Un «incunable» de la Arqueología española: Carta Arqueológica de Migjorn Gran (), 1817-1966

Por J. MASCAR6 PASARIUS

El profesor Almagro, en un libro re- parte relativa a Migjorn Gran, formada pot ciente, inserta un grabado de la portada de tres cartas que mosén Pere Villalonga, rector la. conocida obra del doctor Juan Ramis y de la parroq~iade Sant Cristdfol (Mercadal), Ramis, diciendo que es ael primer libro dirigó al doctor Antonio Ramis, hermano y dedicado a un tema prehistórico, publicado colaborador del doctor Juan Ramis, inclu- en Españar.' Comentando este libro de Ra- yéndole uxac interesantísimas anotaciones mis, Flaquer y Fhbregues, dice : aLa lec- tituladas Notcs dcls talaiots del ternle deSaitt tura de la obra Antigiiedades céltica^ de la Cristdfol, que sirvieron a Ramis para la re- isla de Mevtarca.. . , inodelo de erudición, evi- dacciún de su citado libro de prehistoria me- dencia que es trabajo de gabinete y que el norquina. En rigor estas cartas y Notes no autor se valió, no de observaciones perso- son absolutamente inéditas, pues en 1953 nales, sino de cartas, a requerimiento suyo, y en 1963 comenté y transcribí una pequeíía recibidas de amigos y personas que consi- parte, la relativa al poblado talaiótico de deraba mrís entiisiastas o ilustradas en; las Sant Agustí Vell.' respectivas poblaciones de la. isla, cartas que Diclias Notes, verdadera carta arqueol0- conservo en legajo inédito^.^ Estas cartas gica de la comarca de Migjorn Gran, son de están actualniente en mi poder como inapre- un valor documental excepcional, pues nos ciable obseqriio que en vida me hizo el que- permiten tcner una visión muy completa del rido maestro y amigo, y que al entregAr- tipo, estado, número y emplazamiento de 10s melas unió con ellas otro presente, afin más monumentos talaióticos conocidos a pririci- valioso para mí : el de unas afectuosas frases pios del siglo pasado, en la citada comarca. de estímulo para mis trabajos sobre pre- Vienen redactadas en siete hojas. Las I.", historia insclar. 3." y 4.' miden 21 cm. de alto por 14,s de De este precioso material inédito voy a ancho. La 2.", 21 cm. de alto por 7,6 transcribir y comentar a continuación la de ancho; y las restantes, 30 cm. de alto

1. ~IAKT~N:\LMA(;Ko I~ASCH,Ill~).~dllCCidn al es- iiic7iioi.qr~i?iiide tiiia Schrrabelka~iiie,el1 /IC~US 3) 1''~- tirdio de la Preltisforia. Rladrid, Ed. Guaclarratna, rtioriiis de lu Sociedad I:spn,ío'la de ,l?lt~opolo~fa. I&, lani. erltre las pAp. 32 y 33 - RAMIS,Atlti- I:filograffn y Prehistoria, t. XIX, 10.1.1, ~xí~152. güededes célticas, 1818. Véase la bibliografía general 3. ~IASCAR~,Las tait!as dcsapar.ccidas de Sur11 al final del presente trabajo. Agrrstl, 195% - id., El talaiot tic Saiit Agttslf Vcll, 2. J. 1:LAQVER I7 P.~IIREGUES,Sobre la ,hr~cedenc~~l 1963. PASARIVS por 21 de aiiclio. Van iiumeradas eii el $11- dad esiste el Iiecho -- ya notado y coiiieiitado gulo superior derecho de la cara anterior, por ciitre otros por Canips y Mercndal -" de quc otra mano - probablemente la del mismo los campesinos, tanto de conio de Itamis -, con los números 191 a 197, arribos llenorca, denominan talaies a los nionu- iiiclusive. Las p5gs. 193 (posterior y 194 an- ~iicntosniegnlíticos, y con menor frecuencia, terior) estfiii en blanco, y 1;i iiúmero 194 clapers de gcrgants, clapcrs de grlr l ils, cla- (posterior) consigna solamente la clireccibii prrs dr nboros, antigots, antigoizs, ailtius- del doctor ltamis y su nombre. Vienen es- sos, talaietes, lalaiasscs, etc., pero muy rara- critas totalmente en fila catald y cst'an aco- iiiciite talaiots. Este heclio lo he comprobado tadas cii castellnrio, catalríii c inglés, por el personalmente una y otra vez, y no sólo eii propio Kaniis, conio rccorclatorio de algunos cl lenguaje insular, sino en la toporiiinia de detalles que consideraba importantes, coi1 anibas islas, Iiabiendo observado tanil~iénque vistas a la redacción de su libro. Respeto cuando en un topóriimo aparece la forma c1 léxico y sintaxis de mosén Pere Villa- tcrlaiot suele ser de origen erudito, conio cii loiiga, pero utilizo la ortografía ~ilodertia. el Scmenter drs i'alaiot (Son hlrirí, Santn 1,as palabras o frases cntre corclictcs no hlargalida) ; I<.s 7'alaiot (Uiniorclle, Ari- figuran cn el tcsto original y se añaden para drats) ; etc. liaccr m5s claros alguiios parrafos que po- La comarca de Rligjorii Graii tieiie una drían resultar poco compreiisihles. extensiGn aproximada de 32 km2, y se halla El primer detalle que nos sorprende es situada en cl estremo meridional del extenso comprobar que niosén Pere Villaloiiga es- tCrniino municipal de Mercadal, quc ocupa cribe talaiot y no talaia en diversos lug~res la parte central de la isla de hlcriorca. Li- del testo, lo quc demuestra que : o este tér- mita, al norte, con el estremo scptcntriorial riiirio fuc inventado por cl mismo Villalonga dc los llocs de Riniatzh, 1:onts I

.l. I:n.4?;crsco C~aii~sJ~IIKC,\U.\I., i'nlaivfs, 1, 11 v 111, rii ,Su .i.larjal, Sn I'ol>ln, 1918. - I'uctle verse i:itiil)i6n : J. lí~sc.\i

I l

rep- KHS. 1 12365678910 I I ' Isla de MENORCA I

I * I I l 1 1

iiumerosas cuevas, naturales y artificiales, niente en un ll~ccuyo nomhrc tiene fuertes utilizadas como habitaci6n o como tumba remembranzas prehistóricas : Sa Cova d'Al- por el hombre prehistórico ; y sobre las cres- branca. Un arqueólogo de singulares dotes tas, entre barranco y barranco, es donde y preparación, que estudió con objetividad hallamos - principalmente en lugares ele- y con sagacidad los moriumentos de esta vados inmediatos a los acantilados de los zona que estudiamos. Me refiero a1 m6dico barrancos - la mayoría de los monumentos don Francisco Camps y Mercadal, quien, talaióticos. Desde los mejor emplazados se además, en sus trabajos sobre folklore, po- domina una gran estensión de costa y de pularizó el pseudónimo Francesc d' Albranca. mar, desde las Penyes d9Alaioral Cap d'Ar- No se puede hablar de la prehistoria de Mig- truts, que tiene como fondo impresionante jorn Gran sin recordarlc con admiración, respeto y gratit~~d,por sil vasta, completa, ~lorca,de hlahóii, y en .Cn .19arjal, de Sa importante y ciiidadísima labor de in17e:;ti- Pohla. gación y estudio quc realizó :i lo largo dc Migjorii Gran ha sido una comarca priri-

1,2. - ,\lapa ,:ircliieológicv cte Migjorn Grnri. toda su vida. Esta labor queda reflejada cii lcgiada para la arqueología, por el lieclio de numerosas pul~licariones,pero la cle índole liaber tenido estos dos Iiombres de valía arqucol0gica aparecio principalinciite en el excepcional que se lian ocupado de sus tno- Holetin dc la Socicdad ilrqz~co16gicaLztliarla, nun~entos: Mosén Perc Villalonga y el de , en la IZevista dc Me- doctor Camps. I:n priiiier lugar tr:,nscrii~iiilos y anota- I'erc Villalonga, Iacions firc- ciscs dc qzt2 no ~il'lic pogzit disi)cnsar scítt la nfolt scityor ntezi dc ?tia itiajor cstiniacid. causa de tanta tardnncn. Ida sctiiiana firdxi~iia L-i incloc la nota de 23 talaiots prr a que 1-incnt li ~cttictr¿cl noitibrc i sitztaci6 de les fiirga V. coiizen~ara jer cl cottiptc d'nqiicst dcstrui'dcs que no sdn boqircs. 1:1 que jo vol- fictit tcritzc. I,i zlaig dir en l'altia, qirc sent- dria 6s qirc soti ~critzhtingi~és cl gttst dc venir blant tfcball dciilana tenzfis, i jo n'he Iiagut aquí a fer zlna ni!, n fi dc fiodcr csaniinar dc fierdic basíant cn alties coscs, cl qzrc 6s alnlcnys lcs que al fiarZixcr, coiitcnicn naés viotii~dJlinz(er trrdat tant. ]a en tcng nlguns arquiíccíitrn, fiirix a niCs dc1 girst fiaríiczrlnr altres nids, ja anoíafs; ficr3 cticala no C~SIZC que crcc lzi tcndria, fiod~ia Csscr que foriiiils fiogirt vctr~ctots. Vaig notar en la sita ríltiina d'ellcs zrn coiiccptc niolt ~ti¿selcvat del que Ir( adnliiacid que li caiisil la nota cn q!te Ili actztaliticnt forttia. So oI~stant,cm fiersuadcsc nnavcn 35, pcd V. vezirh com fiassaran aqucst no ncccssita dc ;>cirrc-lesficr iíiterj~retarfclic- nonihre. Qzrasi es fiodrin dir qirc tot aquest nicnt el nio1i11 de tal j(ibricn. tcriítc no és ntCs qire uit talaiot; fi11i.e anzés Esfierant dc dia en dia fiodcr rcinctrcr-li dcls qtie ii dic, els ariuinats sdn scns noiizbre. aqucsta relació, Iic dilata! igzrnliiicnt cl donar-li A l'enttctant fiodtd veure aquest i els altres les degtides grcicics dcl lionor [qiic] nr'lia fct vindran qtran antes. [Se refiere a las rclacioncs en cnviar-nzc l'cxciii~lar de lcs Iriscripcions clc los talaiot5 clc 1:i cornnrca.1 Romnnes; cl qiic fiodric servir-li d'cxcttsa dc 1,cs condzrctcs i niiitcs qttc li fios en la nota la 1iiia fioca aícncid. ATO Itaiiria jattlai crcgitt .\ori gcneluls a tots [els talaiots], si bé en un? que Ala6 hagziis nrcrcscirt tanta distincid cn niCs qzie cn altres. ]o niatcix nze Iie divertit cn cls tcttifis antics, ni cra cafiag de fer-nos-ne DuiJar-nc algtins fier asegurar-me de vcritat, fiarticipant d'elln sin6 tin Ratnis; fizii.2: a niCs i no hi Iin dirbíe algiin. Aro sé qz~bfiodien dc la fiacibncia intfiondcrn blc qtrc Jcitiano, una ísscr citcs talaics, si no crcn forfalescs, filtiz fal firoduccid csigcix una ciZncia scns igual. les ficdics dc qtib sdn cottlfiostes, demanen, Es scrviril jcr les niCs zli;,cs c.t-prcsioils a no les forccs d'zrn i:articzilar fier nzés ric qzre toia la janitlin i en fiarticular al Dr. Joan, fos, sí que Ics d'zrn rei. Dcsitjaria que V. i son a qz~ies nzortificarh fc1icita.r la sua. fcsta, al gcrtiih ho fiogitcssilt ~cirt c, ficrqzib Iti fiendricn iitatci.~ tcnlps qiic tinc l'honor d'afirniar-nie ltzolt de giist, C7t tan que jo ~izateis,que no son nlés se,gzir scrz,idor i aiiiic. tiiic iiiotit~ algzi de fiodcr jtidicar qu? cosa St. CristAfol, 22 de jitny de 1817. - PERE fiodicit ísser i de qz~birtilitat, n'hi Jte tingllf VILLALONGA,Rr. niolt i qtian niCs cn z'cig tant nths adriiirat Dr. ANTONIRAMIS. cslic, i crcc qzle 1'. no ficnsava fossen el quc ~611. Si. Cristdfol, 9 febrcr dc 1818. Dispoizguia de son amic i servidor qzii AIolt scnyor ~~ICILdc mon niajor afireci. aprecia siiiiiatiicnt a V. i fainllia n qzii ES ser- A les notcs qite nic dirigcie ficl Dr. Pclcgrí, vira fcr lcs 7iiés ~izlcsc.i-firesions. dcc dir-li quc entrc cls talaiots d'nqzccst ternic 6 no l~iIrci siiici irn a Riiiiiodrcll dc 1J)alt qitc de crcirrc qitc fiel fciirfis s'linir nri.itiiisr1.s. dcmostri lin71cr lingztt escaln c.ricrioi.. [Aeste El wintcis s'obscrz~naSnit/ri Jfonir(7;c11 aqtc'cstil rcspccto corivicric liaccr notar qiic Carlips talnini s'lri ~~ciiaqucslti cond~tclri interior qlri (Itinerario dc los Talaiots, BSAL, 4, 1891) finssa fici difcrcnfs qirnrtos, cl qlrc dciilostra dice : ((La raiiipa fiic constriiid;~hacc sesenta qitc era ~'CSC~IUfirinrifiril; i lutrrbi ciri.iba nlf. aiios - 1i:icin rS.31 - sobre los cscoriibros del En Ics nllrcs no es dcscohrriz- cscciltr cilgitnn, lado quc cl talaiot tenía clcrr~itnbado)).Es el qzie $01 ~SSC~,O fier csftii coh~rfdc r~i'inc~, c~~idcritc~IIC Csta era tina aprcciacihn inexacta ja també ficr cslnr ella cirrrtincidn. .Sobre cls (lcl inforinacrrlfcs o gcislndcs fiel l~nips. cstcrior los ciicoiitraiiios cii la Tnnca dc sn ilI'alcgro cn grnn iiiancra qrtc nqitcsfcs 'í'nlnicln (I3iniatz(.ri), Son Fcciclic, So ,V'Oli- nollcics llagcn de scrvir a son- gcriiiA ficr wr, 7'ortri.i-cr Vell, ctc.] l'obra que trcbnlla, i més qunn considcr ln Perb cn el intcrior, n ccllini(ilzéii~),~t'lii ha notícia ciiriosa qiie cns zqa donoi. I'oldrio rrn, cuya cscalo, niolf delicada, colitcnca iiaiz fiodcr si~iiiinistrar-li niollcs ~i~c's,qiic sentfirc i arriba 011, rn tan1 ~ILCitn 110111~ rcg~tlnrlti ES/~Cfirot~ifite fier n donar-li gitst, i al ?izalci.\ fiot fiassar, 6s dir, dins clln. lbi fiot fiassar qual- teinfis soni dcsitjhs de les nntiqiiilnts iiicnor- scvol Iioiirc, ficrci nlt, corii s'lrnn- ~nogiitilifc- qtrincs. ~-~nlsficdrcs ni lii fiot sorlir irii lioiiic niolt Es servir& fcr lcs nl6s ~ivcsrx~rcsions a gros. A i(llinic.odi.cll de Dnlti) a'lti ha u.na lota la fanlilin, i tinc l'lionor dc jirninr-m(, allra. qirc té una conditcta intcrior qiti tavibé son l116s ntcnt i s. - PJ~RISVII,I,II,ONG:\, Rr. orril>a 011, pcr3 no s'lii 71ciicn cscnlons, si hé Dr. ANTOKIRAnrrs.

