BIBLIOGRAFIA DE I DE L'EMPORDÀ

Per MIQUEL ALABRÚS Els qui visiten la capital de l'Alt Empordà i fins els propis figue- rencs, sovint caiem en aquest tòpic: La Ciutat de Figueres no té història. No hi ha res més inexacte que aquesta expressió, un xic lapidària, manifestada potser amb un cert enyor i sostinguda per l'absència de pedres o bastiments milenaris, per tal com és l'esperit ciutadà, en realitat, l'element històric essencial, ben segur molt acusat entre nosaltres, car en definitiva és això el que més val i perdura. Ben poca cosa «materialment històrica» servem aquí, sens dubte, emperò d'altres indicis en la contrada, formidablement convincents, ens testimonien que, malgrat el vent que tant pot, encara no s'han esborrat per sempre, a l'Empordà, les petjades de la història. Aleshores Figueres té història, com l'Empordà mateix, i de les millors. Portats per aquest convenciment indubtable, hem realitzat aquest treball -presentat el 1967 i ampliat fins el 1981- per exposar els títols i autors que permeten palesar ja l'existència d'una Història de la Ciutat de Figueres i del nostre Empordà. Cal, així i tot, que brolli la gran obra del nostre país; cal que les distintes dades històriques, tradicions, impressions i investigacions es conjuminin en una mateixa producció per a estimular els empordanesos a superar-se i per descriure les especials característiques de la nostra personalitat, que s'engrandirà més encara pels fets recordats i llegits i no pas pels oblits que esborren la nostra imatge. Tota recerca i propòsit de fer el major aplec de dades possible és, en certa manera, una investigació. I creiem en el sentit d'estímul que per a les esdevenidores i millors investigacions pugui tenir aquesta primera relació bibliogràfica figuerenca i empordanesa nascuda en l'engatjament, contret fa algun temps ja, d'aplegar obres i autors que d'alguna faisó directa contenen, esmenten i comenten noms, dates i fets reals, visions, faules o tradicions, relacionats amb el nostre país. Amb sinceritat, la present guia bibliogràfica és tan completa com nosaltres, amb la nostra bona voluntat, hem pogut fins ara. Val a dir que les indagacions i investigacions bibliogràfiques, encara que modestes, han estat laborioses. Emperò val a dir també que tota obra terrenal, des de la més pobra a la millor dotada, no és exempta de relliscades o omissions. Mes és una satisfacció i garantia que el nostre país compti amb persones dotades per col•aborar, corregir i augmentar aquesta bibliografia. Temps fa que Figueres i comarques empordaneses disposen de llur primera «Historia del Ampurdún» (J. Pella i Forgas), de llurs (41\lotas

363 Iiistóricas» (E. Rodeja), de llurs Compendis i Almanacs, Efemèrides, Memòries i Actes; de llurs Arxius Parroquials, Municipals i particu- lars; de llurs programes festius, estudis, monografies, poesies, sardanes, comentaris, articles i reportatges periodístics i radiofònics... Però ço que potser no conegui tot el nostre públic és l'elevat nombre d'obres on Figueres i les nostres contrades ocupen un lloc destacat, i que, a més a més, és propi de les terres amb procés històric de la major traseendència. Consten en molts llocs els orígens, les tradicions, els valors, les gestes, els gustos, les pensades, les aspiracions i els sentiments de tot empordanès primitiu, medieval, modern i contemporani. Probablement de tot aquest bosc d'investiga- cions, virtuts i entusiasmes en volums -que relacionem amb l'ordre i minúcia possibles- en sorgi algun dia una obra realment interessant, que desitgem els empordanesos: la nova «Hístória de l'Empordà». Una història revisada i posada al dia, que vol dir compaginar els antics textos, adaptacions i investigacions amb les recents i valuoses aportacions, de forma que els seus caires sempre esdevinguin noves lliçons per a l'home d'avui i de demà. Insistim en dir que aquesta Bibliografia de Figueres i de l'Empordà no té pas la pretensió d'ésser exhaustiva, i difícilment quedarà completa. Portar aquí tot el que s'ha escrit a l'entorn del nostre Empordà és tasca que vol molta percaça i força temps, i precisa encara d'informadors competents que col•aborin amb la seva aportació d'elements bibliogràfics, inèdits per a nosaltres. Amb ells augmentaria la relació i la faria superiorment autoritzada i útil. Des d'ara avancem la nostra gratitud als qui ens puguin facilitar el títol de les obres, amb els autors corresponents, enfeinats en historiar, escriure o glosar sobre la nostra terra. Mentrestant, ja figuren en aquesta Bibliografia més d'un milenar de fonts amb llurs autors, bé periodistes, bé escriptors, compositors, poetes, historiadors... que ens han deixat per sempre llurs articles i reportatges, assaigs, treballs monogràfics i d'investiga- ció científica i històrica, conferències publicades i inèdites, poesies, sardanes... tot inspirat i relacionat amb l'Empordà. Ja haguéssim volgut, junt amb la cita o referència, fer un comentari que aquesta demanés i també una breu biografia del seu autor. Qui sap si algun cop una cosa i l'altra podran completar-se. Hem pogut constatar que alguns escriptors, sense ser d'aquí, han preferit admirar l'Alt Empordà; d'altres , s'han interessat més pel Baix Empordà. I hi ha un grup nombrós format pels qui bona part de la seva vida s'han dedicat a l'estudi d'Empúries, centre, eix, primera llum històrica positiva d'on prové la claror cultural del país emporda- nès i de bona part de Catalunya.

364 En resum, i per a donar una idea aproximada del què s'ha escrit i dit de la nostra terra i del què ha transcendit l'Empordà dintre l'àmbit nacional català, espanyol i àdhuc estranger, hom podria catalogar els autors que més ens interessen en quatre grups, segons les facetes o implicacions en relació amb les contrades empordaneses. Dins el primer inclouríem: autors comentaristes i analistes de la història empordanesa, pròpiament els historiadors; en el segon: poetes i prosistes que han elogiat, compost, discutit, ingeniat i indagat moments, circumstàncies o particularitats, felices o amargues i sempre pròpies de l'Empordà; en el tercer grup: escriptors de divers llenguatge i estil que compten amb llibres de contingut humorístic, costumista o bé científic, essencial manifestació del millor caire empordanès i el quart grup: periodistes, pintors i altres artistes ja incomptables, que han viscut i sentit, s'han preocupat i s'han lliurat vocacionalment, ja des de les columnes d'un periòdic o revista, ja des d'una composició musical, ja des d'una galeria d'art... a la causa empordanesa. En aquest primer treball, vagi el nostre record, estima i més gran respecte, a les següents persones i entitats:

365 Abadal i de Virials, Ramon d'. - L'Abat Oliva (1948). - Els Diplomes Carolingis a Catalunya (I. d'E. C. Barcelona, 1926-1952). - Els comtats catalans de Pallars i Ribagorça (Barcelona, 1955). - Els primers comtes catalans (Edit. Teide, Barcelona, 1950). - Dels visigots als catalans (Barcelona, 1969). Abarca i Médico, Lluís. - L'immortal Pep Ventura (Rev. A. D. Fecsa, n9 123, març 1975). Torroella de Montgrí, ciutat pubilla de la sardana (Rev. A. D. Fecsa, n9126, debre. 1975). Abella d'Or, L'. - Folklore: L'Empordà (1930). Abegar. - Cap a la part del Pirineu («Las Noticias», n9 13. 566). Aébischer. Estudios de Toponímia catalana (Barna., 1928). Aedos, Editorial. - Nomenclàtor dels pobles i poblats de Catalunya (1964). - Periòdic de (1930). «Acción Social Obrera». - «Periódico Guixolense» (1928). «Agapitu, L'». - «Quinzenal figuerenc festiu i galant» (1922-1923). Agramont, Antoni. - Sardanes (Castelló d'Empuries). Agrupación Comisiones Turismo de Gerona. Ruta del Romà- nico de la Provincia de Gerona (1967). «Aguila del Transporte, El». - «Quincenal figuerense financiero» (1922). Aguilar, Sebastià. - Ampurias (1895). - La Cruz de Vilabertràn («El Orden», Figueres, 10-XI-1895). Aguiló, Marià. Romancer popular de la terra catalana (1865). - Bibliografia catalana (1928). , Miquel. De rebus feudalibus (1530). Agulló, Ferran (Pol). Poesies, articles i corrandes de l'Empordà, a «La Revista de Gerona», ∎∎La Revista Literaria», «Catalónia», «La Veu de Catalunya», «L'Atlántida», etc. - Llibre de la Cuina Catalana (Ed. Altafulla, edició, Barna., 1981). Agustí, Ignasi. Ganas de hablar: Manuel Brunet... Ainaud, Joan. - La plaza fuerte de Roses («Revista de Gerona», 31, 1965). - Iglesias pre-romànicas (1948). - August Pi i Sunyer: l'humanista, el polític i el científic (Conf. a Figueres, 16-XI-1979). «Aires lloretencs». - Quinzenal d'art i humor de Blanes (1933). Alabrús i Bruriol, Miquel. - Viaje de un ampurdanés a Santiago de Compostela («V.P.», Figueres, 1943). - Viaje a Cabo de Creus («Ampurdàn», Figueres, 1947). Extraordinarias primeras declaracions

367 de Salvador Dalí (4(Ampurdan»), Figueres, 1-IX-1948). - El Jubileo de San Pcdro de Roda («Ampurdàn», 1950). - iFigueras!: Diario radiofónico figuerense, en Radio Gerona (Imp. García de Pou, Figueres, 1953). - Galeria de ampurdaneses ilustres (1955). - Apuntes para una historia de las calles y plazas de Figueras («V.P.», 1956). La villa monumental de (1958). Historia del Santuario de Ntra. Sra. del Om (1958). - llistaria del Monastcrio de Ntra. Sra. del Roure (A.I.E.E., 1959). - Los Castillos y Palacios del Alto Ampurdàn («V.P.», 1960) - Apuntes y traba- jos para el I., 1 ib r e de la tramuntaba» («El Ampuradanés», anuario, 1954). -La ermita de Ntra. Sra. del Llop (A.I.E.E., 1964). - El Castillo de Montroig (1964). La reina Da Juana Enríquez en el Ampurdàn (1966). - En Josep Pous i Pagés (1967). La família Dalí (1968). - El Monestir de Sant Miquel de Fluvià («V.P.», 24-XII-1969). - Bibliografía de Figueras y del Ampurdàn, 1 (1967). Pedres transcendentals empordaneses (Rev.A.D.Fecsa, desbre.,1965). - El poeta Carles Fages de Climent (Rev.A.D.Fecsa, desbre.,1968). - Don Quijote en el Ampurdàn (Rev.A.D.Fecsa, octubre 1969). - La Tramuntana (Rev. A.D.Feesa, desbre.,1971). La herencia de («V.P.»,1974). - Pere Corominas (Rev.A.D.Fecsa, juny 1977). - Oda a Roses: A l'ínclit Vifioles (Rev.A.D.Fecsa, desbre.,1978). E1 Comtat d'Empúries en el segle XIII (Rev.A.D.Fecsa, desbre.,1979). La injunció de Salvador Dalí (Rev.A.D.Fecsa, desbre.,1980). - Bibliografia de Figueres i de l'Empor- dà (A.I.E.E.,1982). Alabrús i Iglesias, Lluís. - L'església i el Monestir romànics de Sta. Maria de Roses (1979). Alabrús, Lluís i Pijoan, Iu. - La Primera República a l'Empordà (1980). Alabrús i Iglesias, Rosa - Figueres i l'Alt Empordà durant la guerra civil de 1936 a 1939 (Col.legi Universit., , 1980). Alart. - Privilegios y Títulos. - Cartulario Rosellonés (1880). Notices historiques sur les communes du Roussillon. Albareda, P. r L'abat Oliva. Albert i Paradís, Caterina (Víctor Català). - Cuatre monòlechs («L'Avenç», 1901). -Drames rurals («L'Avenç», 1902). - El calvari d'en Mitus. - Vibracions. Encunys. - Ombrívoles (»L'Avenç», 1904). - Solitud (Publi. Juventut, Barna. 1905). E1 Clos del Pastor. - La Mare Balena (Edit. Catalana, 1920).. - Un film (Llib. Catalònia, 1919). - L'Escala- Roses (1928). El carcanyol (L'Avenç Gràfic, 1924). - Els centaures (L'Avenç Gràfic, 1924. - Giselda. - L'amoreta d'en Piu. - Ma cambra blanca. - Conformitat... (Imp. Ràfols, Barna.). - Nostramo (L'Avenç Gràfic, 1923). - Marines (Tip. Emporium, Barna.). Llibre Blanc («L'i•lustració Catalana», Barna, 1905). - Lo cant dels mesos («L'Avenç», 1901). - Contrallums (Ed. Gost, Barna, 1930). - Retaule (1944). - Vida Mólta (Ed. Selecta, Barna. 1950). - Jubileu (Ed. Selecta, Barna. 1951).

