La gazza ladra GRAN TEATRE DEL LICEU

Temporada 1992-93

CONSORCI DEL GRAN TEATRE DEL LICEU Generalitat de Catalunya Ajuntament de Barcelona Ministerio de Cultura Diputació de Barcelona Societat del Gran Teatre del Liceu u E l

Melodrama en dos actes Text de Giovanni Gherardini Música de Revisió d'Alberto Zedda

(Amb sobretitulat)

Estrenada el 31 de maig de 1817 al Teatro alia Scala de Milà Estrenada )'1 de gener de 1851 al Gran Teatre del Liceu

Amb el patrocini exclusiu de IBERIA

Funcio de Gala

Dilluns, 25 de gener, 20 h. funció núm. 50, torn E

Dijous, 28 de gener, 20 h. funció núm. 51, torn B de 17 h. funció núm. torn T DEL Diumenge, 31 gener, 53, JESUS POZ Dimecres, 3 de febrer, 20 h. funció núm. 54, torn D Dissabte, 6 de febrer, 20 h. funció núm. 57, torn e Dimarts, 9 de febrer, 20 h. funció núm. 59, torn A ®

EL CONSORCI DEL GRAN TEATRE DEL LICEU agraeix a IBERIAI

el patrocini d'aquestes funcions f ®

Es Gioachino Rossini, por derecho propio y méritos abundantes, uno de los más populares compositores musicales, y tiene, sobre muchos más, el atractivo de haber compuesto músicas que a todo el mundo, cuando menos, «suenan", y a muchísimos, asimismo, agradan: las de Jl barbiere di Sitnglia, , Guglielmo Tell, Mosè in Eguto, Jl turco in Italia, a la que en esta ocasión ha programado el Gran Teatre del Liceu barcelonés, La gazza la­ dra (La urraca ladrona). Dicen los críticos y estudiosos de Rossini que éste logró labrarse una de las más brillantes personalidades dentro de la música de su tiempo, y del nuestro. y describen los mismos estudiosos que, a Rossini, le gustaron la alegría, el mo­

la ... en sus vimiento, vida , que desplegó músicas y óperas bufas.

Pues bien: nos complace, por virtud del apoyo que IBERIA vie­ ne prestando al programa de actividades del Liceu, poder brin­ dar la ocasión de contemplar -un Rossini" de los más clásicos, de Jos más populares, y probablemente de los más entretenidos, cuando, precisamente, acaban de cumplirse doscientos años del nacimiento del compositor italiano.

J Lt\(��lMiguel Aguiló Presidente de IBERIA En harmonia amb ® el Liceu. La g az z a ladra

Fabrizio Vingradito Enric Serra Lucia Rosa M. Ysàs Giannetto William Matteuzzi Ninetta Leontina Vaduva Fernando Villabella Giovanni Furlanetto Gottardo, il Podestà Alberto Rinaldi Pippa Vesselina Kasarova Isacco Piero de Palma Antonio Josep Ruiz Iberia patrocina Giorgio Manuel Garrido la temporada. Ernesto Marcello Lippi Il Pretore Vicenç Esteve més Aquest any, que mai, *** Una gazza IBERIA dóna suport a la música i als afeccionats Director musical Paolo Olmi al "bel canto ", Director d'escena Michael Hampe Perquè, un any més, IBERIA Carlo serà al Cran Teatre Escenografia Diappi de vestuari Mauro del Liceu. Disseny Pagano (t) Disseny de llums Hans Toelstede Director del cor Romano Gandolfi Subdirector del cor Andrés Máspero Assistent de direcció d'escena Florian-Malte Leibrecht Vestuari i perruqueria Procedent de I'Oper der Stadt Kóln Complements de perruqueria Maurio Audello, Milà Atrezzo E. Rancati, Milà Servei de Sabateria Valldeperas, Barcelona

Violí concertino Josep M. Alpiste Traducció del sobretitulat Jaume Creus L'Avenç, S.L., Barcelona Producció Rossini Opera Festival, Pesaro (1989)

ORQUESTRA SIMFÒNICA l COR DEL GRAN TEATRE DEL LICEU

IBERIAS Materials musicals Edició crítica de la Fondaxione Rossini de Pesaro, en col-Iaboracíó amb G. Ricordi, a cura d'A. Zedda. Contingut argumental Lloc de l'acció: Un poble al nord d'Itàlia Època: Començaments del s. XIX

Ninetta, una serventa, és la promesa de Giannetto, el fill de l'amo, La noia és acusada d'haver robat una cullera d'argent i el Podestà, les proposicions del qual Ninetta ha rebutjat, fa que sigui jutjada. Quan està a punt de ser ajusticiada, horn descobreix que qui ha robat ha estat una garsa, -la gazza ladra". A PIONNER NOMES ENTENEM LA NI AMB LA MÀXIMA DEFINICIO PERFECCIO EN TERMES DE PROGRES. ÀUDIO·VISUAL QUE OFEREIX EL D'EVOLUCIO. DE TECNOLOGIA. LÀSER DISC, ACTE I PER AIXO NO ENS CONFORMEM AMB VOLEM ANAR A MES. LEXTRAORDINÀRIA NITIDESA D'IMAT· PERQUE LA CLAU DE LA PERFECCIO Pati a casa de Fabrizio GE DELS NOSTRES TELEVISORS I vi· RESIDEIX, PRECISAMENT, EN ESTAR DEOS. NI AMB LA PURESA I QUALITAT CADA VEGADA MÉS A PROP. CADA VE· Els servents de la casa i els habitants del vilatge festegen el pro­ DE SO DELS NOSTRES EQUIPS D'ALTA GADA MÉS A PROP DE LA PERFECCIO retorn de la de fill del ric arrendatari Fa­ FIDELITAT. EN IMATGE I SO. per guerra Giannetto, brizio Vingradito. Mentre hom prepara amb alegria la rebuda, una el nom garsa, des de la seva gàbia, repeteix unes quantes vegades de Pippa, un jove camperol que treballa per a Fabrizio, Després d'haver lloat el vi, Fabrizio confia a Lucia, la seva dona, el desig una noia que té que Giannetto esdevingui espòs de Ninetta, que està al seu servei, Lucia, però, no té cap simpatia envers la po­ bra serventa i fins i tot lamenta la negligència de la jove, que re­ centment, a més, ha perdut un cobert d'argent. Mentre tothom està ocupat a l'interior de la casa en els prepara­ tius de la festa, Ninetta, feliç pel retorn de l'estimat Giannetto, arriba pel pujol i és rebuda per Fabrizio amb un tracte paternal. El diàleg, però, és interromput per Lucia, sempre despitada per la desaparició del cobert. Quan tots tres han marxat, Isacco, mercader i usurer del poble, entra al pati per oferir les seves mercaderies, però Pippa li diu que se'n vagi, El pati torna a estar ple de gent; tothom rep amb alegria Gian­ fa un netto, el qual, commogut, abraça Ninetta, mentre Pippa brindis, Després Giannetto ha d'anar amb els seus pares a visitar Ninetta resta sola tenir el seu oncle, que està malalt, mentre per

