de las cabezas. pueden taponar los finos muy claros, tanto en Pero no tenga ningún temor cuando utilice una videocassete de buena calidad, pues la formas como en colores. calidad de la imagen permanece invariable (no pierde en color ni en definición) y, a la vez, no se producen desprendimientos de partículas perjudiciales. la explicación es sencilla: una cinta de calidad se distingue, entre otras cosas, por presentar una superficie muy lisa, que es condición indispensable para que el roce repetido entre las cabezas y la cinta se efectúe La expresión "cinta Videocassettes High Color con un suave deslizamiento. de video perfecta" t Imágenes de significa para el magnífica fidelidad cromática. Para todos los formatos actuales. técnico: cinta de lisa, con La de los obtener la superucre mayoría magnetoscopios permiten un recubrimiento congelación de imagen. Las zonas de perturbación uniforme de los (rayas horizontales) que pueden aparecer a veces en /a pigmentos de alta densidad sobre un zona central de la imagen, se pueden desplazar con Para información Audio y Video, dirigirse a: soporte elástico, ayuda del mando de seguimiento ("tracking "J. Algunos pero de rigidez ele AGFA SA magnetoscopios realizan esta compensación vada. GEVAERT, - automáticamente. División Cintas Magnéticas. Provenza, 392 Teléfono 207 5411 - Barcelona-25 , Silvano Carrolli Olivia Stapp Lawrence Bakst Josep Ruiz Piero Cappuccilli Justine Diaz Maria Uriz Ramón Gajas --I------, . pro mUSICa " ;. ,c.. - _:.: -..::::::._, o.'. � �.··I PATn00JAT PRO MÚSICA DE B,\RCELONA XXV TEMPORADA MUSICAL LONDON PI-IILI-IA.RMONIC ORCHESTRA Nicola Rescigno Giuseppe de Tomasi Sir GEORG SOLTI director Dilluns, 7 ele març ele 1983, a les 21 11. HAYDN: Simfonia núm. 102, en si bemoll major - BARTÓK: Suite de ballet DVORAK: Simfonia núm.9, "Del Nou Món". Dimarts, 8 de méuç de 1983, [I les 21 h. WAGNER: Tannhaüser (obertura) - McCABE: Concert - per a orquestra BEETHOVEN: Simfonia núm. 3, op. 55, "Heroico". PALAU DE LA MÚSICA CATALANA Romano Gandolfi Vittorio Sicuri Venda de localitats a les taquilles del Pillau, dies feiners, de 17 a 21 h. Preus especials per a estudiants. 3 versiones: de Luxe - Berlina - SR - 3 transmisiones: . • 4 vel. • 5 vel. • Automático 3 motores: 1.3 S (75 cv) 1.6 S (90 ev) • 1.6 D Diesel (54 cv) , 2 carrocerias: 3 puertas y S puertas - P. V �P. matriculado con Impuesto de Eujo: desde Ptas. 989.062,- Tracción delantera - Motor OHe transversal - 2 versiones: Luxus - Berlina - 3 transmisiones: 4 vel. - S vel. - Automático - 3 motores: • 1.6 S (90 cv) • 1.8 E (Inyección 115 cv) 1.6 D Diesel GIUSEPPE VERDI (54 cv) - P.V.P. matriculado con Impuesto de Lujo: desde Ptas. 1.223.353,- Nascut a Roncole di Busetto (Parma) el10 d'octubre del 1813, fill de Carlo, botiguer de vins i de Luigia Utini, res no feia pensar que arribaria a ésser el representant Ascona 5 puertas Tracción delantera. Motor OHC transversal • Opel - de italiana de la 2 versiones: Luxus Berlina - 3 transmisiones: 4 vel. més destacat del món l'òpera segona 5 vel. . Automático· 3 motores: 1.6 S (90 cv) . meitat del Fou un comerciant, Antonio • . passat. 