AUSA · XXVI · 174 (2014) p. 1203-1246 · © Patronat d’Estudis Osonencs (issn 0210-5853 / issn electrònic 2014-1246)
EL SEGLE DE LES LLUMS A OSONA. NOVA MENTALITAT I NOU CONTEXT. LES FONTS DOCUMENTALS DEL SEGLE XVIII COM A EINES D’ESTUDI Jordi Vilamala Salvans Universitat de Barcelona
The Enlightenment in Osona. New thinking and new context. The documentary sources of the xviii century as tools for study
A partir de la Il·lustració, la manera vàlida Beginning with the Enlightenment, the d’aproximació al coneixement de la història accepted approach to historical research és la recerca estrictament basada en la docu- is based on documentation. This article mentació. Aquest article vol posar en relleu highlights the documentary sources survi les fonts documentals que han arribat fins ving in the area that is now Osona. While als nostres dies al que avui és la comarca not claiming to be exhaustive, this article d’Osona. Tot i no pretendre ser exhaustiu, attempts to collect those archives contain vol recollir aquells fons d’arxiu que conte- ing documentation of the eighteenth cen nen documentació del segle xviii per tal de tury in order to provide researchers with posar a disposició dels estudiosos les fonts the sources necessary for the study and que han de permetre l’estudi, aproximació i better understanding of a key century as major coneixement d’un segle clau pel que fa regards knowledge and interpretation of al coneixement i la interpretació del passat. the past. Paraules clau: Il·lustració, arxius, fonts docu- Keywords: Enlightenment, archives, documen mentals, Osona, segle xviii. tary sources, Osona, eighteenth century.
El segle xviii a Osona, com a la resta de la monarquia, comença marcat per la crisi política i social de la successió a la corona hispànica. La decisió de Carles II i dels elements més influents de la Cort espanyola de llegar el regne a Felip d’Anjou en detriment del candidat dels Àustria, desencadenarà una guerra successòria en tre els bàndols austriacista i borbònic que acabarà sent una guerra internacional. Pel que fa a Catalunya, la derrota dels catalans de l’11 de setembre de 1714 a Bar celona, i la capitulació de Cardona una setmana més tard, no només significarà la pèrdua de la guerra, sinó que els furs, constitucions i privilegis quedin laminats, destruïts i volgudament aniquilats, així com les institucions catalanes. El sistema serà substituït per les noves institucions centralistes, la Nova Planta, dissenyada i implantada per l’administració borbònica. La reforma no se circumscriurà només al funcionament polític sinó també, o especialment, al jurídic. La reforma modifi carà tot el que fa referència a la vida pública, social, religiosa, econòmica, fiscal, i cultural, inclosos l’ensenyament i la llengua. Tot i ser un tema prou cabdal i important, aquest article no vol tractar només aquesta conjuntura de primers de segle. Es vol fixar en tota la centúria. El segle xviii és el segle de la Il·lustració, de les llums, si bé aquesta cultura i els «canvis socioculturals inherents a l’ideari de la Il·lustració europea van trigar a arribar a la ciutat [Vic]. El manteniment de la cultura del barroc, motivat per circumstàncies 1204 · AUSA · xxvi · 174 (2014) Jordi Vilamala Salvans El segle de les llums a Osona. Nova mentalitat i nou context. AUSA · xxvi · 174 (2014) · 1205 issn 0210-5853 Les fonts documentals del segle xviii com a eines d’estudi issn 0210-5853 issn electrònic 2014-1246 issn electrònic 2014-1246
polítiques i religioses ben conegudes, en demorà el ressò fins ben bé a la darreria universitàries i culturals dels vigatans i osonencs, que s’havien de desplaçar i fer del segle xviii, i aquest no es consolidà fins als primers lustres del segle xix».1 estada a Cervera per cursar estudis universitaris. Aquest daltabaix, cobert par 5 El moviment de la Il·lustració va tenir un marcat esperit crític. L’aparició del ra cialment amb la formació impartida pels pares jesuïtes des de 1736, va quedar cionalisme va representar una revolució cultural. Fins aleshores, la història s’havia en part remeiat amb la fundació del Seminari conciliar de Vic de mitjan segle xviii. La confusió cultural que va significar l’expulsió de la Companyia de Jesús construït sense distingir els fets reals de les llegendes. A partir de la Il·lustració, la 6 manera vàlida d’aproximació al coneixement de la història és la recerca estrictament de la monarquia hispànica segons la Pragmàtica sanció de 1767, no queda com basada en la documentació. «El racionalisme, aplicat a la Història, provoca la rup pensada a Osona, pel que fa a impacte cultural, fins a la fundació de la Biblioteca tura de la fe absoluta en el text escrit, en la crònica, en les autoritats, àdhuc en les Episcopal de Vic per part del bisbe Veyan, l’any 1806. De fet, la biblioteca de Vic clàssiques, tan ponderades pels humanistes i pels falsaris del segle antecedent, i la es va nodrir amb els llibres provinents del convent dels jesuïtes exclaustrats i amb banalitat dels temes tractats moltes vegades en les cròniques justificarien aquesta noves adquisicions. Per aquestes darreres, Veyan es va assessorar amb el pare reacció. D’altra banda, hom es fixa en les anomenades fonts de la Història i propug Gallissà, que ocupava el càrrec de prefecte de la Biblioteca de la Universitat de na l’estudi de les ciències auxiliars que tracten els instruments, per tal de refer la Ferrara (Itàlia). Història de cap i de nou, o almenys de revisar-la d’acord amb l’esperit dominant».2 En un altre ordre de coses, si bé la Il·lustració com a tal a Osona s’introdueix Aquest article vol posar en relleu les fonts documentals que han arribat fins als a final de la centúria, «el segle xviii ens presenta a tot arreu mostres genuïnes nostres dies al que avui és la comarca d’Osona. Tot i no pretendre ser exhaustiu, d’aquest entusiasme delirant per copiar documents, esbrinar arxius, aplegar mo nedes, medalles, inscripcions, i tot, de cara a la realització de projectes monumen vol recollir aquells fons d’arxiu que contenen documentació del segle xviii per 7 tal de posar a disposició dels estudiosos les fonts que han de permetre l’estudi, tals: publicació d’històries completes, generals i particulars». Una mostra n’és la aproximació i major coneixement d’un segle clau pel que fa al coneixement i la voluntat del bisbe de Vic, a finals de segle, de dotar la diòcesi d’una biblioteca de interpretació del passat. primer ordre. Un segon exemple, lligat al nou corrent del racionalisme, són els grans projectes recopilatoris que s’inicien arreu de la monarquia hispànica. Pro La Il·lustració