cura de la casa, La noia troba davant seu un home vestit amb el seu Fer­ parracs, en el qual reconeix de seguida pobre pare, @PIONEER nando Villabella, militar des de fa molts anys, ha fugit del The Art of Entertainment que, regiment perquè ha estat condemnat a mort després d'un alter­ ACTE II cat amb el seu capità. L'arribada de Gottardo, el Podestà del vi­ Vestíbul de la presó latge i enamorat de Ninetta, obliga Fernando a ocultar-se una altra El carceller Antonio, entendrit per la mala sort de la pobra ser­ vegada en els seus parracs per tal de no ser reconegut. Quan veu venta, consent que Ninetta surti de la cel·la per gaudir de la llum inetta, el Podestà renova un cop més els seus oferiments amo­ del dia. La noia li prega que cridi Pippo, amb el qual vol parlar. rosos; Ninetta el rebutja, mentre Fernando, el qual el Podestà creu Mentrestant, Giannetto, desconcertat per la sospita que Ninetta és un que pobre vianant, ha de romandre a part, tot fingint que sigui culpable, aconsegueix del carceller una entrevista amb la dorm. L'arribada d'un missatge urgent obliga el Podestà a cercar reclusa, en la qual Ninetta li diu que l'estima i proclama la seva les ulleres. Ninetta aprofita l'avinentesa per confortar el pare i ell innocència, però també afirma que no vol defensar-se davant el li lliura un cobert tot donant-li l'encàrrec de vendre'l i d'argent, el destí ha col­ tribunal per no perjudicar una persona la qual ja amagar sota un castanyer allò que li hagin donat, que permetrà pejat amb duresa. Giannetto, abans de marxar, li promet que farà la Com el Podestà no trobar les fugida. que aconsegueix ulleres, arriba el tot el que pugui per salvar-la. Tot seguit Podestà, que Ninetta ha de el conté l'ordre d'arrest del seu llegir missatge, que al amor. Per enèsi­ promet la llibertat a Ninetta si correspon seu pare, acusat de deserció. Per desviar la recerca, però, la jove canvia ma vegada Ninetta rebutja el Podestà, que se'n va amenaçador, la filiació en paterna descrita el missatge. Quan veu, tot seguit, mentre el so d'uns tambors anuncia l'inici del procés. Poc des­ que el Podestà galanteja una altra vegada Ninetta, Fernando no prés arriba Pippo, i Ninetta, amb l'esperança de salvar el pare, li pot aguantar més i fa que el (amb ame­ magistrat s'allunyi greus sota el prega un préstec de tres escuts i que els amagui castanyer naces, però). El pati resta buit, mentre la garsa surt de la gàbia, convinzut abans del vespre. Tot seguit i amb el pressentiment de vola sobre la taula i roba una cullera. la sevacondemna, Ninetta li lliura un anell per a Giannetto i el saluda amb emoció. Estança a casa de Fabrizio Ninetta ven a Isacco el cobert del seu pare, però quan surt a dur Estança a casa de Fabrizio els diners al lloc convingut, no pot a l'arribada dels fer-ho, degut ara té dubtes i Lucia, que sempre ha cregut culpable Ninetta, amos. Amb ells arriba també el Podestà, que felicita Giannetto per remordiment. Arriba Fernando, angoixat perquè encara no ha les seves activitats com a militar. Quan para la taula, Lucia des­ trobat, sota el castanyer, els diners necessaris per la fugida, però cobreix que manca un altre cobert. Malgrat l'oposició de Fabri­ seva ha estat in­ quan Lucia li fa saber que la Filla empresonada zio, el Podestà obre immediatament una investigació i descobreix Fernando decideix salvar-la. Ninetta justament, comparèixer per que és filla del desertor que hom cerca i que està en possessió d'una quantitat de diners, l'origen de la qual no acon­ Sala del tribunal segueix aclarir. Pippo, al qual Ninetta ha dit que havia venut el Els la sentència de mort per a Ninetta no ser­ cobert a Isacco, ho diu innocentment al Podestà. Aquest, ansiós jutjes pronuncien i, veix de res la intervenció de Giannetto, que vol convencer-la de venjar-se per l'ultratge rebut, convoca aleshores l'usurer, el qual reveli el seu secret. Aleshores Fernando surt d'entre la gent diu que ha adquirit a Ninetta un cobert en què estaven gravades perquè i es tot la salvació de la filla, però aquesta les lletres F.V. Tothom està convençut que el propietari del co­ presenta, implorant ha estat dictada i no venut intervenció arriba massa tard: la sentència ja bert és Fabrizio Vingradito, mentre Ninetta, per defensar ser modificada. Ninetta anirà al i Fernando és con­ el seu pare; no pot demostrar que aquestes inicials són les de pot patíbul Fernando Villabella. El Podestà acusa duït a la Ninetta de furt i ordena que presó. sigui conduïda a la presó. ®

Plaça del poble Lucia surt de l'església on ha pregat per la salvació de Ninetta. Quan la plaça resta buida arriba Ernesto, militar i amic de Fer­ nando, que cerca el Podestà per comunicar-li que el Rei ha con­ cedit la gràcia i la llibertat a Fernando. Pippa ha amagat fa molt poc els diners sota el castanyer i quan troba Ernesto li indica on viu el Podestà. Quan resta sol, Pippa conta les monedes que li han sobrat i tot seguit troba Antonio, amb el qual té una conversa, durant la qual veuen com la garsa roba una de les monedes de Pippa i vola cap el campanar. Tots dos corren a recuperar la moneda, mentre passa per la plaça el seguici que condueix Ninetta al suplici. En aquests moments, però, Pippa i Antonio han descobert en el campanar els dos coberts desapareguts. Tots comprenen que l'autèntica culpable dels furts ha estat la garsa. La prova de la innocència de Ninetta és certa i mentre les campanes toquen a festa, Giannetto i Fabrizio corren a deturar l'execució. Tothom ha sentit les campanes i la plaça s'omple de gent. Arriba també el Podestà i de sobte se sent una descàrrega de fusells. Tothom tem que l'execució hagi tingut lloc, però uns crits d'alegria anuncien, en canvi, l'arribada de Ninetta, ja lliure. Els fusells han disparat com a senyal de gaubança. Ninetta, malgrat tot, està preocupada per la sort del pare, el qual creu que és a la presó. Fernando, però, ha estat excarcerat i pot tornar a abraçar la filla. El Podestà, bocabadat, roman a part, mentre Lucia uneix les mans de Giannetto i Ninetta entre l'alegria general. La ladra: de tal i com avui gazza però, bu/Jo els coneixem, no n'hi ha cap. Fer­ nando Villabella un El perfil vo e a I és paper ele baix seriós que en l'estrena fou Filippo Galli, intèrpret extraordinari del Maometto II a de l'Assur en nostra es Si hi ha un el la considerar .. aspecte qual època pot de Semirarnide. L'ària Ah, lungi il timare" i el duo .. Come frenare sense mena de el de la aquesta seria, cap dubte, il són les intervencions privilegiada, planto- més destacades. Pel que fa al sub­ vocalitat rossiniana. Una vocal que havia quedat és en tipologia Podesta, part caricaturesc i en part fosc i negatiu. Antonio terratrèmols del cant romàntic i grans post-romàn­ el seu a en mergida pels Ambrosi, intèrpret l'estrena, féu una de les seves parts tic en lloc i veristes ha estat recupe­ fins al .. primer pels estrips després, preferides, punt d'arribar a ser conegut com Il Podestà-. rada la i en un considerable. per musicologia pels intèrprets esforç La seva intervenció lluïda és « més la cavatina Il mio piano è pre­ Avui veure La ladra, un melodrama podem representar gazza parata". Anticipa en més d'un aspecte el Marchese eli Boisfleury en semiserio à demi-caractére en la terminologia francesa) de la darrera semiseria de (opéra Donizetti Linda di Cbarnounix, que condicions molt semblants a les en feren, a la mei­ que primera també recorda La gazza ladra pel rol de Pierotto, molt semblant tat del una cabdal del repertori dels grans al de segle passat, peça Pippa l'òpera rossiniana. Aquest paper de contralt en tra­ cantants de en el a l'època. uesti, qual brillaria París la famosa Alboni, demana un bon a l'estrena la femenina, fou interpretada per domini del cant Ninetta, protagonista d'agilitat i de la dicció, perquè té un brindis amb a Rossini una la - Teresa per qual curioses .. Giorgi-Belloc, mezzo-soprano alliteracions ( Il nappo è di Pippa La pipa e la poppa-). escriví també L i la del Tancredi. L'únic 'inganno felice protagonista buffo autèntic, encara que sense elements de comicitat el fou les millors Posteriorment paper adoptat per sopranos d'aquell característica, és Fabrizio Vingradito, amb intervenció destacada com ara la la Mainvielle-Fodor, la Grisi i la Pas­ temps Malibran, al gran quintet de l'acte segon. Lucia, la seva muller, té la clàssi­ i ta tenia una extensió de dues octaves « que, recordem-ho, mitja ca aria del sorbetto ( A questa sena reso mi sia-) i el venedor (del La al Re i Stenelhal .. tant podia can­ ambulant greu sobreagut) segons Isacco, clar antecedent del Trabucco de La fona del música com de És un tar la de contralt la paper d'ingènua, destino ha .. soprano". de cantar la seva breu cavatina Stringhi e ferrí- amb de i a la del nou teatre de Pe­ vocalitat brillant, per inauguració veu de nas. Tot un vast aparador del bel canto més autèntic, doncs, Ronzi-De sara 1818 Rossini trià Giuseppina vol avesats l'any personalment que intèrprets ben a les exigències virtuosístiques. Begnis, especialista en aquest tipus de papers, per cantar la Ni­

« Marcel Cervelló netta. La seva cavatina Di piacer mi balza il cor" n'és la pàgina més destacada. Avui canta sempre aquest rol una soprano lírica amb capacitat per a la coloratura. Giannetto, el , presenta una tessitura molt aguda en la seva cavatina amb cor « Vieni fra queste braccía-, que té en el passatge « Ma quel piacer che adesso- una mena de cabaletta de valor semblant. En el finale prima ha de tocar l'accent patètic en la gran frase .. Ed io la credea l'istessa onestà-. La gran actuació que tin­ gué a Roma amb aquesta obra llançà a la fama el gran Giovanni a Sca­ Battista Rubini, que també cantà el paper de Giannetto La la, on debutà l'any 1827 amb La donna del lago. En una carta a Giulio Perticari l'any 1818 Rossini es refereix a La En gazza ladra com a òpera scritta per tre primi buffi. realitat, La gazza ladra, una confluència i algunes premonicions

