Cadenza Document
Total Page:16
File Type:pdf, Size:1020Kb
Load more
Recommended publications
-
Demarcación Hidrográfica Del Júcar PLAN DE GESTIÓN DEL RIESGO
Plan de Gestión del Riesgo de Inundación Demarcación Hidrográfica del Júcar PLAN DE GESTIÓN DEL RIESGO DE INUNDACIÓN ANEJO 2 DESCRIPCIÓN DEL PROGRAMA DE MEDIDAS JULIO 2015 Plan de Gestión del Riesgo de Inundación Índice 1 Introducción ..................................................................................................................... 3 2 Medidas de restauración fluvial y medidas para la restauración hidrológico- agroforestal ...................................................................................................... 5 2.1 Programa de mantenimiento y conservación de cauces (13.04.02) ...................... 5 2.2 Programa de mantenimiento y conservación del litoral (13.04.03) ....................... 6 2.3 Medidas en la cuenca: restauración hidrológico-forestal y ordenaciones agrohidrológicas (14.01.01) ...................................................................................... 7 2.4 Medidas en cauce y llanura de inundación: restauración fluvial, incluyendo medidas de retención natural de agua y reforestación de riberas (14.01.02) ....... 8 2.5 Medidas de restauración de la franja costera y la ribera del mar (14.01.03) ....... 11 3 Medidas de mejora del drenaje de infraestructuras lineales ...................................... 14 3.1 Mejora del drenaje de infraestructuras lineales: carreteras, ferrocarriles (14.03.01) ................................................................................................................. 14 4 Medidas de predicción de avenidas ............................................................................ -
BOE 005 De 05/01/2008 Sec 5 Pag 136 A
136 Sábado 5 enero 2008 BOE núm. 5 395/08. Resolución de la Delegación del Gobierno ocupación a los efectos del artículo 52 de la Ley de Ex- sobre los bienes afectados, deberán acudir personalmente en la Comunitat Valenciana por la que se convoca propiación Forzosa, de 16 de diciembre de 1954. o representados por persona debidamente autorizada, el levantamiento de actas previas a la ocupación de En su virtud, esta Delegación del Gobierno, en cum- aportando los documentos acreditativos de su titularidad las fincas afectadas por el proyecto denominado plimiento con lo dispuesto en el precitado artículo 52 de y el último recibo de la contribución, pudiéndose acom- Gasoducto «Montesa-Denia», su Addenda 1 y la Ley de Expropiación Forzosa, ha resuelto convocar a pañar de sus Peritos y su Notario, si lo estiman oportuno, sus instalaciones auxiliares, en la provincia de los titulares de bienes y derechos para que comparezcan con gastos a su costa. en el Ayuntamiento donde radican las fincas afectadas, El orden del levantamiento de actas figurará en el ta- Valencia. Exp. 05-16988; 27-06-05; 06-28739; blón de edictos de los ayuntamientos afectados y se co- 26-07-06. como punto de reunión para, de conformidad con el pro- cedimiento que establece en el precitado artículo, llevar a municará a cada interesado mediante la oportuna cédula de citación significándose que esta publicación se reali- Por Resolución de 25 de julio de 2007, de la Dirección cabo el levantamiento de actas previas a la ocupación y, za, igualmente, a los efectos que determina el artículo 59 General de Política Energética y Minas, del Ministerio de si procediera, el de las de ocupación definitiva. -