a Osona, si bé té una base en els impressors i en els ordes religio jectes que pretenen recuperar les anomenades fonts de la història, que recerquen sos que en facilitaran l’eclosió, ve introduïda pel bisbe Francesc de Veyan i Mola documents originals, els transcriuen i els publiquen recopilats. Obres que enca i per Llucià Gallissà i Costa, humanista i jesuïta exclaustrat per la monarquia ra avui són de consulta obligada per iniciar moltes investigacions, d’autors com hispànica. En bona part és, doncs, una Il·lustració introduïda per l’Església.3 De Masdeu,8 Florez,9 Risco, Merino, La Canal, Villanueva,10 etc. Un tercer element fet, parlar de jansenisme i Il·lustració és tractar amb conceptes que responen a a considerar són els manuscrits de memòries, dietaris, notes personals i altres continguts ideològics més o menys contradictoris com ho són Il·lustració i cris produccions similars que s’han conservat.11 Alguns s’inicien al segle xvi però la tianisme. Malgrat les contradiccions, ni a l’Europa catòlica ni en la protestant el pas de la pre-Il·lustració a la Il·lustració no pressuposà el rebuig de tot principi religiós, almenys dels més fonamentals.4 5. Roviró i Alemany, Ignasi. Diccionari de filòsofs, teòlegs i mestres del Seminari de Vic (1749- 1968). Precedit per Aproximació a la Història del Seminari Conciliar de Vic. 1a ed. Vic: Patronat d’Es Així doncs, els principis il·lustrats i racionalistes a Osona els hem de buscar tudis Osonencs, 2000, p. 37. (Osona a la Butxaca; 22-23) en l’Església de cap a finals del segle xviii pel que fa a la concepció diguem-ne 6. Per accedir al text complet vegeu Universidad Complutense de Madrid:
seva eclosió es produeix a partir dels segles xvii i xviii.12 La importància rau en Podem, doncs, estar d’acord en el fet que «la memòria defineix tot allò que què els han escrit persones anònimes, i de tota condició social. som, individualment i col·lectivament».18 També estarem d’acord que el record En aquest sentit, la formació a l’època moderna no era una exclusiva de les escrit que ens ha arribat ha ajudat a forjar-nos la imatge de nosaltres que hem fet classes benestants sinó que, almenys pels rudiments i les beceroles, era un benefici arribar fins als nostres dies. I que la conservació d’aquestes fonts i la seva consulta força universal. A banda dels documents que han arribat, hi ha indicadors que fan i reinterpretació ha permès i permet continuar-les analitzant des de diferents pers pensar clarament en una formació bàsica força generalitzada. Així, «una tarifa pectives, des del passat més pretèrit fins al present més immediat. En aquest sen ordenada el 1653 pel virrei Joan Josep d’Àustria establia el preu de les beceroles tit, la conservació de fonts primàries esdevé un element essencial per poder-nos en 2 diners, cosa que permet deduir que per a un treballador suposava una despesa conèixer, analitzar, redescobrir i tornar a descriure. de poc més de l’1% del seu jornal. En aquestes mateixes tarifes es constata que per Osona, per sort, conserva patrimoni documental pretèrit. Els primers docu 2 diners hom podia comprar un enciam o una dotzena de pebrots a un hortolà, o bé ments daten del segle ix. Arran de les reflexions al voltant del segle de les llums i 400 grams de cebes».13 Un altre indicador és la proliferació d’escoles privades al del paper dels arxius, la documentació i les ciències que els ajuden a fer visibles, llarg de la segona meitat del segle xvii, almenys a Barcelona, cosa que va obligar vam considerar la utilitat de fer un recull d’aquestes fonts que ens han ajudat a a regular-ne el funcionament.14 A banda de la formació, s’ha de tenir present la conèixer-nos i ens han d’ajudar a conèixer-nos i a redescobrir-nos de nou. El criteri importància que tenia a l’època moderna la lectura col·lectiva.15 que s’ha seguit ha estat recollir els fons documentals que estan publicats, ja sigui Un altre aspecte que cal considerar és com el concepte de memòria tal i com en centres d’arxiu, monografies, articles o altres escrits i llocs web, i analitzar les l’entenem en els nostres dies es comença a forjar en el segle de les llums. És clar fonts d’arxiu que se citen. Tot i que recollim 304 arxius que s’han utilitzat per que la memòria és inherent a l’ésser humà i que hi ha hagut una clara evolució, tant estudiar 336 municipis, no es tracta pas d’un inventari exhaustiu de fonts que po des del concepte mateix de memòria com pel que fa a la seva conservació i difusió. den aportar informació sobre Osona, sinó d’un recull general de fonts que poden Així, des de la fe en el text escrit, passant pel nou concepte d’esperit crític de la Il· ajudar a estudiar millor la comarca en el set-cents. A més, alguns d’aquests arxius lustració i de les fonts com a eina de coneixement, fins «els arxius no són un regal apareixen repetits perquè s’han emprat per a estudis de més d’un municipi. Per dels nostres pares sinó un préstec dels nostres fills»,16 hi ha una trajectòria cultural tant, tot i haver cercat en centres comarcals i nacionals, hi haurà mancances i buits i humana, una evolució. De fet, la concepció de la memòria i del coneixement s’ha que caldrà corregir i ampliar. tractat des de la literatura fins a la filosofia, o l’antropologia. Josep Pla deia: «[...] Hem recollit només aquells fons que conserven documentació del segle xviii. l’element vital de la cultura és la memòria, sobretot la memòria històrica. L’home És a dir, hem descartat els fons que cronològicament no tenen documents del en estat natural no té memòria: és la criatura que viu davant de la naturalesa en segle xviii, encara que es conegui que existeix l’arxiu i que conté documents de una posició passiva. L’home civilitzat aspira a tenir-ne».17 dates pretèrites al segle que estudiem. Hem seguit el mateix criteri per a aquells fons documentals que contenen documentació del segle xix en endavant. Per or ganitzar millor els arxius els hem agrupat per tipus de fons. També hem distingit entre l’abast territorial de la documentació que conserva el fons i el municipi on es troba físicament la documentació.19 A banda, quan són conegudes, indiquem 12. Vegeu la base de dades de manuscrits elaborada per la Universitat Autònoma de Barcelona: les dates extremes dels documents que es conserven. Finalment, per documentar
