AUSA · XXV · 168 (2011) p. 303-321 · © Patronat d’Estudis Osonencs (issn 0210-5853 / issn electrònic 2014-1246)

ELS CANVIS TERRITORIALS A L’ÀREA DE : UNA INTERPRETACIÓ A PARTIR DE L’ANÀLISI DE LES FOTOGRAFIES AÈRIES DE 1956 I 2008. DE L’EQUILIBRI RURAL-URBÀ A LA CIUTAT DIFUSA

Gil Erra i Gil / Juli Valdunciel i Coll / Margarida Castañer i Vivas Universitat de Girona

The territorial changes in the area of Vic: an interpretation based on the analysis of aerial photographs from 1956 to 2008. On the rural-urban balance of the diffuse city

Agafant com a premissa l’elevat grau de Taking as a premise the high degree of poblament disseminat de la plana de Vic i disseminated population in the Plana de la forta interrelació entre els diferents as- Vic and the strong connection between the sentaments, el present treball caracteritza different settlements, this study character­ l’actual model urbà dispers de la conurba- ises the current disperse urban model of ció vigatana (). L’estudi elabora dos the Vic conurbation (Osona). The study mapes, mitjan segle xx i actual (2009), a produces two maps, from the mid-20th través d’un Sistema d’Informació Geogrà- century and current (2009), through a Ge- fica (SIG), i interpreta els resultats partint ographic Information System (GIS), and del concepte de ciutat difusa. interprets the results based on the concept of «città diffusa», diffuse city Paraules clau: ciutat difusa, tipologies del sòl Keywords: diffuse city, morphologic typologies construït i paisatge. and landscape.

1. Introducció: La ciutat difusa La ciutat mediterrània té una estructura formada per carrers sinuosos i estrets on s’aixequen a banda i banda fileres de cases, interrompudes únicament per peti- tes places. Dit d’una altra manera, la ciutat mediterrània és rigorosament compac- ta, on endemés sorgeix una nítida separació entre la ciutat i el món rural que l’ha envoltat tradicionalment. El paisatge territorial que en resulta dibuixa unes taques urbanes importants, però separades entre elles per un oceà rural poc habitat. Així mateix, es pot descriure un altre tipus de ciutat, l’origen de la qual la trobem a les civilitzacions germàniques i anglosaxones, on la distribució disper- sa dels elements urbans —com els castells, els monestirs, els mercats, etc.— i de retruc dels centres de poder, era un factor característic. Un major rendiment de la terra —com una de les raons més importants—, adoba l’aparició d’un territori més atapeït de petits nuclis de població. Tradicionalment, aquest model és més propi dels països anglosaxons, i n’és l’exemple més contemporani la ciutat ame- ricana; una ciutat d’una extensió enorme, amb una zonificació d’usos molt forta, amb models de baixa densitat residencial i on el transport privat és un element imprescindible. L’àrea urbana vigatana seria un territori singular dins del context de la ciutat mediterrània, definit per la convivència entre un món urbà compacte i el ja co- 304 · AUSA · xxv · 168 (2011) Gil Erra i Gil Els canvis territorials a l’àrea de Vic: una interpretació a AUSA · xxv · 168 (2011) · 305 issn 0210-5853 Juli Valdunciel i Coll partir de l’anàlisi de les fotografies aèries de 1956 i 2008. issn 0210-5853 issn electrònic 2014-1246 Margarida Castañer i Vivas De l’equilibri rural-urbà a la ciutat difusa issn electrònic 2014-1246

negut poblament disseminat, característica de la regió estudiada i del poblament 3. Espais de nova centralitat. Agrupacions d’activitats comercials, de serveis i tradicional de la Catalunya Vella. d’oci —com els centres comercials— que prenen protagonisme als centres En la història més recent, els processos de creixement suburbà1 de l’Europa urbans tradicionals. septentrional tenen el seu punt d’origen a finals del segle xviii amb la Revolució 4. Carretera-mercat. Agrupacions d’activitats comercials i de serveis ubicades Industrial, quan les classes mitjanes i obreres accedeixen a l’habitatge aïllat o en sobre les carreteres, principalment a l’entrada de les ciutats. filera a fora de les ciutats. Es parla d’una conquesta urbana del món rural en forma 5. Espais d’urbanització dispersa. Conjunt d’activitats urbanes disperses en un de taca d’oli. A l’Europa més meridional, aquest creixement suburbà és molt més ambient rural. Solen ser activitats marginals, que no troben el seu lloc a la recent. A partir de la segona meitat del segle xx, s’observa un procés d’expansió ciutat, o que són fruit de l’autoconstrucció. de la ciutat força similar a l’anglosaxó; tanmateix, en aquest cas serà majoritària- ment en forma de blocs plurifamiliars. Així, en els darrers anys —finals de la dècada de 1960 i principis de la de 2. Objectius i metodologia 1970—, i fruit d’un creixement econòmic generalitzat, una forta expansió del Tot aquest conjunt de fenòmens de creixement dispers han estat fortament transport i dels mitjans de comunicació —entre d’altres causes—, el model anglo- estudiats i descrits a les grans àrees, com és el cas de l’àrea metropolitana de saxó més tradicional arrela aquí i allà. El geògraf Giuseppe Dematteis parla d’una 2 o a la costa. Tanmateix, aquest treball vol estudiar aquests conceptes convergència entre els dos models de ciutat. en una ciutat mitjana del rerepaís amb un sector turístic poc important; emperò, Tal és així, que avui en dia ens és molt difícil definir els límits de la ciutat mo- amb una forma d’assentament tradicional singular que sembla insinuar-nos quel- derna: neix el concepte de «ciutat difusa»,3 aquella ciutat que no té límits. Oriol com. Nel·lo l’anomena «ciutat sense confins»; amb una conversió d’una ciutat compacta Així, l’objectiu general d’aquest text és l’estudi del fenomen de la ciutat difusa —amb elevada densitat poblacional—, complexa —amb popurri d’usos— i diver- 4 a l’àrea de Vic a partir d’una anàlisi comparada entre dos talls cronològics. El sa —socialment— a una ciutat dispersa, especialitzada i segregada. D’una forma primer, de mitjan segle xx, ens caracteritzarà l’àrea d’estudi en la seva constitució general es pot interpretar el fenomen de la ciutat difusa com un procés de disper- tradicional —abans del creixement urbà que es produeix durant les dècades de sió dels usos urbans sobre el territori. Ara bé, Indovina, en referència al cas del 1960 i 1970—. El tall de 2009 ens servirà per explicar la ciutat difusa en l’actua- Vèneto, a Itàlia, ha demostrat que aquest fenomen també és causat per l’adaptació litat. D’una forma específica es pretén cartografiar els usos urbans del sòl, identi- del camp a les noves demandes del mercat (construcció de granges, petits tallers ficar-ne les principals tipologies i finalment avaluar les seves transformacions en i indústries, etc.). No hi ha dubte que aquesta és una hipòtesi a tenir en compte a termes paisatgístics. l’àrea de Vic, on els nuclis urbans compactes han conviscut amb una molt singular estructura de poblament disseminat. Una simple descripció de la conurbació actual mitjançant l’ortofotomapa de l’any 2008 hauria estat suficient per a la definició de la conurbació vigatana; em- Els treballs que han desgranat el fenomen de la ciutat difusa han coincidit a 5 però, s’ha cregut interessant fer un estudi de comparació cronològica, és a dir, marcar que presenta unes tipologies de sòl construït característiques: estudiar el fenomen de la ciutat difusa mitjançant dos punts en el temps (passat 1. Espais residencials de baixa densitat. Es tracta de conjunts residencials ciu- i present). Així, s’ha treballat sobre l’ortofotomapa ja mencionat per descriure el tat-jardí amb habitatge unifamiliar. present i sobre la fotografia aèria del vol americà —realitzat entre els anys 1956 i 1957 i a escala 1:33.000— per descriure el passat. 2. Polígons d’activitat econòmica. Nous polígons on l’activitat terciària i la lo- gística predomina davant de la indústria tradicional. Per tal de realitzar la interpretació d’aquests dos talls cronològics, de bell prin- cipi ha sigut necessari fer una anàlisi de l’àrea d’estudi al llarg d’aquest mig segle. Altrament, el treball de camp ha estat un vector important de la metodologia de 1. Concepte que fa referència a l’aparició de nous espais residencials a les perifèries de les ciutats treball, estudiant a peu de carrer aquells elements que mitjançant la fotografia lligats a l’extensió de les xarxes de transport. Emperò, aquests espais cal considerar-los com un apèndix aèria no quedaven ben definits, no es trobaven actualitzats, o per definir altres de la ciutat, atès que les carències en matèria d’activitats econòmiques i de serveis fan que en depenguin ambients urbans com podrien ser les carretera-mercat o les àrees de nova centra- funcionalment. litat. El planejament urbanístic municipal ha servit per descriure aquelles zones 2. Dematteis, G. «Suburbanización y periurbanización. Ciudades anglosajonas y ciudades latinas». Monclús, F. J. (ed.). La ciudad dispersa. Barcelona: Centre de Cultura Contemporània, 1998. d’urbanització novella, mancades de cos. Així, tot i treballar sobre l’ortofotomapa 3. Terme encunyat l’any 1990 per Francesco Indovina (Indovina, F. [et al.] La città diffusa. Venècia: de l’any 2008, aquests passos han permès transportar la digitalització contempo- DAEST, 1990, p. 19-43), professor d’Anàlisi dels sistemes urbans i territorials i director del Departament rània a finals del 2009. Finalment, hi ha hagut una identificació amb fotografies d’Anàlisi Econòmica i Social del Territori (DAEST) de l’Istituto Universitario di Architettura de Venecia. dels diferents fenòmens observats. 4. Nel·lo, O. Ciutat de ciutats. Barcelona: Ed. Empúries, 2001. 5. En aquest cas, s’extreuen de l’article: Valdunciel, J. «Nous territoris i nous paisatges: de l’espai xarxa a la ciutat difusa». Papers d’Art [Girona], núm. 87 (2004), p. 79-87. 306 · AUSA · xxv · 168 (2011) Gil Erra i Gil Els canvis territorials a l’àrea de Vic: una interpretació a AUSA · xxv · 168 (2011) · 307 issn 0210-5853 Juli Valdunciel i Coll partir de l’anàlisi de les fotografies aèries de 1956 i 2008. issn 0210-5853 issn electrònic 2014-1246 Margarida Castañer i Vivas De l’equilibri rural-urbà a la ciutat difusa issn electrònic 2014-1246