La ladra gazza és la vint-i-unena òpera de Rossini i representa la seva indiscutible aventura inicial en l'univers semiseriós, més enllà del tímid precedent que suposa Torualdo e Dorlislea. Sovint es la pot llegir, sobre naturalesa d'aquest subgènere operístic, que es tracta d'una mena d' un opera seria amb tieta fine, a bé que presuposa una barreja inextricable d'elements còmics i tràgics: ambdues afirmacions són relativament incertes o, com a mínim, parcials. La realitat és que la qualitat argumental determinant del semise­ ria radicava -si ens atenem a l'excelIent text de Fedele d'Amici­ a proposar un assumpte «que es desenvolupés en un ambient realista, contemporani a quasi, capaç d'acollir personatges d'extracció social burgesa a humil, fins i tot en els papers protagonístes-. És usual de considerar com elseu primer model històric l'ofert (el 1760) per La Ceccbina, ossia La buona figliola, una mena de melodrama interclassista de un Niccolo Piccini sobre llibret escrit el 1740 per Carlo Goldoni en (i posat música sense cap èxit remarcable per Egidio Duni, el 1756, i per Perillo, el 1759), basat, al mateix temps, en una novel·la de Samuel Richardson (Pamela a la virtut recom­ pensada, publicada eI1740), en què els amors difícils del Marquès della Conchiglia i la seva jardinera Cecchina són finalment ratifi­ cats pel feliç descobriment delllinatge més a menys antic i illustre de la serventa, filla desapareguda d'un coronel que la cerca infruc­ tuosament des de fa vint anys. Alberto Zedda, editor i restaurador de la versió original de La gazza ladra (de la qual ha realitzat, igualment, l'únic enregistrament discogràfic disponible durant molts anys) també ha insistit en aquesta naturalesa específica del mezzo carattere, tot assenyalant-ne, ABSOLUMENT de passada, la proximitat amb la -cornèdie larrnoyante- i -com és el cas de la peça que ens ocupa- la confluència amb una de les espècies més qualificades del teatre musical republicà francès, la -pièce de sauvatage-, en què l'heroïna, captiva i condemnada, és cf6�PARIS salvada de la mort al darrer moment gràcies a una argúcia no pas molt diferent d'un convencional «deus ex machina»: el descobri­ ment de la vertadera autora del furt de la coberteria de plata, una oportuna garsa, la inveterada atracció de la qual envers els ob­ jectes brillants -àmpliament representada en certa mitologia po­ pular- permet el decisiu reconeixement final de la innocència de la protagonista. L'argument s'inspira en un fet ocorregut a Pa­ laisseau, als afores de París, la protagonista real del qual fou, segons que sembla, penjada sense que l'amagatall del nefast volàtil fos descobert a temps per evitar-ho. Amb aquesta hipòcrita generositat retrospectiva dels organismes públics, la municipalitat de la ca­ pital francesa va instaurar una missa anyal (popularment anomenada «missa de la garsa-) en memòria de la desventurada fàmula. Aquest fet fou convertit en peça teatral per Théodore Badouin d'Aubigny i portat a l'escena pel productor i director Louis-Char­ les Caigniez (conegut a la seva època com «el Racine deis boule­ vards-), que va reescriure l'obra per oferir-la com a escrita en col·laboració; va ser presentada el 25 d'abril de 1815 al Théàtre de la Porte de Saint Martin amb el títol de La Pie uoleuse. Un any Un escenari més tard, el filòleg i traductor milanès Ci propugnador de la re­ de la producció del Rossini Opera Festival de Pesaro (1989) de La gazza ladra forma ortogràfica de l'italià modern) Giovanni Gherardini (1778- El al 1861) va reprendre aquest tema -tot dotant-lo de la pertinent premi llibret comportava el compromís de la seva conver­ un sió en amb la a conclusió feliç- com a punt de partida per estructurar llibret òpera, corresponent presentació : Ferdi­ nanda el mestre del serniserio a fou operístic, que va presentar, amb el tema -Avviso ai iudici-, al concurs Paer, qui ofert inicialment, refusà va a convocat pels Reials Teatres Milanesos, del qual sortí vencedor l'encàrrec, que ser proposat Rossini (qui precisament havia debutat a cantant seva gràcies al decidit suport de l'escriptor Vincenzo Monti. D'aquesta l'escena l'Adolfo de la Camilla a l'estrena de amb manera, el -rnelodramma histórico- (segons la descripció inicial bolonyesa 1805) singular fortuna, ja que el triomf va de la peça) experimentava una inflexió que l'apropava, més aviat, excepcional que assolir La gazza ladra (el títol definitiu que el del seu a una mena de «realisme periodistíc- que anticipà, de manera tan reproduïa original francès) la nit del 31 de maig de 1817 -i llunyana com perceptible, el propòsit estètic i polític d'establir un del qual Stendhal fou testimoni excepcional- no només va model d'òpera articulada sobre I'sactualitat- com a valor significant permetre al compositor de Pesare d'afermar-se en un gènere i una diferents en si mateix: de manera que, si és correcte d'assenyalar l'audàcia experiència operística de les que fins al moment havia de La Traviata com a precedent indiscutible del verisme, no ha conreat sinó que també va significar l'anhelada revenja en un va escenari tres abans s'havia mostrat reservat en és pas menys recordar el paper que jugar l'excepcional peça que anys ocasió de la rossiniana com a premonició parcial de l'obra mestra cie Verdi. desafortunada estrena de Il turco in Italia. se sentí fascinat Per la resta, hem cie destacar que Gherardini (que estava doctorat Rossini, que per l'argument des del primer mo­ ment è en medicina per la Universitat de Pàdua) també va exercir la crí­ (<

* [P i e a a. JOSEP CARNER BESTIARI Pic L] Garsa lloada i perseguida. Mentre els observadors copsen la seva subtilesa, els afanys quotidians la fan diana de moltes rancúnies. Davant de tants recels la garsa hi para una figura impecable: entre els ocells més esvelts terres d'aquestes destaca la garsa per un blanc de neu al dessota i en la part central de les ales; el dol que el acompanya cap, el pit i el dors es transforma en iridiscències LAGARSA blaves i en en verdes les ales i la cua. Aquest és justament el re­ gal que, a la vista, ofereix la garsa a aquells qui aconsegueixen la -Contempleu gentilesa circumstància apropar-s'hi; però aquesta és poc freqüent. La garsa, de l' ocell camallargat; per sobre de tot, és astuta. Si bé ha condicionat la seva vida a la tots alaben de l'elegància proximitat l'home, sap mantenir sempre la distància de segu­ del meu irisat. retat. Les negrenc deixalles, els conreus, els camps d'arbres fruiters re­ presenten un rebost molt significatiu per a la supervivència de em més? Anar a les Què plau cambres, les garses adultes; tanmateix, la humana simbolitza un . figura senyal de sense fressa pel camí perill permanent que només el pot salvar un observador amb on la gent encara dormi una gran dosi de pacient immobilitat a tot recurrent a l'ús

al fins i tot tan un o es distreguin jardí. d'amagatalls simples com automòbil. Però la gar­ sa no té una automàtica a por la presència de l'home; sinó que M'atreuen cases desertes la garsa, com comenta l'il·lustre ornitòleg joaquim Maluquer, «hom diria on suau, amb pas lleuger, que coneix quan es duu escopeta-. Potser el caràcter i malfiat una prenc cosetes perquè lluen: oportunista sigui de les causes per les animal no és la un tresor que al niu duré. quals aquest apreciat: garsa aplica la seva intel·ligència a treure profit de les activitats humanes però esca­ insistentment a les Si volo a ciutat, en torno pa providències enginyades per impedir la seva acció destructiva. Altres amb joietes d'allà baix, espècies d'animals també sofreixen les conseqüències de la de les i un bon de nius és millor que les contempli rapinya garses grapat resulten malmesos per aquests ocells Però con­ una garsa que un calaix. pirates. aquesta ducta forma part de l'escenari natural en el qual els recursos materials i energètics accionen el motor de la regulació de les poblacions d'animals. I cap espècie no és totalment culpable a innocent. Una prova d'això rau en el fet que la garsa també és de capaç protagonitzar comportaments nobles i altruistes que, per als ulls humans, mereixen fins i tot admiració. Com altres ocells, la garsa que veu en les seves cries reacciona tota La garsa de Josep Carner. perill perdent Del llibre Bestiari. Edicions Nauta, 1964 la prudència que la caracteritza i executa un dramàtic intent d'atreure l'atenció del predador amb la intenció d'arriscar-se per salvar la vida dels seus fills. És aleshores que les poderoses cri­ des de la Ornírhologle. LIb. X I I. garsa expressen amb vehemència la ineludible entra-. nya de la llei que salvar el futur. Plea varia) feu caudata. imposa La de riquesa conductes, la ponderació de guanys i de beneficis, en suma la intel-Iigèncía de la garsa, transpuen en molts replecs de la vida d'aquests ocells dispensadors d'escarni i també d'emotivitat. Quantes cases de pagès no han estat la llar on s'ha criat una garsa joveneta fins a esdevenir company fidel de la mà l'ha alimentada. Però que possiblement una de les qualitats que millor exemplifiquen la complexitat conductual de la garsa sigui la seva tafaneria. Les novetats en el paisatge li són motius d'interès en la mesura que la seva supervivència està en funció de la capacitat que mostri per explotar tota mena de recursos, fins i tot els ines­ o els encara perats desconeguts. L'atracció per objectes nous, sobresortints, supera el rigor de la prudència o de l'astúcia, tot a la a procurant garsa satisfacció l'interès que projecta per abastar un alt nivell d'informació de l'entorn. Un animal que està a l'aguait no pot renunciar a captar i a avaluar els canvis i modificacions en el seu espai vital a fi de no perdre oportunitat de viure a càr­ rec d'altri.

