From April 8Th to 12Th 2019
Total Page:16
File Type:pdf, Size:1020Kb
Load more
Recommended publications
-
And Ordovician (Sardic) Felsic Magmatic Events in South-Western Europe: Underplating of Hot Mafic Magmas Linked to the Opening of the Rheic Ocean
Solid Earth, 11, 2377–2409, 2020 https://doi.org/10.5194/se-11-2377-2020 © Author(s) 2020. This work is distributed under the Creative Commons Attribution 4.0 License. Comparative geochemical study on Furongian–earliest Ordovician (Toledanian) and Ordovician (Sardic) felsic magmatic events in south-western Europe: underplating of hot mafic magmas linked to the opening of the Rheic Ocean J. Javier Álvaro1, Teresa Sánchez-García2, Claudia Puddu3, Josep Maria Casas4, Alejandro Díez-Montes5, Montserrat Liesa6, and Giacomo Oggiano7 1Instituto de Geociencias (CSIC-UCM), Dr. Severo Ochoa 7, 28040 Madrid, Spain 2Instituto Geológico y Minero de España, Ríos Rosas 23, 28003 Madrid, Spain 3Dpt. Ciencias de la Tierra, Universidad de Zaragoza, 50009 Zaragoza, Spain 4Dpt. de Dinàmica de la Terra i de l’Oceà, Universitat de Barcelona, Martí Franquès s/n, 08028 Barcelona, Spain 5Instituto Geológico y Minero de España, Plaza de la Constitución 1, 37001 Salamanca, Spain 6Dpt. de Mineralogia, Petrologia i Geologia aplicada, Universitat de Barcelona, Martí Franquès s/n, 08028 Barcelona, Spain 7Dipartimento di Scienze della Natura e del Territorio, 07100 Sassari, Italy Correspondence: J. Javier Álvaro ([email protected]) Received: 1 April 2020 – Discussion started: 20 April 2020 Revised: 14 October 2020 – Accepted: 19 October 2020 – Published: 11 December 2020 Abstract. A geochemical comparison of early Palaeo- neither metamorphism nor penetrative deformation; on the zoic felsic magmatic episodes throughout the south- contrary, their unconformities are associated with foliation- western European margin of Gondwana is made and in- free open folds subsequently affected by the Variscan defor- cludes (i) Furongian–Early Ordovician (Toledanian) activ- mation. -
La Albera, Darnius
ESPACIOS NATURALES CORCHEROS La Albera, Darnius. Foto: Lluís Català LA ALBERA Girona, Cataluña Oficina administrativa y Centro de Información Rectoria Vella C. Amadeu Sudrià, 3 17753 Espolla T. 972 545 079 F. 972 545 139 EL PARAJE NATURAL DE INTERÉS NACIONAL La Sierra de la Albera es el nombre que recibe el tramo oriental del Pirineo, desde el Coll del Pertús hasta el mar. Separa las llanuras del Empordà y del Rosellón y desde 1659, por el tratado de los Pirineos, su línea de cresta constituye la frontera franco-española. La cima más destacada es el Puig Nuelós, de 1.257 metros de altura. La Albera está constituida por dos sectores bien diferenciados: el occidental, de Requesens-Baussitges, y el oriental, de Sant Quirze de Colera, separados por la zona del Coll de Banyuls. Constituye una unidad ecológica y paisajística de gran calidad donde puede observarse la transición entre las especies propias de la cordillera pirenaica y las más típicamente mediterráneas; todo ello se encuentra en el marco de una zona dominada por las rocas metamórficas del Pirineo: esquistos y pizarras. Este sector pirenaico fue declarado Paraje Natural de Interés Nacional en el año 1986 y cuenta con una superficie de 4.207 ha. Posteriormente a su declaración, se establece la creación de dos reservas naturales parciales en el seno del Paraje Natural. Éstas son la Reserva Natural Parcial de la cabecera del río Orlina, de 384 ha, creada con la finalidad de preservar la flora, especialmente el hayedo, y la Reserva Natural Parcial del Valle de Sant Quirze, de 585 ha, para la protección de la tortuga mediterránea. -