368 Mosaic III (Llib. Dalmau, Barna. 1946). Obres Completes (Ed. Selecta, 1951). Teatre inèdit (1967). Obres completes (Ed. Selecta, 1972). Albert, Ernest. Articles en diverses publicacions emporda- neses. Albert, Esteve. La fi del Comtat d'Empúries (Obra Teatre, 1979). Albert, Joan de la Creu. - Vocación, enfermo (Figueres, 1968). Albert, Lluís. El Ampurdan en defensa de la Sardana (La Escala, 1952). Contra la falsa Sardana (Barcelona, 1953). Albert, Pere. Costumbres de Cataluria. Albert, Salvador. Garreta («Scherzando», Gerona, 1930). Albertí, S. El republicanisme català i la restauració monàr- quica. Albertini, Eugène. - Sculptures antiques du Conventus Tarraco- nensis (1913). Albó i Martí, Francesc. Pedro III el Grande de Aragón y la política internacional de su tiempo (1903). Alcobé, S. Antropología de la población actual de las Comarcas pirenaicas («Pirineos», 1945). Alcover i Maspons, Joan. Poesies empordaneses. - Cançons de la Serra. Alegre Paraíso, M. Estudio Psiquiatrico de la provincia de Gerona (1943). »Alegría». »Semanario figuerense artístico-literario» (1916). Alemany i Borràs, Josep. - Historia de Blanes (1903). Aleu i Massanet, Josep. - La Sardana, su historia y sus reglas (, 1895). Alfonsello, Andreu. Notes curioses sobre les guerres d'En Joan II, de 1462 a 1482 (Arxiu Catedral de Girona). Aliberg, R. Monumentos y Maravillas de Cataluria. Alió, Francesc. - Cançons populars de Catalunya (1891). Almagro, Martí. Ampurias (1940). - Guía de las excavaciones de Ampurias (1943). Excavaciones en la Palaiapolis de Emporion (1946). - Estatigrafía de la ciudad helenístico-romana de Ampurias (Madrid, 1947). - Inscripciones ampuritanas (1948). - Las lapidas de la iglesia de San Martín de Ampurias (Barna., 1948). - Guía de Ampurias (Barna., 1950). - La ceràmica gris focense en Occidente (Bordighera, 1949). - Historia de la Ciudad de Ampurias (Barna., 1951). - Nueva inscripción ibérica de Ampurias (Salamanca, 1951). - El recinto sepulcral romanotardío de «El Castellet», de Ampurias (Madrid, 1951). - Las fuentes escritas referentes a Ampurias (Barna., 1951). - Noticias del Episcopado de Ampurias (1951). - Las inscripciones ampuritanas griegas, ibéricas y latinas (Barna., 1952). - Las necrópolis de Ampurias

369 Barna., 1953-1955). Grecia en Cataluria: Ampurias (Confer. Madrid, 13/XII/55). - Reeopilación de nuevos descubrimientos ampuritanos (1960). «Almanaque El Ampurdanés». - Anuario de divulgación histó- rico-literaria sobre el Ampurdàn (Iniciat l'any 1949 i fins a 1954, a Figueres, per Miquel Alabrús). «Almanaque y Guía de Figueres y Comarca». - Noticias y ordena- ciones del ario (Iniciat l'any 1877, a Figueres, per Enric Serra). Alenar de Cortada, Rafael de. - Memorias del Barón de Maldà (1780). Almarehe, Francesc. Ramon Muntaner, cronista dels reis d'Aragó, ciutadà de València (1907). Almeda Roig, Joaquim. - Prontuario de las leyes vigentes en Cataluria (1910). Almera, J. Algunos datos geológicos sobre los Pirineos Orientales (Barna., 1888). «Almogàver, L. «Pericklic figuerenc de catalanisme conser- vador» (1987). Alomar, Gabriel. - La visió del Presidi de Figueres («El Poble Català» 1915). Alonso, M Asumpció i Cervera, Benet. - Figueres i l'arquitecte Josep Roca i Bros («La Gaia Ciència», Girona, 1980). Alós, Josep MW de. - La Casa de Cartellà (Madrid, 1919). Alós i Moner, Ramon. - Autors catalans antics. Aloy, Miquel. Manuscritos y archivos históricos de la Isla de Mallorca (1818). Alsius, Pere. Ensaig históric de la vila de (1872-1881). - Nomenclàtor geogràfico-histórico de la provincia de Gerona, desde la màs remota antigüedad hasta los tiempos modernos (1893). - El magdalénico en la provincia de Gerona. - Estudis sobre el Bisbat de Girona (1873). «Altaveu de Port-Bou». Periòdic de 1931. «Alt Empordà». - «Setmanari figuerenc de la Lliga Regionalista» (de 1917 i 1919, fins a 1923). Alvarez, J. A. de. - José Pujol (a) «Boquica», jefe de bandidos. Amades, Joan. La Sardana (1930). - Supervivències de danses primitives. - Les diades populars catalanes (1932). - La vella Sardana (, 1932). - Cançons populars, amoroses i cavalleresques (Tàrrega, 1935). - Refranys geogràfics (1937). - Folklore de Catalunya: Rondallís- tica (Ed. Selecta, Barna., 1950). - Leyendas de Roldàn (A.I.E.G., 1953). Amat, Fèlix. - Historia Eclesiàstica. Amat i Cortada, R. de. - Excursió per Catalunya i Rosselló a l'últim quart del segle XVIII.

370 Ametller i Viñas, Josep. - Don Alfonso V de Aragón y las crisis religiosas del siglo XV (1860). - Poesia tot esperant a lo Senyor Rey en la Vila de Roses (Rev. de Gerona, 1878). «Amigos de Sant Pere de Roda». - «Memorias, acuerdos, conferen- ciar e información de actividades culturales y patronazgo». Amir, Xavier. - Vint-i-cinc artistes empordanesos (Palamós, 1978). Josep Pla, l'home (Ed. Edhasa, 1981). Amorós, J. La moneda (1931). - Les dracmes empuritanes (1933). - Les monedes empuritanes anteriors a les dracmes (1934). «Ampurdan». - «Semanario figuerense de F.E.T. y de las J.O.N.S.» (de 1942 a 1977). Ampurdan: Desde S. Feliu de Guíxols hasta Perpifiàn (Guía Gastron, 1980). «Ampurdan, El». - Periòdics figuerencs de 1867, de 1879, de 1884, de 1921 i de 1927. »Ampurdanés, El». Primerament, periòdic »científico-literario», de Figueres, de 1861 a 1886, i després, »republicà federal». »Ampurias». - Revista de información histórica (Barcelona). Anales de la Corona de Aragón (Madrid, 1852). »Àncora». - Rev. de St. Feliu de Guíxols (1956-1976). Andreu i Abelló, Josep. - Carles Rahola en el record («Presència», Girona, 1976). Anglada, Àngels. - Bibliografia catalana de l'Alt Empordà (amb col•aboració, Figueres, 1977). - Les Closes (Novel•a, Premi Josep Pla, 1979). No em dic Laura (Novel•a, Ed. Destino, Barna., 1981). - Kyparíssie (Poemes, 1980). Anglada, M? Àngels i Albó, Núria. - Díptic (Tip. Balmesiana, Vic, 1972). Anglada, Ma Àngels i Geli, Jordi. - Introducció a les Memòries d'un pagès del segle XVIII de Palau Çabardera (1978). Angles, Pere. - Noticias pertenecientes a los Condados de Catalunya, para la continuación de la Historia, de Diago. Anònim. - Incursiones de berberiscos en , 1757 (Rev. Gerona, 1879). Anònim. - Títols d'honor de Catalunya, Rosselló i Cerdanya. Anònim. - Inundación en el Ampurdàn (Rev. Gerona, 1880). Anònim. - Costumbres de la Diócesis de Gerona. Anònim. - Rendición y entrega del Castillo de Figueres, en 1794 (Rev. Gerona, 1891). Anònim. - Fundación de San Quirico y San Miguel de Colera (Rev. Gerona, 1981).

371 Anònim de Ripoll. Gesta Comitum Barcinonensium. Anticó, Rvd. Salvador. del Camp de Garriguella (inèdita). Història de Garriguella (Publicada una part als A.I.E.E., 1978). - Viatge d'un empordanès a Terra Santa i Orient (Tip. Ideal, Figueres, 1930). Hostorial de gariguella (Figueres, 1981). Antonio, Nicolàs. Bibliotheca Hispanus Vetus (1788). Anuari de l'Institut d'Estudis Catalans. - Annals, Estudis i aportacions històriques. Anuari de l'Institut d'Estudis Empordanesos. - Annals, Estudis i aportacions de treballs històrics. Anuari de l'Institut d'Estudis Gironins. - Annals, Estudis i treballs històrics. Apiano. Llibre VI, 7 (s.III, d.C.). Aragó (Ivon l'Escop). Catalunya. Aragó. Pujol, chef de Miquelets (Novel•a, 1840). Aragó i Massó, N. Jordi. L'art romànic en el paisatge de les comarques gironines (Conf. a Figueres, 28-XI-79). Arco, Manuel del Arco. Mano a mano: Entrevista con Luis y Juan Duràn (»La Vanguardia»). Arxiu Acadèmia Bones Lletres. Manuscrits (Barcelona). Arxiu Capitania General. Documentació Militar (Barcelona). Arxiu Casa Missió de Banyoles. - Documentació comarcal. Arxiu Casa Vayreda. Obres inèdites i manuscrits (Olot, Lladó, Figueres). Arxiu Casademont de Ventatjol. - Manuscrits i papers històrics. Arxiu de Castelló d'Empúries. «Llibre de Privilegis» (Manuscrit). Arxiu Catedral de Girona. Documentació Episcopal. - Cartoral de Carlemany. «Llibre Vert». Arxiu del Centre d'Estudis d'Història Contemporània (Barce- lona). Arxiu del Collell. Manuscrits i biblioteca (Banyoles). Arxiu de la Corona d'Aragó. - Documentació del Comtat d'Empúries (Barna). Arxiu Diocesà. - Diversa documentació parroquial del Bisbat de Girona. Cartolari «De Rubricis Coloratis». «Registrum Feudorum». - »Synodi Diocessesanae Gerundensis» (1828)... (Girona). Arxiu Diputació Biblioteca de Figueres »Carles Fages de Climent». - Fitxes, periòdics, obres catalogades i departament de treballs d'autors locals i de la comarca. - Obra diversa sobre Figueres i l'Empordà. Arxiu Diputació Provincial. Documentació vària sobre les comarques de la província (Girona).

372 Arxiu Departament dels Pirineus Orientals. - Documentació dels Comtats d'Empúries i Rosselló (Perpinyà). Arxiu Episcopal d'Elna-Perpinyà. Documentació del Bisbat (Perpinyà). Arxiu Històric de Protocols de Barcelona. - Diversa documen- tació referent a l'Empordà. - <,Llibre del Consell». - »Baronies de la Ciutat». - «Lletres closes». - »Delliberacions»... (Barna.). Arxiu Històric de Banyoles. - »Llibre del Secretariat de la Vila». Arxiu Històric de Girona. - Valuosa documentació de les comarques. Arxiu Històric de Mallorca. - «Libre dels privilegis del Reis de Mallorca». Arxiu Històric Nacional. - Documentació general referent a les províncies i comarques de Catalunya (Madrid). Arxiu Històric de Palamós. - «Llibre de Deliberacions i Acords». Arxiu Mas. Documentació fotogràfica (Barcelona). Arxiu Medinaceli. Referències de l'antic Comtat d'Empúries i extensa documentació (Barcelona-Madrid-Sevilla). Arxiu Municipal de Barcelona. - «Llibre Vert». - »Privilegis de la, Ciutat de Barcelona». - Documentació regional. Arxiu Municipal de Figueres. Actes, oficis, edictes, registres, esdeveniments i correspondència. Arxiu Municipal de Girona. - Informació de la província. Arxiu Museu d'Història de la Ciutat. - Documentació (Barcelona). Arxiu Palau-Biblioteca de Perelada. - Obres inèdits i valuosa documentació (Perelada). Arxiu Particular Família Batlle. Manuscrits i biblioteca (Borrassà). Arxiu Particular Família Fages. - Recull de Notícies de Figueres. «Llibre de Casa Sans i Barraquer. - »Llibre de Memòries Parroquials». - «Genealogia de la Casa Fages» (Manuscrit, 1909). (Figueres). Arxiu Particular Família Gay, Narcís. - Manuscrits (Figueres). Arxiu Particular Família de Puig, Argemí, Fonsdeviela i de Abadal. Documentació històrica i familiar. - Notícies sobre el destacat empordanès Tomàs Puig (Barcelona-Girona-Figueres). Arxiu Parroquial de Figueres. - «Llibre Parroquial». Arxiu Perelada-Zavellà, dels Comtes de Perelada i Vescomtes de Rocabertí. - Documentació propietat de D. Jordi Truyols Descallar., Marquès de la Torre (Palma de Mallorca). Arxiu de Poblet. - »Rotllo de Poble: Genealogies del Comtes de Barcelona i Reis d'Aragó» (Monestir de Poblet). Arxiu Pou, Martí. - El convent de Sant Francesc i altres notícies de Figueres (Manuscrit).

373 Arxiu Protocols de Figueres. - Oficis i ordenada sèrie de documents (Barcelona). Arxiu Protocols de Girona. - Documents notarials ordenats (Girona). Arxiu Rodeja, Eduard. Fitxes i profussió de papers històrics (-Figueres). Arderius i Banjol, Joan. - El republicanismo ampurdanés desde 1868 hasta 1914 (Barcelona, 1915). - Biografía de Juan Matas («El Ampurdanés», Figueras, 28-X-1920). Arévalo, Eduardo de. El libro de la Tramontana (1887). - A la Tramontana (1888). Argàiz. Población Eclesiàstica de Esparsa. Argemí de Abadal, Mercedes. - Tomàs Puig y la ocupación francesa en el Ampurdàn (A.I.E.E.,1964-1965). Armengol, Alexandre d'. - Llinatges antics de Catalunya: Requesens (1925). - Heràldica (1933). Armengol i Custal, Dolors. - La agricultura en el Alto Ampurdàn a mediados del siglo XIX (A.I.E.E.., 1980). Armengol i Llach, Joaquim. - Honorem la nostra dansa (L'Armentera, 1952). Arnall Juan, 1W Josefa. - Notas y documentos para la historia de Vilasacra (A.I.E.E., 1977-1978). Arnau, Maruxa. - Petit Museu de (Rev. Girona, 1978). Artigas, Primitiu. - Les arenes del litoral empordanès. - Les dunes del golf de Roses. - La indústria surera empordanesa. Aroles, Eugeni. - La Tramuntana. - Figueres i L'Empordà. Arribas i Palau, A. - Los íberos(Barcelona, 1965). Asociación de Lectura Catalana. - Història de Catalunya (1907). Astruc, Joan. - Memòries per a servir a la Història natural del Llengadoc. Assain, Bernabé. - Tractat de l'antiga noblesa de Catalunya (1474-1479). Assemblea Intercomarcal XX d'Estudiosos de Sant Feliu de Guíxols (Imp. Massó, 1978). 44Atalaya» . - Periòdic de Blanes (1896-1897). Audivert, Marcel•í. L'Estartit i les Medes (1971). - Els carrers de Torroella de Montgrí (1973). Aulestia i Pijoan, Antoni. - Historia de Catalunya (Barna. 1887). «Aurora». - «Órgano Radical Autonomista», de Blanes (1930-1934). ∎∎Autonomista, de Figueres, El». - Periòdic, de 1920. (lAvant». - Periòdic figuerenc d'esquerra avançada» (de 1931 a 1933 i de 1936 a 1937).