1.8 E (Inyección 115 cy) 1.6 D Diesel (54 cv) segle veient les del de P.V.P. matriculado con Impuesto de Lujo: Barezzi, qui, qualitats noi, s'encarregà desde Ptas. 1.270.035,- la seva educació i féu possible que Giuseppe entrés en contacte amb el món de la música. Havent estat inútils els intents d'ingrés al cèlebre conservatori de Milà, Ver 3 motores: 2.0 S (100 cv) • 2.0 E (Inyección 110 cv) . Rekord di continuà l'aprenentatge de la música a càrrec de Vino - - Opel 2.3 D Diesel cv) 2 versiones: De luxe y Berlina (65 cenzo clavicembaHista al Teatro alla Scala mi Caja cambios: 4 vel. - 4 vel. con Overdrive - Lavigna, Automático - También Opel Rekord Caravan. lanès. Els primers càrrecs importants, els obtingué a P.V.P. matriculado con de Impuesto Lujo: ell continuava en arribar a la desde Ptas. 1.368.431,- Busetto, però pensant meca de l'òpera del moment, Milà, cosa que aconseguí el 17 de novembre del 1839 amb Oberta, conte di san Bonifacio, que tingué un èxit relatiu i que inclinà Verdi Motor 6 cil. Inyección 31. 180 CV. Din. 215 km/h .. a contrac - - retornar al seu lloc 5 velocidades a Automático Aire acondicionado original, però obligacions Dirección asistida - Elevalunas eléctrico y muchos tuals el mantigueren a la capital de llombarda. otros extras - P. V.P. matriculado con de Impuesto així els anomenats ell mateix «armi di Lujo: desde Ptas. 2.665.499,- Començaven per galera» que arriben fins a l'estrena de Rigoletto, el 1851, la qual, seguida poc temps després de Traviata i Trova Senator tare assenyalaren el compositor com el més gran autor MOlar 6 cil. Inyección 31. 180 ev. Din. 210 km/h. Opel per al teatre del moment. En aquells deu anys de durs 5 velocidades Automático - Aire acondicionado - a un - treballs i de lluites Verdi Dirección asistida Elevalunas eléctrico y muchos otros innombrables, compongué - altres extras P. V.P. matriculado con Impuesto de bon nombre d'òperes, algunes d'èxit immediat, Lujo: desde Ptas. 2.547.298,- veritables fracassos: Nabuco (1842), I Lombardi alla pri ma crociata (1843), Ernani, I due [escari (1844), Giovan na d'Arco, Alzira (1845), Attila (1846), Macbeth, I mas . 2.0 E Manta Coupé deporñvo Motor Inyección (110 cv) nadieri Il corsaro La di Opel 5 velocidades - Encendido electrónico - Llantas aleación - Faros (1847), (1848), bataglia Legnano, halógenos - Asientos Recara - Parabrisas laminado - Cristales Luisa Miller (1849), Stiffelio (1850). � traseros laterales - Aire tintados Spoilers y Opciones: extensa un aconse - - i, cop acondicionado Pintura metalizada Grupo trasero antiblocante Després d'aquesta producció - abans es Techo solar P. V.P � matriculado con Impuesto de Lujo: guida la fama desitjada amb les tres obres Ptas. desde 1.345.954,- mentades, Verdi espaià molt més les seves estrenes, se gur ja de l'èxit de cadascuna d'elles. Així no fou fins el 1855 que estrenà a París Les vêpres Siciliennes; dos anys Tracción delantera - Motor transversal > era a La Fenice • més tard Simon 3 motores: 1.0 S (45 cv) OHV 1.2 S (54 cv) Boccanegra veneciana; . OHC • 1.3 S (69 ev) OHC 2 carrocerías: també dos anys més tard Un ballo in maschera al romà 2 volúmenes - 4 versiones: Base. y � Teatro e11862 a Sant La del Luxux, Berlina y S.R .• P. V.P. matriculado Apollo; Petersburg forza con Impuesto de Lujo: desde 588.845,- Ptas. destino. L'obra que ens ocupa, el Macbeth fou revisada el 1865 per a la seva presentació parisenca. --I------, unano A partir d'aquests anys Verdi, que s'havia compromès políticament en la lluita nacionalista que menaven di- versos a la de tots _ països italians per aconseguir unitat els estats i que havia estat pres com a estendard d'a questa lluita amb motiu de la temàtica heroica: de mol sostenida. tes de les seves òperes, inicià paulatinament un canvi que el dugué a compondre les seves quatre darreres òpe Llecamosmdsdeaen años res, ja molt