I,
GRAN TEATRE DEL LICEU
- Temporada d'òpera 1983/84
CONSORCI DEL CRAN TEATRE DEL LICEU GENERAUUT DE CATALUNYA AJUNTAMENT DE BARCELONA SDCIETAT DEL GRAN TEATRE DEL LICEU �------�(t)------�.._,,,;<
unano
AIDA sostenida. Opera en 4 actes Lleoamosmásdecien años Llibret d'Antonio Ghislanzoni Música de Giuseppe Verdi dando ''elDo depecho" en elmundo del Seguro, como una nota quese prolonga
indef:'niaamente... Confuerza y confianza.
Dissabte, 10 de desembre de 1983, a les 21,30 h., funció núm. 12, torn C
Dimarts, 13 de desembre de 1983, a les 21 h., funció núm. 13, torn A
Dijous, 15 de desembre de 1983, a les 21 h., funció núm. 14, torn B
Diumenge, 18 de desembre de 1983, a les 17 h., ,LA UNION Y EL FENIX ESPAÑOL. funció núm. 15, torn T SU Compañía de Seguros de toda lavida. GRAN TEATRE DEL LICEU Barcelona AIDA
El Rei: Stefan Elenkov
Amneris, la seva filla: Elena Obraztsova Aida, esclava etíop: Natalia Troitskaya Radamès, capità de la Guàrdia: Carlo Cossutta
Ramfis, cap dels sacerdots: Bonaldo Giaiotti
Amonasro, Rei d'Etiòpia i pare d'Aida: Simon Estes Un missatger: Conrad Gaspà Sacerdotessa: Cecília Fondevila
Director d'orquestra: Carlo Franci Director d'escena: Antonello Madau-Díaz
Director del cor: Romano Gandolfi
Director adjunt del cor: Vittorio Sicuri Violí concertino: Josep M.' Alpiste Coreògraf: Mario Pistoni Primers ballarins: Patrizia Manieri Agostino D'Aloja Fulvio O'Alberto Cos de Ball
Decoracions: Antonio Mastromattei. Sormani (Milà) Vestuari: Teatro alia Scala (Milà)
Amb la coHaboració de l'Orfeó Atlàntida (Dir.: Antoni Coll)
ORQUESTRA SIMFòNICA I COR DEL GRAN TEATRE DEL LICEU
Comentaris a càrrec dels Drs. Roger Alier, Xosé Aviñoa i Oriol Martorell, del Departament d'Art de la Universitat de Barcelona. BRUT BARROCO
CONTINGUT MUSICAL I ARGUMENTAL
ACTEI: El guerrer egipci Radamès confia ésser nome nat cap de l'exèrcit per oferir les seves victò ries a la seva estimada Aida, esclava etíop de la filla del faraó, Amneris, la qual, enamorada també de Radamès, sospita que Aida li és rival. El faraó convoca tothom perquè un exèrcit etíop ha envaït Egipte: un missatger acabat d'arribar ho confirma. El Gran Sacerdot en capçala el crit de guerra i el rei declara Rada mès cap de l'exèrcit. Aida, com tots, desitja la victòria al guerrer, però després, sola, pensa que la victòria de Radamès suposa la ruïna del seu poble i la del seu pare, rei dels etíops. Radamès és dut al temple de Ftah per ésser investit.
Aida s'inicia amb un breu preludi que Verdi escriví per substituir l'extensa obertura que havia compost primer, i que amb molt bon criteri retirà desprès de l'estrena. El preludi conté dos temes: el primer és melangiós i el sentirem novament quan Aida canti el seu amor per Radamès; després sentirem unes notes descendents que també reapareixeran a l'òpera (a l'acte III) com a part del sever cànon cantat pels sacerdots egipcis. S'alça tot seguit el teló i apareix Radamès al palau de Memfis, en diàleg amb Ramfis, el gran sacerdot. Aquest l'informa que probablement esclatarà una nova guerra contra els etíops, fet que exalta Radamès, que confia d'obtenir el comandament de l'exèrcit egipci. Rada en la victòria com a de demostrar a mès confia mitjà "Un año más, unos pocos podrán la seva estimada, Aida, la profunditat dels seus senti disfrutar de un auténtico Brut I ments. Radamès expressa aquestes idees en una ària de con toda la tradición el gran força (< un timbre i un vibrant si peça, que exigeix penetrant Radamès, que torna carregat de glòria i de bemoll com a agut nota final. botí. Amneris segueix sospitant d'Aida i fa Entren Aida i la filla del faraó. Precisament és Amneris, una prova, informant l'esclava de la mort glo ella la mestressa d'Aida, ja que aquesta és una esclava riosa de Radamès. La reacció d'Aida, descon en darrera etíop capturada la guerra. Amneris insinua solada, la delata, i Amneris amenaça Aida a Radamès que podria aspirar a un enllaç molt elevat amb la mort. L'escena següent ens presenta a aviat s'adona Memfis, però pel posat d'aquest i l'acti la marxa triomfal de tropes, presoners i, al tud reservada d'Aida que tal vegada hi hagi algun lligam capdavall, el militar victoriós, el qual no de entre els dos. escena es en un Aquesta perllonga tercet mana la mà d'Amneris, com aquesta espe en el Amneris qual amenaça amb terribles càstigs Aida rava, sinó l'alliberament dels presoners, entre si descobreix Aida i que estima Radamès. Radamès, els quals hi ha el rei etíop Amonasro, pare que temen la venjativa princesa, dissimulen. d'Aida. El faraó hi accedeix però el Gran Sa Un so de convoca tots trompetes els presents davant cerdot imposa que almenys Amonasro resti el rei o faraó. del nou Aquest informa atac etíop i fa en poder egipci com a ostatge que eviti noves entrar un missatger que explica les malvestats dels guerres. etíops invasors. Tots clamen guerra contra l'invasor i el rei fa saber que la deessa Isis ha proclamat Rada Ens trobem ara als apartaments d'Amneris: les escla mès com a de l'exèrcit. un cap Seguidament s'inicia ves, entre cants de joia