Dintre la història dels pobles i en la lluita per la seva existència, només sucumbeixen els que, per por al sacrifici o per ambició d'altres grandeses, perden la fidelitat a si mateixos. Que els que, com Catalunya, creuen que per cada poble no hi ha millor grandesa que la pròpia, A.P.P.E.0 ni temen la mateixa mort ASSOCIACIC DE PUBLICACIONS quan es tracta de servar-se PERIbDIQUES hup://teleline.terra.es/personal/focifum fidels a la seva ánima, com Diecesís catalanesi any de fundado EN CATALÁ Bamiona (341) • I. S., Superficie EIV 15.3 (4831 d'Orgel 15271 E MAIL [email protected] aquesta ánima, també son El-a (571i 50.sona (1593) • n 61822,93 .111- Gmola (400 0 Sogo, b 057;• immortals. Tarragona ti591 Poblarlo, taalbrcá ;4331 ny tortosa (515) 11.257.632 hab. Se Mern, (490 Valenra 1547+ (Francesc Macià) o'a '5447 v,c (s16; ANY XIX. NÚMERO 440 Pr D'AGOST DEL 2000 PREU: 250 PTS - 1,50 euros
CANYANIEL CALA RATJADA
Fa 10 anys que en Paco Guerrero de Fa mig any que en Miguel Schnóring Fa 3 anys que n'Antònia Flequer va obrir Fa 10 anys que en Llorenç Rosselló d'Alaró, en Caries Regás de Barcelona i en Granada regenta el Restaurant don de Wupertal ha obert la immobiliària la Pizzeria sa Plaga a la plaça d'Orient Carles Pallars, també de Barcelona, regenten la Gelateria Mayurca a Canyamel. Paco a Canyamel. Despatxa menús a Marivent a Cala Rajada. Te sucursal a de Capdepera. Un lloc on se menja per Ara, acaben d'obrir un restaurant selecta a la via del Forner,23 del poble. Se 1225 pies. A la carta se menja per unes Porto Colom. Tel. 971 819 119 un milenar de pessetes. A la foto amb menja per unes 5000 ptes a la carta. Tel. 600 322 505 1500. Tel. 971 841 201 el seu cuiner. Tel. 971 563 014
En Climent Garau d'Artà és l'amo de Fa 14 anys que n'Antoni Melis i n'Ani- l'Hostal Coves de tres estrelles al cos- Fa 3 anys que na Maria Muñoz i en Xim ta Serapio regenten el Restaurant Tritó tat de les Coves d'Artà. Són 22 llits que Fornés regenten el Bar Granada a a Cala Rajada. També tenen els apar- Fa 12 anys que en Sebastià Genovard Fa 5 anys que na Cristina Antich de costen a 9000 ptes persona i dia. Capdepera. Tel. 636 680 768 taments Tritó a 300 llits. A la foto amb d'Artà regenta el Restaurant s'Estiu a Cala Rajada va obrir l'Apotecaria de Només tenen particulars i a l'estiu és na Menxu Torres, dienta de la casa. Canyamel. Despatxa menús a 1000 Canyamel. El seu pare és l'apotecari difícil trobar-hi lloc. Va obrir aquest lloc Tel. 971 565 368 pies. En Sebastià te 7 cavalls de mun- de Cala Rajada i el seu avi ja era apo- com afonda el seu padrí Climent Garau tar amb els quals organitza excursions tecari a la Ciutat de Mallorca. A la foto l'any 1915. A partir de 1951 se va obrir arreu de Mallorca. A la foto amb sa filla a la seva auxiliar Cristina Muñoz. Tel. l'hostal. Tel. 971 841 500 Maria Soledat. Tel. 971 841 352 971 841 136
Especial dedicat a VORA DE MAR ALS TERMES DE CAPDEPERA, ARTÀ I SANTA MARGALIDA
Si vos ha agradat, Fa 3 anys que en Ramon Martínez d'Al- bacete regenta el Restaurant Lo Cui- telefonau al ner a Cala Rajada. En Ramon feu de Fa mig any que na Francesca Menga cuiner d'hotel tota la seva vida laboral. 971 26 50 OS i la seva filla Maria Josep han obert la A Formentera, a s'Arenal, a Can Pica- Fa un any que na Maria Antònia Rodrí peixateria ca na Menga a Capdepera. fort, a Cala Rajada. Ara fa feina pel seu i el vos enviarem cada guez i en José Martínez regenten el La padrina Menga ja venia peix pels compte. Despatxa menús a 850 ptes. Bar Petit a Canyamel. Despatxen menús carrers de Capdepera a partir dels El seu xot al forn és deliciós. A la foto quinze dies a 1000 pies. A la carta se menja per anys trenta del segle passat. Tel. 971 amb sa filia Mélani de 12 anys. Tel. 971 una mitjana de 1500. Tel. 971 841 212 819 061 819 237 2 1- D'AGOST DEL 2000
va com a zombis pel poble, llogava un cotxe per CALA RATJADA anar a veure algun indret de I 'illa i es fotia contra Foc i Fum la paret, un desastre. Ara ho ha comprat tot una cadena de murers, de gent de Muro, vaja, han cons- MATEU MARIó DE r truït un hotel de tres estrelles o quatre i el lloc s'ha SANT JOAN civilitzat. L'Ajuntament de Capdepera hi ha con- tribuït fen millores als carrers del poble. Anau-hi a * Hem llegit en es diari que el Vaticà ha decidit no Cala Mesquita. La platja está molt be i els restau- donar a comunió als divorciats que se tornin a casar. rants també. I bé, això no és cap desgracia ni cap discriminació tampoc. La gran majoria de cristians d'aquest país, * A l'STEI estan fent un dossier dels centres d'en- no anam a missa més que quan hi ha un acte social: senyament que declaren Joaquín Rabasco perso- casament o funeral, i a combregar... n'hi ha que no na non grata. Dia a dia van arribant noves comu- fan més que la primera comunió i no se senten gens nicacions de centres diversos. Avui, dimecres 5 de desgraciats. Lo mal seria si tomassim a temps pas- juliol, els centres que aquests darrers quinze dies sat en que el Vaticà i els reis catòlics tenien grans han declarat Rabasco non grat (i que s'afegeixen càstigs, i fins i tot la foguera, pels qui no eren deis doncs a l'IES Aurora Picornell), i ho han fet saber seus. a l'STEI, són els següents: Na Mariane Zimmerman d'Stutgart ha venut la seva llibreria i ara regenta la * Després d'uns anys de no anar per Cala Rajada, IES Santanyí Fa 11 anys que en Salvador Escrivà de botiga de Bisuteria Illa del Tresor a Cala Canyamel sa Font de sa Cala i Cala Mesquita hi Col•legi públic Mestre Colom, Bunyola la barriada del Carme a la Ciutat de Rajada. Tel. 971 563 902 hem tornat. A Cala Rajada hem fet molts de nous Col•legi públic Antoni Maura, Manacor València regenta el Superser Cala Rajada. Se va instal-lar a Mallorca arrel subscriptors com se pot comprovar en les entre- Col•legi públic S'Algar, S'Arenal de la rivada del pantà de Tous de l'any vistes d'aquest mateix número -abans de l'entre- Col.legi públic Sa Quintana, Sineu 1982. Amb aquest desastre va perdre vista feim la subscripció- penó sabeu qui és el que Col.legi públic Badies, Llucmajor 68 egües de ventre amb les seves cries, s'apunta a la revista dels nacionalistes? Idó els ale- Col.legi públic Anselm Turmeda, Palma més de mil porcs i les instal-lacions on manys, la majoria dels quals parlen i escriuen català Escola pública Gabriel Palmer, Estellencs estaven. Aleshores subministrava 39 carnisseries de familiars seus a la Ribe- molt millor que els forasters, que els francesos o Escola d'educació infantil Sant Domingo, Es Llom- ra Alta i a la Ribera Baixa. Tot se va que els xinesos. A propòsit, ja fa temps que no visi- bards perdre amb la rivada. tam els restaurants xinesos. Els xinesos és la gent Col.legi públic Punta de n'Amer, Sant Llorenç des A Mallorca va tenir contactes amb el Grup més tancada dins ells mateixos de la nostra comu- Cardassar lfa, la qual companyia ocupa unes ins- nitat. Demaneu-los menjar i beure i vos ne dona- Col-legi públic Duran Estrany, Llubí tal-lacions de carnisseria de la seva pro- pietat a l'Avinguda Joan Caries I de Cala ran. Peló no els demaneu res mes. A Cala Mesquita CEIP Rei Jaume III Rajada, amb el qual grup en Salvador -el nostre corrector no admet Mesquida i per això te plet des de fa 5 anys. També te plet no ho posam- la cosa ha canviat per bé. Fa 3 anys, Pot ser que n'hi hagi més; la informació va arri- amb el batle de Capdepera Joan Pas- quan hi vaig anar, els turistes anaven tots borratxos bant cada dia a STEI, i de moment no l'han feta públi- qual Amorós per unes obres il.legals que i els bars del poble estaven a punt de tancar perquè ca.. Sigui com sigui, això és un èxit, perquè la pro- el Grup !fa ha fet a les instal.lacions que ningú hi anava a beure. I no és cap misteri. El mono- posta de resolució per declarar Rabasco non grat es tenien plegats. De tot això n'ha parlat la Fa 13 anys que en Joan VicençII d'Artà revista Faxdepera els darrers cinc anys. regenta l'Administració de Loteries poli hoteler del lloc donava barra lliure, és a dir, va fer arribar als centres el 25 de juny, cinc dies abans La justícia, però és lenta i en Salvador número u de Capdepera a Cala Raja- que els turistes podien beure tot allò que volien de l'acabament del curs. Com que el tema no cadu- espera que la justícia faci la seva feina. da. Tel. 971 563 334 sense pagar i alió feia llàstima. La gent se passeja- ca, valdrá la pena reprendre'l al mes de setembre. Tel. 971 819 202 Entorn del cinema político-social italià
Em les dècades dels 60 i 70, Bernardo Bertolucci, Nove- tador a través d'unes formes el cinema político-social italià, cento, és reflecteix admirable- expressives directes, pròximes relacionat en els aspectes esti- ment aquest polèmic debat con- a l'aparença documental. Cin- lístics i narratius -més que no temporani transalpí. tes com Salvatore Giuliano, Le pas ideològics- amb el neore- En aquesta línia de films que mani sulla cittd, 11 momento alisme (especialment en les recullen preocupacions políti- della veritd, el caso Mattei, cròniques rossellinianes) co-socials, a més de l'obra ja Lucky Luciano,Cadaveri ecce- excel-lí en la producció d'alguns citada, cal esmentar títols com lenti i, sobretot, Cristo si é fer- títols que denunciaven l'alie- Primo della Rivoluzione illcon- mato Eboli, valen la trajectò- nació dels camperols i de la clas- formista, del mateix Bertoluc- ria d'un cineasta compromès se obrera. Com a rerafons dels ci, Sacco e Vanzetti, de Giulia- amb el seu temps. En aquesta Fa un any que en Xavier Conde regen- ta la Carnisseria — Xarcuteria Xavi a conflictes socials es reflectia la no Montaldo, La Classe ope- darrera, basada en l'experièn- Cala Rajada. Tel. 971 588 105 ruptura entre la ciutat i el camp, raria va in paradiso, d'Elio cia de l'escriptor Carlo Levi, Fa 3 anys que na Cristiana Hoffmann de Berlín regenta el Restaurant Noah's així com la divisió profunda Petri, Marsia trionfale, de deportat pel feixisme a l'obli- al Moll de Cala Rajada. Se menja a la entre el Nord industrial i del Sud Marco Bellocchio, encara, Saló dada regió de Lucánia, l'in- carta per un milenar de pessetes. Tel. agrícola i deprimit. El Risorgi- o le 120 giornati de Sodoma, tel-lectual piamontés, interpre- 971 818 125 mento o procés d'unificació de Pier Paolo Passolini, testa- tat per un esplèndid Gian Maria italiana, havia accentuat enca- ment cinematogràfic i polític del Volonté, hi vessa aquesta inte- ra més la distancia entre amb- controvertit cineasta i escrip- ressantíssima reflexió: Per els dós móns (fins i tot incrementa tor friülés. Aquest últim, jun- camperols, l'Estat queda més la repressió contra els intents tament amb Bertolucci i Belloc- lluny que el cel, i és més mal- dels camperols d'accedir la pro- chio, forma la terna de realit- vat, perquè sempre és a I' altra pietat de la terra). La caiguda zadors italians que iniciaren la banda. L'Estat és una de les for- de l'autoritat feixista i, poc des- integració de l'esperit icono- mes del destí, com el vent que prés, de la monarquia savoia- clasta de la nouvelle vague en crema les collites i la febre que na, substituïda per la nova Repú- la tradició neorealista. fa malbé la sang.Feti fet, heus blica governada per la democrà- Però potser Francesco Rossi ací reflectida un problemática cia Cristiana contemporitzado- en sigui l'autor més significa- comuna i essencial que rau
ra i , àdhuc, repressiva (princi- tiu, les inquietuds humanes i d'insatisfacció que sent la gent Fa 3 anys que en Bodo Frobóse d'Ham- palment dels partisans comu- socials del qual l'han portat a senzilla respecte a 1 'Estat, el burg i n'Ulla Nielsen de l'illa Sytt al nord d'Hamburg viuen a la Casa Loreto a la nistes) no vara substancial- evocar alguns dels temes més qual consideren com quelcom barriada del Moll de Cala Rajada. Casa ment l'estat de la qüestió -fóra conflictius del Novecento ita- alié, com una obstrucció o senyorial amb jardí, convertida en gale- la mateixa ensenyança d' 11 Gat- lià. Estilísticament molt proper càrrega per el desenvolupa- ria d'art i bodega on se despatxen les topardo lampedusiá, el "can- al neorealisme, ens ha deixat ment del seu poble o nació. SI Fa 3 mesos que en Cary Bárbek d'Ham- begudes i les tapes que cuina «Ulla i viar-ho tot perquè tot conti- una sèrie de films magnífics que burg regenta la botiga d'antiguitats se venen els quadres que pinta en nuï igual". En la cinta épica de cerquen l'adhesió de l'espec- Andreu Salom i Mir Medusy a Cala Rajada. Tel. 971 564 Bodo. Val la pena visitar-los. Tel. 971 352 565 929 1" D'AGOST C, 211/ DEL 2000 3 El camí cap a l'aniquilament CALA RATJADA de la nostra llengua PERE FELIP I BUADES
ji passat dia 10 de juliol, va nascuts a l'Espanya geográfica com faci olor a mallorquí. Ells estan aquí, tenir lloc un concentració de ells, els incomoden, els causen temor, viuen aquí. Ells són en Joaquin pl diputats nacionalistes espan- el temor de no poder dominar-los, Rabasco i el seu partit ASI. Ells són yols del PP al Monestirde san Millan manipular-los i xuclar-los. Al cap i laAsociación para la defensa del Cas- de la Cogolla, on aprovaren un mani- a la fi, els castellans volen seguir sent tellano. Ells són las Casas Regiona- fest a favor de la Història i la llen- els amos, els dominadors i és clar les —unes més belligerants que les gua espanyola (la castellana). que la barrera de la llengua és deter- Ells són els coros rocieros, És de il•lusos voler ignorar que minant per aconseguir-ho. Ells són els dirigents del PSOE (Aler- aquest acte és un més dels molts que Però, alerta, només ho és fins que ta amb na Nágera!). Ells són els poders un poble dominat se rebel-la, s'ai- fàctics, econòmics, policials, mili- realitza el PP, per tal d'aniquilar, si Fa 15 anys que en Lance Minnick dels Fa 3 anys que na Rebeca Martínez i poden, 1 'ús social i polític de les llen- xeca i lluita per la seva llibertat, la tars... tots ells espanyols! No en Estats Units —a Mallorca des del 1967- na Sandra Sánchez regenten la boti- gües espanyoles que ells desconei- seva independència, fart de suportar mancaria d'altra!. Estan per tot arreu en Helmut Buschner de Romania i na ga de moda Connexion a Cala Raja- da. Ho venen tot a meitat de preu. Tel. xen, menyspreen i ataquen, El base, aquesta genteta l'ambició dels quals i són superactius en el comba. t. d'a- Daniela Morgenstern d'Alemanya, tots 971 565 116 el català i el gallec... no té límit. (Alerta amb n'Aznar!). niquilar la nostra llengua i la nostra tres totalment integrats escrivint i par- Tanmateix no sols n'Aznar i el cultura. lant català, regenten la lmmobiliária Totes aquests Ilengiies, espan- Bellamar al carrer de Cala Agulla de yoles, si entenem com Espanya una seu PP són els únics que van contra Davant d'això em faig unes pre- Cala Rajada. Tel. 971 818 813 unitat geográfica on hi ha un terri- la nostra llengua i cultura. Hi ha molts guntes: Existeix la meya gent? Exis- tori que se diu Galícia, un altra Cata- de partits polítics formats per gent teix el meu poble? Existeixen par- lunya i un altre Euskadi amb llen- d'aquí. Son els renegats, els gone- tits nacionalistes a la meya terra?. Si gua pròpia a l'igual que té llengua lles, els blavers, els espanyolistes com la resposta a és afirmativa..., i doncs pròpia Castella. A partird'aquí, voler el Centre Cultural mallorquí, la Pla- la meya gent deu estar dormida, el imposar per la força que el castellà taforma Cívica en defensa de les Llen- meu poble no sap de la seva existèn- és idioma obligatori per a tots, Ile- gües Balears, Unió del Poble Bale- cia, i, de veritat els partits naciona- vat dels portuguesos que s'escapa- ar. Partits que bravegen de mallor- listes son tals? ren del seu domini, és com a mínim quinisme mente que envesteixen con- Tenc l'esperança que prest me una manca de respecte i un grossa tra tot alió que sia la nostra llengua n'adoni que sí, que existeix la meya intolerància només assumible per fei- i la nostra cultura. D'aquesta llen- gent, el meu poble existeix i que hi xistes, totalitaris i dements del tipus gua que mai parlen ni llegeixen. ha partits nacionalistes. ¡que sia amb hitleriá i pinochetista i (alerta amb Llavors hi ha aquells partits que fets, amb coses aconseguides i no en Fa 9 mesos que na Cati Llabata, filia n'Aznar!). Perquè a la vegada que s'han llevat la careta i se presenten paraules buides i no en demagògies d'en Pere de son Jaumell, regenta la volen imposar la seva llengua, voten de manera clara com a activistes en de polítics poca vergonyes o per ciu- Perruqueria Unisex Kuky a la Plaga des Castellet de Cala Rajada, Tel. 971 564 esvair les abres. Aquelles que ells no contra de la llengua catalana. Ells tadans cagats de por incapaços de Fa 6 anys que en Pep Morales, junta- 556 parlen, ni llegeixen ni escriuen. Aque- sense contemplacions, potser la majo- defensar la seva dignitat, el seu honor ment amb na Charlota Groyvi, regen- Iles que odien i potser odien a aquells ria absoluta del PP els ha fet tomar i el seu patrimoni cultural i lingüís- ta el Bar Juva a Cala Rajada. Aquest lloc era el cine del poble. A la foto amb valents, fan la guerra a tot alió que tic. 12 qui les utilitzarn. O sia, a aquells que sa germana Francesca. Tel. 971 563 411
militars, la retórica patriótica, els Principios Fundamentales del Movi- Franquisme amb vots miento empeltats a la seva Constitu- ció, que s'abraonen contra nosaltres; i ara ja no som ciutadans o contri- JOAN CABOT CALÇAPEU buents, ara som enemigos de la Patria rl i no hi ha diàleg possible amb nosal- tres. És la veu de Manuel Fraga Iri- Arzallus -com quasi sempre- tenia submissió, la mateixa imposició, però bame, demódtata de tota la vida i minis- raó: el Pepé és franquisme amb vots. ara amb un nom políticament correc- tre d'Informació i Turisme els anys El tarannà dialogant i transigent que te; i el castís "¡en cristiano, coño!" seixanta, que el 1968 deia, en una entre- Fa 7 anys que en Joan Ferrato regen- ta el Taller i Botiga de Joieria Adrover exhibí quan govemava sense majo- s'ha transvestit en una consigna manco vista amb Joan B. Cendrós: "¡Hay a Cala Rajada. Son pare Joan Ferrato ria absoluta era comèdia. És ara que estrident, però igualment impositi- que decir español y no castellano! El —ja traspassat- va obrir aquesta botiga s'esplaien i ja no es volen amagar de va: ¡en bilingüe! español es la lengua de todos. Se ha l'any 1969. Tel. 971 563 847 ser qui són. L'autoritarisme, el neo- El Pepé s'ha oblidat que 1 'estat transformado ya en la lengua de Espa- Fa 40 anys que en Tino Adrover va obrir liberalisme i I 'espanyolisme restaven de les autonomies existeix, i li ha entrat ña. (...) Haré todo lo posible para la Perruqueria Unixex Can Tino a Cala tan premuts que ara els vessa de per una febre unifonnitzadora descone- evitar que se destruya la unidad Rajada. Un lloc molt ben decorat i ama- ble. A la foto amb el seu soci Ferran tot, a raja-doll; les senyes d'identitat guda des del franquisme: història nacional. ( ...) Porque Cataluña fue Moià. Tel. 971 563 878 del Partit Popular s 'han destapat amb única des de l'òptica castellana, uni- ocupada por Felipe IV, fue ocupada tanta virulència que no semblen ado- tat de mercat (¿en lo universal?), inva- por Felipe V, que la venció, fue bom- nar-se que abandonen l'estil que els sió de competències autonòmiques, bardeada per el general Espartero, dugué a la victòria electoral. marc únic espanyol de relacions labo- que era un general revolucionario, y Retomen les idees, les intencions mls, decret d'humanitats castellanit- la ocupamos en 1939 y estamos dis- i les obsessions del franquisme -això zador, criminalització dels naciona- puestos a ocuparla tantas veces como sí, amb una terminologia renovada lismes dits periférics, control quasi sea necesario y para ello estoy dis- Per expressar com és de guapoel decret absolut dels mitjans de comunicació, puesto a coger el fusil de nuevo. Por de liberalització dels horaris comer- centralitzaciód'infraestructures (AVE consiguiente, ya saben ustedes a qué cials, el comparen amb el pla d'esta- i aeroports) a Madrid, finançament atenerse, y aquí tengo el mosquetón bilitz_ació de I 'any 1959. Sense comen- dels grups anticatalanistes, fustigament para volverlo a utilizar". Fa 38 anys que en Walter Bloch, nas- taris. I si abans perseguien els bascos de les universitats catalanes, tisora- Diuen que la història es repe- cut fa 64 anys a Cala Rajada de pares perquè no comulgaven amb la demo- des, impugnacions i travetes contra teix. És cert; passa només que avui suïssos regenta el Bar Bloch a seu poble. cracia orgánica de Franco, ara ho fan la normalització del gallee, l'euske- el mosquetón de Fraga s'ha sofisti- Són pare, Walter Bloch va obrir aquest lloc el 15 de maig de 1933 com a bar, perquè no estan d 'acord amb la Cons- ra i el català, etc. cat, adopta una forma tecnológica- forn i botiga. L'especialitat de la casa titució; la intenció i el resultat,emperó, La música d'aquesta partitura és ment més complexa i apareix sota En Joan Ramon i na Pepa Pérez, tots són les herbes Pep Setra. En Pep Setra, són els mateixos. Si en aquel] temps la d'antany, és l'España Una, Gran- denominacions diverses, com ara El dos de Puigcerdà acaben d'inaugurar que venia llaminadures als allots del ens havíem d' agenol lar davant la /en- de y Libre que es desacomplexa i ens Mundo, ABC, El País, La Razón, el Restaurant es Llaüt al Moll de Cala poble, Ii ensenyà la manera de fer aques- gua del imperio, ara ho hem de fer cau damunt sense el maquillatge a Antena 3, Canal 5, COPE i un llarg Rajada. Peix fresc i carn del país. Se tes herbes. Com a tarja de visita, en menja per una mitjana de mil duros. Walter dona un preservatiu als seus davant la lengua común: la mateixa qué ens tenia acostumats; són les botes etcétera. 12 Tel. 971 563 561 parroquians. Tel. 971 563 448 4 1" D'AGOST DEL 2000 1°1011'11
CALA RATJADA Decret d'humanitats i
1> 4 -. .,'11 ensenyament no autocentrat , i i - li 1 : .. t 1 BERNAT JoAN i MARI. PRES. 1 .11.11011.,,,' 1, < ...*: 1 , Ir_i. _ It t 4i i D'ESQUERRA REPUBLICANA-ILLES BALEARS I PITIÜSES
' 1 "": r,,:: iiiii1L..,,,,,,<„. tty ( Durant l'estiu es couen les coses bastir, a les Illes, un Model Educatiu Y IvW,. I. gi +1 <, , més interessants a Educació, proba- 1 .. :. Propi, sense interferències estatals, ens blement perquè els mestres estan de deixa permanentment a rnercé de la
