Di£DALVS
GRAN TEATRE DEL LICEU
Temporada d'òpera 1981/82
CONSORCI DEL GRAN TEATRE DEL LICEU
Generalitat de Catalunya / Anticuario Ajuntament de Barcelona Antiquari Societat del Gran Teatre del Liceu
Consell de Cent, 286 - Telèfon 317 47 90 - Barcelona-7 ---1------.
unano sostenida. Lleoamosmasdecien años TOSCA Òpera en tres actes dando 'èlDo depecho" Llibret de Giuseppe Giacosa i Luigi IIlica Música de Giacomo Puccini en elmundo delSeguro, como una nota quese prolonga
indefi'niaamaue... Confuerza y confianza.
Funció de gaZa Dimecres, 17 de febrer de 1982, a les 21 h., funció núm. 19, torn A
Divendres, 19 de febrer de 1982, a les 21 h., funció núm. 21, torn C
Diumenge, 21 de febrer de 1982, a les 17 h., LA UNION Y EL FENIX ESPAÑOL. funció núm. 9, tarda SU Compañía de Seguros de toda lavida.
GRAN TEATRE DEL LICEU BARCELONA TOSCA
Floria Tosca, celebre cantante: Natalia Troitskaya Mario Cavaradossi, pittore: Veriano Luchetti (17, 2i/II/82) Nunzio Todisco (19/1I/82) II Barone Scarpia, Capo della Polizia: Joan Pons Cesare Angelotti: Giancarlo Tosi II Sagrestano: Vicenç Esteve Spoletta, agente di polizia: Didac Monjo Sciarrone, gendarme: Raúl Montero Un carceriere: Ramón Gajas Un pastore: Rafael Sarrión
Director d'orquestra: Daniel Lipton Director d'escena: Antonello Madau-Diaz
Decorats: Ettore Rondelli
Vestuari: Anna Anni
Producció: Teatre de l'òpera - Roma
ORQUESTRA SIMFòNICA I COR DEL GRAN TEATRE DEL LICEU «TOSCA"
Acte I
Estem situats a l'església de Sant'Andrea della Valle de Roma, en plena repressió després de T'intent fallit de als voltants del 1800. República .. .. Esperitat per la por que el persegueixin, Angelot,tI, aJ:t�c cònsul de la morta República romana, entra a 1 església en recerca de la clau de la capella dels Attavanti, que la seva germana li havia promès amagar-li sota el� peus de determinada imatge de la Verge. La troba, pera tot seguit ha d'amagar-se perquè entra a la capella el Indo/plus: un cristal más los reflejos y destellos parásitos. sagristà tot mastegant paraules de menyspreu per la transparente que el cristal. Como usuaria de gafas usted sabe nissaga dels pintors. Aquest, que el que Indo/plus (porque este nuevo perfectamente de que estamos cI'eien� soro�!- havia sentit a l'interior de era produït pel hallazgo se llama Indo/plus), hablando: las luces (naturales l'església pintor Maria Cavaradossi, se sorprèn en no ningú ha puesto al descubierto sus a artificiales) que inciden en sus ve';lre. i inicia el res de I'Angelus que en aquell precis mstant ojos y esa sutil intención de su destellos cristales, producen se sent tocar al mirada. Y es además lluny. que usted, a los que resulta difícil parásitos Mentre entra el a de debe ser vista. Ver aquest resa, I ver, y que los elimina yir:tor, pL�ja �a ,bastida habituarse. Indo/plus i descobreix el esta El la vean. Indo/plus, gracias a su quadre que pmtat. sagrista queda absolutamente por lo que su uso sobtat en veure l'a del rcstre de la dona asombrosa transparencia, semblança que resulta reconfortante y cómodo pinta Cavarandossi amb una dona dies valoriza sus ojos bellos, su que. e!lrera hav.ia para la vista. romàs estona a la El II ho confir maquillaje y esa montura que llarga capella. pmtor ma tot usted con cuidado remarcant la bona que la bellesa de eligió tanto y Indo/plus, un testimonio más impressió t la noia li havia causat. El l'acusa en veu baixa que le sienta tan bien. de la "ciencia Indo», sagristà de volterià i descregut i li demana si pot anar-se'n, tot Indo/plus le proporciona la Ver para creer. Porque, por más recordant-li que té l'a panera de provisions máxima agudeza visual. que expliquemos nos quedaremos esp�rant-Io. El pintor li dóna permís per anar-se'n mentre afirma no La increible nitidez de este cortos. Por eso su óptico tiene un tenir gana. cristal le sitúa en el cristal más demostrador Indo/plus. Pida que " Acte sent soroll i, descobreix se lo enseñen, y todo estará más seguit girant-se, luminoso del mercado mundial. al An�elottl claro el qual de bon principi no reconeix; un cop explicat el Lo cual quiere decir que conduce que agua. motiu de la seva actitud, el pintor li promet ajut en la más luz a sus ojos y, Indo/plus: seva desgràcia; de sobte se sent la veu de Tosca; Maria, en consecuencia, más transparente coneixent la gelosia de la seva amant, demana a Ange ya sea de día a de el cristal. r- Iotti que s'amagi i li dóna el cossi de provissions per tal noche, usted ve mu que Un cristallndo/plus que es refer. con más pugui " cho mejor, lIeua grabado siempre. discretamente, Tosca arriba confosa ha sentrt 1 no to marco Indo. perquè paraules claridad, ganando Compruébelo. troba ningú més que el seu amor. La noia al agudeza visual. ex�geix pintor paraules de fidelitat i d'amor, que el Jove no y ahora, ya no pueden molestarla M;,"�!!P@ I
/
@ dubta a pronunciar; després li confirma que, aquella mateixa nit, un cop acabada la seva interpretació, l'es pera a la casa que ambdós tenen com a niu d'amor. El pintor li assegura que hi serà a l'hora convinguda. De cop Tosca descobreix la pintura i queda meravellada per la bellesa de la cara pintada i, creient reconèixer-la, de nou sent gelosia, en veure que es tracta de la mar quesa Attavanti. Prou li costa a Mario de convèncer la seva estimada que fou per casualitat que la noia es pre sentà al temple. A precs de Mario, Tosca decideix partir, però abans li recorda la seva promesa de fidelitat; el ó pintor vol signar-la amb un petó, que Tosca refusa per CU respecte al sagrat Hoc en què es troben. "O Surt aleshores Angelotti i explica al pintor que la seva 'S; li havia germana amagat roba de dona per tal de faci � litar la seva fugida. Mario reconeix aleshores el motiu O de la presència de la dona a la capella i, tota prometent "O mena de facilitats, sobretot en saber que el malvat Si siempre exije lo mejor, ahora puede aún más. va darrera el li dóna la clau de la casa exigir '2 Scarpia fugitiu, Ahora hay Maxell: a la arribar sense i així mateix qual podrà dificultats las cintas para grabación de sonido O video a de los en li parla d'un cau al pou, on es podrà refugiar en cas de y la altura resultados que siempre ha esperado. perill De sobte, se sent una canonada que indica que CU la fugida d'Angelotti ha estat descoberta, i ambdós sur "O ten. Entra aleshores, molt content, el sagristà tot cridant e els escolans. La bona notícia que l'alegra és que Bo '0 naparte ha estat derrotat, la qual cosa suposa que hi l haurà un Te Deum un d'es 'o que proprocionarà guany «J creix als raó tots es a dan escolans; per aquesta posen .c sar d'alegria quan, insospitadament, entra Scarpia, que els recrimina el poc encert d'aquesta actitud en un lloc � sagrat. El cap de policia dóna ordres de regirar tots els c:n racons i interroga el sagristà sobre un pres que ha fugit. Scarpia descobreix així mateix el quadre i, per aquest motiu i per la cistella buida, pot lligar caps i deduir que Attavanti i Cavaradossi tenen alguna cosa a veure. En aquell moment entra Tosca i Scarpia es disposa a emprar l'argúcia de la gelosia per a treure a la noia tot el que sap sobre el fugitiu. Les primeres paraules de ens mostren la seva Tosca refusa Scarpia luxúria, que Alfonso XII, 19 Telex. 51910 akun e Tels. 201 2144" 8arcelona-6 en Madrid: Madrid - 33 de pla; aleshores fa servir un ventall que havia trobat uní/ec,sa Delegación Mastro, 15 Tel. (91) 202 30 45 ---I
a la capella per a induir sospites a la noia. Ella que venia a anuHar la cita de la nit, acaba per caure en el parany i sentir desig de venjança i es proposa sortir cap a la casa; Scarpia ordena que la segueixin per tal de poder trobar Angelotti. Quan la noia se'n va, Scarpia pronuncia paraules de menyspreu envers la dona, que no ha volgut fer cas del seu amor, però -descobrint que aquests sentiments l'allunyen de Déu- s'afegeix al Te Deurn que en aquells moments s'està cantant.