3. El cas d’estudi de la conurbació vigatana (1956-2009) Diversos treballs en l’àmbit de la geografia han estudiat la zona d’estudi, ja sigui com a part d’una àrea major o simplement un fragment de la zona. S’han utilitzat els límits comarcals, els límits topogràfics de la plana de Vic, la capital en si, etc. Dins d’aquest context, l’estudi que teniu a les vostres mans utilitza per primera vegada el concepte de «conurbació vigatana» per delimitar la zona de tre- ball.6 En aquest sentit, tot i que pot semblar agosarat, per tal d’estudiar el fenomen de la ciutat difusa a la capital ausetana ha estat idoni englobar els tres municipis veïns. L’extensa àrea que formen, no només ens ha permès veure l’evolució del nucli urbà, sinó també la de l’espai rural adjacent. Així doncs, l’àrea d’estudi està formada per tres municipis: Calldetenes, i Vic, amb una població total de 43.687 habitants,7 una extensió de 88 km2 i una pri- macia indiscutiblement assumida per Vic. Ens situem a la plana de Vic, depressió allargada meridionalment des del riu Ter fins al riu Congost i on la capital osonen- ca es troba al bell mig, en una cruïlla d’eixos d’arrels ben llunyanes —Gonçal de Reparaz, al primer quart del segle xx, parla d’un assentament en una intersecció entre dues línies: la del Ter i la formada per l’eix Barcelona-Ripoll.8 Aquest assentament, en una més que clara situació estratègica, ha portat a parlar d’un node de caràcter supracomarcal, amb una influència exercida a molts nivells: episcopal, comercial, de serveis, etc. Tanmateix, aquest gran centre aglutinador i cohesionador, com molt bé diu el geògraf Jaume Font, no hauria assolit aquest rol Figura 1. Vista de la conurbació vigatana des de la Creu de Gurb (font: elaboració pròpia). sense unes contrades riques i poblades.9 Citem, doncs, una de les característiques més remarcables de la plana de Vic, la gran densitat de població disseminada, fruit de la distribució social de la terra i el tipus d’agricultura. En aquest mateix sentit, l’arquitecte Xabier Eizaguirre defineix un equilibri perfecte entre el món 3.1. Les fotografies de 1956 i 2009: anàlisi, comparació i interpretació rural i l’urbà —arran de la proximitat entre nuclis i l’elevada mobilitat de la po- blació— i que obliga a parlar de «ciutat-territori».10 3.1.1. La conurbació vigatana a mitjan segle xx11 L’any 1956, la conurbació vigatana —amb poc menys de 20.000 habitants— te- nia 2,6 km2 de sòl construït, que representava un petit 2,9% de la superfície total. I d’aquesta superfície, dos factors serien claus de mencionar per tal de definir llurs tipologies. Per una banda l’extensa taca urbana de la ciutat de Vic, força cèntrica dins el seu terme municipal —també dins l’àrea d’estudi—, i l’espectacular disse- minació, quasi arreu, d’edificacions rurals. Si ens fixem en el primer aspecte, la capital osonenca —definida com un centre 6. El terme conurbació fou introduït per l’escocès Patrick Geddes el 1915, en l’obra Cities in evolution industrial i de serveis—, a finals de la dècada de 1950 tenia una extensió d’1,1 (Geddes, P. Cities in evolution. Londres: William & Norgate, 1915), i a dia d’avui es pot definir com «la km2, que sumat a la superfície dels nuclis de població de la Guixa i Calldetenes, unión de varios asentamientos urbanos cuyas periferias respectivas se han fusionado, al crecer para- lelamente, dando lugar a un área urbanizada continua» (Zodio, F. [et al.] Diccionario de Geografia representaven un xic més de la meitat de la superfície construïda. No obstant això, Urbana, Urbanismo y Ordenación del Territorio. Barcelona: Ed. Ariel, 2000). és molt remarcable que el 43,9% de l’ocupació territorial de les àrees construïdes 7. IDESCAT, 2008. fos fruit de 541 petites taques rurals, edificis religiosos i agraris.12 8. Reparaz (fill), G. La Plana de Vic (1928). Vic: Ed. Eumo, 1982. 9. font, J. Osona: la terra i la gent. Vic: Ed. Eumo, 2004. 10. Eizaguirre, X. L’equilibri rural-urbà d’Osona. Pla Estratègic Osona XXI. Vic: Consell Comar- cal d’Osona, 1993. El mateix autor cita el Pla director urbanístic de la Plana de Vic: «La Plana és i ha estat, per les seves múltiples característiques, objecte de tractament diferenciat per molts autors al llarg 11. Vegeu Mapa 1. La conurbació vigatana a mitjan segle xx. dels temps. D’alguna manera, si és rellevant aquí ressaltar-ne una característica genuïna és l’interès que 12. En aquest sentit, encara a la dècada de 1970 el sector primari representava un 26% de la població ha despertat entre els urbanistes la mescla urbana i rural que s’hi dóna». Eizaguirre, X. «El Pla director activa de l’«àrea rural de la plana de Vic» —conjunt de 15 municipis, entre ells Calldetenes i Gurb—. urbanístic de la Plana de Vic». Espais [Barcelona], núm. 52 (2006), p. 62-69. Roquer, S.; Vila, A. La població d’Osona. Evolució i estructura. Vic: Ed. Eumo, 1981.