L'actitud previsora de la garsa comporta també la dotació de magatzems de provisions per superar els períodes inclernents; la ubicació i posterior localització dels reservoris de menjar ha de menester la memòria però també pistes visuals i olfactives que la garsa decodifica fins a recuperar l'element substitutori de les

fracassades. coses rapinyes L'interès per les conspícues i la pos­ sibilitat d'emmagatzemar-les es poden combinar ocasionalment constituir per l'origen de conductes amb l'apariència de la per­ versió. (Un bon amic, ornitòleg reputat, comentava com va ha­ ver d'espantar una garsa que semblava a punt de picotejar la cara d'un nadó quan aquest reposava a l'aire lliure d'un dia magnífic de sol.) Així mateix, quanta realitat i quanta literatura no han testimoniat la recapta d'objectes singulars, fins i tot valuosos, per part de les garses que, d'aquesta forma, s'han guanyat una exa­ gerada fama de lladres. Però molt poc rendible resultaria inspec­ cionar els amagatalls de les garses si algú volgués robar el lladre

ae i el Del llibre Ornitb ologi d'Ulyssis Aldrovandi guanyar-se perdó anunciat, perquè la freqüència d'allò que pels humans és lladronici resulta insignificant, literalment, en els usos i costums de la garsa. Així, doncs, quan la garsa es fa lladre una raó molt més en­ 110 és pas per agredir el proïsme sinó per comiable; ho fa per curiositat, i passaria més per drapaire que per lladre. Francese Uribe Museu de Zoologia

GUÉS

JOIERIA

PASSEIG DE GRÀCIA, 41

TELÈFON 216 OI 73

08007 BARCELONA

\ EL REGULADOR BAGUÉS

RAMBLA DE LES FLORS, 105

TELÈFON 317 19 74

08002 BARCELONA Gioachino Rossini (1792-1868)

Cronologia

1792 Gioachino Rossini neix a Pesara el 29 de febrer. El seu pare cosa fa la toca la trompa i la seva mare canta, la qual que una de música i el cant ja siguin per a ell cosa normal des molt petit. 1802 La família es trasllaela a Lugo, on Gioachino comença se­ riosament els estudis musicals amb el canonge Giuseppe Malerbi. 1806 Continua els estudis a Bolonya i ja escriu la primera òpe­ no serà estrenada fins ra, Demetria e Po/ibio, la qual, però, l'any 1812. 1810 Primera estrena d'una òpera de Rossini: La cambiale di matrimonio, el 3 de novembre al Teatre San Moisè de Venècia. 1811 Estrena a Bolonya de L'equivoco strauagante. 1812 Estrenes de L'ingannofelice, Ciro in Babilonia, La scala estrena a , (primera de Milà) i L 'occasione fa il ladro. 1813 Estrenes ele II signor Bruscbino, Tancredi (la seva pri­ L'italiana in mera òpera seriosa) a La Fenice de Venècia, Algeri (una de les millors òperes bufes que mai s'hagin escrit) al San Benedetto de Venècia i Aureliano in Pal­

mira a La Scala. 1814 Primeres representacions de JI Turca in Italia (una altra gran òpera bufa) a La Scala i Sigismondo. 1815 Rossini s'installa a Nàpols, contractat per l'empresari Do­ menico Barbaja, i la primera òpera que estrena és Eiisabetta, regina d'Inghilterra, protagonitzada per Isabella Col bran, També Torualdo que esdevindrà la senyora Rossini. estrena e Dorlislea. 1816 Estrena de JI barbiere di Siuiglia (el cim de tota la pro­ ducció rossiniana) al Teatre Argentina de Roma. També estrena, a Nàpols, La Gazzetta, i la cantata Le Gioachino Rossini (1792-1868) nozze di Teti e Peleo. Caricatura d'Enrico Caruso altra obra 1817 Primeres representacions de La Cenerentola (una nalitats i artistes, i aquestes reunions esdevenen famoses. ladra a La Scala de cabdal) al Valle de Roma, La gazza Milà, És també l'època en la qual escriu les petites i senzilles a al San Carlo de Nàpols i Adelaide di Borgogna peces deis Péchés de vieillesse i la Petite Messe Solennelle. l'Argentina de Roma. 1868 Mor a la seva vil·la de Passy el13 de novembre i és enter­ 1818 Estrenes de Mosè in Egitto, Adina i . rat al cementiri de Père-Lachaise.

estrenes de Eduardo e Cristina, Les a 1819 És l'any de les Errnione, 1887 despulles són traslladades Florència, on reposen a La donna dellago (ja òpera romàntica) i Bianca e Falliere. la basílica de Santa Croce, al costat de les d'altres italians Carlo de Mao- 1820 Aquest any només estrena, al San Nàpols, il·lustres, com Galilea, Miquel Àngel, Maquiavel i Cheru­ metto II. bini. 1821 Una altra vegada només una estrena: Matilde di Shabran. Isabella Colbran. 1822 al San Carlo. Matrimoni amb L'estrena de La gazza ladra tingué lloc al Teatro alla Scala de Milà 1823 Estrena de (darrera incursió en l'òpera serio­ el 31 de maig de 1817, amb Teresa Giorgi-Belloc (Ninetta), Te­ sa tradicional) a La Fenice. resa Gallianis (Pippo), Savino Monelli (Giannetto), Filippo Galli 1824 Fixa la residència a París i accepta la direcció del Théátre (Fernando), Antonio Ambrosi (Podestà) i Rossini «al cembalo». A Italien. Barcelona, fou representada per primer cop, al Teatre de la San­ 1825 Estrena a París de Il oiaggio a Reims. ta Creu, el 2 de desembre de 1819, amb Adelaida Sala, Marianna 1826 Primera representació, a París, de Le siege de Corintbe Rossi, Savino Monelli, Filippo Galli i Domenico Vaccani (com hom (basada en Maometto If). pot veure, hi havia dos dels intèrprets de l'estrena mundial). araon de a 1827 Estrena de Moise et Pb (versió francesa Mosè) L'estrena en aquest Gran Teatre del Liceu va tenir lloc el mes de París. Mort de la seva mare, Anna Guidarini. gener de l'any 1851 (representacions els dies 1, 2, 8 i 15), amb 1828 Primera representació, a París, de Le comte 01y (amb part Noemi de Roissy, Gaetana Brambilla, José Font, Luigi Gessier, de la música de Il uiaggio a Reims). Agostina Rodas, Antonio Vives i la direcció de Marià Obiols. Només 1829 Estrena, a l'Òpera de París, de Guillaume Tell; no tornarà tornà a representar-se l'any 1867 (dies 15, 17, 20 i 26 de febrer i a escriure mai més una òpera. 5 de març), amb Giuseppina Vitali Augusti, Kate Morenzi, Lean­ 1830 Viatge a Espanya, on accepta l'encàrrec d'escriure un Stabat dro Coy, Paolo Baraldo, Napoleone Rossi, Cristofaro Fabris i la Mater. direcció d'Augusta Vianesi. 1831 Problemes de salut i matrimonials. 1832 A París, conviu amb Olympe Pelissier, de la qual s'ha enamorat. 1837 Després d'haver tornat a Bolonya, separació legal d'Isabella Colbran. 1842 Primera audició, a París, de la versió definitiva del Stabat Mater. 1845 Mort d'Isabella Colbran. Matrimoni de Rossini amb Olym­ pe Pélissier. 1855 Torna definitivament a París, després d'uns anys difícils a Bolonya i Florència per motius polítics. 1864 La salut de Rossini millora. Rep a casa seva moltes perso- PAOLO OLMI (Director musical) Estudià a Roma amb Massimo git per tot Itàlia amb Rostropòvitx Pradella i Franco Ferrara i co­ i també a Berlín, Frankfurt, Mu­ mençà a dirigir l'any 1979. Des nie i Londres. L'estiu de 1992 d'aleshores ho ha fet dirigí un concert amb als teatres i sales de obres de Rossini a concert més impor­ l'Arena de Verona, al tants d'Itàlia i de la capdavant de la Royal resta d'Europa. Entre Philharmonic Orches­ els seus èxits operístics tra. Des de 1991 és hom pot destacar Mosè director principal de a l'Òpera de Roma i a l'Orquestra Simfònica Munic, Gillaume Tell a de la RAI de Roma. Al París, Andrea Cbénier Liceu, debutà l'any a Gènova, Nabucco al Royal 1991 amb Il barbiere di Siviglia Festival Hall de Londres, Zaira a i el 1994 ho farà al Covent Gar­ Catània, etc. En concert, ha diri- den de Londres amb Rigoletto.