Primer entreacte
Acte II
Ens trobem ara al palau Farnese a les dependències del cap de policia. Aquest està rumiant la millor manera de dur a terme els seus propòsits, entre els quals de VIA AUGUSTA, 317 - 319 posseir Tosca. La noia ha de cantar davant la reina Maria Carolina de Nàpols per celebrar la victòria contra ... Napoleó. Scarpia ordena que, en acabar la seva actua AI peu de l'estació de SARRIA ció, sigui conduïda a la seva presència, segur de poder comptar amb la seva collaboració. Arriba Spoletta anun ciant al cap de policia que Angelotti ha pogut fugir, però que sortosament han detingut el pintor. Irritat, Scarpia demana Mario torturat tal d'obtenir la in r que sigui per , formació necessària. Mentre se la de sent intervenció Sala d'estar de 60 m.2 Tosca, Mario és interrogat i torturat, però reeïx a no dir res. Tosca li el tot des Quan arriba, mostren pintor Cuina-menjador trossat per les tortures i, no podent suportar la visió, Tosca revela l'existència de secret. l'amagatall 5 dormitoris • 3 banys Davant la revelació de Tosca, Mario s'enfurisma contra la seva arriba aleshores notícia de la victòria amant; Ia Sala comunitària de Napoleó que aixeca els ànims del pintor i, malgrat el seu estat i la seva situació, de cantar la aconsegueix i ... moltes coses més victòria que acabarà amb la crueldat de Scarpia. Final ment es sols i Tosca. inicia queden Scarpia Aquest Últim pis dúplex aleshores el seu pla de seducció de la noia, tot prome tent-li I'alliberament del pintor si ella accedeix als seus desigs carnals. Tosca contesta amb un dolgut cant que no aconsegueix entendrir el cap de Aleshores policia. . INFORMACiÓ: Canet, 38 Telf. 2034870 Tosca demana seguretat en les seves paraules i per "TOSCA» major certesa, un passi per a fugir, amb el seu amor, dels estats pontificis. Acto I Spoletta arriba amb la not.ícia del suïcidi d'An�elopi. ordena el de totes 1 dona Scarpia que pengin passades Estamos en la iglesia de Sant'Andrea della Valle, en ple ordres a l'execució de Cavaradossi. per fingida Aquest na represión después del intento fallido de República ro se'n va a i aleshores es a complir-les Scarpia disposa mana" allá por 1800. Atemorizado por el miedo a que estendre el salconduit per a Tosca, quan aquesta, aga lo hayan seguido, Angeletti, cónsul de la reciente Repú fant un de la taula del de li clava gavinet cap policia blica, entra en la iglesia en busca de la llave de la ca i el mata. Tosca el i surt corrent de la sala. agafa paper pilla de los Attavanti que su hermana le había prome tido esconder bajo los pies de determinada imagen de entreacte Segon la Virgen. La encuentra en el mismo momento que oye pasos y tiene que esconderse para no ser sorprendido Acte III por el recién llegado, que no es otro que el sacristán, que entra mascullando palabras de desprecio para con Caravadossi és conduït al castell de Som Sant'Angelo. la raza de los pintores; creyendo que el ruido que oía a l'albada del dia fatal; mentre se sent al el cant lluny en el interior de la iglesia era el pintor, se sorprende malenconiós d'un el el pastor, pintor demana, seguint al no encontrarlo y acto seguido inicia el rezo del án costum dels condemnats a mort, d'escriure una carta gelus que en aquel instante se oye tocar a lo lejos. a la seva estimada. d'un ho Mitjançant l'entrega anell, Mientras éste reza, llega el pintor Mario Cavaradossi, i canta aleshores una ària de comiat a la aconsegueix sube al andamio y descubre el cuadro que está pintan vida. Arriba aleshores Tosca sense dir ni un li i, mot, do. El sacristán queda sorprendido al ver el enorme mostra el els de de Roma sans paper que permetrà fugir parecido del rostro de la mujer que pinta con el de una i estalvis. al seu estimat la Tosca, aleshores, explica dama que días atrás permaneció largo tiempo en la ca simulació a ha de cedir i ambdós inicien un duo què pilla; el pintor le da la razón destacando la enorme im amorós la fi. que preludia presión que le causó la belleza de la desconocida. En És el moment de l'execució i tant Cavaradossi com voz baja el sacristán le acusa de volteriano y de incré Tosca el moment amb ansietat. Un esperen fingida cop dulo a la vez que le pide permiso para retirarse recor ha estat i els botxins han la noia executat, marxat, dándole que Ia cesta de las provisiones le espera. El s'acosta al iniciar la del pintor per segona part pla, però pintor se lo concede mientras afirma no tener apetito. descobreix l'afusellament ha estat real i no que fingit Acto seguido oye ruido y descubre en la penumbra al com s'havia de la no pactat i, presa desesperació, sap huido a quien, al principio, no reconoce; una vez acla veus: són els han descobert què fer; sent soldats que rados los motivos de su permanencia en la capilla, el la mort de i detenir-la. Ales Scarpia cerquen Tosca per pintor le promete todo tipo de ayuda en su desgracia, hores la no volent caure en mans dels cruels sol noia, cuando, súbitamente, oye la voz de Tosca y conociendo dalt dels merlets i es al tot re los dats, puja llença buit, celos de su amada, pide a Angelotti que se oculte y clamant davant Déu. justícia que, para reponer fuerzas, se lleve la cesta de la co mida. XOSÉ AVIÑOA Tosca llega confundida porque ha oído palabras y creía .------1
tor Cavaradossi, su rival en el amor de Tosca, anda encontrar a Mario en compama; como en muchas oca metido en el asunto. siones, pide palabras de fidelidad a su enamorado que En preciso instante llega Tosca y Scarpia se pro éste no duda en pronunciar; acto seguido conciertan aquel pone utilizar con ella el método de los celos para lograr una cita para la noche, una vez Tosca haya acabado la que la joven todo cuanto sabe respecto al huido. representación, en la casa que ambos tienen en común. diga Sus nos dan la talla moral del a primeras palabras jefe El pintor le asegura que allá estará la hora convenida. de policía respecto a deseos inconfesables, que Tosca Al descubrir la pintura que está realizando Cavaradossi por alto; entonces el policía hace aparecer un aba y la similitud con la marquesa de Attavanti, de nuevo p�sa meo que la marquesa de Attavanti dejó olvidado en la siente renacer sus celos, pero el pintor insiste una y otra capilla, objeto que enciende los celos de la joven que, vez en que fue por casualidad que Ia joven apareció en para vengarse, creyendo 10 peor, decide salir en direc la capilla. Finalmente Tosca se va, no sin antes recordar ción a la casa; Scarpia no deja pasar por alto esta deci el pintor su promesa de