superfície construïda. No obstant, és molt remarcable que el 43,9% de l’ocupació territorial de 308 · AUSA · xxv · 168 (2011) Gil Erra i Gil Els canvis territorials a l’àrea de Vic: una interpretació a AUSA · xxv · 168 (2011) · 309 issn 0210-5853 Juli Valdunciel i Coll 12 partir de l’anàlisi de les fotografies aèries de 1956 i 2008. issn 0210-5853 les àrees construïdes,issn electrònic fossin 2014-1246 fruit de 541 petites taques ruralsMargarida –edificis Castañer religiosos i Vivas i agraris–. De l’equilibri rural-urbà a la ciutat difusa issn electrònic 2014-1246

«Desenvolupisme»,15 un fort desgavell urbanístic s’imposava arreu; de les petites ) ) 2 2 1,4 i senzilles casetes aïllades, als grans polígons d’habitatges impulsats pel govern franquista —les «cases barates» o «cases del sindicat».16 1,2 1 0,8 0,6 0,4 0,2

Superfície construïda (km 0 Superfície construïda (Km construïda Superfície Calldetenes Gurb Vic TOTAL

Urbà compacte Urbà aïllat Rural

FiguraFigura 2. 2. Superfície Superfície construïda construïda a mitjan a segle mitjans xx (font: del segleelaboració XX pròpia). (font: elaboració pròpia).

Tot i ja ser-ne coneixedors,Tot i ja ser-ne elconeixedors, cas de Gurb, el cas ambde Gurb, tota amb l’ocupació tota l’ocupació de forma de forma disseminada dis- era ben singular, i no ensseminada, és estrany, era ben doncs,singular, que i no Poncens és eestrany, el bategés doncs, comque Ponce el «paradís el bategés de com la masia».13 Ara el «paradís de la masia».13 Ara bé, si es mira detalladament, aquest conjunt d’ele- bé, si es mira detalladament,ments rurals no es aquest trobaven conjunt escampats d’el arreu,ements sinó ruralsque seguien no es una trobaven certa lògica. escampats arreu, Per una banda, les parròquies, les vies de comunicació o els cursos fluvials podien sinó que seguienesdevenir una certanodes, lògica. creant alPer seu una voltant banda, una massificacióles parròquies, d’elements les vies (amb de incre comunicació- o els Figura 3. Parròquia de Sant Cristòfol de Vespella a Gurb (font: elaboració pròpia).17 ment, si aquests nodes es trobaven al fons de la Plana). Per altra banda, els llocs cursos fluvials,amb podien dificultats esdevenir físiques nodes, per construir-hi creant ali conrear-hi, seu voltant o simplement una massificació a una distància d’elements (amb important a un nucli urbà, podien esdevenir factors d’exclusió.14 Si ens fixem en els altres elements urbans aïllats, aquests es trobaven majorità- increment, si aquests nodes es trobaven al fons de la Plana). Per altra banda, els llocs amb riament prop de la capital. Si al sud parlàvem de polígons residencials, a la resta Com ja s’ha dit al principi, l’altre element que sobresortia és la gran taca urbana dificultats físiques per a construir-hi i conrear-hi o simplement a una distància important a un de costats predominaven clarament els industrials. Les pelleries com Genís Antel de la ciutat de Vic, la qual es podia definir com una ciutat mediterrània —una o Can Garreta, els dipòsits de la Campsa o les cases del Castell d’en Planes —que ciutat compacta i complexa— i on el bon grapat de vies de comunicació que ra- nucli urbà, podien esdevenir factors d’exclusió.14 s’unien al sud amb la fàbrica tèxtil HIVISA— pintaven els polígons de majors diaven als quatre vents mostren la seva preeminència en el territori. No obstant dimensions. això, el sector meridional començava a desmarcar-se d’aquesta ciutat clàssica. Antigament ben limitat pel curs del riu Mèder i només sobrepassat pels ravals de A manera de conclusió, l’àmbit d’estudi presentava una forta taca urbana Com ja s’ha ditSant al principi,Francesc il’altre de Sant element Pere, comença que s obresortia,a créixer de formaés la contínuagran taca entre urbana aquest de la ciutat de acompanyada d’elements urbans aïllats i vies de comunicació, que poden ajudar darrer i la carretera de Barcelona. Així mateix, tot el conjunt d’elements dispersos a imaginar el futur creixement. Uns petits i febles nuclis urbans apareixien a poca Vic, la qual espresents podia definiren aquesta com àrea una són ciutat polígons mediterrània d’habitatges, –una que permetenciutat compacta intuir, junta i complexa–- i on distància, però com diu Reparaz l’any 1928,18 a la Plana el pagès vivia a la casa de camp isolada. Com remarca Vilamala, al municipi de Calldetenes, tot i l’aparició el bon grapatment de ambvies la tramade comunicació contínua anteriorment que radi citada,aven el creixementals quatre de lavents, ciutat versmostren la seva migjorn. Lligat a les primeres manifestacions del procés migratori de l’època del del nucli urbà, el poblament disseminat era el que seguia tenint importància i preeminència en el territori. No obstant, el sector meridional començava a desmarcar-se 15. Època emmarcada entre les dècades de 1960 i 1970 i caracteritzada de forma general per un fort d’aquesta ciutat13. clàssica. Ponce, S. Gurb.Antigament Un poble arrelat ben a lalimitat terra. Gurb: pel Ajuntament curs del de Gurb, riu 2002.Mèder i només sobrepassat creixement demogràfic i econòmic. A una situació favorable arreu del món, se li afegeix l’obertura del 14. Les parròquies de Sant Andreu de Gurb o de la Plana —les dues parròquies gurbeta- règim franquista a l’exterior que acompanya l’entrada de capital estranger, l’inici del turisme, etc. pels ravals de nesSant situades Francesc al fons de la i Plana—, de Sant la carretera Pere, de comença Santa Eugènia a—al créixer municipi de Vic— forma o la rieracontinua de Sant entre aquest 16. Surinyach, M. «Aproximació a l’evolució de l’urbanisme i l’arquitectura a la plana de Vic. 1950- Martí —en terme de Calldetenes—, poden ser bons exemples de densificació. Per contra, un important 2002». Ausa [Vic], núm. 148-149 (2002), p. 123-124. darrer i la carreteraexemple d’exclusióde Barcelona. es localitza aAixí la part mateix, més occidental tot deel l’àreaconjunt d’estudi, d’elements que es troba afectada dispersos per un presents en 17. Certes edificacions o certs racons encara poden mostrar-nos la cara més pura de la zona d’estudi. relleu irregular —amb pendents pronunciats i terres ermes— i que acaba conduint a l’altiplà del Lluçanès. 18. Reparaz, op. cit. aquesta àrea, són polígons d’habitatges, que permeten intuir, juntament amb la trama continua anteriorment citada, el creixement de la ciutat vers migjorn. Lligat a les primeres manifestacions del procés migratori de l’època del «Desenvolupisme»,15 un fort desgavell urbanístic

12 En aquest sentit, encara a la dècada de 1970 el sector primari representava un 26% de la població activa de l’«àrea rural de la Plana de Vic» –conjunt de 15 municipis, d’entre ells, Calldetenes i Gurb–. Roquer, S.; Vila, A. La població d’Osona. Evolució i estructura. Vic: Ed. Eumo, 1981. 13 PONCE, S. Gurb. Un poble arrelat a la terra. Gurb: Ajuntament de Gurb, 2002. 14 Les parròquies de Sant Andreu de Gurb o Granollers de la Plana –les dues parròquies gurbetanes situades al fons de la Plana–, la carretera de Santa Eugènia –al municipi de Vic– o la riera de Sant Martí –en terme de Calldetenes–, poden ser bons exemples de densificació. Per contra, un important exemple d’exclusió es localitza a la part més occidental de l’àrea d’estudi, que es troba afectada per un relleu irregular –amb pendents pronunciats i terres ermes– i que acaba conduint a l’altiplà del Lluçanès. 15 Època emmercada entre les dècades de 1960 i 1970 i caracteritzada de forma general per un fort creixement demogràfic i econòmic. Una situació favorable arreu del món, se li afegeix l’obertura del règim franquista a l’exterior que acompanya l’entrada de capital estranger, l’inici del turisme, etc.