MICHAEL HAMPE (Director d'escena) És l'actual intendent de l'Òpera Edimburg, Maggio Fiorentino, de Colònia. Va néixer a Heildel­ Munic, Estocolm, Colònia, Gi­ berg i féu estudis de música, nebra, Zuric, Washington, San teatre, literatura, musicologia i Francisco, Tokyo, Sydney, etc., filosofia a Munic, Vie­ així com a les televi­ na i als Estats Units. De sions de diversos paï­ 1965 a 1970 fou vice­ sos. També ha dirigit director de la Schaus­ obres de teatre i ha pielhaus de Zuric i de estat actor, professor i 1972 a 1975 intendent conseller de prestigio­ del Teatre Nacional de ses organitzacions. El Mannheim. Ha dirigit seu debut en aquest produccions a La Sca­ Gran Teatre del Liceu la de Milà, Covent fou la temporada Garden de Londres, Òpera de 1990-91 amb II barbiere di Si­ París, Festivals de Salzburg i viglia. GANDOLFI del cor) ROMANO (Director ENRIC SERRA (Fabrizio Vingradito) Al Gran a on va Es diplomà en composició i piano la direcció d'orquestra. Nasqué Barcelona, es- nello, fins a assolir-hi la xifra de Liceu ha tudiar amb Elsa Ma- al Conservatori Arrigo Boito de Teatre del dirigit Faust, Scampini, dues-centes vuitanta-una re- Andrea ria Valls i Carme Parma. Des de 1984 és assessor Nabucco, La Gioconda, Bracons de presentacions. Ha actuat també Colomer. artístic i director del Cbénier, Requiem de Des de la a Madrid i a altres de ha Cor del Gran Teatre Verdi, Les Noces temporada 1966-67 ciutats de l'estat es- actuat del Liceu. Ha treballat Stravinsky, etc. Ha ininterrompu- panyol. Fora del al se­ dament a totes les com a director de cor enregistrat, per nostre país, ha cantat al Teatro Colón de gell Decca, la Petite temporades del Gran a Londres, Roma, de Teatre del on Buenos Aires i aLa rnesse solennelle Liceu, París, Linz, Niça, ha destacat en Scala, col·laborant amb Rossini, amb Mirella òperes ....--.) Munic, Colònia, Ni­ Lucia Valen­ com Lucia di Herbert von Karajan, Freni, Falstaff, mes, Tours, Toló, Ca- Caval- Leonard Bernstein, tini-Terrani, Luciano Lammermoor, racas, Bogotà, Nàpols, leria Carlo Maria Giulini, Pavarotti, Ruggero rusticana, Faust, Zuric, Schwetzingen, el cor cambra de La L 'elisir Il etc. Ha col·laborat en les grava­ Raimondi i de Bobême, d'amere, Venècia, Viena, Frankfurt i a barbiere di i II cions d'òperes verdianes dirigi­ La Scala, i Cors romàntics i 12 Siuiglia Campa- moltes altres ciutats. Lieder de amb Lucia des per Claudio Abbado Schubert, (Deutsche Grammophon), i amb Popp, Ernesto Palacio, el cor de Riccardo Muti (Decca). Des de cambra i instrumentistes de La ROSA 1970 alterna la direcció coral amb Scala (Fonit Cetra) M. YSÀS (Lucia) Va néixer a Barcelona, on es Bellini de Catània, al Victoria llicencià ANDRÉS MÁSPERO (Subdirector del cor) en Filosofia i Lletres i Hall de Ginebra, a París, Niça, realitzà els estudis Començà els estudis musicals al Washington, ciutat on actuà musicals, que Frankfurt, Karlsruhe, Monterrey, a Roma. Ha seu país, Argentina. El 1976 fou també com a pianista al Ken­ amplià Mèxic, Hamburg, do na t nombrosos nomenat director del Coro Es­ nedy Center i el 1989 fou di­ Utrecht, etc. És cantant concerts i ha actuat a table del Teatro Ar­ rector de cor a la habitual en aquest les d'ò­ gentino de La Plata i Summer Opera. Du­ temporades Gran Teatre del Liceu, tot l' esta t on féu de 1978 a 1982 féu la rant 1988-90 fou di­ pera per el de bu t la Ha actuat mateixa tasca al Tea­ rector d 'lAVE (Ibe­ espanyol. temporada 1968-69 i també a Ràdio tro Municipal de Rio roamerican Vocal Vaticà, ha intervingut, fins al a la RAI de al de Janeiro. Des de Ensemble) i la tem­ Roma, moment, en cent Festival de Monte­ l'any 1982 dirigí, du­ porada 1990-91, di­ noranta-una represen­ al Teatre rant tres temporades, rector del cor de la pulciano, tacions, el cor del Teatro Co­ Dallas Opera. Des de lón de Buenos Aires. la temporada 1990- L'any 1988 aconseguí un Mas­ 91 és subdirector del Cor del ter a la Univesitat Catòlica de Gran Teatre del Liceu. méo et Juliette) i Susanna (Le Concurs Viñas WILLIAM MATTEUZZI (Giannetto) l'any 1985, però nozze di En Gran ara Figaro). aquest interpreta una òpera per Nasqué a Bolonya. Com a Ricciardo e Zoraide, II uiaggio a Teatre cantà com a finalista del primera vegada. guanyador del concurs AS.UCO, Reims i Maometto II També ha altres teatres italians als 22 anys debutà amb Manon actuat als GIOVANNI FURLANETTO (Fernando Villabella) i començà una carrera importants i a l'Òpera De forma amb de Verdi de de Viena barbiere di paral·lela expe­ Bari, Sassari, Co­ ben important, que l'ha (JI riències en el in professionals munale de Florència, Verdi de dut a interpretar, entre Siviglia i L'italiana teatre de prosa, féu estudis de Trieste, Termes de Caracalla de altres, Idomeneo, La Algeri amb Claudio cant al Conservatori Roma, Donizetti de Sonnambula, Alceste, Abbado), Lisboa, de Vicenza amb Lui­ Bèrgam i La Scala de L 'occasioneJa il ladro, Glyndebourne, Zuric, sa Romana Milà San Fran­ Righetti. (debut l'any 1990 II uiaggio a Reims, Hamburg, Després ha actuat als amb La clemeriza di Capuleti e Monteccbi i cisco, Salzburg, París, teatres ita­ i principals Tito, dirigida per a La Munic, Monte-Carlo lians: Comunale de Riccardo Muti). Tam­ Scala de Milà. L'any Tokyo. Ha enregistrat Bolonya (Un ballo in bé ha cantat a 1986 aconseguí la consagració moltes òperes en disc, entre elles França, rnascbera, Don Gio­ Canadà, Japó i Estats com a especialista rossinià amb La gazza ladra, i debutà en vanni, Ievgueni Onie­ Units (Luisa Miller a Le Comte 01y al Festival de Pe­ aquest Gran Teatre del Liceu la i Arena di Filadèlfia amb II bar­ guin Mosè), amb Lucia­ saro, on després ha interpretat La temporada 1990-91 Verona, Olimpic de Vicenza, no Pavarotti). Enguany actua scala di seta, La gazza ladra, biere di Siviglia. Romolo Valli de Reggio Emilia, per primer cop en aquest Gran Comunale de Treviso, Petrucelli Teatre del Liceu. LEONTINA VADUVA (Ninetta)