fidelidad, promesa que Cavara sien manda a para seguirla. Cuando ésta ha dossi no puede sellar con un beso por el especial res y Spoletta el canta el enorme deseo la se de policía que que Tosca siente hacia el sagrado lugar en que �alido, je�e peto le al descubrir este sentimiento encuentran. Joven enciende, pero que le de se une al canto del Te Deum. en su aleja Dios, que Sale entonces Angelotti y explica a su protector que aquel momento se estaba cantando en la capilla. hermana le había guardado ropas de mujer para preve nir su Mario halla entonces la razón de la larga hui�a. Primer entreacto permanència de la bella dama en aquel Iugar: de nuevo le todo de sobre todo al conocer promete tipo ayuda, Acto II que el feroz Scarpia, jefe de la policía de los estados pontificios anda detrás del joven; le da la llave de la Nos hallamos ahora en el Palacio en las de a la Farnese, casa qu� en las de Roma, que podrá pose.e �fu.eras pendencias del jefe de policía, que está estudiando la llegar sm peligro y asirmsmo le descubre un pasadizo mejor manera de llevar a cabo todos sus propósitos; secreto al que podrá llegar por el pozo en caso de verse Tosca ha de cantar ante la reina María Carolina de Ná Ambos salen al oir un cañonazo, que Ange- aco�r.alado. poles para celebrar la reciente victoria contra los fran 10ttI ínterpreta como señal de que su huida ha sido des ordena una vez finalizada la ceremo cubierta. c�ses; Scarpia que ma, Tosca sea llevada ante su presencia. Llega enton Aparece entonces de nuevo el sacristán alborozado y ces Spoletta anunciando que Angelotti ha podido huir, a los niños del coro; el motivo de su gozo es la ll.ama . pero que en su lugar ha sido capturado el pintor. Irri víctoría contra las fuerzas de Napoleón que permitirá tado, ordena que el pintor sea torturado, mientras se tener unos ingresos suplementarios al haberse progra oye la intervención de Tosca a lo lejos. Cuando la joven mado un Te DeUl11 en la capilla. Todos se ponen a saltar llega, le enseñan a su amado en un estado lamentable cuando súbitamente aparece Scarpia que re de. al:egría, y no pudiendo aguntar tal estado de cosas, revela la crirnma a tal actitud en lugar �os presentes sagrado; existencia del escondite. todos los rincones y al sacristán le o�dena �e�Istrar Al oir la confesión de Tosca, Mario se irrita con su sobre el prófugo. De las palabras del sa pI?e ,notICIas amada, pero llega entonces la noticia de la nueva vic crístan respecto al cesto de comida vacío y la pintura toria napoleónica contra las fuerzas papales, y el pintor, que descubre a medio hacer, Scarpia induce que el pin- EL CONTINGUT MUSICAL DE "TaSCA»
sacando fuerzas de canta un enardecido canto flaqueza, Tosca és una òpera plenament inscrita diJ?-s _del movi anunciando el fin de la dictadura. Finalmente se quedan ment verista, i Puccini, que en va ser el principal «p�o solos Tosca El de inicia el y Scarpia. jefe policía plan feta» la va dotar de tots aquells elements que son de la seducción de joven prometiéndole la libertad del cara¿terístics d'aquest estil: absència d'ober�ura, a� si accede a sus amorosas. Tosca cru melodies senti pintor pretensiones gument presentat amb un realisme, canto contesta con un dolido que no consigue enter mentals acabades molt sovint a les regions altes de la necer al fiero Ante la de l'a policía. premura ejecución, veu i, especialment, com a elements n:�s o !l:enys adap Tosca muestras de la certeza de sus es exige palabras, tats de la música wagneriana, la utilització de temes un salvoconducto con Mario de los i la con decir, para escapar característics per a cada situació i personatge estados pontificios. tinuïtat del llenguatge musical, evitant, generalment, la con la noticia del de Spoletta llega suicidio Angelotti; clàssica ària entesa com a número solt, deslligat del ordena sea de todos da Scarpia que colgado modos, y seu context. órdenes al se lleve a cabo la precisas policía para que No vol dir això doncs que no hi hagi expansions líri del al modo de Palmieri, cosa ejecución pintor, que ques dels perso�atges �n forma d'àries, duos, etc., si�ó Tosca cree entender se trata de una fin que ejecución simplement que aquestes expansions comencen enmig Mientras el' de escribe el salvocon gida. jefe policía d'un passatge orquestral i generalment no s'acaben a solas con un cuchillo ducto, Tosca, ya Scarpia, coge d'una manera clara -com en les àries de l'època ro la mesa se de y lo clava matándolo. màntica de Donizetti Bellini o del mateix Verdi- sinó que confonen les sevés darreres notes amb les primeres entreacto
Segundo del . passatge següent. . . , Això fa que l'estructura de Tosca Sigui _molt homoge��) Acto III a la encara que Puccini es trobava massa lligat tra.dlcIO del bel canto per renunciar totalment a les antigues Cavaradossi es conducido al castillo de al tres Sant'Angelo àries. Així, en aquesta partitura en trobem almenys amanecer de su último día. Para poder escribir unas ben clarament delimitades: una ària per a soprano letras a Tosca ofrece al carcelero un anillo mientras y, ( «Vissi d'arte», al II acte) i dues per a tenor: «RecoJ?- lo hace, cantando las delicias del adios a la vida, llega dita armonia» al primer, i «E lucevan le stelle», dit la joven, que le muestra el salvoconducto y asimismo també «I'addio alla vita», a l'acte tercer. le los de la Am explica ,pormenores supuesta ejecución. Més interessant, però, que observar la presència d'a bos inician un encendido dúo de amor mientras y luego, questes àries, per a la comprensió d'aquesta òpera, .é� se lleva a cabo la ejecución, permanecen serenos, es tractar de localitzar els temes principals que PUCCInI perando el trámite; pero cuando Tosca se acerca a su hi coHocà amb finalitats descriptives. El tema més im descubre ha de verdad. De amado, que sido ejecutado portant és el format pels cinc primers acords de la par a los han sesperada oye llegar esbirros de Scarpia que titura, en alçar-se el teló: són cinc acOPERA Enciclopedia del Arte Lírico
ELBALLEf Enciclopedia del Arte Coreográfico
