Núm. 270 - 1a quinzena de Setembre 2008. 2 euros.

nrd o Servera Son a entrada

eoeai ela de Remodelació lïeadltrànsit del fluïdesa

e amillora la a per

sèiaid la de i estètica

advsótrioildltred’Artà. terme del territorial divisió La

lnieetd adpr o Servera Son i Capdepera de naixement El

lfn el gravera la de fons al

o nprecipitar-se en mor

nhm e3 anys 34 de home Un m lsucotxe seu el amb GRUPO RESTAURANTE EL CORTIJO Ctra. Porto Cristo - Son Servera, Km. 3.300 Reservas al telf.: 971 811 675 Fax 971 811 225

Ctra. Porto Cristo-Son Servera km. 3 . 3 3

Reservas del local: ORGANIZAMOS FIESTAS PRIVADAS con servício de BAR y CAMARERA Video Clips - TECHNO - HOUSE - MTVMusic - REEGUE

Pepitos de Lomo Bocadillos variados Pa amb Oli Tapas · Pizzas Pollos asados para llevar Chocolate con Churros DOMINGOS Y FESTIVOS · HACEMOS PAELLAS PARA LLEVAR, POR ENCARGO Avda. Joan Servera Camps, 35 · Tel. 971 81 39 40

2 Editorial

EDITA Turismo 2007, s.l. Dep. Legal: PM 1535-89 Els textos d’aquesta C/ Dr. Servera, 34 revista expressen Tel. 971 56 72 53 únicament l’opinió 660 99 15 28 dels seus autors i respecten el seu estil 07550 Son Servera lingüístic. www.calamillor7.com [email protected] I Llums i ombres

Les crítiques d’un poble es poden dirimir però les realitats sempre queden, com la feina feta o tota aquella feina que s’hagués pogut fer. Sobretot en política hi ha una premissa molt important: fer feina per al poble i per al bé del poble, i no fer feina mai per als propis interessos del polítics. Per a la nos- tra societat llunyana de valors i amb la banda sonora constant de la caixa registradora, fa colló dir fra- ses tan coloristes i teòriques com aquesta. Però el que és ben cert és que aquest primer paràgraf fa al·lusió a l’ínfima presència política de l’oposició del Partit Popular a l’Ajuntament serverí. Ja no xerrem de la seva presència “transparent” en actes tan importants per al poble i la seva història com el que va tenir lloc el passat 6 de setembre a l’església Nova amb la presentació del llibre La divisió territorial del terme d’Artà (1812-1858) que conta el naixement de Capdepera i Son Servera, editat pels ajuntaments de Son Servera, Artà i Capdepera, deixant testimoni escrit de la història dels inicis de Son Servera. Però tornant al bessó de l’assumpte polític, podem xerrar de la pitjor oposició dels darrers ajunta- ments democràtics, essent perjudicats l’exercici democràtic, l’evolució social i l’autocrítica de tot un poble, ja no xerrem de tots els votants del PP Son Servera, sense oblidar que fou la llista més votada. Tot un despropòsit. Doncs, no hi ha propostes de feina, no hi ha intervencions a les actuacions del govern, no hi ha feina d’investigació de les passes dels regidors, no hi ha relació ni empren el mitjans de comunicació. No hi ha el que hi hagué en altres oposicions que es guanyaren el sobrenom de “mosca collonera”, d’altres governs que deien fer polítiques d’altes envergadures. Però el que és políticament pitjor i minva la democràcia de tot un poble és que per part d’aques- ta oposició no hi ha alternatives serioses amb projecte i estudis que pugin demostrar que ells, valgui la redundància, són una alternativa seriosa de poder polític. Això sí, per picar les persones amb assump- tes balders ja basten les abelles que tenim per la vila. Les assemblees ciutadanes comencen a recollir els seus fruits ja que gràcies a la participació ciu- tadana i els seus suggeriments s’està realitzant la remodelació de la petita plaça enfront del bar S’Entrada, amb rotonda i conservació de l’arbre inclòs. I hi ha un projecte no molt llunyà de fer-hi una –diríem- espècie de plaça Mallorca de Cala Millor PREMSA al ja obsolet parc de devora el Syp, que segons fonts consultades aquest nou parc comptarà amb una pista de futbet, parc infantil i altres instal·lacions per al gaudi de grans i petits del poble. Ha millorat les rotatives, Tenim el plaer de presentar-vos dos nous col·laboradors, com són en Joan Jofre, que ja fou un la qualitat del paper, antic col·laborador nostre, respectat per aquesta casa i per la seva feina en l’hostaleria, i na Maria la impressió, la distribució, Migliaccio, que treballà durant 30 anys a l’oficina de premsa de la Regione Lazio (Roma) i col·laborà la part gràfica, l'estil amb els diaris italians Humanita i les revistes LaSponda, Turismo, News, i que viu al nostre municipi des i, fins i tot, els resultats. del 2002. Però no ha aconseguit I millorar les notícies. Manuel Ismael Serrano Servera, director del CM7 [email protected] Lluís Maicas - poeta mallorquí

Aquesta revista vetla per l’ús lingüístic de la nostra llengua pròpia. En tot cas, no es fa responsable de l’ús lingüístic dels seus col·laboradors ni de la publicitat. Per tant, es respectaran les decisions, en aquest aspecte, personals de cada columnista i publicista.

3 Actualitat I Mor un home de 34 anys en precipitar-se al fons de la gravera amb el seu cotxe

El passat dia 3 de setembre un home ano- menat Mousthap Toure, de nacionalitat sene- galesa, de 34 anys d’edat, va caure amb el seu cotxe, un Renault Clio, per un penya-segat d’uns 50 metres d’altura a l’entrada de Son Servera, més concretament a la gravera del poble. Els serveis d’emergències explicaren que el vehicle venia des de Sant Llorenç a Son Servera i que reberen la telefonada alertant de l’accident a les 19 h. El metge del PAC de Son Servera es per- sonà al lloc dels fets i en confirmà la seva mort, anul·lant per tant tota assistència des de l’UVI i ambulància, que ja es dirigien al punt on va ocórrer l’accident. Guàrdia Civil, Policia Local, Bombers de Mallorca i sanitaris del 061 acudiren al lloc dels fets, on els bombers hagueren de resca- tar el cos de Mousthap Toure de l’interior del vehicle. Policia Local i Guardia Civil investiguen el succés.I

Foto cedida per Pep Matas (UH)

Restaurant

Cuina Mediterranea Peix Fresc Sa nostra especialitat és el client Tancam els dimarts

C/ Parres, 1 · Tel. 971 81 74 31 ·Son Servera

CAFE ESPRESSO

Tapass varriiadass -- Pa amb ollii -- Dessayunoss Abiierrtto a parrttiirr de llass 6::00h.. de lla mañana MARTESS CCERRADO Av.Av. Constitución,30Constitución,30 ·· Tel.:Tel.: 971971 5656 8181 1414 ·· SonSon ServeraServera

4 Actualitat I La divisió territorial del terme d’Artà El naixement de Capdepera i Son Servera

“Aquesta publicació suposa la cre- ació del primer document històric com- plet que descriu, mitjançant fragments històrics, el procés de segregació de Capdepera i Son Servera del terme d’Artà, organitzant els tres Ajuntaments diversos actes conjuntament per tal de commemorar els 150 anys de la divisió territorial del terme d’Artà i el naixe- ment de Capdepera i Son Servera. A l'efecte, hem instal·lat un monòlit en el coll des Vidriers per rememorar aquest aniversari”