Tipus de fons: especifica el grup on pertany l’arxiu (administració reial i se Fons de l’administració reial i senyorial nyorial, comercial i d’empresa, etc.). Abast territorial: si fa referència només a un municipi, a tota la comarca, etc. Nom Fons Centre Municipi Cronologia Font Abast Nom Fons: nom del fons documental. territorial Reial Audiència Arxiu Nacional SANT CUGAT 1645-1793 Municipi: municipi on es troba el centre de l’arxiu. TAVERTET le&tipusUnitatCerca=&selecimatg es=2&contingut=osona&dataInici= Cronologia: dates extremes (quan es coneixen) dels documents que es conser 1701&dataFi=1800&dataConcreta ven a l’arxiu. =0&codiDescOno=&codiDescOno 2=&relDescOno=&codiDescTema Font: publicació on se cita la font d’arxiu. =&codiDescTema> [Consulta: 4 de novembre de 2014] Reial Audiència de Arxiu Nacional SANT CUGAT 1645-1793 Fons de l’administració reial i senyorial Nom Fons Centre Municipi Cronologia Font Abast territorial Fons comercials i d’empresa Cúria del Terme de Arxiu Municipal PRATS DE 1681-1832 http://xam.diba.cat; [Consulta: 4 de Lluçà i Lluçanès de Prats de LLUÇANÈS novembre de 2014] Aquest arxiu és atípic. En realitat es tracta d’un arxiu patrimonial que es con Lluçanès serva en un fons comercial i d’empresa. LLUÇANÈS Sotsvegueria del Arxiu Històric MOIÀ – Planes i Ball, Josep Albert. La Fons de l’administració reial i senyorial Lluçanès de Moià sotsvegueria del Lluçanès (1611- 1716). 1a ed. Sant Vicenç de LLUÇANÈS Castellet: Editorial Farell, 2010. Nom Fons Centre Municipi Cronologia Font Abast Arxiu de la Vegueria Arxiu i Biblioteca VIC 1297 - primera Reial Audiència Arxiu Nacional SANT CUGAT 1645-1793 SANT PERE DE TORELLÓ =&codiDescTema> [Consulta: 4 de novembre de 2014] 1210 · AUSA · xxvi · 174 (2014) Jordi Vilamala Salvans El segle de les llums a Osona. Nova mentalitat i nou context. AUSA · xxvi · 174 (2014) · 1211 issn 0210-5853 Les fonts documentals del segle xviii com a eines d’estudi issn 0210-5853 issn electrònic 2014-1246 issn electrònic 2014-1246 Fons d’associacions i fundacions Fons de l’administració local El teixit associatiu osonenc és un patrimoni que ve de temps pretèrits i que ha deixat empremta i constància escrita. Els documents que han arribat i que es Nom Fons Centre Municipi Cronologia Font Abast conserven a diferents centres d’arxiu donen informació sobre temes comercials, territorial gremials i d’entitats religioses i de caritat. Arxiu Municipal del Arxiu Municipal BRULL, EL 1767-2012 Nom Fons Centre Municipi Cronologia Font Arxiu Municipal de Arxiu Municipal ESQUIROL, L’ 1724-2010 LLUÇANÈS industrial. 1a ed. Taradell: Centre Arxiu Històric de la Arxiu Històric MANRESA - Planes i Ball, Josep Albert. La d’Estudis del Lluçanès, 1997. ciutat de Manresa de la ciutat de sotsvegueria del Lluçanès (1611- Manresa 1716). 1a ed. Sant Vicenç de Confraria dels Arxiu i Biblioteca VIC s. xvii-xx La Misericòrdia Arxiu i Biblioteca VIC 1501-1953 MASIES DE 2014] Arxiu Municipal Arxiu Municipal MASIES DE 1796-2013 Els fons de l’administració local, el que actualment entenem per administra MASIES DE ció municipal i supramunicipal, acostuma a conservar documentació a partir del LES VOLTREGÀ, segle xix. Malgrat això, alguns ajuntaments conserven documentació anterior, Arxiu Municipal Arxiu Municipal ORÍS 1733-2013 la corresponent a administració de l’Antic Règim. Són els casos que s’esmenten ORÍS d’Orís d’Orís de novembre de 2014] 21 a la següent llista. Arxiu Municipal Arxiu Municipal ORISTÀ 1760-2010 Fons de l’administració local ORISTÀ novembre de 2014] Arxiu Municipal de Arxiu Municipal PRATS DE 1634-2013 territorial Lluçanès PRATS DE PRATS Arxiu Municipal de Arxiu Municipal BALENYÀ 1756-1999 Arxiu Municipal de Balenyà. LLUÇANÈS Balenyà de Balenyà Tríptic Arxius Municipals. Arxiu Municipal de Arxiu Municipal RODA DE 1737-2013 21. Alguns fons parroquials conserven encara fons dels antics termes civils, alguns perquè les reu LLUÇANÈS nions es feien a la parròquia i d’altres perquè es van amagar al cementiri durant la Guerra Civil Espanyola SANT BOI DE (1936-1939). Pel que fa a Osona serien els casos de Gurb (1269-1940), Sant Joan de Fàbregues (1707-1710) i Santa Maria de Lluçà (1675-1915). 1212 · AUSA · xxvi · 174 (2014) Jordi Vilamala Salvans El segle de les llums a Osona. Nova mentalitat i nou context. AUSA · xxvi · 174 (2014) · 1213 issn 0210-5853 Les fonts documentals del segle xviii com a eines d’estudi issn 0210-5853 issn electrònic 2014-1246 issn electrònic 2014-1246 Fons de l’administració local Fons d’institucions Es tracta de manuscrits de persones religioses que acostumen a narrar notícies Nom Fons Centre Municipi Cronologia Font històriques de fets ocorreguts en vida seva o que els han estat explicats de forma Abast territorial oral. També hi ha fons d’institucions sanitàries i assistencials, com els de l’Hospi Arxiu Municipal Arxiu Municipal SANT 1726-2013 Arxiu Municipal Arxiu Municipal SANT 1726-2013 SANT JULIÀ Barcelona Barcelona Passat i present d’un poble viu. DE VILATORTA Tarragona: El Mèdol, 2002. Arxiu Municipal Arxiu Municipal SANT 1790-2013 SANT QUIRZE SANT QUIRZE 2000. Arxiu Municipal Arxiu Municipal SANTA 1740-2008 MASIES DE 2014] Arxiu Municipal Arxiu Municipal SORA 1764-2013 Taradell de Taradell Tríptic Arxius Municipals. TARADELL orígens a finals del segle xviii. 1a Barcelona: Diputació de Barcelona, ed. Vic: Eumo editorial, 1995. TARADELL Oficina de Patrimoni Cultural, Arxiu de la Arxiu Històric de BARCELONA – Rial i Carbonell, Ramon. 2004. VIC Biblioteca de la la Universitat de L’ensenyament superior a la Arxiu Municipal Arxiu Municipal TONA 1764-2013 TORELLÓ Catalunya, 2003. Arxiu Seminari Seminari de Vic VIC – Rial i Carbonell, Ramon. Arxiu Municipal Arxiu Municipal VIC 1148-2013 VIC de Vic L’ensenyament superior a la de Vic de Vic Fitxa.asp?NRegistre=335> Catalunya central entre els segles [Consulta: 4 de novembre de 2014] xviii i xix. De la Universitat Arxiu Municipal de Arxiu Municipal VILANOVA 1715-2010 DE SAU Sau novembre de 2014] 1868). 1a ed. Barcelona: Edicions VILANOVA de la Facultat de Teologia de Catalunya, 2003. 