DOCSLIB.ORG

Osona Turisme 50 PROPOSTES ES-EN Fi.Indd

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text

Load more

www.osonaturisme.cat 50 propuestas para disfrutar 50 great ideas de Osona for enjoying Osona A França Santa Maria de Besora Vidrà Alpens Sora Montesquiu A la Garrotxa C-17 Sant Quirze de Besora Sant Agustí Sant Pere de Lluçanès Riu Ter de Torelló Sant Vicenç C-37 Sant Boi de Orís de Torelló Lluçà Lluçanès C-17 Torelló Perafita L’Esquirol Sant Martí d’Albars Sobremunt Rupit-Pruit Les Masies de Voltregà Sant Hipòlit de Voltregà Manlleu Prats de Tavertet Lluçanès Santa Cecília Les Masies Pantà de Sau de Voltregà de Roda Olost Sant Bartomeu Roda de Ter del Grau C-17 Pantà de Susqueda Gurb Tavèrnoles Folgueroles Vilanova de Sau Oristà VIC Espai Natural de les 50 propuestas Sant Julià Guilleries-Savassona Calldetenes de Vilatorta C-25 Santa Eulàlia Sant Sadurní de Riuprimer Santa Eugènia d’Osormort A Montserrat Malla de Berga para disfrutar C-25 Muntanyola Taradell Espinelves C-17 Tona Viladrau de Osona A la Costa Brava Seva El Brull Parc Natural del Montseny ¿Qué hacemos hoy? 50 experiencias para What shall we do today? 50 experiences for enjoying Balenyà disfrutar de Osona. Quizás eres una buscadora Osona. Maybe you’re one of those people who are Centelles constante de nuevas experiencias y te gusta sentir always looking for new experiences and who love to la adrenalina de la aventura. O quizás eres un feel the adrenaline of adventure. Or maybe you love Sant Martí amante del arte, de la historia o de la naturaleza, y art, history or nature and enjoy delving into the soul de Centelles te gusta sumergirte en el alma de los lugares que of the places you visit. Whatever the case, Osona is A Barcelona visitas. En cualquier caso, Osona es tu territorio. Y the place for you. And to prove it, we’ve prepared 50 para demostrarlo te hemos preparado 50 planes y different experiences for you to enjoy in the area, far propuestas diferentes para llevar a cabo aquí, en away from your day-to-day routine and very close to el corazón de Cataluña, lejos de la rutina de la vida Barcelona, in the heart of Catalonia. cotidiana y muy cerca de Barcelona. 3 A França Santa Maria de Besora Vidrà Alpens Sora Montesquiu A la Garrotxa C-17 Sant Quirze de Besora Sant Agustí Sant Pere de Lluçanès Riu Ter de Torelló Sant Vicenç C-37 Sant Boi de Orís de Torelló Lluçà Lluçanès C-17 Torelló Perafita L’Esquirol Sant Martí d’Albars Sobremunt Rupit-Pruit Les Masies de Voltregà Sant Hipòlit de Voltregà Manlleu Prats de Tavertet Lluçanès Santa Cecília Les Masies Pantà de Sau de Voltregà de Roda Olost Sant Bartomeu Roda de Ter del Grau C-17 Pantà de Susqueda Gurb Tavèrnoles Folgueroles Vilanova de Sau Oristà VIC Espai Natural de les Sant Julià Guilleries-Savassona Calldetenes de Vilatorta C-25 Santa Eulàlia Sant Sadurní de Riuprimer Santa Eugènia d’Osormort A Montserrat Malla de Berga C-25 Muntanyola Taradell Espinelves C-17 Tona Viladrau A la Costa Brava Seva El Brull Parc Natural del Montseny Balenyà Centelles Sant Martí de Centelles A Barcelona Fotografías: Banco de imágenes de Osona Turisme. Pictures: Osona Tourism stock photography. 1 Alpens Un museo de la forja al aire libre Alpens es un pueblo de la zona de El Lluçanès con una larga An outdoor wrought iron museum Alpens is a town in the trayectoria en el mundo de la forja. Sus calles y plazas, sus Lluçanès region with a long tradition in the production of puertas y balcones son un verdadero museo de la forja wrought iron. Its streets, squares, doors and balconies make al aire libre. Cada dos años Alpens organiza el Encuentro it a real outdoor museum. Every two years, Alpens holds the Internacional de Forjadores. Gracias a dicho evento, Alpens International Gathering of Wrought Iron Forgers, as a result cuenta con numerosas esculturas de forja que se pueden of which several wrought iron sculptures have been erected contemplar en varios puntos del pueblo. around the town. i Ayuntamiento de Alpens Tel. 00 34 938 578 075 - [email protected] - www.alpens.cat 2 Sant Julià de Vilatorta La sede del modernismo en Osona En el límite entre La Plana de Vic y el macizo de Les Guilleries, The centre of Catalan modernism in Osona Located where Sant Julià de Vilatorta vio aparecer desde fi nales del siglo the Vic Plain meets the Guilleries Massif, Sant Julià de xix numerosas casas de veraneantes, principalmente de Vilatorta became a popular summer destination for upper la burguesía barcelonesa. Dichos edifi cios, construidos middle-class families from Barcelona at the end of the 19th predominantemente en estilo modernista, han conferido century. Many of their summer residences