Així es va expressar durant el seu discurs la regidora de Patrimoni de Son Servera, Marga Serrano, el 6 de setem- bre a l’església Nova, durant la confe- rència presentació del llibre i d’una exposició referent a documentació de l’arxiu municipal, ubicada a la capella Fonda. també per a la subsistència primer i per al negoci després del contra- Els autors del llibre, Ma Massanet, M. Pastor, A. Picazo i G. Rexach, ban. a més del text, han aportat també tot el material gràfic. Els temes que Les consultes més importants han estat les de l'Arxiu del Regne s’hi tracten són “Consideracions geogràfiques, Els municipis de de Mallorca, l'arxiu de la senyora Antònia Melis, i els arxius municipals Mallorca, el Procés de divisió territorial i Institucions i administració”. d’Artà, Capdepera i Son Servera. El pròleg, escrit per la reconeguda Isabel Moll, destaca que “fer histò- A Son Servera, on no hi ha arxivera, Gori Rexach i l’arxivera de ria és poder conèixer aquells processos que han permès la continuïtat Capdepera Ma Massanet, coautors del llibre, hi varen treballar de de les societats que s'han produït al llarg d’aquests processos”. valent amb el vistiplau de la regidora de Patrimoni i del batle serverí. Durant la consulta, trobaren un plànol parcel·lari, d’incalculable valor, El llibre consta de 166 pàgines i ha estat editat conjuntament pels del segle XIX, realitzat per Pere d’Alcàntara Peña, que s’ha traslladat ajuntaments d’Artà, Capdepera i Son Servera, amb una tirada de tres a l’Arxiu del Regne de Mallorca per a la seva restauració. mil exemplars. Els batles respectius presentaren el llibre i els autors varen captar És important saber que la política va tenir molt a veure en aquest l'atenció dels assistents sabent explicar en un curt espai de temps la procés i, com diu la contraportada, “El procés de divisió territorial de seva feina realitzada, que és molt important per a Mallorca. l'antic terme municipal d’Artà i la constitució dels nous ajuntaments que varen sorgir arran d’aquesta: Capdepera i Son Servera. Aquesta Fins i tot sense començar a llegir el llibre, ja vàrem saber de mans divisió partirà d'un fet que “capgirpa” per sempre més la història dels autors les enquestes un tant folklòriques que la Diputació de d'Espanya: la Constitució de Cadis de 1812. Per tant, i dins aquesta Ciutat manava als pobles de Mallorca, així com la gran importància dinàmica d'enfrontaments entre liberals i absolutistes, tots els canvis que va tenir el Port Vell com a port de cabotatge defensat per una torre varen estar supeditats a la pròpia dinàmica evolutiva de la política de amb dos canons, on embarcaven i desembarcaven les mercaderies i l’Estat.”

Cruce Costa dels Pins direcció Port Vell - Son Servera Tel. 971 840 120

5 Actualitat

Una anècdota, o una referència d'aquells anys, va ser l'expedició d'un passaport perquè un ciutadà pogués viat- jar a l’Alger; en ell es podia llegir: “Estatura: regular; ulls: melats; color: bo”. També vàrem poder recollir els següents punts d'in- formació: en els tres municipis hi havia 53 propietaris de grans finques que exercien un caciquisme claríssim, sent propietaris del 80% de les terres, mentre que 1.600 pro- pietaris ho eren d'una mica més d'una hectàrea, veient-se obligats a realitzar jornals. Els amos de les finques eren grups dominants, sobretot de les finques on els senyors estaven absents, tenint una influència política i social molt gran. Succeïa que unes finques eren propietat de senyors del poble, com la del Sr. Olors, i altres finques eren propie- tat de la noblesa ciutadana com el cas del marquès de Bellpuig. Això va influir en la divisió, perquè una de les peces clau eren les finques que tributaven al municipi o a Ciutat. A més que havien d'aprovar les delimitacions dels territoris i la tributació comercial. Capdepera fraccionà el terme en 4 parts, Artà en 2 i Son Servera en 1 reclamació territorial concreta. Eren anys durs, faltats d'infraestructures on la mortalitat dels nins menors de 7 anys era molt alta. Existia un control de natalitat perquè les dones poguessin realitzar el treball del camp en l'època de la colli- ta. En aquests anys de procés, sorgeix un problema inesperat: la pesta bubònica de Son Servera l'any 1820. Es tractava de “sa puça de sa rata” que aspirava l’ombra només amb el respirar i en tossir la transmetia, però l'efecte d'aquesta pesta tardava dos dies a donar efecte i el resultat va ser devastador. Son Servera va passar de tenir 1.400 habitants a tenir-ne 640. S’instal·là un cordó sanitari de 40 dies. L’economia de Son Servera es basava en un 80% de l'agricultura i un 12% a altres oficis per poder fer una vida de subsistència i auto- alimentació de cereals i llegums, olives; els ametlers no es varen plan- tar fins a finals del segle. La pesta va poder amb gairebé tot; cal res- saltar l'excel·lentíssima feina del doctor Lliteras que alhora era secre- Va tancar l'acte el batle de Son Servera, Pep Barrientos, que va tari de l’Ajuntament. agrair la presència als autors del llibre i als assistents, i demostrà la Però un dia tot va tornar a la normalitat i varen néixer projectes satisfacció per la realització d'aquest obra en comú dels 3 municipis. d'un ajuntament a Son Servera, les cases medievals construïdes al Al final s’entregaren exemplars als assistents. I voltant de l’església, molts carrers del poble eren “cul de sac”, no Bel Metge tenien sortida, calia extirpar dels corrals les figueres perquè eren inadequades per a la higiene, es varen realitzar 4 projectes de font d’en Llisa, Son Gener i Son Xerubi, la banda legal s'havia de gestionar. S'havien de realitzar obres públiques i posar atenció en sanitat. Les comunicacions eren problemàti- ques fent les distàncies llargues, hi havia carros, galeres, tartanes, llaüt coster i remarcant sempre que el Port Vell era el port més important de la comarca. En la penúltima pàgina del llibre hi ha un CD on un es pot submergir en aquest món que va existir i a través del qual, a dia d'avui i grà- cies als gestors d'aquells temps, els muni- cipis d’Artà, Capdepera i Son Servera són tres bastions importants de l’illa. A l'acte, hi assistiren els tres batles respectius, Isabel Moll i la consellera del Territori del Consell de Mallorca, la Sra. Ma Lluïsa Dubon.

6 Actualitat I Agricultura signa un conveni per a la promoció de l´ametla mallorquina amb l´Assoc. d´Agroturisme Balear

La consellera d’Agricultura i Pesca, Mercè Amer, aquest mes de setembre ha signat un conveni amb l’Associació d’Agroturismes de Balears amb l’objectiu de promocionar l’ ametla mallorquina en els establiments adherits a l’Associació d’Agroturisme Balear. La signatura d’aquest conveni s’emmarca en la promoció dels aliments de qualitat agroalimentària de les Illes Balears i el suport a la producció del sector primari i els productors de les Illes Balears. Mercè Amer va destacar la importància de “trobar noves vies de comercialització per a l’ametla”. L’ametla mallorquina està estretament vinculada als agroturismes i al turisme rural, ja que bona part del paisatge on es troben aquests establiments estan sembrats d’ametlers. Es tracta, doncs, d’un reclam important per a la clientela d’aquest tipus d’establiments que, ments d’agroturisme (agroturismes, turisme rural i turisme d’interior) ara, podran oferir el fruit al visitant gràcies a aquest conveni. i es nodreix d’un perfil de turista que majoritàriament cerca conèi- L’Associació d’Agroturisme Balear està integrada per establi- xer de primera mà activitats agràries, costums i entorn.I

Ametla als Agroturismes quatre bossetes d’ ametla de 20 grams, dues d’ametla crua i dues I d’ametla torrada. La Conselleria es posarà en contacte amb els esta- bliments associats per informar-los de la campanya de promoció i farà El conveni signat entre la Conselleria d’Agricultura i Pesca i arribar a cada centre que estigui interessat un determinat nombre de l’Associació d’Agroturisme Balear es materialitzarà a través de la difu- bosses per cada habitació de l'establiment, de tal manera que es sió de material de promoció mitjançant unes bosses d’ametles de 80 pugui fer arribar a cada habitació una bossa acompanyada d'un fullet grams i fulls informatius en quatre idiomes – català, castellà, anglès i explicatiu. alemany- a més dels mapes de rutes: Agrorutes del Bon Gust. Fins ara, un total de denou establiments s’han acollit a la promo- La promoció es farà a través d’uns saquets que recorden el sac ció, de manera que s’han repartit 567 saquets promocionals, és a dir, que tradicionalment s’utilitza per recollir les ametles. A l’interior hi ha 2268 bossetes d’ametla.I