1214 · AUSA · xxvi · 174 (2014) Jordi Vilamala Salvans El segle de les llums a Osona. Nova mentalitat i nou context. AUSA · xxvi · 174 (2014) · 1215 issn 0210-5853 Les fonts documentals del segle xviii com a eines d’estudi issn 0210-5853 issn electrònic 2014-1246 issn electrònic 2014-1246 Fons d’institucions Fons patrimonials Recullen l’administració del patrimoni familiar però també la informació per Nom Fons Centre Municipi Cronologia Font sonal i familiar. Un nombre significatiu dels que apareixen a la llista estan a mans Abast territorial dels propietaris, i una altra part estan en centres públics. Hospital d’en Arxiu i Biblioteca VIC s. xvi-xviii VIC Pel que fa a la informació de la gestió del patrimoni familiar, aquest tipus de fons Terrades o de la Episcopal de Vic novembre de 2014] Santa Creu acostumen a contenir escriptures i documents notarials de compravenda de béns, llegats, testaments, concòrdies, contractes, etc. Al segle xviii tots estan protocol· litzats en els manuals notarials, la diferència rau en el fet que en el fons patrimonial hi trobem agrupats tots els documents que fan referència a un patrimoni concret, mentre que en el fons notarial hem de cercar dins dels protocols dels notaris per tal de localitzar el que fa referència al fons patrimonial concret. També hi podem Fons notarials trobar manuscrits, receptes, notes, records familiars, que fan aquests fons molt va luosos per refer la vida quotidiana de l’època dels documents que ens han arribat. Els fons notarials recullen tot allò que els nostres avantpassats van creure que calia protocol·litzar, és a dir, donar-li solidesa jurídica a través de notari. Con Fons patrimonials serven des de contractes de compravenda (de mercaderies, béns immobles, béns mobles, etc.), reconeixements de deute, capítols matrimonials, testaments, con Nom Fons Centre Municipi Cronologia Font Abast còrdies, etc. Cal no oblidar que els rectors de les parròquies tenien atribuïdes territorial funcions notarials. Això fa que als arxius parroquials es conservin, entre altres Garriga del Solei Arxiu i Biblioteca VIC s. xviii Fons notarials AIGUAFREDA Nom Fons Centre Municipi Cronologia Font Arxiu de la masia la Particular ALPENS – Ponce i Vivet, Santi (coord.). Abast Vila d’Alpens Gurb, un poble arrelat a la terra. territorial ALPENS 1a ed. Gurb: Edicions l’Àlber, Arxiu Històric Arxiu Històric BARCELONA 1283- Vilamala Salvans, Jordi. De Sant 2002. de Protocols de de Protocols de Martí de Riudeperes a Calldetenes. Arxiu Familiar del Particular ALPENS – Mestre i Boix, Pere. La fira Barcelona Barcelona Passat i present d’un poble viu. mas la Vall ramadera de l’Hostal del Vilar. Tarragona: El Mèdol, 2002. ALPENS 1a ed. Valls: Edicions Cossetània, CALLDETENES 1999. Notaria de Prats de Arxiu Municipal PRATS DE 1582-1975 OSONA Hostalets de Balenyà i el seu BALENYÀ municipi. 1a ed. Vic: Eumo Arxiu Notarial de Arxiu i Biblioteca VIC 1379-1974 < OSONA Arxiu del mas la Particular BALENYÀ – Pladevall i Font, Antoni. Tria Balenyà, un terme històric. Els Pere Pau Abadal, Arxiu Comarcal RIPOLL 1719- notari de Vic del Ripollès org/05/05quadrecos.htm> BALENYÀ municipi. 1a ed. Vic: Eumo OSONA [Consulta: 4 de novembre de 2014] editorial, 1991. Arxiu del mas Oller Particular SANT – Pladevall i Font, Antoni. MARTÍ DE Balenyà, un terme històric. Els CENTELLES Hostalets de Balenyà i el seu BALENYÀ municipi. 1a ed. Vic: Eumo editorial, 1991. 1216 · AUSA · xxvi · 174 (2014) Jordi Vilamala Salvans El segle de les llums a Osona. Nova mentalitat i nou context. AUSA · xxvi · 174 (2014) · 1217 issn 0210-5853 Les fonts documentals del segle xviii com a eines d’estudi issn 0210-5853 issn electrònic 2014-1246 issn electrònic 2014-1246 Fons patrimonials Fons patrimonials Nom Fons Centre Municipi Cronologia Font Nom Fons Centre Municipi Cronologia Font Abast Abast territorial territorial Puigrefagut Arxiu i Biblioteca VIC 1693-1972 Diputació de Barcelona, 1998. EL BRULL, Barcelona: Institut d’Edicions de la Arxiu del mas la Particular BRULL, EL – Pladevall i Font, Antoni. El Diputació de Barcelona, 1998. Castanyera Brull. Un terme entre la Plana Arxiu/Col·lecció Particular BRULL, EL s. xvi-xviii Pladevall i Font, Antoni. El de Vic i el Montseny. 1a ed. de documents dels Brull. Un terme entre la Plana BRULL, EL BRULL, Barcelona: Institut d’Edicions de la Bastons de Vic i el Montseny. 1a ed. Diputació de Barcelona, 1998. EL BRULL, Barcelona: Institut d’Edicions de la Arxiu del mas la Particular BRULL, EL 1270- BRULL, EL BRULL, Arxiu Particular de Arxiu Comarcal VIC s. xiii-xx Vilamala Salvans, Jordi. De Sant la Frontera d’Osona Martí de Riudeperes a Calldetenes. Arxiu del mas Vilar Arxiu Fidel Fita ARENYS DE – Pladevall i Font, Antoni. El Passat i present d’un poble viu. de la Castanya MAR Brull. Un terme entre la Plana Tarragona: El Mèdol, 2002. de Vic i el Montseny. 1a ed. CALLDETENES BRULL, EL BRULL, Barcelona: Institut d’Edicions de la Diputació de Barcelona, 1998. Arxiu Particular de Particular CALLDETENES 1384 - 1746 Vilamala Salvans, Jordi. De Sant Arxiu del mas Vilar Arxiu Municipal BRULL, EL – Pladevall i Font, Antoni. El l’Eimeric Martí de Riudeperes a Calldetenes. de la Castanya del Brull Brull. Un terme entre la Plana Passat i present d’un poble viu. de Vic i el Montseny. 1a ed. Tarragona: El Mèdol, 2002. BRULL, EL BRULL, Barcelona: Institut d’Edicions de la Fons patrimonials Fons patrimonials Nom Fons Centre Municipi Cronologia Font Nom Fons Centre Municipi Cronologia Font Abast Abast territorial territorial Arxiu Particular del Particular CALLDETENES – Vilamala Salvans, Jordi. De Sant Mas Turull de Arxiu Nacional de SANT CUGAT 1723-1758 CALLDETENES Arxiu privat de la Particular ESPINELVES – Vila i Llivina, Dolors. Memòria Família Vergés Arxiu Municipal Vic 1725-1930 Catàleg Ajuntament de Vic Casa Masjoan d’Espinelves (1761-1936). Estudi de Vic genealògic. Inèdit, 2009. ESPINELVES Fons privat Família Particular ESPINELVES – Vila i Llivina, Dolors. Memòria CALLDETENES Tortadès d’Espinelves (1761-1936). Estudi genealògic. Inèdit, 2009. Fons Magarola Biblioteca de BARCELONA 1286-1866 Catalunya view/full/1385> [Consulta: 4 de ESPINELVES novembre de 2014] Arcarons (subfons Arxiu i Biblioteca VIC 1395-1766 Fons del mas Molí Particular CENTELLES s. xviii Pladevall i Font, Antoni; L’ ESQUIROL, de la Llavina Llavina i Verdaguer, Jordi. Arxiu del mas Particular ESQUIROL, L’ – Pladevall i Font, Antoni. Sant Els Molins del terme senyorial Corominas Pere de Casserres o la presència de Centelles: 500 anys del Molí CENTELLES de Clunny a Catalunya. 1a ed. de la Llavina (1497-1997). 1a Manlleu: Fundació Caixa de ed. Centelles: Centre d’Estudis L’ ESQUIROL, Manlleu, 2004. Centellencs, 1997. Arxiu mas Matavera Particular ESQUIROL, L’ – Pladevall i Font, Antoni; Coll Fons documental del Biblioteca de BARCELONA s. xiii-xx CENTELLES de Corcó. 1a ed. Vic: Gràfiques Diac, 2002. Fons documental Arxiu Nacional de SANT CUGAT s. xv-xx Fons patrimonials Fons patrimonials Nom Fons Centre Municipi Cronologia Font Nom Fons Centre Municipi Cronologia Font Abast Abast territorial territorial Arxiu Particular la Particular ESQUIROL, L’ – Serra i Clota, Assumpta. La Arxiu Patrimonial Arxiu i Biblioteca VIC s. xv-1755 ESQUIROL, L’ ESQUIROL, Arxiu Patrimonial Arxiu i Biblioteca VIC s. xviii GURB novembre de 2014] ed. Gurb: Edicions l’Àlber, 2002. Mas Picó Arxiu i Biblioteca VIC 1520-1865 orígens a finals del segle . 