per la victòria egípcia, ajuden vibrant passatge concertant (e Su del Nilo») que desem la filla del faraó a vestir-se per rebre el guerrer que boca en el crit «Ritorna vincitor» comú: que compar torna. Amneris espera aquest moment amb passió, que teixen els ... tots presents. expressa en poderoses frases melòdiques « JOYERO cant sever dels sacerdots: un cànon descendent que ens revela la seva inflexibilitat i duresa. L'escena inclou també un extens ballet de «música egípcia» seguida altre cop de cants. Cal advertir que Verdi s'inspirà con siderablement en els cants corals de Poliuto, de Doni zettí, per a aquesta escena triomfal, fins a un punt que pot situar-se pròxim al plagi, encara que va ben redimir aquest fet amb l'extraordinària marxa de les trompetes amb la qual es presenta Radamès davant del rei i la seva filla. El rei saluda l'heroi amb un cànt de joia (e Salvador della patria») i li ofereix el que vulgui. Radamès demana que siguin portats davant del rei els esclaus etíops i aviat se'n destaca un, Amonasro, rei etíop que s'ha amagat entre el seu poble. Aida, però, el reconeix i indiscretament el crida; Amonasro, amb tot, impedeix que reveli que és el rei, ja que vol mantenir-se en l'anonimat. Radamès demana al rei l'alliberament de tots els pre soners, en lloc de demanar la mà d'Amneris com aquesta esperava; el rei hi accedeix, però el Gran Sacer dot es mostra contrari al perdó i exigeix que almenys resti a Egipte Amonasro com a ostatge i garantia contra un nou atac. Després, el rei concedeix a Radamès, a més, la mà d'Amneris, fet que omple Aida de desespera ció i a Radamès de preocupació pel que pugui succeir. Un ampli i esplendorós concertant ocupa tot aquest episodi, i finalment, tornem a sentir les trompetes de la marxa triomfal que es clou ara amb l'espectacular participació del cor. ACTE III: Mentre Amneris resa al temple d'Isis acom panyada per Ramfis, Aida s'entrevista amb el seu pare, Amonasro, que li exigeix que tregui informació de Radamès sobre l'exèr cit egipci per derrotar-lo. Aida ho fa de mala gana i Radamès cau en el parany. Rea pareix Amonasro i Radamès s'adona del seu error; es nega a seguir Aida i Amonasro en M. Pérez Cabrero, 4 Tel. 201 3300 Barcelona-21 (junto Turó Park) llur fugida i es lliura al Gran Sacerdot de clarant-se traïdor a la pàtria amb gran deses peració d'Amneris. Una música suau i llunyana ens situa en l'ambient serè d'una nit càlida d'Egipte, a la ribera del Nil. En una barca arriba Amneris, acompanyada del Gran Sacerdot, per passar la nit en oració al temple d'Isis, abans de contreure matrimoni amb Radamès. Amneris i el seu sèquit entren al temple, però Aida roman a fora, on es reuneix secretament amb el seu pare. Aquest, amb precs i amenaces convenç Aida que l'única solució per al seu amor és obtenir de Radamès les informacions relatives- als moviments de l'exèrcit egipci per tal d'in fligir-li una derrota que restauri el poder etíop. En un duo commovedor, Amonasro recorda a Aida les fres ques valls, els boscs perfumats i els temples d'or de la pàtria perduda, fet que acaba de convèncer-la, malgrat una forta resistència. Arriba ara Radamès amb una frase joiosa (e Pur ti riveggo, mia dolce Aida») que no desemboca, com sem bla, en una ària, sinó que deriva cap a un duo amorós en el qual Aida obté la informació desitjada. Amonasro es presenta de cop davant la parella i explica a Rada més que és rei dels etíops i que Radamès heretarà el tron d'Etiòpia amb Aida si el segueix. Radamès refusa d'escoltar les propostes i es desespera per la seva invo atreu con luntària traïció. La discussió l'atenció d'Amneris i Viajar Clase el Gran Sacerdot, que surten del temple amb homes de la guàrdia. Amonasro intenta d'apunyalar Amneris, però Radamès ho impedeix i el rei etíop fuig amb Aida, men tre Radamès es lliura voluntàriament a l'autoritat del swissairC Gran Sacerdot. BARCELONA - P.o Gracia, 44 Tel.: 21591 00 ACTE IV: Amneris s'angoixa davant la sentència que caurà damunt Radamès i tracta de convèn cer-lo que es declari innocent. Radamès, .------{f:\--- "ls_1��-1' RESTAURANT. però, calla davant les acusacions 1 es con demnat, amb gran desesperació d'Amneris que se sent culpable de la seva mort. Canvia l'escena: Radamès és tancat en la seva tom ba, sota el temple de Ftah; Aida s'havia in troduït secretament en la tomba i moren junts cantant llur amor mentre, sobre la tomba, Amneris prega, desconsolada. L'acte s'obre amb una allusió a les amenaces d'Amneris del primer acte; ara ella en recull el fruit en l'angoixa immensa que l'oprimeix i que expressa en el seu cant, en el qual sentim temes ja exposats en els actes anteriors. Fa cridar Radamès a la seva presència i tracta de con vèncer-lo que es disculpi davant els sacerdots en un duo de remarcable bellesa (e Già i sacerdoti adunan si»). Radamès s'hi nega: ha decidit morir i els oferi ments d'Amneris d'ocupar el tron al seu costat cauen en el buit. En una vigorosa escena, Radamès és dut fora de la vista del públic a sofrir el judici. Sentim les acusacions dels sacerdots a