Presenta sus noches veraniegas, amenizadas con música en vivo

Disfruten de las veladas frente al mar Reservas: 971 58 53 78 - 629 68 90 07 degustando la mejor gastronomia Port Verd - Son Servera

7 Es racó d´es Centre Jove CIJ Son Servera I La setmana del 22 al 26 de setembre el CIJ romandrà tancat al Centre d´Informació Jove públic perquè el Centre d’Informació Jove tendrà la seva representa- ció en les XXVI Trobades Internacionals de Joventut a Cabueñes (Gijon, Astúries). L’edició de les Trobades a Cabueñes 2008 pretenen refle- xionar al voltant de diferents blocs temàtics, estructurant l’activitat for- mativa en trobades i tallers pràctics. Els continguts tendran com a denominador comú els següents aspectes transversals: - Les TIC i la societat de la informació - Perspectiva de gènere - 2008: Any Internacional del Planeta Terra/Any Europeu del Diàleg Intercultural. Més informació a http://www.cabuenes.org/ Ja ho sabeu! Si voleu estar al dia Foto: Pep Bassa del que es cou pel CIJ visitau la web http://cijsonservera.blogspot.com Les novetats són constants! I Si voleu veure l’exposició de fotografies fetes pels serverins que varen participar en la Marató Fotogràfica Sant Joan 2008 podeu venir al CIJ Son Servera. Hi ha imatges impressionants del poble! I

Els joves que cursin estudis universitaris a la UIB poden venir a matricular-se al CIJ Son Servera. El termini és fins dia 11 d’octubre. De dilluns a divendres de 9 a 14 h. Més info: CIJ Son Servera. 971 567 050

8 Notícies I Per la millora de I “Benvinguts la fluïdesa del trànsit a Cala Millor”

Aquesta obra que es realitza en aquesta plaça té com a objectius, A la rotonda de l’entrada de Cala Millor s’han instal·lat unes lletres d’una banda, millorar la fluïdesa del trànsit i, de l’altra, fer més atrac- en pedra de marès que donen la benvinguda a la zona costanera, una tiu l’accés, guanyant en visió, i acabarà en una rotonda d’ús obligato- idea del batle i del regidor d’Urbanisme, amb el vistiplau de tot l’Equip ri tant per als conductors procedents del pàrquing del Syp com per de Govern, que ha estat molt ben acceptada. Donar al benvinguda en facilitar l’accés dels que vinguin del Comellar Fondo i de Cala Millor. la nostra llengua és sempre una senya d’identitat que estam a Sobretot millorarà la imatge de la zona. Es respectarà l’arbre que ja hi Mallorca i que, sovint, anam oblidant. En Jaume Servera “Pejulí” n’ha ha, un garballó. estat l’autor. Aquesta actuació s’ha duit a terme després de les demandes dels ciutadans per mitjà de l’Assemblea de Ciutadans. I 16,3 milions de passatgers I Balears rebrà han recalat a l’aeroport de 2,2 milions d'euros pels Palma fins a l’agost programes de millora del sistema educatiu

Balears rebrà més de 2,2 milions d’euros per al desenvolupament de diferents programes de millora del sistema educatiu continguts en el Pla de suport a la implantació de la Llei orgànica d’educació (LOE). Les mesures dedicades per afavorir l’èxit escolar seran les que major quantitat econòmica tenguin, amb una dotació econòmica de 784.609 euros. Es dedicaran un total de 585.581 euros per tal de pre- venir l’abandonament escolar a les illes. A més, Balears tendrà una dotació de 475.382 euros destinats a les estratègies dedicades al suport de l’ensenyament de la llengua, al costat de 202.850 euros per als programes d’extensió del temps escolar o 194.117 euros per a for- El nombre de passatgers que ha transitat per l’aeroport de Palma mació. puja a 16.304.977 persones des de gener a agost del 2008, fet que Aquesta dotació va ésser aprovada el passat 12 de setembre pel suposa un increment del 0,4% respecte dels nivells aconseguits l'any Consell de Ministres, amb una inversió total d’aproximadament 95 passat, segons ha informat avui Aeroports Espanyols i Navegació Aèria milions d’euros en el conjunt de l’Estat espanyol. (AENA). Amb això, Son Santjoan es va convertir en l’aeròdrom amb El Pla de suport a la implantació de la Llei orgànica d’educació, al més volum de passatgers, només superat per Madrid-Barajas -amb qual el 2007 i 2006 es varen dedicar més de 71,5 milions d’euros, se 35,3 milions de passatgers- i Barcelona -El Prat, amb 21,2 milions-. suma a altres programes del Ministeri d'Educació que es realitzen en Pel que fa a les característiques del passatge, 11,7 milions de cooperació amb les comunitats autònomes per a la millora del sistema les persones que varen recalar a Palma per vols comercials varen ser educatiu. Entre ells, destaca el Pla de reforç, orientació i suport passatgers internacionals -un 72% del total-, mentre que la resta (PROA), creat el 2005 i al qual el Govern espanyol ha destinat aquest varen ser ciutadans espanyols. any 46,7 milions d’euros, o el Pla de millora de les biblioteques esco- Finalment i respecte al mes d’agost, les dades d'AENA mostren lars, posat en marxa també el 2005 i que aquest any té un pressupost que l’aeroport de Palma va rebre 3.336.768 passatgers, fet que supo- de 10 milions d’euros. I sa un increment d’1,6% respecte al mateix mes de l'any passat, sent a més el segon aeroport amb més volum de passatgers només per darrere de Madrid-Barajas.I 9 Actualitat I Exposició de fotografia i entrega de premis de la Marató Fotogràfica Sant Joan 2008

A les dependències del Casal de Joves hi ha exposades les fotografies realitzades durant la Marató Fotogràfica Sant Joan 2008, en què parti- ciparen 22 persones que han reflectit imatges poc conegudes del nostre municipi. Les fotos, presen- tades en format 20x30, representen un treball captiu de panoràmiques, objectes i detalls, plenes de sentiment i que reflecteixen una bellesa que potser se’ns escapa en la quotidianitat, i ens demostren la riquesa patrimonial del nostre muni- cipi. Fins i tot poden servir com a promoció turísti- ca, atesa la seva qualitat. El regidor de Festes, Pep Àlvarez, remarcà l’entusiasme dels participants i la gran qualitat de les panoràmiques. El primer premi fou per a Raquel Huguet Duran i el segon per a Jaume Miró. Tres tercers que recaigueren en Miles S., Bàrbara Blanquer i Mar Sánchez. Marina Quevedo obtingué el premi “Paisatge”. A l’acte, hi assistiren gairebé tots els partici- pants; el coordinador de la marató, Pep Toni; i els regidors Pep Àlvarez i Dori Moreno. La resta de participants foren els Antoni Ma Llull Servera i Miquel Blanquer. següents: Aurelio Ruiz, Pedro Nebot Sánchez, Tomeu Morey “Calet”, El coordinador de la marató i de l’exposició ha estat Pep Toni Raul Garcia, Juana Ma Llodrà, Ricardo Valbuena Pérez, Magdalena Bassa Benavides, conegut per ser un dels tècnics electricistes del tea- Bauzà, Rogelio Olmedo, Xerafí López, Víctor Carlos Navera, Pepi tre. Studi Vives de Son Servera atorgà als guanyadors tiquets gratuïts Sánchez, Tomeu Pons, Margalida Servera Pons, Andreu Latorre, de revelats per a 40 còpies.I redacció cm7

C/ Joana Roca,121 07550 Son Servera Tel. 971 567 321 971 567 053 fundes nòrdiques, llençols, mantes i molt tèxtil