1a GURB ed. Vic: Eumo editorial, 1995. Pladevall i Font, Antoni. Santa Pradell Arxiu i Biblioteca VIC 1470-1560 [Consulta: 4 de novembre de 2014] LLUÇANÈS Lluçanès: Ajuntament de Prats de Lluçanès, 1990. Arxiu Patrimonial Arxiu i Biblioteca VIC 1520-1865 Fons patrimonials Fons patrimonials Nom Fons Centre Municipi Cronologia Font Nom Fons Centre Municipi Cronologia Font Abast Abast territorial territorial Arxiu familiar i Particular SANT s. x-xix Masramon i Noguera, Ramon. Mas Torrellebreta Particular MALLA – Pladevall i Font, Antoni. Seva. patrimonial del mas BARTOMEU El Lluçanès central. Història de la Poble de la Plana de Vic portal del Vilaseca DEL GRAU Baronia de Lluçà. 1a ed. Prats de MALLA Montseny. 1a ed. Seva: Ajuntament LLUÇANÈS Lluçanès: Ajuntament de Prats de de Seva, 2001. Lluçanès, 1990. Masferrer Arxiu i Biblioteca VIC 1477-1575 Casaramona El Lluçanès central. Història de la MALLA Baronia de Lluçà. 1a ed. Prats de Arxiu família Regàs Arxiu Municipal MANLLEU 1641-1933 Catàleg Ajuntament de Manlleu. LLUÇANÈS Lluçanès: Ajuntament de Prats de Lluçanès, 1990. de Manlleu Arxiu particular de Particular PRATS DE – Masramon i Noguera, Ramon. MANLLEU la família Piniella LLUÇANÈS El Lluçanès central. Història de la Fugurull Arxiu i Biblioteca VIC 1673-1911 LLUÇANÈS Lluçanès: Ajuntament de Prats de Lluçanès, 1990. MANLLEU Arxiu particular de Particular ORISTÀ – Canyameres i Ramoneda, Esteve. Mas Corcó Arxiu i Biblioteca VIC 1225-2001 LLUÇANÈS de famílies pageses de mas del segle xviii». Revista d’Informació, Arxiu Casa Satorra Particular CALAF – Pladevall i Font, Antoni. Sant Anàlisis i Recerca. Armoria, núm. LES Pere de Casserres o la presència 3. Barcelona: Institució Catalana de Clunny a Catalunya. 1a ed. de Genealogia i Heràldica, 2014. Manlleu: Fundació Caixa de Arxiu particular de Particular SAGÀS – Masramon i Noguera, Ramon. Manlleu, 2004. la Rovira El Lluçanès central. Història de la Baronia de Lluçà. 1a ed. Prats de MASIES DE RODA, Arxiu del mas Particular ESQUIROL, L’ – Pladevall i Font, Antoni. Sant LLUÇANÈS Lluçanès: Ajuntament de Prats de Lluçanès, 1990. LES Corominas Pere de Casserres o la presència de Clunny a Catalunya. 1a ed. Arxiu particular de Particular Desconegut – Masramon i Noguera, Ramon. Manlleu: Fundació Caixa de Montserrat Herms, El Lluçanès central. Història de la Manlleu, 2004. vídua de Vilarmau Baronia de Lluçà. 1a ed. Prats de MASIES DE RODA, LLUÇANÈS Lluçanès: Ajuntament de Prats de Lluçanès, 1990. Arxiu del mas Pla Particular MASIES DE – Pladevall i Font, Antoni. Sant RODA, LES Pere de Casserres o la presència Arxiu particular del Particular SANT BOI DE – Masramon i Noguera, Ramon. de Clunny a Catalunya. 1a ed. mas Prat LLUÇANÈS El Lluçanès central. Història de la Manlleu: Fundació Caixa de Baronia de Lluçà. 1a ed. Prats de Manlleu, 2004. LLUÇANÈS Lluçanès: Ajuntament de Prats de Rovira i Montells, Josep Maria. Lluçanès, 1990. Les Masies de Roda. Història del Arxiu particular del Particular SANTA – Masramon i Noguera, Ramon. LES MASIES DE RODA, nostre poble. 1a ed. Les Masies de Riambau MARIA DE El Lluçanès central. Història de la Roda: Ajuntament de les Masies de MERLÈS Baronia de Lluçà. 1a ed. Prats de Roda, 2005. LLUÇANÈS Lluçanès: Ajuntament de Prats de Arxiu Particular del Particular MASIES DE – Rovira i Montells, Josep Maria. Lluçanès, 1990. LES Sangles RODA, LES Les Masies de Roda. Història del Fons documental del Particular MALLA s. xiv-xx MALLA novembre de 2014] Roda, 2005. MASIES DE RODA, 1224 · AUSA · xxvi · 174 (2014) Jordi Vilamala Salvans El segle de les llums a Osona. Nova mentalitat i nou context. AUSA · xxvi · 174 (2014) · 1225 issn 0210-5853 Les fonts documentals del segle xviii com a eines d’estudi issn 0210-5853 issn electrònic 2014-1246 issn electrònic 2014-1246 Fons patrimonials Fons patrimonials Nom Fons Centre Municipi Cronologia Font Nom Fons Centre Municipi Cronologia Font Abast Abast territorial territorial Arxiu Particular Particular MASIES DE – Rovira i Montells, Josep Maria. Arxiu familiar i Particular OLOST s. xvii-xix ORÍS Espona de Saderra José. Genalogía de la casa Espona MASIES DE RODA, de Saderra. Inèdit, 2004. Família dels doctors Arxiu Comarcal VIC s. xviii Salarich d’Osona ArxiusEnLinia/numRegistresAvan. ORÍS Episcopal de Vic novembre de 2014] do> [Consulta: 4 de novembre de 2014] Fons Sentmenat Arxiu de la BARCELONA s. x-xx Galí, David; Lacuesta, Raquel; ORÍS Corona d’Aragó Gómez, Anna. El castell d’Orís. Aproximació històrica. 1a ed. MASIES DE RODA, Barcelona: Diputació de Barcelona, 2004. La Roca de Arxiu Comarcal VIC 1543/1969 do> [Consulta: 4 de novembre de ORÍS Marquesos de Catalunya DEL VALLÈS Gómez, Anna. El castell d’Orís. 2014] Castelldosrius Aproximació històrica. 1a ed. Barcelona: Diputació de Barcelona, 2004. MASIES DE RODA, Mas Quintanes Arxiu i Biblioteca VIC 1207-1951 ORISTÀ Sansalvador de novembre de 2014] Serradellops MASIES DE VOLTREGÀ, LES VOLTREGÀ, Arxiu familiar i Particular ORISTÀ 1383 - s. xviii Masramon i Noguera, Ramon. patrimonial de El Lluçanès central. Història de la Mas Bussanya Arxiu i Biblioteca VIC 1236-1631(?) MOIÀ Episcopal de Vic novembre de 2014] Lluçanès: Ajuntament de Prats de Arxiu del mas Roca Arxiu Comarcal VIC 1543-1969 MUNTANYOLA Arxiu familiar i Particular ORISTÀ s. xiv-xx MUNTANYOLA la Quintana El Lluçanès central. Història de la ORISTÀ Baronia de Lluçà. 1a ed. Prats de Arxiu familiar i Particular OLOST 1334 - s. xx Fons patrimonials Fons patrimonials Nom Fons Centre Municipi Cronologia Font Nom Fons Centre Municipi Cronologia Font Abast Abast territorial territorial Arxiu particular Particular ORISTÀ – LLUÇANÈS del Pi 1999. 1999. ORISTÀ MemoriaPOUMStAgustiDEF.pdf> [Consulta: 4 de novembre de 2014] Arxiu particular Particular GURB s. ix-xx Ponce i Vivet, Santi. de la família de Transformacions agrícoles i canvi Arxiu familiar i Particular SANT s. xvi-xviii Mestre i Boix, Pere. La fira OSONA Rocafiguera social a la comarca d’Osona. patrimonial de la AGUSTÍ DE (Aprox.) ramadera de l’Hostal del Vilar. Segles xviii-xx. 1a ed. Vic: Eumo masia el Prat LLUÇANÈS 1a ed. Valls: Edicions Cossetània, editorial, 1999. LLUÇANÈS 1999. Fons Casa Carles Arxiu Diocesà de GIRONA 1386 - s. xx OSONA [Consulta: 4 de novembre de 2014] memoria_descriptiva/ MemoriaPOUMStAgustiDEF.pdf> Arxiu particular del Particular SEVA – Mestre i Boix, Pere. La fira [Consulta: 4 de novembre de 2014] Muntanyà ramadera de l’Hostal del Vilar. 1a ed. Valls: Edicions Cossetània, Arxiu familiar i Particular SANT s. xiv-xx PERAFITA 1999. patrimonial de la AGUSTÍ DE (Aprox.) [Consulta: 4 de novembre de 2014] masia Perenoguera LLUÇANÈS LLUÇANÈS Lluçanès 1999. industrial. 