Prise En Compte De L'historique Des Feux Dans La Planification DFCI
Séminaire sur le retour d’expérience en matière prévention des incendies de forêts dans la zone Méditerranéenne 17-18 novembre 2016 Prise en compte de l’historique des feux dans la planification DFCI Núria Nadal Salellas Forestal Catalana SA [email protected] Planifications dans les massifs: les PPP > Planifier pour défense contre les Gros Incendies (GIF) > Échelle de massif - 34 PPP (10.000-70.000 ha) Objectifs > Diminuer la probabilité d’avoir un GIF > Opportunités pour les éviter ou en réduire la surface > Planifier des actions - priorité. 34 massifs en risque > Cadre de décision pour les investissements de tous les acteurs du territoire Le projet transfrontalier PRINCALB Incendies transfrontaliers: projet européen INTERREG Historique des feux: utilités Diagnostique du type incendie dans chaque massif méteo Calendrier et fréquence des incendies Stratégie de la planification de la DFCI et de la lutte Lieux de passage: sautes de feu, couloirs Incendie théorique (“ Incendi de disseny ”) tramuntana Métodologie > Étude de la topographie – alinéation relief - vent marinada > Étude de la météo Vents de Portbou > Étude historique des feux – données officielles depuis 1968 Classification des incendis selon la météorologie générale PPP G1: Albera Classification des incendis selon la météorologie générale Type météo synoptique Classification Incendies systématique (Service prévention des Incendies) Classification des incendis selon la météorologie générale PPP G1: Albera Incendies de tramontane Surface brûlée massif Albères par groupe -
ACTA REUNIÓ PLA ESTRATÈGIC COMARCAL DE GESTIÓ DE RESIDUS ZONA 1 Lloc: Societat La Fraternal, Espolla Horari: De 18H a 20H
Pla estratègic de recollida de residus de l’Alt Empordà 2019-2025 ACTA REUNIÓ PLA ESTRATÈGIC COMARCAL DE GESTIÓ DE RESIDUS ZONA 1 Lloc: Societat la Fraternal, Espolla Horari: de 18h a 20h Municipis convocats: La Vajol, Rabós, Mollet de Peralada, Vilamaniscle, Biure, Boadella i les Escaules, Masarac, Cantallops, Espolla, Pont de Molins, Darnius, Capmany, St Climent Sescebes, Maçanet de Cabrenys, Agullana, Garriguella i La Jonquera. Municipis assistents: La Vajol, Rabós, Mollet de Peralada, Vilamaniscle, Biure, Masarac, Cantallops, Espolla, Pont de Molins, Capmany, St Climent Sescebes, Maçanet de Cabrenys, Agullana, Garriguella i La Jonquera. Municipis no assistents (no excusats): Boadella i les Escaules i Darnius. Tècnics comarcals presents: Helena Valent Nadal, Marc Casanovas Castelló i Marc Portella Mach Descripció: Els tècnics van realitzar la presentació del Pla Estratègic Comarcal posant especial atenció a la descripció dels tres models de recollida que es proposen. Es fa entrega del document «Resum del Pla Estratègic de Recollida de residus de l’Alt Empordà» que conté tota la informació explicada. Després d’aquesta presentació es va iniciar un debat dinàmic, on els alcaldes/esses, els regidors/ores i els tècnics van poder donar el seu punt de vista sobre la possibilitat d’implantar els nous models als seus municipis. Un cop donada la informació la discussió es va plantejar de manera ordenada amb la finalitat d’aconseguir conclusions que serveixin per començar a treballar. El sistema escollit és una variant basada en el sistema de pensament creatiu de Edward de Bono anomenat “ Sis barrets per a pensar”. La base per a coordinar el debat va ser una casa de cartró de petit format. -