10 Opinió I EM QUEIXARÉ....QUEIXA’T...... QUEIXAU-VOS..... Sebastià Vives “Pereleta”

Les empreses de lloguer de tan- dems,bicicletes,patinets electrics etc..... a prin- cipis d’estiu varen expressar públicament el seu malestar per l’ordenança municipal serverina, que prohibeix que aquests medis de transport circulin pels passejos i voreres de la nostra zona costanera.Hi ha una ordenança,però com si no hi fos,pels passejos hi continua havent un excés de circulació.Ho podeu comprovar,i sinó obser- vau les fotografies... Poc després ,va arribar el torn pel gremi de taxistes,per la posada en funcionament del servei de mini-bús urbà.Per cert,ja funciona aquest servei?...o és que no me’n he assaben- tat?...Han col.locat marquesines de fusta a diferents indrets,han sen- A vegades, també jo m’he queixat a les pàgines d’aquesta yalitzat al terra els llocs de les parades, però encara no he vist cap revista: de les rampes en mal estat de la plaça de la Tercera Edat ,de bus.Havia de començar els seus serveis el passat mes de maig, o això la manca d’espai reservat pels vianants a un tram del carrer P.A s’anunciava.O és que el bus és tan mini que passa desapercebut?... Servera i al carrer Frai Garí, del transit als carrers Joana Roca i d’es La gent només es queixa quan la seva butxaca pot sortir per- Cós ,de les aceres en mal estat,de les subvencions municipals als lli- judicada, poc els preocupa la seguretat dels que es passegen ni la but- bres de text de primària,dels sous excessius dels polítics serve- xaca dels seus veins. rins....etc.....He aconseguit res?... És d’esperar que hi hagi més col.lectius que es queixin...I més Fins i tot n’hi ha hagut un que s’ha queixat del carril bici, per- ara que hi ha tanta crisi: què el seu recorregut no és per terrenys plans.Té alèrgia a les puja- Les guarderies podrien queixar-se de la competència que els des…a més de l’alèrgia que té als bascos, als esquerrans o a la llen- fa l’ajuntament serverí, organitzant les escoletes d’estiu els mesos de gua catalana… juliol i agost. També es podrien queixar les tendes d’alimentació i els Malgrat les vostres, les meves, les seves queixes, no servesquin forns, per la competència,les 24 hores del dia,de les benzineres. per a res, no deixeu de queixar-vos, queixar-se és molt saludable, Tothom es pot queixar,sempre hi ha motius per queixar-se:del queixar-se és molt gratificant, queixar-se és molt necessari... fred a l’hivern,del calor a l’estiu,de la pluja si cau durant tres dies No deixeu de queixar-vos... seguits, de la sequera quan està quatre mesos sense caure una gota Afegitó.Ara diuen que el servei de mini-bus urbà entrarà en fun- d’aigua. cionament aquest mes de setembre,amb quasi quatre mesos de També es podrien queixar els periodistes titulats ,per la gran retard.Varen frisar massa en anunciar-ho.Un poc més amunt deia que quantitat de famosos que es guanyen la vida presentant programes de no havia vist encara el mini-bus.No el podia haver vist perquè encara televisió o col.laborant a revistes del cor o del ronyó. no funcionava. Em conten que alguns veinats del Carrer de la Passió han pre- El que m’ha parescut car és el preu d’un bitllet senzill, 1 euro 60 sentat una queixa a l’ajuntament per les molesties que sofreixen quasi cèntims.A Manacor cobraven 75 cèntims fins que el bus va deixar de cada vespre per part d’un grup de joves. Aconseguiran res? funcionar.Ara pareix ésser que només costarà 1 euro.A Son Servera Nosaltres, els que col.laboram a revistes locals,no ens quei- sempre hem de ser diferents als altres.És d’esperar que es puguin xam per no cobrar per les nostres col.laboracions, només ens faltaria adquirir abonaments i que hi hagi descomptes,que no gratuïtat aquesta. A més de que no escrivim com cal, aquesta no és la nostra total,pels menors de 18 anys i pels jubilats,i pels de la segona edat professió,només és un passatemps, com podria ser la cria de caragols que paguin els seus imposts al municipi serverí i que no tenguin deu- bovers,o l’emplenació de sudokus o sopes de lletres. tes amb l’hisenda local... I

11 COMPRES I SERVEIS a CALA MILLOR

Venga a visitar nuestros nuevos obje- tos de regalo, sábanas, cortinas y todos los accesorios de menaje y decoración para el hogar.

C/ Juan Servera Camps,34 Cala Millor · Tel. y Fax 971 58 53 28 Móvil 609 380 312 ¡Cuide su imagen! ¡Su éxito depende de ello!

CALA MILLOR Y PALMA Tel. 971 81 32 02 Fax: 971 56 22 03 Móvil 609 60 78 19 [email protected]

12 Cinema Teatre La Unió I Maria del Mar Bonet, la veu més personal de la cançó mediterrània, omple La Unió en un recital únic a Mallorca

El Cinema teatre La Unió no podia començar millor la nova tempo- rada, després d’uns mesos d’estiu que s’han aprofitat per renovar-ne la imatge i millorar-ne algunes infraestructures, que amb el recital de Divendres 19 a les 21.00 h la cantant mallorquina, fincada a Barcelona, Maria del Mar Bonet, una de les veus més significatives del panorama musical en llengua cata- “Molt Personal” lana i més personal de l’anomenada música mediterrània. Acompanyada pel pianista Manel Camp, reconegut com un dels millors recital de poesia de l’Estat i amb qui gairebé sempre ha actuat al llarg de tota la seva (gratuït) trajectòria, la cantant oferí un repertori entorn de versos de poetes illencs i catalans i també d’autors com Serrat, Pau Riba, Guillem d’Efak..., per acabar el recital amb algunes de les peces més repre- Diumenge 21 a les 19.00 h sentatives del seu repertori. Nens, al pati!, Aquest concert forma part del Cicle de Poesia que es programa durant aquest mes de setembre i que compta també amb la represen- espectacle infantil tació de l’obra Gabriela de la companyia Ses Judites, entorn de poemes de Miquel Àngel Riera, el diumenge 14; el divendres 19 es de la companyia presentarà la proposta “Molt Personal”, un recital de poesia d’autors Samfaina de Colors, de Girona. professionals de les illes, tot envoltat d’imatges i una posada en esce- na molt atractiva, amb autors com Vidal Ferrando, Bernat Nadal, (6 euros) Josep Lluís Aguiló, Elena Soto, Maite Brazales, Manuel I. Serrano i Mercè Rojals. El diumenge 21 es representarà l’obra infantil Nens, al pati!, de la companyia Samfaina de Colors, de Girona. Un espec- Diumenge 28 a les 19.00 h tacle per a infants ple de bellesa visual entorn d’una escena que Cine: memora el pati d’una escola, amb el seu tobogan, la gallineta de molles, el balancí... i on sis ninots juguen, canten i expliquen les seves El club de los cabòries. No dubteu de dur-hi els vostres fills, que s’ho passaran molt bé! Finalment, el diumenge 28, com a cloenda del Cicle, es projectarà poetas muertos l’emblemàtica pel·lícula El club de los poetas muertos, entorn d’un grup de joves interns en un centre docent molt estricte que troben en (gratuït) la poesia una fuita a les seves inquietuds.I

13 Quaderns de Cala Bona Quaderns de Cala Bona

En Sebastià Servera “Pejulí” és el bon pescador que mai no s’equi- voca, l’amic que sap escoltar, el bon germà -quants d’anys anaren a pescar junts ell i el seu germà Jaume!-, el bon pare, senzill, amable... Actualment, el seu fill Pedro regenta un bar a Cala Millor i és cone- gut per tothom com en Pedro de Cala Bona. Na Magdalena, la dona d’en Sebastià, viu a Son Servera envoltada de les seves nétes i renétes. Quan li vaig demanar com definiria el seu home, simplement em va dir: “un bon al·lot”. En aquestes paraules sen- zilles es troba l’essència de la grandesa, de la gratitud, la raó de l’esti- mació i l’objectiu acomplert de l’amor. En aquesta foto, cedida per na Magdalena, néta d’en Sebastià “Pejulí”, podem veure la bellesa de la instantània i la gràcia amb què el seu protagonista sosté una llagosta. Per Bel "Metge"