cor, hieràtiques i fredes; davant el silenci de Radamès per tres cops l'acusen de traïdoria mentre en escena Arnneris es desespera expressant el seu dolor amb frases de gran extensió vocal que porten el registre de mezzo-soprano als seus límits. Canvia ara l'escena i veiem Radamès reclòs a la tomba situada sota el temple de Ftah. Els sacerdots fan tancar la pedra que segella la cavitat. Radamès espera la mort i de sobte veu una figura que es mou dins la tomba: no és un fantasma ni una visió: és Aida que prèvia ment s'havia introduït dins de la tomba per morir amb ell. Després de cantar un dels duos més formosos sor tits de la ploma de Verdi, ambdós moren lentament mentre, damunt la tomba, Amneris prega desconsolada Tel. (972) 257651, Cala Montjoi una suau a Ftah. - ment i el cor eleva pregària Apartado Correos 30, Roses Girona ROGER ALIER Cerrado lunes todo el dia y martes mediodia. Vacaciones del 15 de Enero al 15 de Marzo. CONTENIDO MUSICAL Y ARGUMENTAL ACTO I: El guerrero egipcio Radamés confía ser nom Entran Aida y Arnneris, la hija del faraón. Precisamente brado jefe de ejército para ofrecer sus vic es ella la dueña de Aida, ya que ésta es una esclava torias a su amada Aida, esclava etíope de la etíope capturada en una guerra anterior. Amneris in hija del faraón, Amneris. Esta, enamorada sinúa a Radamés que podría aspirar a un enlace muy también de Radarnés, sospecha que tiene en elevado en Menfis, pero pronto percibe por la actitud Aida una rival. El faraón convoca a todo el de éste y el tono reservado de Aida que tal vez haya mundo para oír a un mensajero que confirma alguna relación secreta entre ambos. Esta escena se que un ejército etíope ha invadido Egipto. El prolonga en un terceto en el que Amneris amenaza con Gran Sacerdote encabeza el grito de guerra y terribles castigos a Aida si descubre que ama a Rada el rey declara a Radamés jefe del ejército. més. Aida y éste, que temen a la vengativa princesa, di Aida, como todos, desea la victoria del guerre simulan. ro, pero después, al quedarse sola, piensa que Un sonido de trompetas convoca a todos los presentes la victoria de Radamés supone la ruina de su ante el rey o faraón. Este les informa del nuevo ataque pueblo y la de su padre, rey de los etíopes. etíope y hace entrar a un mensajero que explica los Radamés es conducido al templo de Ftah para destrozos causados por los etíopes invasores. Todos ser investido. claman guerra contra los extranjeros agresivos y el rey da a conocer que la diosa Isis ha proclamado a Rada Aida se inicia con un breve preludio que Verdi escribió més como jefe del ejército egipcio. Seguidamente se para substituir la extensa obertura que había compuesto inicia un vibrante pasaje concertado (e Su del Nilo») primero, y que con muy buen criterio retiró después que desemboca en el grito común: «Ritorna vincitor» del estreno. El preludio contiene dos temas: el primero, que comparten todos los presentes. melancólico, reaparecerá de nuevo cuando Aida cante Se vacía la escena, pues Radamés debe ser conducido su amor por Radamés, hacia el fin del acto; después al templo de Ftah para ser investido: sólo queda atrás oiremos unas notas descendentes que también reapare Aida, torturada por el dilema que supone su amor por cerán en la ópera (en el acto III) como parte del severo Radamés: ella también ha gritado «Ritorna vincitor», canon cantado por los sacerdotes egipcios. pero ahora cae en la cuenta de que la victoria del mili tar de su Se alza seguidamente el telón y vemos a Radamés en supone el aplastamiento las tropas de Etiopía el palacio de Menfis, en diálogo con Ramfis, el gran natal, y muy probablemente una derrota humillante sacerdote. Este le informa que probablemente habrá para su padre, el rey de los etíopes. Esta angustia la Aida en un aria es una de guerra de nuevo contra los etíopes, hecho por el que expresa que las partes más destacadas de la Radamés exulta, pues confía obtener el mando del ejér ópera. En la escena vemos a Radamés en el cito egipcio. Radamés confía que la victoria le permi siguiente templo de recibiendo la investidura de de las tirá demostrar su amor a Aida. Estas ideas las expresa Menfis, jefe tro sacerdotisas unas en una aria de considerable fuerza (< més cae en la trampa. Reaparece Amonasro y Radamés se da cuenta de su error, negán dose a seguir a Aida y Amonasro hacia Etio pía y entregándose al Gran Sacerdote como traidor a la patria, con gran desesperación de Amneris. Una música suave y lejana nos sitúa en el ambiente se reno de una noche cálida de Egipto, en la ribera del Nilo. En una barca llega Amneris, acompañada del Gran Sa cerdote, para pasar la noche en oración ante el altar de Isis, antes de contraer matrimonio con Radamés. Amneris y su séquito entran en el templo, pero Aida se queda fuera, donde se reúne secretamente con su padre. Este, entre ruegos y amenazas convence a Aida de que la única solución para su amor es obtener de Radamés las informaciones sobre el ejército egipcio que necesita para derrotarlo. En un dúo conmovedor, Amonasro recuerda