Memòria 2002

Total Page:16

File Type:pdf, Size:1020Kb

Memòria 2002 Institut de Cultura de Barcelona Memòria 2002 Memòria 2002 Institut de Cultura de Barcelona Institut de Cultura Institut de Cultura de Barcelona Memòria 2002 Memòria 2002 Institut de Cultura de Barcelona Institut de Cultura Institut de Cultura de Barcelona Memòria 2002 L´any 2002 va començar amb el xoc i el sentiment d´incertesa derivats dels fets de l´11 de setembre del 2001 i va acabar amb aires de guerra estesos per tot el planeta. Davant d´això, durant tot l´any els ciutadans i les ciutadanes de Barcelona i les seves administracions democràtiques ens hem esforçat per reforçar el millor dels antídots davant del fanatisme i la guerra: la cultura. La cultura de la creativitat, de la llibertat, de la solidaritat i de la convivència. La gran quantitat de persones que han respost a la crida col·lectiva de més cultura -i que podreu valorar consultant els indicadors que trobareu en aquestes pàgines- fan pensar que per afrontar els reptes del futur cal situar les polítiques culturals al centre d’actuació de les polítiques públiques ciutadanes. L’Any Internacional dedicat a Antoni Gaudí ha estat sense cap mena de dubte el centre d’aquesta vida cultural ciutadana del 2002, i m’atreviria a dir que no només de Barcelona, sinó de bona part dels municipis catalans. Des de Barcelona s’ha estès com una gran taca d’oli la celebració del 150 aniversari del naixement d’un dels arquitectes més revolucionaris que hagi tingut mai la història mundial de l’arquitectura. Ha estat, doncs, l’any de la revalorització d’una part del nostre patrimoni cultural, l’any de la visualització d’una part important de la nostra arquitectura arreu del món. Des de Nova Zelanda passant pel Japó, la Xina, els Estats Units, el Canadà, l’Argentina, el Brasil o qualsevol dels països europeus, Barcelona i Gaudí han estat els protagonistes de documentals, entrevistes, reportatges… Evidentment, l’Any Gaudí, però, no ho ha estat tot. La ciutat ha continuat la seva vida cultural, oferint les propostes que els creadors i els productors han treballat, obrint les portes dels seus equipaments amb noves activitats i ofertes. S’ha continuat treballant en el dibuix del Fòrum Barcelona 2004, dels seus congressos, les seves exposicions... Com a actors o com a espectadors han estat molts els barcelonins que durant el 2002 han apostat per la cultura i que a través de la cultura han exercit el seu dret a la convivència i a la llibertat. Joan Clos Alcalde de Barcelona El fet més destacable del 2002 -allò que caracteritza les dades que trobareu en aquestes pàgines de la memòria cultural de Barcelona- és que tots els indicadors apunten que la ciutat ha mantingut el capital creatiu, el capital intel·lectual com el combustible principal de la seva vitalitat cultural. L´anhel creatiu, el desig d´innovar han estat vius com sempre. Alhora cal constatar la gran participació dels ciutadans en els fòrums de debat: les ganes de dir, les ganes d´escoltar, el desig de saber, de participar i d´opinar per part dels ciutadans i ciutadanes han estat vius com mai. Bona prova de l’efervescència participativa ha estat la massiva presència ciutadana en les activitats de l´any Gaudí. Amb les aportacions de molta gent, s´ha obert camí una mirada més rigorosa sobre la seva obra i la seva personalitat, allunyada