Nasqué a Romania i estudià al Radio France i la Staatsoper de ALBERTO RINALDI (11 Podestà) Conservatori de Bucarest amb Viena. Al Covent Garden tam­ Va néixer a Roma i féu els es­ Metropolitan de Nova York, Arta Florescu. L'any 1985 va bé ha cantat Antonia de Les tudis de cant a l'Acadèmia Santa Òpera de Viena, Munic, Sant aconseguir els pri­ contes d'Hoffmann Cecília de la mateixa ciutat. Petersburg, Ginebra, Lausana, mers premis en els amb Alfredo Kraus, Debutà amb el paper Madrid, concursos internacio­ Micaela de Carmen Frankfurt, protagonista de Simon Chicago, San Francis­ nals de Toulouse i en la producció de Boccanegra a Spoleto co, etc. Té un repertori Hertogenbosch i el Núria Espert i Gilda i ha cantat a tots els molt amb uns de Amb ampli, segon en el Viñas de Rigoletto. teatres importants noranta papers, que Barcelona. L'any 1987 Micaela de Carmen d'Itàlia, especialment va des d'obres del interpretà la protago­ actuà l'any passat a a de Roma i XVII a les més de Viena i l'Òpera segle nista de Manon al 7 l'Òpera a La Scala de Milà. actuals. Al Liceu ha debutarà a Capitole de Toulouse, aquest any ! També canta sovint París. interpretat Figaro de amb un gran èxit, que ha repetit l'Òpera Bastilla de Altres als principals teatres I II barbiere di amb la mateixa obra a Niça, papers del seu repertori són Siviglia d'altres països: Covent Garden 0978-79 i 1990-91) i Dandini de Covent Garden de Londres, Norina (Don Pasquale), Adina de Londres, Òpera de París, La Cenerentola 0979-80) Montpeller, Bordeus, París, (L'eiisir d'amere), Juliette (Ro- VESSELINA KASAROVA (Pippo) Va néixer a Stara Zagora, Bul­ juliette, Les Troyens, Ieugueni gària, i féu els estudis de piano Onieguin, etc. El 1991 debutà al i de cant al Conservatori de Sòfia. Festival de Salzburg i la tempo­

En els seus darrers rada 1991-92 ho féu, amb Il barbiere di Si­ anys d'estudiant ja cantà a l'Òpera de uiglia, a l'Òpera de com a membre Sòfia papers com Ro­ Viena, sina (II barbiere di Si­ estable de la compa­ viglia), Preziosilla (La nyia. Aquesta tempo­ forza del destino), rada interpretà la ma­ Fenena (Nabucco) i teixa obra a Ginebra, el Dorabella (Casi fan Requiem de Mozart a tutte) i enregistrà el seu París i Beatrice di primer disc (Pikovaya Dama). Tenda al Konzerthaus de Viena. L'any 1989 guanyà el concurs Properament ha de cantar a Milà, Gütersloh i signà un contracte de Berlín, Festival de Salzburg, Zu­ a de dos anys com a invitada de ric i diverses obres l'Òpera l'Òpera de Zuric, on ha interpretat Viena. Enguany debuta al Gran La clemen.za di Tito, Roméo et Teatre del Liceu.