a Aida los valles frescos, los bosques perfumados y los templos de oro de su patria perdida, hecho que acaba por convencerla, pese a su resistencia. Llega ahora Radamés con una frase jubilosa « ACTO IV: Amneris se angustia ante la sentencia que recaerá sobre Radamés y trata de conven cerlo para que se declare inocente. Rada------(L)------��"'».? més, sin embargo, calla ante las acusaciones V es condenado, con gran desesperación de Amneris. Cambia la escena: Radamés es re cluido en su tumba, bajo el templo de Ftah: Aida, que se había introducido secretamente en la tumba, se le aparece y ambos mueren cantando juntos su amor, mientras, sobre la tumba, Amneris se lamenta desconsolada mente. El acto se inicia con una alusión a las amenazas de el fruto de las Amneris del primer acto; ahora recoge Natalia Troitskaya Elena Obraztsova mismas en su anzustia que expresa en un canto en el que oímos temas ya expuestos en actos anteriores. Am neris llama a Radamés a su presencia y trata de conven cerlo para que se disculpe ante los sacerdotes, en un dúo de belleza notable (e Già i sacerdoti adunansi»). Radarnés se niega a ello: ha decidido morir y los ofre cimientos de Amneris de ocupar el trono junto a ella caen en el vacío. En una escena vigorosa, Radamés es llevado fuera de la vista del público a sufrir el juicio. Oímos las acusa cienes de los sacerdotes a coro, hieráticas y frías; ante el silencio de Radamés, lo acusan por tres veces de traición, mientras en escena Amneris se desespera ex presando su dolor con frases de gran extensión vocal que ponen al registro de mezzo-soprano ante sus lí mites. Cambia ahora la escena y vemos a Radamés recluido en la tumba, bajo el templo de Ftah. Los sacerdotes hacen rodar la piedra que sella la cavidad. Radamés espera la muerte: dé pronto ve una figura que se mueve, y que no es un fantasma a una visión, sino Aida, que previa mente había entrado en la tumba para morir con él. Tras cantar uno de los dúos más hermosos suraidos de la pluma de Verdi, ambos mueren mientras, sobre la Amneris reza desconsoladamente el coro eleva tumba, y Carlo Cossutta Simon Estes una suave plegaria a Ftah. R. A. ��::::...... ¡-� ------, ------(1s) ,-!!} '"-..,,,,,, Giaiotti Stefan Elenkov Carlo Franci Cecília Fondevila Conrad Gaspà Romano Gandolfi ------., .------I",�L)","""" GIUSEPPE VERDI la Ningú, a hores d'ara, no posa en dubte que persona litat i l'obra de Giuseppe Verdi és una de les més sugges tives i transcendents de l'òpera de tots els temps, i la més significativa de l'òpera italiana del s. XIX, fins al ha de de ita punt que, en bona llei, hom parlar l'òpera liana abans i després de Verdi. La seva biografia exem en meitat plifica el procés evolutiu del gènere la segona del segle XIX. Nascut el 1813 (el mateix any que un Richard a Ron altre gran operista del moment, Wagner) cole, al ducat de Parma, res no feia preveure, com en un futur musical el cas d'altres compositors cèlebres, hi esplèndid, donada la nuHa afició a l'art dels sons que fou la havia en la seva família. El fet decisiu interven del ció d'un mercader local que, veient les qualitats noi, el prengué sota la seva cura i el féu estudiar a la ciutat no era propera de Bussetto. En qualsevol cas, estranya donada la la seva admiració pel gènere operístic pràc- � tica musical del moment històric en què visqué, com teatre cantat. pletament dominada per una gran afició al 15 Així doncs, no ha de sorprendre gaire que als anys a Sivi- hagués compost una obertura per Il barbiere di glia, de Rossini, partitura molt celebrada i que comptà amb altres obertures a més de l'original. Als 19 anys a on intentà aconseguí una beca per a traslladar-se Milà, l'ingrés al Conservatori, ingrés que li fou impedit. Hagué i a un cert de reduir-se, per tant, a les lliçons particulars V en la seva esperit autodidàctic que influí poderosament fer-se producció. Foren anys de lluites i empentes per en un forat en l'atapeït ambient operístic que tenia, aquells moments, unes grans patums (Rossini, Bellini ------ffi)------�1t--,'A? �------(t)------���� de i Donizetti), i una amplíssima munió compositors els anys de Simon Boccanegra (1857), Un ballo in mas de tots els secundaris que anaven alimentant la gana chera (1859), La forza del destino (1862), Don Carla en els teatres i teatrets de la geografia italiana quals (1867) i Aida (1871), obres totes elles de gran maduresa Tot i no es podia exigir una signatura de prestigi. això, i atractiu operístic, que encara en els nostres dies en de l'encert de la tria estètica de Verdi afavorí algunes cenen nombroses adhesions. Aida, sobretot, representa les seves partitures, Oberta (1839), Nabucco. (1842), el punt més alt de l'evolució formal de l'artista i, a Ia Ernani I Lombardi allà prima crociata (1843), (1844), vegada, de la perfecció d'un gènere que arrencava en At tila (1846), Macbeth (1847), que denoten la praxi !l1U� l'òpera divuitesca. «anni di sical del que ell, anys més tard, anomenava A partir d'aquí, s'obre un parèntesi de setze anys al a fet galera», període en què