de la llegenda i l´anècdota que l´envoltaven. D´una manera especial l´amplíssima participació de les escoles haurà possibilitat la descoberta del gran creador per part de les generacions més joves. En part com a conseqüència de l´any Gaudí, els museus i els centres d’exposicions han viscut un creixement espectacular de visitants. Exactament 8.781.200 persones van acudir a un museu o alguna de les més de 150 exposicions públiques que s´han pogut veure a la ciutat. Això ha representat un 25% més de persones gaudint de les propostes expositives. Pel que fa a la vida musical, l´any 2002 ha confirmat una tendència de fons que ve expressant-se des de fa uns anys. La ciutat ha ratificat la seva vitalitat musical i a l´entendre de molts crítics s’ha convertit en un centre de referència de la música en viu. Pel que fa a la música clàssica està produint-se un altre fet molt destacable. Les diverses temporades del Palau de la Música, de l’Auditori, del Liceu i de la Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya han tingut uns magnífics nivells d’ocupació amb un notable creixement de públic, amb una disminució de la mitjana d’edat força encoratjadora. En l´àmbit teatral l´any va començar una mica més dubitatiu però ha acabat amb millors perspectives, tot i un lleuger decreixement de públic, que però ha estat suficient per a motivar entre els professionals del sector i les pròpies administracions un viu debat sobre com arribar a nous espectadors. Barcelona comença a ser una ciutat amb bones biblioteques. Podem estar-ne satisfets. La lectura és la clau de la societat del coneixement. La lectura és el millor regal que la ciutat pot fer a la literatura i al conjunt de la indústria editorial catalana que segueix liderant l’edició de llibres en castellà i l’exportació espanyola. Pel que fa al Fòrum del 2004, el 2002 haurà confirmat la necessitat, més que mai, d’un gran encontre mundial on enfortir la cultura de la pau, la cultura del desenvolupament sostenible i d’una nova cultura de les identitats i les diversitats. El passat novembre Barcelona va acollir la trobada d´Eurociutats, amb representants de més de 100 ciutats europees. Per primera vegada en la història d´aquesta trobada el lema fou cultural: Ciutats cap al futur: la política, la cultura i els valors. La trobada d’Eurociutats va confirmar que la cultura és l’element fonamental per a la cohesió social en una Europa cada cop més multicultural, que la cultura s’ha convertit en el millor element de regeneració urbana, i també que la cultura és un dels motors de riquesa econòmica per a una ciutat. Ferran Mascarell Regidor de Cultura Junta de Govern Comissió Executiva Direcció-Gerència PRESIDENT PRESIDENT DIRECTOR GERENT Ferran Mascarell Ferran Mascarell Jordi Martí VICEPRESIDENTA VICEPRESIDENTA RELACIONS INSTITUCIONALS Marina Subirats Marina Subirats Anna Carbó MEMBRES REPRESENTANTS Jordi Martí i Grau PREMSA AJUNTAMENT DE BARCELONA Eduard Spagnolo Jaume Boix Jordi Hereu Pilar Solans Ernest Maragall PLANIFICACIÓ ESTRATÈGICA Maravillas Rojo SECRETÀRIA DELEGADA Jordi Pascual Jaume Ciurana Neus Sabí Joana Ortega RELACIONS PÚBLIQUES Emma Balseiro Maite Mañé Jordi Portabella Direcció de Recursos Imma Mayol Blanca Barbero DIRECTOR Direcció d’Informació i Comunicació Júlia Pérez Emilio Ruiz DIRECTORA SECRETÀRIA DELEGADA ADMINISTRACIÓ ECONÒMICA