DOCSLIB.ORG

Avaluació De L'obertura Dels Comerços Als Diumenges D'estiu A

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
Avaluació De L'obertura Dels Comerços Als Diumenges D'estiu A Avaluació de l’Obertura dels Comerços als Diumenges d’Estiu a la Ciutat de Barcelona AQR‐Lab Novembre 2014 AQR‐Lab Laboratori de Transferència en Economia Aplicada de la Universitat de Barcelona. Equip Investigador: Jordi Suriñach (dir) Jordi López‐Tamayo Esther Vayá Facultat d’Economia i Empresa Avinguda Diagonal, 690 08034 BARCELONA Telèfon: +34934037241 Fax: +34934037242/ +34934021821 E‐mail: [email protected] Página web: www.ub.edu/aqrlab Avaluació de l’Obertura dels Comerços als Diumenges d’Estiu a la Ciutat de Barcelona. Contingut. Presentació. ............................................................................................................................................................ II Resum Executiu. .................................................................................................................................................... IV I. Grau d’Obertura dels Comerços durant l’Experiència de Prova Pilot d’Obertura (EPPO). ...................................... 1 I.1. Anàlisi dels Resultats sobre l’Obertura en Diumenges: Tota la Mostra. ........................................................ 1 I.2. Anàlisi Específica per Barna Centre i Passeig de Gràcia. ................................................................................. 9 II. Percepció dels Vianants sobre l’EPPO. ............................................................................................................... 11 II.1. Resum dels Resultats de l’Enquesta a Vianants. .......................................................................................... 11 II.2. Anàlisi Detallada dels Resultats de l’Enquesta a Vianants ........................................................................... 17 III. Valoració de l’EPPO pels Residents a la Ciutat de Barcelona. Enquesta Municipal Òmnibus . ............................ 46 III.1. Resum dels Principals Resultats Obtinguts de l’Enquesta Òmnibus. .......................................................... 46 III.2. Anàlisi Detallada dels Resultats Obtinguts de l’Enquesta Òmnibus. .......................................................... 48 IV. Valoració del Sector Comercial de l’EPPO. Enquesta d’Activitat Comercial a la Ciutat de Barcelona. ................. 61 IV.1. Resum dels Principals Resultats Obtinguts de l’Enquesta d’Activitat Comercial. ...................................... 61 IV.2. Anàlisi Detallada dels Resultats Obtinguts de l’Enquesta d’Activitat Comercial. ....................................... 67 V. Anàlisi del Consum per Origen i Franges Horàries. ........................................................................................... 105 V.1. Resum dels Principals Resultats Obtinguts. ............................................................................................... 105 V.2. Anàlisi Detallada dels Resultats Obtinguts. ............................................................................................... 106 V.2.1. Anàlisi Detallada per Origen del Consum. .......................................................................................... 106 V.2.2. Anàlisi Detallada per Dies de la Setmana. .......................................................................................... 107 V.2.3. Anàlisi Detallada per Franges Horàries. .............................................................................................. 109 VI. ANNEX 1. Barris d’Obertura. .......................................................................................................................... 112 VII. ANNEX 2. Descripció Tècnica del Treball de Camp. ........................................................................................ 113 VII.1. Seguiment d’Obertura dels Comerços. Ajuntament de Barcelona. ........................................................ 113 VII.2. Enquesta a Vianants. Ajuntament de Barcelona. .................................................................................... 114 VII.2.1. Descripció de l’Enquesta a Vianants. ................................................................................................ 114 VII.2.2. Qüestionari. ...................................................................................................................................... 119 VII.3. Enquesta Òmnibus. Ajuntament de Barcelona. ....................................................................................... 