havia de cornpondre preu llarg dels quals el compositor abandona la composició a fer front als nom i es dedica a bé a per tal de sobreviure i, la vegada, operística altres gèneres musicals brosos problemes familiars que l'acompanyaren en que sempre havia tingut marginats, (escriu el Quartet de en aquests anys. cordes mi menor, la Missa de Rèquiem i altres El 1848 mor Donizetti i el Verdi de 35 anys es troba obres) a a fruir de la seva incipient vellesa. Quant tot pràcticament sol en el pòdium dels grans compositors. hom el feia definitivament jubilat de la tasca que Comença aleshores un període d'èxits: Rigoletto (1851): l'havia fet famós, el 1887, acceptant un llibret del com La traviata i Il trova/ore (1853), que mostren un Verdi positor Arrigo Boito, presentà una nova partitura, dels me molt més segur i amb un major coneixement Otello, que obria novetats estructurals insospitades en canismes de composició. Aquestes obres, tot i emmar un home de la seva trajectòria, novetats que quedaven estava de car-se en el gènere que en aquells moments definitivament incorporades en la seva darrera compo moda, presenten trets molt característics d'ur�a perso sició operística, Falstaff (1893), i que tenien un bon la nalitat pròpia, elaborada, amb un gran sentit de punt de wagnerianes en la mida que abandonaven subs teatralitat i amb un gran poder de convocatòria. Per tancialment i l'estructura operística basada en números al altra banda, l'adscripció sense fissures de Verdi movi tancats i incorporaven algunes de les derivacions wag les ment del Risorgimento italià que estava posant nerianes sobre l'art total. D'aquesta manera es tancava bases de la reunificació italiana, el feia apte per a ésser el cercle vital de l'òpera italiana del s. XIX i es deixava de manera al corrent verista en pres com a símbol de la lluita clandestina, pas que estava aflorant aquells era cosa un cant de instants i si més no ésser que el VIVA VERDI no altra que que, d'entrada, pretenia una record escola encarada a l'estètica moderna. guerra, d'igual manera que el simple d'alguns Verdi moria el els dels seus episodis musicals, substancialment cors, 1901, quan justament s'iniciava aquest segle que seria encenia propòsits de patriotisme en la població addicta. tota una altra cosa en el camp de l'òpera. Verdi pot, aleshores, fruir de l'èxit i estrenar ,a�b l'a? seu Son soluta seguretat de sintonitzar amb el public. XOSÉ AVIÑOA ------�)------��".;t? AIDA EN L'INICI DE LA TARDOR VITAL VERDIANA Aida és una gran òpera-pont en la carrera de constant evolució de Verdi. En realitat totes les seves òperes són de transició en un procès creador permanentment en riquit per novetats que signifiquen la superació d'una etapa i l'apertura vers altres formes d'expressió relacio nades amb les exigències estètiques de la seva època. Per a Verdi havia acabat, ja temps enrera, la primavera fogosa dels cants patriòtics en òperes incandescents i la fi s'apropa del seu estiu generós en fruits que, a poc a poc han transformat l'esclat temperamental en un estat de serenor i equilibri present a Aida i en les composicions següents. «La serietat és el propi de la vida; la serenitat pertany a l'art». Les afirmacions de Schiller serveixen per al Verdi que des d'Aida (< - pletament distint entre Aida i Radamès. La primera de MALLORCA, 279, PRAL. 1.a TEL. 2154690 - BARCELONA-57 claració de l'enamorat «Pur ti rivego, mia dolce Aida» és ple d'alè i entrega per a preparar el poètic cant de «Là tra foreste vergine» la dolcesa de la qual es transfor ma en passió en l'expressivitat de «La terra scorderern» amb el seu voluptuós interval de setena disminuïda. I encara aquest acte ens oferirà la brillantor de la «stretta» final amb la dramàtica ruïna de Radamès: «lo son disonorato, per te tradii la patria». Des d'a questes belles pàgines la tardor de Verdi serà ubèrrima. sinó la No per la quantitat de títols que produirà, per DOMICILIO SOCIAL: - qualitat dramàtica d'Otello i la frescor sucosa de MUNTANER, 461 BARCELONA-21 Falstaji. JOAN ARNAU COCINA FRANCESA .. I Y CATALANA HISTÒRIA D'AIDA Aida és per a molts afeccionats al gènere líric el veri table prototipus de l'òpera italiana, perquè conté tots aquells elements que feien atractives les partitures sorgides dels grans creadors operístics italians i, a la vegada, perquè és l'obra més equilibrada del seu autor. Sigui o no justificada aquesta opinió, el que és cert és que l'òpera compta amb una trajectòria històrica singular que avala el gust dels afeccionats. Quan Verdi havia aconseguit nombrosos èxits que li permetien con templar la vida amb gran serenitat i erigir-se en mestre indiscutible del gènere, rebé la proposta del dirigent egipci Ismail d'escriure una òpera per a festejar la inau guració del Canal de Suez que estava construint Fer dinand de Lesseps. El compositor no s'immutà gaire per una proposta tan atractiva com aquesta i es féu el desentès fins que la insistència del jerarca egipci aeon seguí la promesa del compositor. Acceptà de donar un cop d'ull a l'argument de l'òpera, que