T,os AIONIJ~~I.:NTOSI)IS 1,.2 c'o\I.\Rc;\ ni: ~IIC;JOKNGRAN DESCRITOS roR \IOSI~SVII,I,.II,ONG.\

A coiitinuacií)ii traiiscribirenios y anali- En rcaliclad cstc talaiot se Iinlla cii Son Tre- zareriios la acnrta nrqueolí~gican licclia por iiiol, vccir:o clc Scs Fonts Rci~cini 15 pnliiis nltirin. Aro c.$ vcii cosa finrlicular més ~ILCnlgi~ncs fonar nlcnladcis qiti dcmostrcn Iiarcr contingut nlprtn rdifici, i nlgitncs sitgcs. (RI.G.T\í., IAiiiiiia 7-1 C.)

5. I<\MIS. .liilifi.iiedadcs cc':liius, 1818. - Il~s- fica del tiioriuirietito, scgiíii esta olm, y 1;i <.ifraclur c\KO, .llopa (;cirrrol clc fi1otoi.C~. 1952 ; las siglas lns sigue al tiútiiero de 181iiiiia y ciiadríc~iiln tlc cliclio nAl.G.lr.. I:ii~i.... n ~~~rrcspoti~lctia la siiiinc-i('>ti p:ocr:í- iii:ipn. -- ~~.~SC.\K<'),Iils IIIOJI~~~JI~~II!.~iirrptl!ífii-.i, IO$. arruinada. Els fona~nentsque al scu C~L- del portal, el corredor se ensancha hasta torn s'lii veuen demostren &a?nbEhaver-lti 1,20 m., siendo su altura de 1,50 m. A 2,40 m. Iia~tct algtín edifici. No s'hi veib &orto1 más adentro hay una peqiieña cámara a la ni pilastres. (M.G.M., Iám. 6-12 e.) dcreclia, de 1,8o m. dc larga por o,go m. a Probableiiiente se trata del talaiot en ruinas 1,20 m. de ancha y unos 1,50 de alta. Poco situado en el Pla des Forn de Calc, del quc después de esta cAiiiara, cl corredor inicia el Cariilis ha dicho qiic cstá c(mBs que ruinoso, ascenso, siendo sus medidas aprosinindamente reducido a 1s última expresión y ciibicrto de iguales a las ya dadas. Finalmente, y por una bosque)).' serie de peldaños de piedra, da a In parte alta del monumento sobre el borde sqcptcntrional.)) 3. FONTSREDOSES DE BAIX.- Una talaia Hernández Mora tainbibn publica el plano de de 70 passcs de circumferkncia i 15 palms este monun~ento.~ altciria, esta molt destrui'da, fierb es ~eic que es buida, fiz1i.z:que a la fiart de mig- 4. FONTSREDONES I)E BAIX. - Darrera les jorn té un portal de 7 palms altdria i cases, una talaia dc 70 fiasses de circunz- 5 arnfilciria. No s'hi veici res de fiarticulur, ferEncia i jo falrns altdria. No s'lii veic sin6 les fonanlentades, com en les altres. portal. Entre ella i les cases hi ha una Estes trcs forrncn un tri&ngirl, d'uncs fiedra drela de r j fialnrs alturin, II ant- .?oo fins a 400 fiasses d'dngul. (RI.G.RS., fildrin i 2 de gruixa. A l'entorn d'aquesta láin. 6-12 C.) pcdra, n'hi ha altres dretes i ojegudes, de ... 5 fins a. 7 fialnts altjria, arnb una Se trata, casi con seguridad, del talaiot griiisa corresponcnt, que dentostren haver sitilado en e1 Sementcr des Forn de Calc, estat construccid. A la fiart de tramun- situado un poco más hacia el norte que el Pla tana Iii Iia una pilastra de S fial~ns al- del iiiiwrio nombre. Cartailhac publica el plano tdria i 6 arttfildria, amb diferents altrcs de este talaiot, pero no señala cl portal de més 1>ctites, i una fonumenfada qui de- entrada y hace constar que es cui.i nrani- iinpracticablc, sino por un boquete abierto fcsta lcs conducfes fier on entrava. A les en la plataforma, qiie presenta indicios de cases d'aquesta fiosscssi6, que sdn de la Iiabcr forriiado parte de una escalera en es- construccid més antiga que se veja a I'illa, piral, que conduciría seguramente a un piso hi ha una cova qzrc fiareix devia Esser superior ... Para bajar a la cámara, que es mina. Es i~~~fiossibledonar-ne zbna des- múltiple.. .N Cliainberlin dice : ((Portal al S. crificid justa, sens emfilear-hi dies. al nivel del piso exterior, de 0,go m. de altura (RI.G.M., 1Bm. 6-12 e.) por 0,60 m. de ancho. Corredor de unos 1,2o ni. de altura por 0,60 m. de ancho, que Se refiere a una corstriicción talaintica que va recto hacia el N. A unos 3 m. de distancia limita las parcelas Hortal des Moro y Sa Pleta 6. RAMIS, Antigüedades cklticas, 1818. - CAMPS, talaiots y szr destritccidri, 1896-97. - HRRNksnBZ Itinerario de los talu&ts, 1891, pAg. 95. - Id., Los SANZ,Corripotdio, 1908.- IIERN~NDEZSANZ, iilc?i~rca talaiots y SIL dcstruccidn. 1896. prehistcíricn, 1948, PAR. itS. - CITA%~IIBRLIN,i'lre 7. RAMIS,Antigiicdadcs cdlticas, 1818. - OLBOY Iialcarics, 1927, phg. 2x1. - I'RRICOT, Hi~tpriade QUADRADO,Historia de Alolorca, 1874-76. - DL.ASCO EspaMa, 1942. - SERGRR,Vorgrsclticlttljc/~r, 1932. - Mapa Arqitcoldgico de Menorca, 1879. - CARTAILHK, MASCAR^, Alapa General dc Alerlorca, 1952. - Id., EIs l~lo~ric~lrentspri~~titifs, 1892, pág. 28. - CA%fPS, itiric- ri~onltr>icrits?~icgalftics, 1?j5 -, I,II.I.II~,1 h'ifraglii, rario. de los talaiots, 1891, pAg. 95. - fd., De los 1962. - Itl., 1.a cizlilfa der Sardi. 1963. So\.:i. 1,;is ~);llistr:ib:i cliic uliidc liaii dcc;;il)a- bnr~,i.i. liii~~crcslat ilorltil, ficr3 no cs fiot rccido, 1)cro cliic(1aii algiiiias 1)ictlr:is (Ic la nsscgirrnr, ficr cslar cc~l~t~rldc ritines. liiladii 1~:isaiiicrital dc algiinns coiistriiccioiics (hI.C.JI., 1511. 6-12 c.) t:ilaiótic:is, qiic Villnl(~n~adcsi,yii:i con cl iioiii- Posiblcii~ciitcsc trata del talaiot (le plaiita brc (le I:oii:iiiictit:i(les. Es iiiiiy sugcsti~.n13 circiilar situa(1o cn 1:i-a Pcrc." prcsciicia (le 1:i xr:iii 1)ilastr:i de 15 x I I x 3 palriios, t:iiiil)iíii tlesal~arccid:i, cuyas iiicclitlas 6. FONTSREDONES l~t 13~1s. - .l llr,i lnlain trac1iicid:is al sistciiia iii6trico tios c1:iii : 3 111. de unes ;o fia.~sc~(fc rircii~i~jcrZf~cini

1;i~..<. -- 'I';IIIC.I tic. ha 'l'al;ii;i, lliiii:.tiiii (1li):jorii (;rnii) (;\lcri~:itl:il).ICI (liiiiivtro tlcl ~ii:~iiiiiiii~ii~ocs v1 qiic tln Jii:iii 1Ii~rii:íritlizAlora CII sil Jl~~rrorca1'1clri.ilti111-11. Notus Ilzscrj~lii~as,~)iil~!it.:itl~ cii 1;) I:~~~~isl~i tic ;llcrio,-cn, 3l:ilií~11,10.18, 1):í~20.1, piics act~ial~iiviit~~e1 vstntlo riiiiioso tlc nl,~iiii:i.: 1';11tv$ tlvl t:tlniot )- 1:) t111)i~l:ivvg~,t:~ciOii q~it, 1í1 r( ciibrv itiipitlv~i~~~(~ilirli~. dc :ilta, 2,2~111. (le :iiiclia y 0,63 111. dc griics:i, coii 10 rliic tciiciiios iiiia espl6iididn pietlra so- porte dc taitl:i, cliic creo dc1)ciiios iiicorporai- n iiiicstro rcpcrtorio, pues si I)icii s iio l)iictlc qi~ctl:ii- iiicjor rlcscrita co:iio t:il y se sc i'clierc 3 iiii t:ilaiot pr0siiiio al (le Fra l'cre, halla s:itisfacinri:iiiiciitc L~~o?Lcs. I~uidadc 70 fiasses de ci~~cu~~ifcrl.t~c~iai Circuií~ferZncia ho l,asscs i .;o fialriis al- I(> fialtil.~tilliiria., qitnsi dcl tot arruitladn. [,ia1ic7. : :I ln hall iIc iiri~joi.)ltcl' iii~I>oi.ltil .I ln par1 dc .vnloc s'lri ~~cirir?/ forat q1tc de S l>nli??snltkrin i h nii~fil~irini sr,girri~

S. I< \>IIS, ,l 111~,<~;L-L!LI~I~S I ~'/l i~.u>, ISIS, -- C \\iiss S C.\\ti,s, I~~IICI~III~~Otic los l~r/t1i111.\, ISOI. - ~ SKK(;I;I<, i\'lir~c\r).\r,,Iliiirvir~ii) dc los taloiofs, iStJr. - Or,iio 1'or.qcscltic-litiii~lcc, 1932. Y Qc!I)I<:\I~o,Ilislovia dc Alcii~rc~~,p.'ix. .l.],;. 1t7. C.ofi~s,Ili~rc~~o~~io dc Ii1.c tt~/~~iols,rct11, p5- . TI1JII~I. JIIS S: - gitin 06. cscala qui l>lcjt~ocznlt. Des dc a iiiia scnci!la salida cri la ~~artcalta del iiionii- honent, n la fiart de riilgjorn Jortita difc- nicnto. El áng-1110 de ascenso es dc unos 35On rcnts condzictcs i fonanlcntadcs, que fin- Hcniátidez >[ora pulllica cl plaiio dc este rcix elcn cdificis antcs d'arribar al l>r,i,t- talaiot."

1:i.q. 4. -- I~iiiiatziti,Tanta (le Sa 'lalaicta (JIigjorii Gran). 131 portal que figura eri corte A-B csth basado :.n las iiietlitlas qiic tln C11ariil)crlin (i'ltc Bulcarjcs, pá:. 208), pues no fue posible dibiijarlo tlirectaiiiente a causa (le la tupicla vrgetacióii.

cibal, fins u unn distciiicia dc 60 o 70 8. Brxi\~ziis.- Bavawt lcs cases. Una ta- l>iisscs. Hi hn difcrentcs fiedres grans qzii lnia qiiasi del tot urrziinada. 1;s bilida, fwrcixcn crc7i ICS cantonades dc ditcs herb no s'hi bol entrar a causa de conditctes. (?tl.G.lI., 1~'iiii. 6-11 d.) les nii'ncs. CirczinifcrL'izcia ;o fiasscs i Es cl talniot situado cii la Tanca dc sa 15 fialms altiria. No sJlii VCIL fiortal, a Talaia. Cliambcrlin , lo describe así : ctTalaiot cclusa de les riiincs, ficrb cls difcrenls biiits qiic s'l~ivcucn cn foirlia de ziolta n." 2, 150 ni. a1 nordcste dc las casas. Portal al siir, al iiivcl clcl piso esterior, clc 1,65 m. ticriiostrcn que n'/in~'iade tcnir. Les fo- cic alto por 1,20 111. de anclio. 1,8o m. despubs, na,iicntadcs dclllostrcn Izn~crtingi~t cdi- sc inicia un corrcdor con pcldatios que con- ficis n l~ bnrt de i~iigjorn. (M.G.Rí., cliicc n la parte alta del talaiot. Este corredor 15tn. 6-11 (1.) c.; de irnos g in. dc longitud y o,go rn. de Sc trata del talaiot situado cii Es I'assat- aiicliur:i, teniendo una altura de unos 1,5o m. get. Clianibcílin dice : Situado a ~rSom. al La dircccitiii del corredor, dcspu6s del primer siir dc las casas. Portal al sur, al nivel clcl pcltlatio, parccc es Iiacia el este suclestc. Hay piso cstcrior, dc 0,60 ni. c1c alto por 0,60 in.

ir. K.tarrs, il iitigiictiudcs cc'lticas, 1818. - OLeo I~ir~s.írr~i:~JTOK.\, nlc11011.<1. fircltisldricg, 19,1~,1)ií- Y QcAI>K:~I~,Histoliu de Afcilorc~ASC:IR~PAS.AKIUS

(lc aiiclio. El corrcclor está obtcrado a 1,5o iii., da Cliaiiibcrlin para cstc portal cs sorprcii- pero la csisteiicia y (lirccción dc otro traiiio dentc; o,~oriictros. Si corisidcraiiios qi:c su (le corrcdor en la 1)at-tc alta del iiionulncnto altiira es dc sólo o,jg ni. y (~iicel corredor clciiiucstraii, sin iiiriguna dud:i quc existía que lc siguc cs de diiiicnsiorics siinilarcs, ve. (lcs(1c la 1):isc :i la cús1)idc.)) HcrnAndez Mora iiios qiic resultaría iiiiposiblc cl paso dc iiii ~~iil~licael plriiio (le cstc talaiot." Iiniiil~rc.t'iii ciiili;irgo, Cliaiii1,erliti dice 1)icii

PEYA - ACANII~ADA A

Metros

IGy. ,s. - Snrit Roc (hiigjorri Gran) (IIercadal).