Conxa Rodà Neus Sabí Joan Reiriz PATROCINI MITJANS DE COMUNICACIÓ INTERVENTOR DELEGAT CONTRACTACIÓ Judith Aviñó Lluís Salvat i Galtés Lluïsa Pedrosa INTERNET RECURSOS HUMANS Laura Solanilla Francesc Mateo Coordinació de la memòria 2002 Armand Gasulla Conxa Rodà COMERCIAL AGENDA CULTURAL Feliu Batlló REDACCIÓ Assumpta Manils Judit Lara, Jordi Pascual PRODUCCIÓ I RECURSOS INTERNS ESTADÍSTIQUES Josep M. Monasterio ESTADÍSTIQUES Pere Casas Pere Casas MAILING I ATENCIÓ AL PÚBLIC PRODUCCIÓ EDITORIAL Gemma Redolad Laura Solanilla PRODUCCIÓ EDITORIAL DOCUMENTACIÓ FOTOGRÀFICA Judit Lara Àngels Pomarol, Victòria Bosch DISSENY GRÀFIC Estudi Tere Moral FOTOMECÀNICA Àrea Preimpressió Institut de Cultura de Barcelona IMPRESSIÓ Palau de la Virreina Arts Gràfiques Orient La Rambla, 99 08002 Barcelona Dipòsit legal Tel. 34-93 316 10 00 B- /2003 Fax 34-93 316 10 10 www.bcn.es/cultura ISBN 84-7609-995-9 [email protected] Direcció d’Acció Cultural Direcció de Patrimoni DIRECTORA DIRECTORA MUSEU DE LA MÚSICA Ana Esteban Núria Fradera Romà Escalas FESTIVAL GREC ESTRUCTURA I ADMINISTRACIÓ MUSEU ETNOLÒGIC *DIRECTOR Montserrat Tort Carme Fauria Borja Sitjà Laura Martín Carballo Ascensi Mir DIRECCIÓ DE MUSEUS I CENTRES DE CIÈNCIES *GERENT FESTIVAL Carme Prats Irma Coronilla COL·LECCIONS I RECERCA Lluís Josep Ramoneda MUSEU DE CIÈNCIES NATURALS DE LA CIUTADELLA *ADJUNTA A DIRECCIÓ Anna Omedes Reyes Milà COMUNICACIÓ I ACTIVITATS Carme Herrero *MUSEU DE GEOLOGIA MERCAT DE LES FLORS Alícia Masriera Andreu Morte CONVENIS I PERSONAL Àngels Bertran JARDÍ BOTÀNIC FESTES Núria Membrives Francesc M. Fabregat Direcció dels Museus INSTITUT BOTÀNIC *BANDA Josep Montserrat Josep Mut MUSEU PICASSO LA VIRREINA EXPOSICIONS Teresa Ocaña Iván de la Nuez MUSEU FREDERIC MARÈS *EXPOSICIONS LA CAPELLA Pilar Vélez Oriol Gual MUSEU DE LES ARTS APLICADES: BARCELONA PLATÓ Marta Montmany Júlia Goytisolo MUSEU D ’HISTÒRIA: COMUNICACIÓ Ana Álvarez *MUSEU D ’HISTÒRIA DE LA CIUTAT Rosa Rello Antoni Nicolau *SERVEI D’ARQUEOLOGIA Direcció de Cooperació Ferran Puig *MUSEU MONESTIR DE PEDRALBES DIRECTORA Anna Castellano Rosa Mach *MUSEU-CASA VERDAGUER RELACIONS INSTITUCIONALS Mari Cruz Martín Neus Junquera ARXIU HISTÒRIC DE LA CIUTAT RELACIONS AGENTS CULTURALS Xavier Tarraubella Tona Calvo MUSEU BARBIER-MUELLER D’ART PRECOLOMBÍ SUPORT A ENTITATS Anna Casas Rosa Xabé OFICINA TÈCNICA ANY GAUDÍ Anna Butí Rossend Casanovas Diana Escobar Barcelona, ciutat de museus 12 ciutat d’art contemporani 34 ciutat de teatre i dansa 52 ciutat de música 64 ciutat de festes i tradicions 80 ciutat de lletres 88 ciutat de cinema 104 ciutat de festivals 118 ciutat de diàleg 130 els districtes fan cultura 144 ciutat internacional 160 ciutat digital 170 la gestió de l’Institut de Cultura 174 Textos en castellano 186 English texts 196 Índex per programes 206 Índex alfabètic 207 Presentació La cultura és un pilar bàsic de la ciutat del conei- Grec s’ha consolidat com un dels festivals més impor- xement. L’Ajuntament de Barcelona, mitjançant tants de creació escènica internacional. Els festivals l’Institut de Cultura, és la institució promotora i cata- de cultura digital com Sónar, Art Futura o OFFF litzadora de la cultura a la ciutat, amb programes pro- (OnLine Flash Film Festival) han esdevingut punts de pis i donant suport als diferents agents culturals, referència europeus.