I-Mapa Informatiu Nov 2014.Cdr
s e r l o o H n s a r e o l M j l e a e d M d a a c ç ç r a a l a l P P P Transport Públic VILAFANT Les primeres notícies sobre Vilafant daten del 1017 en una butlla del Papa Benet VIII a favor de Llistat de línies i horaris del transport públic (Fisersa, l'abadia de St Esteve de Banyoles. El nom de vila es considera una supervivència romana Teisa, Estarriol, TGV-AVE...) de Vilafant i el seu entorn suposadament continuació del poblat ibèric descobert dins el terme municipal en el paratge de a www.vilafant.com/mobilitat.php ó l Palol Sabaldòria. Tant en el s.XI com en el XII, el nom del poblat apareix en diverses ocasions l e à s d s r canviant des de Villa Fedant, Villadefant , Villafedanco fins a l'actual Vilafant. El nucli històric o o web transport públic p R s'estendria a la banda sud de l'església parroquial en direcció a la Plaça Major, on hi ha l'arbre m E x i de la Llibertat plantat el 1904. a Contactes d’interès L'església parroquial està dedicada a St Cebrià i apareix documentada des del 1193 en un B testament de Ramon de Vilafant. És d'estil romànic però fou ampliada i reformada durant el Llistat actualitzat i complet a segle XVIII. És una construcció de nau rectangular sense absis destacat. La porta és www.vilafant.com/dadescontate.php neoclàssica amb un arc rebaixat al damunt de la qual hi ha un petit rosetó. -
Pròrroga Del Conveni Entre El Consell Comarcal De L'alt Empordà I L'ajuntament D’Espolla Per Al Desenvolupament Del Projecte Tècnic De Joventut Compartit 2018
Pròrroga del conveni entre el Consell Comarcal de l'Alt Empordà i l'Ajuntament d’Espolla per al desenvolupament del Projecte Tècnic de Joventut Compartit 2018 I. PARTS QUE INTERVENEN D'una part, L’Il·lustríssim Senyor Ferran Roquer Padrosa, president del Consell Comarcal de l’Alt Empordà, amb NIF P6700008C, actuant d’acord amb l’article 13.1.a del Decret Legislatiu 4/2003 de 4 de novembre, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei sobre l’organització comarcal de Catalunya, i facultat per la signatura del present conveni mitjançant acord de Ple de la corporació de data 15 de juliol de 2015; i assistit pel secretari, el senyor Francisco Luis Muñoz Cameo. De l'altra, L’Il·lustríssim Senyor Carles Lagresa Felip, alcalde de l’Ajuntament d’Espolla amb NIF P1707000D, en exercici de les facultats que li confereix l’article 21.1.b) de la Llei 7/1985, de 2 d'abril, reguladora de les Bases de Règim Local i l'article 53.1.a del Decret legislatiu 2/2003 de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text refós de la llei municipal i de règim local de Catalunya, i facultada mitjançant acord de Ple de la corporació en data 2 de maig de 2018 i assistit per la secretària de la Corporació, la senyora Anna Ortega Ferrer. Ambdues parts es reconeixen mútuament la competència i la capacitat legal necessària per formalitzar el present Conveni de col·laboració. II. EXPOSEN En data 23 de maig de 2017, el Ple del Consell Comarcal de l'Alt Empordà va aprovar el conveni