1a ed. Taradell: Centre PRATS DE PRATS la família Puigoriol ramadera de l’Hostal del Vilar. LLUÇANÈS 1a ed. Valls: Edicions Cossetània, Arxiu del mas Pla Particular MASIES DE – Pladevall i Font, Antoni. Sant LLUÇANÈS 1999. RODA, LES Pere de Casserres o la presència de Clunny a Catalunya. 1a ed. DE SANT AGUSTÍ Manlleu: Fundació Caixa de RODA DE TER RODA Manlleu, 2004. Arxiu particular del Particular SANT – Mestre i Boix, Pere. La fira Rovira i Montells, Josep Maria. Codinac AGUSTÍ DE ramadera de l’Hostal del Vilar. Les Masies de Roda. Història del LLUÇANÈS 1a ed. Valls: Edicions Cossetània, nostre poble. 1a ed. Les Masies de LLUÇANÈS 1999. Roda: Ajuntament de les Masies de Roda, 2005. SANT AGUSTÍ DE SANT AGUSTÍ 1228 · AUSA · xxvi · 174 (2014) Jordi Vilamala Salvans El segle de les llums a Osona. Nova mentalitat i nou context. AUSA · xxvi · 174 (2014) · 1229 issn 0210-5853 Les fonts documentals del segle xviii com a eines d’estudi issn 0210-5853 issn electrònic 2014-1246 issn electrònic 2014-1246 Fons patrimonials Fons patrimonials Nom Fons Centre Municipi Cronologia Font Nom Fons Centre Municipi Cronologia Font Abast Abast territorial territorial Arxiu de Particular SANT 1350 - s. xix SANT BARTOMEU SANT BARTOMEU Arxiu familiar i Particular SANT BOI DE 1371-1913 Mestre i Boix, Pere. La fira patrimonial del LLUÇANÈS ramadera de l’Hostal del Vilar. Arxiu familiar i Particular SANT s. xii-xix Masramon i Noguera, Ramon. Vilar de Sant Boi de 1a ed. Valls: Edicions Cossetània, patrimonial del mas BARTOMEU El Lluçanès central. Història de la LLUÇANÈS GRAU Lluçanès 1999. Vilaseca DEL GRAU Baronia de Lluçà. 1a ed. Prats de SANT BOI DE SANT BARTOMEU DEL SANT BARTOMEU [Consulta: 4 de novembre de 2014] trapdefinitiva.pdf> [Consulta: 4 de Arxiu familiar i Particular SANT s. x-xix DEL GRAU del Grau ed. Valls: Edicions Cossetània, 1999. Mas Gallifa Arxiu i Biblioteca VIC 1268-1675 SANT BARTOMEU SANT BARTOMEU Episcopal de Vic novembre de 2014] Fons Cabrera i Bas Arxiu Històric HOSTALRIC s. xi-xix DEL GRAU Arxiu familiar i Arxiu i Biblioteca VIC 1136 - s. xix SANT BARTOMEU SANT BARTOMEU Lleopart novembre de 2014] VILATORTA DEL GRAU MARTÍ DE cat/;uploads/08224/memoria.pdf> CENTELLES [Consulta: 4 de novembre de 2014] SANT BARTOMEU SANT BARTOMEU SANT MARTÍ SANT MARTÍ Arxiu Família Particular SANT BOI DE - Montañà i Buchaca, Daniel; DE CENTELLES Codines LLUÇANÈS Planes i Ball, Josep Albert. Família Vila Arxiu Nacional de SANT CUGAT s. xviii LLUÇANÈS de l’altiplà. 1a ed. Valls: Edicions =extesa&nivell=ESGL%C9SIA&p SANT BOI DE Cossetània, 1997. ageUni=1&pos=2&total=10&page =1&cerca=avan&tipusUnitatCerca Arxiu familiar i Particular SANT BOI DE s. xiv-xix Montañà i Buchaca, Daniel; =0&selecimatges=2&contingut=& patrimonial del mas LLUÇANÈS Planes i Ball, Josep Albert. dataInici=&dataFi=&dataConcreta Codines Història de Sant Boi de Lluçanès. =0&codiDescOno=&codiDescOno LLUÇANÈS 1a ed. Valls: Edicions Cossetània, 2=&relDescOno=&c> [Consulta: 4 SANT BOI DE 2004. de novembre de 2014] Fons patrimonials Fons patrimonials Nom Fons Centre Municipi Cronologia Font Nom Fons Centre Municipi Cronologia Font Abast Abast territorial territorial Serrat de N’Espla Arxiu Municipal TORELLÓ 1235- de Torelló [ca.1900] recursos/recursos/fons_serrat_ SEVA Muntanyà ramadera de l’Hostal del Vilar. de_n__espla.pdf> [Consulta: 4 de 1a ed. Valls: Edicions Cossetània, SANT PERE novembre de 2014] 1999. DE TORELLÓ Arxiu del mas Viver Particular SANT 1190 - s. xx Solà, Fortià (pvre). Història Arxiu patrimonial Particular SEVA – Pladevall i Font, Antoni. Seva. VICENÇ DE (Aprox.) de Torelló (vol II). Segona SEVA del Prat de Seva Poble de la Plana de Vic portal del TORELLÓ reimpressió. Barcelona: Gráficas Montseny. 1a ed. Seva: Ajuntament TORELLÓ Marina SA, 1997. de Seva, 2001. Arxiu del Casal de Particular SANTA – Pladevall i Font, Antoni. Santa SEVA Poble de la Plana de Vic portal del Saladeures EUGÈNIA DE Eugènia de Berga. Història i vida Montseny. 1a ed. Seva: Ajuntament BERGA d’un vell poble osonenc. 1a ed. de Seva, 2001. DE BERGA Vic: Eumo editorial, 1997. Mas Figueroles Particular SEVA – Pladevall i Font, Antoni. Seva. SEVA Poble de la Plana de Vic portal del SANTA EUGÈNIA SANTA Montseny. 1a ed. Seva: Ajuntament Arxiu del mas Bolló Particular SANTA s. xiii-xix Pladevall i Font, Antoni. Santa de Seva, 2001. EUGÈNIA DE Eugènia de Berga. Història i vida BERGA d’un vell poble osonenc. 1a ed. Mas Montanyà Particular SEVA – Pladevall i Font, Antoni. Seva. DE BERGA Vic: Eumo editorial, 1997. SEVA Poble de la Plana de Vic portal del Montseny. 1a ed. Seva: Ajuntament SANTA EUGÈNIA SANTA de Seva, 2001. Arxiu del mas Genís Particular SANTA s. xiii-xx Pladevall i Font, Antoni. Mas Montmany Particular VIC – Pladevall i Font, Antoni. Seva. de Santa Eugènia de EUGÈNIA DE Taradell. Passat i present d’un SEVA Poble de la Plana de Vic portal del Berga BERGA terme i vila d’Osona. I. Des dels Montseny. 1a ed. Seva: Ajuntament orígens a finals del segle xviii. 1a de Seva, 2001. ed. Vic: Eumo editorial, 1995. Pladevall i Font, Antoni. Santa Mas Riquer Particular SEVA – Pladevall i Font, Antoni. Seva. Eugènia de Berga. Història i vida SEVA Poble de la Plana de Vic portal del d’un vell poble osonenc. 1a ed. Montseny. 1a ed. Seva: Ajuntament Vic: Eumo editorial, 1997. de Seva, 2001. SANTA EUGÈNIA DE BERGA SANTA Ponce i Vivet, Santi (coord.). Gurb, un poble arrelat a la terra. 1a Mas Sobrevia Arxiu i Biblioteca VIC – Pladevall i Font, Antoni. Seva. ed. Gurb: Edicions l’Àlber, 2002. SEVA Episcopal de Vic Poble de la Plana de Vic portal del Episcopal de Vic novembre de 2014] SEVA Poble de la Plana de Vic portal del Montseny. 1a ed. Seva: Ajuntament DE BERGA de Seva, 2001. SANTA EUGÈNIA SANTA Arxiu particular de Particular SORA – Masramon i Noguera, Ramon. Casaramona El Lluçanès central. Història de la Arxiu del Mas Particular SEVA – Pladevall i Font, Antoni. Seva. SORA Baronia de Lluçà. 1a ed. Prats de SEVA Vallossera Poble de la Plana de Vic portal del Lluçanès: Ajuntament de Prats de Montseny. 1a ed. Seva: Ajuntament Lluçanès, 1990. de Seva, 2001. 1232 · AUSA · xxvi · 174 (2014) Jordi Vilamala Salvans El segle de les llums a Osona. Nova mentalitat i nou context. AUSA · xxvi · 174 (2014) · 1233 issn 0210-5853 Les fonts documentals del segle xviii com a eines d’estudi issn 0210-5853 issn electrònic 2014-1246 issn electrònic 2014-1246 Fons patrimonials Fons patrimonials Nom Fons Centre Municipi Cronologia Font Nom Fons Centre Municipi Cronologia Font Abast Abast territorial territorial Arxiu particular Particular GURB s. ix-xx Ponce i Vivet, Santi. Arxiu mas Particular TARADELL s. xiv- Pladevall i Font, Antoni. de la família Transformacions agrícoles i canvi Vallmitjana Taradell. Passat i present d’un SORA Rocafiguera social a la comarca d’Osona. terme i vila d’Osona. I. Des dels Segles xviii-xx. 1a ed. Vic: Eumo TARADELL orígens a finals del segle xviii. 