121 VII.3.1. Descripció de l’Enquesta Òmnibus. .................................................................................................. 121 VII.3.2. Qüestionari. ...................................................................................................................................... 123 VII.4. Enquesta d’Activitat Comercial a la Ciutat de Barcelona. Ajuntament de Barcelona. ............................ 126 VII.4.1. Descripció de l’Enquesta. .................................................................................................................. 126 VII.4.2. Qüestionari. ...................................................................................................................................... 129 VII.5. Consum per Origen i Franges Horàries. BBVA Data & Analytics. ............................................................. 135 - I - Avaluació de l’Obertura dels Comerços als Diumenges d’Estiu a la Ciutat de Barcelona. Presentació. El document que es presenta a continuació és l’informe elaborat pel Laboratori de Transferència del Grup de Recerca d’Anàlisi Quantitativa Regional de la Universitat de Barcelona a petició de l’Ajuntament de Barcelona. Aquest document fa una avaluació de l’Experiència de Prova Pilot d’Obertura (EPPO d’ara endavant) com a resultat de la Nova Normativa d’Horaris Comercials a la Ciutat de Barcelona, engegada durant l’estiu de 2014. Aquesta normativa ha implicat l’ampliació d’obertura horària a nou diumenges (13 de juliol, 20 de Juliol, 27 de Juliol, 3 d’Agost, 10 d’Agost, 17 d’Agost, 24 d’Agost i 7 de Setembre) amb un horari comercial entre les 10:00h i les 18:00h a tots els barris de Ciutat Vella i l’Eixample, aíxi com als barris de Poble Sec, Hostafrancs i Sants del districte de Sants‐Montjuïc, als barris de La Salut, Vila Gràcia i Camp d’en Grassot‐ Gràcia Nova del districte de Gràcia i al Camp de l’Arpa del Clot del districte de Sant Martí. El objectius que persegueixen aquest informe són dos. En primer lloc, realitzar una valoració global de l’experiència de prova pilot d’obertura del comerços en diumenges d’estiu del 2014 i, en segon lloc, conèixer l’opinió dels agents sobre la valoració de potencials canvis d’aquesta obertura per al futur. És molt important destacar que l’informe persegueix fer un estudi multimensional en el que es cerca, no només informació, sinó també l’opinió dels diversos agents implicats: comerciants, residents a la ciutat i turistes. Per a fer aquesta avaluació s’han tingut present cinc fonts d’informació. Dos d’elles avaluant el pols de la mesura in situ, altres dos per recollir la valoració realitzada pel conjunt de la ciutadania i al sector comercial de Barcelona i una cinquena que pretén avaluar la despesa realitzada i contrastar‐la amb d’altres períodes de l’any. Aquestes fonts són les següents: 1. Constatació in situ, durant els nou diumenges, del Grau d’Obertura dels comerços de Barcelona. 2. Opinió in situ, durant els nou diumenges, dels vianants obtinguda als següents punts d’enquestació: P1. Davant del Cafè Zurich de Plaça Catalunya (Barri Dreta de l’Eixample) P2. Davant del Liceu de Barcelona (Barri del Raval‐Gòtic) P3. Davant del monument a Colom (Barri Gòtic) P4. Davant de El Corte Inglés de Portal de l’Àngel (Barri Gòtic) P5. Davant del comerç Habitat d’Avinguda Diagonal (Barri Antiga Esquerra de l’Eixample) P6. Davant del Mercat del Born (Barri Sant Pere, Sta. Caterina, La Ribera) P7. Davant el metro de Fontana (Barri Vila de Gràcia) P8. Davant del comerç Loewe de Passeig de Gràcia (Barri Dreta de l’Eixample) P9. Davant del Centre Comercial Les Arenes de Plaça Espanya (Barri Nova Esquerra de l’Eixample) P10. Davant del Mercat d’Hostafrancs (Barri d’Hostafrancs 3. Anàlisi de la tercera onada de l’enquesta Òmnibus que es fa als residents a Barcelona, on s’han introduït preguntes relacionades amb l’EPPO. 4. Anàlisi de l’enquesta d’activitat comercial municipal que anualment realitza l’Ajuntament de Barcelona i a la qual s’han introduït preguntes relatives a l’EPPO. 5. Anàlisi del consum, realitzat segons origen i per franges horàries, a partir de dades procedents de BBVA Data & Analytics (2014) a la ciutat de Barcelona. - II - Avaluació de l’Obertura dels Comerços als Diumenges d’Estiu a la Ciutat de Barcelona. Amb aquesta informació s’ha elaborat el present informe que s’estructura de la següent forma. En primer lloc s’exposen les conclusions bàsiques que se’n deriven de l’estudi així com