Carta escrita a Cala Bona l’any 1950

Querido Toni: difícil sin tener calma. iba a llegar. Una vez instalada en la casa, Una vez llegar al Puerto de Palma de que tenía dos habitaciones y una entrada Tú no sabes cuanto me costó llegar Mallorca, sentí una oleada de belleza. La muy espaciosa que daba a un pequeño a la isla desde Barcelona, el vapor tardó luz era especial, tenue y viva. Don Pedro, patio interior, me puse el bañador y unas en partir por asuntos de pasajes, luego, ya el amigo de papá, me esperaba en el sandalias y salí para zambullirme en el en alta mar, no las tuve todas conmigo muelle. Fue cuando me dijo que me lleva- mar. cuando sentía que me movía al mismo ría hasta Cala Bona, puesto que allí tenia ¡Qué belleza Toni!, ¡que encanto!. compás que las olas del mar. Además, lle- una casita de verano que compartía con Por mucho que te cuente, es indescripti- vaba dentro de mi toda nuestra conversa- su hermana Francisca y donde pasaría- ble. Primero el factor humano, siempre ción , ¡tan vehemente!, que tuvimos en el mos la segunda quincena de julio para tan importante, sus gentes son pescado- último encuentro. regresar todos juntos a Barcelona a prin- res con una especial filosofía de la vida, Sabía que tenía que poner en orden cipios de agosto. es gente buena. Da la sensación de que las ideas de mi corazón, misión un tanto El viaje fue largo, creía que nunca forman una familia. Es también la esencia de la sencillez y en su manera de hablar hay paz y en sus hechos una alegría como idílica. Cala Bona parece como un lugar mágico, es un lugar mágico y de una belleza natural extraordinaria. ¿Te parece Toni que la mano del hombre sería capaz de tocar esta belleza natural que te mando en la foto?. Si eso llegara a suce- der, yo no quiero verlo, si eso llegara a pasar y tú lo supieras, nunca me lo cuen- tes. ¿Ves este puerto natural, sus barcas y sus casas alrededor?... lo que si cons- truyeron por motivos de la guerra fue ese nido de ametralladoras situado justo en el centro que para mi es impresionante y tremendamente curioso. Luego ¿ves?, justo detrás hay dos tamarindos precio- sos que huelen a mar y debajo de su som- Foto cedida per la família “Pejulí”. bra algunos marineros arreglan las redes para luego echarlas al mar. Los llauts,

14 Quaderns de Cala Bona

esas emblemáticas embarcaciones sación que de un momento a otro encon- entiendo la tranquilidad de estos pesca- mallorquinas son elegantes dentro de su trarás una puerta que te llevará a una dores, ahora comprendo su pasividad sencillez. Por lo demás, nada. Dicen, eso paraíso lleno de tesoros. Me paso horas y ante hechos, cosas y personas. Tiene una sí, que unos señores de Palma se han horas en el mar, nado como un pez y en felicidad natural que no se puede adquirir comprado unas tierras cerquita del puer- mi corazón, inusitadamente, ha llegado la y mucho menos pagar con dinero. Les to y que van a construirse una casita de calma. envidio. verano. Pienso en nuestra vida en Barcelona Prométeme Toni que regresaremos ¿Ves esas rocas naturales? ¡que y se me antoja muy lejana. Desde ese rin- juntos tú y yo a Cala Bona. Júrame que espléndido!, ¿verdad? y cuando te zam- cón tan hermoso del mar mediterráneo nos llevaremos un trozo de Cala Bona a bulles en el agua que es cristalina, azul y que es Cala Bona, comprendo cosas que nuestra casa, aunque sean erizos y pie- verde, verde y azul, ves erizos, piedras antes no comprendía y a otras que le con- dras de mar para que nos den calor en esculpidas por las corrientes del mar, cedía tanta importancia, ahora para mi nuestros corazones durante el invierno. Si algas que bailan, piedrecitas, caracolas, casi no existen. Bien es cierto que la antes te quería, en Cala Bona he aprendi- peces de colores... como si hubiera una belleza, y más aún la belleza natural, do a quererte más y mejor. ciudad submarina. Incluso tienes la sen- ayuda a ir hacia el equilibrio. Ahora Tuya siempre, Monserrat.

Carta escrita a Cala Bona l’any 1999

Postal cedida per na Sebastiana "del Pireo"

Lieber Frank: nos vamos bien contentos a dormir. Por mucho. El segundo día comencé a obser- las mañanas la piscina es una maravilla. var mejor y ayer, que era el quinto día Acabo de comprar el Bild Zeitung en De las excursiones por la isla, en realidad supe que casi cada día ponen lo mismo, la librería de Cala Bona, un lugar turístico paso, eso sí, estuve en las Cuevas del per esta bueno. A mi me encantan las aceptablemente bien con playas de arena Drach, que son increiblemente hermosas ensaladas y los dulces. ¡Figúrate!, puedo artificiales que no tienen nada que ver y en Manacor, la capital de las perlas, tomar todos los que quiera. Ya veo que a con la de Rimini en Italia, donde estuvi- donde me compre un collar precioso que mi regreso tendré que hacer un poco de mos el pasado verano, pero bien. El hotel podré lucir muy bien en invierno, pueso régimen para caber en mis faldas. no es nada del otro mundo, pero la ver- que lo haré sobresalir en algunos jerseys. Tomar el sol será siempre para mi dad, por lo que pagamos no me puedo Las comunicaciones de la isla no es placer de dioses y pasear por las tardes quejar. Eso sí, el mar mediterraneo es una que sean muy buenas. Algunos nativos cerca del mar, sentir la brisa marina sobre maravilla y hay una baja montaña a la cuentan que hace muchos pasaba un tren mi cara, ver ese mar tan hermoso, me izquierda donde sobresale una urbaniza- cerca de aquí que enlazaba con varios emociona... ción que tiene un hotel, un campo de golf pueblos de la isla hasta llegar a Palma. A Las veladas en un bar o en la terra- y esas cosas de la gente de primera clase mi claro, todo me resulta extraño, puesto za del hotel están llenas de música y alco- que tú y yo hablamos a veces. que las combinaciones en tren o en auto- hol. Hablamos por los codos todo aquello Cala Bona tiene un cierto encanto, bús que tenemos en nuestro país son que nos callamos en nuestro país, canta- pero ¡que quieres que te diga! a mi amiga extraordinarias. Aquí a veces me siento mos y bailamos. Vivimos intensamente el y otro pequeño grupo que conocimos en aislada porque, como tú bien sabes, no momento y aprovechamos la vida con una el avión, nos hubiera gustado que Cala me apetece ir en coche de alquiler. pasión a veces desatada. Bona no estuviera tan lejos de Palma y tan Frank, pienso mucho en ti y en lo que Estas vacaciones en Cala Bona se lejos de Ballerman 6, porque la verdad es nos deparará el futuro. A mi regreso de han marcado por el buen tiempo (he que allí la gente se lo pasa bomba. Ayer Alemania hablaremos, porque Cala Bona almacenado en mi corazón todo el sol que estuvieron unos chicos de Frankfurt y no tiene magia. Es una sensación extraña he podido para llevarme conmigo), por no te puedes imaginar la de cosas que que me hace pensar en la vida de una haber conocido un lugar francamente contaron; los cubos de sangría y cerveza forma especial. Me está haciendo mucho maravilloso, aunque creo lo era más hace van y vienen a cientos, y los turistas, en bien este viaje a Mallorca. años y traigo conmigo también unas fotos lugar de personas son esponjas. Muchos La comida en el hotel es buena, preciosas. lo critican, pero todos van. abundante y con variedad de platos. El A mi regreso te contaré lo mucho Sin embargo aquí yo me conformo sistema del buffet es muy vistoso, el pri- que te he echado de menos. Un abrazo. con el "happy hour" y casi cada noche mer día se me hacia la boca agua y comí Tu querida Erika.