374 «Avenç Garrotxà, L. Quinzenal de Lledó, «d'Unió Federal Nacionalista Republicana» (1916). «Avenç de l'Empordà, L. - «Setmanari autonomista», de La Bisbal (1906 a 1912). Avieno, Rufo Festo. - Ora Marítima: Llibre I (segle IV d.C.). «Avi Munné, L. «Setmanari independent», de St. Feliu de Guíxols (1918 a 1929). «Avi Pep, L. - Butlletí de la Joventut Sardanista Pep Ventura (Figueres, 1927). Avinyó, Lluís. - Història de Catalunya (1800). Aymerich, Nicolau. Vida del Santo Fray Dalmacio Moner. - Escritos dédicados al Conde de Ampurias y el Abad de Rosas, arios 1319 a 1399. Aymerich, Lluís. - Els Castells de Catalunya: L'Empordà (1947). Aymerich, Mateu. - Historia geogràfica y natural del Principado de Cataluria (1770). Ajuntament de Girona. - «Llibre Vermell». - Llibre Groc». Ajuntament de La Bisbal. - aRegestum Curias Ville Episcopalis» (segle XIV). Ajuntament de Narbona. - Arxiu dels Comtats del Rosselló i Empriries. Ajuntament de Perpinyà. «Llibre Verb. Aznar, Josefina. Grandezas de (1958). Aznar Navarro, Francesc. - Colección de documentos para el estudio de la Historia de Aragón (1905).

375 Bachs i Comes, Rvd. Jordi. - Ruta del peregrino medieval en el Alto Ampurdan (A.I.E.E., 1959). Badia i Homs, Joan. L'arquitectura medieval a l'Empordà (1978). Monuments medievals de l'Alt Empordà (1979). - E1 romànic a l'Empordà (Conf. a Figueres, 27-IV-79). - L'Arquitectura romànica a l'Empordà (Conf. a Figueres, 27-XI-79). Badosa i Compte, Joan. Sardanes (Roses). Baig i Aleu, Marià. - Notas históricas: San Lorenzo de la Muga (A.I.E.E., 1972-1973). «Baix Empordà». «Setmanari regionalista i nacionalista de Palafrugell» (1909 a 1936). Balaguer i Merino, Andreu. - Ordinacions i bans del Comtat d'Empúries (Montpeller, 1879). - De les costums nupcials catalanes en el s.XIV. Balaguer, Víctor. Bellezas de Cataluria (1853). - Los trovadores (1878). Historia de Cataluria (1860). - Los Pirineos (1892). - Los Reyes de Aragón (1896). Balari, José. o Etimologies catalanes (1885). - Influencia de la clvilización romana en Cataluria, comprobada por la orografía (1888). - Orígenes históricos de Cataluria (1899). Balcells, E. El poblamiento vegetal y animal de las Islas Medas (1963). Balmanya i Ros, A. - Les Coves d'Alabs. Dòlmens d' (But. A. Cat. d'Excursions científ., 1879). Baluce. Regum Francorum Capitularia. «Banyeta, En». «òrgan satíric», del Casino Menestral de Figueres (1898). Barado i Font, Francesc. D. Luis de Requesens y Zúriiga (Barna., 1899). - D. Luis de Requesens y la política espariola en los Países Bajos (Madrid, 1906). Baratier, E. La démographie provençale du XIII au XVI siècle (París, 1961). Baraut-Roullon. Souvenirs de Catalogne (1809-1814). Barbaza, Yvette. - Le paysage humain de la (París, 1966). Barceló, Francesc. - Principis de les nobleses de Catalunya (Segle XVI). Història dels Comtes de Barcelona. Barceló i Bou, Lluís. El antiguo Condado de Palamós (A.I.E.G. 1946). Convento de Agustinos de Palamós (A.I.E.G., 1949). - Una Romería

376 accidentada (Palamós, 1950). - Poesies (Palamós, 1940-1951). Barceló i Matas, Josep. - El Clos del Pastor - Poesies: La Escala - Ampurias (1917). - Poema de l'Empordà (Barna.,1956). - Empúries: Poema didascàlic (Barna., 1959). Barceló, Rvd. Bartomeu. - Mon elogi de la Tramuntana (Poema, 1953). L'universal destí de l'Empordà a la llum del seu paisatge (1958). Barneda i Llonch, M. Grandes criaderos de cepas americanas (Centro Vitícola Ampurdanés, Figueras, 1894, 38 pàg., con fotos y muchos dibujos). Barnosell i Saló, Enric. - Sardanes (Peratallada). Baró i Sureda, Teodor. - La Tramontana («Novela ampur- danesa»). - Biografía de catalanes ilustres (1900). - Cròniques en (La Crónica de Cataluria» i en el «Diario de Barcelona». Barón de Damas. - Mémoires dans 1823 (Figueres i la seva comarca, quan l'expedició dels «Cent mil fills de Sant Lluís). (París, 1923). Barraquer i Roviralta, Gaietà. - Las casas de religiosos en Cataluria durante la primera mitad del siglo XIX (Imp. Altés i Alabart, 1915-17,4 vol.). «Barretina, La». - Publicació figuerenca «independent» (1868). Barricart, Adolf de. Dalí, continúa siendo el genio (Los Sitios», Gerona, 17-X-67). Bartlet i Ibàriez, Ricard. - El Castillo de San Fernando de Figueras (1961). Basil, Josep M!' - Ensayo sobre prehistoria y protohistoria de los toponímicos de la provincia de Gerona. Basil, F. - Sardanes (Figueres). Bassa, M. - Els Comte - Reis Catalans (1964). Bassas, Andreu.. - Els Privilegis de Castelló i del Comtat d'Empúries (Estudis Universitaris Catalans, Vol.VIII,1914). (Tip. L'Avenç, Barna.,1917). Bassols, Ramon. Himne a Ntra. Sra. del Camp, de Garriguella. Bataller, L.R. - Assaig bibliogràfic de la geologia de Girona (Barna., 1923). Batlle, Joan. - Rondalles catalanes. Batlle i Batlle, Sebastià. - Guía de Figueras y Pueblos del Ampurdan. Plano del Partido de Figueras. Batlle i Prats, Lluís. - Notícies de llibres d'antics inventaris del Bisbat de Girona (1931). - El viaje de los Reyes Católicos a Gerona (1943). - La Biblioteca de la Catedral de Gerona (Gerona, 1947). - Juglares en la Corte de Aragón y en Gerona (Madrid, 1954). - El Rey Católico y la ciudad de Gerona (A.I.E.G., 1952). - Diplomatario

377 gerundense dc Alfonso el Magnànimo A.I.E.G., 1956-57). - El General Alvarez de Castro, de Gerona a Figueras... (A.I.E.G., 1959). - Diploma- tario gerundense de Fernando de Antequera (A.I.E.G., 1960). - Diplo- matario gerundense de Dona Juana Enríquez (1963). - El corso, en el litoral gerundense, en la guerra de 1808 y 1809 (Zaragoza, 1964). - Notícies de llibres de Monestirs benedictins del Bisbat de Girona (1968). Notícies de llibres d'antics inventaris de clerecia parroquial del Bisbat dc Girona (A.I.E.G., 1968-69). La Biblioteca del Monasterio de San Feliu de Guíxols (A.I.E.G., 1970-71). El «Castell» de Palau de Santa Eulàlia (A.I.E.G., 1972-73. - Censo y población de San Feliu de Guíxols en 1360 (ANABA, 1968). - La cultura a Girona de l'Edat Mitjana al Renaixement (Girona, 1979). El Monestir de Sant Pere de Rodes a finals del segle XVIII i començaments del XIX. Bau. Saint Pierre de Rode. - La Escala. - Vilabertran. - En ílanant à Figueras. - Variations sur Figueras. Bauzà, F. Breve reserva geológica de la provincia de Gerona (Madrid, 1874). Becrs, R. Els Manuscrits del Monestir de Sta. Maria de Ripoll. Becat, Joan. Atlas de Catalunya Nord (1978). Bell-lloch, Maria de. Narracions i llegendes (Barna., 1875). Benedictins Historiadors del Llenguadoc. - Història del Llen- guadoc. Benet, Rafel. - Joaquín Vayreda (Barna., 1922). Benoit, F. L'archeologie sou-marine en Provence (Bordighera, 1952). Berga i Boix, José. - Llegendes de la comarca olotina (1914). Bergnes de las Casas. Raíces griegas y germanicas de la lengua catalana. Bernils i Mach; Josep - La Procesión de Verges (1956). - Historia del Hospital de Figueras (1967). - Figueras, cien arios de ciudad (A.I.E.E., 1974-75). Cent anys del Ferrocarril a Figueres A.I.E.E., 1977). Fira de Santa Creu a Figueres (1976). - Figueres (1977). - Episodis de la II República a Figueres (Figueres, 1981). - L'Alt Empordà celebrava Any Sant de la Santa Creu a Sant Pere de Roda («L'Empordà», 23-IV- 80). Entrevistas (Rev., «Canigó».). Bernils V., Josep Cròniques en «Los Sitios», de Girona. - La Tramontana producirà electricidad en el «Pla de Gates», en Roses («Los Sitios», 29-IV-81). - Las misteriosas relaciones entre Eugenio d'Ors y Lidia de Cadaqués («Lps Sitios», Octubre 1981). Bertran, Felip. Memòria històrica de les costums i de les festes de Catalunya (1938). Bertran, Lluís. Premsa de Catalunya (1931). Bertrana, Prudenci. Pagesívola (1902). - Tard! (1903). - Proses

378 bàrbares. Ernestiria. La Tramontana (1910). - La locura de Alvarez de Castro (1910). Els herois (Edit. Catalana, 1920). - El meu amic Pellini (Edit. Catalana). - Juli Garreta («Scherzando», 1919). - Juli Garreta («La Veu de Catalunya», 1925). - Jo!; memòries d'un metge filòsof (1925). Bertrand, A. Les ibères et les ligures de la Gaule (1883). Bertaux, A. La pintura catalana durant la segona meitat del segle XV. Bes i Labet, Pere. Poesies (1770). Biblioteca «Carles Fages de Climent». - Veure Arxiu Biblioteca Diputació a Figueres. Biblioteca de Catalunya. Fitxes i documentació general (Barcelona). Biblioteca de «La Caixa». - Fitxes, llibres empordanesos i conferencies (Figueres). Biblioteca Nacional de París. - Successió i descendència dels Reis-Comtes i altres senyors son estats Senyors del Comtat de Ampuries (Manuscrits). - Usatges i Constitucions de Catalunya. - Ordinacions de Cort. Biblioteca Palacio de Peralada. - Exposición de libros, docu- mentos, grabados, de arte e historia militar de los siglos XV al XIX (S. Feliu de Guíxols, 1951). Biblioteca Universitària de Barcelona. - Còdex de Poblet: Libre dels feits del Rei En Jaume. aBien del País, El». ,Periódico de Artes y Oficios» (Figueres, 1845). «Bisbalenc, El». Quinzenal catalanista de La Bisbal (1927-1929). 4113isbalense, El». - Primer setmanari informatiu de La Bisbal (1892). Blancas, Jeroni. - Coronaciones de la Serenísimos Reyes de Aragón (1854). Blanch, Adolf. Historia de la Guerra de la Independencia en el antiguo Principado de Cataluria (Barcelona, 2 Vol., 1861). Blanch Illa, Narcís. Crónica de la Provincia de Gerona (Madrid, 1865). - Fueros de Cataluria (1870). Blanch i Reynalt, Josep. - Sardanes (Castelló d'Empúries). Blas i Vila, Ignasi de. - El ferrocarril de S. Feliu de Guíxols a Gerona, de 1887 hasta su cierre en 1969. (Ed. »Àncora», 1978). Blasi, Pere. El Contrapàs (Torroella de Montgrí, 1922). Blasi de Perera, Josefina. Poesies empordaneses (Torroella de Montgrí). Blasi i Vallespinosa, F. - La Processó de Verges.

379 «Boceto, E1». - Periòdic figuerenc (1881). Bofarull i Brocà, Antoni de. Historia crítica de Cataluria, civil y eclesiàstica (1876-77-78). - Ramón Muntaner, guerrero y cronista (1880). - Hazarias y recuerdos de los catalanes. - Historia de la Guerra de la Independencia en Cataluria (1886-1887). Bofarull, Antoni. - Crónica de Jaime I (Traducción, 1848). Bofarull, Francesc de. - El Castell de Santa Catarina de Montgrí (Revista Gerona, 1890). Bofarull i Mascaró, Pròsper. - Los Condes de Barcelona vindi- cados (Barna., 1836). - Censo de Cataluria ordenado en tiempo del rey Pedro el Ceremonioso (Barna., 1855). Bofill. - Guia de Figueras. Bofill, J. La meteorología en el Ampurdàn (1906). Bofill, Joan - Opus: Muestrario de propaganda política, social, científica, literaria y librepensadora (Imp. Alegret, Figueres, 1911). Bofill i Matas, Jaume. - Poesies empordaneses (1900). Bohïgas, Oriol. - Arquitectura modernista (1968). Boix i Castey, Josep. - Rodolins d'en Josep (Roses, 1980). Boletín Càmara Agrícola del .Ampurdån. - Figueres, de 1900 a 1935. Boletín «La Salle», de Figueres. - Iniciat a l'any 1946. Boletín Oficial de la Provincia. - Girona. Boletín Real Academia de Buenas Letras de Barcelona. Anti- guitats i modernitats, tant espirituals com temporals de la Vila de Roses (1911). Monografies empordaneses. «Boletín Semanal». - Figueres (1875). Bolós, Rvd. Carles de . - Aspecto popular de la fiesta del Corpus en las comarcas gerundenses (1953). - Qué en diré de la Tramuntana (1954). - Cròniques en ,(Los Sitios», de Girona i «Ampurdàn», de Figueres. Bolós i Saderra, Joaquim de. - La guerra civil carlista en Cataluria. Bonafont, Josep. - Articles i poesies en «Le Roussillon», «La Croix des Pyréneés», «La Revue Catalana», «La Veu del Canigó», etc. Bonany, Joan. - El qué és la Sardana i com es balla (Palafrugell, 1923). Bonaterra i Dabau, Jaume. - Sardanes (Vilajuïga). Bonfill, Francesc. - Articles i poesies, principalment en «La Il•ustració Catalana» (1920). Bordas i Estragués, Ramon. - Lo Comte d'Empúries (Teatre, (1890). - Poesías jocosas y serias (1896).