1a editorial, 1999. ed. Vic: Eumo editorial, 1995. Albareda Arxiu i Biblioteca VIC 1774-1810 TARADELL orígens a finals del segle xviii. 1a Arxiu mas Bellpuig Particular TARADELL s. xiii- Pladevall i Font, Antoni. ed. Vic: Eumo editorial, 1995. Taradell. Passat i present d’un terme i vila d’Osona. I. Des dels Arxiu mas Vivet Particular TARADELL s. xvi- Pladevall i Font, Antoni. Taradell. Passat i present d’un TARADELL orígens a finals del segle xviii. 1a ed. Vic: Eumo editorial, 1995. terme i vila d’Osona. I. Des dels TARADELL orígens a finals del segle xviii. 1a Arxiu mas Bolló Particular SANTA s. xiii-xix Pladevall i Font, Antoni. ed. Vic: Eumo editorial, 1995. EUGÈNIA DE Taradell. Passat i present d’un BERGA terme i vila d’Osona. I. Des dels Llinatge Massot- Arxiu Nacional de SANT CUGAT 1763-1901 TARADELL orígens a finals del segle xviii. 1a ed. Vic: Eumo editorial, 1995. os=0&total=3&page=1&cerca=si TARADELL mple&tipusUnitatCerca=&selecim Arxiu mas Colomer Particular TARADELL s. xiii- Pladevall i Font, Antoni. atges=2&contingut=Llinatge%20 Taradell. Passat i present d’un Massot- terme i vila d’Osona. I. Des dels Dalmases&dataInici=&dataFi=&d TARADELL orígens a finals del segle xviii. 1a ataConcreta=0&codiDescOno=& ed. Vic: Eumo editorial, 1995. codiDescOno2=&relDescOno=& Arxiu mas Genís de Particular SANTA s. xiii-xx Pladevall i Font, Antoni. codiDescTema=> [Consulta: 4 de Santa Eugènia de EUGÈNIA DE Taradell. Passat i present d’un novembre de 2014] Berga BERGA terme i vila d’Osona. I. Des dels Arxiu Particular del Arxiu Particular TAVÈRNOLES – Pladevall i Font, Antoni. Els TARADELL orígens a finals del segle xviii. 1a ed. Vic: Eumo editorial, 1995. Banús del Banús estudis d’onomàstica a Osona. Pladevall i Font, Antoni. Santa TARADELL orígens a finals del segle xviii. 1a le&tipusUnitatCerca=&selecimatg ed. Vic: Eumo editorial, 1995. TAVÈRNOLES es=2&contingut=osona&dataInici= 1701&dataFi=1800&dataConcreta Arxiu mas Molist Particular TARADELL s. xii- Pladevall i Font, Antoni. =0&codiDescOno=&codiDescOno Taradell. Passat i present d’un 2=&relDescOno=&codiDescTema terme i vila d’Osona. I. Des dels =&codiDescTema> [Consulta: 4 de TARADELL orígens a finals del segle xviii. 1a novembre de 2014] ed. Vic: Eumo editorial, 1995. 1234 · AUSA · xxvi · 174 (2014) Jordi Vilamala Salvans El segle de les llums a Osona. Nova mentalitat i nou context. AUSA · xxvi · 174 (2014) · 1235 issn 0210-5853 Les fonts documentals del segle xviii com a eines d’estudi issn 0210-5853 issn electrònic 2014-1246 issn electrònic 2014-1246 Fons patrimonials Fons patrimonials Nom Fons Centre Municipi Cronologia Font Nom Fons Centre Municipi Cronologia Font Abast Abast territorial territorial Col·lecció Família Arxiu Municipal TONA 1598-1887 TONA Catalunya central entre els segles Quintanes) xviii i xix. De la Universitat Mas Vendrell Arxiu i Biblioteca VIC s. xii-xix Arxiu de la Casa Desconegut TORELLÓ – Solà, Fortià (pvre). Història VIC Coll de Torelló (vol II). Segona Episcopal de Vic novembre de 2014] reimpressió. Barcelona: Gráficas Família Solermoner Arxiu i Biblioteca VIC 1208-1899 TORELLÓ Fons Magarola Biblioteca de BARCELONA 1286-1866 Marina SA, 1997. VIC Catalunya view/full/1385> [Consulta: 4 de Arxiu de la Casa Desconegut SANT PERE – Solà, Fortià (pvre). Història novembre de 2014] Serrat de Sant Pere DE TORELLÓ de Torelló (vol II). Segona Llinatge Oriola- Arxiu Nacional de SANT CUGAT 22/04/1763 de Torelló reimpressió. Barcelona: Gráficas VIC TORELLÓ Marina SA, 1997.) Cortada, comtes de Catalunya DEL VALLÈS ArxiusEnLinia/cercaUnitats.do?po la Vall de Merlès s=1&total=7&page=1&cerca=simp Arxiu de la Casa Arxiu Patrimonial TORELLÓ – Espadamala Trabal, Pol. Arxiu le&tipusUnitatCerca=&selecimatg Subirachs Espadamala Patrimonial Espadamala. Vic: es=2&contingut=osona&dataInici= Inèdit, 2007. 1701&dataFi=1800&dataConcreta TORELLÓ =0&codiDescOno=&codiDescOno Arxiu del mas Viver Particular SANT 1190 - s. xx Solà, Fortià (pvre). Història 2=&relDescOno=&codiDescTema VICENÇ DE (Aprox.) de Torelló (vol II). Segona =&codiDescTema> [Consulta: 4 de TORELLÓ reimpressió. Barcelona: Gráficas novembre de 2014] TORELLÓ Marina SA, 1997. Marquesat de Moja Biblioteca de BARCELONA s. xi-xviii Fons patrimonials Fons personals Nom Fons Centre Municipi Cronologia Font Abast Nom Fons Centre Municipi Cronologia Font Abast territorial territorial Mascaró Arxiu i Biblioteca VIC 1657-1895 VIC Arxiu Josep Maria Particular TARADELL – Pladevall i Font, Antoni. Sant Episcopal de Vic novembre de 2014] Pericas Pere de Casserres o la presència Ricart Arxiu i Biblioteca VIC 1369-1898 VIC Lluçanès Fàbregas Ferrer i Episcopal de Vic novembre de 2014] DE PRATS Fàbregas Simó LLUÇANÈS Domènech Redorta Arxiu i Biblioteca VIC 1777-1797 pertanyen a un sol productor. Llevat d’un fons, la resta es troben dipositats en DE BESORA centres públics. SANT QUIRZE Francesc de Arxiu i Biblioteca VIC 1669-1922 ALPENS Guerra del Francès: la història vista des de l’Alt Lluçanès. Memòries d’Isidre Serrat i Portavella (Alpens, 1751-1822). Fons religiosos 1a ed. Vic: Patronat d’Estudis Es tracta dels fons de les institucions religioses del bisbat de Vic. Es conserven Osonencs, 2010. OSONA per la religiositat, etc. Són fons imprescindibles per conèixer i treballar el segle Gabriel de Arxiu i Biblioteca VIC s. xviii-xix OSONA Fons religiosos Arxiu Personal de Arxiu i Biblioteca VIC 1691-1732 novembre de 2014] territorial Josep Pla de Sant Arxiu i Biblioteca VIC 1691-1732 GURB d’Alpens Episcopal de Vic novembre de 2014] ALPENS 1238 · AUSA · xxvi · 174 (2014) Jordi Vilamala Salvans El segle de les llums a Osona. Nova mentalitat i nou context. AUSA · xxvi · 174 (2014) · 1239 issn 0210-5853 Les fonts documentals del segle xviii com a eines d’estudi issn 0210-5853 issn electrònic 2014-1246 issn electrònic 2014-1246 Fons religiosos Fons religiosos Nom Fons Centre Municipi Cronologia Font Nom Fons Centre Municipi Cronologia Font Abast Abast territorial territorial Arxiu Parroquial Arxiu i Biblioteca VIC 1784-1879 ALPENS Serrallonga Vila i Llivina, Dolors. Memòria d’Espinelves (1761-1936). Estudi Arxiu Parroquial de Arxiu i Biblioteca VIC 1655-1942 BALENYÀ de Sant Julià de Episcopal de Vic novembre de 2014] Cabrera Arxiu Parroquial de Arxiu i Biblioteca VIC 1294-1930 