3.1.2. La conurbació vigatana a l’actualitat (2009)20

Sens cap mena de dubte, l’àrea d’estudi ha patit forts canvis durant d’aquests cinquanta anys. La dècada de 1970 queda marcada per una crisi, que estabilitza durant uns anys el procés de creixement econòmic i demogràfic. Nogensmenys, a mitjans de la dècada següent, la situació 310 · AUSA · xxv · 168 (2011) Gil Erra i Gil Els canvis territorials a l’àrea de Vic: una interpretació a AUSA · xxv · 168 (2011) · 311 issn 0210-5853 Juli Valdunciel i Coll partir de l’anàlisi de les fotografies aèries de 1956 i 2008. issn 0210-5853 issn electrònic 2014-1246 Margarida Castañer i Vivas torna a activar-seDe l’equilibri obrint rural-urbà una aetapa la ciutat de difusa forta terciarització i explosióissn electrònic urbana. 2014-1246 El procés d’emigració cap a la perifèria –aparegut durant l’època de crisi– continua i augmenta i a més se entitat pròpia. El potencial econòmic el tenien les grans cases de pagès, i els seus li afegeix una3.1.2. emigració La conurbació de fora vigatanadel país. en l’actualitat (2009)20 19 propietaris governaven a les institucions. Tot i que aquest faci referència al se- Sense cap mena de dubte, l’àrea d’estudi ha patit forts canvis durant d’aquests gle xviii, una similitud la podem trobar en aquesta època. Un camp superpoblat cinquanta anys. La dècada de 1970 queda marcada per una2 crisi que estabilitza encara feia ombra al gran polígon urbà de la ciutat de Vic. Parlem, doncs, d’un Lligat a aquestadurant situació, uns anys si el al procés tall anterior de creixement parlàvem econòmic de 2,6 i demogràfic. km totals Nogensmenys,construïts, representant a equilibri ciutat-camp. un petit 2,9%mitjan de l’àrea dècada d’estudi; següent laa situaciól’actualitat torna la a superfície activar-se obrint construïda una etapa s’expandeix de forta ter -a 13,1 km2, ciarització i explosió urbana. El procés d’emigració cap a la perifèria —aparegut M a p a 1 . L a c o n u r b a c i ó v i g a t a n a a m i t j a n s d e l s e g l e X X representant durantun 14,9% l’època de de la crisi— superfície continua –l’augm i augmentaent relacionati a més se li és afegeix del 400%–.una emigració El gran polígon de fora del país. urbà que s’observava a la dècada de 1950, s’estén a totes direccions, i desproporcionadament Sant Cecília de Voltregà Masies de Voltregà Lligat a aquesta situació, si al tall anterior parlàvem de 2,6 km2 totals cons­truïts, Te r pel costat septentrional.representant unPer petit una 2,9% banda, de l’àreael poble d’estudi, de Gurb en l’actualitat veu com lael superfície radi de la cons ciutat­ vigatana 2

à truïda s’expandeix a 13,1 km , representant un 14,9% de la superfície —l’augment d C r

a e

c Granollers de la Plana rr sobrepassa el seu terme, per l’altra, Calldetenes creix direcció a llevant i alhora un polígon Sant Ba e g Vic- rt i era om te rret u relacionat és del 400%—. El gran polígon urbà que s’observava a la dècada de Ca eu r a P - : B Masies de Roda a a u n r e

c o l

l l 1950 s’estén en totes direccions, i desproporcionadament pel costat septentrional. e R e n lo : c a residencial l’enllaça amb la capital. L’Eix Transversal sembla marcar el límit d’aquest n r M a p a 1 . L a c o n u r b a c i ó v i g a t aeran de a ntoal m i t j a n s d eM l s e g l e X X M a p a 1 . L a c o n u r b a c i ó v i g a t ai n a a m i ta j a n s a d e l s e g l e X X R R ime - - c B i ie

F Per una banda, el poble de Gurb veu com el radi de la ciutat vigatana sobrepassa Vespella l ra i V de r F r r o a a lg a r n u c e e ç r o t o a r e le el seu terme, per l’altra, Calldetenes creix en direcció a llevant i alhora un polí- r r s creixement. I dins aquests valors, la tipologia de sòl polígon d’activitats econòmiques (PAE) – e r F a C Sant Cecília de Voltregà Manlleu gon residencial l’enllaça amb la capital. L’Eix Transversal sembla marcar el límit Masies de Voltregà LLEGENDA Tavèrnoles Sant Julià de Sassorba : TG u r b Tipologies de sòl construït situada bàsicament a l’extrem nord entre els municipis de Vic i Gurb i sinònim de terciarització– Ge ru r b er d’aquest creixement. I dins d’aquests valors, la tipologia de sòl polígon d’activitats Sant Andreu de Gurb T : e Urbà compacte d Sant Bartomeu del Grau a Roda de Ter d Urbà aïllat econòmiques (PAE) —situada bàsicament a l’extrem nord entre els municipis de o R - à és la que té una ocupació major amb més d’una quarta part del total. No obstant, la tipologia de c d i Rural aïllat C r V

a e a c Granollers de la Plana Vic i Gurb i sinònim de terciarització— és la que té una ocupació major amb més rr r Sant Ba e g e - i Vic rt t era om te Xarxa de comunicacions rret e u e Ca u r r a P r - B Ma asies de Roda Carretera principal a d’una quarta part del total. No obstant això, la tipologia de sòl agrari pren també C sòl agrari, pren també un pes important amb un 20% de l’ocupació, fet que ens pot indicar una a u C n a r e

rr c o l e l l Ferrocarril t e R er n a V l e ic o -Pr c a a r d ts d n un pes important amb un 20% de l’ocupació, fet que ens pot indicar una conti­ ra e tol el L M Riera d ie Rr en lu a a e R Rie aim d ça - Sa e - n c n S è B i ie i a s t Límit municipal Vespella n F l ra r t i V de r F M J r r o r o G continuació de la importància del sector primari a la conurbació vigatana. a l a a g u æ n a r a Parròquia de n u nuació de la importància del sector primari a la conurbació vigatana. c e e G í ç r r al o t o tí a r e le r r sV ii c Xarxa hidrològica e r a V F ic-Sant Hilari C : LLEGENDA St. Martí de Riudeperes Tavèrnoles C aa llll dd eett ee nnee ss M a p a 1 . L a c o n u r b a c i ó Svanti Juglià dae Satssoarban a a m i t j a n sG u r bd e l s e g l e X X G u r b er Tipologies de sòl construït Sant Andreu de Gurb T e Urbà compacte d a d o Urbà aïllat R èder - M ic Rural aïllat 4 V