, 1 . „ . vacances, els estudiants també, i els propaganda nacional-espanyolista , ... ,., _•,._. 0;... ' 7.: mi " , pares —estiguin no de vacances- no amb la que ens han estat bombarde- Ilf , Si '''74 ''.-^ v -,..,.,r1 y tenen gaire disposició a ocupar-se de 1111111 , ° jant durant aquests darrers tres segles. , dl ,,, ,<1 1,,,,' . ' 4.41 qüestions relacionades amb aquest Com deia un rimador seu, "en este 'k Ir t.' , h I àmbit. Per ..,z, 4 això, quan es fa un estudi mundo traidor/nada es verdad ni es ."' 4di0i l'ipt important, quan es prepara un decret mentira;/todo es según el color/ del 3 1 ' Fa 4 mesos que n'Oliver• Lengenbert i Fa mesos que en Vicenç Rabassa decisiu, o quan es fica cullerada en cristal con qué se mira". Idó això: el Fa un any que na Sonnia Olmos ha en Daniel Pfeifer regenten el Cibercafé d'Andratx regenta al Bar Cappuccino qualsevol tema espinós, sol ser pre- que pera un membre de la "Real Aca- obert el Gabinet de Salud Nuredunna a CalaAgulla. Cada quinze minuts, 250 a Cala Agulla. Cuina mallorquina ¡ita- cisament entre mitjan juliol i mitjan demia de la Historia" será una inter- a Cala Rajada. Na Sonnia és fisiote- ptes. per navegar per internet o enviar liana. Despatxa menús a 975 ptes. A agost. Una época magnífica per deci- pretació parcial de qué és el País Basc rapeuta i ho cura quasi tot. Tel. 91 566 i rebre correus electrònics. Tel. 971 566 la carta per una mitjana de 2000 ptes. 061 275 Tel. 971 564 482 dir sobre Educació i assegurar-se que per a un historiador euskaldun cons- tothom que hi té alguna relació que- tituirá una evidencia de primer ordre; dará completament fora de joc. i a la inversa: la interpretació históri- Enguany, com ha ocorregut ja en ca que faci, per exemple, de la Gue- Una font d'aigua fresca anys anteriors, tomam a tenir dalt els rra de Successió un membre mitjà de nostres caps I 'espasa de Damocles del la monárquica academia madrilenya Cada dia més excursionistes es torrenteres queden com munt de roes. vida industrial passen per la utilit- Decret d'Humanitats que tard o d'ho- constituirá una manipulació de cap a planyen de la desaparició de fonts Les rieres moren sense quasi cap apor- zació i la dependencia de les diver- ra el govem del PP carregarà dalt el peus per a un membre de la secció naturals on reomplir les cantimplo- tació. Però els rius sobten pel seu ses tecnologies imperants. La pers- (seu) sistema educatiu (o el que sigui). d'humanitats de l'Institut d'Estudis res. La veritat és que la queixa no és nou cabal. Les ciutats aboquen milers pectiva humana de les distancies, el A principi d'aquest estiu han comp- Catalans. endebades. Poques fonts naturals de litres depurats tot d'una. La cana- nodriment i les condicions ambien- tat amb una "avanzadilla" —una de tan- La qüestió, en definitiva, és qui té ragen tot l'any i aconsegueixen man- lització en origen salta molts passos tals queden constanment desplaça- tes!- que es diu "Real Academia de la paella pel mànec (legítimament o tenir-se en bones condicions sanità- previs. I l'aigua circula per largues des per els nous recursos disponi- la Historia". Tan monárquica institu- no). Actualment, 1 'Estat espanyol té ries. Moltes viles i masies eren cone- xarxes de canonades, sense ésser vista bles. Són recursos complexes i cos- ció ha fet constar que l'assignatura potestat per promoure un decret d ' Hu- gudes per les seves fonts d'aigua fres- ni sentida. tosos.Alguns d'ells seran dificils d'ob- d'Història no s'ensenya gaire bé en manitats que servirá no per formar ca. La major pan shan perdut o s'han La muntanya sense fonts va tenir algun dia. Llavors, el referent unes determinades comunitats autó- millor en Història els estudiants, sinó assecat. morint. Esdevé insuportable. Ni les estrictament humà del que es pot nomes (a destacar, les "ikastolak" bas- per oferir una versió en la qual "Espan- El medi natural te un aprofita- persones més ben proveïdes de can- caminar, del que cal per menjar o de ques, que sembla que ensenyen, segons ya" hi sigui molt present i "Catalun- ment exhaustiu de tots els seus ele- timplores poden resistir una míni- l'aigua fresca per continuar la ruta els monàrquics hispans més rancis, ya"o"Euskadi"hi apareguin com unes ments. L'aigua és dels més manipu- ma travessa. Els nucfis aïllats patei- suposarà una nova descoberta. una història "esbiaixada", plena de fal- meres entelèquies. lats. Des del seu origen es canalitza xen d'un abastiment irregular. A les La pèrdua de l'escala humana no sedats i absolutament dirigista). No La defensa del nostre ensenyament el seu curs, fins a fer pràcticament poques masies habitades els calen sols pot preocupar als arquitectes, apareix prou vegades el mot "Espan- davant aquestes amenaces no és gas- impossible el seu moviment atzarós profunds pous d'extracció del líquid en el disseny de les grans dimen- ya" als libres de text, es deixa entre- tar-se diners —com fa la Generalitat fins arribar al mar. El cicle hidroló- vital. Per alguns és un símptoma més sions urbanes. També al comú dels veure que en algunes coses l'Estat de Catalunya- produint material per ffic esta mediatitzat per l'activitat de desertització. ciutadans, en la tragedia d'una ave- espanyol ha actuat d'una manera par- intentar fer-nos entendre als espan- humana en un percentatge molt alt. Una cadena de despropòsits va ría de cobre dins un nus d'autopis- cial (a favor seu, és clar), i en algunes yols, o de procurar caure'ls simpa- Les fonts són escasses. A peu convertint, el conjunt del territori tes, de les largues esperes en els aero- ocasions podria semblar que s'ha tics, sinó construir els mecanismes de d'algunes carreteres els automobi- mediterrani dels Països Catalans, cada ports internacionals, o en el deses- contrariat la voluntat col.lectiva d'uns poder necessaris perquè la planifica- listes s'aturen i omplen les seves garro- dia més intransitable, des d'una esca- per per una subtil falla eléctrica determinats col.lectius sospitosos (bas- ció educativa de Catalunya es faci a tes sota un gros rètol que adverteix la humana, es dir, anant a peu. Pels romanent a casa. Tot plegat, a la fi, cos, catalans...). Catalunya; la del País Valencià sigui de la inidionitat sanitària de l'aigua: caminaires, la terra és molt eixuta un considerable garbuix que cada A fi de comptes, el problema responsabilitat exclusiva de la Gene- 'aigua no potable'. És una situació quan comencen a pujar les tempe- minut que passa és menys creíble. sempre és el mateix: la manca d'un ralitat Valenciana i la de les illes Bale- cada vegada menys freqüent. S'ha ratures. Pels homes i dones del camp Temps al temps. ensenyament autocentrat, o, per dir- ars i Pitiüses depengui en exclusiva despertat darrerament un fonamen- el motiu per abandonar-la. Cada cop ho d'una manera més planera, la inca- del nostre govem autònom (a mitges). tat pessimisme sobre la pressió que més per no tomar-hi. Sense aigua no Llorenç Prats-Sagarra pacitat d'Euskadi o dels Palos Cata- I no n'hi ha més de cuites. Tota dis- estem exercint damunt els ecosiste- hi ha vida. I sense vida, el inici de és editor-adjunt de 'Catalunya lans de poder construir un sistema edu- cussió que no apunti en aquesta direc- mes naturals. Sense fonts, els rierols la desertització. Campus' catiu propi, que estigui d'acord amb ció és absolutament banal, impro- baixen amb un pobre cabal. Les Les dimensions del sistema de [email protected] les necessitats i amb la voluntat de les ductiva, innecessària i fins i tot absur- respectives societats. El fet de no poder da. 12
Llibres de tots els Països /0 O Catalans. L' ESTEL A A ti 412 Llibres infantils i juguetes. allOrc a Obres de text. .00 eo.ple.ents infantils Discos i EL DIARI DELS en el nou Centre Comerciat P Planta cassettes. MALLORQUINS MotIORIS DÉCIM4 Vídeos en Tel. 971 786 082 català. SUBSCRIVIU-VOS-HI !!
Playa Servei de de Palma (10 km) libres ANUNCIAU-VOS-HI !! Club Nautno del Menel(6 km) • Cala Blaya estrangers. Strand (a km) • TEL: 971 26 50 05 Intern. Minik Mn Antem (Son Ven) fakm) Carrer d'en Rubí, 5 Marina Tel./Fax: 971 713 821 de=rr oli - etrzt.%1m, 07002 Ciutat de Mallorca 1 9 11t111 1" D'AGOST DEL 2000 5
SA CAPOL ADOR A CALA NIESQUIDA
ara tampoc no és tan dolent, sinó que Pepa l'estrella són, sens dubte, Els Profetes era com és i és com era, senzillament. Verds, que tenen tants o més càrrecs que socis (comprovau-ho a la foto- Despies de tenir "congelar un bon grafia de la seva assemblea de la pri- grapat de dies l'article d'en Jaume Sas- Xerrades a la mera setmana de juliol). Na Marga- tre contra en Jaume Santandreu, final- lida Rosselló deu ésser, sens dubte, ment el Diari de Balears opta, amb fresca: el Govern la Consellera més mal vista pels seus bon sentit periodístic comercial, per companys de Govern, ja que no n'hi obrir la polémica (en Jaume Sastre Xerrant amb aquest i amb aquell, ha cap que confiï en la seva capaci- sol despertar reaccions de tot tipus, amb polítics que manen molt, tèc- tat política i de gestió i pràcticament pena rarament indiferencia). nics de qualque conselleria, taxistes tothom xerra de la seva preocupació L'articulista Jaume Sastre fou i cambrers, etc, etc, ens anam fent per la imatge pública, la denomina- altament eficaç en els atacs al puput una idea de com s'estan consolidant da estética verda de l'escola Buades: de cresta molla, n'Antonio Alemany, les regles de joc entre els reietons de no la fotografiaran amb una ampolla Fa 25 anys que na Francesca Caldentei perquè aquest va cometre l'error d'en- cada taifa (volem dir "Conselleria") d'aigua de plàstic, per?) se'n beu l'ai- de can Cortana a Manacor regenta el trar en un estira i arronsa verbal on i el gran Solda (volem dir n'Antich- gua si la hi serveixen; va amb bici- Restaurant Mediterrani a Cala Mes- Fa 2 mesos que na Maciana Massa- sol acabar guanyant qui crida més fort, PSOE). quida. Despatxa menús a 900 ptes., a net de santa Margalida regenta el Bar cleta per Palma, pepa darrera la bici- una actitud que no se sol acceptar en Hem sentit dir que en Grosske ho la carta se menja per una mitjana de Mallorca a Cala Mesquida. A la foto amb cleta hi va el cotxe oficial amb la car- els ambas periodístics que es preo- está fent molt bé, per la qual cosa és 3000 ptes. Tel. 971 563 937 sa neta Michel. Tel. 666 017 328 tera que conté els documents oficials cupen més pel mercat que per la ide- el polític més ben valorat a pesar de de la Consellera; a les comissions de ologia, per la qual cosa el senyor Ale- tenir una Conselleria poc vistosa. govem fa propostes que desconcer- SA FONT DE SA CALA many caigué en desgracia... També ens consta que el PSOE el vol- ten els més curats d'espants; s'apun- D'aquella experiencia aliena dria fitxar, amb l'argument que I/EU ten els mèrits de l'ecotaxa, quan la n'haurien pogut aprendre tots aquells no treura representació a les prope- redacció de la llei corresponent l'es- (López Crespí, Joan Pla, Jaume San- res eleccions autonòmiques i si té tan fent essencialment les conselle- tandreu...) que han entrat en el joc ganes de comandar no li quedará més ries de Turisme i d'Hisenda; això sí, perseguit pel senyor Jaume Sastre: remei que col•laborar amb els jaco- tothom reconeix que a les rodes de crear polémica per obtenir recursos binistes. argumentals per seguir escrivint, ja que és sobradament coneguda la seva limitada capacitat creativa si no dis- posa d'alimentació externa. I amb aquesta petita nota ja Ii estam donat materia per a una resposta atacant la nostra incapacitat. Fa 35 anys que n'Antoni Ferrer de can Cardaix va obrir el Restaurant can Car- Fa 4 anys que n'Aína Soler d'Artà España 1 - daix a una quarterada que va comprar regenta el Restaurant don Panxo a sa el pare de la seva sogra Joan Nebot Font de sa Cala. Fou el primer bar que France 2 l'any 1870. En va pagar 553 lliures en s'obrí al lloc ara fa 40 anys. Despatxa vint anys als senyors Zafortesa- la con- la cuina mallorquina per una mitjana Els separatistes catalans estàvem dició era que l'havia de poblar d'arbres de 2500 ptes. Tel. 971 564 001 dividits: els del sud, sota sobirania fruiters i si no acabava de pagar, la finca espanyola, a favor de França, els del revertia al senyor-. N'Antoni cultiva un nord, sota sobirania francesa, a favor bon hort al cocó de la finca del que está ben orgullós i que li serveix pera la cuina d'Espanya; això malgrat la dita Ni del restaurant. Recomana la porcella ros- Espanya ni França, PaikosCatalans! tida, el conill amb ceba o torrat, l'arròs Gràcies Saint Zidane! Gràcies brut... Se menja a la carta per una mit- Saint Djorkaejj! Gràcies San Raúl! jana de 2500 a la carta. Tel. 971 563 088 Vamos, vamos, que nos vamos! No Gavera de les Illes Balears i Misas hi ha hagut Milagro, sinó noche de Brujas .Lafuria e spañola enshaentu- premsa ja hi va prou ben vestida, que De na Munar comença a córrer siasmat. s'ha deixat d'aguantar els cabells mal la brama que la premsa fi dóna un Al.leluia! Ja no en podíem dur pentinats amb una pinça i també ens tractament injust, per excessivament més d'espanyolisme barater del que han assegurat que últimament de favorable: li riuen totes les gràcies i gasten els mitjans de comunicació vegades apareix maquillada. fi tapen les misèries. Un reconegut espanyols o enforasterats. D'on surt el temor del PSOE al psicòleg comentava que això és atri- PSM i a Els Verds? Sembla que el buible al fet que és una dona encara Fa 5 anys que na MariaAntónia Domen- PSM ha pres nota de la passada cam- Joan Buades: de ben plantosa i que molts han estat ge amb el seu germà Agustí, regenta panya contemporitzadora amb els el Super Provençal a sa Font de sa Cala. seduits per l'erótica del sexe i del poder. jacobins i agressiva envers HM i del Tenen de tot i molt. Tel. 971 565 056 Déu a Dimoni Des del PSOE es vigilen atenta- fet que això li va suposar la pèrdua " , ~5~11111111=111111~ ment els moviments del PSM i de Els ; Sembla mentida com poden arri- d'un diputat quan pensaven guanyar- ... - - I Fa 3 anys que na Rosada González d'Artá Verds, ambdós partits considerats de 41,,,_ 19 regenta la Perruqueria Unisex Hais a sa bar a canviar les coses en poc temps ne dos (de manera que la diferencia poca confiança i deis quals n'espe- ' Font de sa cala. Tel. 971 555 611 i com una persona que era gairebé és de tres en relació a les expectati- 1 — 411,1 ." ren les primeres infidelitats al Presi- ''' --- iá, _ e ,fs ce, 4,. 6 1" D'AGOST DEL 2000 1°11211 COLONIA DE SANT PERE SES CADENES DE S'ARENAL ' 141 10 • t 1111„,„.4 411 if Fa 6 anys que en Pere Pons i 10, - 0 - n'Anna Hermoso regenten el . I ° It 111/504 • / tti* 4 :4°2 5, to, , Taller "Pere Pons S.L." a ses , .01 Cadenes de s'Arenal. A k; Reparacions i instal.lacions • , d'aigua, motors de treure 4 - aigua, calefacció i refrigeració, ••or gas, electricitat... Els trobareu w ' al telèfon 971 264 414 manos „ . L ° e Fa 3 anys que en Benet Capó va obrir_ " tn, 09i _ . . - 1 - Fa anvc rulo an Franraer Finca da ei• Supermercat- es moii a la Lolónia de Ln vieror marun es el germa ue amo sant Pere. Tel. 971 589 309 de Bar del Club Nàutic de la Colònia Sevilla regenta el Restaurant Platja a de sant Pere. Un lloc de poc calat amb la platja de sa Colònia de sant Pere. quatre barques de pescadors i iots petits. Cuina el peix que arriba al moll del noble. Cuinen el peix, que arriba al moll, i el Se menja per una mitjana de 3000 ptes. despatxen al pes. Unes 6000 ptes quilo a al carta. A la foto amb el seu nebot i Ofensiva espanyolista i ajudant Andreu Rosa. Tel. 971 589 017 el peix bo. Tel. 971 589 009 gestió dels vots Estava convençut que el la independència d'Euskadi govern del PP instal•lat a la capi- ("que persegueixen els matei- tal del regne seria una mica més xos objectius polítics que els vio- intel•ligent a l'hora de gestio- lents, però per altres vies"), etc. nar la majoria absoluta que el La qüestió del contenciós his- poble espanyol li va atorgar. Les pano-basc, doncs, estará igual condicions per aconseguir arre- que fa uns anys, però una mica glar uns quants problemes (o més podria. Llàstima de mala almenys per ajudar a encarrilar gestió del poder! Fa 36 anys que na Bárbara Genovard correctament la seua possible S'hauria pogut començar a va obrir la Perruqueria unisex Marga a la Colònia de sant Pere. Quan la va solució) es donaven de manera solucionar també el tema del plu- obrir encara no hi havia electricitat al inacostumada, i el PP tenia una rilingüisme i la pluralitat de cul- noble. Posava els rodets al cabells de Na Maria Lluïsa Company és la mado- oportunitat histórica important. tures a l'Estat espanyol. Com les parroquianes el matí que s'asse- Fa 2 anys que n'Elisabet Martín i el seu na jove de la botiga de lloguer de cot- A hores d'ara, emperò, crec que es pot arribar a aconseguir igual- caven al sol i a l'hivern al foc i a l'ho- home Jaume Fullana regenten i mmo- xes Company i Fills a la Colònia de sant ja estam en condicions d'afir- tat per a les quatre cultures rabaixa tornaven a acabar-se d'arre- biliária Brokerage a la Colònia de sant Pere. Son pare, en Joan Company de glar. A la foto amb la seva filia i hereva Pere. També tenen botíga de náutica. sant Joan va obrir aquest negoci fa 18 mar que el govern del Partit hispàniques: la gallega, la basca, Marga. Tel. 971 589 194 Tel. 971 589 214 anys. Tel. 971 589 135 Popular no ha sabut encarrilar l'espanyola i la catalana? Con- correctament la solució d'alguns vertir el senat en una cambra de problemes històrics, i fins i tot representació territorial, enca- ha quedat palès que está agreu- ra que pugui ser un petit avanç, El cavaller Estades de Montcaire, és jant-los... malgrat la majoria és del tot insuficient. Caldria pro- absoluta, i la llibertat que aques- vocar molts canvis, i molt espe- ta u ofereix. cialment, canvis en la mentali- el cavaller Estades de Moncaira Per exemple, la treva d'ETA, tat col.lectiva de la gent. Un I això com se menja? Bé germa- ñer,Fsralas,Estradas,Femenias,Mallol, de Moncaira i bisbal per dir-ho de la la signatura de 1 'Acord de Liza- govern espanyol democràtic, nets i germanetes, ja se que pensau que Socias i uns quants d'altres que, d'a- forma correcta. rra, i les condicions per "repes- amb majoria absoluta, amb tran- això de Montcaire o Moncaira és un cord amb la normativa actual de la nos- car" per al joc democràtic els quil.litat per governar, podria penjaroi que m'he inventat perquè fa Era llengua, tenen dret a poder-se sig- ESTADES E MONCAIRA violents del País Basc eren promoure el respecte a la plu- guapo, vesteix i fa senyor: Doncs pen- nar Boades, Castanyer, Escales, Estra- Dictamen que el Gabinet immillorables. S'hauria pogut ralitat, i la pròpia consciència sau el que vulgueu. Jo no m'he inven- des,Femenies, Mallol o Maiol i Socies. d'Onomàstica de la UIB emet endegar un procés de pau sem- de pluralitat i diversitat entre la tat res i puc ensenyar el meu document L'article 3 de la llei 40/1999 de 5 sobre la grafia correcta de cognom blant al que culminará satis- gent. Qué se'ls ocorre? Revisar d'identitat si voleu saber quins són els de novembre que modifica l'article 55 Estades de Moncaira, a petició de factòriament a Irlanda del Nord els textos d'Història a Euskadi meus llinatges. de la Llei de Registre Civil, disposa que l'Obra Cultural Balear (a través d'un camí que, evi- i a Catalunya; amenaçar amb La qüestió però, no és el que m'ha- L'encarregat del Registre Civil, a peti- dentment, no será gens fácil, un "Decret d'Humanitats" "uni- gi inventat o no el cognom; la qüestió ció de l'interessat o del seu represen- Es tracta d'un cognom compost però no ens hem de deixar ficador"; fer valer les com- és com cal escriure'l correctament. tant legal, procedirà la regulació propi de la llengua catalana. Pel que fa enganyar per notícies puntuals petències que té l'Estat quant a Doncs bé, segons un dictamen del ortogretficadels llinatges quanlaforma al primer element prové del sustantiu com les que ens arriben aquests disseny educatiu... Llàstima de Gabinet d'Onomàstica de la Universi- inscrita en el Registre Civil no és adient estada, "habitació o lloc on es pot habi- darrers dies). S'hauria solucio- diversitat i de reconeixement de tat de les Illes Balears, que m'ha tra- a la gramática i fonética espanyola tar". La essa és el signe del plural i, per nat, si s'hagués emprés el camí la pluralitat! més l'Obra Cultural Balear, Montcai- corresponent. I el mallorquí, o català tant, la vocal final ha de ser -e. adequat, un dels maldecaps més Els que tenen molt poder, re cal escriure'l Moncairasiesvolescriu- de Mallorca és una llengua "espanyo- Quan al segon element, designa la grans de la transició, i un pro- molts vots, i els saben gestio- re així com toca. la" o al manco és parlada en territori procedència geográfica de la família, blema que pateix, fonamental- nar intel.ligentment poden acon- En papers i documents antics he de sobirania espanyola. propietária de Moncaira, antiga pos- ment, el poble pla d'Euskadi. seguir canvis polítics positius, vist Moncaira, però majoritàriament Els meus vells signaven Estada, des- sessió de Fomalutx documentada ene! Id?) no: el govern del Partit i una millora per a la societat. Moncaire i Moncayre. No oblidem que prés en el XVII aparegué la final trans- Llibre de Repartiment com Al.Hun- Popular s'ha mostrat totalment Resoldre els conflictes molt fou la reforma fabriana de 1917 que formada en e per allò de la vocalitza- queira. Segons Joan Coromines, la inflexible, ha dit que de la cons- sovent és només qüestió de tenir suprimí la y de la nostra ortografia, lle- ció muda. Finalment a començament forma Moncaira resultaria de l'evolu- titució espanyola i de l'estatut una mica de sentit comú. El pro- vat de la ny que és l'equivalent de la de la segona meitat de XIX es genera- ció en mossàrab del llatí JUNCARIA, basc no se'n pot tocar ni una blema és quan la quantitat de gn francesa i italiana, de la nh portu- litzá la forma actual Estades que el ser- longuera". Per influència de la nasal coma; que de reunificació poder acumulada i la intel-ligén- guesa i de la ñ castellana. vei de Lingüística de la UIB dóna per hauria aparegut la ema inicial, sense nacional basca, ni parlar-ne; cia dels que l'acumulen no van En el registre civil , pel que fa al vàlid i acceptable. necessitat de l'analogia amb altres que Navarra és tan espanyola paral.lels. Aleshores pot passar meu cas, es posa Montcaire, o sia amb Vos he marejat? Ho sent molt. Una topònims derivats de mont-.Per la qual com Cantàbria o com Extre- que, com diuen a la Catalunya una t, creient que venia de mont, d'una abraçada a tot i en especial a les sen- cosa i d'acord amb la normativa vigent, madura; que amb els violents profunda, tot se'n vagi pels cosa que fa pujada. Es veu que anaven yores d'aquest cavaller sense cavall, la forma correcta del cognom és Esta- no s'hi pot asseure a una taula esbarzers. errats. De moment no sé si faré la rec- lleig i vellardo en opinió vostra que des de Moncaira. Ciutat de Mallorca de negociacions; que cal afilar tificaciópertinent, peró sápiguen lesper- és en Joan Antoni Estades de Mont- a 3 de juliol de 2000. Gabriel Bibilo- els partits polítics que estan per Bernat Joan i Marí sones cognomenades Buades, Casta- caire i Bisbal o Joan Antoni Estada ni, director del Servei Lingüístic. 1" D'AGOST DEL 2000 7 *n'O queoi Twneu ro i el seu essléde son Església de sS$ra, a arto possessió, enCØque no sienta- hi el Ra y 1963 tenien a cperlaapropietat otOns fa poc se deia 120 ca lins i pollinas diumenges i fastas de guar- Per m untiovor », ellenearro de 30 sal dar. Ata, encara s'hi celebren algunas llets ceiardos pels i un bar per apaganl nt.Te971 naces altres celebracions Aquestk -1354 121 etlafinsfagoc unadelespoquesesio: sies d'una contradt*Olyada de tot poblat 14 quilómetrea de santa Mar- galida, 16 de Petra, 23 de Manacor i 16 d'Arta. Ara hi ha esglésies a la Coló- • nia de sant Pare atron Serra de Mari- nal a can PicattlOtquesta esgMs ha quedat com oratori de la co 12anysque en vacom- ' :aonsenyorde, Saragossa elsikoar- ' 1 Restaurant"'Dfléfl Platgefial Ned'AntPetra sdnseli actuals'irePietarsrreiig na Borges de SO d'una casa, davant el Restaurant construïtfaunqia- arribunespoqueshabi- vFenr9ntera'AC°nt bI'''Iltrj,ler s que nafvlagd de citi Fumet ~tanta M1da regenta el Restaurant Els Pina loa ses dones) a son Serra de Marina. Des a la cuina mallorquina, els tes. A la cada se menja pem95°er ua*MitjaPna de 20 00 ptas. AlaTeL foto** les seves . 