entre el Consell Comarcal de l’Alt Empordà (CCAE) i els Ajuntaments d’Agullana, Avinyonet de Puigventós, Boadella i Les Escaules, Borrassà, Cadaqués, Cantallops, Capmany, El Far d’Empordà, El Port de la Selva, Espolla, Garriguella, L’Armentera, Lladó, Llers, Navata, Pontós, Portbou, Sant Climent Sescebes, Sant Miquel de Fluvià, Saus-Camallera-Llampaïes, Ventalló, Vilafant, Vilamalla i Vila-sacra, que té per objecte establir els termes de mútua col·laboració per a l’execució del Projecte Tècnic de Joventut Compartit durant l'any 2017. -
Al·Legacions a L'aprovació Inicial Del POUM
AJUNTAMENT DE VILAFANT Aprovació Inicial del POUM de Vilafant AL·LEGACIONS PRIMERA. PLANIFICACIÓ DE LES INFRAESTRUCTURES 1. Reserva per AP-7 El document d’aprovació inicial del POUM recull les reserves per a la variant de la E-15 (AP-7) i diversos enllaços, d’acord amb planejament superior, En el primer cas, malgrat que la reserva pel trasllat de l’AP-7 no és competència del POUM, volem reiterar la proposta de IAEDEN-Salvem l’Empordà per tal que es reculli i traslladi al Departament de Territori i al Ministeri de Foment per a què adeqüin la planificació: - Desistiment del trasllat de l’AP-7 a l’oest de Vilafant i manteniment del traçat actual. - Desistiment de desdoblar la N-2 des de Vilademuls a la Jonquera. Manteniment de l’actual N-2 en tot aquest tram. - Desistiment de desdoblar la N-260 de Besalú a Figueres - Traçat conjunt de l’AP-7 i A-2 per l’actual traçat de l’AP-7. Gratuïtat de l’AP- 7 des de Vilademuls a la Jonquera. Entenem que no es justifica des del punt de vista de la sostenibilitat la transformació de més sòl per a noves infraestructures viàries. La proposta d’infraestructures viàries a l’Alt Empordà i especialment a Figueres-Vilafant de la IAEDEN-Salvem l’Empordà és la següent: a) Autopista conjunta amb autovia des de Vilademuls a la Jonquera i gratuïtat del tram. Properament la concessió s’acaba i per tant, es pot repensar tot el sistema. b) Manteniment N-2 actual per a desplaçaments interns a nivell de comarques gironines. -
Retirada I Camins De L'exili
Alt Empordà Girona Lleida Barcelona Tarragona Alt Empordà Coordinació i textos: Memorial Democràtic i MUME Pas de frontera, el Portús 1939 Fotografies: Auguste Chauvin (Archives Départamentales des Pyrénées- Retirada Orientales), Geosilva, Miquel Serrano i Oriol López Informació: i camins de Consell Comarcal de l’Alt Empordà Tel. +34 972503088 www.altemporda.cat l’exili Museu Memorial de l’Exili (MUME) Tel. +34 972556533 www.museuexili.cat Organitzen: Senyalització al Coll dels Belitres, Portbou Col·laboren: Amb el suport de: Museu Memorial de l’Exili, la Jonquera Montboló Ceret N N -1 els Banys d’Arles -9 1 La Retirada i els camins de l’exili republicà a l’Alt Empordà Banyuls 4 El Portús Arles El 26 de gener de 1939 les tropes rebels del general Franco van ocupar Barcelona. La Guerra Civil espanyola havia arri- Cervera bat pràcticament a les acaballes i la victòria de l’exèrcit rebel Coll dels Belitres era imminent. Però per a totes aquelles persones que havien La Jonquera Cantallops lluitat al costat de la legalitat democràtica que encarnava la Portbou República començava un període marcat per la repressió i el Maçanet La Vajol Colera N silenci. A fi d’evitar aquella situació, milers de ciutadans, tant AP - Espolla I de Cabrenys I militars com civils (homes, dones i infants), van haver de fugir Agullana - 7 Sant Climent Rabós i deixar la feina, casa seva i la família. Capmany Sescebes Vilamaniscle Costoja Mollet Llançà de Peralada Entre final de gener i principis de febrer de 1939, es calcula Darnius que van fugir cap a França passant pel Pertús, Portbou i altres Masarac Garriguella 60 -2 punts de la comarca de l’Alt Empordà unes 350.000 persones. -