15 Biblioteques I MEMÒRIA D’ACTUACIONS A LA BIBLIOTECA PÚBLICA DE CALA MILLOR DURANT ELS ANYS 2007 I 2008

La Biblioteca Pública de Cala Millor, inaugurada l’any 1991 i ubicada al Centre Cívic des de l’any 2003, ha estat entre els anys 2007/2008 objecte de nombroses millores que han possibilitat una millora substancial de la qualitat del servei. Si bé la biblioteca rep material bibliogràfic i ajuda econòmica per a acti- vitats, les millores en gran part s’ha duit a terme gràcies a noves partides muni- cipals dins l’actual legislatura. Diversos han estat els àmbits d’actuació:

Inversió en instal·lacions i mobiliari: es realitzà una nova retolació dels pres- tatges per tal de facilitar als usuaris la recerca de documents. Amb l’objectiu d’aprofitar al màxim la llum natural, s’han instal·lat cortines noves que a més donen una nova estètica a la sala. Per altra banda, el mes de Inversió en noves tecnologies: la biblioteca compta amb dos ordi- setembre de 2008 s’inaugurà una nova sala antigament ocupada pel nadors que ofereixen serveis d’accés totalment gratuït a Internet. A Centre d’Informació Jove. Una sala que ha estat completament equi- més, a partir de finals del passat mes d’agost també compta amb con- pada de nou i que donarà preferència als estudiants universitaris i de nexió Wi-Fi a Internet, també gratuïta i disponible per a tots els ciuta- batxillerat quant al seu ús. dans. Inversió en fons bibliogràfic: fins a data d’agost de 2008, amb Increment de les hores d’atenció al públic: durant el curs escolar partida exclusivament municipal, s’han adquirit 28 llibres (17 durant 2007/2008 s’ha incrementat en una hora setmanal l’horari d’atenció l’any 2007), 61 DVD (17 durant l’any 2007), 11 CD (el 2007 no se al públic, obrint els matins d’11 a 13 h els dimarts, dimecres i dijous, n’adquirí cap). En total un 30 % més d’adquisicions, percentatge que i els capvespres de dilluns a dijous de 15 a 19 h. Els divendres, l’ho- a finals de 2008 serà presumiblement molt superior ja que l’exercici rari de capvespre fou de 15 a 20 h. Durant l’estiu de 2007 també s’o- de 2008 encara no està finalitzat. ferí el servei de “Biblioplatja” els dimarts i dijous de 9 a 14. Inversió en premsa diària: des del mes de juliol de 2007, la biblio- Dotació pressupostària per a noves activitats: si bé com ja és habi- teca compta amb tres subscripcions a premsa. Dues corresponen a tual la biblioteca ha organitzat amb periodicitat mensual activitats d’a- diaris d’àmbit autonòmic i una tercera a un diari d’àmbit estatal. Fins nimació a la lectura per al públic infantil, aquest 2008, coincidint amb al juliol de 2007 la biblioteca només comptava amb una subscripció a la festa del Llibre, per primer cop s’ha convocat un concurs de punt de una diari d’àmbit insular. llibre destinat a públic juvenil.I

La Biblioteca Municipal de Son Servera vos convida al contacontes:

El Profesor Sorpreses a la terra del Myotragus

Divendres dia 26 de setembre, a les 17:30 h a la Biblioteca (C/ Doctor Esteva, 3)

Recomenat per a nins que cursen 1r, 2n i 3r de primària

16 Actualitat I Esperit Solidari

Joan Jofre Ferrer

El consol més gran en la desgracia angoixa, infelicitat, passant-se hores i hores plorant per un familiar És trobar cors compassius. proper com és un fill, pare, germà, espòs,etc, que pateix una malaltia Menandre o que per una circumstància que és molt difícil de comprendre i expli- car estan esclavitzats pels vicis del joc,drogues, alcohol etc. Amb una Esperit Solidari.. amb qui? paraula, solidaritat amb tothom que estigui necessitat d’ella. Doncs, senzillament : Diumenge dia 7 de setembre vaig assistir a la inauguració d’un local situat a Sant Llorenç, carretera de Son Servera, i que a partir d’ara serà la seu d’aquest grup que es diu ESPERIT SOLIDARI, orga- SOLIDARITAT amb tothom, començant pels més debils, com són nització no governamental i que el seu esperit, lema, ideal i la seva els qui no tenen on anar a dormir, no tenen roba per vestir-se i no bandera és la SOLIDARITAT . saben on anar a cercar el pa de cada dia. Des d’aquí vull donar el meu suport a aquest grup, posant-me a la SOLIDARITAT amb els malalts que es troben sols als hospitals, seva disposició amb el que pugui ajudar. I residències, refugis o cases d’acollida. SOLIDERITAT amb la gent pobra, que a més pateix una pobresa NOTA: si hi ha qualcú que pugui estar interessat a col·laborar amb seca; això vol dir que ni tan sols tenen aigua i que per obtenir-la han aquest col·lectiu, vos faig saber que divendres dia denou a les nou del de caminar diàriament molts de quilòmetres per a recollir una gerra vespre hi ha un sopar on es mostrarà a través d'imatges la faina que d’aquesta aigua que a la vegada no és neta. fa aquest grup, i es farà una rifa els benificis de la qual seran per als SOLIDERITAT amb els qui no tenen treball i la seva subsistència més necessitats. Gràcies. depèn d’ell, siguin d’aquí o siguin d’allà. SOLIDERITAT amb les persones i familiars que aparentment ho El sopar serà al restaurant Es Cruce de Vilafranca tenen tot, com ara doblers, treball, casa,etc, i pateixen depressió, costarà 30 euros l'adult i 15 euros els nins. A www.calamillor7.com podreu llegir les edicions anteriors en PDF

EL PESCADOR Restaurante

SE NECESITA PERSONAL PARA EMPRESA DE INSTALACIONES ELÉCTRICA EN SON SERVERA.

OFICIALES y AYUDANTES

Interesado presentar currículum vitae Información: 971 81 71 65 C/ Esperanza, 29 local A -esquina C/ Escola- Tel. y Fax: 971 81 71 65 07550 Son Servera - Móvil 646 207 298 email: [email protected]

17 Memoría històrica I Sa pàgina de don Toni “Besso”

Son Servera, anys enrere 1925 - 1926 Antoni “Besso”

Maig Mútua Balear 1925 Dia 12 ingressa en el Seminari de Mallorca el fill del poble Joan Vidal, fill d’en Jaume Vidal i de na Polònia “Botó”. Déu li do perseverança si convé.

Nota: don Toni no agafà la ploma fins al gener de 1926.

Dia 14 de gener de 1926. Per aquests dies s’escampa la notí- cia que la Caixa Mútua Popular de Barcelona tal vegada es donarà en falli- da. Certament està molt malament d’in- teressos i ha establert una suspensió de pagaments.

Dia 1 de juny de 1926. Parteix cap a Amèrica el prevere D. Andreu Servera, natural d’aquí; fins ara ha estat vicari de Son Carrió. Se’n va a fi d’estar per allà set o vuit anys, i des- prés tornar. Allà, hi té el seu oncle D. Montserrat, prevere. Se’n va amb ell en Gabriel “Ferrerico”, fill de l’escolar de Son Servera.

Dia 29 Agost de 1926 En el cós, amb motiu de les festes de Sant Agustí, s’organitzen unes carre- res amb cabriola. Els empresaris són l’amo en Joan “Xinet”, ell arreglà una pista que té uns 700 m. Hi ha 2.000 pessetes de premis. Hi prenen part 12 bísties. Hi ha un cavall de Palma que nom “Sato” i una ego també de Palma que nom “Sultana”. Guanya en “ Sato”. S’hi arreplega molta de gent, unes 3.000 persones.

L’endemà hi ha també corregudes de bicicletes. Hi vénen uns set o vuit corredors externs, entre ells el cèlebre Pons, el “Buqueró”. Guanya en Pons, el segon premi és per al de Sant Llorenç, “Boeges”. De Son Servera promet molt en “Capirró”.I

www.calamillor7.com

On podreu llegir les edicions anteriors en PDF

18 Actualitat I Festa Intercultural a Cala Millor

El passat 13 de setembre a la plaça Eureka de Cala Millor, del grup manacorí La Vereda, formació musical insigne de la fusió fla- l’Associació Juvenil ES CA VERD organitzà la primera Festa menc amb el rock a les nostres illes. Intercultural de Cala Millor. El DJ Pablo Díaz fou l’encarregat de tancar l’acte. La gent de les Caigueren unes poques gotes que no aconseguiren banyar ni des- paradetes quedà contenta amb l’organització i els vianants de Cala lluir la festa, ja que les ganes dels participants pogueren estirar la cele- Millor i visitants de la festa intercultural pogueren fer un tomb pel món bració fins al vespre. i conèixer nous colors i noves cultures gràcies a la feina feta i la volun- Cala Millor es convertí per unes hores en mercadet de paradetes tat de fer coses des de l’esperit independent d’aquesta associació representants de diferents països i cultures, on es podia trobar des de juvenil que no atura el carro. Enhorabona Ca Verd. gastronomia típica, artesania, etc. També hi hagué l’actuació de Glasford, grup de musica reagge, i Redacció CM7