necessàriament havia de girar sobre un assumpte egipci, tret d'un llibre de Mariette entenent Rillettes de salmón Bey, i, que el material lite Especialidades: rari era suficientrnent dramàtic, a Camille Bouillabaisse encarregà Du Locle, un dels llibretistes del Don Carlo, que n'es Choücroute crivís el llibret "que fou adaptat per Antonio Ghislan Pollastre amb llagosta zoni, a qui Verdi havia encarregat la revisió de La [orza del destino. El resultat literari fou un text convencio Lenguado relleno nal però molt dramàtic i ple d'aquells moments que con espinacas un bon compositor com Verdi sabia aprofitar per a Pastelería de la casa despertar l'interès dels melòmans. El Canal de Suez s'inaugurà sense l'estrena d'Aida; raons d'oportunitat política -estava en marxa la guerra franco-prussiana- i el Junqueras,lO certs retards per part del compositor no permeteren l'estrena fins dos més el 24 de desembre del RESERVAS TEL. 317 80 37 anys tard, 1871, que tingué lloc al teatre Khedival d'El Caire. In tervingueren en la memorable sessió Antonieta Pozzoni Abierto domingos (Aida), E. Grossi (Amneris), Pietro Mongini (Radamès), Cerrado los lunes F. S teller (Arnonasro), P. Medini (Ramfis) sota la direc Obert diumenges ció musical de Giovanni Bottesini. No gaires setmanes Tancat els dilluns més enllà, el 8 de febrer de 1872, arribà al teatre Alla Scala milanès on un de 13H. a 16H.y obtingué apoteòsic èxit, degut tant al mèrit de la com a la de21H.a 1H.30 peça interpretació de Teresa Stolz (Aida, per a qui Verdi escriví «O ciel azzurri») Giuseppe Fancelli (Radamès) i Francesco Pandolfini en Via n?64 (sugerido) iii Layetana (Amonasro) sota la direcció de Franco Faccio. ------CfD------, El 25 de novembre del 1873 s'escoltà l'òpera novella a Nova York, a I'Academy of Music, cantada en italià amb la intervenció d'Ottavia Torriani, Halo Campanini, i Victor Maurel, que hi feia el seu debut americà. A París arribà uns quants anys més tard, un cop les ani madversions contra el compositor s'havien apaivagat, i fou cantada en italià al Théátre Italien el 22 d'abril del 1876 amb la coHaboració de Teresa Stolz, Angelo Mas i sini Edouard de Reszke que hi debutà com a cantant Quan el a causa d'òpera. 1878, de l'èxit obtingut per l'òpera, es cantà per primera vegada en francès, el Pre sident de la República Jules Grévy imposà al compo sitor la Legió d'Honor. Al Covent Garden arribà, també en italià, el 11)76, mentre que al Metropolitan Opera House de Nova York es donà per primera vegada el al bell de 1886, mig les temporades germàniques, men tre que, un cop aquestes desaparegueren, Aida retornà al llenguatge original que mai més hi ha desaparegut. Com a representacions cèlebres cal esmentar la donada la per companyia del Metropolitan Opera House a París dirigida per Arturo Toscanini el 1910 i en la qual el paper de Radamès estava cantat pel cèlebre tenor italià Enrico Caruso, o bé el debut com a director al Metro politan de Tullio Serafin, inaugurat amb Aida el 3 de novembre del 1924, o, fins i tot, la celebèrrima anècdota del debut del propi Toscanini el 25 de juny del 1886, quan, a Rio de Janeiro, va haver de substituir insos pitadament el director titular, per dirigir amb extraor dinari èxit aquesta partitura. A Madr.id es va estrenar al Teatro Real, el 12 de desem bre de 1874, poc després de la Restauració, amb la col laboració de l'aleshores cèlebre tenor Tarnberlick, amb un èxit extraordinari que permetria que, fins a la data de tancament del coliseu madrileny, se'n donessin més de tres-centes cinquanta representacions. Un cas simi lar ha succeït en el nostre Gran Teatre del Liceu, on es va estrenar el 25 de febrer del 1877 (pocs mesos el 16 abans, d'abril del 1876, s'havia donat ·per primera al Teatre vegada Principal), havent aconseguit en I'ac tualitat el rècord absolut de representacions, amb 406, la darrera de les quals, llevat de les presents, fou donada el 2 de febrer del 1980, comptant amb la col laboració de Lorenza Canepa, Nicola Martinucci, Fio renza Cossotto i Joan Pons. X. A. ------�(@------���� JORQUERA HNOS. PJ:ANOS Un sello de incuestionable garantía DISCOGRAFIA D'AIDA en MÚSJ:CA La present discografia només recull les versions com pletes. Els personatges són citats en l'ordre següent: Aida, Amneris, Radamès, Amonasro, Ramfis i, a con tinuació, l'orquestra, el cors i el director. 1929 SUPRAPHON 012 1171/3 Dusolina Giannini, Irene Minghini-Cattaneo, Aure Iiano Pertile, Giovanni Inghilleri, Luigi Manfrini. Cor i orquestra del Teatre de la Scala de Milà. Dir.: Carlo Sabajno. 1930 EL 3 COLUMBIA Giannina Arangí-Lombardi, Maria Capuana, Aroldo Lindi, Armando Borgioli, Tancredi Pasero. Cor i orquestra de la Scala de Milà. Dir.: Lorenzo Molajoli. 1946 HMV QALP 10010/3 e QSO 3840 (reeditat per WORLD RECORD CLUB SH 153/5 el 1971) Maria Caniglia, Ebe Stignani, Beniamino Gigli, Gino Bechi, Tancredi Pasero. Cor i orquestra de l'Opera de Roma. Dir.: Tullio Serafin. 1949 VICTOR LM 6132 (reeditat per RCA VIC/VICS el 1968 i RCA 302 AT el 1971) Herva Nelli, Eva Gustavson, Richard Tucker, Giu Scott. i cor seppe Valdengo, Norman Orquestra de la NBC. Dir.: Arturo Toscanini. 