un resum de les principals conclusions obtingudes de cada font d’informació. A continuació s’analitzen en detall les cinc fonts d’informació abans esmentades (Punts I a V) i, finalment, s’aporta en forma d’annex els barris on ha estat permesa aquesta obertura i el detall tècnic dels treballs de camp efectuats. AQR‐Lab. Laboratori de Transferència. Grup d’Investigació d’Anàlisi Quantitativa Regional. Universitat de Barcelona. Novembre 2014. - III - Avaluació de l’Obertura dels Comerços als Diumenges d’Estiu a la Ciutat de Barcelona. Resum Executiu. A continuació es detallen les qüestions més rellevants que se’n deriven de l’estudi sobre l’Avaluació de l’Obertura als Diumenges d’Estiu a la Ciutat de
Load more

Recommended publications
  • The Energy Consumption of Terraces in the Barcelona Public Space: Heating the Street
    sustainability Article The Energy Consumption of Terraces in the Barcelona Public Space: Heating the Street Carlos Alonso-Montolio * , Gloria Serra-Coch, Antonio Isalgue and Helena Coch Architecture & Energy,School of Architecture of Barcelona, Universitat Politècnica de Catalunya, 08034 Barcelona, Spain; [email protected] (G.S.-C.); [email protected] (A.I.); [email protected] (H.C.) * Correspondence: [email protected]; Tel.: +34-934-010-866 Abstract: Terraces, as outdoor extensions of food and beverage businesses located in the public realm, have very high potential to activate the streetscape, bring people together and improving urban ex- periences. Among the consequences of the current COVID-19 pandemic are the recommendations of maximizing outdoor environments when conducting human interactions. Therefore, outdoor eating has dramatically increased throughout the world, with terraces becoming a radical urban change in many streetscapes. The urgency of the situation, and rapid implementation of these changes, has revealed some aspects of this phenomenon that should be considered when adapting the regulations to this new reality. However, the research on their functioning and impact is limited. Additionally, although energy consumption in the architectural and urban field is considered fundamental, re- search has rarely addressed small business outdoor spaces, placing the focus instead on residential heating or public lighting. This study focuses on the intersection of these two gaps by analyzing a set of terraces in Barcelona and estimating the power installed in their outdoor heating devices. The goal is to determine the potential energy consumed, contrast it with other values more commonly used when researching architectural energy consumption and point out the lack of sustainability of these approaches to providing comfort.
    [Show full text]
  • Introduction: Barcelona and Modernity Brad Epps
    You are accessing the Digital Archive of the Esteu accedint a l'Arxiu Digital del Catalan Catalan Review Journal. Review By accessing and/or using this Digital A l’ accedir i / o utilitzar aquest Arxiu Digital, Archive, you accept and agree to abide by vostè accepta i es compromet a complir els the Terms and Conditions of Use available at termes i condicions d'ús disponibles a http://www.nacs- http://www.nacs- catalanstudies.org/catalan_review.html catalanstudies.org/catalan_review.html Catalan Review is the premier international Catalan Review és la primera revista scholarly journal devoted to all aspects of internacional dedicada a tots els aspectes de la Catalan culture. By Catalan culture is cultura catalana. Per la cultura catalana s'entén understood all manifestations of intellectual totes les manifestacions de la vida intel lectual i and artistic life produced in the Catalan artística produïda en llengua catalana o en les language or in the geographical areas where zones geogràfiques on es parla català. Catalan Catalan is spoken. Catalan Review has been Review es publica des de 1986. in publication since 1986. Introduction: Barcelona and Modernity Brad Epps Catalan Review, Vol. XVIII, number 1-2, (1998), p. 13-28 INTRODUCTION: BARCELONA AND MODERNITY BRAD EPPS For Joana Crespi, who taught me Catalan, in­ troduced me to the streets of Barcelona, and in­ vited me to my first dry martini atCan Boadas; In memorzam Great Enchantress; Rose of Fire; Manchester of Spain; Paris of the South; City of Bombs; City of Marvels; City of Architects; Olympic Village; Design Capital; Gastronomic Center; Soccer Powerhouse; Tourist Mecca; Cultural Forum; International Hot Spot: Modern Barcelona has been, and continues to be, many things to many people.