971 081097 Fa 4 anye que- :Vives son Serra de Madna. El ltment fa un cin- cuantena dan o en Jaume, cap de colla de la brigada co lyj en Julià, l'home d'una a rra de leséSes qul 145 foto amb la seva fam í- '871 854 236 Fa 20 ele mestres jubt- lats Manid& Font 1 Fikikilide sant Joan i Bartomeu Vicenç Segrera de Felanitx, tots dos de. $9 anys, pasaen''',Wistfu al seu ‹Saitit, just Club Náutic de son Serra tema una bona cis- ' a dolça 1 un bon amba, .rbros es ro- sos. De lot han at eta primers que serribtaiit« ara els veTnate ha En Gustau és ter-ho. El Restaurant Llac, justdevellielterrent sarttdoan, q de na Borges a son Serra de Marina. veiljtfai el peix fresc i altres .r "a lliurà Despatxen plata , : ; , ,» Pn, ti nav-çoi 1 j EI EnSeba acabant de dala cuma mallorquina. Se menja per constar ., af vso 1 feli y : una mitjana de 3000 pies. Son pare, Fa 18 anystwen'Elisabet Powrabbrir darrers, , inziaai rviatjant FaZ va morir laradlt poc rajuntamentde sant en Xim Aguiló va oh* aquest local sa Bpd Nst son Serra da Marina ...... ment pe r Sa Mara .> keel er 5c iPe 'Pltr" 411.14. ate l'any 1975. A la foto amb la seva tia Ala T a hi ha baramb equip so Pol Ártic. Tat971 ç fills.Unlloconsed. a1000 Anúncia. Tel. 971 854 081 de . el. 971 854 079 854 026 Mes. de 2500 ptas. Tel. 971 864 005 4> k,.<4; 111-11.% 8 l'r D'AGOST DEL 2000 112°ItliS1 E S O N S Revòlvers, pistoles i Mobilitzacions de suport Acció de Solidaritat amb policies a les accions dels els i les preses en lluita FRANÇA.- "Segurament, per en lluita BARCELONA.- A continuació transcrivim un comunicat que ens tots els qui no hi entenem gaire, la ha arribat a la redacció: "Perla dignitat de les persones preses i en soli- paraula revólver i la paraula pis- "Es fan diverses concentracions davant daritat amb la seva lluita, el passat 20 de juny es va sabotejar una sucur- tola evocaven una única i mateixa sal de "La Caixa", situada al carrer Montnegre cantonada amb Equa- arma, per() resulta que no és així. les presons, alhora que comença dor. Mentre no es respectin els seus drets dins les presons seguiran cre- Efectivament, el diari Le Monde el txapeo a l'interior de les cel-les." mant carrers. Ni FIES ni dispersió ni malalts a la presó." 3/7/00 de Paris, (28/6/00) ha publicat una anàlisi de les diferències entre BARCELONA.- "El passat dissabte 1 de juliol a les 6 de la aquestes dues armes curtes, amb tarda, unes 60 persones es van concentrar davant de la presó de 2.600 pre@s socials treballen base a un estudi realitzat per la dones de Barcelona (Wad Ras) i a les 8 del vespre, unes 200 per- Inspecció General de la Policia sones ho van fer davant de la presó Model de BCN en solidaritat per 300 pressetes l'hora Francesa. El principal resultat de amb les accions de protesta convocades a l'interior de més de 21 l'anàlisi consisteix en que el revólver presons de tot l'Estat espanyol. A més el divendres 30 a les 18h, es a les presons catalanes marca "Manurhin" sembla que afa- va fer una concentració de carácter informatiu pels familiars davant voreix els abusos de poder dels poli- • CATALUNYA.- L'empresa pública Centre d'Iniciatives per a la del centre d'internament per a joves a la Trinitat. Concretament, cies francesos que l'utilitzen, és a Reinserció CIRE, encarregada de la gestió dels 32 tallers de treball de aquest dia començava un "txapeo" (acció reivindicativa que con- dir, la majoria. Els revòlvers sem- les presons catalanes, va facturar 1.239 milions de pessetes durant el sisteix en negar-se a sortir al pati) que durará fins el dia 7 d'aquest pre tenen una bala preparada en el 1999. Des de la seva creació l'any 1989 amb l'aprovació de la llei 5/1989 canó i mes i que continuará els dies 8 i 9 amb una vaga de fam en protes- manquen de qualsevol dis- del 12 de maig, el CIRE s'aprofita del treball que realitzen les pres@s, positiu seguretat. N'hi prou ta per les males condicions de vida de les presons de l'estat. Aques- de ha pagant-los a canvi un salari mensual mitjà de només 21.500 pessetes. amb prémer let dis- tes accions s'emmarquen en la campanya per la dignitat de les per- el gal pera que Aquesta discriminació laboral es veu agreujada en el cas dels ¡les parin. La pistola, en canvi, requereix sones preses que se centra en tres reivindicacions bàsiques consen- joves i de les dones. El CIRE, que depèn directament del Departament un gest manual abans que el poli- suades entre tota la gent que hi participa: 1- Abolició dels règims de Justícia de la Generalitat, controlat habitualment pels demócrata-cris- cia pugui disparar. Segons els FIES i els aïllaments, 2- Desaparició de la dispersió i 3- Excarce- tians d'Unió Democrática de Catalunya, ha vist ampliada la seva acti- responsables del Ministeri de l'In- ració dels i les preses malaltes. Es calcula que en aquestes accions vitat empresarial, amb la incorporació de 62 nous clients, tant en pro- terior francés, la pistola limita el de protesta hi participaran entre 200 i 400 pres@s repartits per 21 ducció pròpia com en treballs per a terceres empreses. Les dades de risc de "trets accidentals", doncs presons de l'estat. Des de la creació del règim FIES l'any 1991 i la 1999 registren 413.980 jornades de treball a les presons, tres vegades per un cantó, la necessitat de consegüent desarticulació de l'Asociación de Presos en Régimen més que el 1991, per les quals l'organisme públic va abonar 497 milions muntar-la ofereix al policia un Especial (r) (APREr) no hi havia hagut a les presons espanyoles una de pessetes als i les preses. Dels 6.000 presos i preses existents a Cata- lapse de temps per reflexionar, mobilització coordinada a nivell estatal de dimensions similars. Cal lunya, 2.600 (el 44%), treballen per una mitjana de 300 pessetes per abans de disparar; i per un altre, el recalcar la gran dificultat per a la coordinació que suposa radia- hora (les quals es cobren per unitat produïda i no per temps treballat), soroll que fa l'arma, en muntar-la, ment, la intervenció de les comunicacions, la repressió, etc. i, per cobrant el 75% del Salari Mínim Interprofessional en jomades parcials pot tenir un efecte dissuassori per tant, és important valorar tota la tasca que s'está fent des de l'inte- de 4 hores. Això s'extén a la práctica totalitat de les presons catalanes, la persona a qui apunta el policia. rior de les presons per a coordinar les accions de protesta. L'objec- nou a l'actualitat (Figueres, Quatre Camins, Dones-Wad Ras, Joves-Tri- A mitjans dels anys 70, els caps de tiu d'aquestes mobilitzacions era recolzar i difondre la lluita que nitat, Model, Brians, Tarragona, Girona i Ponent). L'activitat va de la la policia francesa varen impulsar estan duent a terme els i les preses, evitant així que les protestes fabricació de caixes de fruita a les arts gràfiques, passant per la fusteria, la utilització del revólver, perquè quedin silenciades pels murs de les presons, i fer que aquesta llui- la confecció, el muntatge i cartronatge, els manipulats, la flequeria i la prenien exemple de la policia fed- ta per la dignitat dels i les preses estigui present als carrers de la cerralleria. Un dels últims treballs és la confecció dels nous i polèmics eral nord-americana, que utilitza ciutat. Els i les manifestants van donar una volta a les presons i van triangles de senyalització vial. A la presó de dones de Wad Ras, el sala- els revòlvers Smith & Wesson. realitzar diverses pintades als seus murs, quals en les es denuncia- ri mitjà mensual és de 12.153 pessetes per una jornada diària mitjana Així es dona preferencia al "tret de va la funció repressiva dels carcellers i dels equips tècnics, l'explo- de 445 hores, mentre que al centre penitenciari de joves de la Trinitat, resposta", encara que la policia tació pateixen els pres@s, laboral que les tortures, la inutilitat "res- a Barcelona, oscil.la entre 5.683 i 7.468 pessetes al mes, retribuït per francesa sap que, abans de fer foc, socialitzadora" de les presons, es demanava la llibertat de totes les producte elaborat en jornades laborals de quatre hores, i del que es bene- ha de tenir en compte, per sobre pres@s, etc. A més, es cridaven consignes contra els carcellers, con- ficien nombroses empreses catalanes. Aquestes pràctiques desenvolu- de tot, la legítima defensa. Ésa dir, tra les presons, de solidaritat amb els i les preses en lluita, etc., i es pades des d'organismes públics en els àmbits del treball productiu i de els policies francesos tenen el dret van tirar petards i coets per a cridar l'atenció dels pres@s que esta- la prestació de serveis a les presons han sigut reiteradament denuncia- de disparar quan la seva vida o la ven a Wad Ras i a la Model. A Wad Ras, algunes preses van donar des pel col.lectiu dels i les pres@s socials. A principis dels noranta, 139 vida d'algú altre está en perill. Últi- mostres de supon i d'agraiment als i les manifestants, així com alguns reclusos van firmar una demanda dirigida a la Direcció General de Ser- mament, el poder francés sembla crits de rebuig als jutges i carcellers. També a més d'aquestes dues veis Penitenciaris i Rehabilitació (DGSPiR), que va derivar -davant la que vulgui marcar la moda, també concentracions, l'Asamblea de Apoyo a las Personas Presas En Lucha negativa institucional-, en una denúncia judicial de 50 presos que rei- en el terreny de la hipocresia dels (AAPPEL), ha convocat dues concentracions més per a recolzar la vindicaven l'equiparació real des salaris als convenis col•le,ctius i exi- drets humans oficials. Potser per lluita dels pres@s, una l'últim dia del txapeo, i l'altre el primer dia gien l'alta a la seguretat social. La sentència, que els hi negà el dret a l'e- això ha començat a canviar d'armes, de la vaga de fam: divendres 7 de juliol a les 18h, plaga Urquinao- quiparació de salaris per conveni, va condemnar a la Direcció General després que els policies ianquis na 1" D'AGOST DEL 2000 9 CAN PICAFORT CAN PICAFORT . ,,,*1 : ,: , ".".1 ' :21 11111.5—»— -,-.lallowillau. MUR Ola '11 I 1 I I- III_ 1'4.4' f ' ,., 11 ti I ' y o 1 erto,„....., jiu (1 1"" 1k mira ..., , .- II . I, rrsi,1 ll 1.711,,,nt...r:. ,., ; 11, wyr- • _ 1 i IW 4S" 11/1 va» . -, to 711 7 1 ` 4 I ,41 " •4 _-.11111. • ;,,,,, , , . . ' ° - ,.. , 11 , ..: ° •. -, , , 1 4 f ,1 , P < -', ' 441' ..,. ..,„ , a t a, . My ' „ „4 ' " 1 'Y „ 1 ...' ' ,1111 r, • I '1..› "1, . ,. ' 1, 1 I 'S ',.....„.,‘..* ‹ 44 t Ir `nr. , :" •n• :: 1_. -"I I lth ' ,---. 15 -- '- i h , . t'l,a 1 . .4 . : IV*:, I { Fa 3 mesos que en Bernat Amengual 1 1 ,,r P diW d'Inca ha obert la immobiliária Real son .. tti Bauló, barriada de can Picafort. Fa nego- i ci principalment amb els aborígens. Tel. -t, ,‘, . , ..„ Al 971 851 176 .15• ' Fa 4 mesos que els germans Aulet de Fa 30 anys que na Joana Serra de sa Fa 14 anys que en Joan Riutort de santa Fa 6 anys que na Caterina Grimalt de Manacor regenten el Restaurant can Pobla va obrir la botiga de sabateria i Margalida és l'encarregat del Restau- Santa Margalida va obrir l'Eléctrica el Tomeu a can Picafort. Despatxen els records Capó a son Bauló. Ala foto amb rant Mónaco a Can Picafort. Un lloc on Cid a Can Picafort. Fan installacions i menús a 950 ptes. a La carta se menja la seva ajudant Francesca Plomer. Tel. se menja a la carta pe una mitjana de reparacions elèctriques i installen la per una mitjana de 1500. A la foto amb 971 850 157 1500 ptes. Tel. 971 850 374 Via Digital de TV. Tel. 971 850 614 ses cuineres. Tel. 971 850 093 1000 Poetes per la llibertat Fa dos anys, un grup de poetes tics dels Paisos Catalans que, gua, ni a reconèixer totes les del Maresme es feren el propòsit de més que encoratjar la ciutadania manifestacions territorials com a recollirl' adhesió de mil poetes cata- de la nostra nació vers l'assoli- parts integrants d'un mateix país. lans a un manifest a favor de la uni- ment de la nostra sobirania polí- I exhortem els partits polítics de Fa un mes que en Tomeu Prats, jun- tat de la llengua catalana, la reuni- tica, la distreuen per camins de Catalunya i la nostra societat civil tament amb la seva dona Marga i la ficació nacional i la sobirania polí- desgast, de pactes estèrils i entre- en ple a perseverar per la digni- seva cunyada Caterina ha obert la Bodega son Bauló a aquesta barria- tica dels Països Catalans. L'objec- bancs sistemàtics. ficació del nostre procés d'alli- da de can Picafort. Recomana els cara- tiu és engegar una campanya de sen- 3) Els poetes i poetesses catalans, berament i reunificació nacionals. gols al fonoll amb all-i-oli, les alber- sibilització dedins i defora de la nació més enllà de tot servilisme par- 6) La poesia -com també l'amor a g ínies farcides i el bacallà al forn. Se catalana: dedins, per desvetllar cons- tidista, sentim la imperiosa neces- la llibertat del nostre país, als drets menja per una mitjana de 3000 ptes ciéncies i moure voluntats; defora, a la carta. Tel. 629 489 615 sitat de manifestarais nostres con- fonamentals dels ciutadans i a la per internacionalitzar el fet nacio- Fa 3 mesos que en Bernat Ramis de ciutadans una voluntat d'unitat justícia social que els dignifica- Muro ha obert la botiga de moda espor- nal català, fent coneixedor arreu del nacional. Pensam que la Nació és una manifestació de l'esperit. tiva Revert a son Bauló. Tel. 971 852 món que a l'est de la península ibé- Catalana está per sobre de pro- No está subjecta a programes de 171 rica hi ha un problema nacional pen- grames pactats i per sobre dels màxims ni mínims. No pertany dent de solució. Ara, la campanya calaixos que fragmenten la nos- al possibilisme ni al pragmatis- de recollida d'adhesions arriba amb tra nació i la nostra cultura en auto- me empobridors, sinó que és força a les illes Balears i Pitiüses. nomies, franges i departaments. patrimoni irrenunciable de tota la El manifest dels "poetes per la nostra col.lectivitat. 4) Els poetes i poetesses catalans, llibertat" ha replegat fins ara unes conscients de l' amenaça que supo- 7) Els poetes i poetesses catalans 280 adhesions, la majoria procedents sa l'esquarterament continuat de volem fer saber a tots els ciuta- de moment del Principat i del País la nostra nació, com a pas previ dans de Catalunya que treballar Valencià. Per a adherir-s'hi, no pera la nostra definitiva dissolu- per acoblar-nos dins d'Espanya importa que els poetes tenguin un ció com a poble; conscients del o França no és fer altra cosa que gran renom, ni tan sols que tenguin Fa 27 anys que en Gabriel Sanpol d'In- perill que suposa el no-reconei- treballar per a la nostra desapa- obra publicada: n'hi ha ben bé prou ca regenta l'Estudi de Fotografia San- xementpolític, per part del govem rició com a nació i com a cultu- pol a son Bauló. A Inca fa 30 anys que que escriguin poesia i sentin que din- espanyol, de la unitat de la nos- ra diferenciades. volem fer-vos va obrir l'Estudi de Fotografia Sanpol tre seu encara hi batega una ánima tra llengua; conscients del pas cómplices d'aquest esforç col•lec- al Celler del Molí vell. Tel. 971 500 141 poética. Entre els signants del mani- enrere que la nostra cultura expe- tiu per assolir una novareafirmació fest hi ha noms com Joan Brossa - rimenta al País Valenciá o a la fran- d'unitat nacional. La poesia i la ja finat-, Enric Larreula, Joan Colo- ja de Ponent i del seu estanca- llibertat són la mateixa cosa. Fa 7 anys que n'Apol lonja Pujol de santa mines, Salvador ¡borra, Rafael Vall- mentales Illes Balears; conscients prou agressIons Margalida regenta el Bar Estudi a son bona o Raj Kumar Daryanani. francés dels pocs vincles polítics que ens Les adhesions es poden comu- dels estats espanyol I Bauló. Un bar de jovent on ballen can- Els impulsors d'aquesta inicia- aproximen i ens agermanen amb nicar per telèfon al núm. 93 795 00 ten i fan trui. Tel. 971 851 754 tiva volem fer arribar el manifest als Catalunya del Nord, volem fer un 90, o per carta a l'adreça següent: a Va IIStigtaa poetes illencs a través de l'Associació crit d'alerta a la resta de catalans Riera de Sant Martí, 34 - 08358 d'Escriptors, de la premsa i del con- 9/C perquè mantinguinl'esperit vigi- Arenys de Munt (el Maresme). Ieí; tacte personal, i demanam ajut per lant en la salvaguarda de la nos- difondre'l pel mitjà que sigui. Vet EN CATALA tra identitat i unitat nacionals. aquí el manifest: Mallorca, 6 de juliol de 2000 5) Els poetes i poetesses catalans no Poetes per catalunya renunciem ni a reconèixer totes Comissió impulsora de la les manifestacions plurals de la campanya '1000 poetes per la (Per la llibertat nacional i la nostra llengua com una sola llen- llibertat' justícia social) * *ch e* , En el procés d'alliberament nacio- • 1) %el' europea, 0. 44, nal que ha de portar de ple dret • • Catalunya a conviure com a poble lliure entre els altres pobles lliu- res de la Terra, no hi podem fal- MARIA ALBERDINA Fa mig any que en Francesc Peres i tar ni els poetes ni les poetesses. CENTRE D'ASSISTÈNCIA A PERSONES MAJORS O Marqués de Barcelona ha obert el Bar 2) Els poetes i poetesses catalans no INCAPACITADES Fruysa a Can Picafort. Despatxa les volem restar indiferents davant de Carrer dels Trencadors, 1-bis copes, els fruits natural si el entrepans. Tel. 609 837 689 l'enfrontament dels partits polí- Tel. 971 445 101 s'Arenal de Mallorca 10 1- D'AGOST DEL 2000 CAN PICAFORT ...La qüestió es saber qui mana España va bien. Les tic: els estats d'Espanya i Por- bilitador de reis com Carlos enquestes reflecteixen l'aug- tugal comparteixen la penín- V, Felipe II o Felipe V. ment del fervor patrio, de sula Ibérica; això per?), men- També per això, existei- tants espanyols que preocu- tre els mapes portuguesos xen nacionalismes "particu- pats per la denúncia del perill representen exclusivament lars", que consideren Alfons que suposen els nacionalis- el seu territori, els espanyols V com un rei fonamental de mes que no volen subsumir- presenten gairebé sistemàti- la seva plenitud nacional i se en la realitat superior d'Es- cament el conjunt de la quan analitzen els regnat d'a- panya, i al compás de locu- península comuna, deixant quella tríade de reis tors esportius que canten els el territori portugués en una "comuns" posen èmfasi en gols amb la melodia de ombra grisa, en una subtil l'espoli econòmic que va l'Himno Nacional o afirmen indefinició respecte de la ensorrar el país, en la seva a crits que "Dios es español", seva inclusió dins Espanya exclusió del comerç amb Fa 28 anys que en Gabriel Rosselló de se senten mobilitzats per la — i de fet els patriòtics his- América o en l'abolició per sa Pobla va obrir l'hotel de tres estrelles defensa de la nació espan- toriadors de qué parlem arri- les armes dels seus drets Fa un mes que en Joan Antoni Buja- Marcus Park a Can Picafort. Son pare, lance del Bar Londres d'Inca ha obert yola i s'emocionen amb tota ben a utilitzar l'expressió de nacionals... I, contra a la el mestre d'obres Marc Rosselló el va la Cafeteria Góndola a Can Picafort. la seva simbologia o amb les les diverses "áreas geográ- imatge d'obsolets, agressius, construir per el seu fill amb un bon jardí Plats combinats i menús a 1000 ptes. i 200 Has. El preu de la mitja pensió de desfilades del seu exèrcit. ficas de la península" com a intolerants que els volen A la foto amb la seva cambrera Conxi 5000 ptes de mitjana. Tel. 971 850 013 Acompanyant aquesta sinònim d'Espanya (amb la imposar, plantegen que la Collado. Tel. 971 850 218 adhesió popular, la Real Aca- qual cosa, implícitament, "història comuna" demostra demia de la Historia ha fet s'annexionen Portugal). que a l'estat espanyol els també un paso al frente amb Veiem, doncs, com la repre- nacionalismes defensius han un informe on denuncia les sentació gráfica d'una rea- estat sempre un factor de deficiències i manipulacions litat geográfica "comuna" modernitat i progrés en l'ensenyament de la histò- esdevé per a uns una "ame- democràtic, mentre que els ria que arrenquen d'un "pro- naça" i per als altres una "pro- tombs autoritaris, agressius blema fundamental, de natu- jecció nacional". I aquesta i enderreridors han tingut raleza política. Nos referi- percepció divergent té l'ori- sempre com un objectiu mos a la construcción en gen, precisament, en una bàsics la persecució fins l'a- España del denominado valoració ben diferent de la niquilació d'aquesta diver- 'Estado de las Autonomías". història comuna que els por- sitat nacional. Arribats aquí, Però els fervorosos histo- tuguesos tenen amb Espan- caldria plantejar-nos que si riadors no es refereixen al ya. I la poden fer perquè en els il•lustres historiadors conjunt de les autonomies, el seu moment aconseguiren haguessin orientat la seva N'Andreu Tur, a qui veiem amb el mari- ja que ràpidament localitzen independitzar-se 'n, i ara cap recerca també en el sentit de ner de port Evaristo Castro i Jordi Puig- l'origen del problema a mit- R.A.E.H. pot exercir-hi d'in- detectar idees afavoridores Fa 12 anys que na Joana Maria Bes- server, conserge d'hotel, és l'amo jove tard d'Inca regenta la botiga de Moda de Bar Nàutic de can Picafort. Tel. 971 jans segle XIX, quan "en quisidor, ni de guàrdia civil. del racisme i de l'exclusió Dona a Can Picafort. Tel. 971 850 457 854 939 algunas nacionalidades his- Per?) destriar qué és respecte dels pobles a les toricas" apareixen grups "comú" i qué és "particular" quals hom nega una perso- "que manifiestan deseos de exigeix determinar prèvia- nalitat nacional pròpia, pot- autogobierno (...) por ejem- ment de quina nació parlem, ser haurien assolit resultats plo, en Cataluña y el País per damunt dels particula- més satisfactoris, com també Vasco". Es tracta, dons, de rismes que la composen. I hauria estat així si ho hagues- com s'ensenya la història a és clar que aquests patriò- sin fet amb els "enemics tra- les comunitats autònomes tics historiadors participen dicionals d'Espanya": àrabs, "amb llengua pròpia", de de la idea que Espanya és la anglesos, francesos, protes- denunciar-hi una utilització nació i que és construida per tants... "política" de la història per Castella, que es vertebra amb Però sobretot el que cal- tal de conformar una "cons- l'assumpció dels trets nacio- dria és reflexionar sobre el ciència nacional", recurs nals castellans per part dels terrible sarcasme que supo- aquest que només sembla altres pobles subordinats, sa plantejar, i esbombar, un legítim quan de la nació considerats com a anacro- suposat perill de racisme res- espanyola es tracta. Conse- nismes medievals que només pecte dels espanyols que Fa 4 anys que en Joan Taverner de qüents amb aquest punt de assoleixen l'estadi nacional viuen als territoris de les Fa 22 anys que en Simó Estelrich de Muro regenta la Taverna Pepe's a Can vista, són dues les grans acu- per la incorporació en aques- nacionalitats històriques santa Margalida va obrir la Bensinera Picafort. És un bar del mallorca. Tel. sacions que tan patriòtics ta espanyolitat. I ningú pot quan estem caient en una Repsol a Can Picafort. Tel. 971 850 332 971 854 936 historiadors: En primer lloc negar qué ha estat aquesta la dinámica d'intolerància la subordinació dels contin- concepció dominant, sinó racial sagnant, amb progroms guts històrics "comuns" als única, sobre la qual s 'ha anat com els de El Egido, Almo- "particulars". En segon lloc, construint Espanya: Així, radí..., o la pretesa reforma i en conseqüència, l'afavo- Alfonso XII, és el que fa de la llei d'estrangeria. Això riment del "racisme" que dotze perquè la línia dinás- però no hauria d'estranyar aquest plantejament parcial tica assenyala que abans ha ningú ja que, tot plegat, no i tendenciós pot provocar. hi hagut Alfons XI "de Cas- estem parlant de res més que Pea> un acostament més tella", i per això Alfons el de política, en el seu sentit matisat ens mostra qué, més Magnànim (V d'Aragó), tot més bastard. No és tracta de que una subordinació o muti- i ser segurament el rei Alfons l'objectivitat, de la raó, ni de lació de la "història comu- més notable de totes les la justícia sinó, com li van na", el que indigna els mani- monarquies peninsulars, és aclarir a Alicia en aquell País fassers de la R.A.E.H. és la per als espanyols només un de Meravelles, del que és seva diferent, i fins i tot con- "particularismo". I per això tracta realment és de qui Fa 25 anys que els germans Comes de Muro varen obrir del Restaurant Vinicius tradictòria, interpretació o també , amb 1 'ascens de l'es- mana. a Can Picafort. Cuina mallorquina i int ernacional. Tenen la mateixa cuinera, na valoració. Posem-ne un pañolismo, assistim a un Lluïsa Notario des del primer dia. Obert tot l'any i recomanable a aquells que vul- exemple geogràfic ben plás- afany commemoratiu i reha- Caries Mulet Grimalt guin quedar be amb els seus convidats o amb la seva gent. Despatxen menús a 1100 ptes. A la carta se menja per una mitjana de 2500. Tel. 971 850 706 1" D'AGOST DEL 2000 11 Simple justicia Refranys PER MANEL FRAU I CORTÉS, CAP DE LLISTA D'ESQUERRA REPUBLICANA (ERC) A L'AJUNTAMENT DE PALMA • un to astuciós, humo- ([email protected]) amb . , . aquestes circumstàncies i pel Pere Morell, president de Ben aquí ens ve de nou, però ja fa temps timents. ix, hagi tat la causa que no Amics, escrivia al Diari de Bale- que corre d'Estats Units, on ja hi Òbviament, en el debat de Ben še u han cat. Heus ací els ars del 26 de Maig de 2000: ha anys d'experiència i una tira- Amics, la representant del PP "Durant anys el PP va fer el que llonga d'estudis al respecte. Vol- argumentà que l'experiència ame- va poder per no aprovar una llei dria esmentar-vos-en unes guan- ricana no era extrapolable al nos- de parelles de fet. Ara, després tes dades. tre país, ja que es tracta de cul- d'un any de legislatura i del fet Els informes de Kinsey-Pome- tures molt diferents. Per tant, la gossa Ii pareix garrins. que Ben Amics fa tres mesos que roy (1948) i de Blumenfeld-Ray- faríem bé de no intentar copiar avall. ha presentat la seva proposta de mond (1988) establiren que al vol- el model social americà, molt da, el dimoni no ho toca. llei de parelles de fet, l'anome- tant d'un 10% de la població ame- defectiu en certes àrees. Hi estic nat Pacte de Progrés no dóna sen- ricana entrava dins els paràme- d'acord: tampoc no soc unjan de yals que la nostra situació (la situa- tres de conducta gai o lesbiana. la societat americana ni ignoro ció d'un 10% de la població) pugui A més, el 20% de lesbianes i el el seu complex i problemàtic tei- prosperar." 