were built in al pueblo una fi sonomía singular. Aparte de su interés the Catalan modernist style, giving the town a distinctive arquitectónico, Sant Julià también es un magnífi co punto character. As well as holding plenty of architectural interest, de partida para conocer el Espacio Natural de Les Guilleries- Sant Julià also makes a great base for exploring the Guilleries- Savassona. Disfrutad también de sus conocidos fogones y Savassona Natural Area. It’s also well known for its cuisine de su variada oferta de alojamientos. and has a wide range of tourist accommodation. i Ofi cina de Turisme Parc de les Set Fonts – 08504 – Sant Julià de Vilatorta – 00 34 93 812 27 86 – [email protected] – www.turismesantjulia.com 3 Rupit Un viaje en el tiempo en el corazón de El Collsacabra ¿Quién diría que estamos en el siglo xxi al pasear por Travel back in time in the heart of Collsacabra It’s hard to este pueblo de El Collsacabra donde el tiempo se ha believe that you’re in the 21st century in this town in the detenido? Entrad cruzando el puente colgante sobre el Collsacabra region; time seems to have stood still here. río y dejaros trasladar a otra época viendo las casas de Cross the bridge over the stream and enter another era as piedra con balcones de madera y las calles que suben y you travel along streets that rise and fall with the uneven lay bajan siguiendo el desnivel del terreno. Dejaos atrapar of the land, fl anked by stone houses with wooden balconies. por la hospitalidad de sus mesones y disfrutad de la Enjoy the warm hospitality of its inns and the many family oferta de actividades familiares y rutas guiadas por el activities on offer, including guided tours of the town and its pueblo y su entorno. surroundings. i Ofi cina de Turismo de Rupit y Pruit Rupit Viu! Anigami Aquaterra Tel. 00 34 938 522 862 [email protected] Tel. 00 34 937 447 295 Tel. 00 34 620 762 432 [email protected] www.rupitviu.com [email protected] [email protected] www.rupitpruit.cat www.anigami.cat www.aquaterraclub.com 5 4 Vic Mercado, historia y cultura En el corazón de la capital de Osona late un mercado que Market, history and culture The capital city of Osona is todos los martes y sábados ocupa la plaza Mayor, una de las famous for its vibrant market, held every Tuesday and más bellas de Cataluña. Pasead entre los puestos y los toldos Saturday in the Plaça Major, one of the most beautiful para disfrutar de los productos de la comarca. Descubrid squares in Catalonia. Browse the awning-covered stalls también el patrimonio y la historia de la ciudad recorriendo and sample products from around the county. Explore the la trama medieval de calles y plazas del casco antiguo, y sus city’s heritage and history as you stroll along the mediaeval museos. Disfrutad de sus ferias, su dinamismo comercial y streets and squares of the historical centre, and enjoy its su oferta gastronómica. La Ofi cina de Turismo de Vic propone museums, fairs, shopping, restaurants and gastronomy. The una ruta turística señalizada por el centro histórico que Vic Tourist Offi ce offers a signposted tourist trail around the se puede seguir con un folleto, una audioguía o un guía historical centre which can be followed with a leafl et, audio turístico. Además, cada sábado a las 17:00 h ofrece una guide or on a guided tour. A guided tour of the old quarter visita guiada fi ja por el casco antiguo y los domingos por la takes place every Saturday at 5 p.m. and theme-based tours mañana, visitas temáticas. take place on Sunday mornings. i Ofi cina de Turismo de Vic Viatges Alemany Tel. 00 34 938 862 091 Tel. 00 34 938 833 330 [email protected] - www.victurisme.cat [email protected] - www.osonavacances.cat 5 Tavertet Un pueblo en lo alto de los riscos Tavertet, en la zona de El Collsacabra, es un pueblo que vivió A cliff-top town Tavertet, in the Collsacabra region, remained relativamente aislado hasta mediados del siglo xix y que ha relatively isolated until the mid-19th century and has sabido conservar el antiguo encanto de la arquitectura del managed to preserve the ancient charm of its typical país, con un predominio de edifi caciones de los siglos xvii y Catalan architecture, mostly dating from the 17th and 18th xviii. Destaca su ubicación en lo alto de los riscos que llevan centuries. It stands at the top of the cliffs named after it, su nombre y que lo convierten en un balcón espectacular offering spectacular views of the Sau Reservoir and the Sau sobre el valle de Sau, por donde antiguamente transcurría Valley, through which the Ter fl owed in ancient times.
Recommended publications
  • La Defensa Medieval a Través De La Toponímia: El Cas Del Lluçanès