    [Show full text]
  • Pdf 1 20/04/12 14:21
    Discover Barcelona. A cosmopolitan, dynamic, Mediterranean city. Get to know it from the sea, by bus, on public transport, on foot or from high up, while you enjoy taking a close look at its architecture and soaking up the atmosphere of its streets and squares. There are countless ways to discover the city and Turisme de Barcelona will help you; don’t forget to drop by our tourist information offices or visit our website. CARD NA O ARTCO L TIC K E E C T R A B R TU ÍS T S I U C B M S IR K AD L O A R W D O E R C T O E L M O M BAR CEL ONA A A R INSPIRES C T I I T C S A K Í R E R T Q U U T E O Ó T I ICK T C E R A M A I N FOR M A BA N W RCE LO A L K I NG TOU R S Buy all these products and find out the best way to visit our city. Catalunya Cabina Plaça Espanya Cabina Estació Nord Information and sales Pl. de Catalunya, 17 S Pl. d’Espanya Estació Nord +34 932 853 832 Sant Jaume Cabina Sants (andén autobuses) [email protected] Ciutat, 2 Pl. Joan Peiró, s/n Ali-bei, 80 bcnshop.barcelonaturisme.cat Estación de Sants Mirador de Colom Cabina Plaça Catalunya Nord Pl. dels Països Catalans, s/n Pl. del Portal de la Pau, s/n Pl.
    [Show full text]
  • Memory of the City – Layers of the City. Spanish Examples
    DOI: 10.4467/2353737XCT.16.180.5791 MATEUSZ GYURKOVICH* MEMORY OF THE CITY – LAYERS OF THE CITY. SPANISH EXAMPLES PAMIĘĆ MIASTA – WARSTWY MIASTA. PRZYKŁADY HISZPAŃSKIE Abstract Some cities have incessantly teemed with life for centuries, even for millennia. Currently, the oldest inhabited urban settlements are deemed to be those located in the Old World. Their contemporary layouts are very different to how they were originally, this is very often hidden in relics which attest to the older layers. Searching for such layers is a fascinating task. Sometimes, they can be found in the layout of public spaces, or in the architecture of historic buildings and complexes. Others remain deeply concealed underneath the surface of streets, squares, pavements, and parks. Most frequently, the exposure of larger parts of the remains of old architectural and urban structures is not easy due to the need to secure efficient functioning of the contemporary urban tissue. Architectural and archaeological reserves established especially in Europe, help to restore the lost memory of the city by exhibiting its historic layers. Keywords: city lifespan, urban tissue, archaeological and architectural reserve, excavations, museum Streszczenie Niektóre miasta nieprzerwanie tętnią życiem od wieków, nawet od tysiącleci. Obecnie za najstarsze wciąż zamieszkiwane miasta uważa się te położone w Starym Świecie. Ich współczesna struktura przestrzenna daleko odbiega od pierwotnych układów. Bardzo często ukrywa w sobie relikty świadczące o dawniejszych nawarstwieniach. Poszukiwanie tych warstw jest zajęciem fascynującym. Niekiedy można je odnaleźć w układzie przestrzeni publicznych czy w architekturze zabytkowych budynków i zespołów. Inne pozostają głęboko ukryte pod powierzchnią ulic, placów, chodników i parków. Najczęściej ekspozycja większych fragmentów pozostałości dawnych struktur architektoniczno-urbanistycznych nie jest łatwa ze względu na prawidłowe funkcjonowanie współczesnej tkanki miejskiej.
    [Show full text]
  • Els Setges De Barcelona Albert Sánchez Piñol
    COBERTA 89_BCNM 16/07/13 10:00 Página 1 Els setges de Barcelona Barcelona under siege Los asedios de Barcelona Entrevista / Interview Albert Sánchez Piñol Estiu / Summer / Verano 2013 Verano / Summer / Estiu www.barcelonametropolis.cat Número 89 - Estiu 2013 - 6 € Barcelona Metròpolis 89 - - 89 Metròpolis Barcelona www.bcn.cat/bcnmetropolis http://twitter.com/bcnmetropolis 8 9 8 400214 062238 Editorial A l’esquerra, el Born restaurat i un detall de la manifestació massiva de l’11 de setembre de 2012. A l’interior de la coberta, Jaume I presidint les Corts catalanes al frontispici d’unes Constitucions del segle XV, i un grup de barcelonins fent campanya a favor de l’Estatut, l’agost de 1931. A les fotos de les dues pàgines següents, Miquel Serra i Pàmies; confecció d’una pancarta del PSUC l’any 1936; Salvador Espriu, i la bailaora Carmen Amaya. El vent de la història Som a les portes del Tricentenari de l’11 de setembre de Segona Guerra Mundial. De la resistència de la Barcelona Marc Puig i Guàrdia 1714, una data assenyalada que va marcar un abans i un republicana davant els atacs franquistes en parlem també Director de Comunicació i després en la història de Barcelona. Durant tot un any aquí reivindicant la figura de Miquel Serra i Pàmies, un Atenció Ciutadana commemorem el setge borbònic a la ciutat, uns fets que van home que en una actuació heroica davant la imminent suposar la pèrdua dels drets polítics i les llibertats civils dels ocupació franquista va evitar l’any 1939 la destrucció catalans.