PIERO DE PALMA (lsacco) Començà la carrera molt jove i també en disc per als segells ha cantat a tots els teatres més més írnportants (Decca, EMI, importants d'Itàlia i del món. Al Philips, RCA, Deutsche Gram­ Gran Teatre del Liceu mophon, etc.). Ha debutà la temporada estat dirigit, entre al­ 1952-53 amb Don tres, per Herbert von Carla, Madama But­ Karajan, Lorin Maazel, terfly, Mefistofele i Claudio Abbaclo, Adriana Lecouureur, Georges Prêtre, Gia­ i després ha tornat nandrea Gavazzeni, moltes temporades, Francesco Molinari fins arribar a la xifra Pradelli i Carlos Klei­ de cent representacio­ ber. És considerat ns. El seu repertori inclou més de arreu com a model de profés­ 150 òperes, moltes enregistrades sionalisme i dedicació. La gazza ladra al escondite convenido. Cuando Lucia pone la mesa, descubre que falta otro cubierto y el Podesta abre inmediatamente una investi­ Lugar de la acción: Un pueblo al norte de Italia gación, descubriendo que Ninetta es hija del buscado desertor y Época: Principios del s. XIX que tiene en su poder una cantidad de dinero cuyo origen no puede justificar. Pippa sabía de la venta y lo proclama inocentemente. El Podestà hace llamar a Isacco, confirma que ha adquiri­ ACTO I quien do a Ninetta un cubierto en el que figuran las iniciales F. v., por En el patio de la casa elel rico hacendado Fabrizio Vingradito lo que parece que ellegítimo propietario es Fabrizio Vingradito. preparan el recibimiento ele su hijo Giannetto, que vuelve de la Ninetta, para nó descubrir a su padre, no puede aclarar que se guerra. Una urraca repite varias veces el nombre de Pippa, un trata de Fernando Villabella. El Podestà acusa de robo a Ninetta, joven al servicio de Fabrizio. Éste ve con buenos ojos que Gian­ que es conducida a la prisión. netto se case con Ninetta, sirvienta en la casa, todo lo contrario que Lucia, su esposa, quien lamenta la negligencia de la joven, ACTO II que recientemente ha perelido un cubierto de plata. Ninetta llega En de la el carcelero ha consentido Ni­ ele una colina próxima y es recibida paternalmente por Fabrizio. el vestíbulo prisión, que netta accede a llamar a inetta Finalmente llega Giannetto y es recibido por toelos con alboro­ salga de la celda y además Pippa. zo. Cuando se ha alejado todo el mundo, Ninetta encuentra ante también consigue hablar con Giannetto, quien tiene sus dudas sobre ella un hombre harapiento, en quien reconoce enseguida a su la inocencia de su amada, que proclama su amor y su inocencia, afirma no desea defenderse ante el tribunal padre, Fernando Villabella, militar desde hace tiempo, que ha huido pero también que para a una el Podestà del regimiento porque ha sido condenado a muerte, elespués de no perjudicar determinada persona. Seguidamente un altercado con su capitán. La llegada de Gottardo, el Podesta promete la libertad a la joven, si accede a sus pretensiones, pero a del pueblo y enamorado de Ninetta, obliga a Fernando a ocul­ es rechazado otra vez por Ninetta, quien poco después ruega salvar a su le tres escudos los tarse. El Podestà insiste en sus pretensiones amorosas y Ninetta Pippa que, para padre, preste y lo rechaza de nuevo. La llegada de un mensaje obliga a Gottardo esconda en el lugar convenido. casa ha creido a a buscar sus gafas. Ninetta aprovecha para consolar a su padre, En de Fabrizio, Lucia, que siempre culpable sus un Fernando quien le encarga que venda un cubierto de plata, para que con Ninetta, tiene ahora dudas. Llega angustiado y encarcelamiento su lo él su importe, que deberá esconder en un lugar convenido, sea más Lucia le comunica el de hija, por que fácilla fuga. El Poelestà no encuentra las gafas y Ninetta tiene que decide presentarse, con tal de salvarla. sentencia de muerte Ninetta. Fer­ leer el mensaje que contiene la orden de arresto de su padre, por Los jueces pronuncian la para e la salvación de su lo lo que ella cambia sobre la marcha los datos que figuran en la nando se hace presente implora hija, por Ninetta irá al misma. Seguidamente Gottardo insiste de nuevo en sus pretensiones que él decide presentarse, pero ya es tarde: patíbu­ es conducido a la amorosas y Fernando no puede aguantar más y hace que el Podesta lo y Fernando prisión. se cosa En la del militar de busca aleje, que hace profiriendo amenazadoras palabras. El pa­ plaza pueblo. Ernesto, y amigo Fernando, comunicarle el ha concedido la tio queda vacío y la urraca sale de su jaula, vuela .sobre la mesa y al Podestà para que rey gracia y roba una cuchara. la libertad al padre de Ninetta. Pippa ya ha cumplido el encargo conversa con el ambos ven cómo En una habitación en casa de Fabrizio, Ninetta vende al merca­ de su amiga y mientras carcelero, urraca una de las monedas de vuela hacia el der y usurero Isacco el cubierto que le ha entregado su padre, la roba Pippa y el conduce a Ninetta pero la llegada de los amos le impide salir para llevar el dinero campanario. Seguidamente pasa cortejo que al suplicio, pero Pippa y Antonio, el carcelero, han descubierto en el campanario los dos cubiertos desaparecidos y todos com­ prenden que la auténtica culpable de los robos ha sido la urraca. Giannetto y Fabrizio corren a detener la ejecución. Entre gran­ des muestras de alegría, la gente acude a la plaza y, finalmente, llega Ninetta, ya libre, aunque todavía preocupada por la suerte de su padre, a quien poco después puede abrazar emocionada. El Podestà es el único que, asombrado, no muestra contento al­ guno. Para que la felicidad sea completa, Lucia consiente el ma­ trimonio entre su hijo y Ninetta. qui confirme avoir acheté à Ninetta un couvert portant les initia­ La gazza ladra les F.V., celles, précisément, de Fabrizio Vingradito. Ninetta, pour ces initiales sont ler ACTE ne pas compromettre son père, n'ose révéler que celles de Fernando Villabella. Accusée de vol le Podes­ Dans la cour du manoir du riche Fabrizio Vingradito, on se pré­ aussi par Ninetta est en pare à accueillir son fils Giannetto qui revient de la guerreo Une tà, jetée prison. pie répète le nom de Pippo, un jeune homme au service de Fa­ 2ème ACTE brizio. Celui-ci se réjouit du prochain mariage de Giannetto avec a à Ninetta de sortir de Ninetta, sa servante, tan dis que Lucia, son épouse, reproche à la Le geólier, à l'entrée de la prison, permis jeune fille, qui vient de perdre un couvert en argent, sa négligence. son cachot et consent à faire venir Pippo. Ninetta obtient un la Ninetta descend de la colline et est reçue paternelJement par entretien avec Giannetto qui soupçonne sa bienaimée; jeune Fabrizio. Puis arrive enfin Giannetto au milieu de l'allégresse fille proclame son amour et son innocence mais declare aussi qu'elle générale. Lorsque Ninetta se retrouve seule, apparait devant elle ne se défendra pas devant le tribunal pour ne pas nuire à une un à Ninetta de lui rendre sa homme en haillons qui n'est autre que son père, Fernando certaine personne. Le Podestà promet VilJabella, militaire de son état, qui a fui son régiment après avoir liberté si elle consent à se laisser courtiser mais celle-ci le repousse été condamné à mort à la suite d'une altercation avec son capitaine. encore une fois, puis, pour sauver son père, elle supplie Pippo I'endroit convenu. L'arrivée de Gottardo, Ie Podestà clu village amoureux de Ninetta, de lui prêter trois écus et de les déposer à oblige Fernando à se cacher. Le Podestà declare une fois de plus Dans la maison de Fabrizio, Lucia qui a toujours cru Ninetta Fernando Lucia lui sa flarnme à Ninetta qui le repousse. Un messager entre, portant coupable, a maintenant des doutes. apparait, une lettre pour Gottardo qui, pour chercher ses lunettes, fouille fait part de l'emprisonnement de sa fille et celui-ci, bouleversé, en la afín de la sauver. vain dans ses poches. Ninetta en profite pour consoler son père décide de se présenter devant justice qui lui remet un couvert en argent dont le prix, qu'elle devra Ninetta est condamnée à mort par les juges. Fernando supplie en Ninetta sera menée à déposer à un endroit convenu, permettra sa fuite. Le Podestà ayant vain la gráce de sa fille: il est trop tard, égaré ses lunettes, Ninetta s'offre à lui lire la missive: c'est l'ordre l'échafaud tandis que Fernando finira ses jours en prison. un militaire d'arrêt de son père que inetta arrange à sa façon. Gottardo Sur la Grand-Place du village, Ernesto, compagnon le poursuit à nouveau la jeune fille de ses assiduités et Fernando, n'y de Fernando, s'enquiert du Podesta pour lui apprendre que Roi tenant plus, sort de sa cachette et éloigne l'importun en profé­ a accordé sa gráce au père de Ninetta. Pippo a tenu sa promesse tous la rant des paroles menaçantes. La cour est maintenant deserte, la et tandis qu'il bavarde avec le geólier, deux voient pie pie sort de sa cage, volète autour de Ia table et dérobe une cuillère dérober l'un de ses écus et s'envoler à tire-d'aile vers le clocher. en argent. Puis ils contemplent le cortège qui mène Ninetta à l'échafaud. Mais le les Dans une des pièces du manoir de Fabrizio, Ninetta vend au Pippo et Antonio, le geólier, ont découvert, clans c1ocher, haut la voleuse n'est marchand Isacco le couvert que lui a remis son père mais l'arrivée deux couverts dérobés et déclarent bien que arrêter de ses maitres l'empêche de sortir pour déposer l'argent dans la autre que la pie. Giannetto et Fabrizio se précipitent pour cachette indiquée. En dressa nt la table, Lucia s'aperçoit qu'il l'exécution. Les villageois en liesse envahissent la Grand-Place du sort manque un autre couvert. Prévenu, le Podestà ouvre immédiate­ tandis que, enfin libre, apparait Ninetta encore inquiète elle néanmoins se ment une enquête: il découvre ainsi que Ninetta est la fille du de son père dans les bras duquel pourra jeter et le Podestà est le déserteur que l'on recherche et qu'elle possède une somme d'argent quelques instants plus tard. Stupéfait dépité, dont elle est incapable de justifier l'origine. Pippo, au courant de seul à ne pas se réjouir. Pour ajouter encore à l'allégresse géné­ la vente, avoue innocemment. Le Podesta mande quérir Isacco rale, Lucia consent enfin aux noces de son fils et de Ninetta. deserter are La gazza ladra discovers that Ninetta is the daughter of the they looking for and that she has in her possession an amount of money cannot account for. knew about the sale ACT I whose origin she Pippa and tells about it. The Podestà calls Isacco who con­ In the courtyard of the house of the rich landowner Fabrizio innocently that he has from Ninetta a table service on whi­ a firms purchased Vingradito reception is being prepared for his son Giannetto ch are the initials F.V. and so it seems that the lawful owner is who is returning from the war. A magpie repeats several times Ninetta does not want to reveal her father and a Fabrizio Vingradito. the name of Pippa, young man who works for Fabrizio. The cannot clarify that it is Fernando Villabella. The Podestà accuses latter is pleased that Giannetto is marrying Ninetta, a servant in Ninetta of theft and she is taken to prison. the house but not Lucia, his wife, who complains about the young girl's carelessness. She has recently lost part of a silver table ser­ vice. Ninetta arrives from a nearby hill and is welcomed by Fabrizio AC T I I in a fatherly way. Giannetto finally arrives and is joyfully recei­ In the hall of the prison, the jailer has allowed Ninetta to leave ved by everybody. When everybody has gone, Ninetta sees a man her cell and in addition agrees to call Pippa. inetta also manages dressed in about the innocence of rags and she immediately recognizes her father, Fer­ to talk to Giannetto who has his doubts nando Villabella, who has been in the army for a long time but his beloved. She proclaims her love and her innocence but she has fled from his regiment because he has been sentenced to death also states that she does not wish to defend herself before the after a the Podestà dispute with his captain. The arrival of Gottardo, the Po­ court so as not to hurt a certain person. After this his de­ destà of the town, who is in love with with Ninetta, forces Fer­ promises the young girl her freedom if she responds to nando to hide. The Podestà persists in his courting of Ninetta but clarations of love but he is rejected once again by Ninetta. Shor­ to her she rejects him again. A message comes and Gottardo has to look tly after she asks Pippa, in order to save her father, lend for his glasses. Ninetta takes advantage of this opportunity to three coins and hide them in the arranged place. comfort her father who orders her to sell a silver table service so In Fabrizio's house, Lucia, who has always believed Ninetta guilty, that with the distress and Lucia proceeds of the sale that she must hide in an agreed now has her doubts. Fernando arrives in great place, he will be able to flee more easily. The Podestà cannot find informs him about the imprisonment of his daughter.For this reason his glasses and Iinetta has to read the message which contains he decides to introduce himself in order to save her. the order to arrest for Ninetta. Fernando her father. She then changes the information The judges pronounce the death sentence in the as she reads it. Gottardo declares for his to be saved but it is too message again his love appears and implores daughter and cannot Fernando is taken to Fernando endure it any longer. He makes the Podestà late. inetta will go to the scaffold and prison. leave he does a friend of which uttering threatening words. The courtyard In the town square, Ernesto, soldier and Fernando's, i and the flies out of its over the table and the Podestà to tell him that the has empty magpie cage is lookinzo for King granted steals a spoon. pardon and freedom to the father of Ninetta. Pippa has now carried In a to room in Fabrizio's house, Ninetta sells the table service that out his friend's errand and while he is talking the jailer, they her father to coins and flies to gave her Isacco,the merchant and money-lender,but both see how the magpie steals one of Pippa's her master and mistress arrive and she is prevented from leaving the bell-tower. Shortly after the procession accompanying Tinetta to take the to the have money the arranged hiding-place. When Lucia sets to the scaffold passes by but Pippa and Antonio, jailer, the table, she discovers that another piece of the table service is discovered in the bell-tower the two missing pieces of table ser­ missing and the Podestà immediately starts an investigation. He vice and everybody understands that the magpie was really res- ® ponsible for the thefts. Giannetto and Fabrizio run to stop the execution. scenes Amid of great joy, the people go to the square and finally Ninetta arrives now free, although she is still worried about her father's fate, but she is able to embrace him a little while after. The Podestà is the only one who in his amazement does not to be To appear happy. complete their happiness, Lucia agrees to the marriage of her son and Ninetta

O o TRAFALGAR, 4, 1 H. B I e O TEL (93) 268 35 00 / FAX (93) 268 48 29 Discografia

La present discografia només inclou les versions íntegres. Els personatges són esmentats en l'ordre següent: Ninetta, Pippa, Lucia, Giannetto, Il Podestà, Fernando i Fabrizio. A continuació l'orquestra, el cor i el director.