espaiades entre si, però amb una forta per sonalitat cadascuna d'elles i que polaritzaren les discus dando 'èlDo de sions político-musicals del moment entre ell i l'altra pecho" gran figura operística del moment, Richard Wagner. El 1867 estrenà Don Carlo a l'Opera de Paris, sobre un en elmundo del Seguro, tema hispànic en el qual es manifesten els desigs de llibertat de tot un poble contra la tirania del rei Felip II; cotno una 110ta quese el 1871 fou Aida a El Caire; 16 anys més tard, quan hom prolonga feia ja definitivament retirat el compositor, aparegué ... Otello, amb llibret d'Arrigo Boito, nou èxit i nova fita indefinidamaue en el desenvolupament de l'estil verdià que quedà defi nitivament arrodonit el 1893 amb el Falstaff, també so Confuerza y bre llibret d'Arrigo Boito que arreglà l'obra shakespe confianza. riana Les alegres comares de Windsor. Per a molts afeccionats la figura de Verdi és el símbol d'una concepció operística que porta fins els més alts cims un corrent iniciat segles enrera i que a partir de Cimarosa seria continuat per Rossini, Bellini i Donizetti. L'oposició que altres han volgut trobar entre el compo sitor de Busetto i Wagner no és en realitat més que un fruit de les tensions político-socials regnants a finals del segle, car en els nostres dies hom pot comprovar com ambdues concepcions són perfectament conjumina bles i totes dues destillen aquella perfecció estilística i aquella plenitud de contingut que els uns negaven als altres. Verdi morí a Milà el 27 de gener del 1901, tancant d'a LA UNION YEL FENIX ESPAÑOL. questa manera un segle, quan ja altres compositors, Mascagni, Leoncavallo, Puccini, Strauss, etc., havien por SU Compañía de Seguros de toda lavida. tat F-ls esquemes operístics per altres viaranys. X. A. 1---- MACBETH, DE SHAKESPEARE. lA REALITAT I lES PARAULES de l'home, desencadena la tempesta moral en l'assassí i produeix la vasta pantalla en la qual el record es pro El Macbeth shakespearià és una peça del contrast de i. jecta inesborrable. La memòria amb la seva in l'illògic esdevingut possible. Oposició càrrega entre. l� llu� ,1 _la delebre bandeja el son. Macbeth pretén ajudar el destí foscor entre el dia i la nit, entre el somm 1 la vigflia, en el qual s'inscriu com a rei matant Duncan; no s'adona entre Ía llei moral, que proporciona a l'individu for upa que tot ell es redueix a una mà executora ça fonamentada en la ficció, i la força energètica del -:-irr�sponsa: ble- d'una decisió adoptada al seu exterior 1 qUE li desig debilitador d'aquesta voluntat (emoral») de n? planteja aquest futur en la liquidació moral i en la mort. ésser-vertader -entesa aquí la voluntat com a valor. Dl' Es vol fort, però els actes que acompleix el depassen ferència entre les paraules, que el submer.geixen, e� si� perquè la seva fortalesa es redueix a Ia paraula, al dis bolisme la possibilitat d'un acció real, 1 la propia accio, curs de la realitat, que resta així en imatge, que exclou qualsevol paraula. lleig i el lleig exorcitzad�. �(EI ?ell és. Macbeth actua sense poder; lady Macbeth pot, en canvi. és bell» (e fair is foul and foul IS fair»), diuen al cornen però no actua. Aquesta contínua oposició, que plana per çament les bruixes, i Ia Irase parla, més enllà del se� damunt de l'obra, desviant-se i interferint la seva lògi sentit superficial (paradoxa en l'adjudicació d'una qual� ca, travessant-la en tot moment i estirant al límit la pos tat contrària a allò que és qualiñcat), del no-lloc que a. sibilitat ele