19 Opinió I Claves de la crisis de nuestro sector aeronáutica

Antoni Tarabini

El director de Futura manifestaba que la crisis de su compañía aérea no tenía como única causa el aumento del precio del combusti- ble. Insinuaba que todo el sector aeronáutico sufría el aguijón de la cri- sis. Independientemente de que las dificultades de una u otra compa- ñía, incluida Futura, tengan también causas propias enraizadas en una mala gestión, no cabe duda de que el sector ha sufrido en los últimos años unos cambios radicales que no siempre han sabido asumir las diversas compañías aéreas. El comportamiento "clásico" del sector aeronáutico era claro y relativamente transparente. Por una parte, existía el transporte aéreo regular gestionado por las compañías aéreas de "bandera" de titulari- dad pública. Por otra, el denominado transporte aéreo chárter gestio- nado por compañías privadas, más o menos interrelacionadas con TT.OO. que gestionaban casi la totalidad del mercado turístico. Cada año en una conferencia ad hoc se redistribuyen los slots, consideran- do siempre los derechos históricos. Se trata de gestionar y distribuir el espacio aéreo asignando a las distintas compañías planes de vuelo, Ryanair y alguna otra en otros contextos). El problema de fondo es si incluyendo el uso (llegadas/salidas) de cada aeropuerto según su son viables tales compañías (y posiblemente otras por venir) por la capacidad. composición de sus socios capitalistas, por su estructura de empresa, En pocos años tal situación ha cambiado a partir de la liberaliza- por su posicionamiento en el mercado, por la tipología de sus aerona- ción del sector. Lo que supuso una menor rigidez, una mayor capaci- ves? No deja de ser significativo que, según parece, el único activo dad de competencia, una mayor y diversificada oferta al consumidor. tangible de Futura sea su dinero en caja. En cualquier caso, me pare- La primera consecuencia fue la ruptura de vuelos regulares y charters ce muy grave el secretismo de tales compañías con sus trabajadores, turísticos. Se rompen los monopolios y las compañías de "bandera" que casi se enteran de las graves dificultades por los medios de comu- tienen que competir en los mercados. La mayoría de tales compañías nicación. se privatizan (incluido Iberia), sufriendo una fuerte crisis de adaptación Para concluir no podemos pasar por alto las consecuencias graves lo que, entre otros factores, les conduce a fusiones para poder hacer de la crisis en concreto de Spanair y Futura para nuestra comunidad. frente a los nuevos retos. Al mismo tiempo aparecen múltiples compa- En primer lugar, porque la drástica reducción de personal afecta a tra- ñías de nueva creación en el mercado, incluidas las denominadas de bajadores y trabajadoras. En segundo lugar, porque la crisis de tales bajo coste. Al menos en teoría, tal liberalización favorece al consumi- compañías (y, ¿quién sabe?, si alguna otra por venir) puede afectar dor real y potencial, toda vez que aumenta y diversifica la oferta. gravemente a la capacidad de movimiento (interinsular y con la penín- Incluyendo el acceso a Internet como instrumento de contratación. sula) de los ciudadanos y ciudadanas de nuestra comunidad. La feroz competencia entre las distintas compañías plantea múlti- Finalmente, y no es una consecuencia menor, puede afectar de mane- ples problemas, no siendo el menor la seguridad. La batalla de los pre- ra relevante a nuestra actividad turística. No se olvide que uno de cios obliga a redimensionar y controlar los costes. Es imprescindible nuestros valores añadidos a nuestro producto turístico es la facilidad y que su flota esté operativa el máximo número de horas. Comienzan a frecuencia de intercomunicación entre los aeropuertos de nuestra entrar dudas, más o menos fundadas, de que las medidas de seguri- comunidad y múltiples ciudades europeas. Como aviso a navegantes, dad pueden verse afectadas. La batalla para ocupar nichos de merca- la posible reducción de vuelos está anunciada por otras compañías de do incluye determinadas irregularidades en Internet: información inco- ámbito europeo. rrecta, cobro de tasas incorrectas (vgr. facturación de maletas?), que La crisis del transporte aéreo no es sólo coyuntural. La cogestión comienza a ocupar y preocupar a los usuarios. de nuestros aeropuertos, con ser necesaria y urgente, no significa una Pero tal liberalización obliga, o debería obligar, a una restructura- solución mágica y automática de los problemas del sector.I ción en la organización del negocio y sus sistemas operativos. Al prin- cipio parecía que el negocio del transporte aéreo era simplemente un BAR RESTAURANTE chollo. El capital necesario no era excesivo, toda vez que la adquisición (¿) de las aeronaves se efectuaba mediante leasing. La clave era ges- tionar los flujos de caja para hacer frente a sus costes operativos: per- S’ENTRADA sonal, combustible, leasing etc. Dados los éxitos iniciales, no era extra- ño ver como la organización interna de tales compañías estaba sobre- Menú diario · Tapas dimensionada y con escasa eficacia. La punta del iceberg comienza a vislumbrarse cuando la competencia de día en día es más feroz, el Comida a la carta precio del combustible aumenta, su flota es excesiva y con aviones con COCINA TRADICIONAL Y CASERA excesivos índices de consumo? Algunas compañías comienzan a vola- tizarse, aunque su repercusión fue escasa dada que su implantación CENA EMPRESAS Y GRUPOS era menor. La liquidación era fácil: sus activos eran inexistentes. Dejar de pagar el leasing, y liquidar al personal con los restos de caja. Les esperamos! Hoy la tormenta se extiende y afecta a compañías de mayor rele- Tel. 971 567 916 vancia, (de momento Spanair y Futura en nuestra área de influencia, Glosses

“Un a un, tots som mortals; junts, som eterns”. - Apuleyo - Queda’t Mirada tendra, dolç somriure, fill fidel, més que company, germà, tal és en Bernat per als qui l’estimam i així serà per sempre més. Queda’t, amic estimat! “Queda’t”, formosa paraula que diu un amic a l’altre, potser no l’escoltares? Queda’t, resta amb nosaltres estimat Bernat! Les paraules poc conhorten Empresa Turisme 2007 quan un cor és malferit, (editora Cala Millor 7.com) però ajut és per a l’esperit si estàs acomboiat Feim treballs d´imprenta: Cartells, Butlletins, Targes, i ajudat pels amics. Revistes, Posters, promocions, Logos, Anuncis, etc. Amics meus, el vostre fill, Feim treballs creatius: Redacció, Publi-reportatges, el vostre germà, el nostre amic, és i serà etern, perquè Comunicats, Textos varis i altres feines viure en la memòria dels que queden creatives per encarreg és viure per sempre més. Contacte: 660 99 15 28 · 653 26 50 87 [email protected] setembre de 2008 - Toni López