380 Bori, Antoni. Història de Catalunya. Lo comte Arnau. - trobador català. Antologia de poetes i escriptors moclerns (1903). Bóscolo, Albert. - La Reina de Fortià (Ed. Dalmau, Barna. 1971). Bosch i Agustí, Carme. - L'Empordà (Poesia, 1980). Bosch, Andreu. - Epitome dels títols d'honor de Catalunya, Rosselló i Cerdanya (Segle XVI). Bosch i Gimpera, Pere. - La Arqueología Prerromana hispànica. - L'Art grec a Catalunya. - Las ruinas de Ampurias. -Excavacions d'Empúries (1915). - Prehistòria Catalana (1919). - La catapulta d'Empúries («La Veu de Catalunya», 1920). - Le necròpolis de Perelada (1920). - Els sepulcres megalítics de l'Alt Empordà (1923). - Història d'Orient (1925). - Gravats esquemàtics a roques de i a la galeria coberta del Barranc d'Espolla (1931). - La Costa Brava primitiva (1932). - Etnologia de la Península Ibèrica (1932). Bosch de la Trinxeria, Carles. - Costums que es perden. - Records d'un excursionista (1887). - Pla i montanya (1888). - De ma cullita (1890). - Moltalba (1891). - Tardaries (1892). - L'Hereu Subirà (1891). - L'Hereu Noradell (1889). - Lena (1894). - Visions de l'Empordà (1953). Visions del Pirineu (1953). - Canigó (Llegenda). Bosch i Ucelay, Antoni. - El Santo Grial y San Pedro de Roda (aDestino», Barna., 1944). Bosch i Viola, Enric. Paisatges empordanesos (1910). - Rimes noves (1930). Bota i Villa, Lluís. Divagacions a l'entorn de la Sardana (Scherzando», Girona, 1933-1935). Botet i Sisó, Joaquim. - Poblacions de Catalunya que han abatut moneda («La Renaixença», 1871). - Els Usatges de Barcelona («La Renaix.», 1871). - Les Illes Medes («La Renaix.», 1872). - Les Medes i les Illes de l'Estany de Castelló («La Renaix.», 1872. - La antigua Rhoda («La Renaix.» 1873). - Notícies d'alguns poblats arqueològics de la província de Girona («La Renaix.», 1874). - De Gerona a Francia (Revista de Gerona, 1878). - Ampurclan (Rev. de Gerona, 1878). - Inundaciones en el Ampurclan en 1421 (1878). - Juncaria («Almana- que-Guía del Ampurclan», 1878). - Noticia histórica y arqueológica de la antigua ciudad de Emporion (1879). - El Certamen Literario de Figueras (Rev. de Gerona, 1882). - Ordenaciones inéditas del Condado de Ampurias (Rev. de Gerona, 1883). - La vía romana en la provinca de Gerona (Rev. de Gerona, 1883). - La iglesia de la Villa de La Escala (Rev. de Gerona, 1876-77). - El Puente de Esponellà (Rev. de Gerona, 1882). - El Templo de Venus en Port-Vendres (Rev. de Gerona, 1884). - Sello de don Ramón de Cabrera (Rev. de Gerona, 1888). - Notas para el estudio de las monedas catalanas de la época de los Condes y en especial de las de Gerona (Rev. de Gerona, 1889). - Una visita al

381 Castell de Cartellà (1889). Sepulcro de Eleonor de Cabrera (Rev. de Gerona, 1890). - E1 Condado de Gerona y los Condes beneficiarios (1890). - Fuente medicinal de (Rev. de Gerona, 1891). - De Gerona a San Feliu de Guíxols (Rev. de Gerona, 1892). - La Torre y Monasterio de las Islas Medas (Rev. de Gerona, 1891). - (Rev. de Gerona, 1891). - Fundación de la ermita de San Telmo; murallas y fortificaciones de San Feliu de Guíxols (Rev. de Gerona, 1891). - Monumento sepulcral romano en Lloret de Mar (Rev. de Gerona, 1892). -Sarcófagos romano-cristiano esculturados que se conservar en Catalunya (1895). Una inscripción romana en Ampurias («Lo Gironès», (1902). Excursió al Pirineu («Lo Gironès», 1897). - Cartoral de Carlemany (1905). Data aproximada en què els grecs s'establiren a Empúries (Discurs, 1908). Notes sobre els Vescomtes de Girona (1909). - Relació dels descubriments arqueològics fets a Empúries (1910). - Les monedes catalanes (1912). - La Província de Girona (Vol. Geografia General de Catalunya, 1912). - Estudi sobre mesures i pesos antics de la nostra terra (1913). - Estudi sobre «pellofes» o punts de cor de les esglésies de Catalunya (1913). Botey, Josep. - Bells indrets de Catalunya (1923). Bou, Vicens. Sardanes (Torroella de Montgrí). Bover. Nobiliario mallorquín. Brian i Tate, Robert. - E1 Cardenal Juan Margarit. Broca. - Historial del Derecho a Cataluria. «Brollador». - «Setmanari figuerenc del Comitè Comarcal de Milícies Antifeixistes» (1936). Brugarol, Antich. - Notas y datos históricos sobre Palamós y Palafrugell. Bruguera, Mateu. - Historia General de los Caballeros del Temple (1888). Brugués, Andreu. - Sibil•a de Fortià, reina empordanesa (Conferencia, 1969). Bruguière de Gorgot, Andrèe. - Dans les ruines d'Ampurias (1918). Brunet, Manuel. - El meravellós desembarcament dels grecs a Empúries (Edit. Selecta, 1925). - El Ampurdan y los ampurdaneses (1943). Cada dia és festa (Edit. Àncora, 1946). - La Dolorosa de Figueras, obra de Amadeu («Destino», n? 431, de 1945). - En los dominios de la Tramontana («Destino», n? 432, de 1945). - Sebastián Badía («Destino», n? 222, any V). - La Costa Brava y la Guía de José Pla («Destino», n? 479, de 1946). - Las obras de restauración de Sta. María de Vilabertran («Destino», n? 480, de 1946). - La Restauración de Sta. María de Vilabertran: Memoria de las obras realizadas en 1945 («Ampurdan», 2-11-1946). - Salteri de la Mare de Déu de Montserrat

382 (Edit. Destino, 1948). El Mito Dalí («Destino», 1950). - Nuestra Sra. Del Mont («Destino», 1951). Pàgines de la Vida de Jesucrist (Edit. Destino, 1961). - Diversos estudis, reportatges i articles a «La Publicitat», «Mirador», «La Veu de Catalunya», «Destino», «Ampurdân», (‹Vida Parroquial» i «Canigó». Brutails, Joan August. - Monographie de la Cathédrale et du Cloitre d'Elne. - Histoire des populations rurales du Roussillon. - L'art religiós en el Rosselló. - Estudi de l'esclavitud en el Rosselló del segle XIII al XVII. Monedes de Besalú i el Rosselló. Bucovich, Màrius de. - Perelada (1934). Buey, Eusebi. Poema de la Virgen del Roure (1958). Burgas, Rvd. Agustí. - Parrocologi figuerenc del segle XIX-XX (1927). La fi del Pare Gegantàs (Rondalla empordanesa, 1928). - La Passió, de Figueres (1935). - Efemèrides Parroquials (Manuscrit). - La Romeria a Requesens. Articles a «La Veu de l'Empordà» i ((Vida Parroquial». Burgas, Vicenç. - Poesies. - Cròniques, reportatges i notícies a «Los Sitios», «Ampurdàn», «Canigó», «El Correo Catalàw, «9 País» i «Hora Nova». Busquets i Dalmau, Joan i Nadal i Farreras, Joaquim. - Les possibilitats de la demografia històrica a les comarques gironines: Inventari dels arxius parroquials de la diòcesi (Girona, 1975). Busquets, Jacint. - Grandeses de la Casa de Rocabertí. Bustelo i Garcia, Francesc. - La población de Cataluria en el siglo XVIII (1976). Butlletí Associació Catalana d'Excursions Científiques. Barcelona. Butlletí I3isbat de Girona. - Diversa informació religiosa de les comarques. Butlletí Biblioteca de Catalunya. - I.E.C., Barcelona. Butlletí Centre Excursionista de Catalunya. - Articles i repor- tatges sobre l'Empordà. - Nomenclàtor dels pobles i poblats de Catalunya (1962). Butlletí Centre Excursionista de Figueres.- Reportatges i estudis monogràfics. Butlletí Centre Excursionista «Mar i Montanya». - Sant Feliu de Guíxols (1931). Butlletí Informatiu de Ceràmica de La Bisbal. - Publicació de l'Escola de Ceràmica bisbalenca (1979). Butlletí «L'Empordà Republicà». - E.R. de C. de Figueres (1978). Butlletí «Palau del Vent». - Edit. «Foment de la Sardana» de Figueres (1978).

383 Cabruja, Agustí. Vida i mort de Carles Rahola (Mèxic, 1954). Caimó, Pere. - Reseria histórica de los sucesos de la villa de La Bisbal y su distrito, en la insurrección republicana federal del mes de octubre de 1869 (Girona, 1933). Calmette, Joseph. La question du Roussillon (Toulouse, 1895). - IIistoire du Roussillon (París, 1923). - El feudalisme i els orígens de la Nacionalitat Catalana. Calvet, Agustí (»Gaziel»). - Sant Feliu de la Costa Brava (1958). Calvet, Damas. Son ells (1859). - Los ayres de la pàtria (Poesies, 1863). - La Romeria de Recasens (obra teatral empordanesa; imp. Ramírez, Barna., 1864). Mallorca Cristiana (Poema; imp. F. Giró, Barna., 1886-87). - A la voreta del mar (Opereta; »La Renaixensa», Barna., 1874). Vidrims (Poesies; tip. Espariola, Barna., 1880). - Lo Bruel de Castelló d'Empúries (1882). - Sibila de Fortià (Drama; imp. »La Atlantida», Barna., 1900). - La Campana de la Unió (Drama; imp. Gaspar, Barna., 1886). - Narciso Monturiol (Rev. Gerona, 1889). Calzada, A. La Iglesia de Porqueras. Calzada i Carbó, Josep. - Poemes de la Plana (1920). Cambó i Batlle, Francesc. - Estudio del problema ferroviario espatiol. - Memòries (1981). Camós, Narcís. Iglesias, ermitas y santuarios de Catalufia, dedicados a la Virgen Maria (Barcelona, 1657). Camós i Cabruja, Lluís. - Un libro de la tesorería real de Renato de Anjou (A.I.E.G., 1946). Los Pallarés en la Historia de Palamós (A.I.E.G., 1948). - Notas históricas sobre Palamós (1950). Camp i Llopis, Frederic. - Els fets d'armes del Castell de Figueres i la dominació napoleònica a Figueres i a l'Empordà (»La Veu de l'Empordà», 1918, 1919, 1920, 1921 i 1922). - Figueras en la Guerra de la Independencia (Barna., 1926). - Las Fiestas de San Baudilio de Figueras. - La dominación y administración napoleónicas en Barce- lona (Barna., 1920). - Napoleó i el Món. - Estudi de la guerra napoleò- nica a Catalunya (Barna., 1927). Campaner, Alvaro. - Exhumación del general Alvarez de Castro (Rev. Gerona, 1889). Campderà i Camín, Francesc. - Reproducción y mortalidad de Gerona y de Lloret de Mar, en el siglo último y en los siete primeros del aflo actual (Barcelona, 1849). Camps i Arboix, Joaquim de. - Verntallat, cabdill dels remenses

384 (1955). - La Masia Catalana (1959). - E1 Ter (1976). - Les Cases Pairals Catalanes (1979). Camps i d'Olzinelles, Carles. - E1 meu sarró. - Caceres i caçaires (1907). Canadell i Jacas, Jordi. iAmpurias! (1896). Canadell i Quintana, Esteve. - Episcopologio de la Sede de Gerona (1920). Canal i Roquet, Josep i Soler i Masferrer, Narcís. - El Paleolític a les comarques gironines (1976). Canal i Roquet, Josep i Carbonell, Eudald. - Estudi del Paleolític inferior i mitjà al N.E. de Catalunya (Rev. Girona, 1978). Canals, Miquel. Una nit de Tramuntana (Rev. n9 112, A.D. Fecsa, 1972). Canelles, Vidal de. Reyes y Fueros de Aragón. (1247). Caner i Estrany, Pere. - Arqueología de Calonge (A.I.E.G., 1949). - Geografia de Calonge de la Costa Brava (1952). - Calonge arqueo- lógico, artístico y monumental (A.I.E.G., 1954). - Desplazamientos y crecimiento de Calonge (A.I.E.G., 1954). - Onomàstica de Calonge (A.I.E.G., 1955). E1 Baix Empordà (1961). Canet, Enric i Navarro, Francesc. Els formatges a Catalunya (Edit. Alta Fulla, Barna., 1980). «Canigó». Revista figuerenca, mensual, deportiva, de 1924 a 1936. «Canigó». Revista primerament figuerenca, iniciada a l'any 1953. Cantó, Josep. - A la Sardana (»El Autonomista», Gerona, 1922). «Cap i Cua». - Setmanari humorístic guixolenc, de 1893. Capdevila, Manuel. De la Sardana (Barcelona, 1925). Capmany, Antoni de. - Memorias históricas (1779). - L'antic comerç de Barcelona (Barna., 1937). Capmany, Aureli. - Estudios sobre la Sardana (1930). - La dansa a Catalunya (1930). Folklore y costumbres de Espana (1946). - Com es balla la Sardana (1948). La Sardana a Catalunya (1948). - El ball i la dansa popular a Catalunya (1948). - Llegendes, costums i festes tradicionals catalanes (1951). Carandell i Pericay, Joan. - E1 Bajo Ampurdàn: Ensayo geogrà- fico (Granada, 1945 i Girona, 1978). Carbonell, Pere M. - Cròniques d'Espanya (1513). Cardina, Rafel. - La Sardana. - Divulgació sardanística. Carlos III, Rey. - Escritura de Constitución de la Real Villa de Puerto de (31-VII-1787). Carner, Josep. Poesies, algunes amb temes de l'Empordà. »Carnet del Sardanista». - Orientacions, notes històriques i normes sardanístiques (Barcelona).