0. I~INIIITZI~S.- Darrcra les cascs. Una claro que sil anchura es de un ~)ic,por lo quc lnlnin dc ho fiasscs de circzr~tnfcrc?ncin siipongo debe ser una errata de imprenta, i 23 ~~LII~IISaltciria. Xo s'hi VCZLfiortal, cosa por otra partc nada extratia, pucs en iiii ficr0 sí Itn forat quc dcitroslra ésscr huida 1)odcr tambibii tcngo iin juego de prucljas (Ic i dc la i~ialcixaconstiitccitl qitc lcs altrcs. iiiiprerita dcl libro (Ic Cliaiiil)erliii, i'lic Balen- 1:slcs frcs Jortnen Iriit~igiiil. (M. G. M., rics and tltcir ficofilcs, rcniitidas a don Juaii IAiii. 6-11 cl.) Flaquer y FAbrcgiics para su correcci6ii por Richard Clay 8 Sons L,iiiiitccl, dc Biingay Este talaiot cs el situado en la Tanca dc (Siiffolk), los iriiprcsorcs, cl 5 clc cncro sa 'raiaicta. Es verdadcraiiicntc si~igulai: por (Ic 1927, segfin consta por iiri sello dc la itii- 1;i rariipa qiic tiene y rliie deja fiiera de toda prcnta brithnica. Sobre cstas ~)iuel>asFlaquer diida cs 2ontcinporánca dcl resto dcl nionii- I.izo algunas importantes correcciones -aun- incnto. Cliainl>crlin dice : ccTalaiot n." r, si- cliic no las rclativas a cstns iiicdidas qiic su- tiiado 4.5 iii. (Ictrás dc las casas, al norocstc.. poncriios crrGncas -. Estas corrcccioncs, sin I'ortal al siir, 1,20 ni. sobre cl nivcl dcl piso embargo, no se tuvieron cri ciicnta cn cl nio- estcrior, dc o,75 ni. (lc alto por o,3o in. dc incnto de itiipriiiiir cl 1il)ro. Es probable qiic anclio, que (la a iiii corrcdor y escaleras que este juego de prucl>as - ciiie taiiihi61i 111~ concl~iccri a la parte alta, dc dimcnsioncs si- rega16 el sctior Flaqiier - eraii iiii segiiiido milarcs a las (le la entrada)). I,n anchiira qiic jiicgo que para sí sc g1i:irtló si? corrcctor. No

Ir. KAMIS,A~~tf,~ücdades cc'lticas, 1818.- CHAM- j\l~r~~r~afirel~istdrica: Noto5 ~ll~.\iti,hlivfls,CII IZcvistii i!iiil&ria, Sc trata de los restos de un talaiot dc planta I>crii no cs veii [qiie] entri molt endins. circular, situado efcctivanicntc en lo alto y .1 unes 66 passcs dc distkncia d'esta la- al borde dc un iiiacizo rocoso acantilado. Inia, a la par1 dc. Ilc.:~ant /ti Iia un fondo Caiiips dicc : u... sobre alto tajo dc rocas sc tlire dotiostra havcr cstat icceptacle d'ai- ciiir)ina un talaiot, niejor dicho, seinitalaiot, gua, scgons rilanifesta l'argarriassa quc porqiic nos preseiita un cortc vertical de esto- s'lii veu. Al setc entorn Iii Iia diferents i~ioriurnentos. Lo qi!c lc falta, estando tnás o sitges anib ntolta fonanietitada. (AI.G.M., iiiciios caído, fuc a parar a la carretera ... iiiu- iáiii. 6-1I f.) sco de iiioda actualiiientc)). ((. . . cl moniirneilto 1,:csciita hticllai; de fiiego en su cáiiiara ...))14 Se trata c!cl talaiot iiieridional, rlc p1:irita circular. Chaiiikrlin lo dcscribc así : ((Se- I l. Brsicoun~i.~,ui.: L)~LT.- 1;na lalaia du- gundo talaiot. 60 ni. al sur del primero, que ~autles cases, de ;.o passcs de circulrl- sc cncucntra al ir de San Cristóbal hacia el fcrfncia i 37 fialnts altdria. A la sua tru- sur. Portal al cste-siideste, zl nivel del piso ntuntana [hi ha] una fiilastra dc 9 palnts csterior, de o,Sq ni. de alto por otro tanto altdria, 3 nntplhria i 2 de gruixa. A unes dc anclio. El corredor va recto 1,8o iii., qiic- 16 passcs dc distincia cs veucn pedres clanclo en cste punto ititransitablc. La 1)ucrt:i qzii dentostren Iiaver estnt de constrtrc- tiene la forma clásica, pero su interior es dc cid, entre clles fina lo paln~s llargkria, orixcn niás dcdoso)). Hcrri:íri

13. K~hrrs,ilittigiicdaiies ~L.'i.lic~S,1818. - OLE0 Y QUADKADO,Historia (le Aleirorca, 1874-76. - ELASCO, 1958. .\lapa Arqzceordgico de Ale~torca,1879. - C.A~IPS,Ili- 15. R,4sirs, Atttigiicdadcs ctlticas, 1818. - OLIO Y ~leraric!de los talaiots, 1891. - CHA~~II~~KLIN,Tlte QUADRADO, Ifistoria de Mcnorca, 1874-76. - BLASCO, lialearics, piig. 208. dlapu .4 rqr~coldgi.code filcitorcu, 1S79. - CAVI*S,Iliilc- 14. R.\~IIs,Aiztigiic~iudcs célticas, 1818. - OLIO Y rurio de los talaiots, 1891, pág. 97. - CAKTAILHAC, (ZUADK~ILK),Histpria de Me?iorca, 1874-76 - BLASCO, .\~~Iliiiil~lit~Pri?lliti~~, 1892. - CHAMIII<;HI.IN, i'111' .\lapa Arqueoidgico de nleitorca, 1879. - CAMPS,Iti- Bulcarics, 1927. - HEKSÁSDI~ZJIOR.4, nlc~torca prc- iicrario de los talaiots, 1891, phg. 104. - CHAMUIK- lristdrica, 19.18. - MASCARO,Jlflpa Geircrgl de Ale- UN, Tlte Bnlcerics, 1927. - SI~I;GIR,Vorgeschiclrtli- ?rorcu, 1952. - Id., Els riiotiitriierlts itrcgalitic~,r9js. ~11~.1932. - bfAsc,4~¿lP.\S.\HICS, i\lflP<1 Ge11er(11 - Siri:~~,1'0~gesc11.iclttlicI1C, 1932, P!I~. 38. 7 0 1. >IASC;\RÓ PASARIUS el plano de cstc talaiot, scñalaildo dos cárriar:is a lo largo clc sil loiigitiid y esta eiiidadosa- indcpcndicrites, tina situada al si~docstc, de niente trabajado, no dejatido 1iig:ir a cl~~uciadc de foriiia ang~tlitr, ciry(i tirajor ~iitzfildriii 70 fiasscs i jo fial,iis allcirin. il 111. fiurt cs de S ,haliiis. Ucs dc 1l(~,ttt11n joiicnl, dc vicslral afiiircis utz fiortal dc 5 ,hnli~ls, a la fiar1 clc itligjorti, sc ~~cii,citiiilcrctilcs foriz dc 111 fcrrtl; ficrci ts de C~CI~SC:qif~ condirclcs o finrcls, qiinsi dc,l lot ari-ir?- s'cntraria ficr baix. ~l yitcsla tulitia. 711 na~fcs, elirc sc,~iici.z-c.1~Jins cl I>rii~cii>nl contada cnlrc lcs de Bi?iicodrcll de 13nlt, attzb distilncia dcl ~iiaici.~d'utic7s 70 fins ficr Ilazicrnc sortit aquest tcrrcno o coii~ a So fiasscs. A l'crfrc~iiifnt d'cstcs con- volcn algir ns, dc 13inigaus. (A1.G .&T.. duclcs, a la fiar1 dc lleheix, lii Iin zii~tr 15111. 6-11 f.) fiedra drcta de 9 finltiis aliilrici, -5 ntii- filkria i 2 de griiixa. ,l lil. iilatcixa I>arl Sc trata (le iiti tnlaiot de p1:tnta circular, de llcbefs Iii ha una cova 111c dctrzos!ra en res-iil~irestado de conservaciUn, con 13 cá- cra dct>Osit; no cs bol nsscgirrnr si d'ai- íiiara cegada por dcspreridiinie~itode si.1 te- gua; ficrh quusi cs fiot crelirc bcr cl I~O~O cliuni1)re. C1i:itril)crliri la tlci.cribc así : ((Portal de la siin con.sir~iccic~."lqrrcsla tnlaia ds al cstc, sobre la 1)riiiicra fi1ad;i (le piedras, dc 1,270 in. por 0,36 ni. de anclio en la p:irtc Iatiibc' anotada cntrc les di: 13iiiicodrcl1, ficr Ilavcr algirns 16 ntiys [liaci:i IS~O] inferior, y o,s3 ni. n la altura de la ci~iitiira que era lo1 1ciin fiosscssid. :lílircsla, lcz dc iiri:i 1~ersori:l. 1,7113 vez criizado el uin1)ral d'Es Meslall i lcs de daríci~t lCs cascs hay LIII:~ c511i:ira de unos 1,20 ni. dc anclia, de Binicodrcll, foriiicn tridnjiul. (RI.G.JI., coiiio ~)romcdio. I,a inayor ariiplitiid cs lám. 6-11 g.) 1,32 m., con iiila nltiira clc 2,411ni. cti su piinto 1116s alto, qiic se llalla al cstrctiio interior del Se refiere al talaiot sitiiado cn el Hortal de corrctlor, a 3,53 ni. de

16. R.\arrs, Aiili~qiic~tltreicscc'llic-as, iS18. -- i31,iio u 1-llc, 1932. - IIERK.~NI>I;%JI<)Ii<.~i)u,Ilistoiia dc Alciiorca, 1S7.1-76. - I~,ASCO,19.18, PAR. 271. - AIAsc.~KO, .lIapic.lii.stcíiic'a, 10.1S, ]>AL,'.267. - QGAI)Iu Arqircolcígiso tlc illc~iivi~~eI,IS;~). -- C.\\IPS, iir~iiirtir(~111siiií*gu.ftics, 19.53. 1fiiict.aiio tie /os ta:liiots, I!;OI. - 111.~!)t. los I(~b~ii~ts 17. Its>!xs, tlritigiii~ciritlcsciltirns, iSiS. -- C'\\II~S, y sii tfcstr~cccidtt,1597. - 1(1., I;rat,cs, rr)iq. -- III~R- lti~iiiut S 1i1sS. - IIII:1 N.~Nu~s/,SANZ, C~~i~I>eild!:o, IO<~S. -- CII.\~IIII:Iliriil por la parte dc poniente; presenta un ven- a qiic Iiacc rcfcrciicia, es sin ciiida cl pic (le tanal al~icrtoa1 orieritc; y cn la desquiciada taula allí csisteiitc, quc iiiidc 2,46 ni. de alto plataforiiia, vestigios tal vez de pilares que por ?,II 111. de aiiclio por o,45 in. dc grueso. sustcntnrían cl teclio)). Sobre la talla de 10s Estos paliiios, tradiicidos al sistc~naiii6trico bloclues

Ifi. Es V11,ze. - '1 111 fiart dc tratituntanii descritas por Vi1l:ilonga ~~crtciiccerínria 1:i Iii /la una nltra talnin qzrnsi del tot arriil- cstriictiira del recinto. Hcrii:i:irlcz llora inscr- nada. ta i;n dibiijo a escala dc la llarte 1atcr:il (le1 pie dc tauln, nhí cotiio 1111 plano del rcciiito. Sobre cstc iiiu~iuiiiento, Caiiips dice : La c:irli scl)t~ciitriorialdel pic (lc taiila 1lcv:i

(f. .. junto a iirin boyera y cistcriia, tencnios tina itiscril)ci:íii ~Oticacii 1:i qiic sc lcc: 'VOY1 \.cstigios (le uii talaiot y rcstos de liabitacióti F.\, qiic se~íiii1,lal~rí.s y Qiiiiit:iiia podría sci' 1ii abrcvintura tlc ,I'UNI E'IIKRE; (por FLKKEK). de 1Ggiiia esponiendo su parecer, coiiio y:i I'or otra parte tatiil>i6n sería posible que F.I Iietiios diclio, de que sc trat:il,a dc la abre- ftiesc siiiiplcnicntc solo la versión foiibtica viatura dcl iioiiihrc msr F:I(RKE). L;LIIIIISdio del apcllido rricnorqiiín FAK. Secgcr, con rela- cuclrta dc la cxistcncin de uiin ii:iveta, dc cititi ii cstc pie dc taiila e iriscril)ci6n, dice: la cual Hcrriández Sanz dice (!tic cc llalla en la ((Al norte dc los talaiots se alza una laja ver- Tanca de s'Era y qiic ((sil cjc loiigitudinal tical, dc 2,50 ni. de alta por 2,15 ni. dc anc:li:i sigiic la dircccióri sur-sudocstc, a riortc-aor- por 0,45 ni. dc griicsa. La 1l;iiiian Pic del ./1 ltnr dcstc. La lorigitiid total del edificio sería de dc Uinicodrcll. En cl lado norte lleva una ins- 16 111. y uii niicho dc S,m iii. A pesar clc su cripción dc 1ctr;is cstrafias, . . . interpretada por estado ruinoso sc clistinguc pcrfectaincritc parte ci ~)rofcsorI:racnkcl, (le Iiiel, que la clasifica de sus riiuros laterales v 1111 1,loqiic qiic 1)crtc- conio de ~)rocedcnci:ioskischen, y parece que neccría a sii facliada. n2' cliiicrc dccir ~.or,r~r.\,es dccir, el iioriibre de iina mujer. La 1,:ii.t~siipcrior dc csta laja cst!i 18. S.4~1' AGVWÍ. - C'nn llilaia bitidn dr rebajada e11 biyel, 5egiiratiicntc para que pu- ho finsscs dc circir~~ifcr?ncin,i 30 finltns diera encajar iiicjor cri iiria oquedad dc la nlthrin. íl la fiar1 dc llc:,nnt 11 1111 fiorlal 1):isc dc 1:i pic(lr:i horizontal.)) No se csplicn de 5 bnlrils cli quadro; i a ln de iiiigjorjr bicri cóiiio Secgcr y su asesor Frlienkel, trcintii ILIL (1111.c dc 7 i,er h. ''1 10 dc fioncnl, 1i.c~ y cinco aiios iiblicadasiii notas cn el Iwlctín de la Dc este talaiot, deíioiriiria~lode Scs Vigue. .Socic tn t ..lrqueoldgica L~r,l.liana, de Pal,ina, de Mata -excepcional por tantos conccp- cri 1891, ciondc al referirse a esta inscripción tos -, se lian ocupado casi todos los arquc6lo- dice : ((...enla cara c;iic iiiira al nortc 1niieiitr:i gos quc han estudiado nuestra prehistoria, csta inscripci6ri rotn.fic-cabczas . . . con eviden- y sil plano ha sido piiblicado por JIartorcll y tes trazas dc no 1ial)cr sido tcriilinacla)). Pero Pcña, Cartailhac, HcrnAndcz Sanz, Vives Es- cil rS96-97, cri la lievi~lade Mcnorcn, dc cudero, Hernhndez Mora y Rlascaró Pasariiis. ;Ilalión, sc rcpro(1ujo este tiiistno artículo, y cii En todos los plarios publicados sc observan I;r ]>Ag. 102, doiicle fi,qura la frase cntrccoriii- diferencias y omisioncs de ciertas caracterís- llada, cl director dc la piil~licaciOii, eritoiiccs ticas estriicturales del talaiot, algunas notables. i,lahrcs y Q~iitrtan:i, inscrt6 iiria nota (Ic pie Martorell y Pcña scíiala (los portalcs v las