21 Casa Extremadura de Son Servera I La Casa d'Extremadura de Son Servera celebrà la Diada d'Extremadura

Els dies 5,6 i 7 d’octubre la Casa d’Extremadura va commemorar, d’actes relacionats amb la comunitat d’origen: “L’amor que un té a la igual que en anys anteriors, el dia d’Extremadura. Entre els actes cal seva terra es reflecteix donant amor a tots els procedents d’un altre assenyalar el nomenament de la seva reina de les festes, que enguany lloc. Qui no estima els immigrants no estima a la seva terra”. ha recaigut en Maria Cano, de 80 anys, i que ha estat elegida per la L’Associació també ha convocat concursos literaris i de pintura seva aptitud positiva i l’entusiasme davant tots els esdeveniments de per al 22 d’octubre, així com una obra de teatre del grup El Desván l’associació. El dia 5 a la plaça del mercat de Son Servera els mem- d’Almendralejo (Badajoz), sota el títol de NOSTALGIA i que serà repre- bres de l’Associació Juvenil varen ballar per al públic assistent, aca- sentada el dia 25 d’octubre al Teatre La Unió a les 21.30 hores. bant la nit amb una gran festa de l’espuma de què varen gaudir més Els distints actes han estat organitzats per la Casa d’Extremadura de 300 joves de Cala Millor i Son Servera, i que va ser patrocinada per i patrocinats pel Consell de Mallorca, Govern Balear, Junta l’Ajuntament. d’Extremadura i Ajuntament de Son Servera.I El dia 6 de setembre, associats i simpatitzants varen celebrar el dia d’Extremadura amb un sopar durant el transcurs del qual la reina de la festa va entregar els tres primers premis de petanca, que aquest any han estat per a Rosi Luengo, Manuel Peraita i José Serrano. Els Exposició de PATCHWORK dos primers premis de “cuatrola” foren per a Pedro García i José Cosir amb art Morales . Els cors i danses de la Casa d’Extremadura varen posar la nota folklòrica a una nit plena de records i sabor a Extremadura. La vetlada va ser amenitzada també per Núria Galmés, que va entusias- mar el públic per la seva impressionant veu i el duo Melodías de Oro. El dia 7 de setembre a l’església de la Mare de Déu dels Àngels de Cala Millor es va celebrar la Missa Extremenya, a què va assistir un gran nombre de socis i simpatitzants, i durant la qual es varen oferir ofrenes mallorquines i extremenyes i alguns membres del grup de cors i danses varen ballar la jota de la Mare de Déu de Guadalupe davant la seva imatge. El rector va remarcar la importància de tots a l’hora de reivindicar les seves arrels, oferint la seva parròquia per a tot tipus

Ariany joia del Pla Casal de Cultura Son Ciurana

Fins el 21 de setembre Horari: cada dia de 18.00 a 21.00

22 Publicitat

23 Opinió I El Festival de la canción de Son Servera

Maria Migliaccio Más de un centenar de personas se han reunido en la playa Sa Marjal para revindicar el derecho de paso por la costa y celebrar el II Festival de la Canço en Son Servera. Solo que restablecer ahora el paso por la costa sobra todo en Costa de los Pinos es prácticamente imposible. De hecho, construidos en un periodo en el cual no se ponían limites a los nobles y a los ricos (¿ahora es diferen- te?.....) los chalets de primera línea (y lo dicen con mucho sosiego) ocupan hasta el ultimo centímetro útil del terreno. Y en verdad algunos de estos chalets están tan agarra- dos a las rocas a plomo que a vista de a pie te hacen sen- tirte hasta mareado. Además entre estos chalets hay un vecino que pone nerviosos a todos porque tiene una piscina en el mar, la más irregular de todas las irregularidades. “Toma” dirán algunos “otra vez la piscina”. Tenéis razón, no se puede hablar siempre de la misma situación. También porque la culpa no es del actual propietario, el conocidí- Tampoco cerrando la famosa piscina del señor Pedro Jiménez simo Pedro Jiménez Ramírez (familiarmente llamado Pedro Jota) pro- Ramírez (llamado sencillamente Pedro Jota) se podría realizar este pietario del periódico El Mundo. paso. No es que quiera defenderlo, va demasiado sobre los pasos de Al archiconocido propietario del periódico El Mundo, ETA ha tenido Berlusconi y esto me provoca escalofrio, pero el chalet fue construido la “amabilidad” de enviarle una amenaza y así pues hay un montón de en su día por Calvo Sotelo y vendido al notorio Pedro Jiménez Ramirez Guardia Civiles y guardaespaldas para la protección de “Pedro Jota” y (Pedro Jota) por la viuda del ya nombra escritor-academico Giuliana tampoco se puede pasar con un barco a una altura de unos 100 Calvo Soteló, una simpática señora que en el curso de una manifesta- metros de la detestada piscina sin que alguien te vigile bajo la mira de ción anti-piscina dijo: “Menos mal que lo vendí” y que todos los vera- un arma. nos, practicamente todos los dias, a pesar de su edad exactamente no En el mar... en nuestro mar... ¿no lo llamaban así los latinos... Mare muy juvenil, nada por el mar durante mas o menos un kilometro hasta Nostrum? Pero los mallorquines han trasformado las reivindicaciones llegar a la villa de una amiga donde se toma una café y luego vuelve en música, más aún, en un festival. nadando. Este año el grupo manacorí Penyes Netes Band se alzó con el pri- Después hay otro chalet en el que se ha incautado un manantial y mer premio de 1000 euros. nadie protesta. “Pero con todos los problemas que hay en un pueblo...” decía una ¿Por qué? ¿Le han vendido el terreno incluido con el manantial? señora mirando con indiferencia a los cantantes de dicho festival. ¿Se puede vender una fuente o tiene que ser un bien público? Tiene razón, siempre tenemos problemas más grandes y es por Es verdad que las leyes cambian y hoy se quiere construir un paso esto que lo prepotentes y los arrogantes vencen casi siempre (casi publico por la costa, pero ¿como lo podran hacer? pero) I

24 Publicitat

Vicente Jimenez y Mari Carmen

COM SEMPRE ELS NOSTRES SERVEIS DE FISIOTERÀPIA I MASSATGE

25 Obituari

I Bernat Ros Rubí

Tomeu Matamalas

Fa dues setmanes, el dimarts dia 18 d’agost, en Martí Salem, en que té la família d’aconseguir minvar el desas- Bernat Morey, en Carles Gil i jo (Tomeu Matamalas), entràrem junts al sossec i poder tornar a alenar amb una certa normalitat, està en mans pis d’en Pep Ros i na Maria Rubí. Cap de nosaltres tenia la més míni- del temps. D’altra banda, com deia al començament, els amics de la ma esperança de poder fer o dir res que alleugerís la pena d’aquella família, plens de bona voluntat però embullats, mai no esteim segurs família, submergida dins l’estupor i la conster- de reaccionar de la manera adequada. No nació. acabam d’aclarir si la nostra presència, les Érem tots quatre a la mateixa sala on tren- nostres paraules, fan companyia o fan nosa, ta-vuit anys enrere, l’hivern del 1970, havíem perquè les persones responem de maneres entrat plens d’il·lusió per tal d’assajar —envol- molt diferents davant la mateixa adversitat, i el tant l’immens piano de cua d’en Pep— les que és bo per a uns no sempre és bo per als cançons que tocaríem amb el nou grup que altres. Així que no sé què puc dir jo en aquest acabàvem de formar: “Amigos”. Aleshores na escrit que serveixi de qualque cosa. O millor Bàrbara Ros Rubí ja començava a ser un pro- dit: sols no estic segur que hagi estat oportú jecte de dona dins el ventre de sa mare; en fer-lo. Bernat encara hauria d’esperar dos anys, i na El que sí que tenc clar, però, és que, de la Marga, quatre. De llavors ençà, amb una excu- mateixa manera que es transmet el cos de sa o l’altra, hem seguit sempre units tots cinc pares a fills, es transmet també l’esperit, i l’es- per l’amistat i per la música, que signa aliances perit és immortal, perquè agafa la forma de més fermes que la ploma d’un notari. Així que, record i perviu dins la memòria. sense haver-nos posat prèviament d’acord, La gràcia natural d’en Bernat Ros Rubí, la començàrem a parlar de música amb en Pep, seva fina ironia (100% Rubí), la seva bonho- l’únic recurs que teníem a mà per mirar de dis- mia, la complicitat afectiva amb els pares i les treure’l —en que fos mínimament— de la germanes, l’afinitat musical amb son pare, la immensa desolació. seva curolla pels fills... tot això que formava l’essència d’en Bernat, Les religions parlen de paciència i resignació, però no crec que perviurà no sols dins la memòria de la seva família i dels seus amics sigui possible adoptar una actitud tan heroica en unes circumstàncies més íntims, sinó que perviurà fins que quedi una sola persona de les tan tràgiques. A uns pares que acaben de perdre un fill no els alleuge- que el conegueren i el tractaren; i fins i tot m’atreviria a dir que per- reix el dolor ni la química més agressiva. És la desesperança màxima. viurà fins que quedi en l’aire el més petit ressò de la més breu de totes És el futur que s’esvaneix abans que el passat. les músiques que va interpretar.I Què es pot fer, idò? No ho sabem. Segurament, l’única possibilitat

A www.calamillor7.com podreu llegir les edicions anteriors en PDF

NECESITAM EMPLEAT Informació a l´oficina

26 Publicitat