1951 CETRA LPC 1228 (reeditat per HISPAVOX S el 66.351 (3) i per ZAFIRO ZOR 117 ZAF 1981) Caterina Mancini, Giulietta Simionato, Mario Filippeschi, Rolando Paner ai, Giulio Neri. Cor i Gui. orquestra de la Ràdio de Roma. Dir.: Vittorio 1952 DECCA LXT 2735/37 (reeditat per DECCA GOM 516/18 el 1966 i DECCA ECSI 208/10 el 1970, el GOM JORQUERA HNOS. 1981 es va reeditar DECCA 516/8 (M) PIANOS per • Avda. Feo. Cambó (Avda. 10 Ebe Mario del Monaco, Catedral) ' Renata Tebaldi, Stignani, Tels. - 319 60 96 310 69 12 Cor i de l'A • Aldo Daria Caselli. - Protti, orquestra Vía Layetana, 32 34 Dir.: cadèmia de Santa Cecília, de Roma. Alberto Bareelona-3 Erede. 1952 CAPITOL PCR 8179 Stella ACATALUNYA Roman, Sylvia Sawyer, Gino Sarri, Antonio Manca Serra, Vittorio Tatozzi. Cor i orquestra de I'Oper a de Roma. Dir.: Alberto Paolelli. 1954 MEZHDUNARODNAJA KNIGA D 01576/82 LAVANGUARDIA N. V. Sokolova, Davidova, Georg Nelepp, Pavel Lisitsian, Ivan Petrov. Orquestra i cor del Bolshoi de Vol dir primera línia. Moscou. Dir.: A. Melik-Pasaev. 1955 LM 6122 RCA (reeditat el 1967 KV RCA, Just on és i el 6103/3 Catalunya. 1983 per RCA VLS 43533 3) Zinka Milanov, Fedora Barbieri, Jussi Bjorling, Just on es troba Leonard Boris Warren, Christoff. Cor i orques tra de l'Opera de Roma. Dir.: Jonel Perlea. LAVANGUARDIA 1955 REMINGTON 199/178 Maria Curtis Verna, Oralia Dominguez, Umberto Ettore Borsó, Bastianini, Norman Scott. Cor i or questra del Teatre de la Fenice de Venècia. Dir.: La Vanguardia, el diari més Franco Capuana. representatiu de �a,talu,nya, 1955 el de més venda I áitusio, QCX 10165/7 COLUMBIA (ANGEL 3235) (reedi tat el 1978 EMI manté sempre al dia Catalunya, per 165-000.429j31) Maria i ho fa d'una manera clara, Callas, Fedora Barbieri, Richard Tucker, Tito Gobbi, Nicola Zaccaria. Cor i completa i objectiva: amb orquestra del Teatre de la Scala de Milà. Dir.: Tullio i Serafin. rigor veracít�t, , un de 1956 CETRA Perquè p�/S p!ln:era 1262/63 (reeditat el 1966 per LPS 3262 línia necessite un dian CETRA) de vanguardia, Maria Curtis Verna, Miriam Pirazzini, Franco Corelli, Gian Giacomo Guelfi, Giulio Neri. Cor i ttecessits.: orquestra de la Ràdio de Torí. Dir.: Angelo Questa. 1958 SXL 2167/9 DECCA, LTX 5539/41 DECCA, SXL 2242 DECCA (reeditat actualment . per DECCA 6799154 (3) Renata Tebaldi, Giulietta Simionato, Carlo Ber gonzi, Cornel Mac Neil, Arnold van Mill. Orques tra Filharmònica de Viena. Associació d'Amics de la Música. Dir.: Herbert von Karajan. 1961 6158 RCA LM/LSC (SER 4538/40) (reeditat per DECCA MET/SET 427/9 el 1969 i el 1980 DECCA 6799124 (3) Leontyne Price, Rita Gorr, Jon Vickers, Robert LES NOTÍCIES TAL COM SÓN Merrill, Giorgio Tozzi. Orquestra i cors de l'O pera de Roma. Dir.: Georg Solti. 1966 EMI ANGEL SAN 189/91 Birgit Nilsson, Grace Bumbry, Franco Corelli, Mario Sereni, Bonaldo Giaiotti. Cor i Orquestra de l'Òpera de Roma. Dir.: Zubin Mehta. 1970 LMDS 6198/2 RCA (reeditat el 1982: RL-42090 RCA) Leontyne Price, Grace Burnbry, Plácido Domingo, Sherrill Milnes, Ruggero Raimondi. London Sym Cor John Alldis. Dir.: Erich phony Orchestra, . Leinsdorf. 1974 HMV 3 C 165-02548/50 EMI Montserrat Caballé, Fiorenza Cossotto, Plácido Domingo, Piero Cappuccilli, Nicolai Ghiaurov. Or questra Filharmònica de Londres. Cor del Covent Garden de Londres. Dir.: Riccardo Muti. 1975 MUNDI HMV 3470 HARMONIA Julia Werner, Aleksandrina Milceva-Nonov, Niko lai Nikolov, Stefan Tzigancev, Nicolai Ghiuselev. Cor i orquestra de l'Òpera Nacional de Sofia. Dir.: Ivan Marinov. 1978 EMI 165-03874/76 Mirella Freni, Agnes Baltsa, Josep Carreras, Piero Cappuccilli, Ruggero Raimondi. Cor de l'Òpera de l'Estat de Viena. Orquestra Filharmònica de Viena. Dir.: Herbert von Karajan. 1980 CETRA LIVE OPERA LO 40 (3) Maria Callas, Oralia Dornínguez, Mario del Mo naco, Giuseppe Taddei, Roberto Silvo. Orquestra i cor del Palau de Belles Arts de Mèxic. Dir.: Oliviero de Fabritiis. (Enregistrament d'una re presentació del 1951). 1982 MELODRAM 011 (3) Ljuba Welitsch, Margaret Harshaw, Ramón Vinay, Jerome Hines, Robert Merrill. Orquestra del Me tropolitan de Nova York. Dir.: John Cooper. (En registrament d'una representació del 1950). 1983 DG 27410146 (3) Digital Katia Ricciarelli, Elena Obraztsova, Plácido Do mingo, Leo Nucci, Nicolai Ghiaurov. Cor i orques tra del Teatre de la Scala de Milà. Dir.: Claudio Abbado. LA PROPERA ÒPERA ENAOUESTAHORA Seguint el ritme de la present programació, el dia 21 de desembre s'oferirà al públic del Gran Teatre del Liceu CAIXADE BARCELONA· l'òpera en quatre actes Werther, música de Jules Mas senet, basada en la novella de Goethe, Les desgràcies del jove Werther, estrenada el 1892. Es tracta d'una par ÉS�ÚNICA titura que, continuant la tradició operística francesa exemplaritzada per Charles Gounod, anuncia, sobretot CAIXAOBERrA. en el darrer acte, alguns dels trets de l'escola verista. Amb el Servei Caixa Oberta, Caixa de Barcelona no seves les 24 hores del . .