21. Knws, /I iitigiirdii(les cillicas, 1818. - OLLo iiola al pie de la pág. 1u2. - II~ns.isr>i:i.S~S%, C'OIII- \. !JUAI)KADO, Ilisloria dc hlettorca, 1874-76. - B~~sco,pcttdio, 1p8, phg. 197. - f'l., Les iiazts o t~uvctiisde ilapii ..l rqireoldgico de Alettorca, 1879. - CAMPS.Iti- .\lci~orcn, 1910. - CHAMIII:KI,IS,7'11~ Rii!corics, 102;. - itrrcit.io tic los tnlaiots, 1891, phg 97. - Id., Ilc los HF;KXASDEZRTORA, klciroi-ca pt-clristórica, rc).lS, 115- l<1luit11sy srb dcstr~lccidir,1896-97. - CAHTAILIIAC,A10- ginns 191-292. -- SREGLX.l'~rgc~~ltjchfli~li~, Iq32, ,!ir1 tt~c.~rlspri?riitijs, 1892. - GAnmrEr, Lr..AlIuI% Y QUIN- phgiiio 39. - COMAS,Aportaciones, 1936. - -I~ASCAR¿I, TASA CII la edici6n (le Ilitzerario de los tolaiots, de .\lapa Genero1 de nfeliorca, r9j2 - id., 1-0s 7'alilns, C'.\aiils, piil>lica(ln eil In Revista de .Ile~torra.1896-67, 1954. - lil., Els iiioiiii~tierrfsiiie,qnlflics, 19,;I;. coluninas csctitas, pero no las adosadas ni el (')leo y Quadrado, dice : cc'i'cneirios el plano portal u Iiornacina tapiada del interior de la ~~erfcctairienteclclineado dcl talaiot de Sant c6inara. El corredor dc acceso a la cámara lo Agustí Ve11 que dcbernos taiiibi6n a don Jiiari señala con el portal cxterior riiás ancho que Pons y Soler. De cstc plano Iiaccriios 1;i el interior, cuando no es así. Cartailhac sefíala siguiente dcscripciiiri : Su construcci6n es las coluinnas csentas y adosadas, pero no cl circiilar, cuyo di:íiiictro ticric rq,óo 111. v

1:ig. 6. - Saiit .\g~ictiYell (Jli~~orti(;rnri) (1It.rrntlnl). segundo portal cxterior del talaiot ni cl portal s3 clcva 5,60 111.; su Iial>it:icióii, íiiiica, u hornacina tapiada del interior, y señala casi igualnicritc circular, cuyo diáiiictro es tlc ;. ,2(, paralelos los lados del corredor. Vives Escu- ~iietros,y en ella se elcvaii dos pilares, qiic dero, basado en un plano de Hern6ndez Sanx, sostienen, como dólineiics, cnoriiics piczas da una planta de características similares a la dc 2,50 ni. Su entrada, qiie niira al sur, del anterior, pcro añade una habitación - que es de 2,50 ni. por la partc cstcrior y un hoy aiin existe - adosada frente al portal del metro por la interior. "Es notal)lc, dicc cl sudoeste. Hernández Mora publica la planta ~irencionado señor [D. Juan Poiis y Soler], del talaiot como las de Hernhndez Sanz y el sistcrna de construcción clcl riiuro circiilar Vivcs Bscudcro, pero oniite, como es lógico, que encierra aquella Iiabitacihn ; cii al~iiiios por tratarse de estudiar la tipología del talaiot puntos va estrcc1i:índose progresivaiiientc hacia y no la de los ínonunientos a él adosados, la Iia- arriba, dejando un pequeño espacio Ilcrio dc bitación exterior adosada frente el portal prin- piedras pequeñas, entrc cl inuro y las piez:i. cipal, sefíalada por Vives Escudcro (este y que forman el techo, consigiiienclo así acor- iiiuclios otros planos piiblicados por Hcrnhtidcz tarlas considcrableniente. Se vc una tciidciici:i Mora y Hernándcz Sanz han venido siendo iiiarcada hacia la Ixivcda, y s0lo falta iiii paso reproducidos una y otra vez en niiiiicrococ tra- para llegar a clla, pcro diido lo salvascn los bajos de arqucologia nienorquina, a veces ci- constructorcs dc los iiioiiuiiictitos riicqnlíticos tando su procedencia y otras no). dc Menorca. En la ])arte cstc del talaiot 1i:i!. 1i11:i 1;e(111cii:iIi:il~it:ici~;~i, :i la tliic he ciitra p(~r tlras escii:itlradas - cii caiitid:itl ínfiriia - si- el estcrior, igiiorriiitlo si 1i:~~~ciictrado liasta cl giicn a l~ qiie iia ticricii 1iiicll:i de tral~ajo;la iiitcrior, IIIICS Iris 1)icilras y c.)tros cslorl~o.; iiocibn de las liiladas rio csiste. Sii pnrtc alta lo iiiil)i(!cii iiictlirlo iiirís qiic a 1:i ~)rof!!iitli(l:id t1cj:i a(1iviriar 1:i csisteiicin de iinn cáiiinra o tlc 1,55 111. l)cl);<í(le ser iiiayor sil ;iltiira, coiiio i.cciiito siipcrior. I'or cl 1:iclo este ]la!: IIII:~ lo t1ciiiiicstr:i 1:i rccieiitc clcvacióii d~ltcrrciio. ciitrnda cegada por Iiiiiidiiiiiciito, cliic darí;i JCi t:ilaiot ~iuctlc:,cr\,ir dc tipo 1)or 511 eht;ldi~ :icccso, tal vez, al 1)iso superior, 1)cro qiic, tlc. coiistriiccióii. No 1)arccc (lcbtiiiado :i se- tlcs(lc liicgo, lic?tlciiio>;nicciir:ir iio tictic rela- ~~iiltiir:i,I)or la f:icilitlü(l cori tliic sc liul~icra cicíri con la gr:iii caiiiara iiifcrior. 1;ii:i 1)iierta 1)otlitlo 1)rof:iiini-. IIr'i:; ndccii:i(lo cerí:i llar-a lin- iiioiiuiiiciital, 1:i iii:iyor cii diriiciisioncs de tod:i IiitriciOii (Ic :il;iiii:i 1)er:;oiia o servicio del ciilto, 1,1 isl:i, franqiic:~ la ciitratla :i la cL'iiiiara 11or cscctlcr en iiiiiclio si15 diriicnsiories de las iii:is ainplia de Jlenorcn. I{1 corredor tieiic (lile eii gciicrril ticiicii 1:ih Uciiiiis 1i:ibit:icioiics iinn lorigitiid (le 3 metros, qiie es 1:i qiic co- tlc iqii:il cl:isc."~) Hastki :iqiií 1'o:is y Soler, rrcsponde a los iiiiiros en espesor. 1,:i cSriiara cit;iSrb:iro de la tCcnicn, jniiiSs lilític:is tlc ~)ic (1~Icna 5iii t1esbast:ir. í,n ~~'iiiiara el riioiiuiiicnto sc hubiera vcnitlo aluju ; diclio :il)rosiriintl:iti~c~~tccircular, es t!c perfil pira- elcinciito fue 1:i col«rniia. 1:ii la cAiiiara vciiios 1)iílico y ticiic iiii tli5iiictro de 5,;o ni y iiiia dos colu~iiiia~exentas IIIIIV jiiiitas, y iiiia ado- :il:iira de 4,20 111. Hny t;iiiil~ií.ii otr:~eiitrndn sada a la pared izquicr(1:i de la entrada ; todas c.on portal hicii tlcliiiiclo, de 1,20 111. (le :11t0 son del tipo que se cstrcc1i:i lincin abajo, cii 1)or o,~oiii. tlc :iriclio. No es l>osil>lc:ivcri- forriia qiic los gr:incIcs "cripitelcs" rccihcn cori ,qii:ir :i tlt'~ii(lc cci~~tl~icí:i.)~1,;ih iiic(1idas tl;idas iiiayor f:icili(lad las cobijas (Ic 1:is vari:is 1os:is j)or Cliaiiil~crliii 11:ir:i cstc se?,iiiitlo port:il. es que cubren y cicrraii la críiiiara. La disl)osicitin c\.itlciitc ciiie c:;tiíii ctliiivocaties III:~:,claro tlc 1:i c{iiiiara (~iic11rccciiCS ;OS j:raiitles l>lo(liies oti-GStnlriiots qiic ticilcii iin:i constriiccicí\.cday el piso se siigicre su posible foriiia. de la actii:il críiiiara. I,a cr;pi.cial (1isl~osiciO:i 1111 las ~,hgs.16-1s del citado tralmjo, decía: dc los taniborcs de 1:i coliiiiiiia tlcl siir 1)arccc rcfiicrza cst:i IiipGtcsis. Partienrc cstií forinada por grandes losas >cpnrndas de las losas clc la bó\~cda iiiios y de piedra tres troncos dc accbiichc, cuyos 0,2o iii. T:i1 coiiio decía 1fosí.n Vi1l:ilongn :l cstrcriios descansan sobre las pilastras y iiiii- Raniis, parcce qiie no ejercen ninguna clasc ros del talaiot. 1,as coliiinnns son de tipo riie- clc refuerzo. Tal vcz fueron piicst:is allí por cíitcrr:ineo, de grandes tariiborcs, corno rc- los constructores tlcl talaiot, simpletncntc parn qiiicre la aiiil)litiid y altiira de la cáiiiara. El asegurar iiicjor la colocaci6ii de las losas dc. portal o vciitnna iiiterior es siinplciiicnte tina In Kvcda ciiando coristriiycron cl iiioiiiiiiic~ito. oqucdad rcctaiigiilar de 1,20 m. de alto por Una vez colocadas era indistinto qiiitar o dcjar 0,60 ni. de ariciio, quc se encuentra tapiada las vigas, piies si no rcforzal~ancii absoliito con piedras pcrfectaniciita idciitificables y la 11Gvcda tampoco la pcrjiidica1,an. No obs- (listiritas de las qiic foriiian el aparejo dc la taiitc, la opinión dc iiii arqiiitccto cs cn cstc cáiiiara. El iiiiihral de esta oqiiccla(1 rcctan- punto dc interés decisivo. No linhrá t:iriipoco gular sc ciicticiitra 3 2,8o in. clc altura sobre yiie dcscstiiiiarse la pmil~iliclad (lc qiic cstas cl nivcl [del piso] clc la cátiinrn, en el 1:ido vigas pudieran ser iitios travcsaíios dc sostc- siidcstc, iiic(1io ociiita por: la pilastra ... del riiiiiicrito (le 01)jetos o íitiles qiic ricccsitaran sur. 1,a l)rcscncia (le cstc portal o ventana iii- ser colgados. ))" tcrior - que es iiiiiy parecido al qiic esiste cri la cáiii:ir:i (le1 tnlaiot de Torrc Vclla d'En 19. SANTAGUST~. - .1 1~11~s100 $uses dc Lozaiio - stigicrc clivcrsas posibilidades : distAncin dc ln sobredila, allra falain r ." Comiiiiicaba con tina cAinara siiperior. de So fiasscs da circicill fcr21lcia i gh fial~iis 2.' Cotnuiiicaba con el segundo portal. altdrin. Parcin es cor~izc~~ica~cncstes dztcs, ;." Era iina siiiiplc hornacina o pequeiía se

22. JI.\i<~oil~r:i.:aleis grisácca. Es iiotablc cii Sarit Agiistí cl poder llnrgirrici, 112 gruisa; iliirr tauln o jornia ohervar algo de la tlisposicitiri de espacio.; dc taiila, qirc scgons ?,ion judicar cra por- lil)rcs, de "cailcs" cntre las coiistriiccioncs talada gran, dc ro fialt~isaltíirio i la. fir'drn circulares, que no bajan dc catorce, y las rec- .sirjc.rior cs dc ;jalnis ll(irgcirin i 3 r!i tangulares Gltimarnentc aludidas. Al sur de las gririsci. 1)avant la lazrln lii 11a diics fii- construcciones citciilarcs liay restos iclcntifi- lnslrcs i dircs tairlcs ~iiésfictites, quc cables seguramente con la taula que aíiii viera laiiihé pnrci.~crc,n jor1nl.s. AlL's Iii /la. un Kamis a pririci1)ios tlcl siglo srs. Rn Sant portal cicyci ficdra siijcrior es dc 9 i>alnls Apystí lie poclido ol~scrvar algunos edificios //arA~driu, 1 cn qttndro. A!és altrc fio~tc- ciiyas esqiiiiias cstáil pcrfectaiiierite escua- d res, e1 qirc dc)i10sfra c1arrrr)icnt qire totcs dradas. Pequeñas viviendas con tcriniiiacibii tiiics cstnzlcl~ciiciiid<~.s d'cdi1ici.s. (11. G. absidal y unas cabañas dc rediicido tamaño, JI., 1;íiii. h-10 11.) ciiyos muros son (le piedra incniida, y la cii- bicrta una gran losa que, con su peso, esta- Se trata de u11 talaiot de 1)laiita circiilar y biliza el conjunto. Algo quc no ha sido po- dos troncos (le cono superpuestos, con nuriic- sible estudiar niás que aquí son los silos csca- rosas constriicciorics adosadas, iina de ellas vados en la roca, en liilera y con iina foniia posiblciiicntc restos clc iina muralla. Entre ani- ovalada. La profundidad es de tino a dos me- 1)os talniots sc vcri los restos de nuiiicrosos tros y medio; el diáinctro, dc unos ochenta círciilos, c inriicdiataiiicntc al sudocstc esistcn ccntíxiictros a un metro en la panza y dc treinta lcs.Eritrc los talaiots liay un níiclco dinteles, restos do iiionumcntos, corno cl (le clciiso enyes, de 60 fimscs dc circttrnfer2ncia Alta ...... 2,05 111. i 15 fialv~salfilria. I.:.stci molt nrrui'aada. Ancha. ..r,24 m. No s'lii vcu $orla1 nlgttn; sf, fiero, les Crucsa...... Oj35 111. ntateises condtrclcs qirc cn lcs altres. (M. C. RI., lám. 6-10 11.) Piedra ca.l>iicl: Probableincntc se trata de la construccibn Larga ...... r,o8 in. talaiótica coiiibinada con pcñas natiiralcs, si- Ancha . I ,oo - 1,I 8 m. tuada al bordc dcl l>arrarico, en la Peclrola Gniesa...... o,s