Acta Inter 7 2019 Ok
COMPETICIÓN F.C.C.V. 201 9 REGIONAL 2 INTER 7 COMARCA DEL INTERIOR Pedralba, 22 de Octubre del 2018 Reunidos los Presidentes o Representantes de Clubes adscritos a la Zona Intercomarcal 7 del Regional 2, en Pedralba el pasado lunes 22 de Octubre de 2018, se tomó los siguientes acuerdos; ASISTENTES Asistieron representantes de los siguientes clubes de colombicultura; Buñol "Ventas", Buñol "Buñolense", Chiva, Cofrentes, El Campillo, El Llano (Quart De Poblet), El Ponton de Requena, Macastre, Maxim Vaello, San Antonio de Requena, Yátova, Pedralba, Cheste – La Chestana y Fuenterrobles. Como representantes de la F.C.C.V asistió la comisión gestora. Se tomaron los siguientes acuerdos para la Temporada Deportiva de la FCCV 2019: 1. Explicación de la Competición Los Deportistas y Peñas, deberán estar en posesión de la Licencia de la F.C.C.V., como máximo el 1 de Diciembre de 2018, para poder participar en los Campeonatos organizados por la FCCV. 2. Elección de Sedes Comarcales Adultos Se da lectura a las sedes presentadas quedando elegidas las siguientes: - Quedan por hacer 3 comarcales para el año 2019 pero por unanimidad se decide que se realicen 4 . - El precio de cada comarcal será de 65€. CLASIFICACIÓN COMARCALES DÍAS DE PRUEBA FECHA AL INTER YATOVA JUEVES Y DOMINGO 17 TARJETAS DICIEMBRE COFRENTES MARTES Y SABADO 17 TARJETAS ENERO MACASTRE MARTES Y SABADO 17 TARJETAS ENERO PEDRALBA MIERCOLES Y DOMINGO 18 TARJETAS ENERO - El Comarcal de diciembre se le asigna a Yatova por quererlo realizar. - Otro Comarcal se le asigna a Macastre, por no realizar competición en los años anteriores. -
Denominació Dels Municipis Valencians
DENOMINACIÓ DELS MUNICIPIS VALENCIANS NOM VALENCIÀ NOM OFICIAL GENTILICI PRED. LING. Ademús Ademuz ademusser, ademussera castellà Ador Ador adorer, adorera valencià Agost Agost agoster, agostera valencià Agres Agres agresà, agresana valencià Agullent Agullent agullentí, agullentina valencià Aielo de Malferit Aielo de Malferit aieloner, aielonera valencià Aielo de Rugat Aielo de Rugat aielí, aielina valencià Aigües Aigües aigüer, aigüera valencià Aín Aín aïnenc, aïnenca valencià Aiòder Ayódar aiodà, aiodana aioder, aiodera castellà Aiora Ayora aiorí, aiorina castellà Alacant Alacant / Alicante alacantí, alacantina valencià Alaquàs Alaquàs alaquaser, alaquasera valencià Albaida Albaida albaidí, albaidina valencià Albal Albal albalenc, albalenca valencià Albalat de la Ribera Albalat de la Ribera albalatenc, albalatenca valencià Albalat dels Sorells Albalat dels Sorells albalatà, albalatana valencià Albalat dels Tarongers Albalat dels Tarongers albalatenc, albalatenca valencià Albatera Albatera albaterà, albaterana castellà alberiquer, alberiquera Alberic Alberic valencià alberiqueny, alberiquenya Albocàsser Albocàsser albocassí, albocassina valencià Alboraia Alboraya alboraier, alboraiera valencià Alboraig Alborache alborager, alboragera castellà Albuixec Albuixech albuixequer, albuixequera valencià Alcalà de Xivert Alcalà de Xivert xivertí, xivertina valencià Alcalalí Alcalalí alcalalí, alcalalina valencià Alcàntera de Xúquer Alcàntera de Xúquer alcanterí, alcanterina valencià Alcàsser Alcàsser alcasser, alcassera valencià Alcoi Alcoi -
17 Juli 1984 Houdende Algemene Voorschriften Inzake De Toekenning Van De Produktiesteun Voor Olijfolie En De in Bijlage II Van Verordening (EEG) Nr