a Sant Cecília de Voltregà Manlleu r Masies de Voltregà e Santa Eulàlia de Riuprimer t Xarxa de comunicacions ESCALA 1:67.000 ) e

r Sant Julià de Vilatorta 2 r Folgueroles Te a Santa Eugènia de Carretera principal 3,5 r C 0 0,5 1 2 3 Km Ca rret Ferrocarril Urbà compacte Sant Bartomeu del Grau era V ic-Pra ts del L Riera d iera luç Roda de Ter e Sa 3 R de an n Sa ès i Límit municipal R. Alt n à t t r J d r M C oa r Gu a n de e a æ Parròquia c Granollers de la Plana rr G alí rt Sant Ba e g í Vic- rt i R. Baix era om te V i c rret u V i c Xarxa hidrològica 2,5 Ca eu r a P Vic- - Sant H B Masies de Roda ilari a a u ´ n Industrial aïllat r e Malla

c o l l l St. Martí de Riudeperes e R n l e C a l l d e t e n e s o C a l l d e t e n e s c a 2 n r era de ntol M i a a R R ime - PAE - c B i ie Font: ERRA, G.; VALDUNCIEL, J. i CASTAÑER, M. Vespella F l ra Desembre 2009 i V de DATA r F r r o a a lg a r n ue 1,5 Agrari c e ç r o t o M a p a 1 . L a c o n u r b a c i ó v i g a t a n a a m i t j a n s da e l sr e ge l e X X le M a p a 1 . L a c o n u r b a c i ó v i g a t a n a a m i t j a n s d e l sr e gr l e X X r e s e èd r F a M C E, I i S 1 Santa Eulàlia de Riuprimer LLEGENDA ESCALA 1:67.000 Tavèrnoles Sant Julià de Vilatorta Aband. desc. Sant Julià de Sassorba G u r b Santa Eugènia de Berga G u r b er Tipologies de sòl construït 0 0,5 1 2 3 Km Sant Andreu de Gurb T e Sant Cecília de Voltregà Manlleu Urbà compacte (km construïda Superfície 0,5 Masies de Voltregà d a d o Urbà aïllat T R e r - ic Rural aïllat 0 V

a Sant Bartomeu del Grau r e Roda de Ter t Xarxa de comunicacions e

r  Muntanyola r Folgueroles Calldetenes Gurb Vic TOTAL à a Carretera principal d C r C ´ C N a ar e Malla r c Granollers de la Plana rr ete Ferrocarril Sant Ba e ra g Vic- rt V i era om te ic-P rret rat u Ca eu r s del iera aer Llu P R de S i a ça- Masies de Roda a R B de S nè n a i Font: ERRA, G.; VALDUNCIEL, J. i CASTAÑER, M. a s t Límit municipal a n u r Desembre 2009 t n M DATA r J e r o l G c a o l u l æ Figura 4. Superfície construïda en l’actualitat, 2009 (font: elaboració pròpia). e n R a Superfície construïda a l’actualitat, 2009 (font: elaboració pròpia). de n Parròquia Figura 4. e : l o G r alí c a tí n r ra d tol M e e n a V i c i R e a V i c R im - Xarxa hidrològica - c B i ie Vic- Vespella F l ra Sant H i V de ilari r F r r o a a lg a r n u c e e St. Martí de Riudeperes ç r o t o a r e le C aa llll dd eett ee nnee ss r r s e r F a C MapaLLEGE 1.ND LaA conurbació vigatana a mitjan segle xx. Tavèrnoles Sant Julià de Sassorba G u r b e G u r b er èd r Tipologies de sòl construït Sant Andreu de Gurb T M e Urbà compacte d a Santa Eulàlia de Riuprimer d ESCALA 1:67.000 o Urbà aïllat R Sant Julià de Vilatorta - Santa Eugènia de Berga ic Rural aïllat En l’anàlisi d’aquest territori trobem certs elements que ens fan pensar en el fenomen de la V 0 0,5 1 2 3 Km a r 19. Vilamala, J. De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d’un poble viu. Call- e t Xarxa de comunicacions e r r Folgueroles a detenes:Carr eEd.tera p rElincip aMèdol,l 2002. C 20. Vegeu mapa 2. La conurbació vigatana en l’actualitat (2009). Ca ciutat difusa. Per una banda, en l’anàlisi del mapa de mitjans del segle XX, hem pogut observar rret Ferrocarril era V ic-Pra ts del L iera d iera luç R e Sa R de an n Sa è Muntanyola i n s t Límit municipal t r Jo G r M ´ a u æ n de a Malla Parròquia les primeres manifestacions de creixement suburà, relacionat amb l’expansió vers migdia de la G alí rtí V ii c Xarxa hidrològica Vic-Sant Hilari Font: ERRA, G.; VALDUNCIEL, J. i CASTAÑER, M. DATA Desembre 2009 St. Martí de Riudeperes C aa llll dd eett ee nnee ss capital. No obstant, hi ha quelcom identitari en aquesta zona, que ve de temps molt més llunyans i que és l’arrel de la urbanització difusa a l’àmbit d’estudi. Així, l’actual poblament der Mè

Santa Eulàlia de Riuprimer ESCALA 1:67.000 Sant Julià de Vilatorta Santa Eugènia de Berga 0 0,5 1 2 3 Km 20 Veure Mapa 2. La conurbació vigatana (2009).

Muntanyola ´ Malla

Font: ERRA, G.; VALDUNCIEL, J. i CASTAÑER, M. DATA Desembre 2009 312 · AUSA · xxv · 168 (2011) Gil Erra i Gil Els canvis territorials a l’àrea de Vic: una interpretació a AUSA · xxv · 168 (2011) · 313 issn 0210-5853 Juli Valdunciel i Coll partir de l’anàlisi de les fotografies aèries de 1956 i 2008. issn 0210-5853 issn electrònic 2014-1246 Margarida Castañer i Vivas De l’equilibri rural-urbà a la ciutat difusa issn electrònic 2014-1246

En l’anàlisi d’aquest territori trobem certs elements que ens fan pensar en el fenomen de la ciutat difusa. Per una banda, en l’anàlisi del mapa de mitjan se- gle xx hem pogut observar les primeres manifestacions de creixement suburbà, relacionades amb l’expansió vers migdia de la capital. No obstant això, hi ha quelcom d’identitari en aquesta zona, que ve de temps molt més llunyans i que és l’arrel de la urbanització difusa a l’àmbit d’estudi. Així, l’actual poblament disseminat de les contrades vigatanes escau molt similarment a la ciutat difusa encunyada per Indovina.21 En aquest sentit —i com a principal diferència respecte al Vèneto—, la tipolo- gia de sòl agrària encara és la principal causa de disseminació a la zona d’estudi. Tanmateix, l’adaptació de l’activitat agrària a les noves demandes del mercat no ha comportat un increment en el nombre de llurs polígons, sinó a un augment en les seves dimensions.22 Una altra tipologia de sòl característica a la ciutat difusa i que pren un valor ele- vat i interessant —amb un 15% del conjunt del territori estudiat— és la residencial de baixa densitat. Per exemple, a les zones perifèriques s’observa un destacable increment, mitjançant barris com Sant Llàtzer a Vic o a pobles com la Guixa o Figura 5. Explotació ramadera del Mundó, dins la parròquia de Sant Andreu de Gurb (font: elaboració Calldetenes —on n’és la tipologia predominant—. Però si ens crida l’atenció un pròpia).25 fenomen, és el conjunt de cases aïllades que es troben disseminades per tot el territori, ja sigui formant veïnats o de manera totalment difusa. Es defineixen un seguit d’habitatges unifamiliars aixecats a les dècades de 1960 i 1970 i fregant els límits de la legalitat. Solen ser construccions en terrenys de parentius; cases d’autoconstrucció amb característiques urbanes, assentades en forma d’illes i que en alguns casos poden presentar fins i tot petits negocis in situ —planxisteria, fusteria, mecànica, etcètera—. Ja al mapa de 1956 s’observava una zona d’elevada densitat de població disseminada a la carretera de Santa Eugènia de Berga; i ara esdevé, juntament amb tots els petits polígons residencials aïllats, el millor exem- ple d’aquest fenomen.23 Així mateix, i de forma complementària i paral·lela, al costat de les antigues masies es construeixen habitatges de les mateixes característiques, i que són, en la majoria de casos, per al descendent que segueix amb el negoci agrari. Més re- centment, moltes d’aquestes masies centenàries passen a ser restaurades, esdeve- nint impressionants vil·les, amb totes i cadascuna de les comoditats del medi urbà. Algunes segueixen sent habitatge d’agricultors o ramaders —actualment més ben anomenats agroempresaris—, però d’altres esdevenen únicament residència o fins i tot peces clau del sector terciari. Pensem en el gran nombre de cases de turisme rural —la Torre d’en Bru a Vic, el Mas Carboneres a Gurb...—, restaurants —com el de Can Jubany a Calldetenes, Els Vinyals a Sentfores...—, etc.24