    [Show full text]
  • Congress Brochure
    THE SECOND QLF Alumni Congress BARCELONA, CATALONIA, SPAIN SUNDAY, 13 NOVEMBER 2016 – WEDNESDAY, 16 NOVEMBER 2016 At the Congress, QLF Alumni, partner organizations, and practitioners will convene in Barcelona to share knowledge of stewardship of natural resources and cultural heritage; catalyze conservation action; and set QLF’s agenda for the next decade. The Congress has the potential to make a lasting contribution to a more sustainable global community. : : BARCELONA – LIVING MODERNISM S S A relationship with Catalonia has thrived over the latter half of the E R 55-year history of QLF. When QLF began an exchange program in G Eastern Europe shortly before the fall of the Berlin Wall, the German N Marshall Fund of the U.S. asked QLF to include Catalonia in our O C Exchanges. The Fund recognized that the region was still recovering I from the Franco regime in much the same way that Czechoslovakia, N M Hungary, Poland, and Romania were emerging from Soviet dominion. U L A decade later, QLF’s participatory approach to land stewardship found A fertile ground in Catalonia, culturally and historically predisposed to a F L social approach to conservation. One Alumnus teamed with a savings Q bank to create a network of privately protected areas across the country; D another created a Catalan network of local organizations that support N O individuals to manage private natural areas. C E In recent years, QLF advised these Alumni and others in a European S E Union project to promote land stewardship across the continent, and H co-authored a guide on the subject.
    [Show full text]
  • 1 BARCELLONA Barcellona
    BARCELLONA Barcellona (in catalano e spagnolo Barcelona) è una città di 1.602.386 abitanti (area metropolitana istituzionale: 2.215.581 abitanti) della Spagna, capoluogo della Catalogna, una comunità autonoma della parte Nord-orientale dello Stato, oltre che dell’omonima provincia e della comarca del Barcelonès. Soprannominata Ciudad Condal o Ciutat Comtal (Città dei Conti), è la seconda città della Spagna per numero di abitanti dopo la capitale Madrid. Nel 1992 fu sede dei Giochi Olimpici estivi. Nel 2004, a Barcellona, si è tenuto per la prima volta assoluta il Forum Universale delle Culture; la città ha ospitato l’Esposizione internazionale del 1888 e quella del 1929, è la sede fissa del Mobile World Congress e dell’Unione per il Mediterraneo. Forte del turismo, del porto e della vicinanza alla Francia (160 km da Le Perthus), la città è il secondo maggior centro industriale e finanziario della Spagna dopo Madrid, nonché il maggior porto commerciale e turistico e uno dei maggiori d’Europa. È situata nella Spagna orientale, sul mar Mediterraneo a sud dalla catena montuosa dei Pirenei e 150 km dal Col du Perthus, che segna il confine con la Francia, in una pianura situata tra il mare e la suddetta catena montuosa, tra le foci dei fiumi Besòs e Llobregat. Il comune è delimitato a Nord dai comuni di Santa Coloma de Gramenet e Sant Adrià de Besòs, a Ovest da Montcada i Reixac e da Sant Cugat del Vallès, a Sud dalla zona franca con L’Hospitalet e Esplugues de Llobregat, mentre a Est rimane solo il mare.