¡, * * tanca les portes durant dia Perquè vostè pugui operar amb Caixa de Barcelona a qualsevol hora de la tarda. De la nit. O de la matinada. La donada el dimecres dia en torn A, primera funció, 21, Aquí a prop. O a qualsevol punt de la ciutat. serà sessió de també s'oferirà el divendres 23 en gala; Servei Caixa Oberta de Caixa de Barcelona. Ja ho sap. torn C i el de en torn de tarda. dilluns 26 desembre, Quan vulgui i on vulgui. Vostè mana Els principals papers correran a càrrec de John Sandor, recordat pels afeccionats per la seva interpretació en l'òpera Anna Bolena de Donizetti, l'any 1974, Fiorenza Cossotto, mezzo-soprano el prestigi Iiceístic de la qual ningú no posa en dubte, M.a Angels Peters, nou valor líric de casa nostra, que va obtenir recentment un extra ordinari èxit en el paper d'Adina de l'Elisir d'amare de Donizetti durant la temporada del Grec-83 i en el Fals taff d'aquest anyal Liceu, i ha efectuat recents enregis traments de música vocal valenciana, Enric Serra i Iva Vinca, ambdós de llarg i gloriós historial Iiceístic. * * * La direcció de l'Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu serà- a càrrec de Maximiniano Valdés, mentre que la direcció d'escena serà portada per Giuseppe de Tomasi, habitual «régisseur. al nostre colisseu. Els de corats, expressament confeccionats per a aquesta fun ció, han estat pintats per Ferruccio Villagrossi, el ma Final liJ�' :J:It �¡ g�, teix que creà els decorats de la Carmen d'enguany. ______':.�I� ment, el vestuari provindrà de la casa Arrigo de Milà. CAIXA DE BARCELONA ADMINISTRADOR: Lluís Andreu DIRECTOR MUSICAL: Eugenio Marco DIRECTOR D'ESCENARI: Dídac Monjo ASSISTENTS MUSICALS: Jordi Giró Miguel Ortega Anthony Pappano Javier Pérez Batista Lolita Poveda APUNTADOR: Jaume Tribó CONSORCI DEL GRAN TEATRE DEL LICEU CAP DE PREMSA l REL. PúBLIQUES: Adelita Rocha CAP D'ABONAMENT l TAQUILLES: Josefina Carbonell DE CATALUNYA GENERALITAT CAP D'ADMINISTRACIó: Joan Antich AJUNTAMENT DE BARCELONA SERVEI MÈDIC: Dr. Enric Bosch SOCI ETAT DEL GRAN TEATRE DEL LICEU SECRETARIA: Josep Delgada Maria Antònia Claramunt María José Garda CAP DE MAQUINISTES: Constanci Anguera CAP D'ELECTRICISTES: Francesc Tuset CAP D'UTILLATGE: Jaume Payet PATRONAT DEL CONSORCI CAP DE SASTRERIA: Remei Mollor CAP DE MAQUILLATGE: Martha Vázquez PRESIDENT: Molt Honorable Sr. Jordi Pujol PERRUQUERIA: «Damaret. SABATERIA: Valldeperas VICE-PRESIDENT: ExceHentíssim Sr. Pasqual Maragall Assistència tècnica: JORQUERA -HNOS., pianos GERENT: Sr. Lluís Portabella PUBLICITAT l PROGRAMES: Publi-Tempo VOCALS: NOTES IMPORTANTS: En atenció als artistes i al pú Honorable Sr. Max Cahner blic en general, s'exigeix l'adequada correcció en el de (Generalitat Catalunya) vestir, i es prega la màxima puntualitat; no es per Antoni Sàbat de (Generalitat Catalunya) metrà l'entrada a la sala un cop començada la re Montserrat Albet de (Generalitat Catalunya) presentació, ni verificar enregistraments, fotografies a filmar escenes de qualsevol tipus. Illma. Sra. Maria Aurèlia Capmany El Consorci del Gran Teatre del si les circums (Ajuntament de Barcelona) Liceu, tàncies ho alterar les els Jordi Vallverdú (Ajuntament de Barcelona) reclamen, podrà dates, pro a els anunciats en IBm. Sr. Germà Vidal (Ajuntament de Barcelona) grames intèrprets aquest pro Josep. M: Bricall (Ajuntament de Barcelona) grama. En compliment d'allò que disposa l'Article 92 del Re Manuel Bertrand (Societat del G. T. del Liceu) glament d'Espectacles, és prohibit de fumar als pas Fèlix M.' Millet (Societat del G. T. del Liceu) sadissos; hom ha d'utilitzar el Saló del ler. pis i el Josep M: Coronas (Societat del G. T. del Liceu) vestíbul de l'entrada. Maria Vilardell (Societat del G. T. del Liceu) Accés carrer St. núm. l , d'ús exclu Mir del G. T. del pel Pau, bis, Carles (Societat Liceu) v I� siu per a minusvàlids. SECRETARI: Adrià Alvarez PORTADA: Oli de Ramon Casas (Cercle del Liceu). ------<:�,=11 ------� PRÒXIMES FUNCIONS WERTHER Massenet John Sandor Fiorenza Cossotto M.. Angeles Peters Enric Serra Ivo Vinco Josep Ruiz Vicenç Esteve Director d'orquestra: Maximiano Valdés Director d'escena: Giuseppe de Tomasi Corda de nois: Escola Pia Balmes Mtre. Director: Antoni Coll Noves decoracions: Ferruccio Villagrossi - Gran Teatre del Liceu Vestuari: Arrigo - Milà Funció de Gala Dimecres, 21 de desembre, 21 h., funció núm. 16, torn A Divendres, 23 de desembre, 21 h., funció núm. 17, torn C Dilluns, 26 de desembre, 17 h., funció núm. 18, torn T HERODIADE Massenet Montserrat Caballé Dunja Vejzovic Carreras Josep . Joan Pons Roderick Kennedey Dowing Whitesell Director d'orquestra: Jacques Delacóte Director d'escena: Jacques Karpo Director del cor: Romano Gandolfi Director adjunt del cor: Vittorio Sicuri Directora de Ballet-Coreografa: Assumpta Aguadé Decoracions: Kristin Osmundsen Vestuari: Kristin Osmundsen - Peris Hermanos Divendres, 30 de desembre, 21 h., funció núm. 19, torn B Dilluns, 2 de gener, 21 h., funció núm. 20, torn C Dimecres, 4 de gener, 21 h., funció núm. 21, torn A Diumenge, 8 de gener, 17 h., funció núm. 22, torn T