A aquest poblament disseminat, se li afegeixen un seguit d’equipaments i ser- Figura 6. Mas abandonat de La Noguera, dins la parròquia de Sant Julià Sassorba a Gurb (font: elaboració veis, també localitzats de forma dispersa. En trobem als tres municipis, però el cas pròpia).26 més rellevant és Gurb, on el pavelló municipal, els camps de futbol o el camp de

25. L’adaptació de l’activitat agraria ha conduït a l’aixecament de gran nombre d’instal·lacions i a un 21. Indovina, op. cit. increment de l’espai que engloba el polígon. 22. Vegeu figures 5 i 6. 26. Tot i que es parla d’una adaptació generalitzada del sector primari dins el context actual, una part 23. Vegeu figura 7. no menyspreable n’ha quedat exclosa. Ho demostren les diverses cases abandonades que s’observen dins 24. Vegeu figures 8 i 9. l’àrea d’estudi. 314 · AUSA · xxv · 168 (2011) Gil Erra i Gil Els canvis territorials a l’àrea de Vic: una interpretació a AUSA · xxv · 168 (2011) · 315 issn 0210-5853 Juli Valdunciel i Coll partir de l’anàlisi de les fotografies aèries de 1956 i 2008. issn 0210-5853 issn electrònic 2014-1246 Margarida Castañer i Vivas De l’equilibri rural-urbà a la ciutat difusa issn electrònic 2014-1246

Figura 7. Zona d’elevada concentració residencial aïllada. Carretera de Vic a Sta. Eugènia (font: elabo- Figura 9. Restaurant Can Jubany. Mas Vila Xica de Calldetenes (font: elaboració pròpia). ració pròpia).

Figura 8. Casa nova i casa vella del Mas Llió a Calldetenes (font: elaboració pròpia). Figura 10. Camp de futbol de l’Atlètic La Cabra a Gurb (font: elaboració pròpia). 316 · AUSA · xxv · 168 (2011) Gil Erra i Gil Els canvis territorials a l’àrea de Vic: una interpretació a AUSA · xxv · 168 (2011) · 317 issn 0210-5853 Juli Valdunciel i Coll partir de l’anàlisi de les fotografies aèries de 1956 i 2008. issn 0210-5853 issn electrònic 2014-1246 Margarida Castañer i Vivas De l’equilibri rural-urbà a la ciutat difusa issn electrònic 2014-1246

tir esportiu —entre d’altres— es troben dispersos per tot el terme municipal. Se’ls suma un conjunt d’infraestructures —com un camp de plaques solars a Callde- tenes o una planta potabilitzadora d’aigües a Gurb— i un conjunt d’indústries, la majoria amb uns orígens llunyans, però que encara entrat el segle xxi segueixen instal·lant-s’hi —serien els casos de la fàbrica del Grupo Leche Pascual a Gurb o Reciclarids Osona a Calldetenes.27 Com diu Indovina, tot i que la ciutat difusa segueix mantenint uns enllaços verticals per qüestions de mobilitat obligada, les connexions són majoritària­ment horitzontals —a diferència de les àrees metropolitanes, amb unes relacions molt més jerarquitzades—, idea que queda definida pel concepte de ciutat-territori. Tot plegat s’articula gràcies a la millora en les telecomunicacions i, molt especial- ment, gràcies a la mobilitat que possibilita l’ús de l’automòbil. Aprofitant aquest fet, part dels serveis concentrats a la ciutat compacta es desplacen a la perifèria i creen àrees de nova centralitat, la més important de les quals la situem a l’extens polígon del sector septentrional. Hipermercats, superfícies de bricolatge, discote- ques, restaurants, cadenes de distribució a l’engròs i al detall o fins i tot serveis i equipaments públics —com el tanatori, la guàrdia municipal o la deixalleria— es barregen entre fàbriques i creen un nou focus d’atracció. Consegüentment, ens trobem davant uns polígons industrials allunyats de la fesomia tradicional d’un espai compost per fàbriques i tallers, amb una clara terciarització de les activitats i el qual hem passat a definir, de forma genèrica, com a polígons d’activitat eco- Figura 11. Camp de plaques solars a Calldetenes (font: elaboració pròpia). nòmica. Una altra tipologia del sòl construït que es distingeix a la conurbació vigatana i fruit també d’aquesta «ciutat automobilística» són les carretera-mercat. Ja als anys 1997-1998, Eizaguirre definia una carretera-mercat de forma molt disgre- gada, al llarg de l’antiga C-17.28 La seva màxima expressió la trobem al punt més proper al centre de la ciutat i en la qual se li afegirien diverses vies del sector de tramuntana, on tot i el cert ordre que aparenta actualment —amb una regulació de les activitats dins del polígon industrial—, el seu naixement a finals de la dè- cada de 1960 va anar completament lligat a la via de comunicació. Així, avui més que mai, la carretera és l’element vertebrador del creixement. Aquestes vies —ben anomenades també «vies aparador»—, disposen de laterals i petits aparcaments, les activitats instal·lades tenen una façana acolorida amb eslògans potents, amb un aparador brillant, banderoles, cartells, etc.29 La consolidació del fenomen de la ciutat difusa, doncs, ens porta a parlar d’una difusió del món urbà dins el món rural. Nel·lo ens parla d’una «ciutat sense confins»;30 Indovina, d’una «única gran ciudad con algunas zonas de campo in- corporadas en ella».31 Al conjunt de la xarxa de comunicacions, que penetra als llocs més remots i als diversos ambients urbans dispersos arreu, se’ls suma una

27. Vegeu figures 10, 11 i 12. 28. Eizaguirre, X. La construcción del territorio disperso. Talleres de reflexión sobre la forma difusa. Vic, ciudad concentrada-difusa. Taller de urbanismo 1997-1998. Barcelona: Ed. UPC, 2001, p. 37-101. 29. Vegeu figura 13. 30. Nel·lo, op. cit. Figura 12. Indústria aïllada. Point-P. Camí ral Vic-Folgueroles (font: elaboració pròpia). 31. Indovina, op. cit. 318 · AUSA · xxv · 168 (2011) Gil Erra i Gil Els canvis territorials a l’àrea de Vic: una interpretació a AUSA · xxv · 168 (2011) · 319 issn 0210-5853 Juli Valdunciel i Coll partir de l’anàlisi de les fotografies aèries de 1956 i 2008. issn 0210-5853 issn electrònic 2014-1246 Margarida Castañer i Vivas De l’equilibri rural-urbà a la ciutat difusa issn electrònic 2014-1246