10% de gais són pares i respon- xit socio-cultural. Però també Dies després, com a repre- sables de l'educació de fills que entenc que els gens, les inclina- sentant d'ERC vaig tenir l'opor- han tingut en matrimonis o rela- cions sexuals, les relacions huma- tunitat de ser convidat per Ben cions anteriors. De moment, i nes, les necessitats dels adoptats Amics a una taula rodona amb sense parlar encara d'adopcions, i dels adoptants, o fins i tot la dis- les principals forces polítiques per aquest col.lectiu presenta un camp criminació que sofreix el col.lec- a explicar quina era la nostra posi- d'estudi sociològic prou repre- tiu homosexual per part dels sec- ció. De les converses d'aquella sentatiu. El sistema judicial ame- tors conservadors i de l'església, ILa resta els trobada es desprèn que —si més ricà, basat en la casuística, fa anys no difereixen substancialment en *ció "5.000 no cara a la galeria- el Pacte té la que está tractant aquests casos per ambdós països. Recordem, a títol d'Arola Edi- voluntat política d'aprovar una llei a dirimir, per exemple, la pàtria d'exemple, l'enorme pressió del '' - Polígon de parelles de fet en la present potestat o la custòdia de fills de lobby protestant integrista ame- - Telèfon legislatura. Estranya, no obstant persones que han sortit de l' ar- ricà, capaç d'aconseguir que en això, el fet que UM decidís no mari i després s 'han divorciat. Les algunes escoles no només no es enviar ningú al debat, cosa que principals objeccions d'aquests pugui parlar d'homosexualitat, fa pensar que potser els Progres- jutges han estat de tres tipus: es sinó que fins i tot els professors rar tots els estudis que ho des- ció basada en l'orientació sexual. sistes no integren un bloc gaire considera que ser lesbiana o gai no puguin explicar temes com l'e- menteixen, ningú no pot argu- El temor a la reacció de sectors unívoc en aquests temes. és patir un desordre mental, una volucionisme de Darwin perquè mentar que la salut emocional dretans o de l'església católica A la taula rodona, la repre- malaltia; s'argumenta que les les- suposadament contradiuen la d'un adoptable sigui millor quan semblen factors totalment fora de sentant del PP, com en cena bianes no són tan maternals com Bíblia. Res a envejar a les es troba reclòs a un centre que lloc quan parlam de drets bàsics manera li pertoca, va ser la única les dones heterosexuals; o final- esquinçades de vestidures de les quan és acollit per una familia, dels ciutadans, en un estat prete- en expressar reticències, no tant ment, s'addueix que les relacions conferències episcopals espan- sense distinció de l'orientació sament laic. És anacrònic que a per l'evident necessitat d ' apro- gais són promíscues i que hi ha yoles, la COPE i alees guies d'oc- sexual dels seus membres. A més, aquestes alçades encara ens esti- var la Ilei —o això diu, clar- com més risc que l'infant rebi abusos cident. darrera d'aquest argument s'a- guem trobant per discutir si els per l'obstacle insalvable de la sexuals (sic) per part dels pares Tot i que potser els conser- maga la identificació de l'home homosexuals tenen dret a qué les adopció d'infants per part d'ho- o els amics dels pares (Hitchers vadors de casa nostra pretenen gai com a algú efeminat, feble i seves relacions estiguin totalment mosexuals i lesbianes. Darrera i Kirkpatrick, 1985). Òbviament, ser políticament correctes o tenen floreta. Indirectament, els fons de regulades, inclòs el dret a l'a- d'aquestes reticències s'hi ama- totes aquestes objeccions han més escrúpols a l'hora de pre- la qüestió és profundament mas- dopció. Ni es tracta de ser ultra- guen arguments aparentment estat contradites, estadística en sentar amb claredat les seves clista: la suposició que el gai s 'as- liberal, de tenir la màniga ampla, sòlids: els drets de l'infant adop- mà, per una amplíssima biblio- idees (la urna obliga), els argu- sembla a una dona, i que la dona ni de posar el drets dels adoptats tat estan per sobre de tot, i no sem- grafia psiquiátrica i sociológica, ments que fan córrer no són gaire és feble per naturalesa. Si un fill al caprici dels adoptants. Sim- bla clar que el nin no pateixi pro- que puc fer arribar a qualsevol diferents: no té un pare ben mascle, será plement, és una qüestió de justí- blemes pel fet de viure amb una interessat. S 'hi destaquen inves- -Possibilitat que els fills sur- feble com una dona!. cia. I si no, demanau-vos per familia no tradicional. tigadors com Rees, Bolombok i tin sexualment desviats. Darrera -Possibilitat que els nens quina curiosa raó la llei espan- Quedi dit que no soc cap Green. d'aquesta concepció s'amaga el sofreixin massa degut al rebuig yola permet que una persona expert en sociologia ni tenc cap Semblantment, i ja parlant pressupòsit que l'homosexuali- social. Un problema innegable. fadrina pugui adoptar un nin, per?) més finalitat que exposar la meya d'adopcions, estudis com el de tat és una desviació, quelcom Per() per desgràcia, el fill d'una una família de lesbianes o gais no opinió, per() no puc evitar pen- Money i Erhart proven que tant adquirit i fàcilment contagiós. Els familia magrebina, gitana o de pugui? És millor fer-se passar per sar que darrera d'aquestes males l'orientació sexual, com la iden- gais no haurien nascut així, ans color podria rebre el mateix rebuig solter i heterosexual pera ser més excuses no s'hi troba un rebuig tificació i comportament de rol hi haurien esdevingut per la mala i evidentment ningú gosa pensar presentable en societat? social real, sinó més aviat una erró- genèric dels nins adoptats per influència d'algú. Ara bé, la que això fa l'adopció desacon- Fa poc, Pere Sampol, parlant nia concepció de la sexualitat parelles de lesbianes o gais estan immensa majoria de lesbianes o sellable. de la política lingüística de la con- humana, alimentada per tot un estadísticament dintre de la mit- gais són fills de famílies hetero- En resum, com a republicà, selleria d'Educació i cultura, seguit de prejudicis seculars. Dei- jana poblacional. Fins i tot, Stec- sexuals. Qui els ho ha encoma- progressista i independentista, no declarà a El Temps que la gestió xant de banda l'obvietat que els kel i Gottman suggereixen que nat? puc dubtar un moment en fer del govem del Pacte "és molt drets de l'infant estan per sobre els fills de pares obertament gais -Possibilitat que els fills pre- meves les reivindicacions del intelligent i no s'ha donat cap de tot, soc partidari de regularit- són més tolerants, menys agres- sentin problemes de comporta- moviment gai-lesbiá, per a l'e- excusa al PP per orquestrar una zar l'adopció per a les lesbianes sius i amb menys inhibicions a ment o siguin psicològicament quiparació de drets, normalitza- mobilització en aquest sentit." i gais. Es tracta d'un debat que l'hora d'expressar els seus sen- mésfebles. Fins i tot si volem igno- ció social i contra la discrimina- Esperam que aquesta tebiesa, dis- fressada de savoir faire, no s'a- pliqui a la llei de parelles de fet, adopció inclosa. Amb la seva extrema cautela, el Pacte de Pro- grés potser no donará excuses a la dreta per saltar, però pot estar perdent una oportunitat histórica pera fer avançarrealment les Illes (DIMARTS TANCAT) i acabar amb la flagrant discri- Ctra. Manacor, Km. 28 - Tels. 971 64 65 04 - 971 64 40 66 14i561.1 minació legal que está sofrint el 07230 MONTUIRI Ora. Militar, 215 • Tel. 971 743 225 • El Arenal ir collectiu de gais i lesbianes. 12 1" D'AGOST DEL 2000 1°SO41411 '1911t11 D'AGOST DEL 2000 U! ANTOINE SAINT EXUPÉRY Antoine de Saint Exupéry i la Enguany es Saint Exupéry, seva Hulla periodística en defensa celebra el un escriptor compromès centenary del de la llibertat PER MIQUEL LÓPEZ CRESPÍ PER MARINA FERRÁ A-HAMELYNCK naixament d'un L'autor del Petit Príncep, la seva del 1935 fa reflexionar sobre el llegir: "...Homes i dones s ' atura- periodística pel mateix diari esmen- dels més grans obra més coneguda i traduïda a poder de 1 'estalinisme, el culte a ven per tal de contemplar els tre- tat més amunt a la Guerra d'Es- molts d'idiomes, va lluitar contra la personalitat o el burocratisme balls. Aquests mateixos homes i panya durant la tardor del 1938 és el totalitarisme que ennuvolava el soviètic. dones, l'endemà, en nombre d'uns remarcable per les seves reflexions escnptors terreny polític europeu des de molts Així doncs, al seu article pel quatre milions desfilarien davant sobre l'absurd de les guerres fra- de fronts. "Paris-Soir" titulat "Sota el roncar Stalin i tota la ciutat Ii retria home- ticides, la vida, la dignitat de la per- El seu treball com a corres- de mil avions, tot Moscou ha cele- natge. sona, l'impuls ideológic de la llui- universals del ponsal a Moscou durant el maig brat la festa de la revolució" podem Mentre hissaven contra una ta contra l'enemic... paret uns cartells alts com monu- Així, en la seva lluita en defen- ments, en els quals ressaltava, pin- sa de la llibertat a Europa i en la segle XX que tada a destralades sobre un fons de necessitat d'aturar les passes a l'o- fabriques, una cara de contrames- nada de totalitarisme nazi-feixis- tre forçut, me'n vaig anar a poc a ta que assolava no només Espan- poc a donar un tomb pel Kremlin, ya sinó al conjunt de les nacions sapigué posar en on tal vegada el contramestre en europees escriví al seu article qüestió estava dormint o, potser, "Home de guerra, qui ets?": "Per també s'hi estaven fent d'altres pre- a guarir un malestar cal aclarir-lo clau literària les paratius. certament, vivim en un males- -Circuleu!... tar. Hem escollit de salvar la Pau. La vida d'Antoine de Saint i el burocratisme del règim estali- tres finalitats. I així ens fem la gue- Dia i nit, un servei d'ordre vet- Penó tot salvant la Pau, hem muti- seves Exupéry queda marcada fins-i-tot nista. Intenta fer la travessia entre rra, uns contra d'altres, en direc- ha aquest barri prohibit on viu lat uns amics. I no es pot dubtar en els darrers moments per la tragè- París i Saigó a un "Simoun", es veu ció a les mateixes terres promeses...'' l'Amo. És prohibit de badoquejar que molts d'entre nosaltres hau- dia de la guerra i per la lluita afe- obligat a fer un aterratge d'e- El 1939 escrivia "Térre des tot al llarg d'aquelles muralles. rien arriscat llurs vides pels deu- experiències rrissada en defensa dels drets mergència enmig del Sáhara i és Hommes". S'iniciava la segona Quina protecció al volt d'aquest res del'amistat, de la qual cosa tenen humans. Encara que per defensar rescatat per uns beduins cinc dies guerra mundial i les tropes nazis home! una mena de vergonya. Però si els drets dels més febles s'hagi de més tard. envaïen França. El 1940 aconse- Aquelles muralles i aquells haguessin sacrificat la Pau, en ten- aeronàutiques. passar pel gran drama bél•ic, que Durant els dies que va restar guí arribar als Estats Units i s'a- sentinelles no protegeixen solament drien la mateixa vergonya. converteix en un assassí, fins i tot davall l'avió se li ocurreix la novel•la llistà a les tropes d'alliberament. un barri Car aleshores haurien sacrifi- el més innocent. Però la passivitat "El Petit Príncep" i així ho descriu dirigides pel general De Gaulle a Emmurallat dintre la ciutat, cat I ' home. Haurien acceptat l'i- Sigui aquest el davant la injustícia, també és un crim l'autor: "La primera vesprada em Saint Dizier. El 1941 escriu com una altra ciutat, sinó que, al rreparable enderroc de les biblio- i des d'aquest punt era necessari la vaig adormí sobre l'arena a milers de guerra" a Nova York. El 1943 mateix cor del Kremlin, entre les teques, de les catedrals, dels labo- defensa d'Europa davant la pujada de milles de qualsevol terra habi- publicà la seva obra més conegu- construccions negre i or i els murs ratoris a Europa. Haurien acceptat nostre al poder i l'expansionisme del tada. Jo estava més aïllat que un da, "El Petit Príncep" que dedicb que les tanquen s'allargassen uns que s'arruïnessin les seves tradi- govern del dictador Gustau Adolf nàufrag sobre una barca en mig de a un amic i company, Lleó WeAh. plans inclinats de gespa que sem- cions, haurien acceptat que el món Hitler i de tots els seus Estats-saté- l'oceà. Llavors, imaginau-vos la capturat pels feixistes comença blen paranys. Al voltant de Stalin canviés en un núvol de cendres. Per homenatge. lits i col.laboracionistes. meya sorpresa, a l'albada quan una la seva dedicatòria dient: " Dema- es forma una zona de desert i de aquest motiu, hem oscillat d'un Saint Exupéry fou un home petita veu estranya m'ha despertat. no perdó als nens d'haver dedical silenci en la qual cap home podria parer a l'altre. Quan ens sembla- ferm i conseqüent amb les seves Ella deia: -Per favor...Dibuixau- aquest llibre a una gran persona deixar-s'hi lliscar sense que el seu va que la Pau estava amenaçada, idees. me un mé! Jo tenc una excusa seriosa: aquesi pas quedés evidenciat de manera descobríem la vergonya de la gue- aquell hidro també francés, el Nasqué un vint-i-nou de juny -He! gran home és el millor amic que esclatant. Un podria creure que no rra. Quan ens semblava haver-nos CAMS 53-1 que data del 1929...0 de 1900 a Lyon, als quatre anys morí -Dibuixau-me un mé... he tengut en el món. Jo en tenc una existeix de tan invisible com és la estalviat la guerra, experimentàvem el "Couzinet 70", més conegut com son pare. Quan tenia dinou anys Vaig pegar un bot com si m'al- altra: aquest gran home pot com- seva preséncia..." La seva tasca la vergonya de la Pau..." "Arc-en-ciel", de bella silueta, fabri- complia el seus deutes envers la cancés un raig. Em vaig fregar els prendre tot el que cal sabre, tambe cat el 1929 i que era capaç de trans- pàtria a l'aviació d'Estrasburg, tres ulls. Vaig mirar de cap a baix. I vaig sobre els llibres infantils. I una ter- portar una càrrega de 600 quilos. anys després aconseguia la seva veure un homenet gentil extraor- cera aquesta gran persona habita a Aquells aparells. Els valents, Esmentem, així mateix, el "Potez llicència com a pilot a les Forces dinari que em tractava amb molt de la França que pateix gana i fred braus, pilots d'aquells avions. 540 M 4", el més gran aparell de Aèries Franceses i després passa- respecte." que necessita ser consolada. Si Antoine de Saint-Exupéry La prehistòria aventurera de transpon o bombardejament cons- va a l'aviació civil. El 1926 va conéi- L'octubre de 1938 és corres- totes aquests motius no són sufi- l'aviació. Tot un món curull d'e- truït a França en el temps d'entre- xer a Jean Prevost i publicà la seva ponsal a Espanya del "Paris-Soir" cients, jo vull dedicar aquest Ilibre mocions, sentiments, nostàlgies, guerres i que entrava en servei el primera obra literària a la revista i descriu el drama de la guerra i al menut que fou en altre temps a la terra dels homes pors, angoixes, que Saint-Exupéry 1935. Algunes unitats d'aquest "Navire d'argent", on publicá "L'a- reflexiona sobre el sentit de la llui- aquesta gran persona. Totes mies ens sap contar. I és que aquells aero- model participaren en la guerra civil viateur", un relat autobiogràfic ta dins els dos bàndols confrontats grans persones han estat menuts PER MIQUEL FERRÀ MARTORELL plans, quasi esquelètics, delicats, espanyola...I al costat de Saint- sobre un pilot qué, com ell, es depri- : "...Aquí teniu la conversa bes- des del principi. (Però poques d'e- sensibles, miraculosos, formen tot Exupéry, quants de noms d'arris- meix quan no yola, ingressa a la canviada, el fruit d'una hora de lles se'n recorden.) Jo corregiré Són paraules de Saint-Exupéry de tres milions d'exemplars arreu encara vius. Jo remunt, amb la lám- un retaule de gestes honorables i cats aeronautes que no saberen o societat d'aviació Latecoére a Tou- caminar de perills i esforços... No doncs la meva dedicatòria: A Lle/ ( 1900-1944), l'e scri ptor-av i ador, de França... para eléctrica a la m..., les ombres pacífiques quan serveixen no pogueren escriure en clau de lite- louse com a pilot de línia. Publica hi manca res! Aquí la teniu, tal com Werth quan era un al4ot petit." aquell que guanyà el prestigiós Penó que és aquesta Terra dels de l'avió sobre el solatge. A dos- postal, i esdevenen ocells agosarats ratura les seves experiències: San- "Courrier Sud" l'any 1929. Dos anys ha estat bressolada pels ecos, sota El 1944 el darrer any de la seva premi Fémina de novel•la el 1931 Homes que ens convida a la refle- cents cinquanta metres del seu punt i en perill quan la guerra els empeny tos-Dumont, Bleriot, Lindbergh, després, treballava en la seva sego- les estrelles: 'ideal... Espanya... Pa vida profundament compromesa amb l'obra "Vol de nit" i que ja havia xió, que posa al descobert les nos- d'aturada ja hi trobam ferros entor- cap els cels plens de foc. Quins eren Harold Gatty...Peró dominar el cel na obra literària "Vol de nuit", intro- dels nostres germans ' Amb parau- amb la seva pàtria i amb la lluita publicat "Correu del Sud" amb tres febleses i temors, que ens desa- sillats i planxes les quals, tot el llarg els avions de l'època daurada de era encara una cena utopia...Tot el duit per André Gidé. El 1934 s'in- les que semblen contradir-se, tots antifeixista escriu "Lettre á un gran èxit de lectors. Igual accepta- fia amb la seva sorra de desert saha- del recorregut, han anat aplanant Saint-Exupéry? Doncs, tenim, per que es feia era navegar pel cel i tot corpora al servei de propaganda expressem, perol), els mateixos Ottage", " Citadelle" que restarl ció i bona crítica tingueren "Pilot riá o els seus rocs de muntanya quasi la sorra. Sabríem, en arribar el dia, exemple, el "Farman F.60 Goliath", navegant pel cel, sentir-se, com en d'Air France. Un any més tard, farà impulsos. La dignitat dels homes, inacabada. El trenta un de juiip: de guerra", "Petit Príncep", "Ciu- inaccessible... L'escriptor mateix ho que havíem xocat, quasi tangen- amb els seus dotze passatgers i una el cas de Saint-Exupéry, "més petit feina com a corresponsal a les fes- el pa dels nostres germans. Ens parteix a una missió a les coste tadella" i "Terra dels homes", de la diu a cada moment de la seva obra: cialment, contra una pujada dolça parella de tripulants. I el "Bleriot- que un ocellet sota la capa immen- tes de primer de maig a Moscou, separen els mètodes qué són el fruit italianes i és tocat per I 'aviació naz qué se n'han venut, ara mateix, més "Es inexplicable que nosaltres siem en el cim d'una messeta deserta..." Sapad 51, del 1924. 1 sa de Déu..." descrivint el culte a la personalitat deis nostres raonaments- no les nos- davant la C6te d'Azur. 12 1 4 V D'AGOST DEL 2000 I'llt11 PETITS ANUNCIS va. Tipus cerámica, sa- lliure plena de música Palma. Hola, soc un noi de 16 Barce-lona-08080. BORSA bates o similar. Tel. catalana i de vibracions anys i estic interessat en 297067. nostres, escriviu-me: Jove de 29 anys, fadrí, cartejar-me amb gent que Si voleu rebre informació IMMOBILIÀRIA Francesc Bujet. Passeig amb estudis universitaris, també defensi l'allibera- sobre les Joventuts d'Es- Cerc feina de represen- del Migdia, 32-2-3-17200 agradós i simpàtic, desit- ment nacional deis paï- guerra Republicana tant d'arts gràfiques o Palafrugell. jaria conèixer al-lota for- sos Catalans. M'agraden (JERC), i rebre els nos- Llog per dies apartament comercial de publicitat. mal de 20 a 27 anys. "Els Pets" "Brams" i "Jo tres butlletins, escriviu a Mmanova. Es ideal per Tel. 297667. Ens agradaria cartejar- M'agrada el ball de saló t'ho diré". Enric Blanc. C/ ara mateix a: JERC-Illes. trobades amoroses. Tel. nos amb al-lots i al-lotes i som bastant actiu. Ani- Santiago Russinyol 1, Es confecciona o arregla Montcada, 1 - 08291 469441. que com nosaltres esti- ma't i escriu-me a l'apar- àtic. 07012 Ciutat de qualsevol peça de vestir, Ripollet. guin penjats/penjades per tat 690 de Ciutat. Mallorca. Deixaria cambra doble a cortines, coixins, etc. Tel. Lax'n 'busto i que defen- Naturalesa, la mar, la casa compartida, jardí i 771005. sin la nostra llengua. Hola, Em dic Raquel i tenc muntanya, una pel.lícu- Estam interessats en un hortet. Molt econòmic. 14 anys. Tenc ganes d'es- intercanvi cultural amb Es passen treballs a Raquel Llagostera Costa. la, un café... si ests dona, Preferentment gent jove. criure'm amb gent de 14 persones i institucions máquina i per ordinador. Gardènia, 4-08880 Cube- atractiva i divertida, t'he A Santa Ponga, urb. a 16 anys. Si vols escriu- Països Catalans que Netedat i rapidesa. Tel. lles. de conèixer urgentment. deis Galatzó. Tel. 671419. re'm... Raquel González- desitgin informar-nos 771005. Bútia postal 1174- 07080 Cercam gent entre els C/Ansel Calvé, 13, 13- sobre el passat i el pre- Cerc cases per Hogar tot Ciutat de Mallorca. Gabinet de Psicologia. 