versemblança (però quina lògica, quina ver la producció dramàtica de Shakespeare sembla aspirar: semblança en l'ésser-real de Macbeth -cie Hamlet o parla de la utopia en què ell mateix, tal volta (el Shakes d'Otello àdhuc-, desconegut, destituït per l'ésser-del peare homosexual, mascle-femella), se situa. Així, con.s desig, per definició impossible?); aquesta oposició, cient de la de les coses, dm contingència Shakespeare doncs, resulta, de fet, el leitmotiv de Macbeth. Entre l'escena (ideal) de l'absoluta identitat, de l'anullació de l'escena primera de les bruixes (l'onirisme, el somni tota diferència, i construeix l'obra com la serp en cercle que profetitza el futur perquè «Salve mossegant-se la cua, símbol de l'infinit autocreant-se en l'impulsa: _M:ac betto, di Scozia re!») i aquest mateix futur actuahtzat, un acte dement: per al seu propi no-res. ja real, només hi ha la progressió vers uns fets marcats A l'interior d'aquesta creació, però (o d'aquest� autof� per allò impossible que, nogensmenys, s'acomplirà: el es la d'un món invertit. capgi gia?), produeix tragèdia ... bosc de Birnam (<< selva alcuna giammaí non fu mos rat. Descripció de la impossibilitat, Macbeth, p.e� l?art d,e sa») avança realment vers Dunsinane, desplaçament que d'assumir-se a si mateix. Car, en definitiva, Macbeth ¿es és el de la imminent de mort l'escletxa la falla d'una societat humana efectivament signe caiguda l'heroi, per l'home (Macduff) que no ha nascut [.« ... nessun nato di a la ¿o és més aviat el penós procés de deri�a?, di,ss? donna ti nuoce»). lució de l'home enfrontat a la irrealitat de la propra Matant el rei Duncan, el culpable «ha matat el somni», imatge, enmig d'un món poc indiferent? menys, qU,e. això és: l'única realitat. Mentrestant, cs veu condemnat es vahda. Sigui quina sigui, qualsevol resposta . (abans de la condemna definitiva per la mort, que l'ha Macbeth és, això, una de la desmesura 1 ele per tragèdia de deslliurar) al somni de la vigília. l'horror. El crim -el regicidi- subleva la naturalesa �--,------, «He oblidat el de la gairebé gust por. El guió literari de Francesco Piave, del qual parteix Altre els sentits se'm refredaven temps, Verdi, deixa ben clar encara aquesta mena de salt de la oint un crit nocturn, i els meus cabells història que creiem percebre en la producció de Sha se'm de en escoltar posaven punta kespeare: un manierisme fermament arrelat en el món una desgràcia. Estic replè d'horrors!» (*) medieval. Aparent paradoxa (no pas heretgia de la inter pretació) per a la visió més acadèmica i sobretot lineal El do de la vida a un comporta per Shakespeare seguit de la història. Car, efectivament, el Manierisme d'errors i d'horrors al final (plàstic puntuats per l'interrogant i literari, filosòfic àdhuc), localitzable durant el se esfereïdor de la humana. deslli ignorància Impossible gle XVI, clou l'etapa de la «raó» i el cientifisme renaixen el mal sembla si a gar -que nod:ir-�e .de .I?ateix, l'in�e tista a Europa amb un dubte que commociona la ciència rior femtós de l'home- del be, dèbil nocio a que tendim i la raó. Però Shakespeare, que podem considerar plena sense abastar-ne mai la La vida, desesperadament figura. ment immergit en aquest malestar manierista, subver una mica de no-res inflat a la és com per representació, siu de tots els valors, no forma part si no és d'una ma una «ombra «è il racconto d'un passatgera»: povero nera molt marginal i distanciada de l'actitud general idiota, vento e suono che nulla