    La Defensa Medieval a Través De La Toponímia: El Cas Del Lluçanès

    La defensa medieval a través de la toponímia: el cas del Lluçanès Jordi Plans Canal Universitat Autònoma de Barcelona [email protected] ABSTRACT The defense has been a constant concern of society throughout history, since it was organized in dense networks defensive, helped, in part to confront the enemy hostilities, to organize, communicate and con- trol the territory they controlled. In this sense, when archeology has not yet been implemented, a very good way to see how this defense was organized in a particular period, is through place names, which gives you an image that must be ratify in the future, through archaeological practice. Keywords : Defense, toponymy, Castellar, Torre, Miralles/Miranda, Guàrdia, Talaia, Cireres, Castell. RESUM La defensa ha estat una preocupació constant de la societat al llarg de la història. Aquesta organitzada en denses xarxes defensives ha ajudat a fer front als enemics, a estructurar, controlar i comunicar el territori que dominava. En aquest sentit, una forma d’estudiar aquestes xarxes, quan encara no s’ha pogut utilit- zar l’arqueologia, és a través de la toponímia, la qual ens permet crear una imatge de com hauria pogut estar estructurades aquestes defenses, encara que cal dir que aquesta imatge és inexacte, i per tant, s’haurà de confirmar, o canviar, les hipòtesis creades a través de la toponímia, amb la pràctica arqueolò- gica. Paraules Clau: Defensa, toponímia, Castellar, Torre, Miralles/Miranda, Guàrdia, Talaia, Cireres, Castell. La defensa, que ha estat un element important tar una gran quantitat d’informació a l’investi- per a totes les societats durant tota la història, gador, car poden ajudar a entendre com va estar estava condicionada per diversos factors, com ocupat i com es va organitzar una societat con- l’orografia, els assentaments, etc.
  • Pascual Inverteix 15 Milions D'euros a La Planta De Gurb Per Augmentar La