18 i els 45 anys per excur- 08950 Esplugues de Llo- sent del dits països i esti- l'any, amb piscina. Tlf. Neurosis, trastorns de sions, sortides, etc. Abs- bregat (Barcelona). guin interessats en qües- 971 867284. carácter, psicoterapia tenir-se els qui vagin de COMUNICATS tions vinculadas a l'Ar- Som un alemany de 38 infantil, depressió. Tel. mala fe. Apartat 1.792 gentina. Escriviu-nos a: anys, cerc amigues i SERVEIS 427193. Ciutat. Si vols rebre la revista L'I- Baigorria 1337 .200 Ros- amics per a sortides i LLA gratis, la pots dema- ario-Argentina. més. També vull estudiar PROFESSIONALS Cerc feina per guardar Pensionista de 78 anys, nar a Edicions Bromera, català. Vull la llengua mallorquina. nins a la comarca de Cala 1'80 d'altária, Polígon Industrial, 46600 Acció Cultural del País d'Or. Tlf. 842156. conèixer senyora pen- Escriu-me a la Bústia Alzira. Tel. 96-2402254 Valencia i el Bloc Jaume S'ofereix jardiner amb sionista entre el 50 i 70 Postal 97- 07080 Ciutat. I ja és a Internet. Si voleu S'ofereix mariner amb corteixements de cuina. anys, per no estar tot sol. Per a tots aquells i aque- intercanviar propostes experiència per a tenir Sóc un noi de 31 anys. Demanau per en Lluís. Tenc bona pensió i pis llas que vulguin lluitar d'acció i lluita, o informar cura i netejar vaixells. Soltar. No minusvàlid. Tel. 604790. amb 5 habitacions i dos contra l'invasor, contra d'activitats, etc., podeu Lluís 971 604 790 - 609 Voldria mantenir corres- banys. Cerca'm al els traïdors, contra l'ex- connectar: ACPV Cerc feina per guardar 723 707. pondència amb noia 462536. Ferran. plotació obrera, i per una @vIc.servicom-es nins petits a ca seva a a minusválida que tengui Representants musicals terra lliure i catalana, els ca meya per les zones de Hola! Som una al-lota bon carácter, culta, es Vos recomanam boico- que es posin en contac- Maulets tenim obert l'a- Sineu i Maria. Tel. felanitxera. Som molt senti sola. Escriu a la tejar les ONG's espan- te amb "Marejol" per con- partat de correus 349 525380. independentista, i estic Bústia Postal 163- 08400 yoles AGNUR España, tractar actuacions a les C.P. 43480 de Salou boja pels Sau, pels Ocults Granollers (Vallés Orien- Médicos del Mundo i Uni- Cerc feina per guardar Illes. Som un grup cap- (Tarragona), per a qual- i pels Pets. Segur que si tal). cef amb els bancs aspa- nins a Can Picafort o davanter al Principat. Tel. sevol informació o m'escriviu feim una gran nyols Central Hispano i Inca. Carrer Nou, 5, Maria 933 593 632. Cerc al.lota sense fills de col-laboració contra l'o- amistat. Som molt diver- Banco de Santander que de la Salut. 22 a 28 anys. Signe Lleó cupant. tida. Adéu. M. Glòria. els donen suport. o Sagitari, que sia capaç Si voleu rebre llibres en S'ofereix pintor empape- PERSONALS Carrer d'en Magalla- d'estimar sense traïció. català gratuïts sobre dife- Subscripcions gratis a rador, econòmic, seriós, nes,29- 07670 Porto- Atenció, catalans i cata- Telefona'm al 512018 dies rents temes d'actualitat, cómics en català per a ràpid i net. desplaçament colom. lanes independentistes. feiners a partir de les 23 socials o teològics, sols nins de 6 a 10 anys. "El per tot Mallorca. Tel. Vull cartejar-me amb tots Vull intercanviar revistes, hores. us cal escriure a Cristia- Llaüt de Xàbia" -Apartat 203239 vosaltres. Estic boja pel cómics, fanzines i adhe- 53- Xàbia 03730 Patro- Atenció: administrativa nisme i Justícia, carrer bon rock català: Sau, Els sius amb tots aquells cinat pel Magnífic Ajun- Pneumàtics Son Ferriol. cerca amigues i amics per Roger de Llúria, 13, Bar- Pets, Lax'n'busto. No us joyas que estiguin orgu- tament de Xàbia. Equilibrat de rodes, canvi a sortides, excursions, i celona 08010, o telefonau de rodes i pegats, aline- talleu i escriviu a Marta. llosos de tenir sang cata- al (93) 3172338. a l'estiu anar a la platja. Cursos gratuïts de !len- ament de direccions Indústria, 114-08030 Mal- lana o basca a les sayas Bústia Postal 1400-07080 Professora titulada fa gua andalusa. Podeu assistida per ordinador. grat de Mar. yenes. Pau Arranz- C/ 2 Ciutat. classes de solfeig, piano adreçar-vos a: LLENGUA Avda. del Cid, 73. Tel. Volta 31- 07209 Son Mes- Als Països Catalans es i harmonia. individuals i (Enseniansa a Dittansia 427553. Son Ferriol. quida-Mallorca. Capritxós, especial, dife- fa molt bona música! en grup. Tel. 756114. dela Yenwa Andalussa) M'agrada, pero, en espe- Cerc famella maca, rent i atractiu jove de 27 Si teniu qualque vidre anys, cerca dona inde- Magdalena. P. Pedro Romana, 1-4-2- rencat, cridau al 473819 cial la que surt de Mallor- romántica i amb les 14007 Còrdova. pendent i intel.ligent que Universitaria fa classes el vos posarem tot d'una. ca a càrrec d'en Tomeu ungles llargues. Escriviu Penya. Independentistas, a: Oscar carrer Blan- vulgui companyia, carí- de rapas d'EGB i català Si ques recibir el Puxa cies, massatges i sexe :.;ercfeina per fer a ca me- si somnieu en una nació querna, 58 - 07010 a la zona de Pere Garau Asturias en to casa, y de durant les sayas estades de Ciutat. Tel. 243383. baldre, sólo tienes qu'en- al principat, a canvi d'a- viar la direicion a: Ende- juda económica. Manel Si voleu intercanviar ANUNCIAU-VOS DE FRANC A 1 9 1tC211 chaAstur-Puxa. Cai Llan- adhesius, revistes, infor- 907843901-973603214. greu, 10, 2 2-Xixon 33206- mació, etc, sobre el tema Nom DNI Asturias. Hola, al.lotes, noies, d'alliberament nacional, Cognoms Tel ragazzas. Som dos joyas escriviu a l'Associació La meya col-lecció té • Escriviu un sol anunci per cupó de 24 anys, morens i «Xavier Romeu». Apartat 20.000 adhesius polítics. • Usau lletres majúscules atractius que desitjan ATENCIÓ • Escriviu dins el requadre el text de correus, 36. 43480 La Faig exposicions. Crec conèixer al.lotes enrolla- Pineda. Tarragona. persones que hem facin des i catalanoparlants, si arribar enganxines de és possible, per a fer El Consell Nacional Cata- l'Esquerra Revoluciona- acampades, organitzar la ofereix diversos Ilibres, ria. Paniello-Apartat 139 festes, sortir e marxa i gratuïtament, a tot aquell - 22400 Monsó-Osca. passar-ho bédurant l'es- que els els demani, al vol- tiu. Som genials. Anima't tant deis drets i història "El Full" és una publica- que ets jove. Escriu a C/ de la comuna patria ció interna de l'Associa- Ompliu aquest cupó i enviau-lo a: Apartat de Correus 124. 07600 S'Arenal de Mallorca Joan Alcover, 1 Algaida catalana. Podeu escriu- ció Roca i Ferreres. Si (Mallorca) C.P. 07210. re a l'Apartat 15.071 de voleu rebre'l gratuïtament 1" D'AGOST DEL 2000 1 9 11t11 a PETITS ANUNCIS comuniqueu-nos el vos- Museu. Carrer Guillem ra. Associació la Brúxo- tes postals (noves o uti- ya - Estat francés. tre nom i adreça: Apartat Timoner, 10-Felanitx. la. Tlf. 93 4353323. litzades de "Escudo de BORSA DEL de correus 9247, 08080 Oro" Biblioteca Catalana El Call, la revista dels Barcelona. Grup folclóric sense gaire Coleccionau Fanzines? de Krefeld - Box 1665 D- jueus dels Páissos cata- MOTOR pretensions cerca sona- Voleu saber que fan 47716 Krefeld Alemanya. lans és a internet. Lluita, la revista de l'in- dors i sonadores, cantai- els/les independentistes Tel. 07-49215126635. http:/w w w. dependentisme valencia res i gent engrescada per del Tarragonès? Subs- fortunecity.com/victo- Si vol un cotxe nou de la ésa Internet: http: //www. seguir fent coses. Actuam criviu-vos al Butlletí del Classes particulars. Totes rian/coldwater/252. nostra gamma, véngui estelnet. com//lluita. alguna vegada, no guan- Collectiu independentis- les assignatures i tots els en parlarem. Agencia ofi- yam gaire, però ens ho ta "El Timbaler de Bruc". nivells. Petitsgrups. Pro- Acaben d'editar-se els cial Renault. Tel. 413867. Si voleu afiliar-vos a sin- passam d'allò més bé. Per 600 peles el rebreu fessors/es titulats. Preus Evangelis segons sant Son Ferriol. dicats nacionals catalans: Ens reunim els dimecres cada dos mesos durant econòmics. Telf. Mateu, sant MARC l C. S. C * 93 4541188. a les 20'30 al Rafal Vell un any. Bústia Postal, 7- 971467931. Ciutat de SANT Lluc, en versió VENDES (Antiga escola). Som gent Oferim de franc cursos 43893 Altafulla. Mallorca. interconfessional, en Ilen- acollidora. Trucau al 971 bíblics i subscripcions a gua catalana, en casset- 505374 • Si us interessen les Ilen- Classes particulars d'he- Venc piano marca TLE- revistes cristianes en tes i CD. El seu preu per gues minoritzades de breu, grec i Ilatí a tots els joc és de 3.000 ptes. Pos- YEL, un quart de coa, en catalá:Ajuda Evangélica Els nacionalistes inte- més a prop, adreçeuvos nivells. Jordi 971242795 teriorment s'editarà l'e- bones condicions. Mig dels Països Catalans. ressats per un sistema a: Llengües Vives. Bús- vangeli segons sant Joan. milió de pessetes. Tlf. Apt. de Correus 1.022. d'intercanvi cultural i turis- Piano Blues, Jazz, Rock. tia Postal 5224/08008 També hi ha editat tot el 939 373 151. 12995 Castelló. Tlf. (964) me alternatiu per a Classes particulars. Har- Barcelona. Nou Testament en Brai- 207607. nacions sense estat, monia moderna. Venc figures d'escaiola le en llengua catalana, i podeu informar-vos a: Si vol rebre l'Euskararen 971242795 Nanel. noves per decorar o poli- Els Castellers de Mallor- edició interconfessional. Turisme Alternatiu: Bús- Berripapera (en foraster) cromar: àngels, betlems, ca, necessitam gent!! Si Atots els valencians que Són 22 volums, i es poden tia Postal 1.171 Castelló gratuitament escriviu a: fruites, flors... per lots o t'agrada passar-ho bé. Si vulguen contribuir a la demanar a Mn. Joan 12005. Es tracta d'un sis- Hizkunta Politikarako. a la menuda. Trucau cap- vols tenir nous amics sans construcció nacional del Magí, Parròquia de sant tema de Ilarga trajectória Wellingtongo Dukea, 2 - vespres i vespres al 971 i saludables. Si t'agrada País Valencia. L'asso- Pere i sant Pau, 43007 provada arreu del món, 01020 Vitoria-Gasteiz 29 44 44. fer pinya amb un projec- ciació cívica Tirant lo Tarragona. molt adabtable i econò- (Araba). te nou: Fes-te Casteller!! Blanc us espera. Som Venc embarcació Borràs- mic. Vine a veure'ns!! Assa- Coleccionista d'adhesius els nacionalistes valen- Ha nascut Correfoc!!! Una 640. Bon estat i bon preu. Tlf. 971 865 405 gem els dissabtes a l'Es- Les persones interessa- compra, camvia, reco- cians. 963879408. revista de literatura i cola d'Adults son Canals. des en les activitats de Ileix material d'esquerra Història catalanes. 64 pla- Videoconsoles, jocs, Sóc professor d'una Carrer son Canals,10. les Associacions i clubs revolucionaria o inde- nes 250 ptes. Col.labo- cómics a preus realment DIWAN (escola bretona) Telèfon 452414, Isidre. UNESCO poden adreçar- pendentista. Coleccio- ra-hi o fes-te'n subscrip- assequibles: Infomanga, i escric i Ilig català. se a la Federació Cata- nisme I.S.G. Bústia Pos- tor. Tlf. 971 200 810. carrer de sant Geroni, 2 Pintors, escultors, fotó- Envieu-me Informació lana de la Unesco: Mallor- tal, 135-48980 Santurzi- Lluís. Tel 636 720 814 Mana- grafs, etc., interessats en sobre els Països Cata- ca, 207-08036 Barcelo- Biskaia. cor. exposar les seves obres, na. Tlf. 932534367. lans, especialment de A Ciutat estam creant el així com gent interessa- Col«laboreu!Ajudeu-nos! tema d'ensenyament: primer equip de rugbi Compraria videojocs, da en comprar o simple- Necessitam persones Per un projecte de docu- Grades. Joel Donnart- català de Mallorca. Els videoconsoles cotxes. ment en visitar l'exposi- amb idees i ganes de mentaciód'indrets de les 44, Hent Frinaoudour, Almogàvers. Interessants Telefonau al 636720814. ció del moment, podeu tirar endavant la nostra Illes i dels Països Cata- Penc'hoad-F-22860 cridar al 971 200 810. Sant Geroni, 2 local 3- passar pel Café es llengua i la nostra cultu- lans necessitem targe- Plourivou Breizh/Bretan- Lluís. 07500 Manacor. _.11frk/1/12.1 SUBSCRIVIU-VOS-HI, ;-yo ondasun guzia, que es pot tra- Arran dels seus lligams amb Sarrionandia, el poeta que duir per Això és tot el que tinc. lluita armada per l'alliberament d'Euskal Herria i del seu pas Il•lustracions en color d'un per la presó, escriu amb mots no existeix alt nivell artístic i versions en com els d'aquest poema intitu- espanyol, francés, anglès i ale- lat Coses que no existeixen: PER QUIM GIBERT, ENSENYANT many de cada poema arrodo- "...La majoria dels països són neixen el llibre. A més a més, països desconeguts / Quanta Joseba Sarrionandia (lune- koa). Sarrionandia s'encabirà en no és només amic del seus l'esmentada publicació va gent, quants instruments hi ha ta, Biscaia, 1958) és un perfecte un dels bafles que utilitzava el amics o enemic del seus ene- acompanyada d'un disc com- en el món que no existeixen / desconegut als Països Cata- cantant Imanol, en un recital a mics. La seva obra ha superat pacte d'excel.lent qualitat que Vam néixer en una província lans. Malauradament la nostra l'esmentat centre penitenciari els cercles infernals que ha vis- inclou poemes recitats pel propi que no existeix i tampoc exis- cultura acostuma a descobrir la el dia de Sant Fermí de 1985, cut Joseba, i s'ha convertit en poeta i collaboracions musi- tim, en la mesura en qué som majoria de literats bascos quan per fer-se esmunyedís entre els gran referent de la literatura cals de Mikel Laboa, Fermín i el que no som / (...) Per?) també prèviament han estat traduïts a carcellers. Des de llavors ençà basca. Els lectors rebem els seus Jabier Muguruza, Oskorri... existeix allò que no existeix / l'espanyol i han tingut èxit és un home que viu amagat: llibres com profitoses corres- "Sarrionandia presenta una La vida es composa de frag- comercial, com en el cas d'en "Empresonat, fugat i exiliat, pondències llunyanes. Gaudim col•lecció de poemes en la seva ments que no existeixen". Bernardo Atxaga. personifica el sentit tràgic de amb la seva poesia. També ens línia, que no és altra que la línia Aquest exprofessor universitari Precisament amb Atxaga i l'escriptor compromès per mitjà espantem. Ens espantem per- de la poesia basca que arranca de filologia basca és home de d'altres aprenents d'escriptor de de les obres quotidianes", escriu qué ens parla d'algun lloc, se'ns dels "bertsolaris" (poetes reflexions crítiques, amant de la seva joventut, entre ells un Omar Nabarro, estudiós de l'o- fa esgarrifós interpretar els pre- improvisadors) Iculmina en la l'humor negre i l'ironia absur- ion Juaristi que no té res a veure bra de Sarrionandia. sagis", apunta Ruper Ordori- segona meitat de segle passat da. amb l'actual, formará el seu pri- Tot i que ser el creador de ka, un dels més prestigiosos amb Gabriel Aresti. És una mer grup de lletraferits. nombrosos contes infantils, cantants bascos. poesia molt arrelada en la seva Hau da ene ondasun guzia La seva militància a ETA l'a- assajos i traduccions de L'editorial Txalaparta (78 terra mil.lenaria i determinada és una edició multimèdia que cabará condemnant a 28 anys T.S.Elliot i Fernando Pessoa, P.k., 31300 Tafalla, Nafarroa) pel seu idioma mil•lenari", no hauria de passar desaper- de presó, dels quals no en farà és sobretot l'autor líric con- ha editat fa uns mesos la darre- assenyala el periodista Antoni cebuda. "Contra el consum, més que 5 arran de la seva fuga temporani de més volada en ra de les aportacions poètiques Batista (La Vanguardia, 18-2- creació", que diria de jove del Penal de Martutene (Gipuz- èuscar: "Joseba Sarrionandia ja de Sarrionandia, Hau da ene 2000). Sarrionandia. 1- D'AGOST DEL 2000 1°10t11 Solidaritat internacional Estats Units, provar l'efectivitat d'un fong herbicida, per lluitar contra les plantacions Dia Mundial de Solidaritat amb Paqui Gil de Fulla de Coca. El fong en qüestió (Fusa- rium Oxiporum) es reprodueix de forma la E.L.A. TARIFA/CADIS.- Paqui Gil, membre de la natural en algunes plantes de Coca i les ani- MIQUEL ALEMANY I BAL.LE Asociación Pro Derechos Humanos de Andalu- quila. El president de Colombia va acceptar cía, va ser detinguda per la Guàrdia Civil el 1997 aquesta "investigació" el dia abans que el pre- per haver ajudat a un immigrant que havia arribat sident dels EUA, Bill Clinton signés un ajut El dia 21 de juny de cada any es "de aquesta associació. a la península en patera. Paqui va tenir a l'immi- de 1300 milions de dòlars pel anomenat celebra arreu del mon el Dia Mun- Per recaptar fons, A.D.E.L.A grant a casa seva durant un mes mentre es recu- "Plan Colombia", ideat per acabar atacar als dial de la E.L.A (Esclerósi Lateral organitza sopars on es fan rifes de perava de la travessia i va ser detinguda quan el moviments d'insurgencia i guerrilles, amb Amiotrófica). Aquesta és una greu cotxes i a més celebra concerts de traslladava a un altre Roe. l'excusa d'acabar amb el narcotràfic. Alguns malaltia neuromuscular que pro- Música Clàssica i dur a terme tota Després de passar dos dies a la presó el jutge senadors republicans, van fer saber a les auto- dueix una degeneració de les moto- casta de actes per recaptar fons que va considerar que no hi havia motius de delicte, ritats colombianes que ells recolzaven el neurones. puguin trobar el millor remei per però en canvi, la Subdelegació del Govem cen- lliurament de l'ajut amb "l'esperança" de que La persona que pateix aquesta curar la E.L.A . El seu darrer acte malaltia veu els músculs tenir lloc tral si va considerar que calia castigar a Paqui, a "s'acceptés" investigar aquest fong. que de les social va a la Fira de Santa cames i els braços es van paralit- Maria del Camí, on es celebrà una la qual li van imposar una multa de 250.000 pts. Aquest fet posa de relleu el carácter coac- zant a poc poc i té dificultats per exposició de quadres antics del /M'o) va desencadenar una intensa campanya cionador dels "ajuts". Des d'EUA s'ha poten- articular les paraules de tal manera poble, per poder-los vendre. Varen d'autoinculpacions, entrevistes amb la Subdele- ciat el difondre l'equivocada idea, que la gue- gació, etc, que no van fer canviar 1 'opinió del govem. que a dures penes s'entén la seva recaptar 300.000 pessetes. rrilla és la principal responsable del narcotràfic conversa. Existeix la Beca Biomédica de Davant d'això es va interposar un recurs conten- a Colòmbia, fet que contrasta amb que els ciós administratiu Justí- Enguany es va decidir celebrar Investigació Caty Salom i Parets per- al Tribunal Superior de EUA són el principal país consumidor de cia d'Andalusia que ara ha sentenciat que "el fet aquesta jornada el dissabte 17 de qué es pugui trobar una solució en cocaïna, o que la DEA (narcòtics nord-ame- que els estrangers que arrisquen la seva pròpia juny per mor de que hi hagués per- aquesta malaltia. La Reina Sofia rebé ricans) esdevenen un important grup de pres- vida per entrar a Espanya insisteixin, en part ve sonal suficient per poder atendre les a la gent que forma part de sió política i económica en els països pro- motivat per l'existència d'organitzacions i indi- persones interessades en que la A.D.E.L.A el passat mes de maig i ductors de fulla de coca. Amb la imposició vidus que, amb una o altra finalitat, es presten a E.L.A. pugui ser de l'ús d'aquest fong, a banda de ser un altre burlar el sistema legal espanyol", i per tant, Paqui curada tal com cop a la sobirania del poble colombià, amb ha de pagar la multa. Noca] dir que aquesta sentèn- hagués volgut Na mètodes de guerra biológica, esdevé un perill cia s'enmarca en la campanya alarmista i xenó- Caty Sálom i Parets, granges, animals foba del govem central contra els immigrants i per l'ecosistema colombià, fundadora de una les persones que els ajuden. Tot i que es presen- i d'altres collites. associació anome- tará recurs contra la sentencia, la Asociación Pro nada A.D.E.L.A. Derechos Humanos de Andalucía demana la soli- Contra-Infos+Red Juvenil 14/7/00 A.D.E.L.A. té daritat de tothom, i fa públic el ng de compte corrent com principals fun- (BBVA 1302-1250-22-0024544340) per qui pugui cions trobar un remei fer aportacions. Contra-Infos 10/7/00 Perilla el desaforament i per acabar amb aquesta xacra i aju- posterior judici al dar a les persones Cremen viu a un dirigent que pateixen aquest genocida Pinochet mal donant tota la indígena de la comunitat informació possible aimacha CHILE.- El cas del General Augusto Pino- per dur los per bon chet, pot tornar a donar un tomb. terme. AMAICHA DEL VALLE / TUCUMAN / Sembla ser que el procés de desaforament La mallorquina ARGENTINA.-Jorge Santucho, membre de la que l'ex-dictador trontolla amb el pas dels Caty Salom i Parets, comunitat Amaicha del Valle va ser pràcticament dies. Segons Hugo Gutiérrez, un dels lletrats quan tenia 18 anys, cremat viu el passat 10 de juny per membres de del CODEPU, que va al.legar a la cort d'a- va emmalaltir la familia Cruz, representants dels interessos pel.lacions el desaforament del genocida d'E.L.A, que la va econòmics i polítics caciquils de la zona. La famí- Pinochet, per posteriorment poder jutjar-lo. portar a la mort vuit lia Cruz (denunciats nacional i intemacionalment Sembla ser que la Cort Suprema, darrera- anys després. per depredació de recursos arqueològics a la Ciu- ment está rebent pressions del actual govern Na Caty no es re a e tat Sagrada Diaguita de Quilmes) van vallar 15 i altres, per fer com una especie de llei de desanimà mai, va ser s, p nc p asevamaa a. hectàrees de terres on es troba la comunitat Amai- punt i final i així poder "tancar" d'una vega- una jove valenta amb cha i les cases dels comuners/es, privant-los fins da la transició a Xile, perquè sembla ser que ganes de lluitar i de fer el bé pels es mostrà interessada per les seves i tot d'electricitat i aigua i intimidant-los a aban- en l'actualitat, a Xile, és un "país sobirà amb altres. Fins el dia de la seva mort, activitats. donar les terres en 24 hores. La comissió directi- un sistema jurídic sòlid i consolidat". va treballar dirigint aquesta asso- Entre els projectes de A.D.E.L.A ciació els malalts tin- va de la comunitat va decidir tirar a terra les valles Com que senzillament fer aquesta llei de perquè no es troben els de la contractació de guessin tant de patiment i disposa- un fisioterapeuta amb servei a la Creu i accedir a l'espai comunitari. Davant d'això, un punt final, seria molt escandalós per a l'o- sin de totes les comoditats possi- Roja, la contractació d'un logope- grup comandat per un dels Cruz van començar a pinió pública internacional, així que la bles, a més de intentar trobar un da i que la gent la pugui conèixer. agredir violentament els 200 comuners/es que inten- estrategia és dilatar el procés, posar-li obs- remei per aquesta malaltia, que és A.D.E.L.A és molt agraïda amb taven accedir a les seves terres, i va ser aleshores tacles, com és el fet de que la vista d' la E.L.A . els seus socis i als que hi col.labo- quan van cremar viu a Jorge Santucho, que con- cions prevista pel dia 5 de juliol, s'aplacés A Mallorca, A.D.E.L.A. té la seu ren perquè els malalts de E.L.A se duia el tractor amb el qual tiraven les valles. pel dia 12, i possiblement no es porti a terme social al poble de Santa Maria del puguin curar. Ja amb anterioritat, el secretad de cultura de fins al dia 19. Tenint en compte, que el tri- Camí, al Carrer LLarg n2 56 . El seu Cal que la gent que tengui aques- la comunitat de Quilmes va patir una brutal pallis- bunal te uns 20 dies per decidir sobre el cas, actual president és en Bartomeu ta malaltia posi amb sa per denunciar les activitats especuladores de la es en contacte ja ens plantem al mes d'agost, mes en el que Salom i Dolç : família Cruz. Aquestes comunitats indígenesestan pare de Na Caty. Té l'associació que fundà Caty Salom seria més difícil preparar mobilitzacions a 189 socis, fets per obra de Na Caty. i Parets. La gent que treballa en alarmades per l'augment de la violencia contra EUA i Europa, que són àrees de forta influen- elles. Contra-Infos 10/7/00 Entre ells es troben el bisbe de aquesta associació posará el millor cia. Els advocats ens demanen que col.labo- Mallorca: Teodor Ubeda i Grama- cor que té per poder curar-li aquest rem en la difusió de la importància del desa- ge i el batle de Santa Maria del Camí mal o que tengui les millors como- EEUU presiona per tal forament del Dictador Augusto Pinochet per i conseller de Agricultura del Govern ditats possibles. Tots els qui treba- pan de la Cort Suprema, posant-se en con- Balear, Mateu Morro i Marcé. llen a A.D.E.L.A ho fan sense fins d'iniciar una guerra tacte amb el màxim d'organitzacions de A Menorca tenen una delegació, de lucre. Si la gent que pateix aques- biológica als cultivadors drets humans i enviant cartes als responsa- en la qual el senyor Joan Mascaró ta malaltia actua així i A.D.E.L.A bles del Govern de Xile i al president de la i Florit actua de delegat. A.D.E.L.A els ajuda com cal, es respectará la de fulla de coca Cort Suprema. 