Nr. L 122/64 Publikatieblad van de Europese Gemeenschappen 12. 5. 88 VERORDENING (EEG) Nr. 1309/88 VAN DE COMMISSIE van 11 mei 1988 tot wijziging van Verordening (EEG) nr. 2502/87 houdende vaststelling van de opbrengst aan olijven en aan olie voor het verkoopseizoen 1986/1987 DE COMMISSIE VAN DE EUROPESE geerd, gezien het feit dat de begunstigden de produktie GEMEENSCHAPPEN, steun nog , niet hebben kunnen ontvangen ; Gelet op het Verdrag tot oprichting van de Europese Overwegende dat de in deze verordening vervatte maatre Economische Gemeenschap, gelen in overeenstemming zijn met het advies van het Gelet op Verordening nr. 136/66/EEG van de Raad van Comité van beheer voor oliën en vetten. 22 september 1966 houdende de totstandbrenging van een gemeenschappelijke ordening der markten in de sector oliën en vetten ('), laatstelijk gewijzigd bij Verorde HEEFT DE VOLGENDE VERORDENING ning (EEG) nr. 1098/88 (2), en met name op artikel 5, lid VASTGESTELD : 5, Gelet op Verordening (EEG) nr. 2261 /84 van de Raad van Artikel 1 17 juli 1984 houdende algemene voorschriften inzake de toekenning van de produktiesteun voor olijfolie en de _ In bijlage II van Verordening (EEG) nr. 2502/87 worden steun aan de producentenorganisaties (3), laatstelijk gewij de gegevens betreffende de autonome gemeenschappen zigd bij Verordening (EEG) nr. 892/88 (4), en met name Andalusië en Valencia vervangen door de gegevens die op artikel 19, zijn opgenomen in de bijlage van deze verordening. Overwegende dat bij Verordening (EEG) nr. 2502/87 van Artikel 2 de Commissie (*), gewijzigd bij Verordening (EEG) nr. 370/88 (*), de opbrengst aan olijven en aan olie is vastge Deze verordening treedt in werking op de dag van haar steld voor de homogene produktiegebieden ; dat in bijlage bekendmaking in het Publikatieblad van de Europese II van die verordening vergissingen zijn geconstateerd Gemeenschappen. -
MANUEL | Toponímia Dels Pobles Valencians
MANUEL L A R IBERA A LTA AJUNTAMENT DE MANUEL ACADÈMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA SECCIÓ D’ONOMÀSTICA COORDINACIÓ I GESTIÓ Unitat de Recursos Lingüisticotècnics RECULL I TEXT Gonçal Benavent Carbonell Facund Blasco Martínez Pau Martínez Gómez GRAFISME Esperança Martínez Molina © Acadèmia Valenciana de la Llengua Col·lecció: Onomàstica Sèrie: Toponímia dels Pobles Valencians Manuel, 219 Editat per: Publicacions de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua Av. de la Constitució, 284 46019 València Tel.: 96 387 40 23 Adreça electrònica: [email protected] Amb la col·laboració de l’Ajuntament de Manuel ISBN: 978-84-482-6226-6 Depòsit legal: V-851-2018 Impressió: www.avl.gva.es MANUEL El municipi de Manuel se situa en la part sud de la comarca de la Ribera Alta. El terme municipal, amb una extensió de sis quilòmetres quadrats, limita al nord amb Sant Joanet; a l’oest, amb Senyera i Vilanova de Castelló; a l’est, amb l’Ènova i la Pobla Llarga, i al sud, amb Xàtiva. L’any 2017 Manuel té 2.448 habitants. El 82 % de la població parla valencià i el 100 % afirma que l’entén, segons les dades del Cens de Població i Vivendes de l’any 2011. El riu d’Albaida travessa el terme de Manuel cap a la ribera del Xúquer, del qual és afluent. La part nord del terme és plana i d’horta, constituïda bàsicament per tarongers. En el sud, estenent-se cap a l’est fins a l’Ènova i Barxeta, es troba la serra de Valiente, amb una gran diversitat de plantes aromàtiques. -