M a p a 2 . L a c o n u r b a c i ó v i g a t a n a ( 2 0 0 9 )

Santa Cecília de Voltregà Manlleu

Massies de Voltregà Ter Sant Bartomeu del Grau

à

d Roda de Ter C r - e 1 c

7 g i B Granollers de la Plana u a P

r - c e a u n :e l o l o l n l n a e a

- c M a p a 2 . L a c o n u r b a c i ó v i g a t a n a ( 2 0 0 9 ) r M M a p a 2 . L a c o n u r b a c i ó v i g a t a n a ( 2 0 0 9P ) - a to c R : u n l i me B R i i Massies de Roda ie R ra de i g l V i e c r a r Vespella e r ra a e d r t e d c Fo e lg à o u r r e r r ro Santa Cecília de Voltregà Manlleu e a le F C s LLEGENDA

Massies de Voltregà G uurr bb Tipologies de sòl construït Ter Tavèrnoles Urbà compacte 1956-57 Sant Bartomeu del Grau : Residencial elevada densitat Sant Andreu de Gurb

à Residencial baixa densitat : d Roda de Ter C r Sant Julià -de Sassorba e Polígon d'activitat econòmica 1 c

7 g i B Granollers de la Plana u Industrial aïllat a P

r - c e a u Agrari l n e o l Folgueroles o l n l n e Equipaments, infra. i serveis a a

c l - a r O Mrs P - a e R Abandonat o desconegut to vc n l u s i me B R i n i Massies de Roda ie R ra de i a g l r V i T e c r a r ix Ciutat difusa Vespella e E r ra a d Riera d r 5 e t e i e R d -2 c Fo S i e lg r e à C a Carretera-mercat o u r r r r a r e d r ro n e S e a u an le G t O t J F C M LLEGENDA Nova centralitat oan de s O a Galí rtí G uurr bb V ii c Tipologies de sòl construït Xarxa de comunicacions O Tavèrnoles Urbà compacte 1956-57 Carretera principal Re:sidencial elevada densitat Sant Andreu de Gurb St. Martí de Riudeperes Vies ràpides Residencial baixa densitat Ferrocarril Sant Julià de Sassorba C aa llll dd eePtot eleígnnoene sds'activitat econòmica Industrial aïllat Límit municipal M a p a 2 . L a c o n u r b a c i ó v i g a t a n a ( 2 0 0 9 ) d Agrari æ Parròquia Mè er Folgueroles Equipaments, infra. i serveis Xarxa hidrològica l Santa Eulàlia de sRaiuprimer O er sv Santa Eugènia de Berga AbanSdaonnt aJtu oli àd edsec Vonilaetgourta an Tr ix Ciutat difusa Santa Cecília de Voltregà Manlleu 5 E Riera de ESCALA 1:67.000 2 i S R - r ie C a Carretera-mercat ra r d n 0 0,5 1 2 3 Km Figura 13. Carretera-mercat. Carretera de Vic a Sant Hipòlit de Voltregà (font: elaboració pròpia). e S G u Massies de Voltregà ant J t M O Nova centralitat oan de Ter O a Galí rtí Sant Bartomeu del Grau V ii c Xarxa de comunicacions

à Carretera principal

d Roda deO Ter C r Malla - e St. Martí de Riudeperes Vies ràpides 1 c

7 g i B GranMolulenrtsa dneyo lala Plana u Ferrocarril ´ a P

r - c C aa llll dd eett ee nnee ss e a u

n e l l o l o Límit municipal n l n Font: ERRA, G.; VALDUNCIEL, J. i CASTAÑER, M. a e a - c æ Parròquia DATA r M d r Desembre 2009 P - è e a to c M R n l u i me B R i i Massies de Roda Xarxa hidrològica ie R ra de i l V «il·lusió urbanita» per la naturalesa i el descobriment de les comoditats urbanes g i e Santa Eulàlia de Riuc primer r a M a p a 2 . L a c o n u r b a c i ó v i g a t a n a ( 2 0 0 9 ) r M a p a 2 . L a c o n u r b a c i ó v i g a t a nVeaspel la ( 2 0 0 9 ) e r ra a d r e Sant Julià de Vilatorta t e d c Fo Santa Eugènia de Berga e lg à o u r r e per part dels agroempresaris. Així ho considerem quasi tots, en suprimir —en r r ro e a le ESCALA 1:67.000 F C s LLEGENDA 0 0,5 1 2 3 Km part— aquell binomi establert entre el camp i unes condicionsSanta Cecília de V odures.ltregà Altrament, Manlleu G uurr bb Tipologies de sòl construït Tavèrnoles Urbà compacte 1956-57 si al tall anterior es parlava d’un equilibri ciutat-camp, ara ens trobemMassie sdavant de Voltregà un Residencial elevada densitat Sant Andreu de GurTber Residencial baixa densitat Sant Bartomeu del Grau Malla desequilibri marcat per un gran impacte en termes de consum de sòl, fragmentaSant- Julià de Sassorba Polígon d'activitat econòmica  à Muntanyola d Roda de Ter ´ r Industrial aïllat C N ció de l’espai i empobriment del paisatge. - e 1 c

7 g Agrari i B Granollers de la Plana u Folgueroles a Font: ERRA, G.; VALDUNCIEL, J. i CASTAÑER, M. P Equipaments, infra. i serveis r - c l DATA a a Desembre 2009 e u rs O l n e e o l Abandonat o desconegut l v o s n l n an a e r a T c - x r i Ciutat difusa M P - E a Riera R d to c 5 e n l u i 2 i S me R B - r R i i Massies de Roda ie R ra de iei C a Carretera-mercat l V r gra d i e n c e r a 4. Conclusions S r r u Vespella e a ra G t O n a d Nova centralitat r t J e e M o c t F d an d o O a e G e lg r à o alí u t r r e í r r r e a o V i c le V i c Xarxa de comunicacions F C s LLEGENDA Arribats en aquest punt, s’ha de fer balanç de la situació. Ens trobem davant Carretera principal G u r b O Tipologies de sòl construït 2 G u r b St. Martí de Riudeperes Vies ràpides una conurbació que en poc més de 50 anys ha passat de 2,6 km , representant un Tavèrnoles Urbà compacte 1956-57 Residencial elevada densitat Ferrocarril 2Sant Andreu de Gurb C aa llll dd eett ee nnee ss petit 2,9% de l’àrea d’estudi, a un total de 13,1 km , representant un 14,9%. Un Residencial baixa densitat Límit municipal Sant Julià de Sassorba Polígon d'activitat econòmica æ èd er : Parròquia creixement d’un 400% no pot ser ignorat així com així. Sembla, també, que ens M Industrial aïllat Xarxa hidrològica Santa Eulàlia de Riuprimer Agrari Folgueroles Santa Eugènia de Berga Sant Julià de Vilatorta trobem davant un cas particular de ciutat difusa, i tot i conèixer els nombrosos Equipaments, infra. i serveis l sa O er ESCALA 1:67.000 sv Abandonat o desconegut an impactes d’aquest model, l’àrea estudiada hi ha conviscut harmònicamentTr durant 0 0,5 1 2 3 Km ix Ciutat difusa 5 E Riera de 2 i S R - r ie C a Carretera-mercat ra r segles. Així mateix, som conscients que l’ocupació d del territori ha canviat, i si an- n e S G u ant J t M O Nova centralitat oan de O a Galí rtí tigament es parlava d’un elevat poblament disseminat lligat al sector primari,V avuiii c Malla Xarxa de comunicacions 32 es parla d’una única ciutat —«d’urbà-rural a comarca-ciutat». MuntanOyola Carretera principal ´ St. Martí de Riudeperes Vies ràpides FFonetr:r oEcRaRrrAil , G.; VALDUNCIEL, J. i CASTAÑER, M. C aa llll dd eett ee nnee ss DATA Desembre 2009 Límit municipal æ èd er Parròquia M Xarxa hidrològica 32. A l’excel·lent complementarietat i equilibriSanta Eurbà-ruralulàlia de Riuprim eser li afegeix el concepte de comarca-ciutat Sant Julià de Vilatorta arrel de l’extrema relació entre pobles. Font, J. «Un segle de canvis i permanències a Osona: d’entorn Santa Eugènia de Berga Mapa 2. La conurbació vigatana en l’actualitat (2009). ESCALA 1:67.000 0 0,5 1 2 3 Km