385 Carselade du Pont, Juli. - Saint Martin du Canigó (1900). - Archives historiques de la Gascogne (1883). - Epistolari del Bisbe Carselade a Mossèn Alcover (1964). Cartellà, Josep de. - Historia de la Casa de Cartellà (1700). Cartellà, Fray Joan de. Notas sobre el Priorato de Bellcaire. - Noticias históricas sobre la Familia Cartellà (segle XVI). Cartellà i Malla, Francesc. - De las grandezas de Gerona. - Vida de San Narciso. Carrera, Salvador. - A la muerte del ilustre general Don Marian Alvarez de Castro (Poesia, 1882). Carreras i Artau, Tomàs. La qüestió de la redimitat dels censos a tot Catalunya (1908). Manual per a recerques d'etnografia de Catalunya (1922). - El pensament filosòfic a Catalunya (1931). Carreras i Candi, Francesc. E1 afrancesado Pujol (a) 43oquica» y su banda de asesinos. - Miscelanea histórica catalana (1907). - Geografía General de Cataluria (1908). Encunyacions monetàries a l'Urgellet i la Cerdanya (1908). Rebel•ió de la Noblesa Catalana contra Jaume I en 1259-1264 (43oletín R.A. Buenas Letras», Barna., 1912). Folklore y costumbres de Esparsa (1934). - Descripció històrica-política-social de Catalunya. Carreras i Dagas, Joan. - Sardanes (Girona). Carreras, Francesc. Poesies del Rosselló. Carreras, Laureà. - Colección de cthlticos y bailes ampurdane- ses (1860). Carreras, Narcís de. - Francisco Cambó (Conf., Madrid 21-VI-1954). La Bisbal capital del Bajo Ampurdan (Conf., Barna., 28-X-1955). Carreras i Figaró, Octavi. Importancia del estudio de la arqueología (1886). La Bisbal durante la Guerra de Sucesión (1888). Casademont, Antoni. En la mort de Carles Caussa (4,'Empor- dà», 7-11-79). Casademont i Comes, Emili. L'Hora de Catalunya (1968). - Treballs a Ràdio Popular Figueres, «9 País» i «Hora Nova». Casades i Gramatxes, Pelegrí. - Memòria històrica del Monestir de Sant Pere de Roda (Barna., 1882). Casagran, Pere. - Resumen histórico acerca del pueblo de (obra inèdita, 1977). Casanovas i Civit, Ferran. - La Cançó de l'Empordà (Sarsuela). Casanovas, Joan. - Sardanes (Olot). Casanoves, Sebastià. Memòries d'un pagès del segle XVIII, de Palau Çabardera (1978). Casariyes, M. A. Dalí (1934). Casas i Vinyes, Agustí. - Monuments megalítics de S. Feliu de Guíxols (1908). - E1 temple parroquial de St. Feliu de Guíxols (1926).

386 Casas, Joaquim. Ricard Viladesau, príncep de la tenora (Article). Casas i Homs, J. - Dietari de Jeroni Pujades. Vol I, 1601 a 1605 (Barna., 1975). Casassasas i Simó, Lluís - Fires i Mercats a Catalunya (Barna., 1978). Casellas, Ramon. La pintura gòtica-catalana (1902). -L'ornamentalitat daurada en els retaules catalans. - Les troballes escultòriques a les excavacions d'Empúries (1911). Cascponce, Esteve. Rondalles: El Ferrer de Figueres (1916). Casero, Just M?. Girona grisa i negra (en col1aboració, 1973). Castarier, Josep M9. - Notes històriques (Sant Feliu de Guíxols). - Notes històriques (Torroella de Montgrí). Castegnier, G. Figueras et ses excursions (1933). Castellanos, Jordi. - Aspectes de les relacions entre intellectuals i anarquistes a Catalunya, al segle XIX: A propòsit de Pere Coromines (1976). Castellet, J. Josep Pla (Barna., 1980). Castelló i Cusí, Lluís. - Historia de Port-Bou (1958). «Castelloní, El». - «Periòdic catalanista» de Castelló d'Empúries (1923). Castells i Pla, Raimond. - La masovera empordanesa (1958). Castillo, Albert del. - La Costa Brava en la antigüedad (Rev. «Ampurias», 1939). - La perla del golfo de Rosas: Ampurias («Diario de Barcelona», n9 184, de 1941. - Narciso Monturiol. Català i Roca, Pere. - Presència dels Castells a l'Empordà (Conf. 1976). Cataldo, Antoine. - La Urbanización «Mas Nou» (Castelló d'Empúries). Catón. - Fragments (a. 234-149 a.C.). Caula, Francesc. - El vizcondado de Bas y la Casa de Ampurias (Olot, 1952-1954). - Besalú, comtat pirinenc (Olot, 1969). Caussa i Sunyer, Jaume. - Apuntes sobre el ganado caballar, asnal y mular en el Ampurdàn (Assaig, 1949-1950). - Notas para una historia de la Villa de Armentera (Assaig, 1951-1952). - L'Empordà d'Empúries (Estudi, 1952). - La Mare de Déu de l'Om (1958). - Història de Santa Eugènia de Saldet (1961). - El Molino de Armentera A.I.E.E., 1963). - La Villa Mayor del Condado de Ampurias (Rev. Gerona, n? 7, de 1959 i n? 10, de 1960). - Arxiu particular. Cauvet, Emil. Etude Historique sur l'établissement des espagnols dans la Septimania, aux VIII e et IXe siècles (Obra, 1877). «Caxón de Sastre Cathalàn. Collection de Caxones». - Primer periòdic figuerenc, de 1761. Cazurro, Manuel. Adquisicions del Museu de Girona: Empúries (1908). - Las cuevas de Seririà y otras excavaciones y estaciones

387 prehistóricas del N. E. de Cataluria (1908). Otras estaciones prehistóricas del Puerto de la Selva (1908). - Ceràmica en Ampurias (1913-1914). Guía ilustrada de las ruinas de Ampurias y Costa Brava catalana. Los monumentos megalíticos de la provincia de Gerona. Cendre, Pere. Las Islas Medas (Rev. 112, A.D. Fecsa, 1972). Centenari Real» de Figueres. - Programa VII Centenari «Carta Pobla» (1967). Centre d'Estudis del Baix Empordà. Memòries, monografies i conferències. «Cerca». Revista del Centre d'Estudis Rossellonesos. «Certamen Literario del Carmen». - Treballs i estudis premiats (Palau de Peralada). Cervera, Benet. Guia arquitectònica popular de les comarques de Girona (1979). Els parcs naturals a la Costa Brava (1980). - Un arquitecte figuerenc (1980). Cervera, Rvd. Josep - Monografía de San Pedro de Figueras (Figueres, 14-IX-1941). Cerverí de Girona. Troves i obres poètiques (1250-1280). - Pastoreles i Receptes de Xarob (amb cites empordaneses). Cèsar, Juli. - La Guerra de las Galias (a. 101-44 a.C.). Ciceró. - Fragments (a. 106-43 a.C.). Cid, Carles. El arte modernista catalàn (1951). - La iglesia de Santa Maria de Porqueras (1953). - Santa María de Castelló de Ampurias (1954). Arqueología e historia de Ampurias (Conf., Barna.,17- VI 1958). Cirici i Pellicer, Alexandre. Ceràmica catalana (1977). Ciurana, Jaume. Els vins de Catalunya: Empordà (, 1979). Ciurana i Vidal, Antoni. - Canigó. - Trets d'Empordà (1958). Ciuró, Joaquim. La Costa Brava (1960). - Recordatorio del bautismo geogràfico de la Costa Brava (1964). - La industria hotelera en la Costa Brava (1969). - Verdades y leyendas sobre la topografía de Lloret de Mar (1970). - La prensa de Lloret de Mar (1971). Ciutadania». «Setmanari d'Esquerra Republicana», de La Bisbal (1932). Civil i Castellví, Francesc. - Momento y pasado musical en Castelló de Ampurias (Rev. Gerona, 1968). - El fet musical a les comarques gironines de 1800 a 1936 (Girona, 1970). • «Clamor Ampurdanés, El». - «Órgano Obrero de Figueras y Comarca» (1879-1880). Clara, Josep. Els aixecaments federals de 1869 a Girona (Barna., 1973). Les eleccions del 1869 a Girona (Barna., 1974). - El federal Pere Caimó: 1819-1878 (Barna.,1975). - Estudis de demografia, economia i societat a les comarques gironines (Girona, 1976). - Notes

388 sobre la premsa carlina a Girona: 1868-1876 (A.I.E.G., 1978). - La Primera República a les comarques gironines: Tres empordanesos, ministres de la Primera República («L'Avenç», n9 13, febrer, 1979). Clarós. - Memorias figuerenses. Clota i Valls, Rvd. Salvador., - Articles a «La Veu de l'Empordà» i «Vida Parroquial», de Figueres. Codera, Francesc. m Límites probables de la conquista arabe en la cordillera Pirenaica. - Conquista de Aragón y Catalmia por los musulmanes (1880). Codina i Pujol, Ma Dolors. - Documentos sobre la aljama de Castelló. de Ampurias, de 1385-1409 (Instituto de Historia Medieval de España). é Instituciones del Condado de Ampurias, de 1400-1456 (Tesis, 1968). Colomer, Jaume. - Festes populars a Catalunya (Barna., 1978). Colominas, Josep. - Nuevos sepulcros de fosa en Cataluria: Sepulcros de La Bisbal. Coll, Fray Josep El Beato Dalmacio Moner, en Castelló de Ampurias (A.I.E.G., 1948). Coll i Julià, Núria. Dona Juana Enríquez, Lugarteniente Real en Catalufia de 1461 a 1468 (Madrid, 1953). Coll i Ligòria, Josep. - Sardanes (Llançà). Coll i Prat, Narcís. Los caracteres principales de los catalanes en tiempos de nuestros Cordes (Manuscrito). Coll i Salavia, Miquel. Monografia històrica dels Reials Col.legiata i Priorat de Santa Maria de Lladó. Coll i Carreras, J. Evolución de un municipio medieval en la costa catalana: San Feliu de Guíxols (1952). «Comarca, La». - «Semanario figuerense de Unión Patriótica», de 1924 a 1927. «Comarca Dcportiva, La». Periòdic figuerenc (1926). «Comarca, La». (Impremta). Relación histórica de los sucesos ocurridos en Rosas con motivo del sitio y rendición de Ia Plaza a los franceses, en el afio 1808. (Imprès, 1926). «Combate, El». - Periòdics figuerencs, de 1890 i de 1905, «republicanos autonomistas». Comerma i Vilanova, Josep. - Història de la Literatura Catalana (1923). Compte i Freixenet, Albert. - Centenari del «Foc de Castelló» (Comisión de Cultura de Castelló de Ampurias, 1947). - Pequeim viaje a la antigua capftal del Ampurdan («Vida Parroquial», 28-2-58). Un municipi empordanès sota el Vell Règim: Castelló d'Empúries en els segles XVI, XVII i XVIII (A.I.E.E., 1963). - EI Alto Ampurdan (Instituto de estudios Pirenaicos, Rev. «Pirineos» 67-74, Zaragoza, 1963-1964). El Ampurdan, el Alto Ampurdàn y sus limites (A.I.E.E., 1964).

389 Geografia de Catalunya: L'Empordà (Ed. Aedos, Vol. II, Barna., 1964). - Geografia Urbana de Figueres (A.I.E.A., 1966-1967). - La «Carta Pobla» para Figueras («Ampurclan», 21-6-1967). - Tipus de temps a l'Empordà (A.I.E.E., 1968). - Josep Blanch Reynalt (Aplec II de la Sardana Peralada, 1974). Sobre els límits de l'Empordà (A.I.E.G., Vol. XXII, Girona, 1974-1975). - Geografia urbana de Castelló d'Empúries (A.I.E.E., 1976). L'Empordà a finals de segle (Rev. de Girona, 1976). - El municipi de Castelló d'Empúries en la transició de l'absolutisme al règim liberal: De la «Guerra Gran» a la fi del regnat de Ferran VII, de 1794-1833 (A.I.E.E., 1979-1980). - Els límits del comtat d'Empúries («Rev. de Girona» n? 93, any 1980). - La guerra de Successió (1700-1714) vista des d'un petit nucli urbà empordanès (Annals de l'Institut d'Estudis Gironins a 1982). Conard, Pierre. - Napoleón et la Catalogne (1910). «Concentración, La». - «Semanario democratico federal de Figueras» (1888 i a l'any 1891 és diari). «Congreso de Historia de la Corona de Aragón». - (Ed. Altés, 1910). «Conquistar!». - «Órgano juvenil falangista de Figueras» (1948). Constans, Rvd. Lluís G. - Una crónica de la Guerra de Sucesión en la provincia de Gerona (A.I.E.G., 1950). - LTranscurría por Guialbes la Via. Augusta? (A.I.E.G., 1950). - El Padre Claret en el Ampurdan («Vida Parroquial» junio 1950). - La figura prócer del padre Fidel Fita (1951). - Guía de Bafiolas y comarca (1951). - Rondalles (1952). - Documentos medievales sobre el Castillo de Rocacorba (A.I.E.G., 1953). - Orígenes históricos de San Pedro de Rodes (Perelada, 1953). - Historia de Santa María del Collell (Malgrat, 1954). - Las diabluras de la Tramuntana (Article, 1955). - Girona, Bisbat marià (Gràf. Duc., Barna., 1954).'- La Mare de Déu de la Salut de l'Empordà: Santuari de (Gràf. Trayter, Figueres, 1955). Cornellà Roca, Pere. Girona i la Solidaritat Catalana (1976). Coroleu Inglada, Josep. - Les Corts Catalanes (Barna., 1876). - El feudalismo y la servidumbre de la gleba en Cataluria (1878). - Los fueros catalanes (1888). - Los dietarios de la Generalidad de Catalufia (1889). - El Monasterio de Vilabertran. - Documents històrics catalans del segle XIV. Corominas Montanya, Pere. - La vida austera (1911). - Les gràcies de l'Empordà (1919). Els jardins de Sant Pol (1919). - A recés dels tamarius (1925). - Diaris i records. - El general carlí Savalls, empordanès (1927). - La mort d'en Joan Apòstol (1928). - Les llàgrimes de Sant Llorenç (1929). - La vida d'en Pep de la Tenora (Barna., 1953). Corominas Planellas, Josep M. - Hallazgo de ocho dragmas y cuatro divisores ampuritanos en Serifia (Rev. «Ampurias», 1944). Cortada, Francesc. - Geografía económica de Catalufia (1950).