    [Show full text]
  • Descarrega't El Programa
    Programa Tricentenari BCN Setembre 2013 SETEMBRE 2013 Auca del Born ARTS ESCÈNIQUES L’espectacle inaugural del Tricentenari BCN i del Born Centre Cultural, el nou equipament obert a l’antic Mercat del Born, és un homenatge als ciutadans que van viure i lluitar al barri de la Ribera el 1714. Escrit i dirigit per Jordi Casanovas, un dels valors de la dramatúrgia catalana actual, Auca del Born és una proposta dinàmica i emocionant, un enfilall d’escenes ràpides i simultànies que, a la manera d’una auca, perfilen la vida al Born durant el 1700. En total, són 48 escenes breus que una trentena d’actors interpretaran en diversos punts del jaciment i de les pas- sarel·les que l’envolten. La jove parella protagonista introduirà el públic en la vida de les famílies del barri abans i durant el 1714. De la seva mà, descobrirem els seus oficis o la seva afició a la festa i al joc. I, també, una gent optimista, oberta, disposada a assaborir la vida i a defensar la llibertat AUCA DEL BORN. Autor i director: Jordi Casanovas. Producció: Bitò Produccions. Dies 12, 13, 14, 15, 19, 26, 27 i 28. 21h Dies 20, 21, 22, 23, 24. 21h i 22.30h Preu: 2 €. Aforament limitat. Accessible a persones amb discapacitat. Podeu comprar les entrades per a l’Auca del Born ara mateix des d’aquest web i a l’oficina Tiquet Rambles del Palau de la Virreina (la Rambla, 99, de dilluns a diumenge de 10 a 20.30 h) i, a partir del 12 de setembre, a les taquilles del Born Centre Cutural.
    [Show full text]
  • Contemporary Catalan Theatre: an Introduction
    CONTEMPORARY CATALAN THEATRE AN INTRODUCTION Edited by David George & John London 1996 THE ANGLO-CATALAN SOCIETY THE ANGLO-CATALAN SOCIETY OCCASIONAL PUBLICATIONS No. 1 Salvador Giner. The Social Structure of Catalonia (1980, reprinted 1984) No. 2 Joan Salvat-Papasseit. Selected Poems (1982) No. 3 David Mackay. Modern Architecture in Barcelona (1985) No. 4 Forty Modern Catalan Poems (Homage to Joan Gili) (1987) No. 5 E. Trenc Ballester & Alan Yates. Alexandre de Riquer (1988) No. 6 Salvador Espriu. Primera història d'Esther with English version by Philip Polack and Introduction by Antoni Turull (1989) No. 7 Jude Webber & Miquel Strubell i Trueta. The Catalan Language: Progress Towards Normalisation (1991) No. 8 Ausiàs March: A Key Anthology. Edited and translated by Robert Archer (1992) No. 9 Contemporary Catalan Theatre: An Introduction. Edited by David George í John London (1996) © for this edition by David George & John London © for the individual essays by the authors Produced and typeset by Interleaf Productions Limited, Sheffield Printed by The Cromwell Press, Melksham, Wiltshire Cover design by Joan Gili ISBN 0-9507137-8-3 Contents Acknowledgements 7 Preface 9 List of Illustrations 10 Introduction 11 Chapter 1 Catalan Theatrical Life: 1939-1993 Enric Gallén 19 The Agrupació Dramàtica de Barcelona 22 The Escola d'Art Dramàtic Adrià Gual and Committed Theatre 24 The Final Years of the Franco Regime 27 The Emergence of Resident Companies after the End of Francoism . .29 Success Stories of the 1980s 35 The Future 37 Chapter 2 Drama
    [Show full text]
  • Top Attractions 17.Pdf
    1 7 The Born Centre Cultural A cultural street open to everyone A city inside the market A cultural street open to everyone that links up the newly revitalised Un carrer cultural obert a tothom, que connecta el and cosmopolitan Passeig del Born with the Parc de la Ciutadella, the revitalitzat i cosmopolita passeig del Born amb el parc de la Ciutadella, antiga fortalesa militar cons- former military fortress built during the War of the Spanish Succession. truïda durant la Guerra de Successió. Un nexe d’unió A hub that connects Barcelona’s past and present under the majestic que acull, sota la majestuosa estructura d’un dels structure of one of the city’s first cast-iron municipal food markets, primers mercats municipals de ferro de Barcelona, el while inviting us to reflect on and look at the future. This is the very passat i el present de Barcelona, alhora que convida essence of the Born Centre Cultural, a key cultural space in Catalonia a fer-ne una reflexió de futur. Aquesta és l’essència del Born Centre Cultural, espai cultural de referència situated right in the Ribera district. de Catalunya ubicat al barri de la Ribera. The archaeological remains of El Born were uncovered beneath the El subsòl de l’antic mercat, edificat sobre les runes market, which was built on the rubble of a modern Barcelona neigh- d’un barri de la Barcelona moderna destruït en 1714 bourhood destroyed in 1714 by the Bourbon troops. This historical per les tropes borbòniques, alberga el jaciment ar- gem forms the heart of this comprehensive and innovative mosaic queològic del Born.