Centre De Salut Desviament
CENTRE DE SALUT DESVIAMENT CL Castell d'Aro desviament al CAP a Platja d'Aro CL Santa Cristina d'Aro desviament al CAP a Platja d'Aro CL Fogars desviament al CAP de Tordera CL de Vilanna desviament al CAP Bescanó o Salt CL Estanyol desviament al CAP Bescanó o Salt CL Montfullà desviament al CAP Bescanó o Salt CL Aiguaviva desviament al CAP Salt CL Fornells desviament al CL Vilablareix CL Campllong desviament al CAP Cassà de la Selva CL LLambilles desviament al CAP Cassà de la Selva Cl Riudellots desviament al CAP Cassà de la Selva CL Bonmatí desviament al CAP Anglès CL Osor desviament al CAP Anglès CL Massanes desviament al CAP Hostalric CL Riells desviament al CAP Hostalric / Breda CL Canet d'Adri desviament al CAP Dr.JoanVilaplana (Girona) o CL Sant Gregori CL Sant Esteve de Llémena desviament al CAP Dr.JoanVilaplana (Girona) o CL Sant Gregori CL Sant Martí Vell desviament al CAP Celrà CL Sant Joan de Mollet desviament al CAP Celrà CL la Pera desviament al CAP Celrà CL Juià desviament al CAP Celrà CL Madremanya desviament al CAP Celrà CL Colomers desviament al CAP Sarrià de Ter CL Viladesens desviament al CAP Sarrià de Ter CL Medinyà desviament al CAP Sarrià de Ter CL Sant Jordi Desvalls desviament al CAP Sarrià de Ter CL Cervià de Ter desviament al CAP Sarrià de Ter CL Serinyà desviament al CAP Banyoles CL Mieres desviament al CAP Banyoles CL Fontcoberta desviament al CAP Banyoles CL Crespià desviament al CAP Banyoles CL Esponellà desviament al CAP Banyoles CL Palol de Revardit desviament al CAP Banyoles CL Sant Miquel de Campmajor -
Briòfits De L'alt Empordà
BRIÒFITS DE L'ALT EMPORDÀ Per C. CASAS * M.BRUGUÉS* J. PENUELAS ** (°) Departament de Botànica, Universitat Autònoma de Barcelona (**) Departament d'Ecologia, Universitat de Barcelona. En aquest treball presentem el catàleg dels Briòfits coneguts fins ara a l'Alt Empordà. Citem 181 espécies de molses i 59 d'hepàtiques. La major part de les dades es deuen a la Dra. Creu Casas que va estudiar molt intensament é1 Cap de Creus fent troballes molt notables: Entosthodon durieui var. mustaphae, molsa nordafricana desconeguda a Europa, Exormotheca pustulosa, hepàtica citada a Monchique (Portugal), i la varietat nova de l'espècie sudafricana Oedipodiella australis var. catalaunica. Més tard, va recol•lectar Leucobryum juniperoideum a Sant Llorenç de la Muga, espècie considerada oceànica. Es troba amb altres espécies de tendència atlàntica com Harpalejeunea ovata, Hedwigia integrifolia i Campylopus flexuosus. Cal destacar també la darrera recollecció al Cap Norfeu de Bryum gemmiluscens, primera cita a la Península. Tot observant aquesta llista hom s'adona, i gairebé es sorprèn, de tanta diversitat d'espècies en una comarca d'extensió tan limitada (1.273 Km2). Hi ha espècies calcícoles i d'altres de silicícoles, però allò que crida l'atenció és la diversitat corològica des d'espècies típicament mediterrànies fins a típicament atlàntiques. Tot això s'explica per la diversitat d'hàbitats que s'hi troben corn a conseqüèncià bàsicament de tres factors: l'orografia, amb tres unitats geològiques ben definides (la zona axial pirenaica, les terres subpirenaiques i la depressió tectònica); la litologia, amb zones àcides al Nord i zones bàsiques al Sud (vegeu la Fig. -