dinota!». fa Shakespeare que caracteritza el Renaixement d'origen italià. Shakes Macbeth arribi a reconèixer en l'existència tota la que peare (i el teatre isabelí en general: Marlowe o Jonson, inutilitat d'un discurs foll, sense sentit. «Paraules, pa Chapman, Creene o Webster) és, doncs, per al classicis exclama Hamlet. Macbeth resulta raules, paraules!», me d'arrel aristotèlica del molt moral i ortodox XVII més en la explícit descripció: francès, un autèntic «bàrbar» -com el propi Lope de Vega per a Boileau. És coneguda l'opinió de Voltaire a «L'endemà i l'endemà i l'endemà propòsit del teatre anglès: «leurs pièces, presque toutes a dia pugen poc poquet, per dia, barbares, dépourvues de bienséance, d'ordre, de vrai fins arribar a la síHaba darrera semblance ... »; o allò que diu de Shakespeare en particu del ens recorda. I tots nostres ahirs que lar: «Il avait un génie plein de force et de fécondité, de han fet de llum a un de folls per grapat naturel et de sublime, sans la moindre étincelle de bon en el camí duu a la cendra. que cap gout et sans la moindre connaissance des regles». curta flama! Apaga't, consumeix-te, L'obra de Shakespeare haurà d'esperar l'adveniment del La vida és sols una ombra passatgera, Romanticisme per ésser compresa més enllà de la seva un trist comediant fums que gasta pròpia època. El menyspreu de les unitats -espai, i s'escalfa damunt de l'escenari temps, acció-, regles que els francesos hereten de la una hora, i no se'l sent mai més. piular poètica d'Aristòtil a través de les interpretacions dels Una història ve a contar un beneit que italians (Robortello, Vida, Castelvetro, Vettori, etc.), s'a inflada de soroll i ferotgia, diu perfectament amb l'exaltació i el desig de llibertat, al no resi. que capdavall significa C) amb l'heterodòxia romàntica. La força dramàtica d'un llenguatge fulgurant i les situacions límit, la mateixa irregularitat de Shakespeare seran model per al nou drama alemany del segle XVIII ja avançat. Les traduc cions de Schlegel contribueixen a la seva difusió, mar cant així amb una forta empremta el teatre que va des del jove Goethe, Klinger o Schiller fins a un Büchner, que mor l'any 1836 deixant rera seu una obra reduïda però intensa, oberta a la modernitat. Verdi, nascut l'any 1813, recull i practica sens dubte aquesta tradició d'admiració al Shakespeare «pre-ro màntic», tant com a alguns dels representants de l'au tèntic Romanticisme amb el qual la seva sensibilitat sin tonitza. Així, tenim el Don Carlo, òpera basada en el drama homònim de Schiller; hi ha La forza del destino, del Don Alvaro a la fuerza del sino, del Duque de Rivas; II trovatore, a partir del text de Garda Gutierrez: La traviata, de La dame aux camélias, d'Alexandre Dumas fill. Hi ha la sèrie inspirada en Shakespeare: Macbeth, la primera cronològicament (estrenada l'any 1847 i revi de sada més tard), Otello , 1887, Falstaff, de 1893, i la intenció, mai acomplerta, d'escriure una òpera a partir de King Lear. Ara bé, Macbeth queda encara, amb tot això -presa, represa i adaptada, manipulada, transformada-, com una tragèdia de la impossibilitat de conciliació de l'ho me amb si mateix, conflicte entre la seva realitat i el seu discurs, l'ésser i l'imaginari del desig. PERE SALABERT (*) Les dues cites del Macbeth procedeixen de la versió catalana de Josep M," de Sagarra; la resta, de la versió italiana que Francesco Piave preparà per a l'òpera de Verdi. HISTÒRIA DE MACBETH Després d'haver estrenat Attila (1846), Verdi tingué