Yasuko Hayashi, Lucia Valentini-Terrani, Nucci Condò, Pietro Bottazzo, Alberto Rinaldi, Carla Cava, Spiro Malas. Òpera de Roma. Dir.: Alberto Zedda. 1973. ESTRO ARMONICO.

Rosetta Pizzo, Helga Müller Molinari, Nucci Condò, Pietro Bottazzo, Alberto Rinaldi, Angelo Romero, Francesco Signor. Royal Phil­ harmonic Orchestra i Cor. Dir.: Alberto Zedda. 1979. FONIT CE­ TRA.

Katia Ricciarelli, Bernadette Manca di Nissa, Luciana D'Intina, William Matteuzzi, Samuel Ramey, Ferruccio Furlanetto, Roberto Coviello. RAI de Torí, Cor Filharmònic de Praga. Dir.: Gianluigi Gelmetti. 1989. SONY

Vídeo i Làser disc

Ileana Cotrubas, Elena Zilio, Nucci Condò, David Kuebler, Alberto Rinaldi, Brent Ellis, Carlos Feller. Òpera de Colònia. Dir.: Bruno Bartoletti. Dir. escena Michael Hampe. 1984. VISUAL / VIRGI / PIONEER.

Biografies, cronologia i discografía: Pau Nadal N o t e s importants

En atenció als artistes i al públic en general, es prega la màxima puntualitat: no es permetrà l'entrada a la sala un cop començada la representació, ni verificar enregistraments, fotografies o filmar escenes de cap mena. El Consorci del Gran Teatre del Liceu, si les circumstàncies ho reclamen, podrà alterar les dates, els programes o els intèrprets anunciats en aquest programa. En compliment d'allò que disposa l'Article 92 del Reglament d'Espectacles, és prohibit de fumar als passadissos; hom ha d'utilitzar el saló del Ir pis i el vestíbul de l'entrada.

[.. Accés pel carrer Sant Pau, núm. 1, bis, d'ús exclusiu per a Li oferim � minusvàlids. Tel. 318 91 22. les millors òperes i els millors intèrprets Portada:

Maurici Vilomara (1848-1930). Esbós escenogràfic per a l'acte segon de Carmen, de Bizet: La Taberna de Lilas Pastia. Gran Teatre del Liceu, atribuït a la producció del 1888, any de l'Exposició Universal de Barcelona. Arxiu del Centre d'Investigació, "la Caixa" li ofereix i Luciano P'a v a r o t.t i , entre d'altres. Documentació i Difusió de l'Institut del Teatre. la Col.lecció Òpera. I dirigides per grans directors, com r n 50 discos compactes Herbert von Ka aj a , Carlo Maria amb les versions Giulini o Riccardo Muti. íntegres de 22 Òperes Tal, amb la màxima qualitat de la Edició i ó Programes. publicitat: ,_Art.Co/2ooo i 1 Rèquiem, triades r e p ro d u c c i digital i disponible entre les obres més famoses de en un pràctic maletí. A més, podrà tOLS els temps. gaudir dels llibrets de cada òpera. En col.lecció vostè En versió i en català o aquesta podrà original, Hernando Asociados gaudir d'un r e p e r t o r i exclusiu, castellà. Disseny: ó seleccionat entre els i rn p o rt a n t s Amb una i.m p o s ic i a termini, vostè segells discogràfics EM! i RCA-Victor. rebrà la Col.lecció Òpera de "I a Hi trobarà alguns dels noms Caixa". Passi per qualsevol més destacats d'aquest gènere. de les nostres oficines i emporti­ com ara Montserrat Caballé, se'n la millor col.lecció d'Òpera, Maria Callas,Josep Carreras, en 50 discos compactes. Plácido Domingo, Alfredo Kraus " "1a c·aIxa CAIXAO'E.STALV!SIPENSIQNS OEBARCELONA FUNDACIÓ FUNDACIÓ GRAN TfATRE u e t GRAN TI'ATR£ o e t,

L I e E u L I e E u

Presidents d'Honor S.M. LA REINA SOFIA

Patrons CATALANA DE GAS La Fundació Teatre del creat privada Gran Liceu s'ha amb CAIXA DE CATALUNYA una finalitat bàsica, que és la d'estimular les empreses CAIXA D'ESTALVIS l PENSIONS DE BARCELONA DE BARCELONA del sector privat perquè contribueixin a la promoció i AIGÜES BANCO DE EUROPA difusió de la tal com és norma als més Cultura, països BA C DE SABADELL desenvolupats. GRUPO TORRAS CONSORCI DEL GRAN TEATRE DEL LICEU

En aquest sentit, les empreses que formen el Pa­ primer Protectors tronat i les s'han anat adherint a la nova que Fundació, ANGLO NAVAL INDUSTRIAL com a ja sigui Protectores, Col·laboradores o Coopera­ BASSAT, OGILVY & MATHER dores, entenem que la societat catalana d'avui no pot IBM SEAT desentendre's de la sort d'una institució tan arrelada a la vida cultural de Barcelona i tan de la representativa Col·laboradors vida musical de Catalunya com és el Gran Teatre del Liceu. NESTLÉ ROCA RADIADORES Cal conservar i enfortir aquest llegat cultural, creat fa més Cooperadors de 150 anys sense cap altre no fos el impuls que que BUFET BERGÓS d'una procedia imparable il·lusió col·lectiva. Deixar ara COOPERS & LYBRAND el futur del Liceu a l'exclusiva responsabilitat de les ins­ EDITORIAL VICENS VIVES ENIMONT IBERICA titucions públiques equivaldria a una mena de deserció. MCS Marketing Comunicaciones y Servicios RICARDO MOLINA, S.A. Per això us demanem que, en la mesura de ·les vostres possibilitats, us incorporeu a la tasca que ens hem im­ Informació Fundació Gran Teatre del Liceu i tot associant el vostre nom al del posat que, prestigi el Sant Pau, 1 bis nostre Gran Teatre, ajudeu a la realització dels seus 08001 Barcelona projectes. Telèfon 318 91 22 Pròximes funcions Recital Líric

Recital Dilluns, 8 de febrer, 20 h., funció núm. 58 Dmitri Hvorostovsky Ballet de de París Obres de , Alexander Borodin, Giulio Caccini, l'Òpera Antonio Giacomo Francesco Caldara, Carissimi, Durante, Directa?' de dansa Christoph W. Gluck, Georg Friedrich Handel, Nikolai Rimsky­ Patrick Dupond Korsakov, Gioachino Rossini, Anton Rubinstein, Alessandro Scarlatti, Alessandro Stradella La Bayadère Piano Música Ludwig Minkus Mikhail Arkadiev Director d'orquestra Vello Pahrr Rudolf Nureyev Dissabte, 30 de gener, 21 h., funció núm. 52, torn C Coreografia Escenografia Ezio Frigerio Vestuari Franca Squarciapino Dame Gwyneth Jones ORQUESTRA SIMFÒNICA DEL GRAN TEATRE DEL LICEU Ai Malvina! Dilluns, 15 cie febrer, 21 h., funció núm. 60, torn E Dame com la Isolda Gwyneth Jones primera Dimarts, 16 de febrer, 21 h., funció núm. 61, torn A de Richard Wagner Dimecres, 17 cie febrer, 21 h., funció núm. 62, torn D Dijous, 18 cie febrer, 21 h., funció núm. 63, torn B Àries, lieder, escenes, balades Divendres, 19 cie febrer, 21 h., funció núm. 64, torn C Obres de Giacomo Meyerbeer, Malvina Garrigues, Dissabte, 20 cie febrer, a les 17 h., funció núm. 65, torn T Carl Loewe i Richard Wagner Robbins Amb Constantino Romero Soirée Jerome

(") Coreografia Piano o­ o- Jerome Robbins Geoffrey Parsons In the night Amb el patrocini de MARTINI & ROSSI Música: Frederic Chopin; Vestuari: Antony Dowell Dijous, 4 de febrer, 21 h., funció núm. 55, torn E Dances at a gathering Música: Frederic Chopin; Vestuari: Joe Eula ci. Orquestra Simfònica is En sol

del Gran Teatre del Liceu a Música Maurice Ravel > (enregistrada): .o Prélude à d'un faune >­ l'après-midi Claude Debussy e a Henri Barda, pianista Shéhérazade Maurice Ravel E s Simfonia núm. 8 Antonín Dvorák Dimarts, 23 cie febrer, 21 h., funció núm. 66, torn A Dimecres, 24 cie febrer, 21 h., funció núm. 67, torn D Directo?' Pons d'orquestra Josep Dijous, 25 cie febrer, 21 h., funció núm. 68, torn B Solista Anne Howells Divenclres, 26 cie febrer, 21 h., funció núm. 69, torn E Dissabte, 27 cie febrer, 17 h., funció núm. 70, torn T Divendres, 5 de febrer, 21 h., funció núm, 56, torn B Dissabte, 27 de febrer, 21,30 h., funció núm. 71, torn C