23. ~\IAHT~SBZCASTA-OI,AI,I,A, Eleitieitlos para trti Id., Las tattlas dcsapeieri(ias de .Soiil .Igi!slí, 1953.- cstitdio, 1935, págs. 28-29. - PONSMOLI,, ~Zortr~irie?z- id., Las taidas, 1954. - Id., 1Cls iiiotiiciiieitls tncga- lo cicrioso, 1956,págs. 127-130.- \'í'anse, aclemhs, las lftics, 1958. - íd., El taloist de S(71it Agirstf I'cll, otras obras citadas en la nota 24. $3. - PERICOT,Histotia de I:spafia, 1942. - hl~1.11- 7.1. RAMIS,tl?itigUedad~s cdlticas, 1818. - BK,.ASCO, QITI..R DE -I~oTF,s,La Edad dcl D~oiirc,19.17. - Lii,r.lrr, .iIapa Al'qiteol6gico de Aleitorca, 1879. - ARCHIDUQUF.C'eiirto stti pik rcceitti sca~li,1962-63. SALVADOR,Uie Balearcit, I,eipzig, 1860-1891.- MAR- 25. RAMIS,Antigiictlfldcs cclticas, rSiS. - OLEO aroaA, I'oyage, 189. - CAMI*S,Ifiiterario de los la- Y QUADRADO,Historta de .Ileitorca, 18ij-76.- BLASCO, laiots, 1891.- WAT~XIN,Contribictioit, rgog.-SEE~fiH, illapa Arqueoldgico de Jlertoica, 1879. - CAMPS,Ili- I,'orgeschicht.liclte, 1932. - COMAS, ~lfiortaci~i~es,irerario de los talaio!s, 1891.-- CH~\~~ERI.IN,Thr En- 1~26.-- ~I.\scAR~I,!\rapa Gcttcral de .Ifcnorca, 1952. - Ieorics, 1927. critos (le Sn I'ctlrol;~tl'Rii Jí:igí y dc 1:s Co- alto 1101- otro t:iiito (le :iiicIio, 1101. IIIILI loii~itii(1 Iciiicr de D:ilt. Sc 1inll:i cn 1:i Plcta de Ilarrera (le I ,So ni., :il c:il)o (!e los ci::iles c.1 coi redor 5c.s Cases, de1:iiitc (lc 1:is c:isns, toiiiniido conio tlol,l:i a 1:i izqiiicrda vii iiii 1íii;:iilo (lc .15n y ~~iiiito(le rcfc~rciici:~el cnrcrío dc Aligjorri coi1 tloGlc altura y aricliiira se (lii-igc 11.icia cl (;r:iii. Cuiiips (op. cit., p. qS) dicc : i( ... tn1:iiot suroeste por iirios dos iiictros, :il,qaiitlo iol)rc iirin r,rnii roca cscnv:itla por deccii:is de ccntíiiictros (sc~criilfcc7l) n iiri ll1I:l ci1c\~:i-tílllel11 corredor iiiás alto qiic Ic sigiic. Eii cstc 11iinto el corrcdor YC bifiirca cii (los. 1'110, (lile podi-í;i S.\.\,i.\ hIi')s~c.\.- llari~c~r~tles ciiscs, iinci scr iiiia cáiiinrn, 1i:ici:i la izcliiicrd:i [cl ocstc] Iirltria Oiiitlli; i coiistci, crl cl qiic es ,rczi (le 2 iii. dc loiigitii(1 con iiiia nticli~ir:i de qlidii /rri;'itr tfij~~i~~iilsbisos i quartos. 0,90 iii. y iiiin nltiir~i(le r,So a o,(,« 111. I,a 1:oririn cir coslii~c's cii 110~~'CSCLII~L i S(-- innyor ~Ievacióii csth e11 si1 inicio. El otro ,qirri.c 01s difcrcrits girarlos i qirasi al corrc(1or sc diiigc rccto 1i:ici:i cl iiorte eii di- cciilrc PII;,~~1 i]rirtcii)i11, qiii lirriba 1711. rección al interior (lcl tnl:iiot, por iiiin (listaiicia C'ircir~~iíi~i~'!ic.i~i;o fitrsscs i 2; fi;rl?ils al- de 3 iii., 1111 nnclio (Ic 1,20 111. y iiii:~n1ti:rn tle iii~ili.JICS ífc //~i'll~ltn fio~zcnt,ii 111 Bar/ 1,50 ni., y ciitoiiccs qiiccla iiitcrriitiil~itlopor tic riii,cjorri, foi.riici lrrl scriiicír.co1 cri qli? iiii riiotitcíii dc l~icdrasc:iítlas.)) IIcrii~ii(1cz cs arucn ii101lc.s c.oildirc@s cariz cr~les 1lor:i afiacle iiila característica cstructiiral, nltrcs, fiiis a ~riiadi.sltir~cirr. dc 6.1bcissc~. aim hoy perfcctaiiieiitc coiiilirobal,lc, uii:i cc- 1:slti tol(i iiiir~ictla i 110 es sc1,h ori brrrcii. g-iindn cáiiinrn o corrctlor a la (Icrcclin dcl trqii~slcs iiiiric.~, qiic sd7~basCarlt grczris; priiiicr tr:iriio del ~,asillodc critrada, n la nltiirn c.11 11171 clirl. 1.1 I>cig?.s iii'iia di1 cliic CII dcl rccodo cn Angiilo tlc 4s0 ya descrito. Esta ~lolinfic~idvc. iirici ficr silbfc~.rniiidc vi, scg-iinda cAtiiara, por 13 (1iic vcinos, pasó iiiatl- si Iiagicc:s f~c),yirlBosur-lii fiovla. (11. (;. vtrtida a Cliaiiibcrlin. Este iiioiiuriieiito, cjuc JI., 1.'iiii. 0-12 x.) sc ha supiiesto era un cjciiiplar (Ic iiiorfo10,qía íiriica, cs decir, iiii solo y íiiiico iiioniiriieiito, Cartnilliac sc rcficrc a las do(; estaciones CII rc:ilidad sc trata dc iin tnlaiot (Ic ~)l:iritn t:ilniótic:is qiic esistcn cii Santa Alónic:i. Vi- circiilar qiic ticnc adosadas cn sil parte iiicri- ves Esciitlcro tlicc : ((Eri algiirios casos hay dioiial uiin seric dc construccioiics, una dc delante (Icl t:ilaiot iiri ciicrpo dc coristriiccióri ellas con iina galería central qiic ~)osil>lciiicntc (le foriii;i.cspcci:il cii -1 qiic se ve iiiia xalcría erilaza cori el portal del talaiot. C:isos siini- qiic la ntrnvic.;:~y se tlirige nl ta1:iiot iiiisiiio)). larcs - t:il:iiots con otrns coiistriiccioncs ndo- Inscrta el ])l:iiio, I)n!;ndo cn otro tr:izado por s:itlns frente a1 1)ortal (le iiicrcso- iio soti 1Icrri:íntlcz S:iiiz, ~cli:il:indocoii iina líiicn rrihs raras en Rlenorca. Los tnlniots (Ic IIiiiissnitla tlí.l>il el ~~eríiiictrocircu1:ir (le1 tn1:iiot cii la dc in Csciieta, Toraiser Vcll, So11 Alcrccr de 11:ii.t~tloiide ticiic la coiistruccióii adosada. B:iis (Tanca clc sn Talain), Torrc Xovn (1'Bii Ilcriiáritlcz ;1Ior:i liii11lic:i tainbi61i cstc plano, Jorcli hlarc, Ses Tavcriics, ctc., ticricn iin:i 11cl.o oiiiitc cst:i 1íiic:i iii,'is dí.l,il ya citada, sn1:i liili6stiln :iclos~d:i tlelarite (le sil ~)ortrildc cliic nini-c:i 1:i sc~,nr:icií~iiciitrc :~iiilmsnionu- entrada. Y talaiots coii portnl dc in,-OTCSO Cii iiicntos: cl 1:ilaiot ~)rol)iaiiieiit~(liclio y otros cclificios adosatlos los eiicoritrainos taiii- coiistrucción a 41 ndosada. Cliariiberliri dice : bi6n cli XZallorcn : S'I-?eret:it (Cnlidcpcra), Es ctl'ortal al siir al nivel del piso cstcrior, dc 11itj:i Gran (Scs Snlincs!, ctc. 3Inrtíiicz Santa- (),So iii. dc alto por o,óo 111. dc :inc!io. Lc sigilc Olnlla al referirse al talniot (le Saiit Agii~tí :i1 iiiisriio tiivcl iiii corredor (lc 0,60 in. de Vcll, (licc : c;T;;stc licclio lincc qiie nos po(1arnos ahora explicar la planta de un talaiot que no 14 in. de diámetro y tiene 5 de altura máxitria. dejaba de ser para nosotros misteriosa, pues La construcción adosada en el lado meridional nada había que justificase o impusiese una tiene a sir vez otras edificaciones adosadas.

Vig. 7. - Santa MOnica (Migjorti (;raii) (Mercadal).

((arbitrariedad)) constructiva como la repre- Hacia el nor

27. RAMIS,Antigüedades cf?lticaS, 1818. - OLE0 illap~Arqirc~idgico de Alcrtoica, 1479. - CAMPS,Iti- Y QUADKADO,Histo~ia de flletlorca, 1874-76. BLASCO, itcrario de los tului~ts,1891. - CARTAILHAC,M~nu- 7 :;: .!: :;: un testo inglks, que transcribimos y luego Con la nota 23 termina la primera reía- traclucimos ci6n de M0si.n Pere Villalonga. En este ctDruids1docfrinc

IlVert: ait only ~nfortilcld,tlial lllcy dld ~tot cs$rcss tlici~ scntinicnls on lltcsc and like licads inl n plain and iiorvinl, birt in n dar/: fig~rratizlc nnd rnig?~znticnl tllanncr. This mig/it inclinc its lo susficct tlzal 1'j'tlia~ora.sIitr d bol ro7tjcd f roln the~lthis doc- tlinc aboiii niri,ibers fo?~lliosc i)zystical energy Iic nscribcs fhe formalion of al1 Ihings; for notlting cnn be wlolc dnrk nnd cnignzaticnl llinn tltnt doctrine. Tire Itnz~c scvclal ~casonsto rmkc zis znin- glnc tlznt tlicy bclic~lcd Dollt (habla del orhc. y dc la tierra) fo be of n sl>licl icnl jornl.)) t C

((Doctrina driiídica

Nosotros sOlo sal>ciiios que cllos no cxprc- saron su riioclo de sentir sobre cstos y sirni- lares panteamicntos dc fornia clara y normal, ------. D sino en iin ol>sciiro iiiorlo figurativo y cnig- iii htico. Esto putlicra iiicliiiariio~:i sosl)ecliar qiic Pitágoras Iiabía cogiclo de cllos su doctrina l;,g. s. -. N:I~I(~,~I~I~(le ~'.~iitignt, S:i~ita JlOnica (lIig,ior~i(;ra~i), acerca dc los números a cuya cncrgía iiiísticn iitribuyc la formación dc todas las cosas, 1)iics niida pucclc scr más oscuro y eniginhtico quc punto el Dr. Iialnis escribió, de SU pu60 Y esa doctrina. letra : Nosotros tencnios algunas razones que nos n1)riritls'Scnsons of the Ycny. VGase la Iiaccn imaginar qiie creyeron qiic ainl~os(habla lfi~~icfil&l,lc?ttairc de M. l'nb13é Fe- dfl orbe y dc la tierra) fueron dc forriia es- rins, tom. 3.', p. 524 Los druidas dividían fí.rica.)) .._ .:. .:. cri tres las cstnciones del aiio, ibi. QuizA las ., . ., . .,. pilastras y los talaiots puestos cn figura triangular lo figuraban o querían cspre- 24. SANTARlb~rc.\. - 'í'nlain bzcida. scgons sar1o.n Inserta scguidamerite el Dr. Ramis fircscnfn itn fiorfnl n In fiarf dc grcc,

rlri.~llsfr.iriiilifs, 1892, ~xígs.3.5, 38, 44 y 46. - VIVES A~ORA,.1tct101.cn prel:istÓrica, 19.18, p.ifi. 273. - NAS- IIscUr>ir~o,EL artc cgeo, 1, ry8, pAg. 5. - CHAIIBER- c.4~6PASARII~, :\lafin Gertcrnl. ifc .'\lciiorca, 19j2. - LIN, i'itc I~iilear.ic.s,1927, pAp. 213. - SEFA:ER,Voy- Id., Els i~io~irrrlic~ltsrricgalítics, 109.- GIOVANNI .ccscl~iclitlic-l~r,1032. - JIn~ixiizSANTA-OLALLA, EIc- LILLIU,1 Nl~rnglti,1962 - f(1.. 1.a ri~*illhz 1963. de 4 palms antfildria i altdria, 6s de weurc cste dc las casas prediales. Esta estacibri está que aqii,esta és molt vzés, fiero no es pot formada en la actualidad por un talaiot de veure a causa de les ruincs. E1 ci1cuito planta circular en ruinas, con portal orien- 70 fiasses a la part rnés alta 14 palnis; tado al este ; varias sepiilturas antropotiiorfas, si Dé es veu qtic cra nzolt més alta, segons una de ellas de dimensiones poco corricntcs, demostren les riiiines que s6n moltes. Tot pues mide 2,30 m. de largo por 0,35 de fondo son entmn esta voltat de trencades, con- ductes i fonamcnts fins a unes zoo pas- ses de distancia, que demostren clarainent que era un superb edifici, compwt de tnolts de quartos bastant cafiagos. De la ntajor part d'aquests no es zqezicn ntCs que r1s fonamenfs y algún tros de fiarct que té l'altaria de S a lo fialt~zs. PcrO a la par! de nzestral encara existei.~2111, construit de la ntateisa manera que la talaia, de figura oval, i té IZ passes de buit per 4 112 de anifil