sinistres acords i no ens quedarà cap dubte sobre el caràcter malvat del personatge. El tema de Scarpia tor HlSTORIA narà a sortir a la fi del primer acte i també al segon, des del moment que Scarpia canta el seu soliloqui fins UNIVERSAL a la fi de l'acte, en què l'ominós personatge jeu mort a terra. DELAMUSICA Un altre tema que val la pena d'observar és el tema d'Angelotti (el fugitiu que entra en escena en aixecar-se el teló: forma una frase descendent que tornarem a sentir quan reapareix Angelotti, durant el primer acte, i un moment, altre cop, quan Spoletta comunica a Scar pia que Angelotti s'ha suïcidat). Hi ha també un tema amorós que apareix en els duos entre Tosca i Mario Cavaradossi al primer acte i altre cop al tercer, un tema que podem associar a les tortures de Mario, al segon acte, un altre relacionat amb Scarpia i que podem associar a la seva luxúria; aquest darrer apareix durant el Te Deurn (final del primer acte) i reapareix durant el diàleg de Scarpia i Tosca, al segon. Alguns temes són breus i reapareixen poc, com la me l'odia saltiromant que acompanya les escasses, interven cions del sagristà, al primer acte, o el de «I'addio a la vita», al tercer. Però l'observació d'aquestes idees mu sicals ajuda a comprendre la perfecció d'aquesta par titura i l'enginy de Puccini. El seu biògraf, Mosco Car ner, afirma haver localitzat prop de setanta temes dife rents en la partitura d'aquesta òpera. Tosca comença, com ja s'ha dit, amb l'entrada furtiva tÍ� d'Angelotti, seguit immediatament pel sagristà i poc Enciclopedia - '-� T després per Mario. del ¡\ {rico «Recòndita armonia» és l'ària amb què aquest InICIa, després d'un curt diàleg, les seves intervencions princi pals: és una peça breu i vistosa, que porta la veu del tenor fins al si bemoll agut. El duo de Tosca i Mario (després del diàleg amb Ange lotti) és el següent número musical més o menys definit que trobem: és una peça que té ocasions per al lluï ment dels dos personatges per separat, a més de con juntament, amb un tema molt atractiu per al tenor « anunciada, com ja s'ha dit- de Scarpia a l'església. Després de bastant de diàleg (molt variat per l'acom panyament orquestral, amb aHusions a temes ja cone guts) s'acaba aquesta escena amb l'arribada de més ele ments del cor. El Te Deum. és una pàgina grandiosa amb la qual acaba l'acte 1. És formada per una autèntica melodia religio sa, barrejada amb les imprecacions de Scarpia fins a arribar al clímax final. Al segon acte hi ha, per començar, un insípid soliloqui de Scarpia, que pretén d'ésser una ària i que és una de les parts menys reeixides de tota l'òpera. Alguns co mentaristes han volgut justificar aquest punt dèbil de Natalia Troi ls kay a Veriano Luchetti la partitura pucciniana explicant que Puccini no podia suportar el personatge de Scarpia per la seva maldat, i per això no s'inspirava en escriure per a ell -fet que queda ràpidament desmentit per l'escena del Te Deum. Després del diàleg de Scarpia amb Mario, primer, i amb Tosca, després, un cop passades diverses incidències, arriba l'ària de la soprano: «Vissi d'arte», peça que demostra que no sempre una interrupció de l'acció ha de resultar nociva per a l'espectacle. Després d'això l'escena amb Scarpia continua fins a la mort d'aquest, seguida per un extens comentari orquestral, sense veus. Finalment, al tercer acte, cal destacar la cançó del pas toret, després del clàssic, encara que breu, intermezzo amb els tocs de campanes de la matinada romana (Puccini féu un viatge expressament a Roma per a sentir-ne l'efecte). Al cap de poca estona s'inicia el diàleg entre Mario i el carceller. L'ària "E lucevan le stelle» és, juntamnt amb «Vissi d'arte», el moment més esperat, per la seva bella i sen timental melodia. A continuació apareix l'important duo del tercer acte, amb Tosca i Mario. Aquest porta la part més lírica de la peça ("Oh dolci mani, mansuete e pure»). Acabat el duo, la resta de l'òpera és format per frases melòdiques aïllades dins d'un tens acaba amb la diàleg que reapa Nunzio Todisco Joan Pons rició del tema de I'vaddio a la vita», amb una caracte rística frase orquestral. ROGER ALIER The KLlPSCHORN'» Loudspeaker, , , : The KlJPSCH CORNWALL'» : ÚJudspeaker, The BElJE KLlPSCH® loudspeaker, i TheKm The KllPSCH lA SCAlA'» loudspefi, , I Loudspeaker, , Representante en exclusiva para España: I CRAFTSMAN, S. A. I - Juan Gamper, 22/24 Tel. 321 0804 - Barcelona 14 , GIACOMO PUCCINI DADES BIOGRÀFIQUES Nascut al si d'una família amb forta tradició musical, el 22 de desembre de 1858, la seva vocació musical co mençà a trobar camí com a nen cantaire a l'església de la seva ciutat natal, Lucca, i a les dels voltants. Aquesta primera activitat determinaria el seu tarannà musical per sempre més perquè no compongué res més que obres destinades a la veu, ja siguin obres menors a els grans monuments operístics. Als sis anys perdé el seu pare i fou aleshores dirigit cap a diversos mestres que formessin les clares aptituds Giancarlo Tasi Didac Monjo musicals del nen; aquestes es van manifestar molt aviat en el camp cornpositiu i donaren com a resultat un pre ludi simfònic, als 18 anys, obra molt de jovenesa i que no passà de la categoria d'anècdota. Aquest mateix any 1876 mostra ja un gran interès per l'activitat musical que dominava des de feia molts anys el panorama mu sical italià, l'òpera, anant a peu fins a Pisa per a assistir a una representació de l'Aida verdiana i les impressions que en tragué donaren com a fruit algunes composicions vocals força interessants, entre elles un himne, I figli della bella Italia, per a un concurs que no guanyà, les connotacions patriòtiques del qual no escapen a ningú, així com algunes parts d'una Messa di gloria estrenada el 1880. Aquest mateix any es dirigeix a Milà, un dels centres de l'òpera, i allà realitza una carrera fulgurant i ràpida amb l'ajut de Bazzini i Ponchielli que saberen veure en el jove músic possibilitats inaudites. Així, quatre anys més tard, pot estrenar al Teatro del Verme milanès Le Villi, que ja li permeté de conèixer els llorers de la fama i que molt aviat veié els escenaris del Reggió de Torí i la Scala de Milà. Per aquestes mateixes dates, mor la seva mare i inicia una relació afectiva amb Elvira Bonturi, companya seva de la infància, amb la qual té un fill, Antonio, relació que osciHarà al llarg de la seva moments de i mo Daniel Lipton Ricardo Bottino vida, proporcionant-li pau ments de tensió. El 1893 és l'any de la seva definitiva consagració amb Manon Lescaut, òpera que seguia el mateix text de I'Abbé Prévost, que ja havia servit de model per a l'òpera de Massenet, i precisament per aquesta coincidència, va ser rebuda amb reticències de bon principi, però final ment acceptada de bon grat, com a òpera de nova planta i que ja dibuixava una nova estètica. Segueix a aquesta. La Bohème, de 1896, que va ser dirigida per Arturo Toscanini a Torí i que no va obtenir l'èxit esperat de bon començament, però que finalment es va