Recommended publications
  • The Energy Consumption of Terraces in the Barcelona Public Space: Heating the Street
    sustainability Article The Energy Consumption of Terraces in the Barcelona Public Space: Heating the Street Carlos Alonso-Montolio * , Gloria Serra-Coch, Antonio Isalgue and Helena Coch Architecture & Energy,School of Architecture of Barcelona, Universitat Politècnica de Catalunya, 08034 Barcelona, Spain; [email protected] (G.S.-C.); [email protected] (A.I.); [email protected] (H.C.) * Correspondence: [email protected]; Tel.: +34-934-010-866 Abstract: Terraces, as outdoor extensions of food and beverage businesses located in the public realm, have very high potential to activate the streetscape, bring people together and improving urban ex- periences. Among the consequences of the current COVID-19 pandemic are the recommendations of maximizing outdoor environments when conducting human interactions. Therefore, outdoor eating has dramatically increased throughout the world, with terraces becoming a radical urban change in many streetscapes. The urgency of the situation, and rapid implementation of these changes, has revealed some aspects of this phenomenon that should be considered when adapting the regulations to this new reality. However, the research on their functioning and impact is limited. Additionally, although energy consumption in the architectural and urban field is considered fundamental, re- search has rarely addressed small business outdoor spaces, placing the focus instead on residential heating or public lighting. This study focuses on the intersection of these two gaps by analyzing a set of terraces in Barcelona and estimating the power installed in their outdoor heating devices. The goal is to determine the potential energy consumed, contrast it with other values more commonly used when researching architectural energy consumption and point out the lack of sustainability of these approaches to providing comfort.
    [Show full text]
  • Introduction: Barcelona and Modernity Brad Epps
    You are accessing the Digital Archive of the Esteu accedint a l'Arxiu Digital del Catalan Catalan Review Journal. Review By accessing and/or using this Digital A l’ accedir i / o utilitzar aquest Arxiu Digital, Archive, you accept and agree to abide by vostè accepta i es compromet a complir els the Terms and Conditions of Use available at termes i condicions d'ús disponibles a http://www.nacs- http://www.nacs- catalanstudies.org/catalan_review.html catalanstudies.org/catalan_review.html Catalan Review is the premier international Catalan Review és la primera revista scholarly journal devoted to all aspects of internacional dedicada a tots els aspectes de la Catalan culture. By Catalan culture is cultura catalana. Per la cultura catalana s'entén understood all manifestations of intellectual totes les manifestacions de la vida intel lectual i and artistic life produced in the Catalan artística produïda en llengua catalana o en les language or in the geographical areas where zones geogràfiques on es parla català. Catalan Catalan is spoken. Catalan Review has been Review es publica des de 1986. in publication since 1986. Introduction: Barcelona and Modernity Brad Epps Catalan Review, Vol. XVIII, number 1-2, (1998), p. 13-28 INTRODUCTION: BARCELONA AND MODERNITY BRAD EPPS For Joana Crespi, who taught me Catalan, in­ troduced me to the streets of Barcelona, and in­ vited me to my first dry martini atCan Boadas; In memorzam Great Enchantress; Rose of Fire; Manchester of Spain; Paris of the South; City of Bombs; City of Marvels; City of Architects; Olympic Village; Design Capital; Gastronomic Center; Soccer Powerhouse; Tourist Mecca; Cultural Forum; International Hot Spot: Modern Barcelona has been, and continues to be, many things to many people.
    [Show full text]
  • Pdf 1 20/04/12 14:21
    Discover Barcelona. A cosmopolitan, dynamic, Mediterranean city. Get to know it from the sea, by bus, on public transport, on foot or from high up, while you enjoy taking a close look at its architecture and soaking up the atmosphere of its streets and squares. There are countless ways to discover the city and Turisme de Barcelona will help you; don’t forget to drop by our tourist information offices or visit our website. CARD NA O ARTCO L TIC K E E C T R A B R TU ÍS T S I U C B M S IR K AD L O A R W D O E R C T O E L M O M BAR CEL ONA A A R INSPIRES C T I I T C S A K Í R E R T Q U U T E O Ó T I ICK T C E R A M A I N FOR M A BA N W RCE LO A L K I NG TOU R S Buy all these products and find out the best way to visit our city. Catalunya Cabina Plaça Espanya Cabina Estació Nord Information and sales Pl. de Catalunya, 17 S Pl. d’Espanya Estació Nord +34 932 853 832 Sant Jaume Cabina Sants (andén autobuses) [email protected] Ciutat, 2 Pl. Joan Peiró, s/n Ali-bei, 80 bcnshop.barcelonaturisme.cat Estación de Sants Mirador de Colom Cabina Plaça Catalunya Nord Pl. dels Països Catalans, s/n Pl. del Portal de la Pau, s/n Pl.
    [Show full text]
  • Memory of the City – Layers of the City. Spanish Examples
    DOI: 10.4467/2353737XCT.16.180.5791 MATEUSZ GYURKOVICH* MEMORY OF THE CITY – LAYERS OF THE CITY. SPANISH EXAMPLES PAMIĘĆ MIASTA – WARSTWY MIASTA. PRZYKŁADY HISZPAŃSKIE Abstract Some cities have incessantly teemed with life for centuries, even for millennia. Currently, the oldest inhabited urban settlements are deemed to be those located in the Old World. Their contemporary layouts are very different to how they were originally, this is very often hidden in relics which attest to the older layers. Searching for such layers is a fascinating task. Sometimes, they can be found in the layout of public spaces, or in the architecture of historic buildings and complexes. Others remain deeply concealed underneath the surface of streets, squares, pavements, and parks. Most frequently, the exposure of larger parts of the remains of old architectural and urban structures is not easy due to the need to secure efficient functioning of the contemporary urban tissue. Architectural and archaeological reserves established especially in Europe, help to restore the lost memory of the city by exhibiting its historic layers. Keywords: city lifespan, urban tissue, archaeological and architectural reserve, excavations, museum Streszczenie Niektóre miasta nieprzerwanie tętnią życiem od wieków, nawet od tysiącleci. Obecnie za najstarsze wciąż zamieszkiwane miasta uważa się te położone w Starym Świecie. Ich współczesna struktura przestrzenna daleko odbiega od pierwotnych układów. Bardzo często ukrywa w sobie relikty świadczące o dawniejszych nawarstwieniach. Poszukiwanie tych warstw jest zajęciem fascynującym. Niekiedy można je odnaleźć w układzie przestrzeni publicznych czy w architekturze zabytkowych budynków i zespołów. Inne pozostają głęboko ukryte pod powierzchnią ulic, placów, chodników i parków. Najczęściej ekspozycja większych fragmentów pozostałości dawnych struktur architektoniczno-urbanistycznych nie jest łatwa ze względu na prawidłowe funkcjonowanie współczesnej tkanki miejskiej.
    [Show full text]
  • Els Setges De Barcelona Albert Sánchez Piñol
    COBERTA 89_BCNM 16/07/13 10:00 Página 1 Els setges de Barcelona Barcelona under siege Los asedios de Barcelona Entrevista / Interview Albert Sánchez Piñol Estiu / Summer / Verano 2013 Verano / Summer / Estiu www.barcelonametropolis.cat Número 89 - Estiu 2013 - 6 € Barcelona Metròpolis 89 - - 89 Metròpolis Barcelona www.bcn.cat/bcnmetropolis http://twitter.com/bcnmetropolis 8 9 8 400214 062238 Editorial A l’esquerra, el Born restaurat i un detall de la manifestació massiva de l’11 de setembre de 2012. A l’interior de la coberta, Jaume I presidint les Corts catalanes al frontispici d’unes Constitucions del segle XV, i un grup de barcelonins fent campanya a favor de l’Estatut, l’agost de 1931. A les fotos de les dues pàgines següents, Miquel Serra i Pàmies; confecció d’una pancarta del PSUC l’any 1936; Salvador Espriu, i la bailaora Carmen Amaya. El vent de la història Som a les portes del Tricentenari de l’11 de setembre de Segona Guerra Mundial. De la resistència de la Barcelona Marc Puig i Guàrdia 1714, una data assenyalada que va marcar un abans i un republicana davant els atacs franquistes en parlem també Director de Comunicació i després en la història de Barcelona. Durant tot un any aquí reivindicant la figura de Miquel Serra i Pàmies, un Atenció Ciutadana commemorem el setge borbònic a la ciutat, uns fets que van home que en una actuació heroica davant la imminent suposar la pèrdua dels drets polítics i les llibertats civils dels ocupació franquista va evitar l’any 1939 la destrucció catalans.
    [Show full text]
  • Congress Brochure
    THE SECOND QLF Alumni Congress BARCELONA, CATALONIA, SPAIN SUNDAY, 13 NOVEMBER 2016 – WEDNESDAY, 16 NOVEMBER 2016 At the Congress, QLF Alumni, partner organizations, and practitioners will convene in Barcelona to share knowledge of stewardship of natural resources and cultural heritage; catalyze conservation action; and set QLF’s agenda for the next decade. The Congress has the potential to make a lasting contribution to a more sustainable global community. : : BARCELONA – LIVING MODERNISM S S A relationship with Catalonia has thrived over the latter half of the E R 55-year history of QLF. When QLF began an exchange program in G Eastern Europe shortly before the fall of the Berlin Wall, the German N Marshall Fund of the U.S. asked QLF to include Catalonia in our O C Exchanges. The Fund recognized that the region was still recovering I from the Franco regime in much the same way that Czechoslovakia, N M Hungary, Poland, and Romania were emerging from Soviet dominion. U L A decade later, QLF’s participatory approach to land stewardship found A fertile ground in Catalonia, culturally and historically predisposed to a F L social approach to conservation. One Alumnus teamed with a savings Q bank to create a network of privately protected areas across the country; D another created a Catalan network of local organizations that support N O individuals to manage private natural areas. C E In recent years, QLF advised these Alumni and others in a European S E Union project to promote land stewardship across the continent, and H co-authored a guide on the subject.
    [Show full text]
  • 1 BARCELLONA Barcellona
    BARCELLONA Barcellona (in catalano e spagnolo Barcelona) è una città di 1.602.386 abitanti (area metropolitana istituzionale: 2.215.581 abitanti) della Spagna, capoluogo della Catalogna, una comunità autonoma della parte Nord-orientale dello Stato, oltre che dell’omonima provincia e della comarca del Barcelonès. Soprannominata Ciudad Condal o Ciutat Comtal (Città dei Conti), è la seconda città della Spagna per numero di abitanti dopo la capitale Madrid. Nel 1992 fu sede dei Giochi Olimpici estivi. Nel 2004, a Barcellona, si è tenuto per la prima volta assoluta il Forum Universale delle Culture; la città ha ospitato l’Esposizione internazionale del 1888 e quella del 1929, è la sede fissa del Mobile World Congress e dell’Unione per il Mediterraneo. Forte del turismo, del porto e della vicinanza alla Francia (160 km da Le Perthus), la città è il secondo maggior centro industriale e finanziario della Spagna dopo Madrid, nonché il maggior porto commerciale e turistico e uno dei maggiori d’Europa. È situata nella Spagna orientale, sul mar Mediterraneo a sud dalla catena montuosa dei Pirenei e 150 km dal Col du Perthus, che segna il confine con la Francia, in una pianura situata tra il mare e la suddetta catena montuosa, tra le foci dei fiumi Besòs e Llobregat. Il comune è delimitato a Nord dai comuni di Santa Coloma de Gramenet e Sant Adrià de Besòs, a Ovest da Montcada i Reixac e da Sant Cugat del Vallès, a Sud dalla zona franca con L’Hospitalet e Esplugues de Llobregat, mentre a Est rimane solo il mare.
    [Show full text]
  • Descarrega't El Programa
    Programa Tricentenari BCN Setembre 2013 SETEMBRE 2013 Auca del Born ARTS ESCÈNIQUES L’espectacle inaugural del Tricentenari BCN i del Born Centre Cultural, el nou equipament obert a l’antic Mercat del Born, és un homenatge als ciutadans que van viure i lluitar al barri de la Ribera el 1714. Escrit i dirigit per Jordi Casanovas, un dels valors de la dramatúrgia catalana actual, Auca del Born és una proposta dinàmica i emocionant, un enfilall d’escenes ràpides i simultànies que, a la manera d’una auca, perfilen la vida al Born durant el 1700. En total, són 48 escenes breus que una trentena d’actors interpretaran en diversos punts del jaciment i de les pas- sarel·les que l’envolten. La jove parella protagonista introduirà el públic en la vida de les famílies del barri abans i durant el 1714. De la seva mà, descobrirem els seus oficis o la seva afició a la festa i al joc. I, també, una gent optimista, oberta, disposada a assaborir la vida i a defensar la llibertat AUCA DEL BORN. Autor i director: Jordi Casanovas. Producció: Bitò Produccions. Dies 12, 13, 14, 15, 19, 26, 27 i 28. 21h Dies 20, 21, 22, 23, 24. 21h i 22.30h Preu: 2 €. Aforament limitat. Accessible a persones amb discapacitat. Podeu comprar les entrades per a l’Auca del Born ara mateix des d’aquest web i a l’oficina Tiquet Rambles del Palau de la Virreina (la Rambla, 99, de dilluns a diumenge de 10 a 20.30 h) i, a partir del 12 de setembre, a les taquilles del Born Centre Cutural.
    [Show full text]
  • Contemporary Catalan Theatre: an Introduction
    CONTEMPORARY CATALAN THEATRE AN INTRODUCTION Edited by David George & John London 1996 THE ANGLO-CATALAN SOCIETY THE ANGLO-CATALAN SOCIETY OCCASIONAL PUBLICATIONS No. 1 Salvador Giner. The Social Structure of Catalonia (1980, reprinted 1984) No. 2 Joan Salvat-Papasseit. Selected Poems (1982) No. 3 David Mackay. Modern Architecture in Barcelona (1985) No. 4 Forty Modern Catalan Poems (Homage to Joan Gili) (1987) No. 5 E. Trenc Ballester & Alan Yates. Alexandre de Riquer (1988) No. 6 Salvador Espriu. Primera història d'Esther with English version by Philip Polack and Introduction by Antoni Turull (1989) No. 7 Jude Webber & Miquel Strubell i Trueta. The Catalan Language: Progress Towards Normalisation (1991) No. 8 Ausiàs March: A Key Anthology. Edited and translated by Robert Archer (1992) No. 9 Contemporary Catalan Theatre: An Introduction. Edited by David George í John London (1996) © for this edition by David George & John London © for the individual essays by the authors Produced and typeset by Interleaf Productions Limited, Sheffield Printed by The Cromwell Press, Melksham, Wiltshire Cover design by Joan Gili ISBN 0-9507137-8-3 Contents Acknowledgements 7 Preface 9 List of Illustrations 10 Introduction 11 Chapter 1 Catalan Theatrical Life: 1939-1993 Enric Gallén 19 The Agrupació Dramàtica de Barcelona 22 The Escola d'Art Dramàtic Adrià Gual and Committed Theatre 24 The Final Years of the Franco Regime 27 The Emergence of Resident Companies after the End of Francoism . .29 Success Stories of the 1980s 35 The Future 37 Chapter 2 Drama
    [Show full text]
  • Top Attractions 17.Pdf
    1 7 The Born Centre Cultural A cultural street open to everyone A city inside the market A cultural street open to everyone that links up the newly revitalised Un carrer cultural obert a tothom, que connecta el and cosmopolitan Passeig del Born with the Parc de la Ciutadella, the revitalitzat i cosmopolita passeig del Born amb el parc de la Ciutadella, antiga fortalesa militar cons- former military fortress built during the War of the Spanish Succession. truïda durant la Guerra de Successió. Un nexe d’unió A hub that connects Barcelona’s past and present under the majestic que acull, sota la majestuosa estructura d’un dels structure of one of the city’s first cast-iron municipal food markets, primers mercats municipals de ferro de Barcelona, el while inviting us to reflect on and look at the future. This is the very passat i el present de Barcelona, alhora que convida essence of the Born Centre Cultural, a key cultural space in Catalonia a fer-ne una reflexió de futur. Aquesta és l’essència del Born Centre Cultural, espai cultural de referència situated right in the Ribera district. de Catalunya ubicat al barri de la Ribera. The archaeological remains of El Born were uncovered beneath the El subsòl de l’antic mercat, edificat sobre les runes market, which was built on the rubble of a modern Barcelona neigh- d’un barri de la Barcelona moderna destruït en 1714 bourhood destroyed in 1714 by the Bourbon troops. This historical per les tropes borbòniques, alberga el jaciment ar- gem forms the heart of this comprehensive and innovative mosaic queològic del Born.
    [Show full text]
  • Qualitative and Quantitative Description with Tables of Progress Indicators for the Project’S Four Areas of Action
    2. QUALITATIVE AND QUANTITATIVE DESCRIPTION WITH TABLES OF PROGRESS INDICATORS FOR THE PROJECT’S FOUR AREAS OF ACTION This section provides a qualitative and quantitative description of the actions undertaken within the framework of the CEI UPF-Icària project. In keeping with the methodology proposed by the Spanish Secretary General for Universities, the document is divided into two distinct parts: First, a descriptive section offers a brief overview of each area of action (teaching, research and knowledge transfer, comprehensive social model, and local and business community outreach), including a concise summary of all actions undertaken in the area and a selection of the main progress indicators for each line of action. Second, a more detailed analysis is provided in the form of the five requested indicator tables (description, outcomes, progress, milestones, and resource allocation). Improvements in teaching and adaptation to the European Higher Education Area (EHEA) 0. Introduction The campus’s designation as a CEI in 2010 and the participation of the university and its strategic aggregation in the call for applications for the Fortalecimiento (Strengthening) grant subprogramme contributed to the performance of several actions in the area of improvements in teaching and adaptation to the EHEA. In particular, attention should be drawn to those actions aimed at: increasing teaching quality and improving learning; promoting internationalization; promoting the postgraduate programme; and fostering teaching cooperation with other universities. With regard to the first line of action, mention should be made of the CEI’s positioning in what may be the new teaching paradigm, MOOCs ; the initiatives aimed at achieving comprehensive, proactive and responsible learning based on critical thinking throughout students’ studies (tutoring programme); the promotion and standardization of criteria for national and international internships at all levels (undergraduate, master’s degree and doctoral); and the improvement of the library’s resources and services.
    [Show full text]
  • Modernisme and the 1888 Universal Exposition of Barcelona
    HISTORICAL LAB 1 BRUXELLES-BRUSSELS, 22 OCTOBER 2005-12-19 BY LLUIS BOSCH PASCUAL, HISTORIAN, INSTITUT DE PAISATGE URBÀ I LA QUALITAT DE VIDA, AJUNTAMENT DE BARCELONA Modernisme and the 1888 Universal Exposition of Barcelona The time of birth of the Modernisme Movement’s is often a matter of debate. Some scholars (notably Alexandre Cirici) place it in the 1880-85 period, when emblematic Modernista buildings such as Gaudí’s Casa Vicens, Domènech i Estapà’s Academy of Sciences or Domènech i Montaner’s Editorial Montaner i Simon were completed. By contrast, a few others have refused to view early Modernisme as little more than inspired eclecticism, and delay the birth of Modernisme as a truly new style to the late 1890’s, when Catalan artists of all disciplines began to catch on to the influence of Belgian and Parisian Art Nouveau, and soon also of Viennese Secesion. However, nowadays there seems to be some sort of consensus in establishing the year 1888 as the moment in which Modernisme could be safely said to be more than a few peculiar and isolated works, and had become an artistic movement by its own right. Perhaps a suitable synthesis of these three hypotheses would be to say that Catalan Modernisme made its first steps in the early eighties and by 1888 had become the prolific and popular, albeit polemic movement that was to dominate the Catalan artistic scene for the next two decades, during which it would successively embrace Art Nouveau, Secesion and Jugendstil, importing ideas and solutions to blend them into the Catalan “inspired eclecticism” of early Modernisme.
    [Show full text]