5-2 va néixer de dues sòcies que no for- voluntat de Na Caty, que no era més men part de la directiva. Aquestes que fer el bé pels altres i aquest con- MEDELLÍN/COLOMBIA.- El govern Zitzánia+Advocats del cas pinochet sòcies son les senyores Joana Esta- sistia en que la E.L.A fos histórica. Colombià, ha acceptat sota la pressió dels 6/7/00 rellas i Catalina Salom Doll (tia de Es a dir que sigui una malaltia cura- Na Caty). Elles son 1'" alma mater ble. 1 9 13`11'112 1" D'AGOST DEL 2000 17 Encara no fa un any, i... • Avui hi ha més prosperitat social. • El nostre territori ha millorat en qualitat. • Preparam unes infraestructures modernes i adequades. • Apostarn a fons per l'economia productiva. • Avui els joves estan més preparats per al futur. • L'estructura administrativa és més democrática i participativa. • El diàleg social és avui més present qu a les nostres Mes. Tantes coses fetes...... tantes per fer GOVERN DE LES ILLES BALEARS 1 `r D'AGOST DEL 2000 1°11211 CRONOLOGIA DE LA HISTÒRIA DE CATALUNYA TOTA(XLV) PER RICARD COLOM -TLF. 964 207607 do, "La llengua i la història són els botins més preuats a l'hora de sotmetre un poble" (Angel Guimerà). El P.P. ho sap i per això vol reescriure la nostra Història i tornar a la censura franquista sota les maquiavèliques i mentideres pressions de les "cruzadas antinacionalistas" de les TVs i premsa que controlen.Volen fer de la Història una versió moderna de la "Formación del Espíritu Nacional",tot amagant coses com que els Reis Catòlics eren uns antisemites cobejosos d'or,que els castellans van matar més de 100 milions d'amerindis o que durant segles hi hagué una absoluta censura d'un munt de llibres de molt diversa temática fins al punt que qui tingués llibres prohibits acabava a la foguera i fins al punt que molts llibres eren segrestats i reescrits per la censura.Ara, els hereus directes de la Inquisició (el PP via franquisme i integrisme espanyolista) volen continuar reescrivint llibres segons els seus abjectes interessos polítics. ELS REIS CATÒLICS: 1492-1493. pleto, es un magnifico sitio sobre la historia de Andalucía. del almuédano en las torres. Ordenóles también que, aban- donando la ciudad, pasasen a habitar en los arrabales y alque- ADN rías y que no quedasen en Granada más que los Abencerra- "El día dos de Rabí el primero del año 897 -1492-, avan- jes. Y llenos de oprobio y humillación tuvieron que salir de zó el monarca cristiano con sus tropas hasta las cercanías de la ciudad." la ciudad; y habiendo enviado un ala de sus ejércitos a que BIBLIOGRAFIA: TUÑON DE LARA. Textos y docu- penetrase en la ciudadela de la Alhambra, permaneció él con mentos de historia antigua, media y moderna. Historia de Espa- el grueso del mismo acampado en las afueras de la ciudad, ña. Vol Xl. Ed. Labor. Madrid. pues recelaba de alguna traición. Para mayor seguridad había exigido ya de los granadinos, al tiempo de . firmar el pacto que se ha hecho mención, la entrega en rehenes de un grupo de conciudadanos. Quinientos de éstos fueron los entregados a tal título, a los cuales aposentó en el campamento: sólo enton- ces se decidió a avanzar en la forma dicha. (...) Sabida por los de la Alpujarra le entrada de los granadi- Fernando i Isabel durant nos en la obediencia de los cristianos, enviaron sumisión al els primers anys. Butlla papal pera ter possible el matrimoni de Fernando i Isabel,els quals monarca, quedando así bajo su jurisdicción. Ya no les queda- eren cosIns,tots dos Trastámares.Enceten així el poc recomanable cos- ba a los musulmanes pedazo alguno de tierra en el Andalus. tum de casar-se entre lamiliars,que $'allargara durant els Austries,sem- entre els reis i ¿Somos de Dios y a Él tenemos que volver! . Decidióse por 17.4.1492: "Capitulaciones de Sta. Fe" pre vorejant l'Incest. Colom: les terres descobertes seran per a la Corona, Colom fin el rey a dar libertad a los rehenes que retenía, dejándoles n' esdevindrà el virrei, governador general i alm irall de Cas- marchar con garantía para sus vidas y haciendas y rodeados tella, amb un 10% de les riqueses trobades. Naturalment, quan "Poc valdria fer lleis i Constitucions si no eren per nós, i de toda clase de honores. (...) veuran el que realment Colom ha descobert, els reis ficaran els nostres oficials, observades; per això, confirmants els Usat- Cuando fue ya completa la tranquilidad en la ciudad, otor- la marxa enrere i les capitulacions esdevindran paper mullat. ges de Barcelona, i les Constitucions del Principat de Cata- gó permiso para pasar el mar, para lo cual puso en la costa las 4.1492: Lorenzo de Médici mor. Començ de la decadèn- lunya, capítols i actes de cort, privilegis comuns i particulars oportunas naves. Los que habían decidido hacer la travesía cia de la gran Florència renaixentista. del dit Principat, volem i manem que sien observats (...) volem empezaron a vender su hacienda, fincas y casas. Tal había que d.4.1492: Després de les Capitulacions, els reis donen per i declarem que qualssevol Iletres,provisions, manaments, comis- vendía su huerta, tierra de labor, carmen o campo por un pre- conclosa llur conquesta militar sobre Al-Andalus.Ara prepa- sió o comissions amb carta o sense carta contra els dits Usat- cio inferior al valor de los frutos, siendo los compradores bien ren un procés d'assimilació ideològic i cultural que Caste- ges, Constitucions, capítols i actes de cort, i encara contra pri- los musulmanes que habían optado porquear como mudéja- lla malda per imposar amb tota mena de violències, i de vilegis i llibertats, usos i costums de l' Església, de barons, res o bien los mismos cristianos. De un modo parecido se ena- manera integral i absolutista (en tots els àmbits: econòmic, cavallers i homes de vila del Principat de Catalunya i dels sin- jenaban las alhajas y efectos. La orden dada para el viaje era jurídico-polític, religiós, simbòlic, territorial, etc.) durant més gulars per aquells atorgades i d' ara endavant atorgadores i fetes que se presentasen en la costa con todos sus familiares. Una de segle i mig, fins a l'anihilació de l'Islam al sud peninsu- pekpós i els nostres successors, o pel nostre primogènit, o lloc- vez allí, los cristianos se encargaban de embarcarlos con toda lar: prohibició paulatina d' idiomes, religió, usatges i costums tinent, governador, o portaveu de governador, o per qualsevol clase de consideraciones y respetos, pasándolos a la banda andalusins.Tanmateix,per manca de les eines tecnològiques altre oficial nostre present o futur, que sien nul ipso facto (...). magrebí completamente tranquilos y seguros. adients,e1 genocidi no será pas complet i entre la població I si els dits oficials o jutges no servessen les dites coses (...) Por aquel entonces prodigaba el monarca cristiano toda mestissa i camperola perviuran fins a l'actualitat abundosos proveïssen, signassen, posassen manaments, o fessin qualque clase de ciudadanos, consideraciones y respetos a los musul- trets culturals del vell Al-Andalus (com el flamenc). Durant cosa en qualssevol causes o negocis civils, criminals o mixtes, manes, hasta el punto de excitar los celos y la envidia de los segles,la població autóctona contrària al ferotge assimilacio- contra els dits Usatges, Constitucions, capítols, actes de cort, propios cristianos. Vosotros -decían éstos a aquellos- gozáis nisme imperial de Castella optará per arrecerar-se en serrala- privilegis, usos o costums, volem que ipso facto incorren en ante nuestro rey de más aprecio y honores que. nosotros mis- des i petites aldees.Les terres de la fértil Andalusia són repar- sentència de pena d' excomunicació (...). Entès emperò que si mos;. En efecto, rebajóles los tributos y tratábalos con justi- tides entre els grans nobles castellans i repoblades per (...) hom dubtás si s' ha de revocar o no (una actuació contra cia. Todo ello no era más que habilidad y maña para atraér- colons,mentre que la població autóctona queda desplaçada a els privilegis) que en tal cas el canceller, vice-canceller o en selos y apartarles de emigrar. Fueron muchos los musulma- zones pobres i ferésteguel i en condicions d'extrema servi- el seu cas regent (...) en sis dies desrpés de la dita requesta esti- nes que, movidos por la ambición y creyendo por otra parte tud. Els castellans calen foc a cents de milers d' hectáries de ga sota les penes més avall contingudes, sia portat a fer-ne rela- que este trato sería duradero, adquirieron a bajo precio hacien- boscs per a evitar que esdevinguin recer dels perseguits,fins ció en l' Audiència Reial (...) i oïda de paraula a pan, o el seu das y muebles preciosos y se decidieron a convivir con los a trastocar els ecosistemes andalusos. advocat, i el dit oficial si hi vol ésser, hom voti amb jurament, cristianos. (...) i sia tancat i declarat sense salaris ni despeses algunes (...)". Parecióle más tarde al rey trasladar al emir Muhammad 1492: El tresorer reial de la Corona catalano-arago- (La Constitució de l' Observança. Ferran II a les Corts bin Alí a la costa de Magreb, Ordenóle, pues, que se apresta- nesa, el valencia Lluís de Santangel, manlieva un milió de de Barcelona del 1480-1481, per a confirmar el constitucio- se a hacer la travesía, para lo cual dio comisión de que arri- maravedins pera l'empresa d'en Colom. La mitologia espan- nalisme català). basen naves al puerto de Adra, donde se le reunieron otros yolista pretén que la reina castellana "empenyora ses joies" muchos musulmanes que determinaron emprender el mismo quan, evidentment, Isabel, aquest any, era molt més rica que Las consecuencias de la rendición de Granada viaje. Todos ellos, emir y acompañantes, embarcaron en las això. En fechas recientes. E126 de Diciembre se celebró en Alme- naves aprestadas, bien atendidos, respetados y honrados de El regne de València arriba als 319.650 hab. (uns 200.000 ría y el 2 de Enero en Granada la conmemoración de la con- los cristianos. Como final de su navegación, desembarcaron el 1348), malgrat pestes, caresties, fams, rivades i altres desas- quista castellana de los últimos reductos de Al-Andalus. En en Melilla, en la costa del Magreb, desde donde continuaron tres cíclics ben sovintejats.EI nombre de musulmans i catò- ambas ciudades dos movimientos sociales (Plataforma 26 D a Fez (guárdela Dios). (Tras una serie de vicisitudes la emi- lics hi és prou similar. y Manifiesto 2 de Enero) van calando en la sociedad civil para gración de los musulmanes granadinos cesó y entonces...) Mor Jaume Huguet, el major pintor gòtic català, qui adaptà sustituir unos actos militaristas, xenófobos y despreciadores Cuando vio el rey de los cristianos que los musulmanes les aportacions de 1' art flamenc i del Quattrocento italià als de nuestra historia por otros que sean signos de tolerancia y habían abandonado sus proyectos de emigración y que se habí- lluents gustos catalans. de reencuentro con nuestras raices. an decidido por adoptar la condición de mudéjares, a decir La Inquisició crema Bíblies a Barcelona. Desde el Independecia colaboramos en el conocimiento dándose y estableciéndose en el país, empezó a faltar a las Lluís XI de França envaeix el Rosselló. de aquellas fechas con la reproducción parcial de un docu- condiciones en un principio pactadas. Lleis discriminatòries dels reis Trastárnares contra els Roma mwto de la época sobre noticias de los Reyes Nazaritas o Prosiguió violándolas, una a una, y quebrantándolas, artí- o gitans. capitulación de Granada y la emigración de andaluces al Magreb culo por artículo, hasta incumplir las todas en absoluto. ("Kitab Nubdat al-asr fi abjar muluk Bani Nasr aw taslim Entonces cesó el fuero del Islam para los musulmanes, 3.8.1492: Cristòfor Colom salpa de Pals de l' Empordà, Garnata wa nuzul al-Andalusiyyin ila l-Magrib"). quienes se vieron menospreciados, dejados y tratados altane- en direcció a l'Atlàntic, com ho demostren diferents cronistes Este documento está tomado del sitio web ADN ramente por los cristianos. Impusiéronseles alzadas, grabó- estrangers posteriors no afectats per la reescriptura de la histò- http..11www.isocanda,orgladn, donde podrán encotrarlo com- seles con pesados tributos y hasta se les suspendió el pregón ria dels Austries, aixícom de nombrosos lapsus. Palos de Moguer, 22°113t1 1" D'AGOST DEL 2000 19 vora Huelva, d' on la his- toriografia oficial diu que salpà, es toba terraendins i no consta enlloc que mai Català i Asturià, vides paraleles hagi tingut port. Làmines MIQUEL ROURA de l'època representen les muralles de Pals de l' Empordà (Palos de Quan un ciutadà de l'Estat espanyol es pels deixebles de Menéndez Pidal i altres ini- Moguer no n'ha tingut pregunta guantes llengues es parlen en el seu ciatives sorgides del seu entom i de la matei- mai, ha estat sempre un país, resphn: base, català, gallee i castellà. xa Astúries. vilatge pobre i no pas de Rarament esmentarà tambél' occitá de la Vall L' any 1969 va crear-se una organització mariners), i diversos tes- d'Aran, el portugués dels pobles extremenys anomenada Los Amigos del Bable, que dona- timonis estrangers parlen de San Martín de Trevejo, Eljas, Valverde del va forma al sentiment lingüístic asturià. La que Colom sortí de la Fresno, Olivenza, La Codosera i Valencia de seva activitat es centrava en la convocatòria Mediterránia.Els espan- Alcántara, el cherja de Ceuta i Melilla, l'a- de concursos literaris i la grabació de cançons yols ho falsificaran amb ragonès o l'asturià. tradicionals. D'aquí va sortir la I Assemblea el fi de monopolitzar les De la mateixa manera, quan un ciutadà Regional del Bable 1' any 1973, al voltant de enormes riqueses ameri- de l'Estat francés es pregunta quants patois la qual es van reunir vells estudiosos de l'as- canes front als descen- es parlen en el seu país, sepia' ment respondrà: turià. L'any 1974 apareix a la revista Astu- dents d'en Colom i dels alsacià, bretó, potser també occità, però rara- rias Semanal una secció anomenada Conce- drets de la Confederació ment català. Jo vaig tenir l'ocasió de treba- yu Bable, convertida després en una asso- - catalanoaragonesa. llar uns mesos a Avinyó, i la majoria dels ciació que va promoure al llarg d'una déca- També hi ha un desfasa- meus companys sabien que Catalunya té la da campanyes de tot tipus encaminades a revi- ment de més de 600 seva pròpia llengua pea) no sabien que en far la Ilengua asturiana, entre les quals cal milles en el llibre del una part del seu Estat també es parla català. destacar l'anomenada Bable nes Escueles. viatge: tot just la distàn- Això només ho reconeixien els més erudits L'Estatut d'autonomia, firmat el 31 de desem- cia entre Pals d'Empordà evidentment, dues noies vingudes de Per- bre de 1981, per fi reconeixia l'existència de i Palos de Moguer. Hi ha pinyà. Naturalment que estan acostumats a l'asturiá i garantia la seva protecció. Poc abans dades i citacions del sentir parlar de l'equip de rugby de Perpinyà, s 'havia creat l'Academia de la Llingua Astu- s.XVI per a suposar que la majoria de mariners en aquest primer viatge són catalans. l'USAP, com ¡'equipe catalan, o les cata- riana, amb l'objectiu de normativitzar l'i- lans, saben que l'autopista que travessa el dioma, el cultiu literari, l'escolarització i la 11.8.1492: A Roma Roderic de Borja (ca. 1431-1503) és departament dels Pirineus Orientals s'ano- investigació lingüística. nomenat Papa: Alexandre VI. Roderic havia estat adoptat per mena La Catalana, han tastat en algun res- Trenta anys abans, s'havia donat el pri- l'anterior papa Borja,Calixt III (oncle per part de mare),i ja taurant d'Avinyó, Marsella o Montpeller la mer pas pel reconeixement del català a I 'Es- d'adolescent rebé rendes,estudiá lleis a Bolonya i fou succes- crema catalana, per?) per ells es tracta d'una tat francés: l'anomenada llei Deixonne, la sivament cardenal,bisbe i un capaç administrador de la Cort denominació folklórica que no reflecteix cap primera mesura favorable al català des de l'any ,41 papal. Durant el cónclave compra vots per a assegurar-se els fet diferencial català, alsmenys dins del seu 1659. Era, doncs, la primera llei en la que necessaris dos terços,peró fou ben rebut en general a causa de Estat. s'esmentava la llengua catalana des d'aquell Alexandre VI, detall d'un la major por que provocaven uns altres candidats.Durant el seu A l'Estat espanyol hi ha un cas molt sem- any. Els catalans, per fi, existien. Aquesta llei freesc de Pinturicchio, Pontificat el català és ben habitual al Palau pontifici. Maldarà blant: l'asturià. Tots hem menjat alguna vega- permetia una hora de català setmanal a les 1492-94 per defensar els Estats Vaticans de l' avidesa de les potències da una fabada, tots hem sentit parlar de l'O- escoles públiques, tal com diu el seu article tot i ser un pèssim pastor, será un monarca lluentíssim, fins i viedo com el equipo asturiano, però ens és tercer: Tout instituteur qui en fera la deman- tot plantará cara als Reis Catòlics. Sa consciència de catalanitat, però, no será tan clara com difícil atribuir a Astúries una llengua pròpia. de pourra étre autorisé à consacrer, cha que en l'anterior Papa Borja,i sa vida privada será molt més dissoluta (com ara,abans i després No es fácil, dones, la tasca dels que Iluiten semaine, une heure d' activités dirigées à l' en- de sa coronació pontifícia anirà reconeixent fins a 10 fills, i és acusat d'orgies i incest), per la supervivència de Ilengues que no exis- seignement de notions élémentaires de lec- enmig d' una Cort renaixentista plena d' intrigues i de grans interessos maquiavélics.E1 teixen. Com pots introduir a l'escola una llen- ture et d' écriture du parler local et á étu- decurs del seu pontificat ve determinat per consideracions del clan familiar:fa acréixer de gua que no existeix? Com pots fer un diari de de morceaux choisis de la littérature gran manera les fortunes de sos fills a través de nomenaments polítics i eclesiàstics i de en una llengua que no existeix? Com pots correspondante. casoris.L'especial mala fama dels Borja —semblants a uns altres papes de l'època quant a pactar amb el govern central sobre una llen- A Astúries, tot i les dificultats existents, corrupció-és deguda a la malfiança dels clans italians monopolitzadors del Papat contra gua que no existeix? en el curs 84/85 es va posar en marxa un pla una dinastia de papes "barban. L'asturià o bable és el nom de la llengua experimental d'escolarització en asturià en Els Borja comencen cercant una aliança amb els Sforza de Milà contra la Dinastia parlada en el territori situat geogràficament sis centres d'EGB, de lliure elecció pels pares, trastámara de Nàpols. entre els dominis lingüístics gallee i castellà. que reunien a 1.351alumnes. En el curs 6.9.1492: Colom deixa arrere la Gomera (Canàries). Des dels inicis de la documentació asturia- 87/88, es va introduir l'asturià dins l'ensen- 10.10.1492: La tripulació d' en Colom és mig avalotada. na es coneixen, insertats en els textes redac- yament secundari, en tres centres que agro- 11.10.1492: Troben a la mar rastres de terra próxima. tats en llatí, nombrosos elements gramati- payen a 352 alumnes. Deu anys després, eren *- 12.10.1492: En Colom arriba a l'illa de Guanahaní, a les illes Lucaies, potser cals i lèxics que són testimoni del que ja era 202 centres de primària, amb 18.427 alum- actual S. Salvador o Watling, zona habitada per indis arauacs. Arreu l' Amerindia ("Abia- un ús habitual a l'època del primitiu romanç nes i 12 de secundària, amb 414 alumnes. iala" per als caribencs, "Tahuantinsuiu" per als inques) viuen entre 70 i 80 milions d' indí- asturià. Aquesta llengua es generalitzava Davant d'això, van néixer alguns moviments genes.Durant els pròxims dos segles més de 100 milions d'amerindis moriran con a con- també a les terres de l'actual província de reaccionaris entre els quals cal destacare el seqüència del genocidi,esclavatge i epidèmies que els portaran els castellans. Lleó i era parlada, en principi, per gent majo- grup Amigos de los Bables, que pretenia pre- 7.12.1492: Joan Canyamás, un pobre pagès de remença, intenta atemptar contra ritàriament de procedència astur. La recon- sionar al govem perr eliminar qualsevol rei- Fernando II a la Piala del Rei de Barcelona, a les escales (indret dels processos de la Inqui- questa dels territoris ocupats pels àrabs va vindicació lingüística; però, tot i que van ralen- sició). Li dóna un cop de punyal al coll, per?) la grossa cadena d' or que sempre hi duu escampar la llengua fins l'actual Extrema- titzar el ritme, no van poder frenar a uns astu- frena el tall, així i tot passa 3 dies pràcticament mort, el tall és tan enorme que la reina no dura. riani ste s embalats que,l'any 1994, van intro- vol ni mirar-li'l. Al final reviscolarà i será el cervell gris —tal com diran els seus successors La posterior pèrdua de poder polític del duir la llengua a 1 'Universitat. Habsburgs- de la creació del gran Imperio. regne de Lleó i la seva entrada a la dependèn- Si canviessim Estatut d'Autonomia per cia castellana va portar a la castellanització Llei Deixonne, Academia de la Llingua per OH 2 OH 2 OH,GRAN MERAVELLA!... lingüística de les seves terres, per bé que la Grup Rossellonès d'Estudis Catalans o Ami- Oh,oh,oh,gran meravella! llengua asturiana va conservar-se a les mun- gos de los Bables pel prefecte Bonnet, sem- tanyes, cosa que va permetre mantenir una blaria que estem parlant del mateix. Queda Gran meravella esta nit: consciència lingüística diferenciada i no van molt per fer per garantir la supervivència d'u- que una verge n'ha parit, nes llengües que, pels habitants del mateix és-ne romasa poncella. deixar de donar-se manifestacions literàries de certa importància. Aquesta castellanitza- país, ni tan sols existeixen. És per això que Gran meravella de Josep: ció fou especialment important a partir de la els catalans hem de solidaritzar-nos amb els" si bé porta tan gran gep, segona meitat del segle XIV, en plena época esforços dels asturianistes, tot i que algunes bé juga a la escampella. expansionista dels Trastámara i amb la presèn- dades donen peu a la polémica: el tracte que cia activa a Astúries de funcionaris castellans. les publicacions de l'Academia de la Llin- Gran meravella,verament: A finals del segle XIX comencen a aparéi- gua donen al valencià com a llengua pròpia que les neules e el piment xer treballs sobre els lèxics locals d'Astú- independent del català, i les acusacions al m'han fet jugar la gonella. ries. Va ser curiosament un suec, Ake W. Munt- nacionalisme gallee de voler-se apropiar de he, qui, amb el seu estudi sobre el parlar de la variant de l'asturià que es parla a les zones Ara,senyors,escoltats, Bimeda i Pousada de Rengos, va iniciar la frontereres, que ens fa pensar en els intents prec-vos no us adormats, dialectologia a l'Estat espanyol. Un altre separatistes aragonesos de la franja de Ponent. e dir-vos n'he una fort bella: estranger, Erik Staaff, amb la publicació del I el més important de tot: llengua o dia- seu Étude sur l' ancien dialecte léonais lecte? Una pregunta que, de ben segur, també botifarres,companyons, d'après des chartres du XIII siècle qui va es fan els catalans del Nord. Jo mateix, a Av in-jr e Iletades e ronyons obrir la porta a un millor coneixement del yó, em preguntava si potser català i francés bé fan cantar la paiella. 