390 Cortés y López. - Diccionario geografico-histórico de la España antigua. Cortés Vidal, Joan. - La traïció del Coll de la Maçana. Cortils Vieta, Josep. - Notícias históricas de Blanes (Rev. de Gerona, de 1881 a 1889). «Correo de Gerona, El». - «Periódico de Gerona» (1795). «Costa Brava». - Revista quinzenal literaria de L'escala (1909 i de 1919 a 1923). «Costa Brava». - «Semanario Independiente», de Palamós (1927-1929). «Costa Brava Información». - Revista mensual turística (Girona, 1962-1965». «Costa Brava, La». - «Semanario católico», de Sant Feliu de Guíxols (1930-1935) Costa, Carles. - Cimals (1920). Costa Clavell, Xavier. - Los últimos días de la República: El caos en Figueras (Ed. Bruguera, Barna., 1975). Costa Pau, Manuel. Turistes, sirenes i gent del país (Ed. Ariel, Barna., 1966). - Mont Perdut: Poemes (Reus, 1955). Costa Torró, F. - Ampurdan: La Catalufia griega («Vida Católica», Girona, 1952). Costa, Santiago. Mètode pràctic de la Sardana empordanesa (Palamós, 1908). Cotó Fita, Albert. - Sardanes (Figueres). Cots Gorchs, Jaume. - Consuetudines Dioecesis Gerundensis (Barna., 1929). Cresques, Abraham. - Atlas Català (1375). Cristau, Jaurne. - Sardanes (Figueres). «Croix des Pyrénées, La». - Revista del Rosselló. Crónica de Gerona». - Informació diversa. Cubas Oliver, Enric. - Perelada en la Crónica de Muntaner (1937). Cuéllar i Bassols, Alexandre. - Olot i la Garrotxa: A la porta de l'Empordà (Guía Turística, 1977). Cugat, Xavier. Yo Cugat, mis primeros 80 aflos (Ed. Dasa, Palafrugell, 1981). «Cultura Escolar». - «Revistas literarias figuei-enses», de 1907 y 1908. Cúndaro, Fray Manuel. - Historia político-crítico-militar de la Plaza de Gerona, en los Sitios de 1808 y 1809 (Girona, 1953). Cusí Fortunet, Joaquim. - El Parque-Bosque de Figueres (A.I.E.E., 1966-1967). Cutchet Font, Lluís. - Catalmia vindicada (1858).

391 CH

«Chalne des Ròtisseurs44. - Platillos de l'Empordà (Cuina Popular Catalana, 1978). Cuina Casolana Empordanesa (Secció Girona. Costa Brava, 1981). Chaytor. - Història de Catalunya i Aragó. Cheuvet, Horaci. - Légendes du Roussillon (Perpinyà, 1906). Chevalier, M. - Geografía física de Cataluria (1927). - Ensayo sobre fisiografía de Cataluria Oriental: Olot, Bariolas y Ampurdàn (Barna., 1926). - Síntesis geotectónica y fisiogràfica de las comarcas de Olot y Ampurdàn (1925). - El paisatge de Catalunya (Barna., 1928). - Geologia de Catalunya (2 Vol., 1930-1933). Chía, Julià de. Notícia d'alguns pobles arqueològics de la província de Girona (1874). - Apuntes geológicos sobre los terrenos terciarios medio y superior del Bajo Ampurdàn (Rev. de Gerona, 1879). - El Principado de Gerona (1881). - Bandos y bandoleros en Gerona (1883). Chía Bajandas, Manuel. - Los moluscos testàceos terrestres y fluviales de la provincia de Gerona (1886). - Fauna malacológica de Gerona y Ampurdàn (1888).

392 D

Dalfó, Xavier. - Entrevistes i reportatges a «Canigó». Dalí, Ana 1W. - Salvador Dalí, visto por su hermana (1949). - Tot l'any a Cadaqués (Ed. Joventut, Barna, 1951). Dalí i Domènech, Salvador. Rostros ocultos (1951). - Manifiesto Místico (1951). - Tramontana trascendental (1951). - Sagrada Biblia (Il•ustrada per Dalí; Ed. Noguer). - El Museo Dalí de Figueres (Catàlogo). - Pujols (Ed. Ariel). - Cincuenta Secretos Màgicos para pintar (1951). - Diario de un genio (1964). - Oui 1: La Révolution Paranoïaque-Critique (Ed. Denoél-Gonthier, París, 1971). - Oui 2: L'Archangelisme Scientifique (Ed. Denoél-Gonthier, París, 1971). - Procés en diffamation (Ed. N.O.E., 1971). - Homenatge al F. C. Barcelona: 75 Aniversari (Ed. Dronte, Barna., 1974). - Babaouo (Ed. Labor, S.A., 1978). - Rétrospective: 1920-1980 (Guia-Exposició de 18-12-79 a 14-4-1980, París. Ed. Centre Georges Pompidou-Museé National d'Art Moderne). - Vida Secreta (Ed. Edhasa, 1981). - Conferències i discursos. Arxiu i correspondència particular. Dalmau, Editor. - Els Castells Catalans: Empordà (1969). Dalmau i Pla, Laureà. - Poemes i Poesies (inèdits). - El sacrilegi (Peça teatral escrita en vers, que es desenrotlla a l'Alt Empordà, estrenada a Girona l'any 1918). Dalloni, M. - Étude géologique des Pyrénées Catalanes (Marsella, 1930). Dameto, Joan. - Historia General del Reino de Mallorca (1631). Danés, Josep. - El pont de Besalú sobre el Fluvià. Antics costums catalans. »Dansa més bella, La». - »Mensual Sardanístic Figuerenc», de 1928 a 1932. »Defensa, La». - «Semanario católico-regionalista» (Figueres, 1907). Deffontaines, Pierre. - Geografia dels Països Catalans (1977). Delclós, Albert. - La Cançó de la Tramuntana (Poema, Figueres, 1980). Delclòs i Sunyer, Sebastià. - L'avenc de la Calma (A.I.E.E., 1968-69). - Guia del Romànic de l'Alt Empordà (1970). Delonge, J. - Goigs del Rosselló (Recull, 1952). »Deportes». - »Quincenal del Sport Figuerense» (1918). Desclot, Bernat. - Crònica o Llibre del Rei Pere el Gran, de 1114 a 1285 (Biblioteca de Catalunya, Barcelona). - La croada contra Catalunya en 1285. - L'alliberament de Catalunya.

393 Deseharmes, Robert. Dalí de Gala (París, 1979). Desjardins, Ernest. Gaule Romaine. «Destellos». - «Periódico Literario», de Port-Bou (1931). «Destino». - Les cases pairals catalanes. - Els Monestirs Catalans. Deulofeu i Torres, Alexandre. - Catalunya: 1932-1934 (Ed. Catalònia, Barna., 1935). - Catalunya i l'Europa futura (Ed. Catalònia, Barna., 1934). - L'evolució social (1937). - Química estructural (Figueres, 1937). - La energía atómica al servicio de la química (Barna., 1952). - Europa al desnudo (Barna., 1954). - Los grandes errores de la Historia: Del servilismo a la democracia (Barna., 1958). - Notas históricas ampurdanesas. - Estudio del Romànico en el Ampurdán. - El Monestir de Sant Quirze de Colera (1961). - L'Empordà bressol de l'art romànic (1963). Catalunya, origen de la pintura medieval (Barna., 1963). - L'Empordà-Rosselló, bressol de l'escultura romànica (Figueres, 1968). - Figueres, ciutat del futur (A.I.E.E.), 1966-67). - El Monestir de Sant Pere de Roda (Figueres, 1970). - Memòries de la Revolució, de la Guerra i de l'Exili (2 vol., Figueres, 1974). - Catalunya, mare de la cultura europea (1976). - Matemàtica de la Història (8 volums publicats fins a l'any 1978 i pendents de publicació altres 12 volums). De Vic, Ch. i Vaissette, J. - Histoire Génerale de Langüedoc. Díaz i Capmany, Carles. - El Castillo de San Fernando de Figueras (Confer., Barna., maig 1981). Díaz-Plaja, Guillem. - L'Empordà en el pensament d'Eugeni d'Ors (Conf., 1976). Dlago, P. - Historia de los invictos Condes de Barcelona. - Historia de la Provinca de Aragón. O.P. «Diari de la Generalitat». - Barcelona (des del 1411). «Diario de Barcelona». - Temes empordanesos. «Diario de Gerona». - Temes empordanesos. Diran, Cassio. - Fragments (seg. I, a.C.). Diputació Provincial de Girona, Banca Catalana i Càmara Comerç í de la Indústria de Girona. - Figueres i l'Alt Empordà (1973). »Distrito Farnense, El». - Periòdic de Lloret de Mar (1897-1898). Domence, Jaume. - Compendi Historial (fins a l'any 626). - Genealogia regnum Navarra et Aragonie et Comitatum Barchinone (1379-1380). Domènech, Guillem. Constitucions de Catalunya (1386). Domènech, Salvador i Philippe, Hyacinthe. - Les Vins de Gala et du Divin Dalí (Ed. Draenger, París, 1973 i Ed. Galaxis, París, 1977). Domènech i Roura, Fèlix. - Nobiliari general català de llinatges (Barna., des de 1923).

394 Domingo Bazàn, Constantí. - D. Luis de Requesens, general de mar y tierra, diplomàtico y hombre de Estado (Barna., 1895). - D. Luis de Requesens en la Galería de Catalanes ilustres (Barna., 1895). Domingo i Pujol, Josep. - Articles sobre Figueres i l'Empordà. Domínguez Barberà, M. - Jaime I el Conquistador, Primer César Ilispànico. Doltra, Rvd. Antoni. Cançons i Rimes (poesies). Dorca, Francesc. - Historia de los Màrtires de Gerona (Barna., 1806). - Episcopologio gerundense. Dormer. - Anales de Aragón (1697). D'Ors, Eugeni. - La «Ben Plantada», de Cadaqués. - Diversos articles i conferències sobre l'Empordà. »Drac, El». Publicació de Palamós (1923). Draenger. - Dalí (Ed. Blume, Barna., 1968). Dromendari, Fra Josep. Ärbol genealógico de la Casa de los Vizcondes de Rocabertí, por la Gracia de Dios Condes de Peralada (Génova, 1676). Ducharne. - Mythologie de la Grèce antique (1879). »Ducnde, El». »Semenario de crítica política», de Colera (1916). Duran, Narcís. - Articles (Torroella de Montgrí). Duran i Sanpere, Agustí. - Monturiol y su «Ictíneo». - Els retaules de pedra a Catalunya (1930). - Notes d'orfebreria catalana (1932). - El retaule de Castelló d'Empúries (Ed. Alpha, Barna., 1934). Durliat, M. - Roussillon roman.

395 «Eco Ampurdanés, El». Publicació figuerenca (1875). ,(Eco de Figueras, El». - Periòdic de 1879. Eco de Gerona, El». - Publicació gironina. «Eco Guixolense, El». - «Periódico de la industria tapera» (Sant Feliu de Guíxols, 1878-1881). «Eco de los Pirineos, El». - Periòdic figuerenc, en francès i castellà (1809-1810). «Eco de la Redención, El». - «Revista mensual de la Logia Masónica del Gran Oriente» (Palamós, 1891). Eforo. - Fragments (anys 405-340 a.C.). Egea Codina, Antoni. - Llers, els homes i els fets (A.I.E.E., 1980 i separata, 1981). Eginhard. - Anales Bertinianos: Anno 813-850 (Volum I). (Eiximenis, Patronat». Treballs d'Història: Estudis de demogra- fia, economia i societat a les comarques gironines (Girona, 1976). Elías de Molins, Antoni. - Diccionario biogràfico y bibliogràfico de escritores y artistas catalanes del siglo XIX (Barna., 1895). - Sobre la historia de Sant Feliu de Guíxols («La Renaixensa», 1874). Elías de Tejada, Francesc. - El pensamiento político de los juristas catalanes medievales (Madrid, 1948). Un precursor de Maquiavelo: El Cardenal Margarit («Las Ciencias», Madrid, 1948). - Las doctrinas políticas en la Catalufia medieval (Madrid, 1950). Elorduy, J. M. - Diversos escrits a «Ampurdån», de Figueres. «Embut, L'». - Periòdic figuerenc (1935). «Empordà». - «Setmanari figuerenc, nacionalista republicà» (1908). (Empordà, L'». - Setmanari figuerenc, des de 1978. “Empordà Federal». - «Òrgan d'Esquerra Republicana de Figueres» (1911-1939). «Empordanès, L'». - Periòdic figuerenc (1842). «Emporion». - Revista literària (La Bisbal, 1928). «Emporión». - «Organo del Ateneo de Torroella de Montgrí» (1915-1923). «Enderroch, L'». - Periòdic figuerenc humorístic (1902). Enríquez de Salamanca, Gaietà. - Por el Pirineo Catalàn:Garrot- xa y Alto Ampurdàn (Madrid, 1978). Escarrà, Felip. - Taronges sense suc (Recull de poesies, Figueres).