    Pascual Inverteix 15 Milions D'euros a La Planta De Gurb Per Augmentar La

    1,40 PERIÒDIC INDEPENDENT Any XLIII D’OSONA I euros Núm. 3930 EL 9 NOU EL RIPOLLÈS Dilluns, 20 de gener de 2020 646 079 023 Pascual inverteix 15 milions d’euros a la planta de Gurb per augmentar la producció (Pàgina 35) Actualment s’envasen gairebé 150 milions de litres anuals de llet i es vol arribar als 200 milions en els propers tres anys (Pàgina 6) (Pàgina 3) En primer terme, el radar actual del Pinós. El nou aparell s’instal·larà en sentit sud L’Esquirol, Rupit, Tavertet i les Masies de Roda estudien crear un cos de policia mancomunat (Pàgina 7) El pati de l’escola Salarich de Vic estarà obert fora de l’horari lectiu perquè en facin ús els veïns (Pàgina 10) Roger Torrent inaugura les obres de l’ajuntament de Muntanyola ALBERT LLIMÓS (Pàgines 39 i 40) Trànsit posarà un radar fix al Pinós en sentit sud El fred no desllueix el cap de setmana Després dels dos accidents mortals que que instal·larà un radar fix en aquest les dades d’accidents a les comarques hi va haver durant el 2019 a la sortida punt negre per reduir-ne la sinistralitat. centrals. Trànsit va incrementar durant amb més passants del Pinós de la C-17 en sentit sud, el Ser- El director del SCT, Juli Gendrau, ho l’any passat els controls a l’Eix Transver- dels Tonis a Osona vei Català de Trànsit (SCT) ha anunciat va dir divendres en la presentació de sal i es van reduir els sinistres. (Pàgines 16 i 17) (Pàgines 4 i 5) El Voltregà guanya el Ribes reclama que es Wolfurt i es classifica mantingui el personal per a quarts de la a l’estació de tren WS Cup europea Els tres grups polítics amb repre- sentació a l’Ajuntament de Ribes van fer pinya dissabte amb les (Pàgines 20 i 21) plataformes Perquè no ens fotin el tren i El Ripollès Existeix per dema- nar que l’estació es mantingui ple- nament operativa tot l’any.
  • Of the Marine-Terrestrial Transition in the Upper Eocene of the NE Ebro Basin (Catalonia, Spain) Geologica Acta: an International Earth Science Journal, Vol

    Of the Marine-Terrestrial Transition in the Upper Eocene of the NE Ebro Basin (Catalonia, Spain) Geologica Acta: an International Earth Science Journal, Vol

    Geologica Acta: an international earth science journal ISSN: 1695-6133 [email protected] Universitat de Barcelona España SANJUAN, J.; MARTÍN-CLOSAS, C.; SERRA-KIEL, J.; GALLARDO, H. Stratigraphy and biostratigraphy (charophytes) of the marine-terrestrial transition in the Upper Eocene of the NE Ebro Basin (Catalonia, Spain) Geologica Acta: an international earth science journal, vol. 10, núm. 1, 2012, pp. 1-13 Universitat de Barcelona Barcelona, España Available in: http://www.redalyc.org/articulo.oa?id=50522811002 How to cite Complete issue Scientific Information System More information about this article Network of Scientific Journals from Latin America, the Caribbean, Spain and Portugal Journal's homepage in redalyc.org Non-profit academic project, developed under the open access initiative Geologica Acta, Vol.10, Nº 1, March 2012, 1-13 DOI: 10.1344/105.000001708 Available online at www.geologica-acta.com 1 1 2 2 3 Stratigraphy and biostratigraphy (charophytes) of the 3 4 4 5 marine-terrestrial transition in the Upper Eocene of the 5 6 6 7 NE Ebro Basin (Catalonia, Spain) 7 8 8 9 9 10 10 11 11 12 12 13 13 14 14 15 J. SANJUAN C. MARTÍN-CLOSAS J. SERRA-KIEL H. GALLARDO 15 16 16 17 17 18 18 19 Departament d’Estratigrafia, Paleontologia i Geociències Marines, Facultat de Geologia, Universitat de Barcelona (UB) 19 20 Martí i Franqués s/n, 08028 Barcelona, Catalonia, Spain 20 21 21 22 22 23 23 24 24 25 25 ABS TRACT 26 26 27 The onset of endorheic sedimentation in the Ebro Basin is a prominent feature of the basin’s evolution and has 27 28 recently been characterized as a rapid event occurring in the Early Priabonian.
  • Crònica 2003

    Crònica 2003

    AUSA · XX · 152 (2003) p. 225-233 © Patronat d’Estudis Osonencs CRÒNICA 2003 ARQUEOLOGIA La recerca arqueològica desenvolupada a la comarca d’Osona durant l’any 2003 ha seguit bàsicament les línies d’anys anteriors, i s’ha concretat en la realit- zació d’excavacions preventives, d’urgència i programades. D’altra banda, el Centre d’Investigacions Arqueològiques d’Osona (CIAO) ha continuat amb la tasca de donar-se a conèixer en l’àmbit de la comarca, col·labo- rant amb altres entitats i establint contactes amb diversos ajuntaments i institu- cions públiques. Excavacions arqueològiques1 Les excavacions arqueològiques efectuades a la comarca d’Osona durant el 2003 estan regulades pel Servei d’Arqueologia de Catalunya, en el marc de la Llei del patrimoni històric català. Aquestes es poden classificar en tres tipus: 1. Excavacions arqueològiques programades: Són excavacions que es realit- zen en el marc d’un projecte d’investigació preestablert i seguint les seves direc- trius, en les quals es prioritza la recerca i el coneixement de la història per sobre dels interessos urbanístics i patrimonials. A Osona s’han dut a terme interven- cions d’aquest tipus en dos jaciments: Domus de Todonyà (les Masies de Voltregà): S’ha dut a terme la tercera campanya d’excavacions d’aquest mas medieval, i les tasques s’han concentrat en una de les cambres del mas fortificat. (Agost de 2003. Treballs dirigits per Assumpta Serra.) L’Esquerda (les Masies de Roda de Ter): S’ha dut a terme la 27a campanya d’ex- cavacions al jaciment. A l’àrea ibèrica s’ha continuat l’excavació de la casa 3, del període ibèric recent, i d’un armorum del s.
  • El Mas La Sala I La Gestió Del Torrent De Folgueroles (Segles Xviii-Xx)