12 domini lingüístic de l'asturià, tasca continuada era, al capdavall, el mateix. (Poema anònim de les darreries del s. XV). 20 1- D'AGOST DEL 2000 112°Iatell L'antifranquisme a Mallorca. VI LLIBRE El teatre de la revolta a Mallorca i l'antifeixisme (i II) germanes Massanet) fan autocri- nal, l'entrada al bloc imperialis- MIQUEL LÓPEZ CRESPÍ MIQUEL LÓPEZ CRESPÍ tica de les claudicacions euroco- ta de l'OTAN... Per a la premsa munites en temps de la transició oficial, els ecologistes, els comu- NOTICIES D'ENLLOC El PSOE no va saber armes polítiques a la reacció per- (abandonament de la lluita per la nistes de totes les tendències, els aprofundir en la democràcia. qué aquesta pogués dir a la pobla- república, l'autodeterminació, la socialistes del corrent de Pablo No va saber (o no fa voler) ció: "Vet aquí el canvi que pro- unitat sindical.., etc.) i organitzen Castellanos, el MCI, els anar- regenerar una societat meté 1 'esquerra" mostrant a con- a les Illes el partit prosoviétic quistes, ERC, el nacionalisme marcada profundament per tinuació les fotografies de Roldán PCPE. Amb na Francesca Bosch conseqüent o, fins i tot, el PSM dècades d'opressió dictatorial amb calçotets, envoltat de prosti- (i amb en Carles Manera, Isidre (I 'existència del qual distorsiona Per si mancava alguna cosa tutes, o els cadàvers torturats, Fortesa, Manel Domènech, etc.) la plácida digestió d'oportunistes dins aquest trist panorama de des- sense ungles, de Lasa i Zabala reorganitzam la revista Nostra i bons vivants) són un problema prés de la batalla, la victòria (Barrionuevo era el ministre de Paraula, que esdevé, dirigida per que cal solucionar amb el silenci "socialista" de 1 'any 1982 (més l'Interior i Felipe González mana- Francesca Bosch, una excel.lent o la criminalització permanent de deu milions de ciutadans con- va). eina de lluita política contra les ("folls radicals", "utòpics que no fien en una regeneració, en un aca- claudicacions del moment (per part toquen de peus a terra", xerriquen bar, malgrat sigui lentament amb Són els anys en els quals una del PSOE i del PCE) i en defen- des de les poltrones institucionals, les restes del feixisme a I 'Estat) part important de l'antiga sa de les idees del marxisme i el vinclant l'espinada davant la patro- es troben de seguida amb la men- direcció carrillista (PCE) de leninisme. Alhora, amb en Carles nal, davant el rei quan ve de vacan- "Noticies d'enlloc": Premi de les Lle- tida del "canvi" felipista. La rápi- les Illes (Lila Thomás, Manera, en Miguel Planes, l'ac- ces al palau de Marivent...). Al tres 1987 da reconversió del PSOE en el més Francesca Bosch, Miguel tual consellera de Sanitat del mateix temps, munió d'oportu- ferm partidari del bloc imperia- Rosselló, Josep Valero, les Govern Balear, Aína Salom, en nistes sense principis són enlai- Premi de Narrativa "Ciutat de lista i agressiu de l'OTAN agreu- germanes Massanet) fan Tomeu Sancho, en Manel Domè- rats a límits inimaginables de València 1988", guardó lliurat per ja el desencís d'amplis sectors de autocritica de les nech i un decidit grup d'antifei- "coherència política" i savoir. fer. un jurat format per Ferran Torrent, la població que, novament, talment claudicacions eurocomunites xistes illencs organitzam el "Casal Tot ab«) combinat amb els assas- Joaquim Soler i Martín Quirós i com s'havia esdevingut amb les en temps de la transició d'Amitat Mallorca-Cuba" que sinats del GAL, els escàndols de Palau. Hauríem de parlar igual- il.lusions de la transició, tornen a (abandonament de la lluita porta endavant munió de tasques Filesa, les corrupteles de Roldán, ment dels poemaris Tatuatges i Foc vegre les seves expectatives de per la república, solidàries amb la Revolució Cuba- la manca d'ètica de tots els vivi- i fum (aquest darrer guanyaria el canvi absolutament abandonades l'autodeterminació, la unitat na atacada permanentment per dors del sistema. premi "Mara Manent 1983" de per uns dirigents lliurats a la men- sindical... etc.) l'imperialisme ianqui, sotmesa a poesia i seria editat per Oikos-Tau tida i la falsificació histórica. Des- Són moltes les esperances que un permanent blocatge d'ença És evident que la situació el 1984 en edició prologada per prés vendria tot el lamentable es van perdent en aquells anys de l'any 1959. política que comentam em fa Valeria Pujol). En narrativa juve- espectacle de degeneració políti- començaments dels vuitanta. Així Amb en Carles Manera i na iniciar un procés de reflexió nil, l'Editorial Laia publicaria, de ca que hem viscut d'ençà comença- i tot, malgrat no militar (amb car- Francesca Bosch (ens reunim a la que, a part de les obres de la mà de l'amic Ignasi Riera, un ments dels vuitanta: des dels casos net) com en el passat (el darrer seu del PCPE en el carrer de Lluís teatre que van aconseguint llibre escrita conseqüència del nai- Filesa i les orgies de Roldán fins partit on vaig militar va ser el Martí, al bar de Miguel Planes en diversos guardons, influeix xement de la meya primera filla a la guerra bruta, el GAL finançat PSM), em fa l'efecte que particip el carrer de l'Argentina -el Mon- també en la poesia i la (na Mónica) i que, amb el títol de amb diners públics i els assassi- molt més que en temps del fran- tecarlo-) anam per barriades i narrativa que vaig publicant Històries per a no anar mai a 1 'es- nats de presumptes membres quisme en la lluita antisistema. pobles explicant la situació en qué aleshores cola, veurà nombroses reedicions d'ETA per part de les forces repres- Record ara mateix la fundació de es troben els pobles d'Amèrica Lla- És evident que la situació polí- i meresqué elogiosos comentaris sives de l'Estat sota indicació l'Ateneu Popular "Aurora Picor- tina en lluita contra l'imperialis- tica que comentam em fa iniciar d'Ignasi Riera, Miguel Ferrà Mar- directa de ministres "socialistes" nell" (vegeu diari Última Hora de me. Són xerrades de solidaritat amb un procés de reflexió que, a part torell i del poeta i assagista Ferran (Barrionuevo) o d'alts càrrecs de dia 6411-1985, pág. 20). N'he Cuba, Nicaragua, Guatemala, El de les obres de teatre que van acon- Lupescu. l'administració (Vera) que han parlat en altres articles de les acti- Salvador; contra la dictadura de seguint diversos guardons, influeix Potser fou el crític de la revis- estat condemnats pels tribunals. vitats d'aquest Ateneu, ja que va Pinochet a Xile; d'organització de també en la poesia i la narrativa ta El Mirall, Gabriel Seguí, qui El PSOE no va saber aprofundir ser l'organització cultural antiim- les campanyes contra l'OTAN, en que vaig publicant aleshores. Parl comentant l'obra Necrològiques en la democracia. No va saber (o perialista més important de Mallor- favor del FSLN de Nicaragua, del concretament del recull de con- (Premi de Narrativa Ciutat de no fa voler) regenerar una socie- ca en els anys vuitanta; i pera rela- Front Farabundo de El Salvador... tes que obtingué el VIII Premi Joa- València 1988) s'adonà més de la tat marcada profundament per tar mínimament les activitats en Per() com hem dit una mica més not Martorell -el guardó de més influència de tota aquesta sèrie de dècades d'opressió dictatorial. defensa del nacionalisme i del mar- amunt, les lluites de 1 'esquerra prestigi en el camp de la literatu- canvis collectius en la meya obra. Des del seu suport als blocs agres- xisme portades a terme no ens bas- mallorquina són sistemàticament ra catalana d'aquells anys- que em En situar aquesta obra (escrita, per sius de l'imperialisme (l'OTAN), taria un llibre. silenciades o criminalitzades pels va ser atorgat per l'obra Paisat- altra banda, en els mateixos anys fins als casos de Filesa o el GAL, Són els anys en els quals una grans mitjans d'informació. El ges de sorra; de l'obra Notícies en qué es redacten Acte únic, hi ha anys i més anys de corrup- part important de l'antiga direc- que es tracta és d'enlairar qui ha d'enlloc (Premi de les Lletres Homenatge Rosselló-Pórcel i z:ió de tota mena que 1 'únic que ció carrillista (PCE) de les Illes acceptat la monarquia borbónica, 1987, concedit per Josep M. Llom- Atzucac), el crític deia: "Aques- han fet ha estat consolidar reten' (Lila 'Thomás, Francesca Bosch, la "sagrada unidad de España", els part, Pau Faner, Francisco Díaz ta obra editada amb molta cura Estat centralista espanyol, donar Miguel Rosselló, Josep Valero, les pactes antipopulars amb la patro- de Castro i Jaume Adrover) i ‘ del per l'Ajuntament de València, Carrer de (;11 el Ileu de tots Manacor, 121-C and SER VIAUTO OPEL mereix un Tel. 27 85 18 ARENAL S.A. respecte 07007 Palma de Carretera Militar, 185 • Les Cadenes SERVEI OFICIAL Tel. 26 B1 11 • Fax 74 32 77 Mallorca 07006 S'Arenal-Palma (Mallorca) FORA FWASI L'ANTIFRANQUISME A MALLORCA VI LLIBRE PARES, EDUCAU-ME EN de 1%4- López Crespí CATALÀ, A MALLORCA Hl HA Cada quinze dies a vIcievrga, (d'agost de 1999 fins a l'agost de l'any 2000) Per demanar números endarrerits, telefona al 974 26 50 05 EL MEU FUTUR I'let11 - 1- D'AGOST DEL 2000 21 en formà part molt activa". I, ana- cia. No té sortida, está acarat amb venuts al sistema, "és encara un litzant una mica més aquest pro- un absurd vital perquè ha perdut ésser lliure i capaç, a contrallum, fund desencís de molta gent que el passat i té clos el futur". de bastir una utopia". I aquesta Iluitá activament per la Repúbli- Gabriel Seguí concloïa: "És utopia és aquest Acte únic que ca i el socialisme i que ara s'ha un llibre dur, càustic, assaonat de acaba de publicar, en la col-lec- vist traïda per tants polítics corrup- malévola ironia, però també pro- ció Tespis, la Universitat de les tes i oportunistes (quan no direc- fundament humà: representa la Illes Balears. tament assassins, pensau en els rebel.lia de l'home contra la rea- En definitiva, obres com Atzu- del GAL), Gabriel Seguí deia, par- litat i el seu destí ja que, en defi- cac (teatre), Homenatge Rosselló- lant de Necrològiques: "Les claus nitiva, és encara un ésser lliure i Pòrcel (teatre), Acte únic (teatre), per entendre aquesta realitat d'EN- capaç, a contrallum, de bastir Foc i fum (poesia), Paisatges de LLOC de PERTOT són... el de sen- una utopia". sorra (narrativa), Notícies d'enlloc cís de les grans utopies i de les Crec que aquestes paraules de (narrativa), Tatuatges (poesia), grans revolucions. Dels compro- Gabriel Seguí publicades en El Carrer de Blanquerna (teatre), misos jovenívols només en res- Mirall situen molt bé el tipus d'o- Necrològiques (narrativa), Histò- ten les paraules. La buidor aug- bres (narrativa, poesia, teatre) ries per a no anar mai a l'escola D'ençà els anys seixanta, el nostre col.laborador Miguel López Crespí ha estat menta amb el triomf dels meca- que escric en els anys vuitanta (narrativa juvenil), són, entre mol- a l'avantguarda del nostre desIllurament nacional i social. En aquest article nismes de poder i de la burocrà- enmig de la situació política que tes altres, la particular resposta (segon a l'esquerra)encapçalant una manifestació contra l'imperialisme ¡en cia. hem comentat. L'autor, qui signa creativa a una nova situació molt defensa de la pau. 'La cultura ha deixat de ser crí- aquest article, sotmès -com la allunyada ja d'aquells primers forma part d'una trilogia de l'au- a la realitat amb la mort del Che tica i recreació de la realitat i s'ha majoria de la població, com els experiments creatius de comença- tor sobre els fets més íntims i quo- Guevara, el maig del 68, la colo- convertit en un 'fet d'amiguismes companys de lluita antifeixista ments dels setanta tipus Autòpsia tidians de la transició. Una recons- nització turística de la nostra terra i capelletes de tota mena'. La cre- dels anys seixanta i setanta- als a la matinada (teatre), La guerra trucció alhora desesperançada, -la famosa `balearització'- i durant ació literària ja no és una eina de durs efectes de la transició vers just acaba de començar (contes) i lluita, sinó un objecte de consum, irónica, lúdica, de la generació que el temps del sorgiment clandestí el no-res que ens enfocaren els A preu fet (narrativa). 5.2 tenia vint anys quan morí el dic- dels primers grups organitzats de un producte de mercat. tador. Aquella generació -en defi- la resistència antifranquista dels 'L'home ha quedat arraconat nitiva, la nostra- que obrí els ulls quals, en Miguel López Crespí, per I 'ambició, el poder i la violén- "El president Francesc Antic felicita Miguel López Crespí EL VEL DE MA I A ( 3 0 ) tuós. Primer em vaig convertir en Les races autòctones de Balears Tomb L'artífex de la independència i de necessiten ser protegides, espe- El president de les 111es Balears la legalització de les drogues, Ila- cialment I ' indiot mallorquí, sím- bol del meu partit i un projecte PERE GRI vors vaig saber conduir la nostra nació cap a un futur en el que hem en el que hem estat immersos pogut desenvolupar totes les poten- durant les tres primeres legisla- L'estada al poder del president cialitats que havien romàs dormi- tures des de la declaració de inde- Sr. Miguel López Crespi Fructuós Llabrés es perllongà des durant els segles de la domi- pendència dels Països Catalans C/ Antoni Marqués Marqués, 20 07003 Palma durant dotze anys, temps en el que nació espanyola. He fet grans viat- en que hem governat nosaltres. el nou Estat pegà una gran embran- ges i he conegut molts de perso- Encara veig poques guardes d ' in- zida, en gran part gràcies a l'es- natges importants, encara que diots, ja que a moltes possessions perit innovador d'aquest pare de també qualque dictador i manda- no en volen perquè diuen que els Benvolgut senyor. la Pàtria. De totes maneres, els pac- taris amb els que discrepava nota- hi desbaraten el negoci de l 'a- tes amb el Dimoni també s'aca- blement. La meya nova vida estará groturisme. Però jo sempre seré He sabut que heu estat guardonat amb el Premi Internacional de Poesia de Teruel, per una antologia poética de més de quaranta poemes. ben qualque dia, per la qual cosa basada en la meditació, i puc el primer en defensar I' indiot, el nostre heroi, aprofitant una opor- començar a esbrinar com dur a un animal del qual hem de pen- Ja us podeu imaginar que em sent molt orgullós que un escriptor de les nostres tuna onada conservadora que cap- Illes hagi estat mereixedor d'aquest guardó. Us en felicit amb tot l'afecte i us terme accions més saludables de sar a consumir-ne sempre per anim a continuar. girà la societat, es veié alliberat de les que he fet fins ara, per?) no dei- Nadal i en altres èpoques de l'any. Rebeu la va més cordial e abona tota aquella conxorxa en la que I 'ha- xaré l'haixix, ell ha estat la meya No penseu que la meya afecció via ficat n'Habatzeleth el segle pas- salvació i ho seguirá sent. pel color negre de les plomes de sat al Coll de Sóller, i també del Mentre tant, els déus, el Dimo- l'indiot sigui un senyal de la que havia signat un dia qualsevol ni i les bruixes encara controla- meya condició de bruixot, no tich i Oliver amb sa satánica majestat, quan ven la transició cap a la inde- defens el negre perquè sigui el Frances encara no sabia com dimonis el pendéncia dels Països Catalans i nostre color... Palma, 29 de juny de 2000 Dimoni se les enginyaria per fer- d'Euskal Herria, si bé aquesta es lo arribar a la presidència de la donava per acabada. El projecte República. de policia mágica a la nostra nació Carta oberta a n'En Jaume Font i Barceló Ara et podrás dedicar íntegra- havia funcionat, ja no era neces- ment a la meditació, amb el Dalai sari que els policies anassin armats, Lama com a guia, Li deia na Pom- perquè cada ciutadà tenia dins el Batle de sa Pobla peia a n'en Fructuós. També l'ad- cap una bruixa i un dimoni que el vertia que: Cal que prenguem feien estar a les ordres. Senyor Director de l'Estel: la nostra marjal poblera?. vaja, Jaume. Tan necessari és ara camins diferents, tu encara et El camí cap a la independèn- vos estaré agraït si publicau O no és el mateix ara que pro- com ho era fa set anys, que si seguirás dedicant a tasques de cia havia estat llarg, com també aquesta nota. testes tant, que fa set anys que no haguessis actuat en conseqüèn- representació de la nostra nació, ho havien estat els dotze anys de deies ni piu. Abans, abans, va dir cia, segur que hauries evitat el mentre que a jo m'interessa dur romandre en el poder del nostre I no has d'escriure tant, a en Guinyot. Ara, es mal ja está problema de la salinitat al nostre una vida senzilla i retirada. personatge, que en el moment de propòsit de les aigües subterrà- fet. Ara mostres molt d'interès terme. El nostre personatge ho retirar-se de la política ja tenia nies de 1 'aqüifer de sa Marine- pels pagesos i ens vols rentar la acceptà, perquè era conscient de encarregades un munt de con- ta de Llubí, me deies ja fa temps. cara amb un pedaç eixut! Vaja, Guillem Crespí Pons que si el pacte amb el Dimoni s'a- ferències, participació en taules Te'n recordes Jaumet? cabava hauria de renunciar a mol- rodones, debats, etcétera. I ara, perquè escrius tu? Per- tes coses. La primera conferència que qué escrius tant, i protestes per Pots estar tranquil, les bruixes pronuncià en Fructuós un cop les aigües subterrànies que treu no et deixarem, penó a partir d'ara abandonat el poder tractà del tema des seus pous l'especulador RECORDA Cerdá de l'empresa A.T.A.S.A. et donarem unes instruccions dife- de la preservació de l'indiot mallor- periòdic, si no en fas rents. Sense trair els teus princi- quí, un assumpte en el que s'ha- per tal de proveir els xalets i Quan hagis Ilegit aquest pis podrás pegar un tomb en la teva via especialitzat després de dedi- hotels de la Badia i la Ciutat la col lecció, regala'l a un amic, veí o parent vida, el consolava n 'Habatzeleth. car-hi mitja vida, pea) encara no d'Alcúdia, i part de la Badia de Puc estar satisfet de la meva expe- havia obtingut els resultats òptims. Pollença, que ens xucla i fa tor- EL PAÍS HO riéncia com a primer president dels Estimats contertulians, digué, nar salada l'aigua dels pous de NECESSITA Països Catalans, pensava en Fruc- hem de pensar amb els animalets. 22 1" D'AGOST DEL 2000 HISTÒRIA D'UNA FOTOGRAFIA ELS NOSTRES El Comité de Solidaritat amb Sa Pobla i Guzmán els Presos Polítics (1976) Rodríguez Fernández Hem dit en més d'un dels nostres exigències de república, socialisme i Guzmán Rodríguez articles que, a les acaballes de la dicta- autodeterminació dels pobles. Fernández contava, a Can dura, la naixent i quasi inexistent social- Però aquesta inacció davant la Ripoll o quan es troba- democracia (PSOE), l'estafinisme carri- maniobra continuista dels sectors més ven a casa nostra, en el llista (PCE) -exceptuant les activitats intel•igents del règim, no solament es carrer de la Muntanya d'alguns militants del tipus Catalina concretava a impedir les manifestacions número 9, nombroses Moragues etc-, preocupats pel desen- enmig del carrer contra la dictadura. El anècdotes dels camps de volupament dels pactes amb el fran- simple muntatge d'un recital de cançó treballs forçats a Mallor- quisme reciclar, feien tot el possible per per a recollir diners en solidaritat amb ca, de la vida en el "Bata- a no portar la lluita popular al carrer. els detinguts a Palma ja era considerat lló de Treballadors". Ara, La manifestació del 12 de novembre un acte de greu "provocació" per aques- molt d'anys després,11e- Margalida Chicano (OEC) va ser con- havia estat una imposició de les forces tes sectors estalinistes (PCE). Darrera- fundadora del GAD (Grup per a l'A- gint la revista Sa Plaça revolucionàries, de la pressió de la base ment (abril de 1998) he enregistrat Illberament de la Dona) de sa Pobla (vegeu m'une- i, en constatar la puixant combativitat algunes cintes amb membres del Comité ro 74, de febrerde 1999), del poble, les direccions dels partits abans de Solidaritat amb els Presos Polítics franquista" sentia pels comunistes hi trob algunes d'aque- esmentats acordaren no repetir aquest de Palma que confirmen el que estic mallorquins, pels republicans, per les lles històries recollides En Guzman, el primer de baix per l'esquerra, amb tipus de demostracions antifeixistes afirmant. En aquestes cintes, Margari- organitzacions que no s'avenien a pac- por Joan Company. els seus companys. que els fugien de les mans. Per això el da Chicano Sansó, una de les màximes tar amb els feixistes l'oblit de la lluita Record especialment la desembre de 1976 no volgueren mobi- dirigents del comunisme mallorquí en per la República, l'autodeterminació o que es refereix a la pallissa que un alferes de la base del Port de Pollença dona a litzar-se en favor de l'amnistia dels pre- els darrers anys de la dictadura, cofun- la federació de comunitats autònomes un grup de presoners republicans. Contestant a la pregunta si el tracte que els dona- sos que romaníem tancats a la presó de dadora del GAD (Crup d'Alliberament (en combat per reconstruir la nostra ven, per pan dels vencedors, era correcta, deia Guzmán Rodríguez Fernández: "Era Ciutat. Al contrari, en lloc de solidarit- de la Dona), militant d'OEC i repre- nacionalitat: els Països Catalans). Aques- un tracte correcte, pensa que els que ens guardaven eren soldats que eren bons zar-se ambels detinguts polítics de MCI, sentant dels comunistes de les Illes en tes organitzacions feren tot el possible a101ots. Tan sols recordo alguna anécdota desagradable com la d'un dia que havia PORE, OEC i independents que hi el Comité de Solidaritat, així m'ho con- ho aconseguiren!- perquè no es acompanyat a un oficial a la Base del Port de Pollença i allá vaig saber que l'alfe- havia dins la presó, el que maldaven era firmava. Igualment es poden trobar pro- celebras un recital de cançó en solida- res estava pegant amb els corretjams a un grup de treballadors perquè els havia per oblidar el problema. I, més que res, ves concretes d'aquest boicot del carri- ritat amb els presos polítics de Palma. sentit cantar l'himne basc. Ho vaig dir al meu alferes, que era un asturià, i aquest s'evidenciava un esforç per criminalit- llisme illenc (PCE) i de la quasi ine- Juan R. Villaverde deixava constancia es va enfrontar amb l'alferes del Port i Ii va recriminar davant tots la seva actitud". zar les nostres organitzacions. Excep- xistent socialdemocracia, en els diaris palpable d'aquesta indiferència de l'As- Dels deu als catorze anys, en vaig sentir moltes, d'anècdotes d'aquest tipus. Era tuant el MCI, tant el PORE com OEC de finals de 1976. Just ara hem repas- semblea Democrática i forces pactistes impossible que, de petit, m'empassolás les històries que contava la radio oc! capellà criticàvem constantment les maniobres sat la collecció del diari Última Hora (especialment PCE i PSOE) en una cró- des de la trona, maldant contra els "dolents", els rojos. Aleshores jo ja sabia que de l'estalinisme per arribar a uns acords i hi hem trobat la confirmació de totes nica apareguda a última Hora el 30 de els "rojos", és a dir, el meu pare, l'oncle José, en Guzmán Rodríguez, aquell gran amb el feixisme "liberal". Era evident i cada una de les asseveracions que ens desembre de 1976 que portava el títol amic de la família, en Pau Canyelles Socies (més conegut per "Pau Comas", i que per a qui tengués dos dits de vista que han fet oralment alguns membres del "Fracasado el intento de organizar un havia estat regidor a l'Ajuntament del poble), eren en realitat unes bellíssimes per- els pactes anaven encaminats a acon- Comité de Solidaritat. És una forma festival". 