Memòria 2002
Total Page:16
File Type:pdf, Size:1020Kb
Institut de Cultura de Barcelona Memòria 2002 Memòria 2002 Institut de Cultura de Barcelona Institut de Cultura Institut de Cultura de Barcelona Memòria 2002 Memòria 2002 Institut de Cultura de Barcelona Institut de Cultura Institut de Cultura de Barcelona Memòria 2002 L´any 2002 va començar amb el xoc i el sentiment d´incertesa derivats dels fets de l´11 de setembre del 2001 i va acabar amb aires de guerra estesos per tot el planeta. Davant d´això, durant tot l´any els ciutadans i les ciutadanes de Barcelona i les seves administracions democràtiques ens hem esforçat per reforçar el millor dels antídots davant del fanatisme i la guerra: la cultura. La cultura de la creativitat, de la llibertat, de la solidaritat i de la convivència. La gran quantitat de persones que han respost a la crida col·lectiva de més cultura -i que podreu valorar consultant els indicadors que trobareu en aquestes pàgines- fan pensar que per afrontar els reptes del futur cal situar les polítiques culturals al centre d’actuació de les polítiques públiques ciutadanes. L’Any Internacional dedicat a Antoni Gaudí ha estat sense cap mena de dubte el centre d’aquesta vida cultural ciutadana del 2002, i m’atreviria a dir que no només de Barcelona, sinó de bona part dels municipis catalans. Des de Barcelona s’ha estès com una gran taca d’oli la celebració del 150 aniversari del naixement d’un dels arquitectes més revolucionaris que hagi tingut mai la història mundial de l’arquitectura. Ha estat, doncs, l’any de la revalorització d’una part del nostre patrimoni cultural, l’any de la visualització d’una part important de la nostra arquitectura arreu del món. Des de Nova Zelanda passant pel Japó, la Xina, els Estats Units, el Canadà, l’Argentina, el Brasil o qualsevol dels països europeus, Barcelona i Gaudí han estat els protagonistes de documentals, entrevistes, reportatges… Evidentment, l’Any Gaudí, però, no ho ha estat tot. La ciutat ha continuat la seva vida cultural, oferint les propostes que els creadors i els productors han treballat, obrint les portes dels seus equipaments amb noves activitats i ofertes. S’ha continuat treballant en el dibuix del Fòrum Barcelona 2004, dels seus congressos, les seves exposicions... Com a actors o com a espectadors han estat molts els barcelonins que durant el 2002 han apostat per la cultura i que a través de la cultura han exercit el seu dret a la convivència i a la llibertat. Joan Clos Alcalde de Barcelona El fet més destacable del 2002 -allò que caracteritza les dades que trobareu en aquestes pàgines de la memòria cultural de Barcelona- és que tots els indicadors apunten que la ciutat ha mantingut el capital creatiu, el capital intel·lectual com el combustible principal de la seva vitalitat cultural. L´anhel creatiu, el desig d´innovar han estat vius com sempre. Alhora cal constatar la gran participació dels ciutadans en els fòrums de debat: les ganes de dir, les ganes d´escoltar, el desig de saber, de participar i d´opinar per part dels ciutadans i ciutadanes han estat vius com mai. Bona prova de l’efervescència participativa ha estat la massiva presència ciutadana en les activitats de l´any Gaudí. Amb les aportacions de molta gent, s´ha obert camí una mirada més rigorosa sobre la seva obra i la seva personalitat, allunyada de