    El Mas La Sala I La Gestió Del Torrent De Folgueroles (Segles Xviii-Xx)

    El mas la Sala i la gestió del torrent de Folgueroles (segles xviii-xx) Santi Ponce i Xavier Roviró*1 Universitat de Vic Resum Al llarg dels segles xviii, xix i xx, el mas la Sala de Folgueroles ha exercit un extens control sobre la gestió de l’aigua del torrent de Folgueroles a través de diverses iniciatives, entre les quals destaquen, per una banda, la conversió de vint-i-dues quarteres de terres de conreu en hortes cultivades per més d’un centenar d’arrendataris del poble, les verdures i hortalisses de les quals anaven destinades a l’autoconsum; i, per l’altra, ja entrat el segle xx, la constitució d’una societat per part de Josep Maria Bru de Sala i Serra, concessionària del subministrament d’ai- gua potable a Folgueroles. Ambdues activitats exemplifiquen l’orientació empresarial de la burgesia agrària catalana durant l’època contemporània. Paraules clau: Mas la Sala, torrent de Folgueroles, gestió, horts, agricultura d’irrigació, molins, fonts, rastells, safareigs, pous, mines, aigua potable, burgesia agrària. Abstract Throughout the xviii, xix and xx centuries, the vila la Sala at Folgueroles has played an extensi- ve control over the management of the Folgueroles water stream through initiatives including on the one hand, the conversion of 22 acres of farmland in orchards for more than a hundred tenants of the town, the vegetables which were intended for self-consumption, and on the other hand, since the xx century, the establishment of a society which provided the drinking water supply to Folgueroles by Josep Maria Bru de Sala i Serra.
  • FOTOS I VÍDEO Les Fortes Tempestes Refresquen Osona

    FOTOS I VÍDEO Les Fortes Tempestes Refresquen Osona

    Societat | Redacció | Actualitzat el 07/09/2017 a les 12:51 FOTOS i VÍDEO Les fortes tempestes refresquen Osona La pluja i la pedra provoquen accidents i destrosses Les fortes tempestes d'aquest dimecres a la tarda i vespre a Osona han fet baixar les temperatures. En molts punts de la comarca, a més de pluja, també ha caigut pedra. És el cas de Perafita, on han caigut 49,5 mm de precipitació acumulada, segons el Servei Meteorològic de Catalunya. D'altra banda, s'han recollit, segons dades de MeteoOsona, 66 litres per metre quadrat a Tavèrnoles; 60 a Sant Julià; 56 a Calldetenes; 33 a Sant Boi de Lluçanès; i 21 a Taradell, entre altres. La tempesta també van provocar accidents a les carreteres, com a la C-25 on van xocar dos cotxes en sentit Girona, sense ferits; i caigudes d'arbres o inundacions, com a Sant Julià i Calldetenes. Pedregada espectacular a #Perafita (https://twitter.com/hashtag/Perafita?src=hash) #lluçanès (https://twitter.com/hashtag/llu%C3%A7an%C3%A8s?src=hash) @MeteoMauri (https://twitter.com/MeteoMauri) @meteocat (https://twitter.com/meteocat) pic.twitter.com/w9d9umUc87 (https://t.co/w9d9umUc87) ? Marsolpan |l*l| (@Anna_Marsol) 6 de setembre de 2017 (https://twitter.com/Anna_Marsol/status/905473232765112320) Est. #Calldetenes (https://twitter.com/hashtag/Calldetenes?src=hash) #Osona (https://twitter.com/hashtag/Osona?src=hash) ?490m ?p.m./?/??avui tarda: 54mm #meteocat (https://twitter.com/hashtag/meteocat?src=hash) #Arameteo (https://twitter.com/hashtag/Arameteo?src=hash) #324eltemps (https://twitter.com/hashtag/324eltemps?src=hash) @SoniaPapell (https://twitter.com/SoniaPapell) pic.twitter.com/zIExnFk43I (https://t.co/zIExnFk43I) ? MeteoVG (@vgirbau_t) 6 de setembre de 2017 (https://twitter.com/vgirbau_t/status/905489026223935489) @meteocat (https://twitter.com/meteocat) ....diluvi a Folgueroles pic.twitter.com/omNgQDQujO (https://t.co/omNgQDQujO) ? Carles Baronet (@CarlesBaronet) 6 de setembre de 2017 (https://twitter.com/CarlesBaronet/status/905468937177059328) De res.
  • Guia D'acollida Municipal