una trenta-vuit cops. Fins i tot la soprano -que havia desen etapa de mala salut que i a deixar l'obligà.a reposar volupat un odi considerable envers Verdi durant els 2,S córrer de moment, el seu planejat VIatge a Londres. sajos, per la seva actitud tirànica- acabà reconeixent Viatja�, en aquells temps en què el ferrocarril encara que tot havia valgut la pena. no estava prou estès per cobrir tot els recorreguts, era L'òpera inicià una carrera brillant i l'any s'es una aventura desaconsellable per a un malalt. següent trenà a algunes altres ciutats, però l'esclat del moviment Precisament per al públic anglès Verdi havia estat ma revolucionari del 1848 perjudicà considerablement la durant la idea d'escriure una òpera sobre un tema sha vida teatral italiana i quan la calma -i kespearià, i ben aviat es trobà donant voltes a l'entorn l'opressió políti ca- s'hagueren restablert continuà l'aparició de Mac del tema de Macbeth, que se li oferia com al més atrac beth en el repertori, amb una mica tiu, en aquells moments. També li el drama però potser menys i�tere�sa:,a de força. de Schiller Die Rauber « 1. ELS MIRACLES DE LA VERGE MARIA Dijous, 10 de març, a les 21'30 h. MONESTIR DE PEDRALBES New London Consort Director: Philip Pickett 2. MÚSICA DE MINISTRERS Dilluns, 14 de març, a les 21'30 h. MONESTIR DE PEDRALBES Ensemble de Cuivres d'Aquitaine Obres de Stanley, de Selma i Salaverdé, Palestrina, Bach, Spiegler, Purcell, Guami, Gabrielli, Schütz i Monteverdi. 3. A L'ENTORN DEL BARROC RELIGIÓS CATALA Dimecres, 16 de març, a les 21'30 h. MONESTIR DE PEDRALBES Cor Sant Esteve de Vila-seca i Salou arribat fins i tot a L'Habana i Nova York), inicià una Coral Gaudium Musicae «segona fins que, gradualment, com joventut» decaigué Instrumental totes les del Verdi Conjunt òperes jove. Director: Francesc Bonastre El cas del Liceu ho exemplifica: Macbeth s'anà repre Obres de Riquet, Robledo, Escorihuela, Soler, sentant força sovint fins a11875; més aparegué enca tar? Ripollès, Juncà i anònims. ra el 1893 i s'esvaí després, en un obht que semblava molt ara, definitiu; per estrany que pugui �emblar-nos 4. L'ORGUE DE BUXTEHUDE I BACH ningú no tingué la curiositat de novament les se�tlr Dijous, 17 de març, a les 21'30 h. partitures verdianes d'aquesta època ben el h?s avançat SANTA MARIA DE JESúS DE GRÀCIA nostre segle. El 1968, finalment, despres de 75 anys JUs Francis tos d'absència, fou posada Macbeth novament en Chapelet, orgue �scena Obres de Buxtehude i Bach. al Liceu, amb Peter Glossop i Grace Bumbry, I amb I'excellent baix català Raimon Torres en el paper de 5. MúSICA I DANSA DE L'ALT EGIPTE Banquo. El1975 fou amb Marisa i Gui repetida,. Galv�ny Dimecres, 23 de març, a les 21 h. llermo Sarabia; Joan Pons feia un dels seus primers pa PALAU DE LA MúSICA CATALANA pers destacats com a Banquo i Lavirgen Pe:Iro cant�va Les Musiciens du Nil el poc agraït paper de MacDuff. Fmalment el 1979, A� Director: Alain Weber geles Gulín cantà el paper de Lady �acbeth, amb Beni to di Bella en el paper de Macbeth 1 Marc Alexander en Venda d'abonaments: A les taquilles del Palau, de 17 a 21 h., del 16 al el de MacDuff; Pere Farrés cantà el paper de Banquo, 28 de febrer. abandonant la seva antiga tessitura de baríton. Venda de localitats: A partir del dia 2 de març, a les taquilles del En la darrera abans de les Palau, de 17 a 21 h. Els dies del concert, al lloc respectiu des de total, doncs, vegada interpre les 17 (- tacions actuals hom arribà a la xifra de 90 representa CAIXA DE PENSIONS cions; l'última tingué lloc el 13 de desembre de 1979. Obra Social R. A. CULTURAL DISCOGRAFIA La present discografia ofereix només versions comer cials íntegres. Els personatges són citats en l'ordre se güent: Macbeth, Lady Macbeth, MacDuff, Banquo, Or questra, Cors i director. 