30 De Març Beniatjar / 6 D'abril Otos / 12 Abril Bèlgida D'
30 de març Beniatjar / 6 d’abril Otos / 12 d’abril Bèlgida Trobades d’Escoles en Valencià 2014 ESCOLA VALENCIANA, LA NOSTRA ESCOLA Els centres educatius que participen a les Trobades 2014 són la nostra escola. Són l’exemple de l’escola que ens obri la porta a les llengües, amb professorat i famílies que creuen en aquest model educatiu d’èxit, bastit amb la implicació de la societat des de fa trenta anys. El lema Escola Valenciana, la nostra escola és la crida dels qui tenim el convenciment que la millor es- cola possible és l’escola a la qual tothom té dret, l’escola conformada pels mestres i pel professorat amb il·lusió, per aquelles i aquells que treballen de valent perquè tot l’alumnat tinga una educació òptima. És l’escola de les mares i els pares participatius, l’escola de les comunitats educatives que apliquen els valors propis d’una socie- tat valenciana que sap estar a l’altura de les circumstàncies, malgrat les actuacions de l’Administració educativa. La nostra és l’escola digna i arrelada a l’entorn més proper, la que aplica de forma profunda els criteris de democràcia participativa elementals i necessaris amb l’objectiu últim d’afavorir el millor aprenentatge possi- ble a un alumnat divers en un context intercultural. Eixa és l’escola valenciana que tenim i l’escola valenciana que defensem. És l’escola que entre totes i tots fem per millorar cada dia, malgrat els greus atacs als quals ens tenen sotmesos. Davant de la marginació de l’ensenyament plurilingüe en valencià, davant de la insuficient oferta edu- cativa en la nostra llengua, davant d’un Decret de plurilingüisme sense recursos i davant de la imposició de lleis pròpies de l’era predemocràtica com la LOMCE, totes i tots els qui ens sentim identificats amb el model educatiu que és l’escola pública, en valencià i de qualitat ens sentim orgullosos d’estar enxarxats en un moviment que de cap de les maneres permetrà que un dret universal i bàsic com l’educació siga marginat i desvirtuat per les més altes instàncies institucionals. -
Listado De Municipios De La Comunidad Valenciana
Listado de Municipios de la Comunidad Valenciana Listado de Municipios de la Comunidad Valenciana PROVINCIA ALICANTE: ● ADSUBIA ● CAÑADA ● MURLA ● AGOST ● CASTALLA ● MURO DE ALCOY ● AGRES ● CASTELL DE CASTELLS ● MUTXAMEL ● AIGÜES ● CATRAL ● NOVELDA ● ALBATERA ● COCENTAINA ● ONDARA ● ALCALALI ● CONFRIDES ● ONIL ● ALCOCER DE PLANES ● COX ● ORBA ● ALCOLEJA ● CREVILLENTE ● ORIHUELA ● ALCOY ó ALCOI ● DAYA NUEVA ● ORXETA ● ALFAFARA ● DAYA VIEJA ● PARCENT ● ALGORFA ● DENIA ● PEDREGUER ● ALGUEÑA LA ● DOLORES ● PEGO ● ALICANTE ● EL CAMP DE MIRRA ● PENAGUILA ● ALMORADI ● EL CAMPELLO ● PETRER ● ALMUDAINA ● EL VERGER ● PILAR DE LA HORADADA ● ALTEA ● ELCHE ó ELX ● PINOSO ● ASPE ● ELDA ● PLANES ● BALONES ● ELS POBLETS ● POLOP ● BANYERES DE MARIOLA ● FACHECA ● QUATRETONDETA ● BENASAU ● FAMORCA ● RAFAL ● BENEIXAMA ● FINESTRAT ● RAFOL DE ALMUNIA ● BENEJUZAR ● FORMENTERA DEL SEGURA ● REDOVAN ● BENFERRI ● GAIANES ● RELLEU ● BENIARBEIG ● GATA DE GORGOS ● ROJALES ● BENIARDA ● GORGA ● SAGRA ● BENIARRES ● GRANJA DE ROCAMORA ● SALINAS ● BENICHEMBLA ● GUADALEST ● SAN FULGENCIO ● BENIDOLEIG ● GUARDAMAR DEL SEGURA ● SAN ISIDRO ● BENIDORM ● HONDON DE LAS NIEVES ● SAN JUAN DE ALICANTE ● BENIFALLIM ● HONDON DE LOS FRAILES ● SAN MIGUEL DE SALINAS ● BENIFATO ● IBI ● SAN VICENTE DEL RASPEIG ● BENIJOFAR ● JACARILLA ● SANET Y NEGRALS ● BENILLOBA ● JALON ó XALO ● SANTA POLA ● BENILLUP ● JAVEA ó XABIA ● SAX ● BENIMANTELL ● JIJONA ó XIXONA ● SELLA ● BENIMARFULL ● LA NUCIA ● SENIJA ● BENIMASSOT ● LA ROMANA ● TARBENA ● BENIMELI ● LA TORRE DE LES MAÇANES ● TEULADA ● BENISSA -