    Guia D'acollida Municipal

    Ajuntament de Calldetenes GUIA D’ACOLLIDA MUNICIPAL • Consultori local de Calldetenes C/ Joan Maragall s/n 1. EMPADRONA’T! Tel: 93 889 04 64 El padró municipal és el registre de tots els habitants d’un municipi. Totes les Horari: persones que resideixen al municipi s’han d’inscriure al padró. El padró et - dilluns,dimarts, dijous de 8 h a 15 h donarà accés a l’assistència sanitària i a l’escolarització dels teus fills. - dimecres de 16.30 h.a 21 h - divendres de 10.30 h a 15 h Ajuntament de Calldetenes Pl. Onze de Setembre s/n • CAP de Santa Eugènia de Berga 08506 Calldetenes C/ de les Escoles s/n Tel: 93 886 31 05 08507 Sta. Eugènia de Berga Horari: Tots els dies de 9 h a 14:30 h i el dilluns de 15.30 a 17.30 h Tel: 93 885 45 56 Horari: De dilluns a divendres de 8 h a 21h i dissabtes de 8 h a15 h Documentació necessària: • Documentació d’identitat: Trucar al 112 per urgències mèdiques de 21h a les 8 h. - Per a ciutadans de la Unió Europea cal portar document acreditatiu d’identitat en vigor. Documentació necessària: - Per a ciutadans que no pertanyen a la Unió Europea, cal portar el permís de - DNI / Passaport residència o passaport. - Certificat d’empadronament • Documentació de residència : - En el cas de menors de fins a 14 anys cal portar el llibre de família i sinó el - Si sou llogaters, cal portar el contracte de lloguer o l’últim rebut de llum, gas o passaport.
  • Els Pujols a Folgueroles

    Els Pujols a Folgueroles

    AUSA · XIX · 145 (2000), p. 195-216 ©PATRONAT D’ESTUDIS OSONENCS ELS PUJOL, ESCULTORS, UNA NISSAGA FOLGUEROLENCA. (1721-1785) JOAN VILAMALA I TERRICABRES En aquest article, emmarcat cronològicament In this article, which deals with the period 1721 entre 1721-1785 i limitat en l’espai a Folgue- to 1785 and focuses on Folgueroles, we review roles, fem un repàs per la vida i l’obra d’uns the life and work of the Pujol family, a group of escultors que van néixer, viure i morir a la sculptors who were born, lived and died in the vila de Verdaguer: la família Pujol, l’obra village of Verdaguer. Their most important work més significativa dels quals és el retaule is the baroque altarpiece in the church of La barroc de la Mare de Déu dels Colls de Sant Mare de Déu dels Colls de Sant Llorenç de Llorenç de Morunys (Solsonès) començat Morunys (Solsonès), which was begun in 1773 l’any 1773 i acabat el 1784. Hi documentem and completed in 1784. We also describe the two els dos retaules que van construir a Folguero- altarpieces they made for the church in Folguero- les: el del Sant Crist (1721) i el de l’altar les: that of the Holy Christ (1721), and that of the major dedicat a Santa Maria ( 1735); els seus High Altar, dedicated to Saint Mary (1735); their dauradors, Francesc Basil i Pròsper Trullàs respective gilders, Francesc Basil and Pròsper respectivament, i la casa natal de Josep Pujol Trullàs, and the birth place of Josep Pujol i Juhí, i Juhí, el cap de brot de la nissaga, nascut al founder of the dynasty, who was born in mas mas Godaiol de Folgueroles l’any 1734 i Godaiol farmhouse in Folgueroles in 1734, and mort a Sant Llorenç de Morunys el 1809.
  • Excavació Arqueològica Al Nou Vial De La Carretera C-154 Fins a L'eix Transversal