12 sones, la gent més bona que mai havia conegut. Com no havia de ser bon a101ot el seguir quotes de poder dins l'Estat objectiva de copsar l'odi visceral que pare o l'oncle! Era inimaginable que em passás pel cap -ni per un moment!- la idea burgès a canvi de frenar les justes una pan de la pretesa "oposició anti- (Miquel López Crespí) que els republicans havien volgut destruir Espanya, com predicaven prediquen encara!- els criats intel.lectuals dels franquistes. Com explica Guzmán a l'entrevista abans esmentada, la majoria de republi- cans del "Batalló de Treballadors" (dividits en diferents companyies, unes amb E S base a la Victòria, alares a Albercutx), treballaren en la construcció del Túnel de des en un territori poden ser llengües les Ilengües que no han assolit la cate- Cap des Pinar, en la carretera de sa Talaia. Altres companyies de presoners -les Les Ilengües minoritzades en un altre territori. goria de llengües nacionals amb tots els d'Aucanada i la de Son Amoixa, prop de Manacor- també feien carreteres. minoritzades L'autora, després de fer una intro- ets i uts. En el fons, la història de Guzmán, les peripècies que passà -els diferents llocs ducció en qué clarifica aquesta qües- d'intemament, els camps on treballa forçat a les ordres dels franquistes- eren molt d'Europa tió, presenta sintèticament diversos Jordi Solé i Camardons semblants a la del meu pare, Paulino López. L'un -Guzmán- venia del nord de l'Es- casos en qué es fa evident l'excepcio- tat -front de Villaviciosa, Xixon, Briáñez, a Astúries-; l'altra, el pare i l'oncle José, ÀNGELA COTANO, nalitatd'algunes realitats lingüístiques: procedien dels fronts del País Valencia i l'Aragó: l'avanç vers Saragossa amb les columnes de Durruti i Ortiz, la batalla de Terol, l'Ebre, l'intent desesperat d'impe- COL.LECCIó "CONTEXTOS", 5, la dels dialectes italians, el cas del noruec Valencià en amb els seus dos estardards, el moldau dir la ruptura en dos del front republicà a Vinaròs, Castelló... Guzmán explicava el EDITORIAL 3 1 4, perill d'extinció o la diglòssia del grec, etc. Seguida- final de la guerra en el nord i com va ser agafat presoners pels feixistes el 23 d'oc- VALENCIA-BARCELONA. ment, en un primer bloc, fa una des- tubre de 1937 a La Felguera (Astúries). Després, el calvari de tots els presoners Senyor director de l'Estel, republicans: "Vàrem estar tancats un any a La Felguera, després ens dugueren a cripció de les llengües romàniques, les Sóc Eugeni S. Reig, autor i edi- En sociolingüística hi ha parelles Rivadeo (Lugo) on hi estiguérem sis mesos, i d'aquí ens dugueren al camp de con- llengües céltiques, les llengües germà- tor del llibre VALENCIÀ EN PERILL conceptuals que han estat molt útils per centració del Seminari de Corbán a Cantabria on vam passar-hi un any. D'aquí, ja niques, les finoúngriques i les que es D'EXTINCIÓ, que es troba a la venda a clarificar la reafitat i el pensament socio- formant pan d'un regiment de treballadors, ens dugueren a treballar a Tremp, a la parlen al Bàltic. a les llibreries del País Valencia des lingüístics, en són exemples: normalit- Pobla de Segur, la Torre de Capdella. Viella i a Cardona on, finalment, em varen En alises capítols centra la seva anà- de primers de juny de 1999. En el meu zació/substitució; fiengua dorninant/Ilen- llicenciar". L'any 1942 li donaren la llibertat definitivament i installat a sa Pobla, lisi en els casos de Bélgica i Suïssa; llibre he recollit 835 paraules i locu- gua dominada; usos formals /usos infor- tengué un fill i, com el meu pare i l'oncle, s'integra en la vida, treballs i costums aprofundeix en la realitat sociolingüís- cions genuïnament valencianes que mals; autoodi/consciéncia lingüística; dels poblers. tica dels Balcans, estudia el cas de les cada vegada s'usen menys i que, per lleialtat lingüística /deslleialtat lin- (Miguel López Crespi) llengües de l'Europa central, les del' an- consegüent, si no hi posem remei, desa- güística; utilitat d'ús/necessitat d'ús, etc. tiga URSS, les llengües del Caucas i pareixeran per complet en un curt espai El llibre d'Àngela Cotano -amb un alees llengües com el base o les llen- de temps i la riquesa léxica de la nos- pròleg de Carles Castellanos, parteix de plats típicament valencians i nom- (11,72 euros). gües dels jueus. tra llengua sofrirà una minva impor- de la clarificació que ha produït la dife- broses descripcions d'animals, plan- Es troba a la venda a les llibreries En uns segon bloc temàtic analit- tant. He arreplegat paraules com ara renciació entre Ilengua minoritaria i llen- tes medicinals, objectes diversos, etc. del País Valencia. També el podeu za la legislació lingüística a Europa, ck- borruntada, samarroca, garguilot, ten- gua minorit7arla El primerconcepte faria - Exemples extrets del valencia viu. Tots demanar al distribuïdor, que us l'enviará rificant conceptes com unilingüisme i dur, arreüssar, batistot, óbila, callós, referència exclusivament a la quantitat ells són frases reals que han sigut pro- contra-reembossament. La seua adreça plurilingüisme enles seves diverses for- butoni, fofar, borum, ravatxol, far- de parlants, mentre que el segon té com nunciades espontàniament en con- és: mes i fa algunes consideracions addi- datxo, jassinada, titorápia, cucala, a punt central la qualitat dels seus usos. verses quotidianes i que jo he on en cionals sobre qüestions com: llengua i vergallina, brullo, Ilambroixada, cúgol, La minorització, per tant, afecta a tota algun moment, al llarg de la meua DISTRIBUCIONES dialecte, percepció lingüística, adqui- bifoi, mantinada, carracateu o xifa- llengua que "veu reduïts els seus usos vida. S'hi inclouen refranys, dites, MORCILLO, S. L. sició o intrusió de la llengua dominant, rrera i expressions tan nostres com a i la presència en els diferents àmbits versets i cançonetes populars, també Carretera de Benetússer, 62 - prestigi lingüístic, discriminació o vi- osades, a rinxo, de rapafuig, traure, socials de tal manera que resta impe- extrets de la llengua viva. Polígon de Mina de nació-llengua, etc. Un apartat sobre esplet, ser cavall de bona barra, fer dida la seva normalització". Per tant, - Diversos sinònims usats pels valen- 46200 - PAIPORTA terminologia i observacions clouen el paper, fer pala, esperar en candeleta, algunes llengües minoritzades poden ser cians de les paraules i locucions estu- Telèfon: 963 - 97- 44 - 74 llibre. buscar les quartates, posar els ossos majoritàries dins el seu territori, men- diades, així com els que habitualment Fax: 963 - 97 - 52 - 73 L'opera prima d'Àngela Cotano és de punta, fer fugina, anar a arrapa- tre que abres llengües minoritàries com sol emprar la llengua estàndard i, a Adreça electrónica: un llibre clarificador, didàctic i molt útil peus, estar en punxes o ser l'aleta del suec, el danés o l'islandès no poden més a més, els corresponents equi- Es posa el farciment i es tapa cada panada amb un disc Preparació: DOLÇA de pasta. Es tanca amb pessics cargolats a tota la vora. Es marinen les verdures i s'escorren com per a la coca Cal fer una punxada o dues a la tapa per a qué desva- de verdura. L'anguila o el llom, tallats a trossos, s'ama- Greixonera dolça pori. Si se'n fan amb més d'una classe de farcit, es mar- neixen com per a la coca de peix. Púding mallorquí quen amb un retalló de pasta de forma diferent pera cada Es posa la verdura i el tall sobre el centre de la pasta i farciment, damunt la tapa, per poder conèixer-les. es plega, com qui fa un paquet. (herència anglesa, segurament) També es poden fer dues parts iguales de la pasta, un't Ingredients: Coques salades mallorquines a sota i l'altra a sobre de la farsa i tancar-ho pessigant les Sis ous, 11. de llet, 100 gr. d'ensaïmades seques (o de vores. Si se'n fan de les dues menes, o de més picants i pa de pessic), 250 gr. de sucre, llard, un tros de tron- LA PASTA de menys, cal marcar-les amb un retalló de pasta, per quet de canyella i la pell radiada duna llimona. Ingredients: conèixer-les. S'entornen. Un got d'aigua tèbia, tres quarts de got d'oli, un tros de Preparació: llevat de forner (com una nou), un rovell d'ou i farina Coca de recapte (cóc ràpid) fluixa. També s'hi pot posar una cullerada de llard. Es trosseja l'ensaïmada i es remulla amb la llet. Es baten Ingredients: bé els ous i es barregen amb les ensaïmades, la llet, el 400 gr. de pasta de pa, 60 gr. de llard, pebrot i albergí- sucre, la canyella i la pell de llimona. S'aboca en una Preparació: Es fa un pou amb una mica de farina i s'hi posen els altres nia escalivats, botifarra ema, arengada, oh, sal i pebre cassola enllardada i s'entoma a 120 2C. Quan punxant- negre. ho amb una broqueta, surt neta, ja és cuita. ingredients. Es treballa molt poc, el mínim pera que lli- gui i afegint-hi la farina imprescindible pera qué la pasta ja no s'agafi als dits. S'estén sobre una llauna, fregada Preparació: SALADA amb oh, deixant-la tan prima com es pugui. No es deixa Es barreja el llard amb la pasta i es deixa pujar, fregada llevar, es guarneix de seguida i s'entorna a 180e-C. amb unes gotes d'oli, sobre el marbre, també oliat Ileu- Cocarrois gerament, durant unes hores. Quan ha pujat bé, es funy, ELS GUARNIMENTS de manera que la part més periférica de la massa es barre- Ingredients: gi amb la part més interna i el ferment quedi ben distri- Per a la pasta: una tassa d'oli i una d'aigua, una mica de 1) Coca de trempó buït. Llavors s'estén sobre una Ilauna oliada i es deixa llevat de forner (com una nou) i farina fluixa. Per al far- Ingredients: reposar mitja hora. cit: bledes (sense els tronxos), una mica de ceba i, si es Ceba, pebrot verd i tendre, tomàquet, sal, oh i pebre. S'hi Després, es decora amb línies de pebrot i d'albergínia, vol, una mica de col-i-flor; panses, oh, sal i pebre ver- pot afegir alguna tàpera, migues d'anxova, etc., al gust. fets a tires i ben escorreguts, alternant-les i deixant mell. Es pot menjar acompanyada de raïm. o tres dits de separació entre elles, per a qué la pasta no quedi massa mullada. S'hi posa l'arengada, sense tripa, Preparació: Preparació: i la botifarra, a trossos, de manera que vagi bé de repar- Es trinxa la verdura i es deixa marinar en sal, tota la nit. Es deixa marinar tota la nit, amb sal, la ceba, trencada a tir, quan es talli la coca. Es barregen els ingredients de la pasta, menys la fari- trossets. Quan ha deixat anat tota l'aigua, s'esprem fins S'entorna a 2202C, a baix de tot, per a que posi sola. na, fins que la mescla sigui homogènia. que quedi ben escorreguda. Si ha quedat massa salada, Llavors, s'hi afegeix la farina que demani, fins que es s'esbandeix i es toma a esprémer. Es trinxa el pebrot verd Coca d'espinacs comenci a desenganxar la pasta dels dits. i una mica, no gaire, de tomàquet pelat. Es barreja tot i Es fan discs de pasta, ben prims. Sobre una meitat del s'amaneix amb oh i pebre negre. S'escampa per sobre la Recepta de la Sra. Eliana Thibaud, inspirada en el manus- cercle es posa la verdura, ben espremuda, i unes guan- pasta i s'enfoma. crit del Sent Soví (el tes panses, tot ben amanit amb oli i pebre vermell. Es manuscrit culinari més antic de la llengua catalana, de 2) Coca amb pebres principis del XIV). tapa, doblegant pel damunt l'altra meitat del cercle i es Ingredients: Ingredients: tanca, pessigant. Es dobleguen les puntes, per donar-li Pebrot escalivat, all, julivert, oli i sal. Si es vol, uns daus Per a la pasta, 300 gr. de farina, 150 de mantega o llard, forma de creixent, i s'entomen. de pernil. 1 ou batut, el suc de mitja Ilimona,un polset de sal i la pell ratllada d'una llimona. Per al guarniment, 2 kg. d'es- Preparació: Panades de Pasqua pinacs crus, trinxats i sense cues, 4 cullerades soperes Es guameix la pasta amb tires primes de pebrot escali- LA PASTA d'oli d'oliva, 20 cl. de flor de llet, 4 grans d'all xafats, 3 vat i s'hi tira al damunt ah picat i julivert, bastant, també Ingredients: brotets picats de julivert, 1 bri engrunat de farigola seca, picat. S'hi posa el pernil i s'amaneix amb sal i oh. S'en- 100 gr. de llard, dos gots petits d'aigua tèbia, dos d'oli, 300 gr. de ventresca fresca de porc, 2 ous durs, 40 gr. de foma. un rovell d'ou, un tros de llevat de forner (com una nou) pinyons, sal, pebre, nou moscada, 80 gr. de formatge de i 500 gr. (aproximadament) de farina fluixa. La fórmu- 3) Coca amb verdura vaca o d'ovella, ratllat, i un altre ou batut, per daurar. la tradicional era amb 200 gr. de llard, una tassa d'oli, Ingredients: una tassa d'aigua, un rovell d'ou i farina, però embafa Bledes, ceballots o ceba, all, julivert, pebre negre, pebre Preparació: més. vermell, oli i sal. Per fer la pasta, es fa un pou amb la farina, barrejada amb la pell de llimona. S'hi barreja el greix, esmicolat i Preparació: Preparació: tou, i es treballa de pressa, fins a obtenir una textura gra- Es fa escalfar l'aigua, així s'estovará el llard. Es posa en Es posen a marinar les bledes trinxades i sense tronxos, nulada. Es torna a fer un pou i s'hi posa la sal, el suc de un plat gros i s'hi barregen l'oli, el rovell d'ou i el llevat. junt amb un menat de ceballots o una ceba, també trin- llimona i un ou batut. Es va incorporant el sòlid als líquids, Es remena bé i s'hi va afegint farina fins que la pasta ja xat, amb sal, tota la nit. S'espremen bé fins que quedin a base de fer-los voltar tocant les vores del pou, i se'n fa no s'agafi als dits. Es deixa reposar una estona. Es for- escorregudes i si queden massa salades, s'esbandeixen i una bola. Es treballa una estona, xafant-la i tornant-la a men unes cassoletes d'uns 15 cm. de diàmetre, amb les es tornen a esprémer. S'escampen sobre la coca i s'hi fer mitja dotzena de vegades. Cal que quedi ferma i que parets ben primes. Si no s'aguanten, es toma a pastar posa l'all picat i el julivert, bastant, també picat. S'ama- no s'enganxi als dits, però tova. Es deixa reposar uns 20 afegint-hi una mica de farina. neix amb oh, sal, pebre negre i pebre vermell i s'enfor- minuts, tapada amb un drap de cotó, en un lloc fresc, També cal formar uns discs de pasta per tapar cada cas- na. però fora de la nevera. Després s'estira amb el corró i es soleta. 4) Coca de peix deixa sobre la taula. EL FARCIMENT Per fer el guarniment, es salta la ventresca en una pae- És la mateixa coca amb verdura, afegint-hi peix. Si es lla amb oli i, quan comença a agafar color, s'hi posen els : Es poden farcir de diverses maneres: vol fer amb arengada, després descampar la verdura, es espinacs trinxats. Es deixen coure cinc minuts i es treu • - Amb carn; magre de porc o carn de xai, tallada a daus guarneix amb trossos d'arengada; també es pot fer amb la paella del foc. • petits i marinada durant la nit amb sal i pebre negre. A mussola o amb gatina. Llavors, cal marinar prèviament Llavors s'hi barregen la sal, el pebre, la nou moscada, cada panada s'hi posa, a més, uns quants daus de can- el peix amb oli i sal, durant una estona. els pinyons, la flor de llet, el formatge, els ous durs trin- : salada i una ditada de sobrassada. També es pot fer amb peixó (alevins de peix i de gamba) xats, la farigola, l'all i el julivert. Es talla la pasta pel mig, • - Amb pèsols crus i un pensament de ceba (poquíssi- més o menys, i es posa en un motlle.rectangular, des- . o amb peix petit (sonsos, burrets, etc.); en aquest cas, • ma) picada, també marinat, tot, durant la nit amb oli, cal vigilar amb les espines. prés s'hi aboca el guarniment i es tapa amb l'altra part : sal i pebre negre. Uns quants daus de =salada i una de la pasta. Es pincen les vores i se li fan uns talls al ditada de sobrassada, també. 5) Espinagada damunt amb la punta del ganivet. Se li fan unes guantes - Amb pèsols i tonyina en conserva, amb pèsols i carn, Ingredients: punxades amb una forquilla, per a qué desvapori i : o viceversa, segons les Les mateixes verdures de la coca amb verdura i, a més, pinta amb l'altre ou batut. S'enfoma a uns 180 2C i es • proporcions. espinacs i bitxo. De tall, s'hi pot posar anguila o llom. deixa coure (entre 20 i 30 minuts). ************** • 8 ,44. *a* • 8 8A** ****••84414 • 8. ** A e 4 8 • 8 C 4 8 14 4 8 0 ******** e 4, 8 4 t• 9 8 8 8 4 8 0 A 08 8 8 114 4 4 8 • 8 **A 4 • 4 0114 41** 9 A • •R *4 • 4 24 D'AGOST DEL 2000 112°11211 Cerquen sa conveniència El sen Pirris Pirris, Pirris bou bou, bou bou des béns del tio Francisco. PER CLIMENT GARAU DE LLUCMAJOR Pirris bou bou Pirris, Pirris bou bou, bou bou TEL. 971 665 336 El sen Pirris té un bou Pirris bou, bou.. I el fa jeure a sa serena Mallorca és similar, D'això sa nostra Mallorca, Cap dona intervingué, i n'hi dóna per s'esquena En tenir sa bicicleta tant si vol com si no vol. 1* En aquella bona vaca, Mos tancarà en fon sa porta, S'home va ser qui dugué, tot lo dia qualcaré Que tan grassa se trobava, El qui comanda a Madrid. Sa seva gran creació. i a Sa Torre me'n niré Pirris, Pirris bou, bou bou, bou en menos de mitja horeta . De s'herba, s'alimentà. Va fer obra de valor, Pirris, Pirris bou, bou En sa vida molt lluità, Ara mos han donat Ilum, En bé de s'humánitat, Pinis, Pirris bou bou, bou bou Per poder-se mantenir, Amb una nova estructura, El benestar ha donat, El sen Pirris té un bou Pirris bou bou. Un sol vaquer va tenir, Sa dona molt amunt puja, A molta població. i el fa jeure dins s'armari Que d'ella se va cuidar. Com sa fiamada i es fum. i li fa passar el rosari El sen Pirris té un bou Això no mos ve de lluny, Dins el camp d'astronomia, tant si vol com si no vol. i el fa jeure a sa serena Un dia va canviar, S'home sempre dominà, Va explorar s'univers, i li dona per s'esquena Dins Mallorca s'estructura, I moltes coses creà, A dins aquest camp immens, Pirris, Piris bou, bou bou bou tan si vol com si no vol D'aquella vaca 'tetuda, Això va ser sa costum. Cap dona s'hi trobaria. Pirris, Pinis bou, bou. De majorals augmentà. S'home s'hi dedicaria, Pirris, Pirris treu foc, treu foc Pirris, Pirris treu foc Anaven a carregar, Que és que pot demostrar, Creant molt grossos coets, Pirris treu foc Pinis treufoc Llet en grossa demasia, Sa dona dins és progrés? A Mart hi anaren drets, Un abús gros se faria, Tot el seu bon interés, Per saber lo que hi havia. El sen Pirris pegà gisco ( Popular ) . Fins que la van eixugar. Crear fills pel món poblar. no vull que el vos endugueu Lletra i Música S'home sempre es demostrà, Sa Lluna ells exploraren, se pensava ser s'hereu Biel Majoral .š2 Aquest trist final tengue, Dins tot ordre general, Russos i americans, Lo que tant rendiment dava, Va ser ell es gran puntal, Varen ser obres molt grans, És sementer no es sembrava Per fer el món caminar. I cap dona ells empraren. Sa vaca, se morigué. Hi anaren i tornaren, L'Arxiu històric del Molt de majoral vengué, Al món de la medicina, Amb tota facilitat, « Pel gros assumpte arreglar, Cap dona assenyalareu, Un senyal allá deixat, A lo que varen anar, Un home va ser s'hereu, Per recordança hi deixaren. catalans no el Esbucar aquell claper. Inventà penicilina. D'aquest procés se deriva, A dins el món hi ha hagut, retornen els castellans Partit i contra partit, De molts de fàrmacs crear, Sempre sa guerra constant, Un perd i s'altre no guanya, Sa malaltia curar, Els homes sempre emprant, JAUME ALFONSO I BARCELÓ DE BARCELONA S'ha congriat sa buranya, A sa gent que molt patia. Per avall i per amunt. Amb so verí No s'ha arribat en es punt, El pecat de robatori no se perdona No en traurà cap profit, Als motors de explosió, D'haver d'emprar sa dona, Si no és retorna lo robat. Per du una casa és bona, (de la Doctrina Cristiana) I dona qualque disgust. En esdevenir Catalunya "alliberada" A dins el món de l'esport, Pels feixistes "espanyolitzadors", Nostres Arxius i d'altres Tresors, ir Que avui s'ha posat de moda, A Salamanca ho portà la "llopada". El futbol que amunt yola, DE SUBSCRIPCIÓ S'home dona molt conhort. Fruit d'aquella militar victòria, Sa dona és un ser mort, L'Arxiu robat, com incautament, Nom Que cap ombra no farà, Esdevingué batejat miserablement, Hi anirà a guaitar, Creient així canviar al Història. Asseguda amb tot confort. Adreça Nostre i Català Arxiu Documental, C.P. Un temps hi hagué ideal, Fins a Salamanca fou transportat, Població Els homes molt se lluitaven, Doncs allí hi tenien Universitat, Millorança anunciaven, I guardar-ne un Arxiu era natural, C.I.F Tel Això és una excusa principal, Defensant el seu jornal. Perquè el Fons no sia retornat. Eren homes molt cabals, M'interessa una subscripció Amb un esperit molt sa, Quan un robatori no és retornat, ANUAL 4.000 PTS (24,04 euróns) Defensant el seu germà, I creu ésser-ne legítim propietari, I los demés personals. Qui només és, simple dipositari, Rebut domiciliat a un banc o caixa Es que amb el lladre ha pactat. Els governants han dat volta, A sa costum que hi hagué, Molt ètics no es poden considerar, Banc/Caixa Per omplir es gambaner, Molts d'aquests salmantins entestats, Adreça S'han inclinats a sa dona. En mantenir tot temps segrestats, Núm. entitat Núm. sucursal Diuen —es sa rama bona, Aquests Arxius que ens varen robar. Per guanyar se eleccions-, .„( Compte núm. No hi ha raons per a justificar, A dins es majors, càrrecs La possessió d'allò que no és seu, Firma Les brilla se bona hora. de no ser que obeeixin la veu, d'aquell que els ho va lliurar, De sexe débil contaren, creient que per no retornar, A dins es temps en darrer, estant fent-li gran favor a Déu. Sa dona se la tingué, El moment que ho trobaven. Ompliu aquesta tarja i enviau-la al Reflexió En aquell temps no esperaven, Si del producte d' un robatori, Apartat de Correus 124 Que tot sortís al revés, 07600 s'Arenal de Mallorca Algú creu ser-ne propietari, Al Senat i al Congrés, No seria gens extraordinari Dues dones comandaven. 12 Merèixer tracte condemnatori. vIst 11,°111125111, deis Països Catalans • Editor i director: Mateu loan i Florit • Col.laboradors: Joan Cabot, Bernat Joan, Manel Frau, Miguel Ángel Rodríguez, Pere Felip, Andreu Salom, Ricard Colom, Clinient Guau. Miguel López Crespí, loan Quetges, Marina Ferrà, Miguel Ferrá, Quim Giben, Miguel Alemany, Llorenç Prats-Segarra, Jaume Tallaferro, Josep Serra • Dipòsit Legal: PM-473-80 • Maquetació i impressió: OMNI • Publicitat i subscripcions: Camí de les Pedreres,30 — Bústia Postal 124-07600 s'Arenal de Mallorca • Telèfon 971 265 005 • Fax: 971 269 941 • Corren electrònic: focifum(&teleline.es. Delegació al Principat: Quim Giben. tel. 972 215 419 Bústia Postal 350— 17080 Girona. • Delegació als País Valencià: Ricard Colom, carrer Herrero,63-8-I6 12005 Castelló. • La nostra web: http//teleline.terra.es/personal/focifum