Roda La Vall D'albaida
Roda la Vall d’Albaida Bicycle tour guide Points of information tour TOURIST INFO AIELO DE MALFERIT in the Vall d’Albaida MUSEU DE NINO BRAVO Passeig de l’Eixample, s/n 46812 Aielo de Malferit T 96 236 07 20 - 654 394 296 aielodemalferit.es [email protected] Llutxent TOURIST INFO ALBAIDA Aielo de MUSEU INTERNACIONAL Malferit DE TITELLES D’ALBAIDA (MITA) Albaida Plaça del Pintor Segrelles, 19 Ontinyent (Palau dels Milà i Aragò) 46860 Albaida T 96 239 01 86 Bocairent albaidaturisme.com [email protected] TOURIST INFO BOCAIRENT Plaça de l’Ajuntament, 2 MANCOMUNITAT 46880 Bocairent DE MUNICIPIS T 96 290 50 62 DE LA VALL D’ALBAIDA bocairent.org DEPARTAMENT DE TURISME [email protected] C/ Sant Francesc, 8 pl. Baja 46870 Ontinyent TOURIST INFO LLUTXENT T 96 238 90 91 Av. de València, 66 F 96 238 85 45 46838 Llutxent valldalbaida.com T 96 229 43 86 - 96 229 40 01 mancovall.com llutxent.es [email protected] [email protected] TOURIST INFO ONTINYENT Plaça de Sant Roc, 2 (Palau de la Vila) 46870 Ontinyent T 96 291 60 90 turismo.ontinyent.es [email protected] TOURIST INFO VALL D’ALBAIDA c/ Sant Francesc, 8 pl. Baja 46870 Ontinyent T 673 346 177 [email protected] cycling routes Index Cycling routes 07 Introduction. La Vall d’Albaida, a bicycle trip 13 Geographical scope and natural environment 22 Symbology 23 Stage crossing 25 Stage 1. Ontinyent - Bocairent. From the Vall to Mariola 35 Stage 2. Bocairent - Aielo de Malferit. The mountains that surround the valley 45 Stage 3. -
El Regadío Tradicional De La Ribera Alta Del Xúquer Capítulo 1
II EL REGADÍO TRADICIONAL DE LA RIBERA ALTA DEL XÚQUER CAPÍTULO 1 EL REGADÍO EN LA RIBERA ALTA DEL Como singularidad estructural, el Xúquer no ocupa el punto más bajo de su valle, de este sector del gran llano de inundación que es XÚQUER. EL MARGEN DERECHO la Ribera, sino que igual que hemos visto en la Ribera Baixa discurre a mayor altitud que las tierras inmediatas. Ello se debe a la mayor Antonio Furió Diego sedimentación de materiales en el propio cauce del río o en sus márge- Luis Pablo Martínez nes que en las tierras inundables, ya que son más frecuentes los momentos en que el río va lleno que los momentos en que se desborda. El llano de Departament d'Història Medieval inundación adquiere así una forma convexa en la que el Xúquer ocupa la Universitat de València parte más alta y el barranco de Barxeta, que discurre en buena medida en paralelo hasta converger con él, la más honda. En dos de los cortes Dos ríos, un barranco y una calzada transversales practicados por Vicent Ferrer, la superficie baja de los 24 La Ribera del Xúquer, lo hemos dicho ya en otro capítulo de m y 27 m sobre el nivel del mar, al lado del río, a los 19 y 20, respectivamente, este mismo libro, es a la vez una y diversa. Una unidad física, determinada junto al barranco. Es en esta superficie convexa, entre el Xúquer y el por el relieve y la hidrografía, y una unidad humana, conformada por Barxeta, con una pendiente de entre cinco y siete metros, donde se ha siglos de historia compartida. -
Description of Via Verdes De La Ojos Negros (PDF)