396 Esclasans, de l'Empordà (1958). Escolania Parroquial de Figueres. - Biografia del Rvd. Josep Albert, pbre. Escylacis Carinudensis. - Geographi Graeci minores (Vol. I, pàg. 15, seg. IV a.C.). Escymio de Cio. - Scymi Chii Orbis (Descripció V). Esglésies, Josep. - La filloxera a Catalunya (1967). «Espasa-Enciclopèdia». - Cròniques i notes sobre l'Empordà (Barcelona-Madrid). «Espiga, L. - «Quinzenal catòlic de Castelló d'Empúries» (1934). Espinàs, Josep M. - Visions de Cadaqués (1978). «Espurna de l'Empordà, L'». - «Fulla figuerenca d'orientació democràtica-anarquista» (1931). Estela i Molinet, Rvd. Damià. - Diversos articles a «Vida Catòlica», de Girona i «Vida Parroquial», de Figueres. Esteve i Cruarias, Lluís. - Contribución al estudio de la prehistoria local: Sant Feliu de Guíxols («Âncora», 1953). -Prehistoria de la comarca guixolense (A.I.E.G., 1957-1958). -Sepulcros megalíticos de las Gabarras (Girona, 1970). Esteva i Quintana, J. - Estudios sobre arqueología y numismàti- ca ampurdanesa (inèdits). Estorch i Siqués, Pau. - Poesies de riberes amunt del Fluvià (1851). Estrabón. - Geografía (Llibre III, Cap,IV; anys 65 a.C. i 20 d.C.). Estrany, Jeroni. - Mètode gràfic aplicat a l'estudi de la Sardana empordanesa (1908). - Narciso Monturiol y la navegación submarina (1915). «Estudis Banyolencs». - Annals, edicions i condefències. «Estudis del Baix Empordà». - Diverses publicacions i confe- rències. «Estudis Guixolencs». - Annals, edicions i conferències. «Estudis Rossellonesos». - Annals, edicions i conferències. «Estudis Universitaris Catalans». - Volums i conferències. Eiximenis, Francesc. - El Crestià.

397 Fabra Deas Nilo. Poesies (Blanes, 1860). Fàbregas, Esteve. - 20 anys de turisme a la Costa Brava (1971). Fàbregas, Xavier. - Catalans terres enllà (1967). - Entre Catalu- nya i Aragó (1972). - Història del teatre català (Barna., 1978). Fages, Ignasi. - Explotaciones agrícolas en el Ampurdàn (1915). Fages de Climent, Carles. - El triomf i el rodolí de la Gala i en Dalí (Gral. Trayter, Figueres). - Les bruixes de Llers (Ed. Políglota, Barna., 1924). L'auca de mi mateix. - Tamarius i roses (Ed. «Revista de Poesia», Barna., 1925). Lo Gaiter de la Muga. - Somni de Cap de Creus. La Cobla de Tretze Vents. - El Bruel de Castelló (Imp. Altés, Barna., 1928). - El retaule gòtic de Castelló d'Empúries («La Veu de Catalunya», 27-4-1928). Climent (Llib. Catalònia, Barna., 1933 i Olot, 1969). El jutge està malalt (Ed. «El nostre Teatre», (Barna., 1935). - Sonets a Maria Clara (Imp. Altés, Barna., 1938). - Oda a la Tramuntana. - Sonet a la Rambla de Figueres. - Poema de l'Empordà. - Himne nou a l'Empordà (Ed. Aubert, Olot, 1950). - Poema dels Tres Reis (Ed. Pérgamo, Barna., 1951). - Balada del Sabater d' (Ed. Pérgamo, Barna., 1954). - Exégesis del Sabater d'Ordis (»El Correo Catalan»). La Dama d'Aragó (1955). - L'èpica pirenaica (Conf., 7-3-1960). La Costa Brava i la seva visió de l'Empordà (Conf., 22-11-1960). - El poeta Maragall en la poesia i en el mite (Conf., 22-4-1960). Vila-sacra, capital del món (Conf., 4-2-1956 i Ed. Pérgamo, Salt, 1967). Fages i Romà, Narcís. - Cartilla rural en aforismes catalans (Figueres, 1849). - Aforismes rurals (València, 1853). - Regles d'urbanitat (Figueres, 1855). - Lo pagés bruixot (Figueres, 1872). - La filoxera en el Ampurdan (Figueres, 1878). - Higiene rural (Figueres, 1888). «Faro Ampurdanés, El». Periòdic figuerenc (1880). Farran, Àngel. - Tres al pol (Imp. Sabadell). Fauli, J. - Costa Brava (1966). Faura i Sans, M. - Hidrologia fluvial i .subterrània del Baix Empordà (Barna., 1920). »Fe y Patria». «Publicación Militar de Figueras» (1943-1944). Felicie Inc. - Les Diners de Gala (Ed. Labor, Barna., 1974). Feliu. Notas y apuntes para una historia de La Bisbal. Feliu de la Penya, Narcís. - Anales de Cataluria (1709). Ferguson. - Les monuments megalithiques de tous pays (1878).

398 Fernández Gonzàlez, F. - Crónica de los Reyes Francos por Gotmaro II, Obispo de Gerona (1880). Fervel, J. Campagnes de la Revolution Française dans les Pyrénées Orientales: 1793 (París, 1861). Ferrer, Baldiri. - El Baix Empordà (1970). Ferrer, Joan Bta. Lo Siti de Girona (1874). - Poemes (1876). - Una noche en Perpignan (Rev. Gerona, 1879-80). - A D. Mariano Álvarez de Castro (Rev. Gerona, 1880). Ferrer i Gironès, Francesc. - L'estructura comercial a les comarques gironines (1972). Ferrer i de Lloret, Josep M? de. - El Arnpurdan durante la guerra de la Independencia (Barna., 1885). Ferrer i Lloret, Xavier. - Proyecto de fijación y repoblación de las dunas procedentes del golfo de Rosas (1895). Ferrer, Joaquim. - Destrucción de arrozales en Torroella de Montgrí (»La Granja», julio 1853). Ferrer i de Ciurana, Joaquim. - Respuesta al artículo e stru c - ción de arrozales», de J. Ferrer («La Granja», novbre., 1853). Figa, Càndid. - Vocablos y modismos de Palamós (Rev. Gerona, 1890). »iFigueras!». fiDiario informativo radiofónico figuerense, emitido desde Radio Gerona» (Imprès a Figueres, a l'any 1953). «Figuerense, El». - Periòdics de Figueres (anys 1852, 1874 i 1907). Fisas i Comella, Carles. - Carles Fages de Climent, l'últim juglar (Conf., 25-4-1981). Fita Colomer, Fidel - Inscripciones inéditas de Ampurias (1871). - Los Reys d'Aragó i la Seu de Girona, de 1462 a 1482 (1873). - La aljama hebrea de Castelló de Ampurias (1877). - El gerundense Obispo Margarit y la Esparsa primitiva (1879). - Consejo hebreo de Castelló de Ampurias en 1406 (1885). El Monjui de Gerona y la Sinagoga y Consejo de Castelló de Ampurias (1906). Fleury, Chantal. - Vikingas en la Costa Brava (Ed. Bruguera, Barna., 1979). Florensa, A. Notas sobre la iglesia de Santa María de Castelló de .Ampurias (Barna., 1948). Memoria y proyecto de reconstrucción de la iglesia de Castelló de Ampurias (1950). Flórez, P. M. - Esparsa Sagrada. - Reinas Católicas.- Medallas de Esparsa: Emporiae. Flotats i , Joan. - La Festa de Sta. Eugènia d'Agullana (Poesia, Agullana, 1980). Fluvià i Escorsa, Armand de. - El solar catalan. - Un document inèdit sobre nobles figuerencs de la primera meitat del segle XIX (A.I.E.E., 1972-1973). - Els comtes i el comtat de Prades (A.I.E.G., 1980).

399 Folch i Torres, Joaquim. - El tresor artístic de Catalunya. - Els antics vidres esmaltats catalans (Barna., 1926). - Salvador Dalí (((Gaceta de las Artes», 1926). - Pintures murals romàniques a l'absis de l'església del Monestir de Sant Miquel de Cruïlles (1931). - Les pintures murals de Sant Miquel de Cruïlles i els grafits de les pintures murals catalanes (1932). - Història General de l'Art (1949). - L'Art Català (1955). Folch i Torres, Josep - El Pirineo: Nuevos cuentos del Ampurdàn (1912). Folquera i Barboso, M. - Las escuadras de Cataluria: Bandoleros ampurdaneses. «Foment de la Sardana». - Biblioteca de la Sardana (Barcelona). «Fomento, Publicació agrícola de Figueres (1887). Font, F. Histoire de l'Abbaye royale de Saint-Michel de Cuxà (1882). Font, Ramon. - Episcopologio Ampuritano. Font i Clot, Margarida. Per què volem el vot (Perpinyà, 1936). Font i Gratacós, Llambert. La ermita de San Telmo de San Feliu de Guíxols. - La Catedral de Gerona y el Museo Diocesano (Gerona, 1952). - San Feliu de Guíxols (Barna., 1957). Font i Rius, Josep M. Orígenes del régimen municipal en Cataluria. - Las Instituciones de la Corona de Aragón (1955). - Cartas de población y de franquicia. Font i Sagué, Norbert. Història de Catalunya (1921). - Determi- nació de les comarques naturals i històriques de Catalunya (Barna., 1897). Fontana i Làzaro, Josep. - La revolució de 1820 a Catalunya (Barna., 1961). Fontbernat i Verdaguer, E. - Estètica de la Sardana (1908). Fontboté, J. M. - Zone aixale des Pyrénées orientales entre les bassins de Cerdagne et de l'Ampurdan-Rousillon (1958). - Le versant sud des Albères (1958). - De Perthus à , Figueras et Gérone (1958). Fontseré. - Estudio de la Tramuntana. Foix, Josep V. - Vagava aquell vespre pels barrancs de Begur... (Sa Tuna, 1934). - Ho sap tothom i és poesia (Port de la Selva, 1953). - Antologia poètica. Foixà, Jofre de. Regles de trobar (Seg. XIII). Fornés, Eduard. Salvador Dalí por Salvadó Dalí (Ed. Dasa, 1981). Fortunet, Rvd. Rosendo. - El primer Nadal dels pastors (sarsuela pastoril, Imp. La Ibérica, Barna., 1924). - Viajes y Peregrinaciones (1932). - Visiones futuras sobre Figueras y el Alto Ampurdàn (inèdita). - Articles a ‘,Vida Parroquial», «Vida Catòlica», etc.

400 Fossa, Mossèn. - Cartulario de Elna. - Chronologie histoire des Comtes d'Ampurias (Memòries). Francès, Josep. - Unamuno en el Palacio del Viento. Francesc de Barcelona. - Llibre de les Nobleses dels Reis. Franquet i Serra, Josep. - Poesies i articles a «La Vetllada» i «Revista de Gerona». Freixa, Pere. Les arts figuratives romàniques: Empordà... (Conf. a Figueres, 29-XI-79). Frickenhaus, August. - Griechische vasen aus Emporion (1908). Fulcarà i Torroella, Ma Dolors. - Girona i el Modernisme (A.I.E.G., 1976). «Full Empordanès, El». - «Portaveu dels socialistes de l'Alt Empordà» (Nova edició, 1980, Figueres). Groc». Manifest contra la pintua burgesa (Signants: Sebastià Gasch, Salvador Dalí, Muntanyola, etc.). «Full Dominical de Castelló d'Empúries». Informació Parroquial (1913). «Full Dominical de Figueres». Informació Parroquial (1928-1935).

401 G.R.M. - La Sardana Selvatana (1880). Gabarrou, Ramon. - La crisi agrària espanyola de finals del segle XIX (Barna., 1975). Gabinete Numismatico de Catalunya. - Barcelona. Gache. - Federico Rahola. Gaiter del Llobregat, Lo. - Poesies. Galadies i Mas, Manuel. Monedas usadas en Cataluiía (1850). Galceràn, Josep. El Santuario de Sta. Cristina de Lloret de Mar (Rev. de Gerona, 1891-92). «Galería, La>. - Setmanari satíric figuerenc (1929). Galobardes, J. B. Cataluria en la mano (1826-1830). Gallestra, Josep. - Senzill tractat de Sardanes (Girona, 1902). Garcés, Tomàs. - Empordaneses: Selva de Mar... García Bellido, A. - Espejo etrusco de Ampurias (1936). - La colo- nización griega en Esparsa (Rev. «Ampurias», 1942). - Esparsa y los esparioles hace 2.000 arios, según Strabón (Madrid, 1968). - La Esparsa del siglo I de nuestra Era (Madrid, 1947). García Lorca, F. - Oda a Salvador Dalí. - Carta a Ana Dalí. Gardella, Gustau. - Articles i reportatges a Vida Parroquial» (Figueres). Garganta i Fàbrega, Fra J. M. de. - Una biografía inédita de D. Fray Tomàs de Rocabertí, Arzobispo y Virrey de Valencia (1952). - E1 Arzobispo Rocabertí y la vida espariola de su tiempo (Conf., Girona 1954). Garma. - Adarga catalana. Garreta, Júli. Cançons i Sardanes (Sant Feliu de Guíxols). Garrido i Pallardó, Ferran. - Alexandre Deulofeu: l'home i l'escriptor (Conf. a Figueres, 7-11-79). - Treballs a »Canigó», «9 País», «Hora Nova», etc. Garriga, Joan. - Guía monogràfica de Cap de Creus, Roses, Cadaqués y Port de la Selva (1948). - Los Monumentos megalíticos del Alto Ampurdàn (1948,). - Los menhires del Alto Ampurdàn (1949). - La Tramuntana vista por un naturalista (Article, 1954). Notas de arqueología ampurdanesa (Barra., 1950). Garriga i Palau, Xavier. - Poesies (1919). Gay, Joaquim M. - Almogavares del Ampurdàn (Conf., Figueres, 28-3-1928).