Modificació Pla Parcial Gerisena, Garriguella, Alt Empordà
MODIFICACIÓ PLA PARCIAL GERISENA, GARRIGUELLA, ALT EMPORDÀ AUTOR: ARP - ARQUITECTURES S.L. MEMÒRIA MODIFICACIÓ PLA PARCIAL GERISENA, GARRIGUELLA, ALT EMPORDÀ AUTOR: ARP - ARQUITECTURES S.L. 17257 - Torroella de Montgrí - Doctor Valentí, 31 – tel/fax 972757209 – e-mail tdm@arparquitectures .com ÍNDEX MEMÒRIA 0. PRELIMINAR 0.1. Objecte del projecte 0.2. Emplaçament 0.3. Naturalesa de l’encàrrec 0.4. Propietat 1. MARC URBANÍSTIC I LEGAL 1.1. Contingut 1.2. Precedents 2. CARACTERÍSTIQUES DEL TERRITORI 2.1 Situació delimitació i extensió del sector “SDU-5” 2.2. Característiques de l’entorn i territori ordenat. 2.2.1. Situació 2.2.2. Extensió i límits del terme municipal 2.2.3. Geografia ,Hidrografia i orografia 2.2.4. Geologia 2.2.5. Clima 2.2.6. Vegetació 2.2.7. Paisatge 2.3. Usos edificacions i infrastructures existents 2.4. Estructura de la propietat del sòl 2.5. Plànol cadastral 3. PLANEJAMENT VIGENT 4. OBJECTIUS, CRITERIS I JUSTIFICACIÓ DE L’ORDENACIÓ 5. ZONIFICACIÓ PROPOSADA 5.1 SÒL PÚBLIC 5.1.1 Sistema d’espais lliures 5.1.2 Sistema d’equipaments públics 5.1.3 Sistema viari i accessos 5.1.4 Sistema de serveis tècnics 5.2 SÒL PRIVAT 5.2.1 Zona ciutat jardí 5.2.2 Zona hotelera 5.2.3 Zona verda comunitària 5.2.4 Zona lliure paisatgística 5.2.5 Zona d’equipament privat 6. INFRASTRUCTURES 6.1. Xarxa viària 6.2. Xarxa d’instal·lacions elèctriques i il·luminació 6.3. Xarxa d’aigua potable i hidrants 6.4. Xarxa de clavegueram 6.5. -
Download Walk Description
COSTA BLANCA MOUNTAIN WALKERS - WALK DESCRIPTION Visit www.walksinspain.org for more walks descriptions in Spain Walk description originally prepared by:- Ralph Phipps Last Updated 25th October 2017 Title of Walk GR11 – Day 47. Espolla to Llanca Location of Start (include name of nearest Espolla village/town at start of description) Key Statistics for walk - Distance in km 18.5 Key Statistics for walk - Ascent in m 960 Key Statistics for walk - Walking time and 4.25hr total completion time including any stops 5.33hr Key Statistics for walk - Grade (using CBMW VS/A system) Grid reference of start point (if known) Lat: 42.390585, Long: 3.000768 Directions to Start From the Figueres south exit of the AP7 find the N260 NE towards Llanca. Follow this to reach the C252 where you turn L (NW) towards Garriguella. Continue through Garriguella on the GI603 to reach Espolla. Short walk description A reconnection with the GR11 official route across rolling hills with views out to higher mountain areas. Pleasant rather than demanding terrain. Full Walk Description Elapsed Walking Time/Distance so far From the bar (Cafe la Fraternal) in the old part of the village walk east down Carrer Pedrissos to a major road and cross this onto a concrete track signed to Rabos (1hr). Cross a barranco and ignore side turnings to walk up the other side of the hill still partially on concrete. When the concrete runs out stay on the main track to the right descending to meet the next ridge. As you start to ascend take a right fork onto concrete.