    Excavació Arqueològica Al Nou Vial De La Carretera C-154 Fins a L'eix Transversal

    Generalitat de Catalunya 6019 Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació Direcció General del Patrimoni Cultural Àrea de Coneixement i Recerca Centre d'Informació i Documentació del Patrimoni Cultural Excavació arqueològica al nou vial de la carretera C-154 fins a l'Eix Transversal Joan Casas Blasi INFORME D’AFECTACIÓ. EXCAVACIÓ ARQUEOLÒGICA AL NOU VIAL DE LA CARRETERA C-154 FINS A L’EIX TRANSVERSAL (SANT BARTOMEU DEL GRAU- ORISTÀ- MUNTANYOLA I OLOST/ OSONA). AGOST- SETEMBRE 2005. Realització:…………...……….......………………...................ATICS SL Direcció tècnica:...................…..... JOAN CASAS i BLASI Autors:................….............…....... JOAN CASAS i BLASI Cartografia i planimetria digital:.............. DAVID SOLER i ESGLEAS MATARÓ, OCTUBRE 2005 2 ÍNDEX 1 INTRODUCCIÓ...................................................................................................................4 2 RELACIÓ DE LES UE’s AFECTADES...........................................................................6 3 CARTOGRAFIA I PLÀNOLS..........................................................................................13 3 1. INTRODUCCIÓ Entre els dies 17 al 26 d’agost i 19 al 23 de setembre de 2005 s’ha dut a terme un sondeigs arqueològics als terrenys afectats pel projecte de construcció de la Nova Carretera des de l’Eix Transversal a l’alçada del Túnel de la Font Freda (C-25) fins al PK 14 de la carretera C-154. Aquest estudi anava encaminat a documentar arqueològicament les restes materials en les zones d’interès arqueològic documentades durant la fase de prospecció1. La intervenció s’ha realitzat sota la direcció de l’arqueòleg Joan Casas Blasi de l’empresa ATICS SL Aquest estudi s’ha realitzat d’acord amb el que estableix el procediment establert pel Decret 78/2002, de 5 de març de 2002, del Reglament de protecció del patrimoni arqueològic i paleontològic. L’estudi realitzat s’ha concentrat en tres punts d’interès: 1.
  • Els Camins Antics I Les Vies Romanes a La Comarca D'osona

    Els Camins Antics I Les Vies Romanes a La Comarca D'osona

    View metadata, citation and similar papers at core.ac.uk brought to you by CORE provided by Repositori Institucional de la Universitat Jaume I QUAD. PREH. ARQ. CAST. 28, 2010 Els camins antics i les vies romanes a la comarca d’Osona (Barcelona). Estat de la qüestió Carles Padrós* Resum En aquest estudi s’ha realitzat un estat de la qüestió de les vies i camins antics del que avui és la comarca d’Osona. Cal tenir present la importància del coneixement d’aquestes vies de comunicació a l’hora d’estudiar antics assentaments o zones d’hàbitat dins l’Ausetània ibèrica, romana o posterior, ja que sense aquestes no es podrien relacionar els assen- taments amb el seu entorn més proper o llunyà. En definitiva les vies i camins antics resulten de gran importància per entendre un espai des d’un anàlisis macro del territori. Abstract In this study we have upgraded the ancient roads and tracks of the Osona region. It must be taken into account the importance of knowing these channels of communication while studying ancient settlements or areas of habitat in the Ausetania Iberian period (or later), because without these, no settlement could be related to their immediate or distant environment.Therefore, ancient tracks and roads are of great importance for understanding an area from a macro analysis of the territory. profundes gorges, s’obre pas cap al Vallès Oriental desembocant en el riu Besòs. INTRODUCCIÓ PLANTEJAMENT I METODOLOGIA DELIMITACIÓ DEL MARC ESPACIAL I Aquest estudi pretén posar al dia el coneixe- TEMPORAL ment de les vies i camins d’època antiga a la comar- L’àrea geogràfica que centre aquest treball ca d’Osona (Fig.
  • El Clima De Les Guilleries