imposar com a una de les obres més populars del compositor i una de les més significatives de la nova escola verista a la qual es va adscriure i que finalment dirigí, ultrapassant Leoncavallo i Mascagni. A aquesta primera òpera, que comptà amb la collabo ració dels llibretistes Giaccosa i Illica, seguiren Tosca (1900) i Madama Butterfly (1904), que configuren el tríptic operístic de més prestigi del compositor. Madama Butterfly es desenvolupa en un ambient exòtic, i en això Puccini segueix la moda cultural del moment pro fundament afectada pel japonesisme pictòric, però no serà l'unic cas, car, amb motiu d'un viatge a Nova York, té ocasió de lIegir l'obra The girl of the golden West que li proporciona la matèria literària per a la seva òpe ra La fanciulla del West, òpera també de caire exòtic car els temes musicals estan trets del material folklòric americà. Som al 1910 i Puccini, amb la seva proverbial lentitud a compondre, no té gaires presses per oferir noves obres; a més, la guerra mundial li destorba els seus projectes; així, hem d'esperar al 1918 per a veure estrenat també al Metropolitan neoyorquí, el Trittico, format per tres òperes en un sol acte, Il tabarro, Suor Angelica i Gianni Schichi, de les quals només la tercera va ser ben entesa i acceptada. Per aquestes dates li comencen d'aparèixer els primers dolors a Ia gola que el durien a una mort ràpida. Es retira a Viareggio i comença la composició de la que seria la seva darrera òpera, en una tessitura molt dife rent Turandot a la de les anterior, , ambientada Xina, que el tindria ocupat fins a la seva mort. L'òpera fou estrenada per Toscanini, amb la collaboració, en el paper masculí principal, del nostre tenor Miguel Fleta. Inter �at en una clínica belga per a mirar de guarir la malal tia de la gola, en pocs dies morí sobtadament als 66 anys, el 29 de novembre de 1924. XOSÉ AVIÑOA I 1------, "TOSCA, MI FAI DIMENTICARE IDDIO» la reina Maria Carolina i feroç perseguidora dels ideals revolucionaris. Angelotti ha descobert el tèrbol passat En el seu i fa al dibuix dels gènere, pel que personatges, de Lady Hamilton. La reacció d'aquesta no es fa espe el llibret de Tosca és una mestra de concisió peça rar: en un registre efectuat a casa d'Angelotti la policia i d'intensitat dramàtica. Amb tot, els esdeveniments no ha trobat dos llibres de Voltaire -dipositats traïdora resulten clars i a sempre coherents, causa, precisament, ment-, la qual cosa fa que sigui condemnat. Després d'un de síntesi necessàriament deixa fora de desig que de restar empressonat, Angelotti marxa a l'exili i en suc sense no és l'acció argumental' alguns fets els quals ceir la restauració borbònica fuig a Roma, on és detingut la de la història. Illica i possible comprensió Giacosa, novament. La intervenció de la seva germana, la marque en condensar el drama de Victor van renunciar Sardou, sa Attavanti, esposa d'un lleial súbdit papal, suavitza el en gran mesura a l'aspecte històric de la Roma de càstig, però l'arribada del barcó Scarpia, recentment del a més de canviar de lloc moltes començaments 1800, nomenat cap de la policia, complica les coses i disposa escenes i de amb el suprimir-ne d'altres, sempre pro que sigui portat a presència de Lady Hamilton. La mar de la de pòsit reforçar personalitat Scarpia, personatge quesa organitza la fugida del germà amb la complicitat en una que adquireix l'òpera major grandiositat. del guardià. Els dos germans es trobaran a la capella L'actitud de no tindria si Scarpia justificació ignorés propietat de la família Attavanti a Sant'Andrea della sim Ia reina Maria de Maria que Carolina, germana Valle, per tal d'escapar de Scarpia. En la dita església Antonieta i muller de Ferran IV de víctima de Nàpols, és on es troben en el primer acte de l'òpera Angelotti les guerres napoleòniques i perseguides dels revolucio i Mario Cavaradossi. naris, sospita que el cap de la policía dels estats pon Per la conversa d'ambdós sabem -en el drama de Sar tificis ha a seduït la ajudat Angelotti escapar, aquell per dou- que Tosca fou una pastora acollida en el convent bellesa de la marquesa Attavanti, germana del presoner. de les Benedictines de Verona, residents a Roma. Tosca La reina amb la mort. La l'amenaça supressió d'aquest estudià música i la seva veu fou descoberta per Cima en el llibret fa actua lliu episodi suposar que Scarpia rosa, el qual la féu debutar al teatre. Els èxits no es rement en son de els desig perseguir revolucionaris, feren esperar a tot Itàlia, i precisament en el moment la cosa la amb qual adquireix més importància figura d'esplendor del seu art la coneixem en l'òpera. del car la seva naturalesa sàdica resta policia, igualment Ben mirat hi ha un punt no gens clar en el Ilibret d'Illica reflectida en l'obra de Sardou i en el llibret de l'òpera. i Giacosa. Es l'aparició de Scarpia en l'església. El fet D'altra i fa a la de Mario banda, pel que biografia no es pot entendre si no sabem que el guardià d'Auge hauríem de saber és fill d'un noble Cavaradossi, que lotti ha confesat que els germans Attavanti tenen pre romà amic de Voltaire. Ha estudiat a París i se sent vist trobar-se a la capella per fugir de Roma. l encara liberal Els esdeveniments revolucionaris progressista. un altre punt obscur: ¿com sap Tosca l'amagatall d'A? l'han trobat a on la Roma, roman, malgrat tot, per gelotti en el pou del jardí de la viHa de Cavaradossi? seva amorosa amb del Ar relació Tosca, cantant teatre En l'obra de Sardou el pintor revela a Tosca aquesta Per tal de les de la gentina. dissipar sospites policia, circumstància quan li parla d'Angelotti per tal de fondre donades les seves idees s'ha polítiques contràries, ofert les sospites de Ia cantant respecte a la relació amorosa uns frescos a de Sant'Andrea della per pintar l'església de l'aristòcrata i Mario. Per bé que en l'òpera Cavara Valle. Això la localització de Mario al comen justifica dossi diu a Tosca, en presència de Scarpia, «Di quanto de çar l'òpera. là vedesti, taci, o m'uccidi», referint-se al jardí, res no Cesare a coneixem com a ha estat Angelotti, qui evadit, fa suposar que ella coneix l'amagatall. raons amoroses i no haver estat «con presoner per per Malgrat tots aquests punts foscos en el desenvolupa sole della com es en spenta Republica romana», diu ment de l'argument, cal insistir en el mestratge de la el llibret de lllica i va amors Giacosa. A Londres, tenir pintura dels personatges de l'òpera, a la qual cosa con amb Emma Lyon, dona de dubtosa conducta a qui anys tribuí decisivament