28. RAMIS,Antigüedades cllticas, 1818. - OLEO los talaiots, 1891.- CH.\MBIIRLIN,Tkc Buleurics, 1927. Y QUADRADO,Historiu de Menorca, 1874-76.- BLASCO, - HRKNÁNDEZSANZ, Las Iaairs o nauetas, 1910. - lilapa Arqzteo!dgico de Mcilorca, 1879. - SEGUÍ, Iln- ~I~scARU,Mapa Goieral de l\Ienorca, 1952. - íd., portaitcia de nfeilQrca. 1888. - CAMPS,llitrer~rjo dc l.:ls iti~nattnentsrircpalftics, 1958. 88 J. ai~sc~~óPASARIUS

26. I\I,I~R\NCA. - lJna falaia de 70 $&;ses cstd rel)lcrt, ficrqzii. crri. irn l>rccii>icl fier al dc circuil i rS l>alms alldria. Tot son Desliar. (M. G. Al., lhin. 6-9 f.) cntorn clstci .ztollat dc conductes arrui'- nades que dcrno~trcncrcn habitncions o Sc trata de iin talaiot en ruinas ~iiuycu- dchcisits de la niafcixa; en tant qz~ed'un bicrto de vegetación, situado en la Taiica de sa d'clls existint lcs viatcixcs fiarets i rc7co- Talaia. Sc ven restos dc otras habitaciones ruodat lo srrficrior, sc'n servcixen d'es- a1 sur y al ocste. Iiariiis liabla de ctiin círciilo frrl~lc ficr lcs b?stics. Arribaraw fins rr e:i forma de anfiteatro)); prolsablernclite no es mlís que una interpretación crrónca (lc lo rirics ho fiasscs dc distincia d'clla, fiero corriuniqitcii nttib la Princifial; i a ,rnEs qiie dice riioséii Villalonga.'" disfhncin s'lii rcircw cricarn fonnnze?tfades. 28. .1 algitnes [quiere decir uncs] -30,) fiasscs Xo s'hi .z7c71i cosa fiarficular, sinó zinil mina qzti la frnvcssa de tramzrntanta a O 400 de distciwcia d'aqucsla ki ha altrci ~nigjorn,ficr3 no s'lii vcu condzicta qui talaia en Sant Josefi o Albranca Noir, crifrin cn son interior. I3i ha també dife- de 60 fiasses dc circuit i 15 palms al- rcnles silgcs i d'algirncs d'ellcs se'n ser- thria; esta molt arru'inada, ficr.3 fircsenta vci.t-en dc cisfcrncs. (N. C. M., 1á- u la l>art de ltzigjorn unes conductcs qirc mina 6-9 c.) al fiari.ixcr, en jorniu de grada o amfi- teatre, arribaven al Brincifial fins a [unal Actualnicritc sc llalla casi destniiclo total- distnncia del matcix de 200 fiasses; a la iiiciitc. Caiiips y;i (lccía qiic Ices un talaiot casi fiart de t~lzniuntann,ficrb, sernn solnmcrlf (Icl todo dcslicclio, cml)lazado sobre una cueva- de 50. Hi ha difcrents sitgcs qitc al $0- tíincl, t1cnoiiiiii:ida (le N'Amí.)).2" ri.i~-ercren depdsits d'aigua i cil cl dia lio sdn. Seria digna de veurc, si no es- 27. AL~R~INCA.- .,llfra ialaia de 70 fiases figués tant arrztinada. (hI. G. hí., 15- de circztit. I,n szia nltdria no es i>ot midar, iiiina 6-9 f.) a caiisa de lcs rir'incs; no obstant, s'eleva 91tks de 1.j />alr~isdel fiis on cstd situada. Sc trata dc un talaiot en ruinas, coii otros 1)nreix bit ida, scgo?ts dcrnostrcn algltncs rcstos en sus inmediatas proximidadcs y trcs ca~lilnlsa la rrtancra d'liabitacions sepa- cucvas artificiales semiclcstr~iidas,sitiicido todo r ndcs, constrtcldcs al71b 1-olla semblant n en la Tanca (le sa Talaia, nombre muy fre- lss de forn. fis niolt cztriosa ficr la fd- cuente en la toponiniia de ambas isl;is (Ma- Oricai ~ILCI>arci.x ltazlcr hagzlt. Les con- llorca y Menorca) para (lesignar la parcela clc ditcfcs qtcc crt forma de gradcs o amfi- terreno donde hay monumentos talaibticos o tcalrc ci~ri11n:~cnal firiticipal, dentostren sus restos, o donde los 1ia habido. El doctor qitc c7ra lral~itada.Estiz a la part de mig- Raniis habla de un cccírculo cn forrna dc anfi- iorn, arril~c~ijins n unes 150 finsses for- teatro)). Aquí también incurre en una intcr- rnn,~t sc,iiicircol de llevant a fionent, i pretación errónea del texto de Villalongn. Yo cticiira es ZVI~ la quc -cenia a nivel1 del rnisrno he visitado varias veces tanto csta es- fila qtcc doniiaa~ni cs VC~Lque scguia tación talaihtica como la de Albranca, donde fins al firincipnl, forjilant difercnts con- se cita lo rnisn~o,la íiltiiiia coii el propósito ductcs i qiiiartos sefiarnls, o fier Iiabitacicí de aclarar hasta donde fuera posihlc estc o i>cr firo~~isioris.S'lii ~'et~tambE una con- cxtrenio. Es casi seguro que lo que qiiiso ducta suhlcrrdnia, quc no es safi fins on decir mosén Villalotlga, y de hccho lo dijo, arril>a,forn ztita cova qite forma. El dentés a sil manera, cra qiic el terreno, cti aquella

20. Ver In 1)ihliagrnfia eri la nota siguiente. C'AMPS, Cibeva des Ravclld, rcyo. - Id., Bc arqwca- 30. RAMIS,Atitigiicdodcs c<icas, 1818.- OLBO logia menorq~rilía,Frarcs, 1914. - SSEGKR,T'orges- Y QUAI>KAIK>,Ilislo~in dc .llc~lorca, 187-76. - clticl~tliclte,1932. - MASCARO.K/s 111011lrfncnt~iiirRa- I!r.\sco. Alafin .lrqiccol~ígjco dc 17lc1tovca, 1870. - lftics, 1958. parte junto al talaiot, forriiaba declive cii una hi Ila alguncs sitgcs. (M. G. M., 1á- área aproximadamente seniicircular, en la cual mina 6-9 g.) sc vcían restos de constriicciones talaióti~as.~' Se halla en la Taiica dc sa Cova y sc trata 29 y 30. SAST To~ihs.- Uues talaies quasi de una sala Iiipóstiln cm cl portal oriciitado del tot arruinades, en tant que solament al sur-sudeste, con coliininas polilíticas y iiio- Iti ha els fonamcnts amb alguna elevació nolíticas. Una de estas coluninas ticnc dos de la fiaret, quc dcritostra eren talaies, i cafiades de moro excavadas. Hay una cueva encara en conserva el norít. Hi [Iia] artificial junto esta sala hipbstila. Raniis y moltes rzri'nes que sc zqeu demostren que' Blasco sc rcfieren a dos talaiots, segiirariicnte hi havia la mateixa fabrica que cn les por tomar esta sala hipóstila coirio el segundo d~~rtés.(M. G. M., láiii. 6-11 i.) talaiot de este predio."

Es probablc que se refiera a las ruinas 33. BINICODRELCDE BAIX.- Una talaia dc talaióticas existentes cn la Tanca de sa Ca- ho passes de rircuit i IS palms altaria. rretera. En este monunicnto se hallaron dos Bstti molt arruinada, fier-6 les szies rui'nes bronces y varias moncdas romanas, una de ellas demostren que era buidn, puix mani- de Tcodosio el Magno, a una profundidad dc festen diferents cuvilats conslriiidcs nlnb ~riásdc 6 palmos. El 7 clc abiil de 1818 se volta, i també a la part de llebetx parcix estaba ~lemoliendo.~~ hi ltavia un portal. No s'lli veu res de particular fora de les conductes arrlFi- 31. TORREN0vA1. - L'na talaia qttu.si tant nades i difercntes fonantentadcs. (M. G. nrrui'nada com les dc Sant Tonids. M., lám. 6-12 h.) (M. G. M., 16rn. 6-10 g.) Se trata dc un talaiot de planta circnlar Sc halla en la l'aiica de sa Talaia. Es un levantado al borde del acaritilacio del Barranc talaiot de planta circ~tlar,que tiene adosadas cn de ses Canessies. Eii su parte oriental ticnc su parte iileridional divcrsas construcciones cucvas naturales y artificiales, y cn sil parte eti ruinas, entre ellas una sala hipóstila y una meridional be rcn diversos siljots y una clc- edificación circular parecida a la del Hortal presirin natural dc la roca al)rovcchada hoy de sa Talaia, de Santa MÓni~a.'~ cano cisterna y qrc pudo habcr sido un dc- pGsito dc a,qa conten~poráneoCcl talaiot. Es 32. TORRENOV.\. - .I ltra talaia de 60 passes curioso cncontrar, corno en otras estaciones dc circuit i 2j palrns altkria. A ntés de talaióticas, tanto dc Rlenorca con10 dc Ma- les conductes arrui'nades que s'hi veuen llorca, niiiiierosos fragrricntos niiiorfos de coln en les dertzés, no s'hi veu ultra cosa sílex, cn superficie y en siis inmediatas proxi- de particllilar sin6 una, cova bastant gran niidades, pcro en cl caso de esta estación hay qtre esta no ntolt distani de la mateisa que advertir que podrían provenir dc al~

31. K~hrrs,Aittigüedades célticas, 1818. - OLEO arte cbrco, I~S-I~,.- SEI~GI~K,L'orgc~chicbtlichC, Y QUADRADO,Historia dc Menorca, 1874-76. - BLASCO, 1932. - RI,ssc.sni>,Napa General de l\leriorcn, 1952. - Mapa Arqt~eoldgicodc .\lcnorca, 1879. - C~airs,Iti- Id., L'ls tnorz~riiiciits incgalttics, 1958. ircrar20 de lcrs talaiots, 1891. - Id., Czbcva des Ra- 33. RAYIS,Aittigiicdailcs cdlticas, 1818. - OLI~O velid, rgw. - Sisricrin, Vorgescliicl~t&clte, 1932. - S QUADKADO,Historia dc dlcitorcfl, 1874-76. - BLASCO, MASCAR^, nlupa General de lLlenorca, 1952. - Id., .\la34 ilrqircoldgico de .Ileiiorca, ,870. - SI!I!GI!R,Vor- Kls ~nont~rttciits?iiegalltics, 1958. pcsch.iclitll:che, 1932. - 11~ns.isnici.3Ion.\, .?~CIIQ~CC( 32. RA~IIS,'4 ittigiiedadcs cdlf icas, 1818. - OLEO prehistdrica, 194% - ~I.\scARO,.Ilopa (;CIICI.LIIde /\Ir- S QUADKAW,Ilistoria de Menorca, 1874-76. - BLASCO, rioicn, 1952. - Id., Els irto~rtrriiciits irrcgfl~ltics,19jS. )\lapa Arq~cei~l:irgo, el scrior Flaqiicr y Fi'ibrc- [Iiacia 1814-18151 qilc dc les sucs fiedrcs gucs rnc ciitrcgti iiri croqiiis qiie Iiabía licolio en fcren un forn de calc. l'nreix era buida 61 iiiisriio, (lc esta parte de :icaritilado clcl i dc la lnatcixa constrziccid que lcs altrcs. Barranc (lc scs Canessies, cn el que al sur del Té les niatcixes fonanientades i encara ta1:iiot descrito sefinla iin recinto y una taiilli. s'lii vczten algunes hcdrcs que servien de Iwro añade a aiiilms iin signo de interrogacióii. cantonadcs o portals. A la fiart de mestral Rle cticarzó explorara clctenidatncntc aquella lii ha tina nlina' qicc no es sai> fins OTI zona, para vcr (le coinprobar si crn cfectiva- arriba. '4 la dc llevant hi ha algunes mentc así. La csl)Ioracihri que cntonccs hice covcs qtic forrtzcn difcrents dirisions 1 -- otoño dc 1~49- y la iiiás rccictitc - en hareix sdn artificials. (Rí. G. M., 15- 1965 - no 1i:iii dado riin~íin resiiltado po- iiiina 6-11 c.) sitivo."' A principios de este siglo esta estación qucdó definitivamente arrasada, según comu- 34. ~INI~~DREI,~,DP: BAIX. - Una talaia de nicacióti oral de don Lorenzo Riudavets Rf011.~' 40 fiasscs dc circu,it i 15 palnis althria, situada sohrc una altura a vista de mar, * IL i descobrci.~la costa dc la Talaia d'Ar- Al final de esta segunda relación de trzr.v, jins al Cai, Gros de Lliicnlari, i rnosén Pere L'illalonga, el doctor Ramis hizo igtialnicnt tota la costa de Mallorca. Pn- reiL no altrc el seu scrrici de SU puño J. letra la siguiente anotacibii fier desrobrir, fiuis no slhi veuell ron- e11 inglés, que transcribo y luego traduzco :" ductes ni jonalncntadcs, cl que fiot É.FSCI l>cr no cslar acabada, si bé en la tancii cc Druids a clla firbsiriia Iii Iia una gran cova amb dcfidsits d'aigira, sitgcs i difcrcn tcs rui'ncs Both Caesar and Mcla plainly intivlate that que coni si dcnlostrin ercn nlgiinas fictitcs tlle Dmids were conversant in tlie n~osisu- cases. Aqucsta cova LE ibn portal on CF blinte si>eculations of Geonzetry, in measuriag vei~Ili ha hagtlt porta i demostra clara- thc niagnitudc of tke earth, and evew of the mcnt quc era habitada. (hí. G. M., 16- Il'orld. (Encyclopaedia Britannica, vol. VI, j.) mina 6-12 1) 140.) Sc trata. ~,rol)al)leiiictitde una ciiriosa cons- Druids ccanguiinum)) or scrfient 'S egg. (1 b. trucción talaiOtica sobrc la qiic sc ve una ch- P 141.) iwra alargada y cstrecha, :ilgo abombada el1 Celditas o aposentos cli las torres.)) el ccntro, ciibierta con losas y portal talaiótico, sitiiada cn Sa Punt:i, del actiial prcdio dcno- ti!itindo Es Pirinrct. De scr así, la bil>lio:rafía estaría forina