El Brull Episcopal de Vic novembre de 2014] L’ ESQUIROL, Arxiu Parroquial de Arxiu i Biblioteca VIC 1267 - s. xviii BRULL, EL BRULL, Sant Martí Sescorts Episcopal de Vic novembre de 2014] Arxiu Parroquial de Arxiu i Biblioteca VIC 1400-2000 CALLDETENES Folgueroles Episcopal de Vic novembre de 2014] Arxiu Parroquial Arxiu i Biblioteca VIC 1171-2000 de Sant Martí de Episcopal de Vic novembre de 2014] FOLGUEROLES Riudeperes Arxiu Parroquial Arxiu i Biblioteca VIC 1279-1900 Capella de Santa Arxiu i Biblioteca VIC 1761-1831 Fons religiosos Fons religiosos Nom Fons Centre Municipi Cronologia Font Nom Fons Centre Municipi Cronologia Font Abast Abast territorial territorial Arxiu Parroquial de Arxiu Parroquial MANLLEU s. xiv-xx Albareda i Salvadó, Joaquim. Arxiu Parroquial Arxiu i Biblioteca VIC 1540-1773 MANLLEU del Primer Congrés d’Història Arxiu Parroquial de Arxiu i Biblioteca VIC 1344 - s. xx ORÍS d’Orís Episcopal de Vic novembre de 2014] Arxiu Parroquial de Arxiu i Biblioteca VIC s. xviii ORISTÀ registres del desaparegut arxiu MANLLEU parroquial d’Oristà en el llegat Arxiu Fons de Arxiu Històric de MASIES DE – Ollich i Castanyer, Imma; de Josep Bach i Xicoy / Modest LES Casserres la Universitat de RODA, LES Ocaña i Subirana, Maria; Reixach i Pla». A: Arxiu de textos Barcelona Ramisa i Verdaguer, Maties; catalanes antics. Vol. 29. 1a ed. De Rocafiguera i Espona, Barcelona, Fundació Jaume Bofill, Montserrat. A banda i banda 2010. del Ter. Història de Roda. Eumo MASIES DE RODA, editorial. 1a ed. Vic: Eumo Arxiu Capitular de Arxiu i Biblioteca VIC s. ix-xx Monestir de Sant Arxiu i Biblioteca VIC 1495 - s. xviii LES catedral de Vic Pere de Casserres Episcopal de Vic novembre de 2014] (Capbreu de Vic) Comunitat de Arxiu i Biblioteca VIC 1182-1960 OSONA l’església de la MASIES DE RODA, Pietat de Vic Arxiu Parroquial de Arxiu i Biblioteca VIC 1255-1972 Arxiu Parroquial de Arxiu i Biblioteca VIC 1300-1943 Fons religiosos Fons religiosos Nom Fons Centre Municipi Cronologia Font Nom Fons Centre Municipi Cronologia Font Abast Abast territorial territorial Arxiu Parroquial Arxiu i Biblioteca VIC 1500-1935 Arxiu Fons de Arxiu Històric de RODA DE – Ollich i Castanyer, Imma; DE VILATORTA Casserres la Universitat de TER Ocaña i Subirana, Maria; Arxiu Parroquial de Arxiu i Biblioteca VIC 1073 - s. xix RODA DE TER RODA Montserrat. A banda i banda del Ter. Història de Roda. 1a ed. Vic: SANT JULIÀ Eumo editorial, 1995. DE VILATORTA Priorat canonical Arxiu i Biblioteca VIC s. xi-xix Arxiu Parroquial de Arxiu Parroquial RODA DE s. xiii-xx Parròquia de Sant Pere de Roda DE VILATORTA Roda de Ter de Roda de Ter TER de ter RODA Arxiu Parroquial Arxiu i Biblioteca VIC 1534-1976 DEL GRAU Arxiu Parroquial de Arxiu i Biblioteca VIC 1699-1711 DEL GRAU Torelló [Consulta: 4 de novembre de 2014] SANT PERE DE TORELLÓ SANT BARTOMEU SANT BARTOMEU Arxiu Parroquial Arxiu i Biblioteca VIC 1529-1923 Fons religiosos Fons religiosos Nom Fons Centre Municipi Cronologia Font Nom Fons Centre Municipi Cronologia Font Abast Abast territorial territorial Arxiu Parroquial de Arxiu i Biblioteca VIC s. xi-xx DE BERGA Arxiu Parroquial de Arxiu Parroquial TORELLÓ s. xiv-xx Vall-Llosada, T.; Verdaguer, Sant Feliu de Torelló de Torelló G.; Lacuesta, R. Inventari del patrimoni històric, arquitectònic SANTA EUGÈNIA SANTA TORELLÓ i ambiental de Torelló. Volum Arxiu Parroquial Arxiu i Biblioteca VIC [1685] 1809- SANTA EULÀLIA SANTA 1201-4ac7-9c58-93dfd50c0511> [Consulta: 4 de novembre de 2014] Arxiu Parroquial Arxiu i Biblioteca VIC 1240-1979 SANTA MARIA SANTA Convent de Santa Arxiu i Biblioteca VIC 1291-1718 de Sant Martí de Episcopal de Vic novembre de 2014] VIC Sobremunt Carmelites descalços Episcopal de Vic novembre de 2014] (Sant Josep) SOBREMUNT Convent dels Arxiu i Biblioteca VIC 1668-1979 TARADELL orígens a finals del segle xviii. 1a Arxiu Parroquial de Arxiu i Biblioteca VIC 1391-1960 Arxiu Parroquial de Arxiu Parroquial TARADELL 1324-1918 Pladevall i Font, Antoni. VILANOVA Taradell de Taradell Taradell. Passat i present d’un terme i vila d’Osona. I. Des dels Arxiu Parroquial de Arxiu i Biblioteca VIC 1588-1958 TARADELL orígens a finals del segle xviii. 1a Sant Romà de Sau Episcopal de Vic novembre de 2014] ed. Vic: Eumo editorial, 1995. DE SAU VILANOVA VILANOVA Arxiu Parroquial de Arxiu i Biblioteca VIC s. xi-xix Arxiu Parroquial de Arxiu i Biblioteca VIC 1231 - s. xx La llista d’arxius i de fons conservats corrobora com un fet inherent a l’ésser humà l’atàvic afany per classificar, ordenar i conservar objectes i, en aquest cas, documents. Aquest afany no apareix al segle xviii, sinó que «per raons diverses i en escenaris i èpoques històriques distintes, i molt sovint de manera incomprensi ble, milers, milions de documents han sobreviscut i travessat les vides de desenes de generacions des de l’instant en què foren creats. La majoria ja no acreditaven drets de ningú, ni els era atribuït encara el valor històric, incorporat en molts llocs en el recent segle xviii».22 Un cop més el segle xviii, el corrent de la Il·lustració, és clau en el concepte de memòria, del valor que donem als documents conservats. En aquest sentit és interessant introduir el concepte de destrucció i reconstrucció del passat que hem anat assumint. També el de la reinterpretació de les fonts. Fins i tot del paper dels i les professionals de l’arxivística en la història que s’escriurà arran dels documents del passat que hagin seleccionat per a ser conservats pel futur. Com diu Murakami a 1Q84, «La nostra memòria està integrada pels nostres records individuals i per tots els records col·lectius [...]. Aquests dos tipus de me mòria estan estretament lligats. I la història està integrada pels records col·lectius. Si ens prenen aquests records, o ens els canvien per uns altres, perdem la capacitat de preservar la nostra personalitat».23 Més enllà dels documents que es conserven en el present, doncs, el volum d’informació que ens ha arribat del passat i que preservem de temps pretèrits i del segle xviii en particular, bé mereix estudis aprofundits en cada un dels seus àmbits que pal·liïn, en part, el fet que l’arribada de les llums a Osona es demorés «fins ben bé a la darreria del segle xviii, i [...] no es consolidà fins als primers lustres del segle xix».24 22. Boadas i Raset, Joan. La tria de l’arxiver. Documents de l’arxiu municipal de Girona. 1a ed. Girona: Ajuntament de Girona, 2014, p. 13-14. 23. Fragment extret de l’exposició «Arxius i indústries culturals». Ajuntament de Girona, Casa de la caritat, del 13/10/2014 al 12/12/2014. 24. Pladevall i Arumí, op. cit., p. 17.