la teatralitat de la música de Puccini. trobà a Itàlia amb el nom de Hamilton, després Lady De tots ells, el que produeix més forta impressió és ambaixadora amant de de d'Anglaterra, Nelson, amiga Scarpia, no solament perquè significa el primer gran paper per a veu greu masculina que va escriure el com positor, sinó també perquè tot el drama gira a l'entorn Amb tot, gràcies a la bellesa de la música: a la s.eva de la seva imponent figura. volada lírica plena de romanticisme, Tosca es una figu no contradistoris: Puccini, que s'havia distingit per la creació de per ra atractiva dibuixada amb sentiments és la sonatges, sinó més aviat per la insinuació de climes i és la creient devota que porta flors a la Verge, atmosferes, assoleix aqui un dibuix clar i vigorós d'una dona apassionada que jura en l'església, és l'amant ar de de les figures més concretes del melodrama italià. En dent que es doblegarà als enganys Scarpia, però, per conjunt, la descripció de Scarpia es reaIitza a través sobre de tot, és la humanització del lirisme càlid de la de petits temes incisius; mai no es fa a cavall d'àries Puccini. Més que els seus problemes, ens interessa o de llargues frases líriques, la qual cosa hauria sig música, i així podrem recordar-nos molt poc de les an dramàti nificat en l'estil puccinià una tendència al sentimenta goixes de Tosca quan, trencant el fil d� l'acció el lisme, característica que no podem esperar de la natu ca en una terribIe escena amb Scarpia, personatge ralesa ferotge del cap de la policia romana. ca�ta «Vissi d'arte», una romança tan bella com inopor En realitat, uns pocs acords són suficients per a dar-nos tuna. Ni el més absurd sentit del teatre podria justificar la imatge violenta de Scarpia. Són els acords que obren la inserció d'aquest fragment en el drama, però la I?� la partitura amb un caràcter sinistre, immutable per lodia és tan afalagadora! Diguem, en honor de Puccini, encertat en ac l'absència de desenrotllament o transformació. Podríem que mai no va estar convençut d'haver ser els elir que el retrat del personatge està fet d'una sola ve cedir a les pretensions dels llibretistes, que van gada, com si Puccini volgués demostrar-nos que també culpables d'aquesta pregària o, milIor dit,. d'aquest la és capaç de penetrar la psicologia dels seus tipus. Re ment. També en el personatge de Tosca la ínstrumenta marquem el propòsit ben aconseguit de donar al perso ció defineix el seu tarannà, tot atorgant-li els arcs aguts natge una def'inició sense vaguetats, cosa que Puccini i les fustes més brillants. obté amb una instrumentació que empra les cordes i les Mario Cavaradossi és presentat amb l'ària «Recondita fustes baixes en els moments serens de Scarpia, ator armonia», inspirada pàgina de caire romàntic a la qual gant-li els metalls i la percussió, conjuntament, en els presta un fresc perfum l'orquestració refinada i el bon passatges violentament dramàtics. gust harmònic. El tema, però, que simbolitza el pintor A part que l'escena ens sembli més o menys aprofitada és la melodia de la frase «Qual occhio al morido», més en totes les seves possiblitats teatrals, el «Te Deum» característic i més personal que el famós «E lucevan le amb el qual es clou el primer acte conté la confirmació stelle», la lletra del qual no té lògica si tenim en compte d'una sèrie d'aspectes diversos de l'esperit sàdic de Scar que Cavaradossi fa un cant a la intimitat compartida pia, el qual es mostra descaradament luxuriós en la im amb Tosca en els instants previs a la seva mort. No pot pressionant «Tosca, mi fai dimenticare Iddio». Abans, ser massa normal que en les dites circumstàncies un però, durant ra conversa amb la protagonista, el per home evoqui només la imatge viva de la passió. Malgrat sonatge s'ha manifestat estudiadament elegant -com això, la fantasia de Puccini degué sentir-se convulsiona aristocrtic que és-, sardònic, intrigant, devot i, en el da i el resultat és un dels fragments més populars del fons, refinadament sinistre. repertori operístic. La música és, veritablement, emo Amb tot, el gran moment de Scarpia es produeix en el cionant, i contràriament al que succeeix en la majoria segon acte, quan tota la seva capacitat de lascívia i de les interpretacions, no deixa cap alternativa a la crueltat inhumana s'imposen com una força instintiva histèria deI cant, puix que es tracta d'una improvisació d'eròtica passió. El personatge, per fi, encara que des lírica a les portes del verisme. Com en els altres per preciable pels seus fets, té una grandiositat que fa em sonatges, també a Cavaradossi dóna Puccini un acom pallidir les altres figures del drama. panyament orquestral característic, quasi sempre de Tosca és menys protagonista del drama que el ventaglio, terminat pels colors calents del cIarinet, trompa i vio instrument del qual es var Scarpia per encendre la gelo loncel. sia de la cantant, de la mateixa manera que Yago utilitza el [orzzoletto com a verí que poc a poc destruirà Otello. JOAN ARNAU HISTÒRIA DE L'ÒPERA cant extraordinari, combinant a la perfecció els elements dramàtics, quasi macabres, amb els Iírics i idealitzats, Tosca va veure la primera llum pública al teatre Cons per oferir una òpera que sense cap problema es col tanci de Roma el 14 de gener del 1900. Per a arribar a locà al capdavant de l'escola verista, escola que cercava l'estrena primer havia hagut de patir alguns maldecaps la manera de fugir dels grans temes heroics, per di que, amb la perspectiva de Ia història, ens semblen buixar escenes de la vida real tant com fóra possible, van i oferint la cara més anecdòtics, però que influir en la pobra acollida que, exagerant en el sentit contrari per part de la crítica, va tenir en aquesta sessió memo fosca i cruel dels personatgegs. Amb aquesta obra Puc rable; entre altres, el fet que un dels llibretistes, Luigi cini quedà clarament definit com a principal defensor Illica, va haver de convèncer fraudulentament el medio d'aquest corrent que encara donaria fruits molt subs cre compositor Alberto Franchetti, que tenia reservats tanciosos. a Roma amb la col els drets sobre el text, que l'obra no valia la pena, per La primera representació comptà a cantant Hariclée bon tal que cedís els drets Puccini. Naturalment, quan laboració de la prestigiosa Darclée, de de la direcció pogué constatar l'èxit de l'obra, que en part era degut exemple del divisme principis segle, al text, va manifestar de forma contundent la seva dis d'escena del famós editor Tito Ricordi i la direcció