402 Gay i Beya, Narcís. - Articles a «La Antorcha» (1855). Gay i Heras, Narcís. - El Santuario de Ntra. Sra. de las Salinas (1884). Gay de Montellà, Rafel. - Llibre del Rosselló (Barna., 1959). - La ruta del romànico en el poema Canigó (Conf., 5-XI-1960). »Gay Saber, Lo». - Revista Literària (Barcelona). Gaya i Nuriez, J. A. - Datos históricos sobre la iglesia de Porqueras. «Gazeta de Gerona, La». Primer periòdic de Girona (1787). Geis i Parraguera, Rvd. Camil. - Balades, Poesies. - Un rector de Figueres, notable poeta. Gelabert, Josep. - Los volcanes extinguidos de la provincia de Gerona (1905). - El Condado de Besalú (Opúsculo). - El modelat terrestre de la província de Girona. Gener, Pompeu. - La dona mediterrània (Llegendes, 1916). Generalitat de Catalunya. - La divisió territorial de Catalunya (1933-1936). Gerard, Max. - Dalí (1972). «Gerona Histórico-Monumental». - Memòries figuerenques i reportatges sobre l'Empordà (Girona). «Gerunda». «Revista de Ciències, Arts i Literatura» (Girona, 1901). Giacconio. El Cardenal Margarit (Roma, 1904). Gich i Bech de Careda, Joan. - La ∎,Ben Plantada» en Agullana (Article). - Discurs Jocs Florals de Figueres (1967). - Antoni Papell (Conf., 1972). - Tres visions de l'Empordà: Llavaneras, Reig, Dalí (Figueres, 1971). Gil, Miquel. - Nou Museu a Cadaqués (Rev. Girona, 1978). Gil, Pere. - Geografía de Cataluria. Gil i Romo, Daniel. - Reserva histórica de las minas de la comarca ampurdanesa (1888). Giménez Caballero, Ernest - iHay Pirineos! Notas de un alférez de la División de Navarra, sobre la conquista de Port-Bou, en el Alto Ampurdàn (Barna., 1939). Giménez i Soler, Andreu. - La Edad Media en la Corona de Aragón (1930). Gimferrer, Jordi. - El pintor Lluís Roura (1980). «Ginebró». - «Full foll de l'Alt Empordà, de signe llibertari» (1979). Giralt, Emili. Elconflicto «rabassaire» y la cuestión agraria en Cataluria hasta 1936 (Rev. del Trabajo, n? 7, Madrid, 1965). Giralt, Ricard. - Les ciutats que han de créixer: Figueres (1915). - Memoria-reconstrucción del Teatro Municipal de Figueres. Gir avolt». - Programa de TV Catalana, dedicat a Pep Ventura (5 h. tarda del 28-XI-78). - Programa de TV Catalana, dedicat a Josep Pla

403 (5 h. tarda del 27-IV-81). - Altres Programes dedicats a Salvador Daii, Costa Brava, Empordà, etc. Girbal i Jaume, Eduard. - Rondalles (1910). - A la Tramuntana (Poesia). Girbal i Nadal, Enric. - Escritores gerundenses (1867). - Bariolas (1863). - Los judíos en Gerona (1870). - Noticias sobre la Villa de Tossa (1884). - El Santuario de San Gerardo de Tossa (1884). - Un poeta catalàn desconocido: Lo Rector de Garriguella (Rev. de Gerona, 1887). - Los Obispos de Gerona (1891). - Los piratas y corsarios en el Obispado de Gerona (Gerona, 1893). Gironella, Frederic. - Record de Figueres: Coses de l'Empordà (Edit. I. Horta (Barcelona). Gironella i Garariana, Joaquim. - Rosario ampurdanés de santuarios y ermitas marianas (1958). - De la història del Comtat de Besalú (A.I.E.E., 1959). - La pagesia empordanesa (1961). - Les cobles empordaneses de Sardanes (A.I.E.E., 1964). - Història del Casino Menestral de Figueres (1964). - Articles a «La Veu de l'Empordà», «Ampurdan» i «L'Empordà». Gironella, Josep Ma. - Un hombre (1947). - Los cipreses creen en Dios (1953). - Un millón de muertos (1962). - Ha estallado la paz. - Carta a mi padre muerto (1978). - Mundo tierno, mundo cruel (2 edició, 1981). Givanel i Mas, Joan. - Bibliografia catalana: Premsa (1931-1937). Godó i Llorens, Francesc Xavier. - La Pubilla de Caixàs: Drama de costums empordanesos (Imp. Alsina i Clos, Barna., 1895 i “La escena catalana((, Barna., 1923). - La Mare de Déu del Mont. - Lo cor de l'ànima: Drama (Tip. Badia, Barna., 1896). - Rin (Tip. Badia, Barna., 1897). - Els dos crepúscles: Drama (Imp. Tasis, Barna., 1905). - Fugint del niu: Comèdia (Imp. Tasis, Barna., 1907). - Ànimes perdudes: Drama (Imp. Tasis, Barna., 1908). ((Goigs de l'Empordà». Recull (Arxiu de D. Joaquim Pla i Cargol, de Girona). «Gol». ((Quincenario figuerense esportivo-humorístico-literario((, de 1932 a 1936. Golobardes i Martí, Maria. - Els i els Rocabertí, senyors de Peralada en el segle XIII (A.I.E.E., 1959). Golobardes i Vila, Miquel. - Fiestas y bailes del Ampurdan en el siglo XVIII (1947). - Las vías romanas en el Ampurdan (1947). - El Monasterio de Santa María de Vilabertran (1949). - E1 Ampurdan en la Guerra de la Independencia (1951). E1 Ampurdan en la primitiva Marca Hispànica (1951). - El Convento del Carmen de Peralada (Barna., 1953). - Peralada (1952). - Monasterio y Museo del Palacio de

404 Peralada (1957). - Los payeses de remensa en la sociedad medieval catalana (Tesis, 1954). - E1 Ampurdàn en la Cataluria romànica (Confer., Figueres, 1-111-1957). - La Escuela de Músicos de los Condes de Peralada (Confer., Barna., 8-1-1958). - Peralada: Condado, Villa y Palacio (Figueres, 1959). - El dominio francès en el Ampurdàn, durante la Guerra de la Independencia (Zaragoza, 1964). - Els remences dins el quadre de la pagesia catalana firis el segle XV (Figueres, 1970). Gómez de Arteche, José. - Elogio del Teniente General D. Mariano Alvarez de Castro (discurso). Gomis, Cels. - Costums empordaneses (1880). - Lo llam i els temporals (Barna., 1884). Gomis, Llorenç. - Los restos de Ampurias: Poesías (1975). Gonzàlez i Hurtehisa, Eduard. - San Feliu de Guíxols durante la Edad Antigua (Manuscrito, 1905). - Bosquejo histórico de San Feliu de Guíxols (1970). Gonzàlez i Moreno, J. - Catàlogo del Archivo de la Casa de Medinaceli (Sevilla, 1969). Gonzàlez i Torrent, Joan. - Historia de Port-Bou (1958). Gou i Solà, Rvd. Joaquim. - La filoxera profetizada hace màs de 3.400 arios (Rev. Gerona, 1886). Grahit i Grau, Josep. - En Joaquim Botet i Sisó. De la Sardana (1914). - Les Sardanes (1915). - Recull sardanístic (1916). - El meu amor a la Sardana (Girona, 1935). - Al vol de la sardana (1949). La última guerra carlista en Gerona y su provincia (A.I.E.G., 1953 y 1954). - Contribució a la història de la Sardana (1949). Grahit i Papell, Emili. - Reserva histórica de los sitios de Gerona en 1808 y 1809. - Memorias y noticias para la historia de San Feliu de Guíxols (1873). - El Cardenal Margarit (Rev. Gerona, 1885). - Los manuscritos de la Biblioteca Provincial de Gerona. - La Junta de Gerona, Figueras y Rosas (Rev. Arqueológica). Grahit i Papell, Enric. - Nomenclàtor de la Provincia de Gerona. Gramunt i Subiela, J. - Genealogies de la Casa Vallgornera (Tarragona, 1942). Grandó, Carles. - Poesies del Rosselló i de l'Empordà. «Granja, La7. - Revista figuerenca d'agricultura, de 1850 a 1855. Gratacós, Simó. - Sardanes (Figueres). Grau, Josep. - Tratados sobre Sardanas (). Gregori, C.S. - Apuntes para bailar sardanas ampurcl-n.'sas (Gerona, 1882-1889). Griera. - Els cognoms catalans (Barcelona, 1929). «Grupo de Amigos de San Pedro de Roda». - Informació i activitatsdes de juny de 1950. Guadàn, Antoni Ma de. - Las monedas de Emporion y Rhode

405 («Anales y Boletín Museos de Arté de Barcelona». Vol. XII i XIII, 1968-1969). Gual, Enric F. - La Costa Brava, model d'art (1935). Guanter, Pau. - Sardanes (Castelló d'Empúries). - Método completo para fiscorno y trombón (Calella de la Costa). Guanter, Ricard. - Cròniques de L'Escala. Guardiola Rovira, Ramon. - Ntra. Sra. de Lourdes de Romanyà, de Pontós: «El Lourdes catalàn». - La Procesión y tradiciones de Verges (1955). - Figueres y la Guerra de la Independencia (1958). - Marés, hijo ilustre de Port-Bou (Conf., Port-Bou, 8-10-57). - El Museo Dalí, que no quiso Bellas Artes. - Diversos treballs a »Vida Parroquial», «Ampur- dàn», »Los Sitios», «Canigó», «Diario de Barcelona», «Revista de Gerona» y Annals de l'Institut d'Estudis empordanesos. Guasch, Carme. - Cançons camí de Figueres (1961). - La Moixina (1969). - Vint-i-cins sonets i un dia (1978). Guasch, Joan M. - Aplec de poesies empordaneses. Gudiol i Cunill, Rvd. Josep. - Les creus d'argenteria a Catalunya. -E1 pintor Lluís Borrassà. - Els Trescentintes. - Arqueologia sagrada catalana (1902). - L'estudi del natural en la pintura gòtica catalana i Nou», 1920). - Els vidres de la col .lecció Mateu, de Perelada (1929). - La pintura gótica en Catalufia (1944). Gudiol i Ricart, Josep i Gaya Nufio, J.A. - Arquitectura y Escultura Romànica («Ars Hispaniae», Madrid, 1948). «Guerrillero, El». - Setmanari figuerenc arepublicano autonomis- ta» (1914-1917). »Guia de Festes de la Costa Brava». - Edit. Comunitat Turística, 1981. «Guia Sardanista». - Notícies i programes (Barcelona). Guilaine, Jean. - L'age du Bronze en Langüedoc Occidental, Roussillon, Ariège (1972). Guilera, Josep. - Excursions pels Pirineus (1928). Guillamet i Lloveras, Jaume. - Llengua i ideologia a la premsa de Figueres (1974). - La nova premsa catalana (1976). - La Pemsa de les comarques gironines (1977). Guillamet i Tuèbols, Joan. - Búsqueda legendaria a través del poema «Canigó» (1945). - Apuntes para una historia del periodismo local («V.P.», Figueres, 1958). - Gitanos a la vora i lluny (Ed. Dima, Barna., 1968). - Tots hem fet l'estraperlo (Ed. Dima, Barna., 1968). - Els gitanos (Ed. Pòrtic, Barna., 1970). - Coses i gent de l'Empordà (Ed. Selecta, Barna., 1972). - Bruixeria a Catalunya (1977). - La família Pitchot (Conf. a Figueres, 9-2-80). - Vent de Tramuntana, gent de Tramuntana (Ed. Empordanesa, Figueres, 1981).

406 Guirao, P. - La herejía y tragedia de los càtaros (Bareelona, 1977). Guitert i Fontseré, Joaquim. - Monestir de Sant Pere de Rodes (Barcelona, 1927). Guilló, Josep - «El Foc» de La Bisbal (Rev. de Palafrugell, octubre 1969). - Un rellotger de Colòmbia (Rev. de Palafrugell, gener 1974). Guimerà, Àngel. - Indívil i Mandoni (Tragèdia teatral, 1917). Guix, Miquel. - Sardanes (Torroella de Montgrí. «Guixolense, El». - Setmanari de Sant Feliu de Guíxols, «de la industria corchera» (1880-1881).

407 Halphen, Louis. - Les premiéres civilisations (1950). Hecateo. - Fragments (a. 500 a.C.). Heiss, A. - Monedas hispano-cristianas. Hennobert. - Histoire d'Anibal. Henri. - Histoire du Roussillon (Paris, 1835). «Heraldo, El». - «Organo mensual protestante figuerense» (1886). «Heraldo, El«. - «Órgano evangelístico de Figueras« (1922). Heras de Puig, N. - Las vías romanas en la provincia de Gerona (Rev. de Gerona, 1882). - La filoxera (Rev. de Gerona, 1881). «Hereuet, L'». - Periòdics satírics de Figueres, de 1895 i de 1914 a 1916. Herodoto. - Fragments (a. 480 - 406 a.C.). Hinojosa, Eduardo de. - El régimen seriorial y la cuestión agraria en Cataluria, durante la Edad Media (Madrid, 1905). - Usatges de Gerona (1926). «Hogar, E1«. - «Revista Enciclopédica de Figueras« (1866). «Hoja Parroquial - Full Parroquial - de la Inmaculada y San Pablo de Figueras«. - Informació de la Parròquia, de 1966 a 1982. «Hoja Parroquial - Full Parroquial - de San Pedro de Figueras«. - Informació de la Parròquia, de 1939 a 1982. «Hoja Suelta». - «Publicación democràtica de Figueras« (1842).

(PROSSEGUIRÀ)

408