    El Clima De Les Guilleries

    GEOGRAFÍA El pantá de Sau es va construir e! 1962. amb un mur de 75 m. d'alíura. El clima de les Guilleries AGUSTÍXERCAVÍNSICOMAS aquesta subcomarca. Finalment. el una serie d'ondulacions suaus que limit oriental coincideix amb les s'eleven lentament des del peu de muntanyes situades a ponent d'An- la cinglera de Collsacabra. entre a subcomarca de les Guille­ giés i Santa Coloma de Farners, 600 i 700 m. d'alpária. passant per ries correspon al massís pa- entre les quals deslaca Santa Bár­ les calmes residuals de Torn i L leozoic granltic-pissarrenc bara (854 m.}. Per tant. les Guille­ Montdois (a mes de 900 m.), els situat a l'oesl de la Depressió de la ries están situades a cavall entre les lloms arrodonits de Sant Gregori Selva. Els cingles calcaris de Taver- comarques d'Osona i la Selva; llurs (1.088 m.). Sanl Benet (1.144 m.). tet. Bent i el Far ja pertanyen a la limits, principáis muntanyes. rius i Faig Verd (1,182 m.} i Guardia subcomarca de Collsacabra i limi­ poblacions figuren en el mapa ad- (1.128 m.). i fins a les extenses cal­ junt. ten peí nord les Guilleries. Per l'o- mes de Sant Hilari. a 800-900 m. est. el límit coincideix amb la riera d'altitud. sobre les quals destaca Major I el Savassona (863 m. d'alti- lleugerament el cim mes alt d'a- tud), ja a la Plana de Vic El llmit Un lerritori essencialment quest territori; Sant Miguel de les Formigues o de Solterra (1.204 m.), meridional passa aproximadament muntanyós La xarxa fluvial hi está forga en- per la riera d'Arbúcies; aixi, el mas­ caixada, sobretol la riera d'Osor i el sís del Montseny tanca peí sud Els cims de les Guilleries formen 169 Revista de Girona i GEOGRAFÍA MAPA DE LES GUILLERIES FONT: MAPES DE L'I.G.N., MAPA DE (JFDlTORiAL o 1 2 km.
  • Inventari Patrimoni Cultural D' Alpens

    Inventari Patrimoni Cultural D' Alpens

    20 i 22 OPC resums A3-A4 7/4/08 15:09 Pgina 2 Inventari Patrimoni Cultural d' Alpens Memòria tècnica Redacció SOLC Jordi Compte Figueras Marta Homs Caralt Ajuntament d' Alpens Novembre 2006 INVENTARI DE PATRIMONI LOCAL ALPENS Solc, música i tradició al Lluçanès: Jordi Compte Figueras Marta Homs Caralt Alpens, novembre de 2006 - 2 - ÍNDEX PÀGINES 1. METODOLOGIA pàg. 3-9 1.1 Presentació 1.2 Metodologia 2. DIAGNÒSTIC pàg. 10-48 2.1 Marc geogràfic i Medi físic 2.2 Poblament, estructura econòmica i comunicacions 2.3 Síntesi històrica 2.4 Escut municipal i toponímia 2.5 Mapa de situació dels elements fitxats 2.6 Estat legal de protecció 2.7 Equipaments patrimonials 2.8 Anàlisi global de la situació del patrimoni del terme 3 LLISTAT D’ELEMENTS FITXATS I NO FITXATS pàg. 49-77 3.1 Llistat d’elements fitxats 3.2 Elements no fitxats 3.3 Personatges il·lustres 4. BIBLIOGRAFIA I FONTS CONSULTADES pàg. 78-83 - 3 - 1.METODOLOGIA 1.1 PRESENTACIÓ La memòria que s’inicia amb aquestes paraules presenta l’Inventari de Patrimoni Cultural d’Alpens, treball emmarcat dins el programa d’inventaris que l’Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona ve desenvolupant des de l’any 1998. Es tracta d’un programa de col·laboració amb els municipis sol·licitants per tal de portar a terme la recollida exhaustiva de dades sobre el patrimoni cultural i natural, així com la seva valoració, permetent d’aquesta manera l’establiment de mesures per a la seva protecció i conservació, així com la planificació de la seva rendibilització social.