mu havia contri conformitat amb els mètodes que havien estat emprats sical de Leopoldo Mugnone, director que per a fer-lo desdir del seu dret. buït a l'èxit de l'anterior òpera, La Bohème, a Palermo Aquest èxit mediocre a què alludíem, va ser aviat canviat Poc temps després Tosca fou representada al teatre de la de amb la en esclatant, puix l'obra assolí una vintena de repre Scala milanesa, el 17 març del mateix any, a i Arturo Toscanini com a director mu sentacions, teatre ple, que obrien unes bones pers mateixa soprano arribat al Covent Garden i pectives a la segona òpera escrita per Puccini en col·la sical; pel juliol havia ja pel boració amb els fidels llibretistes Giuseppe Giacosa i desembre al Teatro Real de Madrid. A estrenada al Gran Teatre del Liceu el Luigi lllica. Aquests s'havien inspirat, per a confegir el Barcelona, fou text, en un èxit teatral del moment, La Tosca de Vic 30 de març del 1902, amb la col-laboració de Carmen i Ramon Blanchart en els torien Sardou, estrenada 13 anys abans a París, i que en Bonaplata, Giuseppe Agostini realitat no deixava d'ésser un vulgar fulletó, la qualitat principals papers, amb un èxit suficient si tenim en la crítica irònica i cruel del del qual deixava molt a desitjar, però que havia obtingut compte que meresqué gran una encertada interpretació de la famosa actriu Sara wagnerista Joaquim Pena a les planes de «Joventut», Bernhardt. que, a tall de diàleg amb un amic, exposa els dubtes que té a nova obra de l'autor de La bo Els llibretistes van captar el nus de l'obra, bé que des respecte aquesta contra tan proveint de contingut històric el llibret, cosa que fa un hè-me, ironitzant l'òpera italiana, menystin del moment. xic difícil de seguir-ne la lògica interna si no es coneix guda pels wagnerians Després d'aquesta Tosca ha estat 120 essent q_ue r=« està emmarcada en els esdeveniments repres estrena, representada vegades, la SIUS anti-repuhlicans dels estats pontificis en plena època darrera el 22 de gener de 1981. napoleònica; però en canvi van oferir al compositor un XOSÉ AVIÑOA text molt coherent que Puccini sabé pastar amb un en- .------1------, DISCOGRAFIA DE «TOSCA» La present discografia només cita els enregistraments comercials, excloent els pirates i els parcials. Els per sonatges són citats en l'ordre següent: Tosca (soprano), Mario Cavaradossi (tenor) i Scarpia (baríton), orquestra Amazone y tú ... i cors, i director. un acuerdo tierno y fogoso. 1930 COLUMBIA C-D 14594/607 (reedició de 1970) Bianca Scacciati, Alessandro Granda, Enrico Mo linari, orquestra simfònica de Milà i Cor de la Scala, Lorenzo Malajoli. 1938 LA VOZ DE SU AMO G-DB 3562/75 (reedició de 1952, LALP 1020/21) Maria Caniglia, Beniamino Gigli, Armando Bor gioli, orquestra i cors de l'òpera de Roma, Olivie ro de Fabritiis. 1951 CETRA LPC 1230 (2 discos) Adriana Guerrini, Gianni Poggi, Paolo Silveri, or questra i cors de la RAI de Torí, Francesco Moli AMLlZONE nari-Pradelli. 1951 REMINGTON 199-62 (dos discos) Vera Petrova, Eddy Ruhl, Piero Campolonghi, or questra i cors del Maggio Musicale Fiorentino, Emidio Tieri. 1952 DECCA LXT 2730/31 Renata Tebaldi, Giuseppe Campora, Enzo Masche rini, orquestra i cors de la Accademia de Santa Cecilia de Roma, Alberto Erede. 1953 COLUMBIA QCX 10028/29 (reedició EMI VSA LALP 120/121) Maria Callas, Giuseppe Di Stefano, Tito Gobbi, orquestra i cors de Ia Scala de Milà, Víctor de Sabata. 1956 CETRA LPC 1261 (reedició CETRA MC 94/95 de 1970) Gigliola Frazzoni, Ferrucció Tagliavini, Gian Gia como Guelfi, cor i orquestra de la RAI de Torí, Arturo Basile. 1956 RCA LM/LSC 60 52 Zinka Milanov, Jussi Bjorling, Leonard Warren, orquestra i cors de la òpera de Roma, Erich Leinsdorf. 1957 PHILIPS A 00 463/64 Antonietta Stella, Gianni Poggi, Giuseppe Taddei, orquestra i cors del Teatre de San Carlo de Nà pols, Tullio Serafin. 1959 DECCA LXT 5554/55 i SXL 2180/81 Renata Tebaldi, Mario del Mónaco, George Lon don, orquestra i cors de la Accademia de Santa Cecilia de Roma, Francesco Molinari-Pradelli. 1960 VEGA 8001/03 (3 discos) Jane Rhodes, Albert Lance, Gabriel Bacquier, or questra i cors de l'Opera de París, Manuel Ro senthal. 1960 DGG LPM 18722/23 Y SLPM 138722/23 Stefania Woytowicz, Sándor Konya, Kim Borg, orquestra i cors de l'Opera de l'Estat de Berlín, Horst Stein. 1962 RCA LD /LDS 7022 Leontyne Price, Giuseppe Di Stefano, Giuseppe Taddei, orquestra Filharmònica de Berlín i cor de l'Opera de l'Estat, Herbert von Karajan. 1965 EM! ANGEL AN/SAN 149/150 i EM! 165-00040/41 Maria CalIas, Carlo Bergonzi, Tito Gobbi, orques tra del Conservatori de París, cor de l'Opera de Paris, Georges Prêtre. 1966 DECCA MET ¡SET 341/42 Birgit Nilsson, Franco Corelli, Dietrich Fischer Dieskau, orquestra i cors de l'Accademia de Santa Cecilia de Roma, Lorin Maazel. 1966 MELODIYA 02315/20 Tamara Milashkina, Zurah Andzaparidzye, O. Kle nov, Orquestra Simfònica de Moscou, Yevgenij Svetlanov. 1973 RCA ARL 2-0105 Leontyne Price, Plácido Domingo, Sherill Milnes, New Philharmonia Orchestra i cor John Alldis, Zubin Mehta. 1976 DGG 2708.087 Galina Vishnevskaya, Franco Bonisolli, Matteo Ma nuguerra, Orquestra de la ORTF, Mstislav Ros tropòvitx. 1977 EM! 6700.108 Montserrat Caballé, Josep Carreras, Ingvar Wixell. Orquestra del Covent Garden, Colin Davis. 1980 DECCA D.134 D.2 Mirella Luciano Freni, Pavarotti, Sherill Milnes, obres de orte En piel National Philharmonic Orchestra, cor de l'Opera de Londres, Nicola Rescigno. 1980 DGG 2707 Katia Ricciarelli, Josep Carreras, Ruggero Rai I)OUtiqUE mondi, Filharmònica de cor de Orquestra Berlín, t\ribou lé) llotel PrincEso SoFio l'Opera de Berlín, Herbert von Karajan. t 3l7LJ7LJ3 t. 33076lé) R. A. i X. A. borcdono � Parramón Para Usted, a quien emociona e interesa el mundo de la Música, tres libros excepcionales, tres grandes obras inolvidables. Los mejores libros para sus obras más selectas. LA PROPERA ÒPERA Seguint el programa establert pel Gran Teatre del Liceu, els dies 26 i 28 de febrer i el 3 de març s'oferirà Salomé de Richard Strauss. Salomé, òpera estrenada el 1905, i per tant no gaire lluny, en els anys, de ra present òpera, n'és, en canvi, a considerable distància pel que fa a l'estètica que presenta i a les possibilitats que oferí als asistents a ra primera audició. Seguint de prop l'obra de Wilde, que en aquells moments feia furor entre la gent vinculada als cercles cultes d'Europa, Strauss escriví una partitura que representà, tant en el camp escènic com en el musical, una fita, no ja en la història de l'òpera, sinó en Ia seva