    [Show full text]
  • Qualitative and Quantitative Description with Tables of Progress Indicators for the Project’S Four Areas of Action
    2. QUALITATIVE AND QUANTITATIVE DESCRIPTION WITH TABLES OF PROGRESS INDICATORS FOR THE PROJECT’S FOUR AREAS OF ACTION This section provides a qualitative and quantitative description of the actions undertaken within the framework of the CEI UPF-Icària project. In keeping with the methodology proposed by the Spanish Secretary General for Universities, the document is divided into two distinct parts: First, a descriptive section offers a brief overview of each area of action (teaching, research and knowledge transfer, comprehensive social model, and local and business community outreach), including a concise summary of all actions undertaken in the area and a selection of the main progress indicators for each line of action. Second, a more detailed analysis is provided in the form of the five requested indicator tables (description, outcomes, progress, milestones, and resource allocation). Improvements in teaching and adaptation to the European Higher Education Area (EHEA) 0. Introduction The campus’s designation as a CEI in 2010 and the participation of the university and its strategic aggregation in the call for applications for the Fortalecimiento (Strengthening) grant subprogramme contributed to the performance of several actions in the area of improvements in teaching and adaptation to the EHEA. In particular, attention should be drawn to those actions aimed at: increasing teaching quality and improving learning; promoting internationalization; promoting the postgraduate programme; and fostering teaching cooperation with other universities. With regard to the first line of action, mention should be made of the CEI’s positioning in what may be the new teaching paradigm, MOOCs ; the initiatives aimed at achieving comprehensive, proactive and responsible learning based on critical thinking throughout students’ studies (tutoring programme); the promotion and standardization of criteria for national and international internships at all levels (undergraduate, master’s degree and doctoral); and the improvement of the library’s resources and services.
    [Show full text]
  • Modernisme and the 1888 Universal Exposition of Barcelona
    HISTORICAL LAB 1 BRUXELLES-BRUSSELS, 22 OCTOBER 2005-12-19 BY LLUIS BOSCH PASCUAL, HISTORIAN, INSTITUT DE PAISATGE URBÀ I LA QUALITAT DE VIDA, AJUNTAMENT DE BARCELONA Modernisme and the 1888 Universal Exposition of Barcelona The time of birth of the Modernisme Movement’s is often a matter of debate. Some scholars (notably Alexandre Cirici) place it in the 1880-85 period, when emblematic Modernista buildings such as Gaudí’s Casa Vicens, Domènech i Estapà’s Academy of Sciences or Domènech i Montaner’s Editorial Montaner i Simon were completed. By contrast, a few others have refused to view early Modernisme as little more than inspired eclecticism, and delay the birth of Modernisme as a truly new style to the late 1890’s, when Catalan artists of all disciplines began to catch on to the influence of Belgian and Parisian Art Nouveau, and soon also of Viennese Secesion. However, nowadays there seems to be some sort of consensus in establishing the year 1888 as the moment in which Modernisme could be safely said to be more than a few peculiar and isolated works, and had become an artistic movement by its own right. Perhaps a suitable synthesis of these three hypotheses would be to say that Catalan Modernisme made its first steps in the early eighties and by 1888 had become the prolific and popular, albeit polemic movement that was to dominate the Catalan artistic scene for the next two decades, during which it would successively embrace Art Nouveau, Secesion and Jugendstil, importing ideas and solutions to blend them into the Catalan “inspired eclecticism” of early Modernisme.
    [Show full text]