RUTA4y5_42a61 OK ingles.qxp:rutas 02/07/10 13:27 Página 52 From Teruel to Sagunto along Ojos Negros, the longest, boldest and most original green way Route 5 From Barracas to Sagunto 1 • Station: Estación de Toras-Bejis 12 • Station: Antigua Estación de Jérica 2 • Pass: El Ragudo 13 • Marsh: Pantano del Regajo 3 • Farmhouse: Masía del Ragudo y Fuente 14 • Waterspout: Fuente de Los Baños 4 • Navajo de Zalón 15 • Waterfall: Cascada del Brazal/Salto de la 5 • Viaduct: Viaducto de la Fuensanta Novia 6 • Spring: Manantial de la Fuensanta 16 • Hermitage: Ermita de la Esperanza 7 • Station: Estación de Caudiel 17 • Cave: La Cueva Santa 8 • Tower: Torre del Molino 18 • Peñalba 9 • Mount: Monte Royo 19 • Monastery: Cartuja de Valdecristo 10 • Viaduct: Viaducto de Cascajar 20 • Cerro de la Ermita 11 • Viaduct: Viaducto sobre Río Palancia RUTA4y5_42a61.qxp:rutas 29/06/10 7:33 Página 53 52 - 53 This route, which ends our travels through the integrated the railway line into the environment. province of Castellón, will take us along the Ojos Following this route will take us through two of the Negros green way (vía verde), also known as a mine prettiest areas of the Region of Valencia: Alto Palancia railway. At the beginning of the 20th century a railway and the Camp de Morvedre, part of which encroaches was built to join the mines of Ojos Negros in Teruel, into the province of Valencia. Alto Palancia receives its where iron ore was extracted, and the Port of Sagunto. name from the river Palancia, which on many stretches At first the ore was loaded onto the trains and runs parallel to the Ojos Negros green way. -
“Los Coros Y Danzas De España”. Transmisores Del Patrimonio Cultural Valenciano
“LOS COROS Y DANZAS DE ESPAÑA”. TRANSMISORES DEL PATRIMONIO CULTURAL VALENCIANO Dª. Amparo Añón Baylach Componente de Coros Y Danzas y Dª. Violeta Montolíu Soler Académica de la Real Academia de Cultura Valenciana © Copyright: Amparo Añón Baylach, Violeta Montolíu Soler E-mail: [email protected] RECEPCIÓN: 11-12-2011 APROBACIÓN: 20-12-2011 2 INTRODUCCION - Del “Folklore” al “Patrimonio Cultural de Transmisón Oral.” LA POSTGUERRA: 1936-1960 -La Sección Femenina -Los Coros y Danzas -Educación y Descanso -Los Concursos -Los contactos con el extranjero: Participación en concursos y Festivales Nacionales e Internacionales. LA FASE DESARROLLISTA: 1969-1975 -Labor de recolección en la ciudad y la provincia -Pueblos, grupos, distritos y centros de enseñanza - Labor de recuperación y enseñanza. LA ETAPA DE TRANSICION A LA DEMOCRACIA: 1970- 1989 -La Asociación de Antiguos componentes de Coros y Danzas -La Federación Provincial de Grupos de Danzas . -Festivales de Folklore popular valenciano. -El premeditado olvido y crítica contra Coros y Danzas. - Estado de la cuestión. FOTOGRAFIAS BIBLIOGRAFIA ENLACES DE VIDEO 3 LOS COROS Y DANZAS DE ESPAÑA. TRANSMISORES DEL PATRIMONIO RESUMEN: Las Danzas populares son una herencia cultural de transmisión oral que ha sido mantenida y practicada a través de los siglos, principalmente en los núcleos de población rural. Muchas han desparecido por completo pero de las que tenemos noticia y recuerdo efectivo, valoramos el cariño y esfuerzo de quienes las han transmitido. El hecho de haber sido objeto de transformaciones y ampliaciones diversas, según las gentes que las practicaron, hace necesario establecer la memoria de los grupos, entidades y amantes de la cultura que a lo largo del tiempo las han enseñado a las generaciones más jóvenes con el fin de evitar su olvido y desaparición.