j. Kneirs, /Iiili,qiiciladcs <-élticus, 1818. - O~iio 36. Knnrrs, /Irttigiiedadcs célticcls, 181s. --- O~iio Y !JIIAI)KAI)O,Histori<~ tic .llenorca, 187.4-76. - Ri.~sco, Y Qr:.\nn4no. lfistoria de nle$forca,1'374-76. - SI;I!C,EW, Arofia A rqttcolílgiio tic .\lcrlorca, 1879 - C.\~TAII.IIAC,I'í~rge~~lzi~hfli~lie, I93?. C\II'\IIII~HI,IS, i'lie Ilulcca,lrs, Alorttrrrteitls priitiitifs, 1992. - SI~E(;I!H,1~'orge~chich- 1927, p6g. 204. tliche, 1932, P~RC71 y 77. - ~~I.~scAR¿~,lilapa Cene- 37. Para la reclaccibti cle su obra, Kaniis tuvo n ral de nlenorcci, 19.52. - Id., Els ni~~titnict~lsnie- la vista las obras iii6s renombradas de su tienipo, es- ,~iilflics,1958. ~~ecialrnentcI:~acj~clcfiacdiu f3ritattiiica, c(lici01i dc las más sublinies cspeculaciones geométricas, Restos de necról~olis.Caiiips dicc : ((Una en la medición de la magnitud de la tierra e dc las eras coge partc de un osario antiguo, incluso en la del orbe. (Enciclopedia Britdnica, cuyos niclios cstán labrados en la roca)). Junto vol. VI, p. 140.) a esta parcela de terreno, y limitando con cl ((Anguinum))de los druidas, o huevo dc vecino predio, Albranca, liay la Cova de sa serpiente. (fb., p. 141.) Boal, gran dcpresión natural convcrtida en Celditas o aposentos en las torres.)) establo. En ella se encontró ccrríriiica antigua y restos humanos.39 * :i: * Todas estas Notes de mosén Perc Villa- 39. BINIATZEN.- ES Barranquet. (M. G. M., longa que hemos transcrito constituyen un lám. 6-11 d.) formidable punto de partida para la Carta ArqueolGgica de Migjorn Gran, que ahora Grupo de ocho cuevas artificiales excava- vamos a completar aquí, añadiendo, por das en el acantilado al pic del escarpado so- orden alfabético, las estaciones prehisthricas bre el qiic hay el talaiot dc la Tanca de sa Talaia. En 1909 se lia116 un cráneo trepanado, que desestimó o no conocih el esforzado y que se guarda cn la colección Salort, de Ciu- perspicaz párroco de Sant Cristdfol y a la ta~lella.~" que numeramos siguiendo el orden numérico que da mosén Pere Villalonga a sus aNotesa. 40. BINICODRELLNov. - 1;s Coster i\rozt. (M. G. M., lám. 6-11 f.) 36. ALBRANCA.- ES Frare. (M. C. hl., lám. 6-9 f.) Cuevas artificiales con algunos grabados Rcstos de un fara. Canips dice : ((Un xilon- rupcstrcs incisos sobrc los muros intcriorcs dc tículo rocoso y una parcela de tierra conservan una de ellas." cl nombre de tal monumento, que segíin con- taban nuestros antepasados hace un centenar 41. I~INIGAUSNOU. - 1:s í;alliner de Mil- dc años que se derrumbó [hacia 18141, con- dona. (M. G. hi., láni. 6-10 g.) servándose, a más del recuerdo, la roca fun- damental : tendrá Linos sietc palmos cí~bicos.~~ Esplbndida y bien conservada sala hipós- tila, conocida en la literatura arqucolOgica 37. ALBRANCA.- Pas del Moro. (M. G. Al., antigua con el nombre de Sa Cova (les Moro."' -,iarii. 6-9 e.) Cuevas artificiales y enterramientos cri 42. BINIG.IUSNov. - S'Anletlerar. (M. G. urnas labradas." M., lárn. 6-10 h.)

38. AI.BR~ZNICEL.Z.-- Tuttca de s'Era. (M. c. Cueva artificial pequcñ:~, de la qiic sc 1i:iii Al., lám. 6-9 c.) extraído cráneos humanos."'

1797 ; England Illustíated, edicióii (Ic 1764 ; la His- gcscliichtlichts, 1932. - Coai~s,/Iportu~ipncs, 1936. - - toire de Frarlcc avarzt Clovis, de LAVREAU,edición de ~IASCAR~,Els ?iioitiri~r~!irts ?iicg7'il'-s, i ,s,J. 1789 ; y Noiivcaii Keciccil de Voyages ait h'ord 41. ~~ASCAR~,Las cuevas prehlstdricas, 1954. tie 1'1,'ilropc et de L'Asie, eclición de 17.55. Cf. SIASCARO 42. CAMPS, Ifirierari~de los talaiots, 1891. -- I'ASARIUS,Curpils de Tqporriiiiia de nfallorca, torno Y, CARTAILHAC,Aforzriiiieiits pririiitifs, 1892. - HERNÁN- I'aliiia, 1966, phg. 2358. DEZ SAPIZ,Co~~rpetidi~, 1908. - ~IAYR,Vbcr die un- 33. CAMPS,Dc arqiic~logianiciiorqiri~ta, Frgres, ro~iiisclicir,191.3. - CHA~IIIEKLIN,i'lre Ilalcarics, 1,)2;. 1914, phgs. 35-36 - Siiec.z~,Vorgeschichtljche, 1932. - SiiEGKK, V~~~C~~~ii~/lt~iC~l~,1932. - afAR~iiiE% 39. CAMIIS,SC~IIIC~OS y cráneos, 1899,pág. 92. CASTA-OLALLA,E1 nrigcn de la c~lrtriinadc tipo iiic- 391~CAMPS, Cl~eva des Ravelld, 1897-1900. RIASCA- diterráneo, 1930. - IIRRN~,~SI)BZ~IORI, I\~C~IO~LII ~IC- RO, Els ?iiurliriiicnts niegai,ftics..., 1958. hisfdrica, 1948. - ;\IASCAR~,,Ilapa Ge~lcral de Me- 40. CAMIBS,Itinerario de los taiai~fs,1891. - Id., norca, 1952. - íd., l:ls riio~itt~i~crltsrilegglltics, 1958. Crdiico trcpaiiado dc Biiiiafzén, 1912. - SEEGER,1'01.- 13. Iribdita. 43. I!INIG.\US Nov. - S'Olivera. (11. G. RI., c(I,os cadáveres fiicroii cjucniaclos allí, como lrírii. 6-10 R.) lo demuestran niimerosos carbones y trozos de Grupo (le cticvas artifi~iales.~"l leña incompletamente qiieinados, y dcspi1C.s los restos fueron cubiertos con cal. Pegado a un hueso escapular encontrí. i!n cslabón de hierro, 44. I~INIGIUS NOU. - Sa Punta de Dalt. cntero, otros dos fragmentos, de cobre uno y (Ir. c. Rf., láin. 6-9 h.) clc hierro el otro. También hallé iiii ht6n de Griipo (le cuevas artificiale~.~' hueso, elíptico, plano eti sil cara lil~re,ador- nado con cuatro clibujos iguales, consistiendo 45. I~INIGAUSNov. - L's Snguessos de Baix. en tres circuilferenciris coiicí.ritricas. N"' (RI. C. M., lani. 6-10 g.)

Sala Iiipóstil:i, cn bastante buen estado de 51. FONTS REDONES ~b:B.\Is. - Sa Alun- conservaciOn, y diversas cuevas artificiales tanya Grossa. (RI. G. XI., 15iii. 6-12 d.) prehist6ri~as.~~ Colina fortificada. Canips dice : (c.. .riiinas 46. BINIGAUSVRLI,. - Coqa de Sa Prid. de un talaiot y dc hahitacioncs iiieg:ilíticas, y (RI. G. M., 1Arn. 6-10 g.) vestigios de un paredón qiie las circunscribía, indicando nos encontramos antc un campo Ciicva riatiirnl con cntcrratnicntos. Camps atrincherado, o mejor, ante iiiia ~íltielamu- dice : ((Los ca

5'. Cov\ (U).+ Es Reci?t.de. (&f. G. M.) en 17 ni., y su mayor nnc~iurnen 7 in. La ch- láni. 6-9 e.) mara principal ten

45. Inédita. 1960, pág. 26. 46. Inéditn. 50. SIIEGER,V~rgcsclti~htl~~ltc, 193% - AIASCAU~. 47. CAMPS,SC~>I~/C).OS y CI.~~ICOS, 1899, pág. 48. ,Jlppa Getteral dc Metl~rc~,1952. ,17. Iri6tlitn. 51. CAX~PS,SCPZLIC~QS y CV~IIEOS. 1899, ~>ág45. 49. CARTAILIIAC,Aloti~(~t~c~tf~ priinitifs, 1892. - 52. CAMPS,Itiitcrario de los talaiots, 1891, pág. 93. Yrvirs I~SCC.DEUO,El a~.tecgco, 11, 1910. - S~;ECER,- SEBGBK,Vorgcsclticltll~cl~c, 1932.. I'or~cscliir~lilli~~I~c,1032 - hI~sc:!i<6,Mapa Gciicrol 53. Iriédita, una altura de cerca de 2 ni. La extensión Cuevas artificialcs. Una de ellas con sepul- lineal de los muros existentes es de 33 1n.nS4 turas antropomorfas excavadas en su piso.6o

54. FORADIDA(NA). - ES Bnrrnnc. (11. G. M., ltim. 6-10 d.) Conj~uitoforrnado por siete cuevas artifi- ciales muy bicn excavadas; dos de ellas de planta naviforme, una de planta circular, de techo bajo y perfil semicircular; otra, tiene tres portalcs rcctangularcs. Hay cinco capades de nioro, una de ellas interior, con reborde para acoplo de losa de cierre. Grabados ru- pestres incisos sobre los rntirox; del interior de las c~ievas.'~

55. PIN.\RET(ES). - Sa Cisterna.. (M.G. M., lám, 6-11 i.) Rcstos talaibticos incla~ificablcs:~~

56. PINARET(ES). - Cova de Nn Xeta. (M. G. M., Ihrn. 6-11 i.) Ciieva artificial grande excavada cn lo alto del acantilado del Barranc dd ses Cancssies. Tiene dos columnas excavadas a expensas de la niisma roca, adosadas al muro occidental. Dos ventanas y portal con oquedades para atrancarlas desde el interior. La planta de la cueva es semicircular. Actualmente se in.qesa Dig. 10.-Grnl>nclo rnpestre del interior

59. S.INTAR~~NIc:!. - ES Cosfers. (M. G. M., 62. SANTADEOD.IT. - Cozla de s'Erntita. láni. 7-1 g.) (M. G. Rf., 1:ini. 6-10 11.)

54. CAMPS,Itjitc~ario de los telai~ts,1891. - 58. Inédita. II~N~NDEZSANZ, Las iiaiis o naicetas, 1910, plg. 296. 59. MASCAK~, Las ciicíias j>reliisi61icas, 1954, - SEEGEK, Voigcscl~ichtlich.e,1932. - R~ASCAR~,Els doncle erróneamente se cita conio de Riiiicod~ell. riiottiititotts ,ilegalftics, 1958. 60. CAKTAILHAC, Al~ilioiietits jiiiiiitifs, 1892. - 55. ~~ASCAR~,Els rnoiiirntenks niepalltics, 1958. SESCER,Vorgeschicht~che, 1932. - lcl., Laas ctccvas prehistbricas, 1954. 61. C~KT~ILHAC,Aloitto~icttts pririzitifs, 1892. - 56. Inéditos. SBFGER,T'oigc~~hichtlichc, 1932 57. J~~scAK~,nfapa Geticial de Menorca, 1952. 62. Iiié

Restos talaióticos. Hcrn3ndcz Sanz dice : 63. SANTCI.AUDI. - Tnncn des Snirdi:l.s. ((Vestigios de dos naveta?. IJna (le ellas ... (RI. G. Rl., 1Gtti. 6-11 11.) levanta sus muros pocos palriins a nivel del Restos de lo qiic parece un talaiot (le planta suelo, pudiendo calcular~c,a pesar del tupido circular.'' ramaje que la cubre, qiie tendría una longitii(1 de 12 ni. De la scgiitida \e conoce solametite 64. S.INTJOSAP O AL~%R:\NCANorr. - ES Cla- parte de sil pcríii~etro.~~~~ ficrar. (RI. G. RI., Iárn. 6-8 f.) Restos inclasificables. Caiiips dice : ((Restos 68. SANTJOSEP O AI,BR.~\XCANou. - Nn Pons dc casa incgalítica v constriicciories csca- Olivera. (M. C. M.,Irírn. 6-8 f.) foideas)) Restos inclasificables, tal vez de tina na- veta.e" 65. SANTJOSRIP O AI,RRANC.INOU. - co~tcr de scs Coves Cardes. (M. C. Ri., 15- 69. SANTR~IQUEL. - S11 Corono. (M. C. Ir., mina 6-8 e.) Iárn. 6-8 g..) Grupo de cuevas artificiales, bien cortadas, Cueva artificial poli~eliilar.~" de W)\rcda alta, algunas con patio cstcrior, con coluninas de sección rectangular excavadas a expensas de la niisriia peña. Capades de moro. 70. SANTTOMÁS. - Tnnca de llAmo. (M. E1 conjunto está orientado al oeste.'" G. M., lám. 6-11 i.) Grupo de sepulturas antropornorfas csca- 66. S.\NTJOSRP O AI,~RANC,ZNOU. - Penyal vadas sobre la roca al aire libre." dc scs Co~csGardes. (M. C. M., l!itiii- iia 6-8 c.) Colina fortificada sol~re iin altozano al borde dcl barranco dcl mismo noiiibrc. Abrigo Monumento inuy densaiiicntc cubierto de natural con pretil talaiótico, del que sólo queda vcgctaci6n que imposibilita iina inspccciOn la hilada basariicntal. Orientado al sur. Portal ociilar adeciiada. Probableniente se trata de de o,50 ni. dc :iiicho. En la proxiniiclad, restos las ruinas de una sala hipóstila." talaióticos diversos. En superficie: rnolons (rrio- linos de lilano típicos de la cult~ira),percutores 72. SANTTOMÁS. - Tanen dc s'Era. (M.G. y cerániica romana. Camps dice que al pic del M., láni. 6-11 i.) escarpado, en la parte del barranco, hay una cueva que tiene un pretil de cnorriies blcques Cueva artificial policelular con losas tala- que cierran Iiasta la altura de r,so m. la cn- ióticas de cobertura eii el corto corredor de trada." acceso en descenso.'"