pròpia evolució personal, donat que, de la mateixa manera que anys abans havia despertat gran 3 espectació amb els seus poemes simfònics, per les possi bilitats que obria al món simfònic en vies d'esgotament, Salomé oferia noves possibilitats vocals i instrumentals que haurien pogut proporcionar noves i riques obres teatrals, però, .que, per raons diverses, no anà més enllà de les mateixes òperes posteriors de Strauss i d'algunes altres produccions esporàdiques, entre res quals la ma- teixa darrera obra de Puccini, Turandot. Salomé ens explica l'anècdota bíblica de la relació in cestuosa del rei de Judea, Herodes i la seva amant, He rodies. Salomé, filla d'Herodies contempla enutjada la degradació moral a què arriba la cort impulsada per la seva mare i el tetrarca. Tot li és indiferent excepte J okhannaán, el Baptista evangèlic, que clama contra aquesta desídia moral i enamora bojament Salomé. La En todas las buenas librerías. idea sonora noia, en un crescendo eròtic molt aconseguit, pretén d'enamorar el profeta, però la negativa d'aquest l'irrita i a la vegada li crea més interès per ell. Després de la famosa dansa, peça que s'ha situat entre les més popu lars del compositor, Salomé demana al tetrarca, com a premi, el cap del presoner, a la qual cosa en principi aquell es nega, però a la qual, per complir la seva pro ha una mesa, d'accedir, provocant orgia de sang que presagia la fi del propi tetrarca. L'obra de Wilde obtingué un ressò extraordinari i me resqué l'interès del famós cartellista Beardsley que en féu un repertori gráfic que contribuí a la seva difusió. El rebuig de part del públic, entre altres, l'hispànic, li vingué del fet que l'òpera fou qualificada tot seguit de mòrbida i excessivament eròtica; a l'època en què va sense aparèixer, dubte colpí al públic per aquestes qua litats, però Salomé, no és la representació del diable fet dona, sinó una candorosa descripció de com una inno cent criatura inclinada a la perversió va trobant motius per a desenvolupar-la. Per a les versions d'aquesta temporada comptarem amb la coHaboració de Roberta Knie en el paper de Salomé, colección James Johnson i Wilfried Gahmilich en els rols de Na mobiliario rraboth i Jokhanaan, i Karl Walter Bohm i Martha internacional Szirmay en els d'Herodes i Herodies; dirigirà l'orquestra del Gran Teatre del Liceu Charles Vanderzand i l'escena • el famós Werner Michael Esser, que comptarà amb els vestuaris i decorats del Teatre de l'Òpera de GRAZ. "'li XOSÉ AVIÑOA .------1-----. ADMINISTRADOR: Lluís Andreu Marfà DIRECTOR MUSICAL: Eugenio Marco DIRECTOR D'ESCENARI: Didac Monjo ASSISTENTS MUSICALS: Jordi Giró Miguel Ortega J avier Pérez-Batista Lolita Poveda APUNTADOR: Jaume Tribó CAP DE MAQUINISTES: Constancio Anguera CAP D'ELECTRICISTES: Francesc Tuset CAP D'UTILLATGE: Jaume Payet CAP DE SASTRERIA: Remei Mollor PERRUQUERIA: «Damaret» SABATERIA: «Valldeperas» CONSORCI DEL MOBLES: Almirall GRAN TEATRE DEL LICEU CAP DE TAQUILLES: Frederic Roca CAP D'ADMINISTRACIú: Joan Antich RELACIONS PÚBLIQUES: Adela Rocha GENERALITAT DE CATALUNYA SERVEI MÈDIC: Dr. Enric Bosch AJUNTAMENT DE BARCELONA SECRETARIA: SOCIETAT DEL GRAN TEATRE DEL LICEU Josep Delgado Maria Antònia Claramunt María José García Assistència tècnica: JORQUERA HNOS., pianos PATRONAT DEL CONSORCI PUBLICITAT I PROGRAMES: Publi-Tempo PRESIDENT: Molt Honorable Sr. Jordi Pujol NOTES IMPORTANTS: Un cop començada la funció, no serà permesa l'entrada a la sala, així com verificar VICE-PRESIDENT: Excellentíssirn Sr. Narcís Serra enregistrarnents, fotografies o filmar escenes de qual sevol tipus. GERENT: Sr. Lluís Portabella Les funcions començaran puntualment a l'hora in dicada. Teatre del VOCALS: El Patronat del Consorci del Gran Liceu, si les circumstàncies ho reclamen, podrà alterar les Antoni Sàbat (Generalitat de Catalunya) dates, els programes o els intèrprets anunciats en Montserrat Albet (Generalitat de Catalunya) aquest programa. En compliment d'allò que disposa l'Article 92 del Re Rafael Pradas (Ajuntament de Barcelona) glament d'Espectacles, és prohibit de fumar als passa Lluís Reverter (Ajuntament de Barcelona) dissos; hom ha d'utilitzar el Saló de ler. pis i el ves R. Martínez Callén (Ajuntament de Barcelona) tíbul de l'entrada. carrer Pau Manuel Bertrand (Societat del G. T. del Liceu) <5. Accés pel St. núm. 1 bis Fèlix M.a Millet (Societat del G. T. del Liceu) Maria Vilardell (Societat del G. T. del Liceu) PORTADA: Oli de Ramon Casas (Cercle del Liceu) Carles Mir del G. T. del (Societat Liceu) Comentaris a càrrec de Roger Alier, Xosé Aviñoa i Oriol Martorell, del Departament d'Art de la Universitat de SECRETARI: Barcelona. Adrià Alvarez PRÒXIMES FUNCIONS SALOME Strauss Karl Walter Bi::ihm Martha Szirmay Roberta Knie J ames Johnson Wilfried Gahmlich Rosa M .. Ysas Bartomeu Bardagí Alfredo Heilbron Antoni Lluch Josep Folch Alfred Kainz José Luis Barrera - Rolf Becker Ramón Gajas Director d'orquestra: Charles Vanderzand Director d'escena: Werner M. Esser Decorats i vestuari: Teatre de l'Opera - Graz 26 de febrer, 21 h., funció núm. 22, torn C 28 de febrer, 17 h., funció núm. 10, tarda 3 de març, 21 h., funció núm. 23, torn B MADAMA BUTTERFLY Puccini Yasuko Hayashi Hiroto Saito Mercè Nualart Vicenç Sardinero Piero de Palma Vicenç Esteve J osé Luis Barrera Director d'orquestra: Fabiano Monica Director d'escena: Fausto Cosentino Decorats: Teatro Ponchielli - Cremona Sormani - Milà Vestuari: «Arrigo» - Milà 6 de març, 21 h., funció núm. 24, torn C (funció de gala) 9 de març, 21 h., funció núm. 25, torn A 11 de març, 21 h., funció núm. 26, torn B 14 de març, 17 h., funció núm. 11, tarda GRAN TEATRE DEL ucau Temporada d'òpera 1981/82 - CONSORCI DEL GRAN TEATRE DEL LICEU Generalitat de Catalunya Ajuntament de Barcelona Societat del Gran Teatre del Liceu Funció de gala Dimecres, 17 de febrer de 1982, a les 21 h., funció núm. 19, torn A TOSCA Opera en tres actes Llibret de Giuseppe Giacosa i Luigi Illica Música de Giacomo Puccini Floria Tosca, celebre cantante: Natalia Troitskaya Mario Cavaradossi, pittore: Veriana Luchetti II Barone Scarpia, Capo della Polizia: Joan Pons Cesare Angelotti: Giancarlo Tasi II Sagrestano: Vicenç Esteve Spoletta, agente di polizia: Didac Monja Sciarrone, gendarme: Raúl Montero Un carceriere: Ramón Gajas Un pastore: Rafael Sarrión Director d'orquestra: Daniel Lipton Director d'escena: Antonello Madau-Diaz Decorats: Ettore Rondelli Vestuari: Anna Anni Producció: Teatre de I'Opera - Roma ORQUESTRA SIMFONICA I COR DEL GRAN TEATRE DEL LICEU