1952 URANIA URLP 220 (en alemany) Matthieu Ahlersmeyer, Elisabeth Hougen. Orques tra i cors de l'Òpera de l'estat de Viena, Karl Bohrn. 1952 CETRA LO 10 (3) Enza Mascherini, Maria Callas, Gino Penno, Halo Tajo, Orquestra i cors del Teatre Alla Scala de Milà, Víctor de Sabata. 1959 RCA LM/LSC 6147 (reedició RCA VICTROLA VICS 6121 1/3 de 1969) Leonard Warren, Leonie Rysanek, Carlo Bergonzi, Jerome Hines, Orquestra i cors del Metropolitan Opera House de Nova York, Erich Leinsdorf. 1964 DECCA MET/SET 282/84 Giuseppe Taddei, Birgit Nilsson, Bruno Prevedi, Giovanni Foiani, Orquestra i cors de l'Accademia di Santa Cecilia de Roma, Thomas Schippers. 1970 DECCA SET 510-12 Dietrich Fischer-Dieskau, Elena Suliotis, Luciano Pavarotti, Nicolai Ghiurov, Orquestra London Phil harmonic, Cor Ambrosian Singers, Lamberto Gar delli. 1976 DGG 2709 062 Piero Cappuccilli, Shirley Verrett, Plácido Domin go, Nicolai Ghiaurov, Orquestra i Cors del Teatre alla Scala de Milà, Claudio Abbado. . 1976 HMV SLS 992 TC SLS 992 Sherrill Milnes, Fiorenza Cossotto, Josep Carreras, Ruggero Raimondi, Orquestra New Philharmonia, Cor Ambrosian Opera, Riccardo Muti. , LA PROPERA ÒPERA La setmana vinent continuarà el cicle verdià d'aquesta temporada tan brillant amb la reposició de La forza del destino, un dels títols més personals i atractius del Verdi d'aquesta etapa ja més madura de la seva pro ducció. - Aquesta reposició té molts alicients: un dels més im portants és, sens dubte, el repartiment, encapçalat per la famosa soprano Eva Marton, una de les cantants més apreciades del moment actual, que interpretará el paper de Leonora. El mateix podem dir dels seus dos ca-protagonistes, el tenor Giuseppe Giacomini (en el paper de D. Alvaro) i el baríton Piero Cappuccilli, àvidament esperat per l'a fició liceista, una part de la qual encara deu recordar que Cappuccilli ja va cantar aquest mateix paper a la temporada 1964-65 amb un èxit impressionant. Completaran el repartiment cantants de renom interna cional com Sesto Bruscantini, Paul Plishka, Alexandrina Milcheva, Ramón Gajas i Piero de Palma, i els can tants Cecília Fondevila, Jesús Castillón i Vicenç Esteve afegiran llur habitual professionalitat i entusiasme a l'arrodoniment d'aquesta difícil òpera. La producció d'aquesta Forza del destino serà de Ferruc cio Villagrossi, amb decoracions realitzades per La Bot tega Veneziana cie Treviso. El vestuari és del Teatre alla Scala de Milà. L'orquestra serà dirigida pel mestre Nicola Rescigno. La magnífica forma en què el cor del Liceu ha respcst a les diferents exigències, d'estils tan diversos, de les òperes programades fins ara, fan esperar una altra mag nífica experiència en aquestes representacions, i el ma teix podem anticipar respecte de la prestació de l'or questra, l'espectacular renaixement de la qual és ob jecte de constants comentaris en els ambients musicals barcelonins. Així, doncs, podem esperar confiadament que aquestes representacions de La forza del destino figuraran entre les més destacades d'aquesta temporada. R. A. --¡------, ....------,---� ADMINISTRADOR: Lluís Andreu DIRECTOR MUSICAL: Eugenio Marco DIRECTOR D'ESCENARI: Dídac Monjo ASSISTENTS MUSICALS: Jordi Giró Miguel Ortega Javier Pérez-Batista Lolita Poveda APUNTADOR: Jaume Tribó CAP DE PREMSA l REL. PÚBLIQUES: Adelita Rocha CAP D'ABONAMENT l TAQUILLES: Josefina Carbonell CAP D'ADMINISTRACIÓ: Joan Antich SERVEI MÈDIC: Dr. Enric Bosch CONSORCI DEL SECRETARIA: Josep Delgado Maria Antònia Claramunt GRAN TEATRE DEL LICEU María José Garda CAP DE MAQUINISTES: Constanci Anguera GENERALITAT DE CATALUNYA CAP D'ELECTRICISTES: Francesc Tuset CAP AJUNTAMENT DE BARCELONA D'UTILLATGE: Jaume Payet CAP DE SASTRERIA: Remei Mollor SOCIETAT DEL GRAN TEATRE DEL LICEU CAP DE MAQUILLATGE: Martha Vázquez PERRUQUERIA: «Damaret» SABATERIA: «Valldeperas» MOBLES: Almirall PATRONAT DEL CONSORCI Assistència tècnica: JORQUERA HNOS., pianos PUBLICITAT I PROGRAMES: PRESIDENT: Molt Honorable Sr. Jordi Pujol Publi-Tempo VICE-PRESIDENT: Excellentíssim Sr. Pasqual Maragall NOTES IMPORTANTS: Un cop començada la funció, no serà permesa l'entrada a la sala, així com verificar GERENT: Sr. Lluís Portabella enregistraments, fotografies o filmar escenes de qual sevol tipus. Les funcions a l'hora in VOCALS: començaran puntualment dicada. Antoni Sàbat de (Generalitat Catalunya) El Patronat del Consorci del Gran Teatre del Liceu, Albet Montserrat (Generalitat de Catalunya) si les circumstàncies ho reclamen, podrà alterar les dates, els programes o els intèrprets anunciats en Rafael Pradas de (Ajuntament Barcelona) aquest programa. Jordi Vallverdú de (Ajuntament Barcelona) En compliment d'allò que disposa l'Article 92 del Re R. Martínez Callén de (Ajuntament Barcelona) glament d'Espectacles, és prohibit de fumar als pas sadissos; hom ha d'utilitzar el Saló del ler. pis i el Manuel Bertrand (Societat del G. T. del Liceu) vestíbul de l'entrada. Fèlix M.· Millet (Societat del G. T. del Liceu) , Maria Vilardell (Societat del G. T. del Liceu) 5.. Accés pel carrer St. Pau núm. 1 bis Carles Mir (Societat del G. T. del Liceu) PORTADA: Oli de Ramon Casas (Cercle del Liceu) SECRETARI: Adrià Alvarez 1------, PRÒXIMES FUNCIONS LA FORZA DEL DESTINO Verdi Eva Marton Piero Cappuccilli Giuseppe Giacomini Alexandrina Milcheva Paul Pliska Sesto Bruscantini Ramon Gajas Cecília Fondevila Vicenç Esteve Piero de Palma Jesús Castillón Director d'orquestra: Nicola Rescigno Director d'escena: Tito Serebrinsky Director del cor: Romano Gandolfi Director adjunt del cor: Vittorio Sicuri Decoracions: Ferruccio Villagrossi. La Bottega Veneziana (Treviso) Vestuari: Teatro Alla Scala (Milà) Diumenge, 20 de febrer, 17 h., funció núm. 33, torn T Dimecres, 23 de febrer, 21 h., funció núm. 34, torn C Funció de gala Dissabte, 26 de febrer, 21'30 h., funció núm. 35, torn A Barcelona - Muntaner, 300 FAUST Madrid - Hennosilla, 7 S Gounod Jaume Aragall Paul Pliska Vicenç Sardinero Vicenç Esteve Valerie Masterson Rohangiz Yachmi Montserrat Aparici Director d'orquestra: Romano Gandolfi Director d'escena: de Tomasi • o¿uJeo ,,¿ Giuseppe f;;t'udu. r ,/z-e;ano. rda��a. Director del cor: Romano Gandolfi o�ant:>? Director adjunt del cor: Vittorio Sicuri .Çjf�ót:>�eo e:y..eoeadsac/oó. Decoracions: Carlo Nicolai-Orlandi. La Bottega •. aóeóo�úz. ,onuóe:oa/ Veneziana (Treviso) ._%U�u,onen4>" /,-a�a co�"o ? Vestuari: Eugenio Gilardi. Arrigo (Milà) .'y� ,,¿ aude:o",oneo.· ct:>ncú"t..éo" ,,¿ ?nÚóe:oa Dijous, 3 de març, 21 h., funció núm. 36, torn C ,/z-t.o?�a_ado,,? t.eodat!e" ,,¿ o�a?l-o Diumenge, 6 de març, 17 h., funció núm. 37, • nu�ó.é�a" c';nde.c"oneo ,,¿ ven.éa. torn T �on-óu�e e:y..ecúz.t!e." Dimecres, 9 de març 21 h., funció núm. 38, torn B