63. CAMPS,Septil~ros y CI.&IICOS, 1899. 67. C~eir~s,It&ncrar.i,o dc los talaiats, 1891. - Id., 64. Itié(1ita. Ciceva des KavclCo, 1897-19>*, 92. 65. C'AM~S,Ciccva des Ravclld, 1897- yo, pág. 92. 68. C~nri.s,Itincraiio dc los trllaiots, 18c)i. - HER- 66. C'AMI~S, Ilirrcrario de Los talajots, 1891. -- CAR- N~NU~ZSANZ, Las ~lar~so ~iarretas, 1910, phg. 295. TAILIIAC, dlortir~iic~~tsp~i~tiitifs, 1892. - HI~KX~~NDIIZ69. Inédita. SAKZ.Co~,ipcndio, ryR. - SISBGER,V~t.g(~schichLlicIt~, 70. Inédita. 1932. - IIIIRNÁNI)EZ R~ORA, AIc?~orcrl prchistórjca, 71. Inédita. 1oq8. - lI~srnn(')I'.AS\HII~S, El.$ ~~~O~IIOIICIL~Sltiegalf- 72. Inédita. tics, 1958. 73.: Intditn. 73. S.ANTTOMAS. - Tancn dcs Poli. (M. G. que al desprenderse, liari unos treinta años, M., 1Am. 6-11 i.) hacia 1884, derribaron parte de la peana.))'' Cueva artificial con corredor de acceso formando recodo."

74. SON LAKABASSA.- Talicn des Forn dc Calc. (M. G. Rf., lrirn. 6-5 g.) Restos talai6ticos.'"

75. SON CAR.~BASSA.- 'f'crres Noves dc .s'Aljzc.b. (M. G. M., 6-7 f.) Ciicva artificial con aparejo talai6tic0.'~

76. SON CAKADASS.I.- Tancn dc Sn Cozw. (M. G. M., láni. 6-5 f.) Cueva artificial. Según Cainps hay en este lugar un talaiot ruinoso."

77. SON C.IRAIIASS.I.- i'ancn de sa Vinyn. (RI. G. hf ., 16m. 6-8 A.) Escala Ciieva artificial."' ~ts. 0- 0- 78. Sos ~ARiIRAss.4.- PlcIn dc ses Cases. I:ig. 11. - Cova l.,6-8 f.) y Mercadal, significan : A, Entrada. U, Cámara de Dos cuevas artificiales, utilizadas como es- la derecha. C, Cániara de la izquierda. D, Pasadizo. E, Tronco de Iiiguern. F, Colunina. G, Restos de tablos y :ilgo ~iiodificadas.~" inuro de sostrniiniento. H, Boca de la siiiia. 1, Cueva inferior de la derecha. La línea

74. Inédita. 80. CAMPS,Citeva dcs Kuvclld, 1X<)7-15kx>.- SKI;- 75. CAMPS,DC arqiccologfa rtle~lorqttiila, Fiares, C;I;K,Vorgcschichtlicltc, 1932. - >I.\scAK<\, EIs 1110- 1914. - SK~ER,Vorgcsclriclttfiche, 1932. qiione~rtstncgaiítics, 1958. 76. CAMPS,Ctieva des KavelM, 1897-1900. 81. CAMPS,De arqitcol~gfa?~~criorqrri~la, Frarep, i,'. CAMPS,Cllcva des Rovcluf. 1897-1900, pág. 92. 1914, pág. 36. - SEEGKK,Vo~g~~chi~l~tlic]tc, 1932, 78. Inétlita. 82. CAMIIS,Scfi~ilcros 3, ci-diicns, 1809, pBg. 4.5. 79. Tti6ditn. 83. I~i(.dita. 83. TORRENOVX D'ES JORDIR~IARc. - Co.r~n Desde el fiindaiiiento hasta iilios 4,s ni. es iin cfcs Ossos. (M. G. Rf., I6m. 6-8 i.) prisina irrcgiilarmente cuadrangular, y cn sus ttcs cuartas partes forma cuerpo con la mii- Ciieva artificial, en la que han aparecido iiiimcrosos cntcrraiiiicntos, hasta cl cstremo r:tlla; los otros siete y incdio it oclio paliiios dc liaber dado nonibrc a la cu~va.~' cs (cluicrc ser) cilíndrica, dc iiiios seis palmos de diáiiictro, y esta partc y una porción de la anterior sobresalen de la riiuralla . . . ciiciiiia lleva una roca en fonna clc mcdia esfera irrc- gular, de unos cinco palmos de ciiámetro, qiic tiene perfectaniente plana la cara de sobrc- lecho; y por cuanto la siiperficic de lecho de 85. ~OKKEVEI.I,\ 11'~:~JORDI RíARc. - la peana no es un plano horizontal, siiio que Carassa. (\T. C. Rf., láni. 6-10 f.) forina declive hacia cl norte, se nivelj por Griipo de cue-{as artificiales, amplias, bien incdio de dos grandes asti!las o curias, la mc- cortadas, iiiclticelulares, con columnas de scc- nor de las cuales pesará algunas arrobnsn." cióii rcctarigrtilar csclivadas a cspcnsas de la Catnp5 se rcfierc a una miiralla que no he iiiisina roca.S6 visto nunca. Lo probable es que, al no con- cretar específicaniente qiic se tratas~de una 86. TORREVEI,T.\ D'EN JORDI RIARC.- Sn iiiuralla antigua, se refiera a un pretil de pa- Quintano. (M. G. M., lain. 6-10 f.) scd seca Que cfectivaiiicnte está donde dice. I{ii este lugar existía una necrUpolis. Camps Sccger inserta un dibujo de este fara." dice : ((Necrópolis a campo libre. Los caclá- veres fiicron inhirriiados paralelamente, des- 89. TORREVEI,LA D'EN JORDI R~ARC. (R'I. cansando sobre cl costado derecho, el tronco G. PII., lrím. 6-10 f.) y los miembros inferiores estendidos, los bra- Ciieva natural con ~acimiento.~' zos pegados al ciicrpo y uniCias las manos a la altiira clcl puljis; la cara mirando a lclrantc 90. TRBBII,~GER.- Es Frarc. (31. G. M., y 1% pies dirigidos al norte. ¿Serían árabes Ihrn. 6-7 g.)

(i iiioriscos ? Cti la necrópolis iio :;e Iialló CC- Cainps dice : (( . . . pciíascal anfructiioso y ~áiiiica, ni inoncdas, ni otros útilec Iiu- scsqiiebrajado, que forina talud muy agudo; ~llaiios.»~' presenta arriba im mugrón, de triple alzada dc un hombre, como cmerp;iendo del taliid en 87. TORREVELT,.~ D'EN JORDI RI.\Rc. - SCS sitio en que éste est6 alisado : parece cosa na- Cases. (M. G. Rí., Iáni. 6-10 f.) tiiral, pero el vulgo lo tiene por obra de gi- Varias ciicvas artificiales aprovechadas gantes ... parece formado por la "trona" Y corno establo y almacciic~.~~ dos pedruscos, el uno encima del otro, rccor- dando la figura de un falo)).g2 88. TORREVULLA D'EN JORDI RIARC.-- ES Mal Lloc. (M. G. RI., lárii. 6-10 g.) 91. Une~sVELI,~ (ETs). (Rí. G. hI., 19- Fara. Canips dice : N... la peana dcl monu- mina 6-8 11.) riicnto tiene unos treinta palmos de elevación. Cuevas artificiale~.~"

84. ~IASCAK~),.\lapa Geilcrol dc L~ll'il~~~ü,195z. 89. CIMI~S,11~ al.(/lc~(>l<~gfll ~11~11~1~<7lt~ll0, F~UI.CS, 85. R~ASCARO, Mapa Ceilcral dc :\lcitorca, 1952. 1914, pBgs. 33-38. 86. C~arrs,Sci,itlc~os 31 ciditcos, 18~9.-ftl., Citevas 90. SI(I(CI!R,Vorgr~cl~~~l~lli~ltc, 19.32, PARS. 96-97 :ics IZa~~rllh,18r)i-1(r-x,. - Siiiicii~,17~rgcschicbtliche. gr. CAMI'S, Seprtlcro.~y C~~IICOS,1899. 1cj32. - ~IAsc.\K('),lils I~IOIII~I~ICH~St~cg<~lllic~, 1958. 92. C~nrrs, Dc orqiec.olngfa riicriorqrciiia, Frares, 87. C'AMPS,Sc-~~cIcros y C~~IICOS, 1899, phg. 47. 1914. 88. Tri6tlitns. 93. ItiCdita. 92. VALL(SA). - (M. G. M., Iárn. 6-12 i.) cara que mira al sur cstrí virgen dc tocla labra. Fara. Camps dice : (( . . . tendrá unos 40 pal- Dicen que cstiivo coronado por un gran bloque, mos de talla ... es de una sola pieza, irregu- que el salobre desgastó . .. j son obras dcl larmcnte cilíndrica, de mucho diámetro; la hombre primitivo?, json rocas naturales?))94

Ia~iolay Awtericario, 1i.O 29, Madrid, 22 dc 7ellli (Son Corabassa, Menorca), cri BoletZti novienibrc de ISSS ; tcsto cn la pág. 310 y de la Sociedad Arqueoldglca Litlrc~rio, t. IV, ;. dibujos en ln pág. 308. 1 Sgi- 1900. - : Las Naus o Soiretas de hleiiorca, cti ln, 11pS. director de !a revista, don Gabriel Lla1)rí.s y LII.I.IU, Giovanni : Ce?iito sui pih recenti scaüi Quintana; esta recdición es la que se acota del villaggio talnicrtico di Stis PoTsses ad Artd- y cita en los lugares correspondientes de este Alaiorca (Baleari), cri St icdj Sardi, vol. xviir, tr~il~ajo. 1962-63, págs. 22-52, 21 Ikni. - : De los talaiots y de su destruccidtt, en Rc- - : I Nirraghi, torri preistoricltr della Sardegiici. ?lista de hfetcorca, 1896-1897, págs. 205-20s. Cagliari, 1.' e

9 1. C,iairs, De 411 grre~logíci rriei~orqzritia, Frures, 1914. S JI.\I isla uti estitdio de la cultitrn de los talaiots ot Ale- de hlctiorca. Ciii(ladc1a IS;~-IS;~,dos toiiios. lrorco, rii /Ictas y Afentorias de la Sociedad PERICOT C;,lnci.\, 1,iiis : Historia de Espaíia, I, E:sj>oNol~de ./l trtropologfa, Etlrogrofla y Yre- Bpocns printitiva y roniarin. Iiarccloiia, insti- historio, t. 14, 1935, págs 5.66. tiito (>allacli, 1542. Capítiilo dc las Ualcarcs, .\[;\nTorticr,r, u I>E%A,Francisco : Apic?itc's arqueo- págs. 217-239. lógicos de D. 1;raricisco Alartore11 jl I'eCa, I'ONS Mo~.L,Jiiaii : .Ilotiirnt~iito sibrioso, cri Kt:- orderi~idos por Snlz,ador Sanperr 3. .lliqzcel. vista nloute i'oro, iiovicnibre 1956. Gcrona, Iniprcnt;~y T,il~rcría(lc Vicciitc Dor- 1<~nr1sY RAMIS,J~iaii : ,Intigiiedades criticas de en, 1870. la isla de nlciiorca desde los ticntpos ?IL~S .lIi\scniiti I'ASAIIIUS, J. : AIai>o ,qet~c'rsil de Me- rrniotos Itost~irl siglo 11' de lo Er11 L~.istia~~u. norca, fortnado y pul)licado tlesde 1947 a 1952, .\Ialióii, Inip. (le Pedro -4ntonio Scrra, 1815. lI;ihóii, Imp. Sintcs, 19j2. Keimprcso cii folletín por cl Iliario dc Me- - - : Idas taulris ti~~sop~irccidasde Stitit ,IgustZ, en iiorca, 3Ialií,ii, 1664, qiic cs la cdicióii qiic se la revista illotrtr 'l'oro, n.O ioo, Ciudadela, cita cii los Iiigares corresl)oiidientes. Con nio- niarzo (lc 1953 tivo (le1 S Congreso Sncioiial dc Xrcliicologia . - : 1,n.s 'l'aitlas, Ciutladcl;i, liiip. Allés, 1954 se ha licclio iiiia rcctliriím f;ic.;iiiiil (lc cstc (n." .j tlc ~A.ioriografias ~Iciiorc~iiiiiasn). libro. ----:Las czbt.2i1s preltistdric~isy los grabados ric- SBEGER,ulsc : L/-orgesclticlit1icht:e Steit~ba.utcrtder pcstres til. Alenorccr, cii il mpurias, xv-xvr, f3aleareri. T,eipzig, Iric.s (le la Secció Histbrico-Ar- yista de Menorca, rS&S, págs. 43-.56. qiicoldgica, tlc 1'Iiistitiit tl'$stiidis Catalansn, \.IV~S ESCUDERO,Aiitoiiio : El arte cgeo ett Es- ri." 19, ~arccioliíi,19jS. paCa, 1, C~ristrii~cioiicsprintitiz.ns d,. las Is- -- : El talaiot de Sarit Agusti C'ell, en Cuadernos las Baleares, cii C'ultlrrn Espa?ioln, 12, rpS, i'romotitartn, C;is;i tlc RIenorca, Palma, 1963. págs. 1033-1063. ~IAYR, All)ert : Uber dic ~orromiscltertDenkmii- : El arte cgeo etl EspaEa, 11, eii lievistn de ler der I?alearrrl, en Sitrurtgsbcricltte der Archivos, Bibliotecas y hluseos, 1910, pagi- I

1. 1'1,. (li, i:iiiI.i (li. hiiii \qii-ii \t II i \Iii:~ctiii ( VI .III, \Ii.ii~~i-i.11. 1.ii ~I~IIII~.I-1C.i-iiiiii~. i/iliiii.i 0,t.

iiii.i ~~i!:i\ii-:i11c.I i-i t iiiio. IIii -iKiiii

- , -..*ss-v'-.