Malla Muntanyola ´

Font: ERRA, G.; VALDUNCIEL, J. i CASTAÑER, M. DATA Desembre 2009 320 · AUSA · xxv · 168 (2011) Gil Erra i Gil Els canvis territorials a l’àrea de Vic: una interpretació a AUSA · xxv · 168 (2011) · 321 issn 0210-5853 Juli Valdunciel i Coll partir de l’anàlisi de les fotografies aèries de 1956 i 2008. issn 0210-5853 issn electrònic 2014-1246 Margarida Castañer i Vivas De l’equilibri rural-urbà a la ciutat difusa issn electrònic 2014-1246

Tots els geògrafs osonencs han elogiat l’equilibri establert entre el món rural ni. En aquest sentit, des d’aquí es creu ben necessari tenir una visió urbanística i i el món urbà a la plana de Vic, però al mateix temps advertien de la fragilitat territorial de caràcter supramunicipal per poder protegir de forma conjunta aquest d’aquest equilibri. La ciutat i el camp convisqueren conjuntament durant segles, valuós paratge. però a dia d’avui, i a causa d’una ocupació urbana desmesurada i irreversible, aquest equilibri s’ha trencat. 5. Bibliografia Un dels punts vertebrals de la integració ciutat-camp és el manteniment, no només del paisatge, sinó de les activitats primàries, com a creadores i gestores Castañer, M. [et al.] Mobilitat laboral i àrees de cohesió a Catalunya, 2001. al llarg de segles d’aquest landscape —que s’hauria d’entendre com un patri- Girona: Universitat de Girona, 2005. 33 moni d’alt valor per a la zona—. Sent conscients del llarg nombre d’impactes Centre d’Estudis Demogràfics de la UAB. La població de Vic. Anàlisi demo- ambientals, socials, econòmics, etcètera, de la ciutat difusa, per una banda, a la gràfica i noves tendències de poblament 1975-1991. Vic: Ajuntament de Vic, mesura del possible seria necessari seguir el model de ciutat compacta. Per una 1992. altra, agafant la idea d’Eizaguirre,34 es creu convenient impulsar aquest creixe- ment —si realment és necessari— cap a zones poc poblades de la Plana —a través Dematteis, G. «Suburbanización y periurbanización. Ciudades anglosajonas y de petits veïnats— o de forma encara més engrescadora, projectar-lo cap a pobles ciudades latinas». Monclús, F. J. (ed.). La ciudad dispersa. Barcelona: Centre dels voltants de la Plana —els quals poc temps enrere tenien una població molt de Cultura Contemporània, 1998. superior a l’actual—. Un creixement demogràfic lligat a les activitats primàries Eizaguirre, X. L’equilibri rural-urbà d’Osona. Pla Estratègic Osona XXI. Vic: permetria que aquests pobles pintorescos recuperessin el batec perdut. S’ha de Consell Comarcal d’Osona, 1993. tenir en compte que, a causa del gran nombre de vies de comunicació obertes, part d’aquests pobles es troben avui molt ben comunicats. Endemés, s’ha de deixar — La construcción del territorio disperso. Talleres de reflexión sobre la forma de veure aquests llogarrets i llurs contrades com a pessebres idíl·lics intocables, i difusa. Barcelona: Ed. UPC, 2001. adaptar-los a una viabilitat humana. — «El Pla director urbanístic de la Plana de Vic». Espais [Barcelona], núm. 52 Mitjançant aquest treball s’ha obtingut per primera vegada una caracterització (2006), p. 62-69. de la conurbació vigatana, identificant amb claredat el fenomen de ciutat difusa European Environment Agency. Urban sprawl in Europe. The ignored cha­l- encunyat per Indovina, les seves principals tipologies de sòl construït i exposant l­enge. Brussel·les: Comissió Europea, 2006. els seus impactes en termes paisatgístics. A partir del mapa de 1956, es defineix la con­figuració tradicional del territori amb una separació prou nítida urbà-rural i Font, J. «Un segle de canvis i permanències a Osona: d’entorn rural-urbà a co- el consegüent equilibri. Mitjançant el mapa actual, se’ns permet fer una compara- marca-ciutat». Ausa [Vic], núm. 150 (2002), p. 425-445. ció de l’ocupació del territori i una definició de la ciutat difusa, molt relacionada — Osona: la terra i la gent. Vic: Ed. Eumo, 2004. amb la història de llur territori. A partir d’aquí, creiem que seria bo aprofundir en una de les moltes tipologies observades, com per exemple els veïnats o les zones Indovina, F. [et al.] La città diffusa. Venècia: DAEST, 1990, p. 19-43. amb elevada concentració residencial aïllada, per tal d’entendre millor aquest po- Nel·lo, O. Ciutat de ciutats. Barcelona: Ed. Empúries, 2001. blament tan característic. Ponce, S. Gurb. Un poble arrelat a la terra. Gurb: Ajuntament de Gurb, 2002. Mitjançant aquest document queda ben demostrada la transformació que ha Reparaz (fill), G. La Plana de Vic (1928). Vic: Ed. Eumo, 1982. suportat la zona d’estudi en els darrers cinquanta anys. Avui, la urbanització di- fusa és una realitat, però també ho era el poblament disseminat segles enllà. Ens Roquer, S.; Vila, A. La població d’Osona. Evolució i estructura. Vic: Ed. trobem en una intersecció clau en el temps, on encara s’observa el ric i intransfe- Eumo, 1981. rible patrimoni que s’alberga a la conurbació vigatana. Així, és hora de donar un Surinyach, M. «Aproximació a l’evolució de l’urbanisme i l’arquitectura a la valor afegit al paisatge construït i modelat al llarg dels segles i de reorientar les plana de Vic. 1950-2002». Ausa [Vic], núm. 148-149 (2002), p. 123-124. idees cap a un model d’assentament que perjudiqui mínimament aquest patrimo- Valdunciel, J. «Nous territoris i nous paisatges: de l’espai xarxa a la ciutat difu- sa». Papers d’Art [Girona], núm. 87 (2004), p. 79-87. rural-urbà a comarca-ciutat». Ausa [Vic], núm. 150 (2002), p. 425-445. 33. El PDU en fa referència de la següent manera: «Refermar la pagesia com a element clau per al Vilamala, J. De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d’un desenvolupament intel·ligent del territori és vital per a la conservació de la identitat agrària de la Plana». poble viu. Calldetenes: Ed. El Mèdol, 2002. Eizaguirre, «El Pla...», op. cit. 34. Eizaguirre, X. La construcción del territorio disperso. Talleres de reflexión sobre la forma difusa. La Plana de Vic como ciudad-territorio. Taller de urbanismo 1999-2000. Barcelona: Ed. UPC, 2001, p. 141-202.