la llegenda i l´anècdota que l´envoltaven. D´una manera especial l´amplíssima participació de les escoles haurà possibilitat la descoberta del gran creador per part de les generacions més joves. En part com a conseqüència de l´any Gaudí, els museus i els centres d’exposicions han viscut un creixement espectacular de visitants. Exactament 8.781.200 persones van acudir a un museu o alguna de les més de 150 exposicions públiques que s´han pogut veure a la ciutat. Això ha representat un 25% més de persones gaudint de les propostes expositives. Pel que fa a la vida musical, l´any 2002 ha confirmat una tendència de fons que ve expressant-se des de fa uns anys. La ciutat ha ratificat la seva vitalitat musical i a l´entendre de molts crítics s’ha convertit en un centre de referència de la música en viu. Pel que fa a la música clàssica està produint-se un altre fet molt destacable. Les diverses temporades del Palau de la Música, de l’Auditori, del Liceu i de la Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya han tingut uns magnífics nivells d’ocupació amb un notable creixement de públic, amb una disminució de la mitjana d’edat força encoratjadora. En l´àmbit teatral l´any va començar una mica més dubitatiu però ha acabat amb millors perspectives, tot i un lleuger decreixement de públic, que però ha estat suficient per a motivar entre els professionals del sector i les pròpies administracions un viu debat sobre com arribar a nous espectadors. Barcelona comença a ser una ciutat amb bones biblioteques. Podem estar-ne satisfets. La lectura és la clau de la societat del coneixement. La lectura és el millor regal que la ciutat pot fer a la literatura i al conjunt de la indústria editorial catalana que segueix liderant l’edició de llibres en castellà i l’exportació espanyola. Pel que fa al Fòrum del 2004, el 2002 haurà confirmat la necessitat, més que mai, d’un gran encontre mundial on enfortir la cultura de la pau, la cultura del desenvolupament sostenible i d’una nova cultura de les identitats i les diversitats. El passat novembre Barcelona va acollir la trobada d´Eurociutats, amb representants de més de 100 ciutats europees. Per primera vegada en la història d´aquesta trobada el lema fou cultural: Ciutats cap al futur: la política, la cultura i els valors. La trobada d’Eurociutats va confirmar que la cultura és l’element fonamental per a la cohesió social en una Europa cada cop més multicultural, que la cultura s’ha convertit en el millor element de regeneració urbana, i també que la cultura és un dels motors de riquesa econòmica per a una ciutat. Ferran Mascarell Regidor de Cultura Junta de Govern Comissió Executiva Direcció-Gerència PRESIDENT PRESIDENT DIRECTOR GERENT Ferran Mascarell Ferran Mascarell Jordi Martí VICEPRESIDENTA VICEPRESIDENTA RELACIONS INSTITUCIONALS Marina Subirats Marina Subirats Anna Carbó MEMBRES REPRESENTANTS Jordi Martí i Grau PREMSA AJUNTAMENT DE BARCELONA Eduard Spagnolo Jaume Boix Jordi Hereu Pilar Solans Ernest Maragall PLANIFICACIÓ ESTRATÈGICA Maravillas Rojo SECRETÀRIA DELEGADA Jordi Pascual Jaume Ciurana Neus Sabí Joana Ortega RELACIONS PÚBLIQUES Emma Balseiro Maite Mañé Jordi Portabella Direcció de Recursos Imma Mayol Blanca Barbero DIRECTOR Direcció d’Informació i Comunicació Júlia Pérez Emilio Ruiz DIRECTORA SECRETÀRIA DELEGADA ADMINISTRACIÓ ECONÒMICA Conxa Rodà Neus Sabí Joan Reiriz PATROCINI MITJANS DE COMUNICACIÓ INTERVENTOR DELEGAT CONTRACTACIÓ Judith Aviñó Lluís Salvat i Galtés Lluïsa Pedrosa INTERNET RECURSOS HUMANS Laura Solanilla Francesc Mateo Coordinació de la memòria 2002 Armand Gasulla Conxa Rodà COMERCIAL AGENDA CULTURAL Feliu Batlló REDACCIÓ Assumpta Manils Judit Lara, Jordi Pascual PRODUCCIÓ I RECURSOS INTERNS ESTADÍSTIQUES Josep M. Monasterio ESTADÍSTIQUES Pere Casas Pere Casas MAILING I ATENCIÓ AL PÚBLIC PRODUCCIÓ EDITORIAL Gemma Redolad Laura Solanilla PRODUCCIÓ EDITORIAL DOCUMENTACIÓ FOTOGRÀFICA Judit Lara Àngels Pomarol, Victòria Bosch DISSENY GRÀFIC Estudi Tere Moral FOTOMECÀNICA Àrea Preimpressió Institut de Cultura de Barcelona IMPRESSIÓ Palau de la Virreina Arts Gràfiques Orient La Rambla, 99 08002 Barcelona Dipòsit legal Tel. 34-93 316 10 00 B- /2003 Fax 34-93 316 10 10 www.bcn.es/cultura ISBN 84-7609-995-9 [email protected] Direcció d’Acció Cultural Direcció de Patrimoni DIRECTORA DIRECTORA MUSEU DE LA MÚSICA Ana Esteban Núria Fradera Romà Escalas FESTIVAL GREC ESTRUCTURA I ADMINISTRACIÓ MUSEU ETNOLÒGIC *DIRECTOR Montserrat Tort Carme Fauria Borja Sitjà Laura Martín Carballo Ascensi Mir DIRECCIÓ DE MUSEUS I CENTRES DE CIÈNCIES *GERENT FESTIVAL Carme Prats Irma Coronilla COL·LECCIONS I RECERCA Lluís Josep Ramoneda MUSEU DE CIÈNCIES NATURALS DE LA CIUTADELLA *ADJUNTA A DIRECCIÓ Anna Omedes Reyes Milà COMUNICACIÓ I ACTIVITATS Carme Herrero *MUSEU DE GEOLOGIA MERCAT DE LES FLORS Alícia Masriera Andreu Morte CONVENIS I PERSONAL Àngels Bertran JARDÍ BOTÀNIC FESTES Núria Membrives Francesc M. Fabregat Direcció dels Museus INSTITUT BOTÀNIC *BANDA Josep Montserrat Josep Mut MUSEU PICASSO LA VIRREINA EXPOSICIONS Teresa Ocaña Iván de la Nuez MUSEU FREDERIC MARÈS *EXPOSICIONS LA CAPELLA Pilar Vélez Oriol Gual MUSEU DE LES ARTS APLICADES: BARCELONA PLATÓ Marta Montmany Júlia Goytisolo MUSEU D ’HISTÒRIA: COMUNICACIÓ Ana Álvarez *MUSEU D ’HISTÒRIA DE LA CIUTAT Rosa Rello Antoni Nicolau *SERVEI D’ARQUEOLOGIA Direcció de Cooperació Ferran Puig *MUSEU MONESTIR DE PEDRALBES DIRECTORA Anna Castellano Rosa Mach *MUSEU-CASA VERDAGUER RELACIONS INSTITUCIONALS Mari Cruz Martín Neus Junquera ARXIU HISTÒRIC DE LA CIUTAT RELACIONS AGENTS CULTURALS Xavier Tarraubella Tona Calvo MUSEU BARBIER-MUELLER D’ART PRECOLOMBÍ SUPORT A ENTITATS Anna Casas Rosa Xabé OFICINA TÈCNICA ANY GAUDÍ Anna Butí Rossend Casanovas Diana Escobar Barcelona, ciutat de museus 12 ciutat d’art contemporani 34 ciutat de teatre i dansa 52 ciutat de música 64 ciutat de festes i tradicions 80 ciutat de lletres 88 ciutat de cinema 104 ciutat de festivals 118 ciutat de diàleg 130 els districtes fan cultura 144 ciutat internacional 160 ciutat digital 170 la gestió de l’Institut de Cultura 174 Textos en castellano 186 English texts 196 Índex per programes 206 Índex alfabètic 207 Presentació La cultura és un pilar bàsic de la ciutat del conei- Grec s’ha consolidat com un dels festivals més impor- xement. L’Ajuntament de Barcelona, mitjançant tants de creació escènica internacional. Els festivals l’Institut de Cultura, és la institució promotora i cata- de cultura digital com Sónar, Art Futura o OFFF litzadora de la cultura a la ciutat, amb programes pro- (